05:26h
Universitat 
Els estudiants de la UIB 'condemnen' a la forca l'apujada de taxes universitàries
L'edifici Guillem Cifre de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha viscut aquest matí una «original» performança d'estudiants de la comissió de prosocials, amb la qual pretenien condemnar l'apujada de taxes que «afecta tot l'alumnat» i que «trenca amb el principi d'equitat», amb la qual cosa s'impedeix que moltes persones puguin estudiar per raons «merament econòmiques».
La UCE es redueix un dia i elimina la Universitat Jove
Els problemes de finançament han portat els responsables de la Universitat Catalana d’Estiu a escurçar-ne la durada i a cancel·lar el programa per als més joves, que coordinava la UIB
La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) no resta indemne a les retallades econòmiques en matèria d'educació i cultura. Igual que la majoria d'universitats del territori, la trobada a Prada de Conflent (Catalunya Nord) també se'n veurà afectada. Tant és així que l'equip rectoral ha decidit eliminar el programa de la Universitat Jove, una activitat acadèmica coordinada per la Universitat de les Illes Balears i dirigida a joves d'entre 15 i 17 anys.
Bosch, emocionat, demana perdó per les retallades
El conseller d’Educació, que fou xiulat i increpat, es veié obligat a improvisar les seves paraules durant l’acte de graduació de la UIB. La rectora reafirmà la defensa de la llengua catalana per part de la institució
El conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, demanà ahir “perdó” en diferents ocasions per les retallades que el seu Govern està realitzant. El conseller assegurà, emocionat, que “aquí hi ha moltes persones que estan en contra del que feim. Deman perdó per les mesures que hem de prendre”. Les paraules de Bosch arribaren després d'intentar iniciar ahir el seu discurs durant l'acte de graduació del curs 2011-2012 de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Davant dels crits de "fora!" i "dimissió!", el conseller demanà poder exercir "la meva llibertat de pensament i d'expressió".
Creix l’ús del català a selectivitat
L’ús del català torna a créixer en els exàmens de Selectivitat. En el conjunt de Balears, el 81,1% de les proves per accedir a la Universitat s’ha realitzat enguany en la llengua pròpia, xifra que representa un increment del 2,3% respecte del 2011. Per illes, les Pitiüses experimenten la major pujada amb un augment de prop del 4% amb referència a l’any anterior. Segons dades de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el juny de 2012, a Mallorca, un 79,7% de les proves s’ha fet en català, amb un increment de més del 2% pel que fa a l’any anterior. Quant a la procedència, els alumnes dels centres públics de Palma han optat en un 78,8% per l’ús de la llengua pròpia, enfront del 60,9% dels centres privats.
Bauzá troba que les imatges de l'ocupació són 'nítides'
El president ha rebutjat la violència i ha explicat que la democràcia es basa a escoltar, però 'sobretot escoltar la majoria de la societat'
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha assegurat avui que la Delegació del Govern a Balears està investigant els incidents ocorreguts dimarts passat quan un grup d'estudiants va ocupar la Conselleria d'Educació i ha manifestat que «les imatges són absolutament nítides». Després que ahir l'estudiant Pau Mas presentàs una denúncia per agressió contra la cap de gabinet del conseller per etzibar-li una «clatellada contundent», Bauzá ha dit que les imatges de l'ocorregut són «nítides». El president a més s'ha referit a les diferents protestes de les quals ha estat víctima en els últims dies, i ha dit 'respectar la discrepància' però rebutjar la violència.
Lorenzo Bravo: 'Ells ens roben i de cada pic envien més policies a pegar-nos'
El Govern destinarà l'increment de les taxes universitàries a beques per a l'alumnat
Rafel Bosch ha explicat que "el deteriorament de les finances públiques obliga a prendre mesures extraordinàries que a cap governant no li agrada prendre"
El Govern balear destinarà a beques part dels fons obtinguts amb l'increment de les taxes universitàries que aprova avui el Consell de Ministres, i que suposarà que els alumnes es facin càrrec de fins una quarta part del cost dels seus estudis.
El Consell d'Estudiants de la UIB rebutja les noves taxes
El col·lectiu avisa que “molts joves no podran continuar els seus estudis” o "accedir als estudis superiors"
El Consell d'Estudiants de la UIB rebutja l'increment de les taxes anunciat pel Ministeri d'Educació, a causa que, segons ha advertit, els universitaris hauran de pagar fins a un 66,6 per cent més per la matrícula.
Estudiar a la UIB serà un 7 per cent més car
Ara els universitaris paguen un 18% del cost dels estudis. El Ministeri d’Educació amplia el percentatge fins al 25%. Una trentena d’alumnes escridassaren ahir el president Bauzá durant un acte a l’Escola d’Hoteleria
Matricular-se a la Universitats de les Illes Balears (UIB) serà un 7% més car a partir d'ara. Actualment, els estudiants paguen de mitjana un 18% del cost dels seus estudis i el Ministeri d'Educació ampliarà el percentatge fins al 25%. El director general d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement, Miquel Deyà, confirmà que "els alumnes de nou ingrés hauran de pagar a partir d'ara un 25% del cost dels seus estudis". Pel que fa als que ja estan matriculats a la UIB, Deyà explicà que caldrà decidir si també se'ls aplica l'increment o se'ls mantenen les condicions. Deyà es mostrà partidari del model universitari català, que reserva part del que recapta en taxes universitàries per dotar de més beques les universitats públiques.
Educació proposa apujar fins a 540 euros la primera matrícula universitària
La secretària d'Estat ha explicat que cada una de les mesures seran decidides per les comunitats autònomes, que prendran les decisions i el tipus d'accions que volen implementar dins del ventall de possibilitats
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha proposat a les comunitats autònomes que cada alumne pagui fins a 540 euros més per la primera matrícula universitària, segons ha explicat la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, en acabar la Conferència Sectorial de Política Universitària. Aquesta mesura s'aplicaria a partir del curs 2012-2013.
La UIB rebrà tres subvencions per valor de 300.000 euros del Govern
El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la concessió de tres subvencions a la UIB per més de 302.000 euros per impulsar les escoles de doctorat, l'adaptació de les institucions universitàries a l'espai europeu d'educació i per fomentar la integració dels professors titulars d'escoles universitàries al cos de professors titulars de la universitat.
Presenten el projecte per crear una universitat privada a Mallorca
El president del Govern i el conseller d'Educació han rebut representants de la Laureate International Universities que pretén invertir 25 milions d'euros
La xarxa Laureate International Universities ha presentat avui al Govern un projecte per crear una "universitat europea de Mallorca" privada amb 10 graus universitaris i 6 màsters, que suposaria una inversió de 25 milions d'euros i aspira a tenir 1.000 estudiants en els seus primers cinc anys d'activitat. El president del Govern, José Ramón Bauzá, i el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, han rebut avui en el Consolat de Mar a representants de l'entitat que els han presentat avui el projecte de crear aquesta universitat privada integrada a la xarxa d'educació superior, ha informat l'executiu en un comunicat. Aquest projecte universitari privat comprendria 10 graus universitaris i 6 màsters en les àrees de salut-medicina i odontologia, ciències socials, arquitectura i enginyeria, i té com a objectiu assolir 1.000 estudiants de grau i postgrau en els seus primers cinc anys d'activitat.
Casas adverteix que els “desfavorits” tindran menys possibilitats d'estudiar a la universitat
La rectora de la UIB reconeix que les beques pels estudis universitaris tot just suposen 'la meitat del percentatge del PIB que hi dedica l'OCDE'
La Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE) alerta de què els alumnes "més desfavorits econòmicament", als que ja se'ls exigeixen un rendiment tindran menys possibilitats d'accés a l'educació superior si només es valora l'excel·lència a l'hora d'atorgar una beca d'estudis. En declaracions a Europa Press, amb motiu de l'anunci aquesta setmana del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, de revisar el sistema de beques actual perquè estiguin més vinculades al rendiment que al nivell de renda, la vicepresidenta d'aquest organisme i rectora de la UIB, Montserrat Casas, alerta que l'estat encara dedica a aquesta finalitat la meitat del PIB respecte a la mitjana de l'OCDE.
La UIB, set punts per sobre de la mitjana en doctorats amb Excel·lència
Les mencions les atorga la Secretaria General d'Universitats tenint en compte la valoració tècnica de l'ANECA, amb l'objectiu de reconèixer la solvència formadora dels programes de doctorat de les universitats espanyoles, així com els grups d'investigació i els departaments que s'ocupen de la formació de doctors
Un de cada tres programes de doctorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) té la Menció cap a l'Excel·lència que atorga el Ministeri d'Educació, cosa que situa a la universitat set punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 26,35%. En total, 9 dels 27 programes de doctorat de la UIB han obtingut la Menció cap a l'Excel·lència en la primera resolució de la convocatòria del Ministeri d'Educació per la qual es concedeix aquest reconeixement, segons informa avui la universitat balear en un comunicat. D'aquesta manera, la UIB està per sobre de la mitjana de les 54 universitats públiques i privades que han tingut algun programa de doctorat avaluat positivament per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i de l'Acreditació (ANECA), d'un total de 71 universitats públiques i privades existents a Espanya.
El pressupost de la UIB per a 2012 cau un 14%
El consell de govern de la Universitat ha aprovat els seus comptes per al pròxim any, xifres que consoliden el centre públic d'ensenyament superior com un dels més mal finançats de l'Estat
La Universitat de les Illes Balears (UIB) disposarà en 2012 d'un pressupost de 88,2 milions d'euros, el que representa un retall del 14,7% respecte a aquest any i consolida al centre públic d'ensenyament superior de l'arxipèlag com un dels més mal finançats d'Espanya. El consell de govern de la UIB ha aprovat avui la seva previsió econòmica per al pròxim any, els ingressos del qual corresponen en un 61 per cent a les transferències nominatives del Govern balear. Aquestes partides ascendiran l'any pròxim a 54,2 milions en el cas de les transferències per a despeses corrents, un 5,4% menys que el 2011, i a 100.000 euros al capítol d'inversions, en el qual el retall de l'aportació de l'Executiu és del 85%.
Més de 800 estudiants, en contra de les retallades
Universitaris i alumnes de Secundària participaren en la manifestació convocada contra la tisorada del Govern en l’educació
Més de 800 estudiants universitaris i de Secundària participaren ahir en la manifestació convocada per l'Assemblea de la comunitat universitària de la UIB pel centre de Palma per protestar contra la retallada que es produeix en el sector educatiu. La pancarta que encapçalava la marxa portava com a lema "L'educació no es toca: sempre pública i de qualitat". El punt d'inici fou la plaça del Tub i, ja passades les dotze del migdia, els concentrats baixaren per la rambla dels Ducs de Palma i el Born i, així, arribaren finalment al Consolat de la Mar, on llegiren un manifest en defensa de la universitat pública. Algunes de les frases més corejades varen ser: "Amb l'educació no s'hi juga" i "No som cap mercaderia".
El Govern garanteix que traspassarà els diners a la UIB per pagar el personal
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha dit avui que "sens dubte" el Govern transferirà els diners que corresponen a la Universitat de les Illes Balears (UIB) perquè pugui pagar les nòmines de professors i empleats. Després de la reunió del Consell de Govern, Bosch ha volgut ressaltar que des que el nou executiu va començar el seu treball està realitzant transferències pendents que corresponen a la primera meitat de l'any i que haurien d'haver estat abonades abans del mes de juny per l'anterior govern.
ZP diu que la reforma de la Constitució és “molt important”
El president defensa la celeritat amb la qual s'ha tramitat la modificació per incloure un sostre de dèfit i reiterà que “donarà estabilitat”. PSOE i PP intenten convèncer CiU
La Moncloa tornà a defensar ahir la reforma de Constitució per incloure un sostre de dèficit i assegurà que "es molt important" per a l'economia de l'Estat. José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, assegurà que la modificació de la Carta Magna és una reforma que "donarà i està donant resultats positius per a la confiança, l'estabilitat i el futur d'Espanya" i que, a més, té un "ampli suport" perquè ha estat consensuada. Així ho assenyalà Zapatero durant roda de premsa conjunta amb el primer ministre de Portugal, Pedro Passos Coelho, en la qual el president va reconèixer que els terminis per dur a terme la reforma són "molt peremptoris", però insistí que l'Estat espanyol necessita aquesta "màxima velocitat". Zapatero confià que el procés culmini, perquè és "important per a Espanya", i instà a "tenir una visió que la Constitució, que ha estat tan útil per a la democràcia, ho continuï essent". "Ara una reforma ens és molt útil," postil·là.
Les matrícules de la UIB s'incrementaran un 3,6 %, com a mínim
La universitat demanà la tramitació urgent per poder obrir el pròxim any acadèmic amb els preus actualitzats
L'últim Consell de Govern ordinari d'aquesta legislatura ha aprovat el decret que actualitza els preus públics dels serveis acadèmics en els ensenyaments que condueixen a l'obtenció de títols oficials de la Universitat de les Illes Balears i ha fixat un increment del 3,6 per cent, el mínim establert pel Ministeri d'Educació.
Més alumnes i els nervis de sempre
A les Proves d'Accés a la Universitat d'enguany hi ha 443 estudiants més que a les d'ara fa un any. Un 59,69% dels inscrits són dones, cosa que confirma la creixent presència femenina
La xifra d'estudiants matriculats per realitzar les Proves d'Accés a la Universitat no s'atura de créixer a les Illes. En la convocatòria de juny, l'any passat se n'hi varen inscriure 3.259 i en la d'enguany, 3.702, és a dir, 443 més. La Selectivitat, que començà ahir i que s'acaba dijous, també confirma la tendència que "la xifra de dones que volen anar a una facultat, un 59,69%, és superior a la d'homes, del 40,31%", tal com explicà la vicerectora d'Estudiants de la UIB, Maria Juan. Tot i fer setmanes que els alumnes es preparen, els nervis també eren presents en els primers exàmens. En la prova de comentari de text de llengua castellana, hagueren de triar entre un escrit periodístic de Público i un de literari de Pio Baroja. En la d'anglès, també dos textos periodístics, de The Guardian i The Observer, serviren per posar a prova els seus coneixements.
Les proves de Selectivitat a les Balears se celebraran els dies 7,8 i 9 de juny
Aquest és el segon any del nou model que consta de dues parts, 'fase obligatòria' i 'fase específica'
Els alumnes de segon de Batxillerat de les Balears realitzaran els pròxims dies 7,8 i 9 de juny les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), per al curs 2011-2012, segons han confirmat a Europa Press des de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Per la seva part, els estudiants d'Astúries seran els primers en realitzar, el pròxim dimecres 1 de juny, aquests exàmens, i els catalans, murcians i canaris, els últims, el dia 15. Rere els alumnes d'Astúries, es troben els de la Comunitat de Madrid i La Rioja, que es presentaran a aquests exàmens els dies 6, 7 i 8 de juny, seguits dels de Galícia, Navarra, País Basc i Castella la Manxa, que els faran el 8, 9 i 10 i els del País Valencià que començaran un dia més tard (9, 10 i 13). La setmana següent, a partir de dia 14, és el torn d'Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó i Extremadura, que realitzaran els exàmens els dies 14, 15 i 16.
Casas pren possessió entre crits i protestes de Treball Social
La rectora encetà ahir la seva segona legislatura amb una cerimònia envoltada per la reclamació de més professors
Montserrat Casas ja és rectora. No és que ho hagi deixat de ser mai, perquè guanyà la reelecció el 26 de març passat, però des d'ahir afronta oficialment el segon mandat. La cerimònia no transcorregué tan plàcidament com s'esperava, perquè una cosa és no tenir contrincants als quals disputar les eleccions, com acaba de succeir a Casas gràcies al savoir faire dels altres professors, i una altra ben diferent és que no s'hagi guanyat enemics en aquests darrers 4 anys. D'aquesta manera, uns 60 alumnes (la majoria de la carrera de Treball Social) aprofitaren per protestar contra "les males condicions que pateix" el seu professorat.
La consolidació de l'estudiant internacional
Els darrers lustres ha estat imparable la tendència de les universitats d'enviar els seus estudiants a aprendre a altres països i obrir portes, alhora, als forans
European Region Action Scheme for the Mobility of University Students: ERASMUS. Sota aquest acrònim, va néixer a finals dels anys vuitanta (1987) un programa transnacional que va ser promogut per una institució estudiantil, la qual tenia en ment projectar un nou marc per a l'educació superior a Europa. D'aquesta manera, en aquests darrers lustres s'hi han anat adherint multitud d'universitats interessades a enviar els seus estudiants a aprendre a altres països i, a la vegada, també tenir la possibilitat d'obrir les seves portes perquè alumnes d'altres indrets del Vell Continent poguessin avançar en els seus estudis en les pròpies seus. La durada dels intercanvis acostuma a oscil·lar entre els tres mesos i l'any per a aquelles persones que s'hi mostren interessades. Ja durant els anys noranta i més encara en la dècada passada, va quedar palès l'interès mostrat per la comunitat universitària de les Illes Balears davant aquesta suggerent iniciativa. No debades, en només 10 anys les xifres d'estudiants Erasmus que ha rebut la Universitat de les Illes Balears s'han incrementat gairebé un 50%, segons les dades exposades pel darrer informe de Dades i xifres del sistema universitari espanyol: curs 2010-2011. En concret, s'observa que durant el curs 1999-2000 es van rebre 109 alumnes procedents de distints països europeus i, en el curs 2009-2010, aquesta representació ja s'enfilà fins a gairebé els 150 estudiants, fet que representà un 1,1% de la matrícula total de la UIB per al curs passat.
Montserrat Casas presenta l'única candidatura per al rectorat de la UIB
Les eleccions se celebraran en una sola volta dia 23 de març
L'actual rectora de la UIB, Montserrat Casas, és l'única candidata que s'ha presentat per al càrrec en les eleccions a rector de la universitat balear que tindran lloc el pròxim dia 23 de març. Casas, que és catedràtica de Física Atòmica, Mol·lecular i Nuclear, ocupa el càrrec des de març de 2007 i opta a la seva reelecció per uns altres quatre anys.
La universitat, motor de la nostra societat
Divendres, al Diari de Balears apareixia un article que ens informava de la contribució econòmica de la Universitat de les Illes Balears a la nostra societat. Com que em vaig quedar amb ganes de saber-ne més, m'he descarregat l'informe complet i me l'he llegit.
Concentració d'estudiants a la UIB contra la presència policial
"No volem ni pistoles, ni pistolers a la UIB", han recalcat
Els estudiants de la Facultat d'Educació de la UIB s'han concentrat a l'entrada de l'edifici Guillem Cifre, on un grup d'alumnes de teatre de Magisteri han llegit poemes per protestar per la presència d'agents de la Policia Local dins del campus per "aturar tots els vehicles que passen pel seu costat, a fi de demanar la documentació als universitaris provocant retards a l'entrada de classe". Els estudiants de la Facultat d'Educació ha censurat que la UIB és l'"única Universitat d'Espanya que permet l'entrada de policia al campus" i, per això, es pregunten si és aquest el model de societat "controlada que volem i si són aquests tipus de mètodes repressors i sancionadors els que ens ensenyen els professors".
La UIB genera 3,7 euros per cada euro invertit
Aquesta és una de les conclusions d'un informe presentat ahir que pretén trencar amb la idea que invertir a la Universitat no és rendible per a la societat
La Universitat de les Illes Balears (UIB) retorna a la societat 3,7 euros per cada euro que l'Administració inverteix en aquesta institució acadèmica. Així ho constata l'informe sobre La contribució socioeconòmica de la UIB, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Aquesta aportació indirecta a la societat balear s'entén des del moment que els individus més qualificats i amb feines més ben remunerades paguen més impostos, i aquest fet suposa que la recaptació de l'IRPF i l'IVA a les Illes es vegi incrementada en 228,47 milions d'euros anuals. Això representa 2,5 vegades el pressupost de la UIB i el 12% del total de la recaptació de tributs, de manera que d'aquí en surten els 3,7 € que tornen a la societat. Com explicà durant la presentació de les dades la rectora de la UIB, Montserrat Casas, "alguns rectors, cansats de sentir que les universitats només són una despesa, volíem saber si érem rendibles per a la societat". Cal pensar que facultats de València, Navarra i Castella-la Manxa també han elaborat aquest tipus d'estudi que, com precisà Casas, "posa en relleu que la despesa torna inversió i la inversió és rendible".
La Universitat supera Bolonya
Allò que fa anys semblava impensable ja és una realitat i ja funciona en sintonia amb les facultats europees
Sense fer gaire renou, resulta que ara les nostres universitats ja funcionen en plena sintonia amb la resta de facultats europees. Allò que fa uns anys, just quan es posaren les bases de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en la Declaració de Bolonya, hauria estat impensable, sembla que ja esdevé una realitat avui dia. Segons la informació que s'ha donat a conèixer des de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), el conjunt de les universitats de l'Esta espanyol (entre les quals es troba la Universitat de les Illes Balears) ha completat la primera fase d'adaptació a aquest nou escenari acadèmic amb un cert èxit. Així, el canvi en el format de l'ensenyament superior que ha afectat els distints camps que formen part de l'entramat universitari s'ha realitzat mantenint l'oferta educativa existent i, a més, ha suposat la incorporació de nous graus i postgraus en moltes universitats de l'Estat espanyol. En aquest sentit, dels 1.500 graus avaluats per aquest organisme més del 95% han obtingut un diagnòstic favorable, poc més o manco la mateixa proporció que s'ha recollit una vegada estudiades les propostes dels 1.800 postgraus plantejats per la xarxa universitària. Segons ha explicat la presidenta de l'ANECA, les ciències socials i jurídiques aglutinen una tercera part de les titulacions i màsters enjudiciats, mentre que en el cas de l'arquitectura i les enginyeries ocupen els darrers llocs en aquest compendi.
Més de 500 estudiants a la Universitat de Majors
El 10 d'octubre comencen les classes per als més de 500 majors de 55 anys que enguany s'han matriculat en algun dels cursos de la Universitat Oberta per a Majors de la UIB (UOM). Ahir se celebrà l'acte d'inauguració de l'any acadèmic 2010-11. Segons la directora de l'Oficina per a Programes Universitaris de la UOM, Carme Orte, "encara que no hem tancat les matrícules, n'hi ha més demanda". De fet, no és necessari tenir més de 55 anys per poder estudiar a la UOM: "Totes les persones que siguin prejubilades i menors de 55 anys també s'hi poden apuntar". Durant l'acte inaugural, que va ser a Son Lledó, el doctor Gabriel Janer Manila, catedràtic del Departament de pedagogia i didàctiques específiques de la UIB, pronuncià la lliçó inaugural, sobre El viatge interior.
Gairebé el 70% dels alumnes aproven la selectivitat el setembre
El 68,89 per cent dels estudiants que s'han presentat a la convocatòria de setembre de les proves d'accés a la Universitat de les Illes Balears (UIB) han aprovat aquests exàmens, segons ha informat avui el centre mitjançant un comunicat.
Arribar a la universitat no sempre és cosa fàcil
El canvi de l'institut a la facultat comporta tot un procés d'adaptació per als nous alumnes. Saber gestionar la pròpia autonomia acadèmica esdevé tot un nou repte
Manquen pocs dies perquè s'obrin les portes d'un nou curs acadèmic: el 2010-2011. Com succeeix cada any, quan arriba aquesta hora, és molta la il·lusió i els nervis que envolten milers d'al·lots i al·lotes de les Illes, els quals romanen a l'expectativa de les novetats que els esperen aquest mes de setembre. Tanmateix, especialment impactant és l'inici de curs d'aquells que, una vegada superat el trànsit del Batxillerat, s'encaminen cap als estudis universitaris. Arribar a la facultat no és una cosa senzilla, i més quan es prové d'uns ambients totalment diferents com els que acompanyen la vida de l'institut o del col·legi.
Sus a la creació d'una Facultat de Turisme a la Universitat de les Illes Balears
A proposta de la Conselledia d'Educació i Cultura, el nou centre substituirà l'actual Escola Universitària per tenir concordança amb l'espai acadèmic europeu
El Consell de Govern ha acordat, a proposta de la Conselleria d'Educació i Cultura, la creació d'una Facultat de Turisme a la Universitat de les Illes Balears (UIB) que substitueixi l'Escola Universitària de Turisme, d'acord amb el procés d'adaptació dels ensenyaments superiors a les directrius contemplades en el marc de l'espai europeu. En una roda de premsa convocada per donar a conèixer els acords assolits pel Consell de Govern, la portaveu de l'Executiu autonòmic i consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha recordat que el consell social de l'UIB va acordar, en la sessió ordinària del passat 29 de juliol, proposar a la màxima institució balear la creació d'aquest departament acadèmic.
La cerimònia de graduació de la UIB clou el curs 2009-2010
Un total de 719 estudiants universitaris han finalitzat els estudis a la UIB. Ahir se celebrà la cerimònia de graduació del curs 2009-2010 a la Universitat de les Illes Balears. A l'acte assistiren també familiars i amics dels nous diplomats o llicenciats que s'obren ara al mercat laboral. La cerimònia seguí el mateix protocol acadèmic a l'explanada del rectorat. Fou presidida pel Claustre de la Universitat, davant els símbols portats pel bidell. També sonà la cantata 'Processó acadèmica', creada per Joan Valent. Daniel Gabriel Pons, alumne que s'ha llicenciat en Bioquímica, fou l'encarregat de pronunciar el parlament de graduació en representació de tots els companys.
Sense demanar cap permís
Enguany se celebra el centenari de l'accés de la dona a la universitat sense traves legals ni haver de consultar el marit. Tanmateix, hagueren de suportar durant molts més anys la llosa de la discriminació social
El temple del coneixement, com es coneix la universitat, fou un terreny vedat per a les dones fins a l'any 1910. Així ho han recordat diferents expertes de la Universitat d'Estudis de Gènere que va tenir lloc la setmana passada a Palma. Les jornades serviren per remarcar que "fa tan sols 100 anys" que existeix oficialment la igualtat en l'àmbit universitari.
“El pla Bolonya exigeix positivisme”
Margalida Payeras s'estrena com a degana de la Facultat d'Economia i Empresa aquest curs
La Facultat d'Economia i Empresa és una de les principals novetats que incorpora el nou curs universitari. Margalida Payeras, degana electa des d'aquest mateix juliol, s'enfronta a un bon grapat de reptes "amb moltes ganes i tota la il·lusió del món".
Tornar a la universitat a quaranta anys
Mai no és tard per aprendre. Almenys aquesta és la idea que deuen tenir totes aquelles persones que han complit els 45 anys i volen tornar a matricular-se a estudis superiors. A partir del curs que ve, el ventall d'opcions a l'abast d'aquest col·lectiu per reincorporar-se a les aules serà ampliat
A ningú ja no se li escapa que aquesta és una època de canvi a les nostres universitats. La definitiva implantació dels dictàmens de Bolonya estan baratant les línies mestres que, fins ara, havien marcat el camí de l'educació superior a casa nostra. Els nous títols de grau, la utilització d'un nou sistema per a les proves de selectivitat i l'aparició d'un nou ventall de màsters i postgraus són algunes de les novetats que circulen entre els passadissos de les facultats enguany.
Les relacions institucionals i de comunicació a la Universitat de les Illes Balears
Ja hem passat en primera volta les eleccions a Rector a la Universitat de les Illes Balears.
A hores d'ara, les dues candidatures que passam a la segona volta estam plantejant a tota la comunitat universitària de bell nou les nostres propostes, això sí, en reiteracions però també amb matisos i noves propostes programàtiques.
És ben evident que en l'important debat que hi ha hagut, s'ha produït un enriquiment perquè en el moment en què hem parlat obertament en el si de la comunitat universitària i també amb representacions d'entitats i institucions, s'han produït tot un conjunt de debats enriquidors i de propostes engrescadores. Des de la perspectiva de la nostra candidatura que es presenta com a plural, professional, innovadora i que pretén que existeixi creativitat i a la vegada transmetre confiança en el futur, és evident que replegam i replegarem tot tipus d'iniciatives que sorgeixen d'individus, entitats, institucions i col·lectius. Una docència millor, una bona recerca i una bona administració universitària són els eixos vertebradors d'una universitat que pretenem continuadora de la nostra tradició i, a la vegada, innovadora.
Un dels aspectes que potser en aquesta campanya només s'ha tractat parcialment, és el dels objectius que es tenen referits a relacions institucionals i a política de comunicació i informació.
Els objectius ben concrets que plantejam passarien per una línia de feina i un pla d'actuació transparent. En aquest sentit, mantindrem contactes periòdics amb les diferents institucions relacionades amb la UIB i les seves activitats, com ara el Govern, els consells insulars, els ajuntaments, etc., i amb els diferents partits de l'arc parlamentari a fi de millorar el coneixement mutu, la qual cosa ha de revertir en benefici de la nostra universitat.
Proposarem al Parlament de les Illes Balears l'establiment d'un mecanisme adient per a la compareixença parlamentària del Rector i, si escau, de l'equip rectoral, com a mecanisme per retre comptes davant la societat.
Augmentarem la nostra incidència en el context de la Xarxa Vives d'Universitats, de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR), de la Universitat Catalana d'Estiu, del COFUC, de l'Estudi General Lul·lià, del Conservatori Superior de Música, de la Casa Museu Villalonga, de l'ESADIP, de la Fundació Teatre Principal, etc. i de totes les institucions o entitats amb les quals la UIB tingui convenis de col·laboració.
Promourem mecanismes de col·laboració amb les entitats i institucions que treballen en l'àmbit de la política lingüística i cultural. Establirem acords de col·laboració i d'organització d'activitats conjuntes amb l'Institut d'Estudis Baleàrics, l'Institut Ramon Llull, l'Institut Menorquí d'Estudis, Instituto Cervantes, Instituto Camoes, Goethe Institut, Instituto Dante, etc.
Augmentarem els vincles de la Universitat amb el món de l'ensenyament de secundària i de la formació professional, mitjançant trobades de professors i professores per matèries o àrees i creant bases de dades que facilitin el transvasament d'informació (com ara dur a terme conferències, tallers...). A la vegada, millorarem la interacció amb els col·legis i les associacions professionals i entitats ciutadanes per aconseguir col·laboracions que reverteixin en benefici mutu.
Potenciarem els vincles de col·laboració amb els mitjans de comunicació per apropar les nostres actuacions a la societat. Creiem que el Servei de Comunicació ha de ser l'eina per superar les dificultats de comunicació entre totes les persones que formen part de la comunitat universitària i, a la vegada, ha de servir d'instrument per mantenir informada la societat. Creiem també que el Servei d'Informació ha de ser el gran difusor de la UIB entre l'alumnat potencial i el públic en general.
Des del punt de vista de dirigir-nos a la comunitat universitària, ara més que mai, vos demanam que torneu a analitzar les nostres propostes i que les tengueu presents a l'hora de decidir. Així i tot, ens dirigim a tota la ciutadania ja que pensam que els temes exposats requereixen d'unes actuacions i unes reflexions col·lectives.
Sebastià Serra Busquets, professor d'Història Contemporània de la UIB i candidat a vicerector de projecció cultural i política lingüística de la candidatura a rector de Sergio Alonso.
