12:57h
crisi 
Jordi Pujol insta a parlar en català els immigrants perquè "volen ser i són d'aquí"
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha instat els ciutadans a parlar i respondre en català, i no en castellà, els immigrants integrats a Catalunya, ja que "volen ser i són d'aquí".
El Govern prendrà decisions 'malgrat que això els desgasti a tots'
"Assumim determinacions difícils, però la gent sap que no perdran prestacions", ha reiterat el president, en relació al tancament d'hospitals
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha assegurat aquest dimarts que el seu Executiu "prendrà les decisions que pertoqui", encara que fer-ho suposi tant el seu propi "desgast" com el de la resta de l'equip de Govern ja que, segons ha justificat, "pensam en el futur, no en mantenir cadires calentes o en el bé que ens podem dur amb un col·lectiu o un altre". En el Ple del Parlament, el president autonòmic ha destacat que amb les mesures anunciades pel Govern "comença la primera fase del pla que permetrà tenir un centre unificat sociosanitari a Son Dureta".
La rendició
Encara que de la crisi són pocs els que opinen que res bo en podrem treure, hi ha els optimistes que, amb més encert que desencert, pensen que el que està en crisi és el model econòmic i social i que l'actual situació ens conduirà a un replantejament positiu de com i per què funciona la nostra societat.
Barceló acusa el PP d'emprar la crisi “per desmantellar l'Estat del Benestar”
El portaveu dels econacionalistes ha retret a Bauzá que vagi "a Madrid a posar-se a les ordres" de Rajoy per fer punts perquè l'anomeni ministre, i en canvi no reclami les aportacions estatals que corresponen a Balears
El portaveu del PSM-IV-ExM i Més per Menorca, Biel Barceló, ha acusat avui el president del Govern, José Ramón Bauzá, de seguir les premisses del seu partit per "utilitzar la crisi com una excusa per desmantellar l'Estat del Benestar i aplicar el seu model liberal". "Diu que ho fa perquè no ens intervinguin, però ja estam intervinguts. Vostè vol ser el campió de les retallades, per això fa l'animalada de tancar dos hospitals", ha afirmat el dirigent nacionalista. Barceló ha retret a Bauzá que vagi "a Madrid a posar-se a les ordres" del president del Govern, Mariano Rajoy, per "fer punts" perquè l'anomeni ministre.
Aguiló: “el rumb està marcat i la direcció és la correcta per la recuperació”
El vicepresident econòmic de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha assegurat aquest dimecres que "el rumb està posat, la direcció és la correcta i arribarem a una situació en la qual l'economia balear tornarà a tenir els nivells estàndards que ha tingut sempre".
Armengol acusa Bauzá d'usar la por per canviar l'Estat del Benestar
La portaveu del PSIB al Parlament, Francina Armengol, ha criticat aquest dimecres que el Govern estigui utilitzant "la por per canviar el model de l'Estat del Benestar". Al seu torn, el president José Ramón Bauzá ha contestat a aquesta afirmació assegurant que ella està "agitant el carrer" per obtenir un "benefici polític".
Bauzá convoca els partits polítics per debatre sobre el creixement de la comunitat
El president del Govern, José Ramón Bauzá ha assenyalat durant la presentació del Pla per a l'Equilibri Econòmic que convocarà les forces polítiques per debatre el creixement de la Comunitat, amb l'objectiu d'"arribar a un pacte, tractar els problemes i aportar solucions".
Els jubilats balears lamenten que sempre hagin de pagar els mateixos la crisi
La Federació d'Associacions de Jubilats i Pensionistes de les Balears ha jutjat avui de "dràstica i una mica forta" la implantació del "copagament farmacèutic" que els farà pagar fins a 8 euros mensuals en medecines i ha criticat que sigui aquest col·lectiu el "que hagi de pagar sempre la crisi". "Trob malament que no s'hagi consultat el Consell Estatal de Majors. No dic que no s'hagi pensat aquesta mesura, però sembla que sempre són els pensionistes els que han de pagar la desfeta", ha afirmat el president de la federació, Rafel Verger. Ha qualificat la mesura anunciada ahir pel departament d'Ana Mato com a "dràstica i una mica forta" per als pensionistes jubilats, que a més han d'afrontar l'augment de la llum, de l'IRPF, l'IVA i altres impostos.
Més sobre els pressuposts
La setmana passada vaig parlar sobre els mals pressuposts del govern de Mariano Rajoy, uns pressuposts que implicaran caure en una espiral de cada vegada més tancada fins a arribar al col·lapse. Deia que és impossible sortir de la crisi només amb mesures de control del dèficit.
Rajoy s'avança a les crítiques de la UE i diu que Espanya no serà intervinguda
Madrid ha descartat repetidament demanar qualsevol tipus d'ajuda financera a Europa, mentre diversos líders comparen la situació de l'Estat amb Grècia
Espanya va sortir el dimecres a reaccionar davant les crítiques d'algunes autoritats europees sobre el paper del país ibèric en la crisi de deute de la zona euro, en un context que ha portat a un encariment del deute hispà i d'altres socis com Itàlia. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va posar damunt la taula les tensions entre la Comissió Europea i altres autoritats regionals respecte a un eventual aprofundiment de la crisi de deute a causa de l'actuació d'Espanya. Diverses fonts governamentals van dir a Reuters que Madrid també esperava més suport d'Europa a la seva ambiciosa agenda reformista, especialment per part del Banc Central Europeu.
Esperanza Aguirre és partidària de tornar a l'estat Justícia, Sanitat i Educació
Per a la presidenta madrilenya suposa una prioritat reduir les dimensions de l'Administració, així com evitar duplicitats i reformar el sistema autonòmic, que és 'un luxe'
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha advocat aquest dimarts per tornar a l'Estat les competències de Justícia, Sanitat i Educació, "si Espanya ho necessita", de la mateixa manera que opta per deixar en mans dels ajuntaments els Transports i els Serveis Socials. Tot això per aconseguir aprimar l'administració i estalviar uns 48.000 milions d'euros, segons els seus càlculs. "Si Espanya ho necessita, les grans competències de les comunitats autònomes, sens dubte la Sanitat, l'Educació i la Justícia, poden tornar-se a l'Estat, i la resta, Transports i Serveis Socials, als ajuntaments", assegurà en una roda de premsa posterior a la primera reunió que ha mantingut amb Mariano Rajoy des que aquest és president del Govern.
El Govern balear acomiadarà properament 800 empleats
El director de l'Oficina de Control Pressupostari, Joaquín García, ha reconegut que les actuacions són "dures però necessàries"
El Govern balear acomiadarà en els pròxims mesos 800 empleats laborals de l'Administració autonòmica i, de fet, des de juny ja han deixat els seus llocs 400 treballadors eventuals, segons ha concretat avui el director de l'Oficina de Control Pressupostari, Joaquín García.
La construcció a les Illes ha caigut un 75 per cent des de 2007
Membres de l'Associació de Constructors de Balears descriuen amb dades a la mà la situació d'un dels sectors més perjudicats per la crisi
Els projectes d'edificació a les Illes Balears s'han reduït un 75 per cent des de l'inici de la crisi, concretament, entre 2007 i 2011, mentre que la licitació d'obra pública ha caigut un 71,9 per cent. L'illa més afectada és Menorca, amb una disminució del 80 per cent en la licitació d'obra privada, mentre que a Mallorca la caiguda és d'un 74 per cent.
Manco inversions i més serveis socials
Els ajuntaments han vist que els ingressos han davallat de manera considerable i per això es veuen obligats a elaborar uns pressupostos austers i mantenir l’atenció que ofereixen als ciutadans
La crisi econòmica també afecta els ajuntaments, i de ple. Darrerament, predomina el discurs que els estats i les comunitats autònomes han de reduir el dèficit, però les entitats locals pateixen greus problemes i sobretot han vist minvar els seus ingressos amb cruesa. Els ingressos dels consistoris surten dels imposts i taxes pròpies i de les aportacions de la resta d'administracions -el Govern de Madrid, l'autonòmic i els consells insulars, en el cas de les Balears. Tant els tributs propis com les transferències d'altres institucions han disminuït. Així mateix, les necessitats de despesa augmenten, especialment la referent a serveis socials.
Bauzá rebutja el Pla de xoc d'Armengol 'perquè les seves propostes no són alternativa'
Així ho ha assenyalat en resposta a una pregunta parlamentària en la sessió plenària celebrada aquest dimarts
El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, rebutja l'elaboració d'un Pla de xoc contra la crisi que li ha plantejat en repetides ocasions la portaveu del principal partit de l'oposició, Francina Armengol, perquè, segons ha dit, "el temps ha demostrat que les seves propostes són les adequades".
De Guindos apunta que si Grècia fa fallida podríem assistir a 'efectes de contagi'
El ministre d'Economia confia que en la reunió de l'Eurogrup d'avui horabaixa s'arribi a un acord
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha confiat aquest dijous que pugui assolir-se un acord que alliberi el segon rescat a Grècia, i ha advertit que si aquest no es produeix i es va "a un impagament desordenat" al país hel·lè, podrien produir-se "efectes de contagi" a altres estats, entre ells Portugal, Itàlia o fins i tot Espanya.
Jesús Caldera: 'Per primer cop en 15 anys es destrueix ocupació en Salut i Educació'
L'exministre socialista de Treball Jesús Caldera ha pronunciat una conferència en el centre Flassaders, de Palma
L'exministre de Treball Jesús Caldera ha assenyalat avui que per primera vegada en els últims quinze anys s'està destruint ocupació pública en sectors com a Sanitat i Educació, associats a protecció social, el que és "dolent per a l'economia" i per als drets dels ciutadans. Això es deu a què la comunitats autònomes governades pel PP estan retallant ocupació en aquests sectors, ha necessitat Caldera en declaracions als periodistes abans de participar en la conferència sobre "Els reptes de la socialdemocràcia davant del qüestionament de l'Estat de Benestar", en el centre Flassaders de Palma.
El PSM de Cort afirma que els pressuposts del PP no crearan ocupació
Els regidors de la coalició han defensat l'esmena a la totalitat dels comptes perquè, a més, s'han presentat fora de termini
El grup municipal del PSM-IV-ExM ha presentat avui la seva esmena a la totalitat dels pressuposts de l'Ajuntament de Palma d'aquest any i ha assegurat que els mateixos "demostren l'estafa electoral d'un PP incapaç de generar ocupació", a més de "condemnar els 50.000 aturats que hi ha a seguir igual".
L'Espai Mallorca viu les darreres hores
Mentre els editors comuniquen la renúncia a la gestió del local barceloní, el Consell insisteix en la voluntat de continuar amb un lloc per a les Illes a Catalunya
L'Espai Mallorca enceta una setmana decisiva per al seu futur. El sus d'aquest compte enrere fou donat ahir pel Gremi d'Editors i la seva renúncia a la gestió del local barceloní. La causa principal d'aquesta decisió és el "total de 86.000 euros corresponents a la partida de 2011 destinada a pagar les despeses derivades de l'Espai Mallorca i d'Illa de Llibres" que el Consell deu al Gremi. A més d'aquest fet, els editors recordaren que "el Govern balear l'any passat no va convocar la subvenció de 30.000 euros que donava a l'Espai Mallorca", circumstància que empitjora encara més les coses.
14.OOO ciutadans de 273 entitats perden les activitats d’oci
És una conseqüència més dels impagaments de l’Administració, en aquest cas el Consell, que deu més d’un milió d’euros a l’empresa que les impartia
Avui se suspenen les activitats ludicoesportives que ofereix el Consell de Mallorca. La mesura afectarà al voltant de 14.000 persones de quasi 300 entitats amb finalitats cíviques i socials d'arreu de l'Illa. El cessament de les activitats és un efecte del deute que manté el Consell amb l'empresa que les impartia. El volum de beneficiaris del programa que ara s'anul·la és considerable. Segons la memòria d'activitats realitzades el mes de gener passat, prop de 14.000 ciutadans pertanyents a gairebé 300 entitats van gaudir de les activitats programades.
L'hivern de l'empobriment
Tal com anunciaven les previsions, aquest hivern està sent molt dur per a les empreses de les Balears i per al teixit productiu en conjunt. No es veu sortida a la crisi i, com a conseqüència, no hi ha a curt termini perspectives d'inversions que puguin pal·liar la feridora xifra d'aturats.
L'oposició demana la dimissió de Margalida Moner
Critiquen la “incapacitat” de la directora gerent del Teatre Principal, de Palma, per gestionar la institució
L'oposició ha demanat la dimissió de la directora gerent de la Fundació Teatre Principal, Margalida Moner, per la seva "incapacitat" per gestionar la institució i per les declaracions que va realitzar aquest dimarts en relació amb que l'haurien d'haver tancat de "un dia per a un altre, com Spanair."
El Comitè d'Empresa de l'IMAS estudia impugnar els comptes del Consell
Consideren que la retallada imposada en matèria de personal, del 10,23%, és excessiva i fa perillar la qualitat i eficiència del servei que es dóna als col·lectius més desfavorits
La Junta de Personal i el Comitè d'Empresa de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS), dels quals formen part els sindicats CCOO, CSIF, UGT i STEI-i, estudia impugnar els pressuposts del Consell Insular per la "brutal retallada" al capítol de personal d'aquest Institut en un 10,23 per cent, que, segons ha advertit, pot afectar a la qualitat i eficiència del servei que es presta als col·lectius més desfavorits, com persones grans, menors en situació de desprotecció, discapacitats i persones en situació d'exclusió social. En un comunicat, el Comitè d'Empresa de l'IMAS ha recordat que al costat de la Junta de Personal va presentar en temps i forma reclamacions al pressupost de l'Institut sol·licitant que es modificassin de manera que es mantinguessin les despeses de personal sense cap retallada, "imprescindibles per cobrir els serveis d'atenció directa a residències de gent gran i menors".
EU cridarà a la mobilització si Bauzá no rectifica les retallades a l'hospital de Manacor
Esquerra Unida (EU) cridarà a la mobilització a Manacor i la seva comarca si el president del Govern balear, José Ramón Bauzá, no rectifica les retallades "brutals i agressives" a l'àrea d'urgències de l'Hospital de Manacor.
L'Hospital de Manacor deu 43 milions als proveïdors
El gerent de l'Hospital de Manacor, Luis Rafael Santiso, ha argumentat avui que la retallada de personal en el servei d'Urgències es deu a la necessitat de disminuir la despesa de l'hospital, que a dia d'avui deu als seus proveïdors 43 milions d'euros, pel que alguns han decidit no subministrar més productes.
“El PP apuja els imposts i empitjora els serveis públics”
PSM-IV-ExM denuncia 48 retallades dels populars, també “ideològiques”. I alerta que no és un ajustament pressupostari, sinó “un atac frontal al benestar social”
PSM-IniciativaVerds-Entesa xifrà ahir en 48 les principals retallades en actuacions i ajudes de serveis socials, sanitat i educació que ha executat el PP balear al Govern, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma. Els econacionalistes, que ahir mostraren un cartell crític amb les rebaixes davant del Consolat, advertiren que amb el PP "com més taxes i imposts pagam, menys serveis públics tenim i de pitjor qualitat". "Això no és un ajustament pressupostari, és un atac frontal al benestar social", afirmà la portaveu adjunta de la coalició, Fina Santiago.
De Guindos es mostra partidari de controls trimestrals del dèficit a les comunitats
El ministre d'Economia mostra confiança en què l'estat assolirà els seus compromisos i per això destaca la importància de la reforma laboral
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que, segons la seva opinió, seria "perfecte" que els controls als comptes autonòmics es fessin cada tres mesos, però en tot cas ha dit que han de ser controls "suficients" perquè el que hi ha ara no ha funcionat en vista de la desviació dels objectius de dèficit públic de les comunitats. De Guindos, en declaracions a TVE recollides per Europa Press, ha subratllat que el Govern "no pretén fer de policia" de les comunitats autònomes, encara que ha subratllat que hi ha d'haver transparència i l'assumpció de responsabilitats per part de les comunitats en l'objectiu de l'estabilitat pressupostària. El ministre ha insistit que el dèficit fixat per a aquest any és del 4,4% del PIB, que el compliment dels compromisos amb Brussel·les és ineludible i imprescindible per tornar a generar confiança, malgrat que no serà "ni senzill ni fàcil" aconseguir-ho i ha costat mesures "doloroses" com el recàrrec temporal a l'IRPF. De Guindos, que ha descartat una apujada de l'IVA i la implantació per ara del copagament sanitari, ha deixat clar que l'estat complirà els seus objectius, malgrat que l'FMI ha dit el contrari, i ha recordat que aquesta institució, a la que ell "pren seriosament" per ser una referència important, s'equivoca també de tant en tant. El ministre s'ha referit també a la reforma laboral, de la qual ha dit que és el "punt clau" per generar confiança, fins i tot més important que l'ajust pressupostari que Espanya ha de dur a terme, tenint en compte que l'estat té una taxa d'atur del 22%.
Massa austeritat, massa pessimisme
El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, s'ha convertit en el gran apologeta de l'austeritat, però ha encomanat algun estudi per saber si tanta austeritat desmoralitza els inversors.
Montoro defensa el major ajust de la democràcia que qualifica de 'ponderat'
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques defensa que les mesures no afecten els sectors més febles
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha defensat avui el major ajust pressupostari de la història de la democràcia per corregir la desviació del dèficit públic i l'ha qualificat de "ponderat", mentre ha demanat sacrificis davant la urgència de superar la crisi.
El ministre Soria descarta aplicar incentius fiscals al turisme per culpa de la crisi
El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va descartar aquest dimarts que el Govern vagi a aplicar incentius fiscals sobre el sector turístic, com per exemple una reducció de l'IVA, perquè "no és el moment" a causa de la delicada situació per la qual travessa l'estat, amb una desviació del dèficit del 8%.
La crisi no atura la febre de les rebaixes
El centre de Palma s'omplí ahir dematí de gent a la recerca de la millor ganga. Començaven les rebaixes d'hivern, que duraran fins al març, i foren molts els que aprofitaren el bon temps de dissabte per intentar comprar algun article a bon preu. Feia ja uns quants anys que el primer dia de rebaixes no queia en dissabte i aquest fet animà la jornada. "La veritat és que hi havia molta gent i esperam que avui també hi hagi bona afluència", va dir el president de la patronal Afedeco, Bartomeu Servera, ja que avui és diumenge d'obertura comercial.
El deute de les empreses públiques de Balears ha crescut un 25,6% durant la crisi
Les comunitats autònomes han incrementat les obligacions en prop de 5.400 milions entre 2008 i el tercer trimestre de 2011
El deute de les empreses públiques de les Balears ha augmentat un 25,6% entre 2008 i el tercer trimestre de 2011 fins assolir els 688 milions d'euros mentre que el número d'aquest tipus d'ens va créixer un 2,4% durant aquest període fins als 168.
Devers mig centenar de joves independentistes 'planten cara a la crisi'
Devers mig centenar de joves independentistes de les associacions Maulets i Cajei s'han manifestat pels carrers de Palma "plantant de cara a la crisi" i han condemnat les dificultats que sofreix la joventut per accedir a l'habitatge o a un servei sanitari "universal" entre altres coses en el marc de la Diada Nacional de Mallorca que se celebra cada 30 de desembre. Així mateix, una portaveu de les associacions ha assenyalat que aquest acte es porta repetint des de fa tres anys i que, a més de protestar per l'actual context de crisi, reivindiquen l'alliberament nacional d'Els Països Catalans i la de la classe treballadora. Els joves independentistes han partit de la font de la rambla de Palma escortats per la policia nacional corejant consignes "ni com França, ni com Espanya: Països Catalans"; "Mallorca no és Espanya" i Policía tortura i assassina i han finalitzat la marxa en l'espai cultural Can Alcover.
El Govern remourà personal públic però no n’acomiadarà
Bosch acaba amb la incertesa dels empleats de l’Administració autonòmica i assegura que ahir ja cobraren la paga extra. Però els treballadors no docents de l’escola concertada hauran d’esperar
El Govern durà a terme una reorganització del personal al servei de l'Administració autonòmica, que suposarà trasllats de llocs de feina però no acomiadaments. L'objectiu és evitar duplicitats, que s'han detectat, i compensar la manca de personal que hi ha en altres àrees. Després de les primeres retallades, que acabaren amb les hores extra del personal laboral o amb el nomenament de nous interins, el Consell de Govern aprovà ahir les línies generals d'un pla estratègic en matèria de funció pública, que suposarà la reorganització dels seus treballadors. El Govern, segons explicà el portaveu, Rafel Bosch, ha observat que en determinades unitats administratives hi pot haver llocs de treball duplicats o amb funcions molt semblants, mentre que en altres hi manca personal.
El cap de la patronal troba el discurs del nou president 'rigorós i esperançador'
El president de la CEOE, Joan Rosell, ha qualificat de "rigorós i esperançador" el discurs d'investidura del president electe, Mariano Rajoy, mentre ha indicat que el primer que hauria de fer el nou Executiu és aprovar la Llei d'Estabilitat Pressupostària. "Ha estat un discurs esperançador i rigorós, no ha tingut cap sorpresa (...) tots som conscients de quines són les assignatures pendents", ha afirmat Rosell en declaracions a RNE recollides per Europa Press. Segons la seva opinió, entre les primeres mesures que hauria d'adoptar el nou Executiu figuren l'aprovació de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, perquè no "es pot gastar més del què s'ingressa", i continuar amb les reformes estructurals.
Balears és la segona comunitat amb pitjors perspectives empresarials de xifra de negoci
Balears és la segona comunitat amb pitjors perspectives de xifra de negoci per a 2012, només per davant de Cantàbria, i s'espera una caiguda superior al 10% en els seus marges empresarials, encara que l'esmentat retrocés és menor als resultats obtinguts el present any, segons l'informe 'Perspectives Empresarials a Espanya i Europa 2012' de les Cambres de Comerç.
Rajoy anuncia que no es reposarà personal al sector públic
El líder del PP exposa a la tribuna de l'hemicicle les seves receptes davant la difícil situació econòmica, i es marca com a objectius salvar el dèficit i contenir l'atur. Per això, apunta a completar la reforma del sector financer en els propers sis mesos
El futur president del Govern, Mariano Rajoy, ha assegurat que la lluita contra la desocupació serà la prioritat del seu Govern, perquè el nombre de desocupats supera ja els 5,4 milions, cosa que situa la taxa d'atur prop del 23%, i alhora s'ha compromès a reduir el dèficit en 16.500 milions el 2012. A més, la reforma del sector públic serà una de les primeres que adoptarà el proper govern del PP amb una primera mesura, que consistirà en no augmentar el personal públic, mantenint al zero la taxa de reposició, exceptuant a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i els Serveis Públics Bàsics.
Rubalcaba ofereix a Rajoy pactar amb ell la política europea que després defensi a Europa
Rajoy insisteix en el seu compromís de complir amb l'objectiu de dèficit
Així s'ha expressat en declaracions als mitjans de comunicació després de ser rebut en audiència pel Rei, que el proposarà com a candidat a la presidència del Govern
El líder del PP, Mariano Rajoy, ha afirmat aquest dijous que l'"única decisió" del seu pròxim Govern que està en condicions de garantir és el compliment de l'objectiu de reducció del dèficit fins i tot situar-lo en el 4,4 per cent a finals de 2012. Així s'ha expressat en declaracions als mitjans de comunicació després de ser rebut en audiència pel Rei, que el proposarà formalment demà davant del president del Congrés, Jesús Posada, com a candidat a la presidència del Govern. Rajoy ha reconegut que la seva intenció és complir amb tots els compromisos adquirits en campanya electoral, però que que ha eludit ratificar la promesa sobre la revisió de les pensions d'acord a la llei i a l'IPC i ha demanat esperar al seu debat d'investidura.
Amaiur diu que el Rei "veu bé" que tinguin grup i li demana implicació en el conflicte
Un mar de dubtes
No sé si és que ens prenen per beneits, si és que ens hi volen fer tornar, o si és que en realitat ningú no en sap res, de tot això que passa. La crisi està generant una quantitat increïble d'informació contradictòria. Ni els economistes ni els polítics no són capaços de posar-se d'acord sobre les mesures mès idònies que s'haurien d'aplicar per sortir-nos-en.
Merkel aposta pels canvis als tractats per superar la 'marató' de la crisi
La canceller rebutja els eurobons com una sortida possible i en canvi proposa avançar en una fiscalitat unívoca a través de la variació del marc legal i en la independència d'alguns ens com el Banc Central Europeu
La canceller alemanya, Angela Merkel, ha assegurat davant el Parlament germànic que la crisi del deute sobirà de la zona euro "no pot resoldre's de cop", sinó que serà un procés que "durarà anys" en el qual es necessita una visió a llarg termini mitjançant una major integració fiscal a través de modificacions als tractats i respectant la independència d'institucions com el Banc Central Europeu (BCE). "La resolució de la crisi del deute sobirà és part d'un procés que durarà anys", ha afirmat.
La Comissió evita polemitzar amb el discurs de Merkel i Sarkozy
Sarkozy fa la declaració de principis que ha de guiar el futur d'Europa
Sarkozy fa la declaració de principis que ha de guiar el futur d'Europa
El president francès defensa una coalició forta amb Alemanya que eviti la desunió a tot el continent i alerta, una vegada més, de les conseqüències dramàtiques d'una possible desaparició de l'euro
El president francès, Nicolas Sarkozy, i la canceller alemanya, Angela Merkel, es reuniran el pròxim dilluns per estudiar propostes conjuntes per al futur d'Europa, segons va anunciar el mandatari gal en un discurs a la localitat francesa de Toló, en el que va defensar que el Vell Continent hauria de prendre sense por les seves decisions a partir d'ara per majoria qualificada. En una compareixença de 50 minuts, Sarkozy va assegurar que si França i Alemanya no es mantenen unides, "Europa sencera està desunida", i va advertir que la desaparició de l'euro tindria "conseqüències dramàtiques per als francesos". "Com a cap de l'Estat no puc deixar que es produeixi aquest desastre", va incidir. En aquest sentit, va insistir que Europa necessita "més disciplina, més responsabilitat política i més democràcia".
El PP exigeix una TV3 més plural i Artur Mas garanteix que no tindrà un paper residual
Des d'ERC critiquen que la decisió de la Generalitat de passar les tisores al pressupost dels mitjans públics catalans beneficia els governs del PP a les Balears i el País Valencià
La líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit aquest dimecres una TV3 més «plural», i ha avalat la retallada pressupostària per al 2012 que va anunciar fa poc el Govern. Per contra, la portaveu d'ERC, Anna Simó, ha acusat el Govern de beneficiar els governs del PP de les Balears i el País Valencià amb la seva decisió de passar les tisores al pressupost dels mitjans públics catalans. Segons els republicans, si el Govern renunciés a alguns dels canals que ara té la televisió pública, estaria renunciant al múltiplex que permetria la reciprocitat total en la recepció dels canals autonòmics.
Bosch afirma que el Govern està “a punt d'arribar a la meta” del crèdit
El portaveu del Govern planta cara a les crítiques de l'oposició als comptes de 2012, que segons ha dit, són conseqüència del 'desastre' que han trobat a les arques de la comunitat
El portaveu del Govern balear, Rafel Bosch, ha afirmat avui que l'Executiu està "a punt d'arribar a la meta" i aconseguir crèdit dels bancs per obtenir liquiditat i fer front als seus deutes. A la roda de premsa posterior al Consell de Govern, Bosch ha indicat que ja s'ha tancat l'acord amb alguns bancs per obtenir línies de crèdit, i que amb alguns grups d'entitats bancàries consorciades s'està "a punt". "Si em permet l'expressió, ja estam a punt de tocar la cinta de meta", ha apuntat el portaveu. El passat 28 d'octubre, el Govern va autoritzar endeutar-se en 209,5 milions d'euros mentre intenta aconseguir crèdits per valor de 354 milions per fer front a les seves despeses de 2011.
El PSIB censura les retallades en Sanitat, Educació i Transports
Lagarde: «l'economia global s'enfronta a l'amenaça d'una dècada perduda»
La cap de l'FMI adverteix que les turbulències financeres als països desenvolupats poden aprofundir el baix creixement i l'elevada desocupació, i que cada país ha de trobar la seva recepta per trobar l'estabilitat
L'economia global corre el risc de patir una «dècada perduda» amb baix creixement i elevada desocupació arran de les turbulències financeres que tenen el seu epicentre als països desenvolupats, als quals la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ha reclamat l'"especial responsabilitat" d'adoptar les mesures necessàries per restaurar la confiança.
Eivissa i Platja de Palma, dues cares d’una moneda
Tot i la bona afluència de turistes de l’estiu a les Balears, la capital pitiüsa ha ingressat més del doble per habitació
Balears és una de les comunitats que més turistes ha rebut aquest estiu. Això no obstant, ni la rendibilitat ni la creació d'ocupació ha estat la mateixa en totes les destinaciones turístiques de l'Arxipèlag. Així ho posa de manifest el Baròmetre de la rendibilitat i l'ocupació de les destinacions turístiques de l'Estat espanyol d'aquest estiu, que elabora l'Aliança per a l'Excel·lència Turística (Exceltur) i que ahir presentaren a Palma el seu president, Sebastià Escarrer, i el vicepresident executiu, José Luis Zoreda.
Les associacions es revolten en contra de les retallades
S’apleguen en el Consell de la Societat Civil de Mallorca i es manifestaran a Palma dissabte que ve. Fins ara, en formen part 36 col·lectius i entitats
Les retallades del Govern de José Ramón Bauzá han fet saltar el món associatiu de Mallorca, que comença a mobilitzar-se. Ahir convocaren una manifestació per a dissabte que ve amb l'eslògan "Pels nostres drets, prou de retallades". La protesta la convoca el Consell de la Societat Civil de Mallorca, creat fa manco d'un mes i que aplega 36 col·lectius. Les entitats ja s'han cansat de no cobrar allò que els deu l'Executiu, de les reduccions de pressupost en serveis socials, sanitat, llengua, cultura, joventut, educació... i de l'austeritat que no implica apujar els imposts a qui més doblers té.
Milers d'indignats prenen els carrers d'Oakland
Més de 4.500 manifestants protesten a la ciutat californiana contra les desigualtats econòmiques actuals en una jornada sense incidents
Milers de persones, unes 4.500 segons xifres oficials, s'han manifestat avui a Oakland, a la californiana badia de San Francisco, per protestar contra les desigualtats del sistema econòmic actual.
Papandreu defensa el seu referèndum com un missatge clar dels ciutadans que enfortirà l'euro
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha reiterat avui la seva defensa d'un referèndum sobre el rescat financer pactat amb l'eurozona assegurant que serà un missatge clar que establirà la voluntat dels ciutadans hel·lens de pertànyer a la zona de l'euro.
La crisi passa factura a la cultura
Malgrat l’actual conjuntura econòmica i la tendència decreixent de la despesa cultural a les Balears, alguns àmbits, com ara el cinema i les arts escèniques, varen aconseguir mantenir-se durant 2010
Que la crisi vagi a més vol dir que la despesa en cultura va a menys. Ja se sap que aquesta és una època de necessitats bàsiques i que, a l'hora de les retallades, els productes culturals tenen les de perdre tant en l'àmbit institucional com en el familiar. Internet continua sent la principal despesa de les llars illenques en aquest camp, amb 134,9 milions d'euros l'any 2009. Així es desprèn de la Memòria del Consell Econòmic i Social (CES), amb unes dades presentades per l'Institut d'Estadística de les Balears (que només arriben a l'any 2009, perquè encara no estan elaborades les corresponents a l'exercici passat).
El PSOE mostra el ‘nin ric’ de la privada
Difon un vídeo contra les retallades educatives del Partit Popular i defensa un ensenyament públic de qualitat
El PSOE va difondre ahir un vídeo contra les retallades educatives del PP en el qual recorre a un alumne "ric" de l'escola privada, la seva assistenta uniformada i la filla d'aquesta per subratllar que "només un ensenyament públic de qualitat garanteix la igualtat d'oportunitats". El vídeo, d'un minut de durada, comença amb un al·lot vestit amb jaqueta i corbata que camina pel carrer, camí del col·legi, de la mà de la seva assistenta, una dona espanyola i amb bata de feina domèstica a qui pregunta si té fills. I quan la dona li respon que té una filla de la mateixa edat que ell, l'al·lot respon alegre: "Que bé, així quan siguem grans ella podrà ser l'assistenta dels meus fills". A continuació, el vídeo mostra la dona deixant la seva filla en el col·legi públic i pensant "Corre, filla, corre". El muntatge emfatitza que "només un ensenyament públic de qualitat garanteix la igualtat d'oportunitats" i denuncia que el PP "aplica dures retallades a les comunitats on governa i afavoreix l'escola privada i concertada en detriment de l'ensenyament públic".
La pobresa apuja un 12% a les Balears
El president del CES, Llorenç Huguet, demanà prudència al Govern a l’hora d’aplicar retallades
L'índex de pobresa s'ha incrementat a les Balears un 12% d'ençà que començà la crisi econòmica, per la qual cosa el president del Centre Econòmic i Social de les Illes (CES), Llorenç Huguet, demanà "màxima prudència" al Govern a l'hora d'aplicar les retallades en la despesa pública perquè no augmentin els desequilibris socials. Aquesta xifra es recull en la memòria de 2010 del CES sobre l'economia, el treball i la societat de l'Arxipèlag.
Botín vol que es ‘freni el tren’ de la regulació bancària
Demana “no forçar” una recapitalització “indiscriminada” sense resoldre la crisi de deute
El president del grup Santander, Emilio Botín, alçà ahir la veu contra l'excessiva regulació que s'està imposant al sector bancari i que, segons la seva opinió, pot posar "en perill la capacitat de la recuperació" econòmica mundial. "És el moment de frenar el tren regulatori i valorar i calibrar l'impacte de les mesures que ja estan marxa", va dir Botí en l'obertura de la IV Conferència internacional de banca, organitzada per la seva entitat i que reuní a Madrid importants actors financers del panorama mundial. El banquer va aprofitar la presència del president de l'Autoritat Bancària Europea, Andrea Enria, per carregar contra les propostes que circulen al mercat per aplicar un quitament al deute d'alguns països perifèrics europeus -entre els quals podria haver-hi Espanya- i obligar així a una major recapitalització de la banca. El diari Cinco días informava ahir que Brussel·les estaria considerant depreciar el deute espanyol a la cartera de la gran banca un 5 per cent, la qual cosa obligaria el Santander, BBVA, Bankia i Caixabank a recapitalitzar-se en 19.125 milions d'euros.
Diéguez critica que Company va contractar sis secretàries personals en 15 dies
El titular d'Agricultura i Medi Ambient contesta: "hauré de xerrar amb la meva dona per explicar-li"
El diputat socialista Antoni Diéguez ha criticat que el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, va contractar sis secretàries personals entre el 15 i el 30 de juny.
S&P rebaixa la nota a Espanya
L'Agència adverteix que la “incompleta” reforma laboral pot agreujar encara més el problema de la desocupació a l'Estat
L'agència Standard & Poor's (S&P) ha rebaixat un esglaó la qualificació creditícia a llarg termini d'Espanya, des d'AA fins a AA-, amb perspectiva negativa, i justifica la seva decisió per l'elevada desocupació de l'Estat, el seu feble creixement econòmic, les dures condicions financeres i l'alt nivell d'endeutament del sector privat.
Méndez exigeix al Govern que controli els preus per afrontar una perillosa inflació
El secretari general d'UGT subratlla des de Menorca que hi ha empreses que continuen obtenint marges de benefici molt amplis, fins i tot abusius
El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha exigit al Govern que "controli els preus de l'energia, els transports i els aliments" per afrontar la "perillosa situació d'una inflació del 3,1% i unes previsions de creixement que se situen per sota de l'1%.
“El Govern Bauzá és una sucursal de Génova”
L'expresident critica les retallades, afirma que l'Executiu actua al servei de Rajoy i diu que l'eliminació de sector públic just intenta posar ordre a la bogeria de l'època Matas
El PSOE atacà ahir la política de retallades que ha posat en marxa el president José Ramón Bauzá en els primers cent dies al capdavant del Govern i denuncià que l'Executiu del PP actua com "una sucursal de Génova", al servei dels interessos de Mariano Rajoy per arribar a la Moncloa. Al costat de la portaveu del grup parlamentari socialista, Francina Armengol, Antich valorà en una roda de premsa els 100 primers dies del Govern del PP. Ho féu moments abans que Bauzá donàs a conèixer les repercussions socials que tindrà la reducció de societats públiques i que suposarà l'acomiadament d'uns 800 empleats públics. "El senyor Bauzá presideix l'empresa que més ocupació destrueix a les Balears", denuncià Armengol. En la mateixa línia, Antich criticà que en tres mesos el president no hagi implantat ni una sola mesura per promoure l'economia i fer davallar l'atur. "Només sap afrontar la crisi amb les tisores a la mà", afegí.
El president de l'Eurogrup s'oposa que Grècia, Irlanda o Portugal abandonin l'euro
Preveu més problemes si això es produeix i emfatitza que "els desocupats grecs o els treballadors irlandesos no varen provocar la caiguda de Lehman Brothers"
El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha expressat avui la seva "absoluta" oposició a què Grècia, Irlanda o Portugal abandonin l'euro per poder devaluar la seva moneda i sortir així de la crisi i ha alertat que aquesta solució "augmentaria els problemes" per a tot Europa i crearia "riscs considerables" per a l'economia mundial. "M'opos absolutament a la idea que s'obligui a un o dos Estats membres a abandonar la zona euro. Així no es resoldrà cap problema, augmentaran els problemes per els països afectats, per a la zona monetària en el seu conjunt i més enllà, comportarà riscs considerables", ha dit Juncker en una compareixença davant el ple de l'Eurocambra.
Torna l'impost de patrimoni a partir de 700.000 euros
El Consell de Ministres aprovarà avui la recuperació del gravamen amb caràcter temporal per als exercicis 2011 i 2012
La vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado, informà ahir que el Consell de Ministres d'avui aprovarà la recuperació amb caràcter temporal per als exercicis 2011 i 2012 de l'impost sobre el patrimoni a partir de 700.000 euros, iniciativa que afectarà 160.000 contribuents. Estaran subjectes a gravamen immobles, vehicles, dipòsits i comptes corrents, accions i fons d'inversió, deute públic i assegurances de vida, entre altres coses, si bé l'habitatge habitual -principal capital de molts espanyols- tributarà només a partir dels 300.000 euros, cosa que suposa doblar el mínim exempt. També formen part del patrimoni les rendes temporals i vitalícies, joies, pells, alguns objectes d'art i antiguitats, i els drets de propietat intel·lectual o industrial.
UGT podria rompre les relacions institucionals amb l'actual Govern
Aurelio Martínez, secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT, ha criticat la presa "tan unilateral de part de l'Administració" de retallar els alliberats sindicals
UGT es planteja "trencar qualsevol relació institucional amb l'actual Govern" per mor de la decisió "unilateral" de l'Executiu balear d'eliminar la figura dels alliberats sindicals a l'administració pública. "No significa un estalvi suficient per prendre aquesta mesura tan unilateral de part de l'Administració", ha dit en roda de premsa el secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT de Balears, Aurelio Martínez, qui s'ha queixat que no es convocàs a una taula de negociació abans de prendre aquesta mesura.
Rafel Bosch confia que la supressió dels alliberats sindicats no afecti el diàleg social
El Govern fa tornar al lloc de treball 89 alliberats sindicals
Merkel il·lumina les borses
L'Íbex 35 puja el 2,53% i lidera els progressos a Europa. La dirigent alemanya és optimista amb el segon rescat a Grècia
La borsa espanyola liderà ahir els progressos de les places europees amb una pujada del 2,53%, aconseguida per l'impuls dels grans bancs i dels principals valors del mercat. L'índex de referència del mercat nacional, l'Íbex 35, aconseguia així l'onzè major increment percentual d'aquest any, després d'augmentar 193,50 punts, fins als 7.834,20 punts. Des de gener, acumula una caiguda del 20,54%. Els guanys de les places europees van ser inferiors, ja que Milà va augmentar un 2,19%; l'índex Euro Stoxx 50, un 2,09%; Frankfurt, l'1,85%; París, l'1,41%, i Londres, el 0,87%. La conversa telefònica que mantindran avui la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, Nicolas Sarkozy; i el primer ministre grec, Yorgos Papandreu, que podria servir per resoldre els problemes de Grècia, va sustentar l'avenç borsari estatal al final de la sessió.
La continuïtat de la Cambra de Comerç de Menorca, en entredit
Treballen amb l'ens homòleg mallorquí per elaborar "un pla conjunt"
La continuïtat de la Cambra de Comerç de Menorca viu moments "delicats" a causa de la difícil situació actual per la que travessa, en veure's afectada per la suspensió d'ajuts autonòmics dels quals depèn en gran part. La intenció és donar-li "continuïtat" a través del treball conjunt amb la Cambra de Comerç de Mallorca, amb la que intenta tirar endavant el sector, ha dit la presidenta de la Cambra menorquina, Margalida Pons Quintana, després de la reunió que ha mantingut avui amb el president del Govern, José Ramón Bauzá.
La crisi grega arrossega les borses europees
Atenes afirma que només pot pagar sous i pensions fins a octubre. L'Íbex 35 baixà el 3,41% i marca un nou mínim anual
Les borses europees, amb caigudes de fins al 4%, varen viure ahir una jornada negra, arrossegades per la caiguda dels bancs, que ja han començat a prevenir-se de l'impacte que tindria en els comptes la fallida de Grècia i que es calcula en uns dos bilions d'€. I és que el país hel·lè només té doblers per pagar sous i pensions fins a l'octubre, segons afirmà ahir el secretari d'Estat de Finances grec, Filipos Sajinidis, en el marc d'una entrevista en el canal privat de televisió greg Mega. Per aquest motiu, Grècia s'aferra que s'alliberi sense més dilacions el sisè tram d'ajuda externa per evitar l'impagament del seu voluminós deute sobirà, que els mercats borsaris consideren molt probable.
Bauzá a la Generalitat: "el català també és cooficial a les Balears i no incomplim la Llei"
En un berenar informatiu a Madrid, el president illenc afirma que acudirà a l'Advocacia si troba irregularitats del passat Govern
El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha recordat aquest dijous que el català també és llengua cooficial en la seva comunitat i tanmateix no es planteja "incomplir la llei", valorant així la reacció de la Generalitat de Catalunya després de la decisió del TSJC sobre la immersió lingüística. Durant la seva intervenció en els berenars informatius d'Europa Press, Bauzá ha sostingut que la sentència sobre la llengua en el sistema educatiu català "ha d'aplicar-se" perquè "Catalunya és Espanya i Espanya som tots". "El castellà és el nostre idioma i el català és una llengua cooficial. A les Balears també i no ens plantejam deixar de complir la llei".
Toxo: "no existeixen els alliberats sindicals, treballen moltes hores"
El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha afirmat avui que la figura de "l'alliberat sindical és inexistent", ja que es tracta de treballadors que tenen hores sindicals cedides pels seus companys de treball que, en la majoria dels casos, treballen moltes més hores que aquests. Durant una entrevista a TVE, en la qual també ha participat el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, Toxo ha subratllat que cada vegada que es parla d'ajusts de despesa el primer que es planteja és el retall dels drets sindicals però no d'altres alliberats, com els dels partits polítics. Toxo ha rebutjat el terme d'"alliberat" perquè té una "càrrega negativa per atacar els drets sindicals".
Rajoy es proclama com “l'única” solució a la crisi
El PP reuní ahir a Madrid la junta directiva estatal, el màxim organisme entre congressos. El líder popular tornà a carregar contra la política econòmica de Zapatero
El president del PP, Mariano Rajoy, advertí ahir que "no hi ha receptes miraculoses ni dreceres" contra la crisi econòmica i que el camí per superar-la no serà "fàcil", però proclamà que, si algú pot remuntar la situació "amb encert i justícia", aquest només és el seu partit. La junta directiva estatal, el màxim òrgan entre congressos, es reuní ahir a la seu de la formació a Madrid, enmig d'un clima "d'eufòria continguda", en paraules de diversos assistents-. Hi parlà Rajoy, que, al final de la seva intervenció, no pogué evitar el lapsus de dir -quan parlava de les qualitats del PP- "aquest és un Govern", en lloc d'"aquest és un partit". Tanmateix, després que parlàs la secretària general, María Dolores de Cospedal, el líder dels populars evità qualsevol eufòria i insistí que "les coses a Espanya no estan bé", cosa que "saben els dirigents socialistes, encara que no ho diguin". Rajoy començà el discurs repassant les dades macroeconòmiques i amb diverses apel·lacions a l'ocupació, especialment pel baix creixement que se n'espera, per l'augment de l'atur, per la caiguda de la recaptació d'ingressos i per la crisi del deute sobirà.
El Govern diu que li hagués agradat convocar un referèndum
El portaveu de l'Executiu central ha reconegut que la decisió pot ser difícil d'entendre
El portaveu del Govern, José Blanco, ha dit avui que a l'Executiu li hagués agradat "compartir amb els ciutadans" la reforma de la Constitució però que la greu situació econòmica exigia 'respostes ràpides'. En declaracions a la cadena Ser, Blanco ha assenyalat que l'esmentada exigència impedia transferir la responsabilitat als ciutadans, i per això el Govern assumirà la decisió i seran ells els qui la jutjaran. El portaveu de l'Executiu ha reconegut que la decisió pot ser difícil d'entendre però cal prendre-la perquè el moment és "molt complicat" i "greu", i estam en un context amb gran "volatilitat" que exigeix, ha insistit, respostes ràpides per mitigar els seus efectes. Ha recordat que fa dos mesos s'estava parlant de la sortida de la crisi i "ara estam pensant en la recessió".
ZP diu que la reforma de la Constitució és “molt important”
El president defensa la celeritat amb la qual s'ha tramitat la modificació per incloure un sostre de dèfit i reiterà que “donarà estabilitat”. PSOE i PP intenten convèncer CiU
La Moncloa tornà a defensar ahir la reforma de Constitució per incloure un sostre de dèficit i assegurà que "es molt important" per a l'economia de l'Estat. José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, assegurà que la modificació de la Carta Magna és una reforma que "donarà i està donant resultats positius per a la confiança, l'estabilitat i el futur d'Espanya" i que, a més, té un "ampli suport" perquè ha estat consensuada. Així ho assenyalà Zapatero durant roda de premsa conjunta amb el primer ministre de Portugal, Pedro Passos Coelho, en la qual el president va reconèixer que els terminis per dur a terme la reforma són "molt peremptoris", però insistí que l'Estat espanyol necessita aquesta "màxima velocitat". Zapatero confià que el procés culmini, perquè és "important per a Espanya", i instà a "tenir una visió que la Constitució, que ha estat tan útil per a la democràcia, ho continuï essent". "Ara una reforma ens és molt útil," postil·là.
Palma queda sense dos casals de joves per la crisi
Els locals de Nord i Ponent tanquen per manca d'entitats que vulguin portar-ne la gestió amb suficients garanties
El passat mes de juliol tancaren les portes el Casal de Joves de Nord i el de Ponent perquè trenien un cost de manteniment massa elevat. La convocatòria feta per cercar entitats gestores per dur el casal Nord quedà desserta. Per al de Ponent, l'entitat que s'hi presentà no obtingué la puntuació mínima exigida. Aquests dos casals de joves de Palma són els únics que estaven ubicats en locals de lloguer i això ha comportat que siguin els primers a caure perquè són més costosos de mantenir que no els que estan ubicats en propietats municipals. Amb els doblers pressupostats per realitzar-ne la gestió cap entitat no ha pogut trobar un local de lloguer. Tal com indicà la regidora de Comerç, Treball i Joventut, Esperança Crespí, "els casals de lloguer tenien un pressupost de 85.000 euros i els municipals, de 60.000 euros". Crespí confirmà que el tancament és "per un tema econòmic" per la impossibilitat d'afrontar el cost dels lloguers, explicà Crespí.
Trichet insta els Estats a reduir el seu dèficit
El president del BCE remarca que les decisions que va prendre l'Eurogrup el passat juliol han de ser efectives com abans millor
El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, ha insistit avui en la necessitat que els Estats redueixin el seu dèficit i apliquin com abans millor les mesures acordades per l'Eurogrup.
Wall Street cau un 5,5% copejat per la crisi del deute
L'Íbex perd un 2,44% i baixa als 8.400 punts, el nivell més baix des d'abril de 2009. Tots els indicadors europeus tanquen amb forts descensos, liderats per Frankfurt (5%)
Wall Street va tancar ahir amb fortes pèrdues en resposta a la rebaixa de la qualificació del deute sobirà dels EUA i el Dow Jones d'Industrials, el seu principal indicador, va acabar amb un acusat descens del 5,55% amb el qual va perdre els 11.000 punts per primera vegada des de novembre. Segons dades provisionals al tancament d'aquesta edició, aquest índex, que agrupa a les 30 majors empreses cotitzades dels EUA, va restar 634,76 punts per tancar en 10.809,85 unitats, mentre el selectiu S&P 500 va caure el 6,66% i l'índex compost del mercat Nasdaq va descendir el 6,9%.
González Pons: «cal posar-se a fer alguna cosa o avançar les eleccions»
El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha urgit al Govern a prendre mesures i posar en marxa «reformes profundes» per millorar la situació de l'economia espanyola o, en cas contrari, avançar encara més les eleccions generals perquè l'Estat «no pot estar així tres mesos».
Les Cambres de comerç calculen per a 2011 un creixement econòmic del 0,6% a les Balears
Les Càmares de Comerç calculen un creixement econòmic del 0,6% a les Balears durant el 2011 i del 0,9% com a mitjana nacional, quatre dècimes per sota de l'estimació del Govern, amb la Comunitat de Madrid, Navarra, País Basc i La Rioja presentant increments superiors a aquesta mitjana.
Zapatero avisa les comunitats del PP perquè “els compromisos s'han de complir”
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha confiat que la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'avui horabaixa, en la qual l'Executiu proposarà a les comunitats autònomes l'adopció de regles de despesa, es faci en un "ambient constructiu", i ha advertit que en matèria de dèficit, "els compromisos estan per complir-se".
La CAEB avisa de tancaments en cadena si el Govern no paga
Per a enguany, els empresaris preveuen un creixement de l'economia de devers l'1 per cent
La patronal balear, la CAEB, admet que les empreses de les Illes poden tenir "complicacions" i, per tant, veure's abocades a "un tancament progressiu" si el Govern no paga el deute als proveïdors abans que acabi l'any. Així ho admeté ahir la gerent de la CAEB, Isabel Guitart, que alertà sobre una possible clausura en cadena de les companyies balears en el cas que no cobrin de l'Executiu. Tanmateix, Guitart, conscient que no es podrà abonar tot el que es deu en només quatre mesos, inisistí que allò més important és que el Govern enllesteixi el calendari de pagament i que les empreses puguin saber quan rebran els doblers.
L'FMI alerta d'un contagi global si no se soluciona aviat la crisi a la zona euro
El Fons Monetari Internacional alerta de què la crisi de deute a la zona euro amenaça a Europa i a la recuperació global, i ha demanat esforços més "sistemàtics" per restaurar la confiança dels mercats.
L'Escolania de Lluc planta cara a la crisi
La institució ha decidit ajudar les famílies i que els alumnes no paguin per anar a classe
L'Escolania de Lluc ha decidit plantar cara a la crisi i adaptar-se als temps difícils. Davant la dificultat de moltes famílies per continuar pagant els estudis dels fills, han decidit que a partir d'ara els alumnes només abonin el concepte de residència, de manera que l'Educació Primària i musical s'impartirien de franc. D'aquesta manera, els al·lots que no quedassin a dormir a Lluc estudiarien de franc i només haurien de pagar el dinar.
UGT i CCOO exigeixen una vaga general europea contra el Pacte per l'Euro
Més de 250 delegats de les patronals sindicals s'han concentrat davant la Delegació de Govern
Els sindicats CCOO i UGT han exigit una vaga general a tota Europa per fer front a l'aprovació del Pacte de l'Euro, que es debatrà a la Cimera del Consell Europeu els dies 23 i 24 de juny, i ho han fet durant la concentració que aquest dimecres ha congregat gairebé 300 persones a la seu de la Delegació de Govern a les Balears. En aquest sentit s'ha expressat el secretari general d'UGT, Lorenzo Bravo, qui ha afirmat que la Confederació Europea de Sindicats (CES) "ja està tardant" a fer la mobilització. El líder sindical ha demanat una vaga "ja mateix" perquè, segons ell "una mobilització en tot l'àmbit europeu tindria un èxit important". Per la seva part, la secretària general de CCOO, Katiana Vicens, ha continuat en la mateixa línia que Bravo quan ha reclamat, davant dels concentrats, una "vaga general ja".
CCOO troba a faltar la referència al diàleg social en el discurs de Bauzá
La secretària general de CCOO a Balears, Katiana Vicens, ha assenyalat que el futur president del Govern, José Ramón Bauzá, ha realitzat un discurs d'investidura "molt centrat" en la iniciativa privada, i ha trobat a faltar la referència al diàleg social, considerant que si el 'popular' s'oblida dels agents socials acabarà governant només per als empresaris.
Els socialistes d'Inca critiquen que la primera mesura del nou batle sigui agafar vacances
Els socialistes d'Inca han criticat que la "primera mesura" que ha pres el nou batle de la ciutat, el popular Rafel Torres, ha estat agafar vacances.
La UE puja a 210 milions d'€ l'ajuda als agricultors afectats per l'E. coli
"Aquesta cobertura permetrà respondre a la compensació fins a finals de juny', ha dit el comissari d'Agricultura
La Unió Europa (UE) ha oferit una ajuda millorada de 210 milions d'euros als agricultors les vendes dels quals es van veure afectades pel brot d'E. coli amb epicentre a Alemanya, després del qual els governs qualificassin d'insuficient una oferta inicial de 150 milions d'euros. "En total tenim un pressupost de 210 milions d'euros que seran reservats per a aquesta mesura", ha dit el comissari d'Agricultura de a 'UE, Dacian ciolos, en una roda de premsa.
Maria Salom diu que analitzarà els comptes després d'establir el nou gabinet
La futura presidenta de l'entitat insular subratlla que la prioritat és aconseguir la reactivació econòmica
La futura presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, ha comentat aquest dilluns que està centrada en la confecció del nou equip de govern i que, després de la presa de possessió, s'haurà d'analitzar l'estat dels comptes de la institució insular. També s'aplicaran criteris d'austeritat, remarcà.
Unió de Pagesos reclama al nou Govern la creació de la Conselleria com prometé en les eleccions
El sindicat espera diàleg i consens en la legislatura que dirigirà el Partit Popular
El sindicat agrari balear Unió de Pagesos ha comanda al nou Govern sorgit de les eleccions del 22 de maig que desbloquegi el pagament dels ajuts a agricultors i ramaders de les illes per "corregir un retard d'anys" i que restableixi la Conselleria d'Agricultura, com va prometre durant la campanya. L'entitat considera "injust" que en l'actual crisi siguin els sectors econòmics productius els que "paguin els problemes de liquiditat de l'Administració" i qüestiona en un comunicat les prioritats de pagament establertes per l'actual Govern perquè els compromisos de pagament al sector "es retardin dos o tres anys en fer-se efectius".
El PSIB tracta d'esgarrapar vots a la desesperada
Els socialistes tornen a demanar el vot als joves indignats en un tancament de campanya a Palma escàs d'assistents
Si el míting de cloenda fos representatiu de com aniran les coses diumenge, el PSIB ho té cru. Els socialistes arreplegaren manco de 200 persones a la plaça París de Palma, un escenari triat a mida de la batlessa. No debades, Aina Calvo ha centrat la seva campanya a reivindicar les polítiques d'urbanisme i mobilitat. I des d'allà, en el punt culminant de l'eix cívic de Blanquerna, Calvo exclamà: "Diumenge triam entre cotxes passant per Blanquerna o no. Entre bicis a la ciutat o no. Entre que les nostres infants paguin per pujar al bus urbà o que sigui gratuït!".
Els 'indignats' consensuen un manifest i es desvinculen de partits i sindicats
El document demana un canvi en el sistema electoral i castiga els culpables de la crisi. El moviment assegura que no es mourà de la plaça d'Espanya passi el que passi
El suport cap al moviment social en contra del sistema polític i econòmic que des de dimarts està plantat a la plaça d'Espanya creix dia a dia, s'organitza i es consolida. Ahir, al voltant de 300 "indignats" de totes les edats varen participar en una assemblea oberta en què es va debatre sobre política, economia, educació i justícia, sempre deixant clara la desvinculació del moviment vers els partits polítics i sindicats. Aquest va ser, precisament, un dels punts del manifest que els implicats varen consensuar i votar a mà alçada. El document demana un canvi en el sistema electoral i planteja l'alternativa d'"un vot, una persona".
EU no seguirà amb la campanya si es prohibeixen les protestes ciutadanes
Esquerra Unida de Balears ha afirmat que renunciarà a continuar amb una campanya electoral "normalitzada" si es prohibeixen les concentracions ciutadanes a diverses ciutats espanyoles contra la gestió de la crisi i per una democràcia real.
Antich respecta la indignació dels joves però demana no caure en la indiferència i votar
El secretari general del PSIB i candidat a la presidència del Govern, Francesc Antich, ha expressat el seu respecte per les protestes que estan tenint lloc aquests dies a diferents ciutats, entre les quals hi ha Palma, per reclamar una «democràcia real», si bé ha demanat a la ciutadania que no caigui en la «indiferència» política i que diumenge que ve acudeixi a les urnes a exercir el seu dret al vot.
La Policia desallotja uns 150 joves acampats a la Puerta del Sol
S'hi instal·laren després de la manifestació de diumenge que demanava 'Democràcia Real'
Prop de 150 persones, majoritàriament joves, que estaven acampades en la madrilenya Puerta del Sol en protesta per la situació de crisi, han estat desallotjades per la Policia Nacional i Local al voltant de les cinc d'aquesta matinada, segons ha pogut comprovar Efe. En aquella hora, la Policia ha demanat als acampats que desallotjassin la Puerta del Sol i, després de cinc minuts, els han envoltat i han començat el desallotjament, ha assenyalat Juan Cobo, portaveu d'"Acampada del Sol". Cobo va referir que molts dels acampats van realitzar una asseguda com protesta per al desallotjament i agents de policia "els han arrossegat i colpejat", encara que no hi ha hagut ferits de gravetat. Els joves detinguts han estat alliberats.
El Banc d'Espanya urgeix al Govern a prendre mesures que crein feina
Per la seva banda, la Comisió Europea creu que l'Estat ha d'adoptar mesures addicionals per complir els seus objectius de dèficit
El governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez, ha urgit avui al Govern a adoptar les reformes necessàries per suprimir "els obstacles en la creació d'ocupació" i començar a reduir "les ingents xifres d'aturats" que hi ha a Espanya.
Berlín afirma que les reformes espanyoles han allunyat l'Estat del rescat
Segons el ministeri de Finances alemany, la diferència amb Grècia, Irlanda i Portugal és clara
El Govern alemany destaca que Espanya ha adoptat un programa "molt estricte" de reformes econòmiques amb què s'ha allunyat substancialment de Grècia, Irlanda i Portugal, els països membres de l'eurozona que han hagut de recórrer al rescat europeu.
Blanco diu que Bauzá “no té allò que ha de tenir” per debatre
Antich i Armengol acusen els del PP de tenir “por” de mostrar un “programa ocult” de retallades socials i privatització de la sanitat
"El candidat del PP no vol debatre amb Francesc Antich perquè no té projecte ni programa i no té allò que ha de tenir". D'aquesta manera es referí ahir el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, a la reticència del popular José Ramón Bauzá a debatre amb el candidat socialista, Francesc Antich. Ho va dir en un sopar míting a l'Arenal de Llucmajor en presència de 270 persones.
La crisi no afecta la tresoreria de l'SGAE
La Societat General d'Autors i Editors augmentà la recaptació a les Balears un 1,08% el 2010. Gairebé un 50% dels ajuntaments illencs deu doblers a l'entitat
La factura de la crisi no és igual per a tothom. Augmentar els beneficis en l'actual conjuntura econòmica és una tasca molt difícil, però la Societat General d'Autors i Editors sembla que no ho ha notat. Durant l'exercici passat, l'SGAE recaptà 8,9 milions d'euros a les Illes. Aquesta xifra suposa un augment d'un 1,08% respecte de 2009 i una aportació d'un 2,81% als ingressos obtinguts en el conjunt de l'Estat. Quin és el desglossament dels gairebé 9 milions d'euros que recollí l'entitat gestora el 2010? Les quantitats percebudes per radiodifusió representaren una bona porció del pastís amb 2.997.214 euros, una xifra que significa un augment del 2,56% respecte de 2009. Una altra suma important de doblers, 2.511.517 euros -un 9,09% menys que en 2009- arribà també per l'ús de música gravada, ja fos en bars, discoteques i fins i tot a les perruqueries que perseguiren l'any passat. La música en orquestres de ball proporcionà un total de 299.663 euros -un 8,51% menys-, mentre que els concerts simfònics suposaren 70.355 euros -un 18,64% més.
Incentius a uns i ERO per a altres
Un dia després d'anunciar una reducció de plantilla, Telefónica va fer pública ahir la intenció de compensar de manera econòmica els grans directius de la companyia
Telefónica no deixa de sorprendre de cada dia. Si dijous anunciava que estudiava una retallada del 20 per cent de la plantilla a Espanya, ahir l'empresa va comunicar dues notícies inesperades més. Passada la mitjanit, la companyia va enviar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors la convocatòria de la pròxima junta d'accionistes, que s'ha de fer el 18 de maig, en la qual proposa que s'aprovin incentius milionaris per premiar els seus directius en els pròxims anys.
La crisi esquitxa també la Dragonera
Les inversions es limitaran a obres de manteniment. Els comptes de 2011 destinen 58.000 € a despeses corrents
La crisi també passa factura a la Dragonera. Enguany, igual que l'any anterior, el pressupost del parc natural es reduirà al pagament del personal i a la despesa corrent que requereixen les instal·lacions de l'espai natural. Les inversions seran pràcticament inexistents i s'hi realitzaran només obres menors de manteniment, segons explica el director del parc, Martí Majol. En tot cas, es tracta d'actuacions necessàries que "arrossegaven dos o tres anys de retard. Estaven planificades des de l'any 2009 i, per sort, ja es van fent. És pitjor deixar que es degradi, perquè després la reparació és més cara", indica Majol.
Zapatero assegura que no hi ha a l'horitzó noves mesures d'ajust
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui que "no hi ha cap previsió en l'horitzó d'haver de fer noves mesures d'ajust", encara que ha deixat clar que ara que Espanya ha recuperat la confiança dels mercats "no abaixarà la guàrdia". En roda de premsa a Pequín en acabar una reunió amb inversors xinesos, Zapatero ha destacat que "Espanya ha fet els deures" amb les seves mesures de consolidació fiscal i amb les reformes, ha garantit que complirà la previsió de dèficit i ha assenyalat que la seva economia anirà creixent progressivament, encara que "costarà més" recuperar l'ocupació.
Les editorials, (també) en crisi
Les vendes dels editors descendiren aproximadament un 7% a tot l'Estat. A les Illes Balears, també pateixen pel moment econòmic
La crisi que s'inicià l'any 2008 estén les seves xarxes per tots els sectors que conformen l'economia, sense possibilitat d'escapatòria. El ram editorial resistí els primers anys les envestides de la situació, però les xifres del 2010, amb un descens de vendes d'entre el 4 i el 7 per cent, han acabat amb aquesta 'immunitat' i demostren que, per molt fidels que puguin ser els lectors, ningú no pot actuar al marge de les seves butxaques.
La situació a les Illes Balears no és molt diferent respecte de la resta de l'Estat. Els mals presagis es feren realitat durant l'any passat, encara que fou en els darrers mesos, i en l'inici d'aquest 2011, quan les coses empitjoraren encar més.
Zapatero proposa al Congrés estudiar el pagament de la hipoteca amb l'habitatge
El president ha explicat a Joan Ridao que promourà la comissió d'estudi
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha proposat avui que el Congrés creï una subcomissió d'estudi sobre la dació en pagament, que consisteix tornar al banc un habitatge per saldar un préstec hipotecari.
Antich diu a Bauzá 'que no li va bé que les coses vagin bé'
El president de l'Executiu autonòmic ha recordat al líder del PP les bones perspectives de cara a la pròxima temporada turística
El president balear, Francesc Antich, ha assegurat avui al president del PP, José Ramón Bauzá, que no "li va bé que les coses vagin bé" a les Balears, i li ha recordat les bones perspectives que hi ha de cara a la pròxima temporada turística. El diputat del PP i president del partit a les illes, José Ramón Bauzá, ha retret al mandatari autonòmic, en ocasió del ple del Parlament d'avui, que les pimes de Balears i els treballadors autònoms no consideren oportunes les mesures aplicades pel Govern a fi de pal·liar els efectes de la crisi. Bauzá ha assegurat que ni al principi de legislatura ni al final de la mateixa el president Antich no ha sabut adoptar solucions enfront a la crisi econòmica i "el curiós" és que ara anunciï plans per a la pròxima legislatura en comptes d'haver-los aplicat durant l'actual.
Consens per superar la crisi
El president es presenta com l'únic capaç de negociar amb tots els partits i sectors en la presentació del Manifest electoral, un avanç del programa
Cohesió, pacte, consens i país foren les línies de fons del discurs que va fer ahir vespre el president, Francesc Antich, per presentar el seu Manifest electoral, un avanç del programa del PSIB per a les eleccions autonòmiques. El cap del Govern oferí un balanç d'aquesta legislatura i dibuixà les línies d'una campanya que serà clarament continuista. Va prometre mantenir la política de pactes d'estat i afavorir la cohesió social. "Si el país és qualque cosa, és cohesió: saber que pertanys a un club que es cuida de tu", declarà el líder socialista per justificar que cal una economia sòlida, però també "instruments de redistribució" de la riquesa.
La confiança dels consumidors, a l'alça el febrer per segon mes consecutiu
L'Indicador ha apujat 2,7 punts i s'ha situat en 73,4 punts, per sobre dels 70,7 del mes anterior
La confiança dels consumidors ha apujat el febrer per segon mes consecutiu fins 73,4 punts, el valor més alt des de l'agost passat, com a conseqüència de la millor percepció de la situació econòmica, així com de les expectatives per als pròxims sis mesos.
Un 12,4% del recaptat per l'Agència Tributària balear durant 2010 fou frau detectat
El conseller Manera destaca la millora en l'eficàcia de la gestió i inspecció. S'han recuperat 54 milions enfront dels 38 de l'any passat
El 12,4% del que ha recaptat l'Agència Tributària a les Illes Balears (ATIB) en tributs propis i autonòmics durant el 2010 procedeix de frau detectat, amb 54,74 milions d'euros sobre els 441,1 milions cobrats en total. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha realitzat avui en una roda de premsa un balanç de la gestió de l'ATIB durant 2010, en el que ha estat el segon exercici complet en funcionament, i ha destacat la millora de la seva eficàcia en la gestió i inspecció. El 2010 s'han recuperat 54.742.042 euros que havien estat defraudats, davant els 38.395.081 que es van detectar a l'exercici 2009, la qual cosa suposa un increment en la detecció del frau del 42,53%.
Els estrangers sense feina han augmentat un 84% a Balears per mor de la crisi, segons AGETT
Balears és la comunitat autònoma on s'ha generat més atur entre la població estrangera durant la crisi econòmica amb un increment del 83,9% a aquest col·lectiu, en relació amb l'augment nacional del 65,3%, segons l'informe regional elaborat per l'Associació de Gestió d'Empreses de Treball Temporal (AGETT).
La crisi ofega Càritas
L'entitat diocesana se sent “desbordada” per l'allau de famílies que necessiten ajuda econòmica, a més d'aliments i roba. Preveuen un 2011 “encara pitjor”
"Estam desbordats". Així d'aclaridora es manifestà ahir Margalida Riutort, secretària general de Càritas Mallorca, en la presentació dels actes per commemorar els 50è aniversari de la fundació a l'Illa. Segons Riutort, els efectes de la crisi han copejat amb força la seva entitat. "L'any 2009 ateníem uns 700 usuaris al mes en l'acollida directa, a banda d'entre 30 i 40 persones que demanen orientació". Les dades de 2010 encara no les tenen completes, però augmentaran aproximadament un terç. Dels prop de 8.400 atesos l'any 2009, per tant, es passarà a un 2010 amb més de 11.000 ciutadans a la coa de Càritas.
Els estrangers sense feina han augmentat un 84% a Balears per mor de la crisi, segons AGETT
El declivi de Nueva Rumasa afecta 780 treballadors de les Illes Balears
La situació del holding de la família Ruiz Mateos deixa en una situació d'incertesa els 180 empleats de Quesería Menorquina i els props de 600 dels hotels Hotasa
Prop de 800 treballadors de les Balears es veuen afectats per la situació d'incertesa de Nueva Rumasa. Concretament, 180 formen la plantilla de Quesería Menorquina i els 600 restants són els empleats dels 7 hotels que Hotasa té a les Balears, dels quals sis són a Mallorca i un a Menorca. Les declaracions d'ahir de José María Ruiz Mateos en què assegurava que l'empresa és més que solvent no han tranquil·litzat gens els empleats i encara menys els inversors. L'anunci de la sol·licitud de preconcurs de creditors de fins a deu empreses del grup no ha fet res més que donar el sus a un seguit de denúncies, avisos i tota mena de declaracions. La portaveu del Govern balear, Joana Barceló, subratllà que "s'ha de pressionar" Nueva Rumasa perquè "reactivi" el funcionament de la seva societat, ja que, segons advertí, "si no funciona, difícilment podrà subministrar als clients els productes demandats, fet que generarà un perjudici encara més complicat per a la seva pròpia viabilitat". Així, indicà que l'Executiu fa un seguiment de la situació econòmica de Nueva Rumasa des de la "màxima preocupació".
Gual creu que 2011 serà “l'inici de la recuperació turística"
El president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Joan Gual, ha afirmat que 2011 s'aprecia com l'"inici de la recuperació" de l'activitat turística després d'haver patit "una llarga crisi" i ha incidit en els signes de recuperació que presenten els mercats alemany i britànic.
Ocaña assegura que les Balears sortiran de la crisi abans que les altres comunitats
El secretari d'Estat d'Hisenda afirma que l'Arxipèlag es recuperà abans que la resta gràcies a la injeccció dels turismes alemany i anglès
El secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupost, Carlos Ocaña, assegurà ahir que les Balears sortiran de la crisi abans que la resta de comunitats autònomes gràcies a la recuperació d'Alemanya i el Regne Unit. En ocasió de la visita d'ahir a Palma per impartir una conferència al CaixaFòrum, el número dos del Ministeri d'Economia i Hisenda assegurà que la millora de la productivitat insular "pren cos" i assenyalà que les Illes ja surten de la recessió amb "un cert avanç". En la roda de premsa prèvia a la conferència destacà que el Govern d'Antich ha duit a terme un "important esforç" per "reconduir" la situació financera.
“El canvi és d'urgència nacional”
El líder del PP es lamenta que el que es viu avui a l'Estat és “profundament injust”, en al·lusió a l'atur i a les retallades socials. Com a solució, insta l'Executiu a convocar comicis anticipats per evitar que la situació surti més cara als ciutadans
El president del PP, Mariano Rajoy, demanà ahir, en el transcurs de la clausura de la I Cimera del PP a l'exterior, eleccions generals anticipades, perquè "com més temps siguin allà i més tardin a donar la paraula als espanyols, més car ens costarà a tots".
Diéguez: “Darrere Bauzá no hi ha res, és un líder buit”
El portaveu del PSIB al Parlament desqualifica el candidat del Partit Popular per les seves crítiques a Francesc Antich
El portaveu del PSIB al Parlament, Antoni Diéguez, va declarar ahir que el candidat del PP balear, José Ramón Bauzá, "intel·lectualment, com a mínim des del punt de vista econòmic, és un líder completament buit". Diéguez pretenia respondre les declaracions de despús-ahir de Bauzá, que havia culpat el president Antich de "la major situació de crisi econòmica, social i laboral" que "mai no ha conegut" aquesta comunitat. En una breu roda de premsa d'urgència, convocada tan sols mitja hora abans a la seu del PSIB, el diputat socialista va sortir al pas de les declaracions de José Ramón Bauzá. Va apuntar que la crítica a Francesc Antich "és tan insubstancial que reflecteix una pobresa d'idees absoluta del candidat del PP".
Hem de créixer o és millor tornar petits?
A Mallorca sempre hem estat desconfiats de mena. Record el meu padrí, que em deia que no entenia de cap de les maneres com podia funcionar un negoci en el qual el propietari no hi pogués ser present mentre els treballadors feien la seva feina.
El Govern central apuja el salari mínim un 1,3% per a 2011
La xifra quedarà ara en els 641,5 euros mensuals
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat avui que el Consell de Ministres ha aprovat una pujada de l'1,3% del salari mínim interprofessional (SMI) per a 2011, amb la qual cosa passarà dels 633,3 euros al mes actuals a 641,5 euros. En roda de premsa, el president ha explicat que aquesta dada parla "per ella mateixa" de la sensibilitat i l'esforç que fa el Govern en favor de les persones amb menys ingressos i rendes. Ha afegit que és un "senyal d'identitat del Govern" que en època de creixement econòmic apliqui mesures socials "amb gran força" i en moments de crisi ho continuï fent, encara que amb major dificultat. El president destaca que des de 2004 el salari mínim ha pujat el 17%, després que entre 1996 i 2004 hagués perdut 5 punts percentuals.
Antich preveu que l'economia balear recuperarà la solidesa el 2012
Diu que cal agafar el pronòstic amb prudència perquè també depén de molts factors externs
El president del Govern, Francesc Antich, ha assegurat avui que, si el 2011 l'economia creix un 0,6% a les Balears, podria recuperar la seva solidesa a partir de 2012 i 2013 i així donar-se per superada la crisi econòmica.
L'ocupació cultural guanya pes a les Balears
El nombre de treballadors d'aquest sector s'incrementà l'any passat tant en termes absoluts com en percentatge, malgrat l'actual situació de dificultats econòmiques
Quan es parla de crisi econòmica, sempre es fa referència a la cultura com un dels sectors més afectats negativament. Això és tan cert com fals. És cert perquè les institucions solen apuntar el sector cultural com a primera diana per retallar despeses. Però és fals quant al fet que la gent deixi de tenir iniciativa o de dedicar-se a la cultura en qualsevol dels aspectes en què aquest concepte pot afectar la vida econòmica. Almanco així pareix que ho indiquen les xifres de l'Anuari d'estadístiques culturals 2010 del Ministeri de Cultura.
El rei es reuneix amb Salgado per tractar la crisi
Joan Carles i la ministra d'Economia es trobaren a La Zarzuela. Mentrestant, els mercats tornaren a castigar Espanya
El rei va mantenir ahir dematí al palau de La Zarzuela un encontre amb la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, en el qual s'analitzà "l'actual moment econòmic i financer espanyol i internacional", caracteritzat per la persecució dels mercats a diversos països europeus, inclosa Espanya. La Casa del Rei no precisà si la reunió havia estat a petició de Joan Carles o de la ministra, però sí que n'explicà que la decisió de fer-la pública era del cap de l'Estat, segons informà un portaveu de La Zarzuela.
Una quarantena de persones demanen ajuda diàriament a Càritas Mallorca
Entre 30 i 40 persones acudeixen diàriament a Càritas Mallorca per sol·licitar ajuda, segons ha explicat el portaveu d'aquesta entitat, Llorenç Riera, qui ha assenyalat que la major part d'aquestes persones que demanden assistència en no poder fer front a les necessitats més bàsiques ja han acudit a l'organització amb anterioritat.
Les quatre cares de la crisi
Conformistes, esnobs, menfotistes i víctimes. Aquests són els perfils en què un estudi recent classifica les actituds dels ciutadans de l'Estat enfront de l'actual situació de conjuntura econòmica
La meitat dels ciutadans de l'Estat viu la crisi com a víctima o, en el millor dels casos, des de la resignació. En canvi, l'altre 50%, entre menfotistes i esnobs, pensa que aquesta situació no els afecta i tracta de mantenir el mateix estil de vida d'abans, sense estrènyer-se el cinturó o, si més no, així ho volen aparentar. Aquests 4 perfils -conformistes, esnobs, menfotistes i víctimes- conviuen en un mateix escenari de recessió econòmica, però hi fan front amb actituds molt diferents, segons un estudi de l'agència de comunicació global CP Proximity que posa l'èmfasi en la manera de consumir.
La UE i l'FMI inicien demà la negociació per al rescat d'Irlanda
Dublín s'hi resisteix per no perdre sobirania però els agents econòmics internacionals no hi veuen més opció
Experts de la Comissió, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) viatgen demà a Dublín per iniciar les negociacions formals d'un pla de rescat de fins a 100.000 milions d'euros per a Irlanda amb l'objectiu de frenar la crisi de deute a l'eurozona i evitar el contagi a Espanya i Portugal. El diàleg s'intensificarà tot i que les autoritats irlandeses rebutgen demanar ajuda per no perdre sobirania.
La Funerària preveu duplicar fins als 120.000€ les pèrdues per morosos
L'empresa decidirà dijous si acomiada els empleats que cobraven comissions per fer tasques de manteniment al marge de l'EFM
L'Empresa Funerària Municipal preveu duplicar les pèrdues per morositat amb vista al 2011 i, per això, ha incrementat aquesta partida del pressupost, que ha passat dels 80.000 als 120.000 euros. La crisi econòmica és la principal raó per la qual augmenta el nombre de gent que deixa de pagar els serveis que demana a l'empresa municipal. El gerent de l'EFM, Joan Martí, assegurà ahir que gairebé s'ha duplicat la xifra. Tant és així que, si el 2010 la Funerària va tenir pèrdues d'uns 100.000 euros en aquest concepte, amb vista a l'any que ve es preveu un cost bastant més superior, que pot rondar a l'entorn dels 150.000 euros. El pressupost de la Funerària, que serà debatut dijous en el consell d'administració de l'empresa, també inclou un pressupost menor en la venda d'unitats d'enterrament. Per aquest motiu, aquesta partida pressupostada ha passat dels 842.000 euros el 2010 als gairebé 559.000 euros del 2011. Aquesta davallada de les vendes afecta, segons Martí, la partida que té a veure amb les prestacions de serveis i amb els aprovisionaments. D'altra banda, el consell d'administració de l'empresa funerària acordarà també quina mesura adopta amb els quatre treballadors que es varen dedicar a cobrar comissions irregulars a particulars per fer tasques de manteniment.
'El turisme s'ha de reinventar per ser el motor econòmic'
El Centre de Recerca Econòmica de la UIB i Sa Nostra preveu que Balears creixerà l'any que ve. Per a enguany, calcula que el PIB serà de devers el -0,8%
L'economia balear ha caigut un 0,4% el tercer trimestre d'enguany, contra el -1,4% del segon trimestre. Així ho posa de manifest l'informe de conjuntura que presentà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, Antoni Riera. Pel que fa final d'any, el CRE preveu que l'economia tanqui el 2010 entre un -0,9 per cent i un -0,8%. Respecte de 2011, Riera calcula que les Illes "poden sortir de la franja vermella". Tanmateix, el director del CRE advertí que el sector turístic de les Illes necessita una imprescindible reconversió "per continuar sent el motor del creixement de l'economia balear". En aquest sentit, Riera indicà que una vegada que s'ha "apagat" el motor de la construcció que ha impulsat el creixement econòmic balear en la darrera dècada, l'altre motor, el sector turístic, no ha estat capaç d'"estimular l'economia de manera suficient", encara que enguany hagi "resistit" la crisi.
Els diamants, un valor segur en temps de crisi
Davant el daltabaix registrat per altres articles de luxe, aquestes pedres precioses s'han convertit en una bona inversió
La borsa de diamants de Tel Aviv, la més gran del món, es recupera d'una crisi econòmica global que va arribar a reduir la seva activitat un 40%, el mateix percentatge que el patit pel sector immobiliari als Estats Units.
La recuperació ha estat possible gràcies a la reducció de la producció en la mateixa mesura en què queia el mercat, la qual cosa va permetre que els preus es mantinguessin i els diamants no perdessin valor davant el daltabaix registrat per altres articles de luxe. "La indústria del diamant va ser una de les primeres i principals afectades per la crisi. La gent va deixar de comprar-ne perquè, com és fàcil de comprendre, no són un producte prioritari", va explicar el director de la borsa de Tel Aviv, Avi Paz. "Amb la crisi, la gent s'ha adonat, no obstant això, que els diamants són la millor inversió entre els articles de luxe", va afirmar Pau, qui també presideix la Federació mundial de borses de diamants, que agrupa 29 borses repartides pel globus. "Altres articles de luxe, com la roba de marques de moda, es devaluen tot just comprar-los, però no passa el mateix -va recordar- amb els diamants". Les conseqüències de la crisi en el mercat diamantífer es reflecteixen en els nombres: la producció de diamants en brut va assolir el 2007 els 13.000 milions de dòlars i se situà dos anys després, el 2009, en amb prou feines 8.500 milions de dòlars.
Balears té 13.000 habitatges sense vendre per la crisi
El Consell Econòmic i Social adverteix que aquest gran estoc endarrerirà la sortida de la recessió a les Illes
D'ençà que arribaren els primers símptomes de la crisi, l'any 2007, el sector de la construcció ha experimentat una espectacular caiguda a les Illes.De fet, a mesura que la construcció encara anava a pas valent, la compra s'alentí clarament. La combinació d'aquests dos factors deixa per resultat 12.965 habitatges sense vendre. Així es desprèn de les dades fetes públiques ahir pel Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), en el marc de la presentació de la seva memòria anual corresponent al 2009. Llorenç Huguet, president del CES, alertà que aquest gran estoc d'habitatges sense vendre "endarrerirà la sortida de la crisi per a les Illes Balears". De fet, en el trienni 2007-2009, es van construir i acabar un total de 34.023 habitatges, però els promotors només en van vendre 21.058. Aquesta diferència entre l'oferta i la demanda dóna el resultat de 12.965 pisos sense vendre. A més a més, la tendència a continuar construint per sobre de la demanda real no s'atura.
Carlos Delgado: “El partit pot sobreviure sense Font i Pastor”
La intervenció del batle de Calvià en la tensa reunió del PP fou l'única que no rebé aplaudiments. Quan parlà, el de sa Pobla i el de Manacor no hi eren
El vicepresident del PP balear i batle de Calvià, Carlos Delgado, també intervingué en la reunió de la Junta Insular de divendres. Fou un dels pocs de donà suport obertament a la decisió del seu president, José Ramón Bauzá, de situar com a candidata al Consell la diputada al congrés Maria Salom. Però no quedà aquí. Després que el batle de Manacor, Toni Pastor, criticàs la decisió i abandonàs la reunió, el de Calvià demanà la paraula i assegurà que "el partit pot sobreviure sense Pastor i -Jaume- Font".
Rodríguez vol que Palma triï el seu candidat i avisa que ell és el més votat al PP
Diu que si a Salom l'elegiren els òrgans de Mallorca, al cap de cartell a Cort l'han de designar els de Ciutat. Bauzá, que en preferiria un altre, confia en Madrid
Quan encara no ha sortit de la darrera brega interna, el president del PP balear, José Ramón Bauzá, ja té a la vista un nou front: l'elecció del candidat a l'Ajuntament de Palma. Ahir el va obrir el líder del partit a Ciutat, José María Rodríguez, qui advertí que si a la candidata al Consell, Maria Sa-lom, l'elegirien els òrgans del partit a Mallorca, al cap de cartell a Cort l'han de triar els del PP de Palma. Rodríguez evità postul·lar-se clarament, però recordà que és "qui té més suport democràticament" perquè fa un any fou el més votat pels militants, quan l'elegiren president del PP a Ciutat.
Carlos Delgado: "El partit pot sobreviure sense Font i Pastor"
L'atur, centre de la postcrisi financera fins a final de 2012
La rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas, i el conseller d'Economia, Carles Manera, inauguraren la XVII Jornada d'estudi per a empresaris, organitzada pel Centre universitari d'Ariany
"L'atur marcarà l'escenari de la postcrisi financera a Espanya, que tindrà una recuperació moderada del creixement però lenta en l'ocupació, uns dos anys", va assegurar ahir Emilio Ontiveros, catedràtic d'economia de l'Empresa de la Universitat Autònoma de Madrid i president d'Analistes financers internacionals. Ontiveros va intervenir amb la ponència L'horitzó de la recuperació de la crisi, en la XVII Jornada d'estudi per a empresaris, organitzada pel Centre universitari d'Ariany.
La imparable ascensió de Marieta del Novedades
Salom és la cara amable i catalanoparlant que necessita Bauzá per obrir la clau de la Part Forana controlada pel PP. Madrid també aposta per la inquera “renovadora”
Maria Salom no té cap culpa de l'embolic en el qual la va ficar ahir José Ramón Bauzá. De fet, el seu nomenament com a candidata al Consell constitueix un important suport a la seva feina política de més de vint anys. Inquera de soca-rel, ha trionfat a la seva ciutat, a Palma i a Madrid. Tal vegada no sigui la candidata de consens, però el seu català és perfecte i és una política liberal, oberta i dialogant, el perfecte contrapès del llonguet de Marratxí.
Rajoy demana passar pàgina d'una vaga general 'perjudicial' per a Espanya
Mariano Rajoy ha manifestat avui el seu desig que "com més aviat millor" es pugui "passar pàgina de la desafortunada convocatòria" per a demà de la vaga general, perquè els seus efectes per a l'economia espanyola i per al país, al marge del seguiment que tingui, "ja no tindran remei".
Cospedal diu que Zapatero torna a enganyar els espanyols sobre la crisi
La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha dit avui que el viatge del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a Nova York ha demostrat la seva "obsessió pel màrqueting, la foto i l'aparença" i per "tornar a enganyar" els espanyols sobre la crisi econòmica.
Zapatero dóna per superada la crisi del deute a Espanya i la UE
Assenyala que no n'hi ha prou amb la unió monetària a Europa i s'ha d'augmentar el treball en equip
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha donat per superada la crisi del deute a Espanya i a la Unió Europea (UE) en una entrevista publicada aquest dimecres per l'edició europea del diari 'Wall Street Journal'. «Crec que la crisi de deute que afectava Espanya, i l'eurozona en general, ha passat», ha afirmat Zapatero en una entrevista amb el consell editorial del rotatiu financer.
Cospedal diu que Zapatero torna a enganyar els espanyols sobre la crisi
La crisi, el preu del gasoil i el mal temps marquen un mal semestre per al camp illenc
El cultiu de cereals i patata s'ha vist afectat per aquests factors
El 2010 no ha començat bé per a cap sector, però el primari és el que arrossega un dels seus pitjors anys no només per la crisi, sinó per la pujada del gasoil i la mala meteorologia, que han afectat sobretot el cultiu del cereal i la patata. "Poques vegades tots els subsectors del camp han estat passant un moment tan dolent", ha reconegut en roda de premsa el president de l'associació d'agricultors i ramaders ASAJA Balears, Biel Company, que ha assenyalat que, malgrat que les dades de producció i comercialització en general no són bones, el nivell d'ocupació al sector s'ha mantingut, amb uns 7.100 ocupacions.
El Banc d'Espanya diu que el Govern ha de preveure més mesures fiscals
L'economia de l'Estat creixé el 0,2%, entre abril i juny
El Govern ha d'estar preparat per dur a terme mesures fiscals restrictives addicionals si la consecució dels objectius pressupostaris es veiés en perill, segons consta a l'últim butlletí econòmic del Banc.
Blanco: "Foment no està disposat a mantenir els privilegis dels controladors"
Els controladors per la seva banda diuen que anar a la vaga 'no agrada a ningú' i esperen un gest del Govern i Aena
El ministre de Foment, José Blanco, ha insistit que la convocatòria de la vaga de controladors és "injustificada" i "pretén només mantenir uns privilegis que el ministeri no està disposat a mantenir".
Quatre de cada deu empresaris preveuen reduir la xifra de negoci en el tercer trimestre
El 22,2 per cent auguren que disminuiran els treballadors entre juliol i setembre, segons la Cambra de Comerç
Quatre de cada deu empresaris de Balears (43,4 per cent) considera que la seva xifra de negoci disminuirà durant el tercer trimestre de 2010, en relació amb el segon, davant el 46,2 per cent que creu que es mantindrà estable i el 10,5 per cent que augura que augmentarà.
Creu Roja augmenta un 40% els serveis als pobres per la crisi
Més de 214.000 persones reberen atenció durant el 2009. L'organització troba un nou perfil de persona necessitada: amb un baix nivell formatiu, molt endeutada i sense feina
La Creu Roja veu com la feina se li acumula arran de la crisi. L'associació va presentar ahir la memòria de 2009 i la dada més destacada és la provocada per l'actual situació econòmica: l'activitat en l'àrea social, la que s'ocupa dels més necessitats, va augmentar un 40% durant el 2009 i en el primer trimestre de 2010 la tendència no ha canviat.
Manera als sindicats: "el que tenim damunt és una tempesta de primera”
"El que ens està passant per damunt és una tempesta de primera magnitud", ha estat el missatge que ha traslladat als sindicats el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, després que UGT, CCOO i STEI-i anunciassin ahir la ruptura amb el Govern per l'incompliment dels seus acords.
El CRE amplia a l'1% la caiguda econòmica balear per a 2010
Segons l'informe, les Illes mostren pitjors perspectives de recuperació que la resta de l'Estat i Europa
El Centre de Recerca Economica (CRE) ha ampliat fins a l'1 per cent la seva previsió de caiguda de l'economia balear per al conjunt de 2010 i ha alertat de s'ha produït un estancament que situa a l'arxipèlag amb pitjors perspectives que el conjunt d'Espanya i d'Europa.
Calatrava demana “coratge” per fer projectes durant la crisi
L'arquitecte valencià fa una crida perquè la conjuntura econòmica actual no aturi l'obra pública
El famós arquitecte valencià Santiago Calatrava demanà ahir "coratge" a les autoritats perquè, malgrat la crisi, impulsin grans projectes arquitectònics que contribueixin a millorar la qualitat de vida i deixin un llegat per al futur. "No és el moment de replegar-se perquè la inversió a través de la iniciativa privada hagi disminuït; al contrari, s'ha de fomentar l'obra pública de grans projectes i tenir plantejaments valerosos, visionaris i de futur", va dir Calatrava en una entrevista amb Efe a Rio de Janeiro.
En deu dies ja s'apuja l'IVA
A partir de dia 1 de juliol s'aplica la mesura que aprovà el Govern de Zapatero a final del mes de setembre de l'any passat. Ben segur que la senalla de la compra s'encarirà. Amb la temporada turística en el punt àlgid, les patronals de Balears alerten de l'efecte negatiu que suposa l'augment
Gens exempta de polèmica, el Govern de Zapatero aprovà el 26 de setembre de l'any passat la pujada de l'IVA. La mesura s'emmarca dins els diferents plans d'austeritat que ha engegat la política de l'Executiu central. I si la mesura, que entrarà en vigor el proper dia 1 de juliol, és tan impopular és perquè es tracta d'un impost que grava el valor afegit en tota la cadena de producció de béns i serveis i que, finalment, paga el consumidor.
La UE mostra confiança en la solvència d'Espanya
Els socis europeus van mostrar ahir la seva confiança en la solvència financera d'Espanya i donaren un clar suport a les reformes econòmiques empreses pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va advocar per la transparència per "deixar enrere tant de rumor sense fonament".Després de setmanes d'especulacions sobre la salut de l'economia espanyola, Zapatero va obtenir el suport dels principals líders europeus, com la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, Nicolas Sarkozy; i el president estable del Consell Europeu, Herman van Rompuy.
El Banc d'Espanya posarà en venda CajaSur en bloc
Es descarta oferir-la per parts amb l'objectiu d'accelerar el procés perquè conclogui abans del mes de setembre
El Banc d'Espanya posarà en venda CajaSur "en bloc" entre entitats espanyoles o estrangeres, segons van informar fonts del sector, que asseguren que l'objectiu de la venda conjunta de la caixa en comptes de trossejada és accelerar el procés i que conclogui abans de setembre. Malgrat que al principi es va especular que l'entitat podria ser venuda per parts, fonts del sector van explicar que el Banc d'Espanya ha optat per vendre-la en bloc per agilitar el procés i llançar als mercats internacionals el missatge que Espanya ha complert amb la tasca de reestructurar el sistema financer. De moment, diverses entitats han reconegut que el Banc d'Espanya els ha convidat a participar en el procés de compra, entre les quals Cajasol.
Disseny contra la crisi
El Casal Solleric exposa vint-i-una peces de disseny aplicat a les empreses entre els que destaquen noves imatges corporatives i alguns envasos de productes
'Renovar-se o morir' és una dita popular entre les empreses que desitgen tirar endavant. Possiblement aquest sentiment s'hagi accentuat en aquest període de crisi econòmica i són moltes les companyies que cerquen en el disseny la supervivència. Per ajuntar interessos d'empreses i dissenyadors, l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI) obre cada any una convocatòria per afavorir el contacte entre els dos móns en el seu programa Impuls al disseny.
Avís del Banc Mundial: la situació econòmica d'Espanya és 'molt greu'
L'organisme reconeix, malgrat tot, que les mesures d'austeritat fiscal adoptades pel Govern de Rodríguez Zapatero van en la “direcció correcta” per no empitjorar la conjuntura actual
El Banc Mundial (BM) considera que la situació econòmica a l'Estat espanyol és "molt greu", encara que reconeix que les mesures d'austeritat fiscal adoptades pel Govern de Rodríguez Zapatero van en la "direcció correcta". Així ho indicà ahir el director de tendències macroeconòmiques del BM, Andrew Burns, durant una roda de premsa en què es va presentar l'informe "Perspectives Econòmiques Mundials 2010". "Crec que la situació a Espanya és molt greu i la desocupació, extremadament alta", va assegurar el directiu de l'organisme econòmic. Amb tot, Burns va dir que és "probable" que les mesures de consolidació fiscal posades en marxa pel Govern de l'Estat espanyol redueixin el risc d'un empitjorament de la situació econòmica.
La crisi hongaresa i l'atur dels EUA duen l'Íbex al nivell de fa un any
La Borsa espanyola tornà a viure ahir una jornada a la baixa, amb la cinquena major caiguda de l'exercici. El parquet madrileny perdé un 3,8%, fins als 8.923,40 punts
La borsa espanyola baixà ahir un 3,8%, la cinquena major caiguda de l'exercici, i va concloure en el mínim anual de 8.923,40 punts, afectada per la delicada situació financera d'Hongria i les dades d'atur de maig en els Estats Units. Així, l'índex de referència del mercat espanyol, l'Íbex 35 cedí 352,80 punts, equivalents al 3,8%, fins als 8.923,40 punts. En el decurs de la setmana baixà un 5,33%, i les pèrdues anuals creixen fins al 25,26%.
El Congrés aprova els retalls
Zapatero confia que les mesures que calgui adoptar a partir d'ara tinguin més consens. El sí al decret ha guanyat per un vot de diferència, perquè només el PSOE li ha fet costat
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha garantit avui que continuarà treballant perquè les noves iniciatives i reformes que calgui adoptar puguin tirar-se endavant amb "més consens" en el Parlament. Així ho ha manifestat el president en abandonar l'hemicicle del Congrés, minuts després que el ple validàs per un sol vot de marge el decret-llei de mesures d'ajustament aprovat pel Consell de Ministres la passada setmana.
Rajoy diu que el PP votarà en contra per no contribuir que Zapatero "segueixi allà"
Divisió de posicions al grup Mixt
El BNG, UPiD i NaBai han ratificat el seu vot en contra, CC i UPN s'abstenen
Els partits que componen el grup Mixt no han coincidit avui en la seva posició davant el reial decret de reducció del dèficit, ja que mentre el BNG, UPiD i NaBai han ratificat el seu vot en contra, CC i UPN han confirmat la seva abstenció.
Rajoy diu que el PP votarà en contra per no contribuir que Zapatero “segueixi allà”
El líder del PP, Mariano Rajoy, ha confirmat avui que el vot en contra de la seva formació al decret-llei antidèficit del Govern per considerar que és "improvisat, insuficient i injust". A més, assegurà al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que ni mereix ni està en condicions de demanar el suport del PP perquè s'ha convertit "en el principal problema de l'economia espanyola".
L'impost per als més rics “no afectarà el 99,9% de la població”
Zapatero anuncià ahir que el Govern central presentarà en les pròximes setmanes una nova figura tributària per a les rendes més altes que encara s'està definint
El Govern central presentarà en les pròximes setmanes un nou impost, extraordinari i temporal, per a les rendes més altes a l'Estat espanyol. Aquesta figura tributària encara s'està definint i, segons assegurà ahir el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, no afectarà el "99,9% llarg" de la població. Zapatero, que aprofità la resposta al líder del PP, Mariano Rajoy, en la sessió de control del Congrés per fer aquest anunci, afirmà que el nou impost es presentarà "d'aquí a poques setmanes" i afectarà només les persones "amb alta capacitat econòmica" perquè en aquesta crisi facin un "esforç solidari".
Reflexions en temps de crisi
Carles Manera, conseller d'Economia i Hisenda del Govern i catedràtic d'Història Econòmica, parla sobre la conjuntura actual en els llibres L'eixam i les abelles i La recta raó, publicats el darrer mig any
L'emperador romà i gran filòsof Marc Aureli ha inspirat el títol de les dues darreres publicacions del conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear i catedràtic d'Història Econòmica, Carles Manera. L'eixam i les abelles. Per un nou model de creixement a les Illes Balears, publicat l'octubre de 2009, i La recta raó. Economia, història econòmica i sostenibilitat a les Illes Balears, publicat el maig de 2010, són les obres en què Manera reflexiona sobre l'actual situació de crisi global des d'un punt de vista local. Lligats entre si, ambdós llibres aporten la visió de l'economista, tot i que en el darrer ho fa des d'un vessant més teòric.
El Govern central podria retallar inversions fins els 344 milions
Segons el president Antich, aquesta variació no afectaria les obres del tramvia ni de la Platja de Palma
El president balear, Francesc Antich, ha informat avui que el retall que aplicarà el Govern central a les Balears pot afectar inversions directes de l'Estat per un valor de fins a 344 milions d'euros, però en cap cas a les obres del tramvia Palma-Aeroport o la renovació de la Platja de Palma. En ocasió d'una roda de premsa amb caràcter urgent, Antich ha assegurat que Balears disposarà aquest any de 900 milions d'euros per continuar amb el seu pla d'inversions en les illes, quantitat que no es veurà afectada pel pla de d'austeritat pressupostària que posarà en marxa a Espanya l'Executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.
Armengol creu “injust” que el decret tracti totes les administracions per igual
Tanmateix assegura que si s'aprova el compliran i per l'any que ve hauran de treure doblers 'd'altres capítols'
La presidenta de la institució insular de Mallorca, Francina Armengol, ha considerat avui "molt injust" el decret del Govern central que prohibeix als ajuntaments i Consells endeutar-se a partir de l'1 de gener de 2011, ja que tracta totes les administracions per igual, amb independència que "hagin fet o no els deures" en matèria de retall pressupostari, per la qual cosa advoca que sigui "reestudiat" i "modificat", actitud que, segons ha dit, el president del Govern, Francesc Antich, "entén perfectament".
“La crisi no té per què aturar el palau de congressos”
Alcover recorda que el recinte depèn d'una societat anònima formada per Cort i Govern i que no afecta el Reial Decret de l'Estat
La crisi econòmica no té per què afectar les obres del palau de congressos. Així ho va manifestar ahir el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, qui va remarcar que les mesures anunciades pel president Zapatero per reduir el dèficit públic "no han de servir d'excusa per aturar la construcció d'aquest recinte". Al seu parer, el Reial Decret publicat al Butlletí Oficial de l'Estat adopta mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic en relació al fet que les administracions no podran acudir al crèdit públic o privat fins al 2011 per finalitzar les seves inversions.
Els batles aposten per una revisió del model dels ajuntaments
La crisi econòmica dels darrers anys i el seu mal finançament han duit les administracions locals a una situació límit que els obliga a replantejar-se el sistema
L'històric mal finançament dels ajuntaments afegit a la crisi econòmics dels darrers anys ha duit els ajuntaments a una situació límit. Tan insostenible és l'actual conjuntura que els batles de Mallorca i els de la resta de les altres illes del nostre arxipèlag han proposat al Govern i als respectius Consells una restructuració del seu sistema i que dignifiqui les administracions locals i el municipalisme.
CajaSur, intervinguda
La mesura, presa pel Banc d'Espanya, s'adoptà com a conseqüència dels problemes de viabilitat que presenta l'entitat i davant la impossibilitat d'assolir un acord d'integració amb Unicaja. L'objectiu és garantir que l'entitat continuï operant normalment
El Banc d'Espanya ordenà dissabte de matinada la substitució dels administradors de CajaSur, després que el consell d'administració de la caixa cordovesa descartàs divendres a darrera hora fusionar-se amb Unicaja. Segons un comunicat emès pel Banc d'Espanya, la mesura s'adoptà "com a conseqüència dels problemes de viabilitat que presenta l'entitat i davant la impossibilitat d'assolir un acord d'integració amb Unicaja".
El menjador social triplica l'oferta
La crisi obliga a descentralitzar els dinars a cada centre i que els serveis que ofereixen augmentin 250 places més
El menjador social de Palma multiplicarà per tres les places actuals. Aquest servei es trobava desbordat pel gran augment d'usuaris que rebia cada dia a causa de la crisi. Així mateix, Cort passarà a gestionar el menjador del Patronat Obrer, que estarà dirigit a persones en risc d'exclusió. Ahir el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, i Jesús Mullor, director executiu de serveis socials de l'IMAS, presentaren la nova redistribució dels menjadors socials que permetrà la separació dels usuaris segons el perfil de necessitats. En aquest sentit, Grosske explicà que l'Ajuntament assumirà la gestió del menjador social amb capacitat per a 50 places.
Salgado diu que la pujada fiscal serà «molt especialitzada»
La vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha afirmat avui que la pujada fiscal «que preveu el president» de l'executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, serà «molt especialitzada», pel qual no tindrà efectes sobre el creixement de l'economia espanyola, al contrari del que succeiria si es fes una pujada impositiva generalitzada.
EU treu ferro a l'escissió, encara que reconeix que els debilita
223 persones participaren ahir en l'assemblea d'Esquerra Unida de Mallorca. A causa de l'escissió, no hi hagué cap gran debat sobre la conveniència de la relació federal amb Izquierda Unida. Manolo Cámara assegurà que no reclamarien a cap dels escindits que deixassin els càrrecs de govern
Manolo Cámara, actuant com a portaveu d'Esquerra Unida a manca del coordinador general, reconegué ahir que l'escissió encapçalada per Fina Santiago i David Abril els "debilita" i que era una notícia "dolorosa". EU de Mallorca hagué d'afrontar ahir una assemblea clau sense Abril, que fins fa tres dies era el coordinador de la formació, sense la consellera Fina Santiago i sense el conseller insular Miquel Rosselló. Amb tot, Cámara, membre històric de la direcció d'EU, destacà que la majoria de militants havien quedat i que a l'assemblea d'ahir fins i tot hi assistiren bona part dels membres de la 'tercera via', grup que semblava que s'havia afegit als escindits; i també algun membre d'Esquerra XXI, el corrent que ha encapçalat el trencament.
Els sindicats esbronquen Zapatero
Comissions Obreres de les Balears retreu que s'hagin oblidats dels 4 milions d'aturats. UGT-Balears no descarga una vaga de funcionaris
El secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT-Balears, Aurelio Martínez, ha informat que el sindicat no descarta convocar una vaga de funcionaris públics a tot el país arran de l'anunci avui del Govern de retallar els seus sous un 5 per cent de mitjana el 2010. La secretària general de Comissions Obreres a les Balears, Katiana Vicens, ha qualificat d'"escàndol" el retall d'un 5 per cent del salari dels funcionaris que aplicarà el Govern a partir del mes de juny a fi de reduir el dèficit públic.
Antich defensarà davant el Govern que Balears ja ha fet un gran esforç de retall
El president balear diu que Madrid ha de valorar "els esforços que ha fet cada un"
El president del Govern balear, Francesc Antich, ha assegurat avui que en la reunió que aquest migdia es farà a la seu dels socialistes a Madrid, defensarà que Balears ha estat la comunitat autònoma que més esforç d'austeritat pressupostària ha fet el 2010 i això "ha de valorar-se".
Almunia veu un “pas lògic” les mesures que proposa el Govern
El comissari europeu de la Competència, Joaquín Almunia, ha valorat com un "pas lògic" les mesures anunciades pel president del Govern en el Congrés per accelerar la reducció del dèficit públic, com la rebaixa dels sous dels funcionaris i dels membres del Govern.
L'INE confirma que Espanya ha sortit de la recessió
Confirma les dades del Banc d'Espanya que situen el creixement del primer trismestre en el 0,1%
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat avui que Espanya ha sortit de la recessió en registrar entre gener i març un creixement del 0,1% respecte al trimestre anterior.
La crisi grega es cobra tres vides
Atenes va viure ahir una jornada de vaga general i de massives manifestacions contra les dures mesures d'austeritat aprovades pel Govern, que acabà amb morts de ciutadans
La crisi grega s'agreujà ahir amb la mort de tres persones durant les manifestacions massives que tingueren lloc a Atenes en el marc de la vaga general convocada al país contra les dures mesures d'austeritat aprovades pel Govern. Les tres morts es van produir arran de l'incendi d'una sucursal bancària de la capital, possiblement causat per un còctel Molotov, que també va ser l'origen de les lesions d'extrema gravetat que sofrí una quarta persona, que es llançà des d'un balcó per fugir de les flames, segons el portaveu policial Vangelis Falarás. El Ministeri de Sanitat informà de l'hospitalització de quatre ferits.
La UE no cobrirà els excessos de la banca
L'Ecofin deixa clar que el fons de rescat financer que es planeja crear no té com a objectiu ser una assegurança perquè l'Estat torni a sortir al rescat d'entitats financeres
La Unió Europea no té intenció de cobrir els excessos que la banca pugui cometre en el futur amb el fons de rescat que planeja crear i, per això, ahir avisà aquestes entitats que la iniciativa esmentada no els servirà d'assegurança perquè l'Estat torni a sortir al seu rescat. La reunió de l'Ecofin, el Consell d'Economia i Finances de la UE, conclogué ahir a Madrid després de dues intenses jornades en què la supervisió financera i el reforç del control pressupostari centraren les discussions entre ministres i governadors de bancs centrals. La vigilància fiscal es podria reforçar amb la revisió dels comptes de cada Estat per part de Brussel·les, tot i que la presidenta de torn de l'Ecofin, Elena Salgado, aclarí que la proposta que divendres presentà la Comissió Europea no suposarà que les autoritats comunitàries puguin votar ni vetar els pressuposts estatals.
L'estoc immobiliari assoleix els 5.884 habitatges a Balears
L'Associació de promotors (Proinba), que ahir va realitzar la seva assemblea anual, preveu que la xifra disminueixi
L'estoc d'habitatges sense vendre va arribar a les Illes al seu nivell màxim al final del 2009, quan assolí els 5.884 habitatges davant els 5.000 comptabilitzats el 2008. Això explicà ahir el president de l'Associació de promotors immobiliaris de Balears (Proinba), Gabriel Oliver, qui preveu que durant el 2010 aquest estoc es redueixi fins als 4.800 immobles, ja que se n'incorporarà un nombre menor al mercat. Tot i qualificar la xifra de "preocupant", Oliver va indicar que la de Balears és molt menor que la registrada a altres comunitats autònomes, especialment si es compara amb les zones turístiques.
“Per fer un préstec a Grècia, n'haurem de demanar un nosaltres”
Rajoy censura “l'entusiasme” de Zapatero en oferir-se com a part fonamental de la solució als problemes del país hel·lè
El líder del PP, Mariano Rajoy, advertí ahir el Govern de Zapatero que Espanya no està en condicions "de sortir amb entusiasme" per oferir-se com a part fonamental de la solució dels problemes de Grècia, i subratllà: "Per fer un préstec a Grècia, n'haurem de demanar un nosaltres", digué en relació a l'acord assolit per la UE dijous vespre en què es dissenyà un pla per rescatar Grècia, en el qual l'Estat podria fer un préstec al país hel·lè per un total que podria assolir els 2.000 milions d'euros.
Manera sosté que les Balears «han fet els deures» en contenir la despesa
Assisteix avui horabaixa a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha assenyalat avui que assisteix a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) amb la «tranquil·litat» que proporciona «dur els deures fets» davant la proposta que farà el Govern espanyol per tancar un acord marc amb les comunitats autònomes sobre la sostenibilitat de les finances públiques durant el període 2010-2013. Segons Manera, les Illes han realitzat un «enorme esforç de contenció pressupostària i de racionalització del sector públic».
Les comunitats autònomes del PP no donen suport al pla econòmic del Govern central
L'analfabetisme al món es dispara per la crisi
El darrer informe de la Unesco que fa referència a l'educació al Tercer Món ho diu clar: arran de la recessió que tot ho taca, “s'estan sacrificant generacions senceres de nins i de nines” per la manca de recursos que s'hi destinen
Durant aquests darrers temps, qualsevol de vostès ja s'haurà avesat a escoltar que "en major o menor mesura, la crisi ens afecta a tots". Efectivament, vivim un període de recessió que, com la resta de cicles, té unes repercussions tangibles sobre el nostre dia a dia, sigui quin sigui el seu signe. Tot i això, la intensitat dels assots d'aquesta etapa baraten d'uns racons a altres. De fet, la virulència de les conseqüències de la crisi actual està fent que bona part dels països europeus s'hagin oblidat de l'statu quo de les societats menys avançades econòmicament del geoide.
Antich: “Malgrat el temporal, la barca del Govern navega molt bé”
El president del Govern compara així la reacció que l'executiu mostra a les adversitats de la crisi i diu al PP que 'moltes polítiques econòmiques estan donant resultat'
El president de les Balears, Francesc Antich, ha assegurat avui al PP que "malgrat el temporal que tenim, la barca (del Govern) navega molt bé", en relació a la crisi econòmica que afecta les Illes, Espanya i també a nivell internacional. Antich, en resposta a una pregunta realitzada pel PP en el ple d'avui, ha recordat al portaveu popular, Francesc Fiol, que "moltes polítiques" econòmiques posades en marxa pel seu Executiu estan donant resultat. En concret, el PIB balear de 2008 va ser el major de totes les comunitats autònomes, mentre que les illes van ser el territori l'activitat econòmica del qual menys va decréixer el passat any.
La dona resisteix millor els efectes de la crisi en el mercat laboral balear
Les dones de Balears resisteixen millor la crisi pel fet que la seva ocupació es concentra en el sector dels serveis. De fet, entre 2008 i 2009 l'afiliació creix entre aquest col·lectiu a partir dels 45 anys. Aquesta és una de les conclusions de l'avanç de l'informe anual Les dones en el mercat de treball de les Illes Balears, any 2009, que acaba de publicar l'Observatori del Treball, de la Conselleria de Treball i Formació.
Antich llança missatges de confiança i diu que el pitjor de la crisi ha passat
Reuneix les entitats que fan informes econòmics i tots apunten a la recuperació. Admet que el mercat laboral no es refarà al mateix ritme i recorda que el 2009, en plena crisi, s'importaren 30.000 treballadors
El president del Govern, Francesc Antich, volgué llançar ahir un missatge de confiança. Reuní al Consolat els representants de les entitats que redacten els principals estudis d'anàlisi econòmica i, després de posar els informes en comú, comparegué per deixar clar que hi ha unanimitat a l'hora d'afirmar que el pitjor de la crisi ja ha passat i que, si no hi ha res de nou, l'economia s'anirà recuperant i tancarà un any millor que l'anterior -tot i que amb signe negatiu, encara.
L'economia balear no creix, però el pitjor ja ha passat
El Centre de Recerca Econòmica augura un creixement del -0,3% per al 2010 i el seu director, Antoni Riera, sosté que tot i els bons símptomes encara no es pot parlar de canvi de gir
"Encara que l'economia no creix, la recessió s'està frenant". Ho manifestà ahir el director del centre de recerca Econòmica (CRE) de la UIB i Sa Nostra, Antoni Riera, en la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica. "El pitjor ja ha passat", sentencià l'economista, en entendre que la majoria d'indicadors minven la seva caiguda, mentre que d'altres presenten taxes positives, com la matriculació de vehicles i la licitació pública. Alhora, les principals economies avançades "donen una treva a la tendència recessiva", en simptonia amb el que avançà dimecres el conseller d'Economia del Govern, Carles Manera. Pel que fa al creixement d'enguany, l'economista es mostrà prudent a l'hora de fer previsions, encara que augurà que si es confirma l'actual tendència "el 2010 ha de ser millor que el 2009", per la qual cosa va predir un creixement del -0,3% , enfront del -1,5% experimentat el 2009. Amb tot, Riera parlà d'una recuperació "dèbil, discontínua i gradual" i, tot i els "bons símptomes" que es donen, encara no són suficients per parlar de canvi de gir".
L'economia balear puja però es manté en negatiu
El Govern millora les previsions del PIB d'enguany i el situa en el -0,9%, davant el -1,5% de les darreres revisions. Manera creu que aquest 2010 les Illes podrien sortir de la recessió
L'economia balear presenta símptomes de millora i podria sortir enguany de la recessió si continua en la tendència actual, encara que, de moment, es manté en signes negatius. Això anuncià ahir el conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Carles Manera, en la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica que elabora el seu departament. De fet, "els bons indicadors" han conduit l'Executiu a fer una revisió a l'alça del Producte Interior Brut (PIB) de les Balears per al 2010 fins al -0,9%, mentre que les darreres previsions n'indicaven un creixement de -1,5% per enguany. Manera, qui parlà des de la "prudència", explicà que cal estar "molt atents" a la propera temporada turística pel que fa a l'evolució de l'economia balear, tenint en compte que les d'Alemanya i de la Gran Bretanya, principals mercats emissors de turistes, ja comencen a sortir de la recessió. Tot i això, pel conseller d'Economia, hi ha dos elements que diferencien les Illes de la resta de l'Estat. D'una banda, "els 1.550 milions d'inversió pública executats els darrers dos anys" i, de l'altra, "un sector de serveis molt diversificat i amb una gran flexibilització".
El PP demana una reforma profunda del sector públic i no pujar impostos
Presentaran al govern central un document que demana formalitzar un acord nacional per garantir les finances
El Partit Popular ha demanat una reforma "en profunditat" del conjunt del sector públic i establir un escenari creïble de reducció del dèficit sense necessitat d'apujar els impostos.
Salgado: "el nou contracte per a joves de la CEOE no és un bon començament"
Fiol: “Antich no ho ha entès”
El portaveu del PP al Parlament critica que el president no hagi parlat de la crisi institucional i diu que “ha vingut a llegir-nos un discurs d'investidura”
"El Parlament havia requerit el president per parlar de la crisi institucional, però no ho ha entès i ha vingut a llegir-nos un discurs d'investidura", criticà, contundent, el portaveu del grup popular a la Cambra, Francesc Fiol. "Només hi ha fet referència al principi i al final", a banda "no n'ha dit ni una paraula", hi insistí. El PP pretenia que Francesc Antich explicàs ahir "els motius profunds de la crisi institucional" que han dut el Bloc i el PSIB a governar en minoria, però, segons reconegué Fiol, el president havia vingut "a una altra cosa". El portaveu popular afirmà que Antich "somia que es presenta per ser investit president i ens llegeix un discurs de tot allò que farà", però "sense la votació de la Cambra, que hauria perdut". Digué que la situació actual era una "gravíssima anomalia democràtica" i remarcà que calia que el president se sotmetés a una qüestió de confiança.
Antich ja havia indicat que no ho faria, que pensava continuar governant i que, en tot cas, l'oposició ja té prous eines a l'abast, en referència a la moció de censura. Això no obstan, Fiol apuntà que això era "passar la pilota a l'oposició" i "dir que té la responsabilitat d'arreglar allò que ell ha trencat".
Antich s'aferra al pactisme
En mitja hora, deixà clar al Parlament que vol governar amb un “pacte constant”. Esquiva la crisi institucional i ho centra tot en l'econòmica. Crida a la unitat per afrontar-la i ofereix a PP i UM 17 acords
En vint segons, el president Francesc Antich explicà ahir al Parlament per què va fer fora UM del seu Govern. Després començà a mirar cap endavant. Assumí que estava en minoria, però deixà clar que volia continuar governant. Com? Com fins ara, amb pactes, però amb un "sobreesforç" d'enteniment amb l'oposició. Recordà que el pactisme l'ha acompanyat fins avui i tornà a estendre la mà a PP i UM. Ara oferint-los 17 propostes concretes a negociar, les mateixes que havien rebutjat globalment. Mitja hora més tard, havia acabat el discurs passant de puntetes per la crisi institucional i centrat-ho tot en la necessitat d'unir esforços contra l'altra crisi, l'econòmica, prioritzant per sobre d'interessos partidistes els dels ciutadans.
El Bloc aplaudeix el discurs d'Antich perquè planteja «propostes concretes»
UM s'uneix al PP en la seva "sorpresa" en veure que Antich eludeix parlar de la crisi
UM s'uneix al PP en la seva “sorpresa” en veure que Antich eludeix parlar de crisi
Melià ha reiterat que no queda clar en què consisteix cada punt del pacte d'Estat
Unió Mallorquina (UM) s'ha sumat avui a l'opinió del PP balear i ha mostrat la seva decepció i la seva sorpresa perquè el president del Govern, Francesc Antich, no hagi valorat la crisi institucional que afecta l'executiu des que la formació mallorquina va ser expulsada del pacte.
Fiol ataca Antich per presentar-se com l'“adalil de l'ordre” en expulsar UM
Apunta que allò que cal que faci el president es sotmetre's a una qüestió de confiança 'com més aviat millor'
El portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha atacat avui el president del Govern, Francesc Antich, per haver practicat un "exercici d'hipocresia" en haver-se presentat com l'"adalil de la neteja i de posar ordre" després d'haver expulsat UM de les institucions pels casos de corrupció d'aquest partit. També li ha retret que durant tota la legislatura comptàs amb el vot de l'exparlamentari Bartomeu Vicens malgrat estar "imputat, processat, empaperat i en capella de ser condemnat". Per la seva part, Antich ha detallat en la seva intervenció que, a conseqüència de que el Govern està en minoria, el primer que ha fet és contactar amb l'oposició -PP i UM- per assolir "acords i fórmules d'estabilitat".
PP i UM no accepten un pacte global amb Antich
PP i UM eviten l'acord global amb el president. Bauzá ja no parla de la moció. Ell i Melià l'assenyalen com a responsable de la crisi i l'insten a dur cada iniciativa al Parlament
Les reunions del Consolat entre el president i els responsables del PP i d'UM acabaren com havien començat: sense acords. Ni uns ni altres donaren suport al pacte global plantejat pel cap de l'Executiu, Francesc Antich, per superar la crisi institucional i l'instaren a dur els punts de la seva proposta al Parlament, on el Pacte ja no té majoria, per negociar-los. Ahir, però, l'amenaça de la moció de censura desaparegué. A diferència de la setmana passada, el màxim responsable conservador, José Ramón Bauzá, ja no parlà de moció de censura i es limità a deixar la pilota a la teulada al cap del Govern.
Gabriel Cañellas no és partidari d'una moció de censura
Melià: "Antich és realment el responsable de desestabilitzar Balears"
Melià: "Antich és realment el responsable de desestabilitzar les Balears”
Després de la reunió d'avui matí, Josep Melià ha anunciat que proposarà esmenes parcials al Pacte contra la crisi
El president d'UM, Josep Melià, ha acusat avui el president balear, Francesc Antich, de ser "realment" el responsable de situar la Comunitat en un "escenari de desestabilització i de dificultat per tirar endavant l'acció de govern", que no comparteix el partit nacionalista i que "no és bona per a Mallorca". Després de la reunió «cordial» de 45 minuts, Melià ha criticat la «manca de concreció» de la proposta del president de l'Executiu, a qui ha acusat de «trencar el pacte de governabilitat» amb UM de manera «precipitada i poc meditada renunciant així a l'estabilitat».
Del tigre de paper al gegant dragó asiàtic
Va despertar cap als anys vuitanta i des d'aleshores no s'ha aturat de créixer. Ni la crisi mundial ha pogut amb la Xina
Mentre que la resta del món ha registrat caigudes considerables en les seves economies, el creixement del Producute Interior Brut (PIB) de la Xina ha estat del 8,7% el 2009, i amb unes previsions de creixement d'entorn del 9% per als propers dos anys, segons el Banc Mundial (BM).
Alemanya s'estanca, França creix i Espanya...
A diferència dels estats de l'eurozona, no aconsegueix sortir de la recessió el darrer trimestre de 2009
L'economia europea es va mantenir en el camí del creixement entre octubre i desembre de 2009, quan el PIB va augmentar un 0,1% a la zona de l'euro i a la UE a un ritme inferior al del trimestre anterior, mentre que Espanya va continuar en recessió, amb una caiguda del 0,1%. L'evolució registrada en l'economia europea suposa, no obstant això, un alentiment en comparació amb el trimestre anterior, en què els països de la moneda única van avançar un 0,4% i la UE, en conjunt, un 0,3%, segons les dades publicades ahir per l'oficina d'estadística de la UE, l'Eurostat.
Antich cita PP i UM per pactar l'acció de govern
El president ajorna l'aprovació al Consell de Govern de la llei del sector públic per tal d'acordar-la amb els populars abans de dur-la al Parlament
El president Francesc Antich sap que governa en minoria. Ha de pactar si vol aprovar res i hi actua en conseqüència, encara que ho dissimula. Ahir presentà una proposta de pacte contra la crisi econòmica que, de fet, és un intent d'acordar amb UM i el PP els principals projectes que preveu tirar endavant el Govern. El pacte contra la crisi econòmica, que consta de tretze punts, és més aviat un pacte per fer front a la crisi institucional. Antich mateix digué que era "una aposta clara pel consens per intentar trobar l'estabilitat".
El PSM avisa que una moció de censura a Cort provocaria «inestabilitat»
Grosske veuria "extravagant" un pacte PSIB-PP a l'Ajuntament de Palma
Calvo reconeix que és "factible" una moció de censura del PP de Palma
Calvo reconeix que és “factible” una moció de censura del PP de Palma
La batlessa qualifica la primera setmana en minoria a Cort de "intensa i plena d'activitat política"
La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha reconegut avui la possibilitat que el PP presenti una moció de censura a l'Ajuntament, mesura que, ha afirmat, "és factible des del 16 de juny de 2007", moment en què va ser constituït l'actual equip de govern municipal.
El suport d'Europa a Grècia queda en un compromís
L'Eurogrup ajudarà Grècia si, malgrat que el país hel·lènic redueixi el dèficit, s'hi registren encara atacs des del mercat. Zapatero defensa la “solvència” de l'Estat i garanteix el suport a Atenes
El president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker, afirmà ahir que els països de l'Eurozona han acordat posar en marxa "una mesura coordinada de suport a Grècia", amb la condició que, encara que compleixi el compromís de reduir el seu deute públic quatre punts per a enguany, hi hagi la circumstància que continuï sent atacada en els mercats financers. "Els membres de l'Eurogrup estan d'acord a fer el que faci falta per salvaguardar l'estabilitat monetària i financera. Grècia no està aïllada, sola ni desarmada enfront dels atacs dels quals pugui ser objecte", manifestà Juncker, primer ministre de Luxemburg, després de la cimera informal de la UE que donà suport a Atenes. De totes maneres, Juncker explicà que els estats membres no havien acordat els detalls d'aquest "instrument coordinat" de suport al Govern hel·lènic durant la reunió d'ahir, si bé es referí a la possibilitat que es materialitzi en ajudes bilaterals d'alguns països comunitaris. Tanmateix, el president de l'Eurogrup assegurà que no farà falta recórrer a aquesta eina, convençut "que els compromisos assolits per Grècia", com també el "fort suport" proporcionat pels líders europeus, "seran acceptats pel mercat".
La facturació del comerç minorista mallorquí cau un 11%
Pimeco manifesta que les dades revelen que 2009 va ser "el pitjor dels últims anys" per a l'activitat comercial
El comerç minorista de Mallorca ha facturat el 2009 un total de 3.212 milions d'euros, 388 milions menys que l'any anterior, el que suposa una caiguda del 10,78 per cent. En relació amb l'any 2007, la diferència és encara major i assoleix els 488 milions, amb la qual cosa el descens de l'activitat al llarg d'aquests dos exercicis es tradueix en una caiguda del 13,19% en les vendes.
Bona acollida a les mesures d'Obama contra la banca
Joaquín Almunia considerà “justificades” les propostes del president dels EUA per prevenir futures crisis financeres
Les propostes anunciades pel president nord-americà, Barack Obama, per limitar les dimensions dels bancs i restringir-ne les activitats especulatives per la "resistència" de les mateixes entitats a adoptar mesures que ajudin a prevenir futures crisis financeres ja han provocat tota mena de reaccions, especialment en el si de la Unió Europa. De fet, el comissari d'Afers Econòmics, Joaquín Almunia, va considerar "molt justificades" les iniciatives anunciades dijous pel president nord-americà, Barack Obama, i va destacar que la UE ja pren mesures per millorar la regulació financera, encara que va admetre que aquestes reformes topen amb "dificultats", no per la resistència dels bancs, sinó per la "temptació" d'alguns estats membres d'optar per "solucions estatals" en lloc de per respostes comunes a escala de la UE.
Junts per combatre l'atur
El president del Govern i els directius de les entitats financeres es varen reunir ahir per analitzar l'accés al crèdit
El president del Govern, Francesc Antich, assegurà ahir, després de reunir-se amb representants de les entitats financeres, que l'Executiu i la banca coincideixen en la necessitat de "sumar esforços per reactivar l'economia i mantenir els llocs de feina" perquè l'atur és "l'element a combatre". Antich i els consellers d'Economia i Hisenda, Carles Manera; Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero; Assumptes Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago; i Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, es van reunir ahir amb representants de les entitats financeres de les Illes per analitzar l'accés al crèdit per part d'empreses, particulars i institucions.
El 42% d'aturats, de menys de 3 mesos
Tot i que la mitjana de desocupats a les Balears l'any 2009 és de 74.378, un 51,4% més que el 2008, la majoria són de curta durada, mentre que només el 15,8% són de més d'un any
Fins a un 41,9% dels descoupats de les Balears s'inclou en el grup d'atur de tres mesos o menys. Així, la mitjana de persones corresponent a aquest grup durant 2009 ha estat de 31.115. Aquesta dada es desprèn de l'informe de conjuntura laboral del Govern que analitza la mitjana del conjunt de l'any passat i en el qual es posa de manifest que a les Illes la gent desocupada es caracteritza pel fet de pertànyer als grups de menys durada.
2009: el sector comerç diu que fou un any “dolent” o “molt dolent”
El 54,77 per cent de les empreses balears, sigui quina sigui la seva activitat, consideren la marxa del seu negoci durant l'any 2009 de "dolenta" o "molt dolenta", i al club gairebé es pot afegir un altre 20,75% que la qualifiquen de "regular". Només un 17,63% dels consultats la valoren com a "normal", un 5,81% entenen que ha estat "bona" i un 1,04% "molt bona".
L'atur a l'Estat espanyol ja és el doble que a l'Eurozona
La taxa de desocupació assoleix el 19,4 per cent, mentre que en el conjunt dels Vint-i-set arriba al 10 per cent. Per davant just hi ha Letònia
L'atur va pujar una dècima a la zona euro el novembre fins que va arribar al 10,0%, el mateix increment experimentat a l'Estat espanyol amb la diferència que aquí va assolir el 19,4%, amb la qual cosa es manté com a segon país amb més atur de la UE. L'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística, informà ahir que en el conjunt dels Vint-i-set, la desocupació també va créixer en una dècima, fins al 9,5%.
Les rebaixes aguanten el primer xàfec
Descomptes del 50%, fred, pluja i crisi són els principals ingredients que van marcar la jornada d'ahir, en la qual molts van sortir a la recerca de la millor ganga
Feia fred, plovia i les butxaques de la majoria dels illencs no passen pel millor moment, però els grans descomptes del 50% van fer que en el primer dia de rebaixes molta gent voltàs pels comerços de Palma. Mancaven pocs minuts per a les deu del matí i, amb els paraigües a la mà, ja s'havien format petites coes a fora d'alguns establiments del centre de Ciutat, però la majoria estaven força tranquils. Això no obstant, el dia es va animar, encara que els comerciants esperen que la major afluència de públic arribi demà, coincidint amb cap de setmana.
Sus a les rebaixes dels descomptes del 50%
Els comerços ofereixen, a partir d'avui, tota mena d'articles a preus molt econòmics per fer front a una temporada “difícil”
Són molts els que any rere any esperen dia 7 de gener per poder comprar tot allò que necessiten per a l'hivern, per donar-se aquell caprici tan desitjat o bé per gastar aquell sobre que els han duit el Reis d'Orient. Idò, dia 7 de gener ja és aquí. Malauradament, però, l'economia actual no té gaire espai per als capricis i, en un moment en què l'estalvi familiar se situa en màxims històrics, els comerciants inauguren la primera jornada oficial de rebaixes amb cartells que anuncien descomptes de fins al 50%. Així mateix, la mala conjuntura econòmica ha fet que durant totes les festes de Nadal veure cartells de descomptes en determinats articles i establiments s'hagi convertit en una tònica habitual.
Durà el 2010 els esperats brots verds?
Si tot just fa un any les prediccions per a 2009 auguraven el pitjor per a l'economia, amb vista a l'any que acabam de començar algunes veus es mostren una mica més optimistes. Això no obstant, la duresa dels primers mesos i una certa incògnita són els denominadors comuns en la majoria d'opinions que ha cercat dBalears per conèixer algunes prediccions econòmiques per a
Acabam de tancar un any que, sense cap dubte, és el pitjor dels darrers econòmicament parlant. Les dades de l'atur han assolit xifres rècord i el Producte Interior Brut (PIB) ha finalitzat l'exercici en negatiu. El conseller Manera, en la presentació de l'informe de conjuntura el juliol passat, assegurà que les Balears entraven en recessió i, des d'aleshores, elssindicats, els empresaris i la societat en general no han fet més que parlar de crisi. Una paraula que, fins i tot, ha esdevingut gairebé una moda. Els brots verds, per contra, només s'han sentit anomenar i a les Illes, de moment, no n'hi ha arribat cap.
L'única “obsessió” de Zapatero: superar la crisi
El cap de l'Executiu assegura que el 2010 “es confirmarà” la recuperació econòmica i que treballarà amb “totes les forces” per crear ocupació, tot i reconèixer que encara queda una “fase moderada” de pèrdua de llocs de feina
ZP vol acabar amb la crisi el 2010. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, vaticinà ahir que, malgrat les dificultats que es mantenen, la recuperació econòmica a Espanya es confirmarà el 2010 i confessà que té com a única "obsessió" la creació de llocs de treball.
Sense llicència de vol per insolvent
El Ministeri de Foment comunicà ahir la notícia a l'aerolínia de Gerardo Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual, Air Comet
El Ministeri de Foment comunicà ahir dematí a la direcció d'Air Comet la retirada de la llicència de vol a causa de "la situació d'insolvència" i per evitar els possibles "problemes de seguretat" derivats de la fallida, que ha afectat prop de 7.000 passatgers, segons va confirmar la secretària d'Estat de Transports, Concha Gutiérrez. Així mateix, Gutiérrez va explicar que el 6 de novembre passat Foment va obrir l'expedient de retirada de premís a l'aerolínia propietat del president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, i de Gonzalo Pascual "com a mesura cautelar per si la situació d'insolvència de la companyia podia afectar la seguretat", i que la resolució de l'esmentat expedient s'ha "precipitat" arran de l'ordre d'embargament dels 13 avions de la companyia, dictada dilluns per un jutge a Londres.
Marxa per un treball digne
Els grans sindicats varen convocar ahir una manifestació contra l'actitud empresarial davant la crisi i exigiren la protecció dels seus drets i un acord per a la reforma del mercat laboral
Milers de treballadors assistiren ahir a la manifestació convocada per la UGT i per CCOO a Madrid, en protesta per l'actitud dels empresaris des que començà la crisi econòmica, i reivindicaren la protecció dels seus drets davant l'exigència de la patronal d'emprendre un reforma del mercat de feina. En els discursos respectius, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i el de la UGT, Càndido Méndez, avisaren el Govern i la CEOE que la precarització de l'ocupació pot suposar l'"entrada" en conflictes laborals i socials "d'una altra naturalesa".
Les empreses creades l'octubre a les Illes es contrauen un 15% i el capital subscrit un 74%
A l'exercici anterior s'invertiren 13,3 milions d'euros, i enguany sols 3,4
El passat mes d'octubre es crearen a les Balears 148 empreses, un 15 per cent menys que el mateix mes de l'any anterior (174). Per a la constitució d'aquestes societats s'han subscrit 3,4 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens del 74,3 per cent en relació amb l'exercici anterior, quan es van invertir 13,3 milions d'euros, fet que reflecteix que el capital subscrit ha disminuït de forma molt més important que la creació de societats.
Balears és la segona comunitat en efectes de comerç impagats
En marges interanuals la dada es redueix més d'un 60 per cent
Balears ha estat, juntament amb Madrid, la segona comunitat autònoma amb major percentatge d'efectes de comerç impagats sobre vençuts l'octubre, amb un 5,2%, sols per darrere de Canàries, amb el 6,1%, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Les empreses creades l'octubre a les Illes es contrauen un 15% i el capital subscrit un 74%
“El tren del creixement és molt pròxim”
"El tren del creixement és molt pròxim i, si aplicam amb rigor totes les reformes en marxa, augmentarà de velocitat". Així d'optimista es mostrava ahir José Luis Rodríguez Zapatero durant la presentació de l'informe econòmic del president del Govern a la Moncloa, en el qual assegurà que l'activitat financera continuarà tenint impulsos directes que contribuiran a empènyer la recuperació. A més, el cap de l'Executiu avançà que els ajuts a les banca no tan sols no han suposat cap "desemborsament per al contribuent, sinó que aportaran un total de 1.600 milions a l'Estat.
Munar rebutja els judicis paral·lels a polítics
Aprofita el brindis al Parlament per demanar als mitjans que evitin “destruir” la imatge d'un presumpte innocent. També reclama que la Justícia “arribi fins al final”
La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, aprofità ahir el brindis de Nadal amb els representants dels mitjans de comunicació per demanar-los que evitin els judicis paral·lels per no "destruir" la imatge pública d'una persona ni la seva presumpció d'innocència. Munar, imputada en dues causes judicials per suposats casos de corrupció, també demanà que la Justícia sigui "igual per a tothom", que "arribi fins al final en les investigacions" i que "depuri responsabilitats en aquelles conductes que siguin punibles". Així ho manifestà en el discurs, envoltada per representants de la Mesa del Parlament i pels portaveus dels diversos grups polítics.
El Bloc diu a Munar que no culpi a la premsa de la judicialització de la política
Els HPO no s'escapen de la crisi
Habitatges de protecció oficial de Santa Margalida i de sa Pobla es promocionen per segon cop després que enguany hagin quedat vacants
La crisi econòmica comença a afectar el mercat de cases de protecció oficial de les Illes Balears. Algunes promocions realitzades no han tingut el resultat esperat i molts pisos estan sense ocupar. Aquest fet ha produït que a diferents municipis es torni a obrir el procés d'adjudicació d'aquests immobles.
Un Nadal auster
Els ciutadans balears gastaran una mitjana de 747 euros aquest Nadal en regals, menjar, lleure i loteria, quasi 90 menys que el 2008. La crisi es tornarà a notar
Els ciutadans de les Balears gastaran una mitjana de 747 euros aquestes festes de Nadal, que seran les més austeres de la dècada segons una enquesta feta per la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents (FUCI) a 3.000 persones. Cada espanyol gastarà una mitjana de 728 euros.
Un 40% dels hotels balears, il·legals
Un 40 per cent de l'actual planta hotelera de les Balears es troba en situació d'il·legalitat després d'haver quedat fora de les lleis urbanístiques en vigor i haver-hi fet obres de millora i ampliació, segons ha denunciat l'Agrupació de Cadenes Hoteleres de les Balears (ACH).
El 'contracte alemany' ja existeix a les Illes
La fórmula consisteix a fer que l'empresari redueixi la jornada laboral (i el salari) dels treballadors, però l'INEM els paga les hores que deixen de cobrar amb la prestació per atur
Celestino Corbacho, ministre de Treball, ha anunciat l'aplicació del contracte alemany a principi de 2010. Ara bé, en què consisteix? Posem un exemple pràctic: una fàbrica només té doblers per pagar el salari de 60 dels 100 treballadors. Què fa, idò? Acomiada el 40% de la plantilla que no pot assumir?
El PSIB valora avui si trenca el Pacte
El president Antich no aguanta més i està disposat a expulsar els socis de govern. Ho sotmetrà a una executiva extraordinària del partit
El conflicte al Pacte ha arribat a un punt en què ja no hi ha marxa enrere. El president del Govern i secretari general del PSIB, Francesc Antich, ha convocat per a avui una executiva extraordinària del partit amb un sol punt a l'ordre del dia: analitzar la situació actual del Pacte i valorar-ne el trencament. Antich creu que els problemes d'UM i les actuacions d'aquests i del Bloc han arribat massa enfora i deterioren l'estabilitat de les institucions. Té clar que no pot deixar passar més el temps. Per això, medita seriosament rompre amb els socis i avui ho sotmetrà a valoració dels seus. La reunió, que es farà a les cinc de l'horabaixa, es convocà ahir amb urgència i, segons fonts del PSIB, és "insòlita".
La crisi retalla un terç el superàvit de la Seguretat Social fins l'octubre
Tot i això el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, considera que les dades d'octubre "confirmen la bona marxa del sistema espanyol de Seguretat Social"
La crisi econòmica no dóna treva als comptes de la Seguretat Social i en els deu primers mesos de l'any ha reduit gairebé un terç, el 27,4%, el saldo positiu del sistema fins els 13.998,24 milions, l'1,33% del PIB, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració.
“La recuperació ja ha començat”
Zapatero assegurà que el ritme de millora econòmica “s'accelera”, tot i que cal ser “prudents”. El cap de l'Executiu avançà alguns eixos de la nova llei d'economia sostenible
L'Executiu espanyol comença a veure llum al final del túnel. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà ahir que "la recuperació s'ha iniciat" i "tot apunta" que el ritme de la situació de millora "s'accelera", tot i que cal "mantenir-se prudents". Zapatero féu aquestes afirmacions en una jornada organitzada per la revista The Economist, en la qual anuncià una estratègia per al canvi de model econòmic i assegurà que en breu compareixerà en el Congrés per explicar les mesures. Encara que no va voler entrar en gaires detalls, Zapatero avançà alguns dels àmbits en els quals la llei d'economia sostenible articula canvis i reformes, com són el sistema financer i els organismes reguladors o el llançament de serveis energètics. Zapatero no va voler "polemitzar" sobre les previsions que apunten un creixement menys ràpid de l'economia espanyola respecte de la mitjana de l'eurozona i es va limitar a enumerar els motius pels quals el creixement potencial de l'economia de l'Estat "continua sent superior al de la zona euro".
La construcció recula als nivells de 1993
La caiguda del sector ha estat tan brusca, que en un sol any, el 2008, va retrocedir fins als valors dels anys centrals de la recessió de principi dels noranta, tal com indica la memòria del CES
Ha estat un dels motors de creixement en l'època d'expansió econòmica i en l'època de crisi ha estat dels que més han baixat, fins al punt que durant el segon trimestre d'enguany el sector de la construcció presenta una davallada interanual del -9,2% en el valor afegit brut, tal com es desprèn del darrer informe de conjuntura econòmica del Govern.
Nadal sota mínims
Tot i que encara manca poc més d'un mes per a les festes nadalenques, tant les primeres compres com les reserves de restaurants sembla que van al ralentí
Mentre els tradicionals llums nadalencs ja comencen a envair els carrers i els anuncis de joguines ja il·lusionen els més petits, són molts els que fa mesos que fan comptes per poder afrontar aquestes dates. I és que amb més de 80.000 aturats a les Balears l'octubre passat i amb previsió que aquest nombre s'incrementi en els propers mesos, restauradors i comerciants no es mostren del tot optimistes davant la imminent campanya nadalenca. Això no obstant, subratllen que encara és prest, perquè el sus de veres de les compres de Nadal és el pont de la Constitució, segons va explicar el president de Pimeco, Bernat Coll. També per al sector de la restauració encara és aviat, ja que, tal com va indicar el president de Pimem, Juan Cabrera, "les reserves de caràcter familiar es fan a darrera hora".
El camp demana que se l'escolti
Asaja, Unió de Pagesos i Upa-Aia feren ahir a Campos i a Inca dues tractorades reivindicatives en defensa del sector agrari
L'Associació Asaja-Balears a Campos, per una banda, i Unió de Pagesos i la Unió de Petits Agricutlors-Associació Itneresectorial Agrària a Inca, per l'altra, varen dur a terme ahir dematí una tractorada reivindicativa en defensa del sector agrícola. Ambdós col·lectius varen fer una aturada durant el matí i els pagesos tragueren els tractors al carrer, en un acte simbòlic, per donar suport a la manifestació que és convocada a Madrid per avui, dissabte, sota el lema "El camp s'arruïna". A Campos la concentració va ser tot un èxit. Més d'un centenar de pagesos i una cinquantena de tractors es varen convocar davant la seu de la cooperativa i allà feren un berenar pagès.
Milloren les previsions de l'OCDE per a l'Estat espanyol
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat a l'alça les seves expectatives de creixement de l'economia espanyola el 2009 i 2010, quan patirà una contracció del 3,6% i del 0,3%, respectivament, en contrast amb la darrera previsió de l'organisme, que estimava el juny un retrocés del 4,25% enguany i 0,9% l'any que ve. Pel que fa al 2011, la institució pronostica un creixement del PIB del 0,9%, la taxa més feble entre els països de l'OCDE.
El 75% de l'atur juvenil a Balears s'ha generat durant la crisi, segons Agett
El 6,7% de les famílies insulars compta amb tots els membres en situació de desocupació
El 75% dels desocupats més joves -que sumen 18.500 persones- a Balears s'han generat durant la crisi econòmica, convertint-se en un col·lectiu en el qual han incidit de manera especial les dificultats econòmiques, segons l'últim informe regional elaborat per l'Associació de Grans Empreses de Treball Temporal (ETT) a partir de les dades de l'ús del tercer trimestre.
Un supermercat per a la crisi
La cooperativa Es Perpal obrirà a Inca el primer “punt de compra social” de Mallorca. Aturats i gent amb rendes baixes podran adquirir-hi productes de primera necessitat
Un supermercat per als que més pateixen la crisi. La cooperativa Es Perpal obrirà a Inca el primer "punt de compra social" de Mallorca, un establiment on aturats, pensionistes i altres persones amb recursos econòmics escassos podran adquirir aliments i altres productes de primera necessitat a un preu assequible. La intenció dels impulsors és que sigui obert abans de Nadal. Ignasi Coli, president de la cooperativa Es Perpal, explicà que el punt de compra "no funcionarà seguint les regles del capitalisme. No pretenem obtenir beneficis, sinó ajudar les persones que més ho necessiten. En qualsevol cas, si el compte de resultats és positiu, els guanys es reinvertiran en programes d'obra social". La clau, aclarí Coli, és comprar els productes directament a cooperatives i indústries, sense intermediaris. A més a més, el marge de benefici per als proveïdors serà "mínim".
I, per quan escampi la crisi, quin model econòmic defensen?
Polítics, economistes i agents socials i financers de les Illes Balears coincideixen a posar les activitats d'alt valor afegit en el punt de mira per tal de sortir reforçats de l'actual conjuntura
A aquestes altures ningú no posarà en dubte el mal moment que viu l'economia balear, que segueix la tendència de la resta de potències mundials. Polítics, economistes i agents socials i financers de les Illes coincideixen a assenyalar les noves tecnologies com una de les apostes a tenir en compte a l'hora de sortir d'aquesta situació de la millor manera. Així mateix, en alguns casos també es parla de prendre mesures de caràcter estructural per encaminar el creixement de l'economia balear del segle XXI.
El PP insta Armengol a prendre mesures abans de Nadal
El portaveu popular, Jaume Font, creu que l'executiu ha de prendre consciència i frenar la “sagnia” d'aturats
El portaveu del PP en el Consell de Mallorca, Jaume Font, ha instat avui la presidenta de la institució insular, Francina Armengol, que presenti una bateria de propostes abans de Nadal que permeti frenar la "sagnia" d'aturats que acumula l'illa.
Salgado: “Espanya sortirà de la crisi el 2010”
La titular d'Economia s'ha enfrontat a diverses qüestions sobre la seva gestió en la sessió de control del Congrés
La vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha afirmat aquest dimecres que Espanya sortirà de la crisi el 2010 a causa de l'acció del Govern, que ha posat en marxa un pla d'estímul econòmic, el "primer" de la UE, amb un conjunt de mesures que suposen el 2,3% del PIB.
La innovació i el suport de les institucions, claus per al futur del turisme
Responsables de les principals marques turístiques analitzen la situació actual del sector i els reptes de futur
Confiança en la força empresarial, la innovació, la internacionalització i la remodelació són alguns dels reptes que els responsables de les principals marques turístiques van apuntar com a mesures per sortir de l'actual situació de crisi. En una taula rodona moderada pel president de l'ACH, Aurelio Vázquez; el president de Soltur, Pablo Piñero; el copresident del Grup Barceló, Simón Pedro Barceló; el vicepresident executiu de Sol Meliá, Gabriel Escarrer; i el conseller delegat d'Orizonia, Gabriel Subías, van analitzar les fortaleses i les debilitats del sector turístic en el marc de la jornada que tinguél lloc ahir al centre convencions del Meliá Victoria, "El sector turístic en estat pur".
El nou pla E deixarà més de 115 milions a Balears
El Fons per a l'Ocupació i Sostenibilitat Local prioritzarà la contractació d'aturats de llarga durada i d'autònoms i destina a les entitats locals 5.000 milions d'euros
El Consell de Ministres va aprovar ahir el Reial Decret de llei que crea el Fons per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local, pel qual destina a les entitats locals 5.000 milions d'euros per a inversions en projectes de desenvolupament sostenible. El Govern preveu que el pla permeti la creació de 200.000 llocs de feina nous en projectes que afavoreixin el canvi de model productiu de l'economia espanyola.
La crisi duplica la xifra de pobres
D'un any ençà s'ha doblat el nombre de persones soles i de famílies que reben ajuda amb la Renda Mínima d'Inserció
El nombre de mallorquins que reben la Renda Mínima d'Inserció s'ha duplicat respecte de l'any passat. Segons explicà ahir la directora de l'Observatori Social de la Crisi, Núria Estaràs, per agost d'enguany es lliuraren 1.016 ajudes, mentre que durant el mateix mes de l'any passat tan sols se n'entregaren 508. Aquesta és una de les xifres que es comunicaren ahir, en la presentació dels resultats de l'Observatori Social de la Crisi corresponents al període entre maig i agost.
Liber es planteja com la indústria sortirà de la crisi
La fira del llibre obrí les portes dimarts amb ànims de la ministra
Dimarts, en presència de la ministra Ángeles González-Sinde, obrí les portes a Madrid la fira Liber amb un total de 700 editorials, 12.000 visitants i un convidat: Rússia. "És gràcies a escriptors com Tolstoi, Txejov i Dostoievski que els espanyols han conegut l'ànima de Rússia", digué la cap de Cultura. Les Balears, com ja és habitual, hi participen amb un estand de l'Institut d'Estudis Baleàrics que engloba 12 editorials de Mallorca, Eivissa i Menorca.
Dos anys de friccions
La crisi de Son Baco ha estat la més forta que s'ha viscut al Pacte del Consell i, fins i tot, s'ha traslladat al Parlament. Almenys en tres ocasions, Flaquer s'ha queixat en el ple dels problemes que ara al·lega UM per trencar
Les friccions entre Unió Mallorquina i els seus socis del PSOE i del Bloc ni són recents ni s'han circumscrit exclusivament al Consell de Mallorca. Fins ara la més forta s'havia viscut al Parlament on, amb la crisi vinculada a la imputació del diputat Tomeu Vicens, es posà en joc la majoria que dóna suport al Govern. Però les crisis del Consell no han quedat enrere, sobretot arran de la qüestió de Son Baco. Ara, dos anys després, el Pacte a la institució insular està romput.
Hi ha entre 2.500 i 3.000 palmesans que passen fam
Bernat Vicenç, president de l'ONG Mallorca Sense Fam, diu que els menjadors socials de Ciutat estan desbordats a causa de la crisi
"Calculam que hi ha entre 2.500 i 3.000 persones que passen gana a Palma", diu Bernat Vicens, president de Mallorca Sense Fam. Explica que és una xifra aproximada però que és evident que els menjadors socials de ciutat s'han desbordat. "Només cal veure les coes de cada matí davant dels Caputxins que fan la volta a l'edifici", apunta Vicens. Com aquest, molts altres centres. El Refugi, al carrer Gaspar Aguiló, ha duplicat el nombre de sopars i ara fa dos torns cada nit.
La crisi beneficia la salut
Estudis científics demostren que les crisis financeres ajuden a dur un nivell de vida menys agressiu i, com a conseqüència, això permet augmentar l'esperança de vida
Les crisis econòmiques no són bones per a la butxaca, però poden ser bones per a la salut, segons un estudi sobre les tendències sanitàries durant els 20 anys entorn de la Gran Depressió. Investigadors de la universitat de Michigan van revelar que l'esperança de vida havia augmentat sis anys entre 1929 i 1932, de 57 a 63 anys, entre homes i dones i entre diferents races. El nombre de morts per malalties, accidents i mortalitat infantil també va caure durant la Gran Depressió.
Sense els 400 euros i amb l'IVA pels niguls
Consell de Ministres i tres decisions: l'impost reduït (el qual grava la compra dels aliments) augmentarà en un punt (fins al 8%), el general, dos (fins al 18%), i la deducció de l'IRPF desapareix
El Govern de l'Estat espanyol va prendre ahir tres decisions definitives: apujar un punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400 euros en l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%. Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels pressuposts generals de l'Estat, aprovat ahir en un ple del Consell de Ministres extraordinari. Amb aquestes maniobres, l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros en dos anys, dels quals 6.500 s'obtindran l'any que ve i la resta el 2011.
“El canvi climàtic serà més devastador que la crisi”
La lluita contra la contaminació i la refundació del sistema econòmic centren el discurs de Zapatero a la 64a Assemblea de l'ONU, en què el cap de l'Executiu apel·la a la necessitat del “multilateralisme” i el projecte d'Aliança de les civilitzacions
"El canvi climàtic serà més devastador que la crisi econòmica". Amb aquestes paraules es referí el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, als reptes econòmics i mediambintals del món actual, que es debaten aquests dies en la 64a Assemblea general de Nacions Unides a Nova York. En el seu parlament davant els representants dels 192 països presents a l'Assemblea, Zapatero va defensar ahir la importància d'un multilateralisme "eficaç, responsable i solidari", i ho féu centrant el discurs en torn dels cinc pilars: L'aliança de civilitzacions, el canvi climàtic, el desarmament nuclear i els objectius del mil·lenni. En la seva intervenció, el president espanyol, assegurà que el món no està davant de la primera crisi de la globalització, sinó la primera crisi de la governança global, "d'una globalització insuficientment governada.
Unitat contra la crisi
La 64a Assemblea de l'ONU s'inicià ahir a Nova York amb una crida a la “cooperació” internacional per donar resposta als principals reptes del món actual
Una crida a la unitat contra la crisi econòmica i la necessitat d'una major cooperació internacional per superar els reptes actuals. D'aquesta manera es pot resumir el contingut de la 64a Assemblea general de les Nacions Unides iniciada ahir a Nova York. La reunió, tot i ser presidida pel secretari general, Ban Ki-moon, fou eclipsada pel president dels EUA, Barack Obama, que parlava per primera vegada davant els caps d'estat i de govern, els ministres d'Exteriors i els ambaixadors dels 192 països que hi assisteixen.
241 reinserits en plena crisi
Discapacitats, extoxicòmans i expresidiaris troben feina amb l'ajuda de l'Obra Social la Caixa
Si la reinserció laboral fos una llarga línia dibuixada, a un punt hi hauria les empreses i a l'altre, ben lluny, les persones en risc d'exclusió social. Entremig, hi trobaríem prejudicis, i molts. Per unir els dos extrems existeix el programa Incorpora, coordinat i finançat per l'Obra Social de la Caixa. D'ençà de principi d'any, aquest programa ha aconseguit reinserir en el món laboral a les Balears 241 persones, i la xifra total dels darrers quatre anys puja fins a 733.
La crisi també juga a l'atzar
Sembla ser que el tòpic queda en això: en l'actual moment de conjuntura econòmica no s'incrementen les vendes de loteries ni cupons, ni tampoc no s'omplen les sales de joc
"Si em tocassin molts milions faria...!". Quantes vegades s'arriba a sentir aquesta frase al llarg del dia, o de la setmana, en diferents àmbits: un company de feina, un veí, un familiar i, fins i tot, el cap l'arriba a pronunciar en algun moment. I és que qui més qui manco ha somiat alguna vegada a convertir-se en multimilionari d'un dia per l'altre, fet que, pràcticament, només és possible gràcies als jocs d'atzar. Però, tothom qui voldria guanyar un bon grapat d'euros en només uns instants, juga als jocs d'atzar? I és que encara que segons el tòpic que en temps de crisi són molts els que s'aferren a un "cuponet", sembla ser que els ingressos d'aquesta mena de negocis també s'han ressentit de l'actual situació econòmica, de manera que segons explicà el delegat territorial a les Balears de l'ONCE, José Ramón Garrido, "la crisi ens ha afectat a tots i aquest semestre s'ha accentuat una tendència a la baixa que ja vam començar a notar en el semestre passat".
Balears sortirà de la crisi abans que l'Estat
L'economia de les Illes, estimulada per la sortida de la recessió dels països europeus, veurà una recuperació més rapida que l'espanyola
Espanya serà l'únic gran estat de la Unió Europea que no sortirà de la recessió el 2009, any en què registrarà una contracció econòmica del 3,7% a causa de "la correcció estructural dels desequilibris interns i externs acumulats en els darrers 10 anys, com el deute de les llars, la crisi del sector de la construcció i l'elevat atur, a més de l'impacte de la crisi financera."
La construcció, pendent de la inversió pública
La fi de les obres del Fons estatal d'inversió local i l'espera d'una sèrie de projectes de gran envergadura creen una situació d'incertesa amb vista a la propera tardor en un dels sectors més afectats per l'actual situació econòmica
La tardor suposa una gran incògnita per a les empreses de construcció, amb les actuacions del Fons estatal d'inversió local a punt d'acabar, amb una sèrie de projectes públics de gran envergadura pendents de concretar, amb la inversió privada estancada i a l'espera de la resposta financera de la banca. Aquest és el panorama amb el qual s'enfronta un dels sectors més afectats per l'actual situació de crisi econòmica i que, Balears, com la resta de l'Estat, tampoc no ha aconseguit defugir-ne. Tal com explicà el president de l'Associació de Constructors de les Balears, Manuel Gómez, "ara per ara hem de confiar que es posin en marxa una sèrie de projectes públics, com també en la resposta financera de la banca, ja que, si no, la tardor serà molt difícil de passar per al nostre sector".
Superant la crisi amb humor
El primer excrement d'una vaca sobre la gespa del camp de futbol de Santa Margalida va decidir qui s'havia d'endur els 3.000 euros que eren en joc en un multitudinari sorteig
A l'hora d'intentar superar la crisi econòmica actual, les ments més brillants aguditzen l'enginy. N'és una prova el curiós sorteig que va tenir lloc ahir al municipi de Santa Margalida amb la col·laboració inestimable de la vaca Mora. La Comissió de festes de la localitat va organitzar una rifa en la qual aquest animal va participar com a protagonista indiscutible. Un dels creadors de l'acte, Pere Moragues, va explicar: "Hem dividit el camp de futbol del poble en 3.500 parcel·les de mida idèntica (un metre i mig, aproximadament) i hem posat en venda el mateix nombre de paperetes al preu d'un euro".
El comerç just planta cara a la crisi
En un mal moment econòmic, els que tenen menys recursos sempre són els més perjudicats i les botigues solidàries esdevenen fonamentals, ja que se sustenten en valors tan importants com la generositat. Tal vegada per això el comerç alternatiu ha sabut superar amb nota la recessió
Resulta sorprenent, però sembla que la crisi no ha passat una factura gaire elevada al comerç just, una opció que permet a molts de petits productors sobreviure en un moment en què qui més qui manco mira per la seva butxaca. N'és un bon exemple el fet que un productor colombià cobra pel seu cafè un 160 per cent més si el ven al comerç just que si ho fa als canals comercials habituals. Ara bé, això només és possible gràcies al paper dels consumidors, que en un moment de dificultat com l'actual continuen triant aquesta opció.
Recepta dels infants davant la crisi: “Canviar ZP per ma mare”
Una enquesta d'Adecco a població d'entre 4 i 16 anys il·lustra la concepció que tenen dels polítics i de la recessió
Abaixar els preus, estalviar, crear més doblers i no malversar són quatre de les mesures que 2.000 infants d'entre 4 i 16 anys, sondejats per Adecco, han proposat per sortir de la crisi en la cinquena edició de l'enquesta Què vols ser de gran?" El 48 per cent dels entrevistats han aconsellat seguir aquestes quatre mesures, mentre que a altres se'ls ha ocorregut "que els polítics deixin de mentir", "que en comptes d'acomiadar, s'abaixin els sous" i fins i tot han suggerit "llevar doblers als rics per donar-los als pobres", informà l'empresa de recursos humans autora de l'estudi per mitjà d'un comunicat.
La crisi dispara els casos de violència i racisme a Balears
Un informe del Moviment contra la Intolerància assenyala les Illes com una de les vuit autonomies que concentren més agressions xenòfobes de tot l'Estat. L'any 2008 es produïren fins a 22 incidents relacionats amb aquest fenomen
La creixent tensió veïnal que viu aquests dies Son Gotleu és una mostra del deteriorament de la convivència que la crisi econòmica ha accentuat. De fet, els episodis de violència, racisme i intolerància es dispararen el 2008 a les Illes Balears respecte dels anys anteriors a causa dels efectes de la mala situació financera. Així ho posa de manifest l'informe Raxen, elaborat pel Moviment contra la Intolerància. Segons aquest document, l'any passat es produïren almenys 22 casos de violència, 16 dels quals a Palma. Aquesta xifra gairebé multiplica per quatre els casos esdevinguts els anys anteriors. Així, el 2007 se'n comptabilitzaren 6 i el 2006, 5.
La crisi també afecta a la Fundació Deixalles
Ha reduit els ingressos provinents de la recollida de residu i ha augmentat la demanda d'orientació laboral
Si quan la situació econòmica és bona la Fundació Deixalles ja està acostumada a tractar amb casos difícils, els temps de crisi només en compliquen el funcionament. Així va quedar clar en la roda de premsa que va oferir ahir el director general de la fundació, Miquel Puigròs, per presentar la memòria de l'any 2008. Més persones varen acudir a demanar ajuda a la Fundació, a la vegada que s'ha generat un dèficit de 106.978 euros.
La crisi passa factura al moble
El sector industrial més important de Manacor pateix les conseqüències de la recessió, però així i tot aguanta l'envestida gràcies a reformes d'hotels i de particulars
La crisi econòmica passa factura a tota la indústria i el sector del moble no n'és una excepció. Manacor, coneguda precisament com la ‘Ciutat del moble', i els empresaris aguanten l'envestida de la recessió, però amb l'optimisme que suposa la perspectiva de reformes d'hotels amb vista a l'hivern i les comandes de particulars.
La caixa del Govern és buida
L'Executiu recorre a la fórmula del confirming, un producte financer, per facilitar el cobrament de 140 milions dels seus deutes pendents amb consells, ajuntaments i proveïdors particulars
La manca de liquiditat que pateixen els comptes públics de la Comunitat és alarmant. La difícil situació per la qual travessen totes les administracions s'agreuja en el cas de Balears, segons admeté ahir el mateix conseller d'Economia, Carles Manera, perquè la caiguda dels ingressos tributaris és molt accentuada, pràcticament ja s'ha exhaurit la possibilitat d'endeutament per a enguany i, a més d'això, encara no ha arribat res del nou finançament autonòmic per part de l'Estat. "El problema de liquiditat és molt fort", sentencià Manera.
9.000 milions més per reforçar la banca i facilitar les fusions
La ministra Salgado reconeix que algunes entitats “podrien tenir problemes en els pròxims mesos” pels problemes de liquiditat i el deteriorament dels actius
El Consell de Ministres donà ahir llum verda al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), amb una dotació inicial de 9.000 milions, per reforçar la solvència de les entitats i facilitar les fusions amb vista a millorar-ne l'eficàcia i garantir-ne la viabilitat futura.
En fase terminal
L'activitat dels autocars turístics minva un 20% en l'inici de la temporada, llastada per l'encariment del petroli
L'activitat dels autocars turístics ha caigut entre un 15 i un 20% en relació a l'any passat a causa del descens en l'arribada de viatgers i de l'avanç del turisme independent -que contracta el transport pel seu compte i no a través dels touroperadors-. El mes de maig, la caiguda va ser del 25%, per la qual cosa les empreses han hagut de reduir un 5% el total de places oferides.
El Consell, com un proveïdor més
Haurà d'emprar la fórmula del confirming si vol cobrar els doblers que li deu el Govern. Els bancs li avançaran part dels 40 milions, però la institució insular n'haurà de pagar els interessos
La manca de liquiditat que pateix el Govern per la crisi econòmica és tan severa que negocia amb el Consell de Mallorca per pagar-li part dels 40 milions d'euros que li deu a través de la fórmula del confirming. Igual com fan les empreses que proveeixen de serveis la Comunitat, la institució insular, si vol cobrar, haurà de recórrer als bancs i pagar-ne els consegüents interessos. D'aquesta manera, per tant, la transferència entre dues administracions acabarà tenint un sobre cost per als ciutadans i uns beneficis per a les entitats financeres.
Cauen a la meitat els ingressos del Govern per tributs immobiliaris
La crisi del sector fa que en el primer trimestre davalli un 61% la recaptació de l'Impost de Transmissions i un 47% el d'Actes Jurídics. Suposen 57 milions menys en tres mesos. Si hi sumam l'IVA i l'IRPF, la caiguda és de 150 milions
La crisi, sobretot la immobiliària, afecta amb tota la seva cruesa el Govern. Només durant el primer trimestre d'enguany els ingressos públics per imposts vinculats al sector immobiliari han baixat a la meitat. Però també cauen tots els altres tributs que ingressa la Comunitat Autònoma, bé per l'aturada en el consum o per l'increment de l'atur.
La reforma més gran des del crac del 29
Obama anuncià ahir un paquet de mesures per fer front a la crisi que atorgaran més instruments al Govern per controlar les empreses i més autonomia a la Fed
El president dels Estats Units, Barack Obama, presentà ahir la seva proposta de reforma de l'actual sistema financer, que passa per atorgar més instruments al Govern per controlar o, fins i tot, liquidar grans empreses que puguin posar en perill l'economia del país en cas d'una fallida i per donar més poder a la Reserva Federal (Fed) per evitar en el futur noves crisis com l'actual.
Quan s'apaga la vida a les barriades...
La crisi ha fet canviar la fesomia dels nostres carrers. De cada cop més comerços abaixen la persiana perquè no poden fer front als pagaments. 'Es ven', 'es lloga', 'es traspassa'. És el pa de cada dia
Són, eradicat el bon costum de fer rotlo als parcs i places, l'ànima de les barriades. Allà on el veïnat del tercer segona explica al del quart primera les novetats de tota l'escala; allà on saben com ens agraden les pomes, quina talla de sabates gastam i quin sabó preferim per rentar la roba. Formen la fesomia tradicional dels nostres carrers i els donen vida.
La pitjor crisi des de la II Guerra Mundial
Europa s'enfonsa encara més en la recessió, arrossegada per les grans potències. El PIB alemany cau un 3,8% en el primer trimestre de l'any. El dubte és, encara, si ja ha tocat fons
La festa, per si encara hi ha cap mena de dubte, s'ha acabat. L'economia europea va continuar amb el seu ritme de deteriorament en els tres primers mesos del 2009, quan, arrossegada per la caiguda de les grans potències, tant l'Eurozona com la Unió Europea patiren un retrocés històric del 2,5% en el Producte Interior Brut respecte al darrer trimestre del 2008.
Afedeco aposta per un front comú amb els agents socials
El president de la patronal del Comerç ha criticat les actuacions de totes les administracions en la gestió de la crisi
La Federació d'Empresaris de Comerç de Balears (Afedeco) aposta per formar un front comú entre les diferents patronals i agents socials per unir criteris i esforços en el diagnòstic de l'actual situació de crisi econòmica.
Més de 50.000 milions
Moncloa avalua “de manera molt positiva” les mesures activades amb el Pla E i estima que han suposat una injecció multimilionària per estimular l'economia espanyola. Tanmateix, les considera “insuficients”. Zapatero posarà damunt la taula més iniciatives per generar ocupació la setmana vinent
El Govern està satisfet del Pla E per estimular l’economia, que ha suposat una injecció de més de 50.000 milions d’euros, però considera que no s’ha avançat prou en ocupació, per la qual cosa anunciarà noves mesures en el debat de política general de la setmana que ve. Això asseguraren la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, i la segona, Elena Salgado, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres extraordinari sobre ocupació realitzat ahir per tal de fer balanç sobre el Pla espanyol per a l’estímul de l’economia i de l’ocupació, conegut com Pla E.
Optimisme vs catàstrofe
Antich i Estaràs se situen en els extrems per debatre sobre la crisi econòmica. El president anuncia 85 milions extra per a noves mesures
El president del Govern, Francesc Antich, ha promès avui destinar 85 milions d'euros a intensificar l'acció pública en favor de la recuperació econòmica i la política social, dels quals 15 procediran d'un pla d'austeritat en l'Administració i 70 del nou sistema de finançament autonòmic.
Un debat amb SMS
Mentre Antich explica el seu pla anticrisi, Nadal envia i rep missatges de mòbil. Primer sembla que es comuniqui amb Munar; després, amb Estaràs
Miquel Nadal sembla absent del debat de la crisi. A la primera part hi és i fins i tot aplaudeix la intervenció del president Antich, després se n’anirà i ja no sentirà Rosa Estaràs. Mentre Antich exposa el seu pla anticrisi, Nadal envia i rep missatges SMS des del mòbil, assegut a l’escó de conseller de Turisme. Al principi, cada vegada que n’envia un, Munar es mira el seu telèfon i somriu. I quan el deixa, Nadal es mira el seu i somriu. Després, es repeteix el mateix amb Estaràs, però dura menys temps. Ningú no veu els missatges ni els destinataris, però més d’un dels que seu a l’hemicicle contempla l’escena.
La venda de cotxes cau a la meitat
Les matriculacions d'automòbils i tot terrenys minven a Balears un 53,8% en els quatre primers mesos de l'any
El sector de l’automòbil continua el seu viacrucis. I a les Illes, sense indústria del cotxe pura i dura ni de fabricació de components, la davallada es palpa de manera contundent en la venda de vehicles.
Europa preveu per al 2010 un 20,5% d'atur a l'Estat
Brussel·les vaticina que el PIB espanyol caurà enguany un 3,2% i que el dèficit públic assolirà el 8,6%. Espanya tardarà més que els seus socis a recuperar-se'n
L’economia espanyola caurà enguany el 3,2% i el dèficit públic augmentarà fins al 8,6% del PIB, segons les darreres previsions de la Comissió Europea. El 2010, l’Executiu de la UE creu que l’economia espanyola es contraurà l’1%, mentre que l’atur escalarà fins al 20,5% de la població activa. El dèficit públic no deixarà de créixer i assolirà, si no hi ha canvi de polítiques, el 9,8% del PIB l’any que ve.
Part del nou finançament es destinarà a combatre la crisi
El Govern presenta un paquet amb 17 mesures que generaran un impacte de 100 milions en l'economia, incloent-hi un pla d'austeritat que estalviarà 15 milions
No hi ha xifres tancades, però el Govern té clar que una "part important" de la quantitat addicional que rebin enguany les Balears amb el nou sistema de finançament –l’Executiu espera percebre entre 300 i 600 milions d’euros més que ara– es dedicarà a combatre la crisi per mitjà de dues vies: el reforçament de les polítiques socials destinades als més perjudicats per la recessió i l’impuls de la reactivació de l’economia.
Optimisme:“Espanya derrotarà la crisi”/ Pessimisme:“No hi ha una sortida socialista”
Les darreres dades econòmiques sobre l'atur provocaren ahir un nou enfrontament dialèctic entre els líders dels dos grans partits. Pel president del Govern, la recuperació financera és qüestió de temps. Pel dirigent conservador, Mariano Rajoy, una sortida “ideològica” a la desacceleració és “cosa d'incompetents”
Les alarmistes dades de l’atur fetes públiques divendres han marcat la jornada política del cap de setmana. La visió optimista dels socialistes contrasta amb les crítiques del grup majoritari de l’oposició.
Recepta keynesiana per sortir de la crisi
El director general de la Fundació de caixes d'estalvi FUNCAS, Victorio Valle, apostà ahir a Palma per augmentar la despesa pública “en poques obres, però de gran volum”
"Darrerament, dinar mentre llegesc el diari és gairebé tràgic. Tot és dolent per a l’economia!". Aquesta és la petita confessió amb la qual Victorio Valle, director de FUNCAS, va començar ahir el seu parlament amb motiu de dues sentides efemèrides: del 25è aniversari del Registre d’Economistes Auditors i dels anys del Col·legi d’economistes de les Illes Balears.
Un poc de llum dins la fosca
Enmig de la contracció de les economies de tot el món, l'OCDE veu signes de “positiva millora” en països com França i Itàlia. A Espanya, mentrestant, l'atur és imparable
A la fi una notícia lleugerament esperançadora dins el panorama de foscor que caracteritza l’economia. Els indicadors avançats sobre les perspectives de la conjuntura econòmica a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) apunten "signes de possible millora" en països com França i Itàlia, encara que continuen constatant una contracció en les set grans economies del món.
Les llicències d'obra cauen un 47%
La crisi ha provocat un fort descens, fins a la meitat, de les sol·licituds de permisos per construir a Palma. Fins novembre de 2007, Cort en registrà 1.189 demandes, contra les 630 del mateix període de 2008. Per això, el Consistori hauria deixat d'ingressar uns 18 milions d'€ per aquest concepte
Els efectes de la crisi repercuteixen en els ingressos que havien de generar les llicències d’obra per als comptes de l’Ajuntament de Palma. I és que les sol·licituds de permisos d’obra major a la capital han caigut un 47% en només un any, període que va des del novembre de 2007 fins al mateix mes del 2008, segons les darreres dades registrades i actualitzades pel Departament d’Urbanisme del Consistori.
14 estats de la UE estan en recessió
La crisi s'agreujà a final del 2008, ja que el PIB de la zona euro minvà l'1,6% en el quart trimestre i el de la UE, l'1,5%
L’economia de l’eurozona caigué en el darrer trimestre del 2008 l’1,6% respecte al trimestre anterior, mentre que a tota la UE la contracció va ser de l’1,5%, segons les dades difoses ahir per Eurostat, l’oficina estadística comunitària. Aquestes xifres confirmen que la contracció s’agreujà a final d’any, ja que en el tercer trimestre la minva de l’activitat havia estat del 0,3% tant als països de la moneda única com en els 27.
“Les prestacions, garantides”
La secretària general d'Ocupació anuncia a Palma que la Moncloa aportarà 10.000 milions d'euros extra per assegurar la cobertura social dels aturats
La secretària general d’Ocupació, Maravillas Rojo, assegurà ahir a Palma que el Govern central pot garantir el pagament de les prestacions socials per desocupació a totes les persones que hagin quedat a l’atur i tinguin aquest dret.
“La crisi acabarà quan Déu vulgui”
Leopoldo Abadía, l'autor de la teoria de la crisi ninja amb origen als EUA, exposa al CaixaFòrum de Palma davant més de 300 persones la seva visió de la conjuntura econòmica
"Ja sé quin serà demà (per avui) el titular, quan us digui això, però ho diré igualment: aquesta crisi acabarà quan Déu vulgui; qui en doni dates és perquè és un optimista". Així responia ahir als periodistes Leopoldo Abadía (exprofessor de política d’empresa de l’IESE de la Universidad de Navarra) la suada pregunta ‘Quant durarà aquesta crisi?’, que gurus econòmics de tota casta han intentat contestar els darrers mesos.
Mallorca, en millor posició per a l'estiu
El director de l'Oficina de Turisme de Londres afirma que l'illa és una destinació “preferent” per als britànics i que tancarà l'any amb un descens del 5% de les vendes
La demanda de turistes britànics per les Balears arrossega un descens del 7%, per sota de la mitjana de l’Estat, del 20%, encara que afecta de manera molt diferent cada illa. Mallorca podria acabar l’any amb un retrocés de les vendes no superior al 5%, les d’Eivissa, amb un descens del 17%, són "fàcilment recuperables" i només la situació de Menorca, amb una caiguda del 22%, és "preocupant".
“Assumeixo aquest risc perquè se'n parli, i molt”
Enric Duran és a la presó per estafa i falsedat documental des de dijous passat. Conscient d'aquesta possibilitat, fa uns mesos deia que la intenció del seu “robatori” era obrir el debat de la lluita anticapitalista
"Quan vaig començar la meva acció, ho vaig fer perquè comptava amb el risc que podria anar a la presó, i ara que sé l’impacte que ha tingut l’acció, puc estar-ne més segur. Estic disposat a assumir aquest risc si serveix per augmentar les mobilitzacions". Són paraules d’Enric Duran, el jove que demanà 492.000 euros en 68 préstecs a 39 entitats bancàries diferents avalat per factures i nòmines que ell mateix es fabricà, en una entrevista que concedí l’octubre passat a aquest diari. Havia transcorregut poc més d’un mes des que s’amagà fins que féu pública la seva acció.
Les queixes contra els bancs es disparen
Les reclamacions al Banc d'Espanya creixen un 53,5% en el quart trimestre del 2008. Citibank, Cetelem i OpenBank són les entitats més denunciades i la Caixa, la que menys
El Banc d’Espanya rebé 2.238 reclamacions i queixes en el quart trimestre de 2008, un 53,5% més que en el mateix període de 2007 i un 23% més que en el trimestre anterior, segons l’informe del Servei de Reclamacions de l’organisme supervisor. Citibank, Banc Cetelem i OpenBank van ser les entitats més reclamades i la Caixa, la que menys.
S'ha arribat al fons del pou
L'Associació de Constructors creu que el sector recuperarà enguany “l'activitat i l'ocupació” gràcies a la iniciativa pública, després que l'edificació caigués un 38% el 2008 i amb 15.000 aturats més
Els constructors de les Illes comencen a veure "el fons del pou" en què ha caigut el sector en els darrers mesos i estimen que enguany sembla que se n’iniciarà la recuperació. Així ho exposà ahir el president de l’Associació de Constructors de Balears, Sebastià Pastor, qui pronosticà amb les dades a la mà que el sector experimentarà enguany una recuperació "tant d’ocupació com de l’activitat".
Ajudes sí, però només per als bancs “solvents”
Només a les entitats bancàries "solvents". El vicepresident segon del Govern, Pedro Solbes, va advertir ahir que l’Executiu donarà suport a les entitats financeres que hagin actuat "correctament" i que no tinguin greus problemes de solvència, però les que no compleixin aquestes condicions hauran de deixar de ser "jugadors" del sistema.
Guerra sense bales als súpers
Els grans supermercats s'han llençat a una batalla per prendre clients a la competència apel·lant a la baixada de preus per combatre la crisi. El descens del consum n'ha fet saltar les alarmes
La crisi del consum també afecta els béns de primera necessitat. Després d’anys de beneficis desorbitats gràcies a la multiplicació dels marges comercials, les grans cadenes de supermercats han començat a acusar el descens d’ingressos per l’aparició de competidors que ofereixen preus més baixos.
Amb la crisi, menys nouvinguts
La secretària d'Estat d'Immigració assegura que el fet era previsible, tenint en compte la taxa de desocupació de la població estrangera, que atribueix a “les reagrupacions”
La secretària d’Estat d’Immigració i Emigració, Consol Rumí, assegurà ahir que per primera vegada des de fa deu anys s’ha reduït l’arribada d’immigrants a l’Estat. Després de la presentació de l’Anuari de la immigració a Espanya 2008, Rumí destacà que l’augment de la taxa de desocupació de la població estrangera l’any passat no va ser per destrucció d’ocupació, sinó pel creixement de la població activa, "una mica previsible quan s’autoritzen les reagrupacions".
El port de Palma no s'amplia per manca de doblers
L'Autoritat Portuària no troba finançament privat per dur a terme el macroprojecte. Francesc Triay confia que el viatge d'Antich a Brussel·les hagi servit per obtenir doblers procedents del Fons de Cohesió
L’Autoritat Portuària de Balears, a causa de la crisi, no troba finançament privat per tirar endavant el macroprojecte d’ampliació del Port de Palma, segons infomà ahir el president de l’entitat, Francesc Triay. El cost d’aquesta infraestructura, plantejada per incentivar el turisme de creuers, supera els 1.000 milions d’euros i suposaria un gran impacte ambiental. El mateix funcionament de l’organisme, autogestionat amb les taxes dels vaixells que entren i surten dels ports, fa inviable percebre fons estatals. La dependència de la iniciativa privada provoca que, de moment, el projecte estigui returat. "No és que pensem que l’ampliació del port hagi deixat de ser necessària. Senzillament succeeix que, ara, ens han vingut mal dades i no trobam com poder-la finançar", manifestaren fonts de l’organisme estatal que es cuida de la gestió de la majoria de ports de Balears.
Optimisme mallorquí a Arco malgrat la crisi
Només dues galeries de Mallorca participen enguany en la fira madrilenya que inauguren avui els prínceps
Balears no està de moda per a l’organització de la fira internacional d’art contemporani Arco 09 (recinte firal de Madrid, Ifema, 11-16 febrer), que serà inaugurada de manera oficial avui pels prínceps d’Astúries. Si l’any passat quatre galeries mallorquines –han arribat a ajuntar-se’n fins a vuit– van participar en un dels cinc esdeveniments culturals més importants del món, en aquesta 29a edició, marcada per la crisi, només n’hi figuren dues: Pelaires i Maior.
El PP ciutadellenc recrimina als socialistes que rebutgin "qualsevol possibilitat d'acord"
La secretària general del PP menorquí, Antònia Gener, ha negat que la situació financera de l'Ajuntament pugui ser un obstacle per a l'acord, ja que "molts consistoris" pateixen la manca de finançament
La secretària general del Partit Popular de Menorca, Antònia Gener, ha censurat la decisió del PSOE de descartar qualsevol possibilitat d'acord amb el PP per conformar una nova majoria de govern en Ciutadella.
Els treballadors de Buades inicien les mobilitzacions pel tancament de l'empresa
Ja no hi ha marxa enrere. Ahir dematí, els directius de Casa Buades van informar el comitè d’empresa de la seva decisió de tancar la fàbrica de Binissalem i de dur a terme l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) com a única sortida possible davant de les pèrdues que al·lega l’empresa i que ascendeixen a 44 milions d’euros. Així, els treballadors van iniciar ahir mateix les mobilitzacions per denunciar la situació i van sortir dels seus llocs de feina a les dues del migdia sota un ambient de crispació i de tristesa.
L'aerolínia AeBAL canvia el seu nom per Quantum Air i s'endú la seu social a Madrid
Aerolínies de les Balears (AeBAL), que va ser comprada el gener passat per l’empresari Antonio Mata, canviarà el seu nom pel de Quantum Air i traslladarà la seu de Mallorca a la localitat madrilenya d’Alcobendas, segons varen informar ahir fonts de la companyia.
Devers 600.000 persones se'n van a l'atur als EUA
"Una notícia devastadora". Així qualificà ahir el president nord-americà, Barack Obama, la pèrdua d’ocupacions de gener, que, al seu parer, posa en relleu la necessitat d’una acció immediata per reactivar l’economia.
Pagar la hipoteca serà molt més fàcil
El Govern amplia la moratòria hipotecària pels ciutadans amb problemes econòmics i el termini per retornar els doblers creix de deu a quinze anys
Estirar una mica més la corda dels préstecs hipotecaris. Els ciutadans amb dificultats econòmiques que s’acullin a la moratòria hipotecària de dos anys, posposada fins a l’1 de març, disposaran de fins a 15 anys –5 més dels prevists inicialment– per tornar els doblers ajornats, segons va aprovar ahir el Govern.
La crisi no pot amb l'obra de Joan Miró
Dos quadres de l'artista català superaren les expectatives de la casa Sotheby's. Un es vengué per dos milions d'euros
Dues obres de Joan Miró que Sotheby’s va vendre despús-ahir a Londres superaren el preu més alt de sortida que havia estimat la casa de subhastes. Això demostra que, fins i tot en temps de crisi, sempre hi ha fortunes disposades a endur-se a casa una gran obra d’art com Dones i ocell dins la nit, una tela mironiana que en la licitació arribà fins als dos milions de lliures, de manera que doblà les expectatives del venedor.
Davos alerta d'una crisi social
El Fòrum econòmic conclogué ahir en un ambient de pessimisme i amb totes les mirades posades en les possibles reaccions de la població davant la desesperació que pot provocar la crisi mundial
El Fòrum econòmic de Davos tancà ahir l’edició més pessimista de la seva història en alerta màxima, ja que la severa crisi econòmica podria crear reaccions socials violentes i el ressorgiment del nacionalisme i del proteccionisme a favor del "cametes em valguin". El fundador del Fòrum econòmic mundial, que es du a terme a la localitat suïssa de Davos, Klaus Schwab, digué que, sens dubte, aquesta edició ha estat la més fosca des del punt de vista econòmic.
Spanair vola cap a Barcelona
El grup d'inversors catalans firma la compra del 80% de l'aerolínia. El Govern hi acordarà el manteniment dels llocs de feina i la connectivitat amb les Illes
L’arribada d’Spanair a l’aeroport barceloní del Prat és de cada vegada més a prop. La nova societat Iniciatives empresarials aeronàutiques (IEASA), participada per institucions i empresaris catalans, ha adquirit al grup SAS el 80,1% de l’aerolínia.
Volen els comptes de Teka
Després de la primera reunió entre treballadors i gerència sobre l'expedient de regulació d'ocupació de Buades, que dilluns es presentarà davant la Conselleria de Treball, s'ha acordat una altra reunió per al proper dimecres per tal de facilitar la informació de tot el grup que demanen els empleats
"Ens falta documentació per poder fer una valoració econòmica més exhaustiva, concretament la comptabilitat del grup Teka". Amb aquestes paraules va valorar ahir el secretari d’acció sindical d’UGT a Balears Manuel Pelarda, la primera reunió entre el comitè d’empresa de Casa Buades i els directius de l’empresa.
13.000 aturats de Balears no cobren cap prestació
L'Arxipèlag tancà el 2008 amb 69.500 persones a l'atur i una taxa de desocupació del 12,32%, segons l'EPA
Un total de 13.000 persones de Balears no cobren la prestació per desocupació, 2.000 de les quals no tenen cap experiència laboral, segons una estimació provisional del Govern.
Francesca Vives es mostra “sorpresa” per l'ERO de l'empresa Buades
La consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives ha assegurat avui que la notícia de l'inici de les negociacions de la companyia d'aixetes Buades amb el comitè d'empresa per iniciar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a la totalitat de la plantilla, l'ha “sorprès”.
“El pitjor moment de la crisi, enguany”
Solbes donà a conèixer unes previsions no gens optimismes: l'economia es contraurà per primer cop en 16 anys i augmentarà el dèficit
Una vegada més, hi ha rectificacions en les previsions econòmiques del Govern. Com és de suposar... no gens optimistes.L’economia espanyola es contraurà el 2009 per primera vegada en setze anys, ja que caurà un 1,6%, i la crisi farà que en aquest exercici els comptes públics registrin un dèficit del 5,8% del PIB.
L'aigua no es beu però la crisi arriba endins
Asaja demana al Govern que assumeixi els 11 milions d'euros que els pagesos han perdut a causa del mal temps
La patronal agrària Asaja reclamà ahir que la Conselleria d’Agricultura i Pesca assumeixi les elevades pèrdues provocades pel mal temps al camp balear, que ascendeixen fins als 11.037.000 euros. Segons informà Biel Company, secretari de l’entitat, "es farà arribar aquesta petició a la consellera Mercè Amer durant la reunió del consell agrari", que tindrà lloc demà mateix.
Els editors no es vinclen a la crisi, però la noten
La majoria d'editorials mallorquines creu que la conjuntura econòmica del 2009 no baratarà gaire les vendes. Així mateix, les indústries més petites reduiran el nivell de producció durant els primers mesos de l'any a “l'expectativa de com evoluciona”
"L’edició en català està en crisi permanent, no només ara". La majoria dels editors illencs estan d’acord amb l’afirmació de Toni Xumet (El Salobre) sobre el panorama editorial que els espera aquest 2009. Bona part de les empreses consultades per dBalears estan a l’expectativa per veure com encararan aquest nou any, amb la mirada fitada a passar els primers mesos sense grans "revolucions", però sense vinclar-se davant la nova conjuntura econòmica.
Kawasaki anuncia la seva retirada del mundial de motociclisme per la crisi
Kawasaki Heavy Industries, un dels principals fabricants de motocicletes del Japó, ha anunciat avui que es retirarà del mundial de motociclisme MotoGP des d'aquest any a causa de la crisi econòmica global, segons ha informat avui Kyodo.
Ofegats pels impagaments
Els distribuïdors d'alimentació i de begudes denuncien que hotelerers i restauradors ajornen el pagament de les factures. Aquesta falta de liquiditat deixa moltes de Pime amb l'aigua al coll
El sector de la distribució d’aliments i begudes de les Balears té l’aigua al coll. Les empreses que es dediquen a aquest negoci, proveïdores de restaurants, bars i hotels de les Illes, acusen els efectes de la crisi perquè de cada vegada més els seus clients ajornen els pagaments de les comandes que han fet. Els més pessimistes creuen que la situació és crítica i avisen que, si no millora, molts de negocis hauran de tancar.
Novembre negre
La crisi i la tardor no afavoreixen el turisme de les Illes en un mes en què baixen les pernoctacions un 27%
El mal temps i la crisi econòmica desplaçaren les Balears del mapa el mes de novembre, que es convertí en un mes negre per al turisme a les Illes. Els hotels de les Illes registraren en aquest període 508.146 pernoctacions, un 27% menys que el mateix mes de l’any anterior, gairebé el triple menys pel que fa a la mitjana estatal, on les pernoctacions caigueren un 10,6%.
“L'esclavatge no resoldrà la crisi”
El Parlament europeu vota avui l'ampliació de la jornada laboral a 65 hores setmanals, amb l'oposició del Govern espanyol i el compromís que a l'Estat no es ratificarà. Ahir almenys 8.000 sindicalistes s'hi manifestaren en contra a Estrasburg
Treballar 65 hores a la setmana? Idò, no. Això és, almanco, el que rebugen els 8.000 sindicalistes que ahir es manifestaren a Estrasburg contra la directiva europea que pretén ampliar la jornada laboral a 65 hores setmanals (en lloc de 48) i que avui el Parlament Europeu decidirà si aprovarà o no. El secretari general d’UGT a Balears, Lorenzo Bravo, denuncià que "la crisi no se soluciona amb l’esclavatge" que proposa aquesta directiva. Amb les mateixes paraules s’expressà el màxim responsable d’UGT a l’Estat.
Un pla de 200.000 milions
Els líders europeus conclouen la cimera amb grans acords per reactivar, una vegada més, l'economia. Alemanya, reticent en un primer moment, acceptà la proposta de la CE, sempre que cada país pugui aplicar les mesures com millor li convingui
La segona i darrera jornada de la cimera que ha reunit durant dos dies els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea a Brussel·les, finalitzà ahir amb un acord econòmic per fer front a la crisi financera de 200.000 milions d’euros o, cosa que és el mateix, l’1,5% del PIB, que serviran per promoure l’activitat i l’ocupació.
Els líders europeus cercaran un acord sobre estímul fiscal i canvi climàtic
Els Vint-i-set oferiran garanties a Irlanda per preparar el camí d'un segon referèndum que desbloquegi el Tractat de Lisboa
Els caps d'estat i de Govern de la UE buscaran en la cimera que comença avui a Brussel·les un acord sobre el pla d'estímul fiscal de 200.000 milions d'euros proposat per Brussel·les per sostenir la demanda i combatre la recessió econòmica. També han de trobar un compromís sobre el paquet de mesures per a posar en pràctica els objectius que s'ha fixat la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic, el denominat triple 20 per a 2020.
Munar tanca un 2008 en què “no tot han estat bones notícies”
La presidenta del Parlament confia que l'any que ve no continuïn la crisi econòmica ni els “molts temes als jutjats”
El Parlament de les Illes celebrà ahir migdia la tradicional copa de Nadal amb els representants dels mitjans de comunicació. La presidenta de la Cambra, Maria Antònia Munar, aprofità el seu discurs per admetre que a l’any 2008 que es tanca "no tot han estat bones notícies". Munar apuntà a la crisi econòmica i a les dificultats actuals que se’n deriven, com també als "molts temes en els jutjats" que s’investiguen a dia d’avui a Balears.
La pitjor crisi en 50 anys
Les pèrdues del transport aeri poden arribar enguany als 3.900 milions d'€. El 2009 serà un altre any “difícil”
Ens trobam davant el pitjor escenari dels darrers 50 anys per al sector aeri. I és que les aerolínies perdran enguany 3.900 milions d’euros i el 2009, uns 2.000 milions més, segons alertà ahir el director general de l’Agència Internacional del Transport Aeri (IATA), Giovanni Bisignani. Una opinió que comparteix Felipe Navío, president de l’Associació Espanyola de Companyies Aèries (AECA).
La crisi passa factura
Sineu ha estat un dels pobles on més s'ha viscut el boom urbanístic dels darrers anys, però la crisi del sector ha fet que enguany els ingressos a l'Ajuntament per llicències d'obra hagin baixat en picat
La crisi del sector de la construcció ha tingut efectes també en el si de l’Ajuntament de Sineu, on els ingressos per llicències d’obra han baixat considerablement l’any 2008. Mentre que en anys anteriors l’Ajuntament concedia al voltant de 170 llicències anuals, des de principi de 2008 només se n’han atorgades 132, gairebé 40 menys que en exercicis anteriors.
La Seguretat Social tancarà 2009 amb superàvit, segons Corbacho
El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha manifestat avui que la Seguretat Social acabarà aquest any amb més de 10.000 milions d'euros de superàvit i ha afegit que les previsions apunten que l'any 2009 també es tancarà amb superàvit.
200.000 milions per salvar la crisi
La Comissió Europea proposa als 27 que posin en marxa un paquet de mesures per superar la situació de recessió
Estam davant una crisi excepcional i la resposta també ha de ser excepcional. Per això, la Comissió Europea va demanar ahir als Vint-i-set que es destinin 200.000 milions d’euros, equivalents a l’1,5 per cent del PIB de la UE, per superar aquesta etapa de recessió generalitzada. Segons va explicar en roda de premsa el president de l’Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso.
La crisi durà un 20% més de gent als menjadors
El Consell detecta un “fort increment” en la demanda de serveis socials. Ja ha afegit 300.000 € a la partida de la renda mínima d'inserció. Les declaracions de risc de menors han augmentat un 50% en tres mesos
Els Serveis Socials del Consell detecten un increment en la demanda de determinades prestacions per la crisi econòmica que els farà canviar les previsions per a 2009. La crisi farà augmentar entre un 15% i un 20% els serveis de menjadors socials, incrementarà la demanda de serveis d’acolliment per a gent amb risc d’exclusió i obligarà a augmentar la partida de la renda mínima d’inserció.
Cort apuja tributs en plena crisi
Els pressuposts, aprovats ahir, preveuen generar més ingressos amb l'increment de taxes i d'imposts. Recórrer a l'endeutament no basta i l'equip de Calvo tampoc no garanteix que no es generi dèficit
Recórrer a l’endeutament no bastarà. Cort apujarà les taxes i els imposts municipals a partir de 2009 per afrontar uns pressuposts de crisi que preveuen generar ingressos per mitjà dels tributs dels ciutadans. Els pressuposts municipals, que s’aprovaren ahir de manera inicial amb els vots en contra del PP, preveuen generar ingressos per aquesta via sense cap garantia que no s’arribi a una situació de "dèficit".
La crisi triplica la morositat
La taxa passa del 0,77% el setembre de 2007 al 2,54% en un any. Les caixes tornen a superar els bancs i cooperatives
La morositat dels crèdits concedits per bancs, caixes d’estalvi i cooperatives de crèdit a particulars i empreses es triplicà el setembre fins al 2,543%, la taxa més alta des d’abril de 1998, segons les dareres dades del Banc d’Espanya. Aquesta situació podria anar a empitjorant, ja que la mateixa entitat reguladora advertia recentment que la morositat podria elevar-se fins al 9% l’any que ve.
L'encontre més esperat
Zapatero arribà anit a la Casa Blanca, on fou rebut per Bush, per participar a la cimera el G20 que tractarà la crisi
A la fi. El cap del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, arribà anit a la Casa Blanca per primer pic des que assolí el poder el 2004 i només dos mesos abans que George W. Bush deixi la presidència dels EUA.
L'Eurozona entra en recessió
L’economia de l’Eurozona ha entrat en recessió, segons informava ahir l’oficina d’estadística comunitària (Eurostat), les dades de la qual mostraven que el PIB de l’àrea caigué el 0,2% entre juliol i setembre, com va succeir entre abril i juny.
Dos de cada deu ciutadans de les Illes són pobres
Uns 200.000 residents a Balears no superen el llindar de la pobresa. És a dir, tenen uns ingressos inferiors als 6.800 euros l'any. A més, s'hi ha de sumar un 30 % de població “vulnerable”. Segons alerta Càritas Mallorca, la situació empitjorarà el 2009 si no s'apliquen mesures econòmiques efectives
Aproximadament dues de cada deu persones –concretament un 18,7% de la població– residents a Balears són pobres. És a dir que devers 200.000 habitants de les Illes no arriben als 6.800 euros d’ingressos a l’any, quantitat establerta com a llindar de la pobresa a l’Estat espanyol.
La pitjor crisi des de l'11-S
El fre del consum als EUA provoca en el tercer trimestre d'enguany una contracció del 0,3% del PIB nord-americà
L’economia dels EUA sofrí en el tercer trimestre d’enguany una contracció del 0,3%, la major des de 2001, quan l’Estat va viure la seva darrera recessió, a causa de la forta caiguda en els ingressos personals i en el consum. Aquestes dades dibuixen un panorama totalment recessiu en la major economia del món, encara que, segons la visió clàssica dels experts, es necessiten dos trimestres consecutius de contracció per considerar que existeix recessió.
Obama apel·la al vot de la classe mitjana per acabar amb la crisi
El senador demòcrata Barack Obama s'ha presentat aquesta nit davant del poble nordamericà com l'únic candidat capacitat per treure el país de la greu crisi econòmica que passa, en un missatge electoral de trenta minuts emès per les principals cadenes de televisió del país en què ha demanat el vot de la classe mitja treballadora per «canviar junts el país i el món» a partir del 5 de novembre. Unes hores més tard, el candidat demòcrata a la Casa Blanca proseguí el seu periple i ha comparegut avui a Florida acompanyat per l'expresident Clinton, esvaint qualsevol signe de discrepància.
L'estat holandès injecta 3.000 milions d'euros a l'asseguradora Aegon
La companyia d'assegurances holandesa Aegon ha rebut una injecció de capital estatal de 3.000 milions d'euros, va indicar avui el ministeri de Finances.
El Govern Bush inicia aquesta setmana la compra d'accions a nou bancs
El Departament del Tresor nordamericà ha firmat acords amb nou bancs i iniciarà aquesta setmana la compra, per uns 125.000 milions de dòlars, d'accions de les institucions privades, segons va informar avui un funcionari del Govern.
Les Pimes exhibeixen el seu “coret”
El I Congrés de la Responsabilitat Social de les petites i mitjanes empreses conclou a Palma
Donar suport a la conciliació de la vida laboral i familiar, cuidar el medi ambient, defensar els principis d’igualtat entre homes i dones, o col·laborar en projectes de comunitats locals. Tot això es pot fer sense renunciar al benefici econòmic si vosté és propietari d’una empresa. Com? Aplicant els valors d’allò que es diu Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Empresarial (RSE).
LTE salva els 150 empleats de Palma
El pla de viabilitat de l'aerolínia, que no inclou un Expedient
Els 150 treballadors que la companyia xàrter LTE International Airways té empleats a les oficines de Palma estan salvats. Així ho comunicà Michael Harrington, el conseller delegat de la companyia, als representants del comitè d’empresa dijous a vespre.
Vicens presenta la seva dimisió com a portaveu d'UM al Parlament
El diputat renuncia dos dies després de declarar davant el jutge pel cas Son Oms
Bartomeu Vicens continúa aferrant-se al seu escó parlamentari, que li atorga la condició d’aforat davant la Justícia, tot i que aquest matí ha signat la seva renúncia com a portaveu parlamentari d'UM. Així, Josep Melià es converteix en el nou portaveu de la formació nacionalista. Vicens sembla així voler donar per tancat el torcebraç que obri ell mateix en la jornada d'ahir quan qüestionà que l'executiva del partit fos competent per a imposar la seva decisió de rellevar-lo.
Zapatero anuncia un crèdit per la compra d'actius de 10.000 a 30.000 milions
Les mesures són considerades favorables per part del Banc Central Europeu i volen garantir que el finançament arribi a empreses i ciutadans
El president José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciar avui que el Govern central aprovarà un crèdit extraordinari de 10.000 milions d'euros ampliables fins als 30.000 milions per permetre, en el que queda d'any, la compra d'actius a les entitats financeres.
La crisi, una oportunitat per aturar la cobdícia
El Centre Universitari Ariany celebrà la XV Jornada d'estudi per a empresaris
"Cal posar ordre a la cobdícia i recuperar la idea que allò important és el client". Feliciano Fuster, president d’honor d’Endesa, resumí així l’eix central de la Jornada d’estudi per a empresaris, la quinzena edició de la qual se celebrà ahir a la Carrotja, a Campos. L’encontre, que organitza el Centre Universitari Ariany, incidí en L’empresa: perspectives, reptes i estratègies, sobretot en com afrontar l’actual situació de crisi, propiciada, segons l’organitzador de l’esdeveniment, per "la pèrdua de valors importants". "Els rics volen ser més rics, la qual cosa ha portat a la precipitació i a deixar de mantenir conceptes bàsics", afirmà Fuster.
LTE cerca doblers per continuar volant
La direcció de l'aerolínia sol·licitarà una injecció de liquiditat als accionistes o demanarà inversors externs
L’aerolínia amb seu a Palma LTE sol·licitarà una injecció de liquiditat als seus accionistes majoritaris, el grup italià My Way Airlines Srl, o bé cercarà inversors externs per resoldre la seva problemàtica i evitar el concurs de creditors. Això informà ahir el director general de l’aerolínia, Michael Harrington, i el responsable de l’operativa regular, Pablo Roig.
Microcrèdits contra la crisi
Cort impulsa el programa Xarxa Palma per a la prevenció de les situacions de risc social derivades de la conjuntura econòmica. Els Serveis Socials han detectat un increment de la demanda d'ajuda
L’Ajuntament de Palma proposarà a les entitats financeres el llançament de microcrèdits a baix interès per a aquelles famílies que es trobin en una situació temporal de dificultat econòmica. La mesura fou anunciada ahir pel segon tinent de batle i regidor de Benestar Social, Participació i Cultura de Cort, Eberhard Grosske. Ara queda per veure si bancs i caixes s’avindran a donar suport a la mesura, després que els darrers mesos han restringit de manera notable la concessió de crèdits i d’hipoteques. La proposta, que encara no ha estat presentada formalment a les entitats financeres, s’emmarca en el paquet d’actuacions previstes en el programa Xarxa Palma, destinat a prevenir situacions de risc social motivades per l’actual context de crisi econòmica.
Almunia: s'ha afrontat amb èxit el més dur de la crisi però hi haurà segona onada
El comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, va assegurar avui que amb les últimes decisions adoptades a Europa i els Estats Units s'ha afrontat amb èxit “el més difícil de la crisi”, encara que va advertir que hi haurà una segona onada per la caiguda de l'activitat.
Zapatero augura fusions entre els bancs per la crisi
El president del Govern es mostra partidari de donar suport als processos de reestructuració del sector financer per reforçar-lo davant la crisi econòmica
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, augurà ahir processos de fusions i de reestructuracions en el sistema financer espanyol accelerats per la crisi actual, i afirmà que, si finalment es duen a terme «s’hi haurà de col·laborar per aconseguir un mapa més racional, competitiu i eficaç» del sistema. «Quan hi ha un moment com aquest, de crisi greu, és probable que es produeixin no tan sols a Espanya.
Mesures fiscals contra la crisi
El Govern aprova un decret llei per a una reducció dels tributs autonòmics sobre la creació d'empreses i el lloguer d'habitatges. En el segon cas afecta els joves menors de 36 anys, els discapacitats i les famílies nombroses. Formen part del pla anunciat per Antich el juliol passat
Els darrers consells de Govern s’estan centrant en l’aprovació de les 13 mesures econòmiques per afrontar la crisi que el president, Francesc Antich, anuncià el juliol passat al Parlament. Si fa una setmana es posà en marxa l’anomenat "pla de xoc" contra l’atur, ahir l’Executiu aprovà un decret llei que inclou un grapat de disposicions tributàries que pretenen dinamitzar d’una banda l’activitat productiva i l’ocupació.
El Govern aprova una bateria de mesures tributàries per fer front a la crisi econòmica
El Consell de Govern va aprovar avui un decret llei de Mesures Tributàries amb el qual l'Executiu preveu reactivar l'activitat econòmica de les Balears i ajudar els col·lectius socials més vulnerables, a través de beneficis fiscals que suposaran un estalvi als contribuents de 57 milions d'euros.
El Govern holandès assigna 20.000 milions per a les empreses financeres del país
El Govern d'Holanda assignarà 20.000 milions d'euros de capital per protegir les companyies financeres del país, va anunciar ahir el ministre d'Economia, Wouter Bos, i el governador del banc central, Nout Wellink.
Els tipus baixen
Per primer pic en la història, els principals bancs centrals acorden rebaixar de mig punt percentual els tipus d'interès. A l'Eurozona s'abaixaran del 4,25 al 3,65%. Amb aquesta mesura es volen reduir les tensions existents als mercats financers i els seus efectes sobre el creixement econòmic. Govern, partits, sindicats, consumidors i patronals es mostren satisfets
La Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu (BCE), als quals s’uniren els bancs centrals d’Anglaterra, Suècia, el Canadà i Suïssa, es coordinaren ahir per abaixar els tipus d’interès mig punt percentual, en una acció conjunta contra la crisi financera...
Marca blanca contra la crisi
Els productes sense nom comercial representen un terç del que venen els grans supermercats pels baixos preus
Les polítiques d’estalvi dels supermercats es basen, avui dia, a potenciar de manera descarada les marques blanques. Aquests són productes que empreses de primera categoria fabriquen sota el nom dels súpers.
Anar per feina per derrotar
Els quatre països europeus pertanyents al G8 es reuneixen per concretar mesures contra “la crisi més greu des de la Segona Guerra Mundial”. Donar suport a bancs i financeres és un dels punts principals
La minicimera dels quatre països europeus del G8 (França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia) finalitzà ahir a París amb diversos acords, entre els quals hi ha el de donar suport als establiments bancaris i financers en dificultats per la crisi actual. Així, es pretén evitar conseqüències majors, encara que, per al ciutadà del carrer, aquestes mesures poden semblar inconcretes i abstractes.
Fins a 20.000 € assegurats
La Conselleria d'Economia trasllada un “missatge de tranquil·litat” a les famílies. Els doblers estan sans i estalvis als bancs perquè el sistema financer espanyol és “solvent”. El Fons de Garantia de Dipòsits els protegeix, però “convé estar alerta”
Les sacsejades financeres d’aquesta setmana han provocat una "espantada generalitzada" dels estalvis que moltes famílies tenien confiats als bancs.
Atac de flanc i mal càlcul de resposta
Els munaristes cometeren l'errada de llançar-se a l'ofensiva amb el seu centre debilitat
L’art de la guerra i dels torcebraços polítics ens ensenya que mai no s’ha de plantejar una batalla quan es té el centre debilitat. Aquesta lliçó val per l’actual pugna dins UM amb un Miquel Nadal que n’ha sortit vencedor. No basta el coratge que demostrà Maria Antònia Munar en seure’s devora Francesc Buils a la reunió del consell polític de divendres passat.
De brega pels pressuposts
Els doblers preocupen a tothom i als polítics, i amb la crisi, més que mai. Els comptes no surten fàcilment
"Un exercici de patriotisme", ni més ni menys li demanava ahir el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, al principal grup de l’oposició, el Partit Popular. El tema dels Pressuposts Generals de l’Estat sempre ha estat una discussió ben candent entre els partits.
Estats Units llança un paquet de mesures per frenar la crisi
El president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, el secretari del Tresor, Henry Paulson, i els líders del Congrés dels EE.UU. van acordar avui llançar un paquet de mesures legislatives de manera “expeditiva” per afrontar la crisi.
Antich demana confiança en el Govern i els agents socials i econòmics
La constitució de la Taula de Seguiment de l'Economia balear vol donar compliment a les mesures proposades al Parlament per fer front a la crisi
El president del Govern, Francesc Antich, va llançar avui un “missatge de confiança” als ciutadans i als sectors econòmics, perquè totes les institucions i els agents socials “faran pinya i treballaran junts amb totes les energies i en la mesura de les seves possibilitats” per pal·liar al màxim els efectes de la crisi.
La Reserva Federal aportarà 85.000 milions de dòlars per salvar l'asseguradora AIG
La Reserva Federal dels Estats Units va anunciar avui que va arribar a un acord per rescatar la companyia d'assegurances American Internacional Group (AIG) de la crisi financera, amb un préstec urgent de 85.000 milions de dòlars.
El PP crearà comitè d'especialistes per assessorar les famílies davant la crisi
El PP balear crearà la pròxima setmana un comitè d'especialistes en economia que estudiarà mesures a fi d'assessorar les famílies de les illes sobre l'actual situació econòmica de crisi.
Rajoy retreu a Solbes que no hagi fet res per fer front a la crisi
El president del PP, Mariano Rajoy, ha retret avui al vicepresident econòmic, Pedro Solbes, que no hagi fet res, “ni bo ni dolent”, per fer front a la crisi econòmica i li ha recordat que generar confiança és una de les claus per sortir d'ella.
Nadal diu que és “prest” per parlar de bloqueig d'UM als pressuposts per a 2009
El president d'Unió Mallorquina (UM) i tinent de batle de Palma, Miquel Nadal, ha dit avui que “encara és prest” per parlar d'un possible bloqueig per part de la formació nacionalista als pressuposts per a 2009 en les diferents administracions en les quals forma part del govern de pacte.
La inversió en la construcció a Balears cau enguany un 45 per cent fins maig
Els constructors vaticinen que el 2008 es tancarà amb creixements negatius superiors al 15 per cent
La inversió bruta en el sector de la construcció a les Balears va descendir un 45 per cent en els cinc primers mesos de 2008 respecte al mateix període de l'any anterior, una caiguda que afecta tant l'edificació privada com l'obra pública.
El PP aposta per invertir en el turisme i reduir la despesa per pal·liar la crisi
La formació recrimina a Antich que encara no s'hagi reunit amb Estaràs per afrontar conjuntament la situació
El Partit Popular va sostenir avui que les principals mesures “necessàries” per afrontar la crisi que està vivint la comunitat autònoma, passen per centrar els pressuposts de 2009 en una “aposta decidida” pel turisme, com a principal motor de l'economia de l'arxipèlag, i en una reducció de la despesa pública, d'“almenys un 20 per cent".
Els autònoms experimenten un destacable augment d'afiliats i demanen al Govern “mesures de xoc”
Els autònoms han reclamat al Govern que apliqui “mesures de xoc” per ajudar al seu sector, després de destacar la contribució d'aquests treballadors per pal·liar la situació econòmica adversa amb l'augment del 4,76 per cent d'afiliats a les Balears a aquest règim en l'últim any.
Antich està “molt preocupat” ja que “costarà feina” recol·locar els aturats de la construcció
Advoca per “executar tota l'obra pública” per fer front a aquesta situació i assegura que no disminuiran les inversions en 2009
El president del Govern, Francesc Antich, va reconèixer avui estar “molt preocupat” per l'increment de l'atur el mes de juliol en 2.998 persones, registrant el major augment del conjunt del país (8,12 per cent), que ho va atribuir a les “dificultats” per les quals està passant la indústria de la construcció.
CCOO diu que les dades d'atur mostren que els serveis “no estiren prou de l'ocupació”
El secretari de Formació i Ocupació de CCOO a Balears, Rafel Borrás, ha opinat que les últimes dades de l'atur del mes de juliol mostren que el sector serveis “no tira prou de l'ocupació”, ja que acumula nous aturats mes a mes.
“Per molt traumàtic que sigui, Spanair se'n sortirà”
Àlvaro Middelmann és el màxim responsable d'Air Berlin a l'Estat. Analitzam amb ell la situació del transport aeri, que no passa pel seu millor moment. Així i tot, el directiu de l'aerolínia assegura que “el sector no està en crisi, perquè nosaltres no som uns especuladors com ho són els constructors”
Que el transpot aeri no està en el seu millor moment ja no ho amaga ningú. Ni tan sols Álvaro Middelmann, director general per a Espanya i Portugal d’Air Berlin, amb qui conversam perquè ens faci una radiografia d’un sector que pateix d’una manera directa l’encariment del petroli.
El PSIB afirma que les propostes del Govern demostren “unitat” de tots els sectors
El portaveu parlamentari del PSIB-PSOE, Antoni Diéguez, ha afirmat avui que les mesures que ha anunciat el president del Govern, Francesc Antich, en la seva compareixença davant el ple del Parlament demostren que existeix una “unitat d'acció de tots els sectors econòmics”.
El PP balear augura un “fracàs” en la negociació del nou model de finançament per la “debilitat” d'Antich
El vicesecretari general del PP, Antoni Pastor, va augurar avui un “fracàs” en la negociació del nou sistema de finançament autonòmic, a causa que, segons va criticar, el president del Govern, Francesc Antich, és “dèbil i no té cap pes en el PSOE a nivell estatal, on no compten per a res amb ell.
USO: la crisi ha arribat i comença a mostrar la seva pitjor cara amb la desocupació
La Unión Sindical Obrera (USO) considera que les dades de l'Enquesta de la Població Activa (EPA) mostren “que la crisi ha arribat i comença a mostrar la seva pitjor cara”, que és l'important augment de la desocupació.
Rajoy dóna el seu suport al govern davant ETA però constata “visions diferents” en economia
El president del PP, Mariano Rajoy, ha expressat avui el seu suport al Govern en matèria antiterrorista sobre la base de cinc principis concrets, però ha constatat el seu desacord en matèria econòmica amb José Luis Rodríguez Zapatero, en tenir “visions diferents” de la situació.
Solbes admet "un lleuger dèficit", però diu que l'important és que no augmenti el deute
El vicepresident segon del Govern, Pedro Solbes, va admetre avui que l'Estat i fins i tot el conjunt de les Administracions Públiques tancaran aquest any amb un lleuger dèficit, si bé va afegir que l'objectiu de l'Executiu és mantenir els nivells de deute actuals.
El preu de l'habitatge cau un 30%, i la construcció s'estabilitzarà el 2009
El president dels Col·legis Oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària acusa les entitats financeres de no ser-hi "quan les coses no van bé"
El sector de la construcció s'estabilitzarà i “començarà a remuntar” el 2009, segons el president dels Col·legis Oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària, Santiago Baena, qui ha recordat que el preu de l'habitatge ha caigut a Espanya un 30 per cent des de l'inici de la recessió econòmica. A Balears, el preu de l'habitatge no baixarà fins d'aquí un any i mig o dos, on s'ha registrat una pujada del 6,4 per cent en l'últim semestre
Andalusos i extremenys tornen a la seva terra per culpa de la crisi
Població arribada els darrers anys s'ha vist empesa a abandonar les Illes
La població originària d’Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia s’està reduint a les Illes Balears, segons es desprèn de les dades dels padrons de l’Institut d’Estadística (INE). Des fa tres anys persones nascudes en aquestes comunitats que havien escollit l’Arxipèlag com a lloc per viure-hi han retornat a les seves terres d’origen davant les previsions d’empitjorament de la situació econòmica.
Estaràs aposta per baixar els impostos i demana al Govern que sigui auster en les seves despeses
La presidenta del PP a les Balears, Rosa Estaràs, ha defensat una rebaixa en els impostos, com a possible solució a l'actual crisi econòmica, i ha demanat al Govern que sigui el “prou auster” d'acord amb les circumstàncies.
El Cercle d'Economia lloa la “ràpida actuació” del Govern i subratlla que no hi ha crisi a les Balears
El president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, va llançar avui un missatge optimista i va assegurar que a les Balears no hi ha crisi, ja que aquest fenomen es dóna només quan, com en el cas dels malalts, “no es respon al tractament” administrat, una cosa que, segons la seva opinió, no succeirà en la comunitat. D'aquesta manera, va lloar la tasca del Govern a l'hora d'adoptar mesures dirigides a pal·liar la situació econòmica duent a terme una “actuació ràpida”.
Davant la crisi... més i més diàleg
El president del Govern assegurà que les converses amb els sectors socials són la recepta
Tant de xerrar de crisi i la "recepta" de Zapatero és... continuar les converses, en termes més polítics i concrets, reprendre el diàleg social. D’aquesta manera, el líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, va contraposar ahir el projecte compromès amb les necessitats dels ciutadans i amb les polítiques socials
Grande no vol dimitir
El principal protagonista de la III Pujada Mallorquinista a Lluc fou el president del Reial Mallorca Vicenç Grande, qui després fer acte de presència i rebre nombroses mostres d’afecte i suport, reiterà que no té previst presentar la dimisió com a fruit de la crisi econòmica que afecta el seu grup empresarial.
Els ramaders balears, en "situació crítica" per la pujada del cru
Demanen mesures d'urgència per sortir de la situació de "fallida tècnica", que va començar amb l'augment de preu de cereals i pinsos
L'Associació Intersectorial Agraria (AIA) de PIMEM ha denunciat avui la «crítica situació» en la qual es troben les explotacions de l'Illa davant de la pujada del cru, circumstància que «no fa més que agreujar una situació ja crítica provocada per l'augment del preu dels cereals i pinsos, i per una deficient comercialització dels productes».
La pujada de preus més gran
L'elevat preu del petroli als mercats internacionals ha disparat la inflació cinc dècimes i assoleix ja el 4,7%
L’elevat preu de l’energia als mercats internacionals ha situat la taxa d’inflació harmonitzada (IPCA) de maig en el 4,7 per cent, la més alta des de fa onze anys, el 1997, quan va començar a elaborar-se la sèrie històrica. Segons aquest indicador, avançat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la inflació harmonitzada interanual va augmentar cinc dècimes el maig.
El totxo i el cru també ofeguen el superàvit
Els comptes estatals han baixat fins a 8.907 milions d'€, davant els 20.175 de fa un any. Moncloa confia a tancar 2008 en equilibri
Ja no hi ha cap dubte que la pujada dels preus del petroli i la crisi del totxo estan passant factura a l’economia. Així ho va reconèixer ahir el secretari d’Estat d’Hisenda i Pressuposts, Carlos Ocaña, que explicà que l’alentiment econòmic, que afecta principalment el sector immobiliari, i l’elevat preu del cru faran que per primer pic en tres anys els comptes de l’Estat arribin al final de 2008 en equilibri.
Artà i Capdepera també arruixen José Ramón Bauzá
Publicada el 25/05/2012 per Antoni Pol a Part Forana
Actors i actrius de les Illes s'uneixen contra el tancament d'hospitals
Publicada el 25/05/2012 per Antoni Agüera a Política
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres
