Maria Massanet, Jaume Vich, Kake Portas, amb la flama, Àlex Segura i Toni Serra, ahir a Can Alcover. Foto: M.À.C.

L'art se suma a la lluita a favor del català. Joves de Mallorca per la Llengua ha rebut la col·laboració de diversos artistes per a l'edició d'enguany del Correllengua, que recorrerà tots els pobles de l'Illa els dos darrers caps de setmana d'abril. La flama d'enguany, que s'encendrà el proper dia 15 a Lluc, l'ha dissenyada Kake Portas. Està formada per dues mans que envolten la flama de la llengua, "representant l'herència col·lectiva que suposa la transmissió de la llengua a les diferents generacions". El dissenyador gràfic de Melicotó, Jaume Vich, ha estat l'encarregat de realitzar la imatge oficial del Correllengua 2013, la qual es lluirà, entre d'altres, a les camisetes.

L’Ajuntament d’Alaró és el primer on el PP mana amb majoria absoluta que s’afegeix al Ramon Llull.

El poble d'Alaró, governat amb majoria absoluta pel Partit Popular, s'afegeix a la Xarxa de municipis i entitats de Balears pel Ramon Llull. És la primera localitat de Mallorca on la majoria de regidors conservadors no veten la incorporació a l'organisme encarregat de difondre la llengua i la cultura pròpies de les Illes a l'exterior. L'adhesió a la Xarxa de municipis la varen possibilitar el vot favorable del jove edil Llorenç Perelló (independent dins la llista del PP) i l'abstenció dels altres regidors conservadors. Els representants dels grups de l'oposició varen votar a favor d'entrar a la xarxa.

La darrera edició del Correllengua a Mallorca es dugué a terme el 2010 amb gran participació. Foto: P.Bota

El Correllengua tornarà a recórrer enguany els pobles de Mallorca amb un doble objectiu molt clar: contribuir a la normalització del català i continuar la lluita contra els atacs a la llengua pròpia del Govern Bauzá. Així ho explicaren ahir els Joves de Mallorca per la Llengua en la presentació de la setena edició. "No és casual que enguany es torni a organitzar; la gent està cremada i té ganes de sortir al carrer", digué el coordinador de l'entitat, Joan Mateu Ferrando. Els organitzadors confien a superar els 50.000 participants, que són els que obtingué la darrera edició, l'any 2010. A més, la flama per la llengua, que s'encendrà a Lluc dia 15 o 16 d'abril, com ja és habitual, recorrerà instituts, escoles i la Universitat.

La ja exdiputada, en la que fou la seva última aparició a la Cambra, al plenari del Parlament que se celebrà just ahir. Foto: T. Ayuga.

Més per Mallorca ha informat aquest migdia que la fins ara diputada de la coalició, Joana Lluïsa Mascaró, ha renunciat al seu càrrec, en haver estat citada a declarar com a imputada en el marc de les investigacions per uns pagaments realitzats pel departament del Consell de Mallorca que ella encapçalava l'anterior legislatura. A banda de Mascaró, han estat cridats a declarar com a imputats l'exconseller de Turisme, Miquel Nadal, l'exsecretari tècnic del departament de Cultura i Patrimoni del Consell, Joan Serra Mercadal, qui fou cap de programes de Cultura del govern insular, Magí Moranta, i Antoni Rebassa, exdirector d'Inestur.

Barceló descarta una trama de corrupció rere les subvencions del Consell

La jutgessa envia a la presó per frau el coordinador de les rutes per Mallorca

El cas sagnant d'Emili Gallardo

Durant el 2011, les famílies de l’Arxipèlag només destinaren 45,9 euros anuals a la compra de llibres no de text. Foto: Arxiu.

D'ençà de l'inici de la crisi, les famílies de les Illes Balears han reduït les despeses, algunes de manera dramàtica, tal com també succeeix a la resta de l'Estat. Un dels àmbits que més ha patit les conseqüències d'aquesta rebaixa ha estat el consum cultural, un sector que, a banda de patir les retallades de les administracions públiques, s'ha vist afectat per la davallada del consum ciutadà. Així ho deixa palès l'Anuari d'Estadístiques Culturals del Ministeri espanyol, que apunta que durant el 2011 els ciutadans de les Illes Balears destinaren 309,5 euros anuals a aquest tipus de serveis que, a més a més d'activitats culturals (teatre, dansa, música, etc.), inclou venda de llibres, publicacions, accessoris audiovisuals i internet.

El secretari general del PSM, Biel Barceló, comparegué amb la diputada i exconsellera insular de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró. Foto:M. À. Cañellas

La diputada de MÉS (PSM-IV-E) Joana Lluïsa Mascaró anuncià ahir que dimitirà si finalment és imputada en el cas que investiga la Fiscalia Anticorrupció per un suposat delicte de malversació en una subvenció atorgada pel departament de Cultura del Consell quan ella n'era la consellera. La subvenció s'atorgà a l'associació Pas Amics del Camí per a l'elaboració d'una ruta de senderisme, però no s'hauria localitzat la feina que es pagà amb doblers públics. "Si el jutge m'imputa, deixaré el càrrec de diputada molt abans que ningú m'eixigeixi res", afirmà ahir Mascaró, qui comparegué per defensar que la "feina està ben feta", que es presentaren factures i es pagaren, que ella està "tranquil·la" i que s'ha posat oficialment a disposició de la Justícia perquè no ha rebut cap notificació sobre una possible imputació.

Antoni Vera, Gerard Matas, Vicenç Torres, Pep Canyelles, Isabel Cerdà, Àngel San Martín i Joan R. Bonet.Foto: E.V.

Sediments és el títol del primer gran projecte que presentarà l'Institut d'Estudis Baleàrics des que assumí totes les tasques de projecció exterior de la cultura de les Illes Balears. El centre Conde Duque de Madrid serà l'encarregat d'acollir des del proper dimarts aquesta exposició col·lectiva, que reuneix obres de Pep Canyelles (Palma, 1949), Gerard Matas (Palma, 1945), Àngel San Martín (Palma, 1945), Joan-Ramon Bonet (Palma, 1944) i Vicenç Torres (Palma, 1950). "És la nostra primera inauguració forta i la nostra línia és del tot continuista, amb una clara aposta per la projecció del món cultural de les Illes", assenyalà ahir el director adjunt de l'IEB, Antoni Vera, durant la presentació del projecte.

Per Martí, el llibre és altament oportú perquè arriba en un moment en què cal repensar el que ha passat. Foto: J.Morey.

El coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí, acaba de publicar La revolta dels Enllaçats, un llibre que recull en més de 280 pàgines el darrer any de lluita de la societat balear a favor de la llengua pròpia. Segons Martí, el president José Ramón Bauzá ha fet que "molta gent se sentís agredida i se'ls ha despertat el sentiment de lluita que tenien adormit". De fet, una de les coses que més li ha sorprès del 2012 és que "molta gent defensà la llengua per primera vegada". "Visquérem un any d'un creixement molt important a favor del català", apunta.

El físic i investigador menorquí Josep Miquel Vidal Hernández (Maó, 1939), director de l'Enciclopèdia de Menorca, va morir ahir horabaixa a Maó, víctima d'un fulminant infart que va sofrir en la via pública.

Josep-Lluís Carod-Rovira, ahir davant Can Alcover moments abans de presentar el seu llibre.Foto: M.À.C.

Josep-Lluís Carod-Rovira presentà ahir a Palma el llibre La passió italiana, obra amb la qual guanyà el premi Octubre 2012 i en què queda del tot palesa la "seducció" que ha exercit Itàlia al llarg del temps en il·lustres noms de la cultura catalana, una seducció de la qual Carod-Rovira tampoc no ha pogut escapar. "El llibre té una característica general pròpia que també és atribuïble a la meva persona: va per lliure i no és encasellable", assenyalà l'expolític de Cambrils. Els ingredients amb què ha cuinat aquesta obra són d'allò més diversos: "Hi ha prosa memorialística, lírica, un quadern de viatges, retrats literaris, recerca històrica i cultural, gastronomia, cinema i política".

El batle de Manacor, Antoni Pastor –al centre de la imatge, ahir en la presentació de la Nit de la Cultura– és el primer que es posà en contacte amb el Llull.

El director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro, es reunirà demà capvespre amb els batles de Manacor, Artà, Esporles, Santa Margalida i Porreres per tractar la possible entrada d’aquests municipis a l’ens que es dedica a la projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes. Després de la decisió del Govern balear de sortir de l'IRL -i que formalitzà ahir al matí a Barcelona en la junta rectora del Llull-, els batles de diferents municipis s'han dirigit a l'Institut per mostrar la voluntat de formar-ne part.

María José Ripoll, Paco Espinosa i Andreu Carles López.

Després de les protestes del col·lectiu de professors, metges i funcionaris de Cort, ara arriba el torn dels agents culturals. Les associacions que treballen en els diferents camps de la cultura també  s’han alçat en ‘peu de guerra’ contra les polítiques del Govern, del Consell i de l’Ajuntament de Palma, que consideren “una humiliació constant i una falta de respecte continuada a la ciutadania, als artistes i a la cultura pròpia”. És la primera protesta, però avisen que n’hi haurà més.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha acusat e Govern balear d'«instrumentalitzar» les polítiques culturals, amb la seva decisió de sortir de l'Institut Ramon Llull (IRL) de promoció exterior de la cultura catalana.

El departament de Rotger ha fet una nova convocatòria d’ajuda al suport genèric, només a empreses, per 270.000 euros. Foto: Arxiu.

Continuen les retallades a la Conselleria insular de Cultura de Joan Rotger. L'espiral de reduccions començà el setembre del 2010 amb l'anul·lació d'una part de les subvencions nominatives argumentant que s'havia de pagar el deute del teatre Principal. Després arribaren els nous pressuposts del Consell de Mallorca, amb un 40% menys per al 2012 al departament de Cultura; i la setmana passada tingué lloc una nova tisorada: la modificació de crèdit del pressupost per destinar-lo a Serveis Socials. "Hem hagut d'injectar 3,7 milions d'euros a l'IMAS per fer front a les circumstàncies actuals i la Conselleria de Vicepresidència ha hagut de fer un gran esforç", es justificava el secretari general tècnic, Miquel Barceló.

La plataforma Crits i Renou ja ha organitzat dues assemblees per evitar el tancament del centre. Avui en farà una més per cercar alternatives.

Després de la decisió del Gremi d'Editors de tancar l'Espai Mallorca de Barcelona, amb el beneplàcit de les administracions balears, la mobilització ciutadana a la Ciutat Comtal per no perdre aquest centre de cultura ha anat en augment. Orquestrats per la plataforma Crits i Renou, les adhesions a la carta Feim viure l'Espai Mallorca arribaven ahir a 1.275 i el col·lectiu espera que incrementi en els propers dies. La feina, però, just acaba de començar. Per a avui a les 19 hores, han convocat una nova assemblea ciutadana, que tractarà, entre altres punts, un nou model de gestió.

El Gremi d'Editors de Balears ha anunciat aquest dilluns el tancament enguany de l'Espai Mallorca i de l'Illa de Llibres per «la falta de suport» del Consell de Mallorca, el Govern i del Institut d'Estudis Baleàrics.

El conseller d'Educació, Rafel Bosch, es mostrà ahir "impassible" davant les queixes de l'Obra Cultural Balear (OCB) sobre la seva política lingüística, tal com assegurà el president de l'entitat, Jaume Mateu. En la reunió a Educació, a la qual assistiren també la directora general de Cultura i Joventut, Isabel Cerdà, i el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, no s'arribà a cap entesa i és per això que Mateu la titllà de "gens positiva i tensa". El president afegí que "el mal que s'ha fet a la llengua i a la cultura és massa gran".

Pujol oferí una roda de premsa a Can Alcover abans de presentar el seu llibre al Centre Cultural de Sa Nostra. Foto: J.Torres.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol reconegué ahir que "hi ha una gran pressió sobre la identitat balear", perquè les eines polítiques que podrien servir "per defensar la nostra identitat Madrid les està inutilitzant". I és que, per l'expresident, aquesta pressió també es nota a Catalunya i al País Valencià, si bé, per Pujol, a les Illes i al Principat "la pressió sobre elements bàsics de la identitat és molt més forta". El convergent explicà que "mai no s'havia donat un moment com l'actual" en què, a parer seu, s'estan "residualitzant les autonomies". I és que, segons Pujol, la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 en contra de l'Estatut va marcar "un abans i un després entre la relació de Catalunya i Espanya".

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya. Foto: Arxiu.

Jordi Pujol (Barcelona, 1930) continua en plena forma i exhibint la seva clarividència, nou anys després d'haver deixat, per decisió pròpia, la presidència de la Generalitat. Continua acudint al seu despatx a la central de Convergència Democràtica de Catalunya. La presentació, passat demà, del tercer tom de les seves memòries a Palma fa reeixir la seva figura.
Com veis l'actual situació política a les Balears?
Quan era president, sempre vaig procurar tenir bones relacions tant amb els presidents autonòmics com amb els insulars. Tenia bona sintonia amb Cañellas, Albertí, Soler, Matas, Munar i Antich. En l'actualitat, amb Bauzá, supòs que Balears travessa dificutats econòmiques tal com passa a Catalunya...

Imatge de família d'alguns dels ciutadans que han engegat aquesta iniciativa cultural a Ciutat. Foto: Arxiu.

El CineCiutat, la nova denominació que reben els antics cinemes Renoir, s'inaugurarà demà divendres dia 13 de juliol amb projeccions a totes les seves sales a partir de les 18.00 hores de l'horabaixa, que inclouran estrenes que no han estat projectades anteriorment a Palma i la reposició de clàssics com Casablanca, Divendres 13 i Cinema Paradiso. Per a la seva inauguració, l'associació Xarxa Cinema -el col·lectiu ciutadà que ha recuperat l'activitat d'aquestes sales de cinema-, ha preparat "dos dies de festa" per celebrar l'obertura d'un cinema que ha estat fruit de la inversió i el suport dels més de 1.100 socis que han impulsat la seva viabilitat.

Centenars de persones sortiren anit al carrer a favor de la Cultura. Foto: J.M.

Centenars de persones sortiren anit al carrer a favor de l'activitat cultural a l'Illa. Pintors, actors, músics, cantaires i ciutadans anònims agafaren una espelma de casa convocats sota el lema "No apagueu el llum de l'art". Aquest emblema es veié durant tota la cadena humana, que s'inicià davant el Parlament amb la lectura del manifest unitari i que, al tancament d'aquesta edició, encara no havia arribat al Conservatori. "Amb aquesta iniciativa ciutadana, totes les arts surten juntes per ser una sola veu", apuntava l'instigador de la mobilització, el músic Miquel Àngel Aguiló, perquè, com resa el manifest, "l'art i el coneixement s'han de mantenir lliures, no poden aparèixer i desaparèixer al caprici d'unes legislatures".

El Govern obrirà la Llotja de Palma durant tot l'any i organitzarà una única exposició anual d'artistes de gran nivell. Per altra banda, el titular de Cultura ha assenyalat que abans de setembre una comissió tècnica elegirà el nou director del museu Es Baluard i s'ha mostrat convençut que hi ha una "possible solució" per al finançament de l'Orquestra Simfònica.

La Beijing Foreign Studies University de la Xina impartià estudis de llengua i cultura catalana a partir de 2013 gràcies a un acord amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La biblioteca d'Establiments és un dels centres que clausura l'activitat. Foto: J. Morey.

El grup municipal PSM-IV-ExM ha denunciat el tancament d'algunes biblioteques municipals anunciat per l'àrea de Cultura de Cort ja que suposarà, afirma, deixar d'oferir els ciutadans de Palma "un servei públic tan bàsic com és l'accés gratuït a la cultura i el coneixement". El grup municipal considera en un comunicat que la situació delicada de les arques públiques no és motiu suficient per retallar prestacions bàsiques per als ciutadans. "El PP promou bretxes culturals a Palma que van en contra de la igualtat d'oportunitats dels ciutadans", afirma en la nota el regidor Antoni Noguera, que afegeix que a partir de l'1 de març es tancaran biblioteques que presten serveis a 7.300 usuaris.

Alaior acollirà entre els pròxims dies 9 i 11 de març la vuitena edició de les Jornades d'Història Local i Patrimoni que, segons ha destacat aquest dijous la consellera insular de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo, suposaran una ajuda més perquè els béns arqueològics de l'Illa puguin ser declarats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Fa pocs dies se celebrà una jornada reivindicativa en contra del tancament d'aquest racó cultural.

Després de mesos de paraules i declaracions d'intencions, ahir a la fi s'assegueren a la mateixa taula els representants de Cultura del Govern balear, el Consell de Mallorca i el Gremi d'Editors per desbloquejar el futur de l'Espai Mallorca i Illa de Llibres. Les tres parts, amb l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), garantiren ahir la continuïtat del centre de Barcelona, encara que amb un pressupost inferior. Precisament, l'Institut, que dirigeix Cristòfol Vidal, serà la nova incorporació al projecte i hi donarà suport econòmicament (30.000 euros) i també a través de l'organització d'activitats. "En total, això pot suposar el doble del capital del que aportava abans l'Executiu", assegurà Vidal després de la reunió.

Alguns dels membres dels cors infantils i juvenils, davant el Principal.Foto: N.R.

Les protestes dels cors del teatre Principal no han passat per alt a la direcció de l'espai escènic del Consell de Mallorca. La directora gerent, Margalida Moner, es reuní divendres amb els professors i directors dels cors per explicar com els afectarà el nou model gestió. "Assegurà que tot continuarà igual, que els cors no s'externalitzaran i que el canvi que plantegen és tant sols de direcció", assegurava ahir Caterina Torrens, membre dels cantaires. El director artístic del Principal i també responsable màxim dels cors, Xisco Bonnín, no figura dins la nova estructura organitzativa proposada per la directora gerent.

Moment de la reunió celebrada entre el conseller Bosch i els representants de la Simfònica.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, s'ha compromès avui amb els treballadors de l'Orquestra Simfònica de Balears "Ciutat de Palma" a abonar-los la paga extraordinària de Nadal abans que finalitzi el mes de gener. El compromís l'ha adquirit avui Bosch que s'ha reunit amb el comitè d'empresa de l'orquestra, acompanyat pel gerent de la mateixa, Marcelino Minaya, ha informat la Conselleria en un comunicat. Bosch ha explicat que, malgrat la complicada situació econòmica actual, el seu objectiu és que l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears sigui un referent de la cultura de l'arxipèlag. Els representants dels treballadors de l'orquestra han aprofitat l'encontre per exposar la seva situació i les seves inquietuds davant del conseller i el gerent.

El vicepresident de Cultura Joan Rotger, ha explicat després de la reunió de la Comissió Insular de Patrimoni, que els concerts de la Revetla de Sant Sebastià, que se celebrarà per primera vegada a la Llotja, es realitzaran respectant totes les "mesures de seguretat" per no fer malbé l'edifici.

El Premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa, l'artista Miquel Barceló, el futbolista Gerard Piqué i el cuiner Ferran Adrià són algunes de les personalitats que presten el seu suport a la pel·lícula "Pa Negre" per a la pròxima edició dels Oscars.

Les tres entitats fan extensiva la convocatòria a tota la ciutadania com a mostra de protesta per la introducció de l'espanyol a la gala dels Ciutat de Palma.

Contraprogramació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català als premis Ciutat de Palma en bilingüe. Ambdues entitats, amb l'Obra Cultural Balear, preparen per al dia de Sant Sebastià una gala literària alternativa als guardons oficials, en què la cultura escrita en la nostra llengua en serà la vertadera protagonista, sense necessitats de barreges lingüístiques ni aportacions polítiques. De moment, tant l'AELC, que dirigeix Miquel Bezares a les Balears, com el PEN Català, encapçalat per l'escriptora Antònia Vicens, han remès una carta als socis en què conviden els escriptors a participar en aquest acte "literari i reivindicatiu". Aquest servirà per "exaltar la paraula escrita" i reclamar "la dignitat de l'ofici d'escriure en català en un context en què no s'ha assolit", diu la carta que Bezares ha enviat als escriptors de les Illes.

El Butlletí Oficial de l'Estat recull canvis a l'estructura d'alguns departaments del nou govern de Mariano Rajoy, en concret les àrees liderades per José Manuel García-Margallo i José Ignacio Wert.

Coordinar esforços i iniciatives en relació amb l'àmbit cultural d'Eivissa és l'objectiu principal del primer Consell de Regidors, que s'ha constituït aquest dijous a Eivissa.

Catalina Sureda fou directora general de Cultura del Govern a la legislatura 2003-07. Foto: A. G.

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, ha designat Catalina Sureda Fons nova directora insular de Cultura i Patrimoni, adscrita a la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports de la institució insular. D'aquesta manera, Sureda substitueix en el càrrec Margarita Durán, que ha hagut de renunciar a les seves responsabilitats en el Consell a causa de la seva elecció com a senadora en les eleccions generals del passat 20 de novembre. Per la seva part, i arran del seu nomenament, la nova directora insular de Cultura i Patrimoni deixarà el seu actual càrrec de delegada de l'Àrea de Discapacitats de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS).

La compareixença ahir del conseller Rafel Bosch per presentar els pressusposts d'Eduació i Cultura no serví per aclarir quins seran els comptes reals que tindrà la macrodirecció general de Cultura, Política Lingüística i Joventut. Segons la proposta que publica la web del Govern, la despesa per a Cultura i Política Lingüística serà de 10.931.388 euros, una xifra un 16,57% inferior a la que es publicà per als pressuposts del 2010 per a les direccions generals de Cultura (6.865.096) i Política Lingüística (6.237.602), que fins ara estaven separades.

L'Institut d'Estudis Baleàrics també patirà una estisorada del 14,09%.

El projecte de pressuposts generals per al 2012 que ahir donà a conèixer el Govern popular preveu una retallada a Cultura del 16,57%. Aquesta partida ja patí la tisora de la crisi l'any 2010 amb un 13,4% menys de doblers i l'any que la quantitat es veurà limitada a 10,9 milions d'euros a compartir entre Cultura i Política Lingüística. Cal recordar que l'Executiu actual ha unificat ambdues direccions generals en una de sola capitanejada per Isabel Cerdà.

L'oposició presentarà esmenes a la totalitat dels Pressuposts 2012

Els candidats d'aquesta coalició al Congrés, Miquel Ensenyat i David Abril, i al Senat, Jaume Català, han presentat avui les propostes per millorar l'oferta turística de les Illes Balears en ocasió de les eleccions generals, entre les que es pretén "donar valor" al patrimoni històric i cultural de les Balears, en front a projectes de parcs temàtics, com a complement del sol i platja.

Pep Ignasi Aguiló, en una intervenció al Parlament al costat del president, José Ramón Bauzá. Foto: P.Bota

L'avantprojecte de pressuposts del 2012 preveu una retallada de 4.867.380 euros -un 84%- en les inversions per a Cultura i Poltítica Lingüística. Aquesta és una de les dades que es desprèn de comparar l'avantprojecte preparat pel vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, amb les inversions previstes en el pressupost del 2010, els darrers que es varen aprovar al Parlament. L'Executiu de Bauzá unificà en una sola Direcció General de Cultura i Joventut les tres antigues direccions generals de Cultura, Política Lingüística i Joventut. El programa Protecció i foment de la integració i foment de la participació social de la joventut no ha canviat.

Artur Mas i José Ramón Bauzá han realitzat la seva primera entrevista. Foto: Efe.

Somriures, copets a l'esquena i cap discrepància. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i el president de Catalunya, Artur Mas, varen evitar ahir dematí parlar de cap tema que els distanciàs. Mas era a Palma per la reunió de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, però en la seva primera visita oficial a les Illes Balears també va parlar amb Bauzá d'altres qüestions que els afecten a tots dos, com l'economia i les retallades. Després de la reunió, quan atenien els mitjans, a Bauzá tan sols se li va gelar el somriure quan Mas va dir que les Illes Balears i Catalunya formen part d'un territori "comú des d'un punt de vista cultural" i amb "molts altres llaços sentimentals". El president de la Generalitat va insistir diverses vegades en els termes "llengua comuna" i "territori comú".

El Casta donarà el tret de sortida a un cicle que també portarà a Palma xous com el de Luis Piedrahita.

El tinent de batle i regidor de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Palma, Fernando Gilet, presentà ahir al Mar i Terra de Ciutat la programació municipal de teatre, música i cinema per a la temporada de tardor. Aquesta proposta estarà marcada per la presència d'espectacles humorístics, actuacions de bandes de música, teatre amateur, la introducció de bilingüisme i l'absència gairebé absoluta de cultura popular mallorquina a l'espai Mar i Terra. Tot plegat, per crear una oferta "complementària a la resta d'activitats de la ciutat i, alhora, atractiva, per estimular el turisme cultural", va explicar Gilet. Encara que des de l'Ajuntament no s'ha tancat la porta als esdeveniments en anglès o alemany, de moment els visitants s'hauran de conformar a gaudir, en castellà, del Festival de l'humor, principal reclam de la programació i que, juntament amb el Trui Teatre, se celebrarà als espais públics del Xesc Forteza i el Mar i Terra.

Els socialistes també denuncien que els pressupots d'enguany han davallat un 8% en Cultura.

La ciutat d'Inca té una inversió en Cultura de 7,4 euros per habitant, xifra que suposa que és el municipi coer pel que fa a inversions municipals d'aquest tipus. Així ho denuncià ahir el grup socialista a la capital del Raiguer, que considera que aquestes inversions són "necessàries per millorar la competitivitat dels ciutadans del municipi". Segons les dades oferides per la Sindicatura de Comptes, Inca és a la coa del finançament cultural, ja que els 7,4 euros invertits són molt llunyats als 104,4 que Calvià hi destina. "Aquests diferència totalment desproporcionada revela la manca de compromís del PP inquer d'apropar la cultura als ciutadans", assenyala el comunicat socialista difós ahir. En dades globals, la despesa cultural a Inca és un 42% menys que la mitjana dels municipis espanyols. Arran d'aquetes xifres, el PSOE d'Inca denuncia que en el pressupost del 2011 la partida de Cultura s'ha vist reduïda prop d'un 8%, fet que "agreuja encara més les dades oferides per la Sindicatura", afegeixen.

Antoni Alorda, amb Joana Lluïsa Mascaró ahir al Parlament.

La retallada de les ajudes a Cultura per part de la Conselleria de Turisme ha provocat les primeres reaccions polítiques. Ahir la coalició PSM-IV-ExM registrà una proposició no de llei al Parlament, per la qual insta el president, José Ramón Bauzá, a "mantenir o incrementar el suport a la cultura", tal com es va comprometre abans de les eleccions, segons recordà la parlamentària Joana Lluïsa Mascaró. Mascaró, juntament amb Antoni Alorda, assegurà que el Govern popular ha retallat entre 500.000 i 600.000 euros les subvencions qua atorgava Turisme, ara liderada per Carlos Delgado, per a activitats culturals en concepte de promoció turística. Entre aquestes partides, hi figuren les que es concedien al Festival de Pollença (180.000 euros), al Festival Jazz Voyeur (entre 100.000 i 120.000 euros), al Festival de Jazz de sa Pobla (130.000) i a la Temporada d'òpera del teatre Principal, (200.000), entre d'altres.

Els ministeris de Foment i Cultura han acordat destinar 300.000 euros a la consolidació de la murada d'Eivissa, amb càrrec als fons que es generen per a l'1% cultural per la contractació d'obra pública. La partida es destinarà a la consolidació del peu de Murada d'Eivissa, entre la Punta de Santa Llúcia i el Flanc de Sant Pere.

Maria Salom i els nous consellers insulars que ahir varen assumir el càrrec. Foto: P. Bota.

El nou Executiu del Consell de Mallorca va començar ahir a caminar. El vicepresident i els sis consellers insulars prengueren possessió del càrrec -tots el juraren en català- i reberen les corresponents carteres dels antecessors. La nova presidenta de la institució insular, la popular Maria Salom, els demanà que fessin "el triple" de feina d'allò que seria normal en altres circumstàncies i que estiguin "a preu de carrer". També els advertí que han de governar "per a tothom", que "les coses que s'han fet bé s'han de continuar" i que el Consell ha de ser un "aliat dels ajuntaments, siguin del color que siguin". Els exigí que facin les coses bé, "amb sentit comú", "legalitat" i "seny". Els nous responsables insulars prengueren possessió dels seus nous càrrecs davant d'algunes personalitats, com José Ramón Bauzá i Mateu Isern.

Isabel Cerdà Moragues. nova directora general de Cultura.

Isabel Cerdà Moragues serà la nova directora general de Cultura del Govern, un càrrec que en aquesta legislatura també assumirà les competències de Joventut i l'extinta Direcció General de Política Lingüística. Seran, doncs, tres grans àrees competencials -per ventura, la de Cultura és la més minsa- que Cerdà assegura que afronta com un "repte". Mestra de professió i vinculada al Partit Popular (PP) des de fa més d'una dècada, en els darrers vuit anys Cerdà ha treballat al Centre de Formació Permanent (CEP), ubicat a Inca. A més, l'any 2000 ocupà la presidència de la Junta Local del PP de Pollença i entre els 2003 i 2007 fou escollida regidora de Participació Ciutadana i Festes del municipi. El 2007 es presentà a les llistes populars per al Consell de Mallorca i ha repetit enguany sota el lideratge de Maria Salom. Això sí, en aquests quatre anys ha davallat posicions i del número 21 ha passat al 23. Pel que fa a l'experiència professional, assegura que sempre ha estat "molt vinculada al món de l'educació"

Les pancartes dels indignats quasi podrien formar per si mateixos un nou gènere literari. Foto: M. Llull

És la política cultura? O està abduïda qualsevol manifestació cultural per la política? Respondre aquestes preguntes pot ser com esbrinar si primer fou l'ou o la gallina, però el que és innegable és que, històricament, ambdues formes han creuat els seus camins constantment. Si feim referència al moviment dels indignats, el seu nom ja és prou significatiu, perquè sorgí després que el llibre d'Stéphane Hessel Indigneu-vos! provocàs tot un daltabaix en el mercat literari. L'anomenada plaça d'Islàndia de Palma no només viu de política, sinó que també ofereix un grapat d'activitats culturals. Això sí, no és una cultura neutra, sinó compromesa. Política o polititzada. Tant és. Al cap i a la fi, les cançons són cançons, i els poemes, poemes. Si qualque nucli cultural hi ha en l'acampada dels indignats de la plaça d'Espanya, aquest és la Universitat lliure, on qualsevol que vulgui es pot seure a llegir una estona o participar de les seves propostes. Aquesta setmana, les activitats de la Universitat lliure se centren en l'agricultura i el consum dels aliments, amb temes que abracen des dels transgènics a la situació del camp a Mallorca.

Els representants dels partits politics, durant el debat organitzat a Can Alcover. Foto: Jaume Morey

Els jardins de Can Alcover foren ahir l'escenari d'un debat sobre cultura, educació i política lingüística entre representants de diferents partits polítics. L'esdeveniment, organitzat per l'Obra Cultural Balear, inclogué la participació d'Aina Díaz (EU), Nanda Ramon (PSM-IV-ExM), Tòfol Vidal (PP), Lluís Maicas (PSIB-PSOE), Rafel Ballester (CxI) i Jaume Payeras (ERC), i fou moderat pel periodista Rafel Gallego. Un dels pocs punts de coincidència de la vetlada fou la necessitat de delimitar amb claredat les competències de cada institució. Mentre que Rafel Ballester va fer bandera del seu "mallorquinisme cultural", Jaume Payeras insistí en la necessitat de "promoure tota la cultura catalana" i destacà la importància de l'Institut Ramon Llull en aquesta tasca. Per part seva, Aina Díaz subratllà la importància d'un finançament "públic" de la cultura, uns doblers que no han d'anar a "espectacles on es faci patir animals", com són les corrides de bous.

Biel Jordà, Frederic Bibiloni i el director de l'ESADIB, Miquel de Marchi. Foto: J.Morey

El verí és el títol de la primera obra enllestida per Discussions Productives, la primera productora teatral professional sorgida per iniciativa d'alumnes titulats a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Frederic Bibiloni i Pedro Orell, dos dels graduats a la primera promoció de l'ESADIB, són els dos promotors d'aquesta iniciativa, que sorgí "a partir d'una necessitat personal", en paraules del mateix Bibiloni. "L'obra ens va agradar molt i vàrem pensar que era un bon producte per començar a treballar després d'acabar l'escola. Després ja vàrem muntar la productora", continua el ja exalumne de l'Escola. El verí, que està dirigida per Biel Jordà, es mostrarà avui a l'ESADIB a partir de les 17.30 hores, encara que la seva prova de foc arribarà amb l'estrena al Teatre Principal de Palma el proper 22 de setembre. Miquel de Marchi, director de l'Escola, volgué destacar la importància que els graduats entrin en el mercat professional "no només com a mercenaris, sinó com a provocadors culturals, com a generadors de les pròpies històries".

Els membres de la corporació insular, amb la presidenta Armengol al capdavant. Foto: J.Torres

El darrer ple ordinari del Consell abans d'eleccions retratà allò que ha passat durant part del mandat: que el Govern insular està en minoria. L'oposició (PP i UM), amb més vots que el Govern (PSOE i Bloc), decidí quines partides de despesa s'aprovaven i quines no. N'aturà sis per valor de més de mig milió. El PP intentà vetar, sense èxit, subvencions per un milió d'euros al món cultural. UM ho impedí votant-hi a favor. En total, s'aprovaren 5,5 milions de despesa en diverses àrees. Aquestes votacions, que l'equip de govern es veu obligat a superar per tenir el pressupost prorrogat, marcaren bona part del ple.

"Ha estat una legislatura complexa i moguda en temes polítics i he de demanar disculpes de tot allò en què no hem estat a l'altura de les circunstàncies". D'aquesta manera començava el seu discurs la presidenta del Consell i candidata socialista, Francina Armengol, en la reunió que mantingué ahir amb representants del sector cultural de Mallorca.

Delgado ha expressat seu desig de fer part del proper Govern, si guanya el PP. Foto: Grup Serra.

El batle de Calvià i vicepresident del PP balear Carlos Delgado ha mostrat avui el seu desig de ser conseller d'Educació o Turisme si el seu partit governa la comunitat després de les eleccions del 22-M, i ha asseverat que s'alegra que José María Rodríguez no sigui el candidat dels populars a Cort. En una entrevista concedida al programa "Qui és" d'IB3 Ràdio, Delgado, després de mesos sense fer declaracions, ha revelat que també li agradaria ser conseller de Turisme, encara que ha aclarit que la configuració del govern correspon a José Ramón Bauzá, i ha afegit que desconeix si anirà en la llista autonòmica. Delgado ha reconegut que l'atreuen els reptes polítics "difícils", com suposaria assumir alguna d'aquestes carteres.

Fa un any i quatre mesos que Bartomeu Llinàs substituí Bàrbara Galmés al capdavant de la conselleria d'Educació i Cultura. Molt lligat a l'àmbit educatiu, Llinàs ha estat criticat per centrar-se més en Educació i deixar en mans de la direcció general els problemes de Cultura. Fins i tot fa unes setmanes a la copa de Nadal, el discurs del conseller se centrà únicament en Educació. Avui, quan manquen cinc mesos per a les eleccions, explica la línia en matèria cultural, que ve marcada per la "continuïtat" i la millora de les infraestructures . Reconeix el seu bon "feeling" amb la ministra Àngeles González Sinde i manté que el que cal fer en crisi és "fixar prioritats".

El nou edifici que acull l'Arxiu del Regne està ubicat al carrer Blaise Pascal, del Parc Bit. Foto: Arxiu

L'Arxiu del Regne tornarà a obrir al públic després d'estar deu mesos tancat per trasllat. Les previsions del Govern pel que fa a l'obertura temporal del centre històric al Parc Bit s'han allargat més del compte. Primer apuntaren que el tancantament sols seria de tres mesos, però poc temps després -al juny- ja avisaren que seria per octubre. Ahir la Conselleria d'Educació i Cultura, que dirigeix Bartomeu Llinàs, anuncià a través d'un comunicat que les portes de l'Arxiu s'obriran dilluns, 29 de novembre. El motiu del retard, segons el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, han estat els entrebancs per a "la correcta adequació de l'espai". Així doncs, l'Arxiu del Regne s'ubicarà temporalment al carrer de Blaise Pascal, edifici Adduno, al Parc Bit i disposarà de més de 7.500 metres lineals de documents que integraran el fons arxivístic, a més de la biblioteca auxiliar del centre. Els horaris de visites per als investigadors -que ja el mes de març es queixaren per la tardança- també s'han modificat i a partir de dilluns l'horari d'atenció a la sala de lectura serà, fins al 20 de gener de 2011, de 8.45 a 14.30 de dilluns a divendres.

La crisi ha sacsejat de ple el sector cultural de les Balears. Mentre que les diferents administracions públiques de l'Arxipèlag incrementen les partides de Cultura dels seus pressuposts, els ciutadans illencs rebaixen a marxes forçades la despesa en aquest sector. En tres anys, la despesa total en cultura ha passat de 442 milions d'euros l'any 2006 a 417 milions el 2008, cosa que suposa una disminució del consum cultural de 25 milions d'euros. Així es desprèn de la Memòrica del Consell Econòmic i Social (CES) del 2009, amb unes dades presentades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears.

Més enllà de la necessitat de rehabilitar-lo, cap partit polític no està disposat a renunciar a capitalitzar l'èxit de la reforma del teatre Principal d'Inca. Per una banda, Xavier Ramis, senador i líder del PSOE de la localitat, féu públic ahir que el seu grup ha presentat una esmena als pressuposts de l'Estat que, si s'aprova, obligarà el Ministeri de Cultura a destinar 500 mil euros a la compra de les cases annexes al teatre. Per l'altra banda, el PP anuncià que ha presentat una altra esmena que pretén que el Govern de Madrid financi la reforma de la infraestructura.

La manca de suport econòmic per part de les institucions al món de la cultura és, segons els professionals, un dels principals mals del sector a l'Estat espanyol. Això es desprèn de l'observatori de la cultura de Fundación Contemporánea sobre el primer trimestre d'enguany.

La Companyia general del saxòfon, l'espectacle de titelles Pedra a pedra i el grup de rap amb consciència social Mentenguerra seran els protagonistes de les diferents activitats que organitza la Fundació Pilar i Joan Miró amb motiu de les festes de Sant Joan.

González-Sinde i el president Antich fan entrega a Pere A. Serra del preuat guardó. Foto: J.T.

Pere A. Serra (Sóller, 1928), president del Grup Serra, ha rebut avui la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears «en reconeixement a la seva tasca dirigida redreçar la cultura de Balears», segons acordà la setmana passada el Consell de Govern. L'acord especifica que «es tracta de la més alta distinció que concedeix la institució». Amb ella es «ret homenatge als ciutadans il·lustres de Balears» per «reconèixer públicament els seus mèrits i enaltir els valors que els han caracteritzat». Pere A. Serra ha rebut la medalla aquest matí, en un acte al Museu Es Baluard.

Antich: «Pere Serra ha deixat la seva petjada sobre la societat balear de l'últim segle»

"Esport i cultura" és el tema de la taula rodona que la comissió esportiva de l'Obra Cultural Balear ha organitzat per a aquest capvespre, a les 20.00 hores, a Can Alcover - Espai de Cultura. Hi participaran Joan Llaneras, ciclista en pista i l'esportista de l'Estat que més medalles olímpiques ha guanyat; Tomeu Vidal, expresident del Reial Mallorca; Pep Verger, periodista i cap de les seccions de Local i Esports del Diari de Balears; i Toni Prats, exporter del Mallorca, del Betis i del Celta de Vigo.

Entrada de la cova d'Altamira. Foto: Efe.

El Patronat d'Altamira ha acordat per unanimitat que la cova, que romania tancada al públic des de setembre de 2002, pugui ser visitada de nou a partir de finals d'any "amb tots els requisits i garanties per mantenir aquest bé excepcional". Així ho han anunciat la ministra de Cultura, Angeles González-Sinde, i el president de Cantàbria, Miguel Àngel Revilla, després de la reunió del nou patronat del Museu d'Altamira, que ha aprovat també la constitució d'un grup de treball que decidirà quants visitants poden passar per Altamira i si la seva presència perjudica o no a l'estat de conservació de les pintures. Aquest grup de treball, que es reunirà per primera vegada l'11 de juny, estarà constituït per representants de tots les institucions i experts que componen el Patronat d'Altamira i tindrà com a objectiu fixar un règim de visites per a final d'any. La cova d'Altamira va ser declarada el 1985 Patrimoni de la Humanitat i està considerada com la gran obra mestra de l'Art Paleolític, al costat de la francesa de Lascaux.

"Defensar els drets de tots, dels ciutadans usuaris de la xarxa i de qui viu de la cultura". Aquest és el "sistema mixt" que defensà ahir la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, qui volgué explicar així el model elegit pel Govern per atallar el problema de les descàrregues que vulnerin els drets d'autor a internet.

La Conselleria de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca donà a conèixer ahir la seva manera d'estrènyer-se el cinturó, econòmicament parlant, per fer front a aquest 2010. Tant la Direcció Insular de Cultura com la de Patrimoni i la de Política Lingüística, dirigides per Maties Garcies, Biel Cerdà i Rosa Barceló, respectivament, han decidit "sacrificar" els doblers destinats a ajuts i subvencions per a la realització d'activitats i per a inversions externes. Aquests dos capítols, que l'any passat disposaven de 14.543.375,41 euros, es veuen reduïts enguany fins a assolir els 11.932.607.48. Així, les subvencions per a la realització d'activitats disminueixen un 18,79%, mentre que les partides per a inversions externes davallen un 16,02%.

El museu etnològic, un dels que tindrà la retallada més important.

Com era d'esperar, el departament de Cultura del Govern patirà les conseqüents retallades econòmiques arran de l'anomenada crisi. Tal com publicà dijous dBalears, el pressupost de Cultura per al 2010 serà un 13,4% més minso que el de l'any passat, xifra que es tradueix en 1.808.771 euros menys. Aquest pressupost a la baixa tindrà les seves conseqüències al Museu Etnològic de Muro, que disposa d'una partida un 24,1% inferior a la de l'any passat, i al Museu del Puig dels Molins, a Eivissa, amb un pressupost d'un 26,4% menys. Segons el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, les retallades en aquests dos centres són degudes que ambdós rebran inversions de l'Estat. "A aquests museus hi ha d'haver dotació en infraestructures provinent de Madrid, cosa que suposarà que nosaltres no hi hàgim de fer tanta inversió", assegurà.

L’edifici històric de Can Bordils acollí ahir capvespre la constitució formal del Consell de Cultura. Nou mesos després d’haver-se’n iniciat el procés, Palma ja té a la fi un grup d’experts que assessoraran l’equip municipal de Cort i li proposaran iniciatives i reivindicacions. Marcada per la sobrietat i pel protocol, la regidora de Cultura, Nanda Ramon, presidí aquesta primera trobada que, serví, més aviat, per aclarir quin serà el funcionament intern del Consell, més que per presentar-hi propostes concretes.

La idea de disposar d’un espai per promoure la cultura feta tant a Mallorca com al conjunt de les Illes Balears a la ciutat de València sembla que de cada dia és més a prop de materialitzar-se. La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, va explicar ahir que la seva institució està mirant "amb molt bons ulls" una proposta feta per Acció Cultural del País Valencià per tal de poder emprar les instal·lacions de l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània, per a aquesta finalitat.

Encalentir el vidre, bufar, tornar a escalfar, girar la canya sense aturall, modelar, tornar a encalentir, voltar per donar-li forma... i així successivament. La feina de mestre vidrier no és gens senzilla, es precisa una gran tècnica sobre la pasta de vidre fos i sobre els ormejos que ajudaran a modelar la peça. Ara per ara, la tècnica no ha perdut adeptes, encara que només tres empreses illenques es dediquen de manera professional a aquest ofici...

Les Balears i Pitiüses són la comunitat més malmenada pel Govern de Madrid pel que fa a inversió cultural. Els ciutadans de les Illes "reben" del Govern d’Espanya 7,71 euros per hom en concepte de matèria cultural i patrimoni, una xifra que situa l’Arxipèlag en la penúltima posició del rànquing estatal. La dada no té res a veure amb els 95,15 euros que l’Executiu destina per habitant a Madrid o els 47,57 euros per als ciutadans de Castella-la Manxa.

El municipi d’Alcúdia és conscient de la importància de la cultura avui dia i, lluny de conformar-se amb una gran auditori a la localitat que té una gran repercussió cultural, dissabte a vespre la ciutat també inaugurà un nou espai escènic ubicat devora la porta Roja del municipi.