El conseller i l'equip que mantindrà en funcionament el Centre d'Informació Ornitològica. Foto: M. Serra.

El conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, i la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, han inaugurat avui el primer Centre d'Informació de Turisme Ornitològic de les Balears en el Port de Pollença, per diversificar l'oferta davant la demanda del turisme de naturalesa. Segons un comunicat difós avui pel Govern, aquest centre -que compta amb una inversió inicial de 41.119 euros- oferirà als visitants una informació especialitzada sobre els valors ornitològics i les singularitats més destacades que es poden observar a les illes durant les diferents èpoques de l'any. El Regne Unit, Holanda, Bèlgica i Alemanya són els països que més demanden el turisme ornitològic, que explica cada vegada amb més adeptes a Europa.

L'empresari Alfonso Cortina ha tornat a ocupar irregularment la mansió que té a l'emblemàtica urbanització de Formentor, cosa que ja li va costar l'abril de 2010 l'obertura d'un expedient sancionador per part de l'Ajuntament que va acabar declarant nul·la la llicència d'obres concedida per edificar l'habitatge a l'estiu de 2005. Un dels veïns més pròxims a la finca ultima els detalls per formalitzar la denúncia contra l'ocupació irregular d'aquesta, que ja va donar a conèixer ara fa un any.

La lluita s'inicia a la plaça de l'Almoina i s'estèn per tot el poble. Foto: M.À.C.

"Mare de Déu dels Àngels", assistiu-nos! Pollencins, aixecau-vos! Els pirates són aquí!". El crit d'alerta del jove Joan Ramon, en el paper de Joan Mas, va encendre ahir horabaixa la flama de la batalla estiuenca per excel·lència, la que rememora l'atac dels moros a Pollença el 31 de maig de 1550. Es tracta d'un bany de tradició regat amb mesclat, del qual els moros, 440 anys després, encara surten vençuts. La història fa caure any rere any la balança del costat de la marea blanca i cristiana, vestida amb roba de dormir i armada per rems i tridents, en minoria davant el colorit exèrcit sarraí, encapçalat pel pirata Dragut, interpretat enguany per Jaume Oliver. La fusta del pi de Sant Antoni ha servit durant anys per realitzar les espases que permeten armar el poderós exèrcit sarraí, però la crisi econòmica ha tingut enguany efectes en el simulacre.

La Guàrdia Civil i el Servei d'Emergències de les Balears busquen en aigües de Pollença un home de 56 anys que practicava submarinisme i de qui no se sap gens des de primera hora de la tarda.

La motocicleta que pilotava el jove de 23 anys.

A les 04.55 hores d'ahir de matinada, un jove de 23 anys perdia la vida després de col·lidir frontalment la motocicleta que conduïa contra un mur de pedra a Pollença. Pel que sembla i, segons les primeres hipòtesis de la investigació, realitzada pels agents de l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil, un jove identificat com a Arturo Arenas. F. circulava amb el seu ciclomotor, una Aprilia Sami de 49 centímetres cúbics, quan es va distreure i va col·lidir contra un mur .El motorista, en el moment de produir-se el sinistre, circulava per la DT.-2202, és a dir, la carretera que uneix Pollença i Alcúdia, concretament en sentit ascendent, a l'altura del punt quilomètric número 3.
Ràpidament es van desplaçar fins al lloc dotacions de la Guàrdia Civil, Policia Local de Pollença i dues ambulàncies del 061, una UVI mòbil i una ambulància de suport vital bàsic. Els facultatius van tractar de reanimar la víctima, però no van poder fer res per salvar el jove. Fins al lloc es van personar familiars i es van viure moments de gran tensió. Resulta que el jove era molt conegut a la zona.

El PSM de Pollença critica durament les al·legacions al Pla Territorial de Mallorca que avui dematí, previsiblement, l'equip de govern aprovarà en el ple municipal. Segons els nacionalistes, "les al·legacions, que promouen una nova Àrea de Reconversió Territorial (ART), no persegueixen res més que un interès per continuar construint i eliminar l'encant del port de Pollença, malgrat que ho engalanin amb falses promeses".

La Plaça Vella de Pollença reuní durant tota la nit a centenars de persones. Foto: M.Serra

Divendres a vespre es pollencins començaren el compte enrere oficial per viure una nova edició de les festes de la Patrona. 3.301 persones elegiren, enmig d'una desenfrenada i emotiva vetlada, els principals representants del simulacre de la batalla de Moros i Cristians que, com cada estiu, tindrà lloc el proper 2 d'agost. Per segon any consecutiu les eleccions tingueren lloc a la plaça Vella de Pollença, un indret emblemàtic en el qual les emocions i el caliu de la gent se senten més a prop. El primer nom que es va conèixer va ser el del candidat que donarà vida al rei moro. Devers la una de la nit es va fer oficial: Jaume Oliver Ensenyat reencarnarà la figura de Dragut, amb 957 vots, que s'imposà per 401 al segon classificat. Oliver, qui quedà en segona posició l'any passat, estarà acompanyat dia dos pel lloctinent, Antoni Cifre, i per Jaume Rull, en el paper d'abanderat. Per segon any consecutiu un moller representarà la figura del rei moro Dragut, fet que provocà certa indignació entre alguns pollencins.

Els hotelers volen recuperar la fama internacional de Pollença. Foto: E.B.

Afronten una de les pitjors temporades turístiques de la seva història, amb anul·lacions setmanals d'entre un 10 i un 20 per cent de les reserves el mes d'abril. Molts dels hotels del Port de Pollença que habitualment obrien les portes a mitjan març o a principis d'abril ho han fet aquest dissabte passat, amb un mes de retard, per no parlar de l'emblemàtic Sis Pins, tocat de ple per la fallida del touroperador britànic Globespan, que difícilment operarà aquesta temporada. Els seus treballadors, després de denunciar un acomiadament improcedent, planegen manifestar-se demà a les 10 a les portes del conegut establiment turístic. Els hotelers se senten sols davant la crisi, "desprotegits enmig de la situació política que es dóna a Mallorca i que afecta els partits" diu el president dels hotelers de Pollença.

"Per la frescor de març perfum de violetes/ Celatge moradenc per l'horitzó flotant/ I sobre l'esperit les uncions secretes / Del dia moridor... Era el Divendres Sant". El poema Processó, de Miquel Costa i Llobera, s'ha convertit pràcticament en un himne per a la Setmana Santa pollencina. La lectura dels versos encongeix l'ànima cada Divendres Sant a l'esplanada del Calvari i marca l'inici del Davallament, en el qual la confraria del Calvari, coneguda popularment com de les Capes, és la principal protagonista.

Un tremolor sísmic de 2,4 en la escala de Richter es registrà ahir a les 20.16 hores a la costa de Formentor, segons indica l'Institut Geogràfic Nacional. Donada l'escassa intensitat del fenomen, i que l'epicentre es situà a uns 20 quilòmetres de la costa pollencina no fou gaire percebut i no causà danys de cap tipus.

La Ponència Tècnica de Patrimoni aprovà ahir que s'iniciïn els tràmits legals per declarar els nuclis de Sineu i Pollença com a Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de Conjunt Històric. "És una passa molt important tant per a la protecció del patrimoni com per al poble", apuntà ahir el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. No debades, una de les propostes, la protecció del nucli antic de Pollença, prové del mateix departament, mentre que la protecció del centre de Sineu és una proposta de l'Ajuntament que aprovà per unanimitat la moció dels Independents de Sineu.

Josefina Vivancos, amb una de les seves col·laboradores. Foto: E.B.

418 adopcions i cap sacrifici. Aquest és el balanç anual del refugi d'animals de Pollença, un exemple que el control de mascotes per part dels municipis encara és possible, sense necessitat d'injeccions letals. El refugi d'animals de Pollença és tot un referent al nord de Mallorca, un model que s'ha exportat més recentment a altres municipis, com Esporles, amb l'objectiu d'evitar el sacrifici inútil de cans i moixos. Mentre que la resta de localitats de la zona mantenen majoritàriament convenis de col·laboració per al trasllat i posterior sacrifici d'animals abandonats a Son Reus, l'Ajuntament de Pollença col·labora activament des de fa una dècada amb el refugi, que regenta la mítica Josefina Vivancos, tot un referent per als amants del món animal. El treball actiu a favor de les adopcions internacionals de cans i moixos l'ha convertida en tot un símbol per als animalistes. Mercats ambulants benèfics, campanyes populars a les televisions alemanyes... tot és vàlid per evitar els sacrificis. Només els animals profundament malalts reben l'eutanàsia a Pollença. Per la resta, el pas pel refugi és només una mesura transitòria fins que li trobin una llar definitiva.

L'Ajuntament de Pollença és el primer d'Espanya que lluita per l'eliminació del cànon digital després que el passat 28 de gener el ple municipal aprovàs per unanimitat una moció presentada per la formació política Alternativa Esquerra Unida-Els Verds per la que el consistori reclamarà a les empreses proveïdores de material informàtic la quantitat abonada en concepte de cànon i que, si aquestes s'hi neguen, ho demandarien per via judicial.

El parc de la Gola, a Pollença, recupera aquests dies 2.000 metres quadrats de superfície que, segons la delimitació de Costes, havia estat dessecada de la zona humida afegint-hi terra i escombraries. Després que Costes ordenàs la recuperació possessòria dels terrenys, el Consorci de la Gola va iniciar divendres els treballs de retirada de runes i dragatge, que permetran completar l'ambiciós pla de recuperació de la zona humida, que ara com ara inclou una superfície de 77 mil metres quadrats i que s'ampliarà en una segona fase fins a ocupar 150 mil metres quadrats.

Vista general que permet ubicar les illetes de la plaça. Foto: E.Ballestero.

En matèria de planejament urbanístic és difícil posar-se d'acord, i molt més si el projecte en qüestió ha de definir el futur de la plaça més emblemàtica del poble, la plaça Major. És un fet que els veïns de les illetes d'aquesta àrea tenen ben après, perquè durant els darrers setanta anys se'ls ha prohibit fer obra a les seves cases, a l'espera que els diferents grups polítics acordassin si aquests habitatges s'havien de conservar o substituir per pisos plurifamiliars i si podrien, en fi, acollir comerços. Per primera vegada des de 1936, l'any que entrà en vigor la prohibició de feines de construcció a la zona, tres dels propietaris disposen d'autorització per remodelar els seus immobles i obrir-hi els que seran els negocis més cèntrics de la localitat. La Sala negocia, a més, amb la Conselleria de Turisme la possibilitat de recuperar una de les cases, de propietat municipal, per ubicar-hi un centre d'interpretació de la serra de Tramuntana. El trasllat de la ràdio municipal a un local nou, que s'alçarà en un dels solars que té el Consistori, es dóna ja per segur.

Els Cavallets aixequen molta expectació. Foto: A.Pol.

Després les festes de Sant Antoni i com mana la tradició, la processó dels Cavallets tornà a sortir ahir pels carrers del municipi de Pollença en motiu de la festivitat de Sant Sebastià. L'acte començà a les set i mitja de l'horabaixa amb la desfilada de la imatge de sant Sebastià, acompanyada dels Cavallets, enguany representants per Pere Plomer i Martí Carbonell, i encapçalada per l'Estendard, Andreu Crespí. La processó s'inicià al portal de l'església del municipi i voltà pels principals carrers de Pollença, davant la mirada dels assistents, que cada any esperen amb devoció l'esdeveniment. Els Cavallets i l'Estendard feren el recorregut amb l'acompanyament de la música d'un tamborí, d'un flabiol i de les xeremies, que marcaren el ritme de la típica processó. També assistiren a l'acte, que ja és una tradició, les persones que en anys anteriors han desenvolupat el papers de l'Estandard i dels Cavallets, amb la qual cosa se li atorga un caire solemne.

Els esforços se centraren a entrar el pi dins la plaça Vella. Foto: Joan Lladó.

Passaven les nou i quart del vespre quan Jaume Torrandell, en Mosca Petit, aconseguí escalar els vint metres de fusta ensabonada que amidava el pi de Sant Antoni. Just en aquell moment, la plaça Vella embogí amb crits d'eufòria després de l'espera de tota la jornada. Jaume Torrandell comptà amb l'ajuda del seu germà Miquel Àngel, que havia aconseguit escalar-lo nou cops. Així doncs, el pi de Sant Antoni ja torna a presidir la plaça Vella, on quedarà fins al proper Dimecres de Cendra. Llavors el retiraran i de la llenya en fabricaran les espases amb les quals els moros i cristians batallaran el dia de la patrona, per la Mare de Déu dels Àngels. De la festa d'enguany destacà la llarga espera per poder començar a enfilar-s'hi, ja que els pollencins que l'entraren a la plaça hagueren de dedicar-s'hi més hores del previst a causa de la llargària del tronc, que segons algunes fonts feia més de 22 metres.

La mostra d'artesania de Sant Domingo recollí moltes visites. Foto: M. Serra.

El municipi es va convertir ahir en el punt de trobada de milers de persones que varen aprofitar el bon temps per visitar una de les fires de tardor més antigues de l'Illa i que enguany ha arribat a la vint-i-sisena edició. Encara que el Consistori va fer públic que aquesta vegada la fira patiria una retallada pressupostària del 60 per cent, no es va fer palès ni en el nombre ni en la qualitat dels expositors, ja que hi participaren un gran nombre d'associacions i de cooperatives de la localitat. La XXVI Fira de Pollença es va estendre pels principals carrers, on el públic va poder gaudir, entre altres coses, d'un mercat d'ambientació pagesa situat a la plaça Major, d'una exposició de bonsais al club Pollença i de la tradicional mostra d'animals i de productes ecològics. Un dels indrets més visitats de la jornada va ser, sens dubte, la mostra d'artesania al convent de Sant Domingo.

La Conselleria de Medi Ambient del Govern balear i l'Obra Social la Caixa treballen en un ambiciós projecte de recuperació de la zona humida de l'Albufereta, una reserva natural situada en els termes municipals d'Alcúdia i Pollença i que es troba majoritàriament en mans de propietaris privats pendent que s'aprovi definitivament la delimitació de Costes.

Tomeu Cifre amb Biel Barceló. Foto: E. Ballestero

"Vaig desobeir el batle, i no la Policia Local, perquè havia pres una decisió arbitrària, sense cap tipus de fonament jurídic i que contradiu el bé comú dels pollencins, dels d'ara i dels que vindran". Tomeu Cifre, exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Pollença, destituït dijous després de botar la barrera d'accés a la finca de Ternelles i d'incomplir així l'ordre del batle, que hi limitava el pas a vint persones, reflexiona a través d'una carta sobre els esdeveniments dels darrers dies que l'han portat directament de l'equip de govern -que compartia amb UM-UNPI i el PSOE- a l'oposició -al costat del PP-UMP i d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds. "El batle sap que no m'ha destituït per haver botat una barrera, sinó perquè represent un partit polític, el PSM, que durant els dos darrers anys i mig no ha volgut ser una comparsa de les seves decisions, perquè hem volgut dir-hi la nostra quan s'han hagut d'aprovar projectes i no ens hem empassat tots els seus capritxos i ocurrències... No he volgut ser un convidat de pedra del govern municipal i això no ha agradat al batle", explica Cifre.

Joan Cerdà, firmà ahir el decret per destituir de l'equip de govern Bartomeu Cifre, del PSM. Foto: M.N.

Ja no hi ha marxa enrere. Després de dies d'incertesa, finalment el batle de Pollença, Joan Cerdà, firmà ahir el decret per destituir el regidor de Cultura, Bartomeu Cifre, fet que suposa la sortida immediata del portaveu del PSM de l'equip de govern, que ara queda compost per UM/UNPI i el PSOE. La decisió del primer edil ha estat el punt final de "moltes discrepàncies", explicà ahir Cerdà, que reconegué que "l'actitud de Bartomeu Cifre dilluns, quan botà la barrera del camí de Ternelles i desobeí així les ordres de la Policia Local, és la gota que ha fet vessar el tassó". Després de conèixer la notícia, el secretari general del PSM, Gabriel Barceló, comparegué davant els mitjans de comunicació i deixà clar que "si UM romp un altre pacte amb el PSM en algun municipi, prendrem una determinació contra UM que afectarà les relacions entre els partits en tots els àmbits institucionals".

La zona de l'excavació ha estat molt castigada per les pluges. Foto: E. Ballestero

La frustrada campanya d'excavacions de Bocchoris a Pollença (la pluja amb prou feines ha concedit tres dies defeina aquest setembre) ha permès deixar a la vista el paviment original de trespol de l'habitació principal de la fàbrica, fet amb opus signinum (l'equivalent al ciment actual en l'arquitectura clàssica). La sala en qüestió és la mateixa que conté la bóta en la qual els habitants de Bocchoris preparaven el tint porprat, amb el qual comercialitzaven devers el segle III dC i que servia per acolorir les túniques dels nobles romans. Excavacions
La quantitat de restes de ceràmica i de closques escampades per la finca ofereix una idea dels tresors que encara queden ocults sota la terra. La campanya d'excavacions es prorrogarà durant tot el mes d'octubre, segons va confirmar diumenge Marilena Estarellas, codirectora de les excavacions al costat de Pep Merino. Així, intentaran guanyar el torcebraç al mal temps, una problemàtica amb la qual s'enfronten cada any.

El tercer pis de l'edifici de Prodis, podria acollir el primer centre per a discapacitats. E. Ballestero

L'associació Pro Ajuda als Discapacitats de Pollença (Prodis) inicià ahir les obres de reforma de la seva seu social, situada al carrer Sant Josep número 4 del municipi. Es tracta d'un projecte subvencionat per la Conselleria d'Obres Públiques que deixa la porta oberta a la creació de la primera residència exclusivament per a persones amb minusvalidesa del poble, un projecte a llarg termini per la manca d'un pla de finançament específic. Prodis és tot un referent en la comarca. Constituïda el novembre del 1992, té 110 socis i dóna cobertuna a una trentena de discapacitats. En concret els ofereix la possibilitat de participar en tallers de fang i de cordatge de cadires, en programes específics d'oci els caps de setmana i també, a partir d'ara, en el nou centre especial d'ocupació. Aquest donarà treball 6 usuaris, dos ja han estat contractats com a bidells a escoles públiques i quatre més duran el bar de la plaça Joan Cerdà del moll.

Pesca, artesania, navegació, cuina moderna... La Fira de la mar va transformar el moll vell de Pollença a partir de les onze d'ahir dematí. Exposicions, venda de productes artesanals, demostració dels oficis de la mar, titelles, ball i xou cooking són algunes de les apostes d'aquesta trobada de recent creació (ahir va assolir la quarta edició) i que està ja plenament consolidada dins del calendari d'actes de la Part Forana.

Els cavallistes no passaren del primer obstacle. Foto: Elena Ballestero

Un centenar de persones convocades per la Plataforma pro camins públics i oberts recorregueren ahir horabaixa, a pesar de l'amenaça de pluja, el trajecte que separa el Port de Pollença de cala Carbó i que discorre per tres senders públics: el del coll de Síller, el de Can Botana i el de cala Carbó al Port de Pollença. Els cavallistes hagueren de tornar enrere en arribar a la primera tanca, devora les cases de Síller, on una cadena limita el pas a peu i deixa només mig metre entre les reixes perquè hi accedeixin els excursionistes. Massa estret per a un cavall. La marxa, convocada per la Plataforma pro camins públics i oberts, era amb l'objectiu de reivindicar la inclusió del catàleg de senders públics de Pollença en el Pla General d'Ordenació Urbana de la localitat i a l'inventari de béns públics del terme. En la pràctica, això en suposaria una protecció jurídica més elevada enfront del tancament indiscriminat d'aquest tipus de vies de titularitat municipal.

L'estudi d'impacte ambiental i paisatgístic del projecte de tren entre sa Pobla i Alcúdia deixa clar que l'alternativa millor, la "fonamental", és la del corredor nord, que discorre paral·lel a la carretera Ma-16, i la que preveu ubicar l'estació al nucli urbà d'Alcúdia. Aquesta és també l'opció defensada per la Conselleria de Mobilitat, que és qui ha encarregat l'informe.

Un any més, els corsaris no pogueren vèncer els cristians. Foto: Joan Lladó.

Mai no s'havia viscut res de semblant. Totes les previsions quedaren curtes a l'hora d'estimar el nombre de persones que acudiren al simulacre de la batalla de Moros i Cristians, que enguany caigué en diumenge. Milers d'espectadors vinguts de tota l'Illa no es volgueren perdre la festa més popular i estimada dels pollencins. Eren devers les set quan Joan Mas, aquesta vegada encarnat per Pep Martorell, àlies Trompeta, avisà tots els veïnats de Pollença de l'arribada dels corsaris perquè es preparassin per a la cruel batalla amb el famós crit: "Mare de Déu del Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí!" Com si d'un elixir frenètic es tractàs, encengué les passions i els ànims de lluita de tots els cristians allà congregats.

"Una paròdia de novel·la negra aguda i divertidíssima". Miquel Rayó, portaveu del jurat del XXVIII Premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya, descrivia així divendres vespre a Pollença la novel·la Marc Trena, detectiu privat: el cas de l'hipopòtam segrestat, de l'autor català Joan de Déu Prats. Aquesta obra, guanyadora de l'edició del premi Guillem Cifre d'enguany, serà publicada per l'editorial Galera.

La Conselleria de Miquel Nadal és un dels principals patrocinadors del festival. Foto: A. Busquets

El baríton Joan Pons s'ha convertit, amb només dos anys, en una espècie d'alcavot entre mallorquins, turistes i músics de primera línia que no dubten de passar una nit d'estiu a la càlida badia de Pollença. A punt de complir 50 anys, el Festival de música de Pollença continua duent fins al nord de l'Illa un programa de primeríssima qualitat i en el qual cada any se sumen noves propostes a la recerca d'un nou i més divers públic. Des de fa dos anys, ja ho hem dit, el baríton menorquí Joan Pons és l'encarregat de gestionar tot aquest engranatge musical que, amb el suport de la Conselleria de Turisme del Govern balear, s'ha convertit en una cita imprescindible per a l'atepeït calendari musical dels estius a Mallorca.

Deu anys de música amb un lligam molt més fort que les notes de la guitarra o la veu de cantants: la nostra llengua. Amb l'objectiu de fer sentir els nostres músics continua, un any més, la Trobada de músics per la llengua, que enguany celebra el desè aniversari. Cinc escenaris al centre històric de Pollença i una quarantena de músics, a manca de dos dies per tancar el termini d'inscripció, donaran vida a la cita d'enguany, que tindrà lloc aquest dissabte dia 27 de juny a partir de les 17 hores i que, segons Antoni Nicolau, president de Músics per la Llengua, espera "que rebi entre 5.000 i 10.000 espectadors".

L'ajuntament de Pollença estrenara un sistema pioner. Foto: Elena Ballestero

La reforma integral de l'edifici de Monti-sion, seu de l'Ajuntament de Pollença, ha obligat a traslladar i a diversificar les dependències municipals, que ocuparan durant els pròxims dotze mesos fins a nou edificis de lloguer distribuïts al llarg del nucli antic. Per contribuir a posar un poc de llum en el caos burocràtic, les antigues infraestructurals municipals exhibeixen des de fa una setmana plànols detallats de la nova distribució. El solemne saló de plens també està tancat, la qual cosa obliga a traslladar els matrimonis civils temporalment al casal de Can Llobera, a la plaça Vella, que també acollirà les sessions plenàries i les recepcions oficials.

Les nines llueixen valuoses joies als vestits. Foto: E.B.

Fins fa poc més d'un any no es coneixien, però Neus Cardell i Conchi Calvente compartien un interès comú, el de ser Àguiles el diumenge després del Corpus. Una tradició ancestral a Mallorca, la del ball de les Àguiles, que avui només es conserva a Pollença. Per sorteig "Els vam dir que no sortirien elegides la primera vegada que s'hi presentaven però han tingut molta sort", explica Maria, la mare de Neus. Al costat de Fina, la mare de Conchi, han passat els darrers mesos visitant els veïns de Pollença que des de fa anys deixen les seves joies més valuoses per vestir les capes i corones de les Àguiles, seguint així estrictament la tradició.

Una dotzena de membres de la plataforma Pro Camins Públics i Oberts avisaren ahir la president del Consell de Mallorca, Francina Armengol, que, "si no es fa complir la normativa", tornaran a endur-se "la barrera de la carretera Vella de Pollença al seu pas per la finca de l’Empeltada". "Llevarem aquesta barrera tantes vegades com faci falta. Encara no tenim data, però podria ser de manera imminent", digué Bernat Fiol, portaveu de la plataforma, després que Armengol hagués rebut el grup a la seu del Consell.

La regeneració artificial de la platja que encara no s'ha recuperat dels efectes del gran temporal de l'any 2001. Foto: Elena Ballestero

És una de les cales més boniques de l’Illa, reclam des de temps ancestrals per artistes procedents de tot el món. L’espectacularitat de les seves ones ofereix una de les vistes més impressionants de Mallorca, però tot té el seu preu. Des de 1955, cala Barques ha perdut 11 metres de superfície de platja, com a conseqüència del fort onatge que desplaçà la sorra fins a la part posterior de la roca submergida coneguda popularment com la Llosa. El gran temporal que va arrasar la costa balear el novembre de 2001 va augmentar els efectes d’una pèrdua d’arena que llavors es feia ja més que evident. L’Ajuntament de Pollença negocia ara amb la Demarcació de Costes de Balears la possibilitat d’accelerar artificialment el procés de recuperació d’arena d’una platja, la de cala Barques, que si seguís la seva regeneració natural no es completaria fins d’aquí a vint-i-cinc anys.

Els pares d’alumnes de la guarderia que ocupa la planta baixa del convent de les monges del Sagrat Cor de Pollença han demanat a l’Ajuntament que intercedeixi davant del Bisbat per evitar-ne el tancament, que deixaria sense escolaritzar mig centenar d’infants menors de tres anys. La falta de places escolars de 0 a 3 anys al municipi és més que evident i la nova escoleta municipal no començarà a funcionar fins al setembre del 2011. Per això, el tancament de les esmentades instal·lacions pot provocar un problema important als pares i a les mares treballadors.

L’Ajuntament de Pollença ha desclassificat 4,98 hectàrees de sòl situat al costat de la ronda de circumval·lació del Moll en les proximitats de la zona arqueològica de Bóquer per eliminar així qualsevol impacte sobre el jaciment talaiòtic. La superfície industrial i de tallers prevista a la zona i la desclassificació de la qual s’acordà ja al 2005 a instàncies del PSM es traslladarà ara a un lloc menys impactant del Port de Pollença. Aquesta és una de les principals novetats que contempla el text de la revisió i adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de Pollença al Pla Territorial de Mallorca que aprovarà l’Ajuntament en el pròxim ple municipal.

Què fariem si poguéssim escollir en què somiam? Si, mentre dormim, pogúessim viatjar fins on desitjàssim i viure la vida que ens agradaria tenir? Seria aquest món virtual més irreal que el que veim amb els ulls oberts? Amb aquest punt de partida, el felanitxer Biel Mestre presentà ahir la seva segona novel·la, El taller dels somnis. El pintor, mestre d’escola i col·laborador de premsa presenta una nova obra quan fa poc més d’un any que publicava el seu debut, Els déus irresponsables, després de molt de temps cultivant el relat curt.

Han estat moltes les dones que han destacat a Pollença al llarg dels anys per la seva dedicació personal i professional. Dones avançades al seu temps, com l’esposa de Guillem Cifre de Colonya, Clara Hammerl, que l’any 1908 es va convertir en la primera dona que dirigí una entitat financera a l’Estat. Moltes d’elles han estat durant anys en un segon terme, a l’ombra dels seus marits. Ara els arriba el reconeixement públic.

És l’escriptora anglesa més universal. Qui més qui manco ha llegit algun dels seus relats, potser fins i tot l’únic localitzat a les Balears, Problem at Pollensa bay. El llibre conta la història d’una misteriosa desaparició en un conegut hotel de la zona a principi del segle XX. Tot fa pensar que es tracta de l’emblemàtic Illa d’Or.

En les seves noces de plata, la Fira de Pollença va tornar a ser un èxit. El bon temps i la gran varietat de productes van atreure milers de visitants d’arreu de l’Illa, que de bon dematí i amb l’arribada de les autoritats locals i autonòmiques van començar a passejar pels carrers de Pollença. Per tal de commemorar el 25è aniversari de la Fira, un 25 gegant rebia els visitants a l’interior del claustre del Convent.

Me de Mallorca i de qualitat. És possible això? La cooperativa pagesa de Pollença ho té clar. Fa nou anys que comercialitza la seva pròpia marca, Me de Pollença, que ofereix al consumidor final total garantia de qualitat del producte mitjançant un sistema de marcatge d’exemplars en origen que permet en tot moment identificar els passos que ha fet el me des del seu naixement.

La Fira de Pollença es troba d’enhorabona. Enguany se celebren 25 anys de la transformació com a cita ineludible dels millors artesans de la zona en el Claustre. Encara que la celebració de la fira pollencina es perd en el temps, la mostra artesana que des de fa 25 anys té lloc al claustre ha estat la que ha donat el prestigi a l’esdeveniment. Des d’ahir horabaixa i fins dilluns a les vuit del vespre.

El cos sense vida de Miquel Llompart Estrany, l’home de 77 anys desaparegut dimecres dematí mentre cercava esclata-sangs amb dos amics al camí Vell de Lluc, va ser trobat ahir pels serveis d’emergència, mig submergit en un bassiot del torrent de Muntanya, a prop de Can Macians.

Els prop de 600 participants en l’excursió organitzada per la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts pel camí de Ternelles es van trobar amb dos agents mediambientals de la Conselleria de Medi Ambient del Govern que els van impedir el pas a l’estret de Ternelles, on a més hi ha una barrera tancada amb cadenat, dels propietaris de la finca. Tot i que els agents van al·legar que "no podien passar per una zona PORN".

Una escena dels "combats" viscut ahir pels pollencins. Foto: P. Pellicer.

El poble de Pollença va vibrar ahir amb l’ancestral batalla dels Moros i Cristians. Un any més, els estrets i cèntrics carrers del municipi van ser l’escenari de l’inici de la lluita en què Joan Mas, enguany encarnat pel jove Miquel Cifre, va avisar tots els veïns de l’arribada dels corsaris amb el conegut crit: "Mare de Déu dels Àngels assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí!".

Faltaven pocs minuts per a la una de la matinada quan tot el públic concentrat al pati del col·legi Monti-sion de Pollença no perdia de vista la pantalla instal·lada per a l’ocasió: estaven a punt de conèixer qui representaria l’heroi cristià Joan Mas en el simulacre dels moros i cristians d’enguany. Miquel Cifre Ferragut Xava no s’ho podia creure...