El PSM anuncià ahir que presentarà una proposta al Parlament a través del Grup del Bloc perquè s'aprovi una llei que reguli la realització de consultes populars a les Illes Balears. D'aquesta manera se seguirà l'exemple del Principat, on aquesta setmana la Cambra autonòmica ja ha aprovat una norma d'aquestes característiques amb els vots dels grups que donen suport al Tripartit de la Generalitat (PSC, ERC i ICV).

Entrada al col·legi electoral del centre cívic del Vendrell, a Tarragona. Foto: Efe

Més de 60.000 persones de les 300.000 que estaven convocades ahir per participar en les consultes per la independència efectuades a 80 municipis catalans acudiren a votar, cosa que representa una participació del 21 per cent, 6,5 punts menys en relació a les del 13 de desembre, quan votà el 27,5 per cent. El portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, matisà, però, que no es poden comparar les dues convocatòries, ja que en cada jornada s'hi afegeixen realitats sociològiques molt diferenciades, com és el cas de les comarques del Baix Penedès i el Baix Llobregat, que fins ahir no hi havien tingut una presència remarcable i que tenen una realitat "molt diferent de comarques com la Garrotxa, la Selva i el Pla de l'Estany".

Avui, més de 700.000 catalans pertanyents a 166 municipis podran exercir el dret d'expressar la seva opinió sobre el dret de l'autodeterminació de Catalunya. La consulta es fa enmig de les reticències del Govern socialista de Madrid, de la indignació de la dreta espanyola i quan no falta gaire temps perquè el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre l'Estatut de Catalunya.

Catalunya es prepara avui per viure la segona gran jornada pel dret a decidir. Han estat mesos de molta feina d'ençà d'aquell 13 de setembre quan Arenys de Munt feia història. Avui la consulta sobre la independència es trasllada a 166 municipis del Principat i més de 700.000 ciutadans són cridats a les urnes per demanar-los si estan d'acord amb el dret a l'autodeterminació o, com ho anomen alguns, el dret a decidir.

Treballaran amb l'objectiu de desenvolupar iniciatives legislatives que afavoreixin el dret a decidir lliurement quin ha de ser el futur de les Illes. Miquel Gelabert (Independents de Sineu), Andreu Perelló (UM de Llubí), Jaume Payeras (Entesa de Muro), Joan Llodrà (Esquerra Republicana de Manacor), Margalida Tous (Independents d'Artà), Catalina Gayà (Assemblea per Sant Joan) i Andreu Caballero (PSM d'Inca) formen el nucli impulsor de la nova Plataforma "Pel Dret a Decidir", que es constituirà de manera formal el pròxim 12 de desembre a Cura.

La crida a la creació d'una plataforma pel dret de decidir ha tengut una resposta positiva de totes les forces nacionalistes. L'entitat, que neix impulsada pels dos regidors inquers del PSM, obtindrà el suport d'ERC i d'Entesa per Mallorca. Ara bé, ambdues formacions posen com a condició per donar-hi suport que sigui plural i negociada entre tot l'espectre sobiranista. Segons Joan Lladó (ERC), "si hi ha diàleg, el 12 de desembre serem a la plataforma. Fa temps que deim que la unió és desitjable".

El Govern balear no es partidari que es plantegin consultes "pel dret a decidir" a les Illes. Així ho afirmà ahir la portaveu de l'Executiu, Joana Barceló (PSOE), que responia d'aquesta manera l'anunci de constitució d'una plataforma de càrrecs electes de l'Arxipèlag, impulsada pel PSM (membre del Bloc, coalició integrada en el Govern), que pretén impulsar aquest tipus de consultes populars i instar el Govern que elabori un projecte de llei que les reguli.