Nekane Aramburu, fotografiada a l'entrada del centre d'art contemporani de Ciutat. Foto: J. Torres.

Nekane Aramburu, historiadora de l'art i museòloga, és la nova directora del museu Es Baluard, càrrec al que arriba després de ser triada mitjançant un concurs al que es van presentar 19 candidats dels quals, finalment, en quedaren quatre. Aramburu, que ha estat presentada aquest matí, té experiència en la gestió cultural pública i privada, i una carrera com a comissària independent. Segons ha explicat, el seu objectiu és aconseguir que el museu es converteixi en una marca mitjançant tres pilars: educació, turisme i formació. Com explica en la seva pàgina web, després del seu pas pel museu de Belles Arts d'Àlaba i la Fundació "la Caixa" a Barcelona va fundar Transforma, empresa de gestió cultural on va desenvolupar encàrrecs institucionals molt diversos.

Fins a deu espais diferents obriren les portes per mostrar propostes plàstiques ben diferents. Fotos: P. Pellicer.

Després de l'èxit del dia anterior a Campos, les exposicions plàstiques tornaren a ser les protagonistes ahir vespre, en aquest cas en una localitat d'Alaró que es converteix en escenari artístic de l'estiu. Deu espais diferents, públics i privats, obriren ahir les portes a partir de les 21 hores per mostrar les propostes artístiques del moment. Addaya Centre d'Art n'és una de les protagonistes amb el treball de Robert Ferrer. Les estances de l'Ajuntament també feren un gran desplegament amb cinc punts d'exhibició i congregant també el col·lectiu d'artistes d'Alaró. I mentre el públic passejava pels diferents espais, la dansa, la música i la poesia ompliren les places i carrers. Al tancament d'aquesta edició, l'activitat continuava.

Més de cinquanta obres de diferents formats conflueixen a la sala de la Cartoixa entre els “silencis voluntaris i els silencis obligats”. Foto: J.Torres.

La importància dels silencis, tant musicals com artístics, vertebren l'exposició d'Alícia Llabrés a la Cartoixa de Valldemossa. La mostra, carregada de paisatges i sensibilitat envers la terra, s'obrirà al públic avui a les 20.30 hores i donarà el sus oficial a la 32a edició del Festival Chopin. Aquest no ha estat un any fàcil per als organitzadors de l'encontre musical, que, agost rere agost, congreguen pianistes de renom internacional. Les retallades culturals i econòmiques, comentava ahir Jaume Capllonch, també han fet trontollar el Festival que, en cap cas, no ha decidit renunciar a la seva aposta per la pianística. Les activitats culturals comencen avui amb la inaguració de la mostra de Llabrés que, sota el títol de Silencis antics, connecta els ritmes que donen els silencis tant en la música com en la pintura.

El museu d'Art Modern i Contemporani celebra el dia de Sant Pere. Foto: Arxiu.

Es Baluard celebra demà el dia de Sant Pere, patró del barri on es localitza la seva seu, amb una jornada de portes obertes i entrada gratuïta al seu horari habitual de 10 a 20.00 hores. Actualment, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma acull les exposicions temporals "Joan Bennàssar. El vi que bec té gust a mar", "Toni Catany. Obres de la col·lecció d'Es Baluard" i "Realitats-Ficcions", així com les sales permanents que acullen les ceràmiques de Picasso i la mostra "Modernisme-Postmodernitat".

La galeria Oliver Maneu exposà les fotografies de paisatges de José Luis López Moral.Foto: P.Bota.

La calor guanyà la batalla i, a les vuit del capvespre, eren pocs els ciutadans que visitaven les galeries en la convocatòria del PalmaPhoto. A mesura que passaven les hores i el sol es ponia, l'ambient pels carrers del centre de Ciutat s'animava de visitants encuriosits per la major exposició sobre fotografia i videoinstal·lacions concentrada en una sola jornada. Tot i això, la vuitena edició encara no és comparable amb la Nit de l'Art: no hi havia sempentes i s'hi podien veure les instal·lacions amb tota normalitat. Val a dir, però, que l'organització del PalmaPhoto s'ha esforçat a fer un programa ben atractiu amb exposicions de tot tipus i de renoms internacionals, música als carrers, videoprojeccions a quatre façanes de la ciutat i, per arrodonir-ho, una copeta de vi a cada aturada.

Joan Bennàssar, davant d’una de les obres que hi ha a Es Baluard. Foto: T.Ayuga.

El vi que bec té gust de mar és el títol de l'exposició que Joan Bennàssar inaugura avui a les 20 hores a Es Baluard, on serà tot l'estiu (fins al 30 de setembre). La mostra sorgí arran de la publicació del llibre del mateix títol, que dBalears ha entregat en fascicles durant els dos darrers mesos. "L'exposició no és només el final d'un projecte, sinó també d'un somni. M'agrada la pintura amb contingut i som un apassionat de la història de les Illes Balears", explicà Joan Bennàssar durant la presentació de la mostra, a la qual també assistiren la directora general de Cultura, Isabel Cerdà, i el director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Tòfol Vidal.

Imatge de la subhasta.

'El crit', d'Edward Munch, s'ha convertit en l'obra d'art més cara de la història, després d'haver-se subhastat aquest dimecres per 120 millions de dólars (91 milions d'euros) a la seu Sotheby's de Nova York. Aquest llenç supera la quantitat recaptada dos anys abans amb l'obra de Pablo Picasso 'Nu, fulles verdes i bust', venuda per 106,5 millones de dólars (81 milions d'euros).Munch va fer quatre versions d'aquest equip, de les quals tres es troben actualment a museus de Noruega. El llenç subhastat aquest dimecres, fet el 1895, és l'únic que estava en mans privades, les de Petter Olsen, un empresari noruec, el pare del qual va ser amic i veí del famós artista.

Joan Gardy Artigas (esquerra) observa la col·locació de les peces per part de dos operaris del tren.Foto: Ll.G.

El ceramista i escultor Joan Gardy Artigas (1938) supervisa aquests dies la instal·lació a l'estació del tren de Sóller del mural ceràmic que ha realitzat basat en l'obra de Joan Miró La Maja Negra. Aquest mural és una obra única d'uns deu metres quadrats i que ha estat realitzada per a aquesta finalitat als tallers de la Fundació J. Llorens Artigas, a La Gallifa (Barcelona). El mural s'inaugurarà el 16 d'abril durant l'actre central de la celebració del centenari del tren de Sóller. Ahir, Gardy Artigas, fill del famós ceramista que treballà amb Joan Miró, supervisava personalment les primeres passes de la instal·lació, duita a terme per personal tècnic de l'empresa. Joan Gardy Artigas recordà que "amb motiu d'aquest centenari la companyia ferroviària volgué que l'estació de Sóller lluís alguna obra d'art que quedàs per a sempre i que il·lustràs la relació entre Miró i Sóller".

L'artista Bernat Albertí ha lliurat avui una obra seva a la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, perquè passi a formar part del Fons d'Art Contemporani del Consell de Mallorca, ha informat avui la institució.

"L'art contemporani és un dret i no un luxe, tots hauríem de veure bones exposicions en museus ben gestionats", ha manifestat el director d'ARCO, Carlos Urroz. La fira començarà dimecres vinent i reunirà 215 galeries de 29 països amb obres de 3.000 artistes.

El Castell de Bellver serà un dels punts que obrirà les portes a la ciutadania per celebrar la Diada de l'1 de març. Foto: G. Alomar.

El Govern inclourà en el programa d'activitats del Dia de les Illes Balears un jornada de portes obertes de les galeries d'art, museus i edificis emblemàtics a tot l'arxipèlag. També obriran Es Baluard, el Museu Fundació Juan March, la Fundació Yannick i Ben Jakober d'Alcúdia, el Museu del Vidre Gordiola d'Algaida, el Fra Juníper Serra de Petra, i la Fundació Robert Graves, el Museu de Son Marroig i el Monestir de Miramar, a Deià. Es podran visitar a més el Museu de Mallorca de Muro, el Museu de Manacor i la Institució Antoni M. Alcover, l'Arqueològic de Son Fornés a Montuïri, la ciutat romana de Pollentia i el seu Museu Monogràfic de Pollença, el Museu de sa Pobla i el de joguines. A Menorca hi haurà oberts el Museu Municipal de Ciutadella, entre d'altres.

Fernando Gilet, Elvira Cámara i Maria Lluïsa Lax, durant la presentació de la mostra de l’obra de Miró. Foto: J.Morey.

La Fundació Pilar i Joan Miró de Palma inaugura avui l'exposició titulada Noves lectures de la col·lecció: I- Tapissos i obra gràfica. La mostra, que reuneix unes 60 obres, suposa la primera presentació d'una sèrie de noves lectures de la col·lecció del fons de la Fundació i és la primera amb Elvira Cámara com a directora. Dos són els eixos de la proposta: l'obra gràfica i el tapís. La primera hi està representada per les estampes i processos creatius de la Sèrie Gaudí, que Miró dedicà a l'arquitecte. En el segon cas, s'ha seleccionat el llibre Le lézard aux plumes d'or, relacionat amb textos poètics de Miró, a més dels tapissos que s'hi inspiraren, prestats per a l'ocasió per Successió Miró.

Quan el pintor Vasili Kandinski va concebre les seves sinestèsies no podia preveure que una burda imitació dels seus quadres serviria per refinar l'art de la tortura. Kandinski havia topat amb el dogmatisme dels seus compatriotes revolucionaris -els anomenats artistes soviètics productivistes-, i s'havia hagut d'exiliar de Rússia anant a parar a Alemanya...

Des que s'inauguraren, he seguit el trajecte de les galeries Bennàssar, primerament al carrer de Sant Jordi i, més tard, a la plaça Major del poble, on tanca les portes a final d'aquest mes. Ho fa amb una mostra col·lectiva que s'iniciarà dissabte que ve, dia 17, i la participació dels artistes que al llarg de 34 anys hi han exposat.

Francesca Martí ha decidit fer balanç de deu anys de trajectòria plàstica. Com qui endreça i classifica les pertinences de valor, l'artista mallorquina recull a Borders Reality una part important de la seva vida artística, la compresa des de l'any 2000 fins a l'encara recent 2010. Ho fa en un llibre, un format a priori més tranquil que les seves intenses performances. Pintura, videoart, fotografia, preparacions de diferents representacions..., tot està reflectit en aquesta publicació de caràcter col·laboratiu en què els textos d'experts en l'art -Pere A. Serra en recorda els orígens i la comissària Giuliana Stella parla de l'anàlisi de color, entre d'altres- conviuen amb els testimonis dels ajudants de l'artista. "Cada projecte i performança que he fet ha estat molt intens. Allò que més destac és la comunicació amb la gent que hi ha participat", comenta l'artista.

Un dels espais expositius de la primera edició, on també hi va haver una bona resposta dels professionals de l'art. Foto: Ll.Garcia

Dissabte, dia 27 d'agost, es durà a terme a Sóller la segona edició de la iniciativa cultural Apropa't a l'Art, que enguany superarà la participació de l'any passat amb més de 80 artistes, que hi mostraran les seves obres. Per tal de poder fer-ho, hi haurà un total de 21 espais culturals, la majoria d'ells situats al centre de Sóller que, dissabte horabaixa, es convertirà durant unes hores en una gran galeria que permetrà una pasejada pels treballs tant d'artistes locals com de fora de la Vall. Per part de l'organització d'aquesta important mostra, es va informar que enguany s'hi ha introduït com a novetat la lectura d'un pregó d'obertura a càrrec d'un artista o expert en art. En aquesta ocasió el pregó s'ha encarregat al president de la fundació Tren de l'Art i Fill Il·lustre de Sóller, Pere A. Serra. Els organitzadors han manifestat la seva satisfacció per la positiva resposta dels artistes, especialment de Sóller, d'on són les tres quartes parts dels que hi intervindran.

El trio de Munic Chicks on Speed actuarà dissabte a l'escenari Robert Graves.

A partir d'avui i fins dissabte dia 16 es du a terme el festival de música, art i ecologia Idea Deià al poble de la serra de Tramuntana. És una proposta d'oci diferent que començà l'any passat amb la primera edició i que enguany seguirà el seu camí cap a la consolidació definitiva. El certamen proposa un seguit d'activitats variades que configuren un cartell eclèctic però igualment atractiu, al qual s'ha de sumar el fet que tenen lloc a Deià. Sense anar més lluny i per comprovar la mescla de propostes, avui horabaixa s'inaugurarà la cita a les 17.30 h amb un descens de monopatí amb disfresses d'animals, el qual serà seguit d'un campionat de petanca i una conferència sobre ovnis. Però el gruix de l'esdeveniment començarà demà amb les exposicions i els concerts. Durant el cap de setmana, hi podrem trobar activitats tant de dia com de nit. El divendres capvespre estarà dedicat a l'art i es combinarà una mostra col·lectiva de pintura, fotografia i escultura amb un mercat d'intercanvi, activitats per a infants i sessions de DJ.

L'art combrega aquests dies amb la literatura. Trenta-quatre llibreries de les Balears obsequien els clients amb un particular punt de llibre dissenyat per trenta-quatre artistes illencs. És la particular aportació del Gremi de Llibreters i del Govern a la festivitat de Sant Jordi, que se celebra aquest dissabte. Obres d'artistes amb corrents ben diversos, com Joan Ramon Bonet, Ñaco Fabré, Lluís Maicas, Erwin Bechtold i els dibuixants Max, Pere Joan i Rafel Vaquer, són algunes de les propostes que es podran aconseguir aquests dies en adquirir un llibre.

Obra de Miquel Mesquida de la sèrie Cotxes amb tècnica mixta. Foto: S.A.

"Aquesta mostra constata una realitat: a les Balears tenim un planter d'artistes de gran qualitat molt per sota de la mitjana estatal". Així de contundent defineix el crític d'art Fernando Gómez de la Cuesta la quarta entrega de l'exposició Art Emergent. De la Cuesta ha estat l'encarregat de prologar el catàleg d'aquesta mostra, que a partir d'avui a les 20 hores i fins al 27 de febrer recalarà al centre expositiu de les Voltes. Iniciada l'any 2002, Art Emergent a les Illes Balears arriba ara a la quarta edició com una proposta d'anàlisi i exhibició de la plàstica dels artistes de l'Arxipèlag que llançà fa deu anys Projecte Llevant i que ha abastat disciplines ben diverses, des de l'escultura fins al còmic i la plàstica de l'erotisme. Deu artistes emergents -com bé indica el títol de l'exposició- fan part d'aquesta proposta que ja s'ha pogut veure a Eivissa, Manacor i Cala Rajada, i que rep el suport del Govern, Consell, Cort i Sa Nostra. "És un projecte fruit d'una continuïtat, a través de la qual en aquests anys s'ha donat suport a 40 emprenedors que han pogut mostrar la seva obra", recordà ahir el director de l'Obra Social Sa Nostra, Andreu Ramis.

Amb el futur incert, les treballadores de l'Espai Mallorca de Barcelona inauguraren ahir un mercat d'art amb l'objectiu d'aconseguir fons i pagar els deutes que s'acumulen. Artistes que han exposat a l'entitat, com ara Andreu Maimó, Neus Marroig, Núria Forteza, Bel Fullana i Joan Cabrer, entre d'altres, han cedit obres de petit format per vendre-les.

Llibertat, llengua i territori foren premisses cabdals en l'ideari que Toni Roig plasmà amb les seves cançons punyents. Però la música no era l'única passió de Toni Roig, les arts plàstiques, i en concret l'escultura, foren també capdals en el model d'expressió d'aquest músic multidisciplinari.

En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas.

L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.

Gairebé un centenar de pintors amateurs es donaren cita ahir en el petit municipi de Costitx per participar en la IX trobada d'alumnes d'escoles d'arts plàstiques que organitza cada any l'associació Art Viu. Racons de la plaça del poble, la façana de la Sala, el campanar i portals de cases antigues foren la inspiració dels artistes, que van plasmar els indrets més pintorescs del petit poblet en les teles.

Es diu que els artistes tenen una sensibilitat especial que fa que quedin seduïts per encants que la resta de persones no poden percebre. El fotògraf mallorquí Joan Sastre podria ser un d'aquests casos amb la mostra Cerca del suelo, una selecció fotogràfica protagonitzada per pals i padaços de fregar que, des del passat dijous, exposa en la galeria Evelyn Botella de Madrid, dins el cicle ArteMadrid.

L'elegància de Vívian Caoba amb els seus pebres de tap de cortí contrastaven dijous a vespre amb els vestits de llarg, les models del carrer Can Ribera o els texans i les samarretes informals dels milers de ciutadans que es passejaren per la Nit de l'Art. Era un ample ventall de ciutadans.

La Nit de l'Art s'ha presentat al centre cultural de Pelaires. Foto: P. Bota.

S'acosta una de les vetlades culturals més importants de Palma carregada d'"il·lusió i poca capacitat econòmica". Així ho vaticinen els galeristes organitzadors de la Nit de l'Art, que demà, dijous dia 16, ompliran els carrers de Ciutat de llenguatges plàstics de tota mena. Malgrat el "temps de crisi", els galeristes asseguren que aquesta catorzena edició serà la "més gran, més important i més interessant de totes les edicions", segons explicà ahir Pep Pinya, president d'Art Palma que, juntament amb Aigab, són les alma mater de la cita plàstica. La gran novetat d'enguany serà la incoporació de la Llonja, acabada de restaurar, dins el recorregut artístic de dijous a vespre. Una intervenció de l'escultor Carles Valverde es projectarà a partir de les 20.30 hores i fins a mitja nit a la façana principal de l'edifici de Guillem Sagrera. La peça estarà acompanyada per la música de Joan Valent en un viatge de sensacions que cerquen el benestar en les petites coses. D'altra banda, la música i les performances també animaran el centre antic de Ciutat quan les galeries i els centres públics encentaran la tardor artística amb propostes que van des de mestres de la fotografia fins a l'escultura, la pintura realista, les instal·lacions i les videoprojeccions.

Diferents disciplines artístiques i els millors vins i caves es van aplegar divendres en una nova edició d'Art i Copes a la Cala Sant Vicenç, a Pollença. Va ser una bona oportunitat perquè el públic no habituat a l'art contemporani descobreixi el plaer de les exposicions d'aquest estil més arriscades.

Figueres, parres, raïm, elements de la natura molt presents a foravila del seu Felanitx natal són les principals fonts d'inspiració d'Andreu Maimó (Cas Concos del Cavaller, 1946). Així queda palès en la retrospectiva que l'autor presentà ahir a la sala d'exposicions temporals del museu solleric de Can Prunera.

El president d'Unió Mallorquina, Josep Melià, presentà ahir les al·legacions del seu partit al Pla Territorial de Mallorca, centrades en les Àrees de Reconversió Territorial (ART). De fet, la proposta d'UM -que no prosperarà- és la d'eliminar tan sols l'ART de Son Creuers (Alcúdia) i reduir-ne algunes de les altres. També parlen de suprimir les ART de la Platja de Palma, com la de l'Arenal de Llucmajor, perquè el Pla de reconversió que hi ha posat en marxa Margarita Nájera ja fa aquesta funció.

L'art i la cultura s'erigeixen aquest cap de setmana en protagonistes a la vall de Sóller mitjançant la iniciativa Apropa't a l'art, que permetrà veure obres d'una cinquantena d'artistes locals i d'altres localitats en el marc de desset espais culturals de la ciutat. Més de cinquanta artistes participen en aquesta gran col·lectiva, que s'inaugurà conjuntament ahir horabaixa a Sóller i que, com el seu nom indica, pretén apropar la pintura, l'escultura, la poesia visual i també la música al públic general.

L'artista a l'espai expositiu de la Misericòrdia. Foto: J. Torres.

El centre cultural de la Misericòrdia de Palma acollirà a partir de demà l'exposició "El teatre de la vida", de Tomeu Coll, que inaugurarà amb la seva obra el programa Creador Jove, una iniciativa que pretén promocionar i projectar a un artista emergent de Mallorca cada any. La mostra, que ja s'ha exposat a Barcelona i Menorca, reuneix quinze pintures que formen part d'una sèrie creada per a aquest projecte, segons informa el Govern en un comunicat. Tomeu Coll ha estat elegit per la Conselleria d'Educació i Cultura i el Departament de Joventut i Igualtat del Consell de Mallorca per inaugurar aquest projecte, que a més de promocionar els artistes joves mallorquins, vol facilitar espais d'exposició per mostrar la seva obra.

El PSM de Pollença critica durament les al·legacions al Pla Territorial de Mallorca que avui dematí, previsiblement, l'equip de govern aprovarà en el ple municipal. Segons els nacionalistes, "les al·legacions, que promouen una nova Àrea de Reconversió Territorial (ART), no persegueixen res més que un interès per continuar construint i eliminar l'encant del port de Pollença, malgrat que ho engalanin amb falses promeses".

Fomentar la comunicació a través de l'art ha estat l'objectiu, durant aquest darrer mig any, dels treballs que integren l'exposició Educare. Des d'avui a les 18 hores i fins dia 25 de juliol, la Fundació Pilar i Joan Miró acull les obres realitzades en sis tallers creatius per a persones amb risc d'exclusió social. "Hem volgut cedir espais destinats als artistes perquè serveixi d'estímul per a l'autoestima dels grups", afirmà Magdalena Aguiló, directora del centre, on es feren les activitats.

Carles Molinet, abans d'abandonar el càrrec. Foto: J.M.

Carles Molinet s'agafa avui tres dies de vacances. És el temps que té des que ha deixat de ser director de l'Escola d'Art Dramàtic i l'inici del rodatge de la nova temporada de Llàgrima de sang. Ahir dematí, el seu darrer dia de feina, aprofità per fer balanç dels quatre anys al capdavant de l'ESADIB. "Han estat uns anys complicats, sobretot aquest darrer, i hi ha hagut objectius que no s'han pogut complir. Però me'n vaig satisfet amb el primer grup de graduats de l'escola que, després de veure les representacions darreres al teatre Principal, puc dir que ha valgut la pena". Dins el tinter han quedat dos postgraus i una especialització que oferirien una "formació continuada i permanent" a alumnes i professorat.

Música, dansa, teatre, spoken word, projeccions... tots aquests elements i molts més es barrejaran cada divendres fins al 6 d'agost en el cicle Llunes d'Es Baluard. Per a l'edició d'enguany, el museu fa una aposta per funcions d'avantguarda presentades com a hibridacions artístiques contemporànies. "Apostam per espectacles de risc, investigació i experimentació", afirmà la directora del museu, Cristina Ros, sobre les representacions, totes gratuïtes.

En Joan tingué un dia mogut ahir. No només perquè era el seu sant i allà on anava tothom li desitjava els molts d'anys, sinó perquè, fora escola, passà el dematí a la Fundació Pilar i Joan Miró. Allà, només entrar, fou un no atrurar d'activitats: ballar, cantar, fer teatre, disfressar-se, crear instruments... Era la manera com el centre celebrava la festivitat de l'artista català Joan Miró, una cita que cada any omple d'activitats dia 24 de juny.

Les desset obres d'art per a les quals els administradors judicials del concurs de creditors del Grup Drac han sol·licitat autorització judicials per a dur-les a subhasta pública el proper 24 de juny a Londres a través de la coneguda casa Christie's Mason & Wood Ltd estan signades per pintors de renom com Edgar Degas, Pablo Picasso, Henri Matisse i Toulouse Lautrec.

En el Ple del Consell s'aprovà la protecció del Guix. Foto: Amengual.

El ple del Consell de Mallorca aprovà ahir la pretecció definitiva del Guix, a Escorca, i l'eliminació les Àrees de Reconversió Territorial (ART). Així, tot i que governen en minoria, el PSIB i el Bloc se sortiren amb la seva: aprovaren la desclassificació del Guix com a zona urbana amb el suport d'UM i l'eliminació de les polèmiques ART amb els vots del PP. Després del debat -i entre somriures de satisfacció-, la presidenta del Consell, Francina Armengol, declarà que ahir va ser un dia històric. "Un d'aquells dies que justifiquen tota una legislatura", afegí. Armengol destacà que amb la supressió de les ART lligades al creixement urbanístic s'estalviava a Mallorca la urbanització de devers 480 hectàrees de terreny.

El president d'UM ha comparegut per explicar el posicionament del partit. Foto: T. Ayuga.

El president d'UM, Josep Melià, ha anunciat que en el Ple del Consell de Mallorca de demà, el seu grup votarà a favor de la desclassificació d'Es Guix (Escorca), recolzant, d'aquesta manera, el posicionament de PSOE i Bloc, a l'entendre que és la millor forma de recolzar la candidatura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat i a la Reserva de la Biosfera de l'Unesco. Al contrari, Melià ha avançat a Europa Press que el seu grup votarà en contra, i no s'abstindrà tal com havia anunciat al principi, de l'eliminació de 19 Àrees de Reconversió Territorial (ART), aspecte en el qual PP va assolir el passat mes de maig un acord amb l'equip de Govern de la institució insular.

El parc de les Estacions de Palma es convertí ahir en un gran aparador artístic. Pintura, escultura, ceràmica i gravat, qualsevol llenguatge artístic era benvingut en aquesta primera exposició a l'aire lliure organitzada per Art-Viu. La resposta fou massiva, ja que hi prengueren part 214 artistes, tant amateurs com professionals. Aquest era el cas de Sonia González, que l'any passat acabà la carrera de Belles Arts a Barcelona i ahir s'afegí a la mostra amb la seva obra pictòrica. "A Mallorca hi ha molt poca cosa per fer-nos presents. Aquesta és una bona oportunitat per fer-ho", recordava.

Representants del govern del Consell i del PP, davant els mitjans. Foto: J.T.

L'equip de govern del Consell de Mallorca ha assolit un "acord històric" amb el PP mitjançant el qual aquest partit recolzarà l'aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM), que inclou l'eliminació d'un total de 19 Àrees de Reconversió Territorial (ART). En una roda de premsa conjunta entre membres de l'equip de govern i del PP, la presidenta de la institució, Francina Armengol, lamenta no haver assolit un acord també amb UM. L'eliminació de les 19 ART, tant directes com diferides, suposa l'eliminació de més de 480 hectàrees de creixement previst.

Itàlia i l'illa de Sardenya recorden enguany la figura d'Agili Sassu en el desè aniversari de la seva mort. Mentre que el Museu de Villa Urania, a Pescara, inaugurà el 24 d'abril passat una exposició amb més de cent peces escultòriques de l'artista finat a Pollença, les localitats de Thiesi (a Sardenya) i d'Atessa tenen enllestits tots els detalls per obrir dos museus dedicats al mestre Sassu.

L'endemà de la històrica subhasta a Christie's de Nu, fulles verdes i bust, de Pablo Picasso, la casa Sotheby's també demostrà ahir que l'art no està en crisi. La casa de Nova York obtingué uns bons resultats en una licitació de peces impressionistes i modernes que elevà les seves vendes a 154 milions d'euros. Entre els lots adquirits figuraven quatre obres del mestre català Joan Miró: tres pintures i una escultura. Totes quatre superaren les estimacions previstes.

El conseller insular de Presidència, Cosme Bonet, ha dit avui que la desclassificació d'Es Guix (Escorca) és "innegociable" i ha aclarit que el que està tractant de negociar la seva formació política és que UM mantingui el que va votar a l'aprovació inicial d'aquest assumpte, favorable a la desclassificació de la zona perquè no pugui urbanitzar-se.

La Commissió assessora d'arts plàstiques, amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alcúdia, Pere Malondra. Foto: J.R.

Una ciutat com Alcúdia no havia tingut, fins ara, un aparador on mostrar tot el treball que es realitza en els nombrosos tallers artístics del municipi ni la tasca que es fa en els diversos espais d'exposicions del municipi.
A partir d'avui i fins diumenge, una iniciativa que duu per nom a.ART servirà per posar de manifest la gran activitat cultural que es mou a Alcúdia. L'Ajuntament d'Alcúdia, juntament amb la Comissió assessora d'arts plàstiques (formada pels artistes alcudiencs Josep Maria Alaminos, Ramon Company, Tolo Llabrés, Jaume Poma, Javier San Pedro, Tomeu Ventayol i Tomàs Gómez), és el promotor d'aquest esdeveniment que tindrà el seu dia més fort demà, dissabte, ja que coincidirà amb un itinerari de dansa que recorrerà les murades. Amb l'objectiu "d'apropar l'art i les diferents expressions artístiques al públic", segons paraules del regidor de Cultura, Pere Malondra, a partir d'avui a les sis i fins a les nou del vespre es podran visitar les instal·lacions, muntatges i exposicions de quaranta artistes, molts dels quals són residents o originaris d'Alcúdia, en punts tan coneguts com l'Auditori d'Alcúdia, la porta de Sant Sebastià, la porta del Moll, Can Ramis, el passeig Pere Ventayol, Can Torró...

Armengol, Dubón i Mascaró han presentat el Pla Territorial de Mallorca. Foto: J. Torres.

El Consell eliminarà les Àrees de Reconversió Territorial (ART), les polèmiques operacions per dur creixements urbanístics d'un punt a un altre i que ara investiga la Justícia. Aquestes operacions foren incloses al Pla Territorial aprovat per UM i PP l'any 2004, amb Maria Antònia Munar de presidenta. Ara, es modificarà el Pla Territorial i s'impediran les 20.000 places turístiques i residencials que permetien. L'equip de govern (PSOE i Bloc), que no té majoria, volia eliminar just les set ART més conflictives, però per assolir la majoria acceptarà la petició del PP i les farà desaparèixer totes. L'esquerra, en canvi, no té assegurada l'aprovació de l'altre punt de la revisió, la protecció del Guix (Escorca), on es projecta una urbanització per a mil persones en plena Serra.

UM no garanteix el suport a la modificació del PTM

El president d'UM, Josep Melià, ha assegurat avui que el seu grup no garanteix el seu suport en el Consell a la modificació del Pla Territorial de Mallorca, que contempla l'eliminació de set Àrees de Reconversió Territorial (ART), en "no estar d'acord amb la supressió massiva i total de les ART".

La nostra societat ens convida a reflexionar: els nostres màrtirs; els nostres pobres i els nostres rics; les nostres aficions; els nostres diaris; el nostre entorn. Això és Contra el públic, democràcia, la mostra de Pablo España i Iván López que ahir al matí s'inaugurà a la Fundació Pilar i Joan Miró de Ciutat. No hi trobareu pintures ni escultures, però una gegantina figura d'un terrorista a punt d'immolar-se us donarà la benvinguda allà on abans reposava la polèmica Maternité de Joan Miró. Davallant les escales ens trobarem un mort -tapat, això sí-, però un mort al cap i a la fi, com tots aquells que hem vist tants de pics per la televisió i davant els quals hem tornat tan immunes.

Veure pintar en directe els grans artistes alcudiencs, estudiant al detall el seu complex procés creatiu, les pinzellades damunt la tela, la barreja d'elements, el concepte... Pep Alaminos, Ramon Company, Jaume Poma i Javier San Pedro exhibiren ahir el seu talent creatiu a la vista del públic en el passeig Pere Vetanyol d'Alcúdia, en un avanç de la que serà la gran proposta artística del moment, un cicle, l'A.Art, que transformarà la ciutat el proper cap de setmana.

Alguns dels artistes participants. Foto: N.J.

La intervenció artística que uns emmascarats feren el mes de febrer en un arbre moribund del passeig Mare de Déu de la Victòria d'Alcúdia comença a tenir ja nom, llinatges i respostes. La finalitat d'aquell acte no era altra que anunciar com alguna cosa començava a coure's dins l'entorn artístic del municipi: A.Art, la primera edició d'un esdeveniment que unirà l'art, la dansa i la gastronomia durant el cap de setmana del 30 d'abril al 2 de maig i que ja demà, just devora l'arbre intervingut, rebrà el sus amb la creació d'una obra d'art col·lectiva a càrrec de la comissió d'art de la localitat, formada per artistes. Alguns són Xavier San Pedro, Josep M. Alaminos, Tomeu Ventayol, Jaume Poma, Tolo Llabrés, Ramon Company i Romàs Gómez. A.Art es divideix en tres espais clarament diferenciats: art, dansa i gastronomia. Durant els dies 30 d'abril, 1 i 2 de maig, més de 40 artistes formarant part d'exposicions, mostres d'art al carrer i intervencions. Serà en punts clau de la localitat, com a la porta de Sant Sebastià, el passeig de la Mare de Déu de la Victòria i el fossar de les Muralles, però, a més, hi haurà exposicions en galeries d'art, com Can Fondo i la galeria Joan Melià.

El museu modernista de Can Prunera acollí ahir un nou acte de donació de peces per enriquir els fons. Aquestes obres han estat aportades per un bon nombre d'artistes i col·leccionistes, la gran majoria de l'Illa. En aquests ocasió, varen ser deu els exemplars incorporats en un acte al qual assistiren membres del patronat de la Fundació Tren de l'Art. El president, Pere A. Serra, agraí aquestes noves entregues, que fan que el museu sigui cada vegada més conegut i més valorat. Els lliuraments, que es varen dur a terme ahir, varen ser les següents: Andreu Barceló Rosselló llegà la seva obra titulada Estación de Sóller, realitzada el 1976. La pintura està feta en tècnica mixta damunt paper. Antoni Crespí Sbert aportà a la col·lecció l'obra Cala Sant Vicenç. Aquesta pintura és un hermós oli que, segons els responsables del museu, "ens trasllada a la Mediterrània més encisadora".

Estaràs, a lèntrada del jutjats, d'on partí aviat perquè perdia un avió.Foto: M.À.C.

Ahir fou el torn de preguntes per als polítics del PP en el cas Pla Territorial. Rosa Estaràs, exvicepresidenta del Govern, fou la primera a comparèixer com a testimoni davant el jutge Miquel Florit. La declaració fou ràpida: l'exnúmero 2 de Matas tardà només quinze minuts a contestar. Estaràs confirmà que assistí a una reunió a final de 2003 entre el PP i UM "per parlar del pacte de governabilitat i en la qual es tractà el tema del Pla Territorial (PTM) de manera general". Negà, però, que en aquella cita s'abordassin les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART). "No s'entrà en detall ni es parlà de cap ART en concret", respongué.

Cabrer es desvincula de l'elaboració del PTM i diu que no hi va haver irregularitats

Una de les sales de l'exposició oberta al públic fins el 4 de juliol. Foto: Efe.

L'exdirector del Museo del Prado, Fernando Checa, comissari de l'exposició "Tresors de la Corona d'Espanya. Tapissos flamencs el Segle d'Or", inaugurada a París, ha subratllat el seu incalculable valor i absoluta originalitat. La mostra reuneix els més valuosos tapissos del Renaixement, col·leccionats pels Habsburg entre el final del segle XV i el segle XVI. Les 30 peces reunides tenen un caràcter excepcional i són "verdaders tresors" d'or i argent de grans dimensions. El comissari ha ressaltat el fet que van ser elegides "amb la idea de veure els tapissos des del punt de vista dels seus col·leccionistes". "És una exposició sobre el col·leccionisme de tapissos, i això sí que és original".

Cabrer ha declarat que el PTM era competència del Consell. Foto: M.À.C.

La diputada autonòmica del PP i exconsellera d'Obres Públiques del Govern, Mabel Cabrer, s'ha desvinculat avui davant el jutge del "cas Pla Territorial" de Mallorca (PTM) de l'elaboració d'aquesta norma urbanística, encara que ha defensat que no li consta que hi hagués irregularitats en la seva aprovació. L'exconsellera ha afirmat que no recorda haver assistit a cap reunió per parlar d'aquesta norma urbanística, que va ser aprovada en la legislatura passada pel Consell amb els vots de PP i UM, i l'elaboració de la qual està essent investigada per suposats tràfics d'influències amb promotors i cobraments de comissions.

A la imatge la zona residencial actual de la Ràpita. Foto: Arxiu

Un informe encarregat pel Consell a dos experts juristes apunta que la institució just hauria de pagar, com a molt, una indemnització si eliminàs o revisàs a la baixa, tal com es planteja, les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), operacions previstes al Pla Territorial per traslladar drets urbanístics d'un punt a un altre i que investiga la Justícia. El document, signat pel catedràtic de Dret Administratiu Avel·lí Blasco, considera que el Pla Territorial "no té la intensitat ni el detall necessari per permetre la posada en marxa del procés de desenvolupament urbanístic" dels terrenys afectats per la delimitació de les ART. "En conseqüència, la seva modificació no és suficient per donar lloc als supòsits de responsabilitat que l'actual legislació estatal preveu per pèrdua d'aprofitament o de la facultat de participar en l'execució de la urbanització".

Un total de 17 joves creadors de Balears exposaran les seves obres a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, que cedirà el seu espai a les creacions artístiques del projecte 'Praxi', gràcies a una iniciativa desenvolupada per la Conselleria d'Educació i Cultura amb l'objectiu d'impulsar la carrera d'artistes de les illes que acaben de finalitzar el seu període de formació.

El quadre Paisatge amb figures, d'Otto Mueller, té una llarga história al darrere. Foto: T.Ayuga.

El concepte expressionisme alemany aparagué devers el 1905. Un grup d'amics, entre els quals hi havia artistes com Erich Heckel, Karl Shmidt-Rottluff i Otto Mueller, formaren el col·lectiu Die Brücke (el pont) i, de l'afany de rompre amb els models burgesos i estàtics, amb influències de Van Gogh i de Munch, acabà sortint aquest moviment, que ara ha omplert les parets del CaixaFòrum. La mostra, que només es podrà veure a Palma, recull una setantena d'obres de la col·lecció Henri Nannen, procedents del museu que creà a la ciutat alemanya d'Emden. "Una de les peculiaritats d'aquesta col·lecció, digué la comissària de la mostra, Katharina Henkel, és que Nannen adquiria tot allò que l'apassionava i també tot allò que li produïa dolor, de la qual cosa hi ha bons exemples en aquesta mostra". Enfrontat amb el règim nacionalsocialista (que considerava l'expressionisme alemany un distorcionador de la realitat), el moviment representà una quarantena d'artistes marcats per la Primera Guerra Mundial. "Molts anaren voluntàriament al front pensant que hi trobarien la puresa i la llibertat.

Art Madrid, la Fira Internacional d'Art Modern i Contemporani, celebrarà la seva cinquena edició del 17 al 21 de febrer al Pavelló de Vidre de la Casa de Campo madrilenya, amb la presència de 65 galeries nacionals i internacionals -quatre d'aquestes de les Balears-, reforçant el seu compromís amb l'art espanyol contemporani i renovant el seu suport als artistes i galeries joves d'Espanya.

Demà dilluns, a la parròquia de Galilea, s'acomiadarà la pintora nord-americana Angela von Neumann, finada despús-ahir a Palma. L'ofici religiós, que tindrà lloc a les 19.00, el presidirà el capellà Bartomeu Català. Von Neumann, a qui el 1998 el Govern va concedir el premi Ramon Llull, era casada amb el pintor John Ulbricht, mort el 2006. La parella s'havia establert a Mallorca el 1955 després de passar una temporada a Madrid. Primer s'instal·laren a Deià i després a Galilea.

El passat islàmic de Mallorca es mostrarà a l'Aràbia Saudita. Sota el títol Al-Andalus art i arquitectura, la fundació Legado Andalusí prepara una gran exposició a través de la qual es donarà a conèixer tot el mapa arqueològic del que fou Al-Andalus. En aquest espai Mallorca hi serà representada per llegats tan importants com els banys àrabs, la col·lecció de monedes de Sa Nostra i el tresor almohade dipositat al Museu de Mallorca.

La botiga de capells de Joan Prats a Barcelona fou el punt de coneixença de dos artistes que, malgrat pertànyer a diferents generacions, coincidiren en el temps i es caracteritzaren per la transgressió: Joan Miró i Pere Portabella. Cineasta i artista, membres dels moviments avantguardistes de l'època, mantingueren des de la primera cita un estret contacte. Aquesta relació també es traslladà a l'àmbit professional, quan Portabella captà amb la càmera els moviments del mestre català. Aquesta interconnexió entre Portabella i Miró torna a establir-se a Miró-Portabella: poètica i transgressió, una exposició que s'inaugura avui a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.

Els cotxes intervinguts de Carles Gispert, que durant la Nit de l'Art 2008 ja van sorprendre els ciutadans de Palma, es traslladaran la setmana que ve a Barcelona per participar en la sisena edició del Drap-Art, un festival de reciclatge artístic que s'instal·la per diferents espais de la Ciutat Comtal fins al 10 de gener i que recull un bon caramull de propostes artístiques internacionals construïdes amb material reciclat.

Comença un nou curs a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, significatiu perquè s'estrena amb nova presidenta, l'arquitecta Neus Garcia Inyesta. Sota el títol Portes obretes a la representació, l'artista i acadèmic Rafel Forteza fou l'encarregat de pronunciar la lliçó inaugural de l'exercici 2009-2010. Un missatge per a tots els qui demonitzen l'aparició de les noves tecnologies i les acusen d'acabar amb l'art.

Desprès de passar per Eivissa, la mostra ès ara al claustre de Santa Magdalena.

"Vivim en un país on, diuen, la gent intel·ligent és la que fa ciència i matemàtiques i la gent més beneita han de fer arts o humanitats. I aquest és el nostre primer problema". Són paraules contundents del catedràtic de la Universitat de Barcelona Fernando Hernández, un dels ponents que ahir participaren en la primera Jornada d'ensenyaments artístics a les Illes Balears. I és amb aquest problema que s'han d'enfrontar, dia rere dia, els professors d'educació plàstica i visual dels nostres instituts de Secundària. "Hem perdut hores. Amb la LOE, i més concretament en aquesta comunitat, hem perdut l'oportunitat d'implantar noves optatives artístiques i hem acabat perdent hores curriculars a primer d'ESO", explicà Alfons Sard, un dels organitzadors de les sessions que comparteix l'opinió d'Hernández. "La plàstica, amb la història, és la formació en competència artística i cultural.

Els més petits també disposaren d'un espai a les Escoles Velles. Foto: J. Sitges

La vintena Mostra d'art i empresa de Petra arribà ahir a un dels seus punts àlgids pel que fa a la consolidació d'una fira que agrupa més de 50 empresaris i comerciants de Petra, repartits en quasi un quilòmetre d'estands al carrer Ample i a altres vies adjacents. A les onze del matí, el batle de Petra, Joan Font, i la resta de membres de la corporació municipal, acompanyats pels consellers de Mobilitat, Bartomeu Vicenç; de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, i l'insular de Cooperació Local, Miquel Rosselló, donaren el sus de partida per fer la volta de rigor per l'exposició. Tot just haver començat la mostra, la coincidència horària amb la Fira del pebre bord de Felanitx feia pensar en una baixada de l'afluència de públic. Ara bé, això no succeí. Així com s'acostava la una del migdia, el carrer Ample de Petra presentava una imatge immillorable i una gentada s'interessava pels productes fets en el municipi de la mà dels empresaris i dels comerciants locals.

Instal·lació de Jana Sterbak. Foto: Joan Torres

Alguna cosa canvià en el món de l'art quan el 1989, aviat en celebrarem 20 anys, caigué el mur de Berlín. Alguna cosa, un esperit de denúncia i reflexió, que s'emfatitzà el 2001 amb l'atac a les Torres Bessones de Nova York i que ara es pot veure a l'exposició Zones de risc, que des d'ahir es pot veure al Gran Hotel de Palma. "És una obra que qüestiona el nostre entorn, la societat gobalitzada, i ens interroga", digué Nimfa Bisbe, comissària de la mostra. En total, són tretze peces provinents de la col·lecció pròpia d'art contemporàni de la Fundació la Caixa, en les quals es poden veure diferents maneres de cap on ha anat evolucionat la nostra societat. "No són grans tragèdies, més aviat són mirades iròniques i plenes de sentit de l'humor, algunes de crítica radical", digué la comissària. La mostra, d'artistes internacionals, ha passat ja amb molt bona acollida pel CaixaFòrum de Madrid i de Barcelona, i serà a Palma fins dia 10 de gener.

La Fundació Pilar i Joan Miró de Palma visqué ahir una gala que uní el record de Joan Miró, les paraules de Joan Brossa i els projectes artístics de nous creadors.

Segons els inventaris dePatrimoni del Consell Insular, Manolo March ha inclòs en la subhasta d'obres de Son Galceran, que tindrà lloc el 29 i 30 pròxims a Christie's de Londres, cinc peces protegides com a Bé Catalogat, provinents del Palau March o de la finca de Cala Esquerdada. Des de Patrimoni expliquen que, per cada peça, March ha incorregut en dues faltes administratives: no informar-ne del trasllat i no comunicar-ne la intenció de vendre-la. Cada errada podria suposar una multa d'entre 60 a 60.000 euros.

La tretzena Nit de l'Art tingué dijous la presència de crítics de renom internacional, convidats per l'Institut Ramon Llull per tal de promoure les creacions balears dins els circuits estrangers. "La Nit de l'Art em semblà insòlita, un vespre en què la societat surt al carrer per veure art, i no per anar a les rebaixes o celebrar el futbol", explicà el crític d'art contemporani George Stolz.

La directora de la Fundació Picasso-Casa Natal, Lourdes Moreno, ultimava ahir a Palma els darrers serrells de l'exposició La colección Serra, amb la qual obrirà l'Octubre picassià el proper dia 14. La mostra comprendrà vint-i-cinc ceràmiques de l'artista malagueny que, fins al passat agost, eren arraconades al Museu d'Es Baluard sense que s'haguessin exposat mai. A partir d'ara, aquestes peces es podran veure a Màlaga.

La Fundació Yannick i Ben Jakober, constituïda el 1993 amb l'objectiu de conservar i restaurar béns del patrimoni històric espanyol i fomentar les belles arts, la pintura i l'escultura obre ara els dissabtes al públic infantil.
En col·laboració amb la Fundació Sa Nostra, oferirà visites guiades per a famílies amb infants a partir dels 7 anys. Els assistents podran gaudir de la contemplació de l'atemporal col·lecció Nins, un espai museístic ubicat a l'antic aljub de la finca de sa Bassa Blanca, a Alcúdia, que reuneix 150 retrats infantils de les principals escoles europees des del segle XVI al XIX, alguns d'ells de l'Escola Mallorquina.

El que es preveia que seria un dia carregat de pintors al carrer fou de tot manco això. Amb les Trobades Internacionals de Pintors organitzades per l'Associació de Belles Arts de Balears (Adeba) com a referent, uns encontres que l'any passat aplegaren en una sola cita 131 artistes, la cosa pintava força bé per a Cort, disposat a agafar-ne el relleu des de la seva regidoria de Dinamització Ciutadana. Poc podia imaginar Eberhard Grosske, regidor d'aquesta àrea, que el seu poder de convocatòria seria tan feble. Vint-i-nou foren els artistes que participaren ahir en la primera Trobada de pintura ràpida de Palma. Primera i, amb aquest fracàs, potser darrera.

El moviment artístic a les Balears és molt divers i donar-lo a conèixer fora de les nostres contrades és una de les tasques cabdals per donar projecció als creadors i promoure les Illes dins i fora de les nostres fronteres. Precisament aquesta és la tasca que ha emprès ara l'Institut d'Estudis Balèarics (IEB), que ahir presentà tres de les seves exposicions per tal d'oferir-les tant dins Mallorca com fora.

Alaró es convertí divendres vespre en el punt de trobada de les mirades dels més curiosos. I és que s'obria una nova edició d'una de les exposicions globals d'art més arriscades de l'Illa: Alart.

La posada en conjunt que han duit a terme un total de setze artistes ceramistes de les Illes Balears començà, sota el títol de Ceràmica contemporània a les Illes Balears, a l'escorxador de Marratxí. Després d'un parell d'anys, ara clou a l'Espai Mallorca, on es podrà veure fins al 27 d'agost.

"No podia imaginar que celebraria el desè aniversari de la galeria amb una exposició de Miró". Així, entre la sorpresa i l'alegria, es mostrà Biel Perelló, el propietari de la galeria Marimón de Can Picafort, quan en demanar ajuda al galerista Joan Oliver Maneu per celebrar els deu anys del seu espai d'art aquest li deixà 23 obres de Joan Miró per dur a terme una exposició.

Susana Talayero, Sabine Finkenauer, Gemma Cascón, Azucena Vieites, Cecilia Postiglioni... fins a 12 obres d'artistes de reconegut prestigi internacional componen la selecció del 46è Certamen Internacional d'Arts Plàstiques de Pollença, que es va inaugurar ahir vespre al museu local.

"De vegades, m'agradaria ser un pallasso per veure de primera mà com la gent riu dels meus acudits", comenta el dibuixant i humorista gràfic Guillermo Mordillo, qui afegeix: "Sé que ara, amb aquesta exposició, podré sentir la reacció del públic molt més de prop". I és que el Casal Solleric inaugurà ahir l'exposició ...que veinte años no es nada, amb prop de 200 originals de l'artista argentí, que tanca així un cicle iniciat fa vint anys amb una mostra semblant al mateix casal de Palma. "Ja ho diuen que vint anys no són res i sembla que fou ahir quan férem l'exposició...", recordava Modrillo. Però què ha canviat en aquests vint anys? "motles coses, sobretot jo", reconeixia.

Figures en solitari que pateixen la realitat en la qual viuen i que així ho indiquen amb les mirades. Aquesta és la línia que segueix Alejandro Ysasi (Palma, 1979) en la seva mostra de debut en solitari que inaugura avui, a les 20.00 h, a la galeria Vanrell de Palma.

La coneguda i anomenada "pedra de Santanyí" és una de les principals protagonistes de la segona edició de la Mostra d'artesania i indústria Santanyiart, que es du a terme aquest cap de setmana a Santanyí. La plaça Major i els voltants són plens de paradetes d'artistes locals i també de molts d'estrangers que amb els anys han fixat la seva residència en aquest municipi mallorquí.

L'art plàstic serà present als carrers d'Inca fins al proper 16 de juny gràcies al certamen Incart, que ahir es va inaugurar formalment.

Aquest artista ha mantingut des dels inicis de la seva trajectòria una coherència de concepte que s’inclou totalment en la figuració. Cal tenir en compte que l’any 94, en què fa la seva primera exposició, coincidia amb la dicotomia que s’establia entre la consolidació d’una nova i vigorosa figuració que havia emergit els anys 80 i la continuïtat d’una abstracció, herència de dècades passades.

Una cadira amb quatre respatllers i cadascun d’aquests amb un concepte lul·lià (raó, mística, acció i univers) i un color i relacionat amb un poeta. A la peça escultòrica d’Horacio Sapere, l’artista hi suma quatre videoprojeccions i els dibuixos previs a la creació de l’obra. Tots aquests elements donen vida a Poet’s Room. Teorema, una mostra que s’inaugura el 14 de maig al Centre Cultura d’Espanya a Montevideo (l’Uruguai), abans de fer escala el 4 de setembre a Miami i aterrar després a Mallorca, concretament a la Misericòrdia de Palma, on es podrà veure dia 4 de desembre.

A partir de demà horabaixa, aquells que passegin pel centre d’Inca es trobaran sorpreses repartides arreu, des del bell mig d’una plaça fins a l’interior d’una botiga de sabates. Els responsables són els 25 artistes que participen en Urbanea, una mostra d’art contemporani que s’inaugura demà i que serà a la ciutat fins a principi de maig. L’objectiu principal de la iniciativa és treure l’art del seu espai vital habitual (sales d’exposicions, museus i galeries) per tal d’acostar-lo als ciutadans.

Comença l’aventura al carrer de Blanquerna de Valldemossa i, sense sortir de la serra de Tramuntana, aviat ens endinsam al Londres dels anys cinquanta, als feréstecs paratges dels voltants d’Oslo, als dolços canals de Venècia, a les artístiques avingudes de París i als cèntrics carrers de Brussel·les. Un viatge a Europa, i també a Mallorca, a través de 50 instantànies sobre paper i amb un guia de luxe, el pintor Josep Coll Bardolet (Campdevànol, 1912-Valldemossa , 2007).

Setze obres pictòriques, tres sèries i tres artistes. Aquests són els ingredients bàsics de Tres, la mostra col·lectiva que s’inaugura avui a les 20.00 hores a la galeria Joanna Kunstmann, al carrer de Sant Feliu número 11 de Palma. Les pinzellades de la darrera època de tres dels artistes que habitualment exposen a la galeria: Maria Carbonero, Dolores Sampol i Horacio Sapere, donen cos a aquesta exposició que estarà oberta fins al proper dia 31 de gener del 2009.

Cent metres de lona i més de mil cinc-centes imatges són el fruit de cinc dies de campanya del col·lectiu Art per a tothom. L’associació, amb el suport d’un grup d’empreses illenques relacionades amb el món de l’art, ha sortit als punts neuràlgics de Ciutat per recollir imatges a favor de fer l’art més accessible, més proper i més públic. La reivindicació d’Art per a tothom.

Reben el nom d’artistes de carrer, la seva lluita diària amb el món, la seva gent i les seves cultures els ha ensenyant que la vida no és fàcil i que si una persona té una vocació, no importa la duresa del camí: allò més important és creure en un mateix i no deixar de somiar.

Desencís. Aquesta és la sensació que deuen tenir els membres del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natularesa (GOB) després del primer any d’executius "de progrés" al Govern balear i al Consell de Mallorca. Això es desprèn de la lectura de l’informe que ahir presentà el col·lectiu ecologista, en el qual es fa balanç del primer any d’aquests governs en matèria de territori.

El fiscal Anticorrupció Juan Carrau interrogà ahir tres testimonis del cas Pla Territorial de Mallorca (PTM) davant el jutge instructor Miquel Florit. Els testimonis estan relacionats amb la compra d’uns terrenys a Campos afectats per una de les Àrees de Reconversió Territorial Directa (ART) investigades pel Ministeri Públic en aquesta causa.

El Consell de Mallorca aprovà ahir una modificació del Pla Territorial amb dos objectius: desclassificar la zona urbana del Guix (a Escorca), on es preveia fer pisos per a més de mil habitants, cinc vegades la població que té el municipi; i ‘bloquejar’, sense eliminar-les, les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), operacions urbanístiques que traslladen edificabilitats d’un punt a un altre de l’Illa, alguna de les quals està sent investigada per la Justícia. El PP hi votà en contra.

Els ecologistes del GOB volen deixar clar que no pensen aturar la seva pressió perquè el Consell de Mallorca elimini de amnera definitiva les Àrees de Reconversió Territorial (ART) previstes en el Pla Territorial de Mallorca. Cal recordar que el GOB és qui denuncià davant la Fiscalia la legislatura passada una sèrie d’aquestes ART, fet que desencadenà investigacions judicials en què avui dia estan implicats dirigents d’UM i del PP.

"Mentre sigui presidenta no es desenvoluparan les Àrees de Reconversió Territorial". Així ho avançà ahir la presidenta del Consell, Francina Armengol (PSIB), en fer públic l’acord amb el Bloc i UM per aturar de moment aquestes polèmiques operacions, que traslladen creixements urbanístics d’un punt a l’altre de l’Illa, i algunes de les quals són investigades per la Justícia.

El Consell de Mallorca imposà l’Àrea de Reconversió Territorial Directa (ART) de Campos-la Ràpita després d’haver negociat amb l’empresa Zaprimi, amb la qual signà un conveni que mai es féu públic.

El Consell farà un ple extraordinari per reformar el Pla Territorial i mantenir aturades les Àrees de Reconversió Territorial (ART), les polèmiques operacions que traslladen aprofitaments urbanístics d’un punt a un altre de Mallorca. El ple s’haurà de fer abans de dia 17 de juliol, data en què caduca la moratòria urbanística que ara manté aturades aquestes operacions, algunes de les quals estan sent investigades per la Justícia.

No tothom que pinta un quadre té intenció de penjar-lo a un museu i no tothom que balla té ganes de fer-ho en un escenari i davant un públic selecte. L’art, més enllà del seu esperit contemplatiu, pot ser també terapèutic o això és almanco el que ens han dit els tres experts amb qui ha parlat dBalears.

La "crisi" oberta al Pacte del Consell per la qüestió territorial podria tenir ja una via de solució. La presidenta Francina Armengol (PSIB) ha traslladat una proposta als seus socis d’UM que suposa reformar de manera molt puntual el Pla Territorial per permetre que la institució insular pugui mantenir aturades mentre vulgui les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART). UM ho estudia, però no ha contestat.

L’art que realitzaren els pintors mallorquins de principi del segle XX tornaran a ser protagonistes avui de la subhasta de la sala Balcli’s de Barcelona.

La processó dels Estendards, acompanyada en aquesta ocasió per tres bandes o associacions musicals, va ser l'acte que va donar sus a la celebració dels actes de Setmana Santa de Palma. Una processó que va transcórrer entre Sant Antoniet i Sant Francesc, on havia de desenvolupar-se el pregó que féu Pere A. Serra. Va ser el president de les confraries, Rafel Pericàs, l'encarregat de donar la benvinguda a les personalitats i els ciutadans que omplien el temple gòtic. Pericàs també va agrair al president del Grup Serra haver acceptat l'encàrrec que li havia fet la institució que representa. De fet, Pere Serra, en començar a parlar, va dir que ja fa deu anys que va pronunciar el pregó: «Però els amics han crescut. Si en aquella ocasió hi havia gent dins aquest temple, avui n'hi ha molta més», assegurava. El pregó, com no podia ser d'altra manera, en un home vinculat a la cultura i les tradicions, com ja havia explicat Pericàs, va fer un repàs pel món de l'art i dels sentiments que aquest pot despertar en les persones, alhora que feia esment a records i a vivències viscudes entorn de la Setmana Santa, de la qual féu una petita cronologia de com s'havia instaurat a l'Illa la celebració.

Pere A. Serra va recordar escultors i pintors illencs lligats a la Setmana Santa i a les seves representacions iconogràfiques: Viladomat, Font, Torres, Joan Marroig, Riera, Arcas o Jaume Mir, aquest com exemple d'escultor que ha fet obra darrerament. El pregó va ser una convidada a tots els presents a endinsar-se en els museus, esglésies i d'altres espais per descobrir moments esplendorosos de la Història de l'Art, però també ho fou per gaudir de les representacions més populars i de la gastronomia. En acabar l'acte, que va comptar amb la presència d'autoritats eclesiàstiques encapçalades per Jesús Murgui i civils, per Maria Antònia Munar, Francesc Fiol i Catalina Cirer, l'Associació de Confraries va reconèixer la tasca de Guillem Creus i de la Policia Nacional i la Local. Abans havia lliurat una figura d'un penitent a Pere A. Serra.