El procés d’admissió d’alumnes per al curs 2012-13 per a Infantil, Primària i ESO començà ahir. Els pares amb fills a segon cicle d’Infantil i primer cicle de Primària hauran d’escollir el català o el castellà com a llengua vehicular. Foto: T. A.

El Govern de les Illes Balears ja es dirigeix en castellà als funcionaris, tot i que encara no està aprovat l'avantprojecte de llei de funció pública que converteix el català en mèrit i, per tant, no obliga els funcionaris a conèixer la llengua pròpia. En un correu electrònic enviat als empleats públics el 3 de maig, la directora general d'Administracions Públiques, Maria Núria Riera, els demanava en un text en català i també en castellà que omplissin una fitxa descriptiva del seu lloc de treball per tal de fer complir el Pla estratègic en matèria de funció pública. Però no només el correu electrònic és bilingüe, sinó que a les instruccions que donen als funcionaris per poder omplir la fitxa que ha de servir per fer l'auditoria tècnica de gestió dels serveis generals també els detallen que, a l'hora d'emplenar-la, poden escollir fer-ho en "castellà o en català".

Segons la sentència del TSJC, els fills dels pares que ho sol·licitin podran tenir accés a un model educatiu diferenciat. Foto: J. Bagur.

El ple de la Sala Contenciós Administrativa del TSJC ha avalat aquest dijous el model català d'immersió lingüística amb una resolució en la qual també defensa l'atenció lingüística individualitzada per a les famílies que ho sol·licitin, donant la raó als demandants. En declaracions als mitjans, l'advocat de Convivència Cívica Catalana (CCC), Ángel Escolano, ha explicat que el TSJC veu vàlid el model, i ha avançat que l'atenció lingüística individualitzada només s'executarà per als pares que han reclamat i que ho facin a partir d'ara. Ha avançat que d'ara endavant tenen deu dies per interposar un recurs de cassació contra aquesta resolució, que va recórrer la Generalitat.

Els policies locals estudiaran 60 hores de català

El títol fa referència a la xiulada que va patir el batle de Pama Mateu/Mateo Isern pel fet de passar-se al castellà a mitjan discurs de la festa de l'Estendard. Els polítics haurien d'apaivagar els ànims de la gent i de fomentar la bona convivència i no exhibir actituds que provoquen conflictivitat social.

El batle Isern el passat 31 s’endugué una monumental xiulada per la inclusió del castellà en el seu discurs.

El castellà pren força i visibilitat a l'Ajuntament de Palma. No debades, els documents que passen pel registre de Cort per ser tramitats en català han davallat un 4,8% durant els primers tres mesos de legislatura del PP. Si a principis de l'any 2011 es realitzava un 86,7% dels registres en llengua pròpia, a l'agost la xifra baixava al 81,9%. De fet, l'àrea on s'ha fet més notòria la castellanització de documents és a la Regidoria de Turisme, dirigida per Álvaro Gijón. Concretament, els documents tramitats en català han minvat un 21,6%. Així mateix, els informes i registres de la Regidoria d'Hisenda, en mans de Julio Martínez, cauen un 12,4%.

El batle de Palma, Mateu Isern, no pogué acabar el seu parlament a l'Estendard perquè desenes de persones l'escridassaren de manera espontània quan, sorprenentment, decidí llegir-lo en castellà...

Gornés en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres.

El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, ha negat avui que el Govern obligui als ajuntaments a canviar el seu topònim al castellà i ha afirmat sobre això: "res més lluny del nostre ànim castellanizar la toponímia de les Illes Balears". Gornés ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública i ha negat que suposi la castellanització dels topònims de les illes, en declaracions facilitades pel Govern. El conseller ha explicat que la modificació plantejada dóna llibertat als municipis perquè puguin fer cooficial el topònim, de manera que no només existeixi en la seva versió catalana, sinó també en castellà.

El PP proposa la fórmula bilingüe Maó-Mahón per acabar amb la polèmica

El conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha reafirmat avui el compromís del Govern balear que el castellà s'empri en les emissions d'IB3 Ràdio i Televisió, mentre que el PSIB ha denunciat la intenció de l'executiu que el català deixi de ser la llengua vehicular en aquest ens públic.

El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, ha assegurat avui que el model d'immersió lingüística de Catalunya no és el que està en qüestió, sinó que hi ha una sentència que assenyala que cal fer "compatible", ha explicat, que sigui el català la llengua vehicular amb els drets també de la llengua castellana.

Bosch, en la compareixença després del consell de Govern. Foto: J. Torres.

El conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià ahir que aplicarà el curs 2012-2013 allò que diu la sentència contra el sistema d'immersió educativa de Catalunya i permetrà, "abans que ho demani una sentència", que tant el català com el castellà siguin llengües vehiculars en el sistema educatiu. A la pràctica, això impedirà un sistema d'immersió lingüística generalitzat a Balears (ara s'aplica en un 80% dels centres públics)i, de fet, suposarà una reducció dels centres que apliquen aquest sistema, però no evitarà que en determinades escoles es continuï duent a terme la immersió, com fins ara. El Govern, afirmà Bosch, substituirà el Decret de mínims -que estableix que com a mínim el 50% de les assignatures s'han de fer en català- per un altre que permetrà que cada centre estableixi un projecte lingüístic triat pels pares.

Bosch ha defensat el tractament vehicular de les dues llengües oficials. Foto: P. Bota.

El conseller d'Educació i portaveu del Govern balear, Rafael Bosch, ha defensat avui que en comunitats on hi ha dues llengües oficials ambdues han de ser vehiculars en l'educació perquè els pares decideixin quin n'aprenen primer els seus fills. Bosch ha intervingut així en la polèmica sobre el compliment de l'interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa a la Generalitat l'obligació d'incorporar el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Durant la presentació del pròxim curs escolar, el conseller balear ha assenyalat que cal distingir entre el sistema d'immersió lingüística, que "és constitucional", i la garantia del dret dels pares a elegir a quina llengua oficial volen que aprenguin a escriure i llegir els seus fills.

Bauzá a la Generalitat: "el català també és cooficial a les Balears i no incomplim la Llei"

La coalició PSM-IV-ExM considera que limitar a un format biennal els premis Ciutat de Palma de Còmic és "una mostra més de la falta de projecte cultural" per a la capital balear per part de l'actual equip de govern de Cort. En un comunicat, el regidor Antoni Noguera ha posat de manifest que "trencar el consens que s'havia creat amb professionals i el sector del còmic amb l'excusa de l'austeritat és un fet molt greu".

L'edil de Cultura i Esports, Fernando Gilet. Foto: T. Ayuga.

Els premis Ciutat de Palma patiran l'any que ve una retallada considerable, no només ecònomica, sinó de continguts. Les principals seran la desaparició del premi de crítica literària Camilo José Cela i la conversió en bianual del Ciutat de Palma de còmic. Precisament aquest darrer fou una reivindicació del sector insular, que ara ha vist com passa a dos anys. El regidor de Cultura i Esports de l'Ajuntament palmesà, Fernando Gilet, presentà ahir la configuració d'aquests guardons, instaurats el 1956 i que durant anys han gaudit de gran prestigi. Tot i l'austeritat que pregona, Gilet ha recuperat els premis en llengua castellana creats el 2006 i que tanta polèmica provocaren en el seu moment. Per contra, els dos més recents -còmic i crítica literària- desapareixen de la convocatòria l'any que ve. Gilet al·legà que aquests seran un premis "marcats per la costosa herència de l'anterior equip de govern municipal", tot i que a l'hora de la veritat la retallada econòmica serà només de 5.000 euros en total.

La Fundació Círculo Balear (FNCB) ha indicat que les tres sentències del Tribunal Suprem que obliguen a que l'espanyol sigui llengua d'ensenyament a Catalunya, també és vinculant per als tribunals de les Balears, i per això ha aconsellat als ciutadans que considerin que s'està vulnerant el seu dret a escolaritzar els seus fills en espanyol que invoquin la sentència de l'Alt Tribunal.

Ni a favor, ni en contra ni abstenció. El PP evità votar ahir al Parlament una iniciativa del Bloc en què es referma que la llengua pròpia és el català, se'n defensa la unitat i es demana que aquesta unitat sigui el punt de partida de la política lingüística. Els populars plantejaren canvis per afegir-hi referències a l'Estatut i que es defensàs també el castellà, però el Bloc no ho acceptà i la proposta s'aprovà en la Comissió de Cultura amb el vot de la resta (PSOE, Bloc i Eivissa pel Canvi).

Era la segona legislatura de José María Aznar i, tal com un déu presidint l'Olimp, es dedicava a dir qui era i qui no era un bon espanyol. Era l'Aznar més provocador, quasi una caricatura del gallet del xotis, res a veure amb el president dels primers anys que anava de la mà amb d'altres nacionalistes, bascs i catalans, per aprovar els pressuposts.

Desenes d'entitats del municipi participaren en l'ofrena floral a les escales de la Creu. Foto: T.Ayuga

Les festes del rei en Jaume, iniciades ahir a Santa Ponça, seran les darreres encapçalades per Carlos Delgado.
Així ho admeté, orgullós, el batle calvianer: "És un any especial per mi, perquè és el darrer com a batle", va reconèixer. A més, va afegir tot d'una: "Ara ha arribat el moment de complir la promesa de no ser més de vuit anys a la batlia". Precisament, per commemorar aquesta efemèride, Delgado reutilitzà parts dels discursos pronunciats en els darrers set homenatges a Jaume i glosà la seva obra (la de Carlos Delgado). Encetà el remember discursiu amb el Vergonya, cavallers, vergonya!, que exclamà aquell primer setembre de 2003. Era un crit, parafrasejat de Jaume I, qui venia a carregar contra "els gestors de la cosa pública". Així que Delgado enviava un missatge -en tot moment verbalitzat en castellà- en contra de la corrupció.

La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem ha anul·lat el decret balear que exigeix redactar en català i castellà els textos oficials que s'envien al Butlletí Oficial de les Illes Balears(BOIB). La sentència afirma que el fet "que una norma reglamentària autonòmica imposi a l'Administració General de l'Estat la càrrega que els seus textos oficials vinguin ja redactats en les dues llengües cooficials i que l'enviament d'ambues versions hagi de ser simultània suposa interferir en el modus en què aquesta administració tramita els seus procedimients administratius, o com a mínim, en condiciona el desenvolviment d'una fase".

Jordi Casanovas torna a Mallorca.

Després d'haver tancat per obres durant la temporada nadalenca, el teatre Xesc Forteza presentà ahir la programació per als dos propers mesos. El cartell comença amb La Revolució, una de les últimes produccions del jove i prometedor Jordi Casanovas -del qual ja hem vist, a Mallorca, City/Simcity, La ruïna i també aquesta mateixa obra a la Fira de Manacor- i que, en aquesta ocasió, ens transporta a l'entramat d'una empresa, creadora d'un popular viedeojoc, en una situació que se'ls ha escapat un poc de les mans. L'obra de Casanovas es podrà veure el cap de setmana que ve. La regidora de Cultura a Cort, Nanda Ramon, destacà que aquesta programació, que consta de cinc obres de teatre, tres de les quals són en castellà i totes cinc de fora de Mallorca, "està al marge de les altres propostes que preveu la regidoria", com poden ser el cicle Tot i molt, dedicat al teatre familiar; la mostra de dansa, prevista per a la primavera, i els diferents concerts que tenen lloc al Xesc Forteza.

Amb aquesta concreció va expressar el ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, la seva posició sobre la Llei d'Educació de Catalunya, des de la percepció personal de l'autonomia dels centres i la distribució geogràfica. "En alguns llocs és necessari posar almenys una hora més de castellà, però també n'hi ha d'altres on cal reforçar el català", asseverà.

El Govern de Madrid ficarà mà en la polèmica de l’ús del català per part de les aeriolínies. Tant és així que el secretari d’Estat de Transports, Fernando Palao, es comprometé a parlar amb les companyies aèries que operen a Catalunya perquè incorporin el català en la megafonia i l’usin com a llengua oficial a Catalunya, segons un comunicat emès ahir per la Generalitat.

El PP balear discrepa del contingut de la ponència política que es debatrà en el proper congrés estatal quan proposa garantir des de l'Estat que a totes les comunitats autònomes els pares puguin escollir que els seus fills estudiïn només en castellà.