El ministre de finances grec George Papaconstantinou (dreta) parla amb el president del BCE Jean-Claude Trichet i el comissari de política econòmica de la UE avui a Brussel·les. Foto: Reuters.

Els ministres d'Economia de l'eurozona han fet avui llum verda al desemborsament dels 9.000 milions d'euros corresponents al segon tram del pla de rescat a Grècia pactat per l'UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un valor total de 110.000 milions en vista del bon resultat del pla d'ajust posat en marxa per les autoritats gregues. Dels 9.000 milions d'euros que rebrà Atenes, 6.500 milions els posaran els països de la zona euro i 2.500 el FMI. La missió enviada a Atenes per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI entre el 26 de juliol i el 5 d'agost per avaluar l'aplicació de les reformes pactades ha constatat "impressionants progressos". El nou Govern eslovac ha decidit no aportar l'1% que li correspon.

Els llibres de text són una de les despeses més costoses. Foto: R.L.

Dilluns que ve comença el curs escolar de milers d'infants de les Illes Balears. El Govern, conscient de l'augment de les despeses familiars, aconsella fer un consum responsable en el retorn a les aules per aconseguir un estalvi inportant. L'Executiu calcula que enguany la tornada a l'escola costarà una mitjana de 847 euros per alumne, un 5,47 per cent més que el 2009. Així mateix, veu amb preocupació l'alt cost i ha fet públics fins a deu consells a l'hora de comprar el material escolar. Recomana als consumidors que s'informin de les ajudes que ofereix el Govern, que comparin el preu en diferents establiments, que es planifiquin les compres amb antelació... Des de la Direcció General de Consum es recomana que els pares no mirin només el preu dels productes necessaris per tornar a l'escola. En aquest sentit, la seguretat dels productes és essencial. Des de Consum, de la Conselleria de Salut, s'han revisat un total de 50 productes, dels quals 26 estaven mal etiquetats. L'Executiu reclama també un consum sostenible i responsable i es recorda que el medi ambient hi sortirà guanyant. Consumir productes sostenibles ha de ser alguna cosa més que una simple moda.

El Producte Interior Brut de les Balears ha caigut un 1,8 per cent el 2009, davant la pujada de l'1,4 que va registrar el 2008, segons l'avenç de l'informe econòmic i social del Centre de Recerca Econòmica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la caixa d'estalvis "Sa Nostra. Segons aquestes dades, l'any passat el PIB no agrari de l'arxipèlag va ser de 24.174,88 milions d'euros corrents, dels quals 19.404 milions corresponen al sector serveis, 2.833 a la construcció i 1.937 a la indústria.

La presidència belga de la UE i representants de l'Eurocambra han arribat

aquesta tarda a un principi d'acord sobre la reforma del sistema europeu de supervisió bancària l'objectiu del qual és evitar futures crisis, segons han anunciat fonts socialistes.

La reforma crearà un sistema d'alerta que detectarà riscos per a l'economia i tres noves autoritats comunitàries de supervisió (bancària, borsari i d'assegurances) per millorar la coordinació entre supervisors nacionals.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, ha anunciat una substancial millora de les expectatives de creixement de la zona euro el 2010 i 2011 arran del creixement més fort del previst registrat pel bloc de l'euro a la primera meitat de l'any. En concret, les noves projeccions dels economistes del BCE preveuen una expansió del PIB de la zona euro d'entre l'1,4% i l'1,8% aquest any, davant del rang passat previst d'entre el 0,7% i l'1,3%, mentre que per a 2011 les expectatives de creixement oscil·len entre el 0,5% i el 2,3%, davant de les previsions del juny d'un creixement d'entre el 0,2% i l'1,2%.

Intervenció del secretari general d'UGT durant l'Assemblea de delegats del sector serveis. Foto: EFE.

El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha exigit avui al president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, que després de la vaga general del 29 de setembre rectifiqui la seva política econòmica. Durant la seva intervenció a l'Assemblea de delegats del sector serveis d'UGT, Méndez ha respost així a les declaracions de Zapatero, que des del Japó ha anunciat que "l'endemà de la vaga" continuarà amb la mateixa actitud de diàleg amb els sindicats que ha mantingut fins ara. Per a Méndez, després de la vaga general "hi ha d'haver una rectificació de la política del Govern, perquè així no es pot combatre la crisi".

Carles Manera medita com reduir el dèficit sense atacar el drets socials. Foto: M.À Cañellas

Ja li han sortit enemics a la proposta de retallada en els pressuposts de 2011. Tan sols un dia després que el conseller d'Economia, Carles Manera, fes l'anunci, en una entrevista a IB3 Ràdio, tant la classe política com els sindicats criticaren la mesura. El primer a obrir foc fou el Partit Popular, qui qualificà la retallada de "mesura improvisada". Mitjançant un comunicat enviat a la premsa, el grup parlamentari del PP considera que aquesta rebaixa és conseqüència d'haver ignorat la crisi des de bon començament, "en lloc d'adaptar-se a la situació real". Aquest endarreriment, així mateix, ha "incrementat encara més el deute de la Comunitat". No obstant això, el PP anuncia que donarà un vot de confiança a aquesta mesura "sempre que s'apliqui la retallada en àrees on sigui necessària". A més a més, existeix una creixent preocupació entre els membres del Bloc, que veuen una desconnexió entre les mesures econòmiques i els desitjos del seu electorat. Tot i que el conseller assegurà en un primer moment que no es tocarien les àrees d'Educació, Sanitat i Serveis Socials, els sindicats no se'n refien.

Una passatgera realitza la facturació automàtica per a un vol de la línia Lufthansa a l'aeroport de Francfurt. Foto: Efe.

El Govern alemany ha donat avui 'llum verda' definitiva al nou impost sobre els passatgers aeris que té com a objectiu recaptar 1.000 milions d'euros a l'any com a part del pla d'austeritat per reduir el dèficit estatal, segons informa avui la premsa local. L'impost, que començarà a aplicar-se el 2011, gravarà amb 45 euros per passatger als viatgers de llarga distància, amb 8 euros als de curt abas i amb 25 euros als d'abast mitjà, segons ha anunciat el ministre de Finances, Wolfgang Schaeuble. Els serveis de transferència o interconnexió de vols no tindrien càrregues extres, mentre que els vols de càrrega no quedaran afectats pel nou impost.

El nombre d'afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (REPTA) ha crescut en el primer semestre del 2010 a les Balears en 5.153 treballadors, el que converteix a la comunitat en l'única autonomia on les altes han superat a les baixes en els primers sis mesos de l'any, segons ha informat l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA). L'organització assenyala, d'aquesta manera, que les altes dels autònoms han augmentat a les illes en taxa interanual un 9,5 %, al registrar en el primer semestre de l'any 13.059 altes, davant de les 11.931 del mateix període del 2009 (1.128 més). En la mitja espanyola, les altes han crescut un 11,4 %, amb 26.851 altes més.

La despesa turística pujà un 12,5 % en el mes de juliol. Foto: N. Rincón.

Les Balears van ser la Comunitat Autònoma que va rebre una major despesa dels turistes el juliol, amb prop de 1.800 milions d'euros, la qual cosa representa una millora interanual del 12,5%, trencant amb la ratxa negativa que va començar l'abril de 2009, segons les xifres proporcionades avui per l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur) elaborada per l'Institut d'Estudis Turístics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. La despesa mitja per turista a l'arxipèlag es va situar en 119 euros, un 8,9 per cent més que el juliol de 2009, i un 32 per cent més que la despesa mitja en el conjunt espanyol. D'aquesta manera, les illes van ser la segona comunitat autònoma en despesa mitja diària per turista, sol superada per Madrid.

El Grup Sa Nostra ha obtingut un resultat abans d'impostos de 13,2 milions en el primer semestre, xifra que suposa un descens interanual del 68,1%, segons l'informe de gestió intermedi remès per l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. L'informe destaca "els esforços continuats per millorar l'eficiència del Grup" mitjançant "la racionalització del cost a causa que la situació econòmica no permet esperar elevats creixements de volum de negoci i marges".

Nou comunitats autònomes van incrementar el seu PIB per habitant en el període 2000-2009, especialment el País Basc, Astúries i Galícia, amb pujades entorn de deu punts. Segons dades recollides en l'últim número del butlletí econòmic d'Informació Comercial Espanyola, del Ministeri d'Indústria. Les Balears es troben en el grup que més va minvar el Producte Interior Brut.

El Govern central no aprovarà una pujada d'imposts. Així de clara es mostrà ahir la ministra d'Economia, Elena Salgado, en una compareixença conjunta precisament amb qui llançà aquesta idea diumenge: el ministre de Foment, José Blanco. Salgado argumentà que els ingressos prevists per a l'any que ve són suficients, si bé va admetre que hi podria haver "algun petit ajust" sense ànim recaptador per afavorir l'equitat fiscal.
Tot i així, matisà que no hi ha res decidit. A part d'aquesta petita concessió, la política fiscal creada pel PSOE no variarà ni un mil·límetre.

Els membres de l'assemblea general de socis de la Caixa Rural de les Balears votaran matí, dijous, si volen o no que la seva entitat es fusioni amb Cajamar. La caixa balear ha afirmat que aquesta fusió és la "millor alternativa de present i futur" per a ambdues entitats".

UM ha ratllat d'injust que els municipis de les Balears hagin de tornar 16 milions d'euros al Govern central per la liquidació del finançament de 2008, especialment quan els ajuntaments presten molts serveis que no els corresponen, el cost de la qual és assumit des de les "butxaques dels contribuents i els impostos de cada poble".

La venda de cotxes fou, en el mes de juny, un decisiu impuls per a la pujada dels índexs econòmics. Foto: Arxiu.

La facturació del sector serveis a les Balears va pujar l'11,8% i l'ocupació va créixer un 0,8%, sent la tercera comunitat en la qual més es va contractar, mentre que en el conjunt d'Espanya, la facturació va ser del 7,1% el juny i l'ocupació va caure l'1,1% el juny respecte al mateix mes de 2009. Els indicadors d'activitat facilitats avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) assenyalen que, de la mitjana del que va d'any, la facturació va créixer un 4,1 per cent a les Balears i l'ocupació, tanmateix, va baixar un 1,7 per cent. En relació amb el maig passat, la xifra de negocis es va incrementar més de dos punts en el conjunt d'Espanya i la de l'ocupació va ser dues dècimes superior.

El 64 per cent dels comerciants de Mallorca realitza un balanç negatiu del primer mes de rebaixes d'estiu, que transcorren del 7 de juliol al 7 d'agost, i manifesta que els resultats en vendes són pitjors que els obtinguts en les mateixes dates de l'any anterior, segons posa de manifest l'enquesta realitzada pel Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco).

L'índex de preus al consum (IPC) ha baixat quatre dècimes al juliol en relació amb el mes passat i la taxa interanual s'ha situat en l'1,9%, quatre dècimes superior a la registrada el juny, segons ha informat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, l'IPC mensual registra una taxa negativa, després de quatre mesos en positiu, mentre que l'IPC interanual torna a anotar-se al juliol un augment.

Les vivendes de segona mà encapçalen l'augment del mercat immobiliari. Foto: S. Cases.

El nombre d'operacions de compravenda d'habitatges registrat el juny a les Balears va ser de 867, xifra que suposa un increment del 25,8% respecte al mateix mes de 2009 i que contrasta amb l'augment del 7% a tot el país, una pujada més moderada que les registrades en els mesos precedents. Segons les dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les vendes continuen estant impulsades pels habitatges usats, amb un total de 19.339 trasmissions el juny de les 37.297 totals, el 17,1% més que un any abans. Al contrari, la venda d'habitatges nous va caure el mes passat un 2,1%, en registrar-se 17.958 operacions. En el cas de les Balears, la compra d'habitatge nou va ser més rellevant, amb el 55,3% del total i un increment del 21,2% respecte a l'any passat.

El BBVA afirma que l'economia espanyola ha crescut un 0,2% durant el segon trimestre de l'any, en línia amb les dades del Banc d'Espanya, i amb indicadors del mes de juliol, assegura que ja dins del tercer trimestre, l'economia continua en positiu, amb un increment al voltant d'una dècima.

ALAS ha expressat el seu desacord amb la decisió de l'Ib-Salut de recomanar als Hospitals de les Balears la substitució de medicaments combinats (una sola pastilla al dia) per genèrics que obliguen a modificar la posologia actual. El conseller Thomàs ha explicat que "Si pot escollir-se entre dues pastilles que produeixen el mateix efecte, hem d'induir que el professional faci la prescripció del genèric que tingui un cost econòmic més baix".

Les Balears són la comunitat autònoma que va registrar un major increment en el nombre de dones autònomes entre els mesos de desembre de 2009 i juny de 2010, amb un total de 28.881 afiliades al Règim Especial de Treballadors Autònoms (REPTA), segons dades ofertes per la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA).

Les Balears han generat en el segon trimestre de l'any més de la meitat de l'ocupació creada en el conjunt de l'Estat, amb 43.600 ocupats més -del total de 82.700 nous ocupats en tot el país-, un 9,89 per cent més que en el trimestre anterior, el que significa que Balears ha assolit el major increment en termes absoluts i relatius del conjunt de comunitats autònomes.

La crisi econòmica ha tocat ben de prop les Balears. Ningú ja no ho dubta en aquests moments, quan el 41% de les empreses de les Illes ha duit a terme una reducció de la plantilla. Així ho posa de manifest el primer informe, Perspectives balears, elaborat durant el segon trimestre d'enguany per la firma KPMG i que ahir presentaren el director de la consultoria a l'Arxipèlag, Eliseo Llamazares, i el president del Cercle d'Economia, Alexandre Forcades.

El conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, ha lamentat el retall que aplicarà el Ministeri d'Habitatge amb l'objectiu de reduir dèficit públic, i que suposarà la supressió dels ajuts a la compra d'habitatges protegida, i ha avisat que Balears es veurà afectada per aquest retall.

El PP s'abstindrà en la votació del ple del Consell de Mallorca sobre la rebaixa dels sous a les funcionaris de la institució, el que permetrà que la mesura surti endavant gràcies al vot favorable de l'equip de govern, PSIB-PSOE i Bloc. El tema es tractarà probablement en el ple del pròxim 29 de juliol, després que el PP i Joan Lladó, conseller d'Esquerra, el partit del qual és soci del Bloc en el Consell, votassin en contra de la mesura en el ple de l'1 de juliol.

Els ministres d'Economia dels 27 demanaren ahir a l'Estat espanyol que concreti mesures noves d'ajust per a 2011 per valor de l'1,75% del PIB, la qual cosa equival a 17.500 milions d'€, per tal d'aconseguir l'objectiu de reduir el dèficit fins al 6% l'any que ve. Part d'aquesta retallada (l'1%) ja està prevista al sostre de despesa fixada pel Govern central per al 2011, però encara ha de detallar-se com s'aconseguirà, mentre que la resta (0,75%) haurà de ser assumida per les comunitats autònomes, segons recullen les conclusions sobre el pla d'ajust espanyol aprovades per l'Ecofin.

Dia 1 de juliol va entrar en vigor la pujada de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), una iniciativa del Govern de Rodríguez Zapatero no exempta de polèmica, durament criticada i posada en dubte en nombroses ocasions. La mesura ha suposat una pujada de l'impost al 18% en el tipus general; del 8% en el reduït, mentre que el superreduït es manté al 4%.

El Govern suprimirà 10.600 ocupacions de l'Administració General de l'Estat (AGE) fins al 2013, a fi d'estalviar prop de 250 milions d'euros en els pròxims tres anys. El Consell de Ministres aprovà ahir la reducció del nombre màxim de vacants a l'AGE del 8% al 5% a través de l'amortització o supressió d'aquestes places denominades RLT (Relació de Llocs de Treball) i que evitarà "desviacions a l'alça" en els salaris dels empleats públics.

El Consell de Mallorca ha aprovat per unanimitat una proposta de resolució al Debat de Política General presentada pel PSIB, mitjançant la qual s'ha instat el Govern central a buscar mecanismes de modificació a la incapacitat d'endeutament fins a l'exercici 2012 aprovat pel Reial Decret Llei de 20 de maig, a fi de permetre que les institucions insulars i els Ajuntaments amb una economia sanejada puguin acudir al crèdit per a inversions que permetin estalvis futurs i que assentin les bases d'un nou model d'economia sostenible.

Els presidents de les entitats signants. Foto: Efe.

Els presidents de Sa Nostra, Caja Granada, Caja Murcia i Caixa Penedès han signat el contracte pel qual constitueixen el Sistema d'Institucional de Protecció (SIP), que donarà lloc al cinquè grup financer de caixes per volum de negoci que operarà com a Banc Mare Nostrum. La signatura s'ha celebrat a la seu de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) a Madrid, després que els consells d'administració i les assemblees generals de les quatre caixes haguessin aprovat el document separadament, segons han informat les entitats en un comunicat conjunt.

Lema de la manifestació dels sindicats UGT, CCOO i Stei-i. Foto: J. Torres.

Prop de 400 persones s'han concentrat aquesta tarda a la Plaça d'Espanya de Palma per protestar contra la reforma laboral aprovada el passat 16 de juny pel Consell de Ministres, així com per mostrar el seu rebuig a les mesures del Govern central dirigides a reduir el dèficit, en dues manifestacions diferents convocades per UGT, CCOO i STEI-i, d'una banda, i CGT, CNT i CTA, per l'altre. Els representants de CGT, CNT i CTA, menys nombrosos respecte als simpatitzants de STEI-i i els sindicats majoritaris, han començat a acudir sobre les 19.00 hores a la Plaça d'Espanya de la capital balear, un escenari que han compartit durant uns trenta minuts amb els manifestants d'UGT, CCOO i STEI-i, per començar després una marxa pels carrers de Palma.

El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha oferit avui un "pacte" al Govern que, "a petició del Partit Popular, decideixi no pujar l'IVA i perdoni a les famílies i a empreses el càstig de pagar de les seves butxaques els errors econòmics de José Luis Rodríguez Zapatero".

Fernando Alzamora ha presidit l'assemblea. Foto: P. Bota.

L'Assemblea General de Sa Nostra ha aprovat per unanimitat el protocol d'actuació per dur a terme la seva integració en un Sistema Institució de Protecció (SIP) amb Caixa Penedès, Caja Murcia i Caja Granada, garantint que aquest procés, que culminarà el setembre, quan es ratifiqui de forma definitiva la fusió freda, no suposarà la pèrdua de cap ocupació a Balears, gràcies al pla de prejubilacions que posarà en marxa l'entitat en un termini de tres anys. Així ho han anunciat en roda de premsa el president i el director general de Sa Nostra, Fernando Alzamora i Pau Dols, que han remarcat que aquesta fusió tampoc no suposarà la desaparició de les oficines que la principal caixa de les Balears té a l'arxipèlag, ja que no es produirà cap tipus de duplicitat de xarxa amb les entitats signants, ja que cap d'elles no té presència a les Balears.

Les previsions per juliol i agost no són gaire bones i es confia en les reserves de darrera hora i les ofertes que facin els empresaris.

Estam a punt d'encetar el mes de juliol i la temporada turística no arranca a Balears. Les xifres no són les esperades i només les pernoctacions augmenten respecte de l'any passat. Amb tota la planta hotelera oberta, el mes de juny s'assolí una ocupació d'entre el 70 i el 75%, segons indicaren des de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM). Tanmateix, les previsions per als mesos de juliol i agost no són gaire optimistes i es confia en les reserves de darrera hora i les rebaixes dels hotelers. I és que, tot i ser temporada alta, per poder penjar el cartell de ple, els empresaris hotelers hauran d'aplicar, i de fet apliquen, rebaixes de devers el 10% en els preus previstos per a aquesta temporada.

Un milió de treballadors, segons el sindicat CGIL, s'han manifestat avui a les principals ciutats italianes per protestar contra l'ajust pressupostari recentment aprovat pel Govern de Silvio Berlusconi i que preveu el congelamiento dels sous dels funcionaris i importants retalls en l'àmbit de l'administració pública, entre altres mesures.

El secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida ha destacat avui que l'exercici 2010 serà un any «de transició» per al sector turístic, que va confirmant la tendència de recuperació segons es van coneixent les xifres, i ha assegurat que la reforma laboral serà «bona» per a tots els sectors, inclòs el turístic. Durant la seva compareixença davant de la cambra alta, Mesquida ha dit que la reforma laboral «serà bona per a tots» i influirà també «positivament» en el sector turístic, taxa d'atur mitjana del qua el 2009 ha estat del 16,2%, per sota de la mitjana nacional, pròxima al 20%.

Un home jove, autòcton o estranger, en edat de treballar i que té almenys un fill és el perfil de les persones que estan en una situació de "major risc" d'exclusió a l'Estat espanyol, segons l'informe anual sobre vulnerabilitat 2008/2009 presentat per Creu Roja i basat en 22.899 qüestionaris.

El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va donar suport ahir al Govern espanyol i qualificà de "molt eficaces" les mesures d'ajust fiscals i laborals que ha adoptat el president Zapatero per afrontar la crisi i remuntar l'economia.

Elke Loffler, directora executiva de l'organisme internacional Governance International, participà ahir en el Fòrum de la Ciutadania per a l'avaluació de les polítiques i serveis del govern, realitzat a Palma.

El portaveu de l'agrupació socialista de Calvià i precandidat del PSOE a la batlia, Alfonso Rodríguez Badal, va presentar ahir un pla de retallada de despeses municipals que la seva formació elevarà, via moció, al ple municipal. Rodríguez Badal va assegurar que, amb les mesures d'austeritat presentades, l'Ajuntament aconseguirà reduir la despesa dos milions d'euros cada any.

Els secretaris generals d'UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, han assegurat avui que el decret llei de reforma laboral "agreuja" i "n'empitjora encara més" l'esborrador inicial lliurat als agents socials. Així ho han considerat després de reunir-se aquesta tarda amb el portaveu d'ERC en el Congrés, Joan Tardá, dins de la ronda de contactes que mantenen amb els grups parlamentaris per explicar les raons dels sindicats contra la reforma laboral del Govern i demanar-los que no el validin el pròxim dia 22.

El Govern balear ha retallat en 250.000 euros les despeses d'organització del Dia de les Cases Regionals, que aquest any se celebrarà el pròxim dia 19 al parc de la Riera de Palma. Segons ha informat avui la Conselleria de Presidencia en un comunicat, l'acte de dissabte unificarà el Dia de les Cases Regionals i l'encontre d'aquestes associacions a Lluc que es venien celebrant cada any.

De la Vega i el responsable de Treball, Celestino Corbacho després del Consell de Ministres. Foto: Efe.

Una empresa només haurà d'acreditar pèrdues per justificar acomiadaments objectius, sense un període determinat per a això, ha explicat el titular de Treball, Celestino Corbacho, sobre la reforma laboral que avui ha aprovat el Govern. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres Corbacho ha afirmat no obstant això que les causes objectives d'un acomiadament "sempre les ha de determinar un jutge" pel que es manté la tutela judicial efectiva i va assegurar que el text del decret llei s'ha modificat per "donar claredat". Així mateix, ha dit que el Govern no espera" que aquest concepte es modifiqui durant la tramitació del decret llei en el Parlament com a projecte de llei a través de les esmenes que puguin presentar els diferents grups parlamentaris.

Méndez i Toxo consideren que decret agreuja i empitjora la reforma laboral

El Sistema Institucional de Protecció (SIP) integrat per les caixes d'estalvis de Granada, Múrcia, Penedès i les Balears (Sa Nostra) demanarà 915,5 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Així ho han explicat avui aquestes quatre entitats en sengles comunicats remesos a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en el que diuen que el procés “està subjecte a la formalització dels acords corresponents” i a la “aprovació definitiva dels respectius òrgans de govern” de les caixes citades i de les “autoritats administratives competents”.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat avui la liquidació del pressupost de la institució per a 2009 amb un dèficit de 887.000 euros, la qual cosa suposa un 0,186 per cent del pressupost inicial previst per al passat exercici i una disminució del 64,5 per cent respecte al dèficit resultant de 2008, que va assolir els 2,5 milions. Segons ha assegurat aquest matí el regidor d'Hisenda Andreu Alcover, la valoració d'aquestes xifres és “molt positiva” perquè el percentatge de desviació pressupostària és “molt inferior” a l'autoritzat pel Ministeri d'Economia.

Els convocants de la mobilització. Foto: Reuters.

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, confirmaren ahir que el 29 de setembre és la data que han elegit per convocar una vaga general contra la proposta de reforma laboral del Govern. La data ja va ser avançada ahir dematí pel secretari general de la federació del Metall i Construcció (MCA) d'UGT, Manuel Fernández Lito, qui recordà que per a aquell dia la Confederació Europea de Sindicats (CES) ha convocat una mobilització a l'UE contra els retalls socials que estan decidint tots els països membres. En roda de premsa conjunta i multitudinària, Méndez explicà que han constatat que el text del Govern lesiona els drets dels treballadors.

Els preus de l'habitatge lliure han caigut un 2,7 % a les Balears en el primer trimestre de l'any en comparació amb igual període de 2009, davant el descens interanual del 5,6 % que han experimentat les illes a l'últim trimestre de l'any passat, segons l'Índex de Preus de Vivenda (IPV) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així mateix, en els tres primers mesos d'aquest any el preu de l'habitatge nou ha abaixar a l'arxipèlag en un -4 % i el d'habitatge de segona mà ha caigut un -1,8 %.

La integració en Sistema Institucional de Protecció (SIP) de Caja Madrid, Bancaja, la Caja Insular de Ahorros de Canarias, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia reduirà la plantilla total del grup en uns 3.400 treballadors i podria tancar unes 500 oficines, segons fonts sindicals consultades per Europa Press. La majoria dels empleats i de les oficines procediran de Caja Madrid i de Bancaja, llevat d'algun cas puntual d'alguna regió que requereixi un ajust més profund i que pugui afectar més empleats i sucursals d'alguna entitat integrant del SIP.

Francesc Fiol ha explicat l'oposició del seu grup a la proposta. Foto: J. Torres.

El Parlament balear ha aprovat avui, amb els vots del PSIB, UM i Bloc i el rebuig del PP el Projecte de Llei per reduir despeses en 103 milions d'euros, que contempla la reducció en un 5 per cent del sou dels funcionaris i treballadors públics, així com una disminució dels salaris dels alts càrrecs del Govern balear entre un 7 i un 9 per cent. Durant el Ple, el portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha remarcat que el seu partit no pot votar a favor que disminueix un 5 per cent el sou dels funcionaris i treballadors públics i, per això, ha justificat el seu vot en contra d'aquesta Llei, que s'ha tramitat per lectura única. Fiol ha criticat el fet que l'Executiu autonòmic hagi inclòs aquest retall de salaris en compliment d'un Decret Llei aprovat pel Govern central.

Antich: «Ni Zapatero ni Rajoy li diuen a aquest president què ha de fer»

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i UGT, Cándido Méndez, a la manifestació dels funcionaris el 8 de juny. Foto: Efe.

El Govern de Zapatero haurà de fer front a una vaga general. CCOO i UGT la convocaran "gairebé amb tota probabilitat" per a després de l'estiu, "els mesos de setembre o octubre". Segons fonts sindicals, el 29 de setembre és una de les dates que s'estudien, ja que coincideix amb les mobilitzacions que aquell dia durà a terme en diversos països la Confederació Europea de Sindicats (CES). Tanmateix, és previst que els secretaris sindicals de CCOO i UGT, Fernández Toxo i Méndez, respectivament, compareguin avui horabaixa per concretar-ne la data i els detalls. De moment, ja és ben segur que n'hi haurà, com anuncià ahir el responsable de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano.

El PSIB ha registrat avui una proposta de resolució al Debat de Política General del Consell, mitjançant la qual demana a aquesta institució que insti el Govern central a buscar mecanismes de flexibilitat a la incapacitat d'endeutament fins a l'exercici 2012 aprovat pel Reial Decret Llei de 20 de maig, a fi de permetre que institucions com el Consell i els Ajuntaments amb una economia sanejada puguin acudir al crèdit per a inversions que permetin estalvis futurs i que assentin les bases d'un nou model d'economia sostenible. Per la seva part, el Bloc defensa en una de les seves propostes de resolució que el Consell constati que l'article 14 de l'esmentat Reial Decret Llei, que prohibeix l'endeutament a les Coporaciones Locales i que va ser aprovat pel Govern central i validat pel Congrés dels Diputats, és "injust" i que, per tant, insti l'Executiu a "modificar-lo".

Antoni Diéguez, portaveu del PSIB al Parlament, durant una intervenció. Foto: M. À. Cañellas.

El portaveu del PSIB en el Parlament, Antoni Diéguez, ha informat avui que el Govern ajorna fins després de l'estiu la presentació dels dos Projectes de Lleis recaptadores via impostos que van ser aprovades el passat divendres en el Consell de Govern. El socialista ha fet aquest anunciat a la roda de premsa convocada després de l'executiva ordinària del partit, acompanyat per la portaveu del PSIB, Rosamaria Alberdi. Diéguez ha indicat que mentre el Projecte de Llei que pretén reduir despeses en 103 milions d'euros es votarà matí a la Cambra balear, els altres dos s'ajornaran fins a l'inici de les sessions parlamentàries després de l'estiu.

La patronal europea BusinessEurope preveu que l'economia de la zona euro creixi un 1,0 per cent al llarg de 2010 i un 1,3 per cent el 2011, segons l'informe de previsions que ha presentat avui. El Producte Interior Brut (PIB) de l'Eurozona tornarà a créixer durant el present any després de la caiguda del 4 per cent el 2009, gràcies a la recuperació de les principals economies, l'alemanya (el PIB de la qual creixerà un 1,8%) i la francesa (1,7%). Segons les previsions de BusinessEurope, Espanya serà l'únic gran país de l'euro en negatiu, amb una caiguda del 0,8%, una xifra que duplica la prevista pel Fons Monetari Internacional (FMI) en els seus últims càlculs.

Unió Sindical Obrera (USO) ha convocat per a demà a les 16.00 hores una protesta del personal docent de l'ensenyament concertat davant de la Conselleria d'Educació i Cultura per rebutjar el retall d'entre el 20 i el 30 per cent al complement salarial retributiu de les Balears anunciat pel Govern, que afectarà a entre 3.000 i 3.500 professors de la concertada i provocarà una reducció de 150 euros de mitjana en el salari d'aquest col·lectiu, a l'entendre que aquesta mesura és "il·legal sens dubte".

La diputada del PP per les Balears en el Congrés Maria Salom ha considerat avui una "molt mala notícia per a les Balears" la nova taxa aèria mediambiental a Alemanya proposada per la canceller, Angela Merkel, per reduir el dèficit i ha reclamat a l'Executiu central o autonòmic que es "mobilitzin" i recondueixin la situació ja que "ens jugam el nostre pa".

Francesc Antich i Carles Manera, en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres.

El Govern ha aprovat avui tres Projectes de Llei. El primer d'ells serà per reduir despeses en 103 milions d'euros; el segon per crear un impost ecològic sobre les empreses d'energia i comunicacions que incideixin en el medi ambient i amb el que es pretén recaptar 18 milions d'euros anuals; i el tercer per incrementar els impostos a les rendes més altes, a fi de recaptar entre 15 i 20 milions d'euros anuals. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el primer Projecte de Llei, que contempla la reducció en un 5 per cent del sou dels funcionaris i treballadors públics, es tramitarà per lectura única, amb la pretensió que sigui aprovat en el Ple del Parlament de dimarts vinent.

L'índex de preus de consum (IPC) ha pujat dues dècimes al maig en relació amb el mes passat, fet que permetrà que la taxa interanual se situï en l'1,8%, tres dècimes superior a la d'abril, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, l'IPC interanual ha registrat al maig el seu tercer repunt consecutiu, situant-se en el seu nivell més elevat des de novembre del 2008, mes en què la inflació ha arribat al 2,4%.

La borsa espanyola ha tancat avui amb la seva major alça percentual des del 10 de maig, quan l'eurozona ha implementat un mecanisme d'estabilització financera, encoratjada per una subhasta de valors al país i sòlides dades d'exportacions a la Xina. El Tresor públic espanyol ha rebut ofertes per més de 8.000 milions d'euros en la subhasta del dijous de valors a tres anys, la qual cosa ha injectat ànim als inversors en mig d'una crisi de deute a Europa. El principal índex, l'Ibex-35, ha apujat un 3,72 per cent a 9.198 punts.

La companyia Air Berlin va transportar un total de 11.205.691 passatgers, inclosos els trajectes TUIfly assumits, entre els mesos de gener a maig de 2010, xifra que suposa una disminució de l'1,8 per cent respecte al mateix període de l'any anterior. Segons ha informat l'aerolínia en un comunicat, l'ocupació va disminuir un 1,9 per cent, ja que va passar d'un 73,8% a un 71,9% en els cinc primers mesos de 2010. No obstant això, la capacitat acumulada de gener a maig de 2010 va augmentar un lleuger 0,7 per cent.

El Banc Mundial (BM) ha considerat que la situació econòmica a Espanya és "molt greu", encara que ha reconegut que les mesures d'austeritat fiscal adoptades pel Govern van en la "direcció correcta". "Crec que la situació a Espanya és molt greu i la desocupació extremadament alta", ha afirmat el director de tendències macroeconòmiques del BM, Andrew Burns, durant una roda de premsa en la qual s'ha presentat l'informe "Perspectives Econòmiques Mundials 2010". Burns ha dit que és "probable" que les mesurades de consolidació fiscal posades en marxa pel Govern espanyol redueixin el risc d'un empitjorament de la situació econòmica.

La Caixa adverteix que el producte interior brut (PIB) espanyol podria sofrir algun retrocés en els pròxims trimestres pels efectes de la crisi econòmica, mentre les mesures de correcció del dèficit afectaran la confiança dels ciutadans, que veuran alterat el seu consum. Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de l'informe mensual que elabora el servei d'estudis de La Caixa i que adverteix dels obstacles que es planen encara sobre l'economia espanyola, segons un comunicat d'aquesta entitat d'estalvis.

Jaume Font en una sessió plenària del Consell de Mallorca. Foto: P. Bota.

El portaveu del PP al Consell de Mallorca, Jaume Font, ha ofert a la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, un pacte a llarg termini, que podria arribar fins el 2020, per reduir entre 50 i 60 milions d'euros anuals en despeses evitant duplicitats amb el Govern i aplicant criteris d'"austeritat i racionalitat». En una roda de premsa, Font ha anunciat que al ple de debat sobre política general que es farà demà al Consell, el PP demanarà un debat «rigorós» sobre la dimensió i el funcionament d'aquesta institució, amb la finalitat que «siguem capaços d'asseure'ns en una taula, amb la finalitat d'acordar en tres mesos mesures d'austeritat.

La Ministra de Sanitat i Política Social, Trinidad Jiménez, ha rebutjat la possibilitat d'incorporar el copagament dins del Sistema Nacional de Salut però ha manifestat el seu interès en estudiar altres alternatives com una taxa que ajudi a mantenir la sostenibilitat del sistema sanitari. Segons el seu parer, el copagament com a mesura dissuasiva per a aquells que acudeixen en excés i sense necessitat al Sistema Nacional de Salut no suposaria un benefici econòmic per fer sostenible el sistema sanitari ja que "estalvii tindríem poc, perquè el 50 per cent de la despesa estructural és personal", a més, al voltant del 25-27 per cent és despesa farmacèutica i la resta s'empra en noves tecnologies i innovació.

Moment final de la manifestació, a la plaça de la Reina. Foto: J.M.

Potser la incidència de la vaga fou escassa, però els prop de 7.000 treballadors que els sindicats arreplegaren (més de 12.000, segons els convocants) fou un èxit que els deixà eufòrics. Sota el lema "Contra les retallades salarials i socials", una massa de banderoles, pancartes i xiulets començaren la protesta des de la plaça d'Espanya. Eren les 19.10 hores i no arribarien a la plaça de la Reina fins una hora més tard. A més a més, quan el començament tocava l'escenari des d'on es llegiren els parlaments, la coa de la manifestació encara circulava pel carrer de Sant Miquel.

El parquet madrileny ha tancat la sessió d'aquest dimarts amb una caiguda de l'1,43 % que ha portat el selectiu a sumar la seva tercera jornada consecutiva de descensos i el seu tercer mínim consecutiu, en acabar a la cota del 8.669,8 punts, la més baixa des d'abril del 2009. L'Ibex-35 ha obert en positiu, però amb guanys tan febles que als pocs minuts ha invertit la tendència, arrossegada per un nou màxim a la prima de risc a Espanya, que ha superat els 200 punts bàsics, i ja no ha estat capaç de recuperar el to positiu durant la resta de la sessió.

La secretària d'Estat per a la Funció Pública, Consol Rumí, ha dit que el seguiment mig de la vaga en l'Administració General de l'Estat (AGE) ha estat de l'11,85 %, sense incloure els empleats públics que estan realitzant serveis mínims. A la seva tercera roda de premsa per informar de les dades de participació, Rumí ha assegurat que "dins del respecte que al Govern li mereixen les organitzacions sindicals convocants" es pot dir que la vaga "ha tingut un abast limitat". Així mateix, ha insistit que la jornada d'atur convocada per CCOO, UGT i CSI-CSIF s'ha caracteritzat per la tranquil·litat i per l'absència d'incidents significatius per part de "qui han exercit el seu dret a la vaga de forma pacifica i responsable".

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, intervé en presència del seu homòleg d'Indústria, Miguel Sebastián, durant la sessió de control en el Senat. Foto: Efe.

El Govern central, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT tenen demà una darrera oportunitat per pactar la reforma del mercat de treball i evitar així que l'Executiu l'aprovi per reial decret. Demà està previst que a la tarda es reuneixi el ministre de Treball, Celestino Corbacho, amb el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez. Si no hi ha acord, el Govern començarà a negociar des de dijous la seva proposta de reforma laboral amb els partits polítics, segons fonts governamentals. El termini que ha fixat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per debatre-la amb els partits, sempre que no hi hagi hagut acord amb els agents socials, és fins al Consell de Ministres de dimecres 16 de juny. Sobre això, Corbacho ha afirmat que ho veu "difícil i complicat".

El consell d'administració de la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra proposarà a l'assemblea general de l'entitat en la seva reunió del pròxim 28 de juny la ratificació de la firma del protocol d'integració en un Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb Caixa Múrcia, Caixa Granada i Caixa Penedés. L'assemblea general ordinària ha estat convocada avui pel consell d'administració i inclou en la seva ordre del dia informar sobre les negociacions del projecte d'integració en un SIP i ratificar el protocol d'integració aprovat el passat 2 de juny, segons ha informat Sa Nostra en un comunicat.

El portaveu del PSIB en el Parlament, Antoni Diéguez, ha expressat el "total respecte" del seu grup cap als funcionaris que han secundat avui la vaga contra el retall dels seus salaris, una "mesura molt dura" segons el parer del diputat socialista. Ha admès que la baixada dels sous dels empleats públics és una decisió "impopular". Per la seva banda, el portaveu parlamentari del PP, Francesc Fiol, ha expressat la seva comprensió per la convocatòria de vaga que es du a terme en l'administració pública en protesta pel retall salarial imposat pel Govern als funcionaris. Biel Barceló, del Bloc, i Josep Melià, d'UM, també han fet declaracions sobre el tema als passadissos del Parlament.

La Unió Europea animà l'Estat espanyol a culminar com més aviat millor la reforma del mercat laboral i del sistema de pensions per accelerar la reducció del dèficit i el deute, recuperar competitivitat i calmar així els mercats. Aquesta petició de la UE va tenir lloc el dia previ a la reunió que el Govern, la patronal i els sindicats mantindran avui de nou per tal d'arribar a un acord sobre els possibles canvis que satisfaci totes les parts i sense que s'hagin d'aprovar el 16 de juny "sí o sí", tal com anuncià el Govern de Zapatero.

La delegació del Govern a les Balears ha destacat que la vaga de funcionaris i empleats públics transcorre avui a l'arxipèlag sense incidents. En un comunicat, la delegació del Govern ha afirmat que els serveis mínims garanteixen el normal funcionament dels serveis bàsics. La Delegació del Govern ha xifrat en un 7,4 % el seguiment de la vaga en aquesta institució en el cas de funcionaris. Quant al personal laboral, la vaga ha estat convocada pel 7 per cent.

El preu mitjà de l'habitatge ha registrat un descens del 4,4% el mes de maig respecte al mateix mes de l'any passat, si bé a les Balears i a les Canàries la caiguda dels preus no és tan notable doncs el descens s'ha situat en un 2,4% -fet que suposa dos punts per sota de la mitjana-, segons l'índex que Taxacions Immobiliàries (Tinsa) realitza sobre pisos lliures, tant nous com usats. La baixada acumulada des del màxim que ha arribat al desembre del 2007, en ple 'boom' immobiliari, no ha mostrat gairebé canvis significatius i s'ha situat al 16,5 %.

El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha recomanat als pares d'escolars que demà únicament deixin els seus fills en els centres educatius que se sumin a la vaga de funcionaris convocada per UGT, CCOO i CSIF en el cas que no els puguin «deixar en un altre lloc», amb l'objectiu d'evitar les «aglomeracions» d'alumnes. En declaracions als periodistes, el responsable educatiu ha remarcat que el primer que deuen fer els pares és tenir la informació necessària per saber si el centre escolar al qual assisteixen els seus fills se suma a la vaga. En el cas que sigui així, ha recordat que el seu departament ha establert uns serveis mínims perquè l'escola o institut romangui obert i els menors puguin romandre aquí.

Els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez (esquerra), i de CCOO, Ignacio Fernández Toxo. Foto: Arxiu.

Gairebé 2,5 milions d'utilitzats públics estan cridats a secundar demà, 8 de juny, la vaga general que han convocat CCOO, UGT i CSI-CSIF, i a la qual s'han anat sumant altres forces sindicals, per protestar contra les retallades salarials incloses pel Govern en el seu pla extraordinari per reduir el dèficit públic. Coincidint amb aquesta aturada general, els sindicats han convocat per a aquest mateix dia més de 60 actes per tot Espanya. El Govern de les Illes Balears ha anunciat que a les 12.00 hores la consellera d'Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa realitzarà una primera valoració sobre la vaga, que s'ampliarà amb noves dades i incidències a les 15.00 hores i de nou a les 18.00 hores.

Bartomeu Llinàs recomana als pares d'escolars que s'informin si el centre fa vaga

Fiol comprèn el "disgust" dels funcionaris

El Govern alemany estudia en el marc del seu pla d'ajust, que pretén reduir el dèficit pressupostari en 10.000 milions anuals fins a 2014, una dràstica retallada de la despesa mitjançant la reducció d'uns 10.000 funcionaris, així com una baixada salarial del 2,5% de mitjana a la resta de treballadors públics, mentre que des del costat dels ingressos l'executiu d'Angela Merkel estudia imposar un impost a la banca, així com les centrals nuclears, segons un esborrany del pla al qual ha tingut accés 'Financial Times'.

El nou Govern conservador d'Hongria ha advertit avui que el dèficit públic del país pot ser molt més elevat del pensat fins ara, la qual cosa ha generat un gran nerviosisme als mercats, davant del temor d'un nova crisi com la de Grècia. Péter Szíjjártó, portaveu de l'Executiu hongarès, ha dit que "l'economia del país està en una situació molt greu" i ha acusat l'anterior gabinet d'haver manipulat les dades econòmiques, tal com havia fet Grècia. El portaveu al·ludia així a una advertència del vicecap del governant partit Fidesz, Lajos Kósa, que ahir va assegurar que Hongria sofreix una crisi "comparable a la de Grècia".

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha assegurat que el repte actual en el context de crisi econòmica de la sanitat pública és "treure el màxim profit a cada euro", per a la qual cosa ha advocat per buscar l'eficiència en l'activitat sanitària. Thomàs ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa convocada amb motiu de les X Jornades de Gestió i Avaluació de Costos Sanitaris que han tingut lloc a Palma durant els tres últims dies i a la qual han assistit gairebé mil professionals nacionals i internacionals del col·lectiu sanitari.

Albert Moragues, conseller de Presidència, dirigirà també, a partir d'ara, l'àrea d'Agricultura i Pesca fins al traspàs als consells. Foto: T. Ayuga.

Els consellers de Turisme i Presidència, Joana Barceló i Albert Moragues, assumiran demà les noves competències assignades als seus departaments: Treball i Agricultura. Així ho ha anunciat Barceló en qualitat de portaveu de l'Executiu després de la reunió setmanal del Consell de Govern, l'última a la qual han assistit la consellera d'Agricultura sortint, Merce Amer, i el destituït conseller de Treball, Pere Aguiló, els departaments del qual han estat suprimits en el marc de contenció de la despesa pública. La Conselleria de Presidència mantindrà la seva denominació encara que assumeixi Agricultura, ja que les competències d'aquesta última matèria es transferiran aviat als consells insulars.

El Consell de Ministres ha autoritzat la signatura per part d'Espanya de l'Acord Marc de Facilitat Europea d'Estabilització Financera, conveni internacional per salvaguardar l'estabilitat de la zona euro i que suposa per al Govern espanyol un desemborsament de 52.352,51 milions d'euros. Segons la referència del Consell de Ministres, aquest acord se celebra entre els 16 Estats que integren la zona euro i una entitat jurídic-privada que es crea a aquests efectes, denominada "Facilitat Europea d'Estabilització Financera".

L'establiment del Coll d'en Rebassa. Foto d'Arxiu.

Dimecres vinent dia 9 a les 11.00 hores tindrà lloc una concentració convocada per Comissions Obreres i UGT, davant el Carrefour del Coll den Rebassa, com a protesta per la firma del conveni de grans magatzems, que consideren "regressiu" per als prop de 7.000 empleats que es veuran afectats a les illes. Després de reunir-se amb el president del Govern, Francesc Antich, el secretari general i membre de la Comissió Federal del Sindicat UGT-Federació de Comerç, Hoteleria, Turisme i Joc, Francisco Domínguez, ha explicat que aquest acte de protesta es desenvoluparà a moltes ciutats espanyoles.

El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, ha qualificat d'"altament positiva» la fusió 'freda' de Sa Nostra amb Caja Murcia, Caixa Penedès i Caja Granada en un Sistema Institucional de Protecció (SIP), a causa que no només s'ha «preservat la seva identitat i la seva Obra Social», sinó que, a més, permetrà «més agilitat, més capacitat de maniobra i una major presència en els mercats internacionals».

Fernando Alzamora serà el responsable de la Comissió d'Auditoria del nou grup. Foto: T.A.

Els consells d'administració de Caja Granada, Caja Murcia, Caixa Penedès i Sa Nostra han aprovat un protocol per crear un Sistema Institucional de Protecció (SIP), la societat central de la qual adoptarà la forma de banc, amb seu a Madrid i presidida pel president de la caixa murciana, Carlos Egea. Aquesta "fusió freda", que encara no ha determinat quina quantitat sol·licitarà al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), donarà lloc al sisè grup financer de caixes per volum de negoci, al setè per volum d'actius i al quart per nombre d'oficines i centrarà la seva activitat en l'arc mediterrani, han informat les entitats. Cada una de les quatre caixes mantindrà la personalitat.

El PP valora positivament la fusió freda de Sa Nostra

El PP proposa reduir un 25 per cent els alts càrrecs de la plantilla de l'Ajuntament aprovada en el pressuposat de 2010, eliminar els càrrecs executius d'Urbanisme i Habitatge i suprimir la partida destinada als dinamitzadors lingüístics, dins de les 14 mesures que ha donat a conèixer per reduir el dèficit públic i que suposen un estalvi d'uns deu milions d'euros. Així ho ha posat de manifest en roda de premsa el portaveu municipal Julio Martínez, que ha sol·licitat la convocatòria d'un ple extraordinari per debatre aquestes iniciatives a incloure en el pla d'austeritat que aprovarà el consistori.

El nombre d'aturats registrats a les oficines del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) va abaixar en 6.469 persones el maig, un 7,68 per cent respecte a abril, amb el que el volum total d'aturats es va situar en 77.795 persones, segons ha informat el Ministeri de Treball i Immigració. D'aquesta manera, l'atur retrocedeix a les illes per cinquè mes consecutiu (el gener va registrar la primera caiguda després de tancar l'any 2009 amb 17.800 aturats més) i ho fa en major mesura que el descens mig estatal (-1,84%).

Francesc Antich, president de la CAIB, al Parlament. Foto: J. Torres.

El president del Govern, Francesc Antich, ha avançat que en el marc de la reducció del sector públic en un 50 per cent (de 169 a 82) per fer front al dèficit, únicament cinc seran dissoltes, 24 sorgiran de les fusions que es duran a terme a 106 organismes i un total de 58 continuaran la seva tasca com en l'actualitat. Tanmateix, el cap de l'Executiu ha reconegut la complexitat d'aquest procés, que preveu allargar-se més enllà d'aquesta legislatura. Després de mantenir una reunió amb els diferents grups parlamentaris per traslladar-los aquesta proposta, Antich ha destacat la "bona acollida" que aquesta ha tingut entre les formacions, pel que ha apel·lat un "gran acord" entre totes aquestes de cara a la seva aprovació i ha confiat que el projecte "no sigui objecte de confrontació".

El Bloc eliminarà deu càrrecs de les tres Conselleries que gestiona

Els hotelers de les Balears han lamentat la decisió del Govern de fusionar les àrees de Turisme i Treball en una única Conselleria, i han confiat que aquesta nova remodelació de l'administració autonòmica no suposi una disminució del pressupost assignat a la promoció turística, que ascendeix a 24 milions d'euros el 2010. Així mateix, els hotelers s'han mostrat contraris a la proposta llançada avui pel cap de l'Executiu de pujar el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros.

El president del Col·legi Professional d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de les Balears, Josep Oliver, ha acusat el president del Govern, Francesc Antich, de "posar més traves a un sector que ja estava tocat", en haver proposat aquest matí elevar el tipus del 7 al 8 per cent de l'Impost de Transmissions en el cas de béns immobles superiors a 450.000 euros per recaptar prop de 3 milions d'euros. En declaracions a Europa Press, Oliver ha advertit que aquesta mesura podria suposar una disminució en la venda dels pisos de segona mà amb un cost superior als 450.000 euros i, en aquest sentit, ha considerat que en lloc de pujar els impostos, l'Executiu "deuria baixar-los", sobretot, "als joves i a les rendes més baixes" per incentivar el mercat immobiliari.

El parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger ha criticat avui que PP i UM exigeixin retallades al Govern i que, alhora, no siguin responsables i no afavoreixin que l'executiu autonòmic pugui augmentar els seus ingressos mitjançant mesures fiscals com l'augment dels impostos a les rendes més altes. En declaracions als periodistes als passadissos de la Cambra balear, Llauger ha remarcat que l'"esforç» anunciat ahir pel president del Govern, Francesc Antich, per fusionar diverses Conselleries ha d'anar acompanyat d'un altre per augmentar els ingressos de la comunitat i, en aquest sentit, ha advocat per incrementar el tram més alt de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l'impost de successions o establir algun gravamen mediambiental a les empreses.

Francesc Antich, president del Govern, explicant la reestructuració. Foto: T. Ayuga.

El president del Govern, Francesc Antich, ha anunciar la seva intenció de fusionar la Conselleria d'Agricultura amb la de Presidència i la de Treball amb la de Turisme, amb l'objectiu de racionalitzar l'administració pública per reduir el dèficit de la comunitat. Antich ha fet aquestes declaracions en el Consolat de Mar després d'una intensa jornada de reunions amb els representants de les diferents forces polítiques amb representació en el Parlament -UM, PP i Bloc- per abordar les mesures que ha preparat el Govern per reduir el dèficit, les quals seran presentades demà en el Parlament. El cap de l'Executiu balear ha concretat que el conseller de Presidència, Albert Moragues, assumirà el departament d'Agricultura.

Julio Martínez, portaveu popular, ha considerat la minva insuficient. Foto: S. Amengual.

El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat, amb els vots a favor del PP i Unió Mallorquina (UM), que la batlessa, Aina Calvo, es redueixi el salari un 10 %, en comptes del 9 % acordat per unanimitat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per al seu nivell de sou. El portaveu del grup municipal popular, Julio Martínez, ha justificat la proposta que el sou de Calvo es redueixi un 1 % més de l'estipulat per la FEMP en protesta perquè el govern municipal va presentar públicament dijous la seva proposta de retall salarial, quan els grups havien acordat "no parlar del tema" per assolir un acord per consens i "no fer política" sobre aquesta qüestió.

La reunió que va mantenir ahir el Govern amb els agents socials per desbloquejar la reforma laboral va acabar sense avanços i continuaran negociant durant el cap de setmana per cercar un acord i evitar així el conflicte social. Fonts sindicals van assenyalar que l'encontre no va servir per apropar les grans distàncies que encara separen sindicats i empresaris a causa, sobretot, de les posicions màximes que continua mantenint la CEOE.

L'entitat ha explicat al President de la CAIB que la setmana que ve el Consell d'administració tractarà el tema. Foto: Efe.

Sa Nostra durà a terme la setmana que ve un consell d'administració extraordinari en què s'aprovarà, previsiblement, un protocol d'intencions per aliar-se amb les caixes de Granada, Múrcia i Penedès en un Sistema Integrat de Protecció (SIP), més conegut com a ‘fusió freda'. També aquestes tres caixes realitzaran el mateix dia un consell d'administració propi, de manera que en finalitzar es podria fer pública la notícia. Així mateix, un cop aprovat el protocol d'intencions, les quatre entitats financeres podrien avançar que sol·licitaran l'ajuda econòmica del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), ja que el termini per demanar aquest ajut finalitza a finals de mes.

El Govern calcula ara majors taxes de desocupació de les que abans preveia fins a 2013 i ha revisat a la baixa totes les previsions de creixement dels tres pròxims anys, mentre manté que la caiguda d'aquest exercici es quedarà en el 0,3 %. L'ajust fiscal al que l'Executiu s'ha vist obligat aquest any i els següents per accelerar la reducció del dèficit públic ha provocat importants canvis en el quadre macroeconòmic, amb revisions a la baixa en la majoria dels components de l'economia en el període 2010-2013.

Aina Calvo serà l'única a Cort que mantindrà el cotxe oficial les 24 hores del dia. Foto: P. Bota.

L'Ajuntament de Palma estalviarà 200.000 euros anuals amb l'eliminació de sis cotxes oficials (dos de l'Ajuntament i un de l'IME, Emaya, Emop i SMAP), de manera que només mantindrà dos vehicles d'aquest tipus al Consistori, que únicament operaran en horari de matí, mentre que la batlessa, Aina Calvo, en continuarà tenint un en exclusiva per a ella amb disponibilitat les 24 hores del dia. En una roda de premsa, el regidor d'Economia i Hisenda, Andreu Alcover, ha emmarcat aquesta supressió progressiva dels cotxes oficials en les mesures complementàries que aplicarà el Consistori per contribuir a la reducció del dèficit públic i que suposaran un estalvi anual de 600.000 euros. Entre aquestes mesures, ha destacat que el Consistori limitarà i restringirà l'ús dels telèfons mòbils per part dels treballadors i responsables municipals, inclosos els regidors i els alts càrrecs.

La secretària general de Comissions Obreres a les Balears, Katiana Vicens, ha donat suport a la decisió de convocar una vaga general si l'Executiu central aprova un decret per a la reforma general que inclogui mesures "que puguin lesionar els drets dels treballadors". Així ho ha indicat en declaracions a Europa Press després d'acudir al Consell Confederal del sindicat centrat en analitzar la situació actual referent a la reforma laboral. Precisament avui, els secretaris generals de CCOO i UGT a nivell nacional, Ignacio Fernández Toxo i Càndid Méndez, han presentat un document d'alternatives i propostes sindicals davant del retall social del Govern en el qual s'adverteix a l'Executiu que si aprova una reforma laboral per decret que inclogui mesurades "lesives" convocarà una vaga general.

El regidor d'Economia i Hisenda, Andreu Alcover, ha assegurat avui que encara no està en la situació d'haver de deixar de prestar algun servei, després que el Govern central hagi decidit que els Ajuntaments no poden sol·licitar més crèdits a partir del 2011 en el marc de les mesures dirigides a reduir el dèficit públic. En una roda de premsa, en la qual ha anunciat que el Consistori de Palma s'estalviarà 6 milions d'euros a través del Decret Llei de l'Executiu central i 600.000 euros mitjançant una sèrie de mesures pròpies de contenció de la despesa, Alcover ha remarcat que "mentre pugui", l'Ajuntament de Palma continuarà prestant tots els serveis que ofereix en aquests moments.

Els representants sindicals a la Delegació del Govern. Foto: M. À. Cañellas.

Els sindicats CCOO, UGT i CSI-CSIF han registrat el preavís de vaga en el sector públic per al proper 8 de juny i, a més, han anunciat la convocatòria d'una manifestació durant la tarda d'aquest mateix dia en què esperen que participi gran part dels ciutadans de les illes, ja que són els que patiran la "minva en la reposició d'efectius" provocada per les mesures de retall del dèficit anunciades pel Govern central. Així ho ha informat el secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT, Aurelio Martínez, després de fer lliurament del preavís en la Conselleria de Presidència i minuts abans de fer-ho en el Consolat i la Delegació de Govern.

Katiana Vicens (CCOO) recolza la vaga general si es perjudica els treballadors

El conseller de presidència ha assegurat avui a Eivissa que «la situació actual d'austeritat en les institucions illenques condicionarà la negociació del finançament dels Consells amb el Govern» prevista per a l'any vinent. Moragues ha explicat que «encara és d'hora» per saber si la crisi econòmica afectarà al consens d'un finançament just i equitatiu entre les illes. Així i tot, ha reconegut que és clar que «en cap cas beneficiarà». Per la seva banda, el president del Consell d'Eivissa, Xico Tarrés, espera que les illes menors deixin de ser «les grans perjudicades en el repartiment».

Antich i Manera a la roda de premsa d'avui per explicar el posicionament de la CAIB. Foto: J. Morey.

El portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha confirmat avui que el Govern proposarà al Ministeri d'Economia i Hisenda un estalvi de 100 milions d'euros a les Balears per reduir el dèficit, davant els prop de 200 que li exigeix l'Executiu central i que, segons el seu parer, són "excessius", tenint en compte que aquesta Comunitat ja ha fet una sèrie d'"esforços" en els últims anys, com reduir en un 6 per cent els Pressuposts per a 2010 i disminuir el número de Conselleries i càrrecs públics.

El Govern central podria retallar inversions fins els 344 milions

El PSIB espera trobar "punts d'equilibri" per a les entitats locals més sanejades

El PSIB sosté que el Govern i el partit a nivell federal són conscients de l'"esforç important" en matèria d'ajust pressupostari que han fet les Balears per combatre la crisi. A més, "entén" les declaracions efectuades pel president del Govern, Francesc Antich, i la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, sobre el "injust que suposa per a determinades entitats" locals el no poder sol·licitar crèdits a partir de 2011, ja que precisament en aquestes institucions recauen molts serveis socials que es deixen al ciutadà.

Diferents sindicats, com USO o ANPE, han participat de la manifestació. Foto: J. Torres.

Amb el lema "El problema és Zapatero, no els funcionaris públics" i al crit de "Zapatero, ja no tens afició", més de tres-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Palma en contra del decret de retall de la despesa pública aprovada pel Govern central. Diverses organitzacions sindicals s'han sumat a la mobilització convocada inicialment pel Sindicat Metge Lliure de Balears (Simebal) i el d'infermeria SATSE, i a qui han acudit també SAE, USO i el d'ensenyament ANPE. Junts han realitzat el recorregut entre la plaça d'Espanya i la Delegació de Govern. El secretari general del Sindicat Mèdic de Balears (Simebal), Isidro Torres, ha subratllat que la manifestació d'avui "és un clamor de protesta".

La Borsa espanyola ha abaixat l'1,27 per cent i ha perdut el nivell de 9.300 punts perjudicada per la caiguda dels mercats internacionals i dels grans valors. Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Ibex-35, en el qual només han apujat cinc valors, va abaixar 119,40 punts, equivalents a l'1,27 per cent, fins 9.287,90 punts, amb el que les pèrdues anuals augmenten fins al 22,21 per cent.

El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que l'incipient recuperació de l'economia espanyola serà «feble i fràgil» per això reclama l'aplicació «urgent» de mesures d'ampli abast dirigides a reequilibrar l'economia i restaurar la confiança entre les quals cita una reforma «radical» del mercat laboral, així com la consolidació del sector bancari i dels comptes públics.

Joana Barceló ha explicat l'aplicació a les Balears de les mesures adoptades per l'Executiu de Madrid. Foto: R. L.

Al Govern no li quadren els comptes. L'Executiu, segons reconegué ahir oficialment, treballa per estalviar 200 milions d'euros públics, però ja admet que difícilment podrà assolir un ajust tan fort a aquestes altures de l'any. Amb la rebaixa de sous estalviarà 30 milions i amb les mesures de contenció en la dispensió de medicaments, vuit més. Tanmateix, ara per ara, només disposa d'una partida de 30 milions d'inversions no executades on retallar i sap que els increments d'imposts plantejats no bastaran perquè, com a molt, suposarien uns 40 milions. En total, té quantificats uns cent milions, la meitat del previst. Per tant, el gruix del pla d'ajust haurà de sortir d'una forta retallada de la despesa corrent i de la reducció de sector públic i, així i tot, difícilment se'n sortirà.

Retallada de sous entre un 0,56 i un 7%

Les Balears patiren una caiguda del 20,7% en l'arribada de turistes internacionals durant el mes d'abril --marcat pel fenomen del núvol volcànic, en recalar a les illes només 465.025 visitants forans-. Amb això, l'arxipèlag se situa com la destinació que presenta major baixada percentual del país. Així ho indiquen les dades de l'Enquesta de Moviments Turístics en Frontera (Frontur) difosa pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i indica que Espanya va rebre 3,9 milions de turistes l'abril, un 13,3% menys que el mateix mes de l'any passat.

El gruix dels manifestants han cridat consignes contra la retallada de despesa pública. Foto: J. Torres.

Al voltant de mig miler de persones s'han concentrat avui capvespre, a partir de les 19.00 hores, davant la Delegació del Govern, a Palma, contra el pla de retall anunciat la passada setmana pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per reduir el dèficit públic, i que contempla una reducció del sou dels funcionaris i la congelació de les pensions. Amb aquest acte de protesta, els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF han expressat el seu total rebuig de les mesures que el Govern vol dur a terme i que han de ser ratificades a través d'un Decret Llei en el Consell de Ministres previst per a aquesta tarda. Els sindicats convocants han criticat la imprecisió dels retalls.

El ministre alemany de Finances Wolfgang Schäuble, la canciller Angela Merkel, el comissari europeu de Mercat Interior Michel Barnier i el president del Banc Europeu de Reconstrucció Thomas Mirow han abordat l'establiment d'una major regulació dels mercats financers. Foto: Efe.

Representants dels governs i institucions de la Unió Europea es reuneixen aquest divendres per extreure les lliçons de la crisi grega i debatre reformes en les regles del seu jove unió econòmica i monetària que assegurin la seva supervivència. Es tracta de la primera reunió del grup especial que van decidir crear el març els governants de la Unió Europea i la direcció del qual van confiar al president del Consell Europeu, el belga Herman Van Rompuy. Integrat majoritàriament pels propis ministres de Finances, que han vingut reunint-se de forma gairebé contínua des que va esclatar la crisi del deute grec, el grup tindrà davant de si, d'aquí a octubre, una agenda molt delicada.

La borsa espanyola ha abaixat avui l'1,13 per cent i ha perdut el nivell de 9.300 punts perjudicada per la caiguda de Wall Street després que es coneguessin males dades del mercat laboral nord-americà i d'expectatives de la seva economia. Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Ibex-35 ha abaixat 106 punts, equivalents a l'1,13 per cent, fins 9.270,50 punts. Les pèrdues anuals augmenten fins i tot el 22,36 per cent. A Europa, amb l'euro a 1,238 dòlars, París ha perdut el 2,25 per cent; Fráncfort, el 2,02 per cent; l'índex Euro Stoxx 50, l'1,9 per cent; Milà, l'1,69 per cent, i Londres, l'1,65 per cent.

El Govern està ultimant els detalls d'un nou impost per a les rendes molt altes, després de l'anunci realitzat ahir en aquest sentit pel cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. Fonts del Govern han informat que aquest nou impost està bastant avançat, però han subratllat que, en principi, no seria una mesura que s'aprovaria en el Consell de Ministres d'avui. Aquesta tarda, el Govern aprovarà un decret que inclourà, entre altres mesures, la rebaixa salarial per als funcionaris, avançada per Sabater en la seva compareixença davant el ple del Congrés el dimecres de la passada setmana.

La diputada del PP per les Balears al Congrés, Maria Salom, ha censurat els plans de retallada d'inversió en obra pública de l'Executiu central que, segons la seva opinió, poden fer que diverses inversions estatals centrades en la comunitat «quedin en paper mullat». Salom ha avançat que el Grup Parlamentari Popular a la cambra baixa sol·licitarà «explicacions» sobre la incidència dels plans de reducció de despesa pública i sol·licitarà, mitjançant iniciatives parlamentàries, «documentació sobre totes les retallades que afectaran a les Balears».

El delegat del Govern a les Balears, Ramon Socías, ha afirmat aquest matí a Eivissa que l'arxipèlag balear patirà menys les restriccions econòmiques que aprovi aquesta tarda el Govern central. Per al delegat del Govern, els retalls no afectaran el reforç de les forces de seguretat de la "operació Estiu" i, pràcticament, tampoc no es tocaran "els convenis firmats amb Madrid en matèria de carreteres", segons ha declarat durant una visita a l'inici de les obres de la nova comisaria d'Eivissa.

Francesc Antich, en una imatge d'arxiu. Foto: S. Amengual.

El president del Govern, Francesc Antich, ha manifestat que la retallada que haurà de fer la comunitat per adaptar-s'al pla d'ajustament del Govern espanyol afectarà a "quantitats importants", tot i que no ha precisat de quina xifra és tracta i ha avançat que el fet més probable és que hagin de passar encara alguns dies fins que el Govern conegui la lletra menuda de l'esforç econòmic que haurà de fer l'arxipèlag. Tot i això, el president ha destacat que durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera es va parlar que aquesta xifra podria rondar els 170 milions d'euros, si bé no ha concretat d'on serà detreta l'esmentada quantitat.

Maria Salom (PP) demanarà pels projectes 'que es quedaran en paper mullat'

Ramon Socías diu que les illes patiran menys que altres comunitats

El ministre de Foment, José Blanco, ha anunciat que, a causa del Pla d'Ajust previst pel Govern, les actuacions tant en carreteres com en ferrocarrils sofriran un retard mig d'almenys un any en els terminis d'execució. Blanc, que ha acudit a la Comissió de Foment del Congrés, ha indicat que d'aquest retard se'n van salvar "aquelles que puguem licitar o complementar a través del Pla Extraordinari de Col·laboració Públic-Privada", ja que en aquests casos, "es podran mantenir els terminis".

El Consell de Ministres té previst aprovar demà el decret amb els històrics retalls socials amb què vol accelerar la reducció del dèficit, unes mesures que també provocaran que l'Executiu revisi a la baixa la seva previsió de creixement per a l'any que ve. I és que el Govern també té intenció demà d'aprovar el sostre de despesa pressupostària per a 2011, que amb tota probabilitat es veurà fortament reduït per continuar amb l'ajust fiscal al que Espanya està obligada.

La recuperació del sector financer i la pujada dels mercats internacionals ha permès que la borsa espanyola registràs la segona major pujada de l'any, el 3,68 per cent, i recuperàs el nivell de 9.600 punts. Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Ibex-35, en el qual només ha baixar una empresa, ha guanyat 341,50 punts, equivalents al 3,68 per cent, fins 9.627,60 punts. Les pèrdues anuals descendeixen fins al 19,37 per cent.

La ministra espanyola d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha confirmat que revisarà a la baixa, en unes dècimes, la previsió de creixement econòmic a Espanya per a 2011, com a resultat de les últimes mesures d'ajust anunciades. En roda de premsa després de la reunió del Consell Ecofin de la UE, la vicepresidenta segona ha deixat clar que "menys creixement del previst no vol dir creixement negatiu" en qualsevol cas.

Part dels escons de la cambra, en un moment de la sessió plenària d'avui. Foto: T. Ayuga.

Tots els grups parlamentaris de les Balears han donat suport avui a una rebaixa dels sous dels diputats per disminuir el dèficit públic, en concordança amb la rebaixa en un 5 per cent de mitjana dels salaris dels funcionaris i treballadors públics, anunciada la setmana passada pel president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero. Als passadissos del Parlament, el portaveu del PSIB, Antoni Diéguez, ha remarcat que la rebaixa dels sous dels diputats es farà segur" a les Balears, una vegada es conegui el contingut i l'abast de les normes que aprovi aquesta setmana el Consell de Ministres.

Antich convida el PP a consensuar les mesures d'estalvi

El ministre ha participat en un col·loqui amb empresaris de Lleida. Foto: Efe.

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha insistit avui que el diàleg social del Govern amb patronal i sindicats sobre la reforma laboral ha de tancar-se aquest mes, i confia que aquesta taula no es trenqui ni es convoqui una vaga general malgrat el pla d'ajust anunciat per l'Executiu. Corbacho, que ha participat en Lleida en un dinar col·loqui organitzat pel Forum Empresa, ha explicat, durant una visita a l'Ajuntament lleidatà, que hi ha una clara voluntat dels agents socials d'arribar a un acord a la taula de diàleg social al marge de les mesures d'ajust anunciades pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

La vaga general es retarda al 8 de juny

El Banc Central Europeu (BCE) ha adquirit un total de 16.500 milions d'euros en bons dels governs de l'eurozona fins a divendres passat, quan es va complir la primera setmana des que el Consell de Govern de la institució decidís el passat 10 de maig autoritzar la compra de deute públic, segons va informar l'entitat, que pretén neutralitzar l'excés de liquiditat producte d'aquestes operacions mitjançant la captació de dipòsits a una setmana.

Francesch Antich, en una compareixença. Foto: Efe.

El president de les Balears, Francesc Antich, ha subratllat avui que "l'important i prioritari" no és el resultat per als partits de les eleccions de 2011, sinó estudiar i prendre mesures per fer front a la crisi econòmica que afecta directament a milers d'aturats de les illes, ha recordat. El secretari general dels socialistes de les illes ha negat amb rotunditat que la seva formació estigui en negociacions amb el Bloc i UM de cara als comicis autonòmics i municipals de 2011. Rosamaria Alberdi ha explicat, per la seva banca, que la comunitat està treballant en una sèrie de mesures pròpies com la racionalització de la despesa del Govern.

El Ibex va patir el major desciens des de l'octubre de 2008.

Per terra. La borsa espanyola va baixar ahir un 6,64%, la major caiguda des d'octubre de 2008, i va descendir fins a 9.300 punts, afectada pels dubtes sobre la recuperació de l'economia europea, l'execució d'ordres de venda automàtiques i el retrocés dels mercats internacionals. Així, l'índex de referència del mercat espanyol, l'Ibex-35, en el qual van baixar tots els valors, va perdre 662,80 punts, equivalents al 6,64%, fins a 9.314,70 punts. Les pèrdues anuals creixen fins al 21,99%, mentre que en la setmana puja un 2,97%. A Europa, amb l'euro a 1,239 dòlars, nivell desconegut des d'abril de 2006, Milà va perdre un 5,26%; l'índex Euro Stoxx, el 4,68%; París, el 4,65%; Londres, el 3,14%, i Frankfurt, el 3,12%. La borsa espanyola començà la jornada amb pèrdues moderades condicionades pel tancament negatiu de Wall Street el dia anterior i pel mal començament de les places europees. El mercat no prestava gaire atenció a l'IPC d'abril, que va pujar un 1,1% durant aquell mes. En poc temps augmentava la caiguda fins al 3 per cent i la borsa baixava fins i tot al nivell de 9.600 punts, sobre el qual transcorreria fins a l'obertura de Wall Street. En l'increment de les pèrdues influïen determinats rumors, com la possibilitat de desintegració de l'euro o que el Banc Central Europeu deixaria de comprar deute espanyol o italià, o les previsions d'un menor creixement al Vell Continent pels plans d'ajust i les pujades d'impostos.

Passatgers dins la terminal de l'aeroport de Son Sant Joan. Foto: J. Morey.

El núvol de cendra volcànica procedent del volcà islandès ha reduït en un 1,3 milions el nombre de passatgers a l'Aeroport de Palma durant el passat mes d'abril, el que significa una reducció del 16 per cent, segons ha informat avui Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena). Per la seva part, l'aeroport d'Eivissa va rebre un total de 200.303 passatgers, la qual cosa suposa un augment del 8 per cent. Menorca, en canvi, va tenir un total de 101.290 passatgers, un 5,9 per cent més que l'any anterior. Quant al nombre d'operacions, l'aeroport de Palma va comptabilitzar un 8 per cent menys; el d'Eivissa va registrar un 8,1 per cent més i el de Menorca va registrar una caiguda de 8%.

El vicesecretari general dels Socialistes de Mallorca, Cosme Bonet, ha realitzat una anàlisi de la situació política actual i ha defensat que "la més important" de les mesures anunciades ahir pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, és que "no es toquen els principals pilars de l'estat de benestar" com són l'educació, la sanitat i, sobretot, les prestació per a aturats, "que són la part més important a reforçar en aquests moments".

El president del Govern, Francesc Antich, i el portaveu del Bloc, Biel Barceló, han acordat que les mesures que s'adoptin a les Balears per reduir el dèficit no suposarà cap tipus de retall a l'educació, ni a la sanitat, ni als serveis socials bàsics de la Comunitat. En declaracions a Europa Press, fonts del Bloc han indicat que en aquest encontre, Antich també s'ha compromès a consensuar amb la formació nacionalista totes aquelles mesures dirigides a disminuir el dèficit, entre les quals "es troba a sobre de la taula la reducció dels sous als alts càrrecs".

UGT ha exigit avui al president del Govern, Francesc Antich, que no apliqui als empleats públics del Govern la reducció salarial del 5 per cent anunciada ahir pel líder de l'Executiu central, José Luis Rodríguez Zapatero, en entendre que aquest col·lectiu ja pateix les conseqüències de les mesures d'ajust pressupostari de la Llei de Pressupostos de la Comunitat per a 2010.

El Govern de Portugal ha aprovat avui noves mesures d'austeritat, acordades amb el principal partit de l'oposició, que permetin retallar el dèficit pressupostari del país, i que inclouen un retall del 5% en els salaris dels empleats públics de major jerarquia i una alça de l'IVA d'un punt percentual. El primer ministre portuguès, José Sócrates, ha anunciat que també s'imposarà una taxa extraordinària als ingressos de fins i tot l'1,5% i que s'incrementarà un 2,5% l'impost als beneficis dels bancs i les grans empreses.

Les comunitats autònomes han assumit amb normalitat els retalls anunciats pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, entre aquets la reducció salarial del 5 per cent als funcionaris, si bé les governades pel PP creuen que les noves mesures han estat improvisades i arriben tard. Unes més sorpreses que altres -algun president autonòmic ha reconegut que coneixia les mesures des d'ahir-, les comunitats hauran d'estudiar ara els anuncis de Zapatero i aplicar la reducció salarial a tots els empleats públics.

La diputada del PP per les Balears en el Congrés, Maria Salom, ha censurat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "no haver fet els deures" en matèria de contenció de despesa i tractar ara d'"estrènyer-se el cinturó" a costa dels sectors més febles de la societat, com és el cas dels pensionistes.

El sindicat de docents de l'ensenyament públic STEI-i ha convocat per a aquest divendres un concentració a les 12.00 hores davant de les portes de la delegació del Govern a les Balears per protestar per la proposta de l'Executiu central de retallar el salari dels funcionaris a partir de juny. El STEI-i fa una trucada a la resta d'organitzacions sindicals a donar "una resposta unitària a aquesta agressió".

El PSM s'ha oposat a les "equivocades" les mesures anunciades pel president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, per reduir el dèficit, i ha advocat per altres alternatives, com que es redueixi l'Administració estatal i s'incrementi la lluita contra el frau. El secretari general dels nacionalistes i portaveu parlamentari del Bloc i PSM-Verds, Biel Barceló, critica en un comunicat que aquestes mesures prenen ara "per no fer els deures quan tocava", i proposa al seu torn diverses solucions per retallar el dèficit.

Unió Mallorquina ha qualificat avui d'"improvisades" les mesures anunciades pel president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, per accelerar la reducció del dèficit, i ha assegurat que suposen "un reconeixement del fracàs de la política econòmica" de l'executiu central.

Els agents borsaris estigueren ahir molt atents als moviments. Foto: Justin Lane. Efe

La borsa espanyola baixà ahir el 3,32%, la quarta major caiguda de l'any, perjudicada per la recollida de beneficis, després que en la jornada de dilluns registràs la major pujada de la història (14,43%). Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Íbex 35, va perdre 343,30 punts, equivalents al 3,32%, fins a quedar en 10.008,60 punts, amb la qual cosa les pèrdues anuals augmenten fins al 16,18%. Tots els grans valors de l'Íbex van baixar ahir: Telefónica va perdre el 3,69%; Santander, el 3,33%; BBVA, el 3,06%; Iberdrola, el 2,74%, i Repsol YPF, l'1,38 %. Sacyr Vallehermoso liderà les pèrdues de l'Íbex, ja que va baixar el 5,41%, seguida de Bankinter, el 4,48%; Banco Popular, el 4,42%, i Banc Sabadell, el 4,03%. Només van pujar tres empreses: Inditex, el 3,04%; Ferrovial, el 0,41%, i Enagás, el 0,03%. Així, el parquet madrileny ja començà ahir la sessió amb pèrdues considerables i superiors al 3%, fruit de la recollida de beneficis després de la inusual pujada de la vigília, influïda per la creació d'un fons per donar suport a l'euro i les mesures anunciades per reduir el dèficit públic. D'aquesta manera, el mercat obria per davall de 10.000 punts.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el dèficit públic de les Balears se situa en el 3,5 per cent del PIB, davant l'1,8 per cent que es va trobar a l'inici de la legislatura, si bé ha defensat aquest increment, a fi de pal·liar la caiguda dels ingressos en un context de crisi en el qual el sector privat no estira" l'economia. Als passadissos del Parlament, Manera ha admès que les Balears es troben a la "franja alta de dèficit i deute" en comparació amb la resta de Comunitats Autònomes, si bé ha indicat que València, Múrcia i Catalunya se situen per damunt l'arxipèlag.

Respecte al deute públic de les illes, ha recordat que assoleix els 3.400 milions d'euros, el que suposa que s'ha multiplicat en un 1,8, respecte al deute generat en l'anterior legislatura (2003-07) en la qual, al seu torn, es va multiplicar en un 2,44. "Fàcilment el deute de les Balears es multiplicarà aquesta legislatura en una xifra similar", ha reconegut Manera, qui, no obstant això, ha recalcat que el Govern ha optat per endeutar-se en una època de "vaques flaques en el que es necessita que el sector públic tiri del carro de l'economia", mentre que el Govern de Jaume Matas ha endeutat a la Comunitat i ha recorregut al dèficit en un moment en què hi havia ingressos, la qual cosa ha provocat que, actualment, "no hi hagi superàvit".

Manera ha recordat que tant l'actual deute com l'actual dèficit públic de les Balears s'han generat després que l'Executiu balear hagi fet un "esforç descomunal d'inversió pública de gairebé 1.600 milions d'euros en dos anys i mig de legislatura", a fi de "pal·liar les conseqüències de la crisi injectant diners al mercat". Preguntat pel suggeriment que va fer ahir el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en el sentit que el retall addicional del dèficit el 2010, que se situa en l'11,2 per cent del PIB nacional, afectarà a les Comunitats Autònomes, Manera ha avançat que el Govern farà en els propers mesos un "ajustament" a les partides pressupostàries, que afectaran la gestió del personal, però va explicar que això no tindrà conseqüències en els serveis que es prestaran a la ciutadania.

A més, ha indicat que això no suposarà una reducció del número de Conselleries, ni de treballadors, ni una baixada dels sous, sinó que es pretén "fusionar més empreses públiques", a fi de "racionalitzar al màxim" aquest sector, per al qual, segons ha recordat, el Govern pretén negociar amb el PP i UM la Llei del Sector Públic.

La borsa de Madrid va viure ahir una jornada a l'alça. Foto: Agències.

L'Ibex 35 registrà ahir la major pujada de la seva història, ja que guanyà un 14,43% que la va situar en la cota dels 10.351,9 punts, impulsada per l'aprovació per part de la UE i de l'FMI d'un fons de rescat dotat amb 750.000 milions per assistir els països de l'eurozona, especialment Espanya i Portugal. D'aquesta manera, el selectiu recuperà tot el que havia perdut durant la setmana passada (-13,78%), la pitjor baixada des d'octubre de 2008, i superà amb contundència la major crescuda registrada fins ara, la del 13 d'octubre de 2008 (10,65%). La banca va ser el sector que donà un impuls més gran al selectiu.

El principal indicador de la Borsa espanyola, l'Ibex-35, ha aconseguit la seva major pujada de tots els temps (12,11%) gràcies a l'acció coordinada de la Unió Europea (UE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE). A les 12.00 hores el selectiu espanyol recuperava 1.095 punts i se situava en 10.141 unitats, mentre que l'Índex General de la Borsa de Madrid, amb tots els seus sectors en positiu, avançava el 12,12%.

El Consell del BCE, encapçalat per Trichet, s'ha reunit a Lisboa. Foto: Efe.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, ha subratllar que "Espanya i Portugal no són Grècia", després d'una reunió de la institució a Lisboa. "Tots els països han de fer tot el que se'ls ha demanat i seguir un rumb que els pugui portar a l'estabilitat a mitjà termini", ha apuntat Trichet. En una roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern del BCE, el president de l'organisme ha indicat que aquesta estabilitat serà "fonamental per a les famílies, animarà a les empreses" i tranquil·litzarà els observadors externs.

Els bancs europeus, en perill segons Moody's

Les economies de Portugal i Espanya, en el punt de mira. A la imatge, la Borsa de Madrid. Foto: Efe.

La borsa espanyola conté la sagnia. El parquet madrileny aconseguí moderar les caigudes en el tancament de la sessió i es va anotar un descens del 2,27%, malgrat fregar el 4 per cent durant alguns moments de la jornada. Així mateix, l'Íbex 35 va acabar en el nivell dels 9.635,2 punts, nou mínim des del 14 de juliol de 2009. Els bons del deute van patir una forta sacsejada que els col·locà en la màxima distància dels alemanys des de març de 1997 (just abans que es presentàs el pla d'estabilitat per impulsar l'entrada d'Espanya en l'euro). L'Íbex obrí amb signe negatiu i mantingué els "números vermells" durant tota la sessió pels dubtes i la por de la crisi grega, que va portar el selectiu a anotar-se la segona major caiguda de l'any. El selectiu es va moure durant gairebé tota la sessió entre l'1 per cent i el 2,5% de baixada, però després de l'advertència de Moody's sobre una possible rebaixa de l'arqueig de Portugal, el descens es va pronunciar fins a superar el 3%, xifra que conduí l'Íbex a viure moments de tensió, que van fer presagiar una altra jornada negra al parquet madrileny.

La Borsa d'Atenes ha tancat avui amb una nova caiguda, del 3,91 per cent, després de les violentes protestes. L'índex general ha conclòs a 1.662,10 punts, seguint la tònica a la baixa amb què va començar la setmana arran del profund pla d'austeritat ordenat pel govern grec per salvar el país de la fallida. Aquest és l'índex més baix de la borsa grega en els últims 14 mesos. La borsa espanyola registra un nou mínim anual després d'abaixar el 2,27 % i tancar a prop de 9.600 punts, per la desconfiança dels inversors sobre el sosteniment de les finances i després que l'agència d'estudis de riscs Moody's posàs en revisió el deute de Portugal.

El primer ministre grec, Yorgos Papandréu, ha condemnat avui la mort de tres empleats de banca en un incendi ocasionat a Atenes per manifestants durant la vaga general convocada per a avui al país contra les mesures d'austeritat del govern. "La violència porta a la violència", ha declarat Papandréu en el Parlament, consternat pel que va qualificar de "tragèdia" en referir-se al "assassinat de tres conciutadans".

El tema econòmic ha centrat part del debat d'avui. A la imatge, Antich i Moragues amb el responsable d'Economia. Foto: M. À. Cañellas.

El president del Govern, Francesc Antich, va admetre ahir la seva "preocupació" per l'increment de l'endeutament provocat pel seu executiu i afirmà que si el PP multiplicà el deute per 2,4 entre 2003 i 2007, amb ell tornarà a multiplicar-se per 2,4. Amb tot, advertí que el context econòmic és diferent i recalcà que mentre que ara es "justifica" perquè hi ha crisi i es fan obres que paga l'Estat, el seu antecessor, Jaume Matas, l'augmentà quan l'economia creixia un 2% i per fer obres que hauria pogut assumir l'Estat. Antich responia així la pregunta parlamentària del popular Francesc Fiol, qui assegurà que està "molt preocupat" per aquesta pujada. Fiol advertí que l'Executiu haurà passat d'un endeutament del 6,8% del PIB autonòmic l'any 2006 a un del 13,8% del PIB el 2010 (3.900 milions) i haurà situat la Comunitat com la segona més endeutada de l'Estat.

El conseller de Treball i Formació, Pere Aguiló, ha considerat que el descens de la desocupació registrat el passat mes d'abril a les Balears -3.861 menys a l'atur- apunten a la major capacitat de les illes a l'hora de crear llocs de treball i demostren ser un signe "clar" de recuperació econòmica, si bé "no serà ràpida".

Moment de la manifestació a la plaça d'Espanya, a Palma. Foto: S. Amengual.

Un centenar de persones s'han concentrat avui a Palma contra la reducció del 43 per cent del pressupost de Correus, que ha ocasionat, segons han denunciat, una "pèrdua en els drets" dels prop de 1.300 treballadors de les illes i, per això, han reclamat una "regulació clara" sobre la futura Llei Postal, que suposarà la liberalització del sector, peticions que si no són ateses pel Govern central ocasionaran la convocatòria d'una vaga general el pròxim mes de juny. Els empleats han lamentat que, malgrat que encara no s'ha produït cap acomiadament, sí que hi ha hagut una reducció de la plantilla.

L'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) ha aplaudit l'anunci de la Comissió Europea (CE) del conjunt de mesures a curt i mig termini per superar la crisi aèria causada per les cendres del volcà islandès i el tancament dels espais aeris. "Aplaudesc els comissaris Slim Kallas (de Transport), Joaquín Almunia (Competència) i Olli Rehn (Assumptes Econòmics) per la seva ràpida acció. Les aerolínies han perdut ingressos per valor de 1.700 milions de dòlars en només sis dies, amb el major impacte en les línies aèries europees", ha dit Giovanni Bisignani, director general de l'IATA.

Els aeroports de l'Estat espanyol recuperen la normalitat després d'haver-se aixecat les restriccions de vol als països europeus afectats pel núvol de cendra procedent de l'islandès Eyjafjalla, i amb el començament de la sortida massiva de passatgers a les seves destinacions. El gestor aeroportuari AENA ha informat que s'han cancel·lat només 589 dels 5.231 vols programats per a avui i que, del total, 2.020 estaven previstos perquè fessin els trajectes a les zones afectades pel núvol volcànic, i d'ells s'han cancel·lat 545, mentre que 858 ja han sortit a la seva destinació.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat a l'alça el seu pronòstic per a l'economia espanyola el 2010 en augurar una contracció del Producte Interior Brut (PIB) del 0,4 per cent, dues dècimes menys de l'estimat el gener (-0,6%), mentre que ha mantingut la seva previsió de creixement del 0,9 per cent el 2011, en el marc d'una recuperació de l'economia global "més fort" del previst. En aquesta línia, el FMI augura un creixement del 4,2 per cent aquest any, tres dècimes més del previst el gener, mentre manté el pronòstic per a 2011 en una expansió del 4,3 per cent.

Reunió dels sectors turístics amb Joana Barceló. Foto: Caib.

La consellera de Turisme, Joana Barceló, ha revelat que la situació generada després de la cancel·lació de centenars de vols durant els últims dies amb destinació a Balears, a conseqüència del núvol de cendra provocada per l'erupció d'un volcà a Islàndia, ocasionarà que s'avanci en un projecte mitjançant el qual haurà un servei de relacions públiques amb Anglaterra i Alemanya per conèixer l'opinió els ciutadans dels principals emissors de turistes. En declaracions als periodistes als passadissos del Parlament després d'haver-se reunit amb hotelers, agències de viatges i touroperadors, ha reconegut que les pèrdues són «importants».

La consellera de Turisme, Joana Barceló, es reunirà demà a Palma amb els hotelers, les agències de viatges, les companyies aèries i els touroperadors espanyols, anglesos i alemanys per analitzar la situació generada després de la cancel·lació dels vols durant els últims dies amb destinació a les Balears, a conseqüència del núvol de cendra provocat per l'erupció d'un volcà a Islàndia.

L'aerolínia britànica British Airways (BA) ha conclòs un test de vol sense evidències de dany als motors per la cendra procedent del núvol volcànic islandès, segons informa la cadena de televisió britànica Sky News. El Boeing 747 que duia a bord al conseller delegat del grup, Willie Walsh, ha aterrat sense incidents a la seu del grup a Cardiff, després d'un vol de més de dues hores operat a una altitud de 40.000 peus.

Fernández de la Vega i Elena Salgado, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Foto: Efe.

El Consell de Ministres va aprovar ahir un paquet de mesures anticrisi acordades amb els grups polítics després de les negociacions parlamentàries en el marc del Pacte de Zurbano. Hi destaquen les ajudes per a la llar, de les quals es podran beneficiar el 95% dels contribuents. D'aquesta manera, de les 54 iniciatives que formaven part del document discutit en la comissió de Zurbano, se n'han autoritzades 25, a més d'una d'addicional relacionada amb el sector aeri. Així mateix, s'hi afegeixen quatre acords més relacionats amb els crèdits ICO. En total, són 31 disposicions a les quals cal sumar-ne quatre més d'aprovades en el decret del 30 de març passat.

La contractació de fixos discontinus a les Balears va créixer en el primer trimestre de l'any un 17,3 per cent respecte al passat any, amb 16.695 treballadors entre gener i febrer d'aquest any per incorporar-se al seu lloc de treball. D'aquests, un poc més de la meitat són dones (51 per cent). La Conselleria de Treball i Formació ha assenyalar avui en un comunicat que aquestes dades indiquen "un millor inici de la temporada turística d'aquest any".

La desestacionalització turística. Aquesta paraula, tan malsonant i alhora tan necessària per a les Balears, és molt anterior a la crisi econòmica que omple el nostre dia a dia. Fa anys que es parla d'allargar l'activitat turística -el principal motor econòmic de les Illes- tants de mesos com sigui possible per fugir, així, de la temporalitat que pesa sobre tants d'empresaris i treballadors. No obstant això, la recessió no ha fet sinó accentuar, encara més, aquesta marcada estacionalitat.

El Govern ha decidit ajornar al Consell de Ministres de dia 9 d'abril l'aprovació del decret llei d'‘estímul econòmic', que inicialment estava previst per al proper dimarts, argumentant que alguns grups, com CiU, hagin demanat ampliar el termini per presentar les propostes al text anticrisi, segons fonts de la Moncloa. Fins al moment, la majoria dels partits han mostrat el seu descontentament pel document enviat des de l'Executiu.

Les comunitats autònomes governades pel PP han coincidit avui en la "filosofia d'austeritat" pressupostària i el control de la despesa, però s'han abstingut a l'hora de votar el pla del Govern central per considerar-ho "només propaganda i fum".

F. Antich amb J. Barceló, en un dels actes del dia. Foto: T. Ayuga.

El president del Govern, Francesc Antich, i la consellera de Turisme, Joana Barceló, recomanaren ahir al sector turístic i hoteler balear que aguantin la pressió dels touroperadors en l'estratègia comercial de rebaixa de preus, "perquè mantenir els preus es traduirà al final en una millora de la rendibilitat empresarial. Sabem i coneixem la professionalitat del sector hoteler, però també entenem que en una conjuntura turística marcada per la venda tardana de reserves i la complexitat d'una situació econòmica complicada, els touroperadors pressionen. Afrontar la pressió suposarà mantenir rendibilitat empresarial".

Imatge del conseller, fa uns dies a Menorca. Foto: S. Cases.

El conseller balear de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha considerat avui que la vaga convocada per Comissions Obreres a la sanitat pública els dies 8 d'abril i el 6 de maig en protesta pel retall pressupostari aplicat per la Conselleria "no té sentit ni raó de ser" i ha argumentat que el Govern tracta d'optimitzar els recursos de què disposa amb uns "pressuposts austers" que van ser aprovats pel Parlament. Thomàs ha fet aquestes declaracions després de la presentació de la nova web de l'Ib-Salut. En aquesta línia, el conseller ha afirmat que "cal ser conscients" de la situació general de crisi econòmica i, per això, ha assegurat que la Conselleria tracta d'administrar i racionalitzar el pressupost per oferir "el millor servei" i que "la qualitat assistencial sanitària no es ressenti". Thomàs ha comentat també que la Conselleria està negociant un pla de finançament del deute públic de l'Ib-Salut que els podria donar cert marge d'actuació.

Les Comissions Obreres convoquen dos dies de vaga a la sanitat pública balear. Les aturades, que seran el 8 d'abril i el 6 de maig, aspiren a mobilitzar els prop de 14.000 treballadors que integren aquest sector. Manel Pelarda, portaveu de l'àrea sanitària de CCOO, assegurà ahir que anuncien l'aturada amb un mes d'antelació per deixar marge a la negociació. "No ens tancam a parlar amb l'Ib-Salut, però el seu desgovern i la seva nul·la voluntat negociadora no són bons presagis", explicà Pelarda.

El líder del PP, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que el problema del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, no és el fet que li hagin faltat suports a les Corts Generals per tirar endavant les seves propostes, sinó que li han mancat "idees, coratge i determinació per governar" i prendre mesures que treguin Espanya de la crisi. En aquest sentit, va afirmar que el PP farà costat al Govern per crear ocupació, "però no per fer polítiques que continuïn torturant els espanyols".

El president del PP, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, vol "guanyar temps" amb la seva oferta de pacte econòmic als partits polítics. A més, va considerar que el cap de l'Executiu "vol fugir de les seves responsabilitats", per la qual cosa va assenyalar que el seu partit no pot fer-li costat fins que no "rectifiqui".

El president de l'Executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, lamentà ahir la "paradoxa" que els mercats financers que salvaren els governs tractin ara de posar-los dificultats, i advertí que els dèficits públics es reduiran, però no a costa de la cohesió social.

Francesc Antich assegut devora Juan Villar Mir, fill del president d'OHL. Fotografia d'Efe.

El president de les Balears, Francesc Antich, ha reiterat avui la petició de diàleg a l'oposició per vèncer la crisi, en uns moments en què ni els sectors econòmics, ni els sindicats, no aposten per ruptures, sinó per sumar esforços. En el transcurs d'un dinar organitzat pel Fòrum de la Nova Economia, Antich ha dit que és "conscient" que últimament les notícies que han arribat a Madrid sobre les Balears, no són les millors i això "en res no ajuda l'economia" de les Illes. Ha destacat que els casos de corrupció entelen la confiança de la ciutadania en les institucions i són una xacra per a l'activitat econòmica. La seva actuació en contra d'aquestes formes de gestionar ha estat el que ha deixat al seu govern "en minoria".

Imatge d'arxiu d'un dels avions de la companyia. Fotografia de S. Amengual.

Hola Airlines, amb seu a Palma, ha suspès les seves operacions i presentarà aquesta setmana un ERE que afectarà a la totalitat de la plantilla, després que el gerent i director general de l'aerolínia, Mario Hidalgo, presentàs ahir la seva dimissió. Hidalgo va prendre ahir la decisió de suspendre les operacions de la companyia, en no poder fer front a l'alt cost de manteniment dels seus dos avions, així com als salaris de la companyia. No obstant això, fonts de la companyia han informat que encara no li ha estat retirada la llicència d'explotació com a operador per part de les autoritats aeronàutiques tot i que la Direcció General d'Aviació Civil (DGAC) ja ha estat informada de la situació.

Manifestació a la UNED, el passat 11 de febrer contra la retallada de la subvenció. Fotografia d'Á. Sepúlveda.

El PP ha considerat avui que l'Executiu autonòmic hauria de «plantejar-se» si hauria de sol·licitar al Govern espanyol les competències de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), així com si fer-ho és «viable», ja que, segons va entendre, això «no pot quedar al marge d'un projecte d'un Govern seriós». Així ho ha recriminat al ple d'avui el parlamentari del PP Miquel Munar, qui, a més, ha destacat que el Govern hauria de «veure si és hora d'insertar-ho en una llei perquè estigui en un projecte educatiu» ja que «això és el que fa un govern de progrés». Munar s'ha referit així a la polèmica sorgida arran que aparegués la notícia que el Consell de Mallorca havia retallat en un 90% les subvencions a la UNED.

Una de les façanes d'accés al Riskal. Fotografia de M. À. Cañellas.

El centre de cultura, oci, gastronomia i esdeveniments Riskal de Palma va tancar ahir les portes de manera sorprenent per als treballadors, després de poc més d'un any en funcionament, ja que s'inaugurà el desembre de 2008. El propietari del complex, Joan Gelabert Martínez, confirmà ahir mateix la notícia a l'agència Europa Press i va atribuir la situació a la conjuntura econòmica actual. Gelabert assenyalà que s'ha produït un "nombre important" d'acomiadaments entre els prop de 30 treballadors que hi havia en plantilla, que fa uns mesos assolia el centenar. Concretament, ahir dematí Gelabert va decretar el tancament de Riskal, que ocupa un solar de 2.700 metres quadrats ubicat als afores del nucli urbà de la capital balear, a la carretera que comunica amb la barriada d'Establiments, mentre que el lloc web està despenjat d'internet i els telèfons de reserves estan inactius.

La inestabilitat econòmica perjudicà el parquet madrileny. Foto: Efe.

Les dades que posen de manifest la delicada situació de l'economia de l'Estat passaren ahir factura a la borsa espanyola, que retrocedí un 5,94%. Es tracta de la pitjor baixada en una sessió des de principi de novembre de 2008. Així, la jornada borsària es tancà en 10.241,70 punts, arrossegada per la por sobre l'evolució d'algunes economies europees i l'obertura en negatiu de Wall Street. El vermell de les caigudes imperà en la cotització de gairebé la totalitat de les empreses que es negocien al mercat estatal de renda variable. De fet, els grans valors del selectiu Íbex-35 visqueren una jornada de retrocessos pronunciats en la qual el Banco Santander -que presentava els resultats de 2009- davallà un 9,40%, el BBVA un 7,54%, Telefónica un 3,44%, Repsol YPF un 3,55% i Iberdrola un 4,71%.

El president del Govern, Francesc Antich, i el conseller d'Economia, Carles Manera, han afirmat avui que la crisi «podria haver tocat fons a Balears», ja que hi ha una sèrie de factors que posen en relleu «un tímid però tangible repunt de l'economia balear».

Obama, en un moment del seu discurs. Foto: EFE.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha assegurat que la recuperació de l'ocupació serà la principal prioritat del seu Govern el 2010 i per això ha instat el Senat que aprovi «sense dilació» la reforma laboral aprovada pel Congrés, amb la qual pretén fomentar la creació d'ocupacions en el camp de les energies renovables. Durant el seu primer discurs sobre l'Estat de la Unió, el mandatari ha fet una forta defensa de les petites i mitjanes empreses nord-americanes, ha apostat per un nou model econòmic a llarg termini basat en la innovació i s'ha mostrat ferm en el seu propòsit de reformar el sistema financer a favor de les famílies i les classes mitges.

Tot i la certesa que cal fer alguna cosa per rescatar l’economia americana i que és necessari fer-ho amb rapidesa, republicans i demòcrates aparcaren ahir les negociacions després del fracàs d’arribar a un acord dijous.

"Estrènyer-se el cinturó". Això és el que toca, o almenys allò que el Govern ha decidit davant la crisi econòmica: Moderar encara més la despesa pública en els Pressuposts Generals de l’Estat per a 2009. Un compromís d’austeritat que, tanmateix, no impedirà que tant l’Estat com el conjunt de les administracions tanquin amb dèficit enguany i el que ve.

I els foscos niguls arribaren al món de la festa. La crisi econòmica també ha començat a atacar el sector de sales de festa i discoteques. Així ho constataran al congrés de federacions del ram, que s’inicia avui a Palma. Al debat, hi assistiran dues delegacions internacionals, arribades d’Itèlia i de Portugal, respectivament.El mallorquí Pedro Vidal Amengual, president del gremi a l’Estat espanyol.

L’Oficina Federal d’Investigacions (FBI) ha iniciat una indagació sobre quatre institucions financeres involucrades en la crisi econòmica que sacseja els Estats Units, segons informà ahir la cadena de notícies CNN. La cadena de televisió nord-americana, que cità fonts de l’FBI no identificades, assegurà que la investigació afecta els gegants financers Fannie Mae i Freddie Mac, com també Lehman Brothers i la companyia d’assegurances American International Group (AIG).

El model econòmic balear ha caducat. Cal transformar-lo, idò. Així ho manifestà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, en el decurs de la presentació de l’Informe econòmic i social de les Illes Balears 2007. L’expert va assegurar que la davallada de l’economia "no ha tocat fons" i agregà que el model econòmic de la Comunitat Autònoma "encara té recorregut", tot i que "cada cop és menor".

Una setmana destructiva, esperançadora i, sobretot, d’infart. Els darrers dies el parquet de tot el món sofrí una sacsejada brutal com a conseqüència de les crisis creditícies de diversos bancs, que enfonsaren les borses des dels Estats Units fins al Japó, amb xifres que recordaven la crisi de l’11 de setembre de 2001.

El principal indicador del mercat espanyol, l'Ibex-35, ha repuntat avui el 8,71 per cent, la seva major alça des de 1991, després de guanyar 926,30 punts, fins 11.557,90. Entre els grans valors del mercat, Santander va acabar la jornada amb una pujada del 12,96 per cent; BBVA, del 12,04 per cent; Telefónica, del 5,90 per cent; Iberdrola, del 5,67 per cent, i Repsol YPF, del 5,69 per cent.

Els sis bancs centrals més importants del món pactaren ahir la injecció de 180.000 milions de dòlars per liquiditat. L’acció protagonitzada per la Reserva Federal dels EUA (Fed), el Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals de Japó, Anglaterra, el Canadà i Suïssa aconseguí amortitzar la caiguda dels parquets sense ser suficient per remuntar en l’àmbit de les borses europees, que visqueren una jornada d’incertesa vers la crisi financera en àmbit internacional.

Les previsions de creiment de l’economia balear per al tancament de 2008 se situen, ara per ara, a l’1,2%. Així ho pronosticà ahir la Cambra de Comerç de Mallorca. Joan Gual de Torrella, director de la institució, atribuí aquesta reducció de les previsions inicials a "la incertesa" que regna pertot arreu. "L’alentiment econòmic està sent més fort del que esperàvem", digué Gual, "i més ràpid".

La sacsejada financera continua en els parquets mundials. Les borses europees tancaren ahir les seves sessions amb una nova davallada causada per l’obertura a la baixa de Wall Street, que no aconseguí remuntar malgrat l’anunci del rescat de la companyia d’assegurances AIG (American International Group), la més important de tot el món, a mans de la Reserva Federal nord-americana (Fed).

El nivell de delinqüència a les Balears durant 2008 baixarà entre un 2 i un 3 per cent, segons va predir avui el delegat del Govern, Ramón Socías, en valorar les “xifres que tenim de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional” fins a setembre.

La caiguda de les borses mundials després de l’atemptat contra les Torres Bessones suposà una catàstrofe econòmica. Aquests dies, els mercats estan revivint un nou "dilluns negre" i sofreixen un pànic semblant al que es registrà després de l’11 de setembre de 2001.

Ara toca impulsar el màrqueting que arribi directament al consumidor. Així, decreixeran els esforços de la Conselleria de Turisme per tal de ser present a fires de promoció turística. Això avançà, ahir en seu parlamentària, el conseller Francesc Buils. A més a més, el Pla de màrqueting de l’Institut Balear del Turisme (Ibatur) 2009-2012 serà presentat el novembre.

L’Ajuntament de Palma atorgarà en un sol dia la concessió de llicències d’obra menor i simple a través d’internet, com una de les noves mesures per plantar cara a la situació de crisi econòmica. La batlessa de Palma, Aina Calvo, anuncià ahir que aquest sistema de llicències on-line s’implantarà a Cort abans de final d’any.

Lehman Brothers va arribar a negociar-se avui a quinze centaus per acció, el que suposa un descens del 95,9 per cent respecto al tancament de la setmana passada, quan encara no se sabia que el banc d'inversió es declararia en fallida en no trobar un comprador.

El principal indicador del mercat espanyol, l'Ibex-35, va caure en la sessió d'avui 513 punts, equivalents al 4,50 per cent, fins 10.889 punts, mínim de l'any. Entre els grans valors del mercat, Santander va acabar la jornada amb un retrocés del 6,88 per cent; Telefónica, del 3,33 per cent; BBVA del 6,80 per cent; Repsol, del 7,45 per cent, i Iberdrola, del 4,64 per cent.

A Mallorca hi ha uns 2.000 immigrants que estan sent víctimes de les xarxes d’explotació laboral per part d’empresaris que s’aprofiten de la seva condició d’"irregulars". Treballen 12 hores diàries a tres euros l’hora i quan s’atreveixen a explicar-ho supliquen que no es denunciï la seva situació.

La Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques encara no ha registrat cap oferta de sòls urbans, urbanitzables o rústics de transició —àrees de transició de creixement en el cas de Mallorca— en la seva oferta pública derivada de la llei d’actuacions urgents que estan destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública, aprovada el maig passat.

Finalment el Govern central ha posat nom a la popularment anomenada crisi econòmica: recessió. El vicepresident segon i ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, va reconèixer aquest dimarts la "possibilitat i risc" que l’economia espanyola decreixi, és a dir, que la seva activitat financera disminueixi.

La Borsa de Nova York va celebrar avui la decisió del Govern nord-americà d'intervenir els gegants hipotecaris Freddie Mac i Fannie Mae amb una alça del 3,05 per cent de l'índex Dow Jones de Industriales en l'obertura de la sessió.

Els inversors tornaren a mostrar aquest divendres en borsa els seus temors davant de les previsions de menor creixement anunciades pel Banc Central Europeu (BCE) i apostaren per les vendes per segona jornada consecutiva, fet que va dur el mercat espanyol a tancar en 11.139,07 punts, mínim anual.

Turistes i residents han hagut d’estrènyer-se la corretja aquest estiu. El resultat: l’agost no ha estat un bon mes per al comerç. Així es desprèn, si més no, del darrer Informe de conjuntura mensual elaborat per l’Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco) i de les impressions del president de la Federació d’Empresaris de Comerç de Balears (Afedeco), Tomeu Servera.

"Contra l’augment de l’atur, la contractació en origen ha d’aproximar-se al punt zero". Els espanyols, primer. L’anunci fet per Celestino Corbacho, ministre de Treball i Immigració, dimecres horabaixa ha caigut com un gerro d’aigua freda dins el sector agrícola mallorquí. Sindicats, empresaris i associacions d’immigrants locals titllen la proposta, si més no, com una sortida de to del ministre. A Mallorca, moltes feines del camp es mantenen gràcies a mà d’obra estrangera especialitzada, que arriba cada any a l’Illa amb un contracte sota el braç i parteix cap a casa seva quan acaba la temporada, perquè la major part dels residents ni ho vol ni ho sap fer.

La borsa espanyola va caure aquest dijous un 3,11%, la major baixada des del 5 de febrer, i va perdre la cota dels 11.500 punts, després que el Banc Central Europeu (BCE) revisàs a la baixa les previsions de creixement per a l’Eurozona el 2008 i el 2009.

En l'actual situació de crisi econòmica, els diputats i senadors de les Corts Generals tindran un gest cap als ciutadans i es congelaran el sou el 2009 per demostrar que tots ens hem d'estrènyer el cinturó. Almenys així sembla que serà darrere de la defensa d'aquesta mesura que van realitzar avui els portaveus del PSOE i del PP, José Antonio Alonso i Soraya Sáenz de Santamaría.

El Banc Central Europeu (BCE) va endurir avui les condicions en els actius de titulización que serveixen com garanties als bancs l'hora d'accedir a les injeccions de liquiditat de la institució, segons va confirmar avui el president del banc, Jean Claude Trichet, a la roda de premsa posterior a l'anunci de la decisió sobre tipus.

Aquesta és una història que es pot convertir en un fet corrent. Per desgràcia, és una història que corre el risc de caure en l’oblit mediàtic precisament perquè el que narra és susceptible a ser massa corrent. Això es podria solucionar si es posàs en marxa, ja, un pla eficaç encaminat a recol·locar els desocupats afectats per una crisi que, a la fi, ja va sent reconeguda pels estaments que lideren el poder polític.

Les famílies de Balears hauran de fer molts números per arribar a final de mes aquesta tardor. Tot i que l’Arxipèlag és una comunitat habituada a conviure amb l’alternança de la feina i l’atur –desenes de milers de treballadors fan feina cada any durant estiu i deixen de fer-la durant l’hivern–, enguany a l’estiun la crisi ha arrossegat a les coes del SOIB molta més gent de l’esperada.

El nombre de concursos de creditors (antiga suspensió de pagaments) acceptats a les Illes Balears durant el 2008 s’ha multiplicat per set respecte a l’any passat. Les dades obtingudes des de l’1 de gener fins al 30 d’agost d’ambdós períodes així ho certifiquen. Si fins l’agost de 2007 foren 22 les empreses que varen haver de ser judicialment intervingudes, en 2008 en foren 149.

CCOO denuncià ahir la "insolidaritat empresarial" existent a les Balears davant de la pujada de l’atur, ja que quan apareixen els "primers símptomes" de descens de beneficis les empreses fan un "desproporcionat" ajust de la seva plantilla.

L’atur del mes d’agost ha experimentat a les Balears la major pujada de totes les comunitats, amb 3.613 persones més (9,05%) en relació a juliol. A més, la desocupació s’ha incrementat un 40,9% el darrer any i se situa en un total de 43.540 aturats dels 2.530.001 que ja resgistra l’Estat, segons les dades facilitades aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Immigració.

Les matriculacions de turismes i tot terrenys van registrar una caiguda del 36,1% a les Balears el passat mes d'agost, fins a situar-se a 1.620 vehicles venuts, segons dades de la Direcció General de Tràfic (DGT) facilitades a Faconauto, la federació que agrupa als 3.000 concessionaris oficials presents a Espanya.

La direcció del PSOE ha decidit avui emprendre una campanya per tot el territori espanyol per a explicar la situació “real” de l'economia i les mesures posades en marxa pel Govern, així com les iniciatives previstes per als pròxims mesos i, finalment, els seus objectius per als Pressuposts Generals de l'Estat per a 2009.

La sorpresa aclapara els treballadors del SOIB. Com és que, en ple agost, existeixen llargues coes per cercar feina? Efectivament, resulta que la crisi econòmica que pateix l’Estat espanyol no s’ha descuidat de visitar les Illes Balears. Els ciutadans que aquests dies es concentren davant les oficines del Servei d’Ocupació de les Illes Balears són innombrables.

El president de les Illes Balears, Francesc Antich, i el conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, visitaren ahir les obres d’un edifici d’habitatges protegits que l’Ibavi construeix a Alcúdia. El batle de la ciutat, Miquel Ferrer, acompanyà també els representants del Govern balear en la visita a l’edifici.

El nombre de turistes estrangers que van ingressar a Espanya va caure un 8 per cent el juliol davant el mateix mes de l'any anterior, a un total de 7,1 milions, va dir dijous el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. En dades acumulades, els set primers mesos de l'any llancen un balanç positiu del 0,2 per cent en el nombre de turistes internacionals arribats al país fins a 33,7 milions.

El valor de la borsa de Madrid caigué aquest dimarts un 2,93%. Es tracta de l’enèsima davallada d’aquest estiu i la més forta des del passat 11 de juliol. La debilitat de la banca fou determinant en el comportament de la borsa, que ha renovat la seva por que el pitjor de la crisi financera mundial no hagi acabat encara.

Des del gener fins al juliol de 2008 les sol·licituds de llicències d’activitat que ha concedit Gerència d’Urbanisme de Cort per poder obrir qualsevol tipus de negoci a Palma han augmentat un 5,34% respecte del mateix període de 2007. A pesar de la crisi, s’incrementen les demandes i davalla un 22,36% el volum de negocis traspassats a la capital.

Dimecres es negociaren en la Comissió d’afers econòmics i aquest dijous el Consell de Ministres donà llum verda a les noves 24 mesures anticrisi. El primer, admetre-ho. I aquest fou l’ordre del discurs del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui començà reconeixent "l’estancament i la frenada" que pateix actualment l’economia espanyola.

Sembla que aquestes vacances no estan sent gaire tranquil·les per al president del Govern. Enmig de la polèmica per l’incompliment de l’acord en finançament català, José Luis Rodríguez Zapatero convocà ahir la Comissió d’afers econòmics per tractar l’efecte de les mesures aplicades per fer front a la crisi i decidir-ne altres de noves.

I ara, només resta iniciar la negociació. El conflicte que la direcció d’Spanair manté amb els treballadors fou aquest dimecres mínimament encarrilat en constituir-se la mesa de negociació. Tan sols és un inici, però almanco estableix les bases per negociar el que serà un pla de viabilitat dur.

El conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Antonio Beteta, va destacar avui la desviació d'un 55 per cent entre la Comunitat més ben finançada, l'extremenya (2.791 euros per habitants segons dades de 2006), i la pitjor, la de Balears (1.795).

"La sort d’Aebal no va lligada a la d’Spanair", digué ahir Josep Jaume, amb to vehement, instants després de reunir-se amb el president Francesc Antich. I és que el director general d’Aebal mostrà un optimisme per ventura inusitat, enmig de la crisi que afecta les companyies aeronàutiques en l’àmbit internacional.

La morositat de famílies i empreses es multipliquen a causa de la crisi econòmica que pateix l’Estat espanyol. De fet, tan sols a les Illes Balears s’ha triplicat el nombre d’efectes de comerç impagats entre aquest juny i el mateix mes de l’any 2007 (195%).

Héctor Marano, amb dona i fills espanyols, fa sis anys que viu a Palma i és president del Casal Argentí de Balears. La majoria dels 21.000 argentins que viuen a les Illes fan feina al sector serveis, on l’atur ha pujat per juliol –en plena temporada turística– un 2,8%. A això s’hi han de sumar els 10.885 aturats de la construcció, molts d’ells immigrants.

Ho avançà el mateix dia que s’entrevistà amb el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, i ja ho ha començat a fer. El cap de l’Executiu autonòmic, Francesc Antich, dedicarà tot el mes d’agost a comprovar de primera mà l’estat d’execució de les obres que porten a terme les diferents conselleries del seu Executiu. Passarà el mes a peu d’obra.

Seran 650 i no 600 els treballadors que Spanair acomiadarà de la base de Palma. Aíxí ho revelà ahir Jordi Mauri, president del comitè d’empresa d’Spanair, poc després d’una reunió de tres hores amb la direcció de l’aerolínia, en la qual s’informà els sindicats oficialment de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO)presentat ahir per la direcció al Ministeri de Treball.

Sol Meliá va obtenir un benefici net de 36,7 milions d’euros el primer semestre de l’any, fet que suposa una caiguda del 41,1% respecte al mateix període del 2007. Així i tot, la cadena hotelera veu en la crisi econòmica una "oportunitat" per a l’expansió del seu negoci.

Les companyies aèries de tot el món retallaran en un set per cent la seva activitat, tant per nombre de vols com de seients, en l'últim trimestre de l'any. Així ho reflecteix un estudi de l'OAG (Official Airline Guide), realitzat a partir de totes les previsions d'activitat presentades per un ampli nombre d'aerolínies.

L’encariment del cru en els darrers mesos ha costat a Iberia bona part de la seva rendibilitat. En el primer semestre de 2008, l’aerolínia guanyà 20,74 milions d’euros, un 72% manco que en el mateix període de 2007. Tanmateix, el president d’Iberia, Fernando Conte, es mostrà ahir confiat que l’aerolínia tanqui 2008 amb resultats "positius".

Spanair presentarà aquest divendres l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) que suposarà el retall d'uns 900 llocs de treball i l'acomiadament d'almenys mil persones, de les 3.300 amb les quals compta l'aerolínia del grup SAS. Aquesta mesura, recollida en el Pla de Viabilitat de l'empresa per reduir costos, guanyar en eficiència i assegurar la continuïtat de la companyia, no suposarà la reducció de freqüències ni de connexions entre les Illes i la Península.

Els preus del petroli han baixat avui fins als 118 dòlars per barril, el seu mínim en els últims tres mesos, i han perdut així la barrera dels 120 dòlars. El preu del barril de Texas, de referència als Estats Units, ha arribat a marcar al llarg de la jornada els 118 dòlars, un mínim des del 5 de maig passat.

Les males expectatives del mercat laboral i la situació econòmica en general han fet que la confiança dels consumidors caigui als seus nivells més baixos des que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) segueix la seva evolució, el setembre de 2004. El juliol, la confiança dels consumidors experimentà el seu cinquè mes consecutiu de retrocés.

 Balears tancà el mes de juliol, en plena temporada turística, liderant la pujada de l’atur a tot l’Estat. El nombre d’aturats registrats al Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) augmentà el juliol en 2.998, un 8,12 % més respecte a juny, fet que situa el total d’aturats a l’Arxipèlag en 39.927. Al conjunt de l’Estat el nombre de desocupats pujà en 36.492 persones el juliol, l’1,5% respecte a juny.

Les illes han experimentat un creixement mig anual del PIB per habitant nominal del 3,9 per cent entre els anys 2000 i 2007, una taxa clarament inferior al 5,9 per cent registrat en el conjunt d'Espanya. Així, si l'any 2000 el PIB per càpita es va elevar a les illes a 19.282 euros, l'any passat es va situar en 25.238 euros, davant els 23.396 euros de la mitjana espanyola (7,3% menys).

El president del Govern balear, Francesc Antich, es reuní ahir amb Gabriel Barceló, portaveu del Bloc, i amb el secretari general d’Unió Mallorquina, Miquel Ferrer, per estudiar les aportacions realitzades pels diversos col·lectius amb els quañs s’ha reunit des del 24 de juny.

Després de quasi tres hores de reunió a Madrid, els sindicats i la direcció d’Spanair protagonitzaren ahir la primera desavinença en el camí per treure endavant el pla de viabilitat de l’aerolínia, que pretén acomiadar 1.100 treballadors, 250 dels quals a Palma.

I Moncloa intervingué en la crisi del totxo en favor dels empresaris. La ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor, féu ahir un anunci que ja anava preparant, com a mínim, des de l’inici de la legislatura: el Govern de Madrid farà a l’octubre una oferta pública de compra de sòl per 300 milions d’euros, amb la qual adquirirà solars privats per a la construcció d’habitatges protegits (HPO).

El portaveu del Partit Popular al Consell de Mallorca, Jaume Font, anuncià ahir que el seu grup presentarà en el pròxim ple de la insitució una moció amb diverses mesures per pal·liar la crisi econòmica. El diputat del PP admeté que el Consell té poca capacitat per afrontar la crisi, però afirmà que sí que pot tirar endavant mesures per fer-la més lleugera als ciutadans.

La crisi econòmica sembla que a Mallorca té el seu epicentre a Manacor. Les dades del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears que posà ahir sobre la taula la portaveu d’ALM-UM, Catalina Julve, evidencien que en els set primers mesos de 2008 els visats de projectes al municipi han baixat un 92%. Aquest és l’indicatiu principal per veure que la cosa no va bé.

La ministra de Vivienda, Beatriz Corredor, va anunciar que el seu departament realitzarà una primera oferta de sòl públic l'octubre per valor de 300 milions d'euros ampliables. Segons va assenyalar en la seva intervenció en el 'Fòrum Cinco Días', aquesta línia d'actuació tindrà una vigència de quatre anys i es durà a terme a través de l'entitat pública de terra, SEPES.

Aerolínies de Balears (AEBAL) podria entrar en el mercat dels vols interinsulars. Després que Spanair hagi decidit prescindir dels seus serveis amb la intenció de fer rendible l’aerolínia, el president d’AEBAL, Lars Lindgren, reconegué ahir que estudia la possibilitat d’operar vols entre illes de manera independent, quan va estimar que els seus avions, amb 120 places, tenen la mida "adequada" per realitzar aquest servei.

Les Balears continuen liderant el sector turístic espanyol, però la recessió comença a passar factura també a un segment de l’economia fins ara intractable a les Illes. Balears és la principal destinació dels estrangers, seguida de Catalunya i de Canàries, i la comunitat que registrà el major grau d’ocupació de places hoteleres el juny respecte al mateix mes de 2007, amb el 76,3 %.

"El PP estarà al costat del Govern en tot allò que suposi millorar la situació econòmica". D’aquesta manera respongué ahir el portaveu adjunt del grup popular, Joan Flaquer, a la proposta formulada pel president del Govern, Francesc Antich, que en la clausura del congrés del PSIB diumenge passat demanà a l’oposició la seva col·laboració per afrontar junts la crisi econòmica.

El Pla de viabilitat que en l’actualitat estudien els directius d’Spanair haurà de ser negociat amb els sindicats. I el tour de forçe entre uns i altres podria perllongar-se entre 10 i 14 setmanes. Tot i que les converses havien de començar dimarts, en el marc de la Taula única de negociació, l’empresa decidí ahir ajornar la reunió fins a aquest dijous.

La venda d’habitatge a les Illes Balears està estancada a causa de la crisi, motiu pel qual queden 5.000 pisos de nova construcció sense vendre. I així seguirà, almanco fins al començament del 2010. Aquest és el vaticini del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària expressat ahir per boca del seu president balear, Josep Oliver.

La crisi econòmica i les mesures per pal·liar-la han acabat en sis mesos amb el superàvit de l'Estat, els comptes del qual van registrar el juny un dèficit -el primer en tres anys- de 4.683 milions d'euros, el 0,42 per cent del PIB.

El tràfec de maletes i carretons s’ha notat menys a l’aeroport de Son Sant Joan durant aquest mes de juny, si es compara amb els darrers anys. L’aeroport de Palma ha transportat per juny 80.802 passatgers menys que l’any passat, una xifra que suposa un 2,5% menys en relació als 2.794.803 persones que arribaren o sortiren de Mallorca el juny de l’any passat.

Els problemes derivats de la crisi econòmica i la pujada del preu del cru han afectat directament les companyies aèries, tal com veiem els darrers dies amb el cas d’Spanair. I malgrat el que es podria pensar, sembla que no han deixat tan indiferent el gabinet de Zapatero, que ahir mateix proposà una mesura que podria pal·liar els danys en la comptabilitat de les grans companyies.

Les taxacions d'habitatges a les Balears van descendre un 31,8% en el segon semestre de l'any, en passar de les 5.758 realitzades en el mateix període de l'any passat a les actuals 3.924, segons les dades del Ministeri de l'Habitatge.

El preu mig de l'habitatge a Palma es va situar en el segon trimestre de l'any en una mitjana de 2.593 euros per metre quadrat, la qual cosa suposa un increment del 3,4% més del seu valor respecte al mateix període de l'any passat.

La crisi del sector aeri, motivada per la caiguda de la demanda i estimulada per l’encariment dels combustibles, s’ha cobrat la darrera víctima.  L’aerolínia Spanair acomiadarà 1.100 empleats, dels quals uns 250 fan feina a Palma. La companyia anuncià ahir la posada en marxa d’un pla de viabilitat per afrontar les pèrdues que suporta des de principi de 2007.

El ministre d’Economia espanyol, Pedro Solbes, afirmà ahir que Fernando Martín, propietari del gegant immobiliari Martinsa-Fadesa, "prengué riscos excessius" en la compra de Fadesa a l’empresari Manuel Jove, i "ara n’ha d’assumir les conseqüències".

Arrossegada per l’impacte de la suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa als bancs i a les constructores, la borsa espanyola perdé ahir un 2,55 % i baixà fins a un nou mínim anual, 11.151,60 punts, per situar-se en nivells semblants als de principi de febrer de 2006.

El president de Globalia, Juan José Hidalgo, augurà ahir que la situació del turisme "empitjorarà" a partir d’octubre, amb una disminució del nombre de visitants, a causa de l’encariment del combustible, que es traslladarà a les tarifes aèries.

El mateix dia en què Martina-Fadesa ha presentat davant de la justícia la seva suspensió de pagaments després de no poder refinançar el seu deute, també va anunciar una decisió que repercutirà directament en la seva plantilla. La constructora va presentar davant de l'autoritat laboral un expedient de regulació d'ocupació (ERE) que afectarà 234 treballadors, un 26,5% de la plantilla.

El president de la Federació d’Empresaris de Comerç de Balears (Afedeco), Tomeu Servera, sol·licità ahir al president del Govern, Francesc Antich, una simplificació administrativa, menys regulació i una reducció de sancions al comerç balear, amb l’objectiu de reduir els costos empresarials davant la desacceleració econòmica.

La consellera de Treball i Formació, Margarita Nájera, vaticinà ahir que la crisi econòmica provocarà 10.000 aturats més a Balears a partir del pròxim octubre, dels quals una "part important" provindrà del sector de la construcció, fet que suposarà que durant l’hivern les Illes tindran 60.000 desocupats.

"Les famílies amb rendes baixes i els joves són els col·lectius que més pateixen per arribar a final de mes". Així ho explicà Alfonso Rodríguez, president de l’Associació de Consumidors i Usuaris de les Balears (Facua), després de la reunió que mantingueren les associacions de consumidors amb elpresident del Govern, Francesc Antich.

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Angel Fernández Ordóñez, va advertir que la situació dels mercats financers internacionals “dista molt d'haver-se normalitzat plenament” i va augurar que l'actual fase de baix creixement “podria prolongar-se més de l'esperat.

La promotora Rústic està negociant amb la Conselleria d’Habitatge del Govern balear poder construir devers 400 habitatges de protecció oficial al solar de Majorica, en lloc dels 273 pisos de luxe que s’hi havien projectat anteriorment.

L’allau de dades negatives que ha copejat l’economia en els darrers mesos torna a passar factura al consum. La confiança dels consumidors ha assolit un altre mínim històric en tornar a baixar el juny (4,7 punts), per quart mes consecutiu, i acumula una caiguda de 41 punts en el darrer any, segons l’Indicador de Confiança del Consumidor que elabora l’Institut de Crèdit Oficial (ICC-ICO).

La situació de l’economia balear és pitjor que no ens pensàvem. El creixement entorn del 2,8% previst pel Govern per enguany serà inferior. I és que segons revelà ahir el director general d’Economia, Andreu Sansó, el creixement de l’economia balear durant el primer trimestre d’enguany assolí el 2,2%, un 0,8% menys que en el mateix període de 2007, cosa que, segons indicà, ha obligat l’Executiu autonòmic a "revisar" l’increment previst a començament de l’exercici per enguany.

El director general d'Economia, Andreu Sansó, va pronosticar que el sector de la construcció entrarà en recessió a finals d'any, després que registri creixements negatius durant el segon i tercer trimestre, encara que va assenyalar que això no impedirà que l'economia balear continuï creixent, sostinguda per l'empenta del turisme, però a un ritme inferior al 2,8 per cent previst a començaments de l'exercici.

El Banc Central Europeu (BCE) ha apujat els tipus bàsics d'interès en la zona euro, en 25 punts bàsics i fins al 4,25 per cent, tal com esperaven els mercats financers. La institució europea també ha augmentat la facilitat marginal de crèdit, per la que deixa diners a les entitats, fins al 5,25 per cent, així com la facilitat de dipòsit, per la qual remunera els diners, al 3,25 per cent.

L’atur ha pujat per primer cop en quinze anys i acumula el seu tercer més consecutiu a l’alça. Les dades fetes públiques ahir pel Ministeri de Treball i Immigració indiquen que el nombre de desempleats ha crescut en 36.849 persones arreu de l’Estat en relació al mes de maig.

Enfrontat amb tothom. Així aparegué el president del Govern en una sessió del Congrés dels Diputats destinada a oferir explicacions sobre la situació actual de desacceleració que pateix l’economia espanyola. Rodríguez Zapatero es mostrà encara reticent a parlar de crisi, si bé admeté de nou "les dificultats serioses" i una debilitat que, no obstant això, es negà a qualificar de recessió.

Seguint les passes de Zapatero, el president del Govern, Francesc Antich, compareixerà el pròxim 29 de juliol en sessió extraordinària al Parlament balear per explicar la situació d’alentiment en què es troba la Comunitat, tal com li sol·licità la portaveu del grup popular, Rosa Estaràs.

La borsa espanyola baixà ahir un 2,29 % per tancar la sessió en el mínim anual d’11.770 punts, i tancà així el semestre pitjor de la seva història.

El conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Gabriel Vicens, revelà ahir una possible pujada del preu dels bitllets d’avió per part de les aerolínies que operen a les Illes. I és que, arran de l’augment de tarifes motivat per l’increment del preu del cru –que ja suposa el 34% de les seves despeses–, aquestes companyies estudiaran apujar el preu dels vols si Aena no congela les taxes i les tarifes aeroportuàries, i redueix els costos de navegació aèria.

El Cercle d’Economia de Mallorca i el Consell Econòmic i Social hi estan d’acord: el futur de l’economia balear passa per invertir en innovació. Així, el president del Cercle d’Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, instà ahir el Govern a "fer un esforç amb les noves tecnologies i amb la innovació" per basar el futur econòmic de les Illes "en una indústria productiva, complementària al turisme i que no sigui ciment".

La borsa espanyola caigué ahir un 2,96%, la cinquena major baixada de l’any, arrossegada per les notícies negatives procedents del sector financer. L’Ibex-35 es desplomà fins als 12.077,70 punts –mínim de tancament anual–, prop del suport crític dels 12.000 punts, i ja acumula una pèrdua del 20,45 % des que començà l’any, en sintonia amb els índexs europeus.

Els bancs i les caixes que operen a les Illes es comprometeren ahir amb el Govern balear a continuar finançant els projectes turístics que es posaran en marxa pròximament a la Comunitat Autònoma, com la reforma de la Platja de Palma, tot i la desacceleració de l’economia.

Els efectes de la crisi de cada dia són més evidents. Els ciutadans, confiats, ens hem endeudat fins a les celles i ara no ens en podrem sortir. Sense anar més lluny, ahir mateix el president de l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), Gregorio Mayayo, avisava que la morositat del crèdit hipotecari se situarà a l’entorn del 2% a final d’any, gairebé el triple que el 0,72% de 2007.

El Govern balear destinarà 1.204 milions d’euros per reactivar l’economia balear. D’aquests, 284 milions es destinaran a pagar deutes a empreses del sector de la construcció que necessiten de liquiditat financera i els altres 920 milions constitueixen un "pla de xoc" en inversions públiques.

UM ha recolzat avui el pla del president del Govern, Francesc Antich, per “combatre” la desacceleració econòmica, mitjançant el qual destinarà 1.204 milions d'euros al teixit productiu per incentivar l'economia i, d'altra banda, va considerar “important” l'impuls de la inversió pública “accelerant la licitació d'obra pública prevista des de fa molt temps”.

Les administracions públiques de les Balears deuen als constructors de les illes un total de 223 milions d'euros per obres públiques realitzades principalment en la passada legislatura (2003-2007), però també en l'anterior (1999-2003).

Finalment ho ha admès. "Les dificultats econòmiques són serioses". És a dir, que creixerem menys i la crisi o desacceleració (o qualsevol altre eufemisme) es prolongarà almenys fins al segon semestre de 2009. Així ho confirmava ahir el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en la presentació de l’Informe Econòmic del Govern 2008.

El Govern no s’agafarà vacances per afrontar una situació econòmica que presenta noves "dificultats". Així ho va dir ahir la portaveu, Margarita Nájera, qui anuncià que el president, Francesc Antich, obrirà dilluns una ronda de reunions amb agents econòmics i socials i amb representants dels principals sectors per afrontar la crisi i reactivar l’economia.

L’omnipresent crisi econòmica que afecta Europa i de manera especial l’Estat espanyol no s’acabarà enguany ni l’any que ve. O almanco així ho assegura un informe de projecció econòmica d’Hispalink, una xarxa d’investigació formada per 16 universitats que afirma que aquesta crisi s’estendrà a 2009 i 2010, quan el creixement del conjunt de l’Estat podria descendir fins a l’1,2%.