Les acusacions i les defenses han d'exposar avui les seves conclusions.

La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat a tres anys la seva petició de presó (inicialment sol·licitava tres anys i deu mesos) per a l'exconseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, per presumptivament desviar 11.930 euros a la productora Studio Media, administrada pels seus presumptes testaferros Alfredo Conde i Elisabeth Diéguez, a través d'un contracte amb l'objectiu aparent de difondre per ràdio uns programes sobre patrimoni que ja havien estat emesos i remunerat. En el seu escrit d'acusació definitiu, el fiscal Juan Carrau ha introduït l'atenuant de reparació del dany després d'haver estat tornada la quantitat presumptivament defraudada, mentre que també ha rebaixat la seva sol·licitud de pena per a Conde, Diéguez i l'exdirector insular de Patrimoni, Joan Josep Mas, a un any i mig de presó.

Mulet ha estat interrogada per una suposada desviació de doblers públics a UM. Foto: J. Morey.

El jutge d'instrucció del cas que investiga les subvencions presumptivament irregulars atorgades pel Consell a associacions afins a UM ha aixecat el secret d'una peça de la causa que indaga si la Institució Insular va pagar, a instàncies de l'exconsellera insular de Promoció Sociocultural, Dolça Mulet, la defensa de dues excol·laboradores seves, Magdalena Burguera i Magdalena Rigo, al costat de qui es troba imputada en aquest procediment judicial. Totes elles han comparegut aquest divendres davant del Jutjat d'Instrucció número 1, on Mulet ha estat interrogada entorn d'aquests fets mentre que Burguera i Rigo, responsables de l'Associació d'Activitats Socioculturals, s'han acollit al seu dret de no declarar. També ha deixat declaració el president de l'Associació Agrícola i Ramadera Fora Vila, Miguel Artigues.

Mateu Cañellas i el seu advocat a l'hora d'entrar a la seu judicial. Foto: T. Ayuga.

L'exconseller de Joventut i Esports del Govern i exdirector insular de Projectes, Mateu Cañellas, ha al·ludit, en la seva declaració com a imputat en el marc del cas Voltor, a una "guerra molt gran amb atacs cap a la meva persona" que es va produir al si de l'extinta UM entorn de l'any 2009, i ha assegurat que quan aquesta "s'encrudeció molt", va transmetre els seus empleats que no havia de barrejar-se "la guerra del partit" amb el seu treball en la Conselleria. "I no anava a acomiadar ningú per no estar afiliat a UM", ha asseverat. Ha assenyalat que la competent per a la seva contractació era Eugenia Cañellas i ha assegurat desconèixer com es va tramitar la seva col·locació.

El congrés de la Lliga Regionalista, duit a terme dissabte a Lloseta, es convertí en una crida realitzada pel seu president, Jaume Font, per aixecar la casa comuna del centrisme comptant amb tots els defensors dels valors propis de les Balears. Fou hàbil cridant "persones, partits i entitats".

La denunciant de la presumpta irregularitat d'un concurs valorat en un total de 417.600 euros que van ser adjudicats a l'empresari Jacinto Farrús, ha ratificat les seves acusacions davant la jutgessa d'instrucció del cas Voltor i ha assegurat sentir-se "burlada" per l'Institut de Turisme de les Balears (Inestur) en recriminar que, malgrat que la seva empresa va ser la millor valorada del concurs, aquest va ser finalment atorgat a una UTE integrada per dues mercantils pertanyents a Farrús.

L'exdirector insular de Residus i exregidor d'UM a Bunyola, Guillem Riera, ha admès que l'empresari de la comunicació Jacint Farrús va sufragar l'elaboració de dues pancartes del partit durant la campanya electoral de 2007, però com a favor "personal" i no a canvi de contraprestacions per part de la formació nacionalista. "Li vaig comentar que era candidat a la batlia de Bunyola i el senyor Farrús es va oferir a ajudar-me en el que necessitàs", ha explicat en el marc de la peça 10 del cas Voltor.

L'excomptable d'Unió Mallorquina (UM) i exresponsable econòmic de l'Institut Balear de Turisme (Inestur), Álvaro Llompart, ha afirmat davant de la jutgessa d'instrucció del cas Voltor que l'empresari Jacint Farrús es va emportar un "llaminer" concurs públic sobre turisme de congressos i reunions, valorat en un total de 417.600 euros, com "compensació econòmica" i després que aquesta convocatòria "s'inventàs en una reunió entre tres amics", malgrat que el projecte "no tenia ni peus ni cap".

Unió Mallorquina va pagar amb fons públics una hostessa per als mítings del partit a la campanya electoral de 2007 així com per explicar als afiliats el programa electoral de la formació, tal com ha posat de manifest davant la jutgessa d'instrucció del cas Voltor Laura Hurtado.

L'Audiència de Palma jutjarà el setembre l'exconseller d'Unió Mallorquina (UM) Miquel Nadal, que s'enfronta en una peça del cas Voltor a una petició fiscal de 4 anys i 4 mesos de presó per donar suposadament 13.080 euros de diners públics com a gratificació a un regidor del seu partit.

Un exafiliat de l'extinta Unió Mallorquina (UM), qui ha deixat declaració aquest dijous en qualitat d'imputat dins del cas Pícnic, ha manifestat que en alguna ocasió va acompanyar a la seva dona "a visitar simpatitzants d'UM" per convidar-los als esdeveniments organitzats per la formació, si bé ha postil·lat que ell l'esperava al cotxe, per la qual cosa "no sabia el que feia".

Un fundador d'Unió Mallorquina (UM) imputat al cas Voltor ha declarat davant la jutge que desconeixia que el Consell de Mallorca pagà una dona per elaborar enquestes casa per casa per al partit.

L'exdirector insular de Relacions Institucionals, Josep Lliteres, avui als jutjats. Foto: J. Morey.

L'exdirector insular de Relacions Institucionals, Josep Lliteres, que ha comparegut en qualitat d'imputat davant la jutgessa d'instrucció del cas Voltor, ha negat que a través d'un programa que va impulsar des d'aquest departament per fomentar l'associacionisme entre immigrants i altres col·lectius fos utilitzat per UM per contractar treballadors 'fantasma' que en realitat s'haurien dedicat a tasques de partit malgrat estar a sou del Consell de Mallorca. Així ho ha manifestat davant la titular del Jutjat d'Instrucció número 10, Carmen Abrines, el fiscal Miguel Ángel Subirán i alguns dels advocats de la peça 13, durant una declaració que s'ha prolongat durant unes dues hores.

El president de l'Associació de Veïns de Santa Catalina, Lluc Colom, qui ha declarat en qualitat d'imputat davant de la jutgessa d'instrucció del cas Voltor, ha apuntat l'expresidenta de la Junta Local del partit a Calvià, María José Rodríguez, com a la impulsora d'un programa dut a terme amb fons públics al barri ciutadà per a l'atenció de persones majors.

Maria Antònia Munar i el seu advocat als jutjats de Via Alemanya. Foto: P. Bota.

L'expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, ha posat de manifest que no es troba en condicions de salut per prestar declaració davant del jutge en el marc de la peça 13 del cas Voltor i, per tant, s'ha acollit al seu dret a no declarar, segons han informat fonts jurídiques. Concretament, Munar ha entrat a la sala de Vistes als Jutjats de Via Alemanya a les 09.30 hores i ha sortit a les 10.05 hores al mig d'una gran expectació mediàtica. Així, quan sortia, hi ha hagut un moment en què s'ha ficat als passadissos dels Jutjats, on s'ha assegut en un banc per descansar. Munar ha arribar als Jutjats a les 9.20 hores, malgrat que divendres passat l'imputada va sol·licitar la suspensió de la seva compareixença.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 10, Carmen Abrines, ha rebutjat la petició de l'expresidenta del Consell de Mallorca i del Parlament, Maria Antònia Munar, de suspendre la seva declaració en el marc de la peça 13 del cas Voltor a causa del seu delicat estat de salut i al tractament al qual està sotmesa.

Antoni Arbona, i el seu advocat, Jaume Campaner, han comparegut davant el jutge. Foto: P. Bota.

L'exbatle de Sóller, Antoni Arbona, que ha comparegut en qualitat d'imputat en el marc del cas Pícnic, ha negat haver participat en la presumpte embull en un expedient de contractació del qual va resultar adjudicatària una empresa vinculada a ell i en la qual treballa el seu nebot, Miquel Arbona per a la realització de diverses excursions a la Colònia de Sant Jordi i altres destinacions. Les investigacions apunten d'altra banda que d'algunes d'aquestes visites s'hauria servit l'extinta UM a fi de premiar la fidelitat dels seus afiliats o reforçar el seu suport. Durant la seva compareixença davant la jutgessa de reforç del Jutjat d'Instrucció número 8, el fiscal Miguel Ángel Subirán i diversos lletrats, únicament ha respost a preguntes formulades pel seu advocat, Jaume Campaner.

L'extinent de batle de Cort i conseller de Turisme, Miquel Nadal, arribant als jutjats. Foto: J. Morey.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 12, Carmen González, ha donat un dia de termini a cinc dels acusats del cas Can Domenge, entre ells l'expresidenta del Parlament i del Consell Maria Antònia Munar -a qui de moment no li ha estat comunicat formalment-, l'exvicepresident de la institució insular Miquel Nadal, i l'exconseller d'Hisenda Miquel Àngel Flaquer, perquè abonin de forma conjunta i solidària la fiança de responsabilitat civil de 37,1 milions d'euros que va decretar contra ells en el marc d'aquesta causa. Un termini que començarà a comptar des d'aquest dijous després que tant a Nadal com a Flaquer els hagi estat notificat en persona al llarg d'aquest matí la interlocutòria d'obertura de judici oral d'aquesta causa, en el qual se'ls requereix el pagament de la caució.

L'empresari de la comunicació Jacinto Farrús ha reconegut avui davant la jutgessa del cas Voltor que va finançar la campanya electoral d'UM el 2007 "dins dels límits que marca la llei de partits", però ha negat haver rebut a canvi cap tipus de contraprestació per part d'aquesta formació política.

Flaquer, en una imatge retrospectiva, ha denunciat un altre imputat del cas Voltor. Foto: M. À. Cañellas.

L'exconseller insular d'Economia i Hisenda i expresident d'Unió Mallorquina (UM), Miquel Àngel Flaquer, ha denunciat avui davant de la jutgessa del cas Voltor amenaces i pressions per part d'un altre imputat en aquest cas, l'excomptable d'UM Álvaro Llompart. Segons han informat fonts jurídiques, Flaquer ha comparegut avui davant de la jutgessa d'aquesta causa en la qual s'investiguen diverses pràctiques de presumpta corrupció durant les legislatures 2003-2007 i 2007-2011 entorn de desviacions de diners per part d'organismes públics controlats per UM. Flaquer estava citat com a imputat a la peça número 10 de la causa, que versa sobre presumptes contractacions irregulars a l'empresari de la comunicació Jacint Farrús, però s'ha acollit al seu dret a no declarar per aquest aspecte.

Cristina Cerdó, en sortir de l'interrogatori a la Comandància de la Guàrdia Civil. Foto: M. À. Cañellas.

L'expresidenta d'Emaya Cristina Cerdó rebutjà ahir haver participat a la suposada trama orquestrada al voltant d'una ‘oficina fantasma' d'atenció al ciutadà, creada en aquesta empresa pública per facilitar la contractació de personal proper a Unió Mallorquina (UM), que constitueix un dels eixos de la segona fase de l'operació Ossifar.

Munar anà a declarar per novembre del 2009, pel cas Can Domenge.

El misser de Maria Antònia Munar presentà dies enrere un escrit al Jutjat d'Instrucció n. 10 de Palma, que du el cas Inestur, en el qual sol·licita a la jutgessa, Carmen Abrines, que no citi la seva clienta com a imputada dins la peça separada Treballadors de Cilma. Al document esmentat, el lletrat Gabriel Garcias afirma que s'assabentà pels mitjants que el fiscal Anticorrupció Miguel Àngel Subiran havia demanat la imputació de Munar a principi d'agost. L'advocat encara no ha rebut aquesta notificació -per agost no n'envien- i abans que la jutgessa prengui una decisió, ha optat per presentar l'escrit en el qual argumenta per què considera que no s'ha d'imputar Munar en aquesta peça separada d'Inestur. Demana que es tingui en compte quin és l'estat de salut actual de Munar. Garcias afirma que l'expresidenta del Consell es limità a signar els convenis per a l'execució dels projectes Infomallorca, Eiel i Mallorca Digital, que ara s'investiguen.

Els fiscals anticorrupció han registrat l'empresa proveïdora dels contenidors d'Emaya. Foto: S. Amengual.

Agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil varen detenir ahir l'exresponsable de Medi Ambient d'Emaya Germán Chacártegui i també l'empresari i administrador únic d'una companyia de neteja, J.P.O. Les diligències es realitzaren dins una nova operació anticorrupció que els agents anomenaren Ossifar, com el conegut grup de música mallorquí i com l'empresa d'extracció d'aigües brutes. Als detinguts se'ls imputa un possible delicte de frau contra l'Administració Pública i foren conduïts a les dependències de la Comandància de la Guàrdia Civil en espera de prestar-hi declaració. També hi declarà un testimoni relacionat amb aquest cas.

Una imputada que ha declarat davant la jutgessa d'instrucció del cas Voltor, Dolors García, ha afirmat que va ser contractada pel Consorci d'Informàtica Local (Cilma), dependent del Consell de Mallorca, a través del llavors vicepresident insular Miquel Nadal, encara que mai no va arribar a acudir a la Institució pública ja que va continuar treballant al Museu Històric Militar del Castell de Sant Carles.

La exassessora jurídica de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) ha testificat davant la policia que l'exdirector de Promoció Turística Joan Sastre li va ordenar contractar a la productora Vídeo U mitjançant un procediment manegat, i que quan va demanar explicacions li van dir que l'empresa era "del partit (UM)".

L'advocat de l'expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, ha demanat la seva lliure absolució en l'escrit de defensa que ha presentat aquest dijous de cara al judici que preveu celebrar-se, en el marc del cas Maquillatge.

Fa més d'un any que els representants dels treballadors denuncien la "nefasta" situació en què està l'empresa.

Els sindicats d'Emaya reclamen de nou que tots els càrrecs de confiança i de lliure designació col·locats per UM en aquesta companyia siguin destituïts. CCOO i UGT aprofiten per llançar aquesta demanda al PP, atès que el ple d'avui a Cort té previst dissoldre les direccions de les antigues empreses municipals amb vista a la designació dels nous membres que presidiran els cinc ens públics de Palma. S'acabarà, així, amb la trinxera directiva d'Emaya, composta per integrants de l'antiga UM de l'exregidora Cristina Cerdó. El PP impedí resoldre aquest tema durant el mandat anterior, atès que s'oposà a convocar la junta general per desfer l'òrgan directiu que regia Magdalena Tortella, mà dreta de Cerdó. Precisament avui serà destituïda i el seu lloc l'ocuparà Andreu Garau. A pesar d'això, els representants de CCOO i UGT a Emaya no ho veuen segur. Després d'haver denunciat que aquest ens era una empresa de col·locació d'UM, ara temen que el PP no llevi la vintena de càrrecs de lliure designació posats per aquest partit i que encara queden a la companyia. "Esperam que hi hagi canvis substancials i que es rectifiqui la nefasta gestió feta per Unió Mallorquina aquests quatre anys", manifesta Joan Carles Costa, el portaveu de CCOO.

Nadal i Munar, el 2008, en el nomenament del primer com a conseller de Turisme. Foto: J. Morey.

El judici previst contra l'exdirigent històrica d'UM, Maria Antònia Munar, l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal i uns altres vuit acusats per la presumpta desviació de 240.000 euros de les arques de la Institució insular a la realització d'un programa radiofònic que no fou emès, no tindrà lloc com a mínim fins al pròxim any perquè l'Audiència Provincial ha fixat per al 14 de desembre una vista per revisar els recursos interposats contra la sentència interlocutòria que va posar fi a la instrucció d'aquesta peça separada del cas Maquillatge. Així ho han informat fonts jurídiques a Europa Press, que han explicat que serà la Secció Primera la que deliberarà sobre els recursos d'apel·lació presentats contra la resolució que donava pas a la Fiscalia a presentar el seu escrit d'acusació per aquests fets.

El banc denega a UM ingressar en els seus comptes les assignacions als partits

Unió Mallorquina (UM) ha posat en coneixement del jutge d'instrucció del cas Pícnic, Antoni Rotger, que el banc li ha denegat ingressar en els seus comptes més de 6.000 euros procedents de les assignacions als partits polítics per trobar-se bloquejades judicialment, la qual cosa ha transmès a través d'un escrit presentat davant del Jutjat d'Instrucció número 8, encarregat de les indagacions.

Munar i Nadal, junts en un debat de politica general del Consell de Mallorca per gener de 2006. Foto: J.Morey

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma ha de- sestimat els recursos de l'expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar, de l'exvicepresident Miquel Nadal i de l'exdirectora insular Margarita Sotomayor contra la decisió del jutge instructor del cas Maquillatge de crear-hi una tercera peça separada. En aquesta causa s'investiguen subvencions del Consell per valor de 240.000 euros a la productora Vídeo U en relació amb un programa radiofònic: Temps d'esport. Les defenses demanaven la nul·litat de les actuacions perquè s'invalidàs tot el que s'havia fet fins ara. Al·legaven indefensió. El jutge Lope Sola desestimà un primer recurs i ja ha sol·licitat l'obertura del judici oral. En la peça, la Fiscalia demana 6 anys de presó per a Munar, Nadal i Sototomayor. Els magistrats hi assenyalen que "la complexitat" de la causa no va permetre concretar la formació de peces separades fins que el material instructori va estar avançat. "Així foren tramitades les peces separades Nova singladura i Elements de patrimoni i, tanmateix, no foren impugnades per cap de les parts en el procés. Per què, ara sí, aquesta darrera quan és a punt de ser jutjada?", es demanen.

Miquel Nadal, en un miting d'UM davant més de 8.000 militants. Foto: Arxiu

Fonts de la Policia Nacional apunten que la presumpta trama de contractació irregular de treballadors que feien tasques per a UM a través de diversos organismes públics o d'empreses relacionades amb el partit nacionalista podria arribar fins a les 200 persones. Els investigadors assenyalen que hi ha diverses empreses investigades, però que encara queda feina per fer, i afegeixen que, amb probabilitat, hi haurà més treballadors imputats.
Les fonts consultades afirmen, però, que totes aquestes persones no pertanyen a un sol cas de corrupció, sinó que formen part d'un gran nucli de "treballadors d'UM" que estan sent investigats en diferents processos judicials com el cas Maquillatge, el cas Inestur i el cas Pícnic. La darrera diligència realitzada ve per part del Jutjat d'Instrucció número 10, encarregat del cas Inestur, també conegut com a operació Voltor.

Eugenia Cañellas. Foto: Arxiu

L'exvicepresident del Consell Miquel Nadal entrà i sortí ahir del jutjat en qüestió de minuts. Tenia previst declarar com a imputat en el cas Inestur, dins la peça núm. 13, que investiga una presumpta contractació irregular per part del Consorci d'Informàtica Local (Cilma) de 34 persones afins a Unió Mallorquina. Suposadament, en lloc de fer la seva feina, es dedicaven a tasques electorals, però cobraven doblers públics. Nadal s'acollí al dret de no declarar.
Qui sí que declarà, durant més d'una hora i com a imputada, fou l'exsecretària tècnica de Nadal al Consell, Eugènia Cañellas. Tal com apunta la investigació policial, corroborà que un quadern seu amb diferents notes i els mails que envià a l'exgerent de Cilma Eugenio Losada, amb petició de contractacions de persones per al projecte Mallorca Digital, estan vinculats. Cañellas afirmà que ella només rebia ordres. La imputada hi afegí que entrà a treballar amb Nadal el darrer any de la legislatura passada i que l'exvicepresident insular li assegurà que, com que ell estaria molt enfeinat, havia de seguir les directrius de la seva secretària personal, Antònia Vidal, tant en l'àmbit tècnic com polític.

Els candidats a l'Ajuntament de Palma de PSM-IniciativaVerds-Entesa s'han compromès avui a impulsar un canvi en la política mediambiental de la ciutat amb mesures com la creació de més punts verds o reduir la velocitat màxima permesa al tràfic en els accessos a Palma. Els aspirants de la coalició al consistori, Antoni Verger i Marisol Fernández, han explicat que només hi ha un punt verd en tota Palma, en el polígon de Son Castelló i s'han compromès a crear-ne d'altres, segons ha informat el partit en un comunicat.

Les defenses de l'expresidenta del Consell i del Parlament, Maria Antònia Munar, del vicepresident insular Miquel Nadal, i de l'exdirectora de Comunicació Margarita Sotomayor, han demanat davant de l'Audiència Provincial la nul·litat de la sentència interlocutòria per la qual es va obrir la peça del cas Maquillatge relativa a la presumpta desviació de 240.000 euros públics a la realització d'un programa radiofònic a posta del qual mai no seria emès.

Melià i Monjo, el dia que foren citats per recollir la comunicació sobre la fiança civil d'UM.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 8, Antoni Rotger, ha desestimat anular la fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros que va imposar a UM en el marc del cas Pícnic, si bé reconeix que es va infringir la legislació processal en no haver estat formalment notificat el termini de 15 dies que es va donar al partit perquè formulàs al·legacions contra la petició de la Fiscalia que li fos acordada aquesta caució. Al seu auto, a què ha tingut accés Europa Press, el magistrat assevera que aquest "vici processal" en cap cas no ha produït indefensió al partit nacionalista, "requisit ineludible per a això", en contra del que va exposar UM en el recurs de reforma que va interposar contra la fiança.

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma revisarà aquest divendres, a partir de les 10.00 hores, el recurs d'apel·lació que va interposar l'expresidenta del Consell i del Parlament, Maria Antònia Munar, contra l'obertura de la peça del cas Maquillatge en la qual la Fiscalia sol·licita sis anys de presó contra ella i l'exvicepresident de la Institució insular, Miquel Nadal, per desviar presumptivament 240.000 euros des del Consell a la realització d'un programa radiofònic que mai no seria emès.

Calvo recriminava que en el darrer ple els assessors organitzassin compareixences per a Convergència. Foto: Arxiu

La batlessa de Palma, Aina Calvo, consultarà els serveis jurídics de Cort per "aclarir" si pot destituir o no els dos assessors que encara treballen per a UM en aquesta institució, malgrat que els dos regidors d'aquesta formació hagin abandonat les seves actes fa quinze dies. Després de presentar la Feria de Abril 2011, Calvo va recordar que el grup d'UM "existeix com a tal", si bé "les persones que treballen per a un grup municipal han de fer-ho per a l'activitat d'aquest i no per a una altra formació ni per a un altre representant que no pertanyi a aquest grup". En aquesta línia, va recalcar que és "cert i notori" que, en aquests moments, UM "no té ningú que la representi", raó per la qual "caldrà prendre decisions", en relació amb els dos assessors d'aquesta formació, que cobren de l'Ajuntament. Un d'ells va organitzar en el darrer ple una compareixença davant els mitjans del candidat de Convergència per les Illes a la batlia de Palma, Miquel Munar.

Eugenio Losada. Foto: Pere Bota

L'exgerent del Consorci d'Informàtica Local de Mallorca (Cilma) Eugenio Losada entregà ahir a la jutgessa del cas Inestur el llistat de persones contractades per l'empresa a petició d'UM. Les contractacions, segons Losada, es feien basant-se en el que demanaven les directores insulars o les secretàries tècniques de Presidència, Vicepresidència i Cooperació Local del Consell. Les peticions, a més, indicaven dades de la persona a contractar, l'import a percebre i la durada del contracte.

Losada afirmà que li enviaven els llistats i ell els donava d'alta al Consorci. Assenyalà també que aquestes persones mai no treballaren a Cilma i afegí que els contractes "es camuflaven en projectes reals que s'estaven desenvolupant". Aquests projectes són Info- mallorca, Eiel i Mallorca Digital. Losada precisà que "no treballaven a Cilma, ignor si estaven en altres departaments". També digué que "ignor si treballaven per a un partit polític preparant les eleccions de 2007.Mai vaig preguntar a ningú de quin partit era".

L'exconseller de Turisme Francesc Buils, a la seva arribada aquest matí als jutjats. Foto: Amengual.

L'exconseller de Turisme Francesc Buils negà ahir davant la jutgessa del cas Inestur haver rebut 30.000 € com a regal per haver intercedit en l'adjudicació a l'empresa Minser d'un projecte turístic d'informació telefònica amb tecnologia avançada mitjançant un sistema de reconeixement interactiu de veu (IVR).

El projecte esmentat s'adjudicà dos cop a Minser i aconseguí prop d'un milió de doblers públics: el 2006, a través d'un concurs del Consell i posteriorment per mitjà d'un conveni de col·laboració de l'Inestur subscrit per l'exconseller Buils i l'exconseller insular Miquel Àngel Flaquer, llavors president del Consorci d'Informàtica Local (Cilma).

La peça investiga ambdues adjudicacions. El Ministeri Fiscal sospita que els expedients administratius "es vestiren" per afavorir Minser.

La seu d'Unio Mallorquina a Palma.

Unió Mallorquina (UM) ha recorregut la fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros que el jutge instructor del cas Pícnic, Antoni Rotger, imposà al partit. Hi al·leguen un defecte de forma, ja que no se'ls notificà un termini per presentar al·legacions contra la caució que en el seu moment sol·licità la Fiscalia Anticorrupció, si bé el magistrat ja ha iniciat el procés per embargar els comptes de la formació nacionalista.

Així ho han informat fonts jurídiques, que han explicat que en el recurs de reforma interposat al Jutjat d'Instrucció número 8 UM argumenta que el fet de no haver disposat de 15 dies per oposar-s'hi li ha causat indefensió. En tot cas, el recurs no paralitzarà el procés d'embargament, tot i que, si finalment s'estima, es procedirà a deixar sense efecte l'escrit pel qual el jutge imposà la fiança, a més de les actuacions posteriors.

La interlocutòria de Rotger fa referència al compliment del termini de quinze dies dictat mitjançant providència perquè UM al·legàs, tot i que asseguren que no ha rebut cap notificació respecte d'aquesta qüestió.

Buils ha arribat puntual a la seva cita amb la jutgessa. Foto: J.M.

L'exconseller de Turisme Francesc Buils va declarar ahir a la jutgessa que duu el cas Voltor que mai no va rebre "cap telefonada" de la llavors presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, "ni de ningú del seu entorn", perquè contractàs l'esteticista de Munar per fer inspeccions d'spa. Segons fonts pròximes al cas, Buils tan sols va admetre que va participar en dues reunions en què es va parlar d'un projecte per inspeccionar i classificar els spa dels hotels, però que no va donar cap ordre perquè es fes. Buils manté que el projecte es va posar en marxa després que presentàs la dimissió i que, per tant, no hi va poder tenir "gens d'influència". També va dir ahir que no sabia que Marisol Carrasco hagués tingut cap relació amb Munar.

Unió Mallorquina convocarà un consell nacional -màxim òrgan del partit entre congressos-, però no per ressuscitar la formació, com pretén María José Rodríguez, sinó per ratificar els acords presos a finals de febrer i, per tant, continuar el seu procés de dissolució. Segons informà el responsable d'aquest procés, Antoni Llabrés, el consell nacional no el convocarà María José Rodríguez, sinó la immensa majoria de la cinquantena de membres d'aquest òrgan que no s'han donat de baixa del partit.

Els militants d'UM, que no pogueren accedir a la seu, acabaren reunint-se en un bar de la zona. Foto: P.Bota

Una dotzena de militants d'UM, encapçalats per María José Rodríguez, decidiren ahir convocar per a dijous un consell nacional -màxim òrgan entre congressos- que reactivi el partit. Els uemites intentaren reunir-se ahir a la seva seu, al carrer del Sindicat de Palma, però tot i haver-ne demanat les claus, no els obriren la porta i ho acabaren fent en un bar. El notari Alberto Herranz n'aixecà acta. La intenció d'aquests militants és convocar el consell nacional i que aquest designi una gestora amb un president -la darrera direcció dimití el 28 de febrer- fins que no es convoqui un congrés. La reunió s'ha fixat per a dijous a les 20.00 hores, a la seu del partit, i si ara no els obren faran un requeriment notarial.

Martínez interpel·la la batlessa al plenari d'avui. Foto: T.A.

La dimissió de l'exsocialista Joana Maria Borràs, la recent mort del regidor Francisco Donate i l'abandonament definitiu dels dos edils de l'extingida UM, Llorenç Palmer i Carlos Chavarria, evidencià un panorama insòlit en el ple municipal d'ahir, un dels darrers d'aquest mandat. La batlessa Aina Calvo hi quedà amb menys vots que mai -tot i que des de fa un any ja no tenia el suport d'UM-. El PSOE ara disposa de 9 dels 11 vots que tenia a principi de legislatura. El Bloc manté els seus dos regidors i continua donant suport a l'equip de govern, mentre que UM ha dit adéu al Consistori i no està previst que els dos regidors dimissionaris siguin substituïts.

L'exdirigent d'Unió Mallorquina María José Rodriguez, ahir entrant a l'antiga seu de la formació, al carrer del Sindicat. Foto: J.Torres

Membres del darrer Consell Nacional d'UM, entre ells la qui havia de ser candidata a Calvià María José Rodríguez, entraren ahir a la seu del partit, al carrer del Sindicat de Palma, amb l'objectiu de 'ressuscitar' la formació, en procés de dissolució des de dia 28. Ells començaren a convocar membres del Consell Nacional a una reunió dilluns per decidir si el partit ha de continuar. Els exdirigents d'UM -a més de Rodríguez, hi era Víctor Martí (Binissalem)- havien sol·licitat a l'encarregat de gestionar la clausura del partit, Antoni Llabrés, el llistat de membres del Consell Nacional. Quan acudí amb ells a la seu -que està tancada-, aquests no en volgueren sortir. "Tot ha estat un gran engany, perquè no hi ha hagut fiança ni res d'això", afirmà Rodríguez, amb referència a la fiança civil d'1,6 milions que la Fiscalia demanà per a UM la nit del 28 de febrer i que provocà que la direcció optàs per deixar el partit en stand by i en creàs un altre, Convergència per les Illes. "S'han de donar explicacions a la gent", recalcà Rodríguez, qui considera que pot fer gestions des de la seu i convocar el Consell Nacional. La de Calvià reconegué que ella demanà la baixa d'UM a principi de mes, però després la féu enrere. A més, apuntà que cap baixa no ha estat validada, perquè no hi ha direcció.

El portaveu adjunt de CIU en el Congrés dels Diputats, Pere Macias, espera que Convergència per les Illes (antiga UM) arribi a tenir la "gran capacitat d'acció" que té Coalició Canària (CC) a la Cambra Baixa, on compta amb dos diputats que, segons el seu parer, realitzen un "treball extraordinari, bona part del qual beneficia també els ciutadans de les Balears, com les taxes de navegació aèries pactades en els Pressuposts Generals de l'Estat."

Tres dels imputats en el cas Can Domenge, en una imatge d'arxiu. Foto: J. Torres.

El Consell de Mallorca, personat com a acusació particular en el cas Can Domenge, va entregar ahir a la jutgessa instructora Carmen González un escrit en què demana 9 anys de presó per als quatre dirigents de l'esmentada institució durant la legislatura passada. Es tracta de l'expresidenta del Consell Maria Antònia Munar, l'exvicepresident Miquel Nadal, l'exconseller d'Ordenació del Territori Bartomeu Vicens i l'exconseller insular d'Economia i Hisenda Miquel Àngel Flaquer. L'acusació també sol·licita 9 anys per a l'empresari i principal accionista de la promotora Sacresa, Román Sanahuja, que s'adjudicà la compra dels terrenys. L'escrit els acusa de concurrència en els delictes de malversació, prevaricació i frau a l'Administració, a més d'un delicte de revelació de secrets. Per la concurrència dels primers tres delictes, demana un total de 6 anys de presó, als quals se n'hi haurien de sumar 3 més per revelació de secrets.

El president de Convergència per les Illes, Pep Melià, situarà dins la seva executiva gent que no milità o que mai ocupà càrrecs rellevants a Unió Mallorquina, partit ara políticament extingit. Almenys un dels set membres de la direcció de la nova formació no tindrà cap vinculació amb UM. Es tracta de Toni Amengual, que prové dels Independents de Consell i que fou batle d'aquest municipi.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, va anunciar tot just ahir que Cort es personaria com a acusació particular en la causa per investigar la presumpta malversació de doblers públics a través de l'IMFOF per part d'alguns membres d'UM: l'operació Pícnic.

Josep Melià ha explicat el seu punt de vista sobre la fiança imposada al partit. Foto: S. Amengual.

El fundador de Convergència per les Illes i fins ahir president d'Unió Mallorquina, Josep Melià, ha assegurat avui que la fiança sol·licitada a UM per la Fiscalia Anticorrupció no li incumbeix i no forma part de les seves preocupacions perquè ell no té res que veure amb les causes de presumpta corrupció. Després que dilluns acudís als jutjats a les 23.00 hores citat per la Fiscalia per rebre la notificació d'una petició de fiança d'1,6 milions d'euros en el marc de l'operació Pícnic, Melià ha dit avui, en una entrevista al programa "Així són els matins a Mallorca" de COPE recollida per Efe, que l'esmentada petició no és de la seva incumbència.

El jutge dóna 15 dies a UM per presentar al·legacions contra la fiança

El jutge rebaixa la fiança de Paula Cortés a 65.000 euros

Munaristes i nadalistes no entren a Convergència

Calvo ha d'assumir la seva responsabilitat, segons els populars. Foto: P.B.

El portaveu del grup municipal del PP, Julio Martínez, va acusar ahir la batlessa de Palma, Aina Calvo, de ser "responsable i còmplice de malversació de doblers públics". Es referia al presumpte delicte que s'investiga en l'operació Pícnic: el possible ús de treballadors contractats com a informadors ambientals per fer feina per UM. "Pel PP Calvo està políticament contaminada per la corrupció d'UM", hi insistia Martínez, qui va afegir que la batlessa "n'ha de donar explicacions". El portaveu i regidor popular va explicar que Calvo "va autoritzar, aprovar, contractar i ampliar aquesta malversació".

Cort es personarà com a acusació particular en l'operació Pícnic

El jutge ha acordat rebaixar a 65.000 euros la fiança penal que dilluns passat va imposar a l'excoordinadora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma, Paula Cortés, detinguda en el marc de l'Operació Pícnic, caució que l'imputada ha cobert mitjançant l'aportació de l'escriptura i taxació del seu habitatge, segons han informat fonts jurídiques.

El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 12, Francisco José Pérez, ha acordat donar un termini de 15 dies a Unió Mallorquina (UM) perquè present al·legacions contra la fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros sol·licitada per la Fiscalia per a la formació en el marc de l'operació Picnic.

Josep Melià va presidir el dinar en el qual s'ha acordat la baixa general dels membres. Foto: S. Amengual.

En la transició d'UM a Convergència, es perdran alguns dels qui fins ara havien estat actors importants del partit. Ahir hi va haver una baixa massiva de militants d'UM, incloent-hi qui fins ara n'era el president, Josep Melià, però aquests militants feren aquesta passa, precisament, per crear Convergència. En canvi, altres membres d'UM, sobretot nadalistes i munaristes, ja han anunciat que no entraran en la nova formació. Catalina Julve, tot i ser propera a Melià, tampoc no hi serà i qui havia de ser-ne l'aspirant a Cort, Marc González, hi renuncia. Trenta candidats d'UM en diversos pobles dinaren a Sineu amb el fins ara president de la formació, Josep Melià, i decidiren donar-se'n de baixa ahir mateix per crear Convergència.

Els jutges instructors de Palma rebutjaren ahir haver emprat "criteris d'oportunitat o conveniència" en l'operació Pícnic. Ho feren mitjançant el jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa, qui emeté un comunicat en resposta a les declaracions efectuades el dia anterior per Ramon Socias (en les quals qualificava d'"excessives" les detencions d'excàrrecs d'UM). El col·lectiu de jutges, però, defensà la seva bona feina. "L'escorcoll [...] se sotmeté estrictament a la legalitat, amb rigor professional i prudència", assegurà Martínez Espinosa.

Imatge d'arxiu de la presentació de Francisca Ramon com a candidata del PSOE l'any 2007.

Militants descontents amb l'agrupació del PSOE de Pollença se n'han donat de baixa per crear una nova formació política, el Partit Socialista Independent Pollencí (PSIP), inscrit formalment davant fedatari públic el 25 de febrer.
"Els motius que han provocat aquesta decisió vénen d'enrere: la submissió dels regidors socialistes a Unió Mallorquina, sense tenir en compte l'opinió de la militància; la incapacitat de constituir una executiva tal com es necessita i funcionar, en canvi, amb una gestora, i moltes altres raons que ja farem públiques en el seu moment", indicaren. Els exregidors Jaume Juan Salas i Joan Martorell i el militant José Gómez Cuadrado expliquen així en un document públic les causes que els han fet crear el nou partit. Els creadors del PSIP duien a terme, al tancament d'aquesta edició, una assemblea per explicar els seus objectius a la resta de companys socialistes que es podrien donar de baixa del PSIB-PSOE durant les pròximes hores. "Pensam que els votants socialistes del nostre municipi volen que els socialistes tirin endavant el seu programa electoral.

Cristina Cerdó, després de sortir del furgó i camí dels calabossos del jutjats.

El jutge Francisco Pérez ha dictat aquesta matinada presó provisional eludible amb una fiança de 300.000 euros per a l'exregidora d'Unió Mallorquina (UM) de l'Ajuntament de Palma Cristina Cerdó i de 100.000 euros per al seu "número 2" en la Regidoria de Medi ambient, Paula Cortés. Cerdó i Cortés ja ham abandonat els jutjats i tenen fins dijous per pagar la fiança. En ambdós casos, el magistrat al capdavant del jutjat d'instrucció nº 12 de Palma, en funcions de guàrdia, ha fixat les mesures cautelars que havia demanat la Fiscalia Anticorrupció després d'una llarga jornada de declaracions. A més, els fiscals anticorrupció Pedro Horrach i Miguel Àngel Pujaran han demanat una fiança de responsabilitat civil de 1,6 milions d'euros a UM en el marc de la "operació Picnic", sobre la qual el jutge no s'ha pronunciat i que no es decidirà avui, segons han informat fonts judicials.

Les cadires dels dos regidors d'UM al ple eren buides ahir. Foto: J.Morey

UM no va donar la cara en el ple municipal de Cort. Ahir, els dos regidors, Llorenç Palmer -que havia estat coordinador general de l'Imfof- i Joan Carles Chavarria -que acompanyà diumenge a Prefectura la seva dona, Joana Maria Morey, que declarà com a imputada-, varen justificar la seva absència a la Sala perquè estaven "indisposats". L'operació Pícnic, que investiga el presumpte desviament de fons públics, ha esquitat per primera vegada la gestió de l'Ajuntament de Palma durant aquesta legislatura. Es tracta d'un presumpte cas de corrupció que succeí quan UM era dins el Govern municipal i la seva exregidora Cristina Cerdó, imputada i detinguda ahir mateix, exercia de primera tinent de batle. Els fets han sortit a la llum pública un any i escaig després d'haver-se romput el pacte. Per tot això, la batlessa, Aina Calvo, es va veure forçada a fer una compareixença d'urgència davant els mitjans, després de donar per finalitzada la primera part de la sessió plenària. Calvo va ser qui va fer les afirmacions més contundents.

Pep Melià, ahir, en el moment d'anunciar la dissolució d'UM. Foto: S.Amengual

Unió Mallorquina passa a la història. La darrera sotregada patida per un nou cas de suposada corrupció ha fet reaccionar la formació. 28 anys després del naixement, es dissol i passarà a anomenar-se Convergència per les Illes Balears, nom que emprarà per presentar-se a les eleccions del 22 de maig. L'executiva actual dimiteix i es dissol el comitè de Palma. Només hi continua el president, Pep Melià, que assumeix gairebé tot el poder i a qui s'autoritza a designar una nova comissió permanent -una miniexecutiva- fins a les eleccions. Després es farà un congrés extraordinari. També hi haurà canvi de seu. "Atesa la magnitud de tots els casos de suposada corrupció, on ni el president del partit ni la seva estructura actual tenen res a veure, el partit pren una decisió" perquè "Melià i la seva estructura no tenen per què dur aquesta creu. És injust i no l'han de carregar. Que cadascú aguanti allò que ha fet", assegurà públicament Melià quan anuncià la decisió. Ell continua de candidat autonòmic, igual que els altres dos caps de cartell importants que s'havien triat, Marc González a Palma i Miquel Munar al Consell. De fet, Melià vinculà en la reunió la seva continuïtat com a candidat al fet que s'adoptàs la decisió que es va prendre.

Calvo no creu que UM s'hagi regenerat i adverteix que no pactarà "en aquestes condicions"

El dirigent del Bloc i candidat de PSM-IV a l'Ajuntament de Palma, Antoni Verger, ha reconegut que ara com ara "es fa impossible pensar que es pugui pactar amb UM", un partit que, a més de canviar de sigles, segons el seu parer, ha de comprometre's a tornar els diners que es confirmi que ha pres.

Miquel Munar ha llevat ferro a l'actuació de la Fiscalia. Foto: J. Torres.

UM assumeix que els escorcolls d'ahir són un cop dur, que els pot perjudicar electoralment, i intenta desvincular-se del passat. Fins i tot, es planteja canviar-se el nom. Així es posarà sobre la taula dilluns en el consell nacional -màxim òrgan entre congressos- que ha convocat la formació sense cap punt en l'ordre del dia. Abans es reunirà l'executiva. Miquel Munar, vicepresident dels nacionalistes, reconegué ahir una gran preocupació pel fet que tan sols restin "90 dies per a les eleccions" i titllà d'"injust" l'impacte mediàtic assolit per l'operació. De fet, el dirigent d'UM demanà a la Justícia que en redueixi aquest "impacte", a fi que no es pugui fer una "lectura subliminar" de l'operació desfermada contra UM. Des d'UM se senten criminalitzats i fins i tot consideren l'acció judicial com una interferència. No debades, els fets es remunten tres anys enrere i no ha estat fins a 3 mesos abans de les eleccions que el cas ha esclatat.

Els agents han retirat de la seu d'UM les capses que contenen la documentació. Foto: J. Torres.

A les Illes Balears no s'havia escorcollat mai abans la seu d'un partit polític, encara que a altres llocs de l'Estat sí que havia passat. Aquesta inèdita operació policial és la darrera estocada a una Unió Mallorquina molt perjudicada pels escàndols de corrupció tot just abans d'unes eleccions clau per a ells. A l'Estat n'hi ha precedents, com l'escorcoll durant deu hores, el novembre de 1992, de la seu federal del PSOE a Madrid, ordenat pel jutge Marino Barbero en el marc de la investigació del cas Filesa. Més recentment -el 2007- hi hagué les investigacions durant devers quatre hores a la seu del Partit Comunista de les Terres Basques, encara que no eren per cap cas de corrupció política.

El president d'UM, Josep Melià, ha assegurat que la nova operació anticorrupció que ha esclatat aquest divendres a Mallorca, amb registres a la seu del partit a Palma, "no afecta ningú de la nova etapa" de la formació regionalista. La causa investiga una presumpta captació irregular de vots a nivell municipal durant les passades eleccions, han informat Europa Press fonts judicials.

La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha mostrat la seva «preocupació» per la nova operació de presumpta corrupció oberta per ordre del Jutjat d'Instrucció número 8 sobre un presumpte finançament irregular de UM i ha remarcat que aquest nou cas «no ajuda en absolut» a recuperar la confiança en la política.

Julve, Melià i Monjo van presentar Miquel Munar. Foto: S.Amengual

El Consell Nacional i l'executiva d'Unió Mallorquina varen escollir ahir, per aclamació, l'exdiputat popular Miquel Munar (Llubí, 1956) com a candidat al Consell de Mallorca. Munar, psiquiatra de professió, tan sols fa quatre mesos que és a UM, però hi ha anat escalant posicions amb molta rapidesa. Miquel Munar va rebre el nomenament amb l'advertència que no és "un líder populista d'aquests que xerren i entabanen". "Defugirem les grandiloqüències i les demagògies", va dir, perquè cal que "el polític comenci a no ser tan protagonista". Amb un discurs marcadament liberal, Munar va voler deixar clar que "el polític d'UM és el que és capaç d'entendre que som instruments perquè els emprenedors facin gran Mallorca". La intervenció del nou candidat es va basar en quatre paraules: "agraïment", "responsabilitat", "fortalesa" i "projecte".

Aina Calvo ha defensat la ruptura de l'acord amb UM. Foto: J. Morey.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha recalcat que tornaria a prendre la decisió d'expulsar UM de l'equip de Govern, perquè "el que estava en joc no era l'estabilitat de l'Executiu municipal, sinó l'essència de la vida pública". Després d'anunciar que la Junta de Govern Local ha aprovat concedir a les Germanes Oblates el III Premi Darder a la Convivència i el Civisme, Calvo s'ha referit així a les declaracions del candidat d'UM a la batlia de Palma, Marc González, en les quals va dir que el seu partit es negarà a assolir qualsevol pacte amb l'actual batlessa després de les eleccions municipals del 22 de maig, després que els hagi "tancat moltes portes".

Marc González: "El problema de Calvo és que està fent mal al seu propi partit"

Marc González, candidat d'UM per Palma. Foto: Pere Bota

El candidat d'UM a Cort, Marc González, té un discurs clar que es vol diferenciar sense miraments del PP i del PSIB. Ara, el posarà a prova en una campanya electoral que es preveu dura per al seu partit.
Quins seran els eixos de la campanya d'UM per Palma?
D'entrada, la recuperació del diàleg amb la societat civil, que s'ha perdut durant aquesta legislatura. A més, no entenem que s'hagi abandonat la política turística de l'Ajuntament, Palma no es pot permetre aquest luxe. La gent vol tenir feina i l'Ajuntament ha de tractar de posar les condicions objectives per la reactivació econòmica. Per això, també és molt important facilitar tots els tràmits als negocis. I això sense oblidar àrees de gestió que hem duit amb dignitat, com la d'esports i joventut.

Miquel Munar, amb Melià darrere, el dia que fou presentat com a militant d'UM. Foto: Arxiu

Unió Mallorquina preveu designar avui Miquel Munar (Llubí, 1956) com a candidat al Consell de Mallorca. Munar, que es planteja com l'opció més probable per encapçalar el cartell insular, era fins al setembre passat diputat del PP al Parlament, però abandonà el partit al·legant discrepàncies ideològiques amb la nova direcció de José Ramón Bauzá. Amb el nomenament, que previsiblement portarà a terme avui el consell nacional d'UM -màxim òrgan entre congressos-, el partit tanca així les designacions dels caps de cartell a les principals institucions. Dilluns es feia oficial que Marc González liderarà la llista a l'Ajuntament de Palma i fa dues setmanes s'elegí el president de la formació, Pep Melià, com a candidat al Parlament. Miquel Munar ha protagonitzat una carrera meteòrica des que el setembre passat abandonà la militància del PP i un mes després fitxàs per UM. Munar entrà a UM a mitjan octubre i en una setmana passà a ser membre del consell nacional d'UM i membre de l'executiva. A la segona setmana de militància ja n'era portaveu adjunt i al cap de dos mesos passava a ser vicepresident segon del seu nou partit.

Josep Melià, va presentar ahir el candidat del partit a Cort, Marc González. Foto: S.Amengual

Unió Mallorquina va presentar ahir el candidat per a les eleccions municipals, Marc González, l'actual president del partit a Ciutat. González ja va tornar a deixar clar ahir mateix que després de les eleccions no pactaria amb l'actual equip de govern encapçalat per Aina Calvo, però no va descartar fer-ho amb el PSIB. "Se'ns han tancat les portes totalment i absolutament de mala manera, però no tenim problemes amb el Partit Socialista, sinó amb una persona concreta", va remarcar.

Antich recorda a UM Palma que els pactes dependran dels vots de cada un a les eleccions

Marc González, en una imatge d'arxiu a la seu d'UM. Foto: J. Morey.

Unió Mallorquina (UM) proclamarà el pròxim dilluns al president del partit a Palma, Marc González, candidat a la batlia de la capital balear en les pròximes eleccions municipals. Segons ha anunciat avui la formació nacionalista, González serà proclamat pel comitè local de Palma i ratificat per l'executiva insular abans de comparèixer en roda de premsa al costat del president d'UM, Josep Melià. González va ser elegit el passat mes de juny president d'UM de Palma amb el 95 per cent dels vots emesos després d'una etapa convulsa marcada per la dimissió dels dos últims líders del partit a la capital balear, Miquel Nadal i Cristina Cerdó, imputats en casos de presumpta corrupció.

Francesc Antich ha dit que després de les eleccions ja es parlarà de qui necessita qui. Foto: J. Morey.

El president del Govern i secretari general del PSIB, Francesc Antich, ha subratllat que, després de les pròximes eleccions autonòmiques del 22 de maig, ja es parlarà de "qui necessita a qui i es veurà quins pactes són possibles i quins programes són compatibles", si bé ha firmat que "queda molt temps per a això". Minuts abans de reunir-se amb la presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Marilén Pol, Antich ha respost així, a preguntes dels periodistes, a la possibilitat que el PSIB pogués arribar algun tipus de pacte postelectoral amb la Lliga Regionalista, liderada per l'expopular Jaume Font.

Josep Melià s'ha mostrat confiat amb els resultats que pot treure UM a les properes eleccions. Foto: S. Amengual.

El president d'UM, Josep Melià, va afirmar ahir que la Lliga Regionalista "no afecta" UM, que "no li restarà vots", mentre que sí que en prendrà al PP. Ho va dir amb un somriure i segur d'ell mateix tot just una hora més tard de la roda de premsa de Jaume Font. Melià creu que Font "intenta guanyar" temps per saber quina solidesa pot arribar a tenir la Lliga Regionalista i va dir que ho resepecta. Va afegir que UM continuarà, com fins ara, preparant la campanya per a les eleccions. Això sí, va reconèixer que si UM i la Lliga coincideixen en les idees essencials allò normal seria que trobassin "punts de col·laboració" tot i les diferències que puguin tenir. Font va insistir ahir que ni ell ni la Lliga eren nacionalistes, però Melià va respondre que, tot i que UM ho és i "té una posició molt clara", vol ser una "formació d'ampli aspectre" que pugui aixoplugar moltes sensibilitats. Va explicar que dins d'UM hi ha regionalistes i nacionalistes que poden conviure sense problemes, tal com passa amb CiU o Coalició Canària. Dins el PP balear, en canvi, ningú no va voler fer declaracions oficials sobre l'anunci de Font. Els populars tornen a respirar tranquils perquè el principal perill que veien a la seva expectativa de majoria absoluta era que la Lliga de Font i UM fessin una coalició, una possibilitat que ahir descartà Font mateix.

Font s'ha adreçat als mitjans per oferir més detalls sobre el seu projecte polític. Foto: J.M.

L'expopular Jaume Font va rompre ahir al matí el silenci en què s'havia enclaustrat des que va deixar el PP per dir que la Lliga Regionalista es presentarà allà on aplegui prou força per fer-ho. Va explicar que continuaria endavant amb el projecte del nou partit i va descartar cap coalició amb UM. Font no va definir què faria a les eleccions, perquè encara ha d'avaluar amb qui comptarà. El polític de sa Pobla va parlar segur de si mateix, però sense aclarir gaire cosa del seu futur immediat. Tan sols va afirmar que es presentarien allà on poguessin aconseguir prou adhesions per fer-ho, ja sigui a un poble, a tres o, si pot, "a algun Consell o al Parlament".

Antich diu que no és ara el moment de parlar de pactes

Josep Melià afirma que la Lliga Regionalista no restarà vots a UM

El president d'UM, Josep Melià, ha assenyalat que encara no han assolit cap acord amb el partit registrat per l'expopular Jaume Font, Lliga Regionalista Balear, mentre ha insistit que la seva formació política manté la seva posició de "sumar" i "col·laborar". Melià ha dit als passadissos del Parlament que Font està prenent "un període de reflexió" i que, quan el finalitzi, "prendrà les seves decisions".

Font continua treballant al seu bar restaurant d'Inca, però s'ha de deciidir aviat o l'arròs se li estovarà.

Jaume Font sospesa presentar-se en solitari amb la seva Lliga Regionalista a les pròximes eleccions autonòmiques i locals. Per la seva banda, UM crida a "sumar i no restar, per tal de construir un espai de centre amb personalitat pròpia que pugui servir de contrapès a PP i PSOE". L'entorn de Jaume Font assegurà ahir que "no hi ha res decidit i que la línia que prenguem es farà pública la setmana que ve", però admeté que sospesen "la possibilitat de no anar amb UM". Ahir fou jornada de reflexió per tots dos costats. No hi hagueren ni contactes telefònics. El president d'UM, Josep Melià, es limità a afirmar que "creim que anar en coalició seria bo per a tothom. És l'única possibilitat d'impedir majories absolutes que serien perjudicials per al futur de Mallorca i de les Balears".

Miquel Àngel Flaquer, ahir dematí, al jutjat. Foto: T. Ayuga.

Miquel Angel Flaquer negà ahir davant la jutgessa Carme Abrines que tingués relació amb l'obertura d'un compte bancari a Banif al qual s'haurien transferit 1,2 milions d'euros d'Inestur. L'exconseller insular i expresident d'UM està imputat en una peça separada del cas Voltor que investiga aquests fets, juntament amb l'exconseller de Turisme Francesc Buils i l'excap d'àrea econòmica d'Inestur, Àlvaro Llompart. Assenyalà que "no és cert que es posàs d'acord amb Buils ni amb Llompart per lucrar-se, ni en aquest cas ni durant els deu anys de política activa". I insistí que desconeixia si el compte bancari "es podia obrir o no" o que "hi hagués una norma que ho prohibís". Afegí que ell no era a la Conselleria de Turisme, ni tampoc "tenia tracte amb Inestur", ni disposició dels seus fons.

El Consell Nacional ha aprovat la candidatura de Josep Melià al Parlament de les Illes Balears. Foto: J. Morey.

El consell nacional d'Unió Mallorquina va escollir ahir el president del partit, Josep Melià, com a candidat al Parlament. No era cap sorpresa però, amb la sortida de Jaume Font del PP, tot moviment dins UM causa expectativa. Després de la tria, en un breu discurs, Melià va fer una crida a la confiança i va dir que UM està oberta a sumar sense perdre l'essència. "És obvi que allò que volem és sumar, incorporar gent nova, ser generosos i mirar el futur. Però aquesta suma i aquesta voluntat de majoria sempre la farem des de la nostra convicció", va dir el president i candidat.

La Comissió d'Ordenació Territorial del Parlament ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei presentada per UM (Grup Mixt) que insta al Govern a crear una Comissió per estudiar els usos possibles de l'edifici de l'antic hospital de Son Dureta. Així, la iniciativa d'UM assenyala que en aquesta Comissió hauran de tenir representació tots els grups polítics del Parlament, mentre que, d'altra banda, s'ha aprovat per unanimitat incloure una esmena del PP en la que es demana que l'Ajuntament de Palma també participi en aquest òrgan.

Josep Melià ha assegurat no posar condicions a un pacte amb Jaume Font. Foto: P. Bota.

El president d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, ha assegurat avui que el seu partit no posa "condicions" a un possible acord amb l'exdiputat del PP Jaume Font i el seu partit Lliga Regionalista Balear, ni tan sols en relació amb el manteniment del nom i les sigles d'UM en la formació que es creàs. Melià ha manifestat, en declaracions realitzades als passadissos del Parlament, que UM no anteposa "ni condicions, ni personalismes" davant d'un eventual pacte amb Font, que dimecres passat va renunciar a la seva militància en el PP i els seus càrrecs públics i divendres va registrar un nou partit polític en la Delegació del Govern.

Catalina Soler diu que la marxa de Font suposa 'restar' per al PP

Jaume Font s'ha incorporat, de moment a la cuina del bar S'Espanyol, que regenta a Inca. Foto: P.Prieto

L'endemà que Jaume Font deixà el PP, un nou partit polític fou registrat oficialment davant la Delegació del Govern per un home de la seva confiança. El partit de Font, la Lliga Regionalista Balear, podria confluir amb Unió Mallorquina, que espera que l'exdirigent popular materialitzi el seu projecte per cercar acords amb ell a través d'una coalició que també inclouria independents i formacions locals de centredreta i amb sensibilitat regionalista. El registre de la novella formació el portà a terme un home molt proper a Font, Martí Ballester, segons avançà El País en l'edició digital. Un dia abans, altres fonts varen veure sortir Font d'una notaria. La fundació del nou partit era duita en secret per Font i era esperada per UM. "Allò més normal és que ens entenguem", asseguraren ahir des d'UM, on impera la cautela. La cúpula esperarà primer que Font concreti el seu projecte d'acord amb els suports de què disposi. La setmana que ve serà clau. Segons algunes fonts, el pobler tindria suport econòmic d'empresaris i l'empenta d'històrics del PP vinculats amb el corrent regionalista.

Serra i Soler han presentat les esmenes que presentarà el PP. Foto: S. Amengual.

El PP ha considerat que la Llei de la Bona Administració i del Bon Govern no contribuirà a lluitar contra la corrupció a les Balears i ha exigit que aquesta nova normativa no suposi major despesa pública per a la comunitat. Per aquesta raó, dels 55 articles amb els quals compta la normativa, els 'populars' han presentat una esmena a la totalitat «per coherència», així com altres 55 esmenes, de les quals «més de la meitat són de supressió». Els parlamentaris del PP Antoni Serra i Catalina Soler han considerat que aquesta nova llei «de bon govern, només té el nom» i han lamentat que la major part dels articles ja estiguin recollits en «altres lleis que funcionen bé».

Antoni Caldentey, Sebastià Vidal i Joan Bauzà, en una imatge d'arxiu.

El comitè d'UM de ses Salines i de la Colònia de Sant Jordi s'ha desvinculat de la trama de factures inflades que investiga la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil. Ahir aquest diari publicava que la investigació del cas Trui ha revelat una ramificació a ses Salines durant la celebració de la Fira de Maig que podria afectar l'exbatle Antoni Caldentey (UM), el regidor de Medi Ambient, Joan Salvà (UM), i l'exdelegat de la Colònia Joan Bauzà (SU).
A través d'un comunicat, el comitè va defensar els seus i digué que "estam segurs de la innocència dels nostres membres". És per aquest motiu que el comitè "està disposat a col·laborar amb la Fiscalia i amb la Guàrdia Civil per aclarir aquests fets, però no accepta, sota cap concepte, que mitjançant mentides es dubti dels seus membres, fins i tot de manera privada, atacant-ne directament les famílies, atacant empreses del municipi que lluiten diàriament per sortir de la crisi". Unió Mallorquina de ses Salines ha volgut defensar "públicament la transparència i l'honestedat de qualsevol persona o empresa del municipi". En un informe, la Guàrdia Civil detalla que la majoria de factures de Trui espectacles "es desglossen per conveniència en quantitats inferiors a 12.000 euros per evitar un concurs públic d'atorgament dels serveis".

El Govern de Cort ha vist aprovada la iniciativa del PP i UM per no celebrar inauguracions. Foto: S. Amengual.

Els insults, les acusacions entre partits i, sobretot, la corrupció tornaren a aflorar ahir en el ple municipal de Cort, en un debat encès en el qual es començava a respirar l'aire de precampanya electoral. "El millor codi ètic és haver fet fora UM del pacte de govern". Així de clar es va expressar el portaveu del Bloc, Eberhard Grosske, després que el PP atacàs l'equip de govern per haver-se negat a donar suport a una proposició seva que prohibia al Pacte malgastar doblers en inauguracions quatre mesos abans de les eleccions. La proposta dels populars s'aprovà amb el suport d'UM i es justificava per la situació de crisi que es viu i la necessitat que Cort aplicàs més mesures d'austeritat.

El responsable de seguretat i salut de la UTE que realitzà les obres de la carretera de Palma a Manacor, Carlos Calafat, va negar ahir davant la jutgessa instructora del cas Peatge que hagués destinat material de les obres per a fins propis. En canvi, reconegué que, un cop havia deixat de treballar a la UTE, hi va parlar per telèfon perquè li passassin el contacte d'una persona que li pogués enviar una camionada d'aigua a la seva finca de Valldemossa.

Els periodistes de TV (M) i Ona Mallorca estan molt preocupats. Foto: T.Ayuga

Unió Mallorquina tirà ahir de patriotisme per defensar la continuïtat de Ràdio i Televisió de Mallorca. Miquel Munar, portaveu adjunt del partit, assegurà que "un nacionalista amb vocació de fer país té com a paradigma una radiotelevisió pública". Encara digué més: "Hem de defensar RTV Mallorca, perquè els nacionalistes espanyols ja estan contents amb Televisió Espanyola". A més a més, Munar destacà l'alta qualitat de l'emissora. "Els que tenim sentiment de país, tenim orgull. I ens els darrers anys, la cadena ha guanyat moltíssim en qualitat". Munar feia pública, d'aquesta manera, la posició oficial d'UM. De fet, tant Munar com Antoni Pascual (representant al Consell), negociaren ahir amb el Pacte les condicions per prorrogar el pressupost de l'ens públic fins al maig. "No ho garantim per més temps per cortesia cap al nou Govern que es formarà en les properes eleccions".

Melià i Monjo presidiren el consell nacional d'UM d'ahir. Foto: Teresa ayuga

L'executiva d'UM decidí ahir suspendre de militància Guillem Riera i Simó Galmés, tots dos imputats amb mesures cautelars a l'operació Claveguera. La decisió encara no és efectiva, perquè els membres d'UM no pogueren localitzar els afiliats per comunicar-los la notícia. L'executiva decidí no oficialitzar la suspensió fins que els ho puguin transmetre personalment, atenent motius de cortesia interna. Tots dos membres d'UM estan imputats en el marc de l'operació Claveguera. A més a més, el jutge ha decretat la mesura cautelar de retirar-los el passaport, a fi que no puguin sortir de l'Estat. Precisament la imposició de mesures cautelars és el que obliga UM a actuar, ja que el seu codi de bones pràctiques ho considera motiu de suspensió de militància.

Catalina Julve ha sortit de la vista sense mesures cautelars. Foto: S. Amengual.

El jutge instructor de l'operació Claveguera, Enrique Morell, no va prendre ahir cap mesura cautelar contra Catalina Julve. L'exconsellera insular de Medi Ambient i vicepresidenta d'UM declarà durant dues hores i mitja com a imputada per un presumpte delicte de malversació. Julve insistí en la seva innocència i afirmà que no estava assabentada que les empreses adjudicatàries del contracte de recollida selectiva de residus emetessin factures per tasques no realitzades al Consell (1,6 milions d'euros facturats de més). Aquesta afirmació, si es comprova, desmuntaria el suposat delicte de malversació, ja que aquest només és factible en cas que l'autoritat o funcionari públic sostregui doblers públics amb ànim de lucre o consenti que un tercer ho faci.

Francesc Antich diu que pactaria amb UM si hi ha un programa "compatible"

El president del Govern, Francesc Antich, ha subratllat que, en funció dels resultats de les pròximes eleccions autonòmiques, només pactaria amb UM si hi ha un programa "compatible" amb el del PSIB i si es produeix un treball "a nivell intern" en la formació presidida per Josep Melià. Després de visitar el centre socioeducativo Es Pinaret de Palma, Antich ha remarcat que únicament amb aquests condicionants "hi podria haver possibilitat d'arribar a un acord amb UM", si bé ha apuntat que es parlarà de pactes una vegada s'hagin celebrat els comicis el maig d'aquest any.

Jaume Perelló, en el despatx de la batlia de Muro, en una imatge d'arxiu.

La Fiscalia sol·licita quatre anys de presó i una multa de mil euros per a l'exbatle de Muro Jaume Perelló (UM), qui s'asseurà a partir d'aquest dilluns i durant tota la setmana al banc dels acusats per ser jutjat per un presumpte electoral per haver engreixat el cens electoral del municipi entre febrer i maig de 1999 amb l'objectiu de captar vots en les eleccions que van tenir lloc el juny d'aquell any. D'aquesta manera, l'acusat haurà de comparèixer davant del tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial en el marc d'aquest judici, en el qual seran interrogats un total de 28 testimonis proposats per l'acusació pública. Per la seva part, l'acusació particular, en representació de l'Ajuntament de Muro, reclama tres anys de presó per a l'exprimer edil d'UM.

Pep Melià, durant una intervenció en el darrer debat de politica general al Parlament. Foto: T.Ayuga

Unió Mallorquina ha registrat una iniciativa al Parlament en la qual demana que es transfereixin a les Illes Balears noves competències de l'Estat, com la de litoral, abans del mes de maig, o les de justícia, policia autonòmica, polítiques actives d'ocupació o gestió de la immigració. La proposta, a més de reclamar més autogovern, també constata el "magre balanç" pel que fa a transferències estatals que s'haurà produït durant aquesta legislatura.
La moció d'UM, que es votarà en el primer ple d'aquest període de sessions, previst per a dia 1 de febrer, és conseqüència del debat que es produí a final d'any. En aquell ple, el president del partit, Pep Melià, criticà la "involució" que s'està registrant a l'Estat autonòmic i denuncià que ni el nou Estatut, ni l'existència d'un "govern amic" a Madrid -així l'ha anomenat en repetides ocasions el president Antich, perquè és socialista com ell- ni "l'Espanya plural" de José Luis Rodríguez Zapatero no han servit perquè arribassin noves transferències a l'Arxipèlag. Si en aquell debat el Bloc qualificà de magre el balanç pel que fa a traspassos competencials, ara UM li agafa el guant i, en el primer punt de la moció que ha presentat, constata precisament aquest "magre balanç".

Miquel Ramis, durant la compareixença d'ahir a la seu del partit. Foto: Teresa Ayuga

No només és el president Antich l'únic que no descarta pactes postelectorals amb Unió Mallorquina. Ahir, amb menys concreció que el socialista, el número dos del PP, Miquel Ramis, va deixar la porta oberta a un possible pacte amb UM després de les eleccions de maig, sempre que el seu partit no obtingui la majoria absoluta que alguns sondejos li pronostiquen, i això, malgrat el darrer cas de suposada corrupció que afecta membres d'aquesta formació, la coneguda com a operació Claveguera. Això sí, tot i no tancar-li aquesta porta, el secretari general dels populars va voler deixar clar que ells són els únics que poden garantir que aplicaran el seu programa polític sense "matisos" de ningú. "I ningú més no ho pot dir", recalcà Ramis, qui insistí que la seva formació aspira a una "majoria suficient" per poder aplicar el seu programa sense haver d'estar condicionada per "partits minoritaris". Després aclarí que quan parlava de partits minoritaris no es referia a UM sinó a Esquerra Republicana, Els Verds o Esquerra Unida, que ara "mantenen presoner Antich".
Ramis avançà que les polítiques econòmiques que aplicarà el PP si governa seran "dures" i assenyalà, a grans trets, que passaran per "aprimar" l'Administració, reduir assessors, despeses i "vehicles oficials".

Munar a la seu d'UM, avui horabaixa. Foto: J.T.

El jutge Enrique Morell imputà ahir Catalina Julve en l'operació Claveguera per un presumpte delicte de malversació. El magistrat prengué la decisió a petició dels fiscals, que ho consideren una conseqüència lògica després d'escoltar declaracions d'altres imputats que apuntaven cap als seus "superiors", sense precisar. El jutge havia previst la citació de l'exconsellera insular de Medi Ambient i actual portaveu d'UM per a divendres, però finalment l'ajornà a dilluns. Segons la Fiscalia, Julve era la màxima responsable del departament quan a mitjans del 2006 s'introduïren i aplicaren canvis en el sistema de facturació de la recollida selectiva de residus.

Tortella, ahir, després de declarar al jutjats i acompanyada pel seu misser Gregorio Sanjosé. Foto: T.Ayuga

La gerent i presidenta en funcions d'Emaya, Malena Tortella, afirmà ahir davant el jutge Juan Ignacio Lope Sola que "no s'ha dedicat a col·locar" o a aconseguir feina per a persones d'Unió Mallorquina. Fou interrogada amb relació a la xarxa de col·laboradors d'UM creada per a les eleccions municipals de 2007 i, en concret, sobre els contractes a col·laboradors del partit en empreses subvencionades pel Consell, com Video U i Ambitt Digital, investigades en la causa. Aquests cobraven, però no anaven a treballar, sinó que dedicaven el temps a fer tasques de caire electoral per UM. Tortella reconeguè que pertany al partit nacionalista i que el 2007 "anava de reserva en les llistes de Palma". Apuntà que l'exregidor Miquel Nadal era el president del comitè i que és probable que es trobàs en algun dels actes de partit amb Maria de Lluc, una de les persones contractades. Afirmà que és possible que "Nadal em digués que la rebés". I afegí que la jove li demanà feina i que ella li digué que no n'hi havia. "Davant la seva insistència, com a norma de cortesia, per ser més humana, li vaig dir que si m'assabentava d'alguna cosa li ho faria saber". Afegí que "de visites d'aquest tipus, en tenia moltíssimes".

Catalina Julve, en una imatge d'arxiu.

L'exconsellera insular de Medi Ambient i actual vicepresidenta d'UM, Cati Julve, es desvinculà ahir de la trama investigada i assegurà que ella era la "primera sorpresa" per la investigació judicial oberta al departament que gestionà des de l'any 2006 fins fa un any. L'exresponsable insular assenyalà que és la primera interessada que es conegui tota la veritat i advertí que desconeixia què havia succeït, perquè a ella no li han demanat res. De fet, ni Julve ni cap altre polític no ha estat detingut o imputat en l'operació Claveguera, que investiga una suposada sobrefacturació de les empreses que gestionaven la recollida selectiva de residus des de 2005. La dirigent d'UMremarcà que no tenia "res a veure" amb la trama investigada i que sempre signà els pagaments a les empreses després de tenir el vistiplau dels tècnics del Consell i sense saber si les factures estaven inflades o no. "Jo firmava, però no tenia cap responsabilitat d'esbrinar si hi havia alguna il·legalitat darrere, ja que per sota tenia 300 funcionaris".

L'exconseller d'Esports, a la seva arribada als jutjats. Foto: M. À. Cañellas.

L'exconseller d'Esports i Joventut Mateu Cañellas reconegué ahir davant el jutge Lope Sola haver recomanat algunes persones per a les funcions que necessitava al Consell, al Govern o a UM, però que mai no ho féu perquè les contractassin a les empreses Vídeo U o Àmbit Digital, "ja que en desconeixia l'existència". El polític afegí en un discurs confús que ell "seleccionava gent" amb un "perfil que coincidís amb les seves necessitats", però que "qui se n'encarregava i en decidia la contractació era Eugènia Cañellas", la secretària insular tècnica de Vicepresidència. Cañellas arribà amb ànim als jutjats, però, un cop al despatx del jutge, s'embullà i la seva declaració, "buida" -segons alguns missers-, crispà els nervis del magistrat.

Recreació virtual del resultat de l'actuació sobre el Lluis Sitjar.

L'A'associació de copropietaris del Lluís Sitjar va presentar ahir un projecte d'aprofitament de l'espai que actualment ocupa el degradat estadi palmesà. La possible solució implicaria dividir els terrenys en tres zones: una d'esportiva, una d'esportivocultural i una altra de comercial. El president de l'associació de copropietaris, Joan Aguiló, va destacar que l'estudi, realitzat per l'empresa Prefhorma, parteix de dos grans supòsits que en determinen el resultat final. En primer lloc, el respecte per la normativa urbanística vigent; en segon, per la integració de les noves instal·lacions a la fesomia del Fortí. La intervenció dels veïns és un altre aspecte que s'ha tingut en compte. L'associació de veïns del Fortí va participar en la confecció del projecte aportant-hi les seves propostes. Així, es preveu l'ampliació de l'àmbit de la plaça Barcelona, que es dotaria d'equipaments socioesportius i se'n dinamitzaria l'entorn. L'actuació projectada parteix de la construcció d'un nou vial que dividiria els terrenys en les tres àrees esmentades. Aquest partiria del carrer Andreu Torrens i sortiria a l'avinguda de Sant Ferran, de manera que ajudaria a descongestionar el trànsit.

Després que ahir tots els partits en l'Ajuntament escenificassin un acord total per sol·licitar un préstec de 30 milions d'euros que permeti continuar i finalitzar les obres del Palau de Congressos, el president de la Junta Local d'UM, Marc González, ha afirmat avui que en cap cas la seva formació no garanteix el seu suport a l'acord polític assolit.

González, amb el president dels veïns del Fortí, Salvador Maimó(esq), i Biel Serra. Foto: S.A.

UM va advertir ahir el PP que el català no serà cap moneda de canvi per a futurs acords i que els pactes que el seu partit pugui establir amb altres formacions sempre estaran condicionats per la llengua.
El president d'UM a Palma, Marc González, rebutjà les intencions fetes públiques fa unes setmanes pel president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, sobre el fet d'eliminar el Decret de Mínims en cas que guanyi els pròxims comicis. González remarcà que és "irrenunciable" a les Illes oferir el 50% de l'ensenyament en català. Per això, lamentà que el PP tingui "diferents discursos" sobre aquesta qüestió. "Quan s'aclareixin entre ells, serà més fàcil fer-ne valoracions", va dir.

Unió Mallorquina, com a partit, no s'ha adherit a la Plataforma 31-D ni anirà a la manifestació que es durà a terme dijous 30 de desembre. Tanmateix, els seus joves sí que hi seran. Ara bé, aquesta és una decisió que Joventut Nacionalista de Mallorca pren, segons Josep Melià, en virtut de la seva "autonomia" com a entitat dins UM. La branca jove, per tant, compartirà capçalera de manifestació amb el PSM, Esquerra, Entesa, STEI-i i Maulets, entre d'altres.

Unió Mallorquina no pactarà, després de les properes eleccions, ni amb "extremistes" de l'esquerra ni de la dreta, perquè són "incompatibles" amb ells. Així ho assegurà ahir el president de la formació, Pep Melià, davant les prop de mil persones que assistiren al sopar de Nadal del partit a Algaida. "No podem governar des de plantejaments que diuen no a tot ni des de posicions que van en contra de la nostra llengua i de la personalitat col·lectiva dels mallorquins", afirmà amb una clara referència al Bloc i al sector que ara controla el PP.

Unió Mallorquina torna a tenir vicepresidents. Cati Julve i Miquel Munar, fins ara portaveu i portaveu adjunt del partit, passen a ser vicepresidenta primera i vicepresident segon de la formació. La decisió es va prendre en la reunió de la direcció que es va fer aquest dimecres al vespre i s'actuà a proposta del president del partit, Pep Melià, que pretén d'aquesta manera reforçar l'estructura interna de la formació, sobretot amb vista a les properes eleccions de maig de 2011.

Josep Melià ha felicitat el Nadal rodejat dels seus. Foto: P. Bota.

Unió Mallorquina ha manifestat que aspira a ser un "referent polític de primer nivell" a les Balears el 2011 dins del marc de "canvi de paradigma" que la formació regionalista va iniciar durant aquest any. Així ho ha considerat el president d'UM, Josep Melià, en el seu discurs durant la Copa de Nadal amb els mitjans de comunicació on ha estat acompanyat del secretari general del partit, Joan Monjo, i tots els membres del Comitè Executiu de la formació. Com a part de l'oposició al Govern, els d'UM han assumit aquest rol amb "responsabilitat" i "amb la il·lusió que toca", malgrat estar ocupant "una posició diferent", a la que anteriorment havien sustentat.

Antich, ahir, durant la seva intervenció en el torn de control del Govern. Foto: T.Ayuga

La proximitat de les eleccions i la necessitat dels grups de marcar perfil propi permeten visualitzar situacions poc habituals, com és la que ahir es va viure al Parlament. El Bloc deixà tot sol el PSIB i uní els seus vots als del PP i als d'UM per criticar els efectes del nou sistema de finançament autonòmic sobre les Illes Balears. Els socialistes foren els únics que votaren en contra de tots els punts d'una moció que havien presentat els populars.
Amb l'únic rebuig dels socialistes, la Cambra autonòmica "constata" que el nou model no aconsegueix que les Balears se situïn en la mitjana de finançament per càpita, en contra del que preveia el mateix sistema. Però també constata que els recursos que arriben són "insuficients", perquè "no tan sols no cobreixen les necessitats de finançament de les competències assumides, sinó que, a més, no permeten reduir una part de l'endeutament de la Comunitat". El Bloc donà suport a aquests punts després que els conservadors accedissin a retirar-ne les referències crítiques en contra del Govern balear i del president Antich. El portaveu, Biel Barceló, fou crític amb populars i socialistes. Els seus també donaren el vot a favor de demanar a l'Executiu que negociï perquè els recursos que arriben pel nou sistema cobreixin les despeses en educació, sanitat i serveis socials, com també de la resta de competències assumides.

El Bloc i UM veuen amb preocupació l'anunci formulat aquest dimarts pel Ministeri de Foment relatiu a la privatització del control aeri de l'aeroport d'Eivissa.

El president del nou partit, Miquel Àngel Llinàs, segon per l'esquerra. Foto: J. Socies.

La nova formació dels exmilitants d'Unió Mallorquina de Campos ja s'ha fet oficial. +Acció és el nom elegit perl partit d'arrel campanera que pretén lligar caps arreu de l'Illa. Les sigles són A+A o el que és el mateix Acció + Acción. La formació, amb seu a Campos, té com a president Miquel Àngel Llinàs Valls, l'exlíder d'UM d'aquest municipi. El partit, que té com a cap més visible l'exbatle de Campos per UM i actual tinent de batle, Guillem Ginard, té el nom oficialitzat d'ençà de dia tres de desembre passat. En el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, l'àmbit territorial de la nova formació li dóna una envergadura autonòmica de les Illes Balears. A més, s'hi assenyala que +A podrà emprar la seva denominació oficial Acció + Acción, seguida de la preposició "per" i el nom del lloc geogràfic al qual vulgui referir-se; per exemple, Acció per Mallorca, Acció per la Ràpita, etc. El partit polític també podrà emprar els articles el, la, els, les o pels i pel i el nom del sect

Antoni Pastor amb Antonio Diéguez i Josep Melià s'han mostrat el seu acord amb el Govern central. Foto: M. Mestre.

El president Francesc Antich demana aquesta setmana al Govern central que es creï un estatut especial per als aeroports de les Balears. Aquest text impediria que Son Sant Joan i la resta d'infraestructures poguessin ser sotmeses al règim de semiprivatització que Moncloa ja ha aprovat per a Barajas i el Prat.
Tant el president Antich com la consellera de Turisme, Joana Barceló, confirmaren ahir que aquesta mateixa setmana sortirà cap al Ministeri de Foment la petició formal perquè les Balears quedin fora de la semiprivatització d'AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria).

Socias i Antich carreguen contra els controladors aeris

El delegat critica el PP pel català i Bauzá l'envesteix

Unió Mallorquina torna a aferrar-se al tren del nacionalisme mallorquí. Els seus joves, anomenats Jovent Nacionalista de Mallorca (JNM), acaben d'adherir-se a la Plataforma 31 de desembre. Aquesta és l'entitat encarregada d'organitzar els actes reivindicatius de la Diada de Mallorca, que històricament té lloc el darrer dia de l'any però que organitza la seva habitual marxa indendependentista el 30 de desembre.

Josep Lliteres ha optat per desvincular-se dels papers de Vídeo U. Foto: P. Bota.

Josep Lliteres, exdirector de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca, declarà ahir davant el jutge per la peça separada del cas Maquillatge que investiga si una vintena de persones treballaren per la formació nacionalista contractats de manera irregular per societats audiovisuals afins a UM. Assegurà que li han falsificat la firma en quatre factures. Una d'elles correspon a conferències per a immigrants pronunciades per Jorge Mandado, exdirector de la Casa Argentina Balear i exgerent de la Fundació Illesport, segons esmentà Lliteres. Les altres factures corresponen a diverses despeses, entre les quals n'hi ha una d'un restaurant. "Estic molt enfadat", digué el dirigent d'Unió Mallorquina, defensat per l'advocat Mateu Sedano, després de repasar les factures amb la seva suposada firma. "No sé res dels contractes de Vídeo U i Àmbit Digital (les empreses relacionades amb UM)", afegí. "No hi ha cap dobler del Consell de Mallorca que vagi a UM", assegurà de forma taxativa.

Monjo nega que instàs Arrom a amagar que havia treballat per a UM

El secretari general d'UM, Joan Monjo, ha negat de forma rotunda que instàs Joan Arrom, exafiliat de la formació regionalista, a dir "sota cap concepte" que havia treballat per a UM. Pressions que hauria rebut Arrom quan va ser citat a declarar com imputat en el cas Maquillatge. Així ho ha manifestat Monjo a les portes del Parlament en resposta a la premsa al ser preguntat per les declaracions efectuades aquest dilluns per Arrom davant del jutge, a qui va assegurar que Monjo i l'excap de Gabinet del Parlament, Maties Barón, el van pressionar perquè evitàs esmentar que va treballar per a UM.

"Em van dir que sota cap concepte no digués que havia treballat per a UM, que m'astingués de declarar a la policia i que ells em dirien el que havia de dir", va declarar ahir Joan Arrom, imputat en la causa que investiga el pagament de nòmines per part de societats audiovisuals vinculades a la formació nacionalista a persones que, en realitat, treballaven per al partit en una peça separada del cas Maquillatge.

Calvo abraça Donate, que va acudir només al ple per poder aprovar el projecte del parc de les Vies.

La proposició presentada ahir pel PP en el ple de Cort relativa al projecte de pressupost de 2011 es convertí en un festival de retrets entre els partits polítics. Com era d'esperar, la corrupció tornà a estar a l'ordre del dia de la Sala. El PP encengué el debat quan va acusar la batlessa, Aina Calvo, de ser una "okupa antisistema", perquè governa una ciutat que mai no va votar aquest canvi. Les digressions polítiques no van acabar aquí. El portaveu del grup majoritari de l'oposició va atacar el pacte i digué que governa la institució gràcies a la suposada trama que implica UM -antics socis de govern del Bloc i PSOE- en la compra de vots per finançar la passada campanya electoral de Palma. "Vostè és aquí per UM, que va comprar vots", va remarcar Martínez. Les seves afirmacions oblidaven que a la cadira de Cort es manté encara una imputada popular, Marina Sans, implicada en una presumpta trama de malversació a la funerària. En tot cas, el comentari del portaveu popular va desencadenar la indignació del regidor d'UM Llorenc Palmer, qui va exigir-li que "mesuri un poc més les paraules i usi arguments més intel·ligents" a l'hora de defensar-se. També va recordar-li que ja no hi ha cap membre d'UM en el ple "acusat de res" i va demanar-li que s'ocupàs de liderar el seu grup.

El PP traça l'esquema
i la llengua no serà,
ha dit Bauzá a Melià,
si és que pacten, cap problema.
Treure vots amb aquest tema
és ser talment un corcó;
i de la conversació
d'amagat ens cal saber
per a UM què pot ser
un problema, i què no.

Bauzá, Ramis i Melià, divendres, quan foren sorpresos en el moment de la trobada secreta. Foto: J. Morey

El president del Govern, Francesc Antich, assenyalà ahir que "no tem" que la reunió de divendres entre els presidents d'UM i el PP, Josep Melià i José Ramón Bauzá, respectivament, pugui dificultar un possible futur acord postelectoral amb el PSIB. Alhora va demanar al PP "seriositat" en les crítiques cap al Govern per haver pactat amb UM. "No tenc por de res en aquest sentit, les diferents forces polítiques han de poder parlar", assegurà Antich, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern extraordinari, i va atribuir la trobada a "la dinàmica normal dels partits".

Joana Barceló, defensà que aquesta legislatura suposarà un abans i un després en la gestió pública. Foto: Joan Torres

La portaveu del Govern, Joana Barceló, afirmà ahir que, si es demostràs una suposada compra de vots d'UM en les eleccions de 2007, que ara s'investiga judicialment en una peça separada del cas Maquillatge, això no restaria legitimitat a l'Executiu balear, que es formà gràcies al suport d'UM. La consellera apuntà que, si es confirmàs una suposada compra de sufragis, seria "rebutjable", però recordà que això s'hauria produït mentre UM governava amb el PP. A més, advertí que, si es qüestiona la legitimitat del Govern Antich, "com estaria de deslegitimitat" el de Matas, després de tots els suposats casos de corrupció que s'han conegut. Les paraules de la portaveu, pronunciades després del Consell de Govern i a preguntes dels periodistes, provocaren la reacció immediata del PP. El seu secretari general, Miquel Ramis, respongué que al maig de 2007, en plena campanya electoral, "ningú no governava amb ningú, i en tot cas qui es beneficià d'aquests vots fou el senyor Antich". També recordà que el Govern aprovà els pressuposts gràcies al vot de Tomeu Vicens "quan ja estava imputat" i que tots els consellers d'UM al Govern Antich estan imputats.

La portaveu Joana Barceló, en una compareixença recent. Foto: J. Torres.

El Govern ha remarcat que no se sent "en absolut" deslegitimat malgrat haver format govern amb UM, partit del qual s'investiga una presumpta compra de vots, i ha considerat que la decisió de formar el Pacte amb UM, així com la posterior d'expulsar-los, varen ser les "correctes". Així s'ha expressat la portaveu de l'Executiu balear, Joana Barceló després de donar compte dels acords aprovats pel Consell de Govern. El portaveu del PP, Miquel Ramis, ha subratllat que el president de l'Executiu balear, Francesc Antich, és l'únic que ha governat amb UM després de la "compra de vots, si es demostra que és veritat".

El jutge imputa Cañellas i Cerdó per la contractació d'afiliats d'UM

Els jutjats de Palma van acollit ahir les declaracions de més imputats en el cas Maquillatge. Foto: Amengual.

Un militant de "tota la vida" d'Unió Mallorquina (UM), Antonio Baró, amb més de vint anys d'afiliació, apuntà ahir directament cap a l'expresident de la formació nacionalista Miquel Àngel Flaquer i l'exconseller de Turisme Miquel Nadal com els dirigents que el col·locaren en empreses audiovisuals suposadament afins a UM i per a les quals no va fer cap classe de feina. Baró, defensat pel misser Jaime Campaner, declarà en qualitat d'imputat en la peça separada del cas Maquillatge, en el qual s'investiga si UM posà en nòmina diverses persones de Vídeo U, Ambitt Digital i CLIMA, entre altres societats audiovisuals relacionades amb el partit, encara que en realitat treballaven per captar vots.
Explicà que, tot i treballar per a CLIMA, després d'una gestió feta per Flaquer, "passava tots els matins al Consell de Mallorca" i que no es plantejà mai que la seva feina no tingués res a veure amb el Consorci d'Informàtica.

El conseller d'Economia, present en el Ple d'avui. Foto: Amengual.

Les reprovacions als consellers del Govern, una censura política sense efectes prevista per a situacions excepcionals, s'està convertint en habitual en un Parlament on l'Executiu d'esquerres no té majoria. PP i UM uniren ahir els vots per aprovar la sisena reprovació a un conseller, el d'Economia i Hisenda, Carles Manera, que ja n'acumula dues i que la setmana vinent podria rebre la tercera. El motiu: que no tramiti els pressuposts i, per tant, "oculti" les dades econòmiques reals de la Comunitat Autònoma. A més de reprovar el conseller pel seu "desinterès en el funcionament democràtic" de les institucions i "furtar" al Parlament el debat dels pressuposts, la iniciativa aprovada "lamenta i condemna" que el Govern no presenti el projecte i constata la seva "debilitat" per impulsar la pròrroga dels comptes provar abans d'aprovar uns pressuposts nous. La diputada del PP Mabel Cabrer assegurà que el Govern no presenta els pressuposts per "ocultar" les xifres reals de la Comunitat Autònoma que, segons ella, són de "fallida" econòmica o de "concurs de creditors" perquè té dificultats per pagar les farmàcies o l'escola concertada.

El PP demana la dimissió de Barceló i Nájera

Llorenç Palmer i Julio Martínez han sumat esforços en el ple d'hir contra el tramvia. Foto: S. Amengual.

PP i UM es posaren d'acord ahir per votar a favor de paralitzar el projecte de tramvia en el ple extrordinari de Cort convocat a petició dels dos grups de l'oposició.
La seva actitud va en contra del Pla director sectorial de transports, que fou dissenyat pel PP i inclou el tramvia. A més, es contradiu amb manifestacions anteriors d'UM -quan encara formaven part del pacte de govern-, quan defensaven el tramvia. Ahir, els dos partits de l'oposició al·legaren manca de consens a l'hora de justificar la paralització. El debat sobre la no-conveniència d'implantar aquest model fins que hi hagi consens arriba, precisament, quan el projecte de traçat es troba en període d'exposició pública, pendent d'estudiar i incorporar les al·legacions que es presentin. En tot cas, la decisió del Consistori contrària a les aspiracions de l'equip de govern en minoria, no tindrà conseqüències més enllà de la Sala, perquè el Govern ja va avançar ahir mateix que farà cas omís a la proposició del PP i UM a Cort. Així ho va fer el director general de Mobilitat, Antoni Verger. El portaveu del PP, Julio Martínez, va acusar l'equip de Govern de voler "imposar" aquest projecte a sis mesos de les eleccions municipals, la qual cosa "pot hipotecar futurs governs".

El regidor d'Hisenda, Andreu Alcover. Foto: Arxiu

L'equip de Govern de Cort no dóna per trencades encara les negociacions amb UM per intentar aprovar els pressupost municipals de 2011 i impedir que s'hagin de prorrogar. Per això, el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, va remarcar que aquesta mateixa setmana tindrà elaborat l'esborrany dels pressuposts, i va mostrar la seva disposició a negociar-los amb els grups de l'oposició i, en especial, amb UM després que aquesta formació anunciàs que dóna per trencades les negociacions amb l'equip de govern. Segons el president del Comitè Local d'UM, Marc González, la decisió ve presa perquè Alcover no els ha presentat un esborrany dels comptes públics. Sobre això, el regidor va recordar que fins al 31 de desembre hi ha "temps" per negociar. A pesar de reconèixer que no havia presentat el detall de les xifres, va indicar que UM coneixia les "línies estratègiques que passen per "congelar i no incrementar la plantilla" de treballadors de Cort.

Manera, parlant amb Pastor a la sessió en què l'oposició abortà la llei per pujar imposts al més rics. Foto: Jaume Morey

El PP, amb el suport d'UM, aprovarà avui al Parlament una proposició no de llei que reprova el conseller d'Economia, Carles Manera, per la pròrroga dels pressuposts de l'any que ve. En concret, el darrer punt de la proposició diu que el Parlament reprova el conseller d'Economia "pel seu desinterès en el funcionament democràtic de les nostres institucions furtant al Parlament el debat i la tramitació del projecte de llei de pressuposts".
En una primera versió de la proposició es reprovava tot el Govern i es lamentava "el silenci de la presidència d'aquest Parlament", però al document final aquestes dues referències han desaparegut. Fonts del PP diuen que els canvis s'han fet perquè la mesa de la cambra els havia dit que no podien reprovar tot l'executiu. De fet, però, cal tenir en compte que UM s'havia negat a votar aquest punt concret perquè no compartia la referència a la presidenta del Parlament, Aina Rado. La proposició no de llei també condemna que el Govern "defugi" la responsabilitat de debatre els comptes del 2011, afirma que és "un greu dèficit polític" i "constata la debilitat del Govern", que prorroga tot i que perjudica els interessos dels ciutadans.

UM ha proposat convertir l'hospital universitari de Son Dureta en una ciutat sociosanitària, després del trasllat del centre a les noves instal·lacions de Son Espases, amb l'objectiu de poder aprofitar el recinte per a malalts crònics, i tenir en un sol espai i amb un únic equip directiu el 100 per cent de tots els recursos sociosanitaris. Miquel Munar acompanyat en roda de premsa pel responsable de la sectorial de sanitat de la formació, Joan Àngel Coll, ha defensat la necessitat que el Govern demani l'Institut Nacional de la Seguretat Social que aquest recurs passi a ser de la comunitat.

Jaume Font s'ha vist lliure del cas de corrupció en el qual estava sent investigat.

El jutge instructor del cas Pla Territorial (PTM), Miquel Florit, acordà ahir el sobreseïment provisional total de la causa i l'arxivament de totes les actuacions. Això significa que els imputats en el cas queden lliures de càrrecs i que la investigació es tanca. Contra aquesta decisió es pot presentar recurs de reforma en tres dies, però tot indica que les parts estan d'acord amb la decisió del magistrat. La causa fa devers tres anys que és oberta. Cal destacar que el jutge "no procedeix al sobreseïment lliure" que alguna de les parts imputades va sol·licitar, "atès que no es pot descartar definitivament la comissió dels fets i delictes denunciats". Florit dictà una interlocutòria en què considera tancat el cas PTM, ja que els fiscals han sol·licitat el sobreseïment provisional de les actuacions i perquè no existeixen altres acusacions personades. El magistrat recorda que, "regint-se el procés penal pel principi acusatori, és necessària l'existència d'acusació perquè el procediment pugui continuar endavant".

José Ramón Bauzá ha explicat les intencions del PP envers aquest cas. Foto: P. Bota.

El president del Partit Popular balear, José Ramón Bauzá, l'emprengué ahir contra els jutges, els fiscals i la Policia que han perseguit el seu partit pels casos de corrupció; en concret, pel cas Pla Territorial de Mallorca. Amenaçà que cercarien "responsabilitats", o sigui, que estudiaran com emprendre accions legals, si es confirma l'arxivament de la causa del Pla Territorial. Bauzá digué que s'havia perjudicat la imatge del partit i que s'havia allargat el procés de manera injustificada. "Som en un estat de dret on, a més dels ciutadans, també els jutges, els fiscals i la Policia estan sotmesos a l'imperi de la llei", declarà Bauzá. I tot seguit, afegí: "Per tant, el PP estudiarà les responsabilitats que corresponguin". Amb tot, no volgué aclarir quines podien ser aquestes "responsabilitats".

Vegeu l'auto de l'arxiu de la causa del Pla Territorial de Mallorca

La proposta de declaració de BIC té els informes tècnics favorables. Foto: E. Ballestero

La Comissió Insular d'Urbanisme va acordar ahir, amb els vots del PP, d'UM i del PSOE, a proposta del PP, deixar sobre la taula l'aprovació inicial del procediment de declaració de Bé d'Interès Cultural del nucli urbà de Pollença en la categoria de Conjunt Històric. Aquesta és la segona vegada que PP, PSOE i UM impedeixen la protecció del conjunt, prevista en el Pla Territorial de Mallorca. La proposta de declaració de Bé d'Interès Cultural havia estat modificada a petició de l'Ajuntament de Pollença, excloent-ne diversos edificis dels límits de l'àmbit de protecció en entendre que es tractava d'edificacions modernes, però el PP argumenta que els plànols no són "prou clars". En línies generals, "la proposta preveu la declaració de Conjunt Històric de la zona construïda fins al segle XIX", segons va explicar el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, que demana a l'Ajuntament de Pollença (governat per UM i PSOE després de l'expulsió del PSM de l'equip de govern fa ara un any) "que parli clar i digui que no vol la declaració de Bé d'Interès Cultural perquè va ser la tinent de batle, Francisca Ramon (PSOE), la que va presentar en el Consell la proposta alternativa i que és la que nosaltres hem adaptat, però continuen paralitzant la tramitació".

Font ha oferit una roda de premsa als mitjans en conèixer la decisió de la Fiscalia. Foto: M.À.C.

El diputat i conseller insular del PP, Jaume Font, amenaçà ahir d'abandonar el partit fins i tot abans de les properes eleccions si el seu president, José Ramón Bauzá, no rectifica la "deriva" ideològica imposada fins ara en qüestions com la de la llengua. De fet, Font defensà la vigència del Decret de mínims, que el seu president s'havia compromès a derogar. El de sa Pobla, que ahir s'autodescartà per anar a llistes, comparegué després que la Fiscalia Anticorrupció hagi demanat l'arxivament del cas Pla Territorial i, per tant, la seva desimputació. ont donà per segur que serà desimputat, perquè ja no hi ha ningú que l'acusi. A més, mostrà alegria per la decisió judicial, però aprofità per llançar diversos missatges a Bauzá, qui fa dos mesos el vetà com a candidat al Consell per estar imputat. El pobler assumí que la decisió del seu president no té marxa enrere i, "si Jaume Font no era bo per anar a les llistes fa una setmana, tampoc no serà bo avui". Per "dignitat", s'autoexclogué, per tant, per ser candidat d'aquest PP i anuncià que passava a "segona línia". Això no obstant, encara anà més enllà.

Munar es donà de baixa del PP a principis del mes de setembre.

L'ex-diputat del PP Miquel Munar ha estat nomenat nou portaveu adjunt d'UM, de manera que passa a formar part de la Secretaria de Comunicació d'aquest partit, al costat de la portaveu, Catalina Julve, i el cap de premsa, Joan Vives. El seu nomenament es produeix dies després que el passat 14 d'octubre Munar s'afiliés a UM, després de donar-se de baixa com militant del PP el passat 7 de setembre per no sentir-se «identificat» amb el projecte del president popular, José Ramón Bauzá. Després d'afiliar-se a UM, Munar va afirmar estar disposat a ocupar algun càrrec en aquesta formació política, si així li ho demanaven.

La comissió informativa d'ahir es va fer tot i que els grups no havien tingut ni un dia per estudiar els dotze documents tècnics. Foto: Jaume Morey

UM i l'equip de govern acostaren ahir les posicions sobre el projecte d'urbanització de Son Bordoy. Tot apunta que avui, al ple extraordinari previst per a l'horabaixa, s'aprovarà l'informe tècnic que dóna via lliure, amb algunes modificacions, a la tramitació del projecte de fer-hi 750 habitatges. Els grups municipals presentaren i discutiren les esmenes que es votaran en el ple d'avui a la comissió informativa que es va fer ahir al vespre. No havien tingut ni vint-i-quatre hores per analitzar els dotze documents tècnics, i encara manco per pactar les esmenes, de manera que no és estrany que només l'equip de govern votàs a favor de l'informe. Amb tot, el regidor d'UM Llorenç Palmer afirmà, en marxar, que estava segur que avui s'arribaria a un acord amb l'equip de govern.

L'expresidenta del Parlament, en la seva última visita als jutjats de Palma.

El fiscal en cap d'Anticorrupció, Antonio Salinas, ha comunicat als fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau que "detecta indicis sòlids de comissions de delictes" de l'anterior cúpula d'UM al Consell i decideix que continuï com a imputada en el cas Can Domenge. La incògnita finalment s'ha resolt i la jutgessa instructora del cas, María del Carmen González, ja coneix que la intenció del Ministeri Fiscal és dur a la barra l'expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar; l'exvicepresident Miquel Nadal i els exconsellers insulars Bartomeu Vicens i Miquel Àngel Flaquer. La Fiscalia, així mateix, demanarà el sobreseïment per a l'anterior portaveu insular del PP, Fernando Rubio, que la setmana passada recuperà aquest mateix càrrec després de la dimissió de Jaume Font.

UM creu que l'extensió a les Balears de les bonificacions de les taxes aèries de les Canàries "fa justícia" a la Comunitat balear, i considera que aquest assoliment es deu a Coalició Canària (CC) i al seu suport als pressuposts generals de l'Estat de 2011.

Josep Melià i Catalina Julve van ser els primers a negociar amb el Govern. Foto: M. À. Cañellas.

Les primeres reunions del Govern amb els partits de l'oposició per negociar els pressuposts de l'any que ve acabaren ahir, com era previsible, sense acord. De fet, les posicions de l'Executiu i de PP i UM són tan diferents que ningú no creu que es pugui tancar cap pacte abans de dia 30. Amb aquest escenari, doncs, tan sols queda una opció: prorrogar els pressuposts d'enguany. Tant el president d'UM, Josep Melià, com la diputada del PP Mabel Cabrer criticaren el Govern ahir al migdia, quan acabaren les converses. De fet, als populars, els consellers de Presidència, Albert Moragues; i Economia, Carles Manera, tan sols els presentaren les xifres, mentre que amb qui obriren negociacions va ser amb els uemites.

Melià passa per devora Munar abans d'iniciar-se la reunió.

Unió Mallorquina amplia l'executiva amb sis persones més, una de les quals és el nou fitxatge, l'exdiputat del PP Miquel Munar, que amb només una setmana de militància ja és a la direcció. Així es decidí ahir en el Consell Nacional d'UM, màxim òrgan entre congressos, al qual també ha entrat Munar. A banda de Munar, adscrit al comitè de Palma, també entren Pons Mesquida, Gabriel Vidal (Santanyí), Miquel Romaguera (Marratxí), Víctor Martí (Binissalem) i Rafel Gelabert (Muro). D'aquesta manera, l'executiva passa de 19 a 25 membres i, de passada, dóna representació a comités locals importants del partit que no tenien representant, algún dels quals s'havia mostrat crític amb la cúpula. El Consell Nacional d'UM també assumí un document d'estratègia política que aposta per un "mallorquinisme de la prosperitat", en positiu. El manifest alerta que s'ataquen els valors que singularitzen als mallorquins, "com la defensa del teixit econòmic, la cultura i la llengua pròpia, el seny com a tret definidor, i la iniciativa personal". I crida a la unitat. "Necessitam, més que mai, un projecte polític interclassista, obert, ampli, que vulgui sumar a fi i efecte de situar la defensa dels interessos dels mallorquins com la gran prioritat política".

Guillem Ginard, regidor del Grup Mixt.

Un any més, aprofitant una de les fires del poble, Guillem Ginard "i la seva gent" han editat un nou número del full informatiu Es Molí, on volen deixar ben clar que "seguim fent feina per Campos amb més força que mai".
En el paper els ex UM carreguen de valent contra el partit de Melià i Monjo, que "ha traït els campaners avantposant el mercadeig de càrrecs, sous i cadires a la realització de projectes a Campos" i s'assenyala que "UM ha fet perdre més de 10 milions d'euros al municipi de Campos i centenars de llocs de feina. Mentre UM no repari el mal que ha fet, qualsevol que defensi i representi aquestes sigles dins el nostre municipi encarnarà i representarà la traïció, l'engany i el perjudici premeditat al poble". Aquest full informatiu duu el mateix nom, Es Molí, que el que fins ara treia al carrer l'agrupació de la formació nacionalista a Campos i, de fet, segueixen amb el mateix número.Aquesta publicació és la que fa 30 i no és la primera de la nova formació que puguin formar els cinc regidors del grup mixt i els més de noranta afiliats a UM-Campos que abandonaren la formació acompanyant Guillem Ginard.

UM ha qualificat de «desesperada» la remodelació feta pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que, segons la seva opinió, és la prova «més evident» del seu «profund desgast» i, per tant, «posa de manifest la difícil situació per la qual travessa».

Diéguez: "és una setmana tràgica per al PP" i "gran per als espanyols"

Alguns membres del ple conversen animadament. Foto: J. Morey.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, es reuneix aquest matí amb el president d'UM a Ciutat, Marc González, i el regidor uemita Llorenç Palmer. Es troben per plantejar la negociació d'un pacte per tres aspectes clau en els mesos que queden de legislatura. Segons afirmà ahir el mateix González, la reunió -prevista per a les 08.30- serà breu però servirà per saber si els posicionaments entre l'equip de govern i els seus exsocis són prou propers per abordar una negociació. Si és així, avui mateix es fixarà un calendari per arribar a un acord. El pacte ofert per UM no és de govern, sinó que se centra en els pressuposts per al 2011, la compra d'un centenar d'autobusos per a l'EMT i el projecte de l'Executiu de fer 750 habitatges a Son Bordoy. El portaveu del PSIB i regidor de Mobilitat, José Hila, declarà ahir mateix que estan "contents que ara hi hagi aquesta mà estesa per part d'UM" i que esperen "arribar a alguna mena d'acord".

El PP recorda que va oferir un pacte el febrer i va ser rebutjat

El portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Julio Martínez, ha recordat avui que, igual com fa ara Unió Mallorquina (UM), el grup popular ja va oferir un pacte d'estabilitat al govern municipal el febrer, quan UM va ser expulsada de l'acord de governabilitat, que va ser rebutjat.

Antich respon des del seu escó a les acusacions del PP. Foto: P. Bota

El president del Govern, Francesc Antich, deixà entreveure que sense un acord previ amb el PP o amb UM, l'Executiu, que està en minoria, no durà el projecte de pressuposts al Parlament i optarà per prorrogar els existents. Els populars advertiren que ells no estan obligats a arribar a cap acord fora del Parlament i recalcaren que el Govern, en canvi, sí que està obligat per la Llei de finances a dur el projecte a la Cambra autonòmica. El portaveu conservador, Antoni Pastor, acusà el Govern d'aplicar una "minidictadura" per no dur els pressuposts a la Cambra i va retreure a Antich que actuï "d'esquena al Parlament".

El PP demana que s'eviti la "destralada" als veïns per les demolicions de la Platja de Palma

Miquel Munar (Llubí, 1956) dimitia com a diputat del PP i es donava de baixa com a militant ara fa un mes. Aquesta setmana el presentaven com a nou afiliat d'UM. Psiquiatra en exercici, parla del seu nou partit amb il·lusió, però també amb els peus a terra.

La Fiscalia Anticorrupció acusa formalment de greus delictes Maria Antònia Munar, que va ser presidenta del Consell durant 12 anys i del Parlament dos i mig més. Munar encarna tres lustres de la història de Mallorca i els fets que se li imputen estan lligats a l'exercici del seu càrrec.

Molt es parla del viratge anticatalanista del PP, però poc pareix impressionar el que està fent UM i podria tenir, fins i tot, més importància. Segons les cròniques digitals d'ahir horabaixa, el president del partit, Josep Melià, donava la benvinguda al fitxatge regionalista, recent ex del PP, Miquel Munar, amb aquestes paraules: "Encarna perfectament els valors de la nova etapa"...

Munar es presentà com a nou reforç per a la formació nacionalista. Foto: J.T.

Un mes després de donar-se de baixa del PP i dimitir de diputat per desavinences amb la línia ideològica espanyolista i de dretes que assumia la formació, Miquel Munar va fer oficial ahir l'entrada, en principi com a militant ras, a Unió Mallorquina. Ho féu a la seu d'UM, acompanyat per la cúpula del partit i defensant el nou projecte des del primer dia. Assegurà que entra a una "nova" UM "sense estigmes" i que ho fa sense cap promesa de càrrecs a canvi. Envoltat pel president d'UM, Pep Melià; el número dos, Joan Monjo; la portaveu Cati Julve i el president del partit a Palma, Marc González, Munar agraí a la direcció de la formació que hagués pensat en ell i deixà clar als militants que arriba "amb actitud de servei".

Les idees són el motor dels pobles

La plana major d'UM ha rebut calorosament la incorporació de Miquel Munar. Foto: J.T.

L'exdiputat del PP balear, Miquel Munar, ha anunciat avui que s'integra a Unió Mallorquina i ha dit que ho fa "amb gratitud", "il·lusió" i "actitud de servei" i sense pensar a ocupar cap càrrec polític en concret, sinó amb la intenció de "treballar per un projecte que motiva". El president d'UM, Josep Melià, envoltat de tots els membres de l'executiva del partit, ha estat qui ha anunciat l'"orgull i l'alegria" de presentar Munar com a "nou afiliat", en una compareixença de premsa a la seu de l'organització regionalista, en la qual ha definit el polític com "una persona de llarga experiència política". El nou militant de la formació ha insistit que no anhela ocupar cap càrrec després de les pròximes eleccions.

Jaume Font encara és membre del Partit Popular.

UM no mourà ni un dit perquè Jaume Font s'apropi a l'esfera nacionalista o regionalista mentre sigui militant del PP. El partit de Melià espera que el pobler faci la passa, conscient que, si ho fa, haurà de ser abans que acabi enguany. Estan molt atents per si es formàs qualque tipus de plataforma regionalista que englobàs membres descontents de l'actual PP per intentar-hi un apropament. "Però tot està molt verd, de moment", asseguren dirigents d'UM, que segueixen, passa a passa, els esdeveniments dins el partit conservador i els soprenents posicionaments de José Ramón Bauzá en matèria lingüística.

Munar ha estat diputat pel PP fins fa poques setmanes.

El president d'UM, Josep Melià, ha afirmat que ell i el secretari general d'aquesta formació, Joan Monjo, es van reunir amb l'exmilitant del PP Miquel Munar per oferir-li adherir-se al partit nacionalista, després que aquest abandonàs el PP per no sentir-se "identificat" amb el projecte de l'actual dirigent dels 'populars' José Ramón Bauzá. Melià ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa en la qual ha dit que Munar està prenent un temps de reflexió abans de donar una resposta. El president d'UM ha destacat que Munar té un perfil que va en la línia del d'aquesta formació política, i ha apuntat que és una persona "moderada, centrista i mallorquinista".

UM proposa que la sobreocupació dels habitatges sigui una infracció molt greu

UM proposarà, mitjançant una esmena, que la Llei d'Habitatge consideri la sobreocupació dels habitatges com una infracció molt greu i que, per tant, comporti una sanció d'entre 15.001 i 60.000 euros. Aquesta és una de les 22 esmenes que els nacionalistes presentaran al projecte de llei, que s'està tramitant actualment en el Parlament, i que aquest dimecres han estat anunciades en roda de premsa pel president d'UM, Josep Melià.

Miquel Munar, en el moment de prometre el càrrec de diputat d'aquesta legislatura. Foto: S.A.

La nova Unió Mallorquina ha intentat fitxar Miquel Munar, un exdiputat del Partit Popular que abandonà l'escó fa un mes per diferències amb el president de la formació, José Ramón Bauzá. Munar, a més a més, es donà de baixa del PP balear. El president d'UM, Josep Melià, i el secretari general, Joan Monjo, varen mantenir fa uns dies una trobada amb l'exparlamentari per proposar-li que s'incorporàs a les files nacionalistes. Ell els comunicà que anunciaria la decisió al cap d'uns dies. Miquel Munar s'ha alineat sempre amb el sector més regionalista i moderat del PP. Diputat en aquesta legislatura i en l'anterior, renuncià a l'escó de la Cambra per disconformitat amb la política de José Ramón Bauzá. Prèviament, però, registrà la baixa com a militant del partit conservador.

UM ha advertit al president del PP balear, José Ramón Bauzá, que no serà possible cap pacte postelectoral entre les dues formacions, en el cas que mantingui el seu objectiu de derogar la Llei de Normalització Lingüística, tal com ha anunciat aquest matí el líder popular, en el cas que guanyi els pròxims comicis autonòmics.

Melià plantejà el seu desacord amb el Govern a la jornada d'ahir. Foto: T.A.

UM ha presentat 55 propostes de resolució en el Debat d'Orientació de Política General del Govern, mitjançant les quals insta l'Executiu a que no pugi els impostos de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Successions i IRPF, i a més li demana que intercedeixi davant el Govern central perquè permeti als Ajuntaments endeutar-se tant en inversió, com en despesa corrent. Així mateix, la formació presidida per Josep Melià demana al Govern que estableixi bonificacions fiscals a l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats quan es tracti de l'adquisició del primer habitatge o d'un immoble destinat a ser el primer habitatge per part de joves.

Pastor i Antich es llancen la crisi pel cap

La titular del Jutjat d'Instrucció número 10, Mari Carmen Abrines, interrogarà aquest dijous en qualitat de testimonis l'exdirectora de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), Susanna Schiacovelli, i l'exdirector general d'Ordenació i Planificació Turística, Carlos de Salvador, dins el cas Voltor, que indaga la presumpta malversació de fons públics mitjançant subvencions irregulars a través de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur).

Josep Melià ha criticat, entre d'altres, l'actitud del Govern en el cas del golf de Son Bosc. Foto: T. Ayuga.

El portaveu d'UM en el Parlament, Josep Melià, ha retret al president de l'Executiu balear, Francesc Antich, que presideix un "govern feble que aposta per estar en minoria i que no és capaç de liderar i il·lusionar". En ocasió del Debat de la Comunitat que se celebra en el Parlament, Melià ha acusat al Govern de no buscar el consens amb la resta de partits en les seves "escasses iniciatives" i de tenir poca "flexibilitat". A pocs mesos que conclogui la legislatura, el partit nacionalista considera que l'Executiu ha realitzat pocs projectes: "Trobam que encara ens movem entre massa bones intencions".

Un discurs "de primer any de legislatura", de pocs fets i massa promeses, és la valoració que ha fet el màxim responsable d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, sobre la intervenció del president del Govern, Francesc Antich, que ha obert avui el debat sobre l'estat de l'autonomia. Melià, en declaracions als periodistes després d'acabar la primera jornada de debat, s'ha mostrat "decebut" en reconèixer que esperava que el president explicàs "més fets", més obres dutes a terme pel seu executiu en aquests gairebé quatre anys de legislatura.

Les files del PP, avui a la sessió del Debat de Política General. Foto: N. Sobrino.

El discurs del president, que obrí ahir el debat de política general de la Comunitat, no convencé l'oposició. De fet, el portaveu del PP al Parlament, Antoni Pastor, afirmà, després d'escoltar-lo, que "Antich està acabat" i "esgotat". El president dels populars, José Ramón Bauzá, anà més enllà i declarà que Francesc Antich viu allunyat de la realitat, "al país de les meravelles". Per la seva banda, el líder d'UM, Josep Melià, indicà que el parlament semblava més propi del primer any de legislatura, que era ple de promeses i projectes de futur, com si començàs el mandat en lloc d'acabar-lo.

Pep Melià, ahir dematí en el moment d'accedir a l'hemicicle. Foto: Teresa Ayuga

La primera reunió entre el Govern i UM per intentar negociar els pressupostos de l'any que ve acabà amb una clara advertència dels uemites: no donaran suport a uns comptes públics com els que ara planteja l'Executiu, amb increments d'imposts. El vot en contra d'UM i el previsible del PP impediria al gabinet de Francesc Antich, que es troba en minoria, aprovar els pressuposts de l'any vinent. Així, es veuria obligat a prorrogar els actualment vigents, un fet insòlit en aquesta comunitat autònoma. El conseller d'Economia, Carles Manera, i el de Presidència, Albert Moragues, foren els enviats del Govern en aquest primer contacte amb el president d'UM, Pep Melià. El projecte que maneja l'Executiu preveuria un increment de la pressió fiscal en diversos imposts propis i UM ja ha avisat reiteradament que s'hi oposa i que només estaria disposada a aprovar l'impost sobre empreses contaminants.

Els populars diuen ara que poden dialogar el canvi de model audiovisual que ells mateixos instauraren. Foto: T.A.

Els portaveus parlamentaris dels grups del PP i UM, Antoni Pastor i Josep Meliá, respectivament, han deixat avui oberta la possibilitat de donar suport a la creació d'una plantilla pròpia perquè elabori els serveis informatius de la radiotelevisió pública autonòmica, IB3. Ambdós diputats han manifestat això en una jornada en la qual a les portes del Parlament un centenar de periodistes i tècnics d'SBT, l'empresa concessionària dels informatius d'IB3, es manifestaven per exigir la internalització de la contractació a l'ens públic.

Els treballadors d'SBT exigeixen ser part de la nòmina d'IB3

Entitats socials, ecològiques i veïnals van intervenir en el ple per defensar davant la classe politica la no-supressió dels carrils bici. Foto: M.À. Cañellas

El clamor popular d'entitats ciutadanes que irromperen ahir en el ple municipal de Cort a favor de no llevar carrils bici de Ciutat va provocar que PP i UM reconsiderasin la seva primera intenció de suprimir el traçat d'Avingudes. El carril bici guanya així, com a mínim, trenta dies de vida. Mig centenar de persones varen entrar a la Sala amb cartells de "Salvem els carrils bici", després d'haver-se concentrat prèviament davant la plaça de Cort per pressionar en contra de l'eliminació de la xarxa de carrils bici. Durant el debat d'aquest punt, PP i UM van canviar la proposta de supressió del carril bici d'Avingudes i altres zones de Palma i pactaren un itinerari alternatiu per al vial d'Avingudes.

L'agrupació d'Unió Mallorquina al municipi de Felanitx, amb l'aleshores presidenta del partit, Maria Antònia Munar, quan es presentà la candidatura d'Antoni Peña. Foto: Arxiu

L'endemà de la fugida de part del grup de militants d'Unió Mallorquina a Felanitx -24, segons la formació, i 33, amb els comptes dels ja exafiliats d'un total de 80-, les reaccions no es feren esperar. El sector que abandonà el partit nacionalista féu referència a "discrepàncies insalvables amb la direcció". Així, subratllaren que l'únic regidor d'Unió Mallorquina al Consistori de Felanitx, Antoni Peña, "mai no s'ha volgut integrar al grup de feina creat pel Comitè Local, del qual ell hauria de dependre per tal de dur a terme de manera òptima la tasca d'oposició que li pertoca". Cal recordar que la ja exnúmero 2 d'UM a Felanitx i presidenta del Comitè Local, Montse Pérez, es troba al capdavant de l'escissió. A més, el grup que deixà les files destacà que "la formació ha perdut la centralitat política per complet", ja que "UM escora cap a l'esquerra, donant suport a propostes i polítiques difícils d'assumir i d'entendre quan no es forma part de l'equip de govern". Davant aquesta situació, la portaveu d'Unió Mallorquina, Catalina Julve, asseverà que "el partit no ha fet mai cap gir, sinó que està al centre, com sempre, arribant a acords tant amb el PSOE com amb el PP al Parlament autonòmic". Julve va manifestar que "el gir l'han fet les persones que se'n van, perquè han perdut el seu lloc de feina i, d'aquesta manera, demostren que eren al partit per interessos i no per idees".

Montse Pérez, en una imatge d'arxiu. Foto: S. Amengual.

Quan falten vuit mesos per a les eleccions, 24 militants d'Unió Mallorquina a Felanitx es donaren ahir de baixa del partit per "discrepàncies insalvables amb la direcció". Al capdavant del grup, s'hi troba la fins ara número 2 de la formació al municipi i presidenta del Comitè Local, Montse Pérez. "El regidor d'Unió Mallorquina a l'Ajuntament de Felanitx, Antoni Peña, mai no s'ha volgut integrar al grup de feina creat pel Comitè Local i no hem pogut fer la tasca d'oposició com toca", explicà Pérez, qui també és exmilitant del Partit Popular. A més, remarcà que "han passat tres presidents i tres secretaris generals amb els corresponents equips de feina i mai no s'ha volgut posar remei a aquesta situació, que ens ha abocat a l'incompliment dels objectius marcats a l'inici del mandat".

Els regidors d'UM, Palmer i Echevarría, en una imatge d'arxiu d'un plenari de Cort.

UM vol ara que Cort sotmeti totes les empreses municipals a una auditoria externa. Aquesta proposta, que va ser presentada ahir en la Comissió de Comptes, va ser aprovada per totes les forces polítiques del Consistori i serà debatuda en el proper ple municipal de dilluns. La proposició d'UM, defensada pel regidor Llorenç Palmer, demana que les auditories a cadascuna de les empreses incloguin, com a mínim, una anàlisi de "regularitat legal", una de financera i una més sobre eficiència econòmica i eficàcia en la gestió dels recursos. La proposta d'UM també va dirigida a auditar les societats i els instituts municipals. En aquest sentit, Palmer va remarcar la necessitat que fós una auditoria externa independent per garantir més transparència. El regidor del Bloc, Eberhard Grosske, va estar d'acord amb UM en considerar que "ens pareix correcte fer una auditoria de gestió. Considerem que les auditories comptables són molt limitades". Segons la proposta d'UM, les auditories independents avaluarien la gestió dels anys 2007, 2008 i 2009.

El portaveu d'Unió Mallorquina (UM) en el Parlament balear, Josep Melià, ha qualificat de "fracàs estrepitós" el fet de que ni el ministre de Foment, José Blanco, ni el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, hagin rebut personalment el president del Govern, Francesc Antich, per abordar la problemàtica generada pel que fa al descompte per a residents en el transport aeri.

La jutgessa del cas Peatge ha citat a declarar demà com a imputat l'exdirector insular de Carreteres del Consell de Mallorca Gonzalo Aguiar (UM), que va ser detingut el març de 2009 per aquesta causa de presumpta corrupció de l'anterior legislatura. Gonzalo Aguiar va ser director insular de Carreteres a l'actual i passada legislatures i va ser arrestat en l'anomenada operació Peatge, dirigida per la Fiscalia Anticorrupció, amb altres 17 persones.

L'abstenció d'avui de PP i UM ha evitat que fos aprovada la proposta del govern de Cort (PSOE-Bloc) de reduir la capacitat d'edificació a les zones denominades M dels polígons industrials de Palma, amb la qual es volia frenar l'"urbanisme a la carta" de populars i nacionalistes de la passada legislatura.

Josep Melià ha comparegut amb Catalina Julve per explicar la iniciativa. Foto: S. Amengual.

Unió Mallorquina ha registrat en el Parlament una Proposició No de Llei per a que la Cambra insti al Govern central que dugui a terme totes les gestions necessàries amb el govern alemany a fi que la taxa aprovada pel país germànic per gravar el transport aeri no sigui aplicable als territoris insulars de la UE que no conformin un Estat, a causa de les seves característiques de mobilitat. Així ha posat de manifest Josep Melià acompanyada per la portaveu del partit, Catalina Julve, que la iniciativa sol·licita al Govern que presenti una iniciativa davant del Comitè de les Regions també insti a la UE que adopti les mesures oportunes per evitar que les illes es vegin afectades per aquesta taxa, amb la qual el govern alemany pretén recaptar uns mil milions d'euros anuals.

Antich i Pep Melià, conversen als passadissos del Parlament en uns dels darrers plens d'abans de l'estiu. Foto: M.À.Cañellas

Els treballs per elaborar els propers pressupostos autonòmics ja s'han iniciat i també es comencen a plantejar les primeres polèmiques. El Bloc demanarà al conseller d'Hisenda, Carles Manera (PSIB-PSOE), que els comptes públics incloguin els increments d'impostos que el Govern plantejà abans de l'estiu, que no podrà aprovar al Parlament perquè PP i UM s'hi oposen i no té prou majoria. De fet, UM ja ha advertit que no votarà a favor d'uns pressupostos que prevegin aquest augment fiscal. L'Executiu haurà de prescindir d'apujar tributs si vol treure els comptes públics de 2011 perquè, com que està en minoria, necessita que UM o el PP li donin suport.

"Uep!, ara t'acab de veure pel diari. Tu ja saps Guillem que jo sempre et donaré suport amb el que facis i allà on vagis". Aquestes eren les paraules d'un veí de Campos a Guillem Ginard l'endemà d'anunciar la seva sortida i la de tota l'agrupació local del partit fins on fa dos dies militaven, Unió Mallorquina. "Ja veus, divendres i dissabte a Campos i a la Ràpita, pertot, la gent no sols em deia a mi, sinó a la gent del partit, que fa un any que havíem d'haver partit".

La història d'amor i desamor entre Unió Mallorquina i el municipi de Campos es torna a repetir. Ahir dematí el president de la formació nacionalista, Miquel Àngel Llinàs, i el secretari, Rafel Vidal, lliuraren a la seu de Ciutat d'UM i davant notari 88 baixes d'afiliació del partit i després presentaren les seves dues renúncies; és a dir, un total de 90 baixes. Això succeïa passades les deu del matí. A les 12.30 hores, a l'únic hotel d'interior del municipi compareixien Guillem Ginard i els altres quatre regidors per comunicar la seva renúncia i el seu pas al Grup Mixt. Donant per feta la dissolució, "ja no queda res d'UM a Campos". Amb aquesta frase repetida tres o quatre vegades, Ginard ho deixava ben clar.

Guillem Ginard ha explicat avui els motius de la decisió d'abandonar UM. Foto: J. Socies.

Guillem Ginard i uns 90 militants han decidit abandonar Unió Mallorquina per considerar que el partit els ha deixat "tirats" i ara estudien si es presentaran als pròxims comicis com a agrupació d'electors o constituiran una nova formació política d'àmbit local. "Tenim l'haver de seguir i recuperar la confiança de la gent", ha manifestat Ginard, que junt amb uns altres quatre regidors integra un grup municipal que continuarà formant part del Consistori en el que queda de legislatura. Des d'UM han recriminat a Ginard que acusi a la formació de no haver mirat ni actuat pel bé de Campos i defensen que la formació és l'"única" que s'ha oposat a la modificació del Pla Territorial, que impossibilita que aquest municipi compti amb una indústria turística de qualitat.

L'assemblea local d'Unió Mallorquina (UM) a Campos, reunida dimecres vespre, va decidir per unanimitat abandonar la disciplina del partit que presideix Josep Melià. Està vist que no anaven de bromes. Així ho comunicaran avui el president i el secretari del comitè local de Campos al secretari general d'UM, Joan Monjo. Posteriorment, gairebé amb tota seguretat, Guillem Ginard compareixerà en roda de premsa per oferir explicacions als mitjans de comunicació.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la Llei de la Bona Administració i el Bon Govern, que regula els incentius a la millora, la iniciativa i el rendiment, i que estableix que en cada exercici pressupostari els òrgans avaluats fins a un màxim de deu puguin ser creditors d'una dotació econòmica puntual en concepte de complement de productivitat.

El president d'Unió Mallorquina, Josep Melià, presentà ahir un paquet d'esmenes al projecte de llei de mediació familiar per fer que la custòdia compartida dels fills sigui la que dictin preferentment els jutges de Balears en cas de trencament de parelles. "Això ho fem d'acord amb el principi d'igualtat entre homes i dones i de coresponsabilitat envers els fills", declarà Melià. Explicà que de moment tan sols Aragó té una norma semblant dins l'Estat, però a la Unió Europea s'imposa cada vegada més.

Eduardo Corvalán, membre de la Casa Argentina de les Balears que aquest dilluns ha comparegut com a testimoni a la seu de la Direcció Superior de Policia en el marc de les diligències informatives obertes per la Fiscalia entorn d'una presumpta trama de compra de vots per part d'UM el 2007, ha manifestat que la formació "va usar i va manejar" a immigrants argentins durant els comicis "pel seu profit electoral" en proposar-los que votassin a favor del partit a canvi d'una contraprestació econòmica i laboral.

Els representants d'UM han explicat la proposta presentada. Foto: A. Sabater.

El president d'Unió Mallorquina, Josep Melià, presentà ahir la proposició de llei de policia autonòmica que han redactat els uemites i que ja s'ha registrat al Parlament. Assegurà que s'havien avançat al Govern perquè "queda molt poc per acabar la legislatura i l'Executiu no ha presentat el projecte de llei". Melià va dir que el Govern havia incomplert fins ara el compromís de fer una llei per a la policia autonòmica i indicà que el desplegament no tenia per què fer-se aquesta legislatura. La proposició de llei d'UM és per fer una policia autonòmica integral, que substitueixi les forces de seguretat de l'Estat, tal com ja passa a Catalunya i al País Basc. Per això, va apuntar, no es pot dur a terme sense el traspàs de competències i fons corresponents per part del Govern de l'Estat. El president uemita es mostrà disposat a retirar la proposició de llei, si el Govern presenta un projecte de llei en què hi hagi coincidències i que, sobretot, proposi una policia integral per substituir la Nacional i la Guàrdia Civil.

El president de l'Associació agrària de joves agricultors (Asaja), Biel Company, ha rebutjat l'oferta de ser el candidat d'Unió Mallorquina al Consell de Mallorca per a les pròximes eleccions. "No tinc previst entrar en política ni a curt ni a mitjà termini", va declarar ahir. De fet, Company assegurà que no ho està pensant i que quan UM li va fer l'oferta per ser el candidat ja respongué que no hi estava interessat perquè es volia dedicar íntegrament a Asaja.

El president d'Unió Mallorquina, Josep Melià, presentà ahir les al·legacions del seu partit al Pla Territorial de Mallorca, centrades en les Àrees de Reconversió Territorial (ART). De fet, la proposta d'UM -que no prosperarà- és la d'eliminar tan sols l'ART de Son Creuers (Alcúdia) i reduir-ne algunes de les altres. També parlen de suprimir les ART de la Platja de Palma, com la de l'Arenal de Llucmajor, perquè el Pla de reconversió que hi ha posat en marxa Margarita Nájera ja fa aquesta funció.

Unió Mallorquina (UM) ha presentat cinc al·legacions a la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM), aprovada inicialment pel ple del Consell de Mallorca el passat 3 de juny amb els vots a favor del PSOE, el Bloc i el PP, en entendre que la supressió "massiva" de les 19 Àrees de Reconversió Territorial (ART) que contempla aquesta mesura "va directament en contra" i fa "cas omís" a allò que estableix la Llei de Directrius d'Ordenació Territorial de les Balears, que preveu l'existència d'aquesta figura urbanística als diferents reglaments sobre els usos del sòl.

Francesc Buils, als jutjats ahir. Foto: M. À. Cañellas.

L'exconseller de Turisme Francesc Buils afirmà ahir en sortir dels jutjats que els 15.000 euros que un exregidor de Sóller cobrà per l'assessorament en la realització d'un fulletó sobre senderisme a la zona de Tramuntana no fou "cap regal". L'expolític d'UM insistí que el projecte d'Antoni Arbona"era emblemàtic" i "important". Poc abans Buils havia declarat davant la jutgessa instructora del cas Voltor que el treball que és investigat en una peça separada del cas Inestur "era rellevant per moltes raons", entre les quals destacà la importància d'activar el turisme francès, tradicional a la zona i "senderista". A més, confirmà que es reuní amb Arbona i que posteriorment donà ordres al llavors director general d'Ordenació i planificació turística, Santiago Balaguer, que parlà amb l'exgerent de l'Inestur Antoni Oliver i el cap d'àrea i responsable de l'IMET Antoni Rebassa, perquè "s'interessassin pel projecte, el pla de màrqueting i si realment s'hi podia o no atreure més turisme". Buils, imputat en la peça, també digué que juntament amb Arbona s'havia reunit amb diverses personalitats per aquest assumpte, sobretot empresaris i hotelers de la zona.

Miquel Àngel Flaquer, en arribar als jutjats ahir al matí. Foto: M. À. Cañellas.

Bartomeu Vicens i Miquel Àngel Flaquer negaren ahir haver cobrat comissions per la venda dels terrenys de Can Domenge per 30 milions d'euros a Sacresa. Els exconsellers insulars d'Ordenació del Territori i d'Economia d'UM comparegueren ahir com a imputats davant la magistrada instructora Mari Carmen González i els fiscals Juan Carrau i Miguel Àngel Subirán. Es ratificaren en les declaracions anteriors, en què neguen irregularitats en el procés d'adjudicació del concurs. La primera a declarar, però, fou la interventora general del Consell, Elena Montejo, qui va intervenir en la modificació del plec de condicions del concurs. Declarà com a testimoni durant dues hores i afirmà que en cap moment l'expresidenta Munar no s'hi va posar en contacte per parlar de modificar el concurs.

Palmer i Chavarria (UM) van donar suport dilluns al PP a una retallada de doblers en politica lingüistica.

UM, contra la seva autocondició de partit "nacionalista", ha donat suport al PP per aprovar una retallada de 124.000 euros en perjudici de la partida que afecta els dinamitzadors lingüístics i derivar-la a l'ampliació de les ajudes per a la compra de llibres de text als alumnes dels centres privats de Palma. La proposta, aprovada en el ple de dilluns i que en principi havia de quedar sobre la taula, ha sorprès el departament de política lingüística de Cort. La directora general de l'àrea, Paula Fluxà, assenyalà ahir que no s'entén com els 'populars' duguessin aquesta proposició a la Sala si es van comprometre a analitzar-la en el si de la comissió d'austeritat, tal com es va acordar -a instàncies de la regidora de Cultura i Política Lingüística, Nanda Ramon- en el ple extraordinari sobre mesures d'austeritat del juny. Va ser llavors quan el PP va tornar a tractar d'eliminar els dinamitzadors lingüístics, ja que va incloure aquesta proposta en el paquet de mesures d'austeritat. No obstant això, es va acordar per unanimitat parlar d'aquest tema dins la Comissió després que Nanda Ramon insistís en el fet que aquesta figura fa un "servei bàsic" d'integració per als immigrants. El PP va acceptar abordar-ho a la Comissió, però va remarcar que els dinamitzadors no eren necessaris i que s'hauria de prioritzar la despesa social.

Nicolau, abans de deixar la militància del partit.

El secretari general d'UM, Joan Monjo, es reunirà amb Damià Nicolau "més endavant, per no agafar les coses en calent", per demanar-li que hi torni, segons confirmà ahir. Monjo assegura que "a mi i al partit ens agradaria que tornàs". Ara que el Tribunal Suprem l'ha absolt d'una peça del cas Son Oms per la qual, d'entrada, havia estat condemnat a dos anys i tres mesos de presó, "té les portes obertes". Amb tot, Monjo digué que "és una decisió personal" la que ha de prendre Nicolau, sobre si vol tornar o no a la política. També recordà que l'exdirector insular Damià Nicolau havia pres la decisió d'abandonar de manera provisional la militància pel seu compte, per no fer mal al partit. Afegí que des d'UM no entenien com li podien demanar dos anys i tres mesos de presó "per aquest tema, que no era penal en absolut".

El Tribunal Suprem (TS) ha rebaixat de 4 anys i mig a 3 anys de presó la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) l'exdiputat d'Unió Mallorquina Bartomeu Vicens pel "cas Son Oms", i ha absolt l'exdirector insular Damià Nicolau.

El ple de l'Ajuntament de Palma rebutjà ahir la proposta del Partit Popular que pretenia instaurar el bilingüisme en els ordres del dia de les sessions plenàries. Els conservadors apuntaren a la "llibertat" per escollir la llengua per defensar la proposta i recordaren que l'Estatut reconeix el bilingüisme a la Comunitat.

Aina Calvo ha presidit el setè debat de la Ciutat que se celebra. Foto: S. Amengual.

Per primera vegada en moltes legislatures, els grups polítics de l'Ajuntament de Palma varen ser capaços d'aprovar ahir amb consens i unanimitat totes i cadascuna de les propostes presentades per tots els partits polítics. En aquest mandat, una situació semblant no es recordava, i encara menys des que l'equip de govern d'Aina Calvo hi està en minoria. Ahir, emperò, durant el ple extraordinari com a conclusió del debat sobre l'estat de la ciutat, va quedar demostrat que és possible aparcar les diferències, malgrat que només sigui per un dia. Entre tots els partits sumaven 159 propostes (84 del PSOE, 28 del Bloc, 30 del PP i 17 d'UM). D'aquestes, 107 varen ser aprovades per unanimitat; la resta, per majoria i només tres foren ser retirades de l'ordre del dia. Però a més de les 49 proposicions que no eren per unanimitat, just cinc varen tirar endavant amb la complicitat de PP i UM i amb els vots en contra de l'equip de govern (PSOE i Bloc).

Marc González votà a la seu d'UM devers les deu i mitja de matí. Foto: Morey

Marc González Sabater, llicenciat en dret i en ciències de la informació, és el nou president d'Unió Mallorquina a Palma. Ahir 540 dels 951 militants d'UM a Palma el votaren, amb l'única llista que es presentava per formar el comitè local de Ciutat. També hi hagué 22 vots en blanc i 2 de nuls, o sigui que la participació arribà al 59,31%. Just després de col·locar la papereta, González digué ahir dematí que havien fet un esforç "per unir tots els sectors" i que era hora de "fer feina tots plegats". Explicà que la llista significaria "centrar-nos a fer feina per als ciutadans, deixar de parlar de nosaltres i parlar de la gent". De fet, es presentà amb una candidatura de vuitanta noms on ha intentat aconseguir tot el consens possible.

Josep Melià es perfila com el proper candidat d'Unió Mallorquina al Govern en les eleccions autonòmiques del 2011. Així quedà ahir palès en el transcurs de la constitució del consell nacional d'UM, que es dugué a terme a Sineu, el primer després del congrés extraordinari del partit a l'abril.

Buils en una de les últimes visites als jutjats.

Les noves compareixences davant la jutgessa del "cas Voltor" de l'exconseller de Turisme d'Unió Mallorquina (UM) Francesc Buils i de l'exdirector general de Qualitat Ambiental Antoni Oliver, inicialment previstes per a juny i després posposades a juliol, s'han ajornat finalment als dies 9 i 10 d'agost. Buils i Oliver, ambdós imputats, ja van declarar davant de la titular del jutjat d'instrucció número 10 de Palma a febrer i març d'aquest any i l'exconseller està en llibertat sota una fiança de 100.000 euros per aquest cas. Segons han informat fonts jurídiques, també declararan l'agost l'exresponsable de l'àrea d'Inversions de l'Inestur Antoni Rebassa, i l'exregidor d'UM de Sóller Antoni Arbona.

Unió Mallorquina permetrà avui que el Parlament aprovi la llei que retallarà en 103 milions la despesa de la Comunitat, amb l'objectiu de complir les exigències formulades per reduir el dèficit públic autonòmic. Ho farà gràcies al fet que l'Executiu ha emprat el procediment d'urgència en la tramitació.

En segon terme, el diputat del Partit Popular, José María Rodríguez, que ha defensat l'esmena rebutjada. Foto: T. Ayuga.

Els vots favorables d'UM, PSIB i Bloc han permès rebutjar en el ple del Parlament l'esmena a la totalitat presentada pel Grup Popular al projecte de Llei del Sector Públic, per la qual cosa la futura norma, que pretén regular el funcionament de les empreses i organismes públics, seguirà el seu tràmit parlamentari. El Consell de Govern va aprovar el passat mes de febrer aquesta normativa mitjançant la qual es pretén evitar l'aparició de nous casos de corrupció entorn de les empreses o organismes públics, per al qual es potenciaran els controls de cara a que es produeixin abusos de poder o desviacions de fons per a interessos privats.

En el Ple del Consell s'aprovà la protecció del Guix. Foto: Amengual.

El ple del Consell de Mallorca aprovà ahir la pretecció definitiva del Guix, a Escorca, i l'eliminació les Àrees de Reconversió Territorial (ART). Així, tot i que governen en minoria, el PSIB i el Bloc se sortiren amb la seva: aprovaren la desclassificació del Guix com a zona urbana amb el suport d'UM i l'eliminació de les polèmiques ART amb els vots del PP. Després del debat -i entre somriures de satisfacció-, la presidenta del Consell, Francina Armengol, declarà que ahir va ser un dia històric. "Un d'aquells dies que justifiquen tota una legislatura", afegí. Armengol destacà que amb la supressió de les ART lligades al creixement urbanístic s'estalviava a Mallorca la urbanització de devers 480 hectàrees de terreny.

"UM salvarà el Guix". Així ho assegurà ahir el president d'aquest partit, Pep Melià, que anuncià el vot favorable del seu grup a la protecció d'aquest paratge d'Escorca, en plena serra de Tramuntana, on s'havia previst una urbanització. El vot d'UM, amb el del Bloc i el del PSOE, garanteix la majoria per desclassificar la urbanització.

El president d'UM ha comparegut per explicar el posicionament del partit. Foto: T. Ayuga.

El president d'UM, Josep Melià, ha anunciat que en el Ple del Consell de Mallorca de demà, el seu grup votarà a favor de la desclassificació d'Es Guix (Escorca), recolzant, d'aquesta manera, el posicionament de PSOE i Bloc, a l'entendre que és la millor forma de recolzar la candidatura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat i a la Reserva de la Biosfera de l'Unesco. Al contrari, Melià ha avançat a Europa Press que el seu grup votarà en contra, i no s'abstindrà tal com havia anunciat al principi, de l'eliminació de 19 Àrees de Reconversió Territorial (ART), aspecte en el qual PP va assolir el passat mes de maig un acord amb l'equip de Govern de la institució insular.

Miquel Àngel Palmer, a l'entrada a la sala judicial. Foto: S. Amengual.

Cristina Muñoz, que fou secretària de l'exdirector de RTV Mallorca, Antoni Moragues, ha afirmat que ella no es va oferir a omplir paperetes electorals d'Unió Mallorquina (UM) el 2007, sinó que el propi Moragues li va demanar que ho fes, però ha afegit que no sabia que els documents eren d'aquest partit. També ha deixat clar al jutge que va fer aquest treball ajudada per dues empleades més de l'ens públic, però fora de'horari laboral. Sobre el tema de les paperetes també ha estat preguntat Miquel Àngel Palmer -director financer de RTV Mallorca entre 2006 i 2007-, que ha sostingut que el van informar que aquestes persones estaven omplint les paperetes quan ja ho havien començat a fer.

El parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger ha criticat avui que PP i UM exigeixin retallades al Govern i que, alhora, no siguin responsables i no afavoreixin que l'executiu autonòmic pugui augmentar els seus ingressos mitjançant mesures fiscals com l'augment dels impostos a les rendes més altes. En declaracions als periodistes als passadissos de la Cambra balear, Llauger ha remarcat que l'"esforç» anunciat ahir pel president del Govern, Francesc Antich, per fusionar diverses Conselleries ha d'anar acompanyat d'un altre per augmentar els ingressos de la comunitat i, en aquest sentit, ha advocat per incrementar el tram més alt de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l'impost de successions o establir algun gravamen mediambiental a les empreses.

Si el Guix sobreviu tal com el coneixen els illencs depèn, a hores d'ara, d'Unió Mallorquina, presidida per Josep Melià. Serà dijous quan el Consell de Mallorca es reuneixi en ple per votar sobre la desclassificació definitiva dels terrenys d'Escorca. L'any 2008 ja es va fer la primera passa cap a la protecció del Guix. Tanmateix, el que s'aprovà aleshores fou la desclassificació inicial.

Els dirigents d'UM, avui en roda de premsa. Foto: G.S.

El president d'UM, Josep Melià, ha assegurat avui que la tramitació del seu projecte de Llei del Sòl "és la millor garantia" que la normativa s'aprovarà aquesta legislatura, encara que s'ha mostrat disposat a negociar una regulació de consens amb la resta de grups parlamentaris. Després que el Govern anunciàs ahir la retirada del seu projecte de Llei per afavorir el consens, Melià ha assenyalat avui que el seu grup no donarà marxa enrere en la seva proposta, però participarà en la ponència en la qual s'intentarà redactar una norma acceptable per a tots els partits. El dirigent nacionalista ha reiterat que per a UM és "una prioritat" que Balears compti amb una Llei del Sòl pròpia abans de les pròximes eleccions autonòmiques.

La reunió celebrada a la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient. Foto: P. Bota.

El Govern balear retirarà el seu projecte de llei del sòl, que entrà al Parlament dos dies després que UM hi registràs una proposta sobre la mateixa temàtica. L'objectiu és que se'n creï una ponència parlamentària amb representació de tots els grups i que aquesta sigui qui acabi elaborant un nou text normatiu a partir dels dos documents que fins ara s'havien presentat. Perquè això passi, UM també hauria de retirar la seva proposta i això és el que ara li demanarà l'Executiu. Amb tot, UM manté el text propi i no el retirarà fins que no tingui garanties que la llei s'aprovarà aquesta legislatura, és a dir, abans de les eleccions de l'any 2011. El titular de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens, responsable polític del redactat, es va reunir ahir durant 40 minuts a la seu de la Conselleria amb el president del PP balear, José Ramon Bauzá, i amb el portaveu parlamentari popular, Francesc Fiol. Els dos responsables de la formació conservadora demanaren al conseller que retiràs el text per afavorir el consens. Vicens, acompanyat pel director general Bernat Aguiló, confirmà que plantejarà al Govern la retirada del redactat i que tindrà un encontre amb el president d'Unió Mallorquina, Pep Melià, per demanar-li que també renunciï a la seva proposició de llei. Tot i això, ja ha transcendit que UM mantindrà inicialment el seu text.

Imatge d'arxiu de Can Ganxo, a Cala Tuent.

Unió Mallorquina (UM) d'Escorca lamenta molt profundament la represa de la demolició de l'emblemàtica casa de can Ganxo de cala Tuent, construïda a final del segle XIX, per part de la direcció general de Costas. A través d'un comunicat, la formació nacionalista de centre qualifica el fet de "trist" ja que es perd una "oportunitat única i irreversible" de poder oferir als veïns de cala Tuent, als residents del municipi i als turistes uns serveis bàsics. "Lamentam també -assenyala el comunicat- que s'hagi confós a l'opinió pública de manera deliberada al posar en el mateix nivell aquesta construcció de finals del segle XIX amb els apartaments de ses Covetes o els xalets de Llucalcari".

Totes les forces amb representació al Consell, excepte UM, escenificaren ahir un "acord històric" per modificar el Pla Territorial. S'eliminen les polèmiques Àrees de Reconversió (ART), operacions urbanístiques aprovades per PP i UM el 2004 i que ara investiga la Justícia. Aquestes operacions traslladaven drets urbanístics d'un punt a un altre i algunes suposaven creixements. Ara s'eliminaran 19 ART, totes les que duien creixement, i s'impedirà la urbanització de 483 hectàrees i la construcció de 24.000 places turístiques i residencials a Mallorca.

María Dolores Ordóñez, en el moment que entrava a la sala del jutjat. Foto: G. Sánchez.

Tres imputats vinculats a la Fundació Coint, una de les empreses investigades en el marc del cas Voltor per rebre subvencions presumptament irregulars de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur), han defensat i han acreditat davant de la jutgessa mitjançant nombrosa documentació que els treballs pels quals el 2007 van percebre dues subvencions de l'organisme públic per valor de 70.000 euros es van dur a terme. María Dolores Ordóñez, qui ha lliurat diversos informes per provar amb que aquests treballs van ser realitzats, i ha asseverat a més que si no hagués estat així, els diners no haurien estat concedits. En aquest sentit, ha defensat que el sistema de controls era molt rigorós pel que hauria estat "complicat" no dur a terme la tasca.

Tots els grups polítics del Parlament asseguren que estan disposats a pactar la Llei del Sòl, però PSOE i Bloc mantenen que el seu projecte ha de ser la base de l'acord, el PP demana que es retiri per facilitar el diàleg i UM exigeix garanties que s'aprovarà una norma abans que acabi la legislatura.

La llei del sector públic, que incrementa els controls sobre les empreses dependents de l'Administració per evitar que s'hi repeteixin suposats casos de corrupció com els que hi ha hagut, ja té majoria perquè es pugui aprovar al Parlament. El president del Govern, Francesc Antich, va arribar ahir a un acord amb el líder d'UM, Pep Melià, que es comprometé a votar-hi a favor.

La defensa de l'expresidenta del Parlament balear i del Consell, Maria Antònia Munar, ha recorregut en apel·lació davant de l'Audiència Provincial els dos autos mitjançant els quals el jutge que instrueix el cas Maquillatge ha confirmat la fiança penal de 350.000 euros i la civil de més de 2,5 milions que va decretar contra l'exdirigent d'UM, en al·legar que no existeix risc de fuga per part de l'imputada i considerar "desproporcionades" les quantitats fixades.

El jutge no ha considerat els recursos de Maria Antònia Munar. Foto: M. À. Cañellas.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 ha desestimat els dos recursos que va interposar l'expresidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, contra la fiança penal de 350.000 euros que li va imposar davant d'un possible risc de fuga de l'exdirigent d'UM, així com contra la caució civil de 2,6 milions que va decretar per possibles responsabilitats derivades del procés. Fonts jurídiques han explicat que d'aquesta manera el magistrat manté ambdues fiances contra la també expresidenta del Consell en considerar, en un dels dos autos dictats, que continua existint la possibilitat que l'encausada se sostregui de la justícia.

Maria Antònia Munar recorrerà la decisió del jutge de mantenir les fiances

Unió Mallorquina ha qualificat avui d'"improvisades" les mesures anunciades pel president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, per accelerar la reducció del dèficit, i ha assegurat que suposen "un reconeixement del fracàs de la política econòmica" de l'executiu central.

Els mossos d'esquadra són l'exemple autonòmic de policia a Catalunya. Foto: Efe.

Unió Mallorquina presentarà una proposició de llei al Parlament per crear la policia autonòmica de les Illes Balears. La formació que presideix Pep Melià ja té un primer esborrany de la llei elaborat i té previst registrar-la a la Cambra els propers dies. La creació d'aquest cos policíac de dependència autonòmica és previst al nou Estatut d'Autonomia i l'aprovació de la norma que l'ha de regular era un dels compromisos del Pacte de Governabilitat que signà UM amb el PSOE i el Bloc. Ara, en vista que en tres anys no s'ha portat a terme aquest compromís i una vegada romput el Pacte, UM pren la iniciativa.

Grimalt, en el seu nou escó insular. Foto: P. Bota.

Miquel Àngel Grimalt ha pres possessió avui del càrrec de conseller d'UM en el ple del Consell de Mallorca per substituir Dolça Mulet en el seu escó que va deixar el passat 24 de març, a fi de poder reincorporar-se al seu lloc de personal laboral dins la Institució Insular després de ser destituïda del seu càrrec com a consellera de Promoció Sociocultural i Esports.

L'executiva d'Unió Mallorquina donà ahir suport unànime al posicionament mantingut pels dirigents del partit (el president, Pep Melià, i el secretari general, Joan Monjo) que negociaren amb el PP la frustrada moció de censura a l'Ajuntament de Palma. També avalà que era la direcció de la formació i no el comitè de Palma qui havia de decidir i, per tant, considerà que la fins ara presidenta d'UM a Palma, Cristina Cerdó, no es pot sentir desautoritzada, com ella digué dilluns quan dimití de regidora i es donà de baixa del partit.

Josep Melià, a la seu del Parlament. Foto: M.À.C.

Ni baixes massives ni escissions. Unió Mallorquina no preveu, ara per ara, que la baixa de militància i la dimissió de la fins ara regidora de Palma, Cristina Cerdó, tingui conseqüències traumàtiques sobre la formació. El president del partit, Pep Melià, afirmà ahir públicament que no hi ha "cap element" que faci preveure aquests efectes negatius. Precisament per valorar aquesta possibilitat, la direcció d'UM ja s'ha reunit amb una trentena de dirigents del partit de Palma i n'ha sondejat els batles i, segons assegurà Melià, d'aquests contactes no s'ha percebut cap indici de trencament ni s'ha intuït que es pugui produir un nombre significatiu de baixes a Ciutat.

Cerdó plega

El portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha assegurat que no comparteix la decisió de l'exdiputat d'aquest grup Josep Juan Cardona, de no lliurar la seva acta de diputat en contra del sol·licitat per aquest partit, si bé ha dit que la "comprèn", donades les seves circumstàncies judicials, que li han portat a una situació "límit".

El president d'UM, Josep Melià, ha afirmat avui que el seu partit té una actitud "molt respectuosa" amb la decisió de l'exdiputat del PP Josep Juan Cardona de continuar en el Parlament adscrit al Grup Mixt, a causa que, segons ha recordat, l'acta de diputat és "personal" i, per tant, és el propi parlamentari qui té la responsabilitat de decidir si continua o dimiteix.

Alcover, Cerdó, Calvo i Grosske, l'equip que dirigí Cort fins que els socialistes decidiren rompre el pacte. Foto. Arxiu

L'equip de govern municipal estarà pendent ara de com es mourà la nova UM dins el Consistori, després de conèixer ahir la dimissió de Cristina Cerdó com a regidora i com a militant en les files d'aquesta formació. El portaveu socialista a Cort, José Hila, en nom de la batlessa de Palma, Aina Calvo, comunicà el seu "respecte" per la decisió "personal" que ha pres Cerdó. Així mateix, afegí que l'Ajuntament està pendent ara que prengui possessió la nova regidora, Apol·lònia Ordinas, per aconseguir que el Consistori deixi enrere aquesta etapa convulsa. Fins ara, la UM que hi havia a Cort era la més displicent respecte de la resta de les principals institucions de l'Illa. N'és una prova que no hi queda cap dels tres regidors que hi entraren a principi de mandat: ni Miquel Nadal, ni Antoni Moragues (substituït per l'actual Baldomero Oliver) i, ara, tampoc no hi serà Cristina Cerdó. Per part seva, EU va emetre un comunicat molt més contundent en què anunciava "satisfacció" per la dimissió de Cerdó amb vista a la "democratització" del Consistori. Entre altres qüestions, EU justificava que "estava lligada a la candidatura que sembla que va obtenir vots de manera fraudulenta".

Maurici Rovira en una imatge d'arxiu.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha proposat avui que el regidor 'popular' Maurici Rovira sigui el nou president de l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram (Emaya), i que la vicepresidència recaigui en el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover. Aquesta decisió obeeix, segons s'ha encarregat de remarcar la primera edil, a la necessitat de dotar l'empresa municipal de «total transparència», les «màximes garanties de viabilitat en el futur» i, finalment, «despolititzar la seva gestió». D'aquesta forma, s'apartaria definitivament UM de la presidència d'Emaya, si el PP accepta l'oferiment.

El PP mostra el seu desacord en la composició del nou consell d'Emaya

El Partit Popular balear comunicà ahir vespre de manera unilateral i a través d'un comunicat que renuncia definitivament a presentar la moció de censura a l'Ajuntament de Palma. Els populars asseguren que no poden acceptar de cap manera les condicions que pretén imposar UM. Miquel Ramis, secretari general del PP, explicà a dBalears que la formació nacionalista no té un posicionament definit. "És absolutament inacceptable el doble discurs que manté Unió Mallorquina. Una cosa és UM Palma, amb una posició de diàleg amb la qual ens podríem entendre, i una altra de molt diferent són les intencions de la direcció insular".

L'exconseller de Medi Ambient i exdirigent d'Unió Mallorquina, Miquel Àngel Grimalt, ja s'ha decidit i, finalment, ha acceptat ser el nou conseller insular d'UM. Ocuparà el seu escó de l'oposició en el ple ordinari previst per a dijous que ve. Substituirà Dolça Mulet, que dimití fa més d'un mes arran de la incompatibilitat entre el seu càrrec polític i la seva feina a la mateixa institució insular.

El president d'UM, Josep Melià, ha assegurat avui que el seu grup no garanteix el seu suport en el Consell a la modificació del Pla Territorial de Mallorca, que contempla l'eliminació de set Àrees de Reconversió Territorial (ART), en "no estar d'acord amb la supressió massiva i total de les ART".

Aina Calvo, en el ple municipal d'ahir.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, va tornar a admetre ahir que el moment polític i institucional que viu l'Ajuntament és "complicat", amb PP i UM ultimant una moció de censura per desbancar-la de la batlia. Amb tot, va reiterar que a pesar de la greu situació que s'entreveu es manté ferma en el seu compromís amb els ciutadans i va deixar clar que: "No pens abandonar la ciutat".
Així ho va detallar després d'assistir a Madrid a l'executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i referint-se a la situació política de l'Ajuntament de Palma des que l'actual equip de govern municipal va quedar en minoria, una decisió que va definir com a "valenta i compromesa".

José Ramón Bauzá ni confirma ni desmenteix la moció a Cort

Front comú PP-UM contra Calvo

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, ni ha confirmat ni ha desmentit avui que el seu partit presenti una moció de censura contra la gestió de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, una decisió que en tot cas adoptarà la direcció del partit buscant el millor per als ciutadans. Bauzá ha estat preguntat aquest matí pels periodistes sobre si l'executiva dels populars sol·licitarà una reunió formal amb la direcció d'UM per analitzar aquesta possibilitat.

El president d'UM i parlamentari del Grup Mixt, ha assegurat avui, en relació amb el programa 'Corrupció a Mallorca' emès el passat diumenge per La Sexta, que no existeix cap "relació" entre aquest concepte i l'illa, mentre que el portaveu del PP a la Cambra, Francesc Fiol, ha considerat "lamentable" i "inacceptable" que es produís la "ridiculització" de Mallorca.

Aina Calvo, en un ple de l'Ajuntament de Palma. Foto: T. Ayuga.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha valorat avui la possibilitat que PP i UM presentin una moció de censura que la tregui de l'alcaldia. Segons la seva opinió, "PP i UM hauran d'explicar què els uneix més enllà de la presumpta corrupció". En aquest senti, la batlessa considera que PP i UM no podran justificar la moció de censura ni en la paralització del seu equip de govern, ni en la mala gestió ni en la il·legalitat. "Allò que asseguro és que ni estam paralitzats, ni governam malament, ni som il·legals", assevera la socialista Aina Calvo. De tota manera, la batlessa sí reconeix que "tenimo una situació de vulnerabilitat perquè forem valents i trencarem el pacte amb UM". Així, afegeix que "la crisi l'han provocat les forces que han hissat la bandera de la moció de censura". Calvo puntualitza que la moció de censura no depén d'ella, però assegura que si arriba "me trobarà treballant".

La intervenció policial del telèfon d'Antoni Oliver quan era gerent de l'Inestur revela la tensió que es vivia en el si d'UM. Les converses van des del novembre del 2009 fins al gener d'enguany. Una frase atribuïda per un dels interlocutors a Miquel Nadal és prou aclaridora: "Els enemics dels meus enemics són els meus amics". La veu de Nadal no apareix en les converses, però sí una referència a un contracte de 12.000 euros per al regidor Plomer de Sóller, que provocaria la detenció de l'exconseller de Turisme.

Futur comitè executiu d'UM.

Pep Melià es presentarà demà a la reelecció com a president d'UM amb una llista de 17 membres de l'executiva i de 70 membres del consell nacional -màxim òrgan entre congressos-, en la qual no hi ha ningú imputat per cap dels suposats casos de corrupció que han afectat membres del partit i en la qual hi són totes les famílies.
La renovació d'UM també es fa evident en la desaparició de la primera fila d'antics dirigents de la formació, com Dolça Mulet i Maximilià Morales -altres com Maria Antònia Munar, Miquel Nadal, Tomeu Vicens, Miquel Àngel Flaquer i Francesc Buils no són militants-, i en l'aparició de cares noves al capdavant del partit, molts batles i regidors joves. Amb tot, destaquen absències, com la del batle de Porreres, Bernat Bauçà, i la de l'exbatle de Campos Guillem Ginard, que no hi són per motius diferents. A banda de Melià, el secretari general, Joan Monjo; Cati Julve -que hi continuarà de portaveu-, Maties Baron, i el batle de Pollença Joan Cerdà, la resta són nous en la direcció. Hi ha munaristes, com María José Rodríguez; crítics, com Joan Carles Verd, batle de Sencelles, i nadalistes i cerdonistes, com Paquita Sampol.

Josep Melià, durant la seva compareixença. Foto: Efe..

UM tindrà un diputat a les Comissions d'Economia i Ordenació del Territori del Parlament, després de l'acord intern arribat amb Eivissa pel Canvi en el si del Grup Mixt, el que ha provocat que el PP retirés aquest matí a la mesa de la cambra la seva proposta perquè el PSIB cedís un dels seus sis diputats en cada Comissió perquè fos ocupat per un d'UM en estimar que l'actual composició d'aquests òrgans «no es correspon amb la proporcionalitat de les majories». Així ho ha explicat el president d'UM Josep Melià i el portaveu del Bloc, Biel Barceló, que han dit que el Grup Mixt continuarà comptant amb dos diputats en cadascuna de les Comissions, dels quals un serà de manera permanent i l'altre pertanyerà a UM.

Biel Vicens, defensà al Parlament la posició del Govern, contraria a l'aprovació de la llei plantejada pel PP. Foto: Joan Torres

PP i UM uniren ahir els seus vots al Parlament per tramitar una llei específica que permetrà fer el camp de golf de Son Bosc (Muro), aturat ara pel Govern amb un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) per protegir l'espai. En un tens debat en què fins i tot s'expulsà un manifestant que mostrà una pancarta contra el golf, populars i uemites acusaren l'esquerra d'impedir una inversió important en temps de crisi, d'anar en contra del turisme i d'emprar un "subterfugi" com el PORN quan, en realitat, no interessa protegir el projecte, sinó aturar-lo. El Pacte, en canvi, acusà el centredreta de tornar a un model urbanístic del passat, de desprotegir, d'impulsar interessos privats amb una llei "amb noms i llinatges", una "infàmia", i en un espai amb valors ambientals. "És una llei digna del Govern Matas", advertí el conseller de Medi Ambient, Biel Vicens (Bloc). "Cardona no sabia què passava a la seva conselleria i ara coneix tota la biodiversitat de Mallorca", afirmà el diputat del Bloc, Antoni Alorda, en referència al defensor de la llei, el popular Josep Juan Cardona, imputat en el cas Scala, de suposada corrupció.

José María Rodríguez amb Julio Martínez i Àlvaro Gijón a la conferència de prensa.

El president del PP de Palma, José María Rodríguez, digué ahir que ja havien enllestit l'informe que els ha de servir per justificar una moció de censura a Cort i que la presentarien "així que puguem". Ara, afirmà, resten pendents de saber si UM està disposada a donar suport a la moció sense exigir formar part d'un govern municipal amb el PP. "Volem governar en minoria", digué, "sense contrapartides", hi insistí. Amb tot, declarà que esperarien que passàs el congrés d'UM que es farà aquest cap de setmana abans de proposar-los-ho. De totes maneres, Rodríguez admeté que ni tan sols ho havia plantejat encara a la direcció del PP balear. Això sí, assegurà que no tenia "cap dubte" que ho acceptaria. Digué que la proposta seria prou rigorosa perquè l'acceptassin sense problemes. El dirigent popular basà la justificació de la hipotètica moció en l'informe redactat per un grup de militants del PP de Palma encapçalat per la regidora Aina Ferriol. L'informe Ferriol és un document que, segons el president del PP de Palma, dóna motius més que suficients per justificar la presa del poder a Cort. Ara, de tots, en destacà un: que "el PPdonaria més estabilitat a l'Ajuntament de Palma" en comparació amb l'actual equip de govern.

L'empresa que impulsa el prejecte ha duit a terme darrerament moviments de terra a la zona. Foto: A.Pol

El Parlament debatrà i votarà avui l'admissió a tràmit d'una proposició de llei del PP per permetre l'execució del projecte de camp de golf de Son Bosc (Muro), impulsat per hotelers de la zona i que el Govern en minoria d'Antich aturà el febrer passat activant la redacció d'un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) per protegir l'espai, annex al Parc Natural de l'Albufera. La iniciativa dels populars disposa del suport d'UM i, per tant, té la majoria suficient per iniciar-ne avui la tramitació parlamentària i perquè el projecte pugui començar a ser ressuscitat.
L'encarregat de defensar la proposició del PP és el diputat Josep Juan Cardona, imputat en el cas Scala, de suposada corrupció, que s'hauria produït en l'anterior legislatura, mentre ell era conseller de Comerç. Cardona, que comparegué ahir amb el portaveu popular al Parlament, Francesc Fiol, advertí que l'Executiu no cerca la protecció de l'espai, sinó impedir un projecte que es tramita des de fa 12 anys, que compleix totes les mesures legals i ambientals requerides, que té totes les llicències atorgades, obres iniciades, sentències fermes a favor i que, fins fa dos mesos, tenia l'aval del mateix Govern d'Antich.

Unió Mallorquina també proposa canvis estratègics importants en el congrés de refundació del 17 d'abril. Una de les modificacions és deixar de ser allò que ha estat fins ara, un partit frontissa, i passar a ser una formació nacionalista de centre que vertebri un tercer espai equidistant dels grans blocs liderats per PP i PSOE. No concreta futurs pactes, però aclareix que "no ens ha de preocupar el qui sinó el què".

El president d'UM té clar que és imprescindible no mostrar cap dubte davant la corrupció.

La ponència ètica que l'actual direcció d'Unió Mallorquina presentarà en el congrés de Manacor suposa una important autocrítica i preveu la implantació d'un codi de bones pràctiques. El congrés de refundació d'Unió Mallorquina del pròxim 17 d'abril a Manacor volen que serveixi per rellançar el partit i desvincular la imatge de la corrupció. La ponència ètica comença reconeixent un distanciament de la ciutadania respecte de la societat i fa una autocrítica contundent en dir que "és evident que la manca d'una resposta clara i coherent davant d'alguns episodis han fet que es posi en dubte l'honorabilitat i el prestigi de la nostra gent...". Volen deixar clar que "l'ètica és un principi bàsic, el primer principi, del nostre compromís polític".

La presidenta del Parlament, la socialista Aina Rado, ha nomenat dos càrrecs d'Unió Mallorquina dins el seu equip, després que cessassin els quatre que hi havia a les ordres de l'anterior presidenta de la cambra autonòmica, Maria Antònia Munar (UM), qui dimití a finals de febrer per la seva imputació en el cas Maquillatge, de suposada corrupció. Rado, que a principis de març es convertí en presidenta gràcies als vots d'UM, no ha recuperat els membres d'aquest partit que formaven part de l'equip de Munar, però n'hi ha situat dos de nous. Són Maria Gibert, nova cap de gestió del gabinet de la Presidència, i Josep Noguera, administratiu del de Presidència.
Gibert havia estat a les ordres de Miquel Àngel Grimalt a la Conselleria de Medi Ambient i Noguera a les de Tomeu Vicens com a secretari del Grup Mixt. Ara ocupen, respectivament, els càrrecs que tenien dues integrants d'UM, Rosario Martín i Dolors de la Portilla.
Rado, que a principis de març es convertí en presidenta gràcies als vots d'UM, no ha recuperat els membres d'aquest partit que formaven part de l'equip de Munar, però n'hi ha situat dos de nous. Són Maria Gibert, nova cap de gestió del gabinet de la Presidència, i Josep Noguera, administratiu del de Presidència.
Gibert havia estat a les ordres de Miquel Àngel Grimalt a la Conselleria de Medi Ambient i Noguera a les de Tomeu Vicens com a secretari del Grup Mixt. Ara ocupen, respectivament, els càrrecs que tenien dues integrants d'UM, Rosario Martín i Dolors de la Portilla.

El president d'UM, Josep Oliver i la portaveu del partit, Catalina Julve.

Més vies perquè els militants participin en la direcció d'Unió Mallorquina. Aquest és un dels canvis substancials que inclou la proposta de nous estatuts que UM debartà al XII Congrés, el 17 d'abril, a Manacor. Un dels punts més definitius en aquesta direcció és la substitució de l'actual consell polític per un altre de nacional molt ampli, que podria estar format fins devers els 200 membres. Però el gir per refermar la democràcia interna no s'acaba aquí; la proposta d'estatuts també inclou una junta de batles, reforça l'autonomia dels comitès locals i preveu fer convencions amb la participació de tots els afiliats. Si la reforma d'estatuts prospera a partir del dia 17 el consell nacional entrarà en funcionament. Es reunirà, com a mínim, una vegada cada tres mesos i serà el màxim òrgan del partit entre els congressos.

Josep Melià, en una foto d'arxiu.

Unió Mallorquina comença a llançar missatges amb vista al futur i almenys un suposa una clara advertència al PP balear i a la deriva d'aquest partit en contra del procés de normalització de la llengua catalana. El president d'UM, Pep Melià, ha deixat clar que el seu partit no firmarà cap pacte que suposi la derogació del Decret de Mínims o de la Llei de normalització lingüística. I el president dels populars a les Illes, José Ramón Bauzá, s'ha compromès a eliminar el Decret de Mínims si governa. Per tant, si l'avís d'UM es mantingués, el PP només podria derogar el Decret de Mínims -que obliga a promoure l'ús de la llengua catalana com a idioma vehicular de l'ensenyament- si aconseguís governar la Comunitat Autònoma amb majoria absoluta, ja que, si hagués de pactar amb UM, hauria de renunciar a aquest compromís.

José Ramón Bauzá i Carlos Delgado foren adversaris en la lluita per dirigir el PP. Foto: M.À.Cañellas

La "renovació" del PP no convenç els partits d'esquerres. El PSIB i el PSM advertiren ahir que aquesta renovació no s'aprecia per enlloc a l'executiva designada pel president popular, José Ramón Bauzá, que manté als òrgans de direcció consellers de Jaume Matas, imputats i, a més, hi situa com a vicepresident el representant de la dreta més espanyolista, el batle de Calvià, Carlos Delgado. Precisament la presència d'aquest i el discurs que ha assumit la cúpula del partit fan que des d'UM alertin d'una deriva cap a l'espanyolisme. "No n'hi ha haguda, de renovació", afirmà ahir la secretària d'Organització dels socialistes, Rosamaría Alberdi. "Posen cares noves el dia del congrés, però després continuen els qui marquen la línia del PP", sentencià. Per la socialista, l'executiva del PPté "dos problemes": les contradiccions ideològiques -"què tenen a veure Jaume Font i Carlos Delgado?", es demanà- i que no vulgui fer una investigació interna per saber que passà amb Matas.
Per part del PSM, el secretari general, Biel Barceló, considerà que el líder dels populars "ha enganat els militants o els ciutadans" pel fet de mantenir a la direcció exconsellers de Matas imputats per suposats casos de corrupció. Si Bauzá digué que a la seva nau hi cabia tothom llevat dels "polissons", Barceló afirmà que "Bauzá ha posat els polissons a comandar el vaixell".

D'esquerra a dreta, Grimalt substituirà Mulet, i el lloc de Buils l'ocuparà Rodríguez.

El president d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, ha informat avui que Miquel Àngel Grimalt serà el substitut de Dolça Mulet en el Consell de Mallorca, i María José Rodríguez reemplaçarà Francesc Buils en la comissió insular de control de la Ràdio Televisió de Mallorca.

Aina Calvo, batlessa de Palma, en una imatge d'arxiu. S'enfronta ara a la demanda del PP. Foto: M. À. Cañellas

El Jutjat del Mercantil número 1 de Palma ha admès a tràmit la demanda presentada pel PP contra la batlessa de Palma, Aina Calvo, per negar-se a convocar la junta general de l'empresa municipal d'Emaya. El passat dia 23 de març, els regidors del Grup municipal Popular van presentar una demanda davant aquest jutjat per sol·licitar la convocatòria judicial de la Junta Extraordinària d'EMAYA davant de la negativa "injustificada" de Calvo de convocar-la, apunta el PP en un comunicat. El Partit Popular havia defensat que les Juntes Generals es regien pel règim de Societats Anònimes, "en contra dels arguments esgrimits per la batlessa", per la qual cosa, segons els 'populars', aquesta admissió els dóna la raó. El PP assenyala que aquesta notícia es coneix "després de les sorprenents declaracions d'Aina Calvo, culpant el PP de la situació d'EMAYA".

L'expulsió d'Unió Mallorquina del Govern i la remodelació que es portà a terme a l'estructura de l'Executiu ha suposat la supressió de 12 alts càrrecs pel que fa a l'Administració autonòmica i d'11 en el sector públic. Això suposa, per als fons econòmics del Consolat, un "estalvi" d'1.427.833 milions d'euros. Concretament, 669.833,34 milions d'euros provenen de la minva del nombre de dirigents -12 manco- de l'Administració balear i 758.000 milions d'euros més són pels 11 menys del sector públic. Per al càlcul de la reducció de la despesa, s'ha aplicat a tots els períodes la retribució bruta anual que estableix la Llei de pressuposts de la CAIB de 2010.

Imatge d'arxiu de B. Vicens, en una vista judicial del Cas Andratx. Foto: S. Amengual.

El Jutge d'Instrucció número 12 de Palma, Francisco José Pérez, ha sobreseguit la peça 68 del cas Andratx, que era l'única en el qual estava imputat l'exdiputat d'UM i exconseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, i en el qual s'investigava una requalificació de solars de l'esmentat municipi, en la tramitació del qual va intervenir la comissió d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca, de la qual Vicens formava part. Vicens va ser interrogat per aquesta causa el passat 16 de febrer, dia en el qual va defensar davant del jutge que quan l'excap de Costes de les Balears, Antoni Garau, va interposar una al·legació contra el Pla Territorial de Mallorca (PTM).

Els vots d'UM impediren ahir que prosperàs al Parlament la reprovació, impulsada pel PP, d'un altre conseller del Govern, en aquest cas el d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs (PSOE), "per la mala gestió en matèria d'infraestructures a l'illa d'Eivissa". La reprovació, una declaració política de suspens a l'actitud del responsable autonòmic que no té cap efecte pràctic, hauria estat, si hagués prosperat, la quarta a un conseller del Govern des que UM fou expulsada de l'Executiu, perquè el 23 de febrer ja reberen aquesta amonestació els titulars d'Economia, Afers Socials i Salut.

El portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha subratllat avui que "igual com tot el món", l'expresidenta de la Cambra balear, Maria Antònia Munar, té dret a "no ser condemnada" pels mitjans de comunicació o l'opinió pública, ja que les qüestions que s'investiguen entorn de qui fos també presidenta del Consell de Mallorca "han de provar-se en els tribunals, que són els que determinen la innocència o culpabilitat d'una persona."

El parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger ha assegurat avui que "difícilment" no serà creïble una regeneració d'UM si no dóna la seva versió sobre tot el que ha succeït en el cas Maquillatge i, per això, ha considerat que seria "bo" que aquest partit fes un "esforç" per explicar a la societat si dóna "credibilitat" a l'expresident Miquel Nadal o a la seva antecessora en el càrrec Maria Antònia Munar, tenint en compte que ambdós es contradiuen a les seves respectives declaracions judicials.

Francesc Fiol, defensa la modificació de les comissions. Foto: P.Bota

Després que UM permetés la setmana passada l'elecció d'una socialista com a presidenta del Parlament, ahir s'alià amb el PPa la mesa de la cambra per fer que el Pacte (PSOE, Bloc i Eivissa pel Canvi)perdi la majoria que encara té a les comissions, una mena de miniplens en què es debaten i s'aproven qüestions menors, però que són determinants en la tramitació de lleis. Així, un pic que s'apliqui l'acord, el Pacte perdrà la majoria a tots els òrgans del legislatiu i es veurà una conseqüència més de la decisió presa pel president Antich el 5 de febrer d'expulsar UM del Govern. Concretament, la mesa del Parlament aprovà una proposta del PP que farà que els socialistes perdin un dels sis diputats que tenen a les comissions i que permetrà a UM, que ara no hi té representació fixa, sempre hi tingui un diputat. La decisió s'adoptà amb el suport dels representants de PP (Pere Rotger i Pere Palau) i UM (Isabel Alemany), i el rebuig dels de PSOE (Aina Rado) i Bloc (Eduard Riudavets).

El Parlament aprovà ahir una moció del Partit Popular que aconseguí el suport d'Unió Mallorquina i que insta el Govern a canviar bona part de la política pressupostària. La moció, que consta de 25 punts, reclama mesures com canviar els comptes per destinar 100 milions d'euros a pime i autònoms i recomana a l'Executiu de l'Estat que no apliqui l'augment de l'IVA.

El portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha assenyalat avui que qui hagi practicat l'"acte violent" de detenir a l'ex-conseller de Turisme, Francesc Buils (UM), a l'empresari de la comunicació Jacint Farrús i altres dues persones en el marc de l'Operació Voltor, "tindrà els seus motius i arguments", que, segons diu, ell desconeix.

El president d'Esquerra Republicana a les Illes Balears, Joan Lladó, digué ahir que confia en l'honestedat del nou president d'UM, Josep Melià, i hi afegí que "és un nacionalista de debò". En l'acte d'inauguració del nou local dels republicans a Palma, Lladó afirmà que Unió Mallorquina ja no era com quan Esquerra decidí deixar les institucions, en bona part per causa de les accions judicials, i que creia que podrien tornar a pactar-hi si presentava "unes llistes renovades" amb gent honesta.

El 12 de febrer, l'equip de l'IEB acomiadava les seves competències i el lloc de feina. Foto: dBalears

UM registrà ahir al Parlament una proposició no de llei per reclamar que l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) tingui la mateixa infraestructura que fins al passat dia 13 de febrer, quan se cessaren els càrrecs de la institució i les seves competències foren traslladades a la Direcció General de Cultura del Govern balear. Fou arran de l'expulsió d'UM de l'Executiu que l'IEB, en mans d'aquest partit, desaparegué com a institució. Ara, un dia després que PSOE i UM hagin tornat a caminar junts per a la designació d'Aina Rado al capdavant del Parlament, els de Melià reclamen que es mantinguí l'estructura de l'entitat i que continuï mantenint les relacions que ja tenia amb els ajuntament, consells insulars, l'Institut Ramon Llull i la Institució de les lletres catalanes, entre d'altres. Així les coses, però, des del Departament de Cultura, la posició és ferma i no hi ha cap intenció de retornar les competències a l'anterior ens. De fet, Pere Joan Martorell confirmà ahir com des de dilluns ja estan fent feina amb el nou director, Santiago Juan, i estan recollint tots els projectes començats. "Alguns es mantindran, d'altres es revisaran i n'hi haurà que s'anul·laran", digué el director general conscient que estam en "un any d'impàs".

Visita de les obres del pla E a tres carrers d'Argentina, Andreu Torrens i Costa de les Germanetes. Foto: dBalears

La batlessa de Palma, Aina Calvo, va deixar clar ahir que repetiria el pacte signat el 2007 amb UM per governar a Cort tenint "el coneixement" que té avui dia "de les qüestions que afecten els membres d'UM". Per aquest motiu, la batlessa va remarcar que la decisió de governar en minoria és ara "irrevocable". En aquesta línia va manifestar en roda de premsa que la determinació d'actuar com un govern en minoria des de la destitució dels càrrecs executius d'UM el passat 5 de febrer "no té marxa enrere". "Aquest mandat no tornaré a governar amb UM", va sentenciar, si bé va admetre que la situació no depèn d'ella i pot ser modificada per altres forces polítiques.
La batlessa va fer aquestes declaracions amb referència a l'acord assolit dimarts entre PSOE i UM per elegir la socialista Aina Rado com a nova presidenta del Parlament. Calvo afirmà que aquest acord "no és traslladable a l'Ajuntament" i assegurà que a Cort no se signaran pactes del mateix abast que els de la Cambra balear. Així mateix, explicà que "s'ha de diferenciar entre un pacte i un acord puntual i que l'acord que es concertà al Parlament "no tindrà repercussions al Consistori".

La batlessa de Palma, Aina Calvo, va assenyalar ahir que no descarta tenir "acords puntuals" amb UM a Cort per poder tirar endavant iniciatives en el ple "en pro de la ciutat". Això no vol dir, segons Calvo, que l'equip de govern format per PSOE i Bloc desitgi o estigui fent feina per recompondre les relacions amb els ex socis de govern. Aquest plantejament no està dins l'ordre del dia del nou Govern ni tampoc no és un dels objectius de l'agenda diària dels responsables municipals.

Cirer pronuncià un discurs emotiu en el qual lloà la persona de Rafel Duran. Foto: M.À.Cañellas

La figura de Rafel Duran va fer ombra a la de Miquel Nadal en el ple extraordinari d'ahir, convocat per donar compte de la renúncia al càrrec d'aquests dos regidors, del PP i UM, respectivament. Els discursos dels seus companys de partit es convertiren en epitafis de bones paraules, especialment cap a l'exedil del PP, imputat en el cas Palma Arena. Va ser Duran qui s'endugué les lloances de tots els membres del Consistori, inclosos els de l'equip de govern -PSOE i Bloc. Les dues formacions li agraïren la predisposició i les "bones formes" a l'hora d'arribar a acords. "Ha deixat la seva petjada a la Sala", destacà el portaveu del PSOE, José Hila.

Unió Mallorquina ha comunicat al Tribunal de Comptes que el 2006 va rebre una subvenció del Parlament balear al seu grup parlamentari per valor de 43.200 euros, quan la pròpia Cambra autonòmica va apuntar -a requeriment de l'òrgan fiscalitzador- un import total d'ajuts per valor de 118.995 euros, quantitat que no apareixia registrada en els estats comptables rendits per la formació.

UM ha registrat una proposició no de llei en el Parlament per dur a terme el desenvolupament del golf de Son Bosc a Muro. La formació nacionalista ha decidit tirar endavant la proposta després de constatar que les reiterades resolucions urbanístiques i mediambientals "avalen el projecte empresarial sense perjudicar els valors naturals de l'Albufera de Mallorca". UM també avala la iniciativa, perquè constata que "no fa impossible ni dificulta la consecució dels objectius del pla d'ordenació de recursos naturals en tramitació i, per tant, es proposa que el Govern no paralitzi la materialització d'aquesta inversió turística".

La constructora Melchor Mascaró ha estat assenyalada com una de les empreses que contractava gent propera a UM, però perquè treballàs per al partit. L'any 2005, Melchor Mascaró donà feina a dues persones per recomanació d'UM a través d'un contracte de serveis i de reforç a l'empresa. La directiva i cap de Recursos Humans de Melchor Mascaró, Antònia Mascaró, assegurà ahir que han entrat a treballar a la seva empresa persones vinculades no només amb UM, sinó amb tots els partits polítics, com a favor personal. Tanmateix, també indicà que "nosaltres mai no hem tingut cap persona recomanada per algun partit i que no hagi vingut a fer feina".

Emylse Mas, David Abril i Eberhard Grosske ahir sortint dels jutjats. Foto: S.A.

El coordinador d'Esquerra Unida, David Abril, lliurà ahir a la Fiscalia un plec de documents interns de Televisió de Mallorca amb correus electrònics que, segons digué el regidor Eberhard Grosske, demostren que els treballadors "abandonaven el lloc de feina per fer tasques del partit", en referència a Unió Mallorquina. Per Grosske, a més, això es feia de manera "coordinada" amb un treballador de la televisió del Consell, Miquel Palmer, i per col·laborar amb la campanya electoral. Els correus es feren arribar al regidor Grosske de manera anònima, segons digué, i són d'entre el desembre de 2006 i el març de 2007, enviats des d'adreces amb domini tvdemallorca.net. Tot indica que són de dos treballadors de Televisió de Mallorca diferents i informen el directiu Miquel Àngel Palmer que se saltaran hores de feina per fer tasques "del partit", suposadament UM, malgrat que mai no se'n diu el nom.

La substituta de Nadal renuncia abans de prendre possessió

La formació Unió Mallorquina celebrarà avui una executiva del partit en la qual es preveu que analitzin la situació política en la qual han deixat al partit la dimissió de la seva presidenta d'honor, Maria Antònia Munar, com a presidenta del Parlament i les acusacions de corrupció del seu dofí Miquel Nadal.

Maria Antònia Munar. Foto: T. Ayuga.

L'expresidenta d'Unió Mallorquina Maria Antònia Munar (Barcelona, 1955) dimiteix com a presidenta del Parlament i com a diputada i es retira de la política. La decisió es produeix després que el també expresident d'UM Miquel Nadal la incriminàs ahir, davant el jutge, en un suposada trama de corrupció. Munar, que ara perdrà la condició d'aforada, aprofita el comunicat de renúncia a l'acta de diputada per "negar de manera rotunda la veracitat de les manifestacions fetes pel senyor Nadal". Ahir dematí, Nadal declarà davant el jutge de l'operació Maquillatge i implicà Munar en una presumpta trama de finançament il·legal d'UM. Afirmà que ella li havia donat 300.000 euros del partit per comprar la productora Vídeo U. L'objectiu, segons confessà Nadal, era finançar la campanya electoral del 2007 a través dels fons públics que rebia la mateixa productora del Consell, com a adjudicatària de serveis per a la Ràdio i Televisió de Mallorca.

A la vista de les acusacions fetes pel Sr. Miquel Nadal en el marc de la instrucció del cas conegut com “Cas Maquillatge” vull manifestar el següent:
Negar de manera rotunda la veracitat de les manifestacions fetes pel Sr. Nadal.
Afirmar que, com es demostrarà, al llarg de la meva vida política he actuat sempre d'acord amb la més absoluta legalitat i d'acord amb l'ètica política.
Anunciar, per responsabilitat política, la meva renúncia a l'acta de diputada del Parlament de les Illes Balears amb efectes immediats i la meva retirada de la vida política.

Miquel Oliver, arribà a primera hora als jutjats. Foto: Pere Bota.

Miquel Oliver, Luisa Albiñana i Ramon Rullán variaren ahir la declaració inicial pel cas Maquillatge. Els tres directius de Vídeo U havien visitat dies abans Fiscalia i modificaren la seva estratègia de defensa. El canvi va provocar la compareixença també voluntària de Nadal. Oliver arribà als jutjats acompanyat per Almiñana i Rullán. El seu advocat, José Ignacio Herrero, presentà al jutge un llarg i detallat escrit en què explicava les operacions de compravenda d'accions de Vídeo U i Bahía Difusión, la contractació que es féu de la productora i d'altres societats, les subvencions del Consell i la tasca realitzada en la campanya de les eleccions municipals del 2007 amb Nadal com a cap de llista. El magistrat donà uns quinze minuts a les parts perquè el llegissin. Després, s'inicià la declaració. Oliver reconegué que des d'UM el varen comminar a contractar persones afins al partit i n'aportà diversa documentació. Explicà que l'exdirectora insular de Comunicació Margalida Sotomayor li demanà el 2004 que contractàs una treballadora del Consell dient-li que era una "pràctica habitual".

Declaració de Miquel Oliver

Fou un cúmul de factors, però l'element determinant de la dimissió de Miquel Nadal com a regidor de Palma ha estat la seva complicada situació judicial i el risc que es pugui agreujar de manera imminent. Això varen apuntar ahir diverses fonts consultades, la majoria d'UM, que reconeixen que aquest és l'únic element que ha variat respecte als mesos anteriors. La pressió -del seu partit i també externa- rebuda pel fins ara regidor perquè deixàs el càrrec no s'ha incrementat significativament i l'argument emprat per ell mateix per justificar la renúncia -no perjudicar el partit- es justifica ara, però també hauria tingut sentit fa uns mesos.

Ahir dematí Miquel Nadal, amb el seu advocat, en finalitzar l'interrogatori. Foto: S. Amengual.

Miquel Nadal afronta una setmana crucial. Dimecres anuncià la seva voluntat de dimitir com a regidor a Palma i d'abandonar la vida política. Ahir declarà davant el jutge Francisco Javier Muñoz al TSJIB per la peça secreta de Can Domenge i avui s'espera que ho faci davant el jutge Lope Sola per l'operació Maquillatge. En aquesta darrera secció ha estat Nadal mateix, mitjançant el seu advocat, Josep Zaforteza, qui ha sol·licitat la compareixença davant el jutge. La petició està datada el dia 24, el mateix en què anuncià la intenció de dimitir com a regidor. I curiosament també un dia després que els administradors i socis de la productora Vídeo U Luisa Almiñana, Miquel Oliver i Ramon Rullan, imputats al cas Maquillatge, haguessin demanat una nova declaració. S'espera que en primer terme hi compareguin Oliver, Almiñana i Rullán, respectivament, i que parlin de suposades pressions de Nadal envers la contractació de personal a Vídeo U, subvencions i manera de dur l'empresa. A continuació, i devers les 12 del migdia, serà el torn de Nadal.

EU-Palma proposa una mobilització ciutadana contra el retorn de PP i UM a Cort

Cristina Cerdó afirma que, donat el cas, UM estudiarà l'ofeta de moció de censura del PP

Antoni Diéguez diu que la dimissió de Nadal és una estratègia del PP

Barceló creu que la dimissió de Nadal sols beneficia les "operacions de moció de censura"

Calvo creu que la renúncia de Nadal "arriba tard perquè el mal ja està fet"

La Taula del Parlament ha acordat avui sol·licitar als serveis jurídics de la Cambra dos informes dirigits a comprovar si és possible modificar la composició de les comissions parlamentàries, després que el PP hagi plantejat la necessitat de canviar l'estructura d'aquests òrgans amb l'objectiu d'adequar-la a la del ple del Parlament.

Unió Mallorquina ha donat el vistiplau a una proposta del PP per destituir del càrrec la directora de la Ràdio i Televisió de Mallorca [M], la periodista Marisa Goñi, i posar una altra persona en el seu lloc. El relleu suposaria, a la pràctica, el primer acord de la nova majoria al Consell de Mallorca, després que PSOE i Bloc optassin per expulsar UM del seu executiu insular. Per la seva part, el conseller insular de Presidència, Cosme Bonet, ha considerat avui que la proposta acordada entre el PP i UM per a convocar una Junta General de la Ràdio i Televisió de Mallorca per destituir la seva directora general, Marisa Goñi, "sona a 'vendetta'" i que, a més, no creu que sigui una "mesura positiva" per adoptar en època de crisi.

El portaveu del PP a Cort, Julio Martínez, en la seva intervenció avui en el Ple. Foto: P. Bota.

El PP ha comparat avui la batlessa de Palma, Aina Calvo, amb el dictador Francisco Franco, i ha assenyalat que si aquest afirmava ser el "Caudillo de España por la gracia de Diós", Calvo pensa que és la "Caudilla de Palma por la gracia de Diós", quan, en realitat, és batlessa gràcies al suport dels edils d'Unió Mallorquina, Cristina Cerdó i Miquel Nadal, un suport "que ja no té". Així ho ha manifestat avui el regidor 'popular' Àlvaro Gijón, qui al costat del portaveu del PP en l'Ajuntament, Julio Martínez, ha retret a la batlessa la seva "covardia" i ha advertit que "si s'entossudeix" a no sotmetre's a una qüestió de confiança al PP no "li quedarà cap altra sortida" que presentar una moció de censura.

Miquel Nadal, conduït als jutjats fa dues setmanes. Foto: T. Ayuga.

El regidor d'UM a l'Ajuntament de Palma i exconseller de Turisme, Miquel Nadal, ha constituït avui la fiança de 600.000 euros que el jutge d'instrucció del cas Maquillatge, Juan Ignacio Lope Sola, li va imposar per possibles responsabilitats econòmiques arran de la seva presumpta implicació en els fets investigats en aquesta peça separada del cas Son Oms, segons han indicar a Europa Press fonts judicials. Per fer front a la caució pecuniària, Nadal ha designat els seus béns, que d'aquesta manera queden embargats i romandran ara en espera de ser taxats.

El president del Govern balear, Francesc Antich, ha assegurat avui tenir la consciència "bé tranquil·la", després d'expulsar els càrrecs executius d'UM per unes maneres d'actuar que "no eren les idònies" i que han generat una situació "límit", mentre que ha negat haver "perseguit" aquest partit. Ha afegit: "si algú en aquesta legislatura li ha donat suport i l'ha inclòs a l'Executiu, he estat jo".

Fiol, Moragues i Bauzá. Foto: Joan Torres.

"El Parlament havia requerit el president per parlar de la crisi institucional, però no ho ha entès i ha vingut a llegir-nos un discurs d'investidura", criticà, contundent, el portaveu del grup popular a la Cambra, Francesc Fiol. "Només hi ha fet referència al principi i al final", a banda "no n'ha dit ni una paraula", hi insistí. El PP pretenia que Francesc Antich explicàs ahir "els motius profunds de la crisi institucional" que han dut el Bloc i el PSIB a governar en minoria, però, segons reconegué Fiol, el president havia vingut "a una altra cosa". El portaveu popular afirmà que Antich "somia que es presenta per ser investit president i ens llegeix un discurs de tot allò que farà", però "sense la votació de la Cambra, que hauria perdut". Digué que la situació actual era una "gravíssima anomalia democràtica" i remarcà que calia que el president se sotmetés a una qüestió de confiança.
Antich ja havia indicat que no ho faria, que pensava continuar governant i que, en tot cas, l'oposició ja té prous eines a l'abast, en referència a la moció de censura. Això no obstan, Fiol apuntà que això era "passar la pilota a l'oposició" i "dir que té la responsabilitat d'arreglar allò que ell ha trencat".

El president Antich, visiblement cansat, en un moment de la seva intervenció. Foto: J.T.

En vint segons, el president Francesc Antich explicà ahir al Parlament per què va fer fora UM del seu Govern. Després començà a mirar cap endavant. Assumí que estava en minoria, però deixà clar que volia continuar governant. Com? Com fins ara, amb pactes, però amb un "sobreesforç" d'enteniment amb l'oposició. Recordà que el pactisme l'ha acompanyat fins avui i tornà a estendre la mà a PP i UM. Ara oferint-los 17 propostes concretes a negociar, les mateixes que havien rebutjat globalment. Mitja hora més tard, havia acabat el discurs passant de puntetes per la crisi institucional i centrat-ho tot en la necessitat d'unir esforços contra l'altra crisi, l'econòmica, prioritzant per sobre d'interessos partidistes els dels ciutadans.

El Bloc aplaudeix el discurs d'Antich perquè planteja «propostes concretes»

UM s'uneix al PP en la seva "sorpresa" en veure que Antich eludeix parlar de la crisi

El PP censura Antich per obviar la crisi de Govern

L'administradora de la productora Badia Difusió, fusionada amb Vídeo U, Luisa Almiñana, ha constituït avui la fiança de responsabilitat civil de 835.000 euros imposada pel jutge d'instrucció del cas Maquillatge, segons han informat a Efe fonts jurídiques. En aquesta peça del cas de la presumpta corrupció de Son Oms s'investiguen irregularitats ocorregudes durant la legislatura passada en el Consell de Mallorca. En concret, s'indaga en la legalitat dels contractes signats entre el Consell, governat per PP i Unió Mallorquina, i diverses productores audiovisuals, entre elles Vídeo U.

Imatge d'arxiu de Diego González. Foto: M. À. Cañellas.

L'actual director general de Consum del Govern, Diego González (Màlaga, 1968), serà cessat demà d'aquest càrrec per ser nomenat nou director general d'Esports, en substitució de Gabriel Gili, qui el passat 5 de febrer va ser cessat pel president del Govern, Francesc Antich, al costat de tots els càrrecs executius d'UM, després de la detenció de diversos dirigents d'aquest partit en l'Operació Voltor. Així ho han confirmat a Europa Press fonts del Govern, que han recordat que González, qui fa part del Comitè Executiu de la Federació Balear de Rugbi, estarà adscrit a la Conselleria de presidència, dirigida per Albert Moragues.

Unió Mallorquina (UM) s'ha sumat avui a l'opinió del PP balear i ha mostrat la seva decepció i la seva sorpresa perquè el president del Govern, Francesc Antich, no hagi valorat la crisi institucional que afecta l'executiu des que la formació mallorquina va ser expulsada del pacte.

El consell d'administració d'Emaya es reuní ahir amb normalitat. Foto: J. Torres

L'equip de govern de l'Ajuntament de Palma ha decidit augmentar ara les mesures de control de les cinc empreses públiques i dels onze organismes autònoms que depenen de Cort. El regidor d'Hisenda i Medi Ambient, Andreu Alcover, afirmà ahir que demanarien més informació de la que exigien fins ara i que ho farien més sovint. Com a exemple, Alcover explicà que requeririen dades que fins ara no es reclamaven sobre aspectes com la contractació administrativa i la laboral. Aquest darrer, de fet, és un dels punts que ha tingut més crítiques, pel que fa a Emaya, una de les empreses municipals que es vol controlar més i que és en mans de la regidora d'UM Cristina Cerdó, tot i que ja no forma part del govern municipal. Amb tot, cal recordar que una recent sentència del Tribunal Superior ratificà la política de contractació d'Emaya. Alcover també digué que a partir d'ara es demanaria informació com a mínim cada tres mesos i que fins i tot es podia fer un pic al mes.

Vicens Thomàs, i Carles Manera, amb el president. Foto: Teresa Ayuga.

"És ver que el Govern té molta feina per fer al Parlament, però disposa d'un Consell de Govern amb una capacitat d'actuació increïble" deixà clar ahir el president, Francesc Antich. Ho afirmà en el ple del Parlament, en resposta a una pregunta del portaveu del PP, Francesc Fiol. El diputat popular li havia demanat per què havia fet fora els tres consellers d'UM. Tot just abans, el també diputat del PP Antoni Pastorhavia preguntat de quins partits tenia el suport per "garantir l'estabilitat de l'Executiu". Antich no vol renunciar a arribar a acords a la Cambra i reconegué que havia quedat en minoria però argumentà que, quan això passà, el primer que havia fet era "contactar amb l'oposició per tancar acords".

El Consell Polític d'UM, en la seva reunió d'ahir horabaixa. Foto: P. Bota

Els militants d'Unió Mallorquina trigaran a perdonar el PSOE, no només per haver-los expulsats del Govern, sinó per la manera de tractar al seu partit. Ahir, el consell polític de la formació -màxim òrgan entre congressos- expressà un "sentiment unànime" de malestar per l'actitud "sectària" dels socialistes. La portaveu, Catalina Julve, els acusà d'"estigmatitzar" injustament UM com a partit corrupte i de voler-los "eliminar". "UM avui plega veles i mostra el seu malestar davant el PSOE, davant aquesta actitud sectària de voler eliminar de la vida pública un partit que agradi o no, ara com ara, té la clau de les institucions", assegurà la portaveu, que defensà que UM "no és un partit corrupte". És evident que, amb aquest mar de fons, UM no ho posarà fàcil al Govern d'Antich. La militància donà ahir "suport total" al seu president, Pep Melià, perquè faci una oposició "responsable", però li reclamà contundència contra els exsocis socialistes i que no doni cap "xec en blanc" a Antich.

Imatge d'arxiu de l'hostal Sayonara, en el Terreno.

El PP intentà ahir, durant la Comissió d'Urbanisme de Cort, impedir que l'equip de govern de Calvo tiràs endavant els tràmits per expropiar i esbucar l'antic hotel Sayonara, al barri del Terreno. L'absència de la regidora d'UM, Cristina Cerdó, ara a l'oposició, provocà que hi hagués un empat tècnic (4 regidors del PSOE i 4 del PP) i que no prosperàs la proposició del PP gràcies al vot de qualitat del president de la mesa, que en aquest cas era el regidor del PSOE José Hila. La proposta del PP instava el Consistori a paralitzar l'expropiació per renegociar-ne el preu i abaratir-lo. El cas és que la regidora popular Lourdes Bosch justificà que el preu que haurà de pagar l'Ajuntament per aquest solar, gairebé 1,4 milions d'euros, és massa elevat. És més, considerà que el Pacte feia un tracte de favor a la propietària perquè és la dona de l'actual conseller d'Economia, Carles Manera.

El president d'UM, Josep Melià, ha acusat avui el president balear, Francesc Antich, de ser "realment" el responsable de situar la Comunitat en un "escenari de desestabilització i de dificultat per tirar endavant l'acció de govern", que no comparteix el partit nacionalista i que "no és bona per a Mallorca". Després de la reunió «cordial» de 45 minuts, Melià ha criticat la «manca de concreció» de la proposta del president de l'Executiu, a qui ha acusat de «trencar el pacte de governabilitat» amb UM de manera «precipitada i poc meditada renunciant així a l'estabilitat».

Francesc Antich, es reunirà avui amb els líders de PP i UM, José Ramón Bauzá i Josep Melià, respectivament, amb l'objectiu d'oferir-los un 'pacte contra la crisi', un document que inclou tretze punts estratègics i que està obert a les aportacions que hi facin les formacions de l'oposició, entre els quals hi ha la Llei del sector públic.

El PSM ha advertit avui que en el cas que el PP presenti una moció de censura a l'Ajuntament de Palma, amb el suport de UM, provocarà «més inestabilitat política» i «aprofundiria la crisi de confiança de la ciutadania en les institucions», tot i que ha admès que és «perfectament legítim, tot i que irresponsable» que el principal grup de l'oposició utilitzi aquest recurs per expulsar del Govern municipal al PSIB i Bloc.

El portaveu del Bloc a l'Ajuntament de Palma i regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, ha assegurat avui que veuria "extravagant" un pacte PSIB-PP en aquesta institució, encara que ha afirmat que no veu "cap indici" que es pugui produir, després de la decisió de la batlessa, Aina Calvo, d'expulsar divendres passat tots els càrrecs executius d'UM a l'equip de Govern municipal.

Unió Mallorquina no s'ha quedat amb les mans plegades des que el president del Govern, Francesc Antich, decidís fer fora els seus càrrecs del Govern. Ara, després de donar suport a la sol·licitud del PP perquè el cap de l'Executiu comparegui al Parlament, es planteja demanar els contractes menors que han fet les conselleries gestionades per PSOE i Bloc. La formació considera que s'estan "criminalitzant" aquests tipus de contractes -inferiors a 18.000 € més IVA i que es poden donar sense concurs- i vol evidenciar que la resta de departaments autonòmics també n'han fet i també els han donat a dit.

Josep Melià (UM), en un moment del ple parlamentari. Fotografia de M. À. Cañellas.

Després de les alegries i de les decepcions per la decisió del PSOE i del Bloc de fer fora UM del Govern, ahir arribà la realitat. I la realitat és que el Govern està en minoria al Parlament. Ahir es posà de manifest i perdé la primera votació a la Cambra d'ençà que no té majoria. UM demostrà que ja no es considera vinculada a cap pacte i votà diferent a PSOE i Bloc en dues proposicions no de llei, poc transcendents, això sí. Les 'mans lliures' d'UM permeteren que PSOE i Bloc perdessin la votació d'una proposició no de llei dels populars per demanar que no es fes tant renou en la construcció de la presó de Menorca i que es reubicàs el quarter de la Guàrdia Civil de Maó enfora del centre penitenciari. PSOE i Bloc hi votaren en contra, però dos diputats d'UM se n'abstingueren i l'altre, la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, hi votà a favor, igual que el PP, i la iniciativa prosperà.

Antich repta el PP que li presenti una moció de censura

La cúpula d'Unió Mallorquina aturà ahir els peus als sectors més bel·ligerants del partit, que demanaven 'guerra' contra el PSOE, després de la decisió del president Antich d'expulsar-los del Govern i dels executius del Consell i de l'Ajuntament de Palma. En la primera reunió de la direcció d'UM -una executiva ampliada amb presència de responsables municipals i d'exalts càrrecs-, s'imposaren els que defensen la necessitat de fer una "oposició responsable" i de deixar governar al PSOE en minoria, almenys a curt termini.

El Pacte es manté a Sóller ara com ara, però aquesta setmana es tornarà a reunir per analitzar la situació d'Unió Mallorquina dins l'equip de govern, arran de les darreres notícies sobre la implicació del regidor de Turisme, Tomàs Plomer, en el cas Voltor. El batle, Josep Lluís Colom (PSOE), assegurà divendres que el Pacte (PSOE, UM, Entesa, Progressistes) "es mantenia a Sóller sense canvis", malgrat la detenció i posterior posada en llibertat d'un dels seus components i l'expulsió d'UM de Govern, Consell i Cort.

Bauza i Fiol, aclariren ahir que el PP continuarà a l'oposició. Foto: J.Morey.

El PP considera "irregular", "il·legítima" i propera al "surrealisme" la situació de l'Executiu després de l'expulsió d'UM, perquè deixa un govern en minoria que té menys suports parlamentaris que ells, la força amb més diputats de la cambra autonòmica. Així ho advertí ahir el portaveu parlamentari dels populars, Francesc Fiol. El diputat comparegué amb el president del partit, José Ramón Bauzá, qui tornà a afirmar que "mai" presentaran una moció de censura perquè no volen "governar a qualsevol preu". El PP no vol arribar al poder amb el suport d'UM, necessari perquè la moció prosperàs, ni podria convertir el seu líder en president perquè ara no és diputat.
Per això, el popular tornà a reclamar al president que presenti una qüestió de confiança perquè es vegi de quins suports disposa -Antich ja ha dit que no ho farà- i anuncià que ja han registrat una petició al Parlament perquè es convoqui un debat general sobre l'acció política de l'Executiu, un mecanisme previst per fer un debat de política general de tres dies però específic sobre la situació de crisi política.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha recalcat avui que no abandonarà la batlia ni la ciutadania "en mans del que representa el passat més fosc de la història de Palma" en referència al president de la Junta Local del PP a Palma, José Maria Rodríguez. La primera edil palmesana ha dit també que no presentarà una qüestió de confiança pel seu "compromís amb la ciutadania".

La direcció dels socialistes sap que serà difícil governar en minoria, però confia a rebre suports puntuals d'UM al Parlament, Consell i Cort i a pactar també les grans qüestions d'Estat amb el PP. Així ho constatà l'executiva ampliada del PSIB-PSOE, reunida d'urgència després que el seu líder, Francesc Antich, decidís divendres fer fora Unió Mallorquina dels tres principals executius pel darrer suposat cas de corrupció, que afecta membres d'aquesta formació.

Nadal, anit, ja en llibertat, en el moment d'abandonar el jutjat. La seva esposa anà a cercar-lo.Foto: Teresa Ayuga.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Palma, Enrique Morell, va decretar ahir presó sota fiança de 100.000 euros per a quatre dels sis detinguts que ahir van declarar en el marc de l'operació Voltor. El cas investiga un presumpte delicte de corrupció a l'Institut d'Estratègia Turística de la Conselleria de Turisme durant aquesta legislatura. El jutge imputa a la trama d'Inestur el desviament d'1,2 milions d'euros i atribueix als acusats els delictes de frau, malversació de doblers públics, prevaricació i suborns. El magistrat va decretar 100.000 euros de fiança per als expresidents d'UM Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, la mateixa quantitat que sol·licitava la Fiscalia.

Arribaren emmanillats, però sense "passejada"

Francesc Antich, a la roda de premsa de divendres. Foto: Miquel Àngel Antich.

El president del Govern, el socialista Francesc Antich, decidí ahir fer fora Unió Mallorquina (UM) del seu executiu, cansat dels nombrosos casos de corrupció que afecten la formació clau de la governabilitat i que aquesta setmana han esquitat per primer pic el seu propi gabinet. La presidenta del Consell, Francina Armengol, i la batlessa de Palma, Aina Calvo, ambdues socialistes, feren el mateix. Des d'ara, PSOE i Bloc intentaran governar en minoria a les tres institucions. La decisió del PSOE fou comunicada a primera hora d'ahir per Antich al president d'UM, Pep Melià, en una reunió al Consolat a la qual assistí també el líder del Bloc, Biel Barceló, partidari de la ruptura. Però el cert és que ja estava presa des del dia abans.

Josep Melià s'ha sorprès per la reacció d'Antich. Fotografia de P. Bota.

"Antich ha romput el Pacte" i "Unió Mallorquina té les mans lliures". Aquesta fou la reacció d'UM a la decisió dels socialistes d'expulsar-los dels executius autonòmic, insular i municipal de Palma. El seu president, Pep Melià, considerà "precipitada i unilateral" la decisió del líder del PSIB, Francesc Antich, de rompre amb ells i anuncià que els òrgans del partit es reuniran per decidir com actuen d'ara endavant. Ahir, Melià no descartà una moció de censura amb el PP, però tampoc un suport extern al Govern. De moment, passen a l'oposició després de 15 anys sense ser-hi. "Mans lliures vol dir que només votarem d'acord amb el nostre programa", aclarí Melià en una compareixença feta al migdia. El president d'UM reuní d'urgència l'executiva, un pic Antich li comunicà al Consolat que en prescindiria. La decisió del socialista no caigué gens bé dins UM i una part important dels dirigents de la formació és partidària de no posar les coses fàcils al PSOE, al Bloc ni al seu nou govern en minoria.

Biel Barceló, del Bloc, ha apostat per l'honestedat en la gestió. Fotografia de M. À. Cañellas.

El portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha considerat avui que el cessament dels càrrecs executius que UM té en el Govern balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca ha estat una decisió "correcta i l'única possible donades les circumstàncies". En una roda de premsa, Barceló ha remarcat que el pacte de governabilitat firmat el 2007 entre el PSIB, UM i el Bloc "no es podia permetre de cap manera" a una situació com a aquesta en la qual diversos dirigents uemitas, entre qui es troben dos directors generals de l'Executiu balear i el portaveu i regidor d'aquesta formació en l'Ajuntament de Palma, Miquel Nadal, han estat detinguts en el marc de l'Operació Voltor, que investiga una presumpta trama de corrupció.

El president del Govern, Francesc Antich, es reuneix d'urgència aquest migdia amb els principals agents socials de les Illes Balears per donar-los a conèixer els canvis que tindran lloc, a partir d'avui, en les principals institucions de les illes, després de l'expulsió de tots els càrrecs que ocupaven membres d'Unió Mallorquina (UM) en la Comunitat Autònoma, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma.

Aina Calvo, batlessa de Palma, ha anunciat reducció de departaments. Fotografia de S. Amengual.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha cessat avui els regidors d'UM, Cristina Cerdò (Medi Ambient i presidenta d'Emaya) i Baldomero Oliver (Esports), per la qual cosa, a partir d'ara, governarà en minoria amb el Bloc, després que diversos dirigents uemites, entre els que es troba el portaveu i regidor d'aquest partit en l'Ajuntament de la capital balear, Miquel Nadal, hagin estat detinguts en el marc de l'Operació Voltor, que investiga una presumpta trama de corrupció. Calvo ha revelat que també ha cessat tots els càrrecs de confiança d'UM i va afegir que ja ha firmat el Decret, mitjançant el qual anomena al socialista José Hila primer tinent de batle. D'altra banda, ha avançat que reduirà els departaments del Consistori i ha esperat per anunciar a dilluns vinent aquesta reestructuració del Govern municipal i de reducció de càrrecs, que respondrà als "criteris d'austeritat que reclamen els temps que corren". La primera edil ha admès que "no serà fàcil" governar en minoria amb el Bloc, si bé recorda que l'Ajuntament de Palma "no serà ni el primer ni l'últim" que no governi amb una majoria. Malgrat això, ha remarcat que l'equip de Govern dedicarà "tots els seus esforços" en continuar treballant per fer realitat un "model de ciutat millor que proposam per a Palma des del compromís en la transparència i en l'interès general".

El ple del Consell aprovà ahir, amb l'única abstenció del PP, el nou reglament orgànic de la institució, que l'aproparà en la manera de funcionar al Parlament, que atorga més protagonisme a l'oposició i que dóna a Unió Mallorquina la clau de la Comissió d'Urbanisme, que té la darrera paraula en les decisions urbanístiques de l'Illa.
El nou reglament, que no entrarà en vigor fins al març, resol una de les reivindicacions que UM emprà per justificar la crisi del Pacte de l'octubre passar.

El portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha reclamat avui una auditoria interna en el Govern per verificar si la detenció ahir de l'exgerent de l'Inestur, Antoni Oliver, es tracta d'un cas aïllat o, al contrari, s'inscriu en una trama de corrupció dirigida a "finançar irregularment Unió Mallorquina". En tal cas, el portaveu del Bloc ha advertit que el Pacte de govern "quedaria en entredit".

El president d'UM, Josep Melià, ha expressat avui la seva preocupació pels registres que s'han duit a terme aquest matí a la seu de l'Institut d'Estratègia Turística de les Illes Balears (Inestur), organisme dependent de la Conselleria de Turisme, dirigida per Unió Mallorquina, i ha manifestat, en aquest sentit, que si es demostra que algun responsable d'aquest departament ha comès alguna «irregularitat» serà «degudament castigat».

El nou president d'UM, Pep Melià, saluda Munar en arribar al Parlament. Foto: T.Ayuga.

Els dirigents dels partits que integren el Pacte es reuniran dia 11 de febrer i tant des del PSOE com des del Bloc esperen que UMja hagi demanat abans al seu portaveu a l'Ajuntament, Miquel Nadal, que abandoni el càrrec en compliment del codi ètic, que obliga a cessar o a exigir la dimissió dels càrrecs públics imputats per suposats casos de corrupció als quals un jutge hagi imposat mesures cautelars, com és el cas del regidor. El president del Govern i líder del PSIB, Francesc Antich, convocà ahir UM i Bloc a l'esperada reunió, en què es deixarà clar que s'ha de complir el codi ètic, també en el cas de càrrecs electes com el de Nadal. D'aquesta manera, Antich donà el marge de temps que sol·licità el nou president d'UM, Josep Melià, per aterrar. El cert és que Melià ha començat a sondejar destacats membres del partit sobre com actuar amb Nadal. Dilluns, en una reunió interna, alguns batles li demanaren que aplicàs el codi ètic sobre el regidor i li exigís la dimissió. Altres, però, eren partidaris d'esperar l'acarament que es produí ahir entre Nadal i el conseller Miquel Àngel Grimalt, en previsió que s'imposàs una nova mesura cautelar sobre Nadal que hauria donat més arguments a la direcció del partit per exigir-li la dimissió.

El portaveu d'UM a Cort, Miquel Nadal, en el discurs que féu a la zona de llotges de l'hipòdrom de Son Pardo.

"Hem de fer com feien els soldats russos en la Segona Guerra Mundial: si jo caic, un altre ocuparà el meu lloc per defensar les nostres idees". Així acabà ahir el portaveu d'UM a Cort, Miquel Nadal, el discurs del sopar de festes ajornat dels 'uemites' de Palma. Una trobada amb 1.900 assistents, segons els organitzadors, que volia ser una demostració de suport al dirigent. Tot i la referència a la possible caiguda en combat, Nadal deixà clar que no es faria enrere: "No ens rendirem, perquè sé que volsaltres no us rendiríeu. Només faré el que vosaltres em demaneu, només vosaltres decidireu". Per acabar de respondre a aquells que li demanen la dimissió, encara hi afegí: "Jo compliré amb els meus compromisos, amb els ciutadans que van votar UM el 2007".

Eren dos candidats per obtenir el control d'UM a Calvià i tan sols quedaren a dos vots de distància a les eleccions del dijous vespre. Això no obstant, de vencedora només hi ha una: María José Rodríguez. L'actual defensora de l'usuari de la sanitat pública i membre del consell polític d'UM és la nova presidenta de la junta local dels nacionalistes a Calvià. Rodríguez (Palas del Rey, Lugo, 1957) rebutja que descriguin la seva candidatura amb el mot de 'paracaigudista'. I és que combina la vida d'hivern a Palma amb l'estiueig a la casa de Calvià.

La direcció d'Unió Mallorquina, que des des de dimarts presideix el diputat Josep Melià, es dóna temps -una setmana- abans d'aplicar el codi ètic al regidor de Palma Miquel Nadal i demanar-li que deixi d'ocupar el càrrec, tal com li exigeixen els seus socis del Pacte. Des de fa un mes, Nadal està imputat i pesen sobre ell mesures cautelars -un jutge li ha retirat el passaport-, motiu pel qual, en compliment del codi ètic, el partit li ha de demanar que deixi el càrrec, si es té en compte que no pot ser destituït perquè és electe.

Bartomeu Vicens quan diposità al TSJIB, a final de desembre, una de les fiançes. Foto: J.Morey.

El jutge de reforç del Jutjat d'Instrucció 12, Francisco Pérez, ha citat com a imputat l'exdiputat Bartomeu Vicens per una de les peces del cas Andratx en la qual s'investiga la presumpta trama de corrupció urbanística al municipi. Pérez ha citat Vicens per al proper 16 de febrer en relació amb la peça 68 del cas, en la qual s'investiga la requalificació de tres solars a la punta de la Gavineta (cala Llamp) propietat d'Antoni Garau, excap de Costes de les Balears. Un dels principals imputats del cas Andratx, l'excap d'Urbanisme Jaume Massot, redactà un informe sobre aquests terrenys a petició de Vicens, llavors conseller insular del Territori. El novembre passat, Massot, ara a la presó per una altra peça del cas Andratx, afirmà davant el jutge que no havia tingut cap conversació amb Antoni Garau -pare- sobre els solars.

El Consell Polític ha de dirimir qui substitueix Flaquer com a president.

UM reunirà avui el seu Consell Polític a partir de les 20.00 hores per elegir el nou president de la formació, després que el passat 22 de desembre Miquel Àngel Flaquer anunciàs la seva dimissió com a líder del partit regionalista en decretar-se mesures cautelars contra ell. Així, el màxim òrgan de decisió del partit ratificarà o rebutjarà el nom que proposi l'Executiva -que se celebrarà avui a primera hora de l'horabaixa. Precisament, durant els últims dies s'han estudiat alguns noms per ocupar el càrrec com el del parlamentari del Grup Mixt Josep Melià, o l'exconseller de Turisme, Francesc Buils. Es pot recordar que Flaquer va ser elegit president el passat 11 de juliol de 2009, en substitució de Miquel Nadal, en un congrés extraordinari en el qual va obtenir el 73 per cent dels vots dels 377 compromissaris que van participar.

L'incident que es va viure divendres migdia a Calvià entre dos sectors de l'agrupació d'Unió Mallorquina manté encara les dues versions contradictòries sobre els fets ocorreguts a la sortida d'un restaurant entre l'aspirant a candidata a la batlia María José Rodríguez i l'alt càrrec del partit a Palma Enric Molina, que van acabar amb sengles denúncies, una per agressió i una altra per falsa denúncia. Un testimoni declarà ahir davant la Guàrdia Civil que havia vist com Rodríguez "va caure tota sola a terra". Per contra, uns altres dos testimonis digueren que van veure que Molina "va empènyer" Rodríguez.

L'exconseller de Turisme Francesc Buils té la intenció de presentar candidatura per ser el futur president d'Unió Mallorquina. Si no hi ha canvis, s'enfrontarà amb el diputat Pep Melià, que ja s'ha postulat per ocupar el càrrec. D'aquesta manera, s'arribaria amb dos candidats a l'executiva de dilluns, que es la que haurà de fer una proposta concreta al consell polític -màxim òrgan de la formació entre congressos-, que es reunirà immediatament després.

M. José Rodríguez, lesionada.Foto: Míchels.

El malestar en el si de l'agrupació d'Unió Mallorquina a Calvià arran de les eleccions per triar candidadt a la batlia esclatà ahir amb més força que mai, fins al punt que dos membres de la formació es presentaren sengles denúncies. L'aspirant a candidata a la batlia per UM i membre del consell polític María José Rodríguez va denunciar "per agressió" Enric Molina, alt càrrec del partit a Palma, que dóna suport a la llista que encapçala l'històric Isidre Cañellas. Molina respongué, de la seva banda, interposant la corresponent demanda "per falsa denúncia". Els fets van tenir lloc ahir migdia davant un restaurant del municipi, quan Rodríguez, amb companyia del seu home i set membres més de la seva llista es van trobar amb Molina per aclarir per quina raó d'ençà que van presentar la candidatura "no hem fet més que rebre insults", segons paraules de la candidata. Així, a l'arribada al restaurant, explicà Rodríguez, ella i Molina van tenir una topada just a l'entrada: "Ell volia sortir després que li demanàssim explicacions per les seves actuacions i mentides", assenyalà Rodríguez, qui no va deixar que abandonàs l'establiment. Per part seva, Molina relatà que "vaig voler fugir perquè jo havia quedat només amb Miguel Pacheco, i es van presentar fins a set persones de la llista de Rodríguez", a la vegada que lamentà una rebuda "amb insults" i per això se'n va "voler anar".

Unió Mallorquina ha mostrat el seu desacord amb les propostes d'abast estatal presentades dilluns pel Partit Popular. En especial, diuen que "no acceptam cap mesura que redueixi l'ensenyament del català dins l'educació. La llengua vehicular ha de ser la pròpia de les Balears, perquè és la manera més integradora i vertebradora de la societat". Quant al tema del català, també s'han pronuciat sobre l'elecció de la llengua per part dels pares que suggereixen els conservadors. UM creu que "s'ha de donar més autoritat al professorat i que les seves decisions pedagògiques tinguin més pes a l'hora de dissenyar estratègies educatives".

Pocs joves d'EU es donaren cita a la seu d'UM per protestar contra Miquel Nadal. Foto: P.B.

Deu periodistes esperaven a les sis del capvespre a la seu d'Unió Mallorquina del carrer del Sindicat l'arribada del Joves d'Esquerra Unida que havien organitzat una acció reivindicativa per protestar contra la corrupció. Després de deu minuts, la sorpresa arribà quan s'hi presentaren cinc joves; el sisè arribà tard, amb cinc pancartes i un megàfon. Es posaren davant la seu del partit nacionalista i entre rialles començaren a cridar consignes contra el regidor d'UM a Cort Miquel Nadal. Ajudats pel megàfon i accionant la sirena per cridar l'atenció, miraven els periodistes i fotògrafs i començaren els cants. Ajudats pel megàfon i accionant la sirena per cridar l'atenció, miraven els periodistes i fotògrafs i començaren els cants.

La direcció d'Unió Mallorquina ha negociat amb la presidenta del partit a Palma, Cristina Cerdó, la seva integració en l'executiva i en el consell Polític -ara no hi ha cap nadalista en cap d'aquests dos òrgans-, sempre que el portaveu a l'Ajuntament, Miquel Nadal, dimiteixi com a regidor de Cort.

L'executiva d'Unió Mallorquina decidí ahir, per unanimitat, no fer un altre congrés extraordinari per triar-ne el nou president, després de la dimissió ara fa dues setmanes de Miquel Àngel Flaquer. Serà el Consell Polític -màxim òrgan del partit entre congressos- qui elegirà dia 25 el màxim responsable de la formació. Abans, l'executiva farà una proposta i, ara per ara, qui té més opcions per ocupar el càrrec és el diputat autonòmic Pep Melià.

La portaveu d'Unió Mallorquina, Cati Julve, és ara per ara la dirigent del partit que té més números per convertir-se en la nova presidenta de la formació, en substitució de Miquel Àngel Flaquer, que dimití la setmana passada, després que el jutge de l'operació Maquillatge li imposàs mesures cautelars. En aquest moment, és la mateixa Julve qui més es resisteix a optar al càrrec. No és l'única opció d'UM, però si decidís jugar, seria la que tendria més possibilitats. Si no prosperàs, l'alternativa podria ser el diputat Pep Melià, el nom del qual comença a sonar.

Els batles d'Unió Mallorquina (UM) no volen congrés extraordinari i, per donar més tranquil·litat al partit, aposten perquè sigui el consell polític de la formació -màxim òrgan entre congressos- qui elegeixi d'entre els membres el nou president del partit, que haurà de substituir el dimitit Miquel Àngel Flaquer, com també l'altre membre que falta per completar l'executiva, després de la dimissió mesos enrere de Damià Nicolau.

Maria Teresa Munar retratada a la Casa Consistorial.

La primera edil de Sant Joan, Maria Teresa Munar (UM), rebé ahir la notificació oficial de la sanció que li ha imposat el comitè de disciplina del partit. Tal com avançà dBalears, Munar s'haurà d'abstenir durant sis mesos d'assistir als actes de la formació. Amb tot, la batlessa assegurà que "presentaré un recurs contra la decisió, perquè no té fonaments i no és justa". Per això, té clar que "la fira del mes d'abril serà el darrer acte que presidiré, perquè per maig cediré la vara a Joan Magro (PP), tal com establírem en el pacte". Maria Teresa Munar lamenta "el rebombori que ha generat tot això, que no ha fet gens de bé al poble", i denuncia que "la vara de mesurar d'Unió Mallorquina no s'aplica igual a tothom".

La reacció dels socis del Pacte a la dimissió de Miquel Àngel Flaquer com a president d'UM fou unànime. Tots alabaren la seva "coherència" per haver complert el codi ètic del Pacte que ell havia acceptat, i que insta a dimitir d'un càrrec polític els imputats per presumptes casos de corrupció sobre els quals un jutge apliqui mesures cautelars. Tots, uns en públic i els altres en privat, consideren que el portaveu d'UM a Cort, Miquel Nadal, també hauria de fer igual, perquè es troba en la mateixa situació.

El debat és obert i s'haurà de resoldre abans de 30 dies. La dimissió de Miquel Àngel Flaquer com a president d'Unió Mallorquina ha deixat el partit sense cap visible i immediatament ha mostrat dues posicions enfrontades: una part de la formació vol un congrés extraordinari per elegir el nou president i l'altra, en canvi, pretén evitar-lo i que el nou màxim responsable surti d'entre els membres de l'executiva o del consell Polític.

Una part important de la direcció d'Unió Mallorquina espera que el seu regidor a l'Ajuntament de Palma, Miquel Nadal, abandoni el càrrec després d'aprovar els pressuposts municipals avui i així no calgui demanar-li la dimissió en aplicació del codi ètic acordat per totes les forces del Pacte.

"Vos record que allò important és Unió Mallorquina, per sobre dels personalismes, dels egos malaltissos. Que ningú cregui que es podrà salvar a si mateix si UM no se salva", advertí ahir vespre el president del partit, Miquel Àngel Flaquer, en una crida a la unitat. El dirigent uemita féu aquestes declaracions al discurs del sopar de Nadal del partit, que tingué un to clarament optimista. "UM està més viva que mai", digué, tot i que també reconegué que passen "un dels pitjors moments de la seva història".

El comitè de disciplina d'Unió Mallorquina va decidir divendres apartar la batlessa de Sant Joan, Maria Teresa Munar (UM), del partit durant sis mesos. Tot indica que aquesta mesura és la conseqüència dels durs enfrontaments públics que Munar ha protagonitzat juntament amb el regidor d'UM Francesc Mestre i la direcció del comitè local de la formació al poble.

L'executiva d'UM esperarà, de moment, fins dimarts per decidir si ha d'aplicar el codi ètic sobre el seu regidor a l'Ajuntament de Palma, Miquel Nadal, a qui el jutge ha imposat mesures cautelars com a imputat en l'operació Maquillatge. Ahir, el portaveu del partit al Parlament, Pep Melià, posà en dubte que aquest codi sigui d'aplicació sobre càrrecs electes com Nadal.

Margalida Ginard, enmig rebé ahir el suport de la direcció del PP i va defensar la moció de censura com un acte de responsabilitat. Foto: G.M.

El PP i Campos pel Canvi (CpC), coalició formada pel PSM, PSOE i Entesa, ja han formalitzat la moció de censura contra el batle, Guillem Ginard, d'UM, i que tindrà lloc dia 30 de desembre a les 12 hores. Tal com ja va avançar dBalears dissabte 12 de desembre, el PP i CpC han tancat un acord que suposarà desallotjar el Govern en minoria d'UM, després que Ginard expulsàs del pacte els edils de CpC. En una roda de premsa duita a terme a Palma, la cap de files del PP de Campos, Margalida Ginard, i el president dels populars a Mallorca, Joan Rotger, defensaren la moció de censura "com un exercici de responsabilitat, ja que es tracta de tornar la legitimitat a l'Ajuntament".

UM descarta que la moció de censura de Campos tingui «conseqüències» en altres institucions de les illes

UM ha descartat que la moció de censura presentada pel PP al municipi mallorquí de Campos, per la qual perdrà previsiblement la batlia l'edil d'aquesta formació Guillem Ginard, tingui «conseqüències» en altres institucions de les illes, tot i que l'oposició ha arribat a un acord amb Campos pel Canvi (CpC), coalició en la qual participa el PSIB-PSOE.

Pascual, Barón, Melià, Ferrer, Flaquer, Monjo i Cerdà brindaren per un bon Nadal. Foto: P. Bota.

"Són unes setmanes complicades i les afrontarem amb valentia i seguretat que les coses aniran bé perquè estic segur de la innocència de la gent que ha de declarar", afirmà ahir el president d'Unió Mallorquina, Miquel À. Flaquer. I és que les pròximes dues setmanes una part important de la plana major uemita haurà de declarar davant els jutges per diverses imputacions de corrupció. Amb uns dies atapeïts a la vista pel que fa a l'àmbit judicial, UM demana "calma i tranquil·litat", segons Flaquer, que es mostrà confiat en tot moment. Digué que esperava que "el temps ens doni la raó i tot s'aclareixi", amb referència als processos legals pendents. Segons Flaquer, que parlà ahir a la tradicional copa de Nadal que el partit ofereix cada any als periodistes, el calendari de citacions judicials és el reflex d'un any "difícil i dur" que encara no s'ha acabat.

La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha confiat avui que UM "complirà el que s'ha firmat" i garantirà, igual com s'han compromès el PSIB i el Bloc, l'"estabilitat" a totes les institucions, inclosa l'Ajuntament de Palma, on hi ha fortes discrepàncies entre els uemites i EU, per la imputació del portaveu i regidor d'UM, Miquel Nadal, en els casos de presumpta corrupció de Can Domenge i Son Oms.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha estat taxativa i aquest cop ha dit prou. Dins l'equip de govern municipal ja no hi ha cabuda "ni per a pantomimes ni per a rebequeries" dels seus socis, UM i EU. Ara és el moment que pot dir-ho. Fa una setmana, no.

Julve va llançar ahir als mitjans un missatge conciliador després de tres hores de reunió. Foto: Pere Bota.

Unió Mallorquina va apostar ahir pel diàleg i per l'estabilitat del Pacte de govern amb el PSOE i amb el Bloc, però no acceptarà condicions del president Francesc Antich per continuar amb l'acord de govern. La portaveu d'UM, Catalina Julve, amb un posat conciliador, va anunciar ahir la decisió del partit de prioritzar l'"estabilitat" del Pacte al Govern i a la resta d'institucions de les Illes, a pesar de la imputació de diversos dels seus membres per presumpta corrupció i la dimissió feta pública ahir mateix pel ja exconseller de Turisme Miquel Nadal. En declaracions als mitjans després de la reunió de l'executiva d'UM, que va durar tres hores, Julve va remarcar que la formació "complirà els compromisos acordats amb la resta dels socis de govern". Amb tot, Julve va afirmar que seria "un mal començament" si els socialistes posen condicions a la continuïtat d'UM. La portaveu va admetre que, des de la signatura del Pacte al 2007, ha mancat el diàleg amb la resta de socis i que, en un moment de crisi econòmica com l'actual, "no podem estar amb picabaralles polítiques i crisis institucionals".

UM no es presentà ahir a la reunió setmanal de Junta de Govern del Consistori de Palma que integra els regidors de tots els partits que formen part de l'equip de govern. L'absència de Cristina Cerdó i de Baldomero Oliver va bloquejar dos punts d'aquest debat, previ a la sessió plenària de cada mes, que es van haver de deixar damunt la taula. Un d'ells implicava Oliver mateix, el regidor d'Esports de Cort, i feia referència a l'aprovació d'adjudicacions de contractes negociats per a escoles esportives municipals.

Els membres de l'executiva d'UM Matias Baron, Francesc Buils i Joan Monjo, en la roda de premsa d'ahir. Foto: M À. Cañellas

"Després dels esdeveniments, Unió Mallorquina sortirà reforçada del procediment obert", declarà ahir vespre el dirigent d'UM Francesc Buils, en una conferència de premsa convocada amb urgència a la seu del partit. "Ho deim amb la cara ben alta", afegí. Buils digué que havien pogut llegir -en diagonal, apuntà- el sumari del cas en què han resultat imputats els membres d'UM. Assegurà que el text elaborat per la Fiscalia i que imputa els dirigents d'UM en una peça separada del cas Son Oms "no té cap fil conductor i no té consistència", i que es basava en "un munt de petits problemes administratius" i de suposicions de la Fiscalia.

"No m'he endut ni un euro"

La cúpula d'UM es reuní ahir vespre després de conèixer les imputacions. Foto: M. À. Cañellas

El jutge Lope Sola, instructor d'una peça separada del cas Son Oms que engegà la coneguda operació Maquillatge l'octubre passat, ha citat a declarar com a imputats la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar; el conseller de Turisme, Miquel Nadal: el també conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt; el diputat del Grup Mixt Bartomeu Vicens i el president d'UM, Miquel Àngel Flaquer. Compareixeran entre els dies 14 i 18 d'aquest desembre.

Grimalt: 'mai m'he embutxacat un duro'

Diéguez, respecte a les imputacions d'UM: "cal prendre alguna decisió"

Si UM es torna a abstenir i finalment s'aprova al pròxim ple l'esmena del PP per acomiadar dos alts càrrecs d'EU, "això significarà que les regles del joc del Pacte s'hauran trencat", declarà ahir el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske. Per altra banda, afegia que seria "una pèssima notícia" i que significaria que no hi ha "la lleialtat i complicitat mínimes" per a un govern de coalició. Es tractaria, segons el dirigent d'EU, d'un "escenari d'imprevisibles conseqüències".

Cristina Cerdó, Aina Calvo i Eberhard Grosske al ple. Foto: M À Cañellas

L'abstenció en el ple d'ahir dels dos regidors d'Unió Mallorquina, Cristina Cerdó i Miquel Nadal, permeté que prosperàs una esmena del PP als pressuposts municipals de 2010 per acomiadar dos alts càrrecs d'Esquerra Unida a Cort. L'acció d'UM, en clara connivència amb el PP, que era qui havia formulat la moció, pretenia castigar Emylse Mas, assessora de Participacó Ciutadana de l'Ajuntament, i Sara Mulet, coordinadora de relacions socials i veïnals del Patronat municipal de reallotjament i reinsersió. En el darrer ple municipal, totes dues s'havien manifestat en contra de la corrupció política. Eren amb un grup de persones que duien pancartes contra els regidors Miquel Nadal, Marina Sans i Rafel Duran, imputats per casos de corrupció. Però l'esmena en qüestió no al·ludia a aquests fets: proposava que, "atesa l'actual situació de crisi", es prescindís d'ambdós càrrecs i se'n dedicassin els doblers a millorar el suport a l'atenció primària de Benestar Social. Cristina Cerdó afirmà que UM estava d'acord amb la moció del PP i afegí que no hi estava amb el fet que "persones i càrrecs d'aquest equip de govern es manifestin contra altres membres del mateix equip".

El vell estadi Lluis Sitjar a la zona del Forti.

La decisió de la batlessa de Palma, Aina Calvo, d'ubicar el recinte firal a l'estadi Lluís Sitjar no ha agradat als seus socis de govern a Cort. Entre altres raons, perquè dilluns -quan es va fer públic l'anunci- ni UM ni el Bloc no tenien cap mena de constància d'aquesta proposta, que ni tan sols queda recollida en el pacte de governabilitat de Cort. Tant és així que el regidor d'UM Miquel Nadal acusà el PSOE d'haver pres la decisió de manera unilateral, sense comunicar-la a la resta de forces polítiques que integren l'equip de govern. "Desconeixem la proposta i entenem que no ha estat consensuada amb la resta de forces polítiques", destacà el regidor d'UM, Miquel Nadal. UM insistí que tant el recinte firal com la falca verda són "una prioritat".

Nadal, a favor del recinte firal, critica que l'ubicació no sigui "consensuada"

Imatge d'arxiu de d'Eberhard Grosske, Aina Calvo i Miquel Nadal.

Unió Mallorquina, a través d'un comunicat de premsa, prengué ahir la paraula a Esquerra Unida i la convidà a fugir del Govern. En concret, el comunicat deia: "UM convida la formació política a abandonar les àrees de Govern que ocupa" si no li sembla bé "l'acord subscrit i les persones que el fan possible". Titllava l'actitud d'EU "d'incoherent i menyspreable" per la protesta contra la corrupció dels polítics que feren abans d'ahir, al ple de l'Ajuntament de Palma, una trentena de persones i en què participaren membres d'EU. Els manifestants interromperen el ple extraordinari convocat pel Partit Popular. Duien pancartes que acusaven de corruptes els regidors populars Maria Sans i Rafael Durán i el portaveu d'UM, Miquel Nadal, a més de reclamar-ne la dimissió. Segons el text del comunicat, "EU, amb la seva incomprensible manifestació, no respecta un dels principis més bàsics de l'estat de dret: la presumpció d'innocència".

Els partidaris de l'expresident d'UM i portaveu d'aquest partit a Palma, Miquel Nadal, protagonitzaren ahir una demostració de força davant l'actual direcció de la formació i el seu president, Miquel Àngel Flaquer. En una tensa reunió, exigiren als dirigents que convoquin el procés de renovació del comitè local de Palma, escapçat des de fa mesos; demanaren que l'actual conseller de Turisme sigui el futur candidat a Cort i es queixaren per un suposat bloqueig en la tramitació de fitxes dels nous militants a Ciutat.

Joan Monjo i Miquel Àngel Flaquer, en la reunió d'ahir del consell politic. Foto: Teresa Ayuga.

"Màxim suport" a la presidenta d'honor d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, recentment imputada en el cas Can Domenge, i petició als socis d'Esquerra Unida perquè es deixin de "focs d'artifici", de "guerres internes" i de "despistar" i facin feina dins el Pacte perquè el Govern funcioni i pugui tirar endavant els seus projectes. Aquesta fou la resposta que donà ahir el president d'UM, Miquel Àngel Flaquer, a EU, integrada en el Pacte a través del Bloc, que dissabte demanà la dimissió de Munar com a presidenta del Parlament i reclamà al president del Govern, Francesc Antich, que governi sense UM. Flaquer, acompanyat per la portaveu d'UM, Cati Julve, i pel secretari general, Joan Monjo, comparegué després que es reunís el consell polític del partit i el consell de batles i regidors.

Imatge de l'escrit que UM reparteix aquest dies per les cases del poble. Foto: J. Socies

El municipi de Campos s'aixopluga aquests dies de la tempesta que hi ha hagut per dins la Sala. El carrer en té una idea feta, però la reserven per a ells i els qui l'expressen després s'estimen més quedar en l'anonimat. Però les opinions són per a tots els gusts i colors. "Crec que el que ha fet el batle ha estat el més correcte: el municipi de Campos s'ha vist molts d'anys perjudicat i ha arribat un punt en què, si no ens posam forts, es tornaran a riure de nosaltres", deia un veí que no volia donar el nom perquè "hi estic massa implicat". Amb una bicicleta vella, un home venia de comprar d'una ferreteria del centre de la localitat i de tot el trull de l'Ajuntament en comentà: "Aquest batle ha quedat molt malament amb els seus socis de govern i amb el poble. Però les eleccions dictaran sentència". Jaume Vicenç, que volgué expressar la seva opinió sense por, manifestà que "trob que han fet bé: hem d'apostar pel golf, que ens durà llocs de feina".

La imputació de Maria Antònia Munar pel cas Can Domenge deixa amb causes judicials obertes la major part de l'equip de govern del Consell del mandat anterior. Just un conseller, Miquel Àngel Borràs, no en té. No estan tampoc imputats Francesc Buils ni Cati Julve, que substituïren els desapareguts Ferran Trujillo i Miquel Riera. Set dels onze membres de l'anterior cúpula dirigent d'Unió Mallorquina tenen causes obertes. En total, nou polítics d'aquest partit en tenen, entre ells els tres darrers presidents i dos dels secretaris generals.

Biel Huguet, Guillem Vidal, Joan Juan i Mateu Burguera, de Campos pel Canví. Foto: J. Socies.

Amb un comunicat de quatre pàgines i una roda de premsa en la qual hi eren els tres regidors de Campos pel Canvi -Joan Juan, Guillem Vidal i Mateu Burguera- i Biel Huguet, president d'Entesa, volgueren treure tots els ets i uts dels fets ocorreguts el dijous 15 d'octubre a la nit i el dia 16 dematí. Juan ho diu clar. "Ara, els costa mirar-nos a la cara. No ens podem asseure en una taula amb gent que, quan ens veu, abaixa els ulls", afirma, per tallar d'arrel cap possible tornada a l'equip de govern municipal. "Ell (Ginard) ha perdut la majoria perquè ha volgut. Nosaltres creim que, abans de destituir-nos, s'hauria d'haver assegut per dir-nos què feiem malament, però mai en aquests dos anys i mig de govern no ens havia avisat de res. Per contra, nosaltres li havíem dit que xerrava de més i, de fet, crec que s'ha perdut per haver xerrat massa: només pegava coses a tothom que s'acostava per aquí", afirma Juan en referència als dirigents insulars i autonòmics

La portaveu del Govern balear, Joana Barceló, ha dit que s'espera que el pacte de govern en el Consell de Mallorca trencat per part d'UM es "recondueixi" durant la pròxima setmana.

El grup ecologista GOB demana al Bloc per Mallorca i al PSIB que "no cedeixin al xantatge d'UM" en qüestions territorials en la nova negociació després de la ruptura del pacte de governabilitat per part de la formació mallorquina al si del Consell de Mallorca.

El PSM posà ahir condicions al retorn d'UM en el Pacte del Consell, bona part de les quals implica que la formació presidida per Miquel Àngel Flaquer s'hauria de comprometre a acceptar qüestions que fins ara ha rebutjat. Alhora, avisà que ningú no negocia per ells i avançà que, si UM no pot assegurar que complirà el pacte signat, hauria de presentar una alternativa en forma de moció de censura amb el PP.

La crisi no es limita al Consell de Mallorca i, si es romp el Pacte en aquesta cambra, això afectarà de manera inevitable les altres dues principals institucions, el Govern i l'Ajuntament de Palma. Allò que s'ha trencat són els fonaments de l'acord polític de governabilitat per a aquesta legislatura entre el PSIB-PSOE, Unió Mallorquina i el Bloc, que és el que sosté el Pacte signat el 2007, en tot el seu conjunt.

Després d'atendre els periodistes Armengol presidi la reunió ordinària del Consell Executiu. Foto: M À. Cañellas

Després del renou, ahir començaren els primers moviments per reconduir la situació. El mateix dia que Unió Mallorquina feia efectiva la seva sortida de l'executiu del Consell, els socialistes, amb el president del Govern, Francesc Antich, al capdavant, feien una crida a la calma i la presidenta del Consell, Francina Armengol, demanava als qui fins ara han estat els seus socis que tornin a integrar-se en el seu equip. Ara, PSIB-PSOE i UM negociaran les condicions per refer el Pacte al Consell. Tot i que UM mantenia ahir les queixes a Armengol amb què justifica la decisió de trencar el Pacte al Consell, allò cert és que estaria disposada a tornar a formar part d'un executiu presidit per la socialista.

El PP no vol precipitar-se per tal d'aprofitar la ruptura del Pacte al Consell, encara que començarà a fer passes a partir d'avui mateix. El portaveu dels populars, Jaume Font, afirma que presentar ara una moció de censura amb UM seria "un disbarat", però admet que des de ja mateix cercaran el suport dels de Miquel Àngel Flaquer per enfortir l'oposició a la presidenta Armengol. Després d'això, "si d'aquí a dos mesos la institució és ingorvenable, ja veurem què feim".

El portaveu del PP al Consell de Mallorca, Jaume Font, afirmà ahir capvespre que la decisió d'UM de rompre el Pacte i deixar l'equip de govern respon a la "inactivitat" i a la "paràlisi" que, al seu parer, pateix la gestió de la institució insular des de l'inici del mandat de Francina Armengol. Amb tot, Font rebutjà que el seu grup pugui aprofitar la situació per plantejar amb UM una moció de censura contra la presidenta socialista i apel·là a "l'estabilitat" i a la "prudència" dins el Consell per tal d'afrontar la crisi.

Miquel Àngel Flaquer, Dolça Mulet, Antoni Pascual i Catalina Julve, presentant la seva renúncia. Foto: Joan Torres

Unió Mallorquina passa de les paraules als fets. Trenca el pacte de governabilitat al Consell de Mallorca, surt del Govern de la institució i avui mateix dimitiran de les seves àrees de gestió els tres consellers insulars, els vuit directors insulars i els tres secretaris tècnics. Els motius vénen d'enfora.

Armengol demana a UM que reconsideri una 'decisió desafortunada'

Font afirma que UM s'en va per "inactivitat" del Consell

La portaveu del Govern, Joana Barceló (PSOE), va fer ahir una crida a la "responsabilitat" als seus socis d'UM, després que s'hagi especulat amb la possibilitats que aquests facin evident en alguna institució governada pel Pacte el seu malestar amb els socialistes, que acusen en privat d'estar darrere les últimes accions de la Fiscalia contra membres de la cúpula del partit.

Damià Nicolau. Foto: Arxiu

Unió Mallorquina esmola les espases i es prepara per a la lluita. El recel i el ressentiment s'han instal·lat en la cúpula nacionalista, que reclama revenja. La plana major del partit, reunida dissabte horabaixa just abans que Damià Nicolau comunicàs la dimissió com a secretari general, analitzà els darrers esdeveniments -tant polítics com judicials- i decidí recordar al PSOE que, si governa a l'Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears, és gràcies al seu suport. Els principals dirigents d'Unió Mallorquina tenen ben present que el Partit Popular intentà eliminar la seva formació abans de les eleccions del 2007. L'atac ferotge de Rosa Estaràs, entre altres provocacions, feren aleshores impossible la reedició d'un pacte entre PP i UM.

Existeix una persecució de la Fiscalia Anticorrupció contra Unió Mallorquina? En aquest partit estan ben segurs que sí. La sospita no tindria major importància si no fos que la Fiscalia és un òrgan jerarquitzat que té una estreta dependència del Ministeri de Justícia. És a dir, de l'Executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. A més, no es pot obviar que els socialistes governen a les Illes Balears, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma gràcies al suport d'Unió Mallorquina. "No hi ha traïcions, sinó aliances", comenten a UM.

Totes les famílies d’UM feren costat ahir a Nicolau.

El secretari general d'Unió Mallorquina va dimitir ahir del seu càrrec després que es fes pública la resolució de la Fiscalia Anticorrupció que li demana una pena de tres anys i dos mesos de presó per la seva presumpta vinculació amb un delicte de malversació de fons públics i prevaricació en una peça separada del cas del polígon de Son Oms. El mateix Nicolau va assegurar que es tracta d'una decisió personal. De fet, ell mateix va convocar ahir capvespre d'urgència tota l'executiva del partit per comunicar-los la renúncia. "És el millor per a mi, per a la meva família i per al partit", afirmà. El dirigent d'UM va remarcar que a partir d'ara aprofitarà el temps per "demostrar la meva innocència". Nicolau va assumir la secretaria general d'UM el juny passat, després de la dimissió de Miquel Nadal com a president de la formació. A pesar que només ha estat dos mesos com a secretari general, el president, Miquel Àngel Flaquer, va valorar "molt positivament" la tasca de Nicolau durant els darrers mesos, centrada a "reorganitzar el partit i transmetre il·lusió" a la resta de militants.

Miquel Àngel Flaquer, i Miquel Ferrer, en una compareixença a la seu del partit. Foto: S.Amengual

Unió Mallorquina ha demanat al president del Govern, Francesc Antich, que compleixi el compromís adquirit en la reunió del 30 de juliol passat al Consolat i manifesti públicament la decisió del Pacte d'ajornar el projecte de tren fins a Alcúdia, que ja no s'iniciaria aquesta legislatura. No només això, sinó que també ha advertit Antich que el seu posicionament públic s'ha de produir abans de dimarts. Si no, no pot garantir que els seus diputats votin amb la resta de socis del Pacte en contra de la moció presentada pel PP, que rebutja el traçat nord a Alcúdia i que acabaria sent aprovada. La decisió d'UM es va prendre en l'executiva de dilluns i el president del partit, Miquel Àngel Flaquer, ja ha comunicat a Antich que n'espera un posicionament públic abans de dimarts en què deixi clar que el tren entre sa Pobla i Alcúdia s'ajorna. Segons UM, aquest era l'acord adoptat en la reunió feta al Consolat per intentar desencallar la qüestió, evidentment, sense èxit.

El diputat del Grup Mixt Tomeu Vicens a una foto d'arxiu.

Quan encara no s'ha trobat una sortida a la crisi per l'esmena de Son Baco, el Pacte haurà d'afrontar un episodi semblant en el nou període de sessions que dimarts s'obre al Parlament. També afecta l'urbanisme de Campos i també és una esmena a un decret llei, però ara no és per fer un golf amb hotel, sinó per ampliar el balneari de la Font Santa. I ara no és UM qui la presenta de manera unilateral, sinó un diputat vinculat a aquest partit, Tomeu Vicens, ara al Grup Mixt després que UM el suspengués de militància quan li fou imposada una fiança per evitar la presó en el cas Son Oms. Com abans, amb el vot del PP n'hi ha prou perquè prosperi. Sense pactar amb ningú, tampoc amb UM, Vicens ha registrat una esmena al decret Grimalt que permetria ampliar el balneari de Campos per a ús turístic (previsiblement s'hi faria un hotel). La proposta va en la línia de l'acord aprovat per unanimitat (UM, PP i Campos pel Canvi, on s'inclouen PSOE, PSM i Entesa) a Campos, però el fet de no haver-la pactada pot fer que el Pacte la rebutgi.

Muquel Àngel Flaquer i Damià Nicolau, ahir horabaixa. Foto: Jaume Morey

Els socis del Pacte assumiren ahir que s'hauran d'estrènyer el cinturó i que els pressuposts del 2010 seran "complicats", perquè hauran de davallar al voltant d'un 4,9% per la forta caiguda dels ingressos públics prevista per a l'any que ve. Amb tot, es comprometeren a fer un esforç per tal que en la negociació dels propers comptes públics de la Comunitat es deixin de banda els interessos de partit i es prioritzin actuacions polítiques. A més, acordaren que, en temps de crisi econòmica, les preferències han de ser l'impuls en els sectors econòmics i les polítiques socials. Els líders de les forces que formen el Pacte es reuniren ahir durant tres hores al Consolat de Mar.

Un membre del ‘sector nord', el diputat Pep Melià, i un ‘munarista', Matias Barón, ocuparan a la futura executiva d'Unió Mallorquina les places que han deixat vacants dos ‘nadalistes': la tinent de batle de Palma, Cristina Cerdó, i el número dos del Consorci de la Platja de Palma, Antoni Moragues. Així ho decidiren ahir els dirigents del partit, després que dimarts els ‘nadalistes' s'autodescartassin per formar part dels òrgans de direcció que sortiran del congrés extraordinari de dissabte.

Miquel Nadal abandona, amb els seus, la seu d'UM. Foto: M.A.C.

El fins fa poc president d'Unió Mallorquina, Miquel Nadal, i els dos membres del seu sector que formen part de la gestora que ara dirigeix el partit, Cristina Cerdó i Antoni Moragues, no entraran en el futur consell polític de la formació -màxim òrgan entre congressos. Cerdó i Moragues tampoc no figuraran en la nova direcció elegida en el congrés extraordinari d'aquest cap de setmana. De fet, cap nadalista no serà ni a l'executiva ni al consell polític que surti del congés. Això decidiren ahir en una reunió, en la qual estaven convocats els 63 compromissaris triats a Palma per al pròxim congrés que són afins a Nadal i 12 compromissaris més no electes que li donen suport. Amb tot, també acordaren que votaran l'actual president transitori, Miquel Àngel Flaquer.

Nadalistes contra munaristes. Finalment no hi hagué acord i el sector del fins fa poc president d'UM, Miquel Nadal, medirà avui les seves forces amb els seus opositors a Palma, entre ells el recent dimitit president d'UM a Ciutat Mateu Cañellas. Serà en l'assemblea per elegir els 98 compromissaris que representaran a la capital en el congrés extraordinari del partit de l'11 de juliol.

El president provisional d'Unió Mallorquina, Miquel Àngel Flaquer, ja té l'equip que volia per dirigir el partit. Així ho reconegué ell mateix ahir, després que la nova gestora rebés l'aval -sense votació- del consell polític. La direcció, igual que Flaquer, haurà de ser ratificada en el congrés extraordinari de l'11 de juliol i serà llavors quan es convertiran en el president i la nova executiva.

El nou president d'Unió Mallorquina, Miquel Àngel Flaquer, vol que la gestora que condueixi el partit fins al congrés sigui la futura executiva de la formació. Flaquer té pensat que hi exerceixi un paper determinant Damià Nicolau, que seria el seu "número dos", el secretari general, un càrrec que ja ocupà durant la darrera etapa de la presidència de Maria Antònia Munar.

Flaquer, nou president d'UM. Foto: S. Amengual

Miquel Àngel Flaquer serà president d'Unió Mallorquina i durà el patit fins al congrés extraordinari que tindrà lloc el proper 11 de juliol a Artà. Un congrés que haurà de ratificar la seva presidència. Fins aquell moment, Flaquer dirigirà una gestora, després que l'executiva dimitís ahir en bloc, incloent-hi el fins ara president, Miquel Nadal. A la vegada, Flaquer serà el candidat "oficial" a la presidència del partit en el congrés extraordinari. Els representants al congrés s'elegiran a través d'un sistema proporcional, tal com volien els sectors contraris a Miquel Nadal. Aquesta és la decisió que prengué passada la mitjanit el consell polític d'Unió Mallorquina.

Grimalt i Nadal, en una visita a Manacor. Foto: J. Socies

El repartiment de poder entre els diferents sectors d'Unió Mallorquina impedeix ara tancar un acord que eviti el congrés extraordinari i situï Miquel Àngel Flaquer al capdavant del partit. El fins ara president, Miquel Nadal, ha pactat amb Flaquer que Palma tingui a la futura executiva una quota de quatre dels onze membres -ara en té tres de segurs en una executiva de 15-. Però el sector liderat per l'actual vicepresident del partit, Miquel Àngel Grimalt, no ho accepta. Així les coses, les negociacions es mantenen obertes amb l'objectiu de poder tancar un acord abans de dilluns que permeti desconvocar el congrés extraordinari previst per al proper 11 de juliol.

Miquel Àngel Flaquer ahir al ple del Consell. Foto: J.M.

No va voler ser conseller de Turisme i pensava de deixar la primera línia política per dedicar-se als negocis turístics familiars, però d'un dia per l'altre s'ha convertit en l'elegit, l'home de consens per dirigir transitòriament Unió Mallorquina i evitar un congrés extraordinari que s'havia plantejat com una batalla entre Miquel Nadal i els seus, i Miquel Àngel Grimalt i els seus. Si no passa res, Miquel Àngel Flaquer (Capdepera, 1962) es convertirà dilluns que ve en el nou president d'UM fins al 2011.

Acord perquè Flaquer sigui president

El repartiment de poder dins l'executiva bloqueja l'acord d'UM

Equiparar les pensions de jubilació de l'Estat a l'àmbit europeu. Això és el que es comprometé ahir a defensar el candidat d'UM a la Coalició per Europa, Joan Carles Verd. Ho féu a Campos, on visità, acompanyat pel batle i vicepresident d'UM, Guillem Ginard, l'Associació de la tercera edat de municipi. Verd garantí que UM treballarà per aconseguir uns nivells de pensions equiparats als europeus i sempre per sobre del salari mínim, amb l'objectiu que la gent gran pugui viure dignament.

Unió Mallorquina escenificà ahir vespre a Manacor tota una lliçó d'unitat al voltant del candidat europeu Joan Carles Verd. Més de 300 persones ompliren la plaça de la Bassa per fer pinya al voltant de Verd. Els manacorins Catalina Julve i Miquel Àngel Grimalt encapçalaren una àmplia representació de dirigents d'UM.

Els vots del PSOE, el Bloc i UM impediren ahir que la moció d'urgència del PP relativa a la concessió de llicències d'obra als polígons industrials entràs en l'ordre dels dia del proper ple municipal, que tindrà lloc dilluns que ve. Ahir, la junta de portaveus dels grups municipals hi votà en contra.

El comitè local d'Unió Mallorquina de Sant Joan es va desmarcar ahir de la polèmica que s'ha desfermat al poble arran de l'enfrontament entre mossèn Josep Estelrich i el capellà castrense Jesús Honduvilla. Des de l'agrupació ho tenen clar: "Volem que els atacs a don Josep Estelrich i el conflicte que vivim a l'església acabin d'una vegada.

Unió Mallorquina continua sense revelar el posicionament que adoptarà davant l'anunci realitzat dilluns per la batlessa de Palma, Aina Calvo, d'aturar a partir del proper juny la concessió de llicències d'obra als polígons industrials per als projectes que excedeixin el límits que fixava el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1998. La tinent de batle dels regionalistes, Cristina Cerdó, assegurà ahir que aquest grup municipal té la intenció de reunir-se amb els afectats per la moratòria (empresaris, constructors, promotors...) abans de fer públic el seu parer en aquest assumpte.

Cliqui aquí i veurà els noms de les persones marcades.

La major part dels qui ovacionaren el president d'UM, Miquel Nadal, en l'acte de divendres passat a l'Auditòrium ocupen càrrecs a l'Ajuntament de Palma. Són els ‘incondicionals' de Nadal, que convertiren la presentació del candidat europeu en una manifestació de suport al seu lider, qüestionat per l'executiva. Des del principi i fins al final es feren notar. Ells foren els qui cridaren "Presidente, presidente!", "Viva Miguel Nadal!" i "Viva el presidente!".

Si hi ha d’haver candidat de consens per presidir Unió Mallorquina cada pic es limiten més les opcions per trobar-lo. Una de les que més havia sonat per assumir aquest paper en el congrés extraordinari del proper 11 de juliol, la portaveu del partit Cati Julve, s’autodescartà ahir i ja és el tercer dirigent que ho fa després del secretari general, Miquel Ferrer, i del vicepresident de la formació, Guillem Ginard.

El reglament del proper congrés extraordinari d’Unió Mallorquina serà la primera batalla interna que hauran de lliurar els dirigents del partit. I és que el sistema d’elecció dels representants al congrés serà clau perquè condicionarà les quotes de poder. Si es mantingués el sistema majoritari de l’anterior conclave, l’actual president, Miquel Nadal, tindria garantits d’entrada prop d’un 40% dels compromissaris.

Miquel Àngel Grimalt, en una fotografia d'arxiu.

El vicepresident d'Unió Mallorquina (UM), Miquel Àngel Grimalt, ha evitat avui opinar sobre la gestió del president del partit, Miquel Nadal, i ha dit que “si hi ha discrepàncies internes s'han de discutir dins dels òrgans del partit i no a través dels mitjans de comunicació”. Grimalt ha fet aquestes declaracions preguntat sobre si li sembla satisfactori el treball de Nadal al front d'UM, després de les discrepàncies sorgides en el partit per la seva imputació en un cas de corrupció i perquè designàs com a candidat a les europees al conseller d'Esports, Mateu Cañellas, la candidatura del qual és incompatible amb el seu càrrec en el Govern.

Vol passar desapercebut, però d’un temps ençà sempre té una càmera davant i darrere quan entra al Parlament o en surt. Miquel Nadal seu al seu escó de conseller de Turisme i, amb el cap cot, llegeix un paper. El seu entorn el descriu com a tranquil davant la declaració que ha de protagonitzar demà als jutjats com a imputat en el cas Can Domenge. El seu partit troba que el temporal de la setmana passada ha estat prou devastador per augurar una llarga treva. Els socis no es fien de la calma, d’una altra calma.

"És la primera vegada que les coses no li surten com ell vol". Parla un membre de l’executiva d’UM i ho fa del seu president, Miquel Nadal. Aquesta és una de les sensacions que deixa en l’ambient la decisió de la direcció del partit de fer enrere l’aposta de Nadal perquè el conseller d’Esports, Mateu Cañellas, dimitís del càrrec per presentar-se com a ‘número set’ de la candidatura a les europees, sense cap possibilitat de ser triat eurodiputat.

Un membre de l’actual Govern serà cartell electoral a les Balears per als comicis europeus del pròxim 7 de juny. El conseller d’Esports i Joventut, Mateu Cañellas, serà el candidat d’Unió Mallorquina (UM) en la llista que la formació integrarà amb Convergència i Unió (CiU), el Partit Nacionalista Basc (PNB) i Coalició Canària (CC), entre d’altres partits.

La portaveu d'Unió Mallorquina (UM), Catalina Julve, ha convidat al PSM a abandonar el govern si no es troba còmode en ell, després que ahir la seva direcció advertís a UM que si assoleix un acord amb el PP sobre el projecte del golf de Son Baco considerarà “trencat” el pacte de govern. Per la seva banda, el parlamentari del Bloc Antoni Alorda ha qualificat avui de “provocacions innecessàries” les declaracions de Julve.

UM ja té sobre la taula una alternativa al projecte de camp de golf amb hotel de Son Baco, a Campos. En una reunió a la seu del Consell, el PSIB oferí als seus socis desenvolupar les dues Àrees de Reconversió Territorial (ART) que afecten el municipi, la de la Vinyola i la de la Ràpita est, però permetent-hi bàsicament noves places hoteleres. La proposta, que es faria efectiva amb una modificació del Pla Territorial, serà estudiada ara per UM. El partit de Miquel Nadal no la veu amb mals ulls, però fins que no hi hagi acord no retirarà l’esmena al decret Nadal per permetre Son Baco. El desenvolupament d’aquestes dues ART, investigades per la Fiscalia, es faria sense haver d’eliminar places a altres bandes, com es preveia inicialment. En el cas de la Vinyola es permetien 1.598 places turístiques devora un golf i en el cas de la Ràpita est s’urbanitzaven 35 hectàrees, amb places hoteleres i un sector residencial. El pacte de governabilitat signat per PSIB, Bloc i UM fixa com a "objectiu eliminar les ART". Però el darrer ple de Campos, on són representats els tres grups, aprovà per unanimitat una proposta que incloïa el desenvolupament turístic d’aquests dos espais i un seguit de projectes que ahir també es posaren sobre la taula.

Els militants reclamaren solucions de Govern.Foto: Jaume Morey

Unió Mallorquina exigeix lleialtat als seus socis del PSIB i del Bloc i que "respectin" el seu espai polític. Apunta que "defensar" els seus "principis" no ha de suposar "tensar res". Avisa que actuarà amb "tranquil·litat", però amb "fermesa" a l’hora de vetlar pels seus projectes, perquè "no estam al Pacte per governar a qualsevol preu", sinó per desenvolupar el seu programa. Manté que "mai" no s’ha plantejat trencar el Pacte –dir el contrari és una "frivolitat", afirma. Considera que el projecte del camp de golf de Son Baco no incompleix l’acord. I avança que el continuarà defensant i que no retirarà l’esmena per permetre’l si no s’arriba abans a un acord per donar solucions a Campos.

Al final, Unió Mallorquina i Campos pel Canvi evidenciaren en la sessió plenària el seu desacord per la construcció del camp de golf de Son Baco amb un hotel de cinc estrelles. Amb una sala de plens plena i una gran expectació, UM i PP votaren a favor de la construcció del golf de 18 forats i 328 places en un aparthotel de cinc estrelles a Son Baco, Campos.

El president Antich manté la seva oferta negociadora amb Unió Mallorquina (UM) per estudiar una alternativa al projecte del camp de golf de Son Baco. Ahir dematí, hores abans de la reunió de l’executiva del partit de Miquel Nadal, el cap de l’Executiu ja avançà que havia demanat un encontre amb els seus socis per cercar una "compensació" per al municipi de Campos a causa de la pèrdua d’aquesta inversió i per l’esforç mantingut en la protecció del territori.

Unió Mallorquina no vol que el rebuig al projecte de camp de golf amb hotel de Son Baco (Campos)surti de franc als seus socis. Considera que PSOE i Bloc han "incomplit" el Pacte, perquè han decidit sense ells fer caducar l’autorització del projecte. I ara la direcció entén que pot actuar "amb la mateixa llibertat" en aquesta qüestió. Tant és així, que no descarta esmenar el conegut com a decret Nadal, ara convertit en projecte de llei, per permetre el camp de golf amb hotel a Campos.

El finançament no posa d’acord els socis del Pacte. El president del Govern, el socialista Francesc Antich, deixà clar ahir que la xifra de 200 milions addicionals de finançament anuals, que és el que ara proposaria Madrid, "no té l’acceptació de l’Executiu autonòmic" i advertí que una xifra inferior als 380 milions "no seria justa". El president responia així a UM, que minuts abans havia presentat una campanya en la qual avisava que si no s’aconsegueixen 650 milions més a l’any serà un "fracàs".

El PP fa seva la reivindicació d’UM per a la construcció d’un camp de golf amb oferta hotelera complementària a Son Baco, al municipi de Campos. Els populars defensen d’aquesta manera la necessitat del projecte i, al mateix temps, ho aprofiten per evidenciar i accentuar les greus discrepàncies sorgides en el si del pacte de govern entre UM i els seus socis arran del fet que el Consell de Mallorca decretàs fa dues setmanes la caducitat de l’interès general atorgat en el seu moment.

El portaveu del PP al Consell, Jaume Font, advertí ahir que, en plena crisi econòmica, seria una "irresponsabilitat" que es trencàs el Pacte que governa la institució insular. Aquesta possibilitat fou plantejada dilluns per dirigents d’UM en l’executiva d’aquest partit, després que el PSIB i el Bloc descartassin definitivament el projecte de camp de golf amb oferta complementària a Son Baco, a Campos (UM).

"Si volen rompre el Pacte que ho facin", però que deixin d’"amenaçar". Aquest és el missatge que envià ahir a UM el portaveu del Bloc i secretari general del PSM, Biel Barceló, després que dirigents d’UM –entre ells el batle de Campos– plantejassin en l’executiva de dilluns la possibilitat de trencar el Pacte amb el PSIB i el Bloc arran de la decisió d’aquests d’impedir el projecte de camp de golf amb oferta complementària de Son Baco, al municipi de Campos. Finalment, UM optà per no trencar res i fer notar el seu malestar als socis pel rebuig de Son Baco.

Es varen plantejar trencar el Pacte, però finalment optaren per no fer-ho. L’executiva d’Unió Mallorquina es reuní ahir de manera extraordinària per analitzar com havia d’actuar després que el PSOE i el Bloc decidissin sense UM al Consell descartar definitivament el projecte del camp de golf i l’hotel de luxe de Son Baco, a Campos. Avui, el secretari general del PSM, Biel Barceló ha dit avui a UM que “si vol trencar el Pacte que ho faci”, mentre li ha reclamat que deixi d'"amenaçar".

Unió Mallorquina, soci del Pacte al Consell de Mallorca, preveu abstenir-se en la votació, demà en el ple, del decret que rescindeix el contracte de venda del solar de Can Domenge. Una abstenció d’UM deixaria el Pacte sense la majoria suficient per ratificar aquest decret sense dependre de ningú, i la presidenta del Consell, la socialista Francina Armengol, necessitaria que el PP votàs a favor del decret o s’hi abstingués per tirar-lo endavant.

Unió Mallorquina accepta que les futures reformes d’hotels, previstes al conegut com a decret Nadal, no suposin increments d’altura per sobre dels permesos, però no vol que es limiti el creixement horitzontal o en amplària dels establiments, tal com pretenen el Bloc i el Consell de Mallorca. La formació presidida per Miquel Nadal entén que més limitacions impedirien fer les millores previstes a les plantes hoteleres, deixarien sense efecte la norma i els hotelers no podrien accedir als ajuts estatals del pla Renove.

Unió Mallorquina (UM) aprofità ahir l’espera per conèixer les xifres concretes que resultaran del nou model de finançament autonòmic per avisar que la formació signà l’actual Pacte de govern amb l’esquerra per a aquesta legislatura just per les promeses que els feren els socialistes, amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant.

La presidenta del Consell de Mallorca, la socialista Francina Armengol, ha signat avui un decret que torna enrere la polèmica adjudicació del concurs de venda i urbanització del solar de Can Domenge, a Palma, a les empreses Sacresa i Ferratur per 30 milions d’euros l’any 2006. El decret, que avui es donarà a conèixer i serà ratificat en ple al febrer, dóna per resolt aquest concurs, ja que al·lega un suposat incompliment dels terminis d’execució per part de les empreses adjudicatàries.

El conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Biel Vicens (Bloc), presentà ahir l’avantprojecte de llei del sòl, que ha elaborat sense consensuar amb els socis d’UM i el PSIB. La proposta incorpora qüestions que poden provocar el rebuig d’UM, com les limitacions al desenvolupament de les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART) o el desplegament d’una normativa específica de paisatge.

Redreçar el pacte de govern és la preocupació principal d’UM. El partit que lidera Bartomeu Lladonet mantindrà, a partir d’aquesta setmana, contactes amb el PSOE per intentar reconduir el pacte de govern que tenien ambdues formacions amb els Nous Independents Locals (NIL). S’ha de recordar que fa dos mesos el NIL abandonà les àrees de govern per manca de presa de decisions del batle, Sebastià Burguera (PSOE), que s’acordaren al pacte.

Rosa Estaràs i Miquel Nadal volen treballar junts. De quina manera ho aconseguiran i la fórmula per realitzar-ho encara no ho saben, o bé no ho diuen, però ahir feren públicament una passa que, de manera especial pels partits d’esquerra, es considerarà una provocació en tota regla a l’actual Pacte de Govern. Ja no parlen d’unes millors relacions entre el "nou PP" i "la nova UM", ara ja avancen que hi haurà acords concrets entre ells.

Ni es va trencar el Pacte al Consell ni s’aprovà la moció del PP per canviar la composició de la Comissió d’Urbanisme, l’òrgan que té la darrera paraula en les principals decisions urbanístiques de Mallorca. Unió Mallorquina finalment votà amb els seus socis en contra de la proposta popular. Al seu portaveu, Miquel Àngel Flaquer, li bastà el compromís del conseller de Presdiència.

Els criteris de finançament de la futura agència de disciplina urbanística no es votaran en l’assemblea de batles que es fa avui a Lloseta. Aquest és l’acord assolit ahir per evitar un vot en contra d’UM. Amb tot, això no bloquejarà aquest organisme perquè el Consell garanteix en els seus Estatuts que assumirà el cent per cent del seu cost els tres primers anys i, de fet, ja li ha assignat un pressupost d’1,4 milions per a l’any vinent.

Els 19 batles i futurs batles d’Unió Mallorquina es planten i adverteixen que els seus ajuntaments no s’adheriran a la futura agència de disciplina urbanística del Consell, que ha de començar a funcionar el gener, si no es canvien els criteris de finançament d’aquest nou organisme en l’assemblea de batles que s’ha de fer demà a Lloseta. UM té batles a Lloret, Costitx, Sóller, Artà, Pollença Alcúdia, Porreres, Ariany, ses Salines, Sencelles, Muro, Campos i Sant Joan.

UM, que governa el Consell dins el Pacte, no escatimà ahir crítiques contra la Televisió de Mallorca [M], que depèn de la institució insular. El seu portaveu, Miquel Àngel Flaquer, qüestionà la "pluralitat" i "objectivitat" d’espais de la tele, advertí que hi ha programes i professionals "parcials" i sentencià que, en alguns casos, no s’ha recollit la posició d’UM com cal.

El diputat del PP Antoni Serra acusà ahir UM de fer "sopars" amb el director general d’IB3, Antoni Martorell, per silenciar a la televisió pública la informació del cas Son Oms, en què l’exportaveu d’aquesta formació al Parlament està acusat de falsificació de documents, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública i estafa continuada. "No sé si té relació que, curiosament.

"El meu partit es precipità quan em va suspendre de militància". Així ho assegurà ahir, referint-se a UM, el diputat Tomeu Vicens, poc després que el Tribunal Superior de Justícia li exigís una fiança de 100.000 euros per deixar-lo en llibertat amb càrrecs.

"El turisme ho és tot". Amb aquestes paraules Miquel Nadal, president d’Unió Mallorquina, clausurava la primera convenció anual del partit dedicada al turisme i a l’economia, que acollí l’Auditori de Porreres.UM hi va reunir els seus militants per parlar "amb claredat d’economia i turisme, des del pragmatisme i la perspectiva dinàmica i integral que la societat i les necessitats de la nostra illa requereixen i mereixen".

Unió Mallorquina s’apunta a l’organització de grans debats d’idees. Avui obrirà el primer, l’anomenarà convenció i serà de caràcter anual. Congregarà a l’Auditori de Porreres 400 compromissaris, membres de la formació. El que se sotmetrà a debat és una ponència sobre economia i turisme en la qual es proposa que s’opti pel turisme de gent gran com a complement del de sol i platja.

Unió Mallorquina ha deixat de tenir grup propi al Parlament balear. La Mesa de la cambra, reunida de manera urgent, donà ahir el vistiplau al pas al Grup Mixt del diputat Tomeu Vicens, imputat en el cas de presumpta corrupció de Son Oms i fins ara al grup d’UM. Això provocà, automàticament, la dissolució d’aquest conjunt, perquè queda amb menys de tres representants, el mínim exigit per no desaparèixer de la cambra.

Els altres socis d’UM al Pacte, el Bloc, també es manifestaren sobre la petició d’avançar els comicis que havia fet el partit presidit per Miquel Nadal. El portaveu de la coalició progressista, Biel Barceló, advertí que la situació del Pacte al Parlament, on pot perillar la seva majoria, no és "insostenible ni complicada com per pensar en un escenari d’eleccions anticipades".

Unió Mallorquina plantejarà al president del Govern, Francesc Antich, que convoqui eleccions anticipades. El partit que presideix Miquel Nadal considera que, si el Govern creu que està en minoria al Parlament, com ha manifestat; si Antich entén que no té garantida l’estabilitat parlamentària; si el president no vol governar amb el suport de diputats imputats; si vol prestigiar la política; si pretén afrontar la crisi econòmica.

La presidenta del Parlament i exlíder d’Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, considerà ahir "un tema menor" que el seu partit quedi sense grup al Parlament i que el Govern no tengui majoria parlamentària després de la suspensió de militància del diputat d’UM, Tomeu Vicens, imputat en el cas Son Oms i que ara serà expulsat al grup mixt, on es trobarà amb els altres dos diputats d’UM.

Els socialistes es donen per satisfets amb la suspensió de militància de Bartomeu Vicens acordada per UM —que implica que el diputat ha de marxar al Grup Mixt—, encara que la formació de Miquel Nadal no li ha arribat a demanar públicament la renúncia a l’acta de parlamentari, tal com exigí el president del Govern, Francesc Antich, i després la mateixa executiva del PSIB.

Unió Mallorquina suspèn de militància el seu diputat, Tomeu Vicens, principal imputat en el cas Son Oms, i l’obliga a abandonar el seu grup per passar al grup mixt. L’executiva d’UM decidí diumenge, per unanimitat, demanar la seva dimissió de diputat i iniciar, si aquest es negava a deixar l’escó, un procés que pot acabar amb la seva expulsió del partit.

El president del Govern balear, Francesc Antich, sorprengué tothom en el debat de política general ja que demanà al Parlament la dimissió com a diputat del seu soci, el portaveu parlamentari d’UM Tomeu Vicens, després que els fiscals Anticorrupció haguessin sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia mesures cautel·lars contra ell. Però l’executiva d’UM, reunida d’urgència el vespre, no acceptà la petició del president i, en lloc de fer dimitir Vicens, acordà que, fins que no hi hagi un "pronunciament clar" de la Justícia, just el substituirà com a portaveu i el rellevarà a la Comissió d’Urbanisme del Consell de Mallorca.

El discurs del president del Govern, Francesc Antich, només va satisfer a mitges els seus socis del Pacte. UM el considerà, en general, "positiu", però en criticà la manca de concreció en qüestions relatives al Pacte i deixà clar que no comparteix el seu "optimisme" ni la seva confiança que Madrid acabarà complint els seus compromisos amb les Balears.

El president d'Unió Mallorquina (UM), Miquel Nadal, va afirmar avui que li sembla “malament” que el portaveu parlamentari de la formació política, Bartomeu Vicens, imputat en el 'cas Son Oms', tingui un compte corrent obert a les Illes Caiman, tal com va ser donat a conèixer avui pels mitjans de comunicació.

Unió Mallorquina escenificà ahir el tancament de la crisi interna amb una compareixença conjunta del fins ara conseller de Turisme, Francesc Buils, i del seu substitut i president del partit, Miquel Nadal. El nou titular, que avui pren possessió, garantí una política de continuïtat al capdavant del departament i el manteniment del mateix equip. A més, agraí la dimissió del seu antecessor com un "gest que l’honora".

"Unió Mallorquina dóna la benvinguda a tots aquells immigrants que arriben a Mallorca per viure-hi, fer-hi feina i estimar l’Illa", va assegurar Catalina Julve, portaveu del partit. Ho féu per sortir al pas dels qualificatius de "nacionalistes xenòfobs" que la formació ha rebut al llarg d’aquesta setmana per part del president d’Asocolombia, José William Vega García, amb motiu de la presentació de la campanya.

L’art de la guerra i dels torcebraços polítics ens ensenya que mai no s’ha de plantejar una batalla quan es té el centre debilitat. Aquesta lliçó val per l’actual pugna dins UM amb un Miquel Nadal que n’ha sortit vencedor. No basta el coratge que demostrà Maria Antònia Munar en seure’s devora Francesc Buils a la reunió del consell polític de divendres passat.

L’executiva d’Unió Mallorquina, que presideix Miquel Nadal, decidirà dimarts si Francesc Buils és destituït com a conseller de Turisme del Govern o si reconsidera la seva posició i el manté en el càrrec després que ahir "rectificàs". El consell polític del partit –màxim òrgan entre congressos– avalà ahir per unanimitat les tesis de l’actual direcció, segons les quals l’executiva és l’òrgan que decideix sobre els càrrecs públics. A la imatge, Nadal i Buils, ahir (Foto:P.Bota)

Miquel Nadal i Maria Antònia Munar s’enfrontaren obertament durant la reunió del consell polític. L’expresidenta defensà la posició del conseller Buils –va seure al seu costat– i demanà que es respectassin els acords de la reunió del dematí.

Ho va dir la portaveu d’Unió Mallorquina, Cati Julve, però ho subscriuria el seu president, Miquel Nadal. "Avui comença una nova etapa a UM". Ahir, al carrer del Sindicat de Palma, es jugà un torcebraç i, aparentment, el guanyà Nadal a la seva ‘mare’ política, l’expresidenta Maria Antònia Munar. Aparentment. Perquè el que va passar ahir a la seu d’UM es pot veure com es vulgui.

Unió Mallorquina escenificà ahir una nova jornada d’espectacle al carrer del Sindicat. Va ser la més llarga i intensa, amb reunions, telefonades, almanco dues executives i un consell polític retransmesos en directe pels mitjans. Però aquesta vegada tampoc no s’acabà de revelar el final, així que s’hi podran seguir llogant cadiretes.

"Demà —avui per al lector— Francesc Buils serà el conseller de Turisme". Així ho avançà ahir vespre el president del Govern, Francesc Antich, en el sopar de la Cambra de Comerç. Deixava clar que no tenia intenció de signar de manera immediata l’acta de cessament de Francesc Buils com a conseller i permetria, per tant, que aquest s’assegués avui al seu lloc a la taula del Consell de Govern.

El sector turístic de Balears mostrà ahir el seu ple suport a la tasca realitzada pel conseller de Turisme, Francesc Buils. Amb tot, les veus consultades obviaren posicionar-se sobre un dels dos fronts que hi ha oberts dins Unió Mallorquina.De fet, dimecres passat Buils dinà amb un destacat grup d’empresaris i representants del sector.

El conseller de Turisme, Francesc Buils, va assegurar avui que no donarà marxa enrere en la seva decisió de destituir dos alts càrrecs de la seva Conselleria, per no complir el perfil professional. Després d'asseverar que no pensa dimitir, va remarcar que serà el Consell Polític i no l'Executiva d'UM la que haurà de ratificar aquesta decisió.

El president del Govern balear, Francesc Antich, va assegurar avui que en aquests moments és molt necessari ser “prudent” en relació amb la situació de crisi interna que viu Unió Mallorquina (UM), mentre va afirmar que cal valorar la situació en la qual es troba la formació abans de prendre decisions.

El director general de Promoció Turística, Joan Sastre, que va ser rellevat ahir del seu càrrec pel conseller de Turisme, Francesc Buils, ha assegurat avui que la seva destitució “s'ha de fer en el Consell de Govern” i ha recordat que l'esmentada reunió del gabinet “no és fins demà”.

La guerra soterrada entre els diferents sectors d’Unió Mallorquina es fa visible. Desavinences personals, ideològiques i estratègiques han esclatat en una crisi que s’inicià una vegada que Maria Antònia Munar abandonà la presidència del partit. Miquel Nadal la substituí en el càrrec, però Munar no cedí tot el poder. Ara, qui més qui menys veu que Nadal i Munar estan l’un davant de l’altra.El president de la formació, Miquel Nadal, i el seu secretari general, Miquel Ferrer, controlen l’executiva i, aparentment, el partit.

La destitució de Damià Nicolau a la Conselleria de Medi Ambient del Govern, acordada dilluns passat per l’executiva d’Unió Mallorquina (UM), que fou rebutjada per un sector del partit i que s’explica en clau interna, ha precipitat els esdeveniments en el si de la formació fins al punt de veure’s afectat l’organigrama de l’Executiu autonòmic.

La presidenta del Conseller de Mallorca, la socialista Francina Armengol, va assegurar que, “si depengués” d'ella, ni el representant d'Unió Mallorquina (UM) en la Comissió Insular d'Urbanisme, Bartomeu Vicens, ni el del PP, Jaume Font, formarien part de la mateixa, en haver estat imputats en dos casos de presumpta corrupció urbanística que va considerar “molt importants” per a la societat illenca.

La presidenta d’honor d’Unió Mallorquina (UM) i exlíder de la formació, Maria Antònia Munar, traslladà ahir a diferents companys de partit el seu malestar per la destitució de Damià Nicolau en el càrrec que ocupava a la Conselleria de Medi Ambient, acordada dilluns per la nova executiva, que encapçala Miquel Nadal.Més enllà d’aquest malestar, Munar compartí taula amb Nicolau, exsecretari general seu, en un dinar a Palma en el qual també eren presents altres càrrecs de la formació com el conseller de Turisme, Francesc Buils, i el diputat Bartomeu Vicens.

L’executiva d’Unió Mallorquina (UM) acordà ahir en reunió extraordinària la sortida del Govern de Damià Nicolau, exsecretari general de la formació i un dels homes de confiança de Maria Antònia Munar en el seu moment. Ara era el responsable de l’Agència Balear de l’Aigua, adscrita a la Conselleria de Medi Ambient. Nicolau havia rebut pressions de la nova direcció durant les darreres setmanes perquè deixàs de manera voluntària el càrrec.

El PP s’apunta a la teoria del "Pacte de la Fiscalia", segons la qual els fiscals rebrien ordres polítiques per no actuar en contra d’UM. La diputada en el Congrés, Maria Salom, advertí ahir que la Fiscalia Anticorrupció podria estar fent un tracte de favor i actuant de manera "més planera" amb els imputats en casos de corrupció d’Unió Mallorquina (UM), i d’una manera "molt més ràpida" amb els dels Partit Popular (PP). Si això fos així, suposaria una "corrupció judicial".

La diputada del PP Maria Salom ha advertit avui que la Fiscalia Anticorrupció podria estar fent un tractament de favor i actuant d'una manera “més rasa” amb els imputats en casos de corrupció d'Unió Mallorquina (UM), i d'una forma “més ràpida” amb els del PP, el que, de ser així, suposaria “corrupció judicial”.

La Fiscalia Anticorrupció, agents del Grup de Deliqüència Econòmica de la Policia Nacional i inspectors de l’Agència Tributària estan analitzant tota la documentació intervinguda en l’escorcoll a la societat Windex Trading SA, amb seu a Andratx, que hauria facilitat factures falses a l’empresa Metalumba, propietat del portaveu d’UM al Parlament, Bartomeu Vicens, i de la seva esposa, Antònia Martorell.

Unió Mallorquina (UM) reuní ahir els seus màxims òrgans de decisió, l’Executiva i el Consell Polític. També va ajornar finalment el debat sobre la qüestió que havia centrat l’atenció en els darrers dies: el relleu d’alguns dels seus càrrecs institucionals, principalment a les conselleries de Turisme i Medi Ambient del Govern.

Unió Mallorquina (UM) ha considerat “estratègic” que el Govern estatal, donada la situació de desacceleració econòmica, firmi els convenis pendents amb el Govern balear per desenvolupar inversions “necessàries” en matèria de depuradores, ferrocarril, carreteres i a la Platja de Palma.

A dreta i esquerra. Per igual, tot i que ara només governa amb uns. El president d’Unió Mallorquina (UM), Miquel Nadal, llançà ahir un discurs a més de 5.000 d’afiliats i simpatitzants perquè no es deixin "afectar ni intimidar" davant els atacs que pateixen de "molts, a dreta i esquerra". Una expressió que repetí de manera reiterada i dirigida als dos partits estatals, el PP i el PSOE, als que féu responsables sense citar-los dels "obstacles" per a tot allò que persegueix UM.

El secretari general d'Unió Mallorquina (UM), Miquel Ferrer, confia que el nou equip de govern del PP balear, amb Rosa Estaràs reelegida presidenta, sigui el d'un partit “amb què es pugui parlar”, i va augurar que les relacions amb els 'populars' en aquesta nova etapa seran positives.

UM ha recolzat avui el pla del president del Govern, Francesc Antich, per “combatre” la desacceleració econòmica, mitjançant el qual destinarà 1.204 milions d'euros al teixit productiu per incentivar l'economia i, d'altra banda, va considerar “important” l'impuls de la inversió pública “accelerant la licitació d'obra pública prevista des de fa molt temps”.

La revisió del Pla Territorial només es farà efectiva si el PP també hi dóna suport. Així ho decidí dilluns l’executiva d’UM, que vol també unanimitat per allargar la moratòria urbanística del Consell que caduca el 17 de juliol. La presidenta, la socialista Francina Armengol, molesta amb l’actitud dels seus socis, haurà de cercar el suport del PP per resoldre la qüestió, una de les claus del Pacte signat amb UM i Bloc.

El president d’UM, Miquel Nadal, afirmà ahir que cap soci del Govern balear no li ha formulat cap proposta "formal" de dimissió ni de Bartomeu Vicens ni de «ningú» del seu partit, i defensà que "tots" els afiliats de la seva formació "són innocents fins que no es demostri el contrari".

El PP balear ha fet una passa endavant respecte a la situació del portaveu parlamentari d’UM, Bartomeu Vicens, i ahir exigí per boca del portaveu Miquel Ramis la seva "dimissió immediata"com a conseqüència de les tres imputacions judicials per causes diferents que recauen sobre ell. Fins ara, els populars no s’havien atrevit a demanar-ho públicament. Diputats seus, com Jaume Font —cas Pla Territorial— o Catalina Soler —cas Cavallistes— també es troben imputats, com Vicens, en altres causes judicials.

El "silenci clamorós" que denuncià el PP es trenca. El senador autonòmic Pere Sampol afirmà ahir que el portaveu parlamentari d’UM, Tomeu Vicens, hauria de dimitir per la seva imputació en el cas Son Oms. "És ben necessari que dimiteixi i començar a fer net en la vida política", apuntà el del Bloc, socis d’UM al Pacte.

Esquerra Unida (EU) demanà ahir de manera pública a través d’un comunicat la dimissió del portaveu d’UM, Bartomeu Vicens, perquè "la seva imputació en tres casos de corrupció urbanística és incompatible amb l’exercici d’aquesta funció".

Mentre creix el nombre de dirigents que expressen de qualque manera, guardant la identitat, el seu malestar amb la direcció que es porta, i el nou president Miquel Nadal és qui està en el punt de mira, a l’hora de manifestar-se en públic ningú no gosa alçar la veu ni fer cap gest que pugui avançar un moviment.

José María Rodríguez envestí ahir els partits del Pacte pels "silencis clamorosos" que hi ha en el seu si sobre les imputacions judicials que recauen en el portaveu parlamentari d’UM, Bartomeu Vicens. "Criden molt l’atenció aquest silencis perquè en alguns casos demanen dimissions i ara no diuen res; ni hi veuen, ni hi senten ni parlen", afirmà, i mostrà la seva sorpresa "pel que s’estan empassant alguns!".

"Els fiscals són uns valents". D’aquesta manera tan efusiva es referí ahir la portaveu del Govern a les investigacions que duen a terme els responsables de la Fiscalia Anticorrupció a les Balears, i que dijous afectaren de ple UM, un dels socis de govern.

UM i PSIB afirmen que no hi ha hagut ni vencedors ni vençuts en les condicions pactades per incorporar Miquel Nadal a l’equip de govern de Cort. Després de 21 dies de negociacions ahir es féu públic l’acord que desencalla la ‘crisi’ de govern municipal. El president d’Unió Mallorquina ja forma part de l’equip com a tinent de batle de l’Ajuntament de Palma i hi assumirà la coordinació de les àrees de Medi ambient, Economia i Esports, però sense assumir-ne cap directament.

Els fiscals Anticorrupció Pedro Horrach i Juan Carrau insistiren ahir a trobar la suposada vinculació de l’expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) i de l’expresidenta del Consell Maria Antònia Munar (UM) en el cas Pla Territorial de Mallorca (PTM). Però la compareixença judicial de l’actual portaveu del PP al Consell, Jaume Font, no va ser prou concloent. El polític pobler declarà ahir al matí com a imputat durant gairebé dues hores i mitja davant el jutge d’instrucció número 6 de Palma, Miquel Florit.