Salvador Cardús és professor de sociologia de la universitat de barcelona.Foto: P.B.

L'escriptor i articulista Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és doctor en Ciències Econòmiques i exerceix de professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona. Aquests dies ha vingut a Mallorca per parlar del món de l'educació amb motiu del I Congrés d'Escola Catòlica que se celebra a Palma. Tanmateix, el seu perfil multidisciplinari li permet anar molt més enllà i analitzar la conjuntura política i social actual. dBalears l'ha entrevistat.

Caldera també ha signat un conveni amb Antich a la Fundació Gabriel Alomar, de Palma. Foto: J. Torres.

L'exministre de Treball Jesús Caldera ha assenyalat avui que per primera vegada en els últims quinze anys s'està destruint ocupació pública en sectors com a Sanitat i Educació, associats a protecció social, el que és "dolent per a l'economia" i per als drets dels ciutadans. Això es deu a què la comunitats autònomes governades pel PP estan retallant ocupació en aquests sectors, ha necessitat Caldera en declaracions als periodistes abans de participar en la conferència sobre "Els reptes de la socialdemocràcia davant del qüestionament de l'Estat de Benestar", en el centre Flassaders de Palma.

Rafel Bosch ha anunciat la intenció de convocar oposicions per al sector educatiu el 2013. Foto: T. Ayuga.

El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha anunciat que "probablement" el 2013 es realitzarà una convocatòria d'oposicions a professors de centres públics de les Balears, la qual cosa permetrà consolidar els llocs ocupats per interins en les plantilles de docents de la comunitat autònoma. D'aquesta manera, Bosch ha descartat que aquest any es realitzi una oferta pública d'ocupació al sector educatiu, igual com han anunciat la majoria de comunitats autònomes espanyoles que han descartat aquesta opció. Tan sols Andalusia i el País Basc mantenen les seves convocatòries ja aprovades, mentre les Canàries i Madrid expressen la seva voluntat de fer-ho. Així, el conseller d'Educació ha rebutjat les crítiques abocades per la diputada del grup socialista, Cristina Rita, que l'ha acusat de practicar retalls de professors en els centres públics de les Illes, incomplint d'aquesta manera la seva promesa de treballar cap a l'excel·lència i la qualitat educativa.

La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha anticipat avui que el segon període de sessions del curs parlamentari que arrenca la setmana que ve serà "intens" i que el PP el centrarà en l'economia i en el pacte per l'educació.

El Comitè d'Empresa de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears 'Ciutat de Palma' ha decidit suspendre l'acció de protesta prevista per a aquesta tarda davant l'Auditòrium de Palma perquè ha arribat a un acord amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats i ha convocat una reunió per al dia 26 de gener a les 18.00 hores, per "tractar la problemàtica laboral denunciada pels treballadors".

Bosch, amb els autors d'un estudi sobre l'educació a les Balears. Foto: M. À. Cañellas.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, explicà ahir que treballa per dotar d'autoritat pública els directors dels centres educatius. "La primera instància que hauria de tenir assimilat el concepte d'autoritat són els equips directius", digué Bosch, qui anuncià que per fer-ho possible s'està preparant un decret de convivència de la comunitat educativa en què es regularan, per tenir una millor convivència, els drets i deures de professors, alumnes i pares. Tal com ja anunciaren els populars, la seva intenció també és dotar d'autoritat els professors.

El 62% dels alumnes de secundària no consideren referent el professorat

Coordinar esforços i iniciatives en relació amb l'àmbit cultural d'Eivissa és l'objectiu principal del primer Consell de Regidors, que s'ha constituït aquest dijous a Eivissa.

Unes 70 persones reclamaren l’IES Sant Marçal davant el Parlament. Foto: M.À.C.

El Govern cerca fórmules per començar el segon institut de Marratxí. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, assegurà, durant el debat dels pressuposts, que el 2012 es posarà la primera pedra de l'IES Sant Marçal. Mentre feia aquest anunci, una setantena de persones reclamaven el centre a les portes del Parlament. Pares, mares, alumnes i regidors de l'oposició es concentraren per exigir que el centre s'inclogui en els pressuposts de 2012, ja que els comptes de la Comunitat no preveuen cap partida per a aquesta infraestructura. Això no obstant, Bosch explicà que el seu departament fa feina per trobar una partida i que possiblement es farà a través d'una modificació de les cessions de crèdit.

El portaveu de la coalició econacionalista, en una imatge d'arxiu.

El portaveu del grup parlamentari PSM-IV- ExM, Biel Barceló, ha mostrat avui la seva preocupació per les mesures anunciades ahir per Mariano Rajoy en el debat d'investidura i, en concret, per la seva intenció de "recentralitzar" l'educació i anar en contra de la "diversitat". En declaracions als periodistes als passadissos del Parlament, Barceló ha afirmat que en el discurs Rajoy va deixar veure una proposta ideològica per a la "recentralització" de l'educació. "Quan parla de sistema nacional per arribar a la funció docent, està clar que darrere hi ha una ideologia centralista, nacionalista espanyola que el que pretén és uniformar i anar en contra de la diversitat".

Armengol opina que Rajoy "es va banyar molt poc" davant un Rubalcaba de consens

Rita i Alberdi han explicat les esmenes socialistes al Pressupost d'Educació per al 2012. Foto: J. Torres.

El PSIB-PSOE ha presentat i defensat avui l'aprovació d'un paquet de 87 esmenes parcials al pressupost de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del pròxim any que, en cas de comptar amb el suport del PP, suposaria una millora global de 38 milions d'euros. Les diputades autonòmiques socialistes Rosamaria Alberdi i Cristina Rita han informat de les propostes del seu grup per a una conselleria que el 2012 reduirà el seu pressupost en 55 milions d'euros, una cosa que han criticat perquè tindrà com a conseqüència una disminució de la qualitat educativa i de la promoció de la cultura i la llengua catalana.

El Consell de Govern ha autoritzat avui un conveni de col·laboració amb el Ministeri d'Educació per finançar la creació de 159 places noves a sis centres d'educació per a infants de 0 a 3 anys, per valor d'1.590.000 euros.

El conseller Bosch ha afirmat que els pares dels escolars hauran de marcar una casella amb la llengua que volen per als seus fills. Foto: M.À.C.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, confirmà ahir que a partir del pròxim any es començarà a aplicar a infantil la lliure elecció de llengua en els centres educatius, tal com ho preveu la llei encara que no s'apliqui. Als passadissos del Parlament, el conseller ha explicat que moltes famílies no havien fet efectiva aquesta possibilitat i que el Govern està treballant en aplicar la normativa a través d'un projecte de llei. A partir de setembre del pròxim any es començarà a aplicar a infantil, on els pares hauran de marcar en una casella quina llengua prefereixen per l'educació dels seus fills. Educació estudia com continuar aplicant després aquesta llei en els diferents nivells formatius, ja que requereix d'un gran esforç pressupostari.

CCOO ha indicat que la directora general de Recursos Humans del personal docent de l'ensenyament públic, Margalida Pizà, ha reconegut que els Pressuposts del 2012 "no cobreixen totes les necessitats salarials" i que, si bé poden ser ampliats, "ara com ara no cobririen la integritat de les nòmines i en concret la de desembre de 2012".

Unes alumnes de les Illes, durant un examen en una aula el mes de juny passat. Foto: T.A.

La Societat Catalana de Pedagogia (SCP) ha fet pública una declaració en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l'escola en català i la immersió lingüística. El president de la SCP, Martí Teixidó, explicà ahir, després de fer-se públic el document, que "al mes de juny amb la nova junta vàrem creure que una de les nostres prioritats havia de ser donar a conèixer la base científica i ja no política per la qual defensam que tots podem aprendre català i castellà". Teixidó va assegurar que "les obsessions dels governs són comprensibles, però els en volem informar".

El Parlament ha retut homenatge a les víctimes de la violència de gènere. Foto: J. Torres.

El Parlament balear ha manifestat avui que l'educació en la igualtat ha de ser un eix prioritari d'actuació per als governs i les institucions, segons la declaració institucional aprovada per unanimitat a la cambra legislativa en motiu del Dia Internacional de Violència contra les Dones. La cambra autonòmica ha celebrat la jornada amb un acte que ha tingut lloc abans el començament del ple ordinari, en el qual els portaveus dels grups; el president del Govern, José Ramón Bauzá, i el del Parlament, Pere Rotger, han encès simbòlicament una espelma cada un en rebuig de la violència contra les dones al Saló dels Passos Perduts. Durant l'acte, Rotger ha llegit la declaració institucional conjunta dels grups, en la que ha subratllat que la violència de gènere és una de les majors injustícies que pateix la societat perquè consisteix a atacar o violentar a una dona al terreny físic, emocional o social, pel fet de ser-ho.

Els estudiants han arribat al Consolat de Mar, seu del Govern balear. Foto: M. M. Garcia.

Més de 800 estudiants universitaris i de Secundària participaren ahir en la manifestació convocada per l'Assemblea de la comunitat universitària de la UIB pel centre de Palma per protestar contra la retallada que es produeix en el sector educatiu. La pancarta que encapçalava la marxa portava com a lema "L'educació no es toca: sempre pública i de qualitat". El punt d'inici fou la plaça del Tub i, ja passades les dotze del migdia, els concentrats baixaren per la rambla dels Ducs de Palma i el Born i, així, arribaren finalment al Consolat de la Mar, on llegiren un manifest en defensa de la universitat pública. Algunes de les frases més corejades varen ser: "Amb l'educació no s'hi juga" i "No som cap mercaderia".

La UIB, obligada a prescindir de part del personal

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha anunciat avui que preveu poder dur a terme una convocatòria d'oposicions el 2013 per estabilitzar la plantilla de personal docent perquè les Balears és la comunitat amb més professorat interí.

El portaveu del grup parlamentari del PSM-IV-ExM i Més per Menorca, Biel Barceló, ha assegurat avui que l'avantprojecte de pressuposts elaborat pel Govern suposa que l'àrea de Salut i Benestar Social es quedarà amb 245 milions d'euros per sota de les seves necessitats i que en el cas d'Educació seran 118 milions.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha assegurat avui que ha trobat un dèficit de 26 milions d'euros en el seu departament, corresponents a aquest any, i que encara no sap com es pagaran.

Biel Barceló destaca que falten 245 milions per a Salut i 118 per a Educació

Milers d'estudiants britànics sortiren ahir als carrers del centre de Londres per protestar per l'augment de les taxes universitàries. Es desplegaren fortes mesures de seguretat pel temor que es reproduïssin els incidents violents de l'any passat. Els estudiants partiren poc després del migdia de la Universitat de Londres, en el cèntric barri de Bloomsbury, per dirigir-se al centre financer de la capital britànica.

Ribas, Caldentey, Abat, Pons i Benito, ahir durant la roda de premsa conjunta a la seu de CCOO a Palma. Foto: M.À.Cañellas

Els sindicats educatius (STEI-i, FE CCOO i UGT), la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAPA) i la Federació Autònoma d'Associacions d'Estudiants (FADAE) mostraren ahir rebuig unitari al pressupost educatiu del 2012, que preveu una reducció de 55 milions d'euros per a aquesta àrea. Mitjançant un manifest fet públic ahir, denunciaren tots els ajusts que s'han produït o que es produiran en el sistema educatiu balear. El portaveu de FADAE, Albert Abat, recordà que el pressupost del 2012 serà de 767 milions d'euros, enfront dels 822 de 2010 i 2011.

El pressupost del 2012 de l'àrea de Sanitat del Govern balear serà més elevat que el del passat any, per tal com conté una "petita pujada" en aquesta partida, mentre que el d'Educació serà "molt similar", segons ha anunciat el portaveu del Govern i conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch.

La retallada dels menús als pares d'infants hospitalitzats es podria 'generalitzar'

El Govern s'endeutarà en 209 milions mentre assegura que l'acord amb els bancs és proper

El catedràtic de Sociologia de 'Educació de la UIB Martí March reclamà la necessitat d'un pacte educatiu a les Illes. Foto: J.Morey

Els equips directius dels centres públics de Primària, Secundària i centres d'adults de les Illes Balears es mostraren ahir indignats per la tisorada anunciada per la Conselleria d'Educació. Al seu parer, significarà "una clara retallada de recursos materials i personals" i consideren "un greu error l'aplicació de les mesures per anunciades". Alerten que les reduccions "van en la direcció contrària d'allò que s'hauria de fer en aquests moments" i que la seva aplicació hipotecarà el futur de les Illes. Diverses associacions feren públic ahir un manifest on critiquen que estalviar "en educació és un error".

 

El conseller i també portaveu del Govern, en una imatge d'arxiu durant una compareixença. Foto: J.Torres

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, reconegué que el seu departament té un "forat de més de 35 milions d'euros". Bosch admeté que aquesta situació suposarà practicar retallades durant el pròxim exercici en matèria educativa. Durant la Comissió d'Educació duita a terme ahir al Parlament, Bosch presentà les línies d'actuació de la seva àrea per a aquesta legislatura. Bosch revelà també que la partida pressupostària de què disposarà el seu departament "no serà tan bona com jo voldria" per al 2012. Per reduir el fracàs escolar, apuntà la necessitat de "flexibilitzar els itineraris" en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), especialment a 3r i 4t curs, de manera que s'inclogui una major formació pràctica i ajudin a reduir les taxes d'abandó i fracàs escolar. Segons detallà, aquesta combinació de l'educació d'ESO amb una de "més pràctica adaptada a les necessitats dels alumnes" és una de les línies a desenvolupar perquè la comunitat tingui ciutadans amb una formació de Secundària completada i, a més, en la qual s'hagin aconseguit reduir les taxes de fracàs escolar.

Els docents interins no cobraran els mesos d'estiu, tot i haver treballat més de cinc mesos. Foto: Arxiu.

El portaveu del Govern i conseller d'Educació, Rafel Bosch, va confirmar ahir que en el pressupost del 2012 ja no s'inclouran els doblers per pagar els mesos de juliol i agost als interins que no treballin tot l'any. Ho va dir després de la reunió del Consell de Govern. També es va aprovar fer marxa enrere en el Pla hidrològic de les Illes Balears, just quan ja era a punt d'aprovar-se. Fins ara, els professors interins que sumaven cinc mesos i mig fent substitucions tenien dret, automàticament, a cobrar els mesos de juliol i agost. Bosch va dir que ja no poden "fer front" a aquesta despesa i que només cobraran a l'estiu els qui hagin fet feina durant tot l'any. El Govern pretén estalviar així més de tres milions d'euros.

Educació vol, amb totes les mesures presentadas als sindicats, reduir el dèficit públic.

La conselleria d'Educació, Cultura i Universitats anuncià ahir a la mesa sectorial d'ensenyament públic, la seva intenció d'estalviar 3 milions d'euros deixant de pagar les nòmines de juliol i agost a aquells funcionaris interins que no facin feina durant tot el curs escolar. Tal com està publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), aquells interins que fan feina com a mínim 5 mesos i mig tenen dret a cobrar juliol i agost, igual que les pagues extraordinàries. La Conselleria que encapçala Rafel Bosch només pagarà a partir d'ara els dos mesos d'estiu a aquells professionals que treballin tot el curs. Pel que fa a les pagues extraordinàries i a les vacances, només s'abonarà estrictament la part proporcional als dies treballats. Segons la secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font, "ara els nostres advocats hauran de veure si aquesta mesura que proposen és legal, perquè el BOE estableix una altra cosa". Font va assegurar que "no volem que el pla d'austeritat afecti les capes més febles, tot i que som conscients de la situació".

Els professors i el sector de l'educació han anunciat que es manifestaran el dijous vinent, dia 6 d'octubre, a la Plaça d'Espanya de Palma per mostrar el seu rebuig a les retallades en aquesta parcel·la i, a més, han advertit que s'oposaran "amb rotunditat i fermament a les mesures de reducció de la despesa de la comunitat" i es mobilitzaran "quan sigui necessari".

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha afirmat que l'Executiu plantejarà a la pròxima Taula Sectorial d'Educació la possible ampliació de les hores lectives dels professors com a mesura per optimitzar els recursos de la comunitat.

Els sindicats han reivindicat la inversió en Educació. Foto: M. À. Cañellas.

Més de mig centenar de representants sindicals de l'STEI-i, UGT, CCOO i ANPE de les quatre illes s'han concentrat al migdia davant de la seu de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats "en defensa de l'escola i el professorat de l'educació pública". Els quatre sindicats s'han unit per recolzar les mobilitzacions convocades en altres comunitats pels retalls en educació i com a avançament que el Govern ha anunciat que aplicarà a les Balears i que el secretari general de la federació d'educació de CCOO, Rafel Pons, ha descrit avui com "una amenaça fantasma". Pons ha reclamat que els diners que es destinin a l'ensenyament siguin considerats "una inversió".

Els professors hauran d'incrementar les hores lectives. Foto: Arxiu.

El conseller d'Educació, Rafel Bosch, defensà ahir que l'increment de les hores lectives dels professors a Secundària el curs 2012-13 permetrà un estalvi "de milions d'euros". Bosch no volgué desvetlar la xifra econòmica exacta ni la d'interins afectats fins que no es reuneixi amb tots els agents implicats en aquesta nova mesura. El també portaveu del Govern així ho explicà durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern. Bosch precisà que "s'intentarà que l'increment sigui el menor possible", si bé recordà que caldrà veure quin mapa escolar queda l'any vinent, ja que "es faran nous centres".

CCOO ha replicat avui el conseller d'Educació, Rafael Bosch, dient que a l'arxipèlag ja hi ha professors amb jornades laborals de 20 hores lectives.

El president Bauzá i el conseller Bosch, amb alguns alumnes de l'IES Josep Sureda i Blanes ahir durant la visita.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats incrementarà les hores lectives dels docents de Secundària el curs 2012-13. Així ho anuncià ahir el conseller Rafel Bosch durant la visita a l'IES Josep Sureda i Blanes de Palma. "Estam en 18 hores avui, en som una de les poques comunitats. Volem saber que suposen 19, 20 o 21 hores i quines possibilitats hi ha", precisà. Sobre per què la mesura s'aplicaria només a Secundària, explicà que "ara a Primària ja estam en el màxim.

Comissions contesta que ja hi ha professors amb jornades de 20 hores lectives

Els sindicats sortiren per última vegada al carrer per criticar la reforma de la Constitució.

Els principals sindicats de l'educació a Balears han acordat un calendari de mobilitzacions per exigir al Govern que eviti aplicar retalls pressupostaris a l'ensenyament i per solidaritzar-se amb les comunitats autònomes on s'han posat en marxa reduccions de la despesa educativa. En un comunicat conjunt, STEI-i, UGT, ANPE i CCOO anuncien que les protestes començaran el pròxim dia 20 amb una concentració de delegats sindicals davant de la seu de la Conselleria d'Educació a Palma. "La situació actual és extremadament preocupant", assenyalen els sindicats, i recorden que els centres no estan al corrent en els ingressos per a despeses ordinàries, i les proporcions d'alumnes per aula han augmentat.

Els alumnes han retornat als centres educatius. A la imatge, el CP Gabriel Vallseca. Foto: J. Morey.

Primer dia del curs 2011-12 per als 95.000 alumnes d'Educació Infantil i Primària de les Illes Balears. Després de més de dos mesos de vacances, grans i petits hagueren de tornar a matinar. A l'entrada de les escoles tampoc no faltaren els nervis i els plors d'inci de curs. Des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats es mostraren satisfets perquè la jornada d'ahir fou "molt tranquil·la" i tots els centres "pogueren realitzar les activitats programades".

L'STEI-i denuncia que 10 col·legis de primària superen la ràtio legal

El sindicat STEI-i ha denunciat avui que hi ha deu col·legis públics de primària que superen de forma "preocupant" les proporció d'alumnes per professor que fixa la llei que regula aquesta matèria, sis d'aquests de Mallorca, tres d'Eivissa i un de Menorca, una cosa que també ocorre en set instituts.

Un any més som a punt de començar el curs. Des que en tenc record, primer com a alumne i després com a professor, l'inici del curs s'assembla als anteriors, però sempre té alguna caracterísitca que el fa singular. Enguany el recordarem per les retallades i els impagaments de les administracions públiques.

Bosch ha defensat el tractament vehicular de les dues llengües oficials. Foto: P. Bota.

El conseller d'Educació i portaveu del Govern balear, Rafael Bosch, ha defensat avui que en comunitats on hi ha dues llengües oficials ambdues han de ser vehiculars en l'educació perquè els pares decideixin quin n'aprenen primer els seus fills. Bosch ha intervingut així en la polèmica sobre el compliment de l'interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa a la Generalitat l'obligació d'incorporar el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Durant la presentació del pròxim curs escolar, el conseller balear ha assenyalat que cal distingir entre el sistema d'immersió lingüística, que "és constitucional", i la garantia del dret dels pares a elegir a quina llengua oficial volen que aprenguin a escriure i llegir els seus fills.

Bauzá a la Generalitat: "el català també és cooficial a les Balears i no incomplim la Llei"

El batle de Barcelona, Xavier Trias, ha rebutjat canviar el model d'immersió lingüística del català "per posicions intransigents i minoritàries", i ha mostrat el seu total desacord amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per qüestionar un model que en els últims 30 anys ha estat un dels més importants pilars per a la cohesió de Catalunya.

Un grup de 25 infants de 3 anys que apareixien com a admesos en el llistat definitiu d'alumnes del col·legi públic S'Hort des Fassers el mes de juny estan sent derivats ara cap a altres col·legis del municipi, després que la Conselleria d'Educació del Govern hagi decidit anul·lar la creació d'una nova unitat de 3 anys prevista en el centre i crear-ne una de nova en el col·legi concertat de Nostra Senyora de la Consolació.

El conseller del ram, Rafel Bosch, defensa que així es millora el sistema de formació professional de les Illes i les polítiques actives d'ocupació.

CCOO critica l'adscripció del SOIB a Educació i vol més diàleg social

CCOO ha qüestionat el canvi de la Llei del Servei d'Ocupació de Balears (SOIB) que fa que a partir d'ara aquest servei estigui adscrit a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, ja que considera que aquestes decisions s'han d'adoptar mitjançant el diàleg social.

Bauzá, devora Rafel Bosch, ha reconegut la limitació de la promesa electoral. Foto: S. Amengual.

El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, assegurà ahir que "la lliure elecció de centre és impossible al 100%", però sí que es pot fer que "l'índex de satisfacció entre els pares sigui el màxim" i l'Executiu "no quedarà en l'intent". En una visita a la Conselleria d'Educació acompanyat pel conseller, Rafel Bosch, Bauzá expressà que no assegurava que una de les promeses electorals més repetides durant la campanya electoral es complís en la totalitat, perquè "el 100% és impossible, pràcticament en tot".

Una alumnes d'un grau de Formació Professional durant unes pràctiques de laboratori.

Per poder tirar endavant el projecte Acredita de competències professionals, que ha posat en marxa el Ministeri d'Educació i que gestiona cada comunitat autònoma, a Balears li fan falta 412.000 euros addicionals. L'objectiu d'Acredita és que cada persona pugui veure reconeguda de manera oficial a Formació Professional allò que ha après a través de l'experiència laboral. Tal com confirmà a aquest diari el director general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, Nofre Ferrer, "el Ministeri aporta 488.000 euros, però en són necessaris un total de 900.000". Segons els càlculs del Ministeri, 1.221 persones entre 25 i 64 anys són susceptibles de poder acreditar la seva experiència professional de manera oficial. Per assolir aquesta xifra i ampliar l'oferta dels cicles que es podran convalidar, el director general assegura que "haurem de ser creatius". El Govern central decidí el 6 de maig que cada comunitat autònoma rebria una quantitat de doblers en funció del percentatge de població que podria formar part del programa.

Rafel Bosch s'ha reunit amb directors de centres educatius. Foto: S. Amengual.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha dit avui que "està treballant per poder satisfer una transferència econòmica el mes que ve" (juliol) als centres educatius per "afrontar l'inici del curs el setembre en unes condicions raonables". Bosch ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa al Conservatori de Música de Palma després d'haver-se reunit amb un grup d'uns 170 directors de col·legis d'ensenyament infantil, primari i secundari de centres públics i concertats de Mallorca. En aquesta reunió que, rere la roda de premsa, va continuar amb uns altres 160 directius de centres d'ensenyament de l'illa, el conseller ha escoltat les seves inquietuds i necessitats.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, assegurà ahir que els comptes a la Conselleria "estan molt clars i detalladíssims". Els funcionaris d'Educació, tal com confirmà Bosch, ja han realitzat una auditoria interna, si bé no n'avançà els resultats, perquè "les xifres s'han enviat a la Vicepresidència Econòmica, que està recopilant les auditories de totes les conselleries".

Responsables d'educació d'UGT, STEI-i i CCOO, Carme Santamaria, Biel Caldentey i Toni Baos, han valorat l'experiència i el "perfil moderat i dialogant" del qual serà el pròxim conseller d'Educació, Rafel Bosch, si bé han afirmat que hi ha l'expectativa de comprovar "què pensa fer" amb el tema de la llengua a les aules.

L'APIMA assegura que el centre no disposa d'aules que garanteixin desdoblar els curs. Foto: M.Serra

L'escolarització dels alumnes per al proper curs està sent complicada a sa Pobla. La Conselleria d'Educació ha decidit que 15 infants de quatre anys nascuts a l'Illa però fills d'immigrants siguin matriculats al col·legi públic Sa Graduada i cursin els estudis en una aula que no gaudeix de les condicions adients. Els infants no parlen català (que és la llengua vehicular del centre) ni castellà. La decisió del Govern no ha estat ben rebuda per la comunitat educativa de l'escola, ja que temen que l'arribada dels alumnes nous pugui derivar en la creació d'un gueto o pugui minvar la qualitat de l'ensenyament. Violeta Rodríguez, presidenta de l'APIMA de l'escola Graduada, explica que "el centre només disposa d'una línia d'ensenyament i no té cap classe amb les característiques adients perquè els alumnes aprenguin amb condicions, però Educació ens insta que utilitzem una aula molt petita que es creà per desdoblar ara fa uns anys els alumnes de 6è".

El sindicat CCOO ha acusat avui al PP de crear alarma social com a estratègia per dur a terme un projecte polític "privatitzador" de l'ensenyament a les Balears i de retall de les garanties socials en aquest sector.

Els col·legis Joan Capó de Felanitx i S'Albufera del Port d'Alcúdia i alumnes del Montcabrer de Muro i l'Antoni Juan Alemany de Maó, han estat guardonats amb XXXIII Premis Baldiri Reixac, instituïts per la Fundació Lluís Carulla, per la qualitat dels seus treballs en l'àmbit de l'escola catalana.

Aina Rado arribà al càrrec el març del 2010. Foto: Arxiu

La presidenta en funcions del Parlament, Aina Rado, ha estat distingida amb la Medalla al Mèrit de la Conselleria d'Educació i Cultura, aprovat pel conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, el 26 de maig, un cop passades les eleccions. El reconeixement no suposa cap compensació econòmica. Des de la Conselleria, s'atribuí el reconeixement a una decisió personal de Llinàs. A Rado, se li atorga en reconeixement a la seva trajectòria professional i al seu compromís tant amb la docència com amb la societat, que la portà a exercir diverses responsabilitats sindicals en el camp de l'educació i del més alt nivell polític com a presidenta del Parlament de les Illes Balears. Rado fou dirigent de FETE-UGT. De 1999 a 2003 va ser consellera insular del Consell de Mallorca i directora general de Menors del Govern de les Illes Balears. Del 2003 al 2007 va ser consellera insular i diputada autonòmica pel PSIB-PSOE. Des de 2007 a 2009 va ser reelegida diputada autonòmica i va ocupar la Vicepresidència Segona de la Cambra, fins a la dimissió de Maria Antònia Munar.

El batle en funcions de Calvià s'ha pronunciat després de les eleccions. Foto: T. Ayuga.

El batle en funcions de Calvià, Carlos Delgado, ha afirmat avui que no es postula "absolutament a res", que no té "ni idea" del que farà a partir d'ara després de deixar l'ajuntament i ha insistit que mai no va dir que vulgui ser conseller d'Educació i Cultura: "no tenc res més a dir". En ocasió d'un acte públic a la Fira del Llibre de Palma, el Delgadoer edil de Calvià durant vuit anys, que deixarà l'11 de juny aquesta responsabilitat política, ha estat preguntat per la possibilitat de formar part del govern autonòmic que està confeccionant el president del PP balear, José Ramón Bauzá, que assumirà la seva responsabilitat com a mandatari autonòmic dissabte 18 de juny. Delgado diu que no ha mantingut cap conversa amb Bauzá sobre l'assumpte.

El president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, ha reconegut que, si no hagués decidit excloure els imputats de les seves llistes electorals, "el PP no podria presentar-se amb la garantia i la credibilitat que vol" a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del pròxim 22 de maig i ha advertit que "seria del gènere ximple pensar que això ja està guanyat". Recordem que la decisió de no dur imputats a les llistes electorals suposa deixar fora polítics de pes com Jaume Font, Antoni Serra o Joan Flaquer.

L'eurodiputada balear del PP, Rosa Estaràs, ha mostrat el seu suport a la proposta aprovada aquest dijous en el ple del Parlament Europeu celebrat per incrementar la inversió en educació i adoptar mesures que serveixin per combatre la desocupació juvenil, tot i la crisi econòmica que afecta als països de la Unió Europea (UE).

Esquerra Republicana (ERC) ha proposat avui un canvi de model per a la formació professional i d'adults a fi d'adaptar ambdues a la realitat socioeconòmica de l'arxipèlag i que siguin compatibles amb l'activitat turística, evitant així l'abandonament escolar.

Bartomeu Llinàs, Àngel Gabilondo i Francesc Antich. Foto: T.Ayuga

El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, defensà ahir el pluralisme lingüístic i condemnà que les llengües siguin utilitzades com a eines llancívoles. A més, comentà que "no sé com ens ho feim perquè existeixi confrontació lingüística, sinó hi ha res millor que ser plurilingüe o multilingüe, perquè t'obre a l'altre i fa una ment distinta". El PSIB-PSOE presentà ahir el programa educatiu al Laboratori Francesc Quetglas de Palma en un format tertúlia col·loqui en què el conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, fou l'encarregat de conduir el debat, en el qual també intervingué el candidat del PSIB-PSOE i president del Govern, Francesc Antich. El candidat socialista explicà que volem posar en marxa "un pla estratègic per a l'èxit escolar" i apuntà a la necessitat de dotar d'autonomia els centres. Així mateix, explicà el seu compromís de reduir 10 punts la taxa d'abandonament escolar.

La candidata del PSIB al Parlament, Joana Barceló, s'ha compromès aquest dilluns a incrementar el pressupost en educació durant la pròxima legislatura, situant-lo entre el 3,8% i el 4% del PIB.

El sindicat STEI ha exigit a la Conselleria d'Educació i Cultura que mantingui la resolució de la convocatòria d'oposicions al sector docent en els termes que va ser publicada i continuï, per tant, amb tot el procés, malgrat la decisió del Ministeri d'Educació d'impugnar-la, en considerar que excedeix el 30% màxim que va estipular per a la cobertura de places de reposició de places vacants en la Llei de Pressupostos Generals.

Francesc Antich, amb el conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, i el coordinador del programa del PSIB, Ernest Ribalaiga. Foto: J.Torres

El president, Francesc Antich, va dir ahir que la idea de "separar els al·lots segons quina llengua parlen" respon a una "posició de confrontació" que "no du enlloc". Es tracta d'una de les principals propostes del PP en educació. El president va escombrar també la lliure elecció de centre o l'augment indiscriminat d'hores lectives i va apostar per augmentar la inversió i fer contractes programa específics per a cada escola o institut. També va prometre reduir un 10% l'abandonament escolar. "Ja sé que la proposta mare del PP és dividir els al·lots segons la llengua que parlen, però podran entendre que hi ha altres temes que tenen el suport de tothom", va dir Antich, davant la possibilitat de tancar un gran pacte social, institucional i polític per l'educació que inclogués els populars.

La coalició PSM-IV-ExM vol doblar el pressupost de les polítiques educatives fins el 6% del PIB

La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa ha informat que el seu principal objectiu en la pròxima legislatura serà doblar el pressupost destinat a les polítiques educatives, i passar així del 3,3% del Producte Interior Brut (PIB) que destina les Balears en l'actualitat al 6%.

El conseller Llinàs ha admès que desconeix si és viable la lliure elecció de centres. Foto: Amengual.

La sisena hora de classe es podria posar en marxa en alguns col·legis i instituts el proper curs. Aquesta mesura forma part del pla de tractament individualitzat que està elaborant la Conselleria d'Educació i que en el curs 2011-2012 es posarà en funcionament en una vintena de centres, sempre que continuï governant el PSOE. El conseller Bartomeu Llinàs considerà que aquest pla destinat a reduir el fracàs escolar i l'abandonament prematur i altres mesures destinades a aquesta finalitat "són les que necessitam", amb referència a l'anunci del president del PP balear, José Ramón Bauzá, que si el PP governa oferirà llibertat d'elecció de centre i de llengua. Llinàs hi afegí que "aquestes mesures podrien ser inviables, jo no he fet els números, però allò segur és que no són prioritàries".

La Federació d'Ensenyament de CCOO (FECCOO) ha replicat al president del PP de Balears, José Ramón Bauzá, que ampliar l'oferta educativa necessària perquè tots els pares poguessin elegir el centre i la llengua a la qual volen que els seus fills cursin estudis exigiria una inversió superior al 7% del PIB balear per a ampliar plantilles i infraestructures.

Francesc Antich, en un miting recent. Foto: M.À.C

El president del Govern i candidat del PSOE a la reelecció, Francesc Antich, criticà ahir que el líder del PP, José Ramón Bauzá, "no té ni idea" de quina és la problemàtica que existeix avui dia en matèria educativa i que, segons la seva opinió, no és la llengua en la qual estudien els escolars, sinó que hi ha problemes "més greus" que s'han d'afrontar mitjançant un pla "concret i exhaustiu d'èxit escolar i donant més força a la Formació Professional i conciliant treball i formació". Antich es referí així a les promeses de Bauzá durant la presentació del programa del PP, que recull una aposta per la llibertat dels pares a l'hora d'elegir la llengua en què escolaritzaran els seus fills. "Fa dos o tres pics que el PP promet això i no ho ha fet mai, perquè és impossible i, per tant, tampoc no ho faran aquesta vegada", asseverà i reiterà que aquest "no és el problema de l'educació" i "anam malament si realment un partit tan important a Balears preveu que tot el problema és que es pugui fer lliure elecció de centre per motius lingüístics".

Bartomeu Llinàs acompanyarà el ministre Àngel Gabilondo a Brussel·les. Foto: Grup Serra.

Les Balears, en representació de les Comunitats Autònomes, defensarà l'impuls de l'escolarització primerenca en el Consell de Ministres d'Educació de la Unió Europea que se celebrarà el pròxim dia 14 a Brussel·les. Aquest és un dels acords assolits pels viceconsellers i directors generals d'Educació reunits avui a Palma en el marc de la Comissió General d'Educació per preparar l'encontre ministerial en el qual el conseller balear, Bartomeu Llinàs, acompanyarà el ministre espanyol, Àngel Gabilondo. Llinàs ha explicat que el foment de l'educació equitativa i de qualitat abans dels 4 anys és una de les prioritats educatives de la presidència hongaresa.

Just ara que s'acosten temps de promeses efímeres, s'intensifiquen les propostes entorn al sistema educatiu que regeix el futur de les noves generacions. Enmig d'una certa expectació que sovint es barreja amb dosis d'incertesa, els distints agents socials implicats veuen desfilar aquestes setmanes distintes iniciatives plantejades des de tots els racons de l'arc parlamentari.

Rafel Bosch (Palma, 1959) combina la seva tasca com a director del col·legi Lluís Vives de Palma amb la seva passió per la política educativa que desenvolupa en el Partit Popular. Entre 2003 i 2007 fou director general de Planificació i Centres del Govern de les Illes Balears. Actualment, es troba immers en la preparació del que ha de ser la proposta educativa dels populars a les pròximes autonòmiques.

Reforçar l'autoritat del docent és el que més preocupa el professorat de les Illes Balears. Així es desprèn d'un sondeig realitzat per ANPE a 500 professinals del sector. A Palma és on més amoïnats estan i ho pensa un 59,9 per cent; a la Part Forana, un 55,8 per cent, i un 47 per cent a Menorca. Aquests resultats posen de manifest la importància que pels docents, sobretot de Mallorca, té el fet reforçar la seva autoritat, tant moral com social i legal.

La Fundació Círculo Balear (FNCB) ha indicat que les tres sentències del Tribunal Suprem que obliguen a que l'espanyol sigui llengua d'ensenyament a Catalunya, també és vinculant per als tribunals de les Balears, i per això ha aconsellat als ciutadans que considerin que s'està vulnerant el seu dret a escolaritzar els seus fills en espanyol que invoquin la sentència de l'Alt Tribunal.

El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat adaptar el seu sistema d'ensenyament a la «nova situació creada» per la sentència sobre l'Estatut, que considera el castellà com a llengua vehicular en els centres docents de la comunitat.

Un dels majors obstacles que pot trobar un poble en la seva empresa de voler sortir d'una situació de pobresa són les desigualtats socials que hi pugui haver entre els distints membres que en formen part. Les societats amb més equitat habitualment esdevenen més justes que no pas aquelles en les quals existeixen distàncies abismals entre rics i pobres. Malauradament, la dicotomia social que just comentam és una de les grans xacres amb les quals avança l'America Llatina d'ençà que inicià el seu procés d'independència.

La família Crosas Mesina va optar per desescolaritzar el seu fill Nil, de 8 anys, a principi de curs. El nin començà tercer de Primària, però als quinze dies optaren perquè seguís els estudis a casa. "Nil sempre ha estat escolaritzat, però vèiem que no s'hi adaptava. Li costava molt seguir el sistema estructurat de l'escola", explica la seva mare i ara també mestra, Paula Mesina. Tot i que Nil sempre ha tret bones notes, com explica Mesina, "sempre havíem tingut present aquesta opció d'educar a casa i ens agrada com està plantejat".

El nou edifici que acull l'Arxiu del Regne està ubicat al carrer Blaise Pascal, del Parc Bit. Foto: Arxiu

L'Arxiu del Regne tornarà a obrir al públic després d'estar deu mesos tancat per trasllat. Les previsions del Govern pel que fa a l'obertura temporal del centre històric al Parc Bit s'han allargat més del compte. Primer apuntaren que el tancantament sols seria de tres mesos, però poc temps després -al juny- ja avisaren que seria per octubre. Ahir la Conselleria d'Educació i Cultura, que dirigeix Bartomeu Llinàs, anuncià a través d'un comunicat que les portes de l'Arxiu s'obriran dilluns, 29 de novembre. El motiu del retard, segons el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, han estat els entrebancs per a "la correcta adequació de l'espai". Així doncs, l'Arxiu del Regne s'ubicarà temporalment al carrer de Blaise Pascal, edifici Adduno, al Parc Bit i disposarà de més de 7.500 metres lineals de documents que integraran el fons arxivístic, a més de la biblioteca auxiliar del centre. Els horaris de visites per als investigadors -que ja el mes de març es queixaren per la tardança- també s'han modificat i a partir de dilluns l'horari d'atenció a la sala de lectura serà, fins al 20 de gener de 2011, de 8.45 a 14.30 de dilluns a divendres.

Els estudiants de l'edifici Guillem Cifre del campus s'han oposat a la presència de la Policia. Foto: J. Morey.

Els estudiants de la Facultat d'Educació de la UIB s'han concentrat a l'entrada de l'edifici Guillem Cifre, on un grup d'alumnes de teatre de Magisteri han llegit poemes per protestar per la presència d'agents de la Policia Local dins del campus per "aturar tots els vehicles que passen pel seu costat, a fi de demanar la documentació als universitaris provocant retards a l'entrada de classe". Els estudiants de la Facultat d'Educació ha censurat que la UIB és l'"única Universitat d'Espanya que permet l'entrada de policia al campus" i, per això, es pregunten si és aquest el model de societat "controlada que volem i si són aquests tipus de mètodes repressors i sancionadors els que ens ensenyen els professors".

La Comissió d'Educació del PP de les Balears ha exigit al conseller del ram, Bartomeu Llinás, que retiri de manera definitiva els decrets de Concerts Educatius i Mòduls Econòmics i de Mòduls Econòmics dels Concerts Educatius, a través dels quals el Govern "pretén deixar de finançar la Formació Professional i el Batxillerat en els col·legis concertats".

Fa uns tres anys que l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC) va començar a treballar en la creació d'un model tipus per construir escoles d'Educació Infantil i Primària. Ara, se'n comencen a veure els primers resultats. Els nous col·legis d'Educació Infantil i Primària (CEIP) de Maó, Sant Lluís, Llucmajor i Sineu s'edificaran seguint aquest nou esquema arquitectònic. Actualment, es troben en procés de licitació i a l'espera que se'n pugui iniciar l'execució els propers mesos.

Barceló, Antich i Manera, a la reunió d'avui al Consolat de Mar. Foto: M.À.C.

El president, Francesc Antich; el conseller d'Economia, Carles Manera, i el portaveu del Bloc, Biel Barceló, tancaren ahir al Consolat de Mar un acord per als pressupostos de l'any que ve. Durant les pròximes dues setmanes, Antich es reunirà amb els caps de l'oposició per intentar negociar el seu suport, però tot fa pensar que no ho aconseguirà. Els comptes mantenen l'augment d'impostos per als més rics, que s'aprovà al Consell de Govern, i UM i el PP ja han dit reiteradament que, si era així, no els votarien. Els pressupostos per al 2011 són de 3.200 milions d'euros, un 5,4% manco que els d'enguany.

L'arribada d'onze alumnes de Vilafranca d'incorporació tardana a les classes de l'IES Porreres ha provocat aquesta setmana una allau de queixes davant la manca de servei de transport per a aquest grup d'alumnes. I és que al llarg de tota aquests dies han quedat sense servei de bus, quan cursaven igual que els seus companys l'Ensenyança Secundària Obligatòria (ESO) i, per tant, tenien dret a gaudir d'aquesta docència. Un fet que ahir migdia mateix i després de les reiterades queixes a la Conselleria d'Educació i de reunions dels pares amb el centre quedà solucionat amb l'arribada d'un microbús per fer-se càrrec dels onze alumnes.

La directora del CP de Son Caliu, Maria Morell, podria deixar el càrrec en les properes setmanes. El motiu és que un grup de progenitors vinculats a l'AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes) del centre ha començat a recollir signatures per demanar-ne la destitució. Les maniobres per fer-la fora tenen l'origen en el projecte de política lingüística que desenvolupa l'escola. Cal pensar que Son Caliu -al municipi de Calvià, governat per Carlos Delgado, del PP- ha estat històricament un centre que advoca per l'ús del català en la educació.

Amb relativa freqüència, l'esdevenir dels fets ens mostra que l'escola és un excel·lent laboratori social. De fet, no han estat escassos els estudis que, tenint com a camp de treball els centres educatius, s'han aventurat -amb un èxit més que notable- a preveure determinats fenòmens que el temps després ha confirmat. Just ara fa uns dies, es va presentar a Londres l'enèsima mostra d'aquest binomi entre escola i societat.

Si les parets del CP Antoni Monjo parlassin, podrien explicar més de 80 anys d'història educativa i sociocultural del municipi. Ara, els tres edificis antics que formen el centre, construïts durant la dictadura de Primo de Rivera, la República i la dictadura de Franco, respectivament, donaran pas a un nou col·legi de 225 places (75 d'Educació Infantil i 150 de Primària), una reivindicació de la comunitat educativa davant la degradació pel pas del temps.

La taxa de matriculats és la més baixa de l'Estat.

Les Balears són al furgó de coa del desenvolupament humà i l'educació n'és la causa principal, sobretot pel baix nivell dels joves que estudien. Aquesta és la conclusió bàsica, en relació amb les Illes, de l'estudi elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb Bancaja. L'informe trasllada al terreny autonòmic el conegut com a Índex de Desenvolupament Humà (IDH), una referència fixada per l'ONU per mesurar la prosperitat social de cada estat. D'aquesta manera, es pot conèixer el benestar social de cada comunitat autònoma. L'ONU estableix anualment aquest indicador de prosperitat social, en una escala que va de 0 a 1, a partir de tres variables: esperança de vida, educació -alfabetització de la població i índex de matriculats- i ingressos per persona. L'aplicació a l'àmbit autonòmic situa les Balears a la franja baixa de l'Estat, principalment pels dèficits en educació. S'ha de pensar que, quan es consulta el percentatge de matriculats als centres, cal cercar les Illes a la darrera posició de les comunitats.

El PSM-EN instarà Cort i el Govern a canviar l'actual model de zonificació escolar de Ciutat. Els nacionalistes consideren insostenible l'actual sistema que s'aplica a la capital, perquè divideix els centres en tres zones massa grans i això hi provoca una situació que desequilibra la distribució "racional" i "equitativa" dels alumnes d'Educació Primària i Secundària.

El reconeixement de la diversitat dins les aules ha estat, possiblement, una de les grans conquestes que s'han fet en el món de l'educació aquests darrers temps. En aquest sentit, ser capaços de dissenyar un sistema que sigui sensible a les diferències substancials que puguin mostrar els alumnes dins una mateixa aula representa un mèrit significatiu a l'hora d'oferir uns serveis educatius més equitatius i que permetin la progressió de tots i cadascun dels alumnes que hi participen.

"L'estat de l'educació a les Illes Balears no és alarmant, però tampoc no és bo", reconegué ahir el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, durant una trobada amb els mitjans per valorar el curs 2009-2010.
Llinàs, que accedí el càrrec el passat 16 de setembre en substitució de l'anterior consellera Barbara Galmés, anuncià que els curs que ve "haurem de fer un reajustament d'entre 50 i 60 professors a Primària i a Secundària".

Soledad Iglesias és, des del 2004, la subdirectora general d'Orientació i Formació Professional del Ministeri d'Educació. Va començar com a professora de Formació Professional (FP); també ha estat inspectora d'Educació i subdirectora territorial d'Educació de la comunitat de Madrid.

La Conselleria d'Educació va informar dimarts que les subvencions del curs 2009/2010 que han de rebre les associacions i les federacions de pares i mares d'alumnes de les Illes Balears no es podran pagar. En total, estam parlant d'uns 308.000 euros que permeten als pares i mares poder gestionar i tirar endavant activitats extraescolars o d'altres serveis d'atenció als alumnes.

El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha recomanat als pares d'escolars que demà únicament deixin els seus fills en els centres educatius que se sumin a la vaga de funcionaris convocada per UGT, CCOO i CSIF en el cas que no els puguin «deixar en un altre lloc», amb l'objectiu d'evitar les «aglomeracions» d'alumnes. En declaracions als periodistes, el responsable educatiu ha remarcat que el primer que deuen fer els pares és tenir la informació necessària per saber si el centre escolar al qual assisteixen els seus fills se suma a la vaga. En el cas que sigui així, ha recordat que el seu departament ha establert uns serveis mínims perquè l'escola o institut romangui obert i els menors puguin romandre aquí.

Ni pacte per l'educació, ni retirada del recurs contra l'Estatut de Catalunya, ni renovació del Tribunal Constitucional. La negativa com a resposta va ser l'actitud que el PP va mantenir en la jornada d'ahir. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va anunciar ahir que el seu grup no signarà el Pacte social i polític per l'Educació perquè el Govern "no ha volgut canviar el model educatiu fracassat".

El Consell de Govern va acordar ahir dedicar 30,7 milions d'euros a construir quatre col·legis i a reformar-ne tres. Aquesta inversió ha de servir per eliminar 12 aules i un centre prefabricats. De moment a les Illes Balears queden 75 aules d'aquesta mena, segons va declarar ahir el conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs.

Fa uns dies, el ministre espanyol d'Educació, Àngel Gabilondo, en una cimera a Brussel·les afirmava que "l'educació esdevé un element fonamental per aconseguir una cohesió social en el continent". Precisament, està essent la manca d'acord entre els diferents agents socials l'element que està desbaratant la posada en marxa del pla estrella de la legislatura; l'anomenat Pacte per a l'educació.

Un dels puntals per millorar la implantació del català a tota la societat és, sens dubte, la implicació del professorat. Doncs bé, són precisament els professionals de l'educació els qui enguany veuran que intentar millorar el seu nivell de català els serà encara més difícil, tot i que en l'actualitat un membre docent troba a les aules nins i nines que sovint hi arriben sense tenir cap noció de català i als quals cal prestar una atenció especial. A Mallorca hi ha un 15,23% d'alumnes estrangers, segons l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2009.

"Si vols sobreviure, has d'actuar. Dissenya el teu propi ambient". Aquesta sentència, de l'artista austríac Friedrich Hundertwasswer (Viena 1928- Oceà Pacífic 2000), serví d'inspiració al col·legi Pedro Poveda per realitzar durant el curs 2008-2009 diferents accions que els han fet mereixedors del premi CreArte en la modalitat C pel projecte multidisciplinari Dissenya el teu propi ambient. La modalitat C ha reconegut deu centres d'Educació Primària amb 20.000 euros cadascun.

L'increment absolut del nombre d'estrangers matriculats en el sistema educatiu de les Balears de nivells no universitaris durant 2009 ha estat de 2.458 alumnes (9,41%), una xifra superior a la del curs anterior. Així doncs, s'ha passat de 26.110 (maig de 2008) a 28.568 (maig de 2009) estudiants estrangers, és a dir, que representen el 15,31% del total de matriculats no universitaris de les Illes.

La construcció de la nova escola pública de Sineu és a prop de convertir-se en una realitat palpable. El terrenys situats a la zona del Cós, on el Consistori sineuer preveu aixecar l'edifici del col·legi nou, foren cedits ahir oficialment a l'Ajuntament pels propietaris. D'aquesta manera, es dóna llum verda al projecte de construcció del centre educatiu, que ara haurà d'estar en exposició pública durant trenta dies perquè les empreses interessades es presentin a concurs i, en un període no superior a dos mesos, el Consistori preveu que se n'inicien les obres.

Que els mestres surtin de les aules sempre és un signe de bona salut social. L'impuls que, aquests darrers lustres, han tingut les unitats pedagògiques sorgides arreu dels centres sanitaris europeus n'és l'exemple més clar, d'aquest fet. D'aquesta manera, aquests serveis amb seu hospitalària donen cobertura educativa a tots els infants que, per diverses malalties, es veuen obligats a estar un període de temps més o manco llarg a l'hospital.

A un poc més de 15 quilòmetres de Palma es troba la Granja Escola de la Cabaneta (Marratxí). Cap a les deu del matí, hi solen arribar els primers alumnes per dur a terme els diferents tallers que s'hi ofereixen tot l'any. En aquesta ocasió, el centre escolar que els ha visitats és el col·legi Rafal Vell de Palma. Es tracta d'una cinquantena d'infants de segon de Primària que han aprofitat la jornada per fer un taller de cuina i un altre d'animals. Segons l'edat es programa el tipus de proposta i les activitats que s'hi realitzen.

Les paraules del ministre d'Educació durant una entrevista radiofònica han sacsejat de nou el debat entorn de l'educació a l'Estat. D'aquesta manera, les declaracions efectuades per Àngel Gabilondo deixen entreveure la possibilitat que el Govern central adopti canvis en el futur, modificacions encaminades a projectar l'educació obligatòria més enllà dels setze anys.

La posició ha tingut una bona acollida entre formacions i sindicats. Foto: Arxiu

"Educació obligatòria fins als 18 anys, com a altres països". En aquest termes plantejava el ministre del ram, Àngel Gabilondo, la "suggerència" del Govern per establir noves pautes educatives que amplien el nombre d'anys que els joves hauran d'estar sota la tutela de l'Estat espanyol d'una manera obligatòria. El responsable socialista va assenyalar que aquesta proposta no surt "de sobte". Gabilondo recordà en aquest sentit que països com Portugal ja tenen aquesta mesura. Segons explicà, el sistema actual és "massa rígid"i, per tant, perquè la reforma sigui possible "ha de ser més flexible i tenir diferents possibilitats dins les maneres de fer Batxillerat".
Aquesta va ser la resposta del titular d'Educació a la proposta del Partit Popular d'instaurar un Batxillerat de tres anys. Gabilondo va afegir que "no hi ha hagut entesa" perquè el professor sigui qualificat d'autoritat, però "no en l'assumpte, sinó en l'ocasió" per fer-ho.

Reformar, reeducar, canviar, corregir. Però... mai comprendre, aprendre o assumir responsabilitats? La tan anomenada crisi de valors, que en teoria pateix un 99,999% del jovent de la nostra societat, ha suposat en els darrers temps un greu maldecap, tant per a progenitors com per a professors i per als responsables ministerials de la cartera corresponent, Educació (a diferents nivells, és clar).

El Consell de Ministres va aprovar ahir el pla Escola 2.0, que preveu que en els pròxims mesos un total de 392.000 alumnes i 20.000 professors de 5è de primària, a més de 14.400 aules completament digitalitzades de tot Espanya, disposin d'un ordinador personal ultraportàtil que podran utilitzar per a la seva formació. El termini que es proposa el Govern per complir-lo és fins a abril de 2010.

Fa poc temps Bill Gates afirmà: "El llibre ha mort". És una frase clara i directa sense cap tipus de preludi, però què hi ha de veritat en aquesta afirmació? En pocs anys, la nostra societat ha sofert nombrosos canvis, quasi tots motivats per la investigació científica i tecnològica. De fet, les noves tecnologies han agafat més força que mai. Per tant, els diferents sectors de la població activa utilitzen els diversos mecanismes informàtics per facilitar la feina de cada dia.

La consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, va avançar ahir al matí les primeres dades d'un estudi que avalua les competències en comunicació lingüística (expressió escrita i comprensió oral/lectora en català, castellà i anglès) i matemàtiques. De les enquestes realitzades el mes de maig passat a més de 21.000 alumnes de 4t de Primària i 2n d'ESO, se n'ha extret un conjunt de xifres que, tot i no ser definitives, permeten fer una sèrie d'observacions sobre els alumnes de les Illes. No obstant això, Galmés ha subrallat que "encara és massa prest" per fer-ne interpretacions o diagnòstics, i que cal esperar a setembre, quan se'n publiquin els resultats definitius, per poder parlar de les fortaleses i debilitats dels alumnes en referència a aquestes competències educatives.

Volen un nou centre d'Educació Infantil i Primària ja. La plataforma Coordinadora d'AMIPAS d'Alcúdia aquesta vegada no esperarà que la falta de places escolars els desbordi, tal com ha ocorregut amb l'ensenyament secundari. Després d'anys de reivindicacions, els alumnes del nou institut Port d'Alcúdia encara hauran de començar les classes en aules prefabricades el setembre, en espera que el nou edifici estigui enllestit. Això sí, les obres avancen a bon ritme.

Més de 500 persones es manifestaren ahir pels carrers del centre de Manacor per expressar el seu rebuig de la política educativa que du a terme l'equip de govern de l'Ajuntament. Fou un acte reivindicatiu convocat per la Plataforma per a l'Educació i pel Club d'Esplai Crist Rei.

Les dificultats pressupostàries han arribat a la Conselleria d'Educació i Cultura i han obligat el departament de Bàrbara Galmés a eliminar alguns programes educatius. La primera víctima de la manca de pressupost serà el Pla de tercera llengua, que veurà retallades dues de les seves activitats estrella: les colònies d'estiu en anglès i les estades de quinze dies a l'estranger per als alumnes de Batxillerat. Segons confirmaren des de la Conselleria, la causa d'aquesta rebaixa és la mala situació econòmica. Des del departament que dirigeix Bàrbara Galmés negaren, però, que aquesta circumstància pogués afectar més programes educatius.

La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, es reuní ahir a Sóller amb representants municipals i de la comunicat educativa pública de la Vall, que li explicà les mancances que arrosseguen els centres en matèria d’infraestructures. Abans de la reunió, i en declaracions als mitjans, la consellera garantí que durant la present legislatura Educació invertirà a Sóller "més de sis milions d’euros".

La Mesa Sectorial d’Educació finalitzà ahir amb un principi d’acord entre els sindicats de professors i la Conselleria d’Educació i Cultura per impulsar un pla global de millora de l’ensenyament. L’esborrany del document partirà de les línies d’actuació considerades estratègiques pel departament que dirigeix Bàrbara Galmés.Sobre aquest text inicial, que hauria d’estar llest el mes d’abril, segons les previsions dels sindicats, els docents hi podran presentar les seves aportacions.

La Unió Sindical Obrera (USO) ha tornat a desenterrar la destral de guerra en l’ensenyament concertat contra la Conselleria d’Educació i Cultura. El sindicat prepara una ofensiva legal contra el departament que dirigeix Bàrbara Galmés, que responsabilitza de casos de "discriminació i incompliment" d’alguns apartats del darrer acord, signat el 17 de juliol de 2008, sobre l’equiparació salarial dels docents de l’escola concertada amb els de la pública.

Vint-i-nou col·legis públics i cinc escoletes de Palma es veuran beneficiats de la inversió de 10 milions d’euros en obres de millora que duran a terme la Conselleria d’Educació i Cultura i l’Ajuntament de Palma. Les actuacions s’efectuaran enguany, segons anunciaren ahir la consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, i la regidora d’Educació de Cort, Maria Isabel González.

La Conselleria d’Educació i Cultura farà una excepció i no exigirà cap requisit mínim de català al professorat especialista dels cicles formatius de grau superior corresponents als ensenyaments esportius de règim especial. En canvi, però, el departament de Bàrbara Galmés els oferirà un glossari perquè millorin els seus coneixements lingüístics sobre la matèria.

No es pot aplicar l’objecció de consciència a l’assignatura d’educació per a la ciutadania. Aquesta és la decisió acordada ahir pel ple de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem que, per 22 vots a favor i 7 en contra, n’ha rebutjat l’objecció de consciència al·legant que no es lesionen drets fonamentals dels pares.

A les Illes Balears falten infraestructures educatives per acollir vuit-cents alumnes que no han aconseguit finalitzar els estudis d’Educació Secundària Obligatòria i que la Conselleria d’Educació i Cultura vol recuperar per al sistema educatiu a través dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), per afavorir-ne la inserció laboral.

La Conselleria d’Educació i Cultura té previst crear 2.500 noves places d’escoleta de 0 a 3 anys i consolidar-ne 1.033 més que ja existeixen mitjançant l’acondicionament d’infraestructures. Aquesta iniciativa permetrà doblar l’oferta pública de places actuals, segons assegurà ahir el director general de Planificació i Centres, Miquel Martorell. El projecte tindrà un pressupost de 17,79 milions d’euros, 2,77 dels quals seran aportats pel Ministeri d’Educació, Política Social i Esports.

La Universitat de les Illes Balears ofereix enguany dotze assignatures en anglès. La iniciativa fa part del programa Estudia assignatures en anglès a la UIB, impulsat pels vicerectorats d’Ordenació Acadèmica i Convergència Europea i de Relacions Internacionals i Mobilitat Universitària.

Els claustres d’un total de 89 centres educatius públics de les Illes Balears (60 de Mallorca, 7 d’Eivissa i 22 de Menorca) han acordat ja sol·licitar al Govern el compliment de l’acord de governabilitat del Pacte en el qual s’assumia el compromís d’incrementar els pressuposts destinats a l’ensenyament de manera progressiva fins a assolir el 6 per cent del PIB balear en aquesta legislatura.

La Conselleria d’Educació i Cultura obrí la setmana passada les llistes d’interins d’algunes especialitats d’ensenyament secundari, primari, de formació professional i de l’Escola Oficial d’Idiomes per fer front a la manca de professors de molts de centres de les Illes. Es tracta d’una mesura excepcional, convocada amb caràcter d’urgència, tenint en compte que el curs escolar just ha acabat de començar.

El 31 per cent dels pares que van realitzar la sol·licitud per dur els seus fills a una escoleta municipal no ha obtingut plaça. En total, són 279 nins sense ubicar en algun dels vuit centres públics existents. El motiu és que aquest curs hi havia 639 llocs per repartir entre 918 peticions; en cap de les vuit escoletes l’oferta no ha superat la demanda i les llistes d’espera són llarguíssimes.

Després dels fets ocorreguts aquesta segona setmana de curs escolar a la ciutat de Manacor, per la intersindical STEI-i ja han quedat demostrades "les mancances que en qüestions educatives encara pateix Manacor, sobretot deficiències d’equipaments escolars que les distintes administracions públiques, tant autonòmiques com municipals, no han estat capaces de preveure des de molts anys enrere".

Les joventuts del PSM van protestar contra la resolució del Govern balear que regula les bases per a les llistes de professorat interí, a través d'un comunicat difós avui, en el qual consideren que la disposició no respecta la igualtat i el mèrit, pel que afirmen que la normativa perjudica sobretot als joves que desitgin exercir de professors o mestres.

De ben segur, si els gestors públics de les Illes Balears haguessin de fer inventari dels punts febles a solucionar a mig i llarg termini no podrien passar per alt les mancances que assoten la xarxa educativa de casa nostra.

La Conselleria d'Educació introdueix l'“obligatorietat” de l'ensenyament d'una llengua estrangera, preferentment anglès, en el segon cicle d'educació infantil, a partir dels cinc anys, en lloc dels 8 anys com ocorria fins a aquest moment.

"Durem els nostres fills a escola al centre de tennis de Rafel Nadal". "Els barems per punts perjudiquen la gent de Manacor de tota la vida, entenem que els immigrants són prioritaris però tampoc no cal trepitjar la resta" i "el Fisiomedia tindrà pavelló i els alumnes continuaran esperant". Eren les paraules d’indignació que expressaren una trentena de pares i mares d’alumnes en veure com els fills quedaven sense plaça a "l’escola elegida per educar-los", Es Canyar a Manacor.

Els sindicats no han arribat a un acord sobre l'equiparació retributiva dels docents de l'ensenyament concertat després de l'encontre mantingut avui amb responsables de la Conselleria d'Educació, per la qual cosa mantenen les dues jornades de vaga previstes per als pròxims dies 5 i 11 de juny.

El rostre angelical de Derek King amaga més d'allò que no mostra. Ja que Derek, juntament amb el seu germà petit Alex, assesinà el seu pare amb només 14 anys. Un bat de beisbol recobert d'alumini fou l'eina que aquests dos nord-americans utilitzaren per copejar el seu progenito i n'acabaren amb la vida. I la violència exercida per menors d'edat augmenta. La pregunta, llavors, és sempre la mateixa. Per què? En l'educació que reben per part dels seus pares o en la mancança hi resideix la clau. Els models pedagògics que s'han de seguir, però es contraposen.

L'Ajuntament de Sineu va lliurar ahir a la Conselleria d'Educació el conveni urbanístic que ha firmat amb els tres propietaris de les finques on es construirà el nou col·legi. Després de mesos de negociacions, el batle Josep Oliver va manifestar la seva satisfacció per haver assolit un acord i poder disposar, així, d'uns terrenys per construir-hi la nova escola del municipi.