El president del Govern ha assegurat que el conseller Rafel Bosch explicarà la forma com s'aplicarà la lliure elecció de llengua del primer ensenyament escolar quan es disposi de dades reals sobre la tria que han realitzat els pares entre la llengua pròpia de les Illes i el castellà.

Els delegats de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears d'IB3 Ràdio i el Comitè d'Empresa de IB3TV han manifestat la vigència del seu compromís en defensa d'un mitjà de comunicació transparent, plural i amb vocació de servei públic, així com ho exigeix la Llei.

Falten pocs dies de termini perquè els infants de 3 a 7 anys triïn centre per al pròxim curs. Foto: Arxiu. foto

La majoria de famílies que han fet arribar als centres educatius la sol·licitud d'admissió opten perquè els seus fills tinguin el pròxim curs el català com a llengua vehicular. Dies abans que s'acabi el termini perquè els infants de 3 a 7 anys triïn centre per al pròxim curs, dBalears ha constatat que la majoria de pares escullen la llengua pròpia. En el quadre de la dreta es poden veure en detall les dades dels centres que ens han volgut i pogut facilitar les xifres provisionals. Fins dilluns vinent, 28 de maig, hi ha temps per fer arribar les sol·licituds i molts centres explicaren ahir que la majoria de les famílies espera fins a l'últim moment.

El Govern explicarà com aplicarà la lliure elecció de llengua quan en conegui la demanda

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha instat els ciutadans a parlar i respondre en català, i no en castellà, els immigrants integrats a Catalunya, ja que "volen ser i són d'aquí".

Bruce Springsteen es va deixar l'ànima anit a Barcelona i va demostrar que coneix a la perfecció tots els secrets del directe en un concert a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en el qual va connectar amb el públic des de la primera nota fins a l'última.

Dura i tensa escridassada a José Ramón Bauzá a Manacor ahir vespre. Li llançaren dues llengües de porc, que impactaren damunt el vidre del cotxe, i una pedrada, que -segons fonts del PP- ferí un dels membres de seguretat del president. Un dels assistents a la concentració comentava, quan Bauzá ja era dins la seu del PP, que "l'haurien tupat", però el president del Govern en va sortir indemne. De fet, una trentena llarga d'agents de la Policia Local i de la Nacional vigilaven l'entrada a la seu des de les 21 hores. Cap a les 23 hores, arribaren reforços de Palma, els antidisturbis.

La Policia demana als jutjats que investiguin l'atac a Manacor a la comitiva de Bauzá

El procés d’admissió d’alumnes per al curs 2012-13 per a Infantil, Primària i ESO començà ahir. Els pares amb fills a segon cicle d’Infantil i primer cicle de Primària hauran d’escollir el català o el castellà com a llengua vehicular. Foto: T. A.

El Govern de les Illes Balears ja es dirigeix en castellà als funcionaris, tot i que encara no està aprovat l'avantprojecte de llei de funció pública que converteix el català en mèrit i, per tant, no obliga els funcionaris a conèixer la llengua pròpia. En un correu electrònic enviat als empleats públics el 3 de maig, la directora general d'Administracions Públiques, Maria Núria Riera, els demanava en un text en català i també en castellà que omplissin una fitxa descriptiva del seu lloc de treball per tal de fer complir el Pla estratègic en matèria de funció pública. Però no només el correu electrònic és bilingüe, sinó que a les instruccions que donen als funcionaris per poder omplir la fitxa que ha de servir per fer l'auditoria tècnica de gestió dels serveis generals també els detallen que, a l'hora d'emplenar-la, poden escollir fer-ho en "castellà o en català".

Aina Moll, emocionada, durant el seu discurs d’investidura a la sala d’actes de la UOC a Barcelona.Foto: UOC.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) investí ahir com a Doctora Honoris Causa la filòloga menorquina Aina Moll per ser una "activista tan silenciosa i pacífica com sòlida i contundent". El comitè de direcció executiu decidí per unanimitat, el 12 de gener, concedir-li la més alta distinció acadèmica. "Aina Moll sempre ha estat lligada a l'estudi i a la difusió de la llengua i la literatura catalanes, ha destacat pel seu activisme cultural i ha marcat les bases del model lingüístic català", esmentà el doctor Joan Pujolà, tot explicant algunes de les raons que els han portat a prendre la decisió. Tot seguit hi intervingué el president de la Secció Filològica de l'IEC, Isidor Marí.

El president del Parlament Europeu (PE), Martin Schulz, ha assegurat aquest dimecres que treballarà perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea (UE), tot i que ha admès la dificultat de la qüestió, i per això no pot prometre «res».

Jordi Llabrés, president del Consell Escolar, esquerra, es dirigeix al ple.Foto: J.Torres.

El Consell Escolar de les Illes Balears, reunit ahir dematí en sessió plenària, pretén que no es posi en funcionament la lliure elecció de llengua. Ahir, el Consell Escolar va debatre les esmenes presentades a l'informe que recull el parer de la comunitat educativa envers l'Ordre d'admissió d'alumnes. Aquest informe, inicialment, beneïa l'article número 5 i, per tant, la lliure elecció de llengua, però una esmena aprovada en recomana la supressió. En aquesta esmena, es demana textualment la "supressió de l'article 5 sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament".

El president d’Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, i la presidenta a Palma, Helena Paquier.Foto: J.Torres.

Esquerra pretén dur la campanya "Enllaça't pel català", nascuda a Mallorca, a tots els Països Catalans. Dilluns, coïncidint amb Sant Jordi, repartirà 60.000 llaços de solapa amb les quatre barres en 130 parades instal·lades a tots els territoris de parla catalana. De fet, però, la idea de dur la iniciativa a tot arreu on es parla català no és dels republicans, que s'hi afegeixen, sinó dels mestres que varen començar-la. L'Assemblea de Mestres i Professors en Català i l'STEI-i impulsen l'acció "Per Sant Jordi, enllaça't per la llengua", que vol aconseguir que els altres territoris de parla catalana se solidaritzin amb la lluita que es fa a les Balears en defensa de la llengua.

El PSM proposarà al Parlament que saber català sigui una obligació

Alorda ha explicat el sentit de l'esmena per a la modificació de la llei de Funció Pública. Foto: Arxiu Grup Serra.

El PSM-IV-ExM demanarà al Parlament que s'estableixi el coneixement del català com un deure per aconseguir la igualtat lingüística i també la supressió de tots els articles del projecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública del Govern. El diputat Antoni Alorda ha explicat avui l'esmena principal que presentaran en el pròxim ple parlamentari al projecte de llei del Govern, que entre altres mesures, elimina el català com a requisit d'accés a la funció pública. Alorda, que ha ofert avui una roda de premsa amb la senyera penjada a la jaqueta, ha demanat que es retiri la modificació de la llei de Funció Pública perquè ha tingut "una gran contestació social" i ha suggerit al Govern que reflexioni i "aturi aquesta provocació" contra els mallorquins i el català.

Carles Amengual i Antoni Torrens, enllaçats ahir als jardins de la Misericòrdia. Foto: D.Amengual

"Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", va afirmar el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein. L'homeòpata Carles Amengual i l'apotecari Antoni Torrens, els promotors de la marxa de xeremiers per la llengua que aquesta matinada farà, a peu i sonant, els 30 quilòmetres que hi ha entre Inca i Palma, la fan seva. "El llenguatge és allò que ens fa humans, i nosaltres volem defensar la nostra llengua, la que hem après", sosté Amengual, qui coneix bé sis idiomes i ara treballa per aprendre'n el setè. La manifestació dels xeremiers per la llengua -i de tothom que s'hi vulgui afegir- partirà a les 3 de la matinada de la plaça de Santa Maria la Major d'Inca i acabarà demà a les 12 del migdia davant el Parlament.

Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó.

L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".

El PSIB s'ha reunit amb l'OCB per fer front comú a la política lingüística del Govern. Foto: J. Torres.

La secretària general del PSIB i portaveu parlamentària en el Parlament, Francina Armengol, ha estès aquest dimecres la seva mà al president del Govern, José Ramón Bauzá, amb l'objectiu que el Govern detingui la "barbaritat" que, segons la seva opinió, està cometent contra la llengua pròpia de les illes. Armengol, acompanyada per representants de l'Obra Cultural Balear (OCB), amb els quals ha mantingut una reunió aquesta tarda, ha recordat que la posició del seu partit en el tema del català és "intentar arribar als acords possibles" perquè l'Executiu autonòmic estableixi una taula de negociació sobre la matèria.

Diverses associacions de xeremiers de Mallorca realitzaran una marxa nocturna aquest divendres que partirà des d'Inca i arribarà, al matí següent, a Palma, a fi de protestar contra els "atacs" que diuen que realitza el Govern balear contra la llengua catalana a causa de la seva política lingüística.

El PP s'ha pronunciat avui al Parlament sobre les reivindicacions que corren arreu de les Illes a favor del català, i ho ha fet assegurant que les diferents accions "estan impulsades per grups polítics".

Bauzá i Torres, sortint de missa, quan els esbroncaren. Foto: A. Pol.

Enèsima esbroncada a José Ramón Bauzá. El puig de Santa Magdalena, l'indret on els inquers fan el pancaritat, va ser ahir l'escenari d'una nova escridassada al president del Govern. Tal com ja ocorregué a sa Pobla, Felanitx i Sencelles, el motiu és la política d'arraconament de la llengua pròpia que ha engegat l'Executiu de Bauzá. La protesta va tenir moments de tensió. A la sortida de la missa celebrada a l'oratori de Santa Magdalena, un grup d'una vintena de persones properes al PSM esperava el president per esbroncar-lo i xiular-lo. Abans que aparegués, però, una colla de partidaris de Bauzá es va posar enmig per protegir-lo.

Des del mes de juny passat, les proves s’han adaptat al model europeu. Foto: Arxiu

El Consorci per al foment de la llengua catalana (Cofuc), que s'encarrega de les proves de català, ha decidit que seran els seus treballadors, personal laboral, els qui corregiran els exàmens. El gerent del Cofuc, Antoni Vera, assegura que això "servirà per abaratir els costos de les convocatòries" i, de moment, ja han corregit la primera, del nivell A2. A la de juny, en què es faran les proves dels nivells B1, B2, C1, C2 i E, s'acostumen a matricular més de 8.000 persones i caldrà veure com es gestionarà.

Els alumnes de l'IES Marratxí han presentat la "versió definitiva" del vídeo amb el qual engegaren la campanya contra la política lingüística del Govern balear. Talment com en el primer vídeo s'interpreta una lletra reivindicativa amb la música de la cançó "Illes dins un riu", de Tomeu Penya. Aquest primer vídeo, en el qual hi participaven professors, mogué a la conselleria a iniciar una investigació i a retirada dels llaços quatribarrats dels centres educatius en la campanya anomenada Enllaçats pel català. En aquest nou vídeo només hi intervenen alumnes cantant i fent declaracions a favor de la llengua pròpia. Subratllen el caràcter lliure amb el qual participen d'aquesta campanya i recorden la manifestació del passat 25 de març a Palma, convocada per mostrar el rebuig per la modificació de la Llei de Funció Pública.

La confrontació pel català a les Balears, present a "Polònia"

El programa "Polònia" de la Televisió de Catalunya es va fer ressò aquest dijous a vespre de l'actitud del Govern balear amb relació a la llengua catalana i a les protestes que s'han produït contra l'assetjament de l'idioma propi. Així, en el museu de "Polònia", un guia explica a uns visitants diferents aspectes de la llengua en la qual "cantava" Tomeu Penya ("un català molt estrany"), que es parlava a les Illes Balears i ara desapareguda, per les conseqüències que amb el temps tingueren les accions del Partit Popular. Per altra banda, els personatges de l'esquetx simulen no tenir notícia del topònim "Balears" i s'hi refereixen com a "Baleares".

Els sindicats s'han mostrat crítics amb les retallades i amb la postura del Govern sobre el català. Foto: M. À. Cañellas.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, no aclarí ahir als sindicats com afectaran a l'educació balear els ajustos de Madrid. El president els cità per dilluns, que serà quan es coneixerà l'abast real de la retallada i si la rebaixa de 350 milions d'euros que proposa l'Executiu balear serà suficient. Així ho explicà el cap del Govern als sindicats de la Junta de Personal Docent no universitari (STEI-i, CCOO, UGT i ANPE) en una reunió al Consolat. Per tant, fins a la setmana que ve no sabrem si l'esforç de Balears per reduir el dèficit públic fins a l'1,5% del Producte Interior Brut (PIB) s'ajusta al pla del Govern central.

Trobada de xeremiers duita a terme a Sóller l'any 2009. Foto: Ll. Garcia.

Nova mobilització per defensar la llengua pròpia, en aquesta ocasió protagonitzada pels xeremiers. La matinada del dissabte 21 d'abril, un estol de sonadors farà a peu la trentena de quilòmetres que hi ha entre Inca i Palma sonant les xeremies. Els organitzadors conviden la resta de ciutadans a afegir-s'hi. La marxa partirà a les tres de la matinada del 21 d'abril de la plaça de Santa Maria la Major d'Inca. Aniran per la carretera vella, de manera que travessaran Binissalem, Consell, Santa Maria, el Figueral i el Pont d'Inca.

La Fundación Círculo Balear ha fet costat a l'elaboració d'un vídeo per denunciar "l'adoctrinament polític", i que s'ha realitzat en resposta a un altre vídeo que criticava la política lingüística del Govern.

Els alumnes de l’IES Felanitx han fet una cançó a favor de la llengua. Foto: YouTube

Els vídeos musicals a favor del català no s'aturen. Després de ‘l'èxit' de la cançó d'Enllaçats pel català de l'IES Marratxí, amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, que hi envià un inspector per investigar, ara és el torn de l'IES Felanitx. Els alumnes d'aquest institut han gravat una peculiar versió de la cançó Jenifer, del grup Els Catarres, en què deixen ben clara la seva posició sobre la política lingüística del Govern: "José Ramón, no ens abaixarem els calçons per tu!..." En el vídeo, que està penjat al YouTube, s'hi veu un grup d'uns cinquanta alumnes cantant, agafant una senyera, tonades prou explícites: "El llaç durem mal que estigui prohibit, José Ramón!".

L'IES de Marratxí va rebre ahir horabaixa una visita sorpresa de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC) per llevar-los el llaç que tenien penjat a la façana de la casa del conserge. En menys d'una setmana, és el segon llaç que lleven del centre, el primer es retirà dijous. Ahir, a les cinc de l'horabaixa, un tècnic de l'IBISEC i una inspectora es personaren al centre. El tècnic, que aquesta vegada sí que utilitzà casc de seguretat, entrà al pati de l'habitatge del conserge i des d'allà despenjà el llaç. La inspectora fou l'encarregada d'aixecar acta de tot el que passà. Mentre l'operari retirava el llaç, un grup d'alumnes i de pares protestava amb pancartes a favor del català. El llaç, però, ja torna a lluir a l'entrada del centre.

Els universitaris han penjat la senyera a la Conselleria d'Educació. Foto: J. Morey.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ahir també "s'enllaçà pel català" durant uns minuts. Passades les 11 del matí, un llaç quadribarrat aparegué a la façana de l'edifici d'Alfons el Magnànim de Palma, on està ubicada la Conselleria. Més de trenta minuts hi estigué penjada la llaçada a favor del català i, mentrestant, molts foren els funcionaris i curiosos que es demanaven qui l'havia penjada i com ho havia fet. Poc després, l'Assemblea de la UIB n'assumí l'autoria i fins i tot penjà el vídeo de l'acció a un blog d'internet.

El Govern justificà ahir la petició que havia fet al Parlament perquè tramitàs per via d'urgència la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració.

El Partit Popular, el de la majoria absoluta tant aquí com allà, de cada vegada ens demostra més la seva incapacitat per dialogar i arribar a acords. L'endemà de la manifestació per la llengua, una de les més multitudinàries que es recorden a Mallorca, José Ramón Bauzà ja va deixar clar que no farà anques enrere ni obrirà cap negociació per consensuar la política lingüística.

Maria Antònia Font, de l'STEI-i, fou l'encarregada de llegir el manifest. Foto: N. Rincón.

La campanya "Enllaçats pel català" i la vaga de fam iniciada per Jaume Bonet i continuada ara per Tomeu Amengual acumulen suports. Ahir, a la muntanya màgica de Randa, concretament al monestir de Cura, s'hi reuniren més de tres-centes persones convocades pel sindicat STEI-i i l'Assemblea de mestres i professors en català en un acte senzill, però ben emotiu. Maria Antònia Font, secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, va fer una crida "a la resistència activa i pacífica".

Els regidors econacionalistes han lluït els llaços quatribarrats "com a símbol identitari". Foto: D. Amengual.

Els regidors del PSM-IV-ExM han protagonitzat avui durant el ple de l'Ajuntament de Palma un enfrontament amb el batle, Mateu Isern, en exhibir un llaç amb la senyera i demanar-los el primer edil, "amb tota humilitat i respecte", que el retirassin perquè incompleix el reglament. Abans del començament del ple, el batle ha demanat als regidors que retirassin el llaç que havien posat a les seves bancades, que correspon a la campanya "Enllaçats pel català" que diversos instituts de les illes secunden per demanar un canvi en la política lingüística del Govern a favor del català.

Educació aprofita la vaga per llevar els llaços per sorpresa

El PSM-IV-ExM considera "molt greu" la retirada dels llaços un dia de vaga

Els alumnes han defensat el llaç quatribarrat a l'IES Marratxí. Foto: J. Morey.

Finalment, membres de l'IBISEC han retirat la llaçada quatribarrada de l'IES Marratxí, quan, en un primer moment, sobre les 13 hores, el director del centre, Jaume March, ho havia impedit. El cap de l'IES ha rebut avui matí la visita de dos membres de les brigades de l'empresa pública IBISEC de la Conselleria d'Educació que tenien ordre de retirar la senyera de la façana del centre, emblema de la campanya "Enllaçats pel català". Paral·lelament, un grup d'alumnes del centre s'havia concentrat per fer suport a la campanya per la llengua i per mantenir l'emblema a la façana. Els joves han protestat lluïnt pancartes amb missatges al·lusius a l'arraconament del català per part del Govern de José Ramón Bauzá. Un grup de pares i mares d'alumnes de l'IES Marratxí han signat un comunicat que es difon a la pàgina web de l'institut, en el qual donen suport a les 'activitats en defensa de la nostra cultura' que des d'aquest centre s'estan duent a terme des de fa alguns dies.

Alorda ha defensat la mobilització de diumenge contra la política lingüística del Govern. Foto: J. Torres.

La política lingüística encén debats al Parlament. Ahir també. PSM-IV-E acusà el president José Ramón Bauzá d'haver-se convertit en "l'enemic número 1 de la llengua catalana". Així el qualificà el diputat Antoni Alorda, qui considerà una "vergonya" les seves polítiques. Alorda, el seu portaveu, Biel Barceló, i la líder del PSIB, Francina Armengol, li demanaren que rectifiqui, escolti el "clam" dels milers de manifestants de diumenge i aturi la "croada" contra el català. Bauzá s'atrinxerà en l'argument que la rebaixa del català era al programa que votaren "lliurement" els ciutadans i reiterà que no rectificarà. "El Govern no ataca el català, sinó que dóna més llibertat als ciutadans perquè puguin triar", afirmà el president, qui acusà l'oposició de "falsejar la realitat amb interessos partidistes" i proclamà un "sí a la llibertat i no a la imposició".

Els directors d'alguns centres educatius s'estarien plantejant dimitir en bloc després de la circular en contra de la campanya "Enllaçats pel català" que envià Educació, segons alertà ahir FE-CCOO.

Bonet ha finalitzat la vaga de fam contra l'actitud del Govern envers el català. Foto: J. Morey.

Jaume Bonet ha abandonat la vaga de fam després de 26 dies. Ho va fer ahir al capvespre després que la junta directiva de Jubilats per Mallorca li ho demanàs. El motiu principal que argumentaren fou el neguit per la seva salut. En concret, la recomanació del metge que l'atén. També feren menció de les peticions rebudes per part de molta gent, sobretot després de la manifestació en defensa de la llengua. A darrera hora de l'horabaixa, la dona de Bonet ens digué que encara no havia pres res, tot i que "més tard provarem de donar-li una mica de suc de fruita barrejat amb aigua a veure com li cau".

Segons Bauzá, la política se marca a les urnes, no al carrer. Foto: M.À.C.

D'on brolla la legitimitat per prendre una decisió? De les urnes o de les protestes al carrer? Aquest és l'eix on José Ramón Bauzá, president del Govern, situà ahir el debat entorn de la polèmica per la rebaixa del català. Bauzá, de fet, mostrà "tot el seu respecte" cap a la manifestació convocada diumenge per l'OCB (que arreplegà desenes de milers de persones als carrers de Palma). Ara bé, matisà que, "davant la manifestació del carrer, també hi ha la manifestació silenciosa de les urnes".

Jaume Bonet abandona la vaga de fam

Els directors d'alguns centres mediten dimitir

El monjo de Montserrat Josep Massot i Muntaner s'ha alineat a favor de la manifestació del diumenge a Palma a favor del català, i ha considerat de "greu retrocés des de la mort de Franco" els canvis en matèria de política lingüística que planteja el Govern balear a les escoles i el funcionariat.

Tomeu Amengual, assegut i amb l'adhesiu de dBalears a la jaqueta, acompanya des d'ahir el mestre Jaume Bonet. Foto: Joan Lladó.

Ja són dues les persones que fan vaga de fam a Mallorca en defensa del català. I ambdós són jubilats. Ahir fou el torn de Tomeu Amengual, qui abans d'iniciar el dejuni va recórrer els carrers de Palma en la multitudinària manifestació per la llengua. Després, partí a casa per fer el darrer sopar: "una peça de fruita", i per agafar les bosses amb tot el que necessitava. Entre els estris, hi duia "una ràdio i un llibre que hauria d'haver llegit abans". La seva següent passa fou entrar a Can Alcover devers les nou de la nit i retrobar-se amb el seu company de Jubilats per Mallorca Jaume Bonet, que fa 26 dies que no ingereix aliments.

El passeig davant el Consolat quedà atapeït de ciutadans compromesos amb el català. Foto: J.T.

A les cinc i mitja de l'horabaixa, les andanes del tren de Consell i Santa Maria eren plenes de gent. El ferrocarril, però, passava de llarg, no hi cabia ni una agulla. Era el preludi del que s'esperava una manifestació històrica: 2,1 quilòmetres de recorregut plens de ciutadans dient sí al català. Tot això és el mèrit d'un poble que no es resigna. Trenta anys després d'aquelles primeres manifestacions en pro de l'Estatut, ahir tornaren a sortir al carrer per demostrar que la llengua catalana és molt més que un ‘requisit', tot i que ara el Govern Bauzá el vulgui rebaixar a ‘mèrit'.

Milers de veus en contra del setge al català

Manifest 'Sí a la nostra llengua'

La Rambla quedà petita per als milers de persones que clamaven per la dignitat de la llengua pròpia. Foto: M.À.C.

Milers de veus s'alçaren ahir en contra del setge al català per part del Partit Popular a les Illes. L'Obra Cultural Balear (OCB) quantificà en 50.000 les persones que es manifestaren, encara que, segons fonts policials, no passaren de 20.000. El president de l'OCB, Jaume Mateu, qualificà de "clam històric a favor de la nostra llengua" la marxa, però ni la Policia Local ni la Nacional no volgueren quantificar la protesta. Pel que fa a la Delegació del Govern, fou impossible contactar-hi. La marxa partí passades les sis i mitja de la plaça d'Espanya, mitja hora tard a causa de la quantitat de gent que s'aplegà a l'inici. Una pancarta que deia "Sí a la nostra llengua" i que era portada per cares conegudes i un grup de xeremiers obriren el camí a milers de manifestants que es dirigiren cap al Consolat de Mar. La manifestació baixà en direcció al carrer dels Oms, la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer de la Unió, el Born, el carrer d'Antoni Maura i el passeig Sagrera. Un cop al Consolat, la cantant Maria del Mar Bonet i l'actor Simó Andreu llegiren dues vegades el manifest Sí a la nostra llengua, perquè la majoria d'assistents poguessin escoltar-lo.

Manifest 'Sí a la nostra llengua'

Bosch respecta la manifestació del 25M però creu que no representa la majoria. Foto: J. Morey.

El Govern de José Ramón Bauzá ho té clar en política lingüística. Ni la manifestació de demà, ni els moviments sorgits per defensar la llengua catalana, ni els milers d'al·legacions en contra de la modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no els faran rectificar. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, s'escudà ahir en la majoria absoluta que els atorgaren les urnes en les eleccions del 22 de maig passat i en les darreres enquestes publicades per defensar la seva gestió en aquesta matèria. "Els sondejos d'opinió ens donen un suport molt clar", manifestà Bosch, qui recordà que segons les darrers consultes "dos de cada tres ciutadans estan d'acord amb la nostra política lingüística".

La UIB mostra suport a les mobilitzacions pel català

El portaveu del PSM-IV-ExM en el Consell de Mallorca, Joan Font, ha assegurat avui que el tancament de la Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM) per part del govern del PP és "un atemptat terrorista contra la llengua" i el patrimoni mallorquí.

La UIB mostra la seva "disconformitat" amb la política lingüística del Govern Bauzá.Foto: Arxiu.

La Universitat de les Illes Balears mostra la seva "disconformitat" amb la política lingüística del Govern Bauzá. En un breu manifest, signat per la rectora, Montserrat Casas, la institució acadèmica reiterà ahir el "compromís" amb la llengua pròpia i expressà "suport" a les campanyes a favor del català. La UIB assegura en l'escrit que, "com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, manifesta la seva preocupació i la seva disconformitat arran de les darreres actuacions del Govern de les Illes Balears en matèria lingüística i, de manera especial, amb l'aprovació del projecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública".

Integrants de l'organització presentaren la manifestació en un acte públic. Foto: J. Torres.

L'Obra Cultural Balear (OCB) exigeix al Govern de José Ramón Bauzá que aturi l'atac a la llengua catalana. El president de l'OCB, Jaume Mateu, va fer una nova crida ahir perquè l'Executiu recapaciti i retorni al consens lingüístic que s'ha mantingut els darrers trenta anys a les Illes. Segons Mateu, la manifestació d'aquest diumenge, que porta per lema "Sí a la nostra llengua", ha de ser un punt de partida per iniciar un intens, actiu i llarg camí a favor de la defensa del català. Al seu parer, si després de reclamar el 1979, a través d'una gran manifestació, l'Estatut d'Autonomia i els drets dels catalanoparlants, avui en dia encara "ens hem de manifestar, és senyal que la Llei de normalització lingüística no ha funcionat".

El jubilat de 64 anys Jaume Bonet, que duu 23 dies sense ingerir aliments, ha remarcat que, de moment, no deixarà la vaga de fam en protesta per les polítiques lingüístiques del Govern i ha asseverat que aquesta es mantindrà de forma "indefinida".

El PSIB-PSOE ha anunciat que participarà en la manifestació, que se celebrarà el pròxim diumenge a Palma, sota el lema 'Sí a la nostra llengua', organitzada per l'Obra Cultural Balear i que respon a la modificació de la Llei del Sector Públic per part del Govern, a fi que el català ja no sigui un requisit, sinó a un mèrit, per treballar en l'Administració.

El mestre jubilat, ahir a Can Alcover visiblement desmillorat. Foto: J. Torres.

Jaume Bonet accedí ahir a parlar amb dBalears, tot i que estava molt cansat. Li volíem demanar què li semblava que el conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, s'hagués dirigit a ell dimarts al Parlament per demanar-li que abandonàs la vaga de fam que fa en defensa del català. Afegí que, a canvi, s'hi reuniria tantes vegades com volgués. Bonet ens digué que les declaracions no el varen immutar. "Per nosaltres és com si Bosch no hagués dit res. No ens mou gens. Ni el criticam per haver-ho dit, ni n'estam contents". Bosch també advertí dimarts que la protesta pacífica de Jubilats per Mallorca es feia contra una decisió democràtica.

L'Institut d'Estudis Catalans ha expressat avui el seu suport al Moviment per la Llengua, "conscient de les greus conseqüències que les mesures legislatives anunciades pel Govern poden comportar per al futur de la llengua catalana".

El portaveu parlamentari del PSM-IV-ExM, Biel Barceló, ha assegurat avui que l'Executiu autonòmic ha donat "el primer pas" cap a la "segregació lingüística" a les escoles en aprovar-se el passat divendres a Consell de Govern que els pares elegeixin l'idioma amb el volen que els al·lots comencin l'escola.

Bonet seguirà fins que el metge li digui que està en el punt de no retorn. Foto: P. Bota.

Jaume Bonet, el jubilat que du 19 dies en vaga de fam pels "atacs" al català ha perdut uns 20 quilos de pes -part en la preparació del dejuni- i ha declarat que encara que sent "el cor més cansat" seguirà fins que el metge li digui que està en el punt de no retorn. Bonet, membre de l'Associació Jubilats per Mallorca, es va posar en vaga el primer de març per protestar contra la política lingüística del Govern i ha assenyalat, en declaracions a Europa Press, que el president de l'Executiu, José Ramón Bauzá "vol abolir el català i suplantar-lo pel castellà". El jubilat, que no pot parlar gaire temps seguit perquè es cansa, ha assegurat que els atacs contra les llengües minoritàries obeeixen a "polítiques orquestrades a nivell mundial".

Avui comença el compte enrere de la gran marxa en defensa de la llengua que es durà a terme diumenge que ve a Palma i que promou l'OCB. Nombrosos grups s'hi han adherit, mentre que cada vegada és major la conscienciació del sector de l'ensenyament, començant pels professors de català.

Mentre Jaume Bonet segueix la seva vaga de fam, el consell de govern presidit per José Ramón Bauzá se'n va anar a Alaior per eliminar el requisit de saber català als futurs funcionaris de les Illes Balears. Mentre Jaume Bonet feia dieta, ben segur que els consellers degueren cobrar dietes pel seu trasllat a Menorca.

Tenen presència a més de mig centenar de centres, però en moltes escoles hi ha diversos professors adherits a l’Assemblea. Foto: N.Rincón.

El president Bauzá ha obert la caixa dels trons atacant la llengua i ara fins i tot els professors de català s'han organitzat per plantar-li cara. Ahir es presentà l'Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears, que té presència a més de mig centenar de centres i que inclou membres d'organitzacions com l'Obra Cultural Balear, l'STEI-i, les Escoles Mallorquines, etc. En una roda de premsa a Can Alcover de Palma, els portaveus de l'Assemblea varen explicar ahir que entre els objectius hi ha el "d'organitzar una resistència dura i mantinguda en el temps".

El Consell de Govern es va fer ahir a Alaior, Menorca. Bauzá i els consellers hagueren de suportar una protesta per les retallades mentre feien un refresc. Foto:Tolo Mercadal.

El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor.

L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública

El PSIB creu que el Govern ha aprovat "una llei en contra del català"

El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia

Inca diu "Sí a la llengua"

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet una crida a "la mobilització al carrer" contra el projecte de reforma de la Llei de Funció Pública aprovat avui pel Govern balear, que contempla l'eliminació del requisit de conèixer català per accedir en determinats llocs de l'administració.

La portaveu del PSIB-PSOE, Pilar Costa, ha criticat avui l'aprovació per part del Govern del PP de la modificació de la Llei de Funció Pública, ja que considera que l'ha convertit en una norma "en contra del català" en no exigir ja aquest idioma per treballar en l'Administració autonòmica.

La coalició PSM-IV-ExM ha assegurat avui que el Govern ha consumat "el major atac a la llengua pròpia des de la recuperació de la democràcia" amb l'aprovació de la modificació de la Llei de Funció Pública.

La marxa va sortir des de l'estació d'Inca i arribà fins a la plaça de l'Ajuntament. Foto: M.N.

L'expresident del Govern balear Cristòfol Soler (PP) fou un dels portadors de la senyera en la manifestació que tingué lloc ahir vespre a Inca a favor de la llengua. La marxa, convocada per la delegació de l'Obra Cultural Balear de la capital del Raiguer, s'emmarca dins els actes que des de divendres passat i fins al proper dia 24 du a terme l'entitat arreu de Mallorca per encalentir motors amb vista a la gran manifestació que preparen per a dia 25 de març a Palma sota el lema "Sí a la llengua". "Vénc a defensar una llei que vaig votar i no entenc per què la volen llevar", manifestà Soler just abans de l'inici de la marxa, que començà a l'estació de tren d'Inca i finalitzà a la plaça de l'Ajuntament.

Ruiz ha dit que IB3 no canviarà el model lingüístic en  l'emissió de pel·lícules. Foto: M. À. Cañellas.

El nou director general de la Ràdio i Televisió de les Balears, José Manuel Ruiz, ha estat preguntat a la sessió de control parlamentària per l'emissió de pel·lícules en castellà, i ha indicat que continuarà fent el que es du a terme actualment, de manera que continuarà l'emissió dels films a llengua castellana perquè "la convivència entre les dues llengües és una estratègia que està ben acollida per la nostra comunitat". "No pensam canviar d'estratègia", ha reiterat després que els socialistes acusassin el PP de tenir un "pla preestablert" amb l'objectiu d'"extingir" el català.

L'IES Camp Peu Blanc de sa Pobla. Foto: I.P.B.

La directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, insistí ahir que la Conselleria d'Educació actuarà per fer efectiva la retirada dels llaços a favor del català que pengen a més de trenta centres educatius de les Illes. "Primer ho comunicarem als directors i després ja veurem quines actuacions es fan", explicà Celeste. I assegurà que "no serà tan important la forma administrativa com realitzem les actuacions, sinó com d'important consideram que en això cal actuar". La responsable d'Inspecció Educativa va reforçar així les paraules del conseller d'Educació, Rafel Bosch, sobre el fet que una cosa és lluir un llaç a títol individual i l'altra fer-ho en un centre escolar. "El que hem de fer evidentment és recomanar als centres educatius que no es duguin a terme aquest tipus d'actuacions", assegurà.

El Parlament ha rebutjat avui una proposició no de llei que sol·licitava la retirada de l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública, que elimina el català com a requisit per accedir a l'Administració.

El portaveu de UPyD a les Balears, Juan Luis Calbarro, ha assenyalat que els conflictes per la llengua són "inexistents" i suposen "malgastar el temps i l'energia". Ha asseverat que afirmar que una llengua és en perill d'extinció "només pot ser fruit de la ingenuïtat o del desig d'enganyar".

Les cooperatives d'educació s'han solidaritzat amb el centre Mata de Jons. Foto: Mata de Jonc.

Les Cooperatives d'Ensenyament de les Balears han fet públic un manifest en el qual advoquen per la discriminació positiva del català, defensen que s'utilitzi com a llengua vehicular en l'educació i que es mantingui com es va aprovar en 1986 la Llei de Normalització Lingüística. En el manifest, les cooperatives que gestionen centres escolars on estudien uns 8.000 alumnes defensen el català com tret d'identitat de les Balears i la seva idoneïtat com llengua vehicular d'ensenyament, tal com ocorre en els esmentats col·legis, han assenyalat les entitats en un comunicat. Les escoles cooperatives recolzen l'ús habitual del català "en tots els contexts del centre", com a eina bàsica de relació entre els membres de la comunitat educativa, en la gestió i en les comunicacions externes.

"En la llengua tenim la nostra força"

Un xeremier lluïa un adhesiu amb el lema "Sí a la llengua", que convidava a la manifestació que l'OCB ha convocat el 25 de març.

"En la llengua tenim la nostra força". Aquesta frase, que Baltasar Porcel pronuncià el 2007 en rebre el premi d'Honor de les lletres catalanes, l'ha recuperada ara Moviment per la Llengua, la plataforma creada amb l'objectiu que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Moviment per la Llengua dugué a terme ahir a sa Pobla el seu primer acte de carrer. Fins ara només eren presents en les xarxes socials. Unes 500 persones, segons els organitzadors, participaren en l'esdeveniment. Començà a les onze i mitja del matí, amb una cercavila animada per una dotzena de xeremiers i amb la presència dels Caparrots d'estiu de sa Pobla. En acabar, la portaveu de la plataforma, Antònia Payeras, llegí el manifest, en què reivindicà el valor de la llengua i demanà que no es toquin les lleis de la funció pública i de normalització lingüística. "Que no ens enganin! És un atac disfressat de simple modificació de la normativa actual", alertà, i advertí que "no callarem, perquè callar ara és mentir. I som transparents, som gent valenta i, des de qualsevol indret, refarem el nostre dret de parla...".

El PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca considera que "el Pacte per l'educació no és creïble" pels "retalls i la segregació lingüística" i ha assenyalat que la reunió de la seva presentació va ser una "posada en escena més que una invitació sincera al debat".

La Beijing Foreign Studies University de la Xina impartià estudis de llengua i cultura catalana a partir de 2013 gràcies a un acord amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A les pintades hi ha creus gammades i esvàstiques amb contundents “Aquí se habla español” i “Catalan no”. Foto: C.M.J.

L'escola privada Mata de Jonc de Palma ha estat un altre pic blanc dels anticatalanistes. Dimecres a la nit, uns desconeguts entraren dins el recinte i hi feren nombroses pintades de caire espanyolista i nazi. Alumnes, pares i professors les descobriren ahir al matí en arribar al centre. Expressions del tipus "Heil Hitler" amb l'esvàstica al costat, banderes espanyoles amb la creu cèltica i frases lapidàries com "Aquí se habla español" i "Catalan no" estaven disseminades per la façana exterior i també per dins els patis interiors. Per sort, els autors no arribaren a entrar dins les aules.

Jaume Bonet, el jubilat de l'Associació de Jubilats per Mallorca que es troba en vaga de fam des de fa vuit dies per protestar contra la política lingüística del Govern, ha asseverat que aquesta vaga "no té límit" i ha afirmat que "no vol morir", però que "s'arriscarà.

Segons la sentència del TSJC, els fills dels pares que ho sol·licitin podran tenir accés a un model educatiu diferenciat. Foto: J. Bagur.

El ple de la Sala Contenciós Administrativa del TSJC ha avalat aquest dijous el model català d'immersió lingüística amb una resolució en la qual també defensa l'atenció lingüística individualitzada per a les famílies que ho sol·licitin, donant la raó als demandants. En declaracions als mitjans, l'advocat de Convivència Cívica Catalana (CCC), Ángel Escolano, ha explicat que el TSJC veu vàlid el model, i ha avançat que l'atenció lingüística individualitzada només s'executarà per als pares que han reclamat i que ho facin a partir d'ara. Ha avançat que d'ara endavant tenen deu dies per interposar un recurs de cassació contra aquesta resolució, que va recórrer la Generalitat.

Els policies locals estudiaran 60 hores de català

La modificació de la Llei de funció pública elimina el requisit de saber català per a tots els funcionaris, policies inclosos.

El Govern diu que els qui vulguin ser policies locals hauran d'estudiar català en el curs de capacitació que han de superar per optar a la plaça. Ara bé, aquests estudis sumen manco de tres dies: en total, es dediquen 60 hores a l'idioma propi de les Illes Balears. La pregunta és, doncs, si amb això n'hi haurà prou perquè com a mínim entenguin català. Per respondre aquesta pregunta es pot fer una comparació amb els estudis oficials: per assolir el nivell bàsic d'un idioma qualsevol en una Escola Oficial d'Idiomes, cal cursar-hi dos anys d'estudis, unes 260 hores en total.

El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda.

El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.

Barceló parla a l'estrada sota l'atenta mirada del president de la Cambra, Pere Rotger. Foto: Arxiu.

El portaveu del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, Biel Barceló, ha recomanat el cap de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá, que "faci cas" al president del Parlament, Pere Rotger, qui en el seu discurs amb motiu del Dia de Balears, "deia que les dues llengües conviuen en total normalitat i sense imposició". Durant el ple d'aquest dimarts, Barceló ha criticat que Bauzá estigui "tancat al Consolat" i que "no escolti la gent", sinó únicament a una "minoria radical", com la que creu que representa el Círculo Balear. El portaveu de la coalició li ha demanat una valoració sobre les més de 12.000 al·legacions que es van presentar a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, a través de la qual es modifica la Llei de Normalització Lingüística, al que Bauzá li ha contestat que fa una "valoració positiva" perquè "volem millorar el text". No obstant això, Barceló considera que el Govern "menysprea els ciutadans que li demanen que retiri el text i únicament fa cas al Círculo Balear".

Jaume Bonet, que pertany a Jubilats per Mallorca, a l'habitació habilitada al casal Can Alcover, on té lloc la vaga de fam. Foto: J. Morey.

Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.

Els joves independentistes hagueren de protestar molt enfora d’on es feia l’acte institucional.Foto: P.Bota

Mentre a l'interior de la Llonja es realitzava l'acte institucional del Dia de les Balears, a fora una cinquantena de joves independentistes protestaren amb una xiulada contra la política lingüística del Govern Bauzá. L'acte, convocat per Endavant Mallorca, acabà amb crits i empentes de la Policia. Els agents mantingueren els manifestants a més d'un centenar de metres de la Llonja. Els aturaren davant la Conselleria de Presidència i no els deixaren passar. Se sentien xiulets i crits.

L'Obra Cultural Balear (OCB) valora i respecta la decisió presa per un grup de membres de l'associació Jubilats per Mallorca de començar una vaga de fam en defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants.

Un grup de ciutadans mostra a un ple de Cort la seva disconformitat amb la modificació de la norma. Foto: Arxiu.

El sindicat STEI-i denuncia que el Govern no ha recollit ni una sola de les al·legacions que han fet "milers de ciutadans" a l'avantprojecte de la llei de modificació de Funció Pública, "que empitjora, encara més, la situació legal del català". El sindicat ha mostrat a través d'un comunicat la seva preocupació "pel procés de radicalització del Govern contra la llengua i cultura pròpia de les Balears" i ha denunciat que la comunitat es troba "davant una política de genocidi lingüístic i cultural". El Govern presentarà el pròxim 22 de febrer l'avantprojecte de llei de modificació de Funció Pública a la mesa de negociació dels empleats de l'Administració.

El Govern balear actua segons la sentència del català de l'alt tribunal a Catalunya: J. Torres.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha defensat avui l'actuació del Govern en relació amb el català i el seu estatus jurídic i ha afirmat: "Nosaltres farem un model lingüístic constitucional". La diputada Esperança Marí li ha preguntat al conseller en el ple del Parlament com promourà l'ús social del català després de voler rebaixar el seu estatus jurídic en modificar la Llei de Funció Pública. Marí ha assegurat que rebaixar el grau de coneixement del català en l'accés a la funció pública "contribueix a desprestigiar la llengua entre la població", fa descendir la demanda de cursos de català i a més rebaixa el seu prestigi social. La diputada ha assegurat que el canvi de llei que proposa el Govern "és una il·legalitat perquè no compleix el que marca l'Estatut d'Autonomia".

Alumnes, pares i mares de l'IES Marratxí sortiren al carrer de negre rigorós. Foto: J. Lladó.

Un grup de dones caracteritzades de vídues de la llengua i víctimes de les retallades pressupostàries del Govern en cultura, educació, català, sanitat i serveis socials, acompanyades d'una comparsa d'escolars de l'IES de Marratxí, escenificaren ahir capvespre una escena de dol a la rua de Pòrtol i la Cabaneta. La de Marratxí enceta les desfilades de fresses, que ahir estigueren caracteritzades per la sàtira i la reivindicació. La comparsa endolada desplegà pancartes que deien "Dret a ser atesos/entesos en la nostra llengua", "Premsa forana en català, ofegada" i "Noves escoles i instituts sense doblers".

Rubio afirmà que és l’oposició i no el PPel responsable de “l’agitació social” contra les mesures lingüístiques del Govern. Foto:M.À.C.

El PP aportà ahir al Parlament un nou argument per justificar la modificació de la Llei de funció pública, que farà que els coneixements de català ja no siguin necessaris -deixaran de ser un requisit per ser un mèrit- per fer feina a l'Administració. El popular Fernando Rubio afirmà que la reforma pretén "contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada", que deixi de ser vista com una "càrrega".

L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.

L'altre dia vaig quedar astorat quan vaig llegir que la portaveu adjunta del PP al Parlament, Margalida Prohens, havia dit que "alguns s'han lucrat amb el tema del català", en una clara referència a l'Obra Cultural Balear. No m'ho podia creure.

Moment de la trobada entre els professionals de l'Hospital i els batles. Només dos militen al PP. Foto: A.P.

No és la primera vegada que José Ramón Bauzá telefona o fa telefonar als batles del PP dels municipis de la Part Forana per donar-los instruccions. Ja ho va fer per manar-los que no presentassin al·legacions a la nova llei de funció pública, la que arracona el català a l'Administració, i ho tornà a fer dimecres amb alguns batles del Llevant per prohibir-los l'assistència a una trobada amb professionals de l'Hospital de Manacor.

La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha rebutjat avui, amb els vots en contra del PP, una proposició no de llei del grup socialista per instar al Govern a convocar com més aviat millor la comissió permanent i el ple del Consell de la Llengua Catalana.

El diputat del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha comparat l'actuació del Govern balear en matèria lingüística amb el tractament que va fer el dictador Francisco Franco amb la llengua catalana, per voler eliminar el català com a requisit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica, i per això han iniciat la tramitació per modificar la Llei de Funció Pública.

Divendres passat José Ramón Bauzá se'n va menar els seus consellers a Felanitx per fer-hi el consell de govern. Es tracta d'una mesura ben poc lògica en temps de crisi com el que vivim. Mentre retallen pertot arreu, ells i tot el seu seguici es fan traslladar en cotxe oficial, la qual cosa pagam entre tots els contribuents.

Bosch ha rebut la pitjor part de la xiulada perquè Bauzá ja havia partit. Foto: T. Ayuga.

Felanitx va fer sentir ahir la seva veu en contra de la política lingüística del Govern Bauzá. Unes 250 persones -400 segons l'organització i prop de 200 segons la Policia- es concentraren ahir migdia davant l'Ajuntament, convocats per la plataforma Felanitx en Moviment amb motiu del Consell de Govern que ahir tingué lloc al municipi. L'objectiu: fer arribar a l'Executiu el seu posicionament contrari a l'avantprojecte de la llei de la funció pública que arracona el català. Aquest sentiment ja quedà clar a sa Pobla el 16 de gener passat i no acaba a Felanitx: "Lluitarem fins al final!", cridà el públic. Durant poc més de mitja hora, els manifestants cridaren ben fort davant les portes de l'Ajuntament, però cap governant no en sortí.

El Govern impulsa el Pacte Local perquè els ajuntaments tinguin més poder

La Comunitat Autònoma manté la petició de 8,5 anys de presó per a Matas

Educació vigilarà que l'IES Felanitx no protesti avui contra Bauzá

Cort no s'ha sumat a altres consistoris per la defensa del català com a requisit. Foto: P. Bota.

Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament.

El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català

Mabel Cabrer s'ha queixat de l'arruixada contra Bauzá i Isern. Foto: J. Torres.

Pel PP, impulsar una llei que rebaixa l'estatus del català a les Illes és una "excusa" qualsevol perquè determinats sectors, se suposa que progressistes, tornin a sortir al carrer a protestar contra el Govern. Així ho va dir ahir la portaveu parlamentària, Mabel Cabrer, qui afirmà que respecta les manifestacions pacífiques, però condemna "rotundament" els actes violents, entre els quals inclou la protesta de dues persones en l'acte d'entrega dels premis Ciutat de Palma. "No estranya, sobretot als qui ja fa alguns anys que hi som, que sempre s'agafi segons quin tema com a excusa per tornar a sortir al carrer i intentar boicotejar actes públics i generar una sensació d'intranquil·litat".

La societat mallorquina ha viscut uns anys de demobilització civil. Molta de gent que els anys setanta, vuitanta i part dels noranta va protagonitzar la lluita pacífica per la llengua, la cultura i el medi ambient s'havia cansat de la seva vida d'activista, i bens pocs joves n'havien pres el relleu.

El juny passat ja va tenir lloc una manifestació perquè el català continuï com a requisit. Foto: M. À. Cañellas.

L'Obra Cultural Balear (OCB) no pensa quedar de mans plegades i prepara una campanya de concienciació ciutadana i posteriors mobilitzacions per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Des de l'OCB es considera fonamental per al futur la defensa del català com a requisit per accedir a l'Administració pública i es farà especial incidència en la transcendència que suposa modificar la Llei de normalització lingüística.

Miquela Lladó, de Música Nostra, actuà a la plaça Major.Fotos: J.T./P.B./J.M.

Palma celebrà ahir la revetla del seu patró amb música, torrades i també protestes. Tot hi cap per a la celebració del sant màrtir, i més en els temps que corren. Com sempre, els xeremiers i els gegants i els castellers donaren el sus a la festa a la plaça Major. Però l'encesa oficial del fogueró estigué acompanyada d'una forta xiulada al batle de la ciutat, Mateu Isern, i la política del Govern en contra del català. Faltaven pocs minuts per a les vuit del vespre quan la comitiva municipal al complet entrava a la plaça Major acompanyada d'una forta escorta. Allà els esperaven una vuitantenta de persones que, amb pancartes a la mà, li recordaren que "A Mallorca, en català" o que el "Dimoni és en Bauzá".

Exposició de llibres durant l'edició 2011 de la Setmana del Llibre en Català. Foto: J. Torres.

El Gremi de Llibreters de Mallorca ha ajornat "sine die" la Setmana del Llibre en Català 2012, que havia de començar l'últim divendres de febrer, a causa de l'impagament dels ajuts que el Govern i el Consell insular havien pressupostat per a l'any passat. Segons ha informat EFE el president de l'associació de llibreters, Francesc Moll, el Govern té pendent de pagament els 28.000 euros compromesos per a la Setmana del Llibre en Català de 2011, mentre que el Consell de Mallorca reconeix un deute de 18.000 euros, la meitat de l'ajuda promesa i pressupostada. Moll ha explicat que aquests 46.000 euros resulten imprescindibles per poder afrontar les despeses que suposaria l'organització d'una nova fira.

La coalició PSM-IV-ExM ha anunciat que no estarà present en el lliurament dels Premis Ciutat de Palma que organitza Cort perquè l'actual equip de Govern municipal "els ha recuperat en castellà", i ha reiterat el seu rebuig a "els atacs continus del PP a la llengua i la cultura catalana".

El problema del PP no té cap relació amb els dois que fa amb el català que, per una banda, no canvien res substancialment i, per l'altra, no li provocaran cap erosió perquè l'oposició que aixequen no és transversal, està molt acotada socialment. N'és la prova que des que IB3 és bilingüe ha pujat molt en audiència. I evidentment encara molt manco el problema del PP pot ser, ni remotament, Antoni Pastor.

Albert Cànoves ha denunciat el tractament del català a Son Espases. Foto: Grup Serra.

"Si bé no podem pretendre que tothom que viu a l'Illa sàpiga expressar-se en la nostra llengua, sí que s'ha de fer l'esforç per part de tots almenys perquè l'entenguin (sic)". Aquesta és la resposta que va rebre el ciutadà Albert Cànoves de la cap d'Atenció a l'Usuari de l'hospital de Son Espases, Ángela Tumbarello, a la reclamació que registrà demanant els motius pels quals cap dels tres treballadors del centre sanitari esmentat als quals s'adreçà no l'entengué quan els parlava en català, llengua oficial a les Balears. "El desembre passat vaig acudir a Son Espases a fer-me una prova mèdica. A la recepció del Departament de Radiologia, on havia de fer-me la prova, ja no em varen comprendre. Vaig parlar en català i no m'entenien.

Lladó i Tardà, amb la resta de membres d’Esquerra al Consolat. Foto: M. À. C.

El president d'Esquerra Mallorca, Joan Lladó, resumí ahir en una frase l'eliminació del català com a requisit per als funcionaris a les Illes: "Matas ens robava doblers; Bauzá, la nostra identitat". El dirigent d'Esquerra entregà les al·legacions del seu partit contra la modificació de la Llei de funció pública i assegurà que la reacció que han tingut els batles de sa Pobla, Manacor i Pollença demostra que "Bauzá no té la majoria", perquè en total "estam parlant de 70.000 habitants" que no veuen bé que s'arraconi el català. Per part seva, el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, explicà que és impensable que "el PP jugui les regles de joc de la modernitat, sinònim de pluralisme i que serveixen per protegir les llengües minoritàries i minoritzades".

El sindicat UGT ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública que es tramita en el Parlament per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut balear, l'estatut bàsic de l'empleat públic i la llei de normalització lingüística.

Més d'una quarentena de persones han acompanyat els representants de les entitats que han presentat al·legacions contra la reforma de la llei. Foto: J. Torres.

Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.

El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.

El passat 22 de maig els ciutadans de les Illes Balears van dipositar, de manera majoritària, la seva confiança en una formació política que havia defensat d'una manera molt clara la seva postura sobre la qualitat dels serveis en l'Administració Pública a través del programa electoral: "volem tenir els millors professionals, de manera que per accedir a l'Administració Pública, excepte en àmbits molt concrets, el català no serà un requisit. Es valorarà com un mèrit en la provisió dels nostres llocs de feina", dèiem...

L'organització lamenta que just Anegats cantarà en català a la revetla. Foto: Arxiu.

Joves de Mallorca per la Llengua ha exigit avui a l'Ajuntament de Palma una major presència de la llengua pròpia de les illes a les festes de Sant Sebastià i ha acusat el consistori d'haver estat ineficaç en aquest aspecte. L'entitat juvenil considera que el català "ha estat marginat fins el punt d'allò annecdòtic" en la programació dels concerts, la primera atracció de les festes per als joves, de manera que l'únic grup mallorquí que canta en català i que participarà en la revetla és Anegats, segons assenyala en un comunicat. Joves de Mallorca per la Llengua ha reivindicat la importància de tenir unes festes on la presència del català sigui forta.

El president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, ha afirmat aquest dilluns que el seu partit "analitzarà la situació" esdevinguda en el municipi mallorquí de Manacor on alguns dels seus regidors han presentat al·legacions a la Llei de Funció Pública del Govern i, en funció d'aquesta, adoptaran "les decisions oportunes".

Les tres entitats fan extensiva la convocatòria a tota la ciutadania com a mostra de protesta per la introducció de l'espanyol a la gala dels Ciutat de Palma.

Contraprogramació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català als premis Ciutat de Palma en bilingüe. Ambdues entitats, amb l'Obra Cultural Balear, preparen per al dia de Sant Sebastià una gala literària alternativa als guardons oficials, en què la cultura escrita en la nostra llengua en serà la vertadera protagonista, sense necessitats de barreges lingüístiques ni aportacions polítiques. De moment, tant l'AELC, que dirigeix Miquel Bezares a les Balears, com el PEN Català, encapçalat per l'escriptora Antònia Vicens, han remès una carta als socis en què conviden els escriptors a participar en aquest acte "literari i reivindicatiu". Aquest servirà per "exaltar la paraula escrita" i reclamar "la dignitat de l'ofici d'escriure en català en un context en què no s'ha assolit", diu la carta que Bezares ha enviat als escriptors de les Illes.

Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.

Mateo Isern (amb la essa sorda i la e tancada) riu per davall el nas en sentir l'escridassada dels assistents a la festa de l'Estendard. Ho podeu veure a la web de la tele autonòmica.

Mn. Pere Fiol pronuncià el sermó de la Conquesta. Foto: M. À. Cañellas.

L'Església es convertí, el dia de l'Estendard, en una mena de contrapoder del poder polític en matèria identitària. Just abans que el batle de Palma empràs el castellà en el discurs oficial, l'Església féu una ferma defensa de la llengua i la cultura pròpies i no estalvià crítiques velades als actuals governants en el sermó de la missa que es realitzà a la Seu. Una missa, no cal dir-ho, íntegrament en català i que presidí el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui. "Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat".

La coalició econacionalista ha criticat la postura del PP en relació al català. Foto: P. Bota.

El diputat de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Antoni Alorda, ha asseverat que l'Avantprojecte de llei que estableix que el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública és una "provocació que enterra, de forma unilateral, el consens en matèria lingüística." Alorda ha incidit que, en aquests moments, hi ha altres problemes molt més importants per als ciutadans de Balears, a causa de la greu crisi econòmica en la qual ens trobam i ha demanat al PP que retiri la modificació legislativa. Alorda ha assenyalat en roda de premsa que la intenció d'aquest avantprojecte és la de "degradar" el caràcter oficial de la llengua catalana a les Balears i ha anunciat que el seu grup està treballant en una sèrie d'al·legacions en contra d'aquesta modificació.

Un total de 31 obres originals es presenten a la 44 edició del Premi Josep Pla de prosa en català en la tradicional vetllada literària de la nit de Reis a l'Hotel Palace de Barcelona, en un acte que coincidirà amb el lliurament del Premi Nadal de Novel·la, en castellà.

Gornés en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres.

El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, ha negat avui que el Govern obligui als ajuntaments a canviar el seu topònim al castellà i ha afirmat sobre això: "res més lluny del nostre ànim castellanizar la toponímia de les Illes Balears". Gornés ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública i ha negat que suposi la castellanització dels topònims de les illes, en declaracions facilitades pel Govern. El conseller ha explicat que la modificació plantejada dóna llibertat als municipis perquè puguin fer cooficial el topònim, de manera que no només existeixi en la seva versió catalana, sinó també en castellà.

El PP proposa la fórmula bilingüe Maó-Mahón per acabar amb la polèmica

Els membres de la Plataforma van fer ahir una roda de premsa davant les portes d’Ona Mallorca.

Les majories absolutes del PP, les retallades i els atacs al català faran que la manifestació de la Diada de Mallorca d'enguany sigui més reivindicativa que la d'anys anteriors. El manifest de la protesta, escrit pel col·lectiu Albaïna de Sóller, tindrà "un alt contingut de reivindicació social", segons va explicar ahir un dels portaveus de la Plataforma 31-D, Marcel Pich, i durà el títol Pels nostres drets socials i nacionals. A Mallorca en català. De fet, la Plataforma va fer la roda de premsa de presentació de la manifestació davant les portes d'Ona Mallorca: el tancament de la ràdio i la televisió públiques de Mallorca es farà notar a la marxa.

En un comunicat, l'OCB afirma que el Govern presidit per José Ramón Bauzá pretén «instaurar un nou règim polític en el qual el català, la llengua pròpia de Balears, ja no gaudirà d'una oficialitat plena en igualtat amb el castellà». Després d'estudiar la modificació que prepara l'Executiu, aquesta entitat cultural conclou que la mateixa és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

José Ramón Bauzá, president del Govern balear, durant un acte de campanya electoral.Foto: Arxiu

El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.

Els premiats es feren una foto de família abans de l’inici de la Nit de la Cultura, que se celebrà ahir a l’auditori Sa Màniga de Cala Millor. Foto: Joan Lladó.

La crítica a les institucions pel "menyspreu i bel·ligerància vers la nostra llengua i cultura" centrà la gala de la Nit de la Cultura, que se celebrà ahir vespre a l'auditori de Sa Màniga. El principal acte de l'Obra Cultural Balear (OCB) es convertí en un crit al "rearmament de valors i conviccions", com comentà el president de l'entitat, Jaume Mateu.

Els directors Joel Joan i Sergi Lara roden aquests dies a l'Ajuntament de Gavà (Barcelona) 'Fènix 11·23', la pel·lícula inspirada en la història real d'Èric Beltrán, el nin que va demanar a una cadena de supermercats etiquetatge en català i va ser confós amb un terrorista.

L'OCB demana al Govern que permeti l'emissió de TV3 a les Balears.

L'Obra Cultural Balear (OCB) reclamà ahir que TV3 pugui tornar a veure's íntegrament a les Balears en comptes de TV3CAT, perquè considera que IB3, en emetre en castellà, ha trencat l'acord pel qual va deixar de rebre's a les illes el canal tradicional autonòmic de Catalunya. L'OCB ha denunciat en un comunicat que considera que la direcció d'IB3 ha trencat unilateralment l'acord que havia contret amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), mitjançant el qual la televisió pública catalana deixaria d'emetre a les Balears tots els continguts que estiguessin condicionats per drets d'emissió.

L'associació PEN Català ha atorgat a l'escriptor bereber Salem Zenia el II Premi Internacional Veu Lliure, dedicat a autors que han patit o pateixen persecució a causa de les seves obres i que defensen la llibertat d'expressió. Segons informa avui l'Institut Ramon Llull en un comunicat, aquest premi es concedeix amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat i ho organitza el PEN Català junt amb diferents institucions i entitats de les illes.

Unes alumnes de les Illes, durant un examen en una aula el mes de juny passat. Foto: T.A.

La Societat Catalana de Pedagogia (SCP) ha fet pública una declaració en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l'escola en català i la immersió lingüística. El president de la SCP, Martí Teixidó, explicà ahir, després de fer-se públic el document, que "al mes de juny amb la nova junta vàrem creure que una de les nostres prioritats havia de ser donar a conèixer la base científica i ja no política per la qual defensam que tots podem aprendre català i castellà". Teixidó va assegurar que "les obsessions dels governs són comprensibles, però els en volem informar".

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha reiterat aquest dilluns que l'única manera oficial dels noms oficials dels topònims de les Balears és la catalana i, per tant, l'única forma correcta és Maó, segons estableix la Llei de Normalització Lingüística aprovat per unanimitat el Parlament el 29 d'abril de 1986.

Les revistes de la premsa forana de Mallorca són les més perjudicades per la retallada.

La crònica d'una mort anunciada ja té la seva sentència en el BOIB. A partir d'avui, queda sense efecte "la convocatòria pública d'ajuts destinats a la premsa escrita íntegrament en català". Com totes les retallades anunciades darrerament, s'argumenta que "l'Administració està obligada més que mai a garantir els recursos suficients per atendre les necessitats bàsiques dels col·lectius més desfavorits". La paradoxa és que aquests col·lectius també pateixen retallada rere retallada. L'import total dels ajuts cancel·lats ascendeix a 125.000 euros, que ara es destinaran a tasques de caire "prioritari". El Govern va anunciar el mes d'agost passat que seria un informe jurídic l'encarregat de determinar el futur d'aquestes subvencions. L'escrit es va fer realitat el 12 de setembre i el resultat no s'ha fet esperar en forma, una vegada més, de tisorada. L'altre col·lectiu que a partir d'avui queda sense ajudes del Govern és el dels dinamitzadors lingüístics.

La manifestació del 9 de juny passat a favor que el català continiï sent un requisit per els funcionaris.

Convergència per les Illes (CxI) vol defensar el model lingüístic de les Illes Balears presentant mocions en defensa del català als 25 ajuntaments on té representació. Pel president de la formació, Josep Melià, aquesta iniciativa és "una reacció a la política involutiva que està protagonitzant el senyor Bauzá en matèria lingüística". Per Melià, "no té sentit que els funcionaris no dominin la llengua pròpia de les Illes, ni atacar el Decret de mínims, ni posar en qüestió el model lingüístic d'IB3". La moció que presentaran als ajuntaments perquè sigui aprovada és una crida "a favor de la nostra llengua".

El conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha reafirmat avui el compromís del Govern balear que el castellà s'empri en les emissions d'IB3 Ràdio i Televisió, mentre que el PSIB ha denunciat la intenció de l'executiu que el català deixi de ser la llengua vehicular en aquest ens públic.

Dos joves nouvinguts assisteixen a un curs del Cofuc.

La llengua catalana també ha quedat tocada, després que el Govern anunciàs ahir l'eliminació de 92 empreses públiques. No debades, una és el Consorci de promoció de la llengua catalana (Cofuc). El director de l'Oficina de control pressupostari del Govern, Joaquín García, assegurà ahir que les competències del Cofuc seran transferides a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i que, d'alguna manera, es tracta d'una absorció. En tot cas, l'activitat del Cofuc no havia experimentat cap creixement en els darrers temps i l'oferta general de cursos de català està minvant. És per això que l'anunci de dissolució del Cofuc no causà gaire sorpresa en sectors de promoció de la llengua, però sí por. L'eliminació del Cofuc podria ser la primera passa cap a la supressió de bona part dels cursos de català i l'entitat podria quedar, senzillament, com una entitat avaluadora.

Dos dels membres de la plataforma han anunciat la iniciativa en roda de premsa. Foto: C.S.

La plataforma Endavant Mallorca ha impulsat una campanya sota el nom 'Tenim la paraula: a Mallorca en català', amb l'objectiu de combatre la "inèdita persecució política" que segons la seva opinió està sofrint la llengua catalana per part de les institucions. "El català no havia estat mai tan perseguit des de la mort del dictador Franco", han lamentat durant la presentació de la iniciativa.

L'OCB denunciarà els atacs contra el català davant les institucions europees

Somescola.cat celebra el Dia europeu de les llengües defensant el model d'immersió

Els consellers Rafel Bosch i Simó Gornés, ahir, després de la reunió del Consell de Govern.

El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.

En el ple hi hagué debat en les dues mocions a favor de la llengua i del tren. Foto: A.Bassa

L'Ajuntament de llorencí, amb el vot en contra del Partit Popular, es va posicionar a favor que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l'Administració autonòmica. L'equip de govern (Grup Independent de Son Carrió, PSOE, AGIN) i el PSM, a l'oposició, instaren l'Executiu a "promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat". La moció va ser presentada pel PSM i rebé el suport de l'equip de govern, però el Partit Popular va defensar, en cos i ànima, que "la campanya del PP incloïa que el català fos un mèrit i no un requisit". Els populars es varen engrescar en un debat tens, amb expressions com "que es deixi fer el tema de l'idioma", "el català ja l'entén tothom", "sembla que vivim als anys 60". També acusaren el PSM de "fer demagògia". Alhora, el PP entén que "el més important és la professionalitat".

Vista dels exàmens de català per a oposicions de funcionaris del Govern balear.

La Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB avala en una sentència el conegut decret que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d'accés a la funció pública, amb vista a ocupar llocs de feina convocats en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma. El decret fou aprovat el 17 d'octubre de 2008 pel Govern del Pacte de Progrés. El Tribunal desestima així el recurs presentat per la Unió Sindical Obrera de les Illes Balears (USO) en relació a diversos articles i disposicions de l'esmentat decret. Dues de les magistrades que formaven part de la Sala votaren en contra d'aquesta decisió.

El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas.

Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".

L'exconseller de Salut del PSIB Vicenç Thomàs ha assegurat avui que l'establiment del català com un requisit per a l'accés a la sanitat balear no ha causat cap vacant en el sistema públic, ja que es dóna un termini de dos anys als funcionaris perquè aprenguin la llengua cooficial.

El diputat del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, Antoni Alorda, ha demanat al Govern que no "provoqui" en relació amb el català i ha confiat que el Parlament balear no sigui l'única Cambra del món on s'hagi de retreure a un president que "renegui" de la llengua pròpia.

El president del PP, Mariano Rajoy, ha reconegut aquest dilluns ser partidari que, com el carrer, coexisteixin el castellà i el català i ha avisat que es pot actuar «intel·ligentment» per complir la llei i per respectar els drets dels ciutadans.

El Palma Arena podria acollir el certamen.

La Misericòrida no serà la seu de la Setmana del Llibre en Català. El gremi de llibreters ha confirmat a dBalears que està cercant una nova ubicació per a la celebració literària, després que el Consell els "avisàs" que no es podria pagar la envelat que, d'ençà del 2007, es col·loca al pati de la Misericòrdia per acollir la gran festa literària en català. A més, des del Departament de Cultura del Consell també els han comunicat "que el pati de la Misericòrdia no compleix les mesures de seguretat necessàries" pel que fa a les "sortides d'emergència", segons comenta el secretari dels llibreters, Pep Mayol. Un fet, però, que, segons sembla, no havia suposat cap emperò fins ara. Així, els llibreters s'han vist forçats a haver de cercar una nova ubicació, que podria ser el velòdrom del Palma Arena.

El ple aprova la moció a favor de la llengua.

El ple de Son Servera va aprovar, amb l'abstenció del Partit Popular, rebutjar l'eliminació del coneixement del català per a accedir a l'Administració autonòmica i instar el Govern que adopti les mesures necessàries per mantenir el coneixement del català com un requisit. La moció, presentada per l'equip de govern (PSOE-Independents i CxI), va rebre el suport d'Esquerra-PSM. En la proposta s'al·ludeix que "el personal de l'Administració ha de garantir el dret dels ciutadans a utilitzar en la respectiva comunitat l'idioma cooficial" i això "és una mesura contrària a la nostra cultura i arrels i posa en perill el manteniment del nostre idioma i costums". El Partit Popular justificà l'abstenció en el sentit que "també s'ha de tenir en compte la professionalitat. D'altra banda, en el ple ordinari es va aprovar per unanimitat instar la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social.

El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, ha assegurat avui que el model d'immersió lingüística de Catalunya no és el que està en qüestió, sinó que hi ha una sentència que assenyala que cal fer "compatible", ha explicat, que sigui el català la llengua vehicular amb els drets també de la llengua castellana.

El català a les escoles fou molt present en la marxa de la Diada. Foto: Efe

Tots els grups parlamentaris, llevat del PP, varen acordar ahir donar suport al vigent model lingüístic en el sistema educatiu català, "com a garantia de cohesió social i de la plena igualtat d'oportunitats, i també com a garantia de "la plena competència lingüística i profit escolar de tot l'alumnat, tant en català com en castellà des del punt de vista oral i escrit, al final de l'etapa educativa obligatòria (ESO), tal com demostren els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu català". Es tracta d'un acord assolit entre tots els grups parlamentaris, llevat del PP, a través d'una esmena transaccional que va ser promoguda per ERC en la moció sobre les mesures de reconeixement de la identitat i la llengua catalana. En el text de l'esmena els grups parlamentaris varen donar suport igualment "al dret a rebre l'educació en català, d'acord amb el que disposa l'Estatut de Catalunya i les lleis, i que s'utilitzi normalment el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge".

Havia de ser després de l'estiu, el sempre difícil mes de setembre, el moment triat per donar a conèixer el patrimoni dels nostres polítics. Així, mentre la majoria de mortals fa números i càbales per intentar arribar amb certa dignitat a final de mes, els nostres representants ens mostren les vísceres de la seva economia.

Artur Mas amb altres membres del seu Govern participaren en els actes de la Diada catalana. Foto: Efe.

Més de 5.000 persones assistiren ahir a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en la qual es reivindicà la immersió lingüística, mentre que el president, Artur Mas, va dir que ja veu en marxa la transició catalana. Abans, a primera hora del matí, partits i entitats havien duit a terme la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que per segon any consecutiu fou organitzat amb un blindatge policial que aïllà els polítics de les esbroncades d'altres anys dels més radicals.

Bosch ha defensat el tractament vehicular de les dues llengües oficials. Foto: P. Bota.

El conseller d'Educació i portaveu del Govern balear, Rafael Bosch, ha defensat avui que en comunitats on hi ha dues llengües oficials ambdues han de ser vehiculars en l'educació perquè els pares decideixin quin n'aprenen primer els seus fills. Bosch ha intervingut així en la polèmica sobre el compliment de l'interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa a la Generalitat l'obligació d'incorporar el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Durant la presentació del pròxim curs escolar, el conseller balear ha assenyalat que cal distingir entre el sistema d'immersió lingüística, que "és constitucional", i la garantia del dret dels pares a elegir a quina llengua oficial volen que aprenguin a escriure i llegir els seus fills.

Bauzá a la Generalitat: "el català també és cooficial a les Balears i no incomplim la Llei"

Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PPC, recordà ahir a Artur Mas el problema amb l'acte del TSJC, no el té amb el PP. Foto: Efe

Artur Mas, president de la Generalitat, defensà ahir el sistema d'immersió lingüística del català i llançà un avís al PP perquè faci "una passa enrere" en l'ofensiva contra la llengua, i es demanà indignat: "Per què als catalans ens han de tocar els nassos amb el nostre idioma?". En declaracions a RAC 1, Mas advertí el PP que és "un gravíssim error" enredar-se ara en un "conflicte innecessari des del punt de vista lingüístic entre el català i el castellà", perquè la "prioritat" és la lluita contra l'atur. "Encara són a temps de corregir-lo, de fer una passa enrere i de no convertir una cosa que no existeix al carrer en un problema estrictament polític", apuntà. Mas instà el PP a "prendre nota" que, pel Govern i per CiU, "hi ha unes línies vermelles" que no pensen traspassar, entre les quals es troba el model educatiu: "Segons quines coses vulgui fer el PP quan governi a Espanya, amb CiU i amb l'actual Govern de la Generalitat hi haurà poca cosa a fer. Hauran d'elegir". Tanmateix, no descartà cercar el suport del PP per aprovar els pròxims pressuposts de la Generalitat si l'esquerra "dóna l'esquena" a l'Executiu.

Alumnes dels cursos de reciclatge de català fent un examen a la Riera. Foto: Arxiu

El Govern ha decidit "ajornar l'oferta de cursos i proves de llengua catalana" del Pla de reciclatge i formació del personal docent. Mitjançant un comunicat, la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional informà el 31 d'agost passat que la decisió s'ha pres "per les especials dificultats econòmiques i cojunturals actuals". El responsable de la Direcció General, Onofre Ferrer, assegurà ahir que "enguany no tenim els 90.000 euros que aportam al conveni amb l'Institut de Ciències de l'Eduació (ICE)de la UIB". La intenció de Ferrer és "poder posar en marxa els cursos el pròxim 1 de gener".

El batle de Barcelona, Xavier Trias, ha rebutjat canviar el model d'immersió lingüística del català "per posicions intransigents i minoritàries", i ha mostrat el seu total desacord amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per qüestionar un model que en els últims 30 anys ha estat un dels més importants pilars per a la cohesió de Catalunya.

La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, considera que el català no és un fre per a l'atracció de científics perquè "en aquesta matèria la llengua és l'anglès".

El president de CiU al Parlament, Oriol Pujol, advertí ahir al PP que no els tindran en compte per a futurs acords si trenquen el model d'immersió lingüística a Catalunya. En el marc d'una entrevista a l'emissora de ràdio Catalunya Informació, Pujol alertà que el PP no els ha posat mai la condició de "tirar endavant uns pressupostos per convertir l'escola catalana en una escola bilingüe", tot i que, si ho fan, el PP deixarà de ser un company de viatge.

La manifestació del 9 de juny passat perquè el català continuï sent un requisit en l'Administració. Foto: M.À.Cañellas

L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració i que està preparant el Govern, "incrementarà la demanda de cursos de llengua catalana per part dels funcionaris". Així ho creu el nou gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), Sergi Torrandell. Aquest increment en la demanda de cursos de català ja l'apuntaren fa unes setmanes tant l'Obra Cultura Balear (OCB) com el sindicat STEI-i. Els funcionaris -excepte el professorat- que treballin a la funció pública no estaran obligats a tenir coneixements de català, tot i que per a la seva tasca diària necessitaran entendre'l i parlar-lo. Segons el president de l'OCB, Jaume Mateu, això suposarà "més despesa per a l'Administració, tot i que diuen que volen estalviar". A l'últim semestre de l'any a l'EBAP ja no hi ha cursos de català programats, perquè hi haurà els exàmens dels diferents nivells. Caldrà esperar, doncs, fins al 2012 per saber si l'oferta de cursos en català realment es mantindrà o s'incrementarà.

Portada del llibre, 500 raons per parlar CATALÀ.

Ni més ni menys que 500 arguments que defensen la llengua catalana és, alhora, títol i contingut del nou llibre de David Pagès. L'escriptor, interessat per la llengua des de fa uns anys, desenvolupà una mena d'afició que consistia a recopilar cites de tots els personatges rellevants que sortien als mitjans. Això sí, les paraules d'aquestes persones havien de transmetre un missatge contundent, que fomentàs i donàs prestigi al català. D'aquesta manera, allò que en un principi va començar com una curiositat, ara s'ha materialitzat en forma de llibre: 500 raons per parlar català. Els autors de les cites són polítics, poetes, professors i, fins i tot, institucions (Joves de Mallorca per la Llengua) i mitjans de comunicació (dBalears). De tota manera, allò que l'escriptor cercava no era reflectir la veu de personatges públics, sinó el seu missatge. I és que, segons el mateix autor, les cites són molt útils per exposar arguments i missatges molts clars. Per seleccionar-les, David Pagès tingué en compte alguns criteris, com per exemple que les cites fossin "constructives, encoratjadores, entusiàstiques, positives, suggestives... i que fossin útils per al foment i el cultiu de la llengua". Tot i que l'objectiu és elevar el català, l'escriptor s'ha assegurat que no es despreciï cap altra llengua.

La diputada del Partit Popular Catalina Palau registrà ahir una proposició no de llei al Parlament que proposa al Govern que el coneixement de la llengua catalana sigui considerat "un mèrit i no un requisit per treballar en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma". En un comunicat, el PP explicà que la proposició, que serà debatuda en la Comissió de Salut, sol·licita a l'Executiu la rectificació urgent de la normativa que regula l'exigència de coneixement de català per a l'accés i la mobilitat del personal públic de la sanitat a l'Arxipèlag.

Cerdà vol cercar qui envià el correu als qui demanaven les subvencions. Foto: M.À.Cañellas

La directora general de Cultura i Joventut, Isabel Cerdà assegurà ahir que "en cap moment" no ha donat cap ordre d'anul·lar les subvencions previstes per al 2011 a la premsa no diària escrita íntegrament en català. Les seves paraules arriben després que un funcionari del seu departament enviàs un correu electrònic als responsables d'aquestes publicacions en el qual se'ls comunicava que s'anul·lava el procediment de concessió de subvencions obert i dotat amb 125.000 euros. "No he donat cap ordre perquè aquest comunicat es fes. S'està estudiant tota subvenció", afirmà ahir Cerdà. En una entrevista ahir amb dBalears, la directora general es mostrà indignada.

Un grup de metges en contra de què el català sigui un requisit a la seva feina, durant una protesta el 2009.

El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, presentà dijous al Registre de la Conselleria d'Educació un plec d'al·legacions contra l'avantprojecte per modificar la Llei de la funció pública, que n'elimina el requisit del coneixement del català per accedir a l'Administració perquè hi passi a ser un mèrit. Les al·legacions del sindicat se centren a exposar que el canvi que es pretén tirar endavant és anticonstitucional, que va en contra de l'Estatut de la Comunitat i de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. L'STEI-i indica que la Llei 30/1992 de la Constitució Espanyola (CE), i en relació amb la qüestió lingüística a l'article 35.d, disposa que "els ciutadans podran utilitzar les llengües oficials dins del territori de la Comunitat Autònoma". Ja en el marc de la CAIB, l'Estatut d'Autonomia enuncia a l'article quart: "Les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."

El conseller Rafel Bosch, al seu despatx de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats. Foto: Joan Torres

El Govern ha decidit anul·lar la concessió de subvencions destinades a la premsa no diària escrita íntegrament en català per a 2011. Un total de 37 publicacions, incloses moltes d'històriques, es veuen afectades per aquesta mesura, que els suposarà deixar de percebre, en conjunt, 124.999 euros. Aquesta quantitat inclou dues partides, una de 67.148 euros per a entitats sense ànim de lucre i una altra de 57.850 per a empreses. Per mitjà d'un correu electrònic, l'Executiu informà divendres les publicacions en qüestió que "d'acord amb les directrius de la Conselleria de Vicepresidència del Govern de les Illes Balears i la Secretaria General de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, s'anul·len els procediments de concessió de subvencions per a l'any 2011 encara oberts". El PSM-IniciativaVerds-Entesa ha qualificat avui la decisió del Govern de cancel·lar les subvencions destinades a la premsa escrita en català com "una vergonya" i un "atac" del PP a la llengua pròpia de les Balears i ha reclamat l'executiu autonòmic que rectifiqui.

El conseller d'Educació i portaveu del Govern, Rafel Bosch, en una foto d'arxiu. Foto: S.Amengual

La Conselleria d'Educació només rebé dues o tres queixes de pares que no volien que els fills estudiassin en català durant el curs 2010-11. El mes de maig, però, coincidint amb la campanya electoral, n'augmentà sobtadament la quantitat: n'arribaren entre quinze i vint i, a més, totes eren de la mateixa escola pública de Marratxí. Tot i que dBalears ha tingut accés a aquestes xifres mitjançant fonts de l'equip que rebé i processar les reclamacions, la Conselleria, oficialment, no les ha volgudes confirmar ni desmentir. Tan sols han declarat que no tenen accés a aquestes dades. De fet, aquest diari s'ha trobat amb una resposta gairebé hermètica d'Educació, atès que funcionaris i directius que poden consultar aquesta informació s'han negat a parlar-ne i, per via del Departament de Comunicació, han enviat una resposta per escrit en la qual just diuen que no ho han pogut confirmar. Amb tot, a la mateixa contesta queda clar com és de delicat aquest tema per l'Executiu actual.

Jaume Mateu, amb altres membres de l'OCB, ahir al registre. Foto: J.Torres

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, presentà ahir al Govern un plec d'al·legacions contra l'Avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració perquè passi a ser just un mèrit. Segons el document presentat per l'entitat, l'Avantprojecte no s'ajusta a la Constitució, ni a l'Estatut d'Autonomia, ni a l'Estatut bàsic de l'empleat públic, ni a la Llei de normalització lingüística, així com tampoc a la Llei de règim jurídic de l'Administració. Mateu explicà que les al·legacions es fonamenten en dues sentències del Constitucional.

La sala d'actes del Teatre d'Artà quedà petita a causa del nombrós públic que assistí a la conferència.

El periodista radiofònic Joaquim Maria Puyal es banyà ahir per defensar la radiotelevisió pública. Explicà, amb relació al tancament de RTV Mallorca, que "és una passa enrere gravíssima que la nostra llengua perdi mitjans propis". I pel que fa al nomenament del conseller Antoni Gómez com a nou director general d'IB3, digué que "és necessària una gestió professional i no política dels mitjans". Encara que deixà constància que no volia "posar el nas allà on no tocava", el locutor de Catalunya Ràdio va dir que "en el conjunt de les Illes Balears és sagnant que es perdin o es debilitin mitjans de comunicació d'una cultura que no en té gaires". Així de rotund s'expressà en la conferència d'ahir als alumnes del X Campus Universitari de la Llengua Catalana, al teatre d'Artà.

Indignació, això és el que van comunicar ahir els partits de l'oposició i l'Obra Cultural Balear davant la modificació de la Llei de funció pública que prepara el Govern i que pretén eliminar el requisit de saber català per ser funcionari -amb l'excepció dels professors-.

El PSIB ha advertit avui que la intenció del Govern balear de suprimir el requisit de coneixement del català per ser funcionari contravé l'Estatut d'Autonomia i ha acusat el PP de "trencar el consens bàsic de convivència".

Ivan Cortès en una de les vistes preliminars d'aquesta causa que finalment li ha donat la raó.

L'Audiència de Palma ha confimat en tots els seus extrems la sentència que a final d'abril condemnà un guàrdia civil a pagar multa de 1.200 euros per ser l'autor responsable d'una falta de lesions contra Ivan Cortès. El jove s'havia adreçat en català a dos agents quan li demanaren el DNI. Els benemèrits, que eren de Saragossa, havien estat desplaçats a Palma per reforçar el control de l'aeroport de Son Sant Joan. Uns dies abans s'havia produït l'atemptat d'ETA a Palmanova que acabà amb la vida de dos guàrdies civils.

Només el 9,09% de les ofertes de feina a les Illes Balears valoren el coneixement del català per accedir-hi. Així ho constata l'anàlisi realitzada per Adecco i Infoempleo sobre 198.500 peticions de feina a tot l'Estat espanyol el 2010. Així doncs, les comunitats que més valoren, per ordre, el coneixement de les llengües locals són Catalunya, el País Basc i les Balears, amb un 38,88%, 18,57% i 9,09%, respectivament. En el cas de Galícia, la valoració de la seva llengua en l'ocupació és del 8,84%, mentre que al País Valencià la llengua autonòmica es requereix en un 6,88% de les ofertes.

Bauzá, devora Rafel Bosch, ha reconegut la limitació de la promesa electoral. Foto: S. Amengual.

El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, assegurà ahir que "la lliure elecció de centre és impossible al 100%", però sí que es pot fer que "l'índex de satisfacció entre els pares sigui el màxim" i l'Executiu "no quedarà en l'intent". En una visita a la Conselleria d'Educació acompanyat pel conseller, Rafel Bosch, Bauzá expressà que no assegurava que una de les promeses electorals més repetides durant la campanya electoral es complís en la totalitat, perquè "el 100% és impossible, pràcticament en tot".

El centre tecnològic Barcelona Media és el responsable de la iniciativa.

El centre tecnològic Barcelona Media ha llançat recentment un curiós curset de català a la xarxa social Twitter. S'anomena Piula en català i té com a objectiu ensenyar els internautes a escriure correctament en la nostra llengua. El temari del curs està format per un total de dotze lliçons que abasten diferents temàtiques, possibles gràcies al treball de concentració i simplificació de continguts i també a l'ús d'exemples. Es pot seguir per mitjà del hashtag #PiuCat. El curset pretén ser un reclam per potenciar el novedós projecte El Corrector, desenvolupat pel mateix centre de recerca aplicada a la comunicació i els mitjans, que no només vol ser un instrument de correcció, sinó també aportar coneixement. Es tracta d'un sistema de correcció ortogràfica i gramatical en llegua catalana que, des de fa poc més d'un mes, s'ha adaptat per poder oferir servei als usuaris amb dispositius mòbils iPhone i iPad. Permet corregir textos de correus electrònics, entrades a blogs, de Facebook, Twitter i missatges de text amb les quatre variants dialectals.

La coalició PSM-IV-ExM considera que limitar a un format biennal els premis Ciutat de Palma de Còmic és "una mostra més de la falta de projecte cultural" per a la capital balear per part de l'actual equip de govern de Cort. En un comunicat, el regidor Antoni Noguera ha posat de manifest que "trencar el consens que s'havia creat amb professionals i el sector del còmic amb l'excusa de l'austeritat és un fet molt greu".

L'edil de Cultura i Esports, Fernando Gilet. Foto: T. Ayuga.

Els premis Ciutat de Palma patiran l'any que ve una retallada considerable, no només ecònomica, sinó de continguts. Les principals seran la desaparició del premi de crítica literària Camilo José Cela i la conversió en bianual del Ciutat de Palma de còmic. Precisament aquest darrer fou una reivindicació del sector insular, que ara ha vist com passa a dos anys. El regidor de Cultura i Esports de l'Ajuntament palmesà, Fernando Gilet, presentà ahir la configuració d'aquests guardons, instaurats el 1956 i que durant anys han gaudit de gran prestigi. Tot i l'austeritat que pregona, Gilet ha recuperat els premis en llengua castellana creats el 2006 i que tanta polèmica provocaren en el seu moment. Per contra, els dos més recents -còmic i crítica literària- desapareixen de la convocatòria l'any que ve. Gilet al·legà que aquests seran un premis "marcats per la costosa herència de l'anterior equip de govern municipal", tot i que a l'hora de la veritat la retallada econòmica serà només de 5.000 euros en total.

En els exàmens de Selectivitat del mes de juny realitzats a la Universitat de les Illes Balears (UIB), el 78,8% dels alumnes optaren per contestar algunes de les proves en llengua catalana.

Imatge d'arxiu de la clausura de tallers de català a alumnes de la barriada de Son Gotleu.

La retallada del programa dels dinamitzadors lingüístics que farà el batle popular de Palma, Mateu Isern, en nom de l'austeritat, just equival a un 0,003% del total del pressupost municipal. L'any 2010, aquest projecte lingüístic només suposà 207.762 euros d'un pressupost consolidat que s'eleva als 586 milions. La xifra és molt inferior a la que anuncià el PP en campanya, quan assegurà davant els seus militants i ciutadans de Palma que aquesta iniciativa costava prop d'un milió d'euros. Amb les xifres damunt la taula, l'eliminació del departament de Política Lingüística no és, segons PSM-IV-ExM, "una decisió d'austeritat, és una decisió política. El PP vol incomplir el que li toca complir per la Llei de normalització lingüística a les institucions de les Illes", recrimina el regidor de la coalició, Antoni Noguera. Per això, i davant la manca d'una regidoria o direcció general de política lingüística a Cort, PSM-IV-ExM ha engegat una campanya conjunta amb l'Obra Cultural Balear a través del Facebook per mobilitzar la ciutadania a favor del català

El ple del Congrés dels Diputats aprovà ahir una proposta de resolució en el debat de política general, en la qual expressa preocupació pel posicionament dels nous governs de les Balears i del País Valencià amb relació al paper del català en el sistema educatiu.

ERC ha presentat una proposta de resolució al Debat sobre l'Estat de la Nació per la qual insta al Congrés ha manifestar la seva preocupació per la posició dels nous governs de les Balears i del País Valencià en relació amb el paper del català en el sistema educatiu.

El portaveu parlamentari de la coalició nacionalista, Biel Barceló.

El portaveu del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Parlament, Biel Barceló, ha afirmat avui que la desaparició de la direcció general de Política Lingüística de l'organigrama del Govern balear és el "primer pas" de l'atac que s'"espera" de l'executiu del PP cap a la llengua i la cultura. Després de l'obertura oficial a la Cambra Legislativa de la VIII Legislatura, Barceló ha asseverat davant els periodistes: "és un atac i un menyspreu cap a la nostra llengua eliminar aquesta direcció general i eliminar pressupost per impulsar el coneixement del català".

Bauzá suprimeix la Direcció General de Política Lingüística

Una seixantena de localitats de Mallorca i catorze d'Eivissa tindran cinema a l'aire lliure en català amb el cicle "Cinema a la fresca" que aquest any inclou la projecció de pel·lícules d'animació i d'aventures, i de films guardonats com "Pa negre" i "El discurs del rei".

El nou senador autonòmic elegit en el Parlament a proposta del PP, José María Rodríguez, ha considerat que en el Senat és "molt millor" parlar el castellà, ja que, segons el seu parer, el català "es defensa de moltes formes però no imposant-lo".

Verger, durant la seva intervenció en el ple per demanar explicacions per la desaparició d'aquesta àrea. Foto: M.À.Cañellas

La desaparició de l'àrea dedicada a política lingüística reactivà ahir la sessió plenària. Antoni Verger, portaveu del PSM-IV-ExM, demanà explicacions a l'equip de batlia sobre aquesta decisió, que anirà en detriment de la llengua catalana i afavorirà l'ús social del castellà. Durant el debat sobre l'organigrama del nou govern, el Consistori no disposa de cap direcció general de política lingüística, un ens que hi ha existit fins ara. "No hi ha cap àrea que ostenti aquesta competència que estableix la llei: si és cap errada formal, esperam que la corregeixin. No fer res en política lingüística suposa afavorir l'ús social del castellà", recriminà Verger, que recordà que els poders polítics han de tenir una actitud proactiva en el foment de l'ús de la llengua. En cas contrari, segons el representant de la coalició progressista, "sortir d'aquest marc significa generar conflicte i rompre una situació que fins ara estava normalitzada". L'encarregat de replicar-hi fou el portaveu popular, Julio Martínez. Explicà que la no-adscripció a cap àrea concreta implica que aquesta competència l'assumirà directament el batle.

Responsables d'educació d'UGT, STEI-i i CCOO, Carme Santamaria, Biel Caldentey i Toni Baos, han valorat l'experiència i el "perfil moderat i dialogant" del qual serà el pròxim conseller d'Educació, Rafel Bosch, si bé han afirmat que hi ha l'expectativa de comprovar "què pensa fer" amb el tema de la llengua a les aules.

L'Associació Nacional per la Llibertat Lingüística (ANLL) ha lamentat que l'última decisió del PSIB-PSOE al capdavant del Consell de Mallorca hagi estat "dilapidar" 168.000 euros en subvencions per al foment del català a Mallorca.

Pancarta que marcava la capçalera de la mobilització en favor del català com a requisit. Foto: M.À.C.

Un centenar de joves, principalment estudiants, es manifestaren ahir en resposta a l'anunci del president electe del Govern autonòmic, José Ramón Bauzá, de convertir el català en un mèrit i no en un requisit per accedir a l'Administració illenca. El punt de partida fou la plaça d'Espanya, des d'on iniciaren la marxa passades les onze del matí. Amb el lema de la pancarta que encapçalava la protesta, "A les Balears, el català és i serà un requisit", el centenar de participants avançà pels carrers de Sant Miquel i el Sindicat i la plaça de Cort fins a arribar a la seu del Partit Popular, a la via del Palau Reial. Durant el recorregut, i també davant l'edifici del PP, es pogueren sentir consignes com "Boti, boti, boti, espanyol qui no boti", "Feixistes, fora dels nostres instituts" i "Senyor Bauzá, respectau el català".

La convocatòria per mitja de Facebook ja ha aconseguit més de 1.000 persones.

"A Balears, el català és i serà un un requisit!". Aquest és el lema de la manifestació organitzada per a avui pels estudiants de segon curs del grau d'Educació Primària de la UIB. De moment, la convocatòria per mitjà de Facebook ja ha aconseguit que més de 1.000 persones hagin confirmat la seva assistència. La protesta, que partirà de la plaça d'Espanya a les onze del matí, passarà pel carrers de Sant Miquel i del Sindicat i per la plaça de Cort. El recorregut finalitzarà a les portes de la seu del Partit Popular, al carrer del Palau Reial, on els concentrats llegiran un manifest i faran una casserolada. La iniciativa sorgí d'una setantena d'alumnes preocupats per la realitat política i lingüística de l'Arxipèlag i pel seu futur. Aquests futurs mestres creuen que "el català ha de ser un requisit per ser docent a les Illes perquè, si no, partim amb desavantatge", explicà la portaveu dels responsables de la mobilització, Eva Barceló. Quant a l'èxit de la convocatòria, atesos el dia i l'hora triats, "no esperam pas ser-hi 1.000 persones, però sí tots els organitzadors i algunes persones més que també ens han donat suport en aquesta iniciativa", declarà Barceló.

El Consell de Mallorca ha publicat avui la convocatòria de subvencions per a normalització lingüística d'aquest any, que suposa la concessió d'ajuts per 168.000 euros per a l'edició de revistes, almanacs, retolació, etiquetatge, cartes de restaurant, pàgines web i portals d'internet en català.

El proper 8 de juny s'ha convocat una manifestació a través de Facebook.

La primera manifestació en contra de la intenció del futur president del Govern, José Ramón Bauzá, de "convertir el català en un mèrit i no en un requisit" per accedir a la funció pública s'ha convocat a través de Facebook per a dimecres que ve, dia 8. El lema serà "A Balears, el català és i serà un requisit!". La protesta té previst sortir a les 11 del matí des de la plaça d'Espanya de Palma per arribar fins a les portes de la seu del PP, al carrer del Palau Reial. Just deu dies abans de prendre possessió del nou càrrec, Bauzá s'haurà d'enfrontar a la primera protesta en contra de la seva política lingüística. En poc més de vint-i-quatre hores, més de 600 persones ja han confirmat l'assistència a la manifestació a través de la xarxa social.

Els col·legis Joan Capó de Felanitx i S'Albufera del Port d'Alcúdia i alumnes del Montcabrer de Muro i l'Antoni Juan Alemany de Maó, han estat guardonats amb XXXIII Premis Baldiri Reixac, instituïts per la Fundació Lluís Carulla, per la qualitat dels seus treballs en l'àmbit de l'escola catalana.

Juan Luis Calbarro, la setmana passada fent campanya a les Avingudes de Palma. Foto: J.Torres

UPyD sospita que el PP no canviarà gaire la normalització lingüística. Juan Luis Calbarro, candidat d'UPyD al Parlament, criticà ahir que "el PP continuarà amb els mateixos pedaços" en Educació i insinua que res no canviarà. Dóna a entendre que no compliran amb el que diuen que faran. I és que el partit de Calbarro exigeix anar molt més lluny que el PP en la reducció del català: no només proposa derogar el Decret de mínims, sinó que també vol suprimir la Llei de normalització lingüística. "Volem eliminar tota normativa sobre llengua", assegurà Calbarro, qui també defensà l'eliminació dels departaments de Política Lingüística, tant de Cort com dels consells i del Govern balear. "No cal normalitzar cap llengua, i encara manco cap ciutadà. Els ciutadans ja són normals". Calbarro, de fet, qualifica el tema de la llengua com un debat "interessat per alguns i que no existia abans". Tot i que UPyD veu molt tova la posició del PP sobre el català en certs aspectes, n'hi ha d'altres en els quals UPyD és qui hi manté una posició moderada.

L'Obra Cultural Balear (OCB) s'ha felicitat avui per la sentència contra un guàrdia civil que ha estat multat amb 1.200 euros per pegar a un jove que li va parlar en català i ha alertat que "això demostra l'existència d'agressions per motius lingüístics" de les forces de seguretat.

Un comerç on es poden veure rètols en català i en castellà. Foto: Arxiu

La presència del català als comerços i al sector de la restauració és major als pobles d'interior que als de la costa. Tot apunta que en els primers hi ha una elevada proporció de població nascuda a l'àrea lingüística catalana (prop d'un 70%) i la xifra d'immigrants és molt baixa (no arriba al 10%). Pel que fa als nuclis costaners, un turisme més massificat obliga a contractar més mà d'obra i, per tant, la presència de gent de la resta de l'Estat o de personal estranger és molt més alta. Quantes vegades hem demanat alguna cosa en un bar, un restaurant o un comerç i no ens han entès? Per saber quin és l'estat real en el sector comercial i de la restauració, la Direcció insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca ha realitzat l'estudi El català en els sectors del comerç i de la restauració . De les poblacions que han estat objecte de l'estudi, els casos més representatius del primer extrem serien els de Campanet, Búger i sa Pobla -tot i la forta presència d'immigrants-; els del segon, la zona de Cala Millor, la Coma i l'Illot i la de Cala Rajada.

El consell executiu del Consell de Mallorca ha aprovat avui el Pla de Normalització Lingüística adaptat a les directrius del Pla General de Normalització Lingüística de les Illes Balears. El pla inicial del consell executiu, que va elaborar la UIB el 2004, ha estat el "full de ruta" que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística.

El grup Obrint el pas intervingué en l'Acampallengua de Ferreries, el juliol passat. Foto: RC.

L'Acampallengua ofereix en la seva XII edició, que se celebra aquest cap de setmana a Campos, un cartell musical que inclou des de bandes de rock novelles i veteranes, cantautors, intèrprets de rap i grups de música tradicional. L'oferta musical, donada a conèixer avui per l'entitat promotora de l'Acampallengua 2011, Joves de Mallorca per la Llengua, arrenca en la tarda del dissabte amb un concert de grups que tracten d'obrir-se camí en l'escena rockera, com Aerosol, Eskasos, Si tot va bé, Skagerrak i Lemac. Avui mateix, a l'auditori de Campos se celebrarà una mostra de cantautors en format acústic.

Els secretaris generals de l'STEI i de la FETE-UGT, Biel Caldentey i Carme Santamaría, respectivament, han ratllat d'"inadequada" i "absolutament demagògica" la proposta de lliure elecció de centres per motius lingüístics que el president del PP, José Ramón Bauzá, ha incorporat en el seu programa electoral.

Isidor Marí, Salvador Giner, Monserrat Casas i Francesc Antich, a la commemoració. Foto: T. Ayuga

L'Institut d'Estudis Catalans celebrà ahir al teatre Principal de Palma el primer acte commemoratiu del centenari de la secció filològica de la institució. L'ens, que exerceix la funció acadèmica de la llengua catalana, ha esdevingut peça clau per al futur de l'idioma, que en aquest segle d'activitat no ha estat absent d'entrebans, com les dictadures o els actuals obstacles per part de l'Administració espanyola i europea. La commemoració de l'IEC a Palma no és un fet casual. L'empenta i el treball del seus membres balears fou clau per a la consolidació. El maig de 1911 es reuniren per primera vegada els set acadèmics de la secció filològica presidits per Antoni Maria Alcover.

Cortès assistí ahir a la primera vista pel judici. Foto: Amengual.

Ivan Cortès, que acusa dos guàrdies civils d'haver-lo pegat al cap, a la boca i a la panxa per haver-s'hi dirigit en català, va declarar ahir en el judici contra els dos agents. Ho va fer en un procés que el jutge, Antoni Rotger, va dirigir íntegrament en català. Els dos presumptes agressors -que varen presenciar el judici via videoconferència, perquè ja no estan destinats a Mallorca- hagueren de sentir el jutge, Cortès i el testimoni de la seva al·lota en català. Com que no l'entenen, una intèrpret es féu càrrec de traduir al castellà tot allò que s'hi deia. L'agressió denunciada va passar a l'estiu del 2009, a l'aeroport de Son Sant Joan, pocs dies després de l'atemptat al quarter de la Guàrdia Civil de Palmanova.

Imatge de la cadena humana en defensa de la llengua organitzada a Palma l'any 2009.

L'ús del català a les Illes és superior que el de Catalunya i el País Valencià. Encara més: l'any 2008 es parlava més català a les Illes que no avui dia al Principat. Així es desprèn del Baròmetre de la comunicació i cultura, presentat ahir a Barcelona. L'estudi assegura que el català és la llengua pròpia del 53,3% dels illencs, mentre que el 39,8% assenyala que és el castellà i un 6,5%, altres llengües. Aquest resultat, datat l'any 2008, és fins i tot més bo que el que Catalunya assoleix el 2010. I és que tan sols el 35,2% dels enquestats principatins assenyalaven, l'any 2010, tenir el català com a llengua inicial.

El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears ha obert un punt d'autoaprenentatge de la llengua catalana a l'Hospital de Son Espases. La gerent del Consorci, Catalina Siquier, la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, i el gerent de l'Hospital de Son Espases, Luis Carretero, han inaugurat aquest nou espai.

José Bono, en el trancurs del debat lingüistic a la Cambra Baixa. Foto: Gustavo Cuevas. Efe

El president del Congrés, José Bono, va permetre ahir l'ús del català, el gallec i el basc en el debat d'una moció en la qual els partits nacionalistes defensaven poder usar les llengües cooficials en les seves intervencions i escrits a la Cambra Baixa. Això no obstant, la moció fou rebutjada amb els vots del PP i PSOE, raó per la qual els promotors de la iniciativa (CiU, PNB, ERC i BNG), que també firmava IU, van criticar els dos principals partits per haver-se negat a normalitzar la pluralitat lingüística al Congrés. Bono va permetre l'ús de les tres llengües i assegurà que ho feia per demostrar que en el Congrés impera la llibertat i perquè no vol veure demà (avui per al lector) titulars "demagogs" en els quals es llegeixi que a la Cambra Baixa s'impedeix l'esmentada llibertat.
La primera a utilitzar un idioma diferent de l'espanyol fou la diputada de CiU Montserrat Surroca, que finalitzà la intervenció amb l'extracte d'uns versos en català del poeta Joan Maragall: "Escolta, Espanya, la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana". El diputat del PNB Aitor Esteban anà més enllà i parlà en basc durant la major part de la seva participació. Abans d'expressar-se en èuscar, Esteban lamentà en castellà que PP i PSOE continuïn negant als diputats "ni més ni manco" que el dret de parlar en la seva llengua.

La Generalitat de Catalunya considerarà "determinant" que els immigrants sàpiguen català a l'hora de certificar el seu esforç d'integració de cara a la futura aprovació dels seus expedients d'arrelament, de reagrupació familiar o de renovació de residència. En aplicació de les lleis d'Estrangeria i d'Acollida, la Generalitat haurà de fer les certificacions de l'esforç d'integració, tenint en compte informes dels ajuntaments.

El director de l'Ibestat, Andreu Sansó, i la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous han exposat les conclusions de l'enquesta. Foto: Caib.

L'augment del pes demogràfic dels nouvinguts que encara no han après la llengua pròpia ha fet davallar la proporció de persones que viuen en català. Si l'any 2003 se situava entorn al 50%, les dades de l'enquesta d'usos linguístics presentada ahir davalla aquesta xifra fins al 47,5%. A més a més, el coneixement del català (saber-lo llegir, escriure i parlar) ha caigut un 13% entre les persones foranes. Segons la directora de Política Lingüística, "el català pateix el risc de ser minoritzat a la badia de Palma i la illa d'Eivissa", on principalment parla el català el 36,5% i el 44% de la població, respectivament. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi presentat ahir per Margalida Tous, directora de Política Lingüística, i Andreu Sansó, director de l'IBANET (l'institut d'estadística del Govern).

La Conselleria d'Educació i Cultura ha obert la convocatòria per formar part d'una borsa de professors per cobrir, temporalment, les necessitats del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears en matèria d'ensenyament (Cofuc).

L'informe constata que als nivells educatius més alts de Primària disminueix l'ús del català.

L'ensenyament en català als centres d'Educació Primària de les Illes manté una tendència descendent. En concret, ha disminuït 8,8 punts a l'educació pública, on s'ha passat del 84,8% del curs 2007/08 al 76% del 2008/09. En els centres privats i concertats, la minva ha estat del 7,2 i s'ha passat del 38,8% del curs 2007/08 al 31,6 del 2008/09. El descens del percentatge dels centres públics és especialment significatiu a Menorca (17,3 punts) i a Eivissa i Formentera (14,8). Aquest és el panorama que retrata l'Informe del sistema educatiu de les Illes Balears 2008/2009 elaborat pel Consell Escolar. El document remarca també "els baixos percentatges d'ensenyament en català als centres concertats i privats respecte dels públics". A mesura que avancen els nivells d'Educació Primària disminueixen els percentatges d'ensenyament en català. Mentre que als centres públics a 1r de Primària un 86% té el català com a llengua vehicular a l'aula, a 6è el percentatge baixa fins al 79,8% (curs 2008/2009). Pel que fa a l'alumnat de la concertada, del 35,6% a 1r es passa a un 33,4% a 6è de Primària. L'informe, així mateix, recull dades sobre l'ús de la llengua catalana a Educació Infantil-2, que s'incrementà 6,6 punts des del curs 2007/08 (91%) fins al 2008/09 (97,6%).

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat al Govern central que defensi l'oficialitat plena del català a la Unió Europea perquè es tracta d'una llengua de l'Estat espanyol, i ha lamentat que «no sempre ho fa amb la convicció i amb l'energia amb la qual ho hauria de fer». «El que ens agradaria, és el nostre ideal i el nostre objectiu, és que el català sigui plenament oficial a Europa», ha ressaltat Mas en roda de premsa després de concloure la seva primera visita a Brussel·les com a president de la Generalitat.

El Consell de Govern ha aprovat, a proposta de la Conselleria d'Educació i Cultura, el decret d'avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, mitjançant el qual s'adapten els certificats al Marc europeu comú de referència per a l'avaluació de llengües modernes del Consell d'Europa, que estableix una gradació més precisa.

El PP ha acusat avui el conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, d'emparar els actes il·legals que suposadament es van cometre en el marc de la jornada a favor de la unitat del català a què es van sumar divuit centres d'ensenyament de Mallorca el passat dia 10.

CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i SI han coincidit aquest divendres a considerar un atemptat contra la llengua catalana el cessament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana, després que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) hagi apagat els últims repetidors que donaven el senyal al·legant que no pot afrontar les multes que li imposa el govern de Francisco Camps. Així ho ha considerat el president del grup parlamentari de CiU al Parlament, Oriol Pujol, que ha lamentat «l'atac sistemàtic contra la llengua catalana» per part del PP que suposa, segons la seva opinió, el cessament de les emissions.

La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha aprovat avui una proposició no de llei que rebutja "el plantejament" de derogar la llei de Normalització Linguística de les Balears i l'anomenat Decret de Mínims que regula l'ensenyament en català, segons ha informat la cambra legislativa.

Renúncia en bloc a l'IES Porreres amb el propòsit de defensar la llengua catalana després de mesos d'incertesa en què el castellà guanya terreny a la llengua vehicular del centre. Així, tres professores del departament de català presentaren ahir la dimissió com a membres de la comissió de normalització lingüística pel desacord amb la política lingüística de l'institut que s'ha desmarcat de l'establert d'acord amb els usos de la llengua catalana com a vehicular a Porreres.

Els alumnes de L'IES Josep Sureda i Blanes, durant la lectura del manifest. Foto: Pere Bota

Jornada reivindicativa ahir als centres educatius de Mallorca per defensar la unitat de la llengua catalana. La part més visible del clam a favor del català fou la que realitzaren els col·legis i instituts mitjançant diferents activitats didàctiques i lúdiques a l'interior de les seves instal·lacions. Des de la Conselleria d'Educació asseguraren que la jornada s'organitzà "amb molta responsabilitat, seny i normalitat per part del professorat" i valoraren de manera "molt positiva" la diversitat de les activitats preparades. Educació xifra en devuit els centres que dugueren a terme actes, si bé la xifra és poc precisa.

Els alumnes de l'IES Josep Sureda i Blanes han llegit un manifest. Foto: P. Bota.

Una cinquantena de centres escolars i entitats ciutadanes es mobilitzen avui en defensa de l'ensenyament en català. Donen suport així a l'IES Pau Casanoves d'Inca, el primer que aixeca la veu contra les intencions del president del PP balear de reformar la Llei de normalització i derogar el Decret de mínims. També demanà a José Ramon Bauzá una rectificació pública La mobilització per la llengua a l'IES Pau Casesnoves tindrà lloc avui dematí dins el centre educatiu i no es permetrà que persones que no hi treballin o no hi estudiïn hi accedeixin. Així ho confirmà ahir a aquest diari la directora, Joana Prohens.

Més de 50 centres educatius de les Balears realitzaran aquest dijous diferents activitats en defensa de la unitat de la llengua catalana amb l'objectiu que no s'usi aquest tema amb "intencions electoralistes", un acte que va ser impulsat per l'IES Pau Casesnoves d'Inca després que el president del PP a les Balears, José Ramón Bauzá, expressàs la seva intenció de reformar la Llei de Normalització Lingüística i derogar el Decret de Mínims si accedeix al Govern després de les eleccions.

Fins a 4.628 persones s'examinaran a partir de dissabte per obtenir el certificat B de català i unes altres 4.447 ho faran el dia 12 per aconseguir el C, amb la qual cosa sumen 9.075 inscrits per a la convocatòria extraordinària de febrer de la Direcció General de Política Lingüística. En aquesta convocatòria extraordinària només es faran exàmens per obtenir el nivell de coneixements elementals (certificat B) i el nivell de coneixements mitjos (certificat C), segons ha informat la Conselleria d'Educació i Cultura en un comunicat.

Els auriculars s'han convertit en una eina més per facilitar la comunicació al Senat. Foto: Efe

El PSOE, IU i els nacionalistes insistiren ahir a constatar la normalitat amb la qual dimarts s'estrenà al Senat l'ús de les llengües cooficials, una iniciativa que els grups minoritaris volen estendre ara al Congrés, en contra del criteri dels socialistes. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, defensà, davant del ple del Senat, l'ús de les llengües cooficials en aquesta Cambra, ja que la Constitució estableix que "són llengües espanyoles".
La polèmica entorn de la utilització del català, el basc, el gallec i el valencià al Senat sobrevolà ahir l'escenari polític, on el PP continua mantenint les crítiques a aquest sistema de traducció simultània, especialment pel cost que té. Cada sessió suposa uns 12.000 euros, amb set intèrprets per a les quatre llengües cooficials i centenars d'auriculars per a la traducció simultània. Del desemborsament econòmic, en parlà la responsable dels comptes al Govern, Elena Salgado, segons l'opinió de la qual els doblers "no són el factor més important" en un assumpte com el de les llengües, que són "una riquesa de tots".

El Senat acollí el primer ple de l'any, una sessió en la qual, a més, es començaren a utilitzar per primera vegada totes les llengües cooficials de l'Estat, encara que només durant el debat de mocions i mocions conseqüència d'interpel·lació i mai en el control del Govern ni en el debat d'iniciatives legislatives.

CiU, PNB, ERC i BNG es mantenen a l'espera que la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, es reuneixi amb ells de manera «urgent», perquè considera que la futura normativa d'Igualtat de Tracte, presentada fa poc pel Consell de Ministres, no reconeix la discriminació lingüística com un possible focus de desigualtat.

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) a Balears han criticat la «poca presència» del català així com la falta de grups de Palma a les festes de Sant Sebastià, i han titllat de «vergonyós» el programa presentat per l'Ajuntament.

Un total de 5.341 nouvinguts ha participat en alguna de les activitats organitzades pel Projecte-D del Servei de Dinamització Lingüística de l'Ajuntament de Palma d'ençà que es posà en marxa, l'octubre del 2008. Mentre que 1.561 persones han anat a cursos o tallers per aprendre català, un nombre superior (3.780) ha pres part en altres activitats interculturals: excursions, sessions gastronòmiques, partits de futbol i espectacles per a infants, entre d'altres.

Un total de 8.922 persones s'han inscrit per realitzar els exàmens dels nivells B i C de català que la Direcció General de Política Lingüística ha convocat per al pròxim mes de febrer, última prova que es farà segons el model tradicional, ja que el juny es començaran a realitzar les primeres proves de nivell segons el nou Decret que estableix les equivalències amb el marc de referència europeu per a l'avaluació de les llengües.

El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat adaptar el seu sistema d'ensenyament a la «nova situació creada» per la sentència sobre l'Estatut, que considera el castellà com a llengua vehicular en els centres docents de la comunitat.

González, amb el president dels veïns del Fortí, Salvador Maimó(esq), i Biel Serra. Foto: S.A.

UM va advertir ahir el PP que el català no serà cap moneda de canvi per a futurs acords i que els pactes que el seu partit pugui establir amb altres formacions sempre estaran condicionats per la llengua.
El president d'UM a Palma, Marc González, rebutjà les intencions fetes públiques fa unes setmanes pel president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, sobre el fet d'eliminar el Decret de Mínims en cas que guanyi els pròxims comicis. González remarcà que és "irrenunciable" a les Illes oferir el 50% de l'ensenyament en català. Per això, lamentà que el PP tingui "diferents discursos" sobre aquesta qüestió. "Quan s'aclareixin entre ells, serà més fàcil fer-ne valoracions", va dir.

El Govern s'ha compromès a fomentar l'ús del català en tots els sectors de la societat, inclosos l'educació, la sanitat, l'església, els mitjans de comunicació, els sindicats, les empreses, els comerços, l'art i la cultura i l'esport, en compliment del Pla de Normalització Lingüística, aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana el passat 18 de juny de 2009, amb l'únic rebuig del PP.

Ni a favor, ni en contra ni abstenció. El PP evità votar ahir al Parlament una iniciativa del Bloc en què es referma que la llengua pròpia és el català, se'n defensa la unitat i es demana que aquesta unitat sigui el punt de partida de la política lingüística. Els populars plantejaren canvis per afegir-hi referències a l'Estatut i que es defensàs també el castellà, però el Bloc no ho acceptà i la proposta s'aprovà en la Comissió de Cultura amb el vot de la resta (PSOE, Bloc i Eivissa pel Canvi).

El conseller de Cultura, Joan Font (primer per l'esquerra), Durant el ple d'ahir. Foto: Pere Bota

El ple del Consell retirà ahir de l'ordre del dia l'aprovació del nou reglament que regula l'ús del català a la institució. La decisió es prengué després que el secretari, Jeroni Mas, advertís que alguns articles -sense dir quins- podrien entrar en contradicció amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català i aconsellà posposar-ne l'aprovació per millorar-ne el redactat, a fi d'evitar una futura sentència en contra. Entre altres mesures, el reglament fixa que el personal del Consell s'ha d'adreçar als ciutadans en català, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà; que els càrrecs del Consell s'han d'expressar en català en els actes públics si ho fan per raó del càrrec; i que les actuacions administratives internes s'han de fer en la llengua pròpia. També preveu que els contractes administratius amb tercers han d'incloure una clàusula que especifiqui que tota la documentació s'ha de lliurar en català i que la contractista ha d'emprar aquest idioma en les relacions amb l'Administració. Els plecs de condicions han de preveure que l'incompliment de les obligacions previstes sobre l'ús del català és una causa específica de resolució del contracte. El conseller insular de Cultura, Joan Font (Bloc), defensà que el reglament estava consensuat amb la resta de grups, però reconegué que el PP n'havia demanat un informe al secretari. Fou llavors quan el secretari advertí que l'informe està avançat però que no l'haurà conclòs fins d'aquí a uns dies. Amb tot, avançà que la sentència de l'Estatut és molt restrictiva i que alguns articles se'n podrien veure afectats.

El Círculo Balear ha presentat aquest matí una denúncia contra la directora de l'IES Pau Casesnoves d'Inca, Joana Prohens i el seu claustre de professors per considerar il·legal que hagin acordat celebrar una manifestació de protesta contra una proposta electoral del PP referida a política lingüística.

El Govern ha aprovat, a petició de la Conselleria de Educació i Cultura, atorgar un total de 48.300 euros als Consells Insulares de Menorca i Eivissa, amb l'objectiu de desenvolupar actuacions de normalització i promoció de la llengua catalana. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha explicat el detall de l'aportació.

L'OCB s'ha mostrat comprensiva amb la causa de Saïda des del principi.

L'intèrpret marroquina Saïda Saddouki recorrerà en apel·lació davant l'Audiència Provincial la condemna que li va imposar el Jutjat Penal número 1 per un delicte d'injúries greus amb publicitat al capità de la Guàrdia Civil, Bartolomé del Amor, arran d'haver denunciat un tracte vexatori per part d'aquest per defensar el català, i emparat segons el jutjat per la falsedat de les seves declaracions.

Així ho ha assenyalat en un comunicat l'Obra Cultural Balear (OCB), que ja s'havia mostrat partidària de recórrer la sentència, que obliga la traductora a pagar 900 euros de multa i a indemnitzar amb 600 euros a De l'Amor.

L'entitat ha mostrat de nou el seu "total suport" a Saddouki així com el seu compromís de denunciar públicament qualsevol agressió contra els drets lingüístics, animant a més els ciutadans a donar a conèixer "qualsevol atac al dret de fer servir la nostra llengua".

El coordinador i el president de l'OCB, ahir durant la roda de premsa a Can Alcover. Foto: OCB

L'Obra Cultural Balear (OCB) vol que en els judicis que es duguin a terme amb relació a casos de presumpta discriminació lingüística hi hagi presents observadors internacionals que vetlin per un "resultat just i garanteixin que es produeixin sense cap tipus d'irregularitat". De moment, tenent previst posar en coneixement d'Amnistia Internacional i d'altres institucions europees els fets. A més, esperen que en el judici d'Ivan Cortès ja es pugui disposar d'algun observador, funcionari de la UE o periodista internacional.L'OCB es mostrà ahir partidària d'apel·lar contra la sentència que condemna la intèrpret Saïda Saadouki a pagar 900 euros de multa i a indemnitzar amb 600 euros el capità de la Guàrdia Civil Bartolomé Del Amor. La sentència la condemna per un delicte d'injúries greus amb publicitat per haver denunciat un tracte vexatori per part de Del Amor per haver defensat el català, tot i tenir coneixement de la falsedat de les seves declaracions. Pel coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, "malgrat el que digui la sentència, la vertadera víctima del procés és Saïda". Segons explicà Martí, la intèrpret "vol dos o tres dies per pensar si recorrerà la sentència".

La jutgessa condemna Saïda per injúries greus

Albert Moragues i Josep Lluís Carod Rovira es dirigeixen a la premsa des del Consolat de Mar. Foto: M.À.C.

L'Institut Ramon Llull (IRL) ha iniciat les gestions per commemorar a l'ONU el concert que va oferir el músic català Pau Casals a Nova York el 1971 on va interpretar l'himne d'aquest organisme internacional, compost per ell, i el "Cant dels ocells", amb la intenció de promocionar la llengua i cultura catalanes. Així ho han assegurat en roda de premsa el vicepresident del Govern català i president de la Junta Rectora de l'IRL, Josep-Lluís Carod Rovira, en la qual ha estat acompanyat pel conseller de Presidència de l'Executiu balear i vicepresident de la Junta Rectora, Albert Moragues. Tots dos han reafirmat que en els dos anys de la reincorporació de les Balears a l'institut, la llengua i cultura catalanes han assolit el seu màxim prestigi internacional, com "mai" no s'havia aconseguit.

Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.

La traductora Saïda s'ha segut, després de dos aplaçaments, al banquet dels acusats. Foto: A.S.

La tercera fou la bona. El polèmic judici contra la traductora magribina Saïda Saddouki va tenir lloc ahir dematí al Jutjat Penal 1 de Palma i ha quedat vist per a sentència. La traductora, acusada d'un delicte d'injúries contra un capità de la Guàrdia Civil, declarà visiblement emocionada que quan es reuní amb el querellant el 2007 "tenia molta por" i que pels passadissos de Comandància intentava marcar el número 112, sense èxit. Afegí que el capità "em començà a parlar amb un to alt i mirada agressiva" i que li digué que "no m'entra dins del cap que defensis un idioma que ni tan sols existeix perquè uns se l'han inventat... Allò que em faltava, una mora catalanista". Davant aquestes paraules, l'acusada respongué: "Si jo sóc mora catalanista, n'estic orgullosa".

L'Ajuntament de Pollença debatrà avui en un ple extraordinari a petició del PP una moció presentada pel grup municipal PSM-EN a favor de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears i del Decret 92/1997 de mínims d'ús del català en l'ensenyament. El portaveu del PP de Pollença, Bartomeu Cifre, ha donat llibertat de vot als seus cinc companys de grup, tres d'ells del PP i dos d'Unió Mollera Pollencina (UMP), partit amb el qual va formar coalició per presentar-se a les eleccions el 2007.

Mariano Rajoy participa en la campanya electoral de Catalunya. A la imatge, en l'acte celebrat a Cunit (Tarragona) amb els caps de llista. Foto: Efe.

El president del PP, Mariano Rajoy, assegurà ahir que la decisió del papa Benet XVI de parlar en català durant la visita a Barcelona per a la dedicació de la Sagrada Família "és el millor que li ha passat mai al català".
En una entrevista a TV3, Rajoy afirmà que l'ús del català per part del pontífex "és la millor campanya que s'ha fet en mil anys a favor del català". Segons el líder popular, que el papa utilitzi el català "universalitza i situa en el món" la llengua, per la qual cosa assegurà que aquesta és la manera de fer bé les coses, i rebutjà la idea que un idioma es defensi posant-lo davant d'un altre. El president dels conservadors es referí així a la polèmica aixecada per la decisió del PP català de recórrer contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i defensà la llibertat dels seus companys a Catalunya per prendre aquesta decisió. El president de CiU, Artur Mas, instà Rajoy a prendre exemple de la decisió del papa de parlar en català durant la visita a Barcelona. "Em complau que per una vegada Rajoy valori la nostra llengua; m'agradaria que, a més, prengui exemple del sant pare, que és capaç de parlar català i Rajoy no", assenyalà el convergent. Segons Mas, Benet XVI "ha de ser conscient que el català és la llengua pròpia del país, cosa que Rajoy i els seus obliden sovint".

Protesta dels professionals de la medicina a l'hospital de Can Misses d'Eivissa l'abril de 2009. Foto: Irene G.Ruiz

El TSJIB dóna per bona la Llei de normalització lingüística, que fa del català una exigència per accedir a les places de funcionariat de l'Administració autonòmica. Si el PP pretén convertir la llengua pròpia només en un mèrit, haurà de modificar o derogar la norma. En la sentència d'octubre, el Tribunal Superior resol que la Llei de normalització lingüística no té marxa enrere. Els magistrats afirmen que no són possibles "retrocessos en el nivells de coneixements" i argumenten que la llengua pròpia de les Illes Balears es pot incloure "perfectament dins dels mèrits i capacitats requerides" per accedir a un lloc de treball públic. El Tribunal descarta "que pugui prosperar la pretensió principal incorporada a la demanda. Això és que la sentència hagi de declarar... 'que l'exigència d'un nivell C de català sigui un mèrit i no un requisit". Els magistrats dictaminen que "l'Administració pot i ha d'ordenar el coneixement del català com a requisit general d'accés a les activitats públiques amb la condició que el nivell exigit tingui proporció" amb el tipus i nivell del lloc de feina que s'hagi d'ocupar.

Menys d'un 40 per cent de les classes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es fan en llengua catalana.
Aquesta dada i d'altres fets que succeeixen diàriament a les aules és el que ha motivat el Sindicat d'Estudiants dels Països catalans (SEPC), el voluntariat lingüístic de la UIB i Joves de Mallorca per la Llengua a iniciar la campanya "A la UIB 100 per cent en català".

Joan Solà és autor de nombrosos estudis lingüístics. Foto: Efe.

Les lletres catalanes quedaren dilluns òrfenes, amb la pèrdua d'un dels lingüistes més il·lustres dels darrers temps. Joan Solà morí la vesprada de dilluns a setanta anys després d'una intensa vida, encara que massa curta, dedicada al català i a la seva sintaxi. Les reaccions arran de la defunció del filòleg i premi d'Honor de les Lletres Catalanes no es feren esperar i bona part dels sectors culturals del país en lamentaren el traspàs a causa d'un càncer. Nascut a Bell-lloc d'Urgell l'any 1940, Joan Solà s'endinsà de ple en les estructures de la llengua catalana, malgrat que la seva primera formació fou la Filologia Clàssica. Aquests estudis, com recordava ahir el professor de la UIB i antic alumne seu Jaume Corbera, li donà una dimensió encara molt més àmplia de la lingüística. "Era un vertader savi i, indubtablement, un dels lingüistes més importants de l'època moderna", assegurava. Així mateix, subratllà l'empenta del Solà professor, que "sempre feia enraonar els alumnes". "Un dels millors professors que he tingut mai", afirmà.

La pàgina web d'un curs d'anglès a distància, amb el suport del Govern balear, avalava per error la divisió de la llengua catalana. Concretament, donava al ciutadà l'opció de triar entre llengua "balear, catalana, valenciana". El ventall d'opcions quedava format, a més a més, per l'euskera, el gallec i l'espanyol. Joan Lladó, president d'Esquerra Republicana a les Illes, explica que s'adreçà a la Conselleria d'Educació per demanar que subsanassin l'error. "La divisió de la llengua és inacceptable. Quin idioma és, el balear?", es demanà amb ironia. Finalment, es mostrà satisfet per la rectificació de la web That's English!, que està impulsada pel Ministeri d'Educació espanyol.

El nivell A1 és elq ue estudien les persones sense nocions de català. Foto: Arxiu.

Unes 2.400 persones comencen avui els cursos de català per a majors de 16 anys que organitza el Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears (Cofuc). Aquests cursos s'organitzen en col·laboració amb els ajuntaments de les Illes Balears. Segons la gerent del Cofuc, Liniu Siquier, "al programar-se una única convocatòria hi ha hagut moltíssima demanda".

Després que ara fa pocs dies Mario Vargas Llosa es convertís en l'11è Nobel per a les lletres hispàniques, ha tornat a sortir la pregunta de per què el català és tan poc afortunat davant els veredictes de l'Acadèmia sueca.
Tant és així que el director del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona, Adolfo Sotelo, ha reclamat aquest cap de setmana a la cònsol general de Suècia a l'Estat espanyol, Kristina Stenhammar Geli, "que intercedeixi amb les màximes autoritats del seu país perquè donin un premi Nobel a la literatura catalana, que ja comença a ser-ne hora", digué el professor.

José Ramón Bauzá i Antoni Gómez, durant la compareixença d'avui. Foto: N. Sobrino.

El president del PP, José Ramón Bauzá, ha passat en pocs dies de les afirmacions categòriques sobre el català a no concretar-ne la posició i a intentar tancar el debat obert per ell mateix. Ahir, per exemple, tot i les insistents preguntes dels periodistes, no explicà quin és el model lingüístic del PP per a les Balears. No indicà què passaria amb l'ensenyament en cas que guanyassin les eleccions ni com pensen modificar la Llei de normalització lingüística. De fet, a la pregunta de si el PP ja feia feina per canviar la Llei de normalització lingüística, el dirigent popular ni tan sols va respondre ni que sí ni que no. Es limità a apuntar: "Allò que nosaltres sempre hem dit és que volem afavorir al màxim la llibertat, que tothom tingui les mateixes oportunitats".

El president del PP empra al seu blog termes com "sóc" i "exigeixo"

Estic molt content de la reacció de la societat davant les amenaces de José Ramón Bauzá. El mateix dia que el dirigent del Partit Popular anunciava la seva intenció de derogar la Llei de normalització lingüística, els mitjans de comunicació ja anaven plens de declaracions de rebuig de persones d'índole molt diversa.

Era la segona legislatura de José María Aznar i, tal com un déu presidint l'Olimp, es dedicava a dir qui era i qui no era un bon espanyol. Era l'Aznar més provocador, quasi una caricatura del gallet del xotis, res a veure amb el president dels primers anys que anava de la mà amb d'altres nacionalistes, bascs i catalans, per aprovar els pressuposts.

Fatima, Edurne, Xesca, Macarena, Bara, Camilo i Mayong són els noms dels personatges de l'entorn de llengua Engresc@'t. Es tracta d'un recurs informàtic, destinat fonamentalment a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu de les Illes Balears i que desconeix la llengua catalana. La directora general d'Administració, Ordenació i Inspecció Educatives Maria Gener, calcula que "a principi d'any esperem que aquesta nova eina, amb la qual s'està treballant des de maig de 2009, estigui en marxa a principi del 2011".

José Ramón Bauzá, amb Antoni Pastor, coindicí amb Francesc Antich ahir a Son Espases. Foto: J. Morey.

El president, Francesc Antich, dirigí ahir un avís contundent al president del Partit Popular, José Ramón Bauzá: "No podem estar mai d'acord amb les idees de devaluar la nostra llengua". En resposta a les polèmiques declaracions de Bauzá per canviar la normativa lingüística, el president afirmà que "li vull deixar ben clar que aquest és un tema d'Estat en el qual no valen els jocs malabars". Antich, a més, assegurà que està preocupat perquè la llengua -com el paper dels consells insulars, que ara també es qüestiona des del PP- són "temes d'Estat, temes ja pactats" amb els populars mateixos. Per això, també manifestà que "el PP s'hi hauria d'aclarir".

Bauzá ofereix consens lingüístic a Antich

El dirigent del PP, avui a Eivissa, ha hagut de corregir les seves paraules. Foto: M. Torres.

El desvari i la confusió regnaren ahir a les files del Partit Popular. I és que el seu president, José Ramón Bauzá, avançà la seva intenció de derogar la Llei de normalització lingüística. I tan sols sis hores després, en una compareixença a Eivissa ja l'horabaixa, rectificà. "Quan he parlat de derogació, em volia referir al Decret de Mínims", explicà Bauzá. Ara bé, el president del Partit Popular sí confirmà que fa comptes modificar la Llei de normalització lingüística.

L'Obra Cultural Balear augura un conflicte social

UM adverteix Bauzá que no hi haurà pactes postelectorals si deroga la Llei

El Govern qualifica de "deriva ultraconservadora" l'anunci de Bauzá

PSM: Bauzá és "indigne" de presidir el PP i és un "perill" per als ciutadans

L'anunci de Bauzà indigna boba part del PP

UPyD i Círculo Balear donaren suport a Bauzà

L'Obra Cultural Balear (OCB), entitat que promociona la llengua catalana a les illes, ha augurat avui que la proposta del president del PP balear, José Ramón Bauzá, d'eliminar la Llei de Normalització Lingüística a les illes generarà un conflicte social "sense precedents". En un comunicat emès avui, l'OCB critica l'anunci de Bauzá, a qui considera que "parla des de la ignorància i el desconeixement de la realitat social" i considera que la seva proposta no és cap altra cosa que un "atac" a la llengua pròpia de les illes.

Escola de Son Caliu, a Palmanova, epicentre de la polèmica. Foto: M. À. Cañellas.

A hores d'ara, i d'ençà que el curs escolar va començar el passat 13 de setembre, l'assignatura de matemàtiques s'imparteix en castellà a l'escola de Son Caliu (Palmanova). Tan sols els alumnes de 1r i 2n d'Educació Primària reben les classes en català. De fet, la reforma del projecte lingüístic es proposà precisament per evitar aquest trencament de la llengua vehicular enmig del cicle de Primària. Actualment, l'escenari més previsible és que la possibilitat de fer matemàtiques en català quedi -aparcada fins el curs 2011-2012.

Morell rep una allau de suports socials, polítics i sindicals

Els intents de fer dimitir la directora de Son Caliu, Maria Morell, tingueren ahir una ràpida resposta per part de la classe política, sindical i associativa. Des de l'STEI-i, sindicat amb àmplia representació a l'educació, posà a disposició del claustre de professors "tot el suport sindical i jurídic necessari". A més a més, Biel Caldentey, secretari general de la central, criticà que aquesta "és una campanya que dura des de fa anys i que afecta diversos centres de Calvià". Això, segons Caldentey, "fa pensar en alguna cosa més enllà d'uns fets aïllats".

La Conselleria d'Educació considera que "a hores d'ara no hi ha motius" per fer dimitir Maria Morell, directora de l'escola Son Caliu. Morell rep així un suport implícit de l'Administració. Tot i així, la directora general d'Ordenació i Inspecció, Maria Gener, matisa que "sí es produí una errada per part de la direcció del centre", que ha conduït a la polèmica.
Es tracta del formalisme amb el qual el Consell Escolar aprovà la reforma del projecte educatiu de l'escola. Es pretenia impartir l'assignatura de matemàtiques en català a tots els cursos i no, com fins ara, que des de tercer de Primària s'oferia en castellà.

La Conferència de Presidents de les Assemblees Legislatives Regionals Europees (Calre) ha aprovat aquest dimarts equiparar el català a la resta de llengües de la Unió Europea durant les reunions plenàries d'aquest organisme, que agrupa més de 70 presidents de parlaments de regions de la Unió Europea i que representen més de 200 milions d'habitants.

La directora del CP de Son Caliu, Maria Morell, podria deixar el càrrec en les properes setmanes. El motiu és que un grup de progenitors vinculats a l'AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes) del centre ha començat a recollir signatures per demanar-ne la destitució. Les maniobres per fer-la fora tenen l'origen en el projecte de política lingüística que desenvolupa l'escola. Cal pensar que Son Caliu -al municipi de Calvià, governat per Carlos Delgado, del PP- ha estat històricament un centre que advoca per l'ús del català en la educació.

Els participants al curs de català, amb la seva acreditació. Foto: Jaume Morey

L'intern més cèlebre de la presó de Palma, amb permís de Tomeu Vicens, reivindicà ahir l'aprenentatge del català. Javier Rodrigo de Santos, extinent de batle d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, rebé ahir el títol que n'acredita el nivell B. Fou la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, qui li entregà el diploma acreditatiu. Durant unes declaracions recollides per IB3, Rodrigo de Santos mostrà la seva cara més mallorquinista i assegurà: "Jo em sent molt mallorquí i crec que és molt important conèixer la llengua de Mallorca". De Santos és un dels sis interns que reberen el títol del nivell B, mentre que 13 interns obtingueren l'A.

La Defensora del Poble en funcions, Maria Lluïsa Cava de Llano, ha assegurat avui que no té "cap fixació" amb la defensa de l'ús del castellà, sinó un "amor entranyable a Catalunya, als catalans i a la llibertat de cada un per optar per la llengua que vulgui". Cava de Llano ha respost així a la diputada de CiU Montserrat Surroca, que ha criticat l'"obstinada fixació" de la Defensora del Poble amb el model lingüístic de Catalunya malgrat que el propi informe aprecia una "relativa disminució de queixes" sobre la utilització de les llengües cooficials.

Antoni Pastor, José Ramón Bauzá i Francesc Fiol.

Pareix que els militants i regidors del Partit Popular tenen més clar que el seu president, José Ramón Bauzá, quin idioma parlen. No és un mallorquí diferenciat del menorquí, l'eivissenc i el formenterer. És la llengua catalana, impregnada, evidentment, de les modalitats pròpies -fonètiques i lèxiques- de Mallorca. Això ho demostren les consultes fetes ahir a una vintena de càrrecs municipals del PP a Mallorca. Així, l'impulsor modera el discurs depenent de qui sigui l'interlocutor.

El judici contra un guàrdia civil que presumptament va agredir el 7 d'agost del 2009 un jove després que aquest li parlés en català en passar el control de passatgers a l'aeroport de Son Sant Joan ha quedat suspès.

El Govern ha remarcat que la implantació de la versió multilingüe en les emissions d'IB3 no suposarà cap cost econòmic per a l'ens i, a més, ha subratllat que la "primera opció" per a l'espectador continuarà sent la llengua catalana.

El PSM ha criticat que la implantació de manera «unilateral» de la versió multilingüe en les emissions d'IB3 «trenca el consens en matèria lingüística», perquè considera que aquesta mesura va «en detriment» de l'oferta televisiva global en català. Per altra part, el comitè d'empresa de Serveis Balears de Televisió ha sol·licitat una reunió urgent amb el president de les Balears, Francesc Antich, pels continus acomiadaments en l'empresa concessionària de Radi i Televisió Pública de Balears IB3.

Imatge promocional impulsada pel Cofuc. Foto: Caib.

L'actriu menorquina Queralt Albinyana, una de les protagonistes de la sèrie d'IB3 'Llàgrima de Sang, és la cara visible del material que el Cofuc ha editat per a promocionar els cursos i les diferents activitats de dinamització lingüística. Així, sota el lema 'Una llengua per viure emocions', l'actriu d'Alaior ha volgut oferir la seva imatge per incorporar-la al cartell i al fullet que anuncien el termini d'inscripció dels cursos del Cofuc. El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana (Cofuc) oferirà un total 95 cursos de català, dels quals 19 estaran dirigits a persones no catalanoparlants o immigrants que no entenen ni parlen la llengua catalana.

Artistes consolidats, joves debutants, conjunts elèctrics, formacions de sons acústics... propostes diferents però amb un punt en comú: l'interès d'expressar el seu art amb música catalana. El macroconcert dels Músics per la Llengua, que tindrà lloc aquest dissabte a Son Servera, ha superat les previsions inicials. Si fa unes setmanes, Antoni Nicolau, president de l'associació, que entre vint-i-cinc i trenta grups participassin en aquesta trobada reivindicativa, la xifra final de bandes inscrites s'ha elevat a trenta-nou.

"La crisi econòmica fa que la Unió Europea no estigui gaire per l'ampliació i, en aquest sentit, hi ha unanimitat dels 27 estats membres. Tampoc no volen gastar més diners en temes lingüístics". La frase pertany a Johan Häggman, coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea, que ahir féu el segon acte nacional del dia a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, sota el títol d'El català i les altres llengües minoritàries vistes des d'Europa.

María Luisa Cava de Llano. Foto:Agències

La Defensora del Poble en funcions, l'eivissenca Maria Luisa Cava de Llano, ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei per rebre i integrar immigrants aprovada pel Parlament de Catalunya l'abril passat i que considera el català com a primera llengua d'acollida. Les reaccions a la notícia no es feren esperar ni en un bàndol ni en l'altre. Nouvinguts i impulsors de la iniciativa la lloaren, però la Generalitat defensà, tanmateix, que la norma és "necessària i urgent per promoure la cohesió social i la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans". El diputat del Grup Mixt a les Corts i responsable de la proposta, José Domingo, remarcà que l'actuació de Cava de Llano és "plenament coherent" amb la sentència del TC sobre l'Estatut.

"Quan vaig venir aquí no sabia que s'hi parlava una altra llengua i em vaig dir: tenc ganes d'aprendre el català per conèixer millor aquesta terra", explica Evans Mulwa, Tanzi. És kenyà, té 23 anys i en fa tres que viu a Mallorca. Ell és una de les gairebé 3.000 persones de Palma que s'han beneficiat del servei de dinamitzadors lingüístics que Cort ha posat en marxa des de l'octubre de 2008 a través de l'Obra Cultural Balear.

Els Pets, el seu ùltim treball sortí a la primavera.

N'hi ha qui parlen de moviment, d'altres prefereixen anomenar-los grups revelació i els més assenyats creuen que simplement és la tònica d'un país normal. La música en català viu un moment dolç amb l'aparició de noves bandes que res no tenen a veure amb aquelles que fa 20 anys encetaren el denominat rock català. D'aquella fornada, en queden encara alguns supervivents: Els Pets i Lax'n'Busto en serien potser els exemples més clars, i demà vespre es trobaran tots dos a Porreres en un concert que es completa també amb Anegats i Suasi. Els Pets hi arriben amb un nou treball -el dotzè dels seus 25 anys-, que gairebé contra pronòstic ha superat totes les expectatives que hi havien dipositat el grup, el públic i la crítica. "Sempre pensam que el proper disc que farem serà aquell que ja ningú no voldrà escoltar. Però no ha estat així i ara podem continuar gaudint d'aquesta anomalia que és Els Pets", admet Lluís Gavaldà. Per ell, el secret d'haver aguantat aquests 25 anys rau en el fet que el públic també s'ha regenerat. "El gruix més important de públic d'Els Pets continua sent adolescent.

El Consistori anuncià ahir una retallada dels cursos de català adherits al Consorci per al Foment de la Llengua Catalana (Cofuc), a causa de la greu crisi que travessa el municipi. La regidora de Cultura i Educació, Maria Payeras, indicà que, "com a conseqüència de la situació econòmica, hi haurà una reducció del nombre de cursos oferts".

F.Antich, J.Mateu i el coordinador de l'entitat, T.Martí. Foto: CAIB

"Sense inversió també es pot fer un esforç per impulsar la normalització lingüística". Aquest va ser el missatge que ahir va fer arribar el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, al president de les Illes Balears, Francesc Antich. Tant el president de l'OCB com el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, li van demanar que iniciï el procés d'aplicació del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua i aprovat fa més d'un any. Els representants de l'OCB li van lliurar els documents de la campanya La Llengua és la clau i li demanaren que apliqui les dotze mesures urgents que promou l'entitat abans que acabi aquesta legislatura. Segons Jaume Mateu, "en legislació del català s'ha fet molt poc durant aquesta legislatura, però encara hi ha temps de salvar-la". A més, indicà que "cal que la llengua no sigui la ventafocs". Des de l'OCB són conscients dels moments de crisi econòmica i, per això, "proposam que es despleguin les mesures que no tenen cap cost econòmic des d'ara i fins al final de la legislatura", precisà Mateu.

Els participants s'esforcen per aprendre les bases del brake. Foto: CAIB

L'objectiu és passar-s'ho bé i parlar en català. Com? Ballant hip hop. Aquesta activitat diverteix els participants i els integra en una societat multicultural en català. Ho han comprovat els Joves de Mallorca per la Llengua en la cinquena edició de les colònies lingüístiques a la Victòria, unes estades d'estiu per a adolescents en què totes les activitats es fan en l'idioma de les Illes. L'entitat mallorquina hi organitza, entre altres opcions, un taller de brake, el ball més representatiu del hip hop. "El primer que feim és explicar en què consisteix el hip hop", aclareix Xisco Puig, el monitor encarregat d'aquesta activitat". Es tracta d'una cultura ianqui que va néixer els 70, composta per diferents activitats d'oci, com el grafit, el brake (un ball) i el rap (poesia musicada). "Quan dius això als nins en català, tot d'una entenen que el que ens mostren del hip hop per la tele no té sentit". No és un ball lligat exclusivament al castellà ni de gent problemàtica. "Una mostra som jo", diu Xisco. Els nins queden entusiasmats en veure el que fa. "Però les acrobàcies no ho són tot", indica. L'instructor conta que en una hora de taller no es pot ensenyar a ballar brake.

Tot i que alguns d'ells no havien estat mai a Mallorca ni a cap altre indret d'arreu de les terres de parla catalana, parlen clar i llampant en aquesta llengua. Són tres estudiants de català de la Universitat Carolina de Praga d'entre 22 i 23 anys que són a Mallorca durant unes setmanes gràcies a unes beques de pràctiques laborals per millorar el nivell de llengua que ja han adquirit.

El 77,8% dels exàmens de Selectivitat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) s'ha respost en llengua catalana. Aquest percentatge suposa un lleuger increment (0,6 punts) en relació amb els resultats de juny de 2009 (77,2%). El 1992 -el primer any en què es va mesurar aquest ús-, els exercicis fets en català arribaren al 26,9% i amb el pas del anys aquest idioma ha aconseguit més pes en les proves per poder cursar estudis superiors. Així es desprèn de les dades del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (Gresib).

Jaume Mateu, en una imatge d'arxiu. Foto: C.P.

L'Obra Cultural Balear exigeix que es "visualitzi que el català és la llengua pròpia d'aquest territori". Així es pronuncià ahir Jaume Mateu, president de l'OCB, qui ahir demanà a totes les institucions, i especialment al Govern, una major empenta per impulsar la llengua pròpia i proposà 12 "mesures urgents", entre aquestes la posada en marxa del Pla general de normalització lingüística, que fa més d'un any va ser aprovat i no s'ha aplicat. L'OCB iniciarà, sota el lema La llengua és la clau, una gira per tots els ajuntaments de Mallorca per presentar aquesta i onze propostes més amb l'objectiu de millorar la situació del català a les Illes. Segons Mateu, de l'aplicació d'aquestes propostes en depèn que l'OCB pugui fer un balanç positiu d'aquesta legislatura pel que fa a política lingüística. La primera de les reunions tindrà lloc demà al Consell de Mallorca, on els representants de l'Obra es reuniran amb la presidenta de la institució, Francina Armengol. Mateu explicà que l'aplicació del procés de normalització és "molt important" però alhora va deixar clar que "no pot ser que un procés duri deu anys, no podem estar permanentment en procés".

Madiop Diagne no és un altre immigrant. Parla català i s'interessa per la política, la cultura i la filosofia. Va arribar a la nostra terra provinent de Senegal fa vint anys i des de llavors promou la integració dels immigrants a través de la llengua catalana i el diàleg.

Les barriades de Palma tornen a obrir les portes a les activitats d'estiu de dinamització lingüística, destinades a infants de 6 a 13 anys. Els jocs i l'esbarjo en seran els principals ingredients. La iniciativa s'encetà ja fa tres setmanes i, en ser a mitjan camí, fa balanç de la seva repercussió social.

L'Acampallengua, una activitat lúdica i reivindicativa de la llengua i la cultura en català que en deu ocasions s'ha celebrat a Mallorca, arribarà per primera vegada a Menorca, en el municipi de Ferreries, els dies 3 i 4 de juliol. D'aquesta manera, Joves de Mallorca per la Llengua ha destacat, en un comunicat, la implicació de desenes de voluntaris per a la posada en marxa d'aquesta acampada, el que constitueix ja un èxit en si de la mateixa.

La difusió cultural de la llengua catalana aconseguí ahir fer una passa molt important. Després de mesos de debat i de polèmica, que provocaren fins i tot una vaga a diferents sales de Catalunya el mes de febrer, la Llei del cinema català s'aprovà en el ple del Parlament.

La història de Guillem d'Efak il·lumina el camí de molts d'immigrants que arriben a Mallorca amb ànims d'integrar-s'hi. Procedent de Guinea Equatorial i criat a Mallorca, D'Efak es va convertir en el 'primer negre' de la ciutat de Manacor. Amb motiu de la jornada Viu la llengua, en la qual es lliuraran els diplomes d'assistència dels cursos de català per a nouvinguts, l'esperit de l'artista nascut al continent africà reviurà a mans de Projecte d'Efak.

La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem ha anul·lat el decret balear que exigeix redactar en català i castellà els textos oficials que s'envien al Butlletí Oficial de les Illes Balears(BOIB). La sentència afirma que el fet "que una norma reglamentària autonòmica imposi a l'Administració General de l'Estat la càrrega que els seus textos oficials vinguin ja redactats en les dues llengües cooficials i que l'enviament d'ambues versions hagi de ser simultània suposa interferir en el modus en què aquesta administració tramita els seus procedimients administratius, o com a mínim, en condiciona el desenvolviment d'una fase".

La Comissió d'Educació i Cultura del Parlament ha aprovat tres Proposicions No de Llei presentades pel Bloc que permetran l'aplicació de la Llei de Normalització Lingüística en l'àmbit esportiu, sanitari privat i empresarial.

TV3, Canal 33, IB3, Canal Català, TV Mallorca, Penedès Televisió i fins i tot la programació en català de France 3 es poden veure lliurement des de qualsevol lloc del món. També es poden escoltar mig centenar d'emissores de ràdio en català. Ara, tot això no ho podreu fer a través de la televisió analògica, que ja no funciona, ni de la digital, limitada per les fronteres autonòmiques i estatals, ni tampoc amb els transistors de ràdio convencionals. Ho haureu de fer per internet i una bona manera pot ser amb els portals paisos-catalans.tv i paisoscatalans.fm.

Dues columnes i un únic objectiu: recórrer els carrers de Palma per reivindicar la unitat i la dignitat del català. Amb aquest finalitat, centenars de palmesans varen sortir al carrer ahir. La columna Rosa Bueno va emprendre el camí devers les quatre de l'horabaixa des de la plaça de les Veles, on es llegí el manifest del Correllengua 2010, per després continuar cap al Molinar.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha decidit enviar una carta a tots els grups polítics del Congrés en la qual els ofereix sumar-se a una proposició de llei de reforma limitada del Reglament de la Cambra Baixa amb la finalitat que es permeti l'ús de les llengües cooficials en les sessions plenàries, en comissió i en diferents tasques parlamentàries.

Josep Melià, en una foto d'arxiu.

Unió Mallorquina comença a llançar missatges amb vista al futur i almenys un suposa una clara advertència al PP balear i a la deriva d'aquest partit en contra del procés de normalització de la llengua catalana. El president d'UM, Pep Melià, ha deixat clar que el seu partit no firmarà cap pacte que suposi la derogació del Decret de Mínims o de la Llei de normalització lingüística. I el president dels populars a les Illes, José Ramón Bauzá, s'ha compromès a eliminar el Decret de Mínims si governa. Per tant, si l'avís d'UM es mantingués, el PP només podria derogar el Decret de Mínims -que obliga a promoure l'ús de la llengua catalana com a idioma vehicular de l'ensenyament- si aconseguís governar la Comunitat Autònoma amb majoria absoluta, ja que, si hagués de pactar amb UM, hauria de renunciar a aquest compromís.

Pere Rotger féu ahir una altra passa cap a les tesis més bilingüistes del Partit Popular i votà en contra d'una moció que el Bloc presentà a l'Ajuntament d'Inca i que tenia per objecte "defensar i refermar" la unitat de la llengua catalana. Rotger, un dels representants històrics més destacats del sector regionalista del Partit Popular de les Illes, intentà esmenar la iniciativa del Bloc fins a desproveir-la de l'esperit amb el qual havia estat redactada per llavors vestir-la com una moció 'bilingüista'.

L'expresident Jaume Matas despertà ahir una faceta desconeguda per tothom, la vena nacionalista. Es presentà a declarar amb una corbata del color del seu partit però amb dibuixos de l'illa de Mallorca. Ara, no quedà aquí. Durant la vista aturà un moment i demanà permís al jutge per dirigir-se als fiscals. Els aclarí que ja estava cansat que l'anomenassin Jaime "som Jaume", afirmà. Li respongueren que d'acord, però que en molts dels papers que els havia fet arribar la seva defensa hi havia escrit el nom de Jaime. L'expresident protestà fins que un dels seus missers, Manuel Ollé, que sembla que no ho havia acabat d'entendre, li digué: "Jaime, cállese!".

Els resultats dels exàmens de català es poden consultar des d'avui.

Des d'avui, els 8.938 ciutadans que es presentaren als exàmens de nivell A, B, C i D de català ja poden consultar a través d'internet (http://dgpoling.caib.es. ) si es troben entre les 4.390 persones que han superat la convocatòria de febrer de 2010. Enguany, el nombre d'aprovats arriba gairebé al 50% dels presentats a les proves. Concretament, en el nivell A n'han superat l'examen el 70,1% dels inscrits; en relació amb el nivell B, la xifra s'ha situat en el 59'8%; en el cas del C arriba al 29'2% i, en el del D, al 7'1% d'aspirants. Una innovació important és que, des d'avui mateix, les persones que hagin aprovat podran retirar els certificats a les dependències de la Conselleria d'Educació i Cultura, a les seus dels consells de Menorca i Eivissa, a l'Ajuntament de Manacor i al centre de professors de Formentera.

Just l'endemà de fer-se públiques les enquestes sobre la lectura a les Illes Balears, Miquel Ferrer no n'està gaire satisfet. "A part d'aquest 40% de gent que no llegeix, em preocupen les baixes dades de lectors en català", assegura. Amb només 23 anys, Ferrer ha estat escollit el nou president del Gremi d'Editors, una entitat que aplega 13 editorials illenques i que fa front a moments econòmics díficils.

Carlos Delgado, amb el cap baix.

Els seguidors del batle de Calvià, Carlos Delgado, han esbroncat aquesta horabaixa al president del XIII Congrés Regional del PP, Joan Flaquer, per dirigir-se en català als més de 1.000 afiliats d'aquesta formació que van assistir al Col·legi La Salle de Palma per conèixer els resultats de les eleccions del nou president 'popular' de les illes, que va guanyar el fins ara president i primer edil de Marratxí, José Ramón Bauzá. En el moment de l'esbronc, Flaquer va interrompre la seva interrupció diversos segons i, posteriorment, va començar a parlar en castellà per dirigir-se a Mariano Rajoy, que era present a la sala, a qui va dir que a les Balears ens entenem igual" a les dues llengües oficials.

La lectura continua sent una assignatura pendent a les Balears. Així ho demostra el 40,4% dels illencs que no llegeix mai: ni llibres, ni diaris, ni tan sols premsa del cor. Res. Les dades corresponen a l'enquesta encarregada per la Direcció General de Cultura a Gadeso i feta a 1.200 ciutadans. És el segon baròmetre que encarrega l'Executiu per conèixer la mala salut de ferro de la lectura a l'Arxipèlag. Les xifres demostren que amb un any de Pla de foment de la lectura (el projecte estrella de l'exconsellera Bàrbara Galmés) només tenim un 2,9% més de lectors, un nombre més aviat minso però que el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qualifica de "millora".

L'estand de la llengua catalana és el protagonista d'aquesta edició. Foto: Carles Domènec.

La fira Expolangues, dedicada a l'aprenentatge i difusió de les llengües, s'inaugurà ahir a París amb la cultura catalana com a convidada d'honor. Un gran estand al centre del saló exhibirà fins dissabte la singularitat del català amb el lema de "La llengua de 10 milions d'europeus i la 12a més parlada de la Unió Europea". La programació del recinte inclou una llarga llista d'activitats protagonitzades per noms d'arreu de les terres de parla catalana. "El futur del català requereix indiscutiblement el reconeixement internacional de la nostra llengua", explicà ahir el conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues.

Com era d'esperar, ahir les majors i el Gremi d'empresaris de cinema de Catalunya varen treure els 'tancs' contra el projecte de llei de cinema, la iniciativa que preveu que un 50% de cintes siguin doblades o subtitulades en català. La proposta legislativa liderada pel conseller Joan Manuel Tresserras ha estat qualificada pels empresaris "d'apocalíptica".

El Govern de Catalunya aprovà ahir el projecte de llei del cinema, que ara iniciarà els tràmits parlamentaris. El text, que pretén garantir la diversitat lingüística del territori, fixa que, en estrenar-se un llargmetratge (tant subtitulat com doblat), un 50% de les cintes distribuïdes hauran de ser en català. En quedaran exemptes les pel·lícules en versió castellana i les europees que tinguin una distribució menor de 16 còpies.

El Ministeri de l'Interior assenyala que, almenys, un terç dels funcionaris del Cos Nacional de Policia destinats a les Balears té coneixements de català, encara que sense detallar els nivells de domini de la llengua. Així ho manifesta l'Executiu en una resposta a la pregunta formulada pel diputat d'ERC en el Congrés, Joan Tardà, qui ha registrat una bateria d'iniciatives parlamentàries sobre el foment del català i el domini de la llengua cooficial en els funcionaris de l'Administració General de l'Estat. Aquestes dades concorden amb els oferts a l'últim informe de l'Oficina per a les Llengües Oficials en l'Administració General de l'Estat sobre 2008.

Un any més, davant la proclamació del premi Nobel de literatura, els que estam acostumats a llegir en català hem vist amb resignació que els seus títols no es trobaven a les nostres prestatgeries. Després que saltàs a la llum, el 8 d'octubre passat, el nom d'Herta Müller com la guanyadora d'enguany, les editorials aviat es llançaren a la captura de la literata, però finalment ha estat la valenciana Bromera l'afortunada de quedar-se amb el drets en català de l'escriptora.

Amb aquesta concreció va expressar el ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, la seva posició sobre la Llei d'Educació de Catalunya, des de la percepció personal de l'autonomia dels centres i la distribució geogràfica. "En alguns llocs és necessari posar almenys una hora més de castellà, però també n'hi ha d'altres on cal reforçar el català", asseverà.

La llengua castellana continuarà exercint el seu privilegi al Parlament espanyol. El president del Congrés, José Bono, ha respost la carta que li enviaren el juliol els grups minoritaris demanant que donàs via lliure a l'ús de les llengües cooficials en el ple de la Cambra assegurant que no té intenció de canviar-ne la normativa. En el seu escrit, Bono torna a deixar clar que parlar en català, basc o gallec en les sessions plenàries requereix canviar el reglament i que no es pot "ressuscitar" un ús limitat d'aquests idiomes, com va intentar el seu antecessor, Manuel Marín, ja que aquest va acabar fins i tot revocant la seva pròpia doctrina per falta de consens.

Ivan, l'afectat, ha denunciat les agressions físiques als jutjats de Palma. Foto: OCB

El coordinador de l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB, Tomeu Martí, denuncià ahir un "nou i greu cas de discriminació lingüística per part de dos guàrdies civils cap a dos ciutadans de les Illes i que acabà amb violència física". Els fets ocorregueren el 7 d'agost a l'aeroport de Palma, en el control de passatgers. Ivan Cortès, la víctima, i Laura Sastre, la seva acompanyant, es disposaven a viatjar a Londres. Els dos afectats explicaren que va ser en aquest control quan els dos agents, uniformats de blau marí i amb boina del mateix color, varen aturar-lo a ell i a la companya per demanar-los la documentació. La parella els facilità la informació amb normalitat i en català. Segons Ivan, el guàrdia civil que s'encarregà d'agafar-los les dades va dir en to agressiu: "Háblame en español".

El Bloc exigeix a Socias una reacció "contundent i immediata" de la Guàrdia Civil per l'agressió al jove catalanoparlant

L'exigència de tenir la titulació mínima de Batxillerat i de poder acreditar el nivell B de català són els dos punts que impedeixen l'acostament de posicions entre treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i la direcció de l'empresa. Durant la reunió que tingué lloc ahir, els sindicats es negaren a acceptar aquestes dues condicions en matèria de contractació i, per tant, el comitè mantindrà la convocatòria de vaga prevista per a avui de 09.30 a 11.30 hores. 

Els treballadors públics de Balears és la més baixa de les comunitats amb llengües cooficials. Foto: Cristian Castro

Tres de cada deu funcionaris de l'Administració General de l'Estat a Balears no tenen prou capacitació lingüística per atendre els ciutadans en català. Aquesta proporció representa que els treballadors públics que depenen de la Delegació del Govern a les Illes són els que tenen un menor coneixement de la llengua cooficial respecte als de la resta de comunitats autònomes bilingües. Si a l'Arxipèlag just domina el català un 70% del personal públic de l'Administració central, a Galícia i Catalunya pràcticament la totalitat dels funcionaris utilitzen el gallec i el català, respectivament, mentre que a Euskadi poden atendre els ciutadans en euskera un 85% dels treballadors públics i, al País Valencià, un 76% estan capacitat per fer-ho en català. Això és el que demostra l'informe de l'Oficina per a les Llengües Oficials a l'Administració General de l'Estat sobre l'any 2008, les dades del qual transcendiren ahir.

L'informe sobre la situació de la llengua catalana entre els anys 2005 i 2007, elaborat per l'Observatori de la Llengua Catalana, assenyala que durant el darrer mandat del PP a les Illes es va fer "crispació social a partir del tema de la llengua", perquè "amb freqüència els consellers i el president del Govern balear utilitzaven el castellà en intervencions fetes a les Illes Balears quan no era necessari".

Poca cosa va sortir clara del ple municipal de Calvià. Foto: Ander Zurimendi.

Poca cosa sortí clara del ple municipal de Calvià, que tingué lloc ahir, entre tanta picabaralla. L'oposició duia una dura moció sota el braç, ja que demanà la dimissió d'una regidora i de dos alts càrrecs. No obstant això, el Partit Popular va enfrontar la proposició amb una acurada planificació. Per una banda, negà que l'Ajuntament hagi gastat un sol euro en la contractació d'autobusos per la manifestació organitzada pel Círculo Balear. Quan fou interrogat sobre el malbaratament de recursos públics i humans, ignorà les crítiques de l'oposició. Ara bé, el duel dialèctic va ser d'alta tensió. En el front atacant: el socialista Antoni Manchado i l'únic regidor d'UM, Isidre Canyelles. A la part governant, a la defensiva, un trident format per la tinent de batle Teresa Martorell, la regidora d'Educació, Esperança Català, i el mateix Carlos Delgado.

Els partits de l'oposició estan farts de veure la mateixa imatge: alts càrrecs de l'Ajuntament fent feina, en horari laboral, per la marxa contra el català. I molt especialment de la figura de Jorge Campos, president de Círculo Balear i assessor del batle. Així ho denunciaren ahir tant Antoni Manchado, portaveu del PSIB a Calvià, i com Isidre canyelles, únic regidor d'UM.

El portaveu del PP al Consell, Jaume Font, denuncià públicament ahir que el cap dels Bombers de Mallorca, Santiago Rovira, no té el nivell B de català, l'exigit per a aquesta plaça. El popular acusà el conseller insular d'Interior i responsable polític del Cos, Joan Lladó (Esquerra Republicana), de "mentir" i "fer trampes" per "tapar" aquesta situació i en demanà la destitució immediata.

Més de la meitat dels ciutadans de les Illes (un 51,6%) són favorables a l'oficialitat del català a la Unió Europea (UE). Això posa de manifest l'enquesta d'opinió dels habitants sobre la UE que ha realitzat el Centre Balears Europa, dependent del Govern. En el sondeig es demanava als enquestats si compartien que "la Unió Europea ha de permetre que el català (llengua pròpia de les Illes Balears) tingui el mateix estatus d'oficialitat en les institucions europees que la resta d'idiomes".

L'adhesió de la Unió Sindical Obrera (USO) a la protesta contra la llengua catalana del pròxim 30 de maig ha desfermat les queixes des de les files de la mateixa organització. Tant la Federació d'Ensenyament com la del Sector Aeri han fet arribar protestes formals a la direcció d'USO sobre la suma a la convocatòria, segons confirmaren ahir Jaume Grimalt, dirigent del Sector Aeri, i Ismael Alonso, d'Ensenyament.

El director general de la Radiotelevisió de les Illes Balears, Antoni Martorell, oferí ahir una xerrada sobre l’esforç i la contribució que està fent IB3 per prestigiar l’ús social del català a la ràdio i a la televisió públiques de la Comunitat. La conferència de Martorell s’engloba dins el marc de col·laboració que la nova directiva ha iniciat amb l’Obra Cultural Balear per impulsar la normalització de la llengua catalana.

El PP insisteix a dur al Parlament la seva batalla per la llengua i cada vegada que ho fa apuja més el to de les crítiques contra el Govern. En qualsevol cas, ahir tornà a rebre una resposta unànime de la resta de grups a la Cambra, que tombaren la moció presentada pels populars contra l’actual política lingüística i que incloïa una sèrie de mesures alternatives.

La Conselleria de Salut i Consum no rectificarà i no incrementarà el nivell de català exigit al personal de la sanitat pública per equiparar-lo al que es demana a la resta de funcionaris, tal com recomana el Consell Consultiu. Així ho assegurà ahir el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, que reafirmà que el seu departament només n’exigirà el certificat B a metges i a infermers i l’A, el més baix, al personal no sanitari.

L’anomenat Decret del català de la Conselleria de Salut i Consum encara queda curt en l’exigència del nivell de català que estableix per al personal no sanitari del sistema públic de les Balears. Així ho adverteix el dictamen del Consell Consultiu relatiu a la norma, que adverteix que, exigint a aquest col·lectiu l’acreditació d’un nivell de català inferior al de la resta de personal amb funcions idèntiques a l’Administració de la Comunitat Autònoma, es vulnera el principi d’igualtat per a l’accés a la Funció Pública, segons la llei autonòmica que el regula.

Les distintes iniciatives del PP balear en contra de l’exigència de coneixements elementals en llengua catalana per accedir a un plaça de l’oferta pública de treball en el sistema sanitari de Balears continuen propiciant un seguit d’embulls entorn de la qüestió lingüística.

"El jovent en defensa del català" és el lema de la manifestació juvenil unitària convocada per al proper dijous 23 d’abril, Diada de Sant Jordi. La mobilització, organitzada per tres entitats de joves diferents per primer pic en la història de Mallorca, recorrerà els carrers del centre històric de Ciutat. La manifestació partirà de la plaça del Tub i arribarà a les Voltes, on s’hi farà una ballada popular, un acte polític en defensa de la llengua i un concert.

És evident que si es vol promoure l’ús social del català entre el jovent de les Illes Balears no és recomanable dir-los que, parlant-lo, estan emprant la mateixa llengua del gran Ramon Llull. En canvi, si se’ls diu que el català és la llengua materna de Rafel Nadal, de Miquel Àngel Moyà i d’alguns dels protagonistes de la sèrie de moda de la televisió autonòmica, la cosa canvia i és més difícil que associïn aquests personatges públics amb els coneixements acadèmics de l’institut.

L’Administració té el deure de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, el seu coneixement és una obligació per als treballadors públics, com també un requisit per a l’accés a la funció pública. Això és així amb la llei a la mà, just per l’aplicació de la normativa autonòmica vigent des dels anys 80, sota el mandat dels governs del PP, i encara que l’Estatut d’Autonomia no estableixi el deure genèric de conèixer el català.

L’esmena presentada pel PP al Pla de normalització lingüística perquè l’esborrany fos refet en la seva totalitat no obtingué cap suport ahir entre els membres del Consell Social de la Llengua Catalana. Tan sols hi votà a favor el diputat menorquí Simó Gornés, el mateix que fou l’encarregat de redactar-la. Argumentà que el text "va en contra d’alguns drets fonamentals de les persones".

Una resolució que el Servei de Salut presentà ahir al conegut decret de català estableix que l’exempció de metges i infermers d’acreditar el seus coneixements elementals (nivell B) de la llengua pròpia de les Illes Balears —sempre que hi hagi una mancança d’aquests professionals— s’allargarà fins d’aquí a tres anys, segons informà el mateix conseller Vicenç Thomàs.

El Partit Popular ha desfermat la batalla de la llengua i té previst brandar de nou la qüestió lingüística en el tram final de la legislatura. Així es desprèn de les iniciatives anunciades pels dirigents populars en les darreres setmanes, que posen en dubte tot l’ordenament legislatiu sobre la matèria aprovat en les últimes tres dècades i trenquen el consens assolit entre els partits polítics autonòmics.

L’Associació de Mares i Pares de l’Institut de Llucmajor ha manifestat que el professor substitut que imparteix les classes de català a segon de Batxillerat, sense que aquesta matèria sigui la seva especialitat, "no està capacitat per preparar els estudiants a passar les proves de Selectivitat".

La Setmana del Llibre es clogué diumenge a Palma amb èxit de vendes, i tot apunta que la producció editorial també va pel mateix camí. Així ho remarquen les xifres que donà a conèixer ahir l’Institut Nacional d’Estadística i en les quals destaca el fet que, durant 2008, s’editaren a l’Estat un 12,6% més de llibres que l’any anterior. En tot cas, la literatura en català és la que està realment en auge, amb un increment del 31,3%.

La portaveu del PP en matèria sanitària de Balears, Aina Castillo, ha afirmat avui que els òrgans de direcció del partit estan estudiant l'adopció de mesures “contundents i més enllà de la denúncia pública” contra el decret que exigeix acreditar coneixements de llengua catalana en la sanitat, en considerar una “barbaritat” aquesta normativa i asseverar que “el que volem és que ens atenguin bé, no en català”.

De les 97 pel·lícules que avui divendres es projectaran o s’estrenaran als cinemes comercials de Mallorca, no n’hi ha cap ni una que estigui doblada o subtitulada al català. Si observam aquesta xifra és normal que el Govern balear, a través de la Direcció General de Política Lingüística, valori de manera molt positiva la nova llei que dimecres anuncià la Generalitat de Catalunya i que, entre d’altres aspectes, preveu oferir la meitat dels films que es projectin a les sales del Principat en versió doblada o subtitulada al català.

L’Ajuntament de Palma donarà un marge de tres anys a totes aquelles persones que participin en processos de selecció d’accés a la Funció Pública en l’àmbit municipal perquè puguin acreditar els nivells de coneixement de la llengua catalana d’acord amb la seva categoria professional. Amb aquest acord, que s’aprovà ahir en junta de Govern –amb el vistiplau de tots els sindicats–, Cort pretén adaptar-se als mateixos criteris del nou decret del Govern aprovat el mes d’octubre de 2008.

El català és la llengua minoritària "més fora de perill" i "més viva" d’Europa. Això és el que diu el filòleg finlandès Tapani Salminen, un dels autors de la tercera edició de l’Atles de les llengües en perill al món, que la UNESCO presentà la setmana passada a París. Per aquesta raó, el nostre idioma no ha estat inclòs en aquest treball, que pot ser consultat a la web de l’organisme de l’ONU.

Fomentar l’ús del català entre els joves alumnes dels centres d’ensenyament de Secundària de les Illes Balears fou la premissa que dugué l’associació Trenta-1 a crear l’any 2000 la Trobada d’Audiovisuals en català a l’ensenyament secundari. Aquest projecte avui està completament consolidat i fomenta la recerca de nous llenguatges més propers i atractius per als joves, que se serveixen de les noves tecnologies per manifestar les seves expressions artístiques, sempre amb el català com a llengua vehicular.

Un total de 2.277 persones s’han matriculat, només a Palma, als cursos de català que organitza el Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears (Cofuc), segons informà ahir el mateix gerent de l’entitat, Jaume Payeras. Aquesta xifra quasi triplica el nombre d’inscrits (875) en la convocatòria de febrer-juny de l’any passat. Dels matriculats, la majoria (180) s’ha apuntat a cursos de caràcter general.

El suplici de Lluís Colet (Perpinyà, 1946) acabà amb èxit dissabte passat a migdia. Aquest rossellonès, agent de la propietat i guia turístic del Castillet de Perpinyà, ha entrat al llibre Guinness per haver aconseguit fer el discurs més llarg de la història. Parlà durant 124 seguides sense interrupció i en català.

"Avui ens hem llançat a la follia". La unió dels estats espanyol, francès, italià i andorrà per treballar conjuntament en favor de la llengua i la cultura catalanes a l’exterior provocà la resurrecció, almenys simbòlica, de lo foll i il·lustre savi Ramon Llull. Precisament a aquesta "saludable bogeria" apel·là ahir el conseller de Presidència, Albert Moragues, després de la reunió a sis bandes de la Fundació Ramon Llull.

El Consell de Mallorca aprovà ahir amb els vots de totes les forces polítiques, incloent-hi els del Bloc, rebaixar del nivell C al B l’exigència de català per cobrir la plaça de director gerent de la nova Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca. Aquesta plaça haurà de ser coberta per un funcionari experimentat de lliure designació i les forces de l’equip de govern estarien pensant en un funcionari de la Diputació de Barcelona que no tindria el nivell de català que s’exigia en un primer moment.

Rafel Nadal prengué despús-ahir, en haver acabat l’entrenament al club de tennis Manacor, una bona tassonada de cafè amb llet. Les temperatures d’aquell horabaixa eren de les més baixes que s’han registrat, i això convidava a prendre qualque cosa calenta. A diferència del que és habitual, però, el número 1 del món begué amb una tassa que duia escrit: "Un cafè per la llengua".

El president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, declarà ahir en una entrevista que la secció filològica de la institució es planteja abandonar el patró de Pompeu Fabra i fer un nou model de diccionari. Aquest nou volum serà "tan útil" com l’actual diccionari normatiu de català, però amb "connexions" entre paraules perquè en consultar la definició d’una entrada també s’obtinguin els seus antònims i sinònims, per exemple.

El Consolat de Mar es convertí ahir horabaixa en un clam per reivindicar el respecte als drets lingüístics en la sanitat pública. Més de sis-centes persones, devers cinc-centes segons la Policia Local i set-centes segons els organitzadors, es concentraren ahir a les 19 hores convocats pel comitè d’usuaris de la salut pública. Amb el lema Hi tenim dret, els manifestants reclamaren al servei de salut de les Illes Balears.

Cada any, arreu del món, i fora de l’àmbit dels Països Catalans, hi ha prop de 200 professors que inicien una classe amb aquesta frase. En anglès, en castellà, en holandès, en francès, en italià, en neerlandès... i sobretot, un cop avançat ja el nivell, en català. 7.000 estudiants, pertot arreu, estan decidits a conèixer un poc més de la llengua i la cultura catalanes.

La societat civil pren en aquesta ocasió la iniciativa en una tasca tan important com és el fet de donar més visibilitat a la llengua catalana a internet. Aquesta setmana s’ha engegat a www.europarl.cat una campanya de recollida de firmes amb l’objectiu d’aconseguir suport social per reclamar l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea. Nou mesos i escaig han bastat perquè aquesta proposta comenci a funcionar.

Quan encara estam pendents que el Govern balear elabori un pla de foment per a la lectura en català, la Federació de Gremis d’Editors de l’Estat aporta noves dades sobre l’edició i venda de llibres. En aquest estudi, les xifres referides al català demostren que la literatura feta en la nostra llengua no passa pel seu millor moment, sinó que més aviat descendeix de manera constant.

Joan Pere Le Bihan Rullan (Marsella, 1948) és el director general de La Bressola, la xarxa d’escoles que fan immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. Aquest rossellonès d’adopció, de mare sollerica, fa balanç de la negativa de la consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, a aportar 25.000 euros a aquests centres que tenen més de 600 alumnes matriculats.

Sindicats d'ensenyament majoritaris a Catalunya, Illes Balears i València van exigir avui a les administracions autonòmiques i al Govern que el català, en les seves diferents variants dialectals, sigui la llengua vehicular de l'educació a les escoles d'aquests territoris.

La Generalitat ha donat avui llum verda a la incorporació de les Balears a l'Institut Ramon Llull (IRL). El president català i el vicepresident, José Montilla i Josep Lluís Carod, rubricaran a Palma aquesta tarda el conveni amb el president balear, Francesc Antich.

Internet ha esdevingut en els darrers temps una eina gairebé imprescindible per a la comunicació, el lleure, l’economia, l’educació i, és clar, la cultura. Internet s’ha convertit a més en una font literària, on tothom pot tenir l’oportunitat de crear un blog i obrir-se a la comunitat, plasmar poesies, articles i reflexions, i capaç també d’unir persones que arreu del món tenen un factor en comú: la llengua.

Luz Amparo de Cuevas (1963, República Dominicana) és una dona forta, valenta i compromesa amb els seus valors. Fa cinc anys arribà a Mallorca tota sola, deixà la família a la ciutat de Santo Domingo. Començà "amb dues cadires", explica, i ara ha pogut reagrupar-se amb l’home i el fills a Mallorca.

La consellera d’Educació i Cultura del Govern balear, Bàrbara Galmés, es plantà ahir davant tots els seus directors generals i assegurà que tenia molt clar que no destinarà ni un euro a subvencionar les escoles La Bressola, els únics centres educatius que fomenten l’ús de la llengua autòctona a la Catalunya Nord.

Paula Fluxà Garcias (Palma, 1980) és, del juny ençà, cap de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma. Un càrrec que ocupa en substitució de Marta Prunès i que depèn de la regidora de Cultura, Nanda Ramon (Bloc). Aquesta és una àrea de nova creació que mai abans no havia existit a Cort, cosa inusual si es compara amb altres ciutats amb llengua pròpia com són Bilbao i Barcelona. dBalears ha parlat amb Fluxà.

"Allan Fernando, Jennifer Alexandra, Anneta Alexandrova, Daniela Andrea, Kelly Vanessa...". Així cridava un per un Nanda Ramon, la regidora de Cultura de Palma, als alumnes que aquest estiu han participat als tallers d’immersió lingüística de l’Ajuntament. A tots ells se’ls donà, la setmana passada a la Fundació Pilar i Joan Miró, un diploma que acredita els coneixements adquirits sobre la llengua de Mallorca.

Una quarta part dels llibres de text editats a Espanya són en català, segons les dades facilitades avui per l'Associació Nacional d'Editors de Llibres i Material d'Ensenyament (ANELE), que subratllen que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més despesa mitja per alumne, per darrere de Madrid.

Pere Comellas (Cal Rosal, Berguedà, 1965) forma part del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, que està encapçalat per la filòloga Carme Junyent. La setmana passada visità Palma, convidat per l’Obra Cultural Balear, per parlar sobre la diversitat lingüística del planeta, aprofitant que el 2008 és l’Any del Diàleg Multicultural. dBalears l'ha entrevistat.

Esquerra no designarà cap cap per a la gerència de Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura catalana (Cofuc), després que despús-ahir s’anunciàs la dimissió de Cathy Sweeney, fins que el Govern no hagi sanejat el deute de 2 milions d’euros que arrossega aquest organisme.

Cathy Sweeney ha abandonat el seu càrrec com a gerent del Consorci per al foment de la llengua i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears (Cofuc), organisme dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura que s’encarrega de la immersió lingüística dels nouvinguts, segons informaren ahir fonts d’ERC.

Itàlia, Romania, Rússia, Mèxic, Sèrbia, Argentina, França, Alemanya, Hongria, Anglaterra, la República Txeca i Eslovàquia tenen a partir d’ara un representant de la llengua catalana i de la nostra cultura que serà el millor ambaixador de Mallorca que hi pugui haver.

L'Obra Cultural Balear (OCB) va considerar avui “inacceptable” el cas del carter Jaume Estelrich, agredit per l'encarregat del bar Es Caliu de Cala d'Or per dir el seu nom en català. El treballador postal es va desplaçar al lloc per demanar una informació relacionada amb el seu treball quan es va embolicar en una discussió amb el cambrer, en castellà.

Jaume Estelrich Massutí, carter de Cala d’Or (Santanyí), denuncià ahir davant de la Guàrdia Civil haver estat víctima d’una agressió física per part del propietari d’Es Caliu, un bar d’aquest mateix nucli costaner, pel "simple fet d’haver parlat en català".

Mig milió de persones escolten habitualment música en català a l’Estat, segons les dades de l’Anuari 2008 de la música presentat ahir a Barcelona. L’informe, produït pel grup Enderrock i per l’Associació de representants, promotors i mànagers de Catalunya (ARC), recull des de fa sis anys les tendències de la música als Països Catalans i s’hi destaca que tres quartes parts de la música que s’escolta en la nostra llengua són d’estil pop-rock.

Entre poc i massa... Això degueren pensar ahir els socialistes balears davant les crítiques en sentit contrari que reberen per la seva política língüística. Per a uns, el PSOE està incomplint la Llei de normalització lingüística en la gestió de les seves àrees de govern a les institucions de les Illes; mentre que per a uns altres, estan propiciant "una persecució increïble del castellà".

Els coneixements que tenen els alumnes balears de llengua catalana a segon de Batxillerat són semblants als que tenen de castellà. Almanco això és el que demostren les notes mitjanes d’aquestes dues assignatures obtingudes a les passades proves de Selectivitat que tingueren lloc el mes de juny passat.

El Consell de Mallorca va posar en marxa recentment una campanya que està visitant, des del mes passat i fins a setembre, un total de 300 establiments hotelers del centre de l'illa. L'objectiu és que facin servir el català per informar els seus clients, a les etiquetes, cartes de restaurant, web sites i a tot el material imprès que publiquin.

Amb el nom Lo cancaneig: argot gai, lèsbic i trans en català, el filòleg i militant del Col·lectiu Gai de Barcelona Ferran Pereda (Barcelona, 1962) acaba de publicar un article dins Diàlegs gais, lesbians, queer d’Edicions de la Universitat de Lleida. Pereda recull aquella manera de parlar pròpia d’un grup de gent que visqué el seu moment de màxim esplendor precisament els anys en què es crearen col·lectius com el FAGI.

La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, reconegué ahir que "la Direcció General de Política Lingüística hauria d’estar inclosa dins la Conselleria de Presidència, donat el caràcter de transversalitat d’aquest departament".

Un total de 8.677 persones s'han inscrit aquest any a les Balears per realitzar durant aquest mes de juny les proves per obtenir els certificats oficials de coneixement de català, el que suposa un augment del 24,5 per cent respecte a l'any passat.

La línia del metro de Palma parlarà en català en la nova etapa que començarà aquest estiu amb la seva reobertura després d’haver resolt totes les deficiències estructurals en el seu disseny i execució, i que la mantenen tancada des del passat mes de setembre a partir de les greus inundacions que s’hi registraren.

Air Berlin es reunirà amb la Direcció General de Política Lingüística del Govern balear per acordar mesures que potenciïn el català en les relacions de la companyia amb els clients, a fi de «treballar conjuntament» en la «normalització lingüística» i poder oferir «el millor servei» als ciutadans.

La consellera balear d'Interior, María Angeles Leciñena, ha anunciat avui que el Govern de les Balears aprovarà pròximament un Decret, mitjançant el qual obligarà als empleats públics d'altres Comunitats Autònomes que vulguin accedir en un dels llocs de treball oberts de l'Administració Pública de les Balears a acreditar en un termini de dos anys el nivell de català requerit per a aquesta ocupació. Igualment, s'exigirà a aquells funcionaris que aspirin a canviar de plaça dins del propi Executiu balear.

Participar en un taller de fer tambor d’ametla, a l’hivern, o fer una tremponada popular a la fresca a la plaça del poble, a l’estiu, són algunes de les activitats que el Consell de Mallorca ha programat als municipis de sa Pobla i de Sant Llorenç des Cardassar amb l’objectiu que els autòctons i els estrangers residents interaccionin els uns amb els altres i que, de passada, els que nasqueren a l’Illa ensenyin la llengua als que arribaren de fora.

Amb el lema Ara és la teva. Parla en català, Govern, Consell i Cort llancen una campanya publicitària conjunta per fomentar l’ús de la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida social. Dos personatges de còmic que van en motoret són la imatge promocional que des de fa una setmana ja es pot veure a les parades de bus i a les tanques publicitàries de vorera de carretera que hi ha arreu de les Illes.

L’Assemblea nacional francesa votà dijous a favor d’esmenar la Constitució per incloure-hi un reconeixement de la llengua catalana i de la resta de llengües "regionals" a l’Estat francès, entre les quals hi ha l’occità, l’alsacià, el basc, el bretó, el cors i el flamenc.

Els portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua, Sebastià Maimó i Toni Moyà, i la coordinadora de l'entitat, Carme Kellner, presentaren ahir una nova edició de l'Acampallengua, que enguany es durà a terme els dies 24 i 25 de maig a Son Servera. Un de total de més de 150 activitats, de lleure, esportives, de formació, musicals, tallers... conformaran la programació del cap de setmana de l'Acampallengua. En la programació d'actes es farà especial esment a les conferències que es duran a terme amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears, organitzades pel Grup Blanquerna.