el perfil majoritari dels que parteixen de Palma respon a l'immigrant que torna al seu país d'origen. Foto: Arxiu

La població de Palma minva a poc a poc. El primer dia de 2012, la ciutat tenia 421.209 habitants. Però just un any abans, eren 708 persones més. No pareix una caiguda poblacional gaire gran, és veritat, però que davalli la població sí que és un fet històric que només ha passat dos pics en el darrer mig segle: l'any 2010 i el 2011. Així ho constata l'informe del padró municipal presentat ahir per l'Ajuntament de Palma. El document dels tècnics, però, també mostra que la caiguda d'habitants s'ha alentit. No debades, el 2010 la ciutat perdé 4.600 habitants, i això suposà que se n'anà l'1% de la població sencera de Palma. Aquesta caiguda arribava just després que Palma conquerís el seu cim poblacional històric: 426.000 habitants.

Els líders polítics de Grècia han assolit un acord sobre les reformes i les mesures d'austeritat necessàries que el país obtingui un nou rescat financer i eviti una moratòria de pagament desordenada, ha dit el Govern grec.

L'entitat gaudeix d'un important suport popular. De fet, els voluntaris sempre n'han estat una part fonamental. Foto: T. Ayuga.

L'Obra Cultural Balear (OCB) afronta la crisi econòmica i el Govern del PP reforçant el voluntariat i estrenyent-se el cinturó. Segons el coordinador, Tomeu Martí, l'OCB ha engegat una campanya per fer socis nous que ja n'ha aplegat devers 600 en tres mesos. D'altra banda, però, l'entitat s'ha vist obligada a retallar la seva estructura. Si l'any passat tenia catorze treballadors contractats, enguany tan sols n'hi quedaran quatre. Martí explica que la direcció s'ha vist obligada a prendre aquestes mesures perquè entre el Govern, els consells i els ajuntaments els deuen prop de mig milió d'euros.

L'Index de Preus de Consum (IPC) ha situat el gener la seva taxa anual al 2%, quatre dècimes menys que el mes anterior, segons l'indicador avançat sobre l'evolució de preus a Espanya publicat aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'atur serà una dels índexs que evidenciarà millor la variació negativa del PIB. Foto: D. Espinosa.

Espanya s'encamina novament a la recessió econòmica després de registrar en el quart trimestre de 2011 una caiguda trimestral del PIB del 0,3%, trajectòria que, segons analistes, institucions i experts, continuarà en els pròxims mesos. Així, s'espera que l'economia espanyola entre una altra vegada en recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu) en el primer trimestre de 2012. De fet, el FMI preveu que Espanya romangui en recessió almenys durant aquest any i el pròxim, amb una contracció del PIB de l'1,7% el 2012 i del 0,2% el 2013. Malgrat la caiguda intertrimestral registrada en el quart trimestre de 2011, el PIB va créixer un 0,3% en termes interanuals.

Rajoy i Merkel han central l'encontre en el control del dèficit. Foto: Reuters.

El president del Govern, Mariano Rajoy, no ha traslladat a la cancellera alemanya, Angela Merkel, la possibilitat que Brussel·les relaxi la consecució dels objectius de dèficit, i s'ha limitat a reiterar el seu compromís amb la retallada de la despesa i la reducció del deute. En acabar la reunió bilateral que han mantingut a Berlín els dos mandataris, Rajoy ha afirmat que «l'únic» que ha transmès a Merkel és el seu compromís amb la reducció del dèficit perquè està «absolutament convençut» de no gastar per sobre de les possibilitats i de tenir un deute «raonable». «Crec en això, és el més sensat i el més raonable», ha reiterat.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha assegurat que l'Enquesta de Població Activa (EPA) de 2011, que publicarà l'Institut Nacional d'Estadística (INE) divendres vinent, situa els aturats en 5,4 milions de persones.

Bauzá s'ha reunit amb Armengol (PSIB) i Barceló (PSM) Foto: J. Torres.

La primera reunió del president amb els líders de l'oposició en set mesos no evidencià acords, ni tan sols en la matèria que tothom veu prioritària: la lluita contra l'atur. Just serví per deixar entreveure les intencions de l'Executiu de modificar la proposta de llei general turística, impulsada pel conseller Carlos Delgado, i de mantenir la polèmica reforma de la Llei de funció pública i de la Llei de normalització per rebaixar l'estatus del català a l'Administració. El Govern oferí a l'oposició quatre pactes: en educació, economia, territori i turisme. Però més enllà de la disposició a parlar-ne, poca cosa més. L'Executiu també vol veure si hi ha "punts de coincidència" en les dues lleis anteriors, que l'esquerra rebutja de pla.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, i la portaveu del PSIB-PSOE en el Parlament, Francina Armengol, es reuniran demà a petició dels socialistes, que demanaran a Bauzá que prengui mesures urgents per solucionar la "situació realment gravíssima" que viuen les Balears.

L'economia espanyola tindrà una «caiguda substancial» de l'1,5% el 2012 i una «modesta» recuperació el 2013, amb un creixement del 0,2%, després d'avançar un 0,7% el 2011, segons l'últim Butlletí del Banc d'Espanya.

Espanya estarà en recessió com a mínim aquest any i el pròxim, segons reflecteix l'esborrany de l'actualització de les previsions del Fons Monetari Internacional al qual ha tingut accés l'agència italiana Hansa, i que augura la caiguda de l'activitat econòmica el 2012, quan el PIB patirà una contracció de l'1,7%.

Palma Activa, la institució que substituirà l'Institut de Formació, Ocupació i Foment de Palma (IMFOF), s'ha presentat aquest dimarts, amb un pressupost anual de més de 4,8 milions. A aquest nou organisme municipal cobraran un major protagonisme la promoció econòmica, els ajuts als joves i el suport a emprenedors i Pimes.

Sáenz de Santamaría i Rajoy, en la sessió que ha aprovat les primeres mesures antidèficit. Foto: Reuters.

El Ple del Congrés dels Diputats ha convalidat per 197 vots a favor, 130 en contra i quatre abstencions el decret llei de mesures urgents amb les quals l'Executiu de Mariano Rajoy preveu reduir amb «caràcter immediat» el desequilibri pressupostari d'Espanya en més d'un punt percentual del PIB, davant d'un dèficit públic que se situarà al 8% el 2011, 20.000 milions d'euros per sobre de la previsió inicialment. La majoria absoluta del PP ha permès al Govern superar el tràmit parlamentari sense problemes, si bé s'ha vist reforçat pel suport de CiU, que ha justificat la seva posició per «coherència, responsabilitat i valentia política».

Montoro defensa el major ajust de la democràcia que qualifica de 'ponderat'

El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat en una entrevista amb el 'Financial Times' que el Govern aprovarà el març un nova Llei que establirà "estrictes instruments de control" sobre els pressuposts de les comunitats autònomes.

Diversos ciutadans fan coa a aquesta oficina del SOIB a Eivissa. El nombre d'aturats no ha minvat malgrat ser un bon any per al turisme. Foto: D. Espinosa.

La xifra d'aturats a les Balears s'acosta als 100.000. Les Illes tornaren a registrar un nou rècord de persones sense feina a final de 2011. En concret, el desembre hi hagué 98.087 desocupats, nombre que suposa 747 més (0,8%) que el novembre i un increment de 6.799 (7,4%) respecte del mateix mes de 2010. En tot l'Estat, la quantitat d'aturats és de 4.422.359 el darrer mes de l'any passat, una xifra que pràcticament no ha variat quant al novembre, però que augmentà un 7,9% (322.286) en un any. Des del Govern balear, la directora general de Treball, Joana Maria Camps, destacà que l'evolució interanual de l'atur és molt similar a l'Arxipèlag i en el conjunt de l'Estat, i subratllà que l'increment de desembre de les Illes és "habitual" en el darrer mes de l'any.

El Govern ha comunicat als sindicats que té intenció de congelar el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2012 en els actuals 641,40 euros mensuals, segons han informat a Europa Press en fonts sindicals.

Aguiló, en una imatge d'arxiu. Foto: J. Morey.

El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, ha afirmat avui que "espera" que l'economia balear no entri en recessió gràcies a la seva indústria turística, a diferència del que sí ocorrerà en el conjunt d'Espanya, i ha previst que l'economia de l'arxipèlag creixi encara que a un ritme "molt lent". En ocasió d'una roda de premsa, Aguiló ha assenyalat que la característica "essencial" de les Balears respecte a altres comunitats autònomes és que la seva economia és "sòlida" perquè dels diferents components del seu PIB el que "millor respon és l'exportació i el turisme és exportació".

Ja som a final d'any i el Govern Bauzá continua sense pagar el deute que té contret amb moltíssims proveïdors de la Comunitat Autònoma. Complir aquesta obligació ineludible era un dels objectius de l'Executiu Bauzá d'ençà que es va fer càrrec del poder, la primavera passada.

El local on emmagatzemen la roba es troba al costat de l'església. Foto: T. Ayuga.

L'obra social dels mercedaris de l'església de la Mercè fa més de 25 anys que ajuden els més necessitats a través de la donació de roba. El vestidor de la Mercè és un espai de pas per a milers de peces de vestir que hi arriben per cercar una segona oportunitat i acaben en mans de gent en situació molt precària. Els inicis, però, estan vinculats a l'ajuda dels reclusos de la presó de Palma. Els religiosos s'encarregaven de dur als interns allò que necessitaven i que obtenien gràcies a la caritat dels ciutadans. Amb el temps, la seva tasca s'ha ampliat a la resta de la població. Els dilluns i dimarts són els dies per ordenar tota la roba que ha arribat durant la setmana anterior a la parròquia.

De moment, 258 ciutadans ja han fet arribar al president del Govern, José Ramón Bauzá, les propostes per estalviar recursos públics. Des de l'entrada en funcionament, el 12 de desembre passat, la web Balears estalvia, creada precisament per donar veu a la ciutadania, ja ha rebut més de 8.790 visites.

Maria Salom ha comparegut per explicar el contingut del pressupost de l'entitat per a l'any 2012. Foto: M. À. Cañellas.

El Consell de Mallorca reduirà personal del teatre Principal, de l'hipòdrom de Son Pardo i del Consorci d'informàtica (Cilma). Així ho anuncià ahir la presidenta del Consell, Maria Salom, qui no concretà quans treballadors seran acomiadats el 2012. Sí que avançà que hi haurà estalvis de fins a 150.000 euros en el pagament d'hores extra i de plus de productivitat. Salom reconegué els ajustos en la presentació dels pressuposts per a 2012, que preveuen una retallada d'inversions i subvencions.

Bauzá ha respost els econacionalistes en la sessió plenària. Foto: J. Morey.

El president de les Balears, José Ramón Bauzá, ha asseverat avui en el Parlament que amb el PP en el Govern "ha arribat la seguretat jurídica i aquesta es mantindrà" per atreure la inversió privada amb l'objectiu de crear riquesa i generar llocs de treball. En ocasió d'una pregunta del PSM en el ple celebrat avui, el president autonòmic ha assenyalat que el Govern vol aprovar normatives "senzilles, clares i no interpretables" que facilitin la posada en marxa de projectes.

El PSIB considera "preocupant" la ralentització de la reforma de la Platja de Palma

Castro diu que gestionarà la Llei de Dependència però sense compromisos concrets

La greu situació de crisi econòmica està motivant que moltes persones perdin els seus llocs de treball. Els joves són un dels col·lectius més afectats i, malgrat ser la generació més formada de tots els temps tenen moltes dificultats per trobar una ocupació.

Les dificultats de liquiditat han provocat la rebaixa del deute balear.

L'agència Standard & Poor's (S&P) rebaixà ahir la qualificació del deute a llarg termini de les Balears d'A+ a A- per la feble situació de liquiditat, que ha empitjorat el darrer any, a causa de les desviacions pressupostàries i de la reducció de les línies de crèdit. El descens en la qualificació es basa en l'anàlisi de la situació creditícia de la Comunitat, informà l'agència. S&P indicà que espera que les Illes puguin millorar la posició recorrent al mercat de bons a la menuda a principi de 2012. L'agència estima que l'Arxipèlag assolirà un dèficit relativament elevat el 2011 i 2012, però la situació financera hauria de millorar a partir de 2013, a causa principalment de l'impacte favorable de les liquidacions del sistema de finançament.

L'economia de la Comunitat Autònoma de les Balears va créixer un 1% en el tercer trimestre de 2011, per sobre del que ho va fer el conjunt d'Espanya (0,8%) i també del trimestre anterior (0,6%). Així figura en la publicació "El moment econòmic de les Illes Balears" del mes de desembre, que elabora la Direcció General d'Economia i Estadístiques i que ha publicat avui el Govern balear.

El petit comerç no augmenta les vendes a pesar de les promocions. Foto: Grup Serra.

Novembre ha estat qualificat pels comerciants de Mallorca com el pitjor mes de negoci des que va començar la crisi econòmica, segons una enquesta realitzada per l'Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco). En un comunicat, aquesta organització informa que els comerciants valoren amb una puntuació global de 3,6 sobre 10 les vendes de novembre. En termes interanuals, l'informe de la patronal assenyala que la puntuació que van donar a novembre de 2010 va ser de 4,9 punts, és a dir, un punt i tres dècimes més que aquest any. Aquesta caiguda podria suposar un descens de l'activitat comercial del 26,5%.

Monti han renunciat al salari que li correspon pel seu càrrec. Foto: Reuters.

El primer ministre italià, Mario Monti, ha presentat aquest diumenge el nou pla d'ajust, que inclou tant mesures d'austeritat com nous impostos per sumar un total d'uns 30.000 milions d'euros. A més, el paquet inclou elevar als 66 anys l'edat de jubilació d'homes i dones per a 2018. "Aquest paquet de mesures ha de salvar Itàlia. El poden cridar decret salva-Itàlia", ha afirmat Monti en roda de premsa després de la reunió d'urgència del Govern per aprovar el pla, que ha durat més de tres hores. En paraules de Monti, aquestes mesures "pretenen garantir l'equitat, el creixement i la consolidació de les nostres finances públiques". Amb elles, Itàlia "farà un gran pas endavant".

La canceller alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolás Sarkozy, es reuniran aquest dilluns a París tractar d'acordar les condicions de la unió fiscal en la que Merkel té dipositades totes les seves esperances per a l'estabilització de la zona euro. El document resultant serà presentat als altres socis europeus al final de la setmana.

El Govern ha aprovat avui un paquet de mesures tributàries urgents per incentivar el creixement de l'economia de les Illes Balears i la creació de llocs de treball, per al qual ha emprat la figura d'un decret llei que farà possible que les mateixes vigeixin abans de cap d'any.

Uns 'indignats' s'han plantat davant la seu del BCE en senyal de protesta. Foto: Efe.

El Banc Central Europeu (BCE), el Banc del Canadà, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó, la Reserva Federal d'EUA i el Banc Nacional de Suïssa han anunciat una sèrie de mesures coordinades per garantir el subministrament de liquiditat al sistema financer global. Els bancs centrals han explicat que aquestes mesures pretenen "alleugerir les tensions als mercats financers i mitigar els seus efectes en el subministrament de crèdit a les llars i empreses, així com fomentar l'activitat econòmica." Així mateix, les entitats han explicat que aquestes accions coordinades milloraran la seva capacitat de proporcionar liquiditat al sistema financer global.

El portaveu de l'Ajuntament de Palma i regidor d'Economia i Hisenda, Julio Martínez, ha afirmat que hi ha tota una sèrie de factures d'anys anteriors que no van ser pressupostades i que engreixeran, per tant, el dèficit del consistori, el qual ha assenyalat que no preveuen poder equilibrar-lo almenys fins dins de dos anys.

Un centenar de treballadors reclamaren ahir al Govern que pagui les residències. Foto: M.À.C.

Si algú pensava que les retallades en la despesa pública a Balears s'havien acabat, anava ben errat. El president del Govern, José Ramón Bauzá (PP), advertí ahir que les polítiques d'ajust del seu Executiu encara no han conclòs i avançà que "allò realment dur vindrà a partir de l'any vinent", perquè "hem d'assumir uns pressuposts que són els més durs de la història de la democràcia a les Balears, com a conseqüència de la rèmora de tenir el deute més alt de la democràcia". El popular es manifestava així als passadissos del Parlament just després que els pressuposts de la Comunitat per al 2012 superassin el primer tràmit a la Cambra.

Aquesta ha estat la primera entrevista de Rajoy amb un dirigent comunitari. Foto: Efe.

El vicepresident de la Comissió Europea i comissari d'Indústria, Antonio Tajani, ha elogiat aquest dimecres la intenció del pròxim president del Govern, Mariano rajoy, d'emprendre les "reformes necessàries" per afrontar la situació econòmica i, en concret, ha considerat "molt positiu" que s'hagi fixat com a prioritat tirar endavant una reforma laboral i treballar "contra el deute i en favor d'una solució del dèficit públic". Tajani ha comparegut en una breu roda de premsa davant dels mitjans a la seu del PP a Gènova, després d'entrevistar-se durant espai d'una hora amb el líder del PP i guanyador de les últimes eleccions generals. Aquesta ha estat la primera reunió de Rajoy amb un representant de les institucions comunitàries.

Les vendes del comerç minorista a les Balears van sofrir un descens durant el passat mes d'octubre del 8 per cent respecte al mateix mes de l'any passat, la tercera major disminució per darrere d'Andalusia (-9,8%) i Galícia (-8,9%), mentre que l'ocupació al sector no va registrar cap variació (-0,5% en el conjunt de l'Estat), segons ha informat aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Les Balears han registrat un dèficit del 0,97% del PIB en el tercer trimestre de l'any, amb la qual cosa ess corregeix la tendència alcista que havia tingut el trimestre anterior i es mou, de moment, per sota del límit d'estabilitat pressupostària marcat pel Govern central per a aquest any.

Merkel, Sarkozy i Monti s'han reunit a Estrasburg. Foto: Reuters.

La canceller alemanya, Angela Merkel, manté el seu rebuig de la possibilitat que l'eurozona emeti deute amb una garantia col·lectiva en considerar que "no és una solució adequada", ja que així el senyal que s'enviaria "no seria bona", mentre que va reclamar la necessitat de treballar cap a un major grau d'unió fiscal. En una roda de premsa compartida amb el president francès, Nicolás Sarkozy, i el primer ministre italià, Mario Monti, la canceller alemanya ha dit que els líders de les tres majors economies de l'eurozona volen "un euro estable, un euro fort".

Blanco i Salgado han explicat les mesures adoptades pel Consell de Ministres. Foto: Efe.

La vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado, ha insistit avui que el 2011 es complirà "amb comoditat" l'objectiu de reducció del dèficit públic al 6% del PIB, mentre ha reiterat que la petició d'un rescat financer és "fora de tota consideració". En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Salgado ha posat èmfasi que hi ha marge suficient perquè no es produeixi cap desviació del dèficit compromès.

La prima de risc baixa fins als 441 punts al tancament del mercat

Papadimos, durant la sessió en la qual rebé el suport majoritari per a les reformes. Foto: Efe.

El Govern d'unitat nacional de Grècia ha passat la seva primera prova, en aconseguir un folgat suport parlamentari a un programa econòmic que pretén salvar el país de la fallida, una tasca que el primer ministre Lukás Papadimos ha definit com a "titànica". Una folgada majoria de 255 diputats en una cambra de 300 escons va recolzar el nou Executiu, que uneix els socialistes del PASOK, els conservadors de Nova Democràcia i els ultradretans de LAOS. Cinc diputats d'altres formacions minoritàries també van donar suport al Govern. Els 38 vots en contra van provenir dels partits d'esquerra, que van demanar eleccions immediates, i de dos diputats del PASOK i d'un tercer de Nova Democràcia que es van saltar les consignes de vot de les seves formacions.

L'índex de preus de consum (IPC) va apujar una dècima a les Balears l'octubre respecte a setembre i la inflació interanual se situa en el 2,9% a les illes, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Totes les comunitats autònomes disminueixen la seva variació anual respecte al mes passat excepte les Balears i Navarra, que augmenten la seva taxa una desena i se situen en el 2,9% i el 3,2%, respectivament.

La Comissió Europea vaticina una regressió general de l'economia en tots els països de la UE. Foto: Efe.

La Comissió Europea va revisar ahir a la baixa les previsions de creixement econòmic d'Espanya per a 2011 i 2012 i va situar l'Estat a les portes d'una recessió, a més d'anunciar que no complirà l'objectiu de dèficit enguany (del 6% del PIB), per la qual cosa haurà de prendre noves mesures d'ajust. L'Executiu comunitari, que ahir publicà les previsions econòmiques de tardor, preveu que el Producte Interior Brut d'Espanya es contregui un 0,1% en el darrer trimestre de l'any i, si es confirma que s'ha mantingut estancat en el tercer, s'obre la porta a una possible entrada en recessió, que es registraria si es confirmen dues caigudes trimestrals del PIB consecutives.

La Comissió Europea ha avisat aquest dijous que "el creixement s'ha detingut a Europa" i que l'economia comunitària podria recaure en "una recessió profunda i prolongada". L'Executiu comunitari ha retallat la seva previsió de creixement per a la UE fins a l'1,6% del PIB el 2011 i el 0,6% el 2012 (davant l'1,8% i a l'1,9%, respectivament que havia previst a la primavera).

Francina Armengol ha explicat que els socialistes rebutjaran el conjunt dels pressuposts. Foto: C. Sansó.

Els pressuposts del Govern per a 2012 "s'obliden de la gent que està aturada", unes 87.000 persones, perquè " ni creen ocupació ni mantenen els drets en salut, educació o política social, només paga els bancs". Aquesta és l'anàlisi que va fer ahir la portaveu socialista, Francina Armengol, del projecte de comptes públics que l'Executiu popular ha de registrar avui al Parlament.
Segons la diputada, el projecte no incorpora cap mesura de reactivació econòmica i, a més, suposarà disminuir un 30% la inversió pública. Per altra banda, inclou retallades en Educació de 55 milions d'euros i, en contra d'allò que va dir el Govern, en Salut de 17 milions. Armengol criticà que el Govern hagués mentit en aquest punt i va retreure al president José Ramón Bauzá que s'enorgulleixi de les rebaixes, malgrat que el pressupost creix un 8% i els ingressos milloren amb 450 milions pel nou sistema de finançament.

El Govern retalla 5 milions les inversions en llengua i cultura

UGT ha exigit aquest dilluns el Govern de José Ramón Bauzá que "deixi de jugar al Monopoly" i "digui clarament què vol fer, com i quan" amb les empreses públiques de la comunitat, especialment amb els 800 treballadors dels 3.500 empleats que van anunciar el setembre que acomiadarien.

Papandreu en la reunió que ha mantingut amb el seu grup polític. Foto: Efe.

El Govern de Grècia va confirmar ahir que no hi haurà un referèndum sobre el pla de rescat internacional, mentre que la formació d'un govern d'unitat nacional cobrava força a mesura que s'apropa el crucial vot de confiança d'avui sobre la permanència en el poder del primer ministre, Iorgos Papandreu. Va ser precisament el gran rival de Papandreu en el partit socialista Pasok, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, qui va donar per mort el plebiscit que tant malestar havia causat entre els socis comunitaris i fins i tot pànic a les borses internacionals. "L'Executiu anuncia de manera oficial que no avançarà cap a un referèndum", apuntà el ministre -un pes pesant al Pasok- en una intervenció davant el grup parlamentari socialista. El titular hel·lè de Finances, que havia mantingut diferències amb Papandreu sobre la conveniència de convocar aquesta consulta, va subratllar que "és positiu enviar un missatge als socis (comunitaris) que no es durà a terme un referèndum".

Maria Teresa Palmer, directora general d'Economia i Estadística. Foto: Grup Serra.

El Govern balear manté la seva previsió de creixement econòmic del 0,8% per a 2011, segons l'última estimació realitzada aquest dijous. És una dada que estaria avalada pels bons resultats obtinguts en la temporada turística, que afectaran positivament en les perspectives de creixement per al que queda d'any. Així ho ha apuntat en roda de premsa la directora general d'Economia i Estadística, Maria Teresa Palmer, que ha presentat els detalls de l'Informe de Conjuntura Econòmica de les Balears de novembre, en el qual es constata una recuperació del creixement del PIB balear gràcies al sector serveis, els principals indicadors dels quals es mantenen en positiu.

L'economia de les Illes alenteix el seu creixement al 0,4%, segons el CRE

El PIB no agrari de les Balears avança a un ritme del 0,6%, segons les dades del tercer trimestre de l'any de l'informe de conjuntura d'octubre elaborat pel Centre de Recerca Económica (CRE) de Sa Nostra i l'UIB i que es presenta demà.

El candidat d'Esquerra Unida (IU) a la presidència del Govern, Cayo Lara, ha assegurat a Palma que l'única forma de superar l'actual crisi econòmica passa per la creació d'ocupació, per la qual cosa ha incidit que el seu partit proposarà crear un total de tres milions de llocs de treball, dels quals 70.000 seran a les Balears.

El Banc d'Espanya ha publicat el seu darrer informe econòmic. Foto: Efe.

L'economia espanyola continuà estancada en el tercer trimestre de l'any a causa de les retallades de despesa de les administracions públiques i de la prolongació de la contracció en el sector de la construcció, malgrat que es va mantenir el dinamisme del turisme. Segons el darrer butlletí econòmic del Banc d'Espanya, la variació del Producte Interior Brut (PIB) fou nul·la entre juliol i setembre, davant les dues desenes que havia crescut el trimestre anterior, atès que que l'avenç interanual es va conservar en el 0,7%. El supervisor subratlla que el debilitament econòmic s'ha produït en un context marcat per l'agreujament de la crisi de deute sobirà a la zona euro i avisa que les exportacions de béns i el turisme -que constitueixen el principal suport de l'economia- podrien desaccelerar-se fins a final d'any.

Els petits comerciant pateixen més deute per la crisi. Foto: M. À. Cañellas.

El comerç minorista de Mallorca acumula el setembre pèrdues de 21 milions d'euros en comparació amb l'any passat, ha assegurat avui l'Associació de Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (PIMECO). En un comunicat, els comerciants mallorquins expliquen que el volum de vendes el setembre de 2011 va ser d'aproximadament 281 milions d'euros, 5 milions menys que el mateix mes de 2010, "i situa el volum de negoci anual a 21 milions d'euros per sota de les vendes aconseguides durant els 9 primers mesos de 2010". PIMECO ha assenyalat també que les vendes de setembre suposen una caiguda de 39 milions d'euros en comparació a les xifres de l'any passat.

Estancament absolut de l'economia

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha admès que el retall que ha aplicat l'Hospital de Son Espases als menús dels pares d'alguns dels infants hospitalitzats, es podria "generalitzar" a altres centres, si bé serà una determinació que s'adoptarà "en funció del pressupost".

La borsa espanyola ha aconseguit avui la segona major apujada de l'any, el 4,96 per cent, i s'ha apropat a 9.300 punts impulsada pels acords adoptats ahir a la nit en la cimera europea per capitalitzar a la banca, ampliar el fons de rescat i condonar part del deute grec.

L'entitat ha fet lliurament d'uns premis especials durant la celebració de l'aniversari. Foto: J. Torres.

La Llonja de Palma fou anit l'escenari del lliurament anual dels guardons de la Cambra de Comerç de Mallorca. Fou un acte auster al qual assistiren unes 400 persones del món polític, empresarial i social de les Illes i que commemorà el 125è aniversari de la institució, que actualment presideix Joan Gual de Torrella.

Aguiló ha respost a Armengol sobre la situació financera de la Comunitat. Foto: J. Torres.

El Govern està reduint la despesa "de dalt cap a baix" perquè sobrevisqui "el més essencial", ha afirmat avui el vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, en resposta a una pregunta de la portaveu socialista, Francina Armengol. Aguiló ha indicat que l'Executiu autonòmic està reduint les despeses perquè "sobrevisqui el més essencial per a la Comunitat", i ha demanat al PSOE que no apel·li a la demagògia, com està fent ara, sinó que sigui "responsable i reconegui la realitat". En l'exposició de la pregunta, Armengol ha retret al Govern que creï alarmisme i no especifiqui mesures d'acció concretes.

Company assegura que pagarà dins enguany uns 25 milions als agricultors

Julio Martínez, portaveu municipal, ha anunciat la creació de l'entitat per al control de la despesa. Foto: Grup Serra.

L'Ajuntament de Palma ha creat una oficina de control de la despesa municipal que revisarà totes les despeses dels diferents departaments del consistori perquè vagin en la línia d'austeritat marcada i per aplicar els criteris de "eficiència, economia i oportunitat" a les seves accions. La creació d'aquesta oficina, aprovada en la Junta de Govern municipal d'aquest dimecres, ha estat presentada pel portaveu de l'Ajuntament, Julio Martínez, qui ha assenyalat que aquest nou organisme no costarà diners als ciutadans, ja que s'utilitzaran per a això els recursos propis del consistori. Així, l'oficina estarà presidida pel batle, Mateu Isern, i estarà integrada pel regidor d'Hisenda, Julio Martínez, i la regidora de Contractació i Funció Pública, Irene San Gil.

Aina Calvo creu que l'actuació del Consistori provoca alarmisme social 'que és evitable'. Foto: S. Amengual.

La portaveu socialista a l'Ajuntament de Palma, Aina Calvo, ha demanat al batle de la ciutat, Mateu Isern, que presenti un pla d'austeritat global i que aturi els retalls en els serveis socials, ja que considera que l'equip de govern municipal té "marge de maniobra" per fer-ho. En una roda de premsa celebrada aquest matí, l'exbatlessa de Palma ha reclamat a Isern que presenti aquest pla "el més aviat possible" perquè és necessari, segons el seu parer, un govern "que planifiqui" i que no basi les seves accions en la "improvisació". "Mereixem un govern que no només ens parli de retalls socials i que ens compti el seu pla per afrontar els temps de dificultat", ha dit Calvo, que ha puntualitzat que "la crisi i la manca d'ingressos no va començar el maig", quan es van celebrar les eleccions municipals, sinó el 2008, any en què el PSOE estava en el govern de Palma.

Cort no contractarà ningú en dos anys, però evita acomiadaments

El batle Isern, amb tots els regidors del PP, durant el primer dia de feina. Foto: S.Amengual

Predicant amb l'exemple. Aquesta és la màxima a la qual s'ha aferrat l'equip de govern de Cort, preocupat per la mala imatge que dóna l'impagament de les nòmines als treballadors de l'EMT. Així que el PP de Palma ha decidit, tal com li demanà un dia abans el sindicat UGT, ajornar els seus salaris tant com el del darrer empleat municipal. Julio Martínez, portaveu de Cort, ho explicà així: "El batle Isern, a més dels regidors i tots els alts càrrecs, no cobrarem la nòmina fins que tothom de la plantilla ja l'hagi rebuda". Martínez ho justificà que els membres de l'equip de govern volen "sentir-se al costat de la ciutadania".

PSIB demanarà a Cort que rec lami al Govern els 30 milions que li corresponen de la Llei de Capitalitat

José Ramón Bauzá anuncia retalls en les empreses públiques del Govern. Foto: Efe.

El vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Pep Ignasi Aguiló, ha anticipat avui que el Govern anunciarà demà la reestructuració del sector públic instrumental de la comunitat i per tant de les seves empreses públiques i organismes públics. Aguiló ha recordat les xifres que justifiquen els retalls i ha remarcat que la comunitat té un 2,1% de dèficit a 30 de juny "pràcticament el doble del que hi havia autoritzat" i un deute de "al voltant del 5.700 milions d'euros", segons ha declarat als passadissos del Parlament. El president del Govern, José Ramón Bauzá, advertí ahir que les retallades de despesa pública no s'han acabat i anuncià "una gran retallada en el sector públic instrumental" que es donarà a conèixer en uns dies.

Les socialistes Pilar Costa i Francina Armengol, en la compareixença d'ahir al Parlament. Foto: PSIB

El PSIB considera que els 100 primers dies d'Executiu de José Ramón Bauzá posen de manifest que el del PP és un Govern "fluix", incapaç d'afrontar una situació complicada com l'actual; un Govern "ineficaç", perquè, en lloc de crear ocupació, com va prometre, contribueix a generar atur; i un Govern "opac", que no aprova un nou pressupost per no haver de dir d'on pensa retallar. Així el definí ahir la portaveu socialista al Parlament, Francina Armengol, qui anuncià que avui el seu grup dedicarà les sis preguntes al Govern per saber què ha fet per crear ocupació i posar en ordre els comptes públics, com va prometre. "No veim cap iniciativa en aquest sentit", afirmà la socialista. "Només han fet una demagògia abusiva, han creat alarmisme i una situació nefasta per a les Illes", perquè, en aquest context, no han pogut aconseguir crèdit per pagar els proveïdors. La diputada s'oferí a l'Executiu per col·laborar i proposà que, en lloc de retallar únicament, opti per fer pagar més els qui més tenen.

L'Íbex 35 segellà la jornada d'ahir en la cota dels 8.300 punts, amb una alça del 3,63%, esperonat per la injecció de liquiditat als mercats anunciada pel Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal d'Estats Units (Fed), al costat de les autoritats monetàries del Regne Unit, el Japó i Suïssa. A Europa, amb l'euro a 1,386 dòlars, van pujar les principals places: l'índex Euro Stoxx 50, el 3,47%; Milà, el 3,42%; París, el 3,27%; Frankfurt, el 3,15%, i Londres, el 2,11%.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, mantingué una reunió telefònica amb els seus homòlegs gal i grec. Foto: Efe

Els líders d'Alemanya i França reafirmaren ahir que Grècia continua sent part "indivisible" de la zona de l'euro, mentre que Atenes es comprometé a aplicar amb resolució les mesures per sanejar l'economia del país, que es troba a punt de la fallida. "Arran dels rumors dels últims dies, tothom va destacar que Grècia és part indivisible de la zona de l'euro", va indicar en un comunicat el portaveu del Govern, Ilias Mosialos. El primer ministre grec, Iorgos Papandreu; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, van mantenir una teleconferència de 25 minuts durant la qual tractaren la situació per la qual travessa Grècia. Merkel i Sarkozy es mostraren "convençuts" que el futur de Grècia és a la zona euro i així ho van subratllar en sengles comunicats fets públics a Berlín i París. A canvi, el premier hel·lè va ratificar que complirà els seus compromisos i assegurà que les mesures anunciades recentment per reduir la mida del sector públic i el nou impost immobiliari ajudaran el país a complir amb les seves metes per reduir enguany el dèficit al 7,6% del PIB des del 10,5% de 2010. Amb aquestes mesures esperen assolir 2.000 milions fins a finals d'any, que serveixin per cobrir un forat pressupostari de 1.700 milions als comptes públics.

Els preus dels hotels són dels que més han apujat a les Balears durant el mes d'agost. Foto: Arxiu.

Els preus s'han mantingut l'agost a les Balears sense cap variació respecte al mes anterior, encara que la taxa interanual ha descendit una dècima, i se situa en el 2,5%, mentre que la inflació en el que va d'any continua en l'1,3%. Segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el mes passat van apujar a l'arxipèlag els preus dels hotels, lleure i aliments, es van mantenir els de les comunicacions i ensenyament, i van baixar la resta de productes, sobre tot el vestit i calçat. A nivell estatal, els preus van apujar l'agost una dècima, malgrat que la taxa d'inflació va abaixar per quart mes consecutiu.

El preu mig de l'habitatge cau a les Balears un 4,9% l'agost

La compravenda d'habitatge a les Balears es va situar en 560 unitats durant el mes de juliol, la qual cosa representa una caiguda del 44% respecte a les operacions realitzades durant el mateix període de l'any passat.

Les borses europees registraven a mitja sessió (11.00 GMT) fortes pèrdues, arrossegades pel temor a què Grècia pugui entrar en fallida, la qual cosa ha acabat per enfonsar els bancs de la zona de l'euro.

L'esperada compareixença pública de Francesc Antich i Carles Manera per intentar rebatre les acusacions de fallida en què han deixat la Comunitat no va aportar gaire. L'efecte demolidor de l'acusació ha quallat de sobres en el si social i és molt estrany que s'hagin torbat tant a aparèixer i quan ho fan que sigui dient tan poca cosa.

L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), l'alemany Jürgen Stark, presentà ahir la dimissió adduint raons personals, encara que era coneguda la seva oposició a la compra de deute públic dels països de l'euro que du a terme l'entitat monetària. El BCE informà en un comunicat que Stark anuncià ahir al president de l'entitat, Jean-Claude Trichet, que abandonarà el càrrec abans que conclogui el seu mandat, el 31 de maig de 2014, "a causa de raons personals".

"Reduirem al màxim les hores extra del personal i les que s'hagin de fer per necessitat es canviaran per dies lliures als empleats, en lloc de pagar-les". Així ho explicà ahir el batle d'Inca, Rafel Torres, qui donà a conèixer noves mesures impulsades per l'equip de govern (PP) amb l'objectiu de reduir les despeses municipals un milió d'euros cada any.

De res no ha servit l'ambiciós pla de creació d'ocupació presentat pel president dels Estats Units, Barack Obama, o les declaracions del president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, per intentar calmar els mercats. Les borses europees, encapçalades per l'Íbex 35, protagonitzaren ahir un nou "divendres negre" en què pesaren com una llosa les revisions a la baixa de les expectatives de creixement anunciades dijous per l'OCDE i el BCE, que va mantenir alhora els tipus en l'1,5%. Aquestes males notícies es van sumar a un altre avís als bancs per part de l'FMI i la dimissió del representant d'Alemanya en el banc central de la moneda única.

L'Ibex 35 ha apujat un 2,77% que li ha permès recuperar els 8.100 punts gràcies a l'aval del Tribunal Constitucional d'Alemanya al rescat de Grècia i a l'estímul econòmic que presentarà demà el president d'EUA, Barack Obama. Amb el tancament d'avui, el daltabaix d'aquesta setmana es mitiga al 3,6%.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha assenyalat avui que la Unió Europea (UE) sortirà enfortida de la crisi i ha apostat per la fortalesa de l'euro, enmig del temor que es desencadeni una nova recessió.

L'Íbex s'enfonsa per la por d'una altra recessió

L'indicador de l'Ibex va reflectit una forta inestabilitat en la jornada d'ahir. Foto: Efe.

El temor de la recessió mundial, que va encendre el Fons Monetari Internacional el cap de setmana passat, va generar ahir una espiral a la baixa en els mercats, que va fer que la borsa espanyola registràs la tercera major caiguda de l'any (el 4,69%), mentre la prima de risc va escalar als 341,3 punts bàsics. El principal selectiu del mercat espanyol, l'Íbex 35, que ja divendres va acabar amb la remuntada de final d'agost amb un retrocés del 3,4%, es va enfonsar ahir fins als 8.066,5 punts, arrossegat pel mal comportament del sector financer i de la resta de valors cíclics (els que es veuen afectats per l'evolució de l'economia).

Rajoy ha presidit la Junta Directiva, en la qual hi participa José Ramón Bauzá. Foto: Efe.

El president de les Balears, José Ramón Bauzá, ha declarat que al PP després del 20-N no "li espera un camí de roses", però Espanya necessita un canvi de Govern ja que la situació econòmica actual és per estar "més que preocupats", encara que existeix "solució", i tenen "una gran responsabilitat". Al terme de la Junta Directiva Nacional del PP, Bauzá que ha considerat "excel·lent" l'ambient de la reunió celebrada avui a Gènova, ha assenyalat que la situació real de l'Estat "no és per estar contents sinó preocupats", però ha afegit que, "tot i així, això té solució".

El 37% dels comerciants de Mallorca assegura que les seves vendes van disminuir l'agost respecte del mateix mes de l'any passat, davant el 6%, que considera que van ser millors, i un 57%, que diu que no van variar, segons revela una enquesta realitzada per l'Associació del petit i mitjà comerç de Mallorca (Pimeco) entre els comerços de confecció, calçat i complements de l'Illa.

Isidoro Àlvarez, en el moment d'arribar a la junta d'accionistes. Foto: Agències.

El Corte Inglés va tancar el seu darrer any fiscal, entre març de 2010 i febrer de 2011, amb un benefici net consolidat de 319,4 milions d'euros, un 13,5% inferior al resultat de l'exercici precedent, en un context de crisi i caiguda del consum en el qual la companyia ha cedit en preus i marges. La xifra de negocis del grup va trencar amb dos anys de retrocessos (del 5,8%, el 2009, i del 3,5%, el 2008).

Pimeco aposta per la modernització del comerç.

Les vendes del comerç minorista a l'Illa han baixat 22 milions d'euros durant el primer semestre de 2011 en comparació amb el mateix període del 2010. Així ho indica l'informe econòmic corresponent als sis mesos inicials de l'any que ha elaborat l'Associació del petit i mitjà comerç de Mallorca (Pimeco). Els resultats foren presentats ahir pel president de Pimeco, Bernat Coll, que subratllà la difícil situació en què estan els comerciants mallorquins i de la qual no es preveu que surtin, pel cap baix, fins al 2013. Així, encara que les vendes s'han reduït 22 milions d'euros amb relació al primer semestre del 2010, si ho constrastam amb el mateix període del 2009, aquest descens supera els 61 milions i els 270 milions (-16%) si se'n pren com a referència el primer semestre del 2008. Fou l'any que presentà el punt àlgid del cicle expansiu i a partir del qual en començà la caiguda en picat.

Les pernoctacions hoteleres augmentaren en relació a l'any passat. Foto: Grup Serra.

Les pernoctacions hoteleres per part de turistes van augmentar un 13% el mes de juliol a les Balears, on el grau d'ocupació va ser del 90,6% el mes passat i els preus hotelers van créixer un 0,9%, segons les dades difoses avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A nivell nacional, les pernoctacions hoteleres van augmentar un 7,7% el juliol respecte al mateix mes de 2010, situant-se en 38 milions, mentre que les tarifes van registrar un increment del 0,6%. A aquest avenç en el nombre de pernoctacions van contribuir tant els turistes nacionals, la taxa interanual dels quals es va situar en el 0,6%, amb més de 14 milions d'estades hoteleres durant juliol de 2011, com els estrangers, que, amb gairebé 24 milions, van registrar un avenç del 12,4%.

La companyia aèria alemanya Air Berlin eliminarà a partir de novembre i durant els mesos d'hivern les connexions directes entre Palma i Karlsruhe, Dresde i Bases, en el marc del paquet de mesures 'Shape & Size', que es tracta d'un programa per "millorar la rendibilitat de l'empresa en el futur", que inclou la supressió de rutes i aeroports regionals, segons ha informat l'aerolínia en un comunicat. D'aquesta manera, l'empresa centrarà la seva activitat als aeroports de Berlín, Düsseldorf, Palma i Viena com 'hubs' principals.

Rotger i Villatoro han coincidit a Prada de Conflent. Foto: UCE.

El futur de l'Espai Mallorca pot començar a veure la llum en una reunió que tindrà lloc, al màxim nivell, el dia 29 d'agost i en la qual participaran el conseller de Cultura del Govern balear, Rafel Bosch, i el vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger. Així ho especificà el titular de Cultura de la segona institució durant la visita a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Rotger deixà absolutament clar que "cap empresa del món no pot aguantar-se amb una inversió de 165.000 euros anuals i un volum de negoci de 70.000 o 80.000". El vicepresident insular continuà així la seva política de vincular economia i cultura, tal com evidencià en la primera declaració d'intencions.

Deu dies després que la direcció de la Fundació Teatre Principal anunciàs, a través dels mitjans de comunicació, una imminent retallada de la plantilla "sobredimensionada" de l'espai escènic de Palma, els sindicats denuncien que, des de llavors, "no s'ha mantingut cap reunió amb cap mandatari de la institució", malgrat que estan sol·licitades des de fa setmanes. Els delegats de personal de la Fundació es mostren sorpresos per les declaracions que realitzà la directora gerent del teatre, Margalida Moner, qui "anuncià retallades sense haver-ho negociat amb el comitè d'empresa ni haver-se presentat a la majoria dels treballadors".

La borsa espanyola baixà ahir el 2,11% i perdé el nivell de 8.200 punts, perjudicada pel retrocés de les places internacionals perquè continua la recollida de beneficis després del recent rebot i es manté la por d'un empitjorament de l'economia mundial.

Evolució del principal indicador alemany durant la jornada d'avui. Foto: Reuters.

Les borses europees han intensificat les pèrdues, que han superat el 6% en alguns casos, després de la forta caiguda de Wall Street pel temor generalitzat a una nova recessió i les baixades dels bancs. El CAC 40 de París i l'Ibex 35 de Madrid ha perdut un 6,2%, l'índex DAX 30 de la borsa de Francfort queia un 5% i el FTSE 100 de Londres un 3,6%. En general es manté la incertesa per la crisi d'endeutament de la zona de l'euro i el temor a una nova recessió global. El banc nord-americà Morgan Stanley ha rebaixat les seves previsions de creixement de l'economia mundial per a aquest i el pròxim any en un punt percentual, amb la qual cosa el 2011 el creixement es reduiria al 3,9% des del 4,2% previst, i el 2012 se situaria en el 3,8% des del 4,5%.

Merkel i Sarkozy han anunciat les noves estratègies econòmiques de la zona Euro. Foto: Reuters.

El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van apostar ahir per una major integració de la zona euro a través de la instauració d'un "govern econòmic real". A més, advocaren pel rigor en la despesa pública com a fórmula per recuperar la confiança dels mercats davant la crisi actual. En la cimera que van mantenir a París, els dos mandataris van proposar que l'eix francoalemany sigui la "punta de llança" d'una Eurozona més integrada, amb un nou govern que coordini les polítiques de cadascun dels 17 estats membres. Per això, enviaran al president de la UE, Herman van Rompuy, un conjunt de mesures destinades a integrar l'Eurozona i a instaurar el rigor pressupostari a les constitucions dels distints estats. Sarkozy i Merkel opinen que els països que comparteixen l'euro també han de tenir institucions econòmiques comunes, per la qual cosa sotmetran a la resta dels socis la creació d'un organisme format pels caps d'estat i de Govern, que es reuneixi dos cops a l'any o en cas de crisis puntuals.

Balears ha perdut des de l'any 2009 el 20,8 % de les petites empreses, el 14,9 % de les mitjanes i grans i el 8,1 % de les microempreses, segons un estudi de la situació de les empreses 2010-2011 elaborat pel departament Feim Empresa de PIMEM, que qualifica la situació de «annus horribilis».

El gràfic mostra l'evolució a l'alça de la jornada. Foto: Efe.

Els mercats agafen aire. Les borses europees van tancar ahir amb guanys mitjans superiors al 3%, empesos per les alces registrades a l'obertura de Wall Street, i varen interrompre onze jornades de caigudes. Milà guanyà un 4,1%, Frankfurt pujà un 3,28%, Madrid avançà un 3,56%, Londres guanyà un 3,11% i París ho va fer un 2,89%. En aquest sentit, la borsa espanyola aconseguí la major pujada des del mes de gener passat, després d'encadenar nou sessions consecutives de pèrdues. Així, el principal índex de la borsa espanyola, l'Íbex 35, pujà 283,40 punts, el 3,56%, el major increment des del 12 de gener de 2011, fins als 8.249,40 punts. Les pèrdues acumulades enguany es retallen fins al 16,33%. Tots els grans valors del mercat espanyol varen pujar: Iberdrola, el 4,44%; BBVA, el 4,06%; Banco Santander, el 3,2%; Repsol, el 3,19%, i Telefónica, el 3%. El major increment de l'Íbex va correspondre a Ferrovial, el 5,9%, seguida d'Indra, amb una alça del 5,75%, atès que Sacyr avançà el 5,56%; Borses i Mercats Espanyols, el 5,36%; Abengoa, el 5,19%, i ACS, el 5,03%.

Les borses europees davallaren ahir amb força més d'un 5% després de l'obertura a la baixa de Wall Street, arran del temor generalitzat d'una nova recessió econòmica i el rumor d'una rebaixa de la qualificació del deute francès.

Imatge de l'obra del tren cap a Artà el mes de març passat. Foto: M. À. Cañellas.

El nou gerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), José Ramón Orta, va anunciar ahir que el Govern vol aturar "temporalment" la construcció del tren tram entre Manacor i Artà. Segons Orta, SFM no té prou doblers per fer-lo, perquè l'Estat no ha pagat els doblers que calien i no els queda més remei que "suspendre'n" les obres. Amb tot, el gerent de SFM no descarta que el tren a Artà quedi suspès definitivament. Explicà que és molt més barat dur els passatgers amb autocar i que tot plegat s'ha d'estudiar. Orta va explicar que, dels 443,75 milions d'euros prevists en el conveni ferroviari, l'Estat tan sols n'ha pagat 57,5: 3 milions el 2008, 25 el 2009, 15 el 2010 i 14,5 enguany.

"Salom insisteix en la mateixa comèdia que el PP fa a la resta del país: magnificar el problema del deute per tal de poder justificar determinades retallades i polítiques". Així respongueren ahir els socialistes a la compareixença de la presidenta del Consell, Maria Salom (PP), sobre la situació financera de la institució. El PSIB, que governà el passat mandat la institució amb el Bloc (PSM, Esquerra Unida, Esquerra i Els Verds) i Unió Mallorquina com a socis, considera que "l'únic problema que té el Consell de Mallorca és que el Govern li deu molts de doblers, un deute acumulat d'uns anys, que s'ha de gestionar i negociar amb el Govern".

Obama ha afirmat que 'els EUA segueixen sent AAA. Foto: Reuters.

Barack Obama, president dels Estats Units, afirmà ahir que els mercats continuen percebent que el deute del seu país "és de primera categoria" i afirmà que els problemes financers "tenen solució". En una al·locució des de la Casa Blanca en plena caiguda de les cotitzacions als mercats financers per la rebaixa el divendres de la qualificació del crèdit del dels EUA per part de l'agència Standard and Poors, Obama va sostenir que el que preocupa els inversors és "la incapacitat política per trobar aquestes solucions". "Els mercats pugen i baixen, però això són els EUA, i no importa què passi, sempre serem un país AAA", hi afegí. "Tenim els treballadors més productius, la tecnologia més avançada, els empresaris amb més iniciativa", va destacar. El president nord-americà reiterà que la solució a mitjan i llarg termini requereix d'una "gestió equilibrada" del dèficit del país que inclogui reduccions de les despeses i augments dels impostos.

L'aprovació de la llei d'austeritat per part del Parlament italià, per un valor de 79.000 milions d'euros per al període 2011-2014, pesarà abans que enlloc sobre les espatles de les famílies, que travessen un dels moments més difícils des que es va desfermar la crisi econòmica fa tres anys. Les noves mesures del Govern del primer ministre, Silvio Berlusconi, es notaran en tots els àmbits: la sanitat, les escoles, la formació, les pensions. I la pressió fiscal la patiran de la mateixa manera les llars i les petites empreses.

Les Balears perden posicions en la competitivitat turística. Foto: J. Lladó.

Les Balears han perdut competitivitat com a destinació turística durant el 2010 en col·locar-se com la sisena comunitat de referència i cedir a l'arxipèlag canari el cinquè lloc, lloc que ocupava el 2009, segons les conclusions del plafó elaborat per l'Aliança per a l'Excel·lència Turística amb la col·laboració de Deloitte. L'estudi 'Monitor de Competitivitat Turística de les Comunitats Autònomes' d'Exceltur apunta que les Balears han perdut prop de 2,8 punts als principals indicadors que articulen el rànquing de les destinacions amb majors fortaleses i que lidera, el 2010, la Comunitat de Madrid. L'informe ha estat presentat pel vicepresident executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, i el director de l'àrea d'Estudis i Investigació, Oscar Perelli.

La CAEB espera tancar 2011 amb un creixement del PIB del voltant de l'1%

El preu de l'habitatge lliure a les Balears es va situar en 2.008 euros per metre quadrat durant el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa un descens del 4,5% respecte al mateix període de l'any passat, segons les dades difoses aquest dilluns pel Ministeri de Foment.

La CAM és una de les entitat que no ha superat el control de l'Stress Test. Foto: Efe.

Vuit de les 90 entitats financeres europees sotmeses a les proves de solvència, cinc d'aquestes espanyoles, han suspès el test, segons ha informat avui l'Autoritat Bancària Europea. En el supòsit d'un escenari econòmic advers, aquestes entitats no aconseguirien superar el límit del 5 per cent de la proporció que mesura la proporció de recursos propis de major qualitat atenent els criteris utilitzats en les proves. Es tracta d'un banc i quatre caixes espanyols -Banco Pastor, CAM, Caja3, Unnim i CatalunyaCaixa- a més de dues entitats gregues -EFG Eurobank Engasias i Agricultural Bank of Greece- i una austríaca, Oesterreichische Volksbanken.

José Ramón Bauzá i Josep Oliver, en un moment de la reunió. Foto: Grup Serra.

El projecte legislatiu estrella de José Ramón Bauzá, una llei d'ajuda als autònoms i als emprenedors, es basa en una proposta de llei feta pel PP basc que es va presentar l'octubre i havia d'entrar en vigor el primer trimestre d'enguany, però que encara no s'ha aprovat. Els representants de CCOO i UGT que es van reunir despús-ahir amb Bauzá no han pogut veure encara cap esborrany de la norma, tan sols al text del PP basc. De fet, els sindicalistes només han rebut per ara una carta del director general de Comerç i Empresa, César Nuño Pacheco, que els avisava que pròximament els convocarien per començar a parlar de la llei, i el document de la proposta feta pel PP basc. Tot fa pensar, doncs, que el Govern de Bauzá encara no té un esborrany propi de la llei basca per adaptar-la a les Illes Balears, tot i que -tal com recorda Manuel Pelarda, d'UGT- l'Arxipèlag parteix d'una realitat molt diferent de la d'una comunitat que té un concert econòmic.

El Govern "pica pedra" perquè les retallades afectin el mínim possible els ciutadans

Cabrer ha anunciat el pla de sanejament econòmic de la comunitat. Foto: P. Bota.

La Vicepresidència Econòmica del Govern presentarà en un termini de quinze dies un Pla de Sanejament Financer "viable i creïble" al Ministeri d'Economia i Hisenda per poder "començar a pagar als proveïdors" i complir els objectius del dèficit públic, segons ha anunciat la portaveu del PP en el Parlament, Mabel Cabrer, qui ha criticat que l'anterior Executiu li van "rebutjar" el seu Pla de Sanejament, malgrat que era del mateix color polític que el Govern central.

Bauzá i Gual han coincidit en la prioritat de reactivar l'economia balear. Foto: P. Bota.

El president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Joan Gual de Torrella, demanà ahir al president del Govern, José Ramón Bauzá, que reforci les petites i mitjanes empreses (pime) per cercar la sortida de la crisi i s'exporti "coneixement en matèria de turisme perquè les Illes ja l'han acumulat al llarg de molts anys". D'aquesta manera, Gual de Torrella anuncià que "la prioritat ara mateix és la recuperació econòmica, una cosa que implica l'activació dels sectors productius, com les pime". En aquest sentit, el president de la Cambra de Comerç lloà el nou paquet de mesures que l'Executiu està preparant per al sector, però criticà els "llasts burocràtics" que perjudiquen els emprenedors a l'hora de posar en marxa els seus negocis. "Qui vulgui crear una empresa ha de poder fer-ho amb la màxima celeritat", remarcà.

El Govern estima que l'economia balear creixerà un 0,8% el 2011, xifra inferior a la previsió del Ministeri d'Economia i Hisenda que se situa en l'1,3% i que coincideix amb la previsió més baixa realitzada per l'anterior executiu autonòmic que era d'un arc entre el 0,8 i l'1,3%.

Antoni Riera presentà ahir l'informe de conjuntura del CRE. Foto: T.Ayuga

L'economia balear requereix una política pressupostària del Govern "que ataqui el dèficit i emprengui una reforma estructural a mitjà termini de l'Administració", segons el director del Centre de Recerca Econòmica de la UIB i Sa Nostra (CRE), Antoni Riera. Així ho exposà en la presentació de l'informe de conjuntura econòmica del segon trimestre, en el decurs de la qual assenyalà que una part del dèficit està lligat al cicle econòmic, per la qual cosa "no s'hi pot fer res". En canvi, l'altra part la determina la política de l'Administració, i per això instà el Govern a treballar sobre "les partides de despesa i ingressos discrecionals", amb una política pressupostària molt disciplinada. Riera, però, advertí que no n'hi ha prou, de retallar, sinó que "s'han d'estudiar i analitzar molt bé quines partides es retallen".

Les Balears encapçalen la minva de la xifra de l'atur el mes de juny. Foto: T. Ayuga.

El mercat laboral illenc es fa ressò de les bones dades turístiques. Les Balears lideraren la caiguda de l'atur en el conjunt de l'Estat el juny en relació amb el mes anterior, amb un descens de 4.278 persones, fet que suposa un 5,65% manco de desocupats respecte de maig. Així, la xifra total d'aturats a les oficines del SOIB assoleix els 71.494. En termes interanuals, les Illes són la segona comunitat, per darrere de les Canàries, on més descendí la desocupació, un -3,28%, amb 2.423 aturats menys respecte del maig de 2010.

Julio Martínez durant la sessió plenària de l'Ajuntament de Palma. Foto: P. Bota.

El tinent de batle d'Economia, Hisenda i Innovació, Julio Martínez, ha dit avui respecte a la situació financera de l'Ajuntament que esperava "un forat i s'ha trobat amb un abisme", encara que no ha volgut donar xifres exactes per "prudència". La situació és "molt, molt pitjor" del qual pensàvem, ha assenyalat Martínez en una aturada del ple de l'Ajuntament, però sí "coeficient d'endeutament", un "indicador per saber si Madrid autoritza a l'Ajuntament per demanar finançament als bancs", que ha passat en quatre anys del 38% al 75%, "el màxim legal permès". El portaveu del PP ha demanat al PSIB-PSOE "que no faci preguntes ni facin rodes de premsa que són una provocació".

Carlos Delgado, conseller de Turisme. Foto: S. Amengual.

El conseller de Turisme, Carlos Delgado, confia aconseguir en dos anys la "reactivació" del turisme a les Balears duent a terme la promoció que "s'hagi de fer pensant a nous països" i emprenent un "retoc" de tot el relacionat amb l'ordenació turística. Després de presentar el programa del 50 Aniversari del Festival de Pollença, Delgado ha considerat que al sector existeix una "certa alegria" pel fet que hi hagi un Govern "compromès" amb aquesta indústria, per la qual cosa hi ha una "confiança" en el nou president de l'Executiu, José Ramón Bauzá, si bé ha advertit que "tampoc no podem fer miracles". Així, ha indicat que el sector està veient que amb el nou Govern, "les coses poden començar a canviar".

La plaça Sintagma es convertí ahir en escenari d'aldarulls violents. Foto: Efe

El Parlament grec aprovà ahir el nou pla d'ajust que desbloqueja el rescat de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per evitar la fallida del país, enmig de protestes i enfrontaments violents entre manifestants i la Policia. Malgrat els dubtes i amenaces, el primer ministre grec, el socialista Iorgos Papandreu, tan sols patí una deserció en les files de la majoria parlamentària, que es va veure compensada per un vot favorable d'una diputada conservadora de l'oposició, cinc abstencions i dues absències. Després d'un debat tens de tres dies, el Govern aconseguí 155 vots, amb la qual cosa superà la majoria absoluta necessària de 151, mentre que 138 hi votaren en contra, cinc se'n varen abstenir i dos no acudiren a la Cambra, que disposa de 300 escons. El diputat socialista que hi va votar en contra, Panagiotis Kurumplis, ja ha estat expulsat del Pasok, fet que redueix la majoria parlamentària de l'Executiu a 154 escons.

Rafel Bosch s'ha reunit amb directors de centres educatius. Foto: S. Amengual.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha dit avui que "està treballant per poder satisfer una transferència econòmica el mes que ve" (juliol) als centres educatius per "afrontar l'inici del curs el setembre en unes condicions raonables". Bosch ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa al Conservatori de Música de Palma després d'haver-se reunit amb un grup d'uns 170 directors de col·legis d'ensenyament infantil, primari i secundari de centres públics i concertats de Mallorca. En aquesta reunió que, rere la roda de premsa, va continuar amb uns altres 160 directius de centres d'ensenyament de l'illa, el conseller ha escoltat les seves inquietuds i necessitats.

Rodríguez Zapatero és aplaudit pel seu grup parlamentari després de la intervenció en la primera jornada del Debat. Foto: Efe.

José Luis Rodríguez Zapatero se centrà ahir en l'economia en el que va ser el seu darrer debat de política general. El president del Govern va prometre que continuarà les reformes que ha posat en marxa, les quals "culminarà" en el que queda de legislatura per enfrontar-se a la crisi econòmica. Dur a terme les reformes que ja s'han posat en marxa és feina "suficient per als mesos que queden per endavant", assegurà en un clar missatge que exhaurirà la legislatura.
A més, anuncià noves mesures, com la reforma de la llei hipotecària i un límit de despesa a les comunitats autònomes. Tirar endavant les reformes que queden pendents "demana una triple tasca", que és donar llum verda a les iniciatives que encara queden pendents, desenvolupar-ne algunes de ja aprovades i posar en marxa "noves iniciatives que responen als compromisos ja assumits", explicà Zapatero.

Mariano Rajoy a pressa a Zapatero a convocar eleccions

El fins ara president del Govern, Francesc Antich, ha considerat «lògic» que José Ramón Bauzá vagi a fer auditories en els comptes de la comunitat si desitja conèixer el seu «estat» real. «No entraré a discutir les auditories perquè és lògic que si entra un nou govern i vol saber l'estat dels comptes, adopti totes les mesures».

L'Índex de Preus de Consum (IPC) a les Balears va créixer una dècima el maig en relació amb el mes anterior (0,1%) i la taxa interanual es va situar en el 3,1%, segons va informar aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En el que va d'any l'IPC ha crescut un 1,4% a l'arxipèlag. En aquest sentit, des del mes de gener l'Habitatge és el segment que més ha crescut (3,5%), mentre que el Vestit i calçat és el que ha experimentat una major caiguda (-2,9%).

Escola Catòlica ha donat avís de la situació dels col·legis concertats. Foto: T. Ayuga.

La Plataforma en defensa de l'ensenyament concertat denuncià ahir públicament que el Govern els deu "més de sis milions d'euros" en concepte de despeses de funcionament. D'aquests doblers poden dependre les nòmines d'entre 800 i 1.000 treballadors de les Illes. El portaveu de l'entitat, Bernat Alemany, assegurà que alguns col·legis ja han hagut de recórrer a préstecs bancaris per poder afrontar les despeses de funcionament. Així mateix, advertí que no tenen la seguretat que tots els centres puguin cobrir les nòmines del personal no docent de juny, un mes especialment complicat, perquè cal desemborsar la paga extra de l'estiu. El representant manifestà que tot dependrà del fet d'accedir o no a crèdits financers. Tanmateix, Alemany hi puntualitzà que aquesta situació no es pot allargar gaire més perquè, si no, hi haurà col·legis que no podran assumir els interessos d'aquests préstecs.

Miguel Boyer impartí anit una conferència al CaixaFòrum de Palma. Foto: Pere Bota

L'exministre d'Economia del Govern de Felipe González, Miguel Boyer, assegurà que Espanya "està en una penosa trajectòria de recuperació". Tanmateix, advertí que la situació de l'Estat "és millor" que la d'altres països de la UE, com Grècia i Portugal. Boyer pronuncià ahir al CaixaFòrum de Palma la conferència La dura salida de la crisi, convidat pel Cercle Financer de Balears. Qui fou l'encarregat dels comptes de l'Estat entre 1982 i 1985 assenyalà que l'actual crisi "és la pitjor des del crac del 29" i que a Espanya, encara que "en sortirem", la recuperació "serà lenta" a causa del "llast de la construcció" i l'elevada xifra d'aturats. Amb tot, augurà que a final de 2012 l'economia espanyola creixerà entorn del 2% i començarà a crear ocupació. De fet, també per a enguany preveu un creixement del PIB espanyol d'entorn de l'1,1%, tot i "les exigències exagerades de la Unió Europea" i la "insistència" d'Alemanya de retallar la despesa pública tant sí com no. Precisament, l'exministre va ser molt crític amb la política econòmica que imposa Brussel·les als països de la UE.

La patronal del sector del comerç proposa congelar els salaris. Foto: P. A. Ramis.

La proposta que ha llançat aquest matí la patronal del sector del comerç de les Balears passa per congelar els salaris dels prop de 45.000 empleats que aglutina aquest sector a les Balears, a fi d'evitar que es produeixin més acomiadaments i tancaments d'empreses en els pròxims mesos. És la condició que ha posat a sobre de la taula la part empresarial que aquest dimecres s'ha reunit amb els sindicats a la seu d'Afedeco per anar apropant actituds de cara a tancar el conveni col·lectiu del sector comercial de les Balears. Plantegen que el nou conveni tingui una vigència d'un any, davant els dos anys que plantegen des de la part sindical.

El president regional del PP i candidat a la presidència del Govern, José Ramón Bauzá, ha donat a conèixer el seu programa de suport a petites i mitjanes empreses, autònoms i emprenedors durant un encontre amb al voltant de 200 empresaris representants dels diferents sectors productius menorquins. El líder popular s'ha compromès a potenciar un entorn favorable per a la iniciativa privada, especialment per a les pimes i els autònoms que, segons ha dit, originen el 80% de l'ús de les Balears.

El turisme ha recullit gran part de les noves afiliacions a la Seguretat Social. Foto: T. Ayuga.

La consellera de Treball i Turisme, Joana Barceló, ha afirmat que l'increment de l'afiliació a la Seguretat Social a finals d'abril en 2.565 (+0,63%) respecte al mateix mes de l'any passat suposa un "incentiu" per a l'economia les illes, principalment en relació amb el sector turístic, i aplana el camí de la recuperació econòmica a les Balears. Així ho ha posat de manifest en declaracions a Europa Press, en les quals ha destacat que, les xifres parlen d'un total de 411.196 afiliacions i això suposa per primera vegada des de l'inici de la crisi un creixement interanual del nombre de persones afiliades, d'acord a les últimes dades publicades per la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

Les exportacions van créixer en el primer trimestre un 5% respecte als tres mesos anteriors i un 11,2% respecte a un any abans, cosa que va permetre compensar la tímida demanda nacional sobre l'economia espanyola, provocada per l'estancament del consum de les llars i la caiguda de la inversió.

L'import dels efectes de comerç impagats (que no han estat reemborsats al seu venciment) de les famílies i empreses de les Balears va ser de 8,6 milions d'euros el març, el 51,5% menys que el mateix mes de 2010, quan es va situar en 17,7 milions. Segons ha informat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE), aquesta abaixada va ser molt menor a tot Espanya, en concret del 6,7% fins als 643 milions d'euros.

Elena Salgado, ministre d'Economia i Hisenda, en una imatge d'arxiu. Foto: Efe.

Espanya ha d'adoptar mesures addicionals per complir els seus objectius de reducció del dèficit a causa d'un escenari macroeconòmic menys favorable, segons l'informe de perspectives econòmiques de primavera de la Comissió Europea (la CE). La Comissió calcula que el dèficit se situarà en el 6,3% del PIB el 2011 i el 5,3% del PIB el 2012, per sobre del previst pel Govern espanyol. Brussel·les considera que l'economia espanyola creixerà un 0,8% en 2011 i un 1,5% el 2012, per sota de les projeccions de l'Executiu, i adverteix que el compliment de les metes de reducció del dèficit "també dependrà que els governs regionals compleixin estrictament amb els seus objectius". Les prediccions de la CE publicades avui contrasten amb les del Govern espanyol, que estima que el PIB creixerà l'1,3% en 2011 i el 2,3% el 2012.

Ramon Socias ha dit que, en aquests moment, la Justícia és com un peix que es mossega la cua. Foto: M. À. Cañellas.

El delegat del Govern, Ramon Socias, ha considerat que el tema de l'administració de Justícia a les Balears és "el peix que es mossega la cua" perquè la crisi fa necessari que s'incrementin els recursos destinats a aquesta, si bé aquestes mateixes restriccions econòmiques impedeixen fer-ho. Després que un informe elaborat pel president de l'Audiència de Palma, Carlos Gómez, hagi alertat sobre la "desmoralització" existent a les sales penals en estar sobrecarregat de treball, Socias ha remarcat que la situació és "complicada" ja que, malgrat que s'"avança" en algunes matèries com en el "desbloqueig" en la construcció del nou jutjat a Eivissa, continua sent necessari que hi hagi "més personal".

El president de la CEOE, Juan Rosell, ha dit avui que és "antiquat" lligar l'increment dels salaris a l'evolució de la inflació i ha assegurat que moltes empreses i sectors canviaran la relació d'aquesta variable en la renovació dels seus convenis col·lectius. Durant la presentació de l'informe "La competitivitat de la indústria espanyola" elaborat conjuntament per CEOE i el Cercle d'Empresaris, Rosell ha reiterat que els salaris han d'anar lligats "absolutament" a la productivitat i ha dit que la composició de l'Índex de Preus de Consum espanyol ha de reformar-se i "tecnificar-se, ja que està molt influït per l'energia i el transport".

Antich i Calvo han explicat '"l'eix de les polítiques socialistes". Foto: J. Morey.

Tocava treure pit i el conseller Albert Moragues n'assumí el paper protagonista: "Amb les lleis que hem aprovat, tant de sector públic com de bon govern, ara no es podrien repetir alguns casos de corrupció". No esmentà el Partit Popular ni l'expresident Jaume Matas, però tothom entengué de qui parlava. I és que ahir era el torn de presentar les propostes electorals en matèria de bon govern (que pretenen evitar els casos de corrupció). El PSIB s'atribuí el mèrit d'haver creat mecanismes suficients per evitar que es repeteixin els casos d'irregularitats (protagonitzades per PP i UM en els darrers anys) "i en volem més", remarcà Albert Moragues.

Antich es compromet a augmentar l'aposta social i reduir conselleries

Antich ha explicat que "cal sortir bé de la crisi". Foto: N. R.

El president del Govern i candidat del PSIB a la reelecció, Francesc Antich, s'ha compromès a "no fer ni un pas enrere" en matèria de polítiques socials, de manera que si torna a governar "augmentarà" la seva aposta social per destinar el 4 per cent del PIB a educació (actualment es destina el 3,3 per cent) i el 5,5 per cent del PIB a sanitat. En una entrevista concedida a Europa Press, Antich ha indicat que "cal sortir bé de la crisi" i, per a això, hi ha d'haver una economia "més reforçada, però amb un sistema que creu cohesió, per al qual advoca per una "redistribució de la riquesa a través dels serveis que garanteixen una qualitat de vida".

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha considerat que el creixement de l'economia balear es troba més a prop de l'1,3 per cent que del 0,8 per cent, a causa que les dades de recaptació tributària de l'arxipèlag del primer trimestre d'aquest any són "il·lustratives" del "repunt" de l'economia de les illes. El responsable autonòmic d'Economia ha detallat que les Balears van registrar un creixement del 25,5% en la recaptació de l'IVA -quan a nivell nacional va ser del +6,6%-, i un increment del +7,5 per cent en el total de la recaptació -IRPF, IVA i tributació cedida-, mentre que la mitjana estatal va ser del -0,2 per cent.

Joan Mesquida, en una imatge retrospectiva. Foto: P. Bota.

El secretari general de Turisme i Comerç Interior, Joan Mesquida, ha destacat que les previsions turístiques per a la temporada alta seran "positives" i ha estimat que mercats emissors com l'alemany podrien créixer per sobre del 15%. "Tenim previsions positives per al que serà la temporada alta amb creixements que poden rondar el 15% i fins i tot superior. El més segur és que aquestes previsions es consolidin i confirmin una tendència positiva al llarg de tot l'any, ha assenyalat. Mesquida ha insistit que la inestabilitat dels països àrabs no és la causa fonamental que el turisme espanyol hagi experimentat un creixement.

La morositat del crèdit concedit per bancs, caixes, cooperatives i establiments financers de crèdit es va elevar al 6,19% el febrer davant el 6,06% de gener, un nivell que no assolia des de setembre de 1995 i que representa la cinquena pujada consecutiva d'aquesta taxa.

El preu de l'habitatge lliure va caure el 4,7% en el primer trimestre de 2011, respecte al mateix període de l'any anterior, cosa que suposa tornar el cost del metre quadrat a nivells de 2005, d'acord amb l'índex general de preus d'habitatge del Ministeri de Foment.

El copresident de la cadena hotelera Barceló, Simón Pedro Barceló, s'ha posicionat a favor d'una gestió privada dels aeroports espanyols, que no obstant això, "no requeriria necessàriament una privatització" ni la venda dels aeròdroms a empreses privades, la qual cosa segons la seva opinió seria preocupant.

Fins a un 15 % han augmentat els contractes laborals temporals per a la Pasqua. Foto: Arxiu.

Les festes de Pasqua es presenten amb un augment d'un 15% en les contractacions temporals a les Illes Balears respecte a 2010, sent els perfils més demandats els relacionats amb el turisme i l'hoteleria, així com amb el sector servei, segons les previsions d'Unique, empresa líder en treball temporal, pertanyent al grup multinacional holandès USG People. La coincidència de la Setmana Santa amb la segona quinzena del mes d'abril i la posada en marxa de l'activitat en establiments del sector turístic i hoteler, sobretot en localitzacions de platja, són alguns dels factors que contribuiran a l'augment de contractes, assegura el director general d'Unique, Javier Ayuso. "L'activitat en hotels, bars i restaurants s'incrementa notablement en aquestes dates i les empreses han de contractar personal extra per atendre als clients", ha apuntat Ayuso.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va créixer a les Balears quatre dècimes el març en relació amb el mes anterior i la taxa interanual es va situar en el 3%, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En la Comunitat balear, la rúbrica que més va créixer el mes passat va ser la de Vestit i Calçat.

Antich i Manera desprès de la reunió de la Mesa de seguiment de l'economia balear.

Les Balears començaran a crear ocupació el mes d'abril per primera vegada en dos anys i deixaran enrere les negatives xifres de destrucció de llocs de feina que ha provocat la crisi i que han tingut especial incidència en el sector de la construcció. Així ho indicaren ahir el president del Govern, Francesc Antich, i el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, després de la reunió de la Mesa de seguiment de l'economia balear, integrada per autoritats polítiques i per agents econòmics i socials. Carles Manera es mostrà convençut que "en les pròximes setmanes" augmentarà el nombre d'afiliats a la Seguretat Social en termes interanuals i es registraran xifres d'atur inferiors a les d'ara fa un any.

L'FMI millora en 2 dècimes el creixement espanyol previst per a 2011, fins el 0,8%

Antoni Diéguez veu incoherència entre la promesa de Bauzá i la seva gestió municipal a Marratxí. Foto: S. Amengual.

El PSIB-PSOE criticà ahir la "demagògia" del candidat del PP al Govern, José Ramón Bauzá, per prometre per a les Balears el contrari del que ha fet com a batle de Marratxí. Els socialistes li retreuen que anunciï, sense dir com ho farà, davallades d'imposts, reduccions de despesa i contencions de l'endeutament, malgrat que, segons ells, en el darrer mandat a Marratxí ha incrementat imposts, ha augmentat la despesa i ha disparat l'endeutament.

El portaveu socialista, Antoni Diéguez, afirmà que el popular ha multiplicat per cinc el deute de Marratxí, passant del milió de 2007 als 5 milions de 2009.

Fins i tot, comparà la situació de Marratxí amb la de Portugal, que ha sol·licitat el rescat econòmic. Per fer-ho, mostrà un informe d'Intervenció de l'Ajuntament en què es reconeix que no s'ha complit l'objectiu d'estabilitat pressupostària, que s'ha de comunicar la situació a l'autoritat ministerial i que s'ha de fer un pla de sanejament.

La noticia del rescat de Portugal arribà ahir a tots els racons del país.

Els ministres d'Economia de la UE examinaran avui en la reunió informal que duen a terme a Budapest la sol·licitud de rescat que presentà ahir oficialment Portugal per fer front a la greu situació financera. Els Vint-i-set començaran a discutir el volum de l'ajuda, que podria rondar entre els 75.000 i els 90.000 milions d'euros, i el programa d'ajust que s'exigirà a canvi a Lisboa, que probablement es basarà en el que va rebutjar el Parlament portuguès i va desencadenar la dimissió del premier, José Sócrates. Portugal es convertirà així en el tercer país de l'eurozona rescatat, després de Grècia (que ha rebut 110.000 milions d'euros) i Irlanda (85.000 milions). Tant la Comissió Europea com l'OCDE van descartar ahir que la crisi lusitana es contagiï a l'Estat espanyol.

Portugal sol·licita el rescat financer a la Unió Europea

El president del Govern, Francesc Antich, ha destacat que l'economia de les illes està "consolidant la remuntada", que serà "plena" en el 2012, per la qual cosa ha dit que "si en aquests moments hi ha una Comunitat Autònoma que realment pot sortir aviat de la crisi, aquesta són les Balears".

El primer ministre portuguès en funcions, el socialista José Sócrates, ahir en adreçar-se al seu país. Foto: Efe

Portugal va enviar ahir a la Comissió Europea una petició d'ajut econòmic per superar la greu situació financera del país, va anunciar el primer ministre dimissionari portuguès, el socialista José Sócrates. En un missatge al país, el primer ministre recordà que intentà evitar fins al final aquesta decisió, però ha hagut de prendre-la perquè l'agreujament de la crisi financera ha tornat una "amenaça per a l'economia del país". Sócrates va tornar a responsabilitzar de la necessitat de demanar ajuda el rebuig de l'oposició al seu quart pla d'ajustament econòmic.

Salgado descarta "absolutament" que Espanya segueixi els passos de Portugal

Membres del CES al Consolat de Mar. Foto: M. À. Cañellas.

El Consell Econòmic i Social (CES) esdevingué ahir en involuntari protagonista d'una brega preelectoral. I és que la celebració del 10è aniversari de la seva creació fou, segons el PP, un acte d'electoralisme del Govern. El portaveu dels populars, Antoni Fuster, assegurà que el CES nasqué oficialment el 9 de juliol de l'any 2001. Per tant, el Govern balear hauria avançat 3 mesos aquesta commemoració a fi de "fer-la coincidir amb la precampanya". Tanmateix, l'Executiu advertí immediatament que fou el CES qui organitzà la celebració i qui demanà fer-la al Consolar.

Aquesta pregunta podria semblar estúpida. Però, no ho és. Des de fa temps, totes les enquestes asseguren que els dos líders estatals no aproven la seva gestió, no saben com sortir-se de la crisi i, a més, no inspiren gens de confiança.

Aspecte que oferia avui la cua d'una oficina del SOIB a Palma. Foto: S. Amengual.

Les Balears registraren el març 88.127 aturats, el que suposa 1.525 manco (-1,7%) que el febrer i 2 més que el març de l'any passat. Tanmateix, la consellera de Treball i Turisme, Joana Barceló, augurà que a partir dels propers mesos -coincidint amb la temporada turística- el nombre de desocupats començarà a davallar en termes interanuals. Tanmateix, les Illes són la comunitat que presenten un millor comportament respecte del mes anterior i n'acumula així quatre de descensos del nombre de desocupats en termes intermensuals.

El conseller Carles Manera durant la seva intervenció al Parlament. Foto: J. Morey.

El PP denuncià ahir al Parlament que "la corrupció ha estat a l'ordre del dia" en les empreses públiques durant la gestió del Pacte. El Govern va admetre que s'hi han produït "deficiències", però no corrupció, i advertí que en aquest camp no hi ha comparació amb l'Executiu popular. Entre les "irregularitats" de l'any 2009 detectades per auditories i que relatà Mabel Cabrer (PP), hi ha l'ús d'una targeta de crèdit sense autorització a la Fundació Balears a l'Exterior; pujades de sou al marge de la llei de gerents en aquesta fundació, l'Ibavi, SFM i Abaqua; l'obertura d'un compte corrent sense permís a CAIB Patrimoni i el fraccionament de contractes en diversos ens públics.

Reunió, el passat 27 de novembre, entre el Govern i els empresaris més destacats de l'estat espanyol. Foto: Efe.

L'Executiu central vol tornar a parlar amb les grans empreses de l'Estat. El cap del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha citat de nou les companyies espanyoles més potents a una reunió al palau de la Moncloa que serà el 26 de març, just després del Consell Europeu que aprovarà a Brussel·les l'anomenat Pacte de l'euro o de competitivitat i que té lloc els dies 24 i 25 d'aquest mes. L'objectiu de l'encontre amb els principals empresaris, segons va avançar ahir el gabinet del president, és analitzar la repercussió que tindrà l'esmentat acord comunitari en el calendari de reformes i, concretament, les "iniciatives referents a l'ocupació". A més, aquesta vegada són 44 les empreses convidades a la trobada, davant les 39 de la cita del 27 de novembre passat. Les cinc companyies que el Govern de Rodríguez Zapatero ha afegit a la llista de convocats són Amadeus Global Travel, Arcelor Mittal, Acerinox, Construccions i Auxiliar de Ferrocarrils (CAF) i Enagás.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha mostrat aquest divendres la seva «absoluta tranquil·litat» per la situació financera de Sa Nostra, integrada en el Banc Mare Nostrum, i ha remarcat que els clients d'aquesta entitat, així com els de «tot el sistema bancari balear» no tindran «cap dificultat».

Antich i Bauzá s'han retret la gestió dels comptes públics. Foto: J. Morey.

La proximitat de les eleccions caldeja els plens del Parlament. Ahir, els populars acusaren de "corrupció" l'esquerra i el president Antich els tirà per la cara el Palma Arena. Els socialistes, però, posaren especial èmfasi a qüestionar la gestió del batle de Marratxí, el candidat al Govern pel PP José Ramón Bauzá, de qui criticaren que hagi augmentat els impostos municipals, tot i haver manifestat que els davallaria. Bauzá no es va poder defensar dins el ple, perquè el socialista Antoni Diéguez acusà sense citar-lo a ell ni a l'Ajuntament i just es referí al "model Marratxí". El diputat del PSOE mostrà dos rebuts de l'IBI del mateix ciutadà de Marratxí, un de 2007 per 114 euros i un de 2010 per 232 euros. En criticà l'augment, de més d'un 100%, i assegurà que el batle "hi havia promès una rebaixa". "Quan aquest batle es presenti davant els electors, el pot creure ningú si promet davallar els impostos?", sentencià. Les paraules de Diéguez provocaren enrenou a la bancada conservadora. Bauzá, molest, demanà la paraula, però la presidenta de la Cambra, Aina Rado, no el deixà intervenir. "Això és una dictadura", cridà la popular Catalina Soler, que fou represa per la presidenta, amb molta feina per les interrupcions constants.

La compravenda d'habitatge a les Balears ha augmentat un 14,5% durant 2010 fins a arribar a les 10.860 transaccions immobiliàries, segons les dades recopilades pel Ministeri de Foment. Amb això, les Balears es col·loquen com la quarta regió amb major increment en les operacions immobiliàries per darrere del País Basc (30%), Catalunya (15,9%) i les ciutats autònomes de Ceuta-Melilla (15,6%).

La secretària general del PP ha criticat les mesures econòmiques de ZP. Foto: T. Ayuga.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, afirmà ahir, en la convenció estatal de la formació que té lloc aquests dies a Palma, que José Ramón Bauzá "encarna la política en majúscules" i "el canvi i la regeneració democràtica de la vida política". La número dos del PP estatal arrancà el discurs lloant el líder i candidat del partit a les Balears i dóna per fet que serà el pròxim president de l'Arxipèlag. De Cospedal manifestà que Bauzá és la solució per a la Comunitat tot i el "llast" del Govern del Pacte, perquè coneix bé la realitat dels seus ciutadans i representa "il·lusió, una altra manera de fer les coses i de governar". També va tenir bones paraules per als aspirants a Cort, Mateu Isern; i al Consell de Mallorca, Maria Salom. A Isern, que tot just abans s'havia confessat novell en la política, li va recomanar que no se'n preocupàs, que n'aprendria "a una velocitat de vertigen".

El Producte Interior Brut (PIB) a preus de mercat, va créixer el passat any en nou comunitats autònomes, especialment a Navarra un 1,76%, i va decréixer en la resta, sobretot a les Balears, un -1,79%, encara que totes van millorar respecte a 2009.

El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat, amb el vot favor de PSOE, CiU i CC, el rebuig d'ERC, BNG i UPyD i l'abstenció del PP, el PNB i IU-ICV, el decret llei del 'pla de xoc' contra la desocupació juvenil i de llarga durada, que inclou bonificacions per a la contractació a temps parcial i la nova ajuda de 400 euros que substitueix als extints 426 euros, i que a les Balears arribarà a 5.000 persones.

Bauzá ha fet l'anunci de la creació de l'Oficina de control Pressupostari al CaixaFòrum Palma. Foto: S. Amengual.

El president del PP a les Balears, José Ramón Bauzá, ha proposat la creació a les Balears d'una Oficina de Control Pressupostari que s'encarregui de vigilar la despesa pública per a, així, assegurar l'eficiència en l'assignació dels recursos, i d'avaluar els projectes i realitzar projeccions pressupostàries de despesa a tres anys vista. Durant la conferència 'Eixos del canvi econòmic a les Balears' que ha donat aquesta tarda en el CaixaForum de Palma, el líder dels populars en la comunitat ha considerat que, d'aquesta manera, es podria tenir "autocontrol" a l'hora de fixar els sostres de despesa dels futurs pressuposts ja que, segons ha remarcat, l'eficàcia i l'eficiència s'han d'exigir també al sector públic.

Bauzá: 'El PP és l'única alternativa vàlida a l'actual desgovern de les Balears'

José Ramón Bauzá s'ha desplaçat a Maó on ha presentat la convenció del cap de setmana. Foto: L. Pons.

El líder de l'oposició, José Ramón Bauzá, ha afirmat avui a Menorca que "el PP és l'únic projecte polític procedent d'un partit unit i cohesionat, l'única alternativa vàlida a l'actual desgovern que podrà treure a les illes d'aquest abisme." Bauzá ha efectuat aquestes declaracions en la presentació de la convenció que, sota el lema "Confia", celebrarà el PP balear a Menorca aquest pròxim cap de setmana. "Hem escollit Menorca per a la convenció -ha asseverat- perquè en aquesta illa la crisi econòmica ha colpejat amb especial duresa en haver perdut el 4 per cent de les seves empreses durant l'últim any; registra més de 7.000 aturats i els empresaris de Menorca tenen molt males expectatives per a l'estiu, amb només un 4 per cent que espera millorar els seus comptes".

El tabac i l'alcohol han ajudat a l'apujada dels preus del mes de gener. Foto: Arxiu.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va abaixar a les Balears quatre dècimes el gener en relació amb el mes anterior i la taxa interanual va escalar fins i tot el 2,7%, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquest important repunt en taxa interanual es deu en bona part al fort increment en la rúbrica de begudes alcohòliques i tabac (+15%), al transport (8,4%) i a l'habitatge (6,6%). També van registrar augments, encara que menors, l'ensenyament (2,3%), altres segments (2,8%), parament (0,7%) i hotels, cafès i restaurants i vestit i calçat (0,3%). Al contrari, l'IPC va caure en medicina (-2,4%), lleure i cultura (-2%) i comunicacions (-0,7%).

El sector serveis a les Balears va trencar el 2010 amb dos anys crítics en elevar la seva xifra de negocis un 3,8%, la seva primera dada positiva després de les caigudes del 12,8% i del 3,8% registrades en 2009 i 2008, respectivament, segons les dades provisionals publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Esteban González ha aplaudit la gestió de Rodrigo Rato al capdavant a l'FMI. Foto: Efe.

El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha defensat avui la "impecable" gestió de Rodrigo Rato al capdavant del Fons Monetari Internacional (FMI) i ha dit que l'informe que critica a aquest organisme per minimitzar els riscs de la crisi no ha d'entelar el seu "prestigi". En roda de premsa a la seu del PP, González Pons ha assenyalat que el perquè existeixi o no aquest informe del FMI "seran probablement qüestions internes" de l'organisme. Després d'assenyalar que la gestió de Rato al capdavant del FMI se li va agrair i el va reconèixer com una de les "grans eminències de l'economia internacional", el portaveu del PP ha considerat que l'auditoria coneguda ahir no ha d'entelar el prestigi nacional ni internacional del qual fos vicepresident econòmic amb el Govern de José María Aznar.

Rodrigo Rato dirigí l'FMI després de ser ministre d'Economia i Hisenda en els governs de José María Aznar. Foto: Efe.

El Fons Monetari Internacional (FMI) va proporcionar "pocs avisos clars" sobre els riscs i les debilitats lligats a l'última crisi financera que planava sobre l'economia mundial abans que aquesta esclatàs, segons un informe intern elaborat per l'Oficina d'Avaluació Independent (OAI). En el document sobre el comportament de la institució en l'època en què Rodrigo Rato n'era el director (entre 2004 i 2007), els anys anteriors a la crisi financera i econòmica, l'OAI considera que el missatge bandera de la vigilància de l'FMI es va caracteritzar per l'"excessiva confiança en la solidesa i la resistència de les grans institucions financeres" i en l'aprovació de les pràctiques duites a terme en els principals centres financers.

Les famílies que es van declarar en concurs de creditors (suspensió de pagaments i fallides) a les Balears davant de la impossibilitat d'atendre els seus pagaments i deutes van ascendir a 46 durant l'any 2010, set menys que el 2009, mentre que les empreses concursades es van reduir fins 140 (21 menys), segons l'Estadística de Procediment Concursal de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En total, el nombre de famílies i empreses de les Balears en concurs va ser de 186 el 2010, un 13% menys que el 2009.

Les Balears es van situar a la cua del creixement del PIB durant el període 2000 i 2009, amb una taxa mitjana d'increment durant aquell període d'1,86%, la segona més baixa del país i lluny de la mitjana nacional, xifrada en una pujada anual del 2,21 durant aquells nou anys.

Les oficines d'Ocupació registraren una davallada en el nombre d'usuaris. Foto: S. Amengual.

"Anam avançant d'una manera molt lenta", va dir ahir la consellera de Turisme i Treball del Govern balear, Joana barceló, amb relació al descens d'aturats registrats per gener a les Illes amb relació al desembre. El mes passat a les Balears hi havia 90.726 persones sense feina, el que suposa 562 manco que el desembre (-0,62%) i esdevé l'única comunitat de tot l'Estat en la qual l'atur baixà en termes intermensuals. Això no obstant, la desocupació augmentà en 138 persones, un 0,15% més, amb relació al mateix mes de l'any passat. La consellera Barceló no passà per alt aquestes dades i destacà que les Balears és l'única comunitat en què l'atur baixa per segon mes consecutiu, i que és on menys ha crescut la desocupació en darrer any.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha admès avui que "emetre deute públic mai és un bon negoci per a qui ho fa", encara que ha defensat que la sortida al mercat de títols de deute del Govern a un interès del 4,75 per cent és una bona operació per a les arques públiques.

El Govern de Cort ha vist aprovada la iniciativa del PP i UM per no celebrar inauguracions. Foto: S. Amengual.

Els insults, les acusacions entre partits i, sobretot, la corrupció tornaren a aflorar ahir en el ple municipal de Cort, en un debat encès en el qual es començava a respirar l'aire de precampanya electoral. "El millor codi ètic és haver fet fora UM del pacte de govern". Així de clar es va expressar el portaveu del Bloc, Eberhard Grosske, després que el PP atacàs l'equip de govern per haver-se negat a donar suport a una proposició seva que prohibia al Pacte malgastar doblers en inauguracions quatre mesos abans de les eleccions. La proposta dels populars s'aprovà amb el suport d'UM i es justificava per la situació de crisi que es viu i la necessitat que Cort aplicàs més mesures d'austeritat.

Les pernoctacions realitzades en apartaments turístics de les Balears van superar els 9 milions en 2010, fet que suposa un augment del 3,9% respecte al 2009, segons les dades difoses per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Alhora, els apartaments turístics de les illes han registrat la major ocupació del conjunt del país, amb el 52,97% de les places ocupades, gairebé tres punts més que en 2009, mentre que l'ocupació per apartaments ha arribat al 63,83%, 5,1 punts més, i un altre cop la més alta del país. Aquest tipus d'allotjaments ha registrat una estada mitjana de 7,58 dies.

La consellera Joana Barceló ha defensat la seva gestió. Foto: J. Torres.

El secretari general del PP de Balears, Miquel Ramis, ha demanat la dimissió de la Conselleria de Turisme i Treball, Joana Barceló, per la seva gestió al capdavant d'aquest departament, després de conèixer que ha incrementat el pressupost de l'Agència de Turisme de les Balears (ATB) a costa d'ajornar el pagament del deute que el seu Conselleria té contreta amb entitats bancàries. Durant una roda de premsa, Ramis ha explicat que l'operació que ha realitzat la consellera ha estat tractar d'incrementar el pressupost disponible de l'ATB demanant a les entitats bancàries l'ajornament de les amortitzacions del deute que té contreta. Per la seva part, Joana Barceló, ha asseverat que "sota cap concepte" no dimitirà del seu càrrec.

L'atur augmenta les xifres a les Balears. Foto: T. Ayuga.

La taxa d'atur registrà un màxim històric el darrer trimestre de l'any passat i se situà en un 22,23%, per sobre de la mitjana estatal (20,33%). Així es desprèn de l'Enquesta de Població Activa (EPA), segons la qual les Illes tancaren el passat exercici amb 128.600 persones sense feina, el que suposa 16.200 més (+14,4%) que a final de 2009. Amb relació al tercer trimestre de 2010, l'increment de desocupats va ser 24.100 persones, el més elevat de totes les comunitats. En el conjunt de l'Estat, el nombre d'aturats se situà en 4.696.600 persones. Això és, un 8,5% (370.100 individus) més que en el mateix període de 2009 i un 2,6% més que en tercer trimestre de 2010. En el cas de les Balears, la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, considerà les xifres "negatives" i destacà que la població activa continua creixent. En aquest sentit, el director general de Planificació Estratègica, Llorenç Pou, indicà que en el darrer trimestre de 2010 la població activa augmentà 3.400 persones (+0,59%) en un any, fins assolir un nou màxim històric de 578.600 persones en un quart trimestre.

Les Balears van ser el 2010 la segona comunitat autònoma espanyola amb major caiguda de vendes al comerç minorista, amb una baixada del 4% respecte 2009; i la tercera en la qual més va descendir l'ocupació al sector: un 2,3%. Les xifres de les Balears estan molt per sobre de les del conjunt de l'Estat, on les vendes del comerç minorista van caure el 2010 l'1,7% respecte a l'any anterior i l'ocupació l'1,3%.

Promotora de Informaciones (Prisa) ha anunciat avui que emprendrà un procés de reestructuració a tot el món que afectarà uns 2.500 treballadors, al voltant del 18% de la plantilla. Segons ha informat avui Prisa la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la seva intenció és consensuar aquest pla amb els sindicats i representants dels treballadors. En la seva nota a la CNMV assenyala que entre els objectius del pla de reestructuració està preservar el major nombre d'ocupacions possible.

El conseller d'Economia i Hisenda, avui, durant les declaracions als periodistes. Foto: J. Torres.

Els bons per finançar el deute de les Illes Balears es venen bé. El conseller d'Economia, Carles Manera, va dir ahir que a les dues del migdia del primer dia -dilluns- ja s'havien venut 100 dels 200 milions d'euros. És per això que va afegir que, "si feim una previsió en funció d'ahir -per dilluns-, no és agosarat que haurem d'emetre 100 milions més". De fet, el conseller, quan va anunciar la setmana passada que el Govern vendria 200 milions d'euros del deute públic del 2010 en forma de bons, ja va assenyalar que, si hi havia prou demanda, l'operació s'ampliaria un 50%, fins als 300 milions. Ara, ha quedat clar que la demanda hi és i, per tant, tan sols és qüestió de temps que l'Executiu ordeni l'ampliació de la venda. Manera -que parlà en un descans de les jornades que el grup parlamentari socialista tancà ahir mateix a la seu del partit a Palma- insistí que els bons del Govern havien tingut una "sortida espectacular" i que "l'estalviador hi ha vist un producte interessant".

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, ha anunciat avui que, en cas de guanyar el seu partit les eleccions, tancarà la Televisió de Mallorca, i s'ha mostrat també partidari d'incloure en un futur capital privat en IB3. L'Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears ha subratllat la seva "indignació" davant de la intenció anunciada per Bauzá.

El Govern central ha establert un pla de xoc en substitució de l'ajuda dels 426 euros, pel qual les empreses podran reduir les quotes que paguen a la Seguretat Social si creen nous llocs de treball a temps parcial amb el cinquanta per cent de la jornada habitual. Segons ha explicat avui el ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez, després de la Conferència Sectorial amb els representants de les comunitats autònomes, aquest pla "anima" a les empreses a crear treball i va dirigit especialment a joves i a aturats de llarga durada.

La cúpula del PP de les Balears ha assistit a la convenció del partit, a Sevilla.

El president del PP de les Balears, José Ramón Bauzá, ha afirmat que el seu partit proposarà un programa econòmic que inclourà una reforma fiscal i la reducció d'impostos, així com mesures encaminades a aconseguir reduir el dèficit públic de les illes. Aquest és un dels punts que recollirà el programa econòmic del PP balear, les línies mestres del qual ha pincelado Bauzá aquest divendres durant la seva intervenció en la Convenció del PP, que es desenvolupa aquests dies a Sevilla. Així, aquest programa econòmic se sostindrà en tres grans eixos com són la moderació de la despesa pública, les reformes i l'ajuda als més afectats per la crisi econòmica.

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, explicarà aquest divendres en la convenció nacional que els populars celebrarà a Sevilla les seves propostes per treure les Balears de la crisi. En concret, Bauzá participarà en la sessió plenària d'Economia d'aquesta convenció que se celebra de divendres a diumenge.

Els habitatges venuts el novembre de 2010 a les Balears van ser 748, un 47,17% menys que el mateix mes de 2009, una caiguda que contrasta amb el descens interanual a tot el país del 6,2% nacional, amb 32.746, que suposa una desacceleració de la caiguda de vendes.

Tot i reconèixer la feblesa de les dades, tot apunta, segons Antich, la recuperació dins el 2011. Foto: M. À. Cañellas.

El president del Govern balear, Francesc Antich, ha insistit avui que les Balears començaran aquest any a sortir de la crisi econòmica, perquè les expectatives econòmiques de l'arxipèlag són "de creixement en positiu d'un 0,6 per cent". En una entrevista a l'emissora Ultima Hora Punto Radio, Antich ha reconegut que encara que aquest índex sigui "humil i prudent, ja significa començar a sortir d'aquesta greu situació". "L'últim any 2010 ja va ser millor que 2009 i esperam que el 2011 tinguem una millora important", ha dit el president balear.

Antich admet que "falta algun temps" perquè Son Espases tingui "velocitat de creuer"

Zapatero avisa de la necessitat de controlar el deute autonòmic. Foto: Efe.

L'estat de les autonomies és en boca de tothom. Mentre uns -els més centralistes- el qüestionen i el situen com l'ull de l'huracà de la crisi econòmica, d'altres -els nacionalistes- surten en defensa seva. Així, des de les Balears, PSM, UM i Iniciativa-Verds rebutgen els atacs a l'estat de les autonomies que, segons el seu parer, llancen PSOE i PP, alhora que defensen que l'Administració central és la principal responsable del dèficit públic de l'Estat espanyol. Tanmateix, el president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, advertí que el Govern intervindrà si les comunitats autònomes no retallen despesa i els nivells de deute per ajudar Espanya a sortir de la crisi i assegurà que emprendrà les reformes necessàries per dinamitzar l'activitat econòmica. "Nosaltres hem de donar exemple a les autonomies amb el control de la despesa pública. I ells hi han de respondre. Ells han de complir amb les obligacions, perquè, si no ho fan, el Govern central hi actuarà", avisà el president de l'Executiu en una entrevista a Financial Times.

L'expresident del Govern Felipe González advocà ahir pel desenvolupament de reformes per combatre la crisi econòmica i afirmà que, "amb l'edat que tenc, que guanyi la dreta no em llevarà la son, sinó que ho faci sense dir res, sense propostes i sense saber què fer amb el país".

Els comerciants proposen grans descomptes des del primer dia de rebaixes. Foto: T. Ayuga.

Els carrers comercials plens de gent i cartells que anunciaven descomptes del 50%. Aquesta era l'estampa d'ahir del centre de Palma. Una imatge que, de ben segur, es repetirà avui i demà, ja que els comerços obriran les portes el primer diumenge de rebaixes, que començaren de manera oficial ahir. No feia fred, era mig pont i els escolars encara no havien començat les classes. Probablement tots aquests factors ajudaren a animar els carrers de Palma en el primer dia de rebaixes. Es tracta d'uns descomptes que, com ja és habitual des que començà la crisi, oferien articles a meitat del seu preu inicial amb l'objectiu de vendre el gran estoc que han acumulat molts establiments.

Joana Barceló ha pronosticat que les dades de l'atur descendiran el 2011. Foto: P. Bota.

Les Balears registraren 91.288 persones sense feina en el darrer mes de l'any. Aquesta xifra suposa un 0,83% d'aturats (761) manco que el novembre. Així, per primera vegada des de 1996 es redueix l'atur un mes de desembre amb relació al novembre. Això no obstant, les Illes tancaren el 2010 amb 190 (0,2%) desocupats més que fa un any. Amb tot, es tracta de la segona comunitat amb el creixement interanual més petit. Des del Govern balear asseguren que el descens de la desocupació el desembre "consolida" la millora del mercat laboral illenc el 2010 i permet augurar que en el 2011 "començarà a reduir-se l'atur", encara que aquesta "inflexió" no ha d'ocultar el problema que representa l'existència de 91.288 aturats.

Els sindicats CCOO i UGT han augurat que el 2011 serà un any «molt complicat» en què hi haurà «conflictivitat social» i, a més, no es percebran «grans avenços» en matèria econòmica ja que, tot i que es pot produir una «lleugera millora» en el creixement del producte interior brut (PIB) això no repercutirà en la creació de llocs de treball.

El 91% de les empreses de les Balears preveu que en el primer trimestre de 2011 mantindrà estables el seu nombre de treballadors respecte al mateix trimestre de 2010, segons l'últim Baròmetre del Treball de les Illes Balears. Aquesta enquesta, realitzada per l'Observatori del Treball de les Balears i difosa avui pel Govern, es refereix a la situació de les empreses quant a ocupació i xifra de negoci durant el quart trimestre de 2010, i a les seves expectatives del primer trimestre de 2011.

CCOO i UGT diuen que el 2011 serà un any de pocs avenços econòmics

La Taula de Seguiment de l'Economia Balear ha celebrat una reunió extrordinària. Foto: J. Morey.

El Govern balear confirmà ahir la seva previsió que l'economia balear creixerà el 2011, en concret un 0,6%, i confia que no s'assoleixi enguany ni el que ve la xifra de cent mil aturats, la resultat del "desmesurat" creixement de la construcció en altres legislatures. L'economia de l'Arxipèlagr, assegurà el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ja està creant ocupació gràcies al dinamisme del sector serveis i de les noves tecnologies; una altra qüestió diferent és quina quantitat dels actuals aturats (92.000 el novembre) podrà assumir el mercat laboral de Balears, on s'han desplaçat milers de treballadors arran del "boom" de la construcció.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha augmentat a les Balears un 0,7 % durante el passat mes de novembre respecte al mes anterior, de manera que la taxa interanual es va situar en el 2%, segons dades facilitades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb aquest augment, la inflació acumulada se situa a les illes en el 2,1%.

L'agència de qualificació Moody's ha posat en revisió el deute d'Espanya (Aa1) per a la seva possible rebaixa per la vulnerabilitat del país a les tensions que provoquen les seves necessitats de refinançament el 2011. Així mateix Moody's ha tingut en compte el possible augment de la ràtio d'endeutament pública pel cost de la recapitalització dels bancs que pot ser superior al previst, bé per poder afrontar el deteriorament d'actius més alts de l'esperat, o per mantenir la confiança dels mercats a l'engròs.

L'agència de qualificació creditícia Moody's manté la seva perspectiva «negativa» sobre el sistema financer espanyol davant de l'expectativa que la capitalització i la rendibilitat dels bancs, així com l'accés al finançament en mercats majoristes «restin sota pressió».

El cap de l'Executiu central féu ahir l'anunci a la sessió de control del Congrés, al costat d'Elena Salgado i Alfredo Pérez Rubalcaba. Foto: Efe.

Les mesures anticrisi no s'han acabat. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir que el Govern no renovarà l'ajuda dels 426 euros per als aturats de llarga durada, privatitzarà AENA fins al 49%i el Loteries de l'Estat fins al 30%. També obrirà a la gestió privada en règim de concessió els aeroports de Barajas i el Prat. Per altra banda, aprovarà rebaixes fiscals per a les petites i mitjanes empreses (pime) i la regulació d'agències privades de col·locació. Durant la sessió de control del Congrés, després d'anunciar el nou paquet de mesures, Zapatero assegurà que afavoreixen la inversió econòmica i l'ocupació, sobretot en les petites i mitjanes empreses.

El Govern és partidari de descentralitzar la gestió dels aeroports

El ministre de Foment, José Blanco, durant la Comissió de Vivenda del Congrés en la qual ha explicat les noves línies generals. Foto: Efe.

El ministre de Foment, José Blanco, ha instat avui a "oferir preus més competitius en aquella tipologia d'habitatge i terra que l'excés d'oferta és més evident", ja que és "un error retardar decisions de venda pensant que la situació del mercat immobiliari només és un entrebanc en el camí". Així ho ha assegurat Blanco a la seva primera intervenció davant de la Comissió d'Habitatge del Congrés dels Diputats al capdavant de la matèria, després de l'assumpció de les esmentades competències per l'eliminació del Ministeri que dirigia Beatriz Corredor. El ministre ha reafirmat a més la intenció del Govern d'acabar el gener de 2011 amb la deducció d'ajuda a la compra d'habitatge habitual a partir de 24.000 euros de renda anual, per a així incentivar el lloguer.

Els ciutadans tenim dret que els mals empresaris s'arruïnin talment ens arruïnam els particulars que, estimulats pels apòstols de la cobdícia, invertim malament en borsa o, simplement, confiats en l'alegria dels bancaris compràrem un pis que a mig pagar el banc ens executa i encara, i per a més greuge, li devem doblers.

La ministra Salgado, amb els seus homòlegs europeus ahir a Brussel·les. Foto: Reuters.

Els ministres d'Economia de l'eurozona van arribar ahir a un acord per crear un fons de rescat permanent per a després del 2013 que preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de manera automàtica quan calgui assistir financerament algun país. Amb aquesta "resposta sistèmica" a la crisi de deute que viu l'eurozona, els responsables europeus pretenen frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Les negociacions es van accelerar després de l'acord tancat per Alemanya i França sobre el funcionament d'aquest mecanisme permanent, que substituirà el fons de 750.000 milions creat el maig a fi d'assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute. El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de manera sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats.

Gabriel Torrens, tercer de la dreta, a la primera fila, continuarà de secretari general del sindicat. Foto: J. Lladó.

Gabriel Torrens Llabrés fou reelegit ahir secretari general d'Unió de Pagesos, mentre que la permanent del sindicat s'amplià amb sis membres nous. Unió de Pagesos dugué a terme el cap de setmana el novè congrés, en el qual reclamà més suport de l'Administració per al producte diferenciat de les Balears, que és "molt vulnerable" en temps de crisi com l'actual. En la clausura del congrés, Torrens va agrair la presència dels consellers de Presidència, Albert Moragues, i de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, entre altres polítics que ompliren el restaurant on tingué lloc l'acte. Davant tots els assistents, Torrens va assegurar que és imprescindible consolidar el "model de sobirania alimentària basat en l'agricultura pagesa, aquella que es produeix a les Illes i que garanteix productes frescos i de qualitat".

La batlessa de Palma i el regido d'Hisenda, Andreu Alcover, en una imatge d'arxiu.

Palma afrontarà el 2011 amb 24 milions menys de pressupost respecte del 2010. Es tracta dels comptes més baixos d'aquest mandat, que coincideix amb l'any d'eleccions. Aquest mandat ha esta marcat per un advers context de crisi que ha provocat que any rere any els comptes municipals anassin decreixent. La batlessa, Aina Calvo, i el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, varen presentar ahir l'esborrany del pressupost, pendent encara de negociar-lo amb PP i UM. Així, el pressupost per a l'any 2011 és de 391.365.000 euros, un 5,7% inferior al d'enguany, que era de 415.385.000 euros. Pel que fa al pressupost consolidat (amb empreses i organismes públics) seria de 544.688.574 euros, uns 41,5 milions menys que el 2010 (un 7,1%). Seria, fins i tot, un 16,6% inferior al de 2007. "Són els pressuposts més austers de tota la legislatura, ajustats a la realitat econòmica de la Ciutat en temps de crisi", va remarcar Calvo. "És la proposta més prudent i responsable", va afegir.

Els germans Riu presideixen la cadena d'establiments hotelers que ha rebut la invitació de Zapatero. Foto: P. Bota.

La Moncloa ha ampliat la llista de les companyies que demà es reuniran amb el president Zapatero i, finalment, seran 37 els grans empresaris que hi acudiran. A més de Sebastià Escarrer, de Sol Meliá, el nom del qual ja es conegué dimecres, hi haurà més representació del sector turístic balear, atès que l'Executiu central també hi ha convocat Globalia i Riu Hotels. Riu té una gran presència al Carib, mentre que Globalia -presidida per Juan José Hidalgo- engloba empreses sel sector turístic com Air Europa i les agències de viatge Halcón. A part de les dues societats mallorquines, Abertis, el Banc de Sabadell, Hispasat, Planeta i Técnicas Reunidas s'uneixen a la llista de 30 companyies que ja havien estat convocades pel líder socialista. Segons fonts de la Moncloa, diverses empreses s'han dirigit al gabinet de Zapatero, perquè trobaven que els seus respectius sectors no hi quedaven "prou representats", cosa que ha motivat que l'Executiu central, atenent aquestes peticions, hagi optat per ampliar la relació d'emprenedors que acudiran a l'encontre.

El Govern central cerca mobilitzar la inversió privada i, per això, el president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, ha convocat una reunió per a dissabte a les 10.30 hores al palau de la Moncloa, amb els presidents o màxims responsables de les 30 primeres grans empreses espanyoles, entre les quals hi ha la cadena hotelera mallorquina Sol Meliá.

Tres dels quatre milions de treballadors van seguir ahir la vaga general realitzada a Portugal en protesta per les mesures anticrisi del Govern socialista, segons les dades dels dos grans sindicats del país. En una roda de premsa conjunta, els líders de la Confederació General de Treballadors de Portugal (CGTP, comunista) i la Unió General de Treballadors (UGT, socialista) es van declarar molt satisfets per l'èxit de l'atur i la força que els dóna per reclamar millores socials i un canvi de política econòmica.

El Govern central limitarà l'emissió de més deute a aquelles comunitats autònomes que no compleixin amb els objectius de consolidació fiscal que ha marcat el Govern, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que es farà aquest dimecres. El Ministeri d'Economia i Hisenda pot limitar les emissions de deute a les quals recorren comunitats autònomes per finançar-se des de fa molt temps, però mai ha hagut de fer-ho perquè les circumstàncies econòmiques i financeres han estat diferents.

L'Estat va tenir fins a octubre un dèficit de 31.263 milions d'euros, equivalent al 2,96% del PIB, el que suposa un descens del 47,3% respecte al saldo negatiu dels comptes de l'Administració central en el mateix període de l'any anterior, amb un increment del 44,8% en la recaptació per IVA. Segons les dades facilitades avui pel secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, aquest dèficit va ser el resultat d'uns ingressos per valor de 115.697 milions d'euros, el 25,5% més, davant unes despeses de 146.960 milions, el 3% menys.

Un total de 728 treballadors s'han vist afectats per 89 expedients de regulació d'ocupació (ERE) oberts fins a setembre a les Balears. En el conjunt de l'Estat, el nombre de treballadors afectats per regulacions fins a setembre va descendir el 52,8% respecte el mateix període de 2009, mentre que el nombre de EREs va baixar el 18,6%. Segons el Butlletí d'Estadístiques Laborals (BEL) del Ministeri de Treball i Immigració, entre gener i setembre es van aplicar 12.914 ERE, davant els 15.866 de l'any anterior, que van afectar 218.097 treballadors, en comparació amb 462.514 un any abans.

El ministre irlandès d'Economia, Brian Lenihan, ha afirmat que el Govern del país acceptaria rebre un paquet d'ajudes dirigides al sector bancari mitjançant la creació d'un «fons de contingència». En el debat parlamentari mantingut després de les converses amb els representants del Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE), Lenihan ha admès que la creació d'un «fons de contingència» seria una «opció desitjable», tot i que ha advertit que encara no s'ha adoptat cap decisió definitiva.

La pujada de l'IVA va fer que el consum de les llars caigués entre juliol i setembre l'1,1% respecte al trimestre anterior, després de tres trimestres en els quals aquesta despesa s'havia recuperat i fins i tot accelerat. L'INE ha confirmat avui l'estancament intertrimestral de l'economia -encara que el PIB va tornar a avançar en termes interanuals, el 0,2%- a causa del deteriorament del consum i també al de la inversió, que va caure el 3% respecte al trimestre anterior i el 7% en un any.

El número d'empreses creades el setembre a les Balears ha disminuït un 6% respecte al mateix mes de l'any passat, amb 141, per sobre del 2,5% de descens nacional, encara que suposa el mateix percentatge d'increment respecte a agost, va informar avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A tot el país, el nombre de societats mercantils creades, 5.206, suposa un augment del 7,3% respecte a agost. El capital subscrit per a la constitució de les noves societats va assolir els 6,3 milions d'euros a les Balears, un 29% menys que a setembre de l'any passat, i un 9,4% de caiguda respecte a agost.

La ministra espanyola d'Economia, avui a Seül. Foto: Efe.

La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, ha mostrat avui la seva preocupació per la situació del sistema financer irlandès, però va deixar clar que la volatilitat dels mercats que ha provocat aquest país està afectant "en grau molt menor" a Espanya que a la pròpia Irlanda o a Portugal. Després de concloure el sopar de treball amb el qual els ministres de Finances han començat la cimera del G20, Salgado ha reconegut que han comentat en la reunió el cas irlandès i ha admès que hi ha una "certa preocupació" per la indefinició de la situació i de les mesures que es poden anar adoptant.

El director del Gabinet d'Estadística Regional de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funca), Pablo Alcalde, augura que l'economia balear experimentarà aquest any un creixement negatiu del -0,4 per cent, una dècima menys que la previsió de la Conselleria de Economia i Hisenda (-0,5 per cent). Després de presentar a Palma el número 218 de Quaderns d'Informació Econòmica, elaborat per Funcas i titulat 'De l'estalvi de la por al consum extemporani', Alcalde ha destacat que el creixement negatiu previst per a les illes és lleugerament millor que el que s'augura per a la mitjana nacional (-0,5 per cent).

Coa d'ahir a l'oficina del SOIB, a Ciutadella de Menorca. Foto: S. Raschke.

Les xifres de l'atur de l'octubre posen en evidència una vegada més la forta estacionalitat de l'economia balear. I és que el mes passat les Illes encapçalaren l'increment de la desocupació en el conjunt de l'Estat. Així, l'atur pujà un 10,59% el mes passat en relació al setembre, cosa que suposa 8.118 persones més sense feina, fins a un total de 84.761. La consellera de Turisme i Treball del Govern, Joana Barceló, qualificà la xifra de "preocupant". En el conjunt de l'Estat, l'augment va ser de l'1,7%, fins als 4.085.976 desocupats. Això no obstant, en relació al mateix mes de 2009, l'atur cresqué un 3,8% a les Balears (3.078 persones), davant la pujada del 7,3% en l'àmbit estatal. De fet, les Illes registren el menor increment interanual de l'atur en el conjunt de l'Estat. En aquesta línia, el director general de Planificació Estratègica, Llorenç Pou, indicà que el nombre de sectors econòmics que ja tenen xifres d'atur inferior al 2009 es va ampliant.

El Govern veu ara "factible" crear ocupació el 2011

Andreu Sansó i Carles Manera han explicat els resultat de l'estudi econòmic per a l'any que ve. Foto: M. Mestre.

El Govern balear preveu que l'economia de l'Arxipèlag creixi un 0,7% l'any 2011 i que enguany ho faci un -0,5%. Així es desprèn de l'informe de conjuntura econòmica de Balears que ahir presentaren el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i el director general d'Economia, Andreu Sansó. Tanmateix, ambdós foren clars en indicar que "la pujada de l'economia balear no es traslladarà de manera automàtica al mercat de treball". En aquest sentit, des del Govern balear sostenen que el 2011 "encara s'incrementarà el nombre d'aturats", encara que ho farà "amb menors proporcions que l'any passat". Amb tot, el conseller Manera no volgué augurar el moment en què es recuperarà el mercat de treball illenc. "És molt difícil de predir", indicà, i afegí que, "com en totes les economies madures, el creixement econòmic no es correlaciona amb la creació de llocs de feina".

La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha assegurat avui que a les Balears, en l'àmbit turístic, "s'ha aconseguit revertir la situació" de crisi durant la temporada alta, amb diversos indicadors positius en arribades de turistes i increment de la despesa turística a totes les illes. En resposta una pregunta en el ple del Parlament, Barceló ha assegurat que els principals indicadors mostren creixement tant respecte a la temporada alta de 2009 com per al conjunt de l'any, una situació que ha qualificat de "especialment positiva" tenint en compte les "situacions difícils" viscudes l'any passat i l'anterior.

Es mantenen els increments de la despesa de la temporada alta. Foto: P. Bota.

La despesa dels turistes internacionals a les Balears durant el mes de setembre va arribar als 1.327 milions d'euros, fet que suposa un augment de l'11,5% en relació amb el mateix període del 2009 i col·loca a l'arxipèlag com el primer destí nacional en volum d'ingressos durant el mes passat. Amb això, les Balears es mouen en nivells superiors als assolits en el conjunt del país, tenint en compte que a Espanya la despesa dels turistes estrangers ha crescut un 2,4% fins a arribar als 5.133 milions d'euros i suposa el cinquè mes consecutiu d'increments en els nivells d'ingressos dels visitants forans, segons l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur) publicada pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

Carles Manera i Albert Moragues, conseller de Presidència, ahir a la Mesa del Seguiment Econòmic. Foto: M. Mestre.

Les Balears sortiran de la crisi l'any vinent. S'hi preveu un creixement econòmic del 0,6% del PIB, tot i que això no tindrà un efecte directe sobre la creació d'ocupació, que es recuperarà més lentament. Aquestes són les previsions que exposaren ahir en la mesa d'Economia els consellers de Presidència i d'Economia, Albert Moragues i Carles Manera, "amb tota la cautela i precaució possibles", reconegué Manera. Ambdós justificaren la decisió de prorrogar els pressuposts als agents econòmics i socials. Les previsions de l'Executiu se sustenten en els darrers indicadors econòmics, que es consideren positius. I és que després del "cataclisme" de 2009, quan l'economia va caure un 2,7%, les Balears tancaran aquest 2010 amb una caiguda menor, del 0,9%, tot i que durant els darrers tres trimestres de l'any s'hauran produït registres en positiu, d'entre el 0,3 i el 0,5%. Si, en tres anys (2007-2009), la "draconiana" caiguda dels ingressos de la Comunitat ha estat d'uns mil milions d'euros (fins a situar-se en els nivells del 2003, just abans que començassin a créixer), ara s'han començat a recuperar els ingressos tributaris i, tot i que enguany es preveia ingressar 1.965 milions, a finals de juliol ja se n'havien recaptat 1.071.

Zapatero a la sessió de control d'avui. Foto: Efe.

El cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest matí haver fet més esforços per la lluita contra la pobresa que els governs del PP, malgrat que el líder de l'oposició l'ha acusat d'haver practicat una política econòmica "que ha empobrit els espanyols". Així ha respost Sabater en la sessió de control del Congrés a la pregunta del líder del PP, Mariano Rajoy, qui per la seva part ha reclamat al president que el "temps que sigui" al capdavant de l'Executiu "no faci més dany als espanyols". Rajoy ha demanat així a Zapatero que només faci algunes coses, com anul·lar la congelació de les pensions, posar en vigor la llei de morositat i atorgar crèdits als ajuntaments perquè paguin els seus deutes, impulsar la reestructuració de les caixes o arreglar el "monumental embolic de l'energia".

El nombre d'hipoteques sobre habitatges signades a l'agost a les Balears va caure un 11,3%, fins a 1.700, una baixada que contrasta amb la pujada interanual d'aquest tipus d'hipoteques, que va ser del 16,1%, segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha instat avui a les economies avançades d'Europa, entre aquestes Espanya, a aplicar una "consolidació fiscal creïble" per sostenir la seva recuperació i minimitzar l'impacte sobre el creixement. Al seu informe de "perspectives econòmiques regionals per a Europa", presentat a Viena, el Fons assegura que una millora del marc fiscal "fomentarà la credibilitat dels ajusts fiscals" aplicats pels Governs en els últims mesos.

La compravenda d'habitatges va augmentar un 49,3% l'agost a les Balears respecte al mateix mes de l'any anterior, fins un total de 1.029 operacions, davant les 689 de 2009, un increment superior al registrat a la mitjana nacional, on l'augment ha estat del 29,6%, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Del total d'operacions, 979 s'han realitzat sobre habitatges lliures (+47,4% més respecte a 2009); 50 sobre habitatges protegits (+100%); 538 sobre habitatges nous (+39,7%); i 491 sobre habitatges usats (+61,5%).

Set de cada deu empreses de les illes han declarat que les seves plantilles estan estabilitzades, segons el segon baròmetre de l'Ocupació de les Illes Balears, que assenyala que el 70,5 per cent de les empreses enquestades afirma que en el tercer trimestre de 2010 el nombre de treballadors s'ha mantingut estable respecte al mateix trimestre de 2009.

Uns polítics ens diuen que el pitjor de la crisi ja ha passat i que estam remuntant la situació. D'altres ens asseguren que tot està molt malament i que empitjorarà... a no ser, clar, que ells aconsegueixin governar. El ciutadà, mentrestant, em fa l'efecte que no sap ben bé a qui creure o, per ventura, ja s'ha convertit al sa escepticisme que el fa desconfiar d'uns i dels altres.

A les Balears 40.000 persones estan pendent de renovar la documentació. Foto: M. Torres.

La manca de feina no serà un problema per mantenir els documents. El director general d'Immigració del Ministeri de Treball i Immigració del Govern, Markus González, avançà ahir que el Govern planteja renovar el permís de residència a immigrants en atur si les seves parelles treballen i compleixen, en el seu lloc, els requisits econòmics per quedar a l'Estat. A les Balears 40.000 persones estan pendent de renovar la documentació. González avançà que el futur reglament d'immigració "flexibilitzarà" la renovació de permisos per evitar la "irregularitat indrementada per la crisi", després que molts immigrants hagin perdut el seu lloc de treball en sectors com la construcció. Per aquesta raó, el Govern planteja que els estrangers en atur continuïn a l'Estat si les seves parelles treballen i compleixen amb les premisses econòmiques establertes.

Una votació en el Ple d'avui en el Consell de Mallorca. Foto: T. Ayuga.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat avui, amb l'abstenció de PP i UM, la tramitació inicial de la nova tarifa de residus urbans per a 2011, que patirà un increment del 0,22% en cada tona, és a dir, 29 cèntims més que aquest any, assolint una taxa de 131,52 euros/tona. Un comunicat del Consell de Mallorca aclareix que el d'avui "només és el primer tràmit per aconseguir l'aprovació definitiva de la tarifa" i anuncia que, "en breu", la consellera insular de Medi Ambient, Maria Magdalena Tugores, convocarà la comissió de residus per arribar a un consens definitiu.

L'Estat espanyol ha d'estar llest per donar un nou gir al pla d'ajust fiscal si les seves previsions de creixement no es compleixen i per mantenir així les promeses de reducció del dèficit, va dir el Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme internacional pronosticà dimecres que l'economia espanyola es contraurà un 0,3% enguany i que creixerà només un 0,7% el 2011, gairebé la meitat de l'1,3% avançat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

El Consell de Mallorca ha creat una línia d'ajuda extraordinària de 9 milions d'euros per als ajuntaments amb el suport de tots els partits que integren la institució amb l'objectiu de donar major liquidesa a les caixes municipals. Segons informa la institució insular en un comunicat, la presidenta del Consell, Francina Armengol, ha anunciat avui aquesta ajuda extraordinària que s'aprovarà demà en el ple de la institució.

El preu mig de l'habitatge de segona mà a les Balears ha caigut un 1,4 per cent en el tercer trimestre de l'any, fins a assolir els 2.389 euros per metre quadrat, segons les dades analitzades pel portal immobiliari fotocasa.es al seu últim informe 'L'habitatge en el tercer trimestre de 2010', elaborat en col·laboració amb l'escola de negocis IESE. Així, el preu màxim històric de l'habitatge a les Balears registrat per l'Indice Inmobiliario fotocasa.es es va assolir l'abril de 2007, amb 2.762 euros/m2), de manera que des de llavors, el preu dels pisos de segona mà a les illes ha caigut un 13,5 per cent, és a dir, 373 euros per metre quadrat.

El Banc del Japó (BOIX) baixà ahir els tipus virtualment a zero, en un moviment inesperat i sense data d'acabament que intenta apuntalar la recuperació econòmica i contrarestar la persistent deflació nipona. Després de la seva reunió mensual, l'entitat emissora decidí per unanimitat d'abaixar el preu del diner a un rang d'entre el 0 i 0,1%, de manera que torna a adoptar la seva política de tipus a zero, a la qual va recórrer per última vegada entre 2001 i 2006.

El governador del Banc d'Espanya ha exposat la seva anàlisi econòmica en la Comissió de Pressuposts del Congrés. Foto: Efe.de foto:

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez, suggerí al Govern central que tingui un pla alternatiu en el cas que no es compleixi l'objectiu econòmic previst per al 2011, cosa que dificultaria la reducció del dèficit. Així ho manifestà durant la seva intervenció davant la Comissió de Pressuposts del Congrés. Fernández Ordóñez considerà que tenir plans de contingència dissenyats "facilitaria molt l'èxit d'aquestes actuacions".

Avui comença el darrer debat de política general d'aquesta legislatura. S'espera intens i mogut. A hores d'ara, les enquestes que es coneixen donen una majoria absoluta al PP.

Els treballadors del Consistori visqueren ahir el primer dia laboral després que es fes pública la notícia. Peu de foto: M. Serra.

A l'Ajuntament de Muro ahir no es parlava d'altra cosa. Els treballadors de la Sala mostraren malestar el primer dia de feina després que es fes pública la notícia que hauran de tornar als comptes municipals entre el 5 i el 7 per cent de les nòmines que han cobrat des del mes de gener passat, a causa d'un augment "il·legal" dels sous. "No quedarem amb les mans plegades, perquè és injust el que ens ha passat. Ens reunirem amb tots els empleats per arribar a un consens, però, a hores d'ara, no descartam cap mesura", assegurà Joan Reynés, representant sindical dels treballadors de la Sala de Muro.

El president Antich a l'hemicicle en un anterior ple del Parlament balear. Foto: J. Morey.

La crisi econòmica i la manca de majoria que té el Govern marcaran el debat de política general que s'obre avui al Parlament, el darrer d'aquesta legislatura. El president, Francesc Antich, farà el darrer repàs de la legislatura, perquè el proper debat d'aquest tipus ja l'haurà d'afrontar qui surti de les eleccions autonòmiques del maig. En el seu discurs, el socialista passarà balanç de la seva gestió, no tan sols de la d'enguany, i ho farà sobretot destacant les actuacions portades a terme en matèria econòmica i social per afrontar la mala situació econòmica i pal·liar-ne les conseqüències.

En el conjunt de l'Estat l'atur registrat tornà a superar la xifra psicològica de quatre milions de persones, després d'augmentar 48.102 persones el setembre i 308.316 en un any, amb la qual cosa el total de desocupats ascendí el mes passat a 4.017.763. A més, la Seguretat Social perdé 44.985 afiliats el setembre i ara el total d'adscrits se situa en 17.671.480 treballadors, un 0,25% menys que a l'agost.

L'augment de l'atur en aquest mes de setembre és inferior al registrat en el mateix mes del 2009. Foto: T. Ayuga.

L'atur registrat a les Balears s'incrementà el setembre 3.636 persones (5%), en comparació del mes anterior, fins a un total de 76.643 desocupats. Tanmateix, l'augment intermensual d'aquest setembre és un 31,7% inferior al comptabilitat el mateix mes de l'any passat, seguint la tendència de tot el 2010 amb comportaments intermensuals millors que el 2009. En qualsevol cas, el creixement intermesual a l'Arxipèlag és el segon més alt de tot l'Estat. Respecte de fa un any, les Illes tenen un 6,3% més d'aturats, això és 4.527 persones més. Aquest augment converteix les Balears en la segona comunitat amb la pujada interanual més baixa.

L'Estat supera de nou els 4 milions de desocupats

CCOO adverteix que Balears pot tancar el 2010 amb 100.000 persones a l'atur

L'augment de les xifres hoteleres té a veure amb la reacció de les aerolínies davant la crisi. Imatge d'Arxiu.

L'ocupació hotelera ha augmentat un 5% aquest estiu, gràcies al comportament a l'alça de les destinacions estratègiques de 'sol i platja', on va assolir el 75%, davant l'interior on no va arribar al 40%, segons dades de la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat), que adverteix que malgrat aquest increment l'ajust de preus i les ofertes d'última hora han "penalitzat clarament" la rendibilitat del sector. En el cas de les Balears, l'ocupació va assolir el 83% segons les estimacions. D'altra banda, els principals destinació de 'sol i platja' del litoral mediterrani i Illes Balears i les Canàries van experimentar creixements que oscil·len entre el 3% i el 6%.

El president del Congrés, José Bono, mostra el llapis de memòria que conté el projecte de llei dels Pressuposts Generals de l'Estat, lliurat per la ministra Elena Salgado. Foto: Efe.

El projecte de llei dels Pressuposts Generals de l'Estat per a 2011 ja és al Congrés. La vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha presentat al palau de la carrera de San Jerónimo els comptes de la recuperació però també del retall i l'austeritat. Salgado ha assegurat que els pressuposts són "realistes" i ha confiat que ajudin a créixer Espanya a un ritme de l'1,3% el 2011, a més ha afegit que aquests comptes no redueixen els recursos destinats a la despesa social. El Partit Popular assegura que un any més les previsions són "il·lusòries" ja que "són més part del problema que de la solució a la crisi". L'equip de la vicepresidenta segona ha lliurat ja al president del Congrés, José Bono, el projecte de Llei dels Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2011, donant així el 'tret de sortida' a la seva tramitació parlamentària.

Els representants de les Illes que han participat en la reunió de NECStour, a Brussel·les. Foto: CAIB.

Coincidint amb el Dia Internacional del Turisme, el president Francesc Antich ha participat avui a Brussel·les en la reunió de NECStour, la xarxa europea de turisme, que ha analitzat el rol de les autoritats regionals n la futura política europea de Turisme. Davant el vicepresident de la Comissió Europea, Antonio Tajani, el president Antich ha demanat la implicació de les institucions europees en la política turística perquè, ha assenyalat, és un important element de dinamització de l'economia, perquè és un gran diversificador del sector serveis, i per superar la crisi, ja que dóna més solidesa a les economies. "Les regions que tenen un fort component del sector serveis -ha dit- són les que més fàcilment remuntaran la crisi".

El conseller de Presidència del Govern Balear, Albert Moragues, ha manifestat que els pressuposts autonòmics del 2011 registraran un retall del set per cent de mitjana, i que, en algunes partides, arribarà al quinze per cent. Moragues ha efectuat aquestes declaracions a la seu del Consell de Menorca, al terme de la reunió de la Conferència Sectorial Autonòmica d'Agricultura i Pesca de les Balears, integrada pel Govern Balear i els quatre Consells Insulars.

L'assemblea extraordinària s'ha celebrat a la seu de l'entitat a Son Fuster. Foto: P. Bota.

Fins a 82 vots favorables va rebre ahir la integració de Sa Nostra al banc Mare Nostrum, juntament amb les caixes de Múrcia, Penedès i Granada i que té previst començar a caminar a principi de 2011. L'assemblea de la caixa balear celebrada ahir migdia comptà amb 92 assistents dels 100 que la formen, dels quals 8 votaren en contra i dos en blanc. També les assemblees de les altres tres caixes que integren aquest Sistema Institucional de Protecció (SIP), conegut com a fusió freda, ratificaren el contracte d'integració que el passat dia 1 de juliol signaren a Madrid els presidents de les quatre entitats.

Fernando Alzamora, president de Sa Nostra, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Ayuga.

Les assemblees de Caja Granada, Caja Múrcia, Caixa del Penedés i Sa Nostra votaran demà el projecte d'integració en el Grup Mare Nostrum, pel qual naixerà la sisena caixa espanyola per volum d'actius gestionats, amb més de 73.000 milions d'euros. La votació de la integració d'aquestes caixes se celebra dos dies després que subscriguessin amb els sindicats, excepte Unió Obrera Balear i CGT, un acord laboral pel qual emprendran 1.049 prejubilacions voluntàries -239 de Sa Nosta. Les assemblees generals estan convocades al llarg del dia per votar la fusió, que va ser acordada pels consells d'administració el passat mes de juny.

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha afirmat que la recuperació de la taxa d'atur començarà de manera «lenta» a partir de febrer de 2011, i ha defensat que les reformes impulsades pel Govern són «imprescindibles» per aconseguir el creixement.

La Comissió Europea, contradient el Govern, vaticina que l'economia espanyola ha patit una recaiguda temporal entre juliol i setembre després d'haver sortit de la recessió a començaments d'any a causa de la pujada de l'IVA, el retall de la inversió pública i el final dels ajuts a la compra de cotxes, segons les seves previsions intermèdies publicades aquest dilluns.

La venda d'habitatges a les Balears va registrar 1.001 operacions el juliol, el 7,9% més respecte al mateix mes de l'any anterior -quan es van comptabilitzar 921 vendes-, una pujada menor a la del 16,4% registrada en el conjunt d'Espanya.

El ministre de finances grec George Papaconstantinou (dreta) parla amb el president del BCE Jean-Claude Trichet i el comissari de política econòmica de la UE avui a Brussel·les. Foto: Reuters.

Els ministres d'Economia de l'eurozona han fet avui llum verda al desemborsament dels 9.000 milions d'euros corresponents al segon tram del pla de rescat a Grècia pactat per l'UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un valor total de 110.000 milions en vista del bon resultat del pla d'ajust posat en marxa per les autoritats gregues. Dels 9.000 milions d'euros que rebrà Atenes, 6.500 milions els posaran els països de la zona euro i 2.500 el FMI. La missió enviada a Atenes per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI entre el 26 de juliol i el 5 d'agost per avaluar l'aplicació de les reformes pactades ha constatat "impressionants progressos". El nou Govern eslovac ha decidit no aportar l'1% que li correspon.

Els llibres de text són una de les despeses més costoses. Foto: R.L.

Dilluns que ve comença el curs escolar de milers d'infants de les Illes Balears. El Govern, conscient de l'augment de les despeses familiars, aconsella fer un consum responsable en el retorn a les aules per aconseguir un estalvi inportant. L'Executiu calcula que enguany la tornada a l'escola costarà una mitjana de 847 euros per alumne, un 5,47 per cent més que el 2009. Així mateix, veu amb preocupació l'alt cost i ha fet públics fins a deu consells a l'hora de comprar el material escolar. Recomana als consumidors que s'informin de les ajudes que ofereix el Govern, que comparin el preu en diferents establiments, que es planifiquin les compres amb antelació... Des de la Direcció General de Consum es recomana que els pares no mirin només el preu dels productes necessaris per tornar a l'escola. En aquest sentit, la seguretat dels productes és essencial. Des de Consum, de la Conselleria de Salut, s'han revisat un total de 50 productes, dels quals 26 estaven mal etiquetats. L'Executiu reclama també un consum sostenible i responsable i es recorda que el medi ambient hi sortirà guanyant. Consumir productes sostenibles ha de ser alguna cosa més que una simple moda.

El Producte Interior Brut de les Balears ha caigut un 1,8 per cent el 2009, davant la pujada de l'1,4 que va registrar el 2008, segons l'avenç de l'informe econòmic i social del Centre de Recerca Econòmica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la caixa d'estalvis "Sa Nostra. Segons aquestes dades, l'any passat el PIB no agrari de l'arxipèlag va ser de 24.174,88 milions d'euros corrents, dels quals 19.404 milions corresponen al sector serveis, 2.833 a la construcció i 1.937 a la indústria.

La presidència belga de la UE i representants de l'Eurocambra han arribat

aquesta tarda a un principi d'acord sobre la reforma del sistema europeu de supervisió bancària l'objectiu del qual és evitar futures crisis, segons han anunciat fonts socialistes.

La reforma crearà un sistema d'alerta que detectarà riscos per a l'economia i tres noves autoritats comunitàries de supervisió (bancària, borsari i d'assegurances) per millorar la coordinació entre supervisors nacionals.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, ha anunciat una substancial millora de les expectatives de creixement de la zona euro el 2010 i 2011 arran del creixement més fort del previst registrat pel bloc de l'euro a la primera meitat de l'any. En concret, les noves projeccions dels economistes del BCE preveuen una expansió del PIB de la zona euro d'entre l'1,4% i l'1,8% aquest any, davant del rang passat previst d'entre el 0,7% i l'1,3%, mentre que per a 2011 les expectatives de creixement oscil·len entre el 0,5% i el 2,3%, davant de les previsions del juny d'un creixement d'entre el 0,2% i l'1,2%.

Intervenció del secretari general d'UGT durant l'Assemblea de delegats del sector serveis. Foto: EFE.

El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha exigit avui al president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, que després de la vaga general del 29 de setembre rectifiqui la seva política econòmica. Durant la seva intervenció a l'Assemblea de delegats del sector serveis d'UGT, Méndez ha respost així a les declaracions de Zapatero, que des del Japó ha anunciat que "l'endemà de la vaga" continuarà amb la mateixa actitud de diàleg amb els sindicats que ha mantingut fins ara. Per a Méndez, després de la vaga general "hi ha d'haver una rectificació de la política del Govern, perquè així no es pot combatre la crisi".

Carles Manera medita com reduir el dèficit sense atacar el drets socials. Foto: M.À Cañellas

Ja li han sortit enemics a la proposta de retallada en els pressuposts de 2011. Tan sols un dia després que el conseller d'Economia, Carles Manera, fes l'anunci, en una entrevista a IB3 Ràdio, tant la classe política com els sindicats criticaren la mesura. El primer a obrir foc fou el Partit Popular, qui qualificà la retallada de "mesura improvisada". Mitjançant un comunicat enviat a la premsa, el grup parlamentari del PP considera que aquesta rebaixa és conseqüència d'haver ignorat la crisi des de bon començament, "en lloc d'adaptar-se a la situació real". Aquest endarreriment, així mateix, ha "incrementat encara més el deute de la Comunitat". No obstant això, el PP anuncia que donarà un vot de confiança a aquesta mesura "sempre que s'apliqui la retallada en àrees on sigui necessària". A més a més, existeix una creixent preocupació entre els membres del Bloc, que veuen una desconnexió entre les mesures econòmiques i els desitjos del seu electorat. Tot i que el conseller assegurà en un primer moment que no es tocarien les àrees d'Educació, Sanitat i Serveis Socials, els sindicats no se'n refien.

Una passatgera realitza la facturació automàtica per a un vol de la línia Lufthansa a l'aeroport de Francfurt. Foto: Efe.

El Govern alemany ha donat avui 'llum verda' definitiva al nou impost sobre els passatgers aeris que té com a objectiu recaptar 1.000 milions d'euros a l'any com a part del pla d'austeritat per reduir el dèficit estatal, segons informa avui la premsa local. L'impost, que començarà a aplicar-se el 2011, gravarà amb 45 euros per passatger als viatgers de llarga distància, amb 8 euros als de curt abas i amb 25 euros als d'abast mitjà, segons ha anunciat el ministre de Finances, Wolfgang Schaeuble. Els serveis de transferència o interconnexió de vols no tindrien càrregues extres, mentre que els vols de càrrega no quedaran afectats pel nou impost.

El nombre d'afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (REPTA) ha crescut en el primer semestre del 2010 a les Balears en 5.153 treballadors, el que converteix a la comunitat en l'única autonomia on les altes han superat a les baixes en els primers sis mesos de l'any, segons ha informat l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA). L'organització assenyala, d'aquesta manera, que les altes dels autònoms han augmentat a les illes en taxa interanual un 9,5 %, al registrar en el primer semestre de l'any 13.059 altes, davant de les 11.931 del mateix període del 2009 (1.128 més). En la mitja espanyola, les altes han crescut un 11,4 %, amb 26.851 altes més.

La despesa turística pujà un 12,5 % en el mes de juliol. Foto: N. Rincón.

Les Balears van ser la Comunitat Autònoma que va rebre una major despesa dels turistes el juliol, amb prop de 1.800 milions d'euros, la qual cosa representa una millora interanual del 12,5%, trencant amb la ratxa negativa que va començar l'abril de 2009, segons les xifres proporcionades avui per l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur) elaborada per l'Institut d'Estudis Turístics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. La despesa mitja per turista a l'arxipèlag es va situar en 119 euros, un 8,9 per cent més que el juliol de 2009, i un 32 per cent més que la despesa mitja en el conjunt espanyol. D'aquesta manera, les illes van ser la segona comunitat autònoma en despesa mitja diària per turista, sol superada per Madrid.

El Grup Sa Nostra ha obtingut un resultat abans d'impostos de 13,2 milions en el primer semestre, xifra que suposa un descens interanual del 68,1%, segons l'informe de gestió intermedi remès per l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. L'informe destaca "els esforços continuats per millorar l'eficiència del Grup" mitjançant "la racionalització del cost a causa que la situació econòmica no permet esperar elevats creixements de volum de negoci i marges".

Nou comunitats autònomes van incrementar el seu PIB per habitant en el període 2000-2009, especialment el País Basc, Astúries i Galícia, amb pujades entorn de deu punts. Segons dades recollides en l'últim número del butlletí econòmic d'Informació Comercial Espanyola, del Ministeri d'Indústria. Les Balears es troben en el grup que més va minvar el Producte Interior Brut.

El Govern central no aprovarà una pujada d'imposts. Així de clara es mostrà ahir la ministra d'Economia, Elena Salgado, en una compareixença conjunta precisament amb qui llançà aquesta idea diumenge: el ministre de Foment, José Blanco. Salgado argumentà que els ingressos prevists per a l'any que ve són suficients, si bé va admetre que hi podria haver "algun petit ajust" sense ànim recaptador per afavorir l'equitat fiscal.
Tot i així, matisà que no hi ha res decidit. A part d'aquesta petita concessió, la política fiscal creada pel PSOE no variarà ni un mil·límetre.

Els membres de l'assemblea general de socis de la Caixa Rural de les Balears votaran matí, dijous, si volen o no que la seva entitat es fusioni amb Cajamar. La caixa balear ha afirmat que aquesta fusió és la "millor alternativa de present i futur" per a ambdues entitats".

UM ha ratllat d'injust que els municipis de les Balears hagin de tornar 16 milions d'euros al Govern central per la liquidació del finançament de 2008, especialment quan els ajuntaments presten molts serveis que no els corresponen, el cost de la qual és assumit des de les "butxaques dels contribuents i els impostos de cada poble".

La venda de cotxes fou, en el mes de juny, un decisiu impuls per a la pujada dels índexs econòmics. Foto: Arxiu.

La facturació del sector serveis a les Balears va pujar l'11,8% i l'ocupació va créixer un 0,8%, sent la tercera comunitat en la qual més es va contractar, mentre que en el conjunt d'Espanya, la facturació va ser del 7,1% el juny i l'ocupació va caure l'1,1% el juny respecte al mateix mes de 2009. Els indicadors d'activitat facilitats avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) assenyalen que, de la mitjana del que va d'any, la facturació va créixer un 4,1 per cent a les Balears i l'ocupació, tanmateix, va baixar un 1,7 per cent. En relació amb el maig passat, la xifra de negocis es va incrementar més de dos punts en el conjunt d'Espanya i la de l'ocupació va ser dues dècimes superior.

El 64 per cent dels comerciants de Mallorca realitza un balanç negatiu del primer mes de rebaixes d'estiu, que transcorren del 7 de juliol al 7 d'agost, i manifesta que els resultats en vendes són pitjors que els obtinguts en les mateixes dates de l'any anterior, segons posa de manifest l'enquesta realitzada pel Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco).

L'índex de preus al consum (IPC) ha baixat quatre dècimes al juliol en relació amb el mes passat i la taxa interanual s'ha situat en l'1,9%, quatre dècimes superior a la registrada el juny, segons ha informat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, l'IPC mensual registra una taxa negativa, després de quatre mesos en positiu, mentre que l'IPC interanual torna a anotar-se al juliol un augment.

Les vivendes de segona mà encapçalen l'augment del mercat immobiliari. Foto: S. Cases.

El nombre d'operacions de compravenda d'habitatges registrat el juny a les Balears va ser de 867, xifra que suposa un increment del 25,8% respecte al mateix mes de 2009 i que contrasta amb l'augment del 7% a tot el país, una pujada més moderada que les registrades en els mesos precedents. Segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les vendes continuen estant impulsades pels habitatges usats, amb un total de 19.339 trasmissions el juny de les 37.297 totals, el 17,1% més que un any abans. Al contrari, la venda d'habitatges nous va caure el mes passat un 2,1%, en registrar-se 17.958 operacions. En el cas de les Balears, la compra d'habitatge nou va ser més rellevant, amb el 55,3% del total i un increment del 21,2% respecte a l'any passat.

El BBVA afirma que l'economia espanyola ha crescut un 0,2% durant el segon trimestre de l'any, en línia amb les dades del Banc d'Espanya, i amb indicadors del mes de juliol, assegura que ja dins del tercer trimestre, l'economia continua en positiu, amb un increment al voltant d'una dècima.

ALAS ha expressat el seu desacord amb la decisió de l'Ib-Salut de recomanar als Hospitals de les Balears la substitució de medicaments combinats (una sola pastilla al dia) per genèrics que obliguen a modificar la posologia actual. El conseller Thomàs ha explicat que "Si pot escollir-se entre dues pastilles que produeixen el mateix efecte, hem d'induir que el professional faci la prescripció del genèric que tingui un cost econòmic més baix".

Les Balears són la comunitat autònoma que va registrar un major increment en el nombre de dones autònomes entre els mesos de desembre de 2009 i juny de 2010, amb un total de 28.881 afiliades al Règim Especial de Treballadors Autònoms (REPTA), segons dades ofertes per la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA).

Les Balears han generat en el segon trimestre de l'any més de la meitat de l'ocupació creada en el conjunt de l'Estat, amb 43.600 ocupats més -del total de 82.700 nous ocupats en tot el país-, un 9,89 per cent més que en el trimestre anterior, el que significa que Balears ha assolit el major increment en termes absoluts i relatius del conjunt de comunitats autònomes.

La crisi econòmica ha tocat ben de prop les Balears. Ningú ja no ho dubta en aquests moments, quan el 41% de les empreses de les Illes ha duit a terme una reducció de la plantilla. Així ho posa de manifest el primer informe, Perspectives balears, elaborat durant el segon trimestre d'enguany per la firma KPMG i que ahir presentaren el director de la consultoria a l'Arxipèlag, Eliseo Llamazares, i el president del Cercle d'Economia, Alexandre Forcades.

El conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, ha lamentat el retall que aplicarà el Ministeri d'Habitatge amb l'objectiu de reduir dèficit públic, i que suposarà la supressió dels ajuts a la compra d'habitatges protegida, i ha avisat que Balears es veurà afectada per aquest retall.

El PP s'abstindrà en la votació del ple del Consell de Mallorca sobre la rebaixa dels sous a les funcionaris de la institució, el que permetrà que la mesura surti endavant gràcies al vot favorable de l'equip de govern, PSIB-PSOE i Bloc. El tema es tractarà probablement en el ple del pròxim 29 de juliol, després que el PP i Joan Lladó, conseller d'Esquerra, el partit del qual és soci del Bloc en el Consell, votassin en contra de la mesura en el ple de l'1 de juliol.

Els ministres d'Economia dels 27 demanaren ahir a l'Estat espanyol que concreti mesures noves d'ajust per a 2011 per valor de l'1,75% del PIB, la qual cosa equival a 17.500 milions d'€, per tal d'aconseguir l'objectiu de reduir el dèficit fins al 6% l'any que ve. Part d'aquesta retallada (l'1%) ja està prevista al sostre de despesa fixada pel Govern central per al 2011, però encara ha de detallar-se com s'aconseguirà, mentre que la resta (0,75%) haurà de ser assumida per les comunitats autònomes, segons recullen les conclusions sobre el pla d'ajust espanyol aprovades per l'Ecofin.

Dia 1 de juliol va entrar en vigor la pujada de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), una iniciativa del Govern de Rodríguez Zapatero no exempta de polèmica, durament criticada i posada en dubte en nombroses ocasions. La mesura ha suposat una pujada de l'impost al 18% en el tipus general; del 8% en el reduït, mentre que el superreduït es manté al 4%.

El Govern suprimirà 10.600 ocupacions de l'Administració General de l'Estat (AGE) fins al 2013, a fi d'estalviar prop de 250 milions d'euros en els pròxims tres anys. El Consell de Ministres aprovà ahir la reducció del nombre màxim de vacants a l'AGE del 8% al 5% a través de l'amortització o supressió d'aquestes places denominades RLT (Relació de Llocs de Treball) i que evitarà "desviacions a l'alça" en els salaris dels empleats públics.

El Consell de Mallorca ha aprovat per unanimitat una proposta de resolució al Debat de Política General presentada pel PSIB, mitjançant la qual s'ha instat el Govern central a buscar mecanismes de modificació a la incapacitat d'endeutament fins a l'exercici 2012 aprovat pel Reial Decret Llei de 20 de maig, a fi de permetre que les institucions insulars i els Ajuntaments amb una economia sanejada puguin acudir al crèdit per a inversions que permetin estalvis futurs i que assentin les bases d'un nou model d'economia sostenible.

Els presidents de les entitats signants. Foto: Efe.

Els presidents de Sa Nostra, Caja Granada, Caja Murcia i Caixa Penedès han signat el contracte pel qual constitueixen el Sistema d'Institucional de Protecció (SIP), que donarà lloc al cinquè grup financer de caixes per volum de negoci que operarà com a Banc Mare Nostrum. La signatura s'ha celebrat a la seu de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) a Madrid, després que els consells d'administració i les assemblees generals de les quatre caixes haguessin aprovat el document separadament, segons han informat les entitats en un comunicat conjunt.

Lema de la manifestació dels sindicats UGT, CCOO i Stei-i. Foto: J. Torres.

Prop de 400 persones s'han concentrat aquesta tarda a la Plaça d'Espanya de Palma per protestar contra la reforma laboral aprovada el passat 16 de juny pel Consell de Ministres, així com per mostrar el seu rebuig a les mesures del Govern central dirigides a reduir el dèficit, en dues manifestacions diferents convocades per UGT, CCOO i STEI-i, d'una banda, i CGT, CNT i CTA, per l'altre. Els representants de CGT, CNT i CTA, menys nombrosos respecte als simpatitzants de STEI-i i els sindicats majoritaris, han començat a acudir sobre les 19.00 hores a la Plaça d'Espanya de la capital balear, un escenari que han compartit durant uns trenta minuts amb els manifestants d'UGT, CCOO i STEI-i, per començar després una marxa pels carrers de Palma.

El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha oferit avui un "pacte" al Govern que, "a petició del Partit Popular, decideixi no pujar l'IVA i perdoni a les famílies i a empreses el càstig de pagar de les seves butxaques els errors econòmics de José Luis Rodríguez Zapatero".

Fernando Alzamora ha presidit l'assemblea. Foto: P. Bota.

L'Assemblea General de Sa Nostra ha aprovat per unanimitat el protocol d'actuació per dur a terme la seva integració en un Sistema Institució de Protecció (SIP) amb Caixa Penedès, Caja Murcia i Caja Granada, garantint que aquest procés, que culminarà el setembre, quan es ratifiqui de forma definitiva la fusió freda, no suposarà la pèrdua de cap ocupació a Balears, gràcies al pla de prejubilacions que posarà en marxa l'entitat en un termini de tres anys. Així ho han anunciat en roda de premsa el president i el director general de Sa Nostra, Fernando Alzamora i Pau Dols, que han remarcat que aquesta fusió tampoc no suposarà la desaparició de les oficines que la principal caixa de les Balears té a l'arxipèlag, ja que no es produirà cap tipus de duplicitat de xarxa amb les entitats signants, ja que cap d'elles no té presència a les Balears.

Les previsions per juliol i agost no són gaire bones i es confia en les reserves de darrera hora i les ofertes que facin els empresaris.

Estam a punt d'encetar el mes de juliol i la temporada turística no arranca a Balears. Les xifres no són les esperades i només les pernoctacions augmenten respecte de l'any passat. Amb tota la planta hotelera oberta, el mes de juny s'assolí una ocupació d'entre el 70 i el 75%, segons indicaren des de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM). Tanmateix, les previsions per als mesos de juliol i agost no són gaire optimistes i es confia en les reserves de darrera hora i les rebaixes dels hotelers. I és que, tot i ser temporada alta, per poder penjar el cartell de ple, els empresaris hotelers hauran d'aplicar, i de fet apliquen, rebaixes de devers el 10% en els preus previstos per a aquesta temporada.

Un milió de treballadors, segons el sindicat CGIL, s'han manifestat avui a les principals ciutats italianes per protestar contra l'ajust pressupostari recentment aprovat pel Govern de Silvio Berlusconi i que preveu el congelamiento dels sous dels funcionaris i importants retalls en l'àmbit de l'administració pública, entre altres mesures.

El secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida ha destacat avui que l'exercici 2010 serà un any «de transició» per al sector turístic, que va confirmant la tendència de recuperació segons es van coneixent les xifres, i ha assegurat que la reforma laboral serà «bona» per a tots els sectors, inclòs el turístic. Durant la seva compareixença davant de la cambra alta, Mesquida ha dit que la reforma laboral «serà bona per a tots» i influirà també «positivament» en el sector turístic, taxa d'atur mitjana del qua el 2009 ha estat del 16,2%, per sota de la mitjana nacional, pròxima al 20%.

Un home jove, autòcton o estranger, en edat de treballar i que té almenys un fill és el perfil de les persones que estan en una situació de "major risc" d'exclusió a l'Estat espanyol, segons l'informe anual sobre vulnerabilitat 2008/2009 presentat per Creu Roja i basat en 22.899 qüestionaris.

El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va donar suport ahir al Govern espanyol i qualificà de "molt eficaces" les mesures d'ajust fiscals i laborals que ha adoptat el president Zapatero per afrontar la crisi i remuntar l'economia.

Elke Loffler, directora executiva de l'organisme internacional Governance International, participà ahir en el Fòrum de la Ciutadania per a l'avaluació de les polítiques i serveis del govern, realitzat a Palma.

El portaveu de l'agrupació socialista de Calvià i precandidat del PSOE a la batlia, Alfonso Rodríguez Badal, va presentar ahir un pla de retallada de despeses municipals que la seva formació elevarà, via moció, al ple municipal. Rodríguez Badal va assegurar que, amb les mesures d'austeritat presentades, l'Ajuntament aconseguirà reduir la despesa dos milions d'euros cada any.

Els secretaris generals d'UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, han assegurat avui que el decret llei de reforma laboral "agreuja" i "n'empitjora encara més" l'esborrador inicial lliurat als agents socials. Així ho han considerat després de reunir-se aquesta tarda amb el portaveu d'ERC en el Congrés, Joan Tardá, dins de la ronda de contactes que mantenen amb els grups parlamentaris per explicar les raons dels sindicats contra la reforma laboral del Govern i demanar-los que no el validin el pròxim dia 22.

El Govern balear ha retallat en 250.000 euros les despeses d'organització del Dia de les Cases Regionals, que aquest any se celebrarà el pròxim dia 19 al parc de la Riera de Palma. Segons ha informat avui la Conselleria de Presidencia en un comunicat, l'acte de dissabte unificarà el Dia de les Cases Regionals i l'encontre d'aquestes associacions a Lluc que es venien celebrant cada any.

De la Vega i el responsable de Treball, Celestino Corbacho després del Consell de Ministres. Foto: Efe.

Una empresa només haurà d'acreditar pèrdues per justificar acomiadaments objectius, sense un període determinat per a això, ha explicat el titular de Treball, Celestino Corbacho, sobre la reforma laboral que avui ha aprovat el Govern. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres Corbacho ha afirmat no obstant això que les causes objectives d'un acomiadament "sempre les ha de determinar un jutge" pel que es manté la tutela judicial efectiva i va assegurar que el text del decret llei s'ha modificat per "donar claredat". Així mateix, ha dit que el Govern no espera" que aquest concepte es modifiqui durant la tramitació del decret llei en el Parlament com a projecte de llei a través de les esmenes que puguin presentar els diferents grups parlamentaris.

Méndez i Toxo consideren que decret agreuja i empitjora la reforma laboral

El Sistema Institucional de Protecció (SIP) integrat per les caixes d'estalvis de Granada, Múrcia, Penedès i les Balears (Sa Nostra) demanarà 915,5 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Així ho han explicat avui aquestes quatre entitats en sengles comunicats remesos a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en el que diuen que el procés “està subjecte a la formalització dels acords corresponents” i a la “aprovació definitiva dels respectius òrgans de govern” de les caixes citades i de les “autoritats administratives competents”.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat avui la liquidació del pressupost de la institució per a 2009 amb un dèficit de 887.000 euros, la qual cosa suposa un 0,186 per cent del pressupost inicial previst per al passat exercici i una disminució del 64,5 per cent respecte al dèficit resultant de 2008, que va assolir els 2,5 milions. Segons ha assegurat aquest matí el regidor d'Hisenda Andreu Alcover, la valoració d'aquestes xifres és “molt positiva” perquè el percentatge de desviació pressupostària és “molt inferior” a l'autoritzat pel Ministeri d'Economia.

Els convocants de la mobilització. Foto: Reuters.

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, confirmaren ahir que el 29 de setembre és la data que han elegit per convocar una vaga general contra la proposta de reforma laboral del Govern. La data ja va ser avançada ahir dematí pel secretari general de la federació del Metall i Construcció (MCA) d'UGT, Manuel Fernández Lito, qui recordà que per a aquell dia la Confederació Europea de Sindicats (CES) ha convocat una mobilització a l'UE contra els retalls socials que estan decidint tots els països membres. En roda de premsa conjunta i multitudinària, Méndez explicà que han constatat que el text del Govern lesiona els drets dels treballadors.

Els preus de l'habitatge lliure han caigut un 2,7 % a les Balears en el primer trimestre de l'any en comparació amb igual període de 2009, davant el descens interanual del 5,6 % que han experimentat les illes a l'últim trimestre de l'any passat, segons l'Índex de Preus de Vivenda (IPV) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així mateix, en els tres primers mesos d'aquest any el preu de l'habitatge nou ha abaixar a l'arxipèlag en un -4 % i el d'habitatge de segona mà ha caigut un -1,8 %.

La integració en Sistema Institucional de Protecció (SIP) de Caja Madrid, Bancaja, la Caja Insular de Ahorros de Canarias, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Àvila i Caja Segovia reduirà la plantilla total del grup en uns 3.400 treballadors i podria tancar unes 500 oficines, segons fonts sindicals consultades per Europa Press. La majoria dels empleats i de les oficines procediran de Caja Madrid i de Bancaja, llevat d'algun cas puntual d'alguna regió que requereixi un ajust més profund i que pugui afectar més empleats i sucursals d'alguna entitat integrant del SIP.

Francesc Fiol ha explicat l'oposició del seu grup a la proposta. Foto: J. Torres.

El Parlament balear ha aprovat avui, amb els vots del PSIB, UM i Bloc i el rebuig del PP el Projecte de Llei per reduir despeses en 103 milions d'euros, que contempla la reducció en un 5 per cent del sou dels funcionaris i treballadors públics, així com una disminució dels salaris dels alts càrrecs del Govern balear entre un 7 i un 9 per cent. Durant el Ple, el portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha remarcat que el seu partit no pot votar a favor que disminueix un 5 per cent el sou dels funcionaris i treballadors públics i, per això, ha justificat el seu vot en contra d'aquesta Llei, que s'ha tramitat per lectura única. Fiol ha criticat el fet que l'Executiu autonòmic hagi inclòs aquest retall de salaris en compliment d'un Decret Llei aprovat pel Govern central.

Antich: «Ni Zapatero ni Rajoy li diuen a aquest president què ha de fer»

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i UGT, Cándido Méndez, a la manifestació dels funcionaris el 8 de juny. Foto: Efe.

El Govern de Zapatero haurà de fer front a una vaga general. CCOO i UGT la convocaran "gairebé amb tota probabilitat" per a després de l'estiu, "els mesos de setembre o octubre". Segons fonts sindicals, el 29 de setembre és una de les dates que s'estudien, ja que coincideix amb les mobilitzacions que aquell dia durà a terme en diversos països la Confederació Europea de Sindicats (CES). Tanmateix, és previst que els secretaris sindicals de CCOO i UGT, Fernández Toxo i Méndez, respectivament, compareguin avui horabaixa per concretar-ne la data i els detalls. De moment, ja és ben segur que n'hi haurà, com anuncià ahir el responsable de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano.

El PSIB ha registrat avui una proposta de resolució al Debat de Política General del Consell, mitjançant la qual demana a aquesta institució que insti el Govern central a buscar mecanismes de flexibilitat a la incapacitat d'endeutament fins a l'exercici 2012 aprovat pel Reial Decret Llei de 20 de maig, a fi de permetre que institucions com el Consell i els Ajuntaments amb una economia sanejada puguin acudir al crèdit per a inversions que permetin estalvis futurs i que assentin les bases d'un nou model d'economia sostenible. Per la seva part, el Bloc defensa en una de les seves propostes de resolució que el Consell constati que l'article 14 de l'esmentat Reial Decret Llei, que prohibeix l'endeutament a les Coporaciones Locales i que va ser aprovat pel Govern central i validat pel Congrés dels Diputats, és "injust" i que, per tant, insti l'Executiu a "modificar-lo".

Antoni Diéguez, portaveu del PSIB al Parlament, durant una intervenció. Foto: M. À. Cañellas.

El portaveu del PSIB en el Parlament, Antoni Diéguez, ha informat avui que el Govern ajorna fins després de l'estiu la presentació dels dos Projectes de Lleis recaptadores via impostos que van ser aprovades el passat divendres en el Consell de Govern. El socialista ha fet aquest anunciat a la roda de premsa convocada després de l'executiva ordinària del partit, acompanyat per la portaveu del PSIB, Rosamaria Alberdi. Diéguez ha indicat que mentre el Projecte de Llei que pretén reduir despeses en 103 milions d'euros es votarà matí a la Cambra balear, els altres dos s'ajornaran fins a l'inici de les sessions parlamentàries després de l'estiu.

La patronal europea BusinessEurope preveu que l'economia de la zona euro creixi un 1,0 per cent al llarg de 2010 i un 1,3 per cent el 2011, segons l'informe de previsions que ha presentat avui. El Producte Interior Brut (PIB) de l'Eurozona tornarà a créixer durant el present any després de la caiguda del 4 per cent el 2009, gràcies a la recuperació de les principals economies, l'alemanya (el PIB de la qual creixerà un 1,8%) i la francesa (1,7%). Segons les previsions de BusinessEurope, Espanya serà l'únic gran país de l'euro en negatiu, amb una caiguda del 0,8%, una xifra que duplica la prevista pel Fons Monetari Internacional (FMI) en els seus últims càlculs.

Unió Sindical Obrera (USO) ha convocat per a demà a les 16.00 hores una protesta del personal docent de l'ensenyament concertat davant de la Conselleria d'Educació i Cultura per rebutjar el retall d'entre el 20 i el 30 per cent al complement salarial retributiu de les Balears anunciat pel Govern, que afectarà a entre 3.000 i 3.500 professors de la concertada i provocarà una reducció de 150 euros de mitjana en el salari d'aquest col·lectiu, a l'entendre que aquesta mesura és "il·legal sens dubte".

La diputada del PP per les Balears en el Congrés Maria Salom ha considerat avui una "molt mala notícia per a les Balears" la nova taxa aèria mediambiental a Alemanya proposada per la canceller, Angela Merkel, per reduir el dèficit i ha reclamat a l'Executiu central o autonòmic que es "mobilitzin" i recondueixin la situació ja que "ens jugam el nostre pa".

Francesc Antich i Carles Manera, en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres.

El Govern ha aprovat avui tres Projectes de Llei. El primer d'ells serà per reduir despeses en 103 milions d'euros; el segon per crear un impost ecològic sobre les empreses d'energia i comunicacions que incideixin en el medi ambient i amb el que es pretén recaptar 18 milions d'euros anuals; i el tercer per incrementar els impostos a les rendes més altes, a fi de recaptar entre 15 i 20 milions d'euros anuals. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el primer Projecte de Llei, que contempla la reducció en un 5 per cent del sou dels funcionaris i treballadors públics, es tramitarà per lectura única, amb la pretensió que sigui aprovat en el Ple del Parlament de dimarts vinent.

L'índex de preus de consum (IPC) ha pujat dues dècimes al maig en relació amb el mes passat, fet que permetrà que la taxa interanual se situï en l'1,8%, tres dècimes superior a la d'abril, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, l'IPC interanual ha registrat al maig el seu tercer repunt consecutiu, situant-se en el seu nivell més elevat des de novembre del 2008, mes en què la inflació ha arribat al 2,4%.

La borsa espanyola ha tancat avui amb la seva major alça percentual des del 10 de maig, quan l'eurozona ha implementat un mecanisme d'estabilització financera, encoratjada per una subhasta de valors al país i sòlides dades d'exportacions a la Xina. El Tresor públic espanyol ha rebut ofertes per més de 8.000 milions d'euros en la subhasta del dijous de valors a tres anys, la qual cosa ha injectat ànim als inversors en mig d'una crisi de deute a Europa. El principal índex, l'Ibex-35, ha apujat un 3,72 per cent a 9.198 punts.

La companyia Air Berlin va transportar un total de 11.205.691 passatgers, inclosos els trajectes TUIfly assumits, entre els mesos de gener a maig de 2010, xifra que suposa una disminució de l'1,8 per cent respecte al mateix període de l'any anterior. Segons ha informat l'aerolínia en un comunicat, l'ocupació va disminuir un 1,9 per cent, ja que va passar d'un 73,8% a un 71,9% en els cinc primers mesos de 2010. No obstant això, la capacitat acumulada de gener a maig de 2010 va augmentar un lleuger 0,7 per cent.

El Banc Mundial (BM) ha considerat que la situació econòmica a Espanya és "molt greu", encara que ha reconegut que les mesures d'austeritat fiscal adoptades pel Govern van en la "direcció correcta". "Crec que la situació a Espanya és molt greu i la desocupació extremadament alta", ha afirmat el director de tendències macroeconòmiques del BM, Andrew Burns, durant una roda de premsa en la qual s'ha presentat l'informe "Perspectives Econòmiques Mundials 2010". Burns ha dit que és "probable" que les mesurades de consolidació fiscal posades en marxa pel Govern espanyol redueixin el risc d'un empitjorament de la situació econòmica.

La Caixa adverteix que el producte interior brut (PIB) espanyol podria sofrir algun retrocés en els pròxims trimestres pels efectes de la crisi econòmica, mentre les mesures de correcció del dèficit afectaran la confiança dels ciutadans, que veuran alterat el seu consum. Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de l'informe mensual que elabora el servei d'estudis de La Caixa i que adverteix dels obstacles que es planen encara sobre l'economia espanyola, segons un comunicat d'aquesta entitat d'estalvis.

Jaume Font en una sessió plenària del Consell de Mallorca. Foto: P. Bota.

El portaveu del PP al Consell de Mallorca, Jaume Font, ha ofert a la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, un pacte a llarg termini, que podria arribar fins el 2020, per reduir entre 50 i 60 milions d'euros anuals en despeses evitant duplicitats amb el Govern i aplicant criteris d'"austeritat i racionalitat». En una roda de premsa, Font ha anunciat que al ple de debat sobre política general que es farà demà al Consell, el PP demanarà un debat «rigorós» sobre la dimensió i el funcionament d'aquesta institució, amb la finalitat que «siguem capaços d'asseure'ns en una taula, amb la finalitat d'acordar en tres mesos mesures d'austeritat.

La Ministra de Sanitat i Política Social, Trinidad Jiménez, ha rebutjat la possibilitat d'incorporar el copagament dins del Sistema Nacional de Salut però ha manifestat el seu interès en estudiar altres alternatives com una taxa que ajudi a mantenir la sostenibilitat del sistema sanitari. Segons el seu parer, el copagament com a mesura dissuasiva per a aquells que acudeixen en excés i sense necessitat al Sistema Nacional de Salut no suposaria un benefici econòmic per fer sostenible el sistema sanitari ja que "estalvii tindríem poc, perquè el 50 per cent de la despesa estructural és personal", a més, al voltant del 25-27 per cent és despesa farmacèutica i la resta s'empra en noves tecnologies i innovació.

Moment final de la manifestació, a la plaça de la Reina. Foto: J.M.

Potser la incidència de la vaga fou escassa, però els prop de 7.000 treballadors que els sindicats arreplegaren (més de 12.000, segons els convocants) fou un èxit que els deixà eufòrics. Sota el lema "Contra les retallades salarials i socials", una massa de banderoles, pancartes i xiulets començaren la protesta des de la plaça d'Espanya. Eren les 19.10 hores i no arribarien a la plaça de la Reina fins una hora més tard. A més a més, quan el començament tocava l'escenari des d'on es llegiren els parlaments, la coa de la manifestació encara circulava pel carrer de Sant Miquel.

El parquet madrileny ha tancat la sessió d'aquest dimarts amb una caiguda de l'1,43 % que ha portat el selectiu a sumar la seva tercera jornada consecutiva de descensos i el seu tercer mínim consecutiu, en acabar a la cota del 8.669,8 punts, la més baixa des d'abril del 2009. L'Ibex-35 ha obert en positiu, però amb guanys tan febles que als pocs minuts ha invertit la tendència, arrossegada per un nou màxim a la prima de risc a Espanya, que ha superat els 200 punts bàsics, i ja no ha estat capaç de recuperar el to positiu durant la resta de la sessió.

La secretària d'Estat per a la Funció Pública, Consol Rumí, ha dit que el seguiment mig de la vaga en l'Administració General de l'Estat (AGE) ha estat de l'11,85 %, sense incloure els empleats públics que estan realitzant serveis mínims. A la seva tercera roda de premsa per informar de les dades de participació, Rumí ha assegurat que "dins del respecte que al Govern li mereixen les organitzacions sindicals convocants" es pot dir que la vaga "ha tingut un abast limitat". Així mateix, ha insistit que la jornada d'atur convocada per CCOO, UGT i CSI-CSIF s'ha caracteritzat per la tranquil·litat i per l'absència d'incidents significatius per part de "qui han exercit el seu dret a la vaga de forma pacifica i responsable".

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, intervé en presència del seu homòleg d'Indústria, Miguel Sebastián, durant la sessió de control en el Senat. Foto: Efe.

El Govern central, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT tenen demà una darrera oportunitat per pactar la reforma del mercat de treball i evitar així que l'Executiu l'aprovi per reial decret. Demà està previst que a la tarda es reuneixi el ministre de Treball, Celestino Corbacho, amb el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez. Si no hi ha acord, el Govern començarà a negociar des de dijous la seva proposta de reforma laboral amb els partits polítics, segons fonts governamentals. El termini que ha fixat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per debatre-la amb els partits, sempre que no hi hagi hagut acord amb els agents socials, és fins al Consell de Ministres de dimecres 16 de juny. Sobre això, Corbacho ha afirmat que ho veu "difícil i complicat".

El consell d'administració de la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra proposarà a l'assemblea general de l'entitat en la seva reunió del pròxim 28 de juny la ratificació de la firma del protocol d'integració en un Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb Caixa Múrcia, Caixa Granada i Caixa Penedés. L'assemblea general ordinària ha estat convocada avui pel consell d'administració i inclou en la seva ordre del dia informar sobre les negociacions del projecte d'integració en un SIP i ratificar el protocol d'integració aprovat el passat 2 de juny, segons ha informat Sa Nostra en un comunicat.

El portaveu del PSIB en el Parlament, Antoni Diéguez, ha expressat el "total respecte" del seu grup cap als funcionaris que han secundat avui la vaga contra el retall dels seus salaris, una "mesura molt dura" segons el parer del diputat socialista. Ha admès que la baixada dels sous dels empleats públics és una decisió "impopular". Per la seva banda, el portaveu parlamentari del PP, Francesc Fiol, ha expressat la seva comprensió per la convocatòria de vaga que es du a terme en l'administració pública en protesta pel retall salarial imposat pel Govern als funcionaris. Biel Barceló, del Bloc, i Josep Melià, d'UM, també han fet declaracions sobre el tema als passadissos del Parlament.

La Unió Europea animà l'Estat espanyol a culminar com més aviat millor la reforma del mercat laboral i del sistema de pensions per accelerar la reducció del dèficit i el deute, recuperar competitivitat i calmar així els mercats. Aquesta petició de la UE va tenir lloc el dia previ a la reunió que el Govern, la patronal i els sindicats mantindran avui de nou per tal d'arribar a un acord sobre els possibles canvis que satisfaci totes les parts i sense que s'hagin d'aprovar el 16 de juny "sí o sí", tal com anuncià el Govern de Zapatero.

La delegació del Govern a les Balears ha destacat que la vaga de funcionaris i empleats públics transcorre avui a l'arxipèlag sense incidents. En un comunicat, la delegació del Govern ha afirmat que els serveis mínims garanteixen el normal funcionament dels serveis bàsics. La Delegació del Govern ha xifrat en un 7,4 % el seguiment de la vaga en aquesta institució en el cas de funcionaris. Quant al personal laboral, la vaga ha estat convocada pel 7 per cent.

El preu mitjà de l'habitatge ha registrat un descens del 4,4% el mes de maig respecte al mateix mes de l'any passat, si bé a les Balears i a les Canàries la caiguda dels preus no és tan notable doncs el descens s'ha situat en un 2,4% -fet que suposa dos punts per sota de la mitjana-, segons l'índex que Taxacions Immobiliàries (Tinsa) realitza sobre pisos lliures, tant nous com usats. La baixada acumulada des del màxim que ha arribat al desembre del 2007, en ple 'boom' immobiliari, no ha mostrat gairebé canvis significatius i s'ha situat al 16,5 %.

El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha recomanat als pares d'escolars que demà únicament deixin els seus fills en els centres educatius que se sumin a la vaga de funcionaris convocada per UGT, CCOO i CSIF en el cas que no els puguin «deixar en un altre lloc», amb l'objectiu d'evitar les «aglomeracions» d'alumnes. En declaracions als periodistes, el responsable educatiu ha remarcat que el primer que deuen fer els pares és tenir la informació necessària per saber si el centre escolar al qual assisteixen els seus fills se suma a la vaga. En el cas que sigui així, ha recordat que el seu departament ha establert uns serveis mínims perquè l'escola o institut romangui obert i els menors puguin romandre aquí.

Els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez (esquerra), i de CCOO, Ignacio Fernández Toxo. Foto: Arxiu.

Gairebé 2,5 milions d'utilitzats públics estan cridats a secundar demà, 8 de juny, la vaga general que han convocat CCOO, UGT i CSI-CSIF, i a la qual s'han anat sumant altres forces sindicals, per protestar contra les retallades salarials incloses pel Govern en el seu pla extraordinari per reduir el dèficit públic. Coincidint amb aquesta aturada general, els sindicats han convocat per a aquest mateix dia més de 60 actes per tot Espanya. El Govern de les Illes Balears ha anunciat que a les 12.00 hores la consellera d'Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa realitzarà una primera valoració sobre la vaga, que s'ampliarà amb noves dades i incidències a les 15.00 hores i de nou a les 18.00 hores.

Bartomeu Llinàs recomana als pares d'escolars que s'informin si el centre fa vaga

Fiol comprèn el "disgust" dels funcionaris

El Govern alemany estudia en el marc del seu pla d'ajust, que pretén reduir el dèficit pressupostari en 10.000 milions anuals fins a 2014, una dràstica retallada de la despesa mitjançant la reducció d'uns 10.000 funcionaris, així com una baixada salarial del 2,5% de mitjana a la resta de treballadors públics, mentre que des del costat dels ingressos l'executiu d'Angela Merkel estudia imposar un impost a la banca, així com les centrals nuclears, segons un esborrany del pla al qual ha tingut accés 'Financial Times'.

El nou Govern conservador d'Hongria ha advertit avui que el dèficit públic del país pot ser molt més elevat del pensat fins ara, la qual cosa ha generat un gran nerviosisme als mercats, davant del temor d'un nova crisi com la de Grècia. Péter Szíjjártó, portaveu de l'Executiu hongarès, ha dit que "l'economia del país està en una situació molt greu" i ha acusat l'anterior gabinet d'haver manipulat les dades econòmiques, tal com havia fet Grècia. El portaveu al·ludia així a una advertència del vicecap del governant partit Fidesz, Lajos Kósa, que ahir va assegurar que Hongria sofreix una crisi "comparable a la de Grècia".

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha assegurat que el repte actual en el context de crisi econòmica de la sanitat pública és "treure el màxim profit a cada euro", per a la qual cosa ha advocat per buscar l'eficiència en l'activitat sanitària. Thomàs ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa convocada amb motiu de les X Jornades de Gestió i Avaluació de Costos Sanitaris que han tingut lloc a Palma durant els tres últims dies i a la qual han assistit gairebé mil professionals nacionals i internacionals del col·lectiu sanitari.

Albert Moragues, conseller de Presidència, dirigirà també, a partir d'ara, l'àrea d'Agricultura i Pesca fins al traspàs als consells. Foto: T. Ayuga.

Els consellers de Turisme i Presidència, Joana Barceló i Albert Moragues, assumiran demà les noves competències assignades als seus departaments: Treball i Agricultura. Així ho ha anunciat Barceló en qualitat de portaveu de l'Executiu després de la reunió setmanal del Consell de Govern, l'última a la qual han assistit la consellera d'Agricultura sortint, Merce Amer, i el destituït conseller de Treball, Pere Aguiló, els departaments del qual han estat suprimits en el marc de contenció de la despesa pública. La Conselleria de Presidència mantindrà la seva denominació encara que assumeixi Agricultura, ja que les competències d'aquesta última matèria es transferiran aviat als consells insulars.

El Consell de Ministres ha autoritzat la signatura per part d'Espanya de l'Acord Marc de Facilitat Europea d'Estabilització Financera, conveni internacional per salvaguardar l'estabilitat de la zona euro i que suposa per al Govern espanyol un desemborsament de 52.352,51 milions d'euros. Segons la referència del Consell de Ministres, aquest acord se celebra entre els 16 Estats que integren la zona euro i una entitat jurídic-privada que es crea a aquests efectes, denominada "Facilitat Europea d'Estabilització Financera".

L'establiment del Coll d'en Rebassa. Foto d'Arxiu.

Dimecres vinent dia 9 a les 11.00 hores tindrà lloc una concentració convocada per Comissions Obreres i UGT, davant el Carrefour del Coll den Rebassa, com a protesta per la firma del conveni de grans magatzems, que consideren "regressiu" per als prop de 7.000 empleats que es veuran afectats a les illes. Després de reunir-se amb el president del Govern, Francesc Antich, el secretari general i membre de la Comissió Federal del Sindicat UGT-Federació de Comerç, Hoteleria, Turisme i Joc, Francisco Domínguez, ha explicat que aquest acte de protesta es desenvoluparà a moltes ciutats espanyoles.

El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, ha qualificat d'"altament positiva» la fusió 'freda' de Sa Nostra amb Caja Murcia, Caixa Penedès i Caja Granada en un Sistema Institucional de Protecció (SIP), a causa que no només s'ha «preservat la seva identitat i la seva Obra Social», sinó que, a més, permetrà «més agilitat, més capacitat de maniobra i una major presència en els mercats internacionals».

Fernando Alzamora serà el responsable de la Comissió d'Auditoria del nou grup. Foto: T.A.

Els consells d'administració de Caja Granada, Caja Murcia, Caixa Penedès i Sa Nostra han aprovat un protocol per crear un Sistema Institucional de Protecció (SIP), la societat central de la qual adoptarà la forma de banc, amb seu a Madrid i presidida pel president de la caixa murciana, Carlos Egea. Aquesta "fusió freda", que encara no ha determinat quina quantitat sol·licitarà al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), donarà lloc al sisè grup financer de caixes per volum de negoci, al setè per volum d'actius i al quart per nombre d'oficines i centrarà la seva activitat en l'arc mediterrani, han informat les entitats. Cada una de les quatre caixes mantindrà la personalitat.

El PP valora positivament la fusió freda de Sa Nostra

El PP proposa reduir un 25 per cent els alts càrrecs de la plantilla de l'Ajuntament aprovada en el pressuposat de 2010, eliminar els càrrecs executius d'Urbanisme i Habitatge i suprimir la partida destinada als dinamitzadors lingüístics, dins de les 14 mesures que ha donat a conèixer per reduir el dèficit públic i que suposen un estalvi d'uns deu milions d'euros. Així ho ha posat de manifest en roda de premsa el portaveu municipal Julio Martínez, que ha sol·licitat la convocatòria d'un ple extraordinari per debatre aquestes iniciatives a incloure en el pla d'austeritat que aprovarà el consistori.

El nombre d'aturats registrats a les oficines del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) va abaixar en 6.469 persones el maig, un 7,68 per cent respecte a abril, amb el que el volum total d'aturats es va situar en 77.795 persones, segons ha informat el Ministeri de Treball i Immigració. D'aquesta manera, l'atur retrocedeix a les illes per cinquè mes consecutiu (el gener va registrar la primera caiguda després de tancar l'any 2009 amb 17.800 aturats més) i ho fa en major mesura que el descens mig estatal (-1,84%).

Francesc Antich, president de la CAIB, al Parlament. Foto: J. Torres.

El president del Govern, Francesc Antich, ha avançat que en el marc de la reducció del sector públic en un 50 per cent (de 169 a 82) per fer front al dèficit, únicament cinc seran dissoltes, 24 sorgiran de les fusions que es duran a terme a 106 organismes i un total de 58 continuaran la seva tasca com en l'actualitat. Tanmateix, el cap de l'Executiu ha reconegut la complexitat d'aquest procés, que preveu allargar-se més enllà d'aquesta legislatura. Després de mantenir una reunió amb els diferents grups parlamentaris per traslladar-los aquesta proposta, Antich ha destacat la "bona acollida" que aquesta ha tingut entre les formacions, pel que ha apel·lat un "gran acord" entre totes aquestes de cara a la seva aprovació i ha confiat que el projecte "no sigui objecte de confrontació".

El Bloc eliminarà deu càrrecs de les tres Conselleries que gestiona

Els hotelers de les Balears han lamentat la decisió del Govern de fusionar les àrees de Turisme i Treball en una única Conselleria, i han confiat que aquesta nova remodelació de l'administració autonòmica no suposi una disminució del pressupost assignat a la promoció turística, que ascendeix a 24 milions d'euros el 2010. Així mateix, els hotelers s'han mostrat contraris a la proposta llançada avui pel cap de l'Executiu de pujar el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros.

El president del Col·legi Professional d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de les Balears, Josep Oliver, ha acusat el president del Govern, Francesc Antich, de "posar més traves a un sector que ja estava tocat", en haver proposat aquest matí elevar el tipus del 7 al 8 per cent de l'Impost de Transmissions en el cas de béns immobles superiors a 450.000 euros per recaptar prop de 3 milions d'euros. En declaracions a Europa Press, Oliver ha advertit que aquesta mesura podria suposar una disminució en la venda dels pisos de segona mà amb un cost superior als 450.000 euros i, en aquest sentit, ha considerat que en lloc de pujar els impostos, l'Executiu "deuria baixar-los", sobretot, "als joves i a les rendes més baixes" per incentivar el mercat immobiliari.

El parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger ha criticat avui que PP i UM exigeixin retallades al Govern i que, alhora, no siguin responsables i no afavoreixin que l'executiu autonòmic pugui augmentar els seus ingressos mitjançant mesures fiscals com l'augment dels impostos a les rendes més altes. En declaracions als periodistes als passadissos de la Cambra balear, Llauger ha remarcat que l'"esforç» anunciat ahir pel president del Govern, Francesc Antich, per fusionar diverses Conselleries ha d'anar acompanyat d'un altre per augmentar els ingressos de la comunitat i, en aquest sentit, ha advocat per incrementar el tram més alt de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l'impost de successions o establir algun gravamen mediambiental a les empreses.

Francesc Antich, president del Govern, explicant la reestructuració. Foto: T. Ayuga.

El president del Govern, Francesc Antich, ha anunciar la seva intenció de fusionar la Conselleria d'Agricultura amb la de Presidència i la de Treball amb la de Turisme, amb l'objectiu de racionalitzar l'administració pública per reduir el dèficit de la comunitat. Antich ha fet aquestes declaracions en el Consolat de Mar després d'una intensa jornada de reunions amb els representants de les diferents forces polítiques amb representació en el Parlament -UM, PP i Bloc- per abordar les mesures que ha preparat el Govern per reduir el dèficit, les quals seran presentades demà en el Parlament. El cap de l'Executiu balear ha concretat que el conseller de Presidència, Albert Moragues, assumirà el departament d'Agricultura.

Julio Martínez, portaveu popular, ha considerat la minva insuficient. Foto: S. Amengual.

El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat, amb els vots a favor del PP i Unió Mallorquina (UM), que la batlessa, Aina Calvo, es redueixi el salari un 10 %, en comptes del 9 % acordat per unanimitat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per al seu nivell de sou. El portaveu del grup municipal popular, Julio Martínez, ha justificat la proposta que el sou de Calvo es redueixi un 1 % més de l'estipulat per la FEMP en protesta perquè el govern municipal va presentar públicament dijous la seva proposta de retall salarial, quan els grups havien acordat "no parlar del tema" per assolir un acord per consens i "no fer política" sobre aquesta qüestió.

La reunió que va mantenir ahir el Govern amb els agents socials per desbloquejar la reforma laboral va acabar sense avanços i continuaran negociant durant el cap de setmana per cercar un acord i evitar així el conflicte social. Fonts sindicals van assenyalar que l'encontre no va servir per apropar les grans distàncies que encara separen sindicats i empresaris a causa, sobretot, de les posicions màximes que continua mantenint la CEOE.

L'entitat ha explicat al President de la CAIB que la setmana que ve el Consell d'administració tractarà el tema. Foto: Efe.

Sa Nostra durà a terme la setmana que ve un consell d'administració extraordinari en què s'aprovarà, previsiblement, un protocol d'intencions per aliar-se amb les caixes de Granada, Múrcia i Penedès en un Sistema Integrat de Protecció (SIP), més conegut com a 'fusió freda'. També aquestes tres caixes realitzaran el mateix dia un consell d'administració propi, de manera que en finalitzar es podria fer pública la notícia. Així mateix, un cop aprovat el protocol d'intencions, les quatre entitats financeres podrien avançar que sol·licitaran l'ajuda econòmica del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), ja que el termini per demanar aquest ajut finalitza a finals de mes.

El Govern calcula ara majors taxes de desocupació de les que abans preveia fins a 2013 i ha revisat a la baixa totes les previsions de creixement dels tres pròxims anys, mentre manté que la caiguda d'aquest exercici es quedarà en el 0,3 %. L'ajust fiscal al que l'Executiu s'ha vist obligat aquest any i els següents per accelerar la reducció del dèficit públic ha provocat importants canvis en el quadre macroeconòmic, amb revisions a la baixa en la majoria dels components de l'economia en el període 2010-2013.

Aina Calvo serà l'única a Cort que mantindrà el cotxe oficial les 24 hores del dia. Foto: P. Bota.

L'Ajuntament de Palma estalviarà 200.000 euros anuals amb l'eliminació de sis cotxes oficials (dos de l'Ajuntament i un de l'IME, Emaya, Emop i SMAP), de manera que només mantindrà dos vehicles d'aquest tipus al Consistori, que únicament operaran en horari de matí, mentre que la batlessa, Aina Calvo, en continuarà tenint un en exclusiva per a ella amb disponibilitat les 24 hores del dia. En una roda de premsa, el regidor d'Economia i Hisenda, Andreu Alcover, ha emmarcat aquesta supressió progressiva dels cotxes oficials en les mesures complementàries que aplicarà el Consistori per contribuir a la reducció del dèficit públic i que suposaran un estalvi anual de 600.000 euros. Entre aquestes mesures, ha destacat que el Consistori limitarà i restringirà l'ús dels telèfons mòbils per part dels treballadors i responsables municipals, inclosos els regidors i els alts càrrecs.

La secretària general de Comissions Obreres a les Balears, Katiana Vicens, ha donat suport a la decisió de convocar una vaga general si l'Executiu central aprova un decret per a la reforma general que inclogui mesures "que puguin lesionar els drets dels treballadors". Així ho ha indicat en declaracions a Europa Press després d'acudir al Consell Confederal del sindicat centrat en analitzar la situació actual referent a la reforma laboral. Precisament avui, els secretaris generals de CCOO i UGT a nivell nacional, Ignacio Fernández Toxo i Càndid Méndez, han presentat un document d'alternatives i propostes sindicals davant del retall social del Govern en el qual s'adverteix a l'Executiu que si aprova una reforma laboral per decret que inclogui mesurades "lesives" convocarà una vaga general.

El regidor d'Economia i Hisenda, Andreu Alcover, ha assegurat avui que encara no està en la situació d'haver de deixar de prestar algun servei, després que el Govern central hagi decidit que els Ajuntaments no poden sol·licitar més crèdits a partir del 2011 en el marc de les mesures dirigides a reduir el dèficit públic. En una roda de premsa, en la qual ha anunciat que el Consistori de Palma s'estalviarà 6 milions d'euros a través del Decret Llei de l'Executiu central i 600.000 euros mitjançant una sèrie de mesures pròpies de contenció de la despesa, Alcover ha remarcat que "mentre pugui", l'Ajuntament de Palma continuarà prestant tots els serveis que ofereix en aquests moments.

Els representants sindicals a la Delegació del Govern. Foto: M. À. Cañellas.

Els sindicats CCOO, UGT i CSI-CSIF han registrat el preavís de vaga en el sector públic per al proper 8 de juny i, a més, han anunciat la convocatòria d'una manifestació durant la tarda d'aquest mateix dia en què esperen que participi gran part dels ciutadans de les illes, ja que són els que patiran la "minva en la reposició d'efectius" provocada per les mesures de retall del dèficit anunciades pel Govern central. Així ho ha informat el secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT, Aurelio Martínez, després de fer lliurament del preavís en la Conselleria de Presidència i minuts abans de fer-ho en el Consolat i la Delegació de Govern.

Katiana Vicens (CCOO) recolza la vaga general si es perjudica els treballadors

El conseller de presidència ha assegurat avui a Eivissa que «la situació actual d'austeritat en les institucions illenques condicionarà la negociació del finançament dels Consells amb el Govern» prevista per a l'any vinent. Moragues ha explicat que «encara és d'hora» per saber si la crisi econòmica afectarà al consens d'un finançament just i equitatiu entre les illes. Així i tot, ha reconegut que és clar que «en cap cas beneficiarà». Per la seva banda, el president del Consell d'Eivissa, Xico Tarrés, espera que les illes menors deixin de ser «les grans perjudicades en el repartiment».

Antich i Manera a la roda de premsa d'avui per explicar el posicionament de la CAIB. Foto: J. Morey.

El portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha confirmat avui que el Govern proposarà al Ministeri d'Economia i Hisenda un estalvi de 100 milions d'euros a les Balears per reduir el dèficit, davant els prop de 200 que li exigeix l'Executiu central i que, segons el seu parer, són "excessius", tenint en compte que aquesta Comunitat ja ha fet una sèrie d'"esforços" en els últims anys, com reduir en un 6 per cent els Pressuposts per a 2010 i disminuir el número de Conselleries i càrrecs públics.

El Govern central podria retallar inversions fins els 344 milions

El PSIB espera trobar "punts d'equilibri" per a les entitats locals més sanejades

El PSIB sosté que el Govern i el partit a nivell federal són conscients de l'"esforç important" en matèria d'ajust pressupostari que han fet les Balears per combatre la crisi. A més, "entén" les declaracions efectuades pel president del Govern, Francesc Antich, i la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, sobre el "injust que suposa per a determinades entitats" locals el no poder sol·licitar crèdits a partir de 2011, ja que precisament en aquestes institucions recauen molts serveis socials que es deixen al ciutadà.

Diferents sindicats, com USO o ANPE, han participat de la manifestació. Foto: J. Torres.

Amb el lema "El problema és Zapatero, no els funcionaris públics" i al crit de "Zapatero, ja no tens afició", més de tres-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Palma en contra del decret de retall de la despesa pública aprovada pel Govern central. Diverses organitzacions sindicals s'han sumat a la mobilització convocada inicialment pel Sindicat Metge Lliure de Balears (Simebal) i el d'infermeria SATSE, i a qui han acudit també SAE, USO i el d'ensenyament ANPE. Junts han realitzat el recorregut entre la plaça d'Espanya i la Delegació de Govern. El secretari general del Sindicat Mèdic de Balears (Simebal), Isidro Torres, ha subratllat que la manifestació d'avui "és un clamor de protesta".

La Borsa espanyola ha abaixat l'1,27 per cent i ha perdut el nivell de 9.300 punts perjudicada per la caiguda dels mercats internacionals i dels grans valors. Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Ibex-35, en el qual només han apujat cinc valors, va abaixar 119,40 punts, equivalents a l'1,27 per cent, fins 9.287,90 punts, amb el que les pèrdues anuals augmenten fins al 22,21 per cent.

El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que l'incipient recuperació de l'economia espanyola serà «feble i fràgil» per això reclama l'aplicació «urgent» de mesures d'ampli abast dirigides a reequilibrar l'economia i restaurar la confiança entre les quals cita una reforma «radical» del mercat laboral, així com la consolidació del sector bancari i dels comptes públics.

Joana Barceló ha explicat l'aplicació a les Balears de les mesures adoptades per l'Executiu de Madrid. Foto: R. L.

Al Govern no li quadren els comptes. L'Executiu, segons reconegué ahir oficialment, treballa per estalviar 200 milions d'euros públics, però ja admet que difícilment podrà assolir un ajust tan fort a aquestes altures de l'any. Amb la rebaixa de sous estalviarà 30 milions i amb les mesures de contenció en la dispensió de medicaments, vuit més. Tanmateix, ara per ara, només disposa d'una partida de 30 milions d'inversions no executades on retallar i sap que els increments d'imposts plantejats no bastaran perquè, com a molt, suposarien uns 40 milions. En total, té quantificats uns cent milions, la meitat del previst. Per tant, el gruix del pla d'ajust haurà de sortir d'una forta retallada de la despesa corrent i de la reducció de sector públic i, així i tot, difícilment se'n sortirà.

Retallada de sous entre un 0,56 i un 7%

Les Balears patiren una caiguda del 20,7% en l'arribada de turistes internacionals durant el mes d'abril --marcat pel fenomen del núvol volcànic, en recalar a les illes només 465.025 visitants forans-. Amb això, l'arxipèlag se situa com la destinació que presenta major baixada percentual del país. Així ho indiquen les dades de l'Enquesta de Moviments Turístics en Frontera (Frontur) difosa pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i indica que Espanya va rebre 3,9 milions de turistes l'abril, un 13,3% menys que el mateix mes de l'any passat.

El gruix dels manifestants han cridat consignes contra la retallada de despesa pública. Foto: J. Torres.

Al voltant de mig miler de persones s'han concentrat avui capvespre, a partir de les 19.00 hores, davant la Delegació del Govern, a Palma, contra el pla de retall anunciat la passada setmana pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per reduir el dèficit públic, i que contempla una reducció del sou dels funcionaris i la congelació de les pensions. Amb aquest acte de protesta, els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF han expressat el seu total rebuig de les mesures que el Govern vol dur a terme i que han de ser ratificades a través d'un Decret Llei en el Consell de Ministres previst per a aquesta tarda. Els sindicats convocants han criticat la imprecisió dels retalls.

El ministre alemany de Finances Wolfgang Schäuble, la canciller Angela Merkel, el comissari europeu de Mercat Interior Michel Barnier i el president del Banc Europeu de Reconstrucció Thomas Mirow han abordat l'establiment d'una major regulació dels mercats financers. Foto: Efe.

Representants dels governs i institucions de la Unió Europea es reuneixen aquest divendres per extreure les lliçons de la crisi grega i debatre reformes en les regles del seu jove unió econòmica i monetària que assegurin la seva supervivència. Es tracta de la primera reunió del grup especial que van decidir crear el març els governants de la Unió Europea i la direcció del qual van confiar al president del Consell Europeu, el belga Herman Van Rompuy. Integrat majoritàriament pels propis ministres de Finances, que han vingut reunint-se de forma gairebé contínua des que va esclatar la crisi del deute grec, el grup tindrà davant de si, d'aquí a octubre, una agenda molt delicada.

La borsa espanyola ha abaixat avui l'1,13 per cent i ha perdut el nivell de 9.300 punts perjudicada per la caiguda de Wall Street després que es coneguessin males dades del mercat laboral nord-americà i d'expectatives de la seva economia. Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Ibex-35 ha abaixat 106 punts, equivalents a l'1,13 per cent, fins 9.270,50 punts. Les pèrdues anuals augmenten fins i tot el 22,36 per cent. A Europa, amb l'euro a 1,238 dòlars, París ha perdut el 2,25 per cent; Fráncfort, el 2,02 per cent; l'índex Euro Stoxx 50, l'1,9 per cent; Milà, l'1,69 per cent, i Londres, l'1,65 per cent.

El Govern està ultimant els detalls d'un nou impost per a les rendes molt altes, després de l'anunci realitzat ahir en aquest sentit pel cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. Fonts del Govern han informat que aquest nou impost està bastant avançat, però han subratllat que, en principi, no seria una mesura que s'aprovaria en el Consell de Ministres d'avui. Aquesta tarda, el Govern aprovarà un decret que inclourà, entre altres mesures, la rebaixa salarial per als funcionaris, avançada per Sabater en la seva compareixença davant el ple del Congrés el dimecres de la passada setmana.

La diputada del PP per les Balears al Congrés, Maria Salom, ha censurat els plans de retallada d'inversió en obra pública de l'Executiu central que, segons la seva opinió, poden fer que diverses inversions estatals centrades en la comunitat «quedin en paper mullat». Salom ha avançat que el Grup Parlamentari Popular a la cambra baixa sol·licitarà «explicacions» sobre la incidència dels plans de reducció de despesa pública i sol·licitarà, mitjançant iniciatives parlamentàries, «documentació sobre totes les retallades que afectaran a les Balears».

El delegat del Govern a les Balears, Ramon Socías, ha afirmat aquest matí a Eivissa que l'arxipèlag balear patirà menys les restriccions econòmiques que aprovi aquesta tarda el Govern central. Per al delegat del Govern, els retalls no afectaran el reforç de les forces de seguretat de la "operació Estiu" i, pràcticament, tampoc no es tocaran "els convenis firmats amb Madrid en matèria de carreteres", segons ha declarat durant una visita a l'inici de les obres de la nova comisaria d'Eivissa.

Francesc Antich, en una imatge d'arxiu. Foto: S. Amengual.

El president del Govern, Francesc Antich, ha manifestat que la retallada que haurà de fer la comunitat per adaptar-s'al pla d'ajustament del Govern espanyol afectarà a "quantitats importants", tot i que no ha precisat de quina xifra és tracta i ha avançat que el fet més probable és que hagin de passar encara alguns dies fins que el Govern conegui la lletra menuda de l'esforç econòmic que haurà de fer l'arxipèlag. Tot i això, el president ha destacat que durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera es va parlar que aquesta xifra podria rondar els 170 milions d'euros, si bé no ha concretat d'on serà detreta l'esmentada quantitat.

Maria Salom (PP) demanarà pels projectes 'que es quedaran en paper mullat'

Ramon Socías diu que les illes patiran menys que altres comunitats

El ministre de Foment, José Blanco, ha anunciat que, a causa del Pla d'Ajust previst pel Govern, les actuacions tant en carreteres com en ferrocarrils sofriran un retard mig d'almenys un any en els terminis d'execució. Blanc, que ha acudit a la Comissió de Foment del Congrés, ha indicat que d'aquest retard se'n van salvar "aquelles que puguem licitar o complementar a través del Pla Extraordinari de Col·laboració Públic-Privada", ja que en aquests casos, "es podran mantenir els terminis".

El Consell de Ministres té previst aprovar demà el decret amb els històrics retalls socials amb què vol accelerar la reducció del dèficit, unes mesures que també provocaran que l'Executiu revisi a la baixa la seva previsió de creixement per a l'any que ve. I és que el Govern també té intenció demà d'aprovar el sostre de despesa pressupostària per a 2011, que amb tota probabilitat es veurà fortament reduït per continuar amb l'ajust fiscal al que Espanya està obligada.

La recuperació del sector financer i la pujada dels mercats internacionals ha permès que la borsa espanyola registràs la segona major pujada de l'any, el 3,68 per cent, i recuperàs el nivell de 9.600 punts. Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Ibex-35, en el qual només ha baixar una empresa, ha guanyat 341,50 punts, equivalents al 3,68 per cent, fins 9.627,60 punts. Les pèrdues anuals descendeixen fins al 19,37 per cent.

La ministra espanyola d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha confirmat que revisarà a la baixa, en unes dècimes, la previsió de creixement econòmic a Espanya per a 2011, com a resultat de les últimes mesures d'ajust anunciades. En roda de premsa després de la reunió del Consell Ecofin de la UE, la vicepresidenta segona ha deixat clar que "menys creixement del previst no vol dir creixement negatiu" en qualsevol cas.

Part dels escons de la cambra, en un moment de la sessió plenària d'avui. Foto: T. Ayuga.

Tots els grups parlamentaris de les Balears han donat suport avui a una rebaixa dels sous dels diputats per disminuir el dèficit públic, en concordança amb la rebaixa en un 5 per cent de mitjana dels salaris dels funcionaris i treballadors públics, anunciada la setmana passada pel president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero. Als passadissos del Parlament, el portaveu del PSIB, Antoni Diéguez, ha remarcat que la rebaixa dels sous dels diputats es farà segur" a les Balears, una vegada es conegui el contingut i l'abast de les normes que aprovi aquesta setmana el Consell de Ministres.

Antich convida el PP a consensuar les mesures d'estalvi

El ministre ha participat en un col·loqui amb empresaris de Lleida. Foto: Efe.

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha insistit avui que el diàleg social del Govern amb patronal i sindicats sobre la reforma laboral ha de tancar-se aquest mes, i confia que aquesta taula no es trenqui ni es convoqui una vaga general malgrat el pla d'ajust anunciat per l'Executiu. Corbacho, que ha participat en Lleida en un dinar col·loqui organitzat pel Forum Empresa, ha explicat, durant una visita a l'Ajuntament lleidatà, que hi ha una clara voluntat dels agents socials d'arribar a un acord a la taula de diàleg social al marge de les mesures d'ajust anunciades pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

La vaga general es retarda al 8 de juny

El Banc Central Europeu (BCE) ha adquirit un total de 16.500 milions d'euros en bons dels governs de l'eurozona fins a divendres passat, quan es va complir la primera setmana des que el Consell de Govern de la institució decidís el passat 10 de maig autoritzar la compra de deute públic, segons va informar l'entitat, que pretén neutralitzar l'excés de liquiditat producte d'aquestes operacions mitjançant la captació de dipòsits a una setmana.

Francesch Antich, en una compareixença. Foto: Efe.

El president de les Balears, Francesc Antich, ha subratllat avui que "l'important i prioritari" no és el resultat per als partits de les eleccions de 2011, sinó estudiar i prendre mesures per fer front a la crisi econòmica que afecta directament a milers d'aturats de les illes, ha recordat. El secretari general dels socialistes de les illes ha negat amb rotunditat que la seva formació estigui en negociacions amb el Bloc i UM de cara als comicis autonòmics i municipals de 2011. Rosamaria Alberdi ha explicat, per la seva banca, que la comunitat està treballant en una sèrie de mesures pròpies com la racionalització de la despesa del Govern.

El Ibex va patir el major desciens des de l'octubre de 2008.

Per terra. La borsa espanyola va baixar ahir un 6,64%, la major caiguda des d'octubre de 2008, i va descendir fins a 9.300 punts, afectada pels dubtes sobre la recuperació de l'economia europea, l'execució d'ordres de venda automàtiques i el retrocés dels mercats internacionals. Així, l'índex de referència del mercat espanyol, l'Ibex-35, en el qual van baixar tots els valors, va perdre 662,80 punts, equivalents al 6,64%, fins a 9.314,70 punts. Les pèrdues anuals creixen fins al 21,99%, mentre que en la setmana puja un 2,97%. A Europa, amb l'euro a 1,239 dòlars, nivell desconegut des d'abril de 2006, Milà va perdre un 5,26%; l'índex Euro Stoxx, el 4,68%; París, el 4,65%; Londres, el 3,14%, i Frankfurt, el 3,12%. La borsa espanyola començà la jornada amb pèrdues moderades condicionades pel tancament negatiu de Wall Street el dia anterior i pel mal començament de les places europees. El mercat no prestava gaire atenció a l'IPC d'abril, que va pujar un 1,1% durant aquell mes. En poc temps augmentava la caiguda fins al 3 per cent i la borsa baixava fins i tot al nivell de 9.600 punts, sobre el qual transcorreria fins a l'obertura de Wall Street. En l'increment de les pèrdues influïen determinats rumors, com la possibilitat de desintegració de l'euro o que el Banc Central Europeu deixaria de comprar deute espanyol o italià, o les previsions d'un menor creixement al Vell Continent pels plans d'ajust i les pujades d'impostos.

Passatgers dins la terminal de l'aeroport de Son Sant Joan. Foto: J. Morey.

El núvol de cendra volcànica procedent del volcà islandès ha reduït en un 1,3 milions el nombre de passatgers a l'Aeroport de Palma durant el passat mes d'abril, el que significa una reducció del 16 per cent, segons ha informat avui Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena). Per la seva part, l'aeroport d'Eivissa va rebre un total de 200.303 passatgers, la qual cosa suposa un augment del 8 per cent. Menorca, en canvi, va tenir un total de 101.290 passatgers, un 5,9 per cent més que l'any anterior. Quant al nombre d'operacions, l'aeroport de Palma va comptabilitzar un 8 per cent menys; el d'Eivissa va registrar un 8,1 per cent més i el de Menorca va registrar una caiguda de 8%.

El vicesecretari general dels Socialistes de Mallorca, Cosme Bonet, ha realitzat una anàlisi de la situació política actual i ha defensat que "la més important" de les mesures anunciades ahir pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, és que "no es toquen els principals pilars de l'estat de benestar" com són l'educació, la sanitat i, sobretot, les prestació per a aturats, "que són la part més important a reforçar en aquests moments".

El president del Govern, Francesc Antich, i el portaveu del Bloc, Biel Barceló, han acordat que les mesures que s'adoptin a les Balears per reduir el dèficit no suposarà cap tipus de retall a l'educació, ni a la sanitat, ni als serveis socials bàsics de la Comunitat. En declaracions a Europa Press, fonts del Bloc han indicat que en aquest encontre, Antich també s'ha compromès a consensuar amb la formació nacionalista totes aquelles mesures dirigides a disminuir el dèficit, entre les quals "es troba a sobre de la taula la reducció dels sous als alts càrrecs".

UGT ha exigit avui al president del Govern, Francesc Antich, que no apliqui als empleats públics del Govern la reducció salarial del 5 per cent anunciada ahir pel líder de l'Executiu central, José Luis Rodríguez Zapatero, en entendre que aquest col·lectiu ja pateix les conseqüències de les mesures d'ajust pressupostari de la Llei de Pressupostos de la Comunitat per a 2010.

El Govern de Portugal ha aprovat avui noves mesures d'austeritat, acordades amb el principal partit de l'oposició, que permetin retallar el dèficit pressupostari del país, i que inclouen un retall del 5% en els salaris dels empleats públics de major jerarquia i una alça de l'IVA d'un punt percentual. El primer ministre portuguès, José Sócrates, ha anunciat que també s'imposarà una taxa extraordinària als ingressos de fins i tot l'1,5% i que s'incrementarà un 2,5% l'impost als beneficis dels bancs i les grans empreses.

Les comunitats autònomes han assumit amb normalitat els retalls anunciats pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, entre aquets la reducció salarial del 5 per cent als funcionaris, si bé les governades pel PP creuen que les noves mesures han estat improvisades i arriben tard. Unes més sorpreses que altres -algun president autonòmic ha reconegut que coneixia les mesures des d'ahir-, les comunitats hauran d'estudiar ara els anuncis de Zapatero i aplicar la reducció salarial a tots els empleats públics.

La diputada del PP per les Balears en el Congrés, Maria Salom, ha censurat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "no haver fet els deures" en matèria de contenció de despesa i tractar ara d'"estrènyer-se el cinturó" a costa dels sectors més febles de la societat, com és el cas dels pensionistes.

El sindicat de docents de l'ensenyament públic STEI-i ha convocat per a aquest divendres un concentració a les 12.00 hores davant de les portes de la delegació del Govern a les Balears per protestar per la proposta de l'Executiu central de retallar el salari dels funcionaris a partir de juny. El STEI-i fa una trucada a la resta d'organitzacions sindicals a donar "una resposta unitària a aquesta agressió".

El PSM s'ha oposat a les "equivocades" les mesures anunciades pel president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, per reduir el dèficit, i ha advocat per altres alternatives, com que es redueixi l'Administració estatal i s'incrementi la lluita contra el frau. El secretari general dels nacionalistes i portaveu parlamentari del Bloc i PSM-Verds, Biel Barceló, critica en un comunicat que aquestes mesures prenen ara "per no fer els deures quan tocava", i proposa al seu torn diverses solucions per retallar el dèficit.

Unió Mallorquina ha qualificat avui d'"improvisades" les mesures anunciades pel president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, per accelerar la reducció del dèficit, i ha assegurat que suposen "un reconeixement del fracàs de la política econòmica" de l'executiu central.

Els agents borsaris estigueren ahir molt atents als moviments. Foto: Justin Lane. Efe

La borsa espanyola baixà ahir el 3,32%, la quarta major caiguda de l'any, perjudicada per la recollida de beneficis, després que en la jornada de dilluns registràs la major pujada de la història (14,43%). Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Íbex 35, va perdre 343,30 punts, equivalents al 3,32%, fins a quedar en 10.008,60 punts, amb la qual cosa les pèrdues anuals augmenten fins al 16,18%. Tots els grans valors de l'Íbex van baixar ahir: Telefónica va perdre el 3,69%; Santander, el 3,33%; BBVA, el 3,06%; Iberdrola, el 2,74%, i Repsol YPF, l'1,38 %. Sacyr Vallehermoso liderà les pèrdues de l'Íbex, ja que va baixar el 5,41%, seguida de Bankinter, el 4,48%; Banco Popular, el 4,42%, i Banc Sabadell, el 4,03%. Només van pujar tres empreses: Inditex, el 3,04%; Ferrovial, el 0,41%, i Enagás, el 0,03%. Així, el parquet madrileny ja començà ahir la sessió amb pèrdues considerables i superiors al 3%, fruit de la recollida de beneficis després de la inusual pujada de la vigília, influïda per la creació d'un fons per donar suport a l'euro i les mesures anunciades per reduir el dèficit públic. D'aquesta manera, el mercat obria per davall de 10.000 punts.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el dèficit públic de les Balears se situa en el 3,5 per cent del PIB, davant l'1,8 per cent que es va trobar a l'inici de la legislatura, si bé ha defensat aquest increment, a fi de pal·liar la caiguda dels ingressos en un context de crisi en el qual el sector privat no estira" l'economia. Als passadissos del Parlament, Manera ha admès que les Balears es troben a la "franja alta de dèficit i deute" en comparació amb la resta de Comunitats Autònomes, si bé ha indicat que València, Múrcia i Catalunya se situen per damunt l'arxipèlag.

Respecte al deute públic de les illes, ha recordat que assoleix els 3.400 milions d'euros, el que suposa que s'ha multiplicat en un 1,8, respecte al deute generat en l'anterior legislatura (2003-07) en la qual, al seu torn, es va multiplicar en un 2,44. "Fàcilment el deute de les Balears es multiplicarà aquesta legislatura en una xifra similar", ha reconegut Manera, qui, no obstant això, ha recalcat que el Govern ha optat per endeutar-se en una època de "vaques flaques en el que es necessita que el sector públic tiri del carro de l'economia", mentre que el Govern de Jaume Matas ha endeutat a la Comunitat i ha recorregut al dèficit en un moment en què hi havia ingressos, la qual cosa ha provocat que, actualment, "no hi hagi superàvit".

Manera ha recordat que tant l'actual deute com l'actual dèficit públic de les Balears s'han generat després que l'Executiu balear hagi fet un "esforç descomunal d'inversió pública de gairebé 1.600 milions d'euros en dos anys i mig de legislatura", a fi de "pal·liar les conseqüències de la crisi injectant diners al mercat". Preguntat pel suggeriment que va fer ahir el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en el sentit que el retall addicional del dèficit el 2010, que se situa en l'11,2 per cent del PIB nacional, afectarà a les Comunitats Autònomes, Manera ha avançat que el Govern farà en els propers mesos un "ajustament" a les partides pressupostàries, que afectaran la gestió del personal, però va explicar que això no tindrà conseqüències en els serveis que es prestaran a la ciutadania.

A més, ha indicat que això no suposarà una reducció del número de Conselleries, ni de treballadors, ni una baixada dels sous, sinó que es pretén "fusionar més empreses públiques", a fi de "racionalitzar al màxim" aquest sector, per al qual, segons ha recordat, el Govern pretén negociar amb el PP i UM la Llei del Sector Públic.

La borsa de Madrid va viure ahir una jornada a l'alça. Foto: Agències.

L'Ibex 35 registrà ahir la major pujada de la seva història, ja que guanyà un 14,43% que la va situar en la cota dels 10.351,9 punts, impulsada per l'aprovació per part de la UE i de l'FMI d'un fons de rescat dotat amb 750.000 milions per assistir els països de l'eurozona, especialment Espanya i Portugal. D'aquesta manera, el selectiu recuperà tot el que havia perdut durant la setmana passada (-13,78%), la pitjor baixada des d'octubre de 2008, i superà amb contundència la major crescuda registrada fins ara, la del 13 d'octubre de 2008 (10,65%). La banca va ser el sector que donà un impuls més gran al selectiu.

El principal indicador de la Borsa espanyola, l'Ibex-35, ha aconseguit la seva major pujada de tots els temps (12,11%) gràcies a l'acció coordinada de la Unió Europea (UE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE). A les 12.00 hores el selectiu espanyol recuperava 1.095 punts i se situava en 10.141 unitats, mentre que l'Índex General de la Borsa de Madrid, amb tots els seus sectors en positiu, avançava el 12,12%.

El Consell del BCE, encapçalat per Trichet, s'ha reunit a Lisboa. Foto: Efe.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, ha subratllar que "Espanya i Portugal no són Grècia", després d'una reunió de la institució a Lisboa. "Tots els països han de fer tot el que se'ls ha demanat i seguir un rumb que els pugui portar a l'estabilitat a mitjà termini", ha apuntat Trichet. En una roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern del BCE, el president de l'organisme ha indicat que aquesta estabilitat serà "fonamental per a les famílies, animarà a les empreses" i tranquil·litzarà els observadors externs.

Els bancs europeus, en perill segons Moody's

Les economies de Portugal i Espanya, en el punt de mira. A la imatge, la Borsa de Madrid. Foto: Efe.

La borsa espanyola conté la sagnia. El parquet madrileny aconseguí moderar les caigudes en el tancament de la sessió i es va anotar un descens del 2,27%, malgrat fregar el 4 per cent durant alguns moments de la jornada. Així mateix, l'Íbex 35 va acabar en el nivell dels 9.635,2 punts, nou mínim des del 14 de juliol de 2009. Els bons del deute van patir una forta sacsejada que els col·locà en la màxima distància dels alemanys des de març de 1997 (just abans que es presentàs el pla d'estabilitat per impulsar l'entrada d'Espanya en l'euro). L'Íbex obrí amb signe negatiu i mantingué els "números vermells" durant tota la sessió pels dubtes i la por de la crisi grega, que va portar el selectiu a anotar-se la segona major caiguda de l'any. El selectiu es va moure durant gairebé tota la sessió entre l'1 per cent i el 2,5% de baixada, però després de l'advertència de Moody's sobre una possible rebaixa de l'arqueig de Portugal, el descens es va pronunciar fins a superar el 3%, xifra que conduí l'Íbex a viure moments de tensió, que van fer presagiar una altra jornada negra al parquet madrileny.

El president de la Petita i mitjana empresa de Mallorca (PIMEM), Joan Cabrera, ha demanat als sindicats que no "amaguin la realitat" i que deixin d'"aplaudir" el Govern per intentar fer veure "que no passa res", amb referència a les reaccions sindicals després de la publicació de les dades de l'atur que situen la xifra d'aturats el passat mes en 84.264 persones. En declaracions a Europa Press, Cabrera ha asseverat que no "s'arribarà a cap solució" per sortir de l'actual crisi econòmica "si no es posen les coses damunt la taula" i els sindicats -en clara referència a Comissions Obreres i UGT- deixen d'"aplaudir" al Govern malgrat les dades de l'atur que mostren un increment de la desocupació en termes interanuals del 17,12 per cent, el que suposa 12.318 aturats més que l'abril del passat any.

Cabrera ha fet aquestes declaracions amb referència a les dades de l'atur fetes públiques ahir pel Ministeri de Treball i Immigració que mostren que el nombre d'aturats registrats a les oficines del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) va baixar en 3.861 persones l'abril, un 4,38 per cent respecte a març, amb el que el volum total d'aturats es va situar en 84.264 persones. Davant d'aquesta situació, l'empresari ha criticat els sindicats i ha afirmat que, "si aquests no aporten una reforma laboral ja" perquè les Pimes obtinguin ajuts, "difícilment" no es podrà millorar la situació. Així, ha recordat que les Pimes representen el 96 per cent del teixit empresarial i de la mà d'obra de les illes.

L'empresari ha subratllat que "no es pot llançar la culpa de tot al volcà" islandès que col·lapsà l'espai aeri el mes passat o a altres circumstàncies que han ofegats la comunitat, com les pluges o "les bombes" terroristes que el passat estiu la banda ETA va fer detonar a Mallorca. Per això, ha destacat que cal posar en marxa una reforma laboral amb la màxima immediatesa. El president de Pimem ha assenyalat que, encara que les últimes dades de l'atur són "preocupants", encara és més "significativa" la constatació que existeix una crisi de confiança entre la gent, tal com s'ha pogut comprovar, segons l'empresari, amb la caiguda avui de l'Ibex que va registrar aquest dimarts la segona major caiguda de l'any (-5,41%).

La Borsa d'Atenes ha tancat avui amb una nova caiguda, del 3,91 per cent, després de les violentes protestes. L'índex general ha conclòs a 1.662,10 punts, seguint la tònica a la baixa amb què va començar la setmana arran del profund pla d'austeritat ordenat pel govern grec per salvar el país de la fallida. Aquest és l'índex més baix de la borsa grega en els últims 14 mesos. La borsa espanyola registra un nou mínim anual després d'abaixar el 2,27 % i tancar a prop de 9.600 punts, per la desconfiança dels inversors sobre el sosteniment de les finances i després que l'agència d'estudis de riscs Moody's posàs en revisió el deute de Portugal.

El primer ministre grec, Yorgos Papandréu, ha condemnat avui la mort de tres empleats de banca en un incendi ocasionat a Atenes per manifestants durant la vaga general convocada per a avui al país contra les mesures d'austeritat del govern. "La violència porta a la violència", ha declarat Papandréu en el Parlament, consternat pel que va qualificar de "tragèdia" en referir-se al "assassinat de tres conciutadans".

El tema econòmic ha centrat part del debat d'avui. A la imatge, Antich i Moragues amb el responsable d'Economia. Foto: M. À. Cañellas.

El president del Govern, Francesc Antich, va admetre ahir la seva "preocupació" per l'increment de l'endeutament provocat pel seu executiu i afirmà que si el PP multiplicà el deute per 2,4 entre 2003 i 2007, amb ell tornarà a multiplicar-se per 2,4. Amb tot, advertí que el context econòmic és diferent i recalcà que mentre que ara es "justifica" perquè hi ha crisi i es fan obres que paga l'Estat, el seu antecessor, Jaume Matas, l'augmentà quan l'economia creixia un 2% i per fer obres que hauria pogut assumir l'Estat. Antich responia així la pregunta parlamentària del popular Francesc Fiol, qui assegurà que està "molt preocupat" per aquesta pujada. Fiol advertí que l'Executiu haurà passat d'un endeutament del 6,8% del PIB autonòmic l'any 2006 a un del 13,8% del PIB el 2010 (3.900 milions) i haurà situat la Comunitat com la segona més endeutada de l'Estat.

El conseller de Treball i Formació, Pere Aguiló, ha considerat que el descens de la desocupació registrat el passat mes d'abril a les Balears -3.861 menys a l'atur- apunten a la major capacitat de les illes a l'hora de crear llocs de treball i demostren ser un signe "clar" de recuperació econòmica, si bé "no serà ràpida".

Moment de la manifestació a la plaça d'Espanya, a Palma. Foto: S. Amengual.

Un centenar de persones s'han concentrat avui a Palma contra la reducció del 43 per cent del pressupost de Correus, que ha ocasionat, segons han denunciat, una "pèrdua en els drets" dels prop de 1.300 treballadors de les illes i, per això, han reclamat una "regulació clara" sobre la futura Llei Postal, que suposarà la liberalització del sector, peticions que si no són ateses pel Govern central ocasionaran la convocatòria d'una vaga general el pròxim mes de juny. Els empleats han lamentat que, malgrat que encara no s'ha produït cap acomiadament, sí que hi ha hagut una reducció de la plantilla.

L'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) ha aplaudit l'anunci de la Comissió Europea (CE) del conjunt de mesures a curt i mig termini per superar la crisi aèria causada per les cendres del volcà islandès i el tancament dels espais aeris. "Aplaudesc els comissaris Slim Kallas (de Transport), Joaquín Almunia (Competència) i Olli Rehn (Assumptes Econòmics) per la seva ràpida acció. Les aerolínies han perdut ingressos per valor de 1.700 milions de dòlars en només sis dies, amb el major impacte en les línies aèries europees", ha dit Giovanni Bisignani, director general de l'IATA.

Els aeroports de l'Estat espanyol recuperen la normalitat després d'haver-se aixecat les restriccions de vol als països europeus afectats pel núvol de cendra procedent de l'islandès Eyjafjalla, i amb el començament de la sortida massiva de passatgers a les seves destinacions. El gestor aeroportuari AENA ha informat que s'han cancel·lat només 589 dels 5.231 vols programats per a avui i que, del total, 2.020 estaven previstos perquè fessin els trajectes a les zones afectades pel núvol volcànic, i d'ells s'han cancel·lat 545, mentre que 858 ja han sortit a la seva destinació.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat a l'alça el seu pronòstic per a l'economia espanyola el 2010 en augurar una contracció del Producte Interior Brut (PIB) del 0,4 per cent, dues dècimes menys de l'estimat el gener (-0,6%), mentre que ha mantingut la seva previsió de creixement del 0,9 per cent el 2011, en el marc d'una recuperació de l'economia global "més fort" del previst. En aquesta línia, el FMI augura un creixement del 4,2 per cent aquest any, tres dècimes més del previst el gener, mentre manté el pronòstic per a 2011 en una expansió del 4,3 per cent.

Reunió dels sectors turístics amb Joana Barceló. Foto: Caib.

La consellera de Turisme, Joana Barceló, ha revelat que la situació generada després de la cancel·lació de centenars de vols durant els últims dies amb destinació a Balears, a conseqüència del núvol de cendra provocada per l'erupció d'un volcà a Islàndia, ocasionarà que s'avanci en un projecte mitjançant el qual haurà un servei de relacions públiques amb Anglaterra i Alemanya per conèixer l'opinió els ciutadans dels principals emissors de turistes. En declaracions als periodistes als passadissos del Parlament després d'haver-se reunit amb hotelers, agències de viatges i touroperadors, ha reconegut que les pèrdues són «importants».

La consellera de Turisme, Joana Barceló, es reunirà demà a Palma amb els hotelers, les agències de viatges, les companyies aèries i els touroperadors espanyols, anglesos i alemanys per analitzar la situació generada després de la cancel·lació dels vols durant els últims dies amb destinació a les Balears, a conseqüència del núvol de cendra provocat per l'erupció d'un volcà a Islàndia.

L'aerolínia britànica British Airways (BA) ha conclòs un test de vol sense evidències de dany als motors per la cendra procedent del núvol volcànic islandès, segons informa la cadena de televisió britànica Sky News. El Boeing 747 que duia a bord al conseller delegat del grup, Willie Walsh, ha aterrat sense incidents a la seu del grup a Cardiff, després d'un vol de més de dues hores operat a una altitud de 40.000 peus.

Fernández de la Vega i Elena Salgado, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Foto: Efe.

El Consell de Ministres va aprovar ahir un paquet de mesures anticrisi acordades amb els grups polítics després de les negociacions parlamentàries en el marc del Pacte de Zurbano. Hi destaquen les ajudes per a la llar, de les quals es podran beneficiar el 95% dels contribuents. D'aquesta manera, de les 54 iniciatives que formaven part del document discutit en la comissió de Zurbano, se n'han autoritzades 25, a més d'una d'addicional relacionada amb el sector aeri. Així mateix, s'hi afegeixen quatre acords més relacionats amb els crèdits ICO. En total, són 31 disposicions a les quals cal sumar-ne quatre més d'aprovades en el decret del 30 de març passat.

La contractació de fixos discontinus a les Balears va créixer en el primer trimestre de l'any un 17,3 per cent respecte al passat any, amb 16.695 treballadors entre gener i febrer d'aquest any per incorporar-se al seu lloc de treball. D'aquests, un poc més de la meitat són dones (51 per cent). La Conselleria de Treball i Formació ha assenyalar avui en un comunicat que aquestes dades indiquen "un millor inici de la temporada turística d'aquest any".

La desestacionalització turística. Aquesta paraula, tan malsonant i alhora tan necessària per a les Balears, és molt anterior a la crisi econòmica que omple el nostre dia a dia. Fa anys que es parla d'allargar l'activitat turística -el principal motor econòmic de les Illes- tants de mesos com sigui possible per fugir, així, de la temporalitat que pesa sobre tants d'empresaris i treballadors. No obstant això, la recessió no ha fet sinó accentuar, encara més, aquesta marcada estacionalitat.

El Govern ha decidit ajornar al Consell de Ministres de dia 9 d'abril l'aprovació del decret llei d''estímul econòmic', que inicialment estava previst per al proper dimarts, argumentant que alguns grups, com CiU, hagin demanat ampliar el termini per presentar les propostes al text anticrisi, segons fonts de la Moncloa. Fins al moment, la majoria dels partits han mostrat el seu descontentament pel document enviat des de l'Executiu.

Les comunitats autònomes governades pel PP han coincidit avui en la "filosofia d'austeritat" pressupostària i el control de la despesa, però s'han abstingut a l'hora de votar el pla del Govern central per considerar-ho "només propaganda i fum".

F. Antich amb J. Barceló, en un dels actes del dia. Foto: T. Ayuga.

El president del Govern, Francesc Antich, i la consellera de Turisme, Joana Barceló, recomanaren ahir al sector turístic i hoteler balear que aguantin la pressió dels touroperadors en l'estratègia comercial de rebaixa de preus, "perquè mantenir els preus es traduirà al final en una millora de la rendibilitat empresarial. Sabem i coneixem la professionalitat del sector hoteler, però també entenem que en una conjuntura turística marcada per la venda tardana de reserves i la complexitat d'una situació econòmica complicada, els touroperadors pressionen. Afrontar la pressió suposarà mantenir rendibilitat empresarial".

Imatge del conseller, fa uns dies a Menorca. Foto: S. Cases.

El conseller balear de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha considerat avui que la vaga convocada per Comissions Obreres a la sanitat pública els dies 8 d'abril i el 6 de maig en protesta pel retall pressupostari aplicat per la Conselleria "no té sentit ni raó de ser" i ha argumentat que el Govern tracta d'optimitzar els recursos de què disposa amb uns "pressuposts austers" que van ser aprovats pel Parlament. Thomàs ha fet aquestes declaracions després de la presentació de la nova web de l'Ib-Salut. En aquesta línia, el conseller ha afirmat que "cal ser conscients" de la situació general de crisi econòmica i, per això, ha assegurat que la Conselleria tracta d'administrar i racionalitzar el pressupost per oferir "el millor servei" i que "la qualitat assistencial sanitària no es ressenti". Thomàs ha comentat també que la Conselleria està negociant un pla de finançament del deute públic de l'Ib-Salut que els podria donar cert marge d'actuació.

Les Comissions Obreres convoquen dos dies de vaga a la sanitat pública balear. Les aturades, que seran el 8 d'abril i el 6 de maig, aspiren a mobilitzar els prop de 14.000 treballadors que integren aquest sector. Manel Pelarda, portaveu de l'àrea sanitària de CCOO, assegurà ahir que anuncien l'aturada amb un mes d'antelació per deixar marge a la negociació. "No ens tancam a parlar amb l'Ib-Salut, però el seu desgovern i la seva nul·la voluntat negociadora no són bons presagis", explicà Pelarda.

El líder del PP, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que el problema del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, no és el fet que li hagin faltat suports a les Corts Generals per tirar endavant les seves propostes, sinó que li han mancat "idees, coratge i determinació per governar" i prendre mesures que treguin Espanya de la crisi. En aquest sentit, va afirmar que el PP farà costat al Govern per crear ocupació, "però no per fer polítiques que continuïn torturant els espanyols".

El president del PP, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, vol "guanyar temps" amb la seva oferta de pacte econòmic als partits polítics. A més, va considerar que el cap de l'Executiu "vol fugir de les seves responsabilitats", per la qual cosa va assenyalar que el seu partit no pot fer-li costat fins que no "rectifiqui".

El president de l'Executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, lamentà ahir la "paradoxa" que els mercats financers que salvaren els governs tractin ara de posar-los dificultats, i advertí que els dèficits públics es reduiran, però no a costa de la cohesió social.

Francesc Antich assegut devora Juan Villar Mir, fill del president d'OHL. Fotografia d'Efe.

El president de les Balears, Francesc Antich, ha reiterat avui la petició de diàleg a l'oposició per vèncer la crisi, en uns moments en què ni els sectors econòmics, ni els sindicats, no aposten per ruptures, sinó per sumar esforços. En el transcurs d'un dinar organitzat pel Fòrum de la Nova Economia, Antich ha dit que és "conscient" que últimament les notícies que han arribat a Madrid sobre les Balears, no són les millors i això "en res no ajuda l'economia" de les Illes. Ha destacat que els casos de corrupció entelen la confiança de la ciutadania en les institucions i són una xacra per a l'activitat econòmica. La seva actuació en contra d'aquestes formes de gestionar ha estat el que ha deixat al seu govern "en minoria".

Imatge d'arxiu d'un dels avions de la companyia. Fotografia de S. Amengual.

Hola Airlines, amb seu a Palma, ha suspès les seves operacions i presentarà aquesta setmana un ERE que afectarà a la totalitat de la plantilla, després que el gerent i director general de l'aerolínia, Mario Hidalgo, presentàs ahir la seva dimissió. Hidalgo va prendre ahir la decisió de suspendre les operacions de la companyia, en no poder fer front a l'alt cost de manteniment dels seus dos avions, així com als salaris de la companyia. No obstant això, fonts de la companyia han informat que encara no li ha estat retirada la llicència d'explotació com a operador per part de les autoritats aeronàutiques tot i que la Direcció General d'Aviació Civil (DGAC) ja ha estat informada de la situació.

Manifestació a la UNED, el passat 11 de febrer contra la retallada de la subvenció. Fotografia d'À. Sepúlveda.

El PP ha considerat avui que l'Executiu autonòmic hauria de «plantejar-se» si hauria de sol·licitar al Govern espanyol les competències de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), així com si fer-ho és «viable», ja que, segons va entendre, això «no pot quedar al marge d'un projecte d'un Govern seriós». Així ho ha recriminat al ple d'avui el parlamentari del PP Miquel Munar, qui, a més, ha destacat que el Govern hauria de «veure si és hora d'insertar-ho en una llei perquè estigui en un projecte educatiu» ja que «això és el que fa un govern de progrés». Munar s'ha referit així a la polèmica sorgida arran que aparegués la notícia que el Consell de Mallorca havia retallat en un 90% les subvencions a la UNED.

Una de les façanes d'accés al Riskal. Fotografia de M. À. Cañellas.

El centre de cultura, oci, gastronomia i esdeveniments Riskal de Palma va tancar ahir les portes de manera sorprenent per als treballadors, després de poc més d'un any en funcionament, ja que s'inaugurà el desembre de 2008. El propietari del complex, Joan Gelabert Martínez, confirmà ahir mateix la notícia a l'agència Europa Press i va atribuir la situació a la conjuntura econòmica actual. Gelabert assenyalà que s'ha produït un "nombre important" d'acomiadaments entre els prop de 30 treballadors que hi havia en plantilla, que fa uns mesos assolia el centenar. Concretament, ahir dematí Gelabert va decretar el tancament de Riskal, que ocupa un solar de 2.700 metres quadrats ubicat als afores del nucli urbà de la capital balear, a la carretera que comunica amb la barriada d'Establiments, mentre que el lloc web està despenjat d'internet i els telèfons de reserves estan inactius.

Les patronals CAEB i PIMEB, així com els sindicats UGT i CCOO han coincidit avui en reclamar al president del Govern, Francesc Antich, que mantingui la Conselleria de Turisme i que no convoqui eleccions anticipades, "excepte que la situació sigui insostenible", després que hagi decidit governar en solitari amb el Bloc, després de cessar els consellers d'UM de l'Executiu, Miquel Àngel Grimalt (Medi Ambient), Miquel Ferrer (Turisme) i Mateu Cañellas (Esports i Joventut).

La inestabilitat econòmica perjudicà el parquet madrileny. Foto: Efe.

Les dades que posen de manifest la delicada situació de l'economia de l'Estat passaren ahir factura a la borsa espanyola, que retrocedí un 5,94%. Es tracta de la pitjor baixada en una sessió des de principi de novembre de 2008. Així, la jornada borsària es tancà en 10.241,70 punts, arrossegada per la por sobre l'evolució d'algunes economies europees i l'obertura en negatiu de Wall Street. El vermell de les caigudes imperà en la cotització de gairebé la totalitat de les empreses que es negocien al mercat estatal de renda variable. De fet, els grans valors del selectiu Íbex-35 visqueren una jornada de retrocessos pronunciats en la qual el Banco Santander -que presentava els resultats de 2009- davallà un 9,40%, el BBVA un 7,54%, Telefónica un 3,44%, Repsol YPF un 3,55% i Iberdrola un 4,71%.

El president del Govern, Francesc Antich, i el conseller d'Economia, Carles Manera, han afirmat avui que la crisi «podria haver tocat fons a Balears», ja que hi ha una sèrie de factors que posen en relleu «un tímid però tangible repunt de l'economia balear».

Obama, en un moment del seu discurs. Foto: EFE.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha assegurat que la recuperació de l'ocupació serà la principal prioritat del seu Govern el 2010 i per això ha instat el Senat que aprovi «sense dilació» la reforma laboral aprovada pel Congrés, amb la qual pretén fomentar la creació d'ocupacions en el camp de les energies renovables. Durant el seu primer discurs sobre l'Estat de la Unió, el mandatari ha fet una forta defensa de les petites i mitjanes empreses nord-americanes, ha apostat per un nou model econòmic a llarg termini basat en la innovació i s'ha mostrat ferm en el seu propòsit de reformar el sistema financer a favor de les famílies i les classes mitges.

Tot i la certesa que cal fer alguna cosa per rescatar l’economia americana i que és necessari fer-ho amb rapidesa, republicans i demòcrates aparcaren ahir les negociacions després del fracàs d’arribar a un acord dijous.

"Estrènyer-se el cinturó". Això és el que toca, o almenys allò que el Govern ha decidit davant la crisi econòmica: Moderar encara més la despesa pública en els Pressuposts Generals de l’Estat per a 2009. Un compromís d’austeritat que, tanmateix, no impedirà que tant l’Estat com el conjunt de les administracions tanquin amb dèficit enguany i el que ve.

I els foscos niguls arribaren al món de la festa. La crisi econòmica també ha començat a atacar el sector de sales de festa i discoteques. Així ho constataran al congrés de federacions del ram, que s’inicia avui a Palma. Al debat, hi assistiran dues delegacions internacionals, arribades d’Itèlia i de Portugal, respectivament.El mallorquí Pedro Vidal Amengual, president del gremi a l’Estat espanyol.

L’Oficina Federal d’Investigacions (FBI) ha iniciat una indagació sobre quatre institucions financeres involucrades en la crisi econòmica que sacseja els Estats Units, segons informà ahir la cadena de notícies CNN. La cadena de televisió nord-americana, que cità fonts de l’FBI no identificades, assegurà que la investigació afecta els gegants financers Fannie Mae i Freddie Mac, com també Lehman Brothers i la companyia d’assegurances American International Group (AIG).

El model econòmic balear ha caducat. Cal transformar-lo, idò. Així ho manifestà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, en el decurs de la presentació de l’Informe econòmic i social de les Illes Balears 2007. L’expert va assegurar que la davallada de l’economia "no ha tocat fons" i agregà que el model econòmic de la Comunitat Autònoma "encara té recorregut", tot i que "cada cop és menor".

Una setmana destructiva, esperançadora i, sobretot, d’infart. Els darrers dies el parquet de tot el món sofrí una sacsejada brutal com a conseqüència de les crisis creditícies de diversos bancs, que enfonsaren les borses des dels Estats Units fins al Japó, amb xifres que recordaven la crisi de l’11 de setembre de 2001.

El principal indicador del mercat espanyol, l'Ibex-35, ha repuntat avui el 8,71 per cent, la seva major alça des de 1991, després de guanyar 926,30 punts, fins 11.557,90. Entre els grans valors del mercat, Santander va acabar la jornada amb una pujada del 12,96 per cent; BBVA, del 12,04 per cent; Telefónica, del 5,90 per cent; Iberdrola, del 5,67 per cent, i Repsol YPF, del 5,69 per cent.

Els sis bancs centrals més importants del món pactaren ahir la injecció de 180.000 milions de dòlars per liquiditat. L’acció protagonitzada per la Reserva Federal dels EUA (Fed), el Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals de Japó, Anglaterra, el Canadà i Suïssa aconseguí amortitzar la caiguda dels parquets sense ser suficient per remuntar en l’àmbit de les borses europees, que visqueren una jornada d’incertesa vers la crisi financera en àmbit internacional.

Les previsions de creiment de l’economia balear per al tancament de 2008 se situen, ara per ara, a l’1,2%. Així ho pronosticà ahir la Cambra de Comerç de Mallorca. Joan Gual de Torrella, director de la institució, atribuí aquesta reducció de les previsions inicials a "la incertesa" que regna pertot arreu. "L’alentiment econòmic està sent més fort del que esperàvem", digué Gual, "i més ràpid".

La sacsejada financera continua en els parquets mundials. Les borses europees tancaren ahir les seves sessions amb una nova davallada causada per l’obertura a la baixa de Wall Street, que no aconseguí remuntar malgrat l’anunci del rescat de la companyia d’assegurances AIG (American International Group), la més important de tot el món, a mans de la Reserva Federal nord-americana (Fed).

El nivell de delinqüència a les Balears durant 2008 baixarà entre un 2 i un 3 per cent, segons va predir avui el delegat del Govern, Ramón Socías, en valorar les “xifres que tenim de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional” fins a setembre.

La caiguda de les borses mundials després de l’atemptat contra les Torres Bessones suposà una catàstrofe econòmica. Aquests dies, els mercats estan revivint un nou "dilluns negre" i sofreixen un pànic semblant al que es registrà després de l’11 de setembre de 2001.

Ara toca impulsar el màrqueting que arribi directament al consumidor. Així, decreixeran els esforços de la Conselleria de Turisme per tal de ser present a fires de promoció turística. Això avançà, ahir en seu parlamentària, el conseller Francesc Buils. A més a més, el Pla de màrqueting de l’Institut Balear del Turisme (Ibatur) 2009-2012 serà presentat el novembre.

L’Ajuntament de Palma atorgarà en un sol dia la concessió de llicències d’obra menor i simple a través d’internet, com una de les noves mesures per plantar cara a la situació de crisi econòmica. La batlessa de Palma, Aina Calvo, anuncià ahir que aquest sistema de llicències on-line s’implantarà a Cort abans de final d’any.

Lehman Brothers va arribar a negociar-se avui a quinze centaus per acció, el que suposa un descens del 95,9 per cent respecto al tancament de la setmana passada, quan encara no se sabia que el banc d'inversió es declararia en fallida en no trobar un comprador.

El principal indicador del mercat espanyol, l'Ibex-35, va caure en la sessió d'avui 513 punts, equivalents al 4,50 per cent, fins 10.889 punts, mínim de l'any. Entre els grans valors del mercat, Santander va acabar la jornada amb un retrocés del 6,88 per cent; Telefónica, del 3,33 per cent; BBVA del 6,80 per cent; Repsol, del 7,45 per cent, i Iberdrola, del 4,64 per cent.

A Mallorca hi ha uns 2.000 immigrants que estan sent víctimes de les xarxes d’explotació laboral per part d’empresaris que s’aprofiten de la seva condició d’"irregulars". Treballen 12 hores diàries a tres euros l’hora i quan s’atreveixen a explicar-ho supliquen que no es denunciï la seva situació.

La Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques encara no ha registrat cap oferta de sòls urbans, urbanitzables o rústics de transició —àrees de transició de creixement en el cas de Mallorca— en la seva oferta pública derivada de la llei d’actuacions urgents que estan destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública, aprovada el maig passat.

Finalment el Govern central ha posat nom a la popularment anomenada crisi econòmica: recessió. El vicepresident segon i ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, va reconèixer aquest dimarts la "possibilitat i risc" que l’economia espanyola decreixi, és a dir, que la seva activitat financera disminueixi.

La Borsa de Nova York va celebrar avui la decisió del Govern nord-americà d'intervenir els gegants hipotecaris Freddie Mac i Fannie Mae amb una alça del 3,05 per cent de l'índex Dow Jones de Industriales en l'obertura de la sessió.

Els inversors tornaren a mostrar aquest divendres en borsa els seus temors davant de les previsions de menor creixement anunciades pel Banc Central Europeu (BCE) i apostaren per les vendes per segona jornada consecutiva, fet que va dur el mercat espanyol a tancar en 11.139,07 punts, mínim anual.

Turistes i residents han hagut d’estrènyer-se la corretja aquest estiu. El resultat: l’agost no ha estat un bon mes per al comerç. Així es desprèn, si més no, del darrer Informe de conjuntura mensual elaborat per l’Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco) i de les impressions del president de la Federació d’Empresaris de Comerç de Balears (Afedeco), Tomeu Servera.

"Contra l’augment de l’atur, la contractació en origen ha d’aproximar-se al punt zero". Els espanyols, primer. L’anunci fet per Celestino Corbacho, ministre de Treball i Immigració, dimecres horabaixa ha caigut com un gerro d’aigua freda dins el sector agrícola mallorquí. Sindicats, empresaris i associacions d’immigrants locals titllen la proposta, si més no, com una sortida de to del ministre. A Mallorca, moltes feines del camp es mantenen gràcies a mà d’obra estrangera especialitzada, que arriba cada any a l’Illa amb un contracte sota el braç i parteix cap a casa seva quan acaba la temporada, perquè la major part dels residents ni ho vol ni ho sap fer.

La borsa espanyola va caure aquest dijous un 3,11%, la major baixada des del 5 de febrer, i va perdre la cota dels 11.500 punts, després que el Banc Central Europeu (BCE) revisàs a la baixa les previsions de creixement per a l’Eurozona el 2008 i el 2009.

En l'actual situació de crisi econòmica, els diputats i senadors de les Corts Generals tindran un gest cap als ciutadans i es congelaran el sou el 2009 per demostrar que tots ens hem d'estrènyer el cinturó. Almenys així sembla que serà darrere de la defensa d'aquesta mesura que van realitzar avui els portaveus del PSOE i del PP, José Antonio Alonso i Soraya Sáenz de Santamaría.

El Banc Central Europeu (BCE) va endurir avui les condicions en els actius de titulización que serveixen com garanties als bancs l'hora d'accedir a les injeccions de liquiditat de la institució, segons va confirmar avui el president del banc, Jean Claude Trichet, a la roda de premsa posterior a l'anunci de la decisió sobre tipus.

Aquesta és una història que es pot convertir en un fet corrent. Per desgràcia, és una història que corre el risc de caure en l’oblit mediàtic precisament perquè el que narra és susceptible a ser massa corrent. Això es podria solucionar si es posàs en marxa, ja, un pla eficaç encaminat a recol·locar els desocupats afectats per una crisi que, a la fi, ja va sent reconeguda pels estaments que lideren el poder polític.

Les famílies de Balears hauran de fer molts números per arribar a final de mes aquesta tardor. Tot i que l’Arxipèlag és una comunitat habituada a conviure amb l’alternança de la feina i l’atur –desenes de milers de treballadors fan feina cada any durant estiu i deixen de fer-la durant l’hivern–, enguany a l’estiun la crisi ha arrossegat a les coes del SOIB molta més gent de l’esperada.

El nombre de concursos de creditors (antiga suspensió de pagaments) acceptats a les Illes Balears durant el 2008 s’ha multiplicat per set respecte a l’any passat. Les dades obtingudes des de l’1 de gener fins al 30 d’agost d’ambdós períodes així ho certifiquen. Si fins l’agost de 2007 foren 22 les empreses que varen haver de ser judicialment intervingudes, en 2008 en foren 149.

CCOO denuncià ahir la "insolidaritat empresarial" existent a les Balears davant de la pujada de l’atur, ja que quan apareixen els "primers símptomes" de descens de beneficis les empreses fan un "desproporcionat" ajust de la seva plantilla.

L’atur del mes d’agost ha experimentat a les Balears la major pujada de totes les comunitats, amb 3.613 persones més (9,05%) en relació a juliol. A més, la desocupació s’ha incrementat un 40,9% el darrer any i se situa en un total de 43.540 aturats dels 2.530.001 que ja resgistra l’Estat, segons les dades facilitades aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Immigració.

Les matriculacions de turismes i tot terrenys van registrar una caiguda del 36,1% a les Balears el passat mes d'agost, fins a situar-se a 1.620 vehicles venuts, segons dades de la Direcció General de Tràfic (DGT) facilitades a Faconauto, la federació que agrupa als 3.000 concessionaris oficials presents a Espanya.

La direcció del PSOE ha decidit avui emprendre una campanya per tot el territori espanyol per a explicar la situació “real” de l'economia i les mesures posades en marxa pel Govern, així com les iniciatives previstes per als pròxims mesos i, finalment, els seus objectius per als Pressuposts Generals de l'Estat per a 2009.

La sorpresa aclapara els treballadors del SOIB. Com és que, en ple agost, existeixen llargues coes per cercar feina? Efectivament, resulta que la crisi econòmica que pateix l’Estat espanyol no s’ha descuidat de visitar les Illes Balears. Els ciutadans que aquests dies es concentren davant les oficines del Servei d’Ocupació de les Illes Balears són innombrables.

El president de les Illes Balears, Francesc Antich, i el conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, visitaren ahir les obres d’un edifici d’habitatges protegits que l’Ibavi construeix a Alcúdia. El batle de la ciutat, Miquel Ferrer, acompanyà també els representants del Govern balear en la visita a l’edifici.

El nombre de turistes estrangers que van ingressar a Espanya va caure un 8 per cent el juliol davant el mateix mes de l'any anterior, a un total de 7,1 milions, va dir dijous el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. En dades acumulades, els set primers mesos de l'any llancen un balanç positiu del 0,2 per cent en el nombre de turistes internacionals arribats al país fins a 33,7 milions.

El valor de la borsa de Madrid caigué aquest dimarts un 2,93%. Es tracta de l’enèsima davallada d’aquest estiu i la més forta des del passat 11 de juliol. La debilitat de la banca fou determinant en el comportament de la borsa, que ha renovat la seva por que el pitjor de la crisi financera mundial no hagi acabat encara.

Des del gener fins al juliol de 2008 les sol·licituds de llicències d’activitat que ha concedit Gerència d’Urbanisme de Cort per poder obrir qualsevol tipus de negoci a Palma han augmentat un 5,34% respecte del mateix període de 2007. A pesar de la crisi, s’incrementen les demandes i davalla un 22,36% el volum de negocis traspassats a la capital.

Dimecres es negociaren en la Comissió d’afers econòmics i aquest dijous el Consell de Ministres donà llum verda a les noves 24 mesures anticrisi. El primer, admetre-ho. I aquest fou l’ordre del discurs del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui començà reconeixent "l’estancament i la frenada" que pateix actualment l’economia espanyola.

Sembla que aquestes vacances no estan sent gaire tranquil·les per al president del Govern. Enmig de la polèmica per l’incompliment de l’acord en finançament català, José Luis Rodríguez Zapatero convocà ahir la Comissió d’afers econòmics per tractar l’efecte de les mesures aplicades per fer front a la crisi i decidir-ne altres de noves.

I ara, només resta iniciar la negociació. El conflicte que la direcció d’Spanair manté amb els treballadors fou aquest dimecres mínimament encarrilat en constituir-se la mesa de negociació. Tan sols és un inici, però almanco estableix les bases per negociar el que serà un pla de viabilitat dur.

El conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Antonio Beteta, va destacar avui la desviació d'un 55 per cent entre la Comunitat més ben finançada, l'extremenya (2.791 euros per habitants segons dades de 2006), i la pitjor, la de Balears (1.795).

"La sort d’Aebal no va lligada a la d’Spanair", digué ahir Josep Jaume, amb to vehement, instants després de reunir-se amb el president Francesc Antich. I és que el director general d’Aebal mostrà un optimisme per ventura inusitat, enmig de la crisi que afecta les companyies aeronàutiques en l’àmbit internacional.

La morositat de famílies i empreses es multipliquen a causa de la crisi econòmica que pateix l’Estat espanyol. De fet, tan sols a les Illes Balears s’ha triplicat el nombre d’efectes de comerç impagats entre aquest juny i el mateix mes de l’any 2007 (195%).

Héctor Marano, amb dona i fills espanyols, fa sis anys que viu a Palma i és president del Casal Argentí de Balears. La majoria dels 21.000 argentins que viuen a les Illes fan feina al sector serveis, on l’atur ha pujat per juliol –en plena temporada turística– un 2,8%. A això s’hi han de sumar els 10.885 aturats de la construcció, molts d’ells immigrants.

Ho avançà el mateix dia que s’entrevistà amb el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, i ja ho ha començat a fer. El cap de l’Executiu autonòmic, Francesc Antich, dedicarà tot el mes d’agost a comprovar de primera mà l’estat d’execució de les obres que porten a terme les diferents conselleries del seu Executiu. Passarà el mes a peu d’obra.

Seran 650 i no 600 els treballadors que Spanair acomiadarà de la base de Palma. Aíxí ho revelà ahir Jordi Mauri, president del comitè d’empresa d’Spanair, poc després d’una reunió de tres hores amb la direcció de l’aerolínia, en la qual s’informà els sindicats oficialment de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO)presentat ahir per la direcció al Ministeri de Treball.

Sol Meliá va obtenir un benefici net de 36,7 milions d’euros el primer semestre de l’any, fet que suposa una caiguda del 41,1% respecte al mateix període del 2007. Així i tot, la cadena hotelera veu en la crisi econòmica una "oportunitat" per a l’expansió del seu negoci.

Les companyies aèries de tot el món retallaran en un set per cent la seva activitat, tant per nombre de vols com de seients, en l'últim trimestre de l'any. Així ho reflecteix un estudi de l'OAG (Official Airline Guide), realitzat a partir de totes les previsions d'activitat presentades per un ampli nombre d'aerolínies.

L’encariment del cru en els darrers mesos ha costat a Iberia bona part de la seva rendibilitat. En el primer semestre de 2008, l’aerolínia guanyà 20,74 milions d’euros, un 72% manco que en el mateix període de 2007. Tanmateix, el president d’Iberia, Fernando Conte, es mostrà ahir confiat que l’aerolínia tanqui 2008 amb resultats "positius".

Spanair presentarà aquest divendres l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) que suposarà el retall d'uns 900 llocs de treball i l'acomiadament d'almenys mil persones, de les 3.300 amb les quals compta l'aerolínia del grup SAS. Aquesta mesura, recollida en el Pla de Viabilitat de l'empresa per reduir costos, guanyar en eficiència i assegurar la continuïtat de la companyia, no suposarà la reducció de freqüències ni de connexions entre les Illes i la Península.

Els preus del petroli han baixat avui fins als 118 dòlars per barril, el seu mínim en els últims tres mesos, i han perdut així la barrera dels 120 dòlars. El preu del barril de Texas, de referència als Estats Units, ha arribat a marcar al llarg de la jornada els 118 dòlars, un mínim des del 5 de maig passat.

Les males expectatives del mercat laboral i la situació econòmica en general han fet que la confiança dels consumidors caigui als seus nivells més baixos des que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) segueix la seva evolució, el setembre de 2004. El juliol, la confiança dels consumidors experimentà el seu cinquè mes consecutiu de retrocés.

 Balears tancà el mes de juliol, en plena temporada turística, liderant la pujada de l’atur a tot l’Estat. El nombre d’aturats registrats al Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) augmentà el juliol en 2.998, un 8,12 % més respecte a juny, fet que situa el total d’aturats a l’Arxipèlag en 39.927. Al conjunt de l’Estat el nombre de desocupats pujà en 36.492 persones el juliol, l’1,5% respecte a juny.

Les illes han experimentat un creixement mig anual del PIB per habitant nominal del 3,9 per cent entre els anys 2000 i 2007, una taxa clarament inferior al 5,9 per cent registrat en el conjunt d'Espanya. Així, si l'any 2000 el PIB per càpita es va elevar a les illes a 19.282 euros, l'any passat es va situar en 25.238 euros, davant els 23.396 euros de la mitjana espanyola (7,3% menys).