El Consell de Govern ha autoritzat la creació de la Fundació Balear d'Innovació i Tecnologia, sorgida de la fusió del ParcBit, Bitel i la Fundació Ibit, per convertir-se en l'ens aglutinant dels recursos humans i tecnològics del sector públic autonòmic en matèria de ciència, innovació i tecnologia.

La baldriga balear, una au declarada en perill crític d'extinció i endèmica de les Illes Balears, ha estat vista per primera vegada a les costes del nord d'Àfrica.

La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, considera que el català no és un fre per a l'atracció de científics perquè "en aquesta matèria la llengua és l'anglès".

La coberta de gel marí de l'oceà Àrtic està aconseguint nivells mínims, segons les dades difoses el mes passat per l'Agència Espacial Europea (ESA, en anglès), que mostren que per segon cop en la història s'ha obert una ruta de navegació al passatge del nord-oest, que se suma a la ruta del mar del Nord.

La mostra inclou reproduccions d'alguns dels robots més coneguts del cinema. Foto: Efe

La quimera de la conquesta espacial, la robòtica, els viatges en el temps i els atacs extraterrestres arriben a la Ciutat de les Ciències de París gràcies a una mostra que analitza el diàleg entre el coneixement científic i la imatgeria de la història de la ciència ficció. "Primera regla de la robòtica: un robot mai no ha de fer mal a un ésser humà", explica Robix, humanoide que interactua amb els visitants de Ciència i ficció, aventures creuades, exposició que serà oberta al públic fins al pròxim 3 de juliol. A pocs metres de Robix, els androides d'Star Wars R2D2 i C3PO, escuders de Luke Skywalker en la saga de George Lucas, posen en una vitrina al costat d'altres cibernètiques estrelles del cel·luloide com Robocop i Terminator. Són icones de la ciència ficció que reclamen l'atenció del públic cap a un gènere que "confronta l'home amb les seves contradiccions", reflexiona Ugo Bellagamba, un dels comissaris d'una mostra en la qual es poden contemplar els vestits que van pertànyer als replicants de Blade Runner, als rebels de Matrix i als tripulants de l'Enterprise d'Star Trek.

El Govern espanyol té sobre la taula el repte de substituir la Llei de la ciència del 1986. Com que ha quedat obsoleta, se'n cerca ara la continuïtat en una norma que, de moment, està generant polèmica. No es tracta d'una reformulació, sinó d'una nova llei de la ciència, de la tecnologia i de la innovació. Això és el que es vol dur aquest estiu al Parlament perquè pugui entrar en vigor a finals d'aquest mateix any.

El pas de desert a mar s'hi concretà en un temps rècord. La conca mediterrània es torbà a omplir-se a penes dos anys i no 10.000, com es pensava fins ara, amb una descàrrega d'aigua mil vegades superior a la de l'actual riu Amazones.

L’art de la il·lustració científica –la reproducció exacta i precisa de formes, textures i colors d’objectes i espècimens de la Història Natural– va viure la seva època daurada des del segle XVII fins al XIX, època durant la qual es realitzaren les grans expedicions científiques mundials. Aquests grans viatges sempre comptaven amb naturalistes entre els seus expedicionaris, els quals eren els encarregats de plasmar sobre el paper.

La història de la ciència, com tota l’activitat humana, té els seus tòpics i llegendes propis. Un de bo és el celebèrrim experiment de Galileu a la torre inclinada de Pisa. Davant d’una representació del món universitari de l’època, va deixar caure dues esferes idèntiques, tret que una era de ferro i l’altra de fusta. Ambdues van arribar a terra alhora i mostraren així com la velocitat de caiguda dels cossos és sempre la mateixa...

Els equips de Genètica Humana de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de l'Hospital Clínic de Barcelona i el Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca han participat en l'elaboració de 'Human Proteinpedia', un portal per intercanviar dades relatives a les proteïnes entre científics. La iniciativa posa a disposició de la comunitat científica un sistema d'emmagatzematge i centralització d'informació sobre seqüències de proteïnes humanes, amb l'objectiu de què els científics puguin publicar, modificar i intercanviar dades indispensables per a la investigació biomèdica. Els científics poden accedir a una gran quantitat d'informació biològica a través d'internet, però amb aquesta 'wikipedia' de les proteïnes poden compartir i integrar informació relativa al conjunt de proteïnes expressades pel genoma humà. En aquest nou recurs d'informació científica han participat 71 laboratoris d'investigació genètica i proteòmica de tot el món, entre els quals es troben els dos centres espanyols.