La Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Universitat de Dar es Salaam, a Tanzània, signaran en breu un conveni marc de col·laboració per fomentar l'intercanvi d'alumnes, de personal docent i investigador i de personal d'administració i serveis de les dues universitats. La Universitat de Dar es Salaam és la universitat pública més important i amb més alumnes de Tanzània.

Moment de la col·locació de la primera pedra al Parc Bit. Foto: Teresa Ayuga.

Un impuls a la innovació. D'aquí a 18 mesos és previst que sigui operatiu el nou Complex Balear de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (R+D+I). Aquest edifici serà destinat a pal·liar les mancances competitives en innovació i a fomentar la investigació i la recerca. El president de les Illes Balears, Francesc Antich, fou l'encarregat ahir de posar la primera pedra d'aquest edifici, que ocuparà 10.142 metres quadrats del Parc Bit i que disposa d'un pressupost de 9,43 milions d'euros per a l'execució. "El nou centre d'investigació corregirà el dèficit històric en infraestructures cientificotècniques a les Balears", explicà ahir Antich. Segons el president, "cal un canvi de model productiu a les Illes i el Parc Bit serà el nucli del canvi". A més, apuntà que serà "un dels edificis emblemàtics en l'àmbit de la ciència i del teixit productiu".

La seu de l'Escola Universitària de Turisme es localitza al campus de la UIB. Foto d'Arxiu.

El Consell de Govern ha acordat, a proposta de la Conselleria d'Educació i Cultura, la creació d'una Facultat de Turisme a la Universitat de les Illes Balears (UIB) que substitueixi l'Escola Universitària de Turisme, d'acord amb el procés d'adaptació dels ensenyaments superiors a les directrius contemplades en el marc de l'espai europeu. En una roda de premsa convocada per donar a conèixer els acords assolits pel Consell de Govern, la portaveu de l'Executiu autonòmic i consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha recordat que el consell social de l'UIB va acordar, en la sessió ordinària del passat 29 de juliol, proposar a la màxima institució balear la creació d'aquest departament acadèmic.

Imatge de l'acte al campus universitari. Foto: T. Ayuga.

Un total de 719 estudiants universitaris han finalitzat els estudis a la UIB. Ahir se celebrà la cerimònia de graduació del curs 2009-2010 a la Universitat de les Illes Balears. A l'acte assistiren també familiars i amics dels nous diplomats o llicenciats que s'obren ara al mercat laboral. La cerimònia seguí el mateix protocol acadèmic a l'explanada del rectorat. Fou presidida pel Claustre de la Universitat, davant els símbols portats pel bidell. També sonà la cantata 'Processó acadèmica', creada per Joan Valent. Daniel Gabriel Pons, alumne que s'ha llicenciat en Bioquímica, fou l'encarregat de pronunciar el parlament de graduació en representació de tots els companys.

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) en col·laboració amb científics del Centre National de la Recherche Scientifique-Muséum National d'Histoire Naturelle de París (CNRS-MNHN) i científics de Menorca, han publicat recentment a la revista Comptes Rendus Palevol la troballa de la serp fòssil del gènere Vipera de major mida coneguda fins a la data a Europa.

Robert Graves tenia una predilecció especial per Grècia i l'època antiga. Tot i això, el seu viatge per la Mediterrània no el dugué cap a Atenes, sinó que s'aturà a Mallorca, des d'on copsava tota la mitologia que aquella mar li oferia. "Al principi, ell escrivia sobre Grècia i no hi havia estat mai", explicava ahir el seu fill William Graves, "veia la Grècia clàssica a través de l'illa de Mallorca".

Estat de l'obra de rehabilitació de can Oleo. Foto: P. Bota.

Les obres de Can Oleo, futur centre de la Univeristat, sembla que arriben al final, després de quatre anys de bastides i de previsions fallides. Els retards han estat motivats per la dimensió de les tasques de restauració i la falta de pressupost. Aquesta setmana, el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha aprovat els 2,5 milions d'euros pendents del total del pressupost, que puja a 4,5 milions.

Les tasques de restauració i adequació de l'emblemàtic casal conclouran en acabar l'any. Així ho assegurà ahir Pere Nicolau, arquitecte responsable de l'obra juntament amb la seva filla Mariona. Precisament la prompta finalització de l'actuació és també un "desig" de la rectora de la UIB, Montserrat Casas, que espera que "Can Oleo estigui en funcionament el curs que ve".

El 88,42 per cent dels estudiants que es van presentar a les proves d'accés a la Universitat de les Illes Balears (UIB), entre el 9 i l'11 de juny, són aptes. Només un 11,58% haurà de repetir els exàmens o bé intentar esgarrapar alguna dècima en la revisió dels exercicis, que es pot sol·licitar des de dia 22 i fins al 24 de juny al Servei d'Alumnes de la UIB.

La nova selectivitat ha trobat en els textos periodístics una bona font d'inspiració. El País, Times, The Guardian, Le Monde, L'Espresso, Publico i Visao són alguns dels diaris o revistes que han fet passar una mala estona als més de 3.200 alumnes que dimecres, dijous i divendres es van enfrontar a les proves d'accés a la Universitat a les Illes Balears.

Rodrigo Casasnovas té 25 anys, va estudiar Química a la UIB i està cursant el doctorat en Química Teòrica i Computacional també a la UIB. A la seva tesis investiga la reactivitat química de la vitamina B6, tot i que ara és a Suïssa aprenent unes tècniques de simulació computacional per aplicar-les a aquest problema de la reactivitat química.

Moltes aules quedaren mig buides com aquesta del col·legi Jaume I. Foto: T.A.

La jornada de vaga als centres educatius de les Illes Balears va destacar ahir, principalment, perquè les aules eren buides d'alumnes i no pas de professors. En contra del que es podia esperar, els pares varen ser els qui més secundaren l'aturada i optaren per no portar els fills a escola. Amb tot, l'educació va ser el sector en què més es deixà notar la protesta. Des del Govern balear, xifraren en un 15,86% la incidència de la vaga en el personal docent a tot el conjunt de l'Arxipèlag, si bé el seguiment va ser molt heterogeni, territorialment parlant. D'un total de 10.703 persones que es dediquen a l'ensenyança a les Illes, 1.698 feren vaga ahir.

El mètode utilitzat en el treball Aportación del data mining a la prevención del consumo de drogas: árboles de decisión para predecir el consumo de alcohol, tabaco y cannabis en la adolescencia del Grup de Recerca de Dades (GRAD) de la Universitat de les Illes Balears l'ha fet mereixedor del guardó Emili Bogani. Aquesta distinció és atorgada per la Societat científica espanyola d'estudis sobre l'alcohol, l'alcoholisme i altres toxicomanies (Socidrogalcohol).

Tot i que encara no s'ha arribat a la paritat, sembla que de mica en mica les al·lotes comencen a tenir més presència en l'àmbit matemàtic. Segons el coordinador de les Proves Cangur a les Balears, Daniel Ruiz, "enguany allò que jo en destacaria és que hi ha guanyadors de totes les Illes i que el nombre d'al·lotes guardonades és sensiblement major en relació a altres anys". Dels 40 premiats en els quatre nivells, que corresponen a 3r i 4t d'ESOi 1r i 2n de Batxillerat, 12 ho han estat. En el nivell 1, el vencedor ha estat Enric Martorell (col·legi Pere Poveda de Palma); en el 2, Albert Marquès (IES M. Àngels Cardona de Ciutadella); en el nivell 3, Rafael Eusebio López (Sant Josep Obrer de Palma) i, finalment, del nivell 4, Javier Tejero (IES Mossèn Alcover de Manacor).

En un moment en què sembla que el procediment del 3D ha guanyat la partida, el Laboratori d'animació i tecnologies audiovisuals (Ladat), en el qual s'inclou el popular MA ISCA, oferirà per al pròxim any acadèmic un diploma universitari de realització d'animació tradicional en 2D assistida per ordinador.

Nancy E. Bockstael (Rhode Island, EUA) va rebre dijous el títol de doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). És la primera dona que rep aquesta distinció. Ahir va ser rebuda en audiència pel president de les Illes, Francesc Antich. Aquesta economista mediambiental ha dedicat la vida professional a investigar la valoració econòmica dels recursos naturals.

L'investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Joan Estrany ha estudiat durant anys la composició de l'aigua i dels sediments que corren per la conca del torrent de na Borges. Es tracta d'un treball que ha servit per determinar que "la ciutat de Manacor constitueix el principal problema de contaminació del torrent" i per assegurar que "les zones que conserven les marjades, els parats i els albellons pateixen poca erosió i, quan plou, no s'inunden".

La veu del carrer assegura que l'alcohol és el millor ajut per lligar. Ara bé, de ben poc serveix si allà on es vol arribar és una mica més enfora que una aclucada d'ull. La realitat és que l'alcohol no facilita el sexe, sinó que consumir-ne de manera abusiva dificulta, quan no fa impossibles, les relacions plenes, ja que provoca impotència i altres disfuncions associades.

Què és el llenguatge no sexista? Segons col·lectius feministes i sindicats, un llenguatge que no utilitza sempre referències al gènere masculí, sinó que els fa servir tots dos. Així, en comptes d'"els alumnes" es diria "els i les alumnes" o, fins i tot, "els alumnes i les alumnes". Per què? Doncs perquè, si no, s'amaga la dona, asseguren. Una tercera via és triar paraules sense gènere, com ara "l'alumnat" i "la classe estudiantil". Però no sempre és fàcil trobar-ne, de formes per a aquesta darrera opció.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) enllesteix l'elaboració del pla d'estudis per cursar medicina. Ara bé, el procés és llarg i complicat. Per tant, no és pot garantir que l'esperada facultat sigui una realitat per a la tardor d'enguany. Així ho manifestà ahir el conseller de Salut, Vicenç Thomàs, que afegí: "Cal fer bé els deures. Tan sols així assolirem l'especialitat de medicina".

El 9 de novembre passat començà el nou màster de formació del professorat, que té 120 alumnes i que enguany ofereix set especialitats: matemàtiques, llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura, tecnologia i informàtica, tecnologia industrial (FP), tecnologia de serveis (FP), geografia i història i biologia i geologia. En tecnologia de serveis, per exemple, s'ha registrat una demanda forta i hi hagut gent que ha quedat sense plaça.

Des de la targeta universitaria, passant per la web de la universitat, la xarxa wi-fi i el servei de lectura de fulls per a marques òptiques que s'utilitzen en la correcció d'exàmens tipus test o a les enquestes... Aquestes són algunes de les moltes tasques que realitzen des del Centre de Tecnologies de la Informació (CTI). I és que seixanta persones treballen actualment al CTI, ubicat a l'edifici Anselm Turmeda al Campus Universitari de la UIB.

La protesta va començar a les 18.00 hores. Foto: Jaume Morey.

Els estudiants de Psicopedagogia i Pedagogia han decidit tancar-se vint-i-quatre hores per clamar sobre el greuge comparatiu que la nova exigència del Ministeri d'Educació preveu per a les titulacions. Ahir a les sis de l'horabaixa van iniciar la mobilització en contra de la normativa que els obliga, a partir d'octubre de 2009, a haver de realitzar el Màster de Formació pel Professorat de Secundària. Aquest màster en capacitació pedagògica substitueix l'antic CAP. La nit l'han passada al hall de l'edifici Guillem Cifre de la UIB. Fins ara estaven exempts d'haver-lo de fer, ja que durant tota la carrera, comenten els alumnes, "ens estam capacitant en l'aptitud explicada al màster". Amb tot, també argumenten que, "en matricular-nos d'ambdues carreres, se'ns varen donar unes condicions i unes sortides professionals que a posteriori no s'han respectat". La jornada de vint-i-quatre hores s'aprofitarà per fer diferents taules rodones, xerrades informatives i fins i tot una videoconferència amb la resta de facultats de Pedagogia i Psicopedagogia de l'Estat espanyol, que també s'han unit a aquesta tancada d'abast estatal.

Cada vegada fa més calor i plou menys, malgrat el temporal dels darrers dies. Sembla que la dita "plou poc però, pel poc que plou, plou prou" és cada cop més incerta. Almenys això és el que es desprèn d'un darrer estudi sobre el canvi climàtic a les Illes. Un dels coautors, el professor del departament de Física i investigador de Meteorologia de la UIB, Víctor Homar, afirma que "a les Balears cada dècada perdem entre 5 i 24 litres per metre quadrat de precipitació anual. Si aquesta tendència es mantingués durant 100 anys, suposaria una reducció del 40 %". Pel que fa a la calor, diu que des del 1976 fins al 2008 "cada dècada la temperatura a les Balears ha pujat 0,4 graus de mitjana".

En les darreres setmanes la iniciativa referent al món educatiu amb més ressò mediàtic és la incorporació d'eines derivades de les tecnologies de la informació i la comunicació al context escolar, la qual cosa ha de ser una realitat en el transcurs del curs que avui comença. El projecte és ple d'incerteses perquè encara no s'ha expedit cap conveni que concreti la inversió requerida i, tanmateix, les promeses són ambicioses: arribar a dotar cada alumne d'un ordinador ultraportàtil, a més de fer altres ajustaments tècnics en cada edifici d'ensenyament públic d'arreu de l'Estat.

Imatge de familia dels participants de la Universitat Jove. Foto: UCE.

Els estudiants illencs omplen una part important d'habitacions del Licée Renouvier a la Universitat Catalana d'Estiu. De Mallorca, hi ha una cinquantena d'alumnes provinents de Llucmajor, Sineu, Algaida, Pollença, Inca, Llubí, Petra, etc., a més de set menorquins i cinc eivissencs. Tots ells hi arribaren diumenge vespre, després d'un llarg viatge en vaixell i autobús. Allò segur és que hi vingueren amb ganes de festa, però alhora amb interès pels nous coneixements que podran adquirir. Ahir començaren a posar-se a la feina després que el rector de la UCE, Jaume Sobrequés, donàs per inaugurada aquesta 41a edició a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord. Segons ens han explicat alguns d'aquests joves participants, ahir dematí feren part de cursos molt diversos, com ara sobre els boscos dels Països Catalans, la Nova Cançó, la Setmana Tràgica, que enguany compleix el centenari, a més de xerrades sobre els nous grups juvenils organitzats o fins i tot de tallers de poesia i traducció.

Els participants partiren ahir dematí. Foto: J. M.

Un any més, la Universitat Catalana d'Estiu obre les portes a la localitat de Prada de Conflent per rebre més de cent estudiants illencs i vint professors. Així, afronta la seva XLI edició amb aires renovats i amb un increment important de matriculats provinents de les Illes Balears. La sortida es va realitzar ahir dematí des del moll de Palma i avui ja s'iniciaran tots els cursos i les activitats, que han estat coordinades pel membre docent de la UIB Joan Mir. Com cada any, nombrosos polítics i intel·lectuals han confirmat la seva participació. En l'edició d'enguany, cal destacar la gran quantitat de cursos i d'actes que hi ha programats.

El grup de recerca Arqueobalear de la UIB serà a partir d'ara l'encarregat de vetlar pel patrimoni arqueològic de la finca pública de Son Real. Els tècnics de la Universitat s'encuidaran de redactar un pla director d'actuació a les diferents zones arqueològiques, a més de la realització dels projectes de recuperació dels jaciments. En concret, la tasca dels tècnics de la universitat se centrarà en la recuperació de la zona del Figueral, que es troba en "bastant mal estat", segons anuncià ahir el director de la Fundació per al Desenvolupament Sostenible, Jordi Cabrer.

Els alumnes que es matriculin el curs que ve de les titulacions d'Economia i Administració d'Empreses a la UIB podran optar per cursar la meitat de la carrera en anglès i aconseguir, d'aquesta manera, una Menció de recorregut curricular en anglès. Així ho anuncià ahir la rectora, Montserrat Casas, durant la presentació dels 25 títols de graus adaptats a la reforma universitària del pla Bolonya, en la qual va ser acompanyada dels vicerectors de Planificació i Coordinació Universitària, Martí X. March, i d'Ordenació Acadèmica i Convergència Europea, Mateu Servera.

L’Assemblea d’estudiants contra Bolonya anuncià ahir que desallotjarà el vestíbul de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. El final de la tancada es farà al llarg de la setmana que ve i anirà acompanyada d’altres mobilitzacions contra l’aplicació del pla Bolonya. Així ho decidiren ahir els membres de l’assemblea en una reunió per valorar els resultats obtinguts dimecres en la consulta a la comunitat universitària.

El rebuig al pla Bolonya rebé ahir un nou suport a la UIB. Un total de 2.293 persones, un 90,3% dels participants entre alumnes, professors, personal d’administració i serveis votaren a favor de paralitzar el procés d’implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i obrir un debat sobre el futur de la universitat pública. Per contra, només un 8,7% dels votants s’hi mostrà en contra. L’1 per cent restant foren vots en blanc.

Existeix el mite que els estudiants universitaris no s’impliquen en els problemes socials i en les desigualtats d’aquest món. Però això és fals. Dos grups d’estudiants de Treball Social han realitzat pràctiques de cooperació en el desenvolupament al Salvador i a Guatemala durant el curs 07-08. Així, han demostrat que la solidaritat no entén de fronteres.

El cost previst per a la implantació de la futura facultat de medicina a la UIB ha disparat totes les previsions inicials. Del milió d’euros calculat per al primer curs en un informe previ de la Conselleria de Salut i Consum s’ha passat ara a parlar de xifres en cap cas inferiors als 26 milions d’euros per als primers vuit anys d’implantació d’aquests estudis.

Tot i que sempre la miram des del front i amb la intenció de demanar menjar o beguda, cada barra té dues voreres. La de darrere, la de les bambolines que mai no es veuen, és la que avui presenta Jaume Vila Munar. Ja fa 17 anys que aquest restaurador fa feina al campus de la UIB. La gestió dels bars de la facultat de l’edifici Jovellanos és seva, com també la del menjador de la residència de la UIB. I als edificis de Ciutat, a la Riera, Vila Munar hi acaba d’aconseguir l’administració de la cantina.

Era el 12 de febrer el dia que Charles Darwin nasqué a la vila anglesa d’Shrewsbury, el dia que havia de veure la llum el científic més reputat del món anglosaxó i del qual els britànics se senten més orgullosos. I és que Charles Darwin, amb la seva teoria de l’origen de les espècies, assenyalà el camí (o el passat) de tota la humanitat. És per això que la Universitat de les Illes Balears també s’ha volgut adherir als actes de l’anomenat Any Darwin. Ahir es presentà, de fet, una exposició que glosa la seva figura i teoria científica. La mostra, instal·lada a l’edifici Jovellanos, fou inaugurada per la rectora de la UIB, Montserrat Casas.

Un total de 530 estudiants estrangers participen en programes d’intercanvi internacionals que tenen la UIB com a centre de destinació. Aquesta xifra suposa un increment en relació al curs anterior, ja que aquell any els estudiants que s’acolliren a aquest tipus d’intercanvi foren 460. Precisament ahir tingué lloc l’acte d’acollida dels 213 estudiants que s’incorporen al segon semestre lectiu, que comença just ara.

De tothom és sabut que les visites són com el peix, que al cap de tres dies ja puden. En el cas dels estudiants de l’Assemblea Contra Bolonya, però, ha passat un mes i mig perquè a la rectora de la UIB els joves li comencin a fer nosa. Montserrat Casas va proferir ahir les primeres crítiques amb relació als ocupants del vestíbul de l’edifici Ramon Llull, contraris a la mercantilització de la universitat.

La seva afició per Camarón de la Isla el portà a embarcar-se cap a San Fernando (Cadis), on trobà les històries que més tard duria a la gran pantalla. La llegenda del temps, d’Isaki Lacuesta, és el quart film del cicle de cinema d’autor a l’Augusta que organitza la Universitat de les Illes Balears. La sessió tindrà lloc avui a les 20.30 hores, a la Sala Augusta, i hi serà present el director.

Per complir l’anhelada Llei de biblioteques, que s’aprovà l’any 2006, manca quelcom més que voluntat. Després de dos anys, sembla que tot està en marxa per la legalitat, però no s’ha materialitzat en res concret. El Consell de biblioteques s’ha reunit només una vegada des que es creà, tot just en acceptar la llei. Ara es comença a treballar en el registre insular de biblioteques públiques.

La residència d’estudiants Bartomeu Rosselló-Pòrcel de la Universitat de les Illes Balears es troba al cent per cent de capacitat. Tot i això, la demanda de places és molt major i duplica l’oferta existent. Així ho reconeix Lluís Vegas, director gerent de la Fundació General de la UIB, entitat que s’encarrega de la gestió d’aquestes instal·lacions. Cada curs, desenes d’estudiants hi sol·liciten una plaça, però molts en queden fora.

Les universitats necessiten més doblers per finançar l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. En el cas de la Universitat de les Illes Balears, la rectora, Montserrat Casas, quantificà ahir aquesta necessitat en dos milions d’euros anuals per aplicar la reforma de les titulacions prevista en el conegut com a pla Bolonya. El dia abans, dimecres, els rectors de les universitats de l’Estat espanyol sol·licitaren al Govern central una partida de 100 milions d’euros per finançar la reforma.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) manifestà el rebuig al projecte de la Universitat de les Illes Balears d’autoritzar un "polígon comercial" en el campus de la carretera de Valldemossa. El SEPC, un dels impulsors de la tancada contra Bolonya, assegura que "rebutjam la mercantilització de la universitat i, en conseqüència, no acceptam que la UIB impulsi l’aparició d’un polígon comercial en el campus".

L’Assemblea contra Bolonya decidí ahir mantenir la tancada de la Facultat de Filosofia i Lletres durant les vacances de Nadal. Des del passat 15 de desembre els universitaris mantenen ocupat l’edifici Ramon Llull del campus de la carretera de Valldemossa com a manera de protestar contra l’aplicació de la reforma dels estudis universitaris. Ahir horabaixa, una trentena d’estudiants es reuniren i decidiren mantenir la protesta durant les vacances.

Amb nocturnitat i traïdoria. Així es produïren les pintades que ahir embrutaven parets i vidres de manera indiscriminada la facultat Ramon Llull de la UIB, ocupada pels estudiants en lluita contra l’anomenat pla de Bolonya. "Es tracta d’una maniobra planificada per uns provocadors", assegurà ahir un dels joves immersos en la lluita d’alumnes i professors contra el procés de Bolonya.

L’intens flux migratori dels darrers anys ha contribuït a situar les Illes Balears com un dels territoris amb la població més jove de tot l’Estat. Un 13,69 per cent dels residents a l’Arxipèlag té més de 65 anys. Aquesta xifra se situa gairebé tres punts per sota de la mitjana estatal, amb un 16,66 per cent de persones majors de 65 anys, i contrasta amb Castella-Lleó –22,52%–, Astúries –21,91%– i Galícia –21,58%.

Una quinzena de tendes de campanya i una gran estesa de sacs de dormir ocupen des de dilluns al matí el vestíbul de la facultat de Filosofia i Lletres, a l’edifici Ramon Llull del campus de la UIB. Més de vuitanta estudiants participaren en la primera jornada d’ocupació organitzada per l’Assemblea contra Bolonya. Amb la mobilització, els estudiants protesten per l’aplicació de la reforma universitària prevista en el pla Bolonya.

Un moment de l'acció reivindicativa. Foto: Jaume Morey.

Prop d’una cinquantena d’estudiants estan allotjats des d’ahir al hall de l’edifici Ramon Llull, seu de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB, per protestar contra l’anomenat pla de Bolonya, la reforma de l’Espai Europeu d’Educació Superior. L’ocupació té caràcter indefinit i, almanco, s’allargarà durant tota aquesta setmana, segons informà l’Assemblea contra Bolonya. Amb crits de "Fora les empreses de la Universitat", "Contra Bolonya, ocupació!" i "El procés de Bolonya és una vergonya", el grup d’estudiants accedí a l’edifici esmentat quan eren les 10 del matí i hi començaren a muntar el que ha des ser el lloc d’acampada durant els propers dies.

La Universitat de les Illes Balears projecta construir mòduls prefabricats per destinar a lloguer per a la comunitat universitària en el campus de la carretera de Valldemossa. Aquest sistema, basat en la superposició de mòduls prefabricats de qualitat, permetria oferir a estudiants i professors un centenar d’habitatges a un preu inferior als 300 euros mensuals.

L’Assemblea contra Bolonya decidí ahir ocupar de manera indefinida l’edifici Ramon Llull, seu de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears (UIB), com a mesura de protesta per l’aplicació de la reforma de les titulacions segons les directrius de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Els estudiants critiquen també la privatització de la universitat.

L’Assemblea contra Bolonya votà ahir a favor de tancar-se a la Universitat de les Illes Balears per exigir la paralització del pla Bolonya. La decisió es va prendre ahir migdia, poques hores després que els representants d’aquesta entitat mantinguessin una trobada amb la rectora de la UIB, Montserrat Casas. La màxim responsable de la Universitat els exposà els impediments legals per atendre les seves reivindicacions.

Filles del recentment estrenat Estat del Benestar –aterrà a Europa just quan la II Guerra Mundial encara agonitzava–, les generacions contemporànies tenim la possibilitat de gaudir de tot un seguit de serveis que fan més planer el trànsit dels nostres dies. Tal vegada, un dels majors tresors col·lectius aconseguits són les condicions coetànies que acompanyen la vida dels més majors.

L’Assemblea contra Bolonya decidirà demà si convoca la tancada a la Universitat de les Illes Balears (UIB)per protestar contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Demà dematí seran rebuts per la rectora de la UIB, Montserrat Casas.

L’oposició al pla Bolonya pren força. L’Assemblea contra Bolonya de la UIB anuncià ahir la convocatòria de tancades a la Universitat en el cas que el rectorat es negui a convocar una consulta sobre l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Els universitaris illencs se sumen així a les protestes que des de fa dues setmanes mantenen ocupades diverses facultats a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquells universitaris que no aconseguiren plaça en la darrera convocatòria del Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) tindran una nova oportunitat, la darrera, per obtenir-lo. L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha obert un termini d’inscripció per a la segona convocatòria d’aquest curs que permet exercir com a professor de Secundària i de Batxillerat.

Els estudis de Filologia Catalana són els que han viscut un increment percentual de noves matriculacions més elevat en relació al curs passat, amb un 38,89% més de nous alumnes. Per contra, la carrera que ha viscut el descens més acusat en nous ingressos és Física, amb un 52,38% menys de nous matriculats respecte del curs passat. Malgrat això, la titulació amb més matriculats totals continua sent, un curs més.

La setmana passada milers d’estudiants es manifestaren arreu d’Europa amb motiu de la Setmana en defensa de l’ensenyament públic. El motiu de tanta brega fou expressar el rebuig a l’anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). El sistema universitari europeu s’enfronta a canvis en profunditat que no han deixat espai a la indiferència.

No és habitual que Josep Maria Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter, Girona, 1946) concedeixi entrevistes de manera freqüent. De fet, d’ençà que el nomenaren abat de Montserrat, l’any 2000, n’ha concedides poques. Setmanes enrere visità Palma per signar un conveni de col·laboració en matèria cultural amb la Universitat de les Illes Balears.

Oferir els recursos i coneixements de la Universitat per millorar les polítiques municipals. Amb aquests termes, el professor d’Economia Aplicada de la UIB Joan Mir explicà l’objectiu de les primeres jornades universitàries de cultura municipal realitzades divendres i dissabte en el Teatre de Vilafranca.

El Centre Universitari de Manacor celebrarà demà, divendres, el desè aniversari. Amb motiu d’aquest esdeveniment, el gerent del Centre Universitari de Manacor, Jaume Rigo, informà ahir d’una sèrie de dades referides als 10 anys de vida d’aquest centre. Unes dades, balanços i estadístiques que demostren l’èxit indiscutible d’aquest espai universitari.

El festival Art Futura 2008 ha premiat dos curts del màster d’animació de la UIB, MAISCA. D’una banda, Grunt, de Jordi Coll, i de l’altra, The Mostrejo, de Pep Lluís Lladó. Ambdós són projectes finals del postgrau en el curs 2006-2007 i han estat desenvolupats a la universitat balear.

Les dones són majoritàries a les aules de la Universitat, quan parlam d’estudiants. Els homes en són els professors, doctorats i catedràtics. Aquesta realitat, massa assimilada en les nostres consciències, no ha de ser per força natural. Els models que ens ensenyen d’infants i amb els quals convivim dia rere dia, condicionen les eleccions que les i els joves prenen sobre el seu futur.

El saló d’actes de l’Escola d’Hoteleria de laUIB acollirà el macrojudici del cas Son Banya, que es durà a terme el proper dia 12 de gener. Segons fonts judicials, l’Audiència Provincial de Palma ha optat pel major aforament que ofereix la Universitat per tal de processar els 28 imputats en la causa del robatori milionari al clan de la Paca. Entre altres acusats hi ha José Gómez, àlies Pepote.

Els diccionaris normatius encara no registren l’entrada partituroteca, tot i que ja és d’ús comú a les entitats musicals que necessiten un servei de recollida i catalogació d’obres instrumentals, vocals o mixtes per poder treballar i dur a terme llurs diverses funcions. En el cas de la partituroteca de la UIB –que es tracta d’una iniciativa integrada en el Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB.

Aquells universitaris que ho sol·licitin podran fer part del curs acadèmic a universitats del Magrib gràcies a la participació, per primera vegada, de la UIB al programa internacional Averrois. Es tracta d’un pla finançat amb fons europeus per promoure el coneixement mutu entre les dues ribes de la Mediterrània.Així, universitats de Tunísia, Marroc i Algèria han signat convenis amb centres.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) és molt més que un seguit d’edificis, aules, alumnes i professors preparant-se per als exàmens. La UIB vol donar vida al seu campus organitzant activitats culturals adreçades no només als alumnes sinó a tot el públic en general. L’oferta començà l’any passat amb una àmplia proposta que replegà devers nou mil assistents entre els diferents actes. Enguany

El curs 2008/09 ja ha començat a la Universitat de les Illes Balears. Tot i que la xifra d’alumnes encara no està tancada –el termini de matrícula no finalitza fins al novembre– ahir acudiren al campus moltíssims d’estudiants. Molts assistiren a les seves primeres classes, altres tancaren diferents qüestions administratives i els novells reberen la benvinguda dels professors.I és que per primera vegada la Universitat organitzà ahir una Diada de benvinguda als alumnes de nou ingrés.

La crisi econòmica centrà ahir els discursos inaugurals del curs lectiu 2008-2009 de la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas, i del president de l’Executiu, Francesc Antich.Casas incorporà al seu discurs les "paraules d’un líder polític que ja no està en actiu, amb l’esperança de no haver de fer-les nostres algun dia".

L'Universitat de li Illes Balears (UIB) comptarà, a partir del pròxim dilluns 29 de setembre, amb un autobús gratuït que circumval·larà per tot el campus, amb freqüències de 15 minuts, coincidint amb les arribades del metro, i realitzarà aturades als diferents edificis.

Un total de 954 estudiants de batxillerat de Balears s'examinaran a partir d'avui i fins el pròxim dijous, dia 18, a les proves d'accés a la Universitat (PAAU), en la convocatòria de setembre d'enguany.

El campus de la UIB acollí ahir horabaixa la cerimònia de graduació dels alumnes que han acabat enguany la carrera. Diferents professors, juntament amb la consellera d’Educació, Bàrbara Galmés, i la rectora, Montserrat Casas, foren els encarregats de lliurar els diplomes als 447 alumnes diplomats i llicenciats.

Antoni Martínez Taberner (Palma, 1957) dirigeix l’equip multidisciplinar encarregat de restaurar els jardins de Raixa. Aquest professor d’Ecologia de la UIB coordina un equip que està format per arquitectes, historiadors de l’art, biòlegs i paisatgistes. Segons el Consell, institució copropietària juntament amb el Ministeri de Medi Ambient Medi Rural i Marí, els jardins ja es podran visitar per setembre. Perquè aquest espai estigui totalment restaurat, però, haurà de passar molt més temps.

El Consell de Govern va atorgar avui a la Conselleria d'Educació i a Cultura una partida de més de 5,9 milions d'euros per a la culminació d'accions en infraestructures universitàries com l'acabament del projecte de la Biblioteca General del Campus de l'Universitat de li Illes Balears (UIB) i les obres de rehabilitació integral del casal Can Oleo i el seu equipament.

Incrementar el nombre d'estudiants de l'Escola d'Hoteleria, amb l'objectiu de respondre en major mesura a les necessitats de les empreses del sector, aquest és un dels reptes que persegueix el nou pla de treball que posarà en marxa l'Escola, adscrita a la UIB, que dirigeix Francesc Sastre. Les matriculacions a l'Escola d'Hoteleria es mantenen estables en els darrers anys, però la demanda del sector és cada vegada més gran, més diversificada i especialitzada i canvia de manera ràpida.

El VII Congrés Internacional Virtual d'Educació 2008 (CIVE), que arrencarà demà i durarà fins dia 22 per internet, centrarà el seu debat en l'aplicació de les noves tecnologies a l'ensenyament. Així, la Conselleria d'Educació i Cultura presentarà la conferència anual sobre educació CIVE 2008, organitzada per l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics, l'STEI-i i amb el patrocini de Sa Nostra. Així, a l'acte acudiran el director general d'Innovació i Formació del Professorat, Josep Serra, el director de l'Escola de Formació de Mitjans Didàctics, Pere Polo, la secretària general de l'STEI-i, Neus Santaner, el vicerector d'Ordenació Acadèmica i Convergència europea de la UIB, Josep Servera, i el president de la Fundació Sa Nostra, Andreu Ramis.

Un total de 13 aules de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que ja han estat adaptades als requeriments que imposa l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), han obert o obriran les portes pròximament per funcionar com un projecte pilot la resta del curs 2007-2008, el que permetrà avaluar els resultats que oferirà aquesta reforma de l'educació impulsada des de la UE. Segons va exposar el director de l'Oficina de l'Espai Europeu de la UIB, Juan José Montaño, les aules han estat íntegrament redissenyades per ser pioneres en la introducció del nou sistema lectiu, que exigeix una major implicació dels alumnes i limita en bona mesura el concepte de 'classe magistral'; i la meitat d'elles van entrar en funcionament entre finals de desembre i el mes de gener. Pel que fa a les restants, que es troben ubicades en diferents dependències de la Facultat de Ciències, està previst que obrin les portes, ja completament modificades, al llarg del mes de març. Completant així el primer grup d'aules adaptades, que es reparteixen entre aquesta àrea d'especialitats universitàries i l'Escola Politècnica. Concretament, les aules reformades presenten un terra horitzontal i eliminació de la tarima per al docent --abandonant la clàssica configuració en forma d'auditori--; i, a més, «tot el mobiliari és mòbil», per facilitar els canvis en la configuració de la classe, segons les necessitats de cada moment, i seguint el criteri que els alumnes puguin formar grups destinats a treballar de manera conjunta, va explicar Montaño.

Gabriel Bibiloni, professor de Filologia Catalana a la UIB, participa aquests dies en diferents cursos que es realitzen a la UCE, dins el marc de la celebració dels 300 anys de la batalla d'Almansa. Bibiloni col·labora amb la UCE des de fa vint-i-dos anys. Enguany, centra les seves sessions en la llengua i la política de les Balears des de 1715 fins avui dia. Segons explicà a aquest diari: «En el curs hem analitzat aquells punts més essencials que expliquen la història de la nostra llengua. He parlat de les diferents claus que expliquen el procés sociolingüístic de castellanització d'aquests 300 anys».

La política dels Borbons després de l'ocupació de Mallorca el 1715, centrada en la imposició del castellà, és un dels eixos centrals de les sessions: «La imposició del castellà va ser molt lenta i molt difícil, ja que els instruments eren poc eficients».

El paper de la noblesa mallorquina i de la burgesia del segle XIX en el procés de castellanització, com també el de l'Església, són tractats també en aquest curs: «L'Església durant la segona meitat del segle XIX també donà l'esquena a la llengua. Això canvià a final de segle amb persones com el bisbe Campins o com mossèn Alcover, que varen representar un canvi de rumb».

Pel que fa als factors que condicionaren la història de la llengua catalana, Bibiloni també remarcà la diglòssia com a principal problema del segle XIX i de bona part del segle XX: «Devers el 1890 apareix la idea de reclamar autonomia política i autogovern, i en relació amb això, un nou discurs sobre la llengua que propugna el trencament de la diglòssia. Això deixà pas a una generació d'intel·lectuals que pretenen millorar la situació per la via política, però que no arribaran a assolir el poder necessari per fer-ho fins que la sublevació militar del 36 acabà amb aquest procés».

Durant la segona meitat del segle XX i fins ara, segons Bibiloni, el problema no és la diglòssia, sinó la divisió de la societat: «A causa del problema de la immigració, que ha arribat a uns nivells molt alts, la societat està fragmentada. Aquesta fragmentació i l'espanyolització de la comunicació col·loquial són els principals problemes avui dia».

Globalització  

Per Bibiloni, hi ha un seguit de factors que afecten del tot la llengua i que s'han de tractar des del Govern, com són globalització o immigració: «Es reclama una acció ferma i contundent per part del Govern, perquè, tot i que els diferents grups lingüístics poden tenir els drets reconeguts que correspongui, és indiscutible que des del punt de vista democràtic, per sobre de tot, hi ha el dret de la comunitat catalanoparlant de viure plenament en la seva llengua».

Bibiloni també col·laborarà els dies 24 i 25 amb un curs anomenat Les lleis sobre la llengua i els drets lingüístics, en el qual farà una descripció de la legislació bàsica que afecta l'ús del català, el castellà i el francès al nostre país.

El president del Govern, Francesc Antich, es comprometé ahir a millorar el finançament de la Universitat de les Illes Balears (UIB) després de rebre en audiència en el Consolat de Mar la seva rectora, Montserrat Casas, que convidà per la seva banda el cap de l'Executiu a una visita al campus universitari. Antich declarà després als mitjans de comunicació que aquesta millora es fa necessària per l'adaptació que ha de fer la Universitat a la Declaració de Bolonya, per la qual s'unifica l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i a la Llei Orgànica d'Universitats (LOU).

El president del Govern i Montserrat Casas també acordaren que el Govern i l'equip rector de la UIB es reuniran cada sis mesos per realitzar un «seguiment minuciós» del funcionament de la Universitat, explicà Antich.A l'entrevista, la rectora hi exposà les línies d'actuació que té previstes per a la UIB, que el cap de l'Executiu considerà coincidents amb els objectius del Govern, perquè atorguen gran importància a la investigació científica i a la innovació. Per la seva banda, la rectora indicà en aquest sentit que ha sol·licitat un augment del finançament de la UIB a través dels pressuposts de les conselleries d'Educació i Cultura, i d'Economia, Hisenda i Innovació, ja que aquesta darrera té una direcció general específica dedicada a la investigació i al desenvolupament. Casas remarcà que havia exposat a Antich la necessitat que les Balears inverteixin en la formació del «capital humà» de la UIB i, en general de l'Arxipèlag.

Les properes eleccions a la Universitat de les Illes Balears del 21 de març són un bon moment per fer balanç i reflexionar sobre el paper que volem que tengui la nostra institució universitària d'ara en el futur. Pens que la UIB necessita ara més que mai un equip gestor, que sigui comunicatiu, obert al diàleg, interdisciplinari i sobretot plural. Un equip que treballi dur però que també deixi treballar a tothom. Un govern on tothom hi tengui cabuda. Un referent doncs per a la nostra societat.

L'equip de govern ha de tenir iniciatives, ha de recollir iniciatives dels diversos sectors de la nostra societat i dels diversos àmbits universitaris. Ha de donar comptes a la societat i a tot el col·lectiu universitari.

Dins aquestes anteriors premisses és primordial que el fet cultural i lingüístic sigui una de les senyes més visibles i identificatives. En aquest camí s'haurà de treballar dur des de diferents camps de treball, com és ara la promoció d'activitats relacionades amb totes les branques del saber, ja que s'ha d'entendre la projecció cultural com un conjunt de programes i d'activitats de difusió de la ciència i la cultura, encara que en cadascuna d'elles s'haurà de tenir ben present el patrimoni cultural de les Illes Balears.

D'altra banda, també s'haurà d'animar que s'hi involucri l'alumnat, el personal d'administració i serveis i el professorat, a fi de potenciar la creativitat cultural, la projecció social i el compromís cívic. Per això, serà ben necessari que es continuï potenciant el Servei d'Activitats Culturals a través de l'organització de cursos, la Universitat d'Estiu, el cinema, el teatre, la poesia, les conferències, les exposicions, les activitats musicals, etc., i continuar realitzant activitats formatives conjuntament amb l'Institut de Ciències de l'Educació. És ben evident que continuarem potenciant les magnífiques corals des de la universitària fins a les infantils.

Un altre front cultural a treballar haurà d'ésser el de continuar potenciant la Universitat Oberta per a Majors (UOM) a totes les Illes, amb l'organització d'un major nombre d'activitats complementàries i tallers, que permetin la participació de l'alumnat de la UOM en el conjunt d'activitats de la UIB, admetent la matrícula a nous itineraris una vegada obtingut el títol i donant suport a la Coral, el seu grup de teatre i altres iniciatives socioculturals que puguin sorgir.

Resulta també necessari que la UIB doni una major difusió de les seves activitats culturals o les d'altres entitats i institucions, mitjançant la posada en funcionament d'un ampli i actualitzat calendari mensual d'activitats. De la mateixa manera que s'ha de potenciar el Servei de Publicacions i d'Intercanvi Científic, com a eina per difondre el coneixement generat a la nostra universitat.

El 2008 es complirà el 30è aniversari de la UIB i serà una oportunitat per organitzar activitats a cada una de les Illes amb l'objectiu de fer balanç i crear un clima de diàleg i debat obert i plural amb l'objectiu d'analitzar com volem la UIB del futur. El paper de la Universitat a la societat.

La creació d'un Servei d'Activitats Físiques i Esportives, que tengui especial esment a la promoció de l'activitat física i l'esport no competitiu i d'integració de persones amb discapacitats és un altre punt destacat del nostre programa. Servirà de nexe en la tasca esportiva que es fa a les instal·lacions de la universitat.

Pel que fa a la política lingüística que ha de seguir la Universitat de les Illes Balears voldria dir que aquesta ha de fomentar l'ús del català com a vehicle normal de comunicació, fent palès el compromís amb la llengua catalana com a llengua pròpia i, a més, refermant el paper de la UIB com a institució oficial consultiva pel que fa a la llengua catalana.

Per això, s'haurà de potenciar la llengua catalana en els diversos àmbits de l'activitat universitària, la formació i l'assessorament lingüístic. En aquest sentit, resultarà obvi ampliar el Pla Lingüístic aprovat el 2003 en el sentit d'incrementar l'oferta docent en llengua catalana i d'estendre el Pla a tots els departaments de la Universitat d'acord amb les seves necessitats i demandes. Potenciarem sense cap tipus de dubtes el donar a conèixer la nostra llengua i cultura entre els nous vinguts.

A més, s'haurà de tenir cura de potenciar la llengua catalana com a vehicular entre l'alumnat, donar suport al Voluntariat Lingüístic i al Centre d'Autoaprenentatge i de posar en marxa una plataforma d'aprenentatge a distància. Tot això, sense deixar de banda l'organització de seminaris, jornades, cicles de conferències i cinema, entre d'altres.

Tampoc es podrà oblidar, el fet de continuar fomentant el multilingüisme a la Universitat mitjançant la potenciació dels cursos d'idiomes i el desplegament de la Borsa d'Intercanvi Lingüístic.

La nostra proposta passa per fomentar una cultura creativa, solidària, on es convida a participar-hi a totes les persones interessades de la nostra societat. Col·laborarem amb tots els col·lectius, entitats i institucions que ho sol·licitin, recollirem iniciatives i plantejarem propostes. Una societat amb més coneixements i solidària és un dels nostres reptes.

Sebastià Serra Busquets, professor d'història contemporània de la UIB i candidat a vicerector de projecció cultural i política lingüística de la candidatura a rector de Sergio Alonso

A partir d'ara els usuaris de sistemes informàtics podran fer feina de manera íntegra en català i a través d'un sistema lliure. Aquesta és la filosofia del programa OpenOffice, presentat ahir horabaixa a l'Estudi General Lul·lià. Aquest mètode és fruit del treball continu i desinteressat d'estudiants, professionals i usuaris adscrits a l'associació sense ànim de lucre Softcatalà.

La presentació va ser a càrrec de Miquel Piulats, membre fundador de Softcatalà; el conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Francesc Buils; el catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la UIB, Llorenç Valverde; i el vicerector d'Estudiants de la Universitat Balear, Joan Antoni Mesquida. El nou servei recull les diferents aplicacions ofimàtiques com ara processador de textos, taules de càlcul i programes de presentació. A més, cada una d'aquestes aplicacions és compatible amb qualsevol dels programes tradicionals que necessiten llicència.

Com a novetat, aquesta versió de l'OpenOfice incorpora un corrector ortogràfic i gramatical que inclou totes les varietats dialectals de la llengua catalana elaborat per un filòleg mallorquí, Joan Moratinos A més de ser una eina de normalització, aquest programa s'ha elaborat seguint el sistema de programari lliure. Això permet que qualsevol persona hi pugui tenir accés sense necessitat de pagar llicència ni córrer el risc de fer pirateria.

Aquests avantatges són, en efecte, els que destacaren tant Llorenç Valverde com Miquel Piulats per encoratjar les administracions locals i la Universitat a aplicar aquest sistema. Per la seva banda, el conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Francesc Buils destacà la voluntat de la institució que representa de convertir-se en «referent a Mallorca de l'aplicació de les noves tecnologies». A més, Buils emfasitzà la importància del foment de la llengua i de la cultura pròpies: «Sobretot en un món tan global, la llengua, la cultura i la identitat pròpies s'han de fer més fortes davant les invasions».

El vicerector d'Estudiants, Josep Antoni Mesquida també es comprometé a fomentar l'ús dels sistemes lliures en català a les facultats illenques. Softcatalà va néixer fa cinc anys amb l'objectiu de dur a terme una tasca normalitzadora de la llegua. Des de llavors ja ha traduït més de 90 programes de totes les aplicacions informàtiques. Aquestes eines estan a l'abast de tothom a través de la pàgina web de l'associació: www.softcatala.org o de revistes especialitzades.

«Com poden criticar el Museu si no l'han vist ni en coneixen les obres. Ningú no opina sobre una cosa que no coneix, i això que els professors d'art de la Universitat han estat convidats algunes vegades a visitar el Museu». El president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, va respondre així ahir a les crítiques proferides per un grup de professors i catedràtics d'història de l'art en contra del centre que avui s'inaugura.

El president del Govern balear, Jaume Matas, manifestà que «crec que s'han de respectar totes les opinions, però en cap cas no es poden compartir; el que hem de fer és intentar sumar i desfer malentesos, a més d'oferir col·laboració perquè aquesta gent pugui conèixer l'obra».

La directora del centre, Teresa Pérez-Jofre, també explicà que «el posicionament en contra de la col·lecció i del plantejament museístic no és comprensible. En el Museu mostram el que hi volíem mostrar, en el context històric de l'art de la Mediterrània. No han visitat el Museu i és absurd opinar-ne si no n'han vist les obres ni els edificis. Nosaltres contam la història de l'art des d'una altra perspectiva, que per ventura per sigui difícil d'assumir per aquestes persones».

Per la seva banda, la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, va sortir al pas de les crítiques i contestà a totes aquelles persones que confonen Es Baluard amb el Museu Serra. «Són dues coses molt diferents que la gent ha de tenir clares. Aquest Museu pertany al Govern de les Illes Balears, a l'Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca. La família Serra ha ajudat de manera molt generosa perquè es pogués tirar endavant, amb unes cessions i amb préstecs molt importants, però la Col·lecció Serra és una cosa i el Museu, una altra.

El que passa és que aquesta és una illa petita on tothom es coneix i hi ha moltes d'enveges i no és lògic fer segons quins comentaris i segons quines crítiques totalment fora de lloc. Amb el temps podrem veure amb perspectiva que aquest museu és una gran idea i un gran projecte i que totes les institucions i la Fundació han fet una bona feina. Tots sabem que els principis sempre són difícils», afirmà.

El president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, també reiterà que abandonarà el càrrec en la pròxima reunió de l'entitat, «tal com jo havia anunciat en la presentació del Museu a la fira d'Arco de fa tres anys. El meu objectiu era que es posàs en marxa i ara em dedicaré a altres afers i a treballar per a les meves empreses». El nom del successor al capdavant de la Fundació serà un dels temes tractats en aquesta trobada.

Quant a les repercussions del Museu d'Art Modern i Contemporani en l'àmbit mundial, no s'han fet esperar. Si fins ara han estat la premsa anglesa, la francesa i la italiana que l'han lloat, ahir l'agència de notícies Reuters començà a distribuir-ne fotos als mitjans de comunicació de tot el món.

El rector de la Universitat de les Illes Balears, Avel·lí Blasco, estigué ahir a la XXXV edició de la Universitat Catalana d'Estiu en una «visita de salutació», en la qual subratllà amb fermesa «la importància de mantenir l'alta particiació que la Universitat de les Illes Balears hi té».

Blasco, que ja havia assistit a l'UCE en anteriors edicions per realitzar-hi cursos com a professor, assenyalà la importància de la visita, atès que ell hi acudeix com a nou rector i l'UCE «també té un equip relativament nou».

Referint-se a les relacions entre la UIB i la trobada pradenca, Blasco remarcà que la universtat balear «és la que més aporta a l'UCE i una de les que més hi participa, tenint en compte la població global del territori illenc».

La visita també era, segons el rector de la UIB, un «petit gest d'acostament» com a universitat membre de l'Institut Joan Lluís Vives, que aplega la quasi totalitat de les universitats dels Països Catalans.

En els dos darrers anys les relacions de l'Institut amb l'equip rector de l'UCE s'havien refredat, tot i que enguany es negocia la manera en què es relacionaran aquestes dues institucions en el futur. En aquest sentit, Blasco afirmà que fins ara «hi ha hagut un allunyament injustificat», però que cal -afegí- «mirar endavant i aconseguir la integració d'ambdues».

Blasco, que intercanvià impressions sobre aquesta i altres qüestions amb el president de l'UCE, Joandomènec Ros, es referí també a la possibilitat que les diferents institucions de govern balears aportin doblers a la futura residència i centre d'estudiants de l'UCE a Sant Miquel de Cuixà: «És una idea positiva per realitzar esdeveniments acadèmics i reunir gent dels Països Catalans».

Pel rector de la UIB, el projecte de Sant Miquel de Cuixà suposaria «un reforçament de la col·laboració entre les dues universitats». «Si mai l'UCE deixa de realitzar-se únicament el mes d'agost, hi haurà d'haver una coordinació amb les altres universitats del domini lingüístic català per poder completar-la amb suficients activitats i continguts», afegí.

Els professors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Antoni Sastre i Joan Mir varen acabar diumenge un curs sobre «Turisme i economia» en què va quedar palès l'interès que ha despertat l'ecotaxa entre l'alumnat de la Universitat Catalana d'Estiu. Sastre els va deixar clar que «la repercussió de l'ecotaxa sobre el turisme és mínima». Sastre explicà a aquest diari que «la repercussió de les taxes aeroportuàries i altres imposts és semblant a la de l'ecotaxa, però pràcticament ningú no n'ha parlat». Precisament, Sastre cosignà un article amb Mir publicat a Prada en què es critica durament els hotelers, que Mir qualifica de «depredadors de la nostra economia», i valora el «coratge» del Govern en aplicar l'ecotaxa.

En aquest curs Sastre va explicar «els antecedents històrics del turisme, el mercat turístic actual i la influència del turisme sobre l'economia». Així, Sastre va exposar que «la data clau que marca el punt d'inflexió del turisme a les Balears és els anys 60. Clar que abans, en el segle XIX, ja hi havia viatgers que varen escriure molts de llibres, i a principi del segle XX hi havia moltes persones i institucions que en crearen els fonaments. Aquest desenvolupament es va quedar molt tallat per la Guerra Civil, fins que els EUA pactaren amb Espanya i s'inicià un procés d'obertura que dóna un procés liberalitzador de l'economia. Apareix llavors el turisme de masses, després que les classes mitjanes europees aconsegueixin un cert poder adquisitiu.

Aquest turisme gaudia d'un preu reduït per passar les vacances, i d'un paisatge i unes infraestructures aeroportàries atractives. La clau, però, la varen tenir els touroperadors, que varen finançar els hotelers i varen fer contractes de fins a cinc anys. A partir d'aquí, als anys 70 va haver-hi una davallada, va tornar a haver-n'hi una altra a principi dels 90 i a partir del 93 va créixer de nou fins ara, que no diria que hi hagi una crisi, sinó un descens». Sastre afirma que «ara es comencen a veure els efectes negatius del turisme i que pot dur-nos a una fase en què diguem que el turisme no és bo».

Pel professor, «en l'actualitat les Balears són una destinació madura» i la crisi no existeix, ja que «enguany, en comparació amb 1995 i 1996, estam igual, que déu n'hi do. El que passa és que s'ha creat més oferta, més negocis i hi ha empresaris que viuen una crisi. Ara hem de tenir en compte que no podem créixer gaire més, perquè al turista mateix no li agrada anar a un lloc massificat». Sastre confessa que «es podria fer més perquè vingués més turisme en temporada baixa. No sé si ho ha de fer el Govern autonòmic o el central. S'han de donar crèdits subvencionats o ajudes fiscals per incentivar aquest turisme, ja que un hotel tancat suposa aturats que pagam tots».

El professor d'Economia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Joan Mir va pronunciar ahir a la Universitat Catalana d'Estiu la conferència Balears, una economia turística, en què es va permetre una reflexió econòmica un tant «provocativa», com ell mateix va afirmar a Diari de Balears: «El monocultiu turístic, que va ser acusat de vulnerable, va resistir la crisi dels setanta, per tant aquestes crítiques s'haurien de matisar una mica».

Mir manté que la crisi del 73 va produir a l'Estat espanyol un «fenomen paral·lel sorprenent», com és el fet que mentre té lloc aquesta crisi, «les Balears es converteixen en la zona més rica de l'Estat espanyol». I això, segons el professor de la UIB, té dos significats: d'una banda, que les Illes «ho passaren molt malament però que la resta de l'Estat ho va passar molt pitjor»; i de l'altra, que el sector econòmic «en què es basa la nostra economia sempre havia estat acusat de precari i de vulnerable per l'esquerra progressista, que havien condemnat el model de monocultiu turístic».

Aquesta crítica «basada més en raonament d'eficàcia econòmica que no en qüestions ètiques», diu Mir, és un argument que s'hauria d'haver «esfondrat» en els anys setanta perquè, tot i passar-ho malament, «el sector turístic de les Illes va ser el que va resistir millor la crisi, de manera que en el rànquing de l'economia estatal ens convertírem en els més rics, quan abans de la crisi no ho érem», va explicar el professor d'Economia. La conclusió de Mir és que «totes aquelles veus que s'aixequen en contra del monocultiu turístic haurien de matisar els seus arguments, perquè no són tan generals com pretenen».

María Kodama, viuda de l'escriptor, torna a Mallorca per participar en el curs.

El centenari de Borges tornarà a centrar a Mallorca l'interès dels estudiosos i dels lectors. Enrere queda ja el cicle oferit al llarg d'unes setmanes al Centre de Cultura de Sa Nostra, però molts dels especialistes que hi participaren, com és el cas de Maria Kodama o Antonio Jiménez, tornaran a l'Illa per prendre part al IV Curs de la Literatura Hispanoamericana de la Universitat de Cooperació Internacional, consagrat enguany al centenari de l'autor ravaler per excel·lència.

El curs, amb la presència del reconegut literat Claudio Guillén, s'impartirà a Sa Riera del 19 al 23 de juliol, en coincidència amb d'altres propostes de formació estiuenca que es desenvoluparan aquesta mateixa setmana, tots ells coordinats des del Servei d'Activitats Culturals (SAC). Així, en el decurs d'aquests dies, José Enrique Monterde, professor del departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, oferirà un curs sobre teoria de la crítica, centrat en la cinematogràfica, que abordarà les bases i el desenvolupament de la crítica cinematogràfica des del seu naixement fins als nostres dies.

Per la setmana següent, del 26 al 30 de juliol, hi ha altres dos cursos de caràcter cultural que podran atreure l'interès de molts assistents. D'una banda, un bon nombre de professors i catedràtics de la UIB i acadèmics de la RAE participaran en el curs d'Aplicació dels recursos informàtics a l'ensenyament i la investigació de la llengua i la literatura. D'altra, el catedràtic en Llengua i Literatura Catalana de la UIB Francesc Vernet abordarà les possibilitats del drama com a eina didàctica en un seguit de sessions sobre Joc dramàtic i educació.

Internet comença a parlar català amb força... o permet que siguin més els usuaris que emprin aquesta llengua en els seus accessos a la xarxa de xarxes informatives. Almanco així ho sembla demostrar l'increment d'indrets virtuals que empren aquest idioma, però també l'augment de versions catalanes de programes nous i no tan nous. Entre les ofertes gratuïtes més atractives es troba la darrera versió del popular navegador de xarxa Netscape (4.6 per a PC i 4.5 a per Mac), ja disponible en llengua catalana... abans que hagi estat feta la traducció al castellà. A més d'aquesta versió catalana, realitzada per Softcatalà i homologada per Netscape, aquest navegador només es troba disponible en anglès, alemany, francès i japonès.

La Universitat de les Illes Balears disposa, a les pàgines web del seu servei lingüístic d'un enllaç que permet descarregar aquesta nova versió del navegador i també obtenir-lo en format CD-ROM. El programa s'anomena El Navegador i també es pot obtenir directament a les pàgines web de Softcatalà; com en versions anteriors, compta amb una acurada revisió terminològica de l'Institut Joan Lluís Vives (entitat que agrupa setze universitats dels Països Catalans, la UIB inclosa). En aquest sentit, Softcatalà ha elaborat un glossari de termes que ha pres com a model per traduir El Navegador.

Però el Navegador 4.6 no és l'única novetat en llengua catalana de què disposa el site Softcatalà. Des del passat dia 22, també és possible davallar a l'ordinador casolà el conegut xat mIRC 5.51, un Internet Relay Chat (IRC) de tipus tradicional que ofereix diverses possibilitats afegides. Com és sabut, el mIRC 5.51 és el xat més emprat pels usuaris del sistema Windows i permet l'accés a diversos canals, generalistes o temàtics, per parlar sense restricció en el nombre d'usuaris.