L'escriptor i periodista mallorquí Sebastià Bennasar, al barri de Gràcia de la capital catalana. Foto: Carles Domènec

El periodista i escriptor Sebastià Bennasar (Palma, 1976), col·laborador de dBalears, acaba de publicar 501 crims que has de conèixer abans de morir (Ara Llibres), una guia dels principals delictes comesos des de l'any 415 fins a l'actualitat als territoris de parla catalana. Els crims com a part de la nostra cultura és la idea que vertebra el treball, escrit de manera esquemàtica, amb 501 referències i un paràgraf dedicat a cada fet. "Donar una estructura unitària a cada crim ha estat el més difícil, perquè d'alguns en teníem poca informació i d'altres n'hi havia massa", declarà Bennasar aquesta setmana a Barcelona. L'autor afirmà que "som un país bastant normal en aquest sentit" i hi afegí que "la mort i l'assassinat també formen part de la nostra història". L'obra inclou crims de tots els territoris de parla catalana: de l'Alguer a la Franja, d'Andorra al País Valencià, del Principat a les Balears. "Fins i tot n'hi ha un a Montpeller per la relació històrica de la ciutat amb Jaume I", indicà Bennasar, que destacà "els crims rurals del segle XIX, el bandolerisme del XVI i XVII, el pistolerisme i els enfrontaments entre obrers i patronals als carrers de la Barcelona de final del XIX i principi del XX, els enverinaments de la postguerra, els delictes de la dreta i l'esquerra extremes, el terrorisme, els atracaments de la crisi dels anys 80 i el crim urbà de la dècada dels 90".

Sebastià Bennasar, Pere Joan Martorell i Josep Fàbrega i Selva. Foto: M.Nadal

Sebastià Bennasar es proclamà ahir guanyador del premi Lloseta de narrativa amb la seva obra La mar no sempre tapa, "una novel·la negra ambientada a Mallorca que comença amb la troballa d'un cadàver d'una professora universitària a la Colònia de Sant Jordi", segons explicà el mateix autor. L'encarregat d'investigar aquest fet és el periodista Andreu Julià, un personatge ja present a anteriors obres de l'escriptor mallorquí, com El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000) i Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005). Bennasar es mostrà molt il·lusionat pel guardó, sobretot pel fet que "és un premi que inclou la publicació de l'obra i aquesta és la finalitat de qualsevol escriptor". "També crec que és un signe de normalitat cultural que una novel·la negra pugui guanyar una distinció generalista. A més, el premi és a Lloseta, on s'organitza un festival de novel·la negra", assenyalà l'escriptor mallorquí, que rebé el guardó "el mateix any que se celebra el 50è aniversari de la mort de Dashiell Hammett", un dels noms mítics d'aquest gènere literari.

Sebastià Bennasar, escriptor i periodiste. Foto: C.Domènec

Pot semblar un accident (Editorial Meteora), de Sebastià Bennasar (Palma, 1976), col·laborador de dBalears, descriu el panorama de la novel·la negra en català dels darrers deu anys. L'estudi recorda la tradició de matar en la llengua de Llull, però, sobretot, defineix les línies mestres que justifiquen la proliferació actual de volums en aquest gènere.
Què és per vós una novel·la negra?
Jo no t'ho aclariré. És la gran discussió. Per mi, ha de tenir un component social. El crim és l'excusa per explicar on s'ha comès. La novel·la negra és el notari de la transformació de la societat.
Hi esmentau Rafael Tassis, Pedrolo i Jaume Fuster. Són els pares del gènere negre en català?
Tassis i Pedrolo en són els avis i Fuster, el pare. Volien demostrar que la literatura catalana era normal. Pedrolo s'equivocava quan pensava que la col·lecció "La cua de palla" crearia un nínxol de lectors que s'incorporaria a la cultura catalana, però el seu vaticini es complí i la novel·la negra catalana ara té molts seguidors.
Ells establiren un cert tipus de llenguatge de les novel·les de lladres i serenos?
Sí, i la creació d'un argot n'és la principal aportació. El creen com a autors i com a traductors. És molt important. La història de l'argot en la novel·la negra és la de les migracions europees.

Qui es pot plantejar, quan encapçala amb Joan Laporta una manifestació que mou més de 300.000 persones, que algú gosarà matar el president del Barça en aquell mateix moment? Doncs l'escriptor i periodista Sebastià Bennasar, que compartí una bona estona amb Laporta en aquesta situació, s'ho imaginà en no veure els guardaespatles del català.