Una part de les sales d'art medieval de la seu de Ca la Gran Cristiana. Foto: J. Torres.

El Museu de Mallorca es traslladarà provisionalment al Centre de Cultura de Sa Nostra de Palma mentre es desenvolupin els treballs de restauració de la seu de la institució a l'edifici de Ca la Gran Cristiana, ha informat el Govern en un comunicat. L'entitat bancària cedeix l'ús d'una part del centre cultural ubicat al carrer de la Concepció a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats en virtut d'un acord que han firmat avui el conseller Rafel Bosch; el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora; el subdirector general de l'Obra Social, Llorenç Julià, i el director gerent de la Fundació "Sa Nostra, Antoni Sorà. Mitjançant aquest acord Sa Nostra cedeix temporalment l'ús d'una part del seu centre cultural.

El PIB no agrari de les Balears avança a un ritme del 0,6%, segons les dades del tercer trimestre de l'any de l'informe de conjuntura d'octubre elaborat pel Centre de Recerca Económica (CRE) de Sa Nostra i l'UIB i que es presenta demà.

L'estratègia, el lideratge, l'estudi i la participació en les xarxes socials són les claus d'una comunicació eficaç.
Així es va posar de manifest ahir en una xerrada col·loqui celebrada al saló d'actes de la seu central de Sa Nostra a Palma, amb la intervenció de destacats professionals espanyols de la comunicació corporativa i que va servir, alhora, com a presentació de l'empresa Vinklum, que posa en marxa la veterana firma mallorquina Publicitat Matas.

Sa Nostra comercialitza les tres cases més cares dels 60 habitatges de major valor a les mans de la banca, amb un preu que oscil·la dels 2,325 milions d'euros fins als 4,34 milions d'euros, segons informació del portal immobiliari Idealista. Aquests tres immobles de luxe a les mans de Sa Nostra s'ubiquen a les Balears, igual com la quarta casa més cara del rànquing, pertanyent a Barclays i que figura a un preu de 2,3 milions d'euros en la web.

Una seixantena de localitats de Mallorca i catorze d'Eivissa tindran cinema a l'aire lliure en català amb el cicle "Cinema a la fresca" que aquest any inclou la projecció de pel·lícules d'animació i d'aventures, i de films guardonats com "Pa negre" i "El discurs del rei".

Watching in silence s'estarà al Centre de Cultura Sa Nostra fins al proper 7 de juliol. Foto: Pere A.Ramis

Watching in silence és el títol de l'exposició que s'inaugura, avui a les 20.00 h, al Centre Cultural Sa Nostra i que recull un resum del treball del fotògraf mallorquí Pep Bonet, Creador Jove 2011. No n'és pròpiament una retrospectiva, però sí una acurada selecció, preparada per ell mateix, de les imatges que ha considerat més representaives de la seva carrera. "Les fotografies que es poden veure aquí són una bona mostra dels meus 12 anys de feina", declarà l'autor durant la presentació. "He cercat la unitat de les imatges en les temàtiques de tipus humanitari, com ara les sèries que vaig enllestir sobre la sida a l'Àfrica Subsahariana, la prostitució a Hondures i els conflictes en llocs com Sierra Leone, el Sudan, Darfur i Somàlia", prosseguí.

Antoni Santandreu, Pau Dols, Fernando Alzamora, Jaume Cahué, Isabel Vidal i José L.Roses. Foto: J.Torres

L'assemblea general de Sa Nostra aprovà ahir la integració de l'entitat al grup Banc Mare Nostrum SA (BMN) amb les caixes de Granada, Múrcia i Penedès. Així, se segregarà tot el patrimoni de Sa Nostra a favor de BMN, però en quedaran exclosos els actius i passius corresponents a l'Obra Social i les accions de l'entitat a BMN. Segons un comunicat emès per l'entitat balear, la valoració del patrimoni net que les caixes transmeten a BMN és de 2.660,192 milions d'euros, d'acord amb els balanços a 31 de desembre de 2010. A canvi, les caixes rebran accions del Banc Mare Nostrum per aquest valor i les seves aportacions al Banc es mantindran amb un 41% per a Caja Murcia, un 28% per a Penedès, un 18% per a Granada i un 13% per a Sa Nostra. "El compromís és fer el millor per a la institució, per al client i per a la comunitat", manifesta el president de l'entitat balear, Fernando Alzamora, sobre la integració de Sa Nostra en el Sistema Institucional de Protecció (SIP) que suposa Banc Mare Nostrum.

L'auditori del Centre de Cultura de Sa Nostrà s'omplí ahir dematí de solidaritat. L'Obra Social de l'entitat distribuí les ajudes solidàries a les 104 associacions de Mallorca beneficiàries de la convocatòria de Sa Nostra Solidària 2011. La dotació total, d'1.270.000 euros, es destinarà a impulsar els 174 projectes i activitats assistencials d'arreu de les Balears que han estat escollits pels clients en el transcurs de la campanya Decideix, que s'ha posat en marxa enguany.

El grup de Sa Nostra, Banc Mare Nostrum -integrat també per les caixes de Múrica, Granada i Penedès-, Banca Cívica i la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània (CAM) aborden amb el Banc d'Espanya la possibilitat de crear un 'banc dolent' amb l'objectiu d'atreure la inversió de capital privat, segons publicà ahir el diari Wall Street Journal (WSJ).

El Banc Mare Nostrum (BMN), la integració formada per Sa Nostra, Caixa Múrcia, CajaGranada i Caixa Penedès aposta per reforçar el seu capital amb inversió privada i per sortir a Borsa, i només acudirà al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) «com a últim recurs».

Sa Nostra preveu sortir a Borsa, a través del Sistema Institucional de Protecció (SIP) del Banc Mare Nostrum, del qual també formen part les caixes de Múrcia, Penedès i Granada. Així mateix, també està previst que surtin a Borsa Bankia, Banca Cívica i el nou SIP de Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha mostrat aquest divendres la seva «absoluta tranquil·litat» per la situació financera de Sa Nostra, integrada en el Banc Mare Nostrum, i ha remarcat que els clients d'aquesta entitat, així com els de «tot el sistema bancari balear» no tindran «cap dificultat».

El conseller d'Economia, Carles Manera (PSOE), defensà ahir al Parlament que Sa Nostra "mantindrà els seus eixos de fundació" a les Balears i que no perdrà els seu patrimoni cultural, artístic o històric, ni tampoc el seu nom, tot i el procés de fusió i de bancarització en el qual es troba immersa l'entitat.

Sa Nostra, com també les caixes de Múrcia, Granada i Penedès, traspassarà el negoci financer al Grup Banc Mare Nostrum (BMN), després que així ho hagin acordat els respectius consells d'administració que s'han duit a terme els darrers dies. D'aquesta manera, segons un comunicat emès anit, se segueixen les directrius anunciades pel Govern de l'Estat i pel Banc d'Espanya. Les quatre entitats s'integraren en un Sistema Institucional de Protecció (SIP) i crearen el Banc Mare Nostrum en el marc de la reestructuració financera de l'Estat al llarg del 2010.

A Mallorca sempre hem estat desconfiats de mena. Record el meu padrí, que em deia que no entenia de cap de les maneres com podia funcionar un negoci en el qual el propietari no hi pogués ser present mentre els treballadors feien la seva feina.

Els consellers de Sa Nostra ahir en el transcurs de l'assemblea. Foto: Jaume Morey

L'assemblea general de Sa Nostra Caixa de Balears va renovar ahir dos terços dels seus membres, d'acord amb l'establert en els estatuts de l'entitat. En sessió extraordinària, el màxim òrgan de la caixa d'estalvis va elegir alhora els vocals i suplents del consell d'administració i de la comissió de control que quedaven vacants aquest desembre. En aquest procés, l'assemblea va reelegir Fernando Alzamora com a vocal del consell d'administració, condició imprescindible perquè el president de l'entitat pugui optar a la reelecció el mes de gener.

La quota de participació de Sa Nostra dins el grup Banc Mare Nostrum serà finalment del 13%. Un percentatge que no es revisarà d'aquí a 5 anys, com establia en un principi el contracte d'integració de la caixa balear i les de Múrcia, Penedès i Granada, i segons el qual el pes de Sa Nostra durant la revisió oscil·lava entre un 11% i un 18%, aproximadament.

El ple del Parlament ha aprovat avui una proposició no de llei d'Unió Mallorquina (UM) que insta el Govern a promoure la redacció d'una llei de caixes d'estalvis, una norma de la qual disposen totes les comunitats autònomes tret de les Balears.

Antoni Riera dirigeix el Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra.

L'economia balear ha caigut un 0,4% el tercer trimestre d'enguany, contra el -1,4% del segon trimestre. Així ho posa de manifest l'informe de conjuntura que presentà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, Antoni Riera. Pel que fa final d'any, el CRE preveu que l'economia tanqui el 2010 entre un -0,9 per cent i un -0,8%. Respecte de 2011, Riera calcula que les Illes "poden sortir de la franja vermella". Tanmateix, el director del CRE advertí que el sector turístic de les Illes necessita una imprescindible reconversió "per continuar sent el motor del creixement de l'economia balear". En aquest sentit, Riera indicà que una vegada que s'ha "apagat" el motor de la construcció que ha impulsat el creixement econòmic balear en la darrera dècada, l'altre motor, el sector turístic, no ha estat capaç d'"estimular l'economia de manera suficient", encara que enguany hagi "resistit" la crisi.

La magistrada del Jutjat de Primera Instància Número 7 de Palma, Pilar Ramos, ha declarat nuls per "abusius" els interessos de demora del 24 per cent que pretenia repercutir Sa Nostra a un consumidor, per la qual cosa ha obligat l'entitat financera a fixar el tipus d'interès moratori a aplicar en el 13,25 per cent. Així ho ha informat en una roda de premsa el responsable de l'Associació de Consumidors de les Illes Balears, Carlos Hernández, qui ha detallat que en la sentència, la jutgessa assenyala que la clàusula que va imposar Sa Nostra en cas de retard en el pagament d'hipoteques o préstecs "pateix de falta de senzillesa i claredat" a la seva redacció".

El Banc Mare Nostrum (BMN), fruit de la "fusió freda" de Cajamurcia, Caja Granada, Caixa del Penedès i Sa Nostra, ha constituït el seu comitè de direcció, de 10 membres, 5 d'ells el president, el director general i els responsables d'auditoria i planificació i control de la caixa d'estalvis murciana. Fonts d'aquest SIP han informat avui a Efe que el futur banc, que començarà a operar quan sigui autoritzat per les autoritats competents, serà presidit per l'actual president de Cajamurcia, Carlos Egea, mentre que el seu director general i director de negoci serà Joaquín Cánovas, que ocupa el mateix lloc en aquesta entitat.

L'assemblea extraordinària s'ha celebrat a la seu de l'entitat a Son Fuster. Foto: P. Bota.

Fins a 82 vots favorables va rebre ahir la integració de Sa Nostra al banc Mare Nostrum, juntament amb les caixes de Múrcia, Penedès i Granada i que té previst començar a caminar a principi de 2011. L'assemblea de la caixa balear celebrada ahir migdia comptà amb 92 assistents dels 100 que la formen, dels quals 8 votaren en contra i dos en blanc. També les assemblees de les altres tres caixes que integren aquest Sistema Institucional de Protecció (SIP), conegut com a fusió freda, ratificaren el contracte d'integració que el passat dia 1 de juliol signaren a Madrid els presidents de les quatre entitats.

Fernando Alzamora, president de Sa Nostra, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Ayuga.

Les assemblees de Caja Granada, Caja Múrcia, Caixa del Penedés i Sa Nostra votaran demà el projecte d'integració en el Grup Mare Nostrum, pel qual naixerà la sisena caixa espanyola per volum d'actius gestionats, amb més de 73.000 milions d'euros. La votació de la integració d'aquestes caixes se celebra dos dies després que subscriguessin amb els sindicats, excepte Unió Obrera Balear i CGT, un acord laboral pel qual emprendran 1.049 prejubilacions voluntàries -239 de Sa Nosta. Les assemblees generals estan convocades al llarg del dia per votar la fusió, que va ser acordada pels consells d'administració el passat mes de juny.

El Producte Interior Brut de Balears ha caigut un 1,8 per cent el 2009, davant la pujada de l'1,4 que va registrar el 2008, segons l'avanç de l'informe econòmic i social del Centre de Recerca Económica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la caixa d'estalvis "Sa Nostra".

El Grup Sa Nostra ha obtingut un resultat abans d'impostos de 13,2 milions en el primer semestre, xifra que suposa un descens interanual del 68,1%, segons l'informe de gestió intermedi remès per l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. L'informe destaca "els esforços continuats per millorar l'eficiència del Grup" mitjançant "la racionalització del cost a causa que la situació econòmica no permet esperar elevats creixements de volum de negoci i marges".

Pau Dols, Director General de Sa Nostra. Foto: S.Amengual

Dins el procés de reestructuració de caixes de l'Estat, Sa Nostra no n'ha quedat al marge. L'1 de juliol passat signà, amb les caixes de Múrcia, Penedès i Granada, el contracte d'integració per crear un Sistema Institucional de Protecció (SIP). També conegut com a fusió freda, aquest grup operarà amb el nom de Mare Nostrum. Pau Dols és el director general de l'entitat balear i està convençut que Sa Nostra ha triat la millor opció. Dins el grup, Sa Nostra és l'entitat amb menor pes... Sí, però no ens preocupa. Sempre hem pensat que allò important és ser en el grup en el qual volíem ser. A causa de la situació de Balears, que sempre s'anticipa un poc als cicles econòmics, a nosaltres ens ha tocat patir una morositat més elevada i la valoració que s'ha fet és amb un sistema de càlcul basat en la morositat.

El sindicat majoritari de Sa Nostra, Unió Obrera Balear (UOB), adverteix en la seva circular informativa d'avui de la proposta de la direcció de dur a terme prejubilacions amb el 68% del sou als treballadors nascuts l'any 1955 o abans i baixes voluntàries arran de la seva integració en el Banc Mare Nostrum després de subscriure un Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb les caixes de Múrcia, Granada i el Penedès. "El pla de desvinculació laboral s'articularia a través del corresponent procediment de regulació d'ocupació". Així figura en el document presentat per Cusan Abogados, empresa encarregada de la negociació de les direccions de les caixes que integren Mare Nostrum amb la representació laboral de les quatre entitats.

Sa Nostra preveu reduir la plantilla actual en prop de 230 treballadors. Així ho preveu el contracte d'integració que el president de l'entitat, Fernando Alzamora, signà ahir amb els presidents de les caixes de Múrcia, Carlos Egea; Granada, Antonio Jara; i el Penedès, Josep Colomer. En un comunicat remès ahir mateix als treballadors de l'entitat balear, el director, Pau Dols, assegurà que la integració "pretén preservar al màxim els llocs de feina".

Els presidents de les entitats signants. Foto: Efe.

Els presidents de Sa Nostra, Caja Granada, Caja Murcia i Caixa Penedès han signat el contracte pel qual constitueixen el Sistema d'Institucional de Protecció (SIP), que donarà lloc al cinquè grup financer de caixes per volum de negoci que operarà com a Banc Mare Nostrum. La signatura s'ha celebrat a la seu de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) a Madrid, després que els consells d'administració i les assemblees generals de les quatre caixes haguessin aprovat el document separadament, segons han informat les entitats en un comunicat conjunt.

Només dos dies després que l'assemblea general de Sa Nostra ratificàs el protocol d'integració de l'entitat amb les caixes de Múrcia, Granada i Penedès, ahir horabaixa les quatre entitats dugueren a terme un consell d'administració extraordinari per aprovar el contracte, el pla d'integració i els estatuts de la nova societat. Aquesta, segons indicaren ahir fonts properes a les negociacions, adoptarà finalment el nom de Banco Mare Nostrum.

L'assemblea general de Sa Nostra, el màxim òrgan de govern de l'entitat, ratificà ahir el projecte d'integració de la caixa balear en forma de Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb les caixes de Múrcia, Granada i el Penedès, després que així ho hagués signat el consell d'administració. Tanmateix, el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, garantí la continuïtat de la caixa illenca, de la qual assegurà "no desapareix i serà més forta i més eficient".

Fernando Alzamora ha presidit l'assemblea. Foto: P. Bota.

L'Assemblea General de Sa Nostra ha aprovat per unanimitat el protocol d'actuació per dur a terme la seva integració en un Sistema Institució de Protecció (SIP) amb Caixa Penedès, Caja Murcia i Caja Granada, garantint que aquest procés, que culminarà el setembre, quan es ratifiqui de forma definitiva la fusió freda, no suposarà la pèrdua de cap ocupació a Balears, gràcies al pla de prejubilacions que posarà en marxa l'entitat en un termini de tres anys. Així ho han anunciat en roda de premsa el president i el director general de Sa Nostra, Fernando Alzamora i Pau Dols, que han remarcat que aquesta fusió tampoc no suposarà la desaparició de les oficines que la principal caixa de les Balears té a l'arxipèlag, ja que no es produirà cap tipus de duplicitat de xarxa amb les entitats signants, ja que cap d'elles no té presència a les Balears.

Juan José Sedano i el seu advocat entrant als jutjats de Palma. Foto: T. Ayuga.

Un dia més tard del que estava previst, Juan José Sedano, excomercial de Sa Nostra Renting, respongué al jutge instructor del cas Bomsai, Joan Catany, que si existia "informació" privilegiada" prèvia al concurs del parc de Bombers "podria ser per la seva complexitat ". Sedano, que declarà com a imputat, afirmà que havia treballat amb clients que tenien esborranys del plec de condicions del concurs i que "potser que Sa Nostra tingués part de l'esborrany per fer l'estudi financer". També apuntà que "li xocava" que part de les clàusules tècniques que l'administrador de Gestión de Proyectos Baleares (GPB), Federico Rodríguez, li envià en un correu electrònic "estigués en possessió" de més gent.

El Sistema Institucional de Protecció (SIP) integrat per les caixes d'estalvis de Granada, Múrcia, Penedès i les Balears (Sa Nostra) demanarà 915,5 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Així ho han explicat avui aquestes quatre entitats en sengles comunicats remesos a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en el que diuen que el procés “està subjecte a la formalització dels acords corresponents” i a la “aprovació definitiva dels respectius òrgans de govern” de les caixes citades i de les “autoritats administratives competents”.

L'exministre d'Economia del Govern d'Aznar i posterior director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) pilotarà la primera caixa d'estalvis de l'Estat espanyol. No fa encara mig any que Rodrigo Rato ostenta la presidència de Caja Madrid i ja ha aconseguit un dels seus objectius: desbancar la catalana la Caixa del número 1 per situar-hi l'entitat madrilenya. L'actual reestructuració del sistema de caixes estatal, imposat pel Banc d'Espanya, és el que ha propiciat l'escenari nou.

El consell d'administració de la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra proposarà a l'assemblea general de l'entitat en la seva reunió del pròxim 28 de juny la ratificació de la firma del protocol d'integració en un Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb Caixa Múrcia, Caixa Granada i Caixa Penedés. L'assemblea general ordinària ha estat convocada avui pel consell d'administració i inclou en la seva ordre del dia informar sobre les negociacions del projecte d'integració en un SIP i ratificar el protocol d'integració aprovat el passat 2 de juny, segons ha informat Sa Nostra en un comunicat.

Els presidents de les caixes de Granada, Antonio Jara; Múrcia, Carlos Egea; el Penedès, Josep Colomer; i Sa Nostra, Fernando Alzamora. Foto: Efe.

Sa Nostra signà ahir el protocol d'intencions per constituir un Sistema Institucional de Protecció (SIP), anomenat fusió freda, amb les caixes de Múrcia, el Penedès i Granada, que començarà a funcionar el 2011. El president de l'entitat balear, Fernando Alzamora, materialitzà l'acord aprovat pel consell d'administració la setmana passada amb els seus homòlegs de Caja Murcia, Carlos Egea; Caixa del Penedès, Josep Colomer Ràfols; i Caja Granada, Antonio Jara.

Dilluns el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, i el director general de l'entitat, Pau Dols, es desplaçaran fins a Madrid, on se signarà la constitució del Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb les caixes de Múrcia, el Penedès i Granada. Els consells d'administració de les quatre caixes ja van aprovar dimecres el protocol d'intencions per a la constitució de l'anomenada fusió freda, la qual cosa constituirà la setena entitat de tot l'Estat espanyol en volum d'actius.

El conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear, Carles Manera, va expressar ahir la "satisfacció" de l'Executiu autonòmic per la fusió freda de l'entitat balear amb les caixes de Múrcia, Penedès i Granada. "El projecte dóna a Sa Nostra accessibilitat a un circuit financer que no tenia", va assegurar el conseller.

El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, ha qualificat d'"altament positiva» la fusió 'freda' de Sa Nostra amb Caja Murcia, Caixa Penedès i Caja Granada en un Sistema Institucional de Protecció (SIP), a causa que no només s'ha «preservat la seva identitat i la seva Obra Social», sinó que, a més, permetrà «més agilitat, més capacitat de maniobra i una major presència en els mercats internacionals».

Fernando Alzamora serà el responsable de la Comissió d'Auditoria del nou grup. Foto: T.A.

Els consells d'administració de Caja Granada, Caja Murcia, Caixa Penedès i Sa Nostra han aprovat un protocol per crear un Sistema Institucional de Protecció (SIP), la societat central de la qual adoptarà la forma de banc, amb seu a Madrid i presidida pel president de la caixa murciana, Carlos Egea. Aquesta "fusió freda", que encara no ha determinat quina quantitat sol·licitarà al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), donarà lloc al sisè grup financer de caixes per volum de negoci, al setè per volum d'actius i al quart per nombre d'oficines i centrarà la seva activitat en l'arc mediterrani, han informat les entitats. Cada una de les quatre caixes mantindrà la personalitat.

El PP valora positivament la fusió freda de Sa Nostra

Sa Nostra durà a terme avui horabaixa un consell d'administració extraordinari per aprovar el protocol d'intencions per integrar-se en un Sistema Institucional de Protecció (SIP) o 'fusió freda' amb les caixes del Penedès, Granada i Múrcia. Aquestes tres formacions financeres duran a terme avui mateix els respectius consells d'administració amb la mateixa finalitat.

L'entitat ha explicat al President de la CAIB que la setmana que ve el Consell d'administració tractarà el tema. Foto: Efe.

Sa Nostra durà a terme la setmana que ve un consell d'administració extraordinari en què s'aprovarà, previsiblement, un protocol d'intencions per aliar-se amb les caixes de Granada, Múrcia i Penedès en un Sistema Integrat de Protecció (SIP), més conegut com a 'fusió freda'. També aquestes tres caixes realitzaran el mateix dia un consell d'administració propi, de manera que en finalitzar es podria fer pública la notícia. Així mateix, un cop aprovat el protocol d'intencions, les quatre entitats financeres podrien avançar que sol·licitaran l'ajuda econòmica del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), ja que el termini per demanar aquest ajut finalitza a finals de mes.

Fotografia d'arxiu de la seu que l'entitat financera illenca té al polígon de Son Castelló.

Sa Nostra cerca una -o diverses- núvies amb les quals començar un procés d'integració, però les hipotètiques aliances plantejades per ara no han convençut els gestors de la caixa balear. Descartada l'opció d'accedir a la Banca Cívica que encapçala Caja Navarra, arriba l'hora de canviar de companys de viatge. Els darrers noms que sonen per a una possible integració amb Sa Nostra, en forma de SIP (Sistema Institucional de Protecció), són les caixes de Múrcia, Granada, Extremadura i la CAM valenciana. Tanmateix, el termini per demanar l'ajuda del FROB venç el 30 de juny i, tal com confessen des de la central de treballadors CIC, "serà difícil assolir una aliança ferma abans de l'esmentada data".

Sa Nostra gaudeix de suficient bona salut per no haver de fusionar-se. "La majoria de les caixes no necessiten la fusió", assegurà ahir Jordi Ollé, president de la Confederació Intersindical de Caixes (CIC), en la reunió mantinguda ahir a Palma amb membres de la Unió Obrera Balear. Ollé, de fet, negà que Sa Nostra pateixi manca de solvència ni problemes de viabilitat. És per això que, si Sa Nostra manté el seu estatus i no es fusiona amb ningú, no serà cap drama, "perquè és viable tota sola".

Sa Nostra reprendrà a partir de la setmana que ve les reunions per arribar a un acord d'aliança o fusió amb altres caixes d'estalvi. Segons ha pogut saber aquest diari, el conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear, Carles Manera, acompanyat de dos alts càrrecs de la Conselleria, es reuní ahir dematí amb alts directius de la caixa balear per tornar a activar l'aliança amb altres entitats que, després que es descartàs entrar en el projecte de Banca Cívica liderat per la caixa de Navarra (Can), havia quedat públicament aparcada.

La mostra repassa imatges rurals i urbanes tant de les Balears com del Principat. Foto: Jaume Morey

Possessions, masies o cases de pagès, les llars que altre temps configuraven el panorama paisatgístic de les nostres contrades esdevenen avui objecte d'estudi i d'exposició. Precisament això és el que es pot veure a partir d'avui i fins al 26 de juny al Centre Cultural Sa Nostra. Sota el títol Possessions, llocs i casaments, l'antropòloga Montserrat Solà, en col·laboració amb Josep Font, fa una radiografia expositiva d'aquelles cases i dels seus elements etnològics. Es tracta d'una tasca de recerca iniciada en els anys vint al Principat a càrrec del mecenes Josep Patxot. "Fou el 1923 que Patxot encarregà l'estudi al Centre Excursionista de Catalunya i a diferents col·laboradors, paral·lelament a l'obra del Cançoner popular de Catalunya", recordava ahir l'antropòloga en presentar la mostra. A través de panells fotogràfics i divulgatius, els comissaris d'aquesta exposició recorren els trets més característics d'un estudi que no s'arribà a culminar, atès que s'aturà el 1932 arran de la Guerra. "Entre el 1924 i el 1932 es feren més de 7.500 fitxes fotogràfiques, 600 de les quals pertanyen a les Illes", explicà Solà.

Sa Nostra ha tancat l'exercici del 2009 amb 22,4 milions de beneficis i un 4,3 per cent de morositat total, que, segons els resultats aprovats pel consell d'administració de l'entitat, puja al mateix ritme que l'atur. Aquests guanys consolidats suposen un descens del 67,1 per cent respecte de l'any anterior i responen a l'augment dels recursos de clients i a la millora de la proporció de liquiditat, entre altres mesures. Així, l'entitat ha aconseguit reforçar la solvència, que se situa en el 10,89%, gràcies a un increment de les provisions.

L'entitat balear descartà dilluns aliar-se amb les caixes. Foto: E.P.

"Crec que és possible arribar a un acord d'integració amb altres caixes abans del mes de juny", assegurà ahir el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, després que l'entitat hagi descartat subscriure's al Grup Banca Cívica amb les caixes de Navarra, Canàries i Burgos. Tot i això, Alzamora no especificà amb quines caixes es podria dur terme l'aliança, ja que, de moment, les converses que s'han mantingut amb altres entitats "són de caràcter informal". En qualsevol cas, el president de Sa Nostra va reconèixer que d'entre les 42 caixes de l'Estat, amb algunes entitats "hi ha més afinitats" com és el cas d'aquelles que engloba Infocaja, una xarxa que facilita un mateix sistema informàtic als seus membres. Els seus associats actualment són les caixes d'Astúries (Cajastur), de Canàries, de Castella-la Manxa (CCM), Múrcia i Sa Nostra. Així, el president de l'entitat balear considerà que és més possible un pacte amb caixes d'estalvis que participin a la mateixa iniciativa perquè això "facilita la fusió", perquè no s'han de fer costoses i complexes adaptacions tecnològiques.

El consell d'administració de Sa Nostra emeté anit un breu comunicat en el qual anuncia que "no s'integrarà en el grup de Banca Cívica". El text del comunicat diu així: "Una vegada presentades les conclusions que els distints equips de feina han elaborat en relació al protocol d'integració, el consell d'administarció de Sa Nostra ha acordat no subscriure el conveni amb Caja Navarra, Caja Canarias i Caja Burgos.

Burgos i Sa Nostra han aparcat el projecte de SIP (Sistema Institucional de Protecció) que hauria d'integrar-les amb les caixes de Navarra (Can) i Canàries en el grup Banca Cívica. Això no obstant, encara no han renunciat de manera formal al projecte. Ja fa prop d'un mes que el Consell d'Administració de Sa Nostra començà a considerar la possibilitat de no integrar-se en l'esmentat projecte per "l'excessiu" protagonisme de la Can, idea que es reiterà en el consell d'administració econòmic d'ahir a l'entitat balear.

Membres del consell d'administració de Sa Nostra, en representació laboral, han interposat una demanda de judici ordinari contra Sa Nostra Caixa de Balears, Caja Canarias, Caja de Ahorros de Navarra i Caja Burgos, en què sol·liciten la nul·litat dels acords del consell d'administració de la caixa balear prèvies a la firma d'una aliança SIP (Sistema de Protecció Institucional) entre les quatre entitats financeres, segons confirmaren fonts judicials.

“Els negocis especialitzats, els que inclouen les operacions de fons d'inversió, assegurances i finançament especialitzat, es gestionaran de manera centralitzada des de la unitat de negocis especialitzats, en el marc de la direcció financera de la societat central, que serà responsable de l'organització de productes”.

Sa Nostra, amb les caixes de Navarra, Canàries i Burgos, formarà el nou grup Banca Cívica, una integració que ja s'ha presentat als consells d'administració de les entitats que el componen i que se situarà, una vegada que rebi el vistiplau definitiu per part del Banc d'Espanya, com la sisena entitat del sector de caixes en actius totals, amb 60.000 milions d'euros, i la cinquena en resultats abans d'impostos, amb 224 milions d'euros (segons dades de tancament del primer semestre del 2009 i tenint en compte els processos de consolidació sectorial que s'han fet públics).

El consell d'administració de Sa Nostra aprovà ahir un protocol d'intencions per negociar una aliança amb les caixes de les Canàries, Navarra i Burgos, segons confirmaren fonts de la institució. D'aquesta manera, la direcció pot continuar les negociacions perquè Sa Nostra entri a formar part d'un Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb altres entitats financeres. Tal com reconegueren fa uns dies tant el conseller d'Economia, Carles Manera, com fonts de la caixa illenca, ja s'estudien les propostes.

El conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Carles Manera, manifestà ahir el suport als processos de negociació de Sa Nostra per tal de subscriure's en una aliança amb altres caixes d'estalvi de l'Estat. A més, considerà que "seria bo" per a Sa Nostra que entràs en el procés de reestructuració de caixes que es fa arreu de l'Estat. En aquest sentit, Manera recordà que "es tracta d'un procés que s'ha d'enllestir l'any que ve" i assenyalà que "estaria bé que s'acabàs abans de l'estiu".

Sa Nostra Caixa de Balears està en procés de negociació amb altres caixes d'estalvi de l'Estat per dur a terme possibles aliances que exclouen una possible fusió. Segons confirmaren ahir fonts de l'entitat, l'objectiu és "preservar la identitat pròpia". Segons les fonts informants, "en cas que s'arribàs a algun acord, seria per una col·laboració de caràcter complementari.

"La prosperitat requereix de competitivitat i cohesió social". Així ho afirmà el director del Centre de recerca econòmica, Antoni Riera, després de presentar a la societat illenca l'Informe econòmic i social de l'any 2008. En la presentació oficial de la 41a edició de l'esmentat informe, que tingué lloc anit a la seu de Sa Nostra a Son Fuster, Riera va anar acompanyat del president de la caixa balear, Fernando Alzamora; el director general de l'entitat, Pau Dols; el conseller d'Economia del Govern, Carles Manera, i la rectora de la UIB, Montserrat Cases.

"Modificarem les regles del joc, perquè en aquests moments vivim en una economia de guerra". Així de decidit es mostrà Pau Dols, que ahir es convertí en director general de Sa Nostra, rellevant en el càrrec Pere Batle després que l'hagués ostentat durant els darrers 16 anys.

El director general de Sa Nostra abandonarà el càrrec en els pròxims sis mesos, després de 16 anys com a responsable i 41 de dedicació a l'entitat, tal com ha anunciat avui el Consell d'Administració, ja que la seva pretensió és jubilar-se en el segon semestre d'enguany.

Sa Nostra rebé un total de 184,40 milions d’euros del Fons d’adquisició d’actius financers, que posà en marxa el Govern central per ajudar les entitats financeres, valorat en 19.340 milions. Amb Sa Nostra, 53 entitats més reberen ajudes en les quatre subhastes organitzades pel Ministeri d’Economia i Hisenda. D’aquestes destaquen Bancaixa, la Caixa i Caja Madrid, mentre que es confirma l’absència dels gegants BBVA i Santander. No acudiren al fons tampoc ni Banca March, ni Caixa Colonya.

El Grup Sa Nostra ha obtingut en el tercer trimestre de l’any uns beneficis abans d’impostos de 77,3 milions d’euros, un 11,1% menys que en el mateix període de l’any passat. Tot i això, els beneficis nets de l’empresa matriu en el mes de setembre arribaren als 49,7 milions d’euros, un 8,01% més. Aquests guanys són els segons més alts registrats en els 126 anys d’història de l’entitat.

Sa Nostra posarà en marxa a partir d’avui el Pla d’ajuts per a clients i famílies. Aquesta inclou dues línies d’actuació per un valor de 202 milions d’euros, dels quals 200 milions es dedicaran a atendre "situacions transitòries" ocasionades per l’actual crisi econòmica, com ara les dificultats per continuar pagant la hipoteca. Això indicaren ahir, en una trobada amb els mitjans de comunicació.

L’Obra Social de Sa Nostra donà ahir a conèixer els resultats de la convocatòria d’ajudes per a projectes solidaris. En total, s’han repartit 725.000 euros entre 72 organitzacions. Es tracta de la major dotació en ajuts a la solidaritat de la història de l’entitat financera. A l’acte hi eren presents el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora; el director gerent de la Fundació, Antoni Sorà, i el director de l’Obra Social, Andreu Ramis.

El model econòmic balear ha caducat. Cal transformar-lo, idò. Així ho manifestà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, en el decurs de la presentació de l’Informe econòmic i social de les Illes Balears 2007. L’expert va assegurar que la davallada de l’economia "no ha tocat fons" i agregà que el model econòmic de la Comunitat Autònoma "encara té recorregut", tot i que "cada cop és menor".

En més de 220.000 euros estan valorades les joies exposades al vestíbul de les oficines centrals de Sa Nostra, al polígon de Son Fuster, que l’entitat financera traurà a subhasta a partir de dilluns, dia 2 de juny, a les 16.00 hores del capvespre.

El Grup Sa Nostra ha obtingut uns beneficis abans d'impostos de 33 milions d'euros durant el primer trimestre del 2008, fet que suposa un increment del 39% respecte al mateix període del 2007. Són uns resultats se sustenten sobre un benefici de l'entitat matriu per damunt dels 24 milions d'euros, un 62% més.