El vicepresident Aguiló, impulsor dels nous tributs, en una de les darreres reunions amb els sectors empresarials, que s’hi oposen.     Foto:J. Morey

L'impost dels envasos de begudes, que el Govern ha començat a tramitar al Parlament, tindrà una major repercussió en els productes de menor cost unitari, com l'aigua o la llet, que són els demanats per persones de menor renda i els de consum més freqüent per a les famílies. La seva entrada en vigor provocarà un increment de la cistella de la compra d'un 1,13% i farà que ciutats com Palma passin a estar entre les més cares en preus d'aliments. L'índex de preus al consum (IPC) augmentarà un 0,2% i provocarà una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors i pensionistes de les Illes.

Durant el 2011, les famílies de l’Arxipèlag només destinaren 45,9 euros anuals a la compra de llibres no de text. Foto: Arxiu.

D'ençà de l'inici de la crisi, les famílies de les Illes Balears han reduït les despeses, algunes de manera dramàtica, tal com també succeeix a la resta de l'Estat. Un dels àmbits que més ha patit les conseqüències d'aquesta rebaixa ha estat el consum cultural, un sector que, a banda de patir les retallades de les administracions públiques, s'ha vist afectat per la davallada del consum ciutadà. Així ho deixa palès l'Anuari d'Estadístiques Culturals del Ministeri espanyol, que apunta que durant el 2011 els ciutadans de les Illes Balears destinaren 309,5 euros anuals a aquest tipus de serveis que, a més a més d'activitats culturals (teatre, dansa, música, etc.), inclou venda de llibres, publicacions, accessoris audiovisuals i internet.

Les Illes ha estat la comunitat on menys doblers s'han invertit per al Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal, que se celebra aquest dissabte, i els ciutadans es gastaran de mitjana aquest any 39,79 euros, segons les dades de consignació per habitant de Loteries i Apostes de l'Estat (LAE).

L'Associació de Consumidors de les Illes Balears (Acuib) calcula que cada llar balear assumirà un sobrecost de 717 euros a l'any per mor de l'increment de l'IVA anunciat ahir.

La Ministra de Sanitat, Ana Mato, aposta pel copagament de medicaments. Foto: Arxiu Reuters

La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, ha acordat aquest dimecres amb les comunitats autònomes implantar per primera vegada en la història del Sistema Nacional de Salut el copagament de medicaments per als ciutadans amb pensions contributives, que hauran de pagar a les farmàcies un 10 per cent del preu dels medicaments amb recepta que consumeixin fins un màxim de 8 o 18 euros al mes en funció de la seva pensió.

Castro considera 'molt justa' la reforma sanitària perquè 'evita el copagament'

El PSIB i el PP balear divergeixen en la fórmula per retallar el dèficit sanitari

El PSOE creu que el PP torna a la mentida i la injustícia social amb el copagament farmacèutic

El secretari d'Estat d'Economia defensa que el copagament de les medecines fa el sistema més sostenible

El PSIB ha demanat aquest dimecres al Govern que no aprovi l'apujada d'impostos a la gasolina que va anunciar el passat 9 de març, ja que és un "impost indiscriminat" que suposarà un cost addicional d'uns 100 euros de mitjana a l'any a cada conductor, segons ha calculat.

L'ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha informat que, a partir de l'1 de març, el diari digital 'www.ib3noticies.com' deixarà de ser operatiu, a causa d'una "reorganització interna i d'estalvi en costos per part d'IB3".

Aguiló ha defensat la política d'austeritat i control del dèficit dels vuit mesos del Govern del PP. Foto: P. Bota.

El Govern xifra en 300 milions d'euros la reducció de la despesa general de la comunitat autònoma duta a terme des que el PP regeix l'executiu regional, segons ha assegurat avui el vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, sobre la liquidació de pressuposts de 2011. "La reducció de la despesa general de la comunitat autònoma duta a terme per aquest Govern supera els 300 milions d'euros", ha assegurat Aguiló en resposta a una interpel·lació del grup socialista sobre la política d'ocupació de l'executiu. La diputada socialista Lourdes Aguiló ha acusat el Govern de no haver aplicat "cap" mesura de reactivació econòmica ni per activar l'ocupació ni per reduir l'atur.

Bauzá defensa que la reforma laboral és 'absolutament necessària'

Els socialistes demanen la dimissió a Castro si no pren les regnes de Salut

La transparència econòmica i financera dels organismes de gestió de conques suspèn amb un 4,38 de nota, segons un informe de l'organització Transparència Internacional Espanya, presentat avui en la Fundació Ortega i Gasset, en el qual L'Agència Balear de l'Aigua treu la pitjor nota: un 3,63.

Rajoy i Merkel han central l'encontre en el control del dèficit. Foto: Reuters.

El president del Govern, Mariano Rajoy, no ha traslladat a la cancellera alemanya, Angela Merkel, la possibilitat que Brussel·les relaxi la consecució dels objectius de dèficit, i s'ha limitat a reiterar el seu compromís amb la retallada de la despesa i la reducció del deute. En acabar la reunió bilateral que han mantingut a Berlín els dos mandataris, Rajoy ha afirmat que «l'únic» que ha transmès a Merkel és el seu compromís amb la reducció del dèficit perquè està «absolutament convençut» de no gastar per sobre de les possibilitats i de tenir un deute «raonable». «Crec en això, és el més sensat i el més raonable», ha reiterat.

Les comunitats autònomes hauran d'elaborar sostres de despesa previs als seus pressuposts autonòmics ajustant-se a una regla de despesa adaptada a la normativa europea, i seran sancionades si no compleixen els objectius fixats tenint en compte els criteris de "reincidència" i la "gravetat" de l'incompliment.

Els treballadors de l'IEB i del Cofuc treballaran a la seu del carrer d'Alfons el Magnànim. Foto: Grup Serra.

La retallada del pressupost per a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) també vindrà acompanyada d'un canvi de seu. La institució que dirigeix Cristòfol Vidal deixarà el quart pis del número 24 del carrer dels Peraires i es mudarà a les dependències de la Conselleria d'Educació i Cultura, al carrer d'Alfons el Magnànim. L'objectiu és la reducció de despesa que tant predica l'actual Executiu popular, malgrat que això impliqui abandonar el centre històric de Palma. Aquesta decisió suposarà, segons expliquen fonts de la Conselleria, un estalvi de 25.000 euros anuals en concepte de lloguer. Tanmateix, encara no hi ha una data fixada per al trasllat oficial, tot i que podria ser en breu.

La Casa del Rei desglossarà demà per primera vegada els seus comptes, tal com va avançar el nou cap de la Casa, Rafael Spottorno, fa dues setmanes, han confirmat a Europa Press fonts del Palau de la Sarsuela.

Les vendes del Sorteig de Loteria de Nadal han caigut a Balears un 1,8 per cent respecte a l'any passat, situant la despesa en 36,3 milions. Així, les illes són la quarta regió on menys s'ha gastat.

Balears és la comunitat amb menor pes proporcional de la despesa que dediquen les empreses a la innovació tecnològica, amb un 0,33% de la inversió total efectuada el 2010.

La despesa mitja dels illencs durant el Nadal se situarà en 585 euros aquest any, la qual cosa suposa la quantitat més baixa a les illes des de l'any 2004, segons les estimacions realitzades per la Federació d'Usuaris-Consumidors Independents (FUCI). Concretament, la despesa nadalenca descendeix un 18,6% respecte a l'any passat (quan va ascendir a 694 euros).

La Casa del Rei publicarà en la seva pàgina web, «presumiblement abans de final d'any», el desglossament del pressupost que rep anualment de l'Estat.

Alumnes de la UIB, estudien en un edifici del campus. Foto: T. Ayuga.

El Govern deu a la UIB 25 milions d'euros. Es tracta d'una part de la partida de 57 milions d'euros corresponent a la transferència nominativa que s'aprovà al Parlament per finançar la Universitat durant el 2011. De moment només n'han rebut 32 i això ha deixat la institució educativa sense els romanents dels quals disposava fins ara per afrontar despeses inesperades. Segons la rectora de la UIB, Montserrat Casas, "això fa que la Universitat no pugui absorbir aquesta nova retallada per al 2012 perquè, si no, intentaríem assimilar-la i que no hi hagués cap incidència en el capítol de personal.

Els nacionalistes anunciaren la presentació d'esmenes parcials i volen que sigui el Govern central el que mantingui el complex.

PSM-IV-EU ha preparat esmenes als pressuposts de la Comunitat Autònoma en les quals proposarà que s'anul·li l'aportació que el Govern fa anualment al manteniment del palau de Marivent i, en el seu lloc, destini aquests doblers a les partides de neteja dels equipaments docents que, segons la formació nacionalista, no bastaran per cobrir la despesa per a l'any vinent. "En un moment de dificultats econòmiques com l'actual, és importantíssim aclarir qui ha d'assumir les despeses i nosaltres creim que cedint el palau de Marivent ja estem fant una aportació important i, per tant, les despeses de manteniment haurien de ser a càrrec de l'Estat o de Patrimoni Nacional", afirmà el diputat de PSM-IV-E, Antoni Alorda.

El Govern calcula que la Conselleria de Turisme i Esports acabarà aquest any amb un deute pendent de 32 milions d'euros, després que un esforç de contenció de la despesa l'hagi reduït des dels 40 milions previstos inicialment, segons ha explicat avui el diputat del PP Gabriel Ballester.

Aguiló ha respost a Armengol sobre la situació financera de la Comunitat. Foto: J. Torres.

El Govern està reduint la despesa "de dalt cap a baix" perquè sobrevisqui "el més essencial", ha afirmat avui el vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, en resposta a una pregunta de la portaveu socialista, Francina Armengol. Aguiló ha indicat que l'Executiu autonòmic està reduint les despeses perquè "sobrevisqui el més essencial per a la Comunitat", i ha demanat al PSOE que no apel·li a la demagògia, com està fent ara, sinó que sigui "responsable i reconegui la realitat". En l'exposició de la pregunta, Armengol ha retret al Govern que creï alarmisme i no especifiqui mesures d'acció concretes.

Company assegura que pagarà dins enguany uns 25 milions als agricultors

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, va dir ahir fins a tres vegades que, amb l'avantprojecte dels comptes del 2012, "augmenta el pressupost nominal de sanitat", en referència al d'enguany, prorrogat de l'exercici del 2010. "Segons la informació que tinc, la Conselleria de Sanitat incrementa aquesta xifra", va insistir. A més, va avançar que es retallarien totes les altres conselleries, excepte les carteres d'educació i serveis socials.

El Parlament també redueix el seu nivell de despesa. Foto: P. Bota.

El Parlament autonòmic tampoc no s'escapa de les penúries financeres. El seu president, Pere Rotger, confessà ahir, que amb els estalvis -el romanent de tresoreria- dels darrers 30 anys i amb una aportació del Govern d'una petita part del que deu, s'han pogut pagar les nòmines fins ara, però això just permetrà pagar les d'aquest mes. I és que, segons anuncià ahir Rotger, el deute de l'Executiu amb el Parlament és superior a un pressupost anual de la Cambra autonòmica i ronda els 15 milions d'euros. De fet, enguany no s'han produït les transferències trimestrals que acostumava a fer l'Administració autonòmica per sufragar les despeses del Parlament i això ha obligat la institució a estirar d'estalvis. Ara, però, aquests s'han esgotat i, si el Govern no paga, la situació pot arribar a ser insostenible. Precisament ahir, la Mesa de la Cambra aprovà per unanimitat l'avantprojecte de pressupost del Parlament perquè sigui inclòs en el projecte de pressuposts autonòmics per a 2012.

El vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, considera que la reforma de la Constitució proposada pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per establir una regla que garanteixi l'estabilitat pressupostària a mitjà i llarg termini suposa un "suport" a la política econòmica de l'Executiu balear, basada a ajustar les despeses als ingressos.

Pep Ignasi Aguiló, signa l'ordre que dóna inici a l'elaboració dels pressuposts de l'any 2012. Foto: M.À.Cañellas

El Govern ja ha iniciat els tràmits per elaborar els pressuposts de 2012. La vicepresidència econòmica ha fet pública l'ordre on dicta les normes que han de seguir els diversos departaments autonòmics per a l'elaboració dels comptes. Un ordre on carrega contra l'anterior Executiu del Pacte, a qui acusa d'haver incrementat la despesa "obviant de manera reiterada la realitat", que era de caiguda d'ingressos. En el document, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, anuncia "reajustaments" pressupostaris per complir els objectius del dèficit i corregir desequilibris anteriors. Afirma que les polítiques de despesa han de ser "objecte de revisió" i que la situació "obliga" els gestors a la "prudència financera" i a l'"eficiència en la gestió i assignació de recursos".

Ocaña, Antich i Manera, ahir, durant la conferéncia. Foto: Pere Bota

El secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupost, Carlos Ocaña, assegurà ahir que les Balears sortiran de la crisi abans que la resta de comunitats autònomes gràcies a la recuperació d'Alemanya i el Regne Unit. En ocasió de la visita d'ahir a Palma per impartir una conferència al CaixaFòrum, el número dos del Ministeri d'Economia i Hisenda assegurà que la millora de la productivitat insular "pren cos" i assenyalà que les Illes ja surten de la recessió amb "un cert avanç". En la roda de premsa prèvia a la conferència destacà que el Govern d'Antich ha duit a terme un "important esforç" per "reconduir" la situació financera.

Es mantenen els increments de la despesa de la temporada alta. Foto: P. Bota.

La despesa dels turistes internacionals a les Balears durant el mes de setembre va arribar als 1.327 milions d'euros, fet que suposa un augment de l'11,5% en relació amb el mateix període del 2009 i col·loca a l'arxipèlag com el primer destí nacional en volum d'ingressos durant el mes passat. Amb això, les Balears es mouen en nivells superiors als assolits en el conjunt del país, tenint en compte que a Espanya la despesa dels turistes estrangers ha crescut un 2,4% fins a arribar als 5.133 milions d'euros i suposa el cinquè mes consecutiu d'increments en els nivells d'ingressos dels visitants forans, segons l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur) publicada pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

Els llibres de text són una de les despeses més costoses. Foto: R.L.

Dilluns que ve comença el curs escolar de milers d'infants de les Illes Balears. El Govern, conscient de l'augment de les despeses familiars, aconsella fer un consum responsable en el retorn a les aules per aconseguir un estalvi inportant. L'Executiu calcula que enguany la tornada a l'escola costarà una mitjana de 847 euros per alumne, un 5,47 per cent més que el 2009. Així mateix, veu amb preocupació l'alt cost i ha fet públics fins a deu consells a l'hora de comprar el material escolar. Recomana als consumidors que s'informin de les ajudes que ofereix el Govern, que comparin el preu en diferents establiments, que es planifiquin les compres amb antelació... Des de la Direcció General de Consum es recomana que els pares no mirin només el preu dels productes necessaris per tornar a l'escola. En aquest sentit, la seguretat dels productes és essencial. Des de Consum, de la Conselleria de Salut, s'han revisat un total de 50 productes, dels quals 26 estaven mal etiquetats. L'Executiu reclama també un consum sostenible i responsable i es recorda que el medi ambient hi sortirà guanyant. Consumir productes sostenibles ha de ser alguna cosa més que una simple moda.

Balears va ser la comunitat autònoma que va rebre una major despesa dels turistes estrangers el juliol passat. S'hi deixaren prop de 1.800 milions d'euros, la qual cosa representa una millora interanual del 12,5%. D'aquesta manera es trenca la ratxa negativa que va començar l'abril de 2009, segons les xifres publicades ahir per l'Enquesta de despesa turística (Egatur), elaborada per l'Institut d'Estudis Turístics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, es declarà "encantada" amb les dades i puntualitzà que són les millors des del 2004.

El comitè d'empresa de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) considera que les mesures de reducció de la despesa plantejades per a aquest organisme públic per part de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat són "ineficaces" i "impopulars".

Cristina Cerdó, dies abans d'abandonar el seu càrrec.

Després de revisar els comptes d'Emaya de 2009, el Consistori s'ha trobat que l'exregidora Cristina Cerdó deixà l'empresa amb una elevada despesa de personal. Durant aquest període es va incrementar amb més de set milions d'euros aquesta partida destinada només als treballadors i a la direcció de la plantilla. La xifra correspon al 60 per cent del conjunt de tot el pressupost de despeses i es deu a l'augment amb 53 persones més que varen ser incorporades a la pantilla d'Emaya sobre un total de 1.444 empleats l'any 2008. L'informe d'intervenció sobre els comptes anuals de l'empresa ha posat l'accent en aquest apartat, fins al punt d'aconsellar "més control de l'esmentada partida", després de revisar les llistes de personal.

La nova seu de la Conselleria, que s'ubica al carrr de Jesús, devora l'hospital de salut mental. .

La Conselleria de Salut paga anualment 400.000 euros en lloguers immobiliaris per ubicar les diferents direccions generals, tot i que ja té enllestida la seva nova seu al carrer de Jesús. Quan es traslladi de manera definitiva al nou edifici, s'estalviarà aquests doblers. Ara bé, de moment no hi pot anar perquè CAIB Patrimoni, l'empresa que ha licitat la construcció, no disposa encara del final d'obra. De fet, la Conselleria tenia projectat que l'edificació estigués enllestida a finals de l'estiu del 2009 i que el centre es pogués inaugurar a principis del 2010, però res no ha passat.

Font (esquerra), en una de les darreres sessions del Parlament.

El PP iniciarà en el ple d'avui la segona fase de la seva estratègia d'ençà que el govern del Consell de Mallorca quedà en minoria. Si en el ple extraordinari de la setmana passada aconseguí retratar la minoria que té la presidenta, Francina Armengol (PSOE), en l'ordinari d'avui li començarà a prendre competències, que d'ara endavant recuperarà el ple. L'ofensiva, però, és molt més moderada que la portada a terme pels populars a l'Ajuntament de Palma, perquè el portaveu popular, Jaume Font, vol incrementar la seva capacitat de control sobre l'Executiu, però sense que això suposi paralitzar la institució insular.

La pluja està acompanyant els consumidors que han dedicat avui una estona per comprar. Foto: Jaume Morey.

Feia fred, plovia i les butxaques de la majoria dels illencs no passen pel millor moment, però els grans descomptes del 50% van fer que en el primer dia de rebaixes molta gent voltàs pels comerços de Palma. Mancaven pocs minuts per a les deu del matí i, amb els paraigües a la mà, ja s'havien format petites coes a fora d'alguns establiments del centre de Ciutat, però la majoria estaven força tranquils. Això no obstant, el dia es va animar, encara que els comerciants esperen que la major afluència de públic arribi demà, coincidint amb cap de setmana.

Una comissió integrada per membres de l'equip de govern (Independents per Son servera, PSOE, Els Verds-Esquerra i UM) i de l'oposició (PP) controlarà les despeses de l'Ajuntament que siguin superiors als 1.000 euros. Aquesta és una mesura que s'ha adoptat per plantar cara a la crisi econòmica actual. Es tracta d'un òrgan que es reunirà cada quinze dies per analitzar i estudiar les partides que superin aquesta quantitat.

La polèmica s'ha instal·lat a Son Servera d'ençà que el relleu a la batlia ha fet canviar el color polític de la màxima autoritat municipal. Els rumors que asseguraven que l'exbatle socialista Josep Barrientos havia gastat més del compte durant els seus dos anys de mandat han agafat forma aquesta setmana.

Fotografia d'arxiu de Martin.

Per primer pic en més de 300 anys, un president de la Cambra dels Comuns presentà ahir la dimissió, acorralat per l'escàndol de l'abús de la despesa parlamentària que ha desprestigiat la classe política del Regne Unit.
En una declaració d'emergència davant la Cambra Baixa, l'speaker (com es coneix el president dels Comuns), Michael Martin, precisà que la dimissió serà efectiva aquest 21 de juny. Martin, màxima autoritat del Parlament britànic, conegut com la "mare de tots els parlaments", es converteix així en la víctima de més rang a sucumbir a l'escàndol, que esquitxa tots els partits i ha enfurismat els ciutadans sobre manera.