El trio de Munic Chicks on Speed actuarà dissabte a l'escenari Robert Graves.

A partir d'avui i fins dissabte dia 16 es du a terme el festival de música, art i ecologia Idea Deià al poble de la serra de Tramuntana. És una proposta d'oci diferent que començà l'any passat amb la primera edició i que enguany seguirà el seu camí cap a la consolidació definitiva. El certamen proposa un seguit d'activitats variades que configuren un cartell eclèctic però igualment atractiu, al qual s'ha de sumar el fet que tenen lloc a Deià. Sense anar més lluny i per comprovar la mescla de propostes, avui horabaixa s'inaugurarà la cita a les 17.30 h amb un descens de monopatí amb disfresses d'animals, el qual serà seguit d'un campionat de petanca i una conferència sobre ovnis. Però el gruix de l'esdeveniment començarà demà amb les exposicions i els concerts. Durant el cap de setmana, hi podrem trobar activitats tant de dia com de nit. El divendres capvespre estarà dedicat a l'art i es combinarà una mostra col·lectiva de pintura, fotografia i escultura amb un mercat d'intercanvi, activitats per a infants i sessions de DJ.

Joan Mateu viu el món de les patates i en sap més que ningú, però la seva mirada, com a president de la Mesa Agrària, afecta el conjunt de la pagesia mallorquina.
Quin és l'objectiu dels premis Món Agrari?

Mateu Ginard és el president de l'Associació de productors ecològics de Mallorca (Apaema) i té cura, alhora, de les terres familiars de les Rotes i Son Miró, a Montuïri. Com començà la vostra activitat en l'àmbit agrícola?

Com si d'una sinuosa planta enfiladissa es tractàs, la fibra òptica teixís una teranyina de llums enmig de la gespa. Es tracta del projecte de final de carrera de Cati Forteza (Son Carrió, 1981), tan innovador que ha merescut la medalla ADI d'Or, lliurada a Barcelona a final de l'any passat.

Pensa global i actua local és una coneguda màxima ecologista que ahir van posar en pràctica a la serra de Tramuntana més de 80 persones –la majoria, metges d’atenció primària que treballen a Mallorca i els seus familiars. Aquesta gent sembrà arbres en prop d’una hectàrea de terreny desforestat de la Serra, al voltants de l’embassament de Cúber.

El mallorquí Miquel Adrover (Calonge, 1965), un dels dissenyadors de major reconeixement internacional en els anys noranta, tornà diumenge a Nova York, ciutat on arribà al cim de la fama, amb un nova col·lecció amb què vol reinventar la "moda verda".

Els nostres hàbits de consum sovint giren entorn del preu i de cercar l’oferta, però el que no tenim en compte molts de pics és que de les nostres eleccions a l’hora de comprar depenen les tendències del mercat. Com a usuaris, el més còmode és anar a les grans superfícies i agafar les tomàtigues empaquetades i perfectament presentades en una curiosa palangana de suro.

"Hi ha qui diu que els residus que nosaltres triam perquè siguin reciclats, al final, acaben cremats. Potser això sigui cert. La pregunta que ens hem de fer, però, és: hem de mantenir la nostra militància ecologista tot i saber coses com aquesta?", diu Enric Aulí Mellado (Barcelona, 1949), autor de Carta a un joven ecologista: Una reflexión sobre tu vida y el medio ambiente, publicat per Integral, que la setmana passada presentà a la seu del GOB de Palma.

El grup ecologista GOB ha fet el seu propi balanç sobre el 25è aniversari del Parlament balear. La valoració de la seva tasca legislativa pel que fa a espais naturals, territori i medi ambient és "possitiva" malgrat algunes "reculades". "Pot sorprendre que el GOB ho faci així, perquè sempre ha estat molt crític", admeté ahir l’exportaveu històric dels ecologistes Miquel Àngel March.