El PP ha presentat una proposició no de llei perquè el Parlament rebutgi la retallada del descompte a determinats bitllets d'avió per als residents, que va insinuar el ministre de Foment, José Blanco. En la proposta del grup popular, donada a conèixer ahir pel seu portaveu, Antoni Pastor, i pels diputats Mabel Cabrer i Cristóbal Huguet, també s'insta el Govern a convocar una reunió urgent de la comissió mixta de seguiment del servei públic aeri per expressar el desacord de les institucions de les Balears amb els plans de ministre Blanco.

El PP reclamarà al Govern espanyol mitjançant una iniciativa parlamentària al Congrés que declari d'obligació de servei públic la línia marítima Dénia-Formentera, amb la finalitat d'oferir unes condicions de transports adequades i amb regularitat als ciutadans d'aquesta illa. Així ho ha detallat a Europa Press el diputat nacional del PP per les Balears Enrique Fajarnés, qui ha avançat que en els pròxims dies es registrarà aquesta proposta a la cambra baixa per instar al Govern que estipuli aquesta ruta com a servei públic, conforme a allò recollit en el Reial decret que regula aquest tipus d'obligacions.

Carles Manera medita com reduir el dèficit sense atacar el drets socials. Foto: M.À Cañellas

Ja li han sortit enemics a la proposta de retallada en els pressuposts de 2011. Tan sols un dia després que el conseller d'Economia, Carles Manera, fes l'anunci, en una entrevista a IB3 Ràdio, tant la classe política com els sindicats criticaren la mesura. El primer a obrir foc fou el Partit Popular, qui qualificà la retallada de "mesura improvisada". Mitjançant un comunicat enviat a la premsa, el grup parlamentari del PP considera que aquesta rebaixa és conseqüència d'haver ignorat la crisi des de bon començament, "en lloc d'adaptar-se a la situació real". Aquest endarreriment, així mateix, ha "incrementat encara més el deute de la Comunitat". No obstant això, el PP anuncia que donarà un vot de confiança a aquesta mesura "sempre que s'apliqui la retallada en àrees on sigui necessària". A més a més, existeix una creixent preocupació entre els membres del Bloc, que veuen una desconnexió entre les mesures econòmiques i els desitjos del seu electorat. Tot i que el conseller assegurà en un primer moment que no es tocarien les àrees d'Educació, Sanitat i Serveis Socials, els sindicats no se'n refien.

Els populars reclamen una actuació immediata en el Museu de Menorca. Foto: J. Fiol.

El president de la Junta Local de PP de Maó i diputat autonòmic, Simón Gornés, ha exigit aquest dilluns la dimissió del director general de Cultura, Pere Joan Martorell, en considerar que és el "responsable immediat" del deteriorament d'algunes peces arqueològiques conservades en el Museu de Menorca a causa del retard en l'execució del projecte de climatització del recinte. Els populars han presentat una proposta al Parlament balear a través de la qual reclamen la dimissió de "els que han permès que s'hagi arribat a aquesta situació", segons ha assenyalat Gornés.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la Llei de la Bona Administració i el Bon Govern, que regula els incentius a la millora, la iniciativa i el rendiment, i que estableix que en cada exercici pressupostari els òrgans avaluats fins a un màxim de deu puguin ser creditors d'una dotació econòmica puntual en concepte de complement de productivitat.

El diputat del PP Antoni Serra ha subratllat que més de 600 milions d'euros es troben en espera de ser executats a les Illes, a causa que inversions anunciades en projectes i iniciatives com el conveni ferroviari, el de torrents o en la construcció de noves residències, no s'estan aplicant. A aquesta quantitat, tanmateix, s'hi sumen els 360 milions del tren-tram, els 333 pendents de rebre de l'Estat pels convenis de carreteres de 1998 i 2004 i les partides previstes per al nou Palau de Congressos.

El PP balear va manifestar ahir sorpresa per l'arxivament per part de la Fiscalia de les diligències informatives obertes arran de la denúncia que ells mateixos realitzaren contra el Govern per malversació de doblers públics en el lloguer amb opció de compra d'un edifici del polígon de Son Rossinyol. La formació parlà de "diligència inusual" de la Fiscalia. El partit assegurà en un comunicat el convenciment que els motius que el portaren a denunciar l'expedient "es veuran confirmats totalment" en la comissió d'investigació acordada en el ple del Parlament i també per la Sindicatura de Comptes, a qui han sol·licitat que hi intervingui.

La Fiscalia no veu res de sospitós en el lloguer de Son Rossinyol

El fotomuntatge mostra unes policies damunt un abocador de fems i les mans plenes de sang. Foto: L.Valladolid. Efe

El dirigent popular González Pons visità ahir Melilla, des d'on llançà una dramàtica crida a recuperar l'anomenada ‘terra de ningú' entre Melilla i el Marroc. És en aquest espai fronterer on activistes marroquins han penjat cartells masclistes, que resulten ofensius contra les agents femenines de la Policia espanyola. Per aquest motiu, González Pons demanà al Govern espanyol que realitzi les "gestions diplomàtiques necessàries" per recuperar aquests metres de frontera (uns 500) i d'aquesta manera evitar les provocacions contra la Policia. Tot i així, reconegué que les gestions s'han de fer "sense gens de pressa", ja que el conflicte tampoc no ha vingut d'un dia per l'altre.
Això no obstant, Pons imprimí cert dramatisme a la seva visita, ja que qualificà la situació a Melilla de "màxima tensió". A més a més, assegurà que els polèmics fotomuntatges són "gravíssims" i que no es poden permetre, perquè l'Estat espanyol és un país "que defensa a tort i a dret la igualtat de gènere". Respecte de les relacions amb el Govern del Marroc, Pons afirmà que l'Estat espanyol "ha de fer tot allò possible per rebaixar la tensió, perquè allò que interessa no és la tensió, sinó la fraternitat i la normalitat". Tot i així, la seva visita fins a Melilla i les incendiàries declaracions que va fer des de la ciutat autònoma li meresqueren crítiques per part del PSOE.

Pedro Álvarez, Jaume Font i Fernando Rubio en la roda de premsa d'ahir. Foto: J.Torres

"Avui hi votaríem en contra sense cap dubte", declarà ahir el portaveu del PP al Consell de Mallorca, Jaume Font, en referència a l'augment d'un 0,22% de la taxa de fems que anuncià dimarts Francina Armengol i que és gairebé una congelació de la tarifa. Font explicà que la presidenta del Consell havia anunciat l'augment ignorant un acord del ple pres per unanimitat. En la darrera sessió es decidí no modificar el tribut sense que es reuneixi primer la mesa de diàleg que ha de reorganitzar el tractament del fems, el fang de les depuradores i els enderrocs. No es preveu que aquesta comissió sigui convocad abans de setembre. Per això, el PP s'oposa a la taxa que s'haurà de votar en un pròxim ple. Segons el portaveu popular, acceptant un augment, encara que sigui just del 0,22%, el Consell ha cedit davant Tirme i això farà més difícil la negociació de l'any que ve. "No tenim ni un sol informe tècnic que digui com es justifica aquest augment", manifestà. Font també instà UM a pronunciar-se contra la taxa de fems per la mateixa raó, per l'incompliment de l'acord del ple.

Imatge del 2009 de l'antic estadi del Reial Mallorca. Foto: J. Morey.

El PP ha sol·licitat que l'estadi Lluis Sitjar torni a incorporar-se al projecte de la 'Falca Verda', després de la renúncia forçada per l'oposició de tots els sectors a construir el recinte firal en lloc. En un comunicat, el PP ha considerat que el projecte de la 'Falca Verde', que consisteix a construir un parc en el centre de la ciutat, és una aposta "valenta i ambiciosa" que requereix de l'esforç de les administracions públiques. Tanmateix, el partit ha manifestat que aquest projecte es va veure "en perill" per la proposta de la batlessa de Palma, Aina Calvo, de construir als terrenys del Lluis Sitjar.

Bauzá, amb el militant més jove del PP, Jaume Martorell. Foto: Pere Bota

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, evita ara aclarir si les llistes electorals del partit per als comicis de l'any que ve inclouran militants imputats per corrupció. Tot just fa pocs mesos, per maig, assegurà de manera contundent que no seria així, però ahir no volgué dir res sobre la qüestió. "Ara no és el moment de parlar de candidats", afirmà quan li demanaren si el batle de Sant Antoni, José Sala, podria ser el cap de llista per al Consell d'Eivissa. "Ja en parlarem quan en sigui el moment", subratllà. Arran d'aquesta resposta, els periodistes preguntaren al líder conservador fins a quatre pics si continuava decidit a no incorporar cap imputat per corrupció a les llistes de les pròximes eleccions. Tot i la insistència, no aclarí si es mantenia ferm o si hi havia hagut cap canvi de criteri. Les quatre vegades només respongué: "Quan arribi el moment de parlar de llistes i candidats, seré el primer que en comentaré alguna cosa, però ara és el moment de treballar intensament i no perdre el temps en candidatures, sinó de perdre'n molt fent feina al costat dels ciutadans".

El jutge instructor del cas Ibatur, que ahir aixecà el secret de sumari, Lope Sola. Foto: J. Morey.

L'Institut Balear de Turisme (Ibatur) va fraccionar el pagament de 96.090 euros per organitzar un esdeveniment esportiu a Eivissa a deu expedients diferents, un mecanisme que es va usar reiteradament a aquest organisme públic durant la legislatura passada del PP per desviar fons eludint els controls legals. Així consta en un informe de la Fiscalia Anticorrupció que forma part del sumari del "cas Ibatur" de presumpta corrupció, el secret de la qual va ser aixecat ahir pel titular del Jutjat d'Instrucció número 2, Juan Ignacio Lope Sola. Al document es detallen els mecanismes que s'usaven en l'Ibatur per desviar diners públics a mans privades.

El portaveu del grup popular en el Consell de Mallorca, Jaume Font, ha criticat l'actuació del Consell respecte al conveni de carreteres ja que, segons Font, si haguessin adjudicat 125 milions d'euros per a aquestes obres, i no 25, com han fet, haurien donat treball a sis mil persones més.

Mariano Rajoy apuntala la distància amb el PSOE en intenció de vot. Foto: Efe.

El PP guanyaria les eleccions generals si tinguessin lloc avui amb un 41,2% del vot estimat i ampliaria l'avantatge sobre el PSOE fins als 6,3 punts, la diferència més alta des que governa José Luis Rodríguez Zapatero, segons el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El sondeig, efectuat entre el 15 i el 22 de juliol, després del pla d'ajust econòmic aprovat pel Govern central i el "cara a cara" en el debat de política general entre Zapatero i el líder del PP, Mariano Rajoy, dóna un 34,9% d'estimació de vot al PSOE, l'expectativa electoral més baixa dels socialistes des d'octubre de 2003. A més, aquest percentatge és el més reduït que obté un partit en el Govern almenys en els últims quinze anys.

El PP va considerar ahir que el Govern està instal·lat en un "triomfalisme inacceptable" davant de la situació econòmica i criticà l'actitud del cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, per convertir-se en "el primer conformista d'Espanya, en comptes de ser un president reformista". Davant de la gravetat de la crisi, "no és de rebut continuar negant la realitat", va retreure el coordinador d'Economia i Ocupació del PP, Cristóbal Montoro.

L'ordenança manté la possibilitat de determinar zones d'intervenció de manera preventiva, com el Maritim.

El PP de Cort va demanar ahir a la Comissió de Serveis a la Ciutadania que l'ordenança de la botellada prohibeixi també la venda, la promoció i la publicitat d'articles que incitin a fer aquesta pràctica. Es tracta d'unes petites modificacions en alguns articles de l'ordenança, que presumiblement s'aprovarà avui de manera inicial en un ple extraordinari, i que s'hauran d'avaluar en el període d'al·legacions. A partir d'aquí, haurà de passar per un temps d'exposició pública i d'esmenes per després ser aprovada de manera definitiva. Previsiblement, la nova ordenança entrarà en vigor a final d'enguany. La regidora del PP, Sandra Fernández, va aportar com a exemple d'aquestes vendes que incentiven la botellada les fotografies d'un establiment de la Platja de Palma on s'observava l'exposició de poals de diverses grandàries que són venuts "en packs" amb alcohol i canyetes llargues. Tot i el consens que ha tingut l'ordenança, la comissió va acordar la necessitat de precisar-ne alguns punts que queden poc clars, com la possibilitat de permetre les celebracions "espontànies" de futbol o esdeveniments extraordinaris que puguin ser previsibles en el calendari.

El jutge José Castro ha respost l'ofensiva del Partit Popular. foto: A. Sepúlveda.

El jutge d'instrucció del cas Palma Arena, José Castro, titlla de "gratuïta" l'afirmació per part del PP que té enemistat envers aquest partit, en un auto en el qual desestima el recurs presentat pels populars contra la seva decisió de no admetre a la formació com a part perjudicada en aquest cas. A l'auto, a què ha tingut accés Efe, el jutge respon als arguments esgrimits pel PP per recórrer la seva decisió de no admetre el partit com a acusació particular en qualitat de perjudicat per aquesta causa, dins de la qual s'investiga un presumpte finançament irregular del PP a la campanya electoral de 2007. Entre altres arguments, el PP balear, la defensa del qual exerceix l'exfiscal de l'Audiència Nacional Ignacio Gordillo, ha afirmat que el jutge Castro s'ha d'apartar de la causa per haver perdut la imparcialitat i haver demostrat una enemistat manifesta envers el partit.

Palmer i Chavarria (UM) van donar suport dilluns al PP a una retallada de doblers en politica lingüistica.

UM, contra la seva autocondició de partit "nacionalista", ha donat suport al PP per aprovar una retallada de 124.000 euros en perjudici de la partida que afecta els dinamitzadors lingüístics i derivar-la a l'ampliació de les ajudes per a la compra de llibres de text als alumnes dels centres privats de Palma. La proposta, aprovada en el ple de dilluns i que en principi havia de quedar sobre la taula, ha sorprès el departament de política lingüística de Cort. La directora general de l'àrea, Paula Fluxà, assenyalà ahir que no s'entén com els ‘populars' duguessin aquesta proposició a la Sala si es van comprometre a analitzar-la en el si de la comissió d'austeritat, tal com es va acordar -a instàncies de la regidora de Cultura i Política Lingüística, Nanda Ramon- en el ple extraordinari sobre mesures d'austeritat del juny. Va ser llavors quan el PP va tornar a tractar d'eliminar els dinamitzadors lingüístics, ja que va incloure aquesta proposta en el paquet de mesures d'austeritat. No obstant això, es va acordar per unanimitat parlar d'aquest tema dins la Comissió després que Nanda Ramon insistís en el fet que aquesta figura fa un "servei bàsic" d'integració per als immigrants. El PP va acceptar abordar-ho a la Comissió, però va remarcar que els dinamitzadors no eren necessaris i que s'hauria de prioritzar la despesa social.

El grup municipal popular de l'Ajuntament de Palma ha presentat una proposta d'ordenança que prohibeix explícitament la botellada a la localitat perquè considera que l'Avantprojecte aprovat el passat 14 de juliol per la junta de govern de Cort, que preveu la proscripció de les concentracions massives de persones en zones en les quals es declara una 'situació d'intervenció especial', és «poc contundent».

Terrassa ha estat ratificat pel Parlament com el nou director d'IB3.

Pere Terrassa, just després que fos escollit ahir al Parlament nou director general d'IB3, declarà que volia "eliminar qualsevol quota política". Feia referència als directors adjunts de l'ens públic: Antoni Capellà, nomenat a proposta del PSIB, i Matias Salom, proposat pel Bloc. Tots dos tenen ofertes per continuar treballant a IB3 amb càrrecs tècnics. Segons Terrassa, que és economista i no ha fet carrera política, "es treballarà en horitzontal i evitarem qualsevol quota política: aniran per davant els criteris periodístics". Per això qualificà de "valenta" la decisió d'escollir-lo a ell en un any d'eleccions. "Ho consider un repte molt important", afegí. També va dir que ajudaria el Mallorca tant com li ho permeti la llei, "però tots els meus esforços aniran dirigits a IB3".

El Bloc no desisteix de la idea d'internalitzar el informatius d'IB3 aquesta legislatura

El president del Congrés dels Diputats, en una imatge d'arxiu. Foto: Efe.

La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) ha acordat arxivar les diligències d'investigació sobre el patrimoni del president del Congrés, José Bono, perquè considera que el presumpte enriquiment il·lícit denunciat pel PP no és constitutiu de delicte. La Fiscalia creu que no han quedat acreditades les imputacions fetes pel PP, que, segons el seu parer, ha aportat "com a prova de les seves insinuacions meres fotocòpies de diaris". El PP traslladà el mes d'abril al fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, un escrit amb les informacions publicades al diari La Gaceta sobre el patrimoni de Bono perquè decidís si s'hi esqueia una investigació. El 5 de juliol, la Fiscalia del TS va rebre l'escrit d'al·legacions de l'expresident de Castella-la Manxa, qui aportà, entre altres documents, la seva declaració de béns i la de la seva esposa, de la qual, precisament ahir, se separà.
El PP, en la denúncia interposada el 2 de juny contra Bono, inidicà que els fets "indiciàriament podrien ser constitutius de delictes contra la Hisenda Pública i contra l'Administració Pública".

Antoni Pastor, durant la trobada amb la premsa. Foto: S. Amengual.

El portaveu del PP al Parlament, Antoni Pastor, ha acusat aquest dilluns al Govern de «trepitjar» els drets de l'Ajuntament de Muro, després d'aprovar el passat 9 de juliol l'ampliació en 64 hectàrees de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s'Albufera, el que suposarà la protecció de la finca de Son Bosc, on estava prevista la construcció d'un camp de golf. Per la seva banda, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha defensat la protecció de Son Bosc amb la finalitat que «evitar que el PP i UM continuïn destruint el territori i la naturalesa de Mallorca».

El jutge Castro ha desestimat la petició del misser Ignacio Gordillo perquè el PP balear es personi com a acusació particular en el cas Palma Arena. L'exfiscal de l'Audiència confirmà la notícia a dB i assenyalà que pensa presentar un recurs de reforma en els propers tres dies hàbils. El magistrat ha dictat una interlocutòria en què afirma que el partit conservador no compleix els requisits necessaris "perquè no és titular dels béns jurídics afectats pels delictes que es persegueixen".

El PP balear ha informat de que l'instructor del «cas Palma Arena», el jutge José Castro, ha rebutjat en un acte la sol·licitud del partit de personar-se com a acusació particular en l'esmentada causa, una decisió que la formació política ha dit que acata però que recorrerà per no compartir-la.

Ramis i Gordillo han presentat avui el seu requeriment als jutjats. Foto: S.A.

El jutge Castro ha de decidir si accepta o no que el PP balear es personi com a acusació particular al cas Palma Arena després que ahir el lletrat Ignacio Gordillo li entregàs la sol·licitud. L'exfiscal de l'Audiència hi anà acompanyat del secretari general del partit, Miquel Ramis. A la sortida, afirmà que el PP vol "defensar-se com a partit i protegir els seus afiliats. Hem tingut coneixement que el PP apareix diverses vegades amb relació a un finançament irregular, com un partit que ha pres resolucions no ajustades a dret, i sobretot com un partit amb doble comptabilitat o caixes B. Ho volem aclarir. Ens consideram perjudicats". L'exfiscal afegí que estudien personar-se "en el cas Bomsai com a acusació particular i com a acusació popular en l'accident del Tren de Manacor".

El PP balear presentarà avui davant el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma la sol·licitud de la seva personació com a acusació particular en el cas Palma Arena, com a perjudicat en la seva imatge i en la seva honorabilitat, en la investigació d'aquesta causa de suposada corrupció durant el Govern del popular Jaume Matas. El lletrat del PP balear, l'exfiscal de l'Audiència Nacional Ignacio Gordillo, sol·licitarà avui dematí al jutge instructor del cas, José Castro, la personació de la formació política com a acusació, segons informà ahir el PP en un comunicat.

L'exfiscal de l'Audiència Nacional Ignacio Gordillo, contractat pel Partit Popular de les Balears perquè actuï en casos relacionats amb la corrupció, presentarà aquest dimarts al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma la personació en concepte d'acusació particular en nom del PP en la causa del Palma Arena, que investiga la presumpta desviació de fons públics durant la construcció del velòdrom.

Els regidors populars d'Oriola (Alacant), Ginés Sánchez, Antonio Rodríguez Murcia i Manuel Abadía, quedaren en llibertat sense fiança en la causa del cas Brugal, tot i que foren imputats pels delictes de frau, suborn, tràfic d'influències i activitats prohibides a funcionaris.

El Govern, a través de l'Advocacia de l'Estat, demanà ahir al Tribunal Constitucional (TC) que rebutgi la petició del PP de suspendre la vigència de la nova Llei de l'avortament perquè no hi ha cap previsió legal que permeti la suspensió d'una norma amb rang de llei aprovada per les Corts Generals.

El president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, del PP. Foto: Reuters

El president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll (PP), va ser detingut ahir, i posat posteriorment en llibertat, en el marc d'una operació policial de la Fiscalia Anticorrupció i el Jutjat número 3 d'Oriola i en la qual també foren arrestats tres regidors del municipi alacantí.L'actuació policial es va estendre així mateix als empresaris Enrique Ortiz, propietari del Grup Cívica, i Ángel Fenoll, relacionat amb serveis de recollida de residus, perquè algunes de les seves respectives dependències empresarials varen ser escorcollades. En total, es practicaren en l'operació 11 detinguts i 19 inspeccions. Als arrestats se'ls imputen, segons els casos, els delictes de suborn, tràfic d'influència, prevaricació, frau i encobriment.

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va avançar ahir que perseguirà grans acords parlamentaris, amb tots els grups, per aprovar en el Congrés tres reformes "fonamentals: la del mercat laboral, la de la Llei de caixes d'estalvi i la del sistema de pensions". D'altra banda, el líder del PP, Mariano Rajoy, va dir que el seu grup no donarà suport al sostre de despesa dels pròxims pressuposts i va advertir que esmenarà la "pràctica totalitat" de la reforma laboral que es tramita en el Congrés.

Aquesta norma ha provocat nombroses mobilitzacions ciutadanes.

Les dones majors de 16 anys podran a partir d'avui avortar fins a la setmana 14 de gestació sense necessitat de donar explicacions, a l'empara de la nova Llei de l'avortament que entra en vigor. Interrompre l'embaràs de manera voluntària deixarà de ser un delicte despenalitzat en alguns supòsits per convertir-se en un dret, precisament quan es compleixen 25 anys de l'aprovació de la primera normativa, el 1985, que ha permès que un total d'1.300.000 dones hagin avortat a l'Estat. La Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs s'estrena sotmesa a judici, ja que el PP i el Govern de Navarra han demanat davant el Tribunal Constitucional (TC) la suspensió cautelar de 8 dels seus articles per entendre que l'"avortament lliure" és contrari al dret a la vida.

El secretari general del PP balear, Miquel Ramis, criticà ahir que no es tracti els imputats per delictes de corrupció del seu partit de la mateixa manera que els dels altres partits. Parlà, com ja ha fet altres vegades el PP, d'una "doble vara de mesurar" i afegí que no era qüestió que els tractassin millor a ells, sinó que les autoritats actuassin de la mateixa manera amb tothom.

L'estratègia dels fiscals en aquest cas és diferent d'altres. Han començat des de baix per anar pujant en el nivell de responsabilitats. Fins on podran arribar en la seva estratègia provatòria? El segur és que de les dades que se'n van coneixent els indicis podrien arribar fins a l'aleshores vicepresidenta i coordinadora del Govern, Rosa Estaràs, que passà períodes de descans a Pula gratis total, igual que l'aleshores conseller d'Hisenda, Lluís Ramis d'Ayreflor.

Bauzá, flanquejat per l'encara portaveu parlamentari -Fiol, dreta- i Pastor, que el substituirà demà. Foto: J.M.

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, ha assegurat avui que el seu partit treballa i prepara ja les eleccions autonòmiques i municipals del pròxim any amb independència de les actuacions judicials que es duen a terme i des del "respecte absolut" envers la Justícia. El líder popular ha assenyalat avui migdia en ocasió d'una roda de premsa que cap altre partit no ha establert uns criteris "tan contundents" contra la corrupció, i ha reiterat que la posició del PP és "col·laborar al màxim" amb la Justícia. Els populars han celebrat la seva primera junta directiva regional després del congrés extraordinari del PP balear.

Els investigadors volen saber si Romeo Sala dispensà un tarcte de favor a mitja dotzena d'alts càrrecs del Govern Matas. L'ara eurodiputada Rosa Estaràs i altres dirigents populars apareixen com a sospitosos d'haver rebut regals i prebendes de l'empresari, que s'haurien materialitzat principalment amb estades de franc al complex de Pula. La pista es va trobar dimarts de manera casual durant l'escorcoll a les instal·lacions de Pula Golf, a Son Servera.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos del PP i del Govern de Navarra contra diversos preceptes de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, alhora que estableix que se sentin el Govern, el Congrés i el Senat perquè, en el termini de tres dies, formulin al·legacions a la petició del PP de suspensió cautelar dels preceptes recorreguts de la norma, que entra en vigor el pròxim 5 de juliol.

El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha oferit avui un "pacte" al Govern que, "a petició del Partit Popular, decideixi no pujar l'IVA i perdoni a les famílies i a empreses el càstig de pagar de les seves butxaques els errors econòmics de José Luis Rodríguez Zapatero".

El president regional del PP, José Ramón Bauzá, ha afirmat avui que aquesta formació política accepta la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català que declara inconstitucionals catorze articles i s'ha mostrat expectant davant de la reacció que tindran tant el PSOE estatal com el Partit Socialista Català (PSC).

Flaquer, sortint de les dependències judicials aquest matí. Foto: J.M.

Aquest matí, devers les 9.30 el diputat del PP i ex conseller de Turisme Joan Flaquer ha acudit al Jutjat de Instrucció 7 de Palma per recollir l'acta en la que es reflecteix la seva imputació en el 'cas torre de Sant Elm'. En aquest cas s'investiguen presumptes irregularitats que vinculen la Fundació Illes Balears, presidida per l'ex president del Govern Gabriel Cañellas, com a receptora de doblers públics a través d'Inestur i l'Ajuntament d'Andratx. Els delictes que l'imputan són malversació de cabals públics, tràfic de influèncias i prevaricació. També, i pels mateixos delictes, el jutge imputa l'ex director gerent de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) en la passada legislatura, Carlos Pizá Alabern.

El president del PP de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, atacà ahir executius de Francesc Antich i d'Aina Calvo. Digué que, quan el PP governi, paraules com "tancament d'empreses" seran història. Gairebé triomfal, declarà que "Palma és una ciutat estancada i bruta", necessita un canvi i l'única alternativa és el PP. Fins i tot qualificà d'"il·luminats" els membres de l'equip de govern de Ciutat per projectes com "posar carrils bici a tot arreu".

L'Empresa Funerària Municipal de Palma, malgrat haver liquidat el 2009 amb un superàvit de 325.000 euros, encara arrossega un forat de sis milions. Aquest endeutament acumulat prové del "dispendi"i les "depeses desorbitades"que es van fer dins l'empresa durant la legislatura anterior.

El PP presentarà demà un avenç del seu programa electoral per a les pròximes eleccions municipals, però no triarà el candidat fins a la tardor. Així ho afirmà ahir el president del partit a Palma, José María Rodríguez. El dirigent popular ho va dir en una roda de premsa per explicar l'assemblea territorial del PP de Palma, que es reuneix avui i és el màxim òrgan del partit entre congressos.

Marí ocuparà l'escó.

La portaveu del PP a l'Ajuntament d'Eivissa, l'advocada Virtudes Marí, serà l'encarregada d'ocupar l'escó que deixa vacant Josep Juan Cardona. Marí podrà accedir a la Cambra Autonòmica perquè qui realment havia d'entrar, Joan Marí Tur, ja ha presentat al partit un escrit de renúncia. Marí Tur, de 69 anys, fou vicepresident del Parlament la legislatura passada i actualment està retirat de la vida pública. Virtudes Marí, en canvi, fou la candidata del PP a les municipals d'Eivissa i és la cap de l'oposició a l'Ajuntament de Vila. Ahir, ja mostrà la seva predisposició a ocupar l'escó que queda vacant al Parlament.

El diputat eivissenc ha atès els reporters que l'esperaven en el Parlament. Foto: T. Ayuga.

L'exconseller del Govern Matas, Josep Juan Cardona, renuncià ahir a l'acta de diputat i anuncià que abandona la política. L'eivissenc està imputat en el cas Scala, que investiga una suposada trama de corrupció a l'empresa pública CDEIB, de la qual ell era responsable polític com a conseller de Comerç i Indústria en l'anterior legislatura. El Tribunal Superior de Justícia li imposà una fiança civil de 2,9 milions d'euros ara fa gairebé dos mesos, motiu pel qual el PP el forçà a donar-se de baixa com a militant i a passar al Grup Mixt després que es negàs a deixar l'escó, tal com li demanava el partit. Ara, la renúncia li farà perdre la condició d'aforat i el cas sortirà del TSJIB i tornarà al Jutjat d'Instrucció número 4 de Palma.

La cap del PP al municipi d'Eivissa serà nova diputada

Aina Calvo ha presidit el setè debat de la Ciutat que se celebra. Foto: S. Amengual.

Per primera vegada en moltes legislatures, els grups polítics de l'Ajuntament de Palma varen ser capaços d'aprovar ahir amb consens i unanimitat totes i cadascuna de les propostes presentades per tots els partits polítics. En aquest mandat, una situació semblant no es recordava, i encara menys des que l'equip de govern d'Aina Calvo hi està en minoria. Ahir, emperò, durant el ple extraordinari com a conclusió del debat sobre l'estat de la ciutat, va quedar demostrat que és possible aparcar les diferències, malgrat que només sigui per un dia. Entre tots els partits sumaven 159 propostes (84 del PSOE, 28 del Bloc, 30 del PP i 17 d'UM). D'aquestes, 107 varen ser aprovades per unanimitat; la resta, per majoria i només tres foren ser retirades de l'ordre del dia. Però a més de les 49 proposicions que no eren per unanimitat, just cinc varen tirar endavant amb la complicitat de PP i UM i amb els vots en contra de l'equip de govern (PSOE i Bloc).

El canvi d'estratègia de Convergència i Unió permeté ahir l'aprovació al Senat d'una moció que demanav la prohibició del burca. La maniobra dels nacionalistes catalans, que tan sols 24 hores abans havien pactat amb el PSOE el rebuig de la iniciativa del PP, agafà per sorpresa els membres del Senat. I, evidentment, desencadenà dures crítiques del PSOE. "Són maniobres electoralistes", carrega contra CiU la senadora Patricia Hernández, "per guanyar un grapat de vots amb vista a les eleccions catalanes".

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet un primer balanç "satisfactori" de la presidència espanyola del Consell de l'UE, que es va iniciar el passat 1 de gener i que conclourà el proper dia 30, i ha dit que Espanya ha aconseguit establir "un bon precedent" per a presidències rotatòries posteriors. Tanmateix, el líder del PP, Mariano Rajoy, sembla no compartir aquesta opinió ja que ha afirmat que aquest període s'ha "saldat amb una decepció" perquè no s'han complert els objectius previstos.

El Grup Popular s'abstindrà avui horabaixa en la votació de la convalidació del decret Llei de la reforma laboral en el ple del Congrés i recolzarà que es tramiti com a projecte de Llei.

El president del PP, Mariano Rajoy, va tornar a manifestar el seu rebuig a la proposta del Govern socialista de reforma laboral i va indicar que, si aquest text no es modifica en la seva tramitació parlamentària, serà "un germen de conflictes davant els tribunals". Això no obstant, no va aclarir si el seu grup hi votarà en contra o s'abstindrà en la votació que es farà al Congrés.

El portaveu del PP al Consell, Jaume Font (sa Pobla, 1961), alerta dels perills de rebre competències tal com està ara la institució. Afirma, en contra d'allò que deia l'anterior presidenta, Maria Antònia Munar, que aquest no és l'autèntic govern de Mallorca. I sentencia que l'actual presidenta, Francina Armengol, ha estat tres anys sense defensar un Consell més fort i ara el reclama.

González Pons, avui a la seu del PP palmesà. Foto: J.T.

El vicesecretari de Comunicació del PP estatal, Esteban González Pons, que era ahir a Palma, es mostrà absolutament confiat que el PP balear assoliria la majoria absoluta en les pròximes eleccions. Digué que se sentien molt responsables, que el programa electoral del PP balear seria el que marcaria la pròxima legislatura i que José Ramón Bauzá seria el proper president. Segur de si mateix i donant un suport sense fissures al president del PP balear, Pons afegí que la renovació del partit a les Illes era "un mirall per al PP de tot Espanya". De fet, afirmà que des de la direcció veien el partit a les Balears amb "il·lusió" i "respecte" i fins i tot amb "admiració". Pons evità tota referència als casos de corrupció que han assotat el PP balear i digué que ells miraven cap al futur. Ni tan sols no parlà d'Antich.

La comissió no permanent de bandes juvenils de l'Ajuntament de Palma s'ha constituït avui per combatre la proliferació d'aquests grups, segons ha informat el PP en un comunicat, partit que va sol·licitar la seva creació el setembre de 2007. El grup municipal popular recorda en un comunicat que va sol·licitar la constitució d'una comissió no permanent per a l'estudi i posterior solució de la problemàtica generada per la proliferació de bandes juvenils a la ciutat, proposta que va ser rebutjada per l'equip de govern.

El PP presidirà la Comissió constituïda avui per al seguiment dels plans de viabilitat de les cinc empreses públiques de Palma -EMT, SMAP, EMOP, Emaya i EFM-, al capdavant de la qual hi haurà el 'popular' Alvaro Gijón, mentre que la vicepresidència ha recaigut en el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover.

Jaume Font en una sessió plenària del Consell de Mallorca. Foto: P. Bota.

El portaveu del PP al Consell de Mallorca, Jaume Font, ha ofert a la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, un pacte a llarg termini, que podria arribar fins el 2020, per reduir entre 50 i 60 milions d'euros anuals en despeses evitant duplicitats amb el Govern i aplicant criteris d'"austeritat i racionalitat». En una roda de premsa, Font ha anunciat que al ple de debat sobre política general que es farà demà al Consell, el PP demanarà un debat «rigorós» sobre la dimensió i el funcionament d'aquesta institució, amb la finalitat que «siguem capaços d'asseure'ns en una taula, amb la finalitat d'acordar en tres mesos mesures d'austeritat.

El portaveu del Bloc a l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske, ha reiterat la seva petició perquè la regidora del PP imputada en el cas Funerària, Marina Sans, dimiteixi, alguna cosa que, segons ha considerat, hauria d'haver fet fa any i mig, i, a més, ha convidat l'exbatlessa de la ciutat, Catalina Cirer, i el senador popular Joan Fageda que l'"acompanyin». En declaracions als periodistes, l'edil ha assenyalat que Cirer hauria de dimitir per ser «la responsable» de Sans, de l'exregidora d'Urbanisme Javier Rodrigo de Santos, qui ha estat jutjat per malversar uns 50.000 euros en clubs d'alterni, de l'exregidor imputat en el cas Palma Arena, Rafel Durán, i de «el seu braç dret al principi de legislatura» Antoni Nadal, que va dimitir «després de ser condemnat per fer mobbing immobiliari.

Aina Castillo deixa el lloc per motius personals.

La portaveu del PP balear, Aina Castillo, ha decidit renunciar "per motius estrictament personals i familiars" a l'esmentat càrrec que ocupava des de feia poc més de dos mesos i per entendre que en la seva situació actual no pot brindar al lloc "la dedicació que requereix". Castillo ha explicat, en declaracions a Efe, que es tracta d'una decisió que havia tractat i acordat fa diversos dies amb el president del partit, José Ramón Bauzá. "Crec que la dedicació que exigeix ara el portaveu del partit jo no la puc incloure per la meva tasca en el Parlament, el meu exercici professional i per motius familiars", ha assenyalat Castillo, qui ha indicat que seguirà amb la seva tasca com a portaveu.

El portaveu del PSIB en el Parlament, Antoni Diéguez, ha expressat el "total respecte" del seu grup cap als funcionaris que han secundat avui la vaga contra el retall dels seus salaris, una "mesura molt dura" segons el parer del diputat socialista. Ha admès que la baixada dels sous dels empleats públics és una decisió "impopular". Per la seva banda, el portaveu parlamentari del PP, Francesc Fiol, ha expressat la seva comprensió per la convocatòria de vaga que es du a terme en l'administració pública en protesta pel retall salarial imposat pel Govern als funcionaris. Biel Barceló, del Bloc, i Josep Melià, d'UM, també han fet declaracions sobre el tema als passadissos del Parlament.

En segon terme, el diputat del Partit Popular, José María Rodríguez, que ha defensat l'esmena rebutjada. Foto: T. Ayuga.

Els vots favorables d'UM, PSIB i Bloc han permès rebutjar en el ple del Parlament l'esmena a la totalitat presentada pel Grup Popular al projecte de Llei del Sector Públic, per la qual cosa la futura norma, que pretén regular el funcionament de les empreses i organismes públics, seguirà el seu tràmit parlamentari. El Consell de Govern va aprovar el passat mes de febrer aquesta normativa mitjançant la qual es pretén evitar l'aparició de nous casos de corrupció entorn de les empreses o organismes públics, per al qual es potenciaran els controls de cara a que es produeixin abusos de poder o desviacions de fons per a interessos privats.

El PP ha ressuscitat avui la seva proposta d'autoritzar, sense necessitat prèvia de declaració d'interès general, la construcció del camp de golf de Son Baco, a Campos, amb l'oferta complementària prevista consistent en un hotel de cinc estrelles amb 1.200 places, per al qual va registrar aquest matí una Proposició No de Llei en el Parlament, malgrat que el passat 27 de maig va retirar l'esmena al Decret Nadal dirigida en la construcció d'aquesta infraestructura esportiva.

El PP proposa reduir un 25 per cent els alts càrrecs de la plantilla de l'Ajuntament aprovada en el pressuposat de 2010, eliminar els càrrecs executius d'Urbanisme i Habitatge i suprimir la partida destinada als dinamitzadors lingüístics, dins de les 14 mesures que ha donat a conèixer per reduir el dèficit públic i que suposen un estalvi d'uns deu milions d'euros. Així ho ha posat de manifest en roda de premsa el portaveu municipal Julio Martínez, que ha sol·licitat la convocatòria d'un ple extraordinari per debatre aquestes iniciatives a incloure en el pla d'austeritat que aprovarà el consistori.

El parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger ha criticat avui que PP i UM exigeixin retallades al Govern i que, alhora, no siguin responsables i no afavoreixin que l'executiu autonòmic pugui augmentar els seus ingressos mitjançant mesures fiscals com l'augment dels impostos a les rendes més altes. En declaracions als periodistes als passadissos de la Cambra balear, Llauger ha remarcat que l'"esforç» anunciat ahir pel president del Govern, Francesc Antich, per fusionar diverses Conselleries ha d'anar acompanyat d'un altre per augmentar els ingressos de la comunitat i, en aquest sentit, ha advocat per incrementar el tram més alt de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l'impost de successions o establir algun gravamen mediambiental a les empreses.

El fiscal en excedència de l'Audiència Nacional i assessor jurídic penal del PP a les Balears, Ignacio Gordillo, ha advertit que la formació emprendrà accions legals en forma de querella contra l'actual Govern si es confirmen les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes durant l'actual legislatura.

El president de la Generalitat valenciana ha assegurat que el cas Gürtel és un muntatge, durant un acte a Xest. Foto: Efe.

El jutge instructor del 'cas Gürtel', Antonio Pedreira, ha acordat la inhibició parcial a la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de València (TSJCV) de la investigació que segueix per a la seva unió a les diligències prèvies que s'instrueixen a l'esmentat tribunal per un presumpte delicte de suborn impropi, segons una interlocutòria dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). A la interlocutòria, el jutge esgrimeix que aquesta decisió està encaminada a evitar la prescripció dels suposats delictes electorals que es desprenen dels informes cap a les preteses relacions entre empreses de Francisco Correa i l'Administració Pública Valenciana.

Dimiteix una regidora de Las Rozas (Madrid) per la pressió del cas Gürtel

La regidora d'Educació de Las Rozas, Gemma Matamoros, ha presentat la seva dimissió "irrevocable" com a edil del Consistori per la "pressió" a què està sent sotmesa en els últims dies per la seva presumpta implicació en el cas Gürtel. La dimissió es produeix el mateix dia que el diari 'El País' publica que la regidora va cobrar 50.000 euros de l'empresa Special Events, relacionada amb la trama Gürtel, segons un informe del servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) inclòs en el sumari.

El regidor del PP Carlos Veramendi criticà ahir que l'equip de govern de Cort no compleixi els acords del ple en els quals s'aprovà la paralització i la recerca de consens amb els veïns i els comerciants per a la creació dels eixos cívics de Santa Catalina i de Pere Garau. Veramendi exposà aquests fets ahir durant la comissió de vigilància de la contractació i infraestructures, en la qual es tractà d'aquests dos projectes de reforma.

La reunió celebrada a la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient. Foto: P. Bota.

 El Govern balear retirarà el seu projecte de llei del sòl, que entrà al Parlament dos dies després que UM hi registràs una proposta sobre la mateixa temàtica. L'objectiu és que se'n creï una ponència parlamentària amb representació de tots els grups i que aquesta sigui qui acabi elaborant un nou text normatiu a partir dels dos documents que fins ara s'havien presentat. Perquè això passi, UM també hauria de retirar la seva proposta i això és el que ara li demanarà l'Executiu. Amb tot, UM manté el text propi i no el retirarà fins que no tingui garanties que la llei s'aprovarà aquesta legislatura, és a dir, abans de les eleccions de l'any 2011. El titular de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens, responsable polític del redactat, es va reunir ahir durant 40 minuts a la seu de la Conselleria amb el president del PP balear, José Ramon Bauzá, i amb el portaveu parlamentari popular, Francesc Fiol. Els dos responsables de la formació conservadora demanaren al conseller que retiràs el text per afavorir el consens. Vicens, acompanyat pel director general Bernat Aguiló, confirmà que plantejarà al Govern la retirada del redactat i que tindrà un encontre amb el president d'Unió Mallorquina, Pep Melià, per demanar-li que també renunciï a la seva proposició de llei. Tot i això, ja ha transcendit que UM mantindrà inicialment el seu text.

L'estació de Son Fuster Vell el setembre del 2007, després de les pluges. Foto: Vasil Vasilev.

El director general de Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Toni Verger, va reclamar ahir al Partit Popular que "deixi de desviar l'atenció, ja que acusen l'Executiu que va arreglar les deficiències del metro de Palma". "El nostre únic interès és col·laborar amb la Justícia i que s'aclareixi tot amb la màxima celeritat", explicà ahir Verger. És per això que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en representació de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, s'ha personat a les diligències prèvies obertes al Jutjat número 7 de Palma, amb motiu de la denúncia interposada pel Partit Popular amb referència a les obres d'emergència del metro.

El president del PP del País Valencià i de la Generalitat, Francisco Camps, va assegurar ahir que la Comunitat "no deu res" al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Així, Camps va indicar que l'autonomia valenciana és "campiona" i "no col·laboradora" amb el responsable de l'Executiu estatal, per la qual cosa, segons la seva opinió, "mereix una medalla mundial interplanetària".

La diputada del PP per les Balears al Congrés, Maria Salom, ha censurat els plans de retallada d'inversió en obra pública de l'Executiu central que, segons la seva opinió, poden fer que diverses inversions estatals centrades en la comunitat «quedin en paper mullat». Salom ha avançat que el Grup Parlamentari Popular a la cambra baixa sol·licitarà «explicacions» sobre la incidència dels plans de reducció de despesa pública i sol·licitarà, mitjançant iniciatives parlamentàries, «documentació sobre totes les retallades que afectaran a les Balears».

El president del PP de Palma, José María Rodríguez, criticà ahir la desatenció de Cort respecte de la barriada del Camp Redó i, sobretot, de la zona de Corea. Ho va fer en una visita amb el portaveu del grup municipal, Julio Martínez, i altres regidors populars, acompanyats d'alguns veïns.

Representants del govern del Consell i del PP, davant els mitjans. Foto: J.T.

L'equip de govern del Consell de Mallorca ha assolit un "acord històric" amb el PP mitjançant el qual aquest partit recolzarà l'aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM), que inclou l'eliminació d'un total de 19 Àrees de Reconversió Territorial (ART). En una roda de premsa conjunta entre membres de l'equip de govern i del PP, la presidenta de la institució, Francina Armengol, lamenta no haver assolit un acord també amb UM. L'eliminació de les 19 ART, tant directes com diferides, suposa l'eliminació de més de 480 hectàrees de creixement previst.

Foto d'arxiu del portaveu municipal del PP, Julio Martinez

El PP de Palma es va oferir ahir a pactar un pla d'austeritat amb l'equip de govern de Cort per aplicar les mesures anunciades pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Això sí, la reducció dels alts càrrecs municipals serà una "condició per asseure'ns a negociar". El portaveu municipal del PP, Julio Martínez, ho afirmà ahir en una roda de premsa en la qual també va recordar que el PP havia reclamat una reducció del 25% dels alts càrrecs a l'hora de fer els pressuposts d'enguany. En concret, la reducció afectava 20 càrrecs, 16 que s'han incorporat aquesta legislatura i 4 més que venien de l'anterior, però que consideraven prescindibles perquè havia davallat la quantitat de feina que havien de fer. De tota manera, l'equip de govern pot aplicar moltes de les mesures d'austeritat sense haver de ratificar-les en el ple. Això sí, probablement, si s'han de modificar els pressupostos sí que caldrà dur el canvi en la sessió i llavors necessitarà el suport de l'oposició per dur endavant els canvis. De moment, en el proper ple, el PP presentarà una proposta per demanar que l'equip de govern faci un pla d'austeritat abans del 30 de juny per intentar reduir el dèficit públic de l'Ajuntament. Martínez va afirmar que no s'havien pres mesures de contenció de la despesa i que els ingressos havien baixat, tal com preveia el PP.

Armengol, Manera i el president Antich conversaren ahir als passadissos del Parlament. Foto: Teresa Ayuga.

El president del Govern, Francesc Antich, està decidit a incrementar imposts propis o cedits en les rendes més altes per contribuir a reduir el dèficit públic, en línia amb el que demana la Unió Europea. Un dels tributs que es poden augmentar és l'Impost sobre la Renda (IRPF) en el tram autonòmic. Per fer-ho, l'Executiu necessitaria el suport de l'oposició. Ahir, Antich anuncià al Parlament que la setmana que ve oferirà al PP consensuar un pla d'estalvi per retallar despesa i, segons deixà entreveure, millorar ingressos. Quan Antich es reuneixi amb el PP, ja es coneixerà el detall de les mesures que aplicarà el Govern central. I és que el president vol esperar que això passi per saber com afectaran les Balears i per conèixer quins imposts incrementa Madrid, si ho fa.

Ramis i Cabrer, a la seva sortida ahir dels jutjats de Via Alemanya. Foto: M.À.C.

La diputada del PP Mabel Cabrer i el secretari general d'aquest partit en Balears, Miquel Ramis, han acudit a les 9.00 hores als Jutjats de Via Alemanya per ratificar la demanda per irregularitats i presumptes delictes de malversació, tràfic d'influències i prevaricació relativa a diferents contractes de consultoria i obres d'emergència del metro. La Comunitat Autònoma de les Balears, en representació de la Conselleria de Medi Ambient, es personarà a les diligències prèvies obertes al jutjat. Per a demà està prevista una roda de premsa, en la qual els representants dels SFM explicaran aquests detalls.

Tots els grups polítics del Parlament asseguren que estan disposats a pactar la Llei del Sòl, però PSOE i Bloc mantenen que el seu projecte ha de ser la base de l'acord, el PP demana que es retiri per facilitar el diàleg i UM exigeix garanties que s'aprovarà una norma abans que acabi la legislatura.

Antich i Fiol estrenyen les mans en una recent sessió del ple.

El president del Govern, Francesc Antich, ha convidat avui el portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, a un encontre durant la pròxima setmana en el qual s'analitzin quines mesures s'han de dur a terme en la comunitat perquè l'"esforç" d'estalvi sigui "col·lectiu" i no afecti únicament les "persones més febles". A més, el líder de l'Executiu balear ha remarcat que les mesures per reduir el dèficit han d'afectar també les rendes més altes. Antich, ha reconegut que durant aquesta legislatura s'ha realitzat un "esforç en inversió" ja que era necessari que "el públic donàs la cara". Quant a les mesures de Zapatero, malgrat desconèixer encara "el detall", ha indicat que afectarà una sèrie de col·lectius que no ho mereixen".

Mabel Cabrer va comparèixer ahir en roda de premsa a la seu del PP. Foto: Teresa Ayuga

Mabel Cabrer va mostrar ahir la satisfacció perquè "la Sindicatura de Comptes confirma el que el Partit Popular va denunciar l'abril passat al Jutjat d'Instrucció". Segons la diputada del PP, l'organisme verifica que moltes de les obres d'emergència contractades des dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) per solucionar els problemes del metro de Palma realment no eren una "urgència". De fet, Cabrer indicà que "hi ha clars indicis de greus irregularitats en l'adjudicació de diferents contractes per fer auditories i estudis". Però el conseller de Mobilitat i Medi Ambient, Gabriel Vicens, apuntà que els treballs realitzats "tenen tots els informes des del punt de vista tècnic i jurídic" i recordà, a més, l'enorme pressió social i política existent en el moment en què s'exigia la reobertura del metro. Vicens va negar ahir de manera rotunda que hi hagi suposades irregularitats amb relació a les obres d'emergència del metro. El Partit Popular va expressar la intenció d'ampliar la denúncia i de fer arribar l'informe de la Sindicatura de Comptes al jutjat. Segons sembla, el valor total d'aquests contractes, que "s'haurien donat a dit" i només un 10% dels quals s'haurien adjudicat seguint la Llei de contractes de l'Estat, ascendeix a un total de 10,5 milions d'euros.

El president del PP, Mariano Rajoy, veié en el debat monogràfic d'ahir al Congrés l'oportunitat de carregar contra el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, en el transcurs de la presentació del Govern de les mesures per l'ajustament del dèficit. Rajoy es va mostrar rotund i advertí Zapatero que no donarà suport a la "congelació de les pensions" anunciades pel cap de l'Executiu si no retalla les "despeses supèrflues" del Govern, començant per la rebaixa de les subvencions de partits polítics, organitzacions empresarials i sindicats.

El president de la Generalitat Valenciana i la batlessa de València, a l'arribada a la seu regional del partit. Foto: Efe.

El PP tanca files al voltant del president valencià, Francisco Camps, que s'ha declarat avui "absolutament innocent" de les acusacions de rebre regals de la trama "Gürtel". Camps s'ha manifestat així després que el Tribunal Suprem hagi ordenat al Tribunal Superior de Justícia de València que reobri la part valenciana del cas. Fonts del PP han remarcat a Efe que aquesta és la posició que de moment adoptarà l'organització nacional, almenys mentre no es compliqui" la situació processal de Camps. Per al PP, com avui ha declarat el responsable de Comunicació dels populars, Esteban González Pons, el president valencià no està imputat.

La diputada del PP per les Balears en el Congrés, Maria Salom, ha censurat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per "no haver fet els deures" en matèria de contenció de despesa i tractar ara d'"estrènyer-se el cinturó" a costa dels sectors més febles de la societat, com és el cas dels pensionistes.

El jutge no ha considerat els recursos de Maria Antònia Munar. Foto: M. À. Cañellas.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 ha desestimat els dos recursos que va interposar l'expresidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, contra la fiança penal de 350.000 euros que li va imposar davant d'un possible risc de fuga de l'exdirigent d'UM, així com contra la caució civil de 2,6 milions que va decretar per possibles responsabilitats derivades del procés. Fonts jurídiques han explicat que d'aquesta manera el magistrat manté ambdues fiances contra la també expresidenta del Consell en considerar, en un dels dos autos dictats, que continua existint la possibilitat que l'encausada se sostregui de la justícia.

Maria Antònia Munar recorrerà la decisió del jutge de mantenir les fiances

Julio Martínez a una foto d'arxiu.

Les primeres previsions de liquidació del pressupost de 2009 a Cort ja han obert un nou escenari de confrontació i d'encreuament d'acusacions entre el PP i l'equip de govern. Mentre el grup de l'oposició assegurava ahir que el 2009 Cort ingressà 38,38 milions d'euros menys d'allò que preveia el pressupost, hores després sortia el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, desmentint i acusant el PP de "falsificar" les xifres. Segons afirmà, el Consistori liquidarà el pressupost amb un dèficit d'entre 2 i 3 milions d'euros, molt per davall de la xifra que maneja el PP. Però el portaveu municipal d'aquest partit de l'oposició, Julio Martínez, indicà que el deute de l'Ajuntament gairebé es podia haver duplicat des que Aina Calvo assumí la batlia. Martínez denuncià que l'any passat, arran de la crisi, l'equip de govern s'hauria hagut d'adaptar a la previsible baixada d'ingressos, però no ho havia fet i els havia sobreestimat al pressupost. Així, segons digué, havien previst que ingressarien 513,86 milions d'euros i en canvi només n'havien aplegat 475,49. "Ja havíem dit que els pressuposts de 2009 estaven inflats", declarà el regidor.

El Tribunal Suprem estudiarà demà els recursos presentats per la Fiscalia i el PSOE valencià (PSPV) contra la decisió que va adoptar el passat mes d'agost el Tribunal Superior de Justícia de València (TSJCV) de sobreseure la causa oberta al president de la Generalitat, Francisco Camps, i altres alts càrrecs del PP en relació amb la trama "Gürtel", en la qual estaven essent investigats per delicte de suborn impropi per haver rebut presumptament vestits com a regal de l'empresa Orange Market, que realitzava contractes amb l'Administració autonòmica. La Sala que deliberarà sobre aquest assumpte estarà integrada pel propi president de la Sala Penal, Juan Saavedra (que serà a més ponent de la resolució) i pels magistrats Perfecte Andrés, Miguel Colmenero, Andrés Martínez Arrieta i Julián Sánchez Melgar.

La resolució del tribunal superior valencià afectava a Camps i també a l'exsecretari general del PPCV Ricardo Costa; a l'exvicepresident del Consell Víctor Campos i al cap de Protocol de la Diputació de València, Rafel Betoret. Va considerar que els fets pels quals tots ells van ser denunciats no constituïa delicte, pel que va sobreseure les actuacions.

Per la seva part, la Fiscalia defensa que l'arxiu del cas va ser prematur perquè la investigació continuava oberta i podia aportar dades noves "sobre els dons investigats i els concrets actes de contractació realitzats per part de l'Administració Pública valenciana a l'empresa Orange Market", lligada a la xarxa de Francisco Correa. Considera a més el Ministeri Públic que el Tribunal Superior valencià va realitzar en aquest cas una interpretació errònia del tipus penal de suborn, ja que, segons l'article 426 del Codi, existeix aquest delicte des del moment en què es realitza un regal a un funcionari públic en consideració al seu càrrec, sense que l'esmentat do suposi la realització immediata de cap acte concret per part d'aquest.

Per la seva part, els socialistes valencians al·leguen en el seu recurs que la decisió de l'alt tribunal valencià va suposar una "infracció de llei" en realitzar una interpretació "diferent" de la qual es venia fent-ne en aquest òrgan de l'article 426 del Codi Penal, que és el que tipifica el suborn impropi. Aquest tipus penal castiga amb pena de multa de tres a sis mesos a tota autoritat o funcionari públic "que admetés do o regal que li fos ofert en consideració a la seva funció o per a la consecució d'un acte no prohibit legalment".

Segons el PSPV, la interpretació realitzada en aquesta causa per dos dels magistrats del tribunal valencià -José Ceres i el president del TSJCV, Juan Luis de la Rúa-, és diferent de la que va fer el propi tribunal abril del passat any, quan es va declarar competent per assumir les investigacions del cas i va acordar obrir diligències prèvies per "possible delicte de suborn".

La sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va sobreseure el cas amb el vot particular d'un dels magistrats, Juan Montero, que entenia que aquest arxiu només s'havia d'acordar respecte a Ricardo Costa. Els magistrats a favor de l'arxiu van sostenir per la seva part que no hi havia una relació "de causalitat" entre dons i l'adjudicació de contractes a Orange Market, societat dirigida per Alvaro Pérez, 'El Bigotis' i investigada en el marc de l''operació Gürtel'.

Per això, van resoldre favorablement els recursos d'apel·lació plantejats pels quatre dirigents del PPCV contra l'auto del magistrat instructor de la causa, José Flors, qui sí que havia entès que hi havia indicis de suborn passiu en la seva actuació per haver acceptat suposadament regals d'Orange Market.

El Parlament ha aprovat, amb el suport de PP i UM, instar el Govern que destini una partida pressupostària specífica de totes les Conselleries a realitzar polítiques actives encaminades a la millora de la situació social i econòmica dels joves de les illes.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, presidint un ple. Foto: J. Torres.

La batlessa de Palma, la socialista Aina Calvo, ha agraït avui al PP que hagi posat sobre la taula una proposta per treballar conjuntament amb l'equip de govern municipal, però ha advertit que la negociació partirà de la base que el "govern, governa i l'oposició, fa oposició". "El que no es pot fer, de cap manera, és governar des de l'oposició", ha matisat la batlessa en declaracions als periodistes. Calvo ha acceptat la invitació del PP d'asseure's tots a avaluar el document de propostes de govern que el president dels "populars" de Palma, José María Rodríguez, li va lliurar ahir, però ha avançat que aquest encontre no podrà ser aquesta setmana "per qüestions d'agenda".

Rodríguez, al centre, en roda de premsa aquest matí. Foto: J.M.

 El PP tampoc no prendrà el poder a cap de les cinc empreses de l'Ajuntament de Palma -EMT, Emaya, EMOP, SMAP i la Funerària. "Demanam a la batlessa que presideixi totes les companyies municipals i es responsabilitzi de gestionar-les", declarà ahir el president del partit a Palma, José María Rodríguez. El mateix dia que Rodríguez anuncià per primera vegada que presentarien una moció de censura per aconseguir la batlia, el 20 de febrer, el dirigent conservador també assegurà que el partit modificaria els estatuts de totes les empreses municipals per poder assumir-ne la presidència. Doncs bé, en tres mesos el PP no ha pogut fer ni una cosa ni l'altra i ara desisteix d'ambdues. Tot just aquesta setmana, Aina Calvo els havia ofert que el regidor popular Mauricio Rovira presidís Emaya, però Rodríguez assegura que es dedicaran a fer oposició. En canvi, sí que demanen que es reformulin els consells d'administració perquè els partits hi siguin representats en la mateixa proporció que al ple; o sigui, perquè el PP i UM hi tinguin la majoria.

Rodriguez diu que el PP vol la presidència no només d'Emaya sinó de totes les empreses minicipals.

Al PP no li han agradat les maneres de la batlessa Aina Calvo a l'hora d'anunciar la decisió de deixar que el regidor Mauricio Rovira (PP) presideixi el consell d'administració d'Emaya. Ahir, un dia després que Calvo fes pública aquesta proposta, el president de la junta territorial del PP de Palma, José María Rodríguez, va avisar que els regidors del seu partit no volen que Calvo els imposi un nom. "Tenim 13 regidors igual de bons que ell", va manifestar Rodríguez. I no perquè el PP pensi que l'al·ludit no sigui la persona adequada, no és així, sinó perquè des de les files populars fa mesos que estan demanant a Calvo col·laboració per resoldre la situació "convulsa" que es viu a Cort en els darrers mesos sense rebre respostes. Per això, el PP ha rebut la contraoferta de Calvo com una decisió provocada per la situació extrema que hi ha dins Emaya. Segons Rodríguez, el seu partit vol estendre la proposta de Calvo a totes les empreses municipals, és a dir, tenir totes les presidències dels consells d'administració dels organismes públics de Palma. A més a més, demana que la composició del Consell sigui proporcional a les majories del ple (4 regidors del PP, 3 del PSOE, 1 del Bloc i 1 d'UM).

José Bono, en una fotografia d'arxiu.

El president del Congrés dels Diputats, José Bono, va instar el PP a "donar la cara" i a denunciar-lo davant un jutge si creu que hi ha algun assumpte "il·lícit" en l'obtenció del seu patrimoni. Bono va apuntar, sense citar-la directament, la números dos del PP i presidenta del partit a Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, com a protagonista del que va qualificar de "campanya de mentides i calúmnies" en contra seva. "Probablement algú tingui problemes, sigui probablement a la meva terra amb l'aigua al coll i tracti de distreure pensant que amb Bono, que és conegut, té un cognom curt i ocupa un lloc destacat en l'estructura de l'Estat, pot tapar les seves pròpies vergonyes", va assenyalar. Respecte de les notícies que afirmen que un constructor va pagar la decoració de dues de les seves cases, va afirmar que "es tracta d'infàmies i mentides en termes generals". En declaracions a la Cambra Baixa, poc abans de presidir la reunió de la junta de portaveus, Bono va convidar a reflexionar sobre la conveniència que tots els diputats facin públics els seus béns, com ell presumeix d'haver fet, i va instar a fer-ho als qui qüestionen el seu patrimoni.

El portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha assegurat que no comparteix la decisió de l'exdiputat d'aquest grup Josep Juan Cardona, de no lliurar la seva acta de diputat en contra del sol·licitat per aquest partit, si bé ha dit que la "comprèn", donades les seves circumstàncies judicials, que li han portat a una situació "límit".

El president d'UM, Josep Melià, ha afirmat avui que el seu partit té una actitud "molt respectuosa" amb la decisió de l'exdiputat del PP Josep Juan Cardona de continuar en el Parlament adscrit al Grup Mixt, a causa que, segons ha recordat, l'acta de diputat és "personal" i, per tant, és el propi parlamentari qui té la responsabilitat de decidir si continua o dimiteix.

El parlamentari del Bloc Antoni Alorda ha acusat avui l'exdiputat del PP Josep Juan Cardona de "perjudicar la imatge" de la Cambra autonòmica i dels 'populars', en continuar com a diputat, si bé adscrit al Grup Mixt, malgrat la fiança civil de 2,9 milions d'euros decretada contra ell pel jutge per la seva implicació en el cas de presumpta corrupció, denominat Scala. Per altre costat, el Bloc ha proposat avui que els diputats que es donin de baixa del seu grup parlamentari passin a ser parlamentaris no adscrits, de manera que percebran sou i dietes però deixaran de cobrar la partida corresponent a l'assignació al grup parlamentari.

Cardona, fins ara a les files del PP, somriu en un anterior ple del Parlament. Foto: M.À. Cañellas

L'exconseller de Comerç Josep Juan Cardona anuncià ahir que deixa el Grup Popular i passa al Mixt. Si bé el PP li demanà l'acta de diputat, Cardona continuarà i, a més, no deixarà de votar amb ells. Diu que ho fa per no danyar la imatge de la formació. L'eivissenc es donà de baixa del PP divendres, abans que el partit l'expulsàs per la decisió del jutge d'imposar-li una fiança civil de 2,9 milions per la imputació en el cas Scala, de presumpta corrupció. Previsiblement, Cardona ja no seurà avui al seu escó i en endavant ho farà a l'altra banda de l'hemicicle, on es troba el Grup Mixt. De fet, aquest serà l'únic efecte pràctic que tindrà la decisió, perquè ell mateix anuncià ahir que continuaria votant amb el PP. "No només compartesc el programa del Partit Popular, sinó que fins i tot he participat en la seva elaboració, per la qual cosa, i conseqüentment, les meves actuacions parlamentàries es guiaran per aquest principi", avançà en un comunicat el diputat, que hi recalcà que amb la seva partida vol "evitar el dany a la imatge" del PP. Ahir dematí, comunicà al president del PP d'Eivissa, Miquel Jerez, i al portaveu del Grup Popular, Francesc Fiol, que no dimitia de diputat i just abandonava el Grup Popular per anar-se'n al Mixt.

Maurici Rovira en una imatge d'arxiu.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha proposat avui que el regidor 'popular' Maurici Rovira sigui el nou president de l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram (Emaya), i que la vicepresidència recaigui en el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover. Aquesta decisió obeeix, segons s'ha encarregat de remarcar la primera edil, a la necessitat de dotar l'empresa municipal de «total transparència», les «màximes garanties de viabilitat en el futur» i, finalment, «despolititzar la seva gestió». D'aquesta forma, s'apartaria definitivament UM de la presidència d'Emaya, si el PP accepta l'oferiment.

El PP mostra el seu desacord en la composició del nou consell d'Emaya

El Partit Popular balear comunicà ahir vespre de manera unilateral i a través d'un comunicat que renuncia definitivament a presentar la moció de censura a l'Ajuntament de Palma. Els populars asseguren que no poden acceptar de cap manera les condicions que pretén imposar UM. Miquel Ramis, secretari general del PP, explicà a dBalears que la formació nacionalista no té un posicionament definit. "És absolutament inacceptable el doble discurs que manté Unió Mallorquina. Una cosa és UM Palma, amb una posició de diàleg amb la qual ens podríem entendre, i una altra de molt diferent són les intencions de la direcció insular".

El president del Congrés, José Bono, va assegurar ahir, després que el PP traslladàs dijous a la Fiscalia General de l'Estat les informacions publicades sobre el seu patrimoni perquè decideixi si és pertinent una investigació, que "les vespes de la difamació piquen la fruita sana". Bono es mostrà convençut que els que s'interessen pel seu patrimoni "no cerquen la veritat", ja que va recalcar que tant els seus béns com els seus ingressos i els de la seva dona són públics. En aquest sentit, va recordar que els béns i ingressos de la seva família han estat mostrats ja a la Fiscalia, als membres de la Junta de Portaveus del Congrés, a dirigents del PP i a desenes de periodistes.
"La majoria de la gent del PP que conec és honrada i, per això, no vull caure en la trampa de la generalització. Tanmateix, resulta sorprenent que alguns caps d'aquest partit es brindin a ser transportistes de difamadors", lamenta.

El PP ha donat avui un pas més en la seva estratègia contra el president del Congrés, José Bono, i, aportant retalls de premsa publicats en els últims dies, ha denunciat davant de la Fiscalia General de l'Estat "presumptes irregularitats i desajusts patrimonials" del dirigent socialista, en especial les seves "relacions" amb un constructor, alhora que crida l'atenció sobre el "desconcertant silenci" del denunciat.

Bono es resisteix a informar sobre el seu patrimoni

Hi ha mala maror dins el Partit Popular de Palma. La insistència de José María Rodríguez per presentar la moció de censura a Cort no agrada a tothom. De fet, segons fonts del partit, la major part dels regidors del PP a Ciutat no ho veu clar i alguns discrepen de la manera com s'han fet les coses. Les contínues filtracions als mitjans de comunicació arran de les negociacions sobre aquesta mesura han afavorit el mal ambient dins la formació. Catalina Cirer, que ha de ser la candidata a batlessa si la qüestió va endavant;el portaveu del grup municipal, Julio Martínez; i el president del PP Balear, José Ramón Bauzá, es reuniren ahir horabaixa per tractar la qüestió de les filtracions.

Aina Calvo, en el ple municipal d'ahir.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, va tornar a admetre ahir que el moment polític i institucional que viu l'Ajuntament és "complicat", amb PP i UM ultimant una moció de censura per desbancar-la de la batlia. Amb tot, va reiterar que a pesar de la greu situació que s'entreveu es manté ferma en el seu compromís amb els ciutadans i va deixar clar que: "No pens abandonar la ciutat".
Així ho va detallar després d'assistir a Madrid a l'executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i referint-se a la situació política de l'Ajuntament de Palma des que l'actual equip de govern municipal va quedar en minoria, una decisió que va definir com a "valenta i compromesa".

José Ramón Bauzá ni confirma ni desmenteix la moció a Cort

Front comú PP-UM contra Calvo

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, ni ha confirmat ni ha desmentit avui que el seu partit presenti una moció de censura contra la gestió de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, una decisió que en tot cas adoptarà la direcció del partit buscant el millor per als ciutadans. Bauzá ha estat preguntat aquest matí pels periodistes sobre si l'executiva dels populars sol·licitarà una reunió formal amb la direcció d'UM per analitzar aquesta possibilitat.

El president d'UM i parlamentari del Grup Mixt, ha assegurat avui, en relació amb el programa 'Corrupció a Mallorca' emès el passat diumenge per La Sexta, que no existeix cap "relació" entre aquest concepte i l'illa, mentre que el portaveu del PP a la Cambra, Francesc Fiol, ha considerat "lamentable" i "inacceptable" que es produís la "ridiculització" de Mallorca.

El diputat autonòmic del PP Antoni Pastor ha asseverat avui en el Parlament balear que "al Govern no li interessa la corrupció, sinó destruir el PP i el pensament important d'una part d'aquesta societat".

Antich mira Fiol durant el passat debat de pressupost al Parlament. Foto: J.Morey

El PP considera que l'elecció com a candidat autonòmic socialista del president del Govern, Francesc Antich, "animarà" els ciutadans a votar l'any que ve per evitar que "un Govern com aquest" es repeteixi. Aquesta és la valoració que va fer ahir el portaveu parlamentari popular, Francesc Fiol, de l'elecció d'Antich com a cap de cartell socialista que, tot i que encara no és oficial, es visualitzà en un acte intern del PSIB aquest cap de setmana. Segons Fiol, l'Executiu en minoria de l'esquerra suposa una "anormalitat democràtica". El diputat reconegué que "per ventura" l'elecció d'Antich és una "bona notícia" per als socialistes, però deixà entreveure que també ho seria per al PP, ja que activarà el vot contra el PSIB. A la vegada, confià que no representi una opció guanyadora perquè, segons ell, el gabinet que presideix el socialista "no és un bon govern" i "no resol els problemes dels ciutadans". Fiol atribuí a Antich l'endeutament "desproporcionat" i l'atur "desproporcionat" que pateix la comunitat, tot i admetre que aquestes qüestions no són només culpa de l'actual Executiu.

El portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha comentat avui que una possible moció de censura del PP i UM al govern de l'Ajuntament de Palma presidit pel PSIB-PSOE "algun impacte haurà de tenir" a la Cambra Legislativa autonòmica. En una roda de premsa, Fiol ha recordat que els partits d'esquerra de les illes van firmar a l'inici de la legislatura un pacte per governar de manera conjunta en el Govern balear, el Consell de Mallorca i Cort. Fiol no ha concretat com podria influir en aquestes tres institucions la probable moció de censura al Consistori de Cort.

Un PP gens eufòric valorà ahir com a "molt positiva" la sentència del Tribunal Suprem, que anul·la la condemna dictada per l'Audiència Provincial contra l'exbatle de Llucmajor, el popular Lluc Tomàs. La nova portaveu de la formació, Aina Castillo, advertí que ara es demostra que Tomàs "no va tenir un judici just", que la sentència era "totalment immotivada i carent de raonament admissible" i que "va ser condemnat sense tenir l'oportunitat de defensar-se".

La portaveu del PP balear, Aina Castillo, ha el·ludit concretar si la formació suspendrà de militància al diputat Josep Joan Cardona, per a qui la Fiscalia i l'acusació particular en el cas Scala van sol·licitar una fiança de responsabilitat civil de 4,8 milions d'euros, en asseverar que el partit actuarà "en conseqüència" una vegada la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) resolgui sobre la petició de les acusacions.

Aina Calvo, en un ple de l'Ajuntament de Palma. Foto: T. Ayuga.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha valorat avui la possibilitat que PP i UM presentin una moció de censura que la tregui de l'alcaldia. Segons la seva opinió, "PP i UM hauran d'explicar què els uneix més enllà de la presumpta corrupció". En aquest senti, la batlessa considera que PP i UM no podran justificar la moció de censura ni en la paralització del seu equip de govern, ni en la mala gestió ni en la il·legalitat. "Allò que asseguro és que ni estam paralitzats, ni governam malament, ni som il·legals", assevera la socialista Aina Calvo. De tota manera, la batlessa sí reconeix que "tenimo una situació de vulnerabilitat perquè forem valents i trencarem el pacte amb UM". Així, afegeix que "la crisi l'han provocat les forces que han hissat la bandera de la moció de censura". Calvo puntualitza que la moció de censura no depén d'ella, però assegura que si arriba "me trobarà treballant".

El PSOE votarà a favor de tramitar la proposta que 34 senadors han presentat per modificar el Reglament del Senat i ampliar a la Cambra l'ús de les llengües cooficials i vol cercar un consens amb el PP, que hi votarà en contra. La portaveu del PSOE al Senat, Carmela Silva, aclarí que el fet de secundar la presa en consideració d'aquesta iniciativa no significa que el seu grup hi digui "que sí", sinó que està d'acord a explorar la possibilitat" d'estendre la utilització dels diversos idiomes a la Cambra Alta.

La parlamentària del PP Aina Castillo ha acusat el Govern de "negar i ocultar" que el sobrecost del futur Hospital de Son Espases ascendirà a 97 milions d'euros, la qual cosa suposa gairebé 40 milions d'euros més que els anunciats pel conseller de Salut i Consum, Vicens Thomàs, qui fa unes setmanes va avançar que les obres de millora tindrien un sobrecost de 60 milions d'euros, respecte el pressupost inicial, i que avui ha elevat a 69 milions després de sumar-li l'IVA.

Joan Pol divendres als jutjats. Foto: A.S

L'exdirector general d'Emergències del Govern de Jaume Matas, Joan Pol, diposità ahir els 30.000 euros de fiança penal que la magistrada de l'operació Bomsai li va imposar divendres i evita així l'entrada a la presó. Pol està acusat per presumptes delictes de prevaricació i suborn. Un altre imputat, l'exdirector general de Tributs durant l'anterior legislatura, Jorge Sáinz de Baranda, ja va fer efectiva una fiança de 50.000 euros dilluns. Només queda per dipositar la mesura cautelar el darrer imputat en el cas, l'exconseller Lluís Ramis d'Ayreflor, que declarà davant la jutgessa Margarita Bosch dilluns durant més dues hores. Ramis d'Ayreflor té com a data límit avui per abonar 50.000 euros de fiança i eludir la presó. A un quart acusat, l'exgerent del CAIB Jaume Vidal, la jutgessa no li va imposar fiança, peró sí, igual que als tres anteriors, la retirada del passaport i l'obligació de presentar-se cada quinze dies al jutjats. L'operació Bomsai esclatà dia 13 d'abril horabaixa amb la detenció de Sainz de Baranda, Vidal, el responsable de Gestión de Proyectos Balears Federico Rodríguez, el conegut empresari mallorquí Miquel Llabrés Feliu i el seu treballador Miguel Toledo. Un dia més tard fou el torn de Pol.

El president del Congrés, José Bono, va fer pública ahir una relació dels seus béns i propietats, a més dels de la seva dona -administradora de diverses botigues de la marca Tous-, amb motiu de la junta de portaveus de la Cambra. Ho féu arran de la insistència del PP, que li reclama transparència i demana a la Fiscalia el mateix paper investigador que ha tingut amb el seu extresorer Luis Bárcenas.

Els dirigents populars jutjats pel cas Cavallistes quedaren absolts. Foto: Arxiu.

El PP balear presentarà querelles contra jutges, fiscals i policies si troba que les seves actuacions han atemptat o atempten contra militants de la formació. L'acord s'adoptà en el darrer comitè de direcció i, per això, s'ha demanat al mateix Mariano Rajoy que els missers de la direcció estatal analitzin els diferents casos, amb la finalitat de respondre-hi amb querelles. El PP balear no té assessorament jurídic i, en conseqüència, s'han sol·licitat els serveis d'advocats de Madrid. El president del PP balear, José Ramón Bauzá, afirmà la setmana passada, quan anuncià el nou codi ètic, que el partit no tindria contemplacions amb tots els qui hagin pogut cometre irregularitats. Bauzá també afegí que seria inflexible quan es cometessin injustícies amb dirigents de la formació a les Illes.

El fins ara cap de premsa del PP, Joan Martorell, formalitzà ahir la seva renúncia, després que el partit l'instàs oficialment a dimitir, segons comunicà ell mateix en una breu nota de comiat. Allò que explica que el PP l'hagi "convidat" a partir és que, des de la setmana passada, els populars s'han posat un nou llistó ètic segons el qual han de ser expulsats de la formació els imputats amb mesures cautelars, i Martorell compleix aquests requisits.

El Jutjat Contenciós Administratiu de Palma va resoldre ahir desfavorablement l'acte presentat pel PP contra el decret de la batlessa, Aina Calvo, que dictaminava passar per alt l'acord de ple que pretenia modificar la periodicitat d'aquestes sessions a l'Ajuntament. Aquesta proposta de ple presentada pel PP va ser aprovada per la majoria del grup de l'oposició el mes de febrer passat i demanava que s'ampliàs amb dues sessions ordinàries el nombre de plens mensuals, en lloc d'una, tal com s'ha fet des de l'inici del mandat.

L'extresorer i exsenador del PP Luis Bárcenas. Foto: Efe.

L'extresorer nacional del PP, Luis Bárcenas, va presentar a primera hora d'ahir davant del Registre del Senat la dimissió com a membre de la Cambra Alta després del "judici mediàtic sever i injust", al qual segons ell s'ha vist sotmès. A més, va assegurar que no tornarà "mai" a aspirar a un càrrec públic. Aquesta dimissió se suma a la del diputat del PP al Congrés, Jesús Merino, que va considerar que la seva decisió de deixar l'escó és "el més oportú" per defensar la seva "innocència amb més tranquil·litat" dins del sumari en el qual s'investiga la trama Gürtel. El que fora senador per Cantàbria va denunciar la "pressió brutal" i el "desgast personal difícilment imaginable" que ha sofert en ser implicat al cas Gürtel, situació que l'ha empès a aquesta empresa.

El cap de premsa del PP balear, Joan Martorell, imputat en el cas Palma Arena com a director de comunicació del passat Govern, ha dimitit avui amb caràcter immediat, després d'haver estat convidat" a abandonar el càrrec, segons ha anunciat en un comunicat.

Les escoles privades de l'Opus situades al Parc Bit de Palma.

El PP de Cort vol retallar el pressupost de Política Lingüística de l'Ajuntament per beneficiar, en la compra de llibres de text, les famílies que duen els fills als col·legis privats de Palma. Per això, proposarà en el proper ple de Cort disminuir en 190.000€ el pressupost que l'Ajuntament ha previst per a la contractació de dinamitzadors lingüístics i demanarà, a costa de sacrificar aquesta partida -destinada a potenciar l'ús del català- que s'ampliïn les ajudes dels llibres en aquestes escoles. El PP argumenta aquesta proposta dient que cap família no ha de quedar "discriminada" d'aquestes ajudes. Per tant, segons ells, l'Administració ha d'aportar fons públics a uns pares que lliurement, han escollit dur els seus nins a unes institucions privades.

El president del PP de Palma i exconseller d'Interior del Govern Matas, José María Rodríguez, afirmà ahir que confia "plenament" en els exalts càrrecs detinguts en l'operació Bonsai, l'exdirector general de Tributs Jorge Sainz de Baranda i l'exdirector general d'Emergències Joan Pol, que havia estat a les seves ordres al departament d'Interior. El dirigent del PP recordà que Pol "complí fidelment" quan fou director general i trobà estrany que hagués pogut cometre alguna irregularitat perquè és funcionari.

Josep Melià, durant la seva compareixença. Foto: Efe..

UM tindrà un diputat a les Comissions d'Economia i Ordenació del Territori del Parlament, després de l'acord intern arribat amb Eivissa pel Canvi en el si del Grup Mixt, el que ha provocat que el PP retirés aquest matí a la mesa de la cambra la seva proposta perquè el PSIB cedís un dels seus sis diputats en cada Comissió perquè fos ocupat per un d'UM en estimar que l'actual composició d'aquests òrgans «no es correspon amb la proporcionalitat de les majories». Així ho ha explicat el president d'UM Josep Melià i el portaveu del Bloc, Biel Barceló, que han dit que el Grup Mixt continuarà comptant amb dos diputats en cadascuna de les Comissions, dels quals un serà de manera permanent i l'altre pertanyerà a UM.

Duran ha quedat fora militància per les mesures cautelars decretades en contra seu.

El president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, ha decidit avui suspendre temporalment de militància l'exportaveu del partit a l'Ajuntament de Palma i imputat dins del cas Palma Arena, Rafael Durán, que es troba en llibertat sota fiança de 15.000 euros, i és el primer membre del partit que es veu afectat per la màxima segons la qual el PP expulsarà de forma "immediata" a tots els 'populars' contra els quals s'hagin decretat mesures cautelars. Segons han informat fonts del partit, el president ja ha comunicat a l'exregidor del PP la seva expulsió i ha remès aquest tema al Comitè de Drets i Garanties de la formació. Durán ja havia dimitit de tots els seus càrrecs -primer ho va fer com a portaveu al consistori i, posteriorment, com a regidor- però continuava sent militant.

El PP apuja el llistó després de les darreres detencions de membres del seu partit per suposats casos de corrupció. El president de la formació, José Ramón Bauzá, anuncià ahir que expulsarà del PP tots els militants imputats per suposats casos de corrupció sobre els qui pesin mesures cautelars. De moment, per tant, els delgadistes Jorge Sainz de Baranda i Joan Pol continuen formant part, respectivament, de la direcció del PP de Balears i de Mallorca, tot i ser detinguts. L'altre arrestat, Jaume Vidal, també pertany encara a la família popular. Després d'una hora de reunió del Comitè de Direcció del PP, del qual formava part Sainz de Baranda, Bauzá anuncià que el partit feia seu el codi ètic del Pacte. "S'ha marcat una retxa" al PP i "no toleraré cap irregularitat ni lladres a la nostra formació", afirmà per defensar el nou criteri.

Biel Vicens, defensà al Parlament la posició del Govern, contraria a l'aprovació de la llei plantejada pel PP. Foto: Joan Torres

PP i UM uniren ahir els seus vots al Parlament per tramitar una llei específica que permetrà fer el camp de golf de Son Bosc (Muro), aturat ara pel Govern amb un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) per protegir l'espai. En un tens debat en què fins i tot s'expulsà un manifestant que mostrà una pancarta contra el golf, populars i uemites acusaren l'esquerra d'impedir una inversió important en temps de crisi, d'anar en contra del turisme i d'emprar un "subterfugi" com el PORN quan, en realitat, no interessa protegir el projecte, sinó aturar-lo. El Pacte, en canvi, acusà el centredreta de tornar a un model urbanístic del passat, de desprotegir, d'impulsar interessos privats amb una llei "amb noms i llinatges", una "infàmia", i en un espai amb valors ambientals. "És una llei digna del Govern Matas", advertí el conseller de Medi Ambient, Biel Vicens (Bloc). "Cardona no sabia què passava a la seva conselleria i ara coneix tota la biodiversitat de Mallorca", afirmà el diputat del Bloc, Antoni Alorda, en referència al defensor de la llei, el popular Josep Juan Cardona, imputat en el cas Scala, de suposada corrupció.

"No ens podem sentir orgullosos de tot el que està passant. Deman perdó i el demanaré els pics que calgui". Aquest va ser el nou discurs que sortí ahir de la boca del president del PP balear, José Ramón Bauzá, referint-se als suposats casos de corrupció que afecten el seu partit.

Francisco Álvarez Cascos, exvicepresident del Govern i exsecretari general del PP, afirmà ahir, en una entrevista concedida a Onda Cero i en relació amb el cas Gürtel, que hi ha una "camarilla policial dedicada a fabricar proves i clarament dedicada, en el meu cas, a preconstruir una prova falsa. D'això en don testimoni en primera persona".

El PP mantindrà el diputat per Segòvia Jesús Merino, implicat en el 'cas Gürtel', en el Grup Popular com a independent després que ahir es donàs de baixa temporalment del partit i no el traurà de les comissions parlamentàries a les quals està adscrit.

La secretària general del PP en la seva darrera aparició pública. Foto: Efe.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha assegurat avui que no veu "cap obstacle" perquè Luis Bárcenas pugui romandre en el Grup Popular en el Senat, on quedaria com a independent, i ha afegit que "haurà de ser d'acord" amb el Reglament de la Cambra Alta. En declaracions a la Cadena Cope, De Cospedal ha afegit que Bárcenas, imputat en el cas Gürtel, manté el seu escó a la Cambra Alta, on és senador per Cantàbria, i ha considerat que "és una cosa que està bé perquè per a això serveix el fur". A més, a explicat que, "com és lògic" i en haver deixat de ser militant del PP, perd la seva condició de tresorer del grup parlamentari.

Els vots del PP bastaren ahir perquè el ple del Consell de Mallorca aprovàs una moció que canviaria de destinació 4.670.643 euros dels pressuposts. UM se n'abstingué, tot i que la trobà "oportuna", i el Bloc i el PSIB hi votaren en contra. Tanmateix, sense UM la moció dels populars prosperà. Amb tot, el conseller d'Hisenda, Antoni Alemany, ja va dir que no complirien la modificació dels pressuposts. "És impossible fer-la; guanyi o no guanyi, ja li anuncii que no la faré", declarà.

El senador i tresorer del PP, en una imatge del passat setembre, sortint del Tribunal Suprem. Foto: Efe.

La força dels barons regionals del PP i el rebuig de la mateixa secretària general de la formació, María Dolores de Cospedal, han acabat per enderrocar Luis Bárcenas. L'extresorer es donà ahir de baixa com a afiliat del partit. Ara bé, ho va fer amb caràcter "temporal" i, sobretot, no renuncià a mantenir l'escó al Senat. Bárcenas, en tot cas, ja ha dimitit "definitivament" de les funcions com a tresorer estatal del Partit Popular, després de 20 anys a l'ombra de les finances conservadores. Ha estat tant de temps de dedicació que, des de la direcció, tan sols volgueren tenir paraules amables amb la seva persona.

El PP mantindrà Merino en el Grup Popular com a independent

Álvarez Cascos denúncia que "una camareta policial" va falsificar proves contra el PP

De Cospedal no veu cap obstacle perquè Bárcenas segueixi en el Grup Popular

Leire Pajín afirmà que els comportaments del PP romanen sota sospita. Foto: Efe.

El president del PP, Mariano Rajoy, va assegurar ahir, davant els membres del comitè executiu estatal, que el partit té un "compromís d'exemplaritat" que "complirà". Recalcà que no "consentirà" que els seus càrrecs públics incorrin en "actuacions que no siguin presentables davant l'opinió pública". Això no obstant, per Leire Pajín, secretària d'Organització del PSOE, els comportaments "individuals i col·lectius" del PP continuen "sota sospita" i instà Rajoy a "netejar" la seva imatge. En els mateixos termes que Rajoy s'expressà la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, qui va subratllar que el seu partit, a diferència d'altres formacions, ha actuat "en tots els casos" de presumpta corrupció en els quals estan implicats dirigents populars.

María Dolores de Cospedal i Mariano Rajoy, durant la compareixença d'ahir. Foto: Efe.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, afirmà ahir que l'únic partit que és "aposta i alternativa" a Balears, a més de "garantia de bona gestió i d'honestedat", és el Partit Popular de les Illes. De Cospedal indicà que prova d'això és la investigació interna que els populars balears han obert per saber què succeí en època de l'expresident Jaume Matas. La número dos del PP va fer aquestes manifestacions en al·lusió a la situació del mateix Matas, que ha de pagar abans de dos dies una fiança de tres milions d'euros per evitar anar a la presó pels delictes que li imputa el jutge, i a les conseqüències que en l'organització ha ocasionat.

Josep Melià, en una foto d'arxiu.

Unió Mallorquina comença a llançar missatges amb vista al futur i almenys un suposa una clara advertència al PP balear i a la deriva d'aquest partit en contra del procés de normalització de la llengua catalana. El president d'UM, Pep Melià, ha deixat clar que el seu partit no firmarà cap pacte que suposi la derogació del Decret de Mínims o de la Llei de normalització lingüística. I el president dels populars a les Illes, José Ramón Bauzá, s'ha compromès a eliminar el Decret de Mínims si governa. Per tant, si l'avís d'UM es mantingués, el PP només podria derogar el Decret de Mínims -que obliga a promoure l'ús de la llengua catalana com a idioma vehicular de l'ensenyament- si aconseguís governar la Comunitat Autònoma amb majoria absoluta, ja que, si hagués de pactar amb UM, hauria de renunciar a aquest compromís.

José Ramón Bauzá i Carlos Delgado foren adversaris en la lluita per dirigir el PP. Foto: M.À.Cañellas

La "renovació" del PP no convenç els partits d'esquerres. El PSIB i el PSM advertiren ahir que aquesta renovació no s'aprecia per enlloc a l'executiva designada pel president popular, José Ramón Bauzá, que manté als òrgans de direcció consellers de Jaume Matas, imputats i, a més, hi situa com a vicepresident el representant de la dreta més espanyolista, el batle de Calvià, Carlos Delgado. Precisament la presència d'aquest i el discurs que ha assumit la cúpula del partit fan que des d'UM alertin d'una deriva cap a l'espanyolisme. "No n'hi ha haguda, de renovació", afirmà ahir la secretària d'Organització dels socialistes, Rosamaría Alberdi. "Posen cares noves el dia del congrés, però després continuen els qui marquen la línia del PP", sentencià. Per la socialista, l'executiva del PPté "dos problemes": les contradiccions ideològiques -"què tenen a veure Jaume Font i Carlos Delgado?", es demanà- i que no vulgui fer una investigació interna per saber que passà amb Matas.
Per part del PSM, el secretari general, Biel Barceló, considerà que el líder dels populars "ha enganat els militants o els ciutadans" pel fet de mantenir a la direcció exconsellers de Matas imputats per suposats casos de corrupció. Si Bauzá digué que a la seva nau hi cabia tothom llevat dels "polissons", Barceló afirmà que "Bauzá ha posat els polissons a comandar el vaixell".

L'exvicepresident del Govern, Francisco Álvarez Cascos, s'ha referit avui al cas Palma Arena i ha titllat de «preocupant» que un jutge instructor «en lloc d'aportar proves negui la presumpció d'innocència». A més, ha titllat de «llenguatge tavernari» l'utilitzat pel jutge Castro en la seva ordre de detenció sobre Matas.

José Ramón Bauzá, en el centre de la taula presidencial, a la reunió. Foto: J. Morey.

La "renovació" proclamada pel president del PP, José Ramón Bauzá, incorpora, en uns òrgans de direcció ‘multitudinaris', exconsellers del Govern de Jaume Matas, imputats en casos judicials i el batle de Calvià, Carlos Delgado. El líder del sector més dretà i espanyolista, contrari al procés de normalització lingüística i partidari del secessionisme de la llengua catalana, es converteix en nou vicepresident, tot i haver perdut el darrer congrés. El comitè executiu autonòmic del PP aprovà ahir per unanimitat la proposta de càrrecs que Bauzá havia configurat personalment i que defensà com d'integració i d'unitat del partit. El president popular justificà així l'ascens de Delgado, advertí que el de Calvià entra a la direcció amb la condició que "assumeixi el discurs del president", però anuncià que, si no li és lleial, no hi podrà continuar.

Aina Calvo, batlessa de Palma, en una imatge d'arxiu. S'enfronta ara a la demanda del PP. Foto: M. À. Cañellas

El Jutjat del Mercantil número 1 de Palma ha admès a tràmit la demanda presentada pel PP contra la batlessa de Palma, Aina Calvo, per negar-se a convocar la junta general de l'empresa municipal d'Emaya. El passat dia 23 de març, els regidors del Grup municipal Popular van presentar una demanda davant aquest jutjat per sol·licitar la convocatòria judicial de la Junta Extraordinària d'EMAYA davant de la negativa "injustificada" de Calvo de convocar-la, apunta el PP en un comunicat. El Partit Popular havia defensat que les Juntes Generals es regien pel règim de Societats Anònimes, "en contra dels arguments esgrimits per la batlessa", per la qual cosa, segons els 'populars', aquesta admissió els dóna la raó. El PP assenyala que aquesta notícia es coneix "després de les sorprenents declaracions d'Aina Calvo, culpant el PP de la situació d'EMAYA".

El diputat del PP en el Congrés dels Diputats, Juan Costa, ha declarat avui que és "inacceptable i insolidari" que l'expresident balear, Jaume Matas, hagi pogut "incomplir alguna de les seves obligacions legals, en concret la de pagar impostos".

Jaume Matas haurà d'esperar un dia més per conèixer la decisió de Castro. Foto: Efe.

El president del PP espanyol, Mariano Rajoy, es volgué desvincular ahir públicament del suposat cas de corrupció que afecta qui fou el seu company, l'expresident del Govern Jaume Matas, amb qui compartí taula al Consell de Ministres del darrer Govern de José María Aznar. Rajoy anuncià que el seu partit acceptava, "com és natural", la baixa temporal com a militant de Matas, a qui desitjà "el millor" i que, "si pot, demostri la seva innocència".
En un acte a les Canàries, el màxim responsable del PPes pronunciava per primer pic públicament sobre el cas Palma Arena, primer per anunciar que immeditament es prendria una decisió sobre Matas i, després, per confirmar que ja no pertanyia al partit. Nosaltres l'acceptarem, com és natural. Desitjam el millor al senyor Matas. Que es defensi i, si pot, demostri la seva innocència", sentencià Rajoy, qui evità polemitzar sobre la qüestió ni anar més enllà d'això.

Socías exigeix al PP que "demani perdó" als ciutadans perquè la corrupció "no és aïllada"

El delegat del Govern a Balears, Ramon Socías, ha exigit avui al PP que "demani perdó" als ciutadans, perquè els presumptes casos de corrupció que afecten a la passada legislatura "no són fets aïllats", sinó que hi estan "pràcticament" involucrades totes les Conselleries (la de Turisme, Comerç, Indústria i Energia, Esports i Presidència).

Cristòfol Soler, a la imatge amb Joan Huguet i Munar al fons, en un acte institucional d'ara fa dos anys. Foto: Pilar Pellicer

L'expresident del Govern i exdirigent del PP, Cristòfol Soler, diu les coses pel seu nom quan parla de política lingüística, encara que això suposi criticar la deriva del seu partit, del qual és ara un militant de base. Soler troba que el discurs lingüístic del reelegit president dels populars, José Ramón Bauzá, coincideix amb el del seu contrincant en el darrer congrés, Carlos Delgado, i augura unes polítiques lingüístiques i culturals "molt gonellistes i espanyolistes", si el PP governa amb majoria absoluta a les Illes. En un article d'opinió publicat al diari digital Laveudemallorca.cat, Soler admet que el darrer congrés del PP balear li deixa "un regust amarg pel que fa a les futures polítiques lingüístiques i culturals (que intuesc molt gonellistes, i espanyolistes) dels que, ben aviat, poden governar amb majoria absoluta les nostres institucions". No queda aquí. Manté que en el conclave es produí una "lluita entre el sector més extremista de la dreta ultraliberal retrògada d'un costat -referint-se suposadament al sector de Carlos Delgado- i de l'altre una dreta espanyolista -referint-se al de Bauzá- sense cap concessió al regionalisme que encara professa una bona part del PP a les Illes, que, per cert, no es presentà en aquesta contesa".

Els dirigents del PP no creuen que el Govern mantingui actualment contactes amb ETA, tal com afirma l'exministre d'Interior Jaime Mayor Oreja. Ara bé, escolten i respecten les seves opinions, ja que és una persona ben informada sobre el terrorisme de la banda. L'eurodiputat es ratificà ahir en les declaracions de dimarts i insistí que "hi ha comunicats que confirmen l'existència d'una segona part d'un projecte de resolució de conflictes" entre l'Executiu i ETA.

El PP fa una passa més, aprofitant el govern en minoria de Francina Armengol al Consell de Mallorca. Els populars presentaran una iniciativa per obligar Armengol a destinar 4.786.000 euros, que ara té pressupostats per a estudis i treballs tècnics i per a protocol, a pagar els proveïdors de la institució, a garantir aliment per als qui ho passen pitjor i a ajudar les empreses a crear ocupació. Basta que UM s'hi abstingui o voti a favor perquè s'aprovi.

Els vots d'UM impediren ahir que prosperàs al Parlament la reprovació, impulsada pel PP, d'un altre conseller del Govern, en aquest cas el d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs (PSOE), "per la mala gestió en matèria d'infraestructures a l'illa d'Eivissa". La reprovació, una declaració política de suspens a l'actitud del responsable autonòmic que no té cap efecte pràctic, hauria estat, si hagués prosperat, la quarta a un conseller del Govern des que UM fou expulsada de l'Executiu, perquè el 23 de febrer ja reberen aquesta amonestació els titulars d'Economia, Afers Socials i Salut.

"Reconec que entre els militants del PP, entre els electors i les persones que ens han donat la seva confiança hi ha preocupació: negar-ho seria absurd". Amb aquesta franquesa, el portaveu dels populars al Parlament, Francesc Fiol, admetia quin és l'estat d'ànim dels conservadors davant la declaració judicial que ha de fer avui l'exlíder del Govern i del PP, Jaume Matas, imputat en el cas Palma Arena.

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, ja té al cap quins seran els seus tres vicepresidents i, si no canvia, situarà al capdavant del partit dues cares noves i hi mantindrà un dels qui fins ara ocupaven aquest càrrec. El dirigent es planteja designar el batle de Llucmajor, Joan Jaume, i el futur batle d'Inca, el tinent de batle Rafel Torres, i hi mantindria el batle de Manacor, Toni Pastor. Si opta per aquests tres i per Miquel Ramis com a secretari general, cap de les cares visibles del PP no haurà estat vinculada al darrer Govern de Jaume Matas.

El president del PP balear, José Ramón Bauzá, ha assegurat que estarà "absent el dia de la compareixença del president", amb referència a la declaració davant del jutge de l'excap de l'executiu, Jaume Matas, dimarts vinent, ja que serà a Argentina, en el congrés internacional del Partit Popular.

El parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger ha assegurat avui que "difícilment" no serà creïble una regeneració d'UM si no dóna la seva versió sobre tot el que ha succeït en el cas Maquillatge i, per això, ha considerat que seria "bo" que aquest partit fes un "esforç" per explicar a la societat si dóna "credibilitat" a l'expresident Miquel Nadal o a la seva antecessora en el càrrec Maria Antònia Munar, tenint en compte que ambdós es contradiuen a les seves respectives declaracions judicials.

Francesc Fiol, defensa la modificació de les comissions. Foto: P.Bota

Després que UM permetés la setmana passada l'elecció d'una socialista com a presidenta del Parlament, ahir s'alià amb el PPa la mesa de la cambra per fer que el Pacte (PSOE, Bloc i Eivissa pel Canvi)perdi la majoria que encara té a les comissions, una mena de miniplens en què es debaten i s'aproven qüestions menors, però que són determinants en la tramitació de lleis. Així, un pic que s'apliqui l'acord, el Pacte perdrà la majoria a tots els òrgans del legislatiu i es veurà una conseqüència més de la decisió presa pel president Antich el 5 de febrer d'expulsar UM del Govern. Concretament, la mesa del Parlament aprovà una proposta del PP que farà que els socialistes perdin un dels sis diputats que tenen a les comissions i que permetrà a UM, que ara no hi té representació fixa, sempre hi tingui un diputat. La decisió s'adoptà amb el suport dels representants de PP (Pere Rotger i Pere Palau) i UM (Isabel Alemany), i el rebuig dels de PSOE (Aina Rado) i Bloc (Eduard Riudavets).

El Parlament aprovà ahir una moció del Partit Popular que aconseguí el suport d'Unió Mallorquina i que insta el Govern a canviar bona part de la política pressupostària. La moció, que consta de 25 punts, reclama mesures com canviar els comptes per destinar 100 milions d'euros a pime i autònoms i recomana a l'Executiu de l'Estat que no apliqui l'augment de l'IVA.

El PP presenterà al ple la proposta de fer el recinte firal a Son Bordoy. Foto: dB

El preu de compra de l'estadi del Lluís Sitjar és innegociable. Així de clar es van pronunciar ahir tant la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Xisca Vives, com la batlessa de Palma, Aina Calvo. Aquestes declaracions s'emmarquen després que dilluns la regidora d'Urbanisme, Yolanda Garví, traslladàs al Govern dos informes de taxació: un de valorat per 13,9 milions d'euros i l'altre, per 14,7 milions. Però els copropietaris de l'antic camp de futbol ja han advertit les dues institucions que l'oferta és "insuficient". No obstant això, l'Executiu serà qui haurà de comprar els terrenys de l'antic estadi per construir-hi el recinte firal, i no té intenció d'apujar ni un sol euro més l'oferta. La Conselleria de Comerç, Indústria i Energia podria basar-se en aquestes taxacions fetes per tècnics municipals i per un perit independent o en altres que faci pel seu compte per negociar la compra del vell estadi del Mallorca amb l'agrupació que reuneix els més de 600 propietaris. En tot cas, tant Govern com Cort van de la mà.

El ple del Congrés dels Diputats vota avui la proposta del PP d'aplicar el tipus superreduït del 4% --respecte del 7% actual- en les activitats relacionades amb el turisme i l'hostaleria, a més d'impulsar una rebaixa de les taxes portuàries i aeroportuàries. Aquesta iniciativa té per objectiu deixar sense efecte la pujada de l'IVA, que el Govern té previst aplicar el proper juliol. En aquest sentit, la vicepresidenta primera de l'Executiu, María Teresa Fernández de la Vega, confià ahir que es rebutgi la moció presentada pel PP a la Cambra contra l'increment de l'impost esmentat, perquè va "en contra" dels ciutadans.

Gijón i Martínez anunciaren divendres passat que presentarien un recurs contra Calvo. Foto: Arxiu

El PP va interposar ahir el recurs contenciós administratiu contra la batlessa de Palma, Aina Calvo, amb l'objectiu d'aconseguir la invalidesa del decret de l'Ajuntament que anul·la un acord per poder convocar dos plens al mes. Aquesta proposta d'incrementar el nombre de sessions -presentada pel PP- es va aprovar per majoria el passat 22 de febrer.  El PP considera que la primera vara està cometent una "gravísima infracció legal" per obviar aquest acord. Segons argumenten els regidors del PP en el seu recurs, la resolució dictada per la batlessa és "improcedent i il·legal", ja que "oblida" l'atribució del ple de fixar la periodicitat de les sessions ordinàries. A més, considera que els arguments esgrimits per l'equip de govern a l'hora de justificar aquest decret vulneren "la normativa legal".
El govern de Cort argumenta que les competències per establir el dia i el nombre de plens mensuals que s'han de dur a terme al consistori només les té Batlia. En canvi, els ‘populars' defensen que els acords del ple són "immediatament executius i gaudeixen de la presumpció de legitimitat".

El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, no va aclarir ahir quina serà la posició del seu grup quan es debati a la Cambra una proposició no de llei presentada pel Bloc i que referma la unitat de la llengua catalana. El Bloc anuncià la interposició d'aquesta proposta després que el reelegit president del PPbalear, José Ramón Bauzá, hagués dit que ell no parlava català, sinó mallorquí.

Imatge d'arxiu d'un ple al Parlament. Foto: M.À.Cañellas

El Bloc ha presentat una proposició no de llei perquè el Parlament reforci la unitat de la llengua. La iniciativa és un clar desafiament al nou president del Partit Popular, José Ramón Bauzá, que diu que el mallorquí no és català, mentre que amplis sectors del seu mateix partit atenen els criteris científics i no dubten que són el mateix idioma.
La proposta consta de tres punts. El primer diu que el Parlament "referma que la llengua pròpia de les Illes Balears és el català". El segon, que "la vitalitat i la unitat" del català "és la condició necessària" per a la conservació de "totes les seves varietats dialectals i registres". El tercer, finalment, diu que el Parlament "insta totes les institucions de les Illes Balears a fer de la unitat de la llengua catalana el punt de partida inqüestionable de la política lingüística". En l'exposició de motius, la proposició no de llei recorda que l'Estatut estableix a l'article 4 que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial". També explica que la defensa de les variants del català "no es pot contraposar a la defensa de la unitat de la llengua", ans al contrari.

El PP de Palma emprendrà accions judicials contra la batlessa de Ciutat, Aina Calvo, per haver-se negat a convocar les juntes generals de les cinc empreses públiques municipals. Dilluns, els conservadors interposaran un recurs davant el Jutjat Contenciós Administratiu, mitjançant un procediment especial, per incompliment de l'acord de fer dos plens al mes.

El PP torna a canviar de cançó. Si el reelegit president, José Ramón Bauzá, havia deixat clar que amb la Unió Mallorquina actual no es podia pactar, ahir el seu número dos, Miquel Ramis, el contradigué i, quan li preguntaren si la negativa de Bauzá a pactar amb UM suposava descartar una moció de censura, recalcà que, "atesa la situació de la Comunitat, totes les mesures són considerades" i "el partit i cada junta local decidiran en cada moment en funció de les circumstàncies polítiques".

El president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, ha afirmat avui que en el Parlament balear es dóna la situació "inaudita" de què l'oposició (PP i UM) tenen la capacitat d'elegir el pròxim president de la Cambra, si bé ha afegit que per "respecte" als ciutadans, el PP "no actuarà conforme a situacions d'equilibris per aconseguir la Presidència a través d'un altre partit".

El nou president del PP, José Ramón Bauzá.

José Ramón Bauzá (Madrid, 1971) és el nou president del PP de les Balears després de derrotar dissabte a les urnes l'aspirant Carlos Delgado amb un 69% dels vots de la militància. També és un dels apotecaris i el batle de Marratxí. Va ser promogut al càrrec per l'expresidenta Rosa Estaràs i té l'aval de la direcció estatal i, en especial, de Mariano Rajoy. La primera pregunta d'aquesta entrevista feta a Bauzá el dia següent a la seva victòria en el congrés del PP és:
-En primer lloc, què vos semblaria que vos fes una pregunta en català i una en castellà?
-Perfecte. Cap problema, perquè crec que ens hem d'expressar amb total naturalitat. El més important és que tinguem la llibertat per fer-ho. Jo em puc expressar per igual en castellà i mallorquí.

El PP deixà quatre de les cinc empreses municipals de Palma amb dèficits econòmics milionaris i una d'elles, la Funerària, en situació de fallida tècnica. A més a més, almanco dues d'aquestes cinc empreses públiques (EMOP i Funerària) han estat objecte d'"activitats delictives" per part dels regidors del PP titulars d'aquests ens públics. Ara, el PP ja ha engegat l'estratègia de prendre al PSOE i BLOC el control d'aquestes cinc empreses, les mateixes que deixà amb aquesta situació de dèficit. A més, ho vol fer abans d'obtenir el govern municipal, o sigui abans de presentar la moció de censura. Una estratègia que per al portaveu del PSOE a Cort, José Hila, resulta una maniobra estranya, ja que el control de les empreses municipals -que acaparen el 40% del pressupost- sempre recau al Govern.

Militants del PP feliciten Bauzá per la seva victòria.

José Ramón Bauzá és el nou president del Partit Popular a Balears. Ha guanyat Carlos Delgado després de rebre 6.344 vots, el 69'17 per cent del total. La participació ha estat del 48'47%. El batle de Calvià, Carlos Delgado, ha rebut 2.828 vots, un 30'83 per cent del total.  Ni Toni Pastor, ni Jaume Font, ni José María Rodríguez, ni Pere Rotger són a la llista de Bauzá, que només ha situat entre els 22 candidats a formar part de la futura direcció qui fins ara ha estat el seu ‘número dos', Miquel Ramis. Ell serà el secretari general, tot i que avui encara no es faci oficial.

Els seguidors de Carlos Delgado esbronquen Flaquer per dirigir-se a l'audiència en català

Carlos Delgado, amb el cap baix.

Els seguidors del batle de Calvià, Carlos Delgado, han esbroncat aquesta horabaixa al president del XIII Congrés Regional del PP, Joan Flaquer, per dirigir-se en català als més de 1.000 afiliats d'aquesta formació que van assistir al Col·legi La Salle de Palma per conèixer els resultats de les eleccions del nou president 'popular' de les illes, que va guanyar el fins ara president i primer edil de Marratxí, José Ramón Bauzá. En el moment de l'esbronc,  Flaquer va interrompre la seva interrupció diversos segons i, posteriorment, va començar a parlar en castellà per dirigir-se a Mariano Rajoy, que era present a la sala, a qui va dir que a les Balears ens entenem igual" a les dues llengües oficials.

El fair play s'ha instal·lat al Consell des que el Pacte perdé la majoria. En el ple d'ahir, PP i UM no rebutjaren cap iniciativa de l'Executiu que, tot i estar en minoria, ho aprovà tot amb pactes previs. El PP pactà amb el Govern dues propostes seves que li atorguen més control sobre la gestió pressupostària. Just un pic PP i UM s'uniren contra PSIB i Bloc. Fou per llevar poder a la presidenta a l'hora d'autoritzar grans despeses (d'un 10% dels recursos ordinaris o de més de tres milions).

El Partit Popular ha demanat una reforma "en profunditat" del conjunt del sector públic i establir un escenari creïble de reducció del dèficit sense necessitat d'apujar els impostos.

Salgado: "el nou contracte per a joves de la CEOE no és un bon començament"

El PP de Cort va negar ahir que l'anunciada dimissió del regidor Miquel Nadal, d'UM, respongui a una estratègia de l'oposició per allisar el terreny amb vista a plantejar una moció de censura a la batlessa socialista, Aina Calvo. De fet, els populars defensaren ahir que no afecta la seva estratègia, tot i reconèixer que no estava en el full de ruta.
El regidor Álvaro Gijón, que es perfila com el candidat d'aquesta moció de censura, considerà "intranscendent" per al PP la partida de Nadal i recordà que, per presentar la moció, el seu partit només necessita un dels dos vots d'UM, i el de Cristina Cerdó "es tan bo com abans", sentencià.

La Taula del Parlament ha acordat avui sol·licitar als serveis jurídics de la Cambra dos informes dirigits a comprovar si és possible modificar la composició de les comissions parlamentàries, després que el PP hagi plantejat la necessitat de canviar l'estructura d'aquests òrgans amb l'objectiu d'adequar-la a la del ple del Parlament.

El portaveu del PP en el Consell de Mallorca, Jaume Font, ha assegurat avui que "no està preparant" cap moció de censura en la institució insular ja que, tal com va assenyalar fa un parell de setmanes, el seu partit "no té pressa per governar ni intenció inicial" d'utilitzar aquest procediment per enderrocar el govern de Francina Armengol.

Unió Mallorquina ha donat el vistiplau a una proposta del PP per destituir del càrrec la directora de la Ràdio i Televisió de Mallorca [M], la periodista Marisa Goñi, i posar una altra persona en el seu lloc. El relleu suposaria, a la pràctica, el primer acord de la nova majoria al Consell de Mallorca, després que PSOE i Bloc optassin per expulsar UM del seu executiu insular. Per la seva part, el conseller insular de Presidència, Cosme Bonet, ha considerat avui que la proposta acordada entre el PP i UM per a convocar una Junta General de la Ràdio i Televisió de Mallorca per destituir la seva directora general, Marisa Goñi, "sona a 'vendetta'" i que, a més, no creu que sigui una "mesura positiva" per adoptar en època de crisi.

Rodriguez conversa amb Jaume Font en el Parlament. Foto: J.Morey.

La moció de censura no serà una cosa aïllada de l'Ajuntament de Palma. Almenys, en els plans del PP. Els populars també han començat a perfilar la mateixa estratègia al Consell de Mallorca on, sempre que UM els doni suport, estan disposats a descavalcar la socialista Francina Armengol i convertir al seu portaveu, Jaume Font, en president. La moció de censura es presentaria després del congrés del PP del 6 de març i, previsiblement, després que es fes efectiva a Cort, on el líder popular José María Rodríguez sembla mostrar als seus el camí a seguir. El president popular, José Ramón Bauzá, ja hauria donat el vistiplau a l'operació. La situació de Font, imputat en el cas Pla Territorial des de fa gairebé dos anys, no seria impediment perquè encapçalàs la moció de censura. Des del PP es considera una imputació menys rellevant que la d'altres membres del partit i es recorda que tant el president d'Eivissa com el de Menorca, els socialistes Xico Tarrés i Marc Pons, també estan imputats.

El secretari de Política Municipal del PSOE, Antonio Hernando, ha acusat avui el PP de voler "ocupar com abans millor" l'Ajuntament de Palma amb l'ajuda de "corruptes" per "tapar la corrupció" en aquest consistori.

Rajoy no admet lliçons del PSOE de com actuar a les Balears

El portaveu del PP a Cort, Julio Martínez, en la seva intervenció avui en el Ple. Foto: P. Bota.

El PP ha comparat avui la batlessa de Palma, Aina Calvo, amb el dictador Francisco Franco, i ha assenyalat que si aquest afirmava ser el "Caudillo de España por la gracia de Diós", Calvo pensa que és la "Caudilla de Palma por la gracia de Diós", quan, en realitat, és batlessa gràcies al suport dels edils d'Unió Mallorquina, Cristina Cerdó i Miquel Nadal, un suport "que ja no té". Així ho ha manifestat avui el regidor 'popular' Álvaro Gijón, qui al costat del portaveu del PP en l'Ajuntament, Julio Martínez, ha retret a la batlessa la seva "covardia" i ha advertit que "si s'entossudeix" a no sotmetre's a una qüestió de confiança al PP no "li quedarà cap altra sortida" que presentar una moció de censura.

El president del PP, Mariano Rajoy, ha afirmat avui que "no deixa de ser una broma" que el PSOE "pretengui donar lliçons" als 'populars' a les Balears després que promogués una unió de partits contra el PP que ara ha trencat. Així ho ha detallat avui en el Senat moments abans de començar una reunió amb el grup parlamentari popular en aquesta Cambra i preguntat per unes declaracions efectuades avui pel secretari general de ciutats i política municipal del PSOE, Antonio Hernando, sobre la possibilitat que el PP presenti una moció de censura a l'Ajuntament de Palma.

La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va manifestar ahir que dubta que Zapatero vulgui arribar a cap acord en matèria econòmica amb els populars i indicà, "reflexionant" amb ironia i en veu alta, que si de veritat vol pactar amb ells, que formi un Govern de concentració i en nomeni ministres econòmics gent del PP, perquè aquest partit ha demostrat que sap treure Espanya de les crisis.

El popular Fiol assenyala el president Antich, divendres, durant el debat en el Parlament. Foto: J.Morey

La decisió del PP de Palma de presentar una moció de censura a l'Ajuntament de Ciutat ha fet replantejar els posicionaments dels populars en altres institucions. Si dies enrere gairebé es descartava aquesta opció al Parlament o al Consell, ahir els conservadors ja no eren tan contundents i obrien la porta a la possibilitat que es pogués emprar aquest mecanisme per desbancar del poder socialistes i Bloc. El portaveu dels populars al Parlament, Francesc Fiol, que la setmana passada havia dit que no interposarien la moció de censura perquè no tenien els vots, ahir canvià el cant. "El temps i els dies ens diran quin és el camí", advertí el diputat. No aclarí "el camí" i apuntà que la moció de censura al Parlament no estava "en l'agenda immediata" del PP, "però no és descartable a mitjan termini". Fiol, amb tot, reconegué que les "dinàmiques" i els "personatges" de l'Ajuntament de Palma i del Parlament són distints i, mentre els seus a l'Ajuntament ja han parlat amb UM, "jo no he parlat d'aquesta qüestió amb Josep Melià -president d'UM i portaveu-, i vull pensar que tampoc no ho han fet altres diputats".

El president del Govern balear, Francesc Antich, ha assegurat avui tenir la consciència "bé tranquil·la", després d'expulsar els càrrecs executius d'UM per unes maneres d'actuar que "no eren les idònies" i que han generat una situació "límit", mentre que ha negat haver "perseguit" aquest partit. Ha afegit: "si algú en aquesta legislatura li ha donat suport i l'ha inclòs a l'Executiu, he estat jo".

El portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Sant Joan i batle en funcions d'ençà que Maria Teresa Munar deixà el càrrec, Joan Magro, ja ha posat data per a l'envestidura del nou batle.  "Dilluns a les dotze del migdia he convocat el ple que haurà de triar el nou president de la corporació i serà allà on oferiré a tots els grups polítics del Consistori àrees de gestió municipal", explicà ahir Magro.

Joan Flaquer, a l'arribada als jutjats. Foto: M. À. Cañellas.

L'exconseller de Turisme del Govern i diputat del PP al Parlament, Joan Flaquer, ha reconegut avui en qualitat de testimoni davant del jutge que instrueix el cas Palma Arena que no féu un «detingut examen» del conveni de patrocini que va signar per valor de 350.000 euros a favor de l'empresa de publicitat Nimbus, investigada en la causa per una presumpta finançament irregular del PP, «convençut d'estar subscrivint un patrocini com tants altres». La intervenció de Joan Flaquer ha durat dues hores i mitja. Havia d'haver declarat ahir davant del titular del jutjat d'instrucció número 2 de Palma, José Castro però va ser aplaçat fins avui.

Perera diu que l'UCI pressionà per fer el Palma Arena en un “temps límit”

Estaràs diu al jutge que Matas duia el Palma Arena

Fiol, Moragues i Bauzá. Foto: Joan Torres.

"El Parlament havia requerit el president per parlar de la crisi institucional, però no ho ha entès i ha vingut a llegir-nos un discurs d'investidura", criticà, contundent, el portaveu del grup popular a la Cambra, Francesc Fiol. "Només hi ha fet referència al principi i al final", a banda "no n'ha dit ni una paraula", hi insistí. El PP pretenia que Francesc Antich explicàs ahir "els motius profunds de la crisi institucional" que han dut el Bloc i el PSIB a governar en minoria, però, segons reconegué Fiol, el president havia vingut "a una altra cosa". El portaveu popular afirmà que Antich "somia que es presenta per ser investit president i ens llegeix un discurs de tot allò que farà", però "sense la votació de la Cambra, que hauria perdut". Digué que la situació actual era una "gravíssima anomalia democràtica" i remarcà que calia que el president se sotmetés a una qüestió de confiança.
Antich ja havia indicat que no ho faria, que pensava continuar governant i que, en tot cas, l'oposició ja té prous eines a l'abast, en referència a la moció de censura. Això no obstan, Fiol apuntà que això era "passar la pilota a l'oposició" i "dir que té la responsabilitat d'arreglar allò que ell ha trencat".

L'administradora de la productora Badia Difusió, fusionada amb Vídeo U, Luisa Almiñana, ha constituït avui la fiança de responsabilitat civil de 835.000 euros imposada pel jutge d'instrucció del cas Maquillatge, segons han informat a Efe fonts jurídiques. En aquesta peça del cas de la presumpta corrupció de Son Oms s'investiguen irregularitats ocorregudes durant la legislatura passada en el Consell de Mallorca. En concret, s'indaga en la legalitat dels contractes signats entre el Consell, governat per PP i Unió Mallorquina, i diverses productores audiovisuals, entre elles Vídeo U.

Unió Mallorquina (UM) s'ha sumat avui a l'opinió del PP balear i ha mostrat la seva decepció i la seva sorpresa perquè el president del Govern, Francesc Antich, no hagi valorat la crisi institucional que afecta l'executiu des que la formació mallorquina va ser expulsada del pacte.

Vicens Thomàs, i Carles Manera, amb el president. Foto: Teresa Ayuga.

"És ver que el Govern té molta feina per fer al Parlament, però disposa d'un Consell de Govern amb una capacitat d'actuació increïble" deixà clar ahir el president, Francesc Antich. Ho afirmà en el ple del Parlament, en resposta a una pregunta del portaveu del PP, Francesc Fiol. El diputat popular li havia demanat per què havia fet fora els tres consellers d'UM. Tot just abans, el també diputat del PP Antoni Pastorhavia preguntat de quins partits tenia el suport per "garantir l'estabilitat de l'Executiu". Antich no vol renunciar a arribar a acords a la Cambra i reconegué que havia quedat en minoria però argumentà que, quan això passà, el primer que havia fet era "contactar amb l'oposició per tancar acords".

Imatge d'arxiu de l'hostal Sayonara, en el Terreno.

El PP intentà ahir, durant la Comissió d'Urbanisme de Cort, impedir que l'equip de govern de Calvo tiràs endavant els tràmits per expropiar i esbucar l'antic hotel Sayonara, al barri del Terreno. L'absència de la regidora d'UM, Cristina Cerdó, ara a l'oposició, provocà que hi hagués un empat tècnic (4 regidors del PSOE i 4 del PP) i que no prosperàs la proposició del PP gràcies al vot de qualitat del president de la mesa, que en aquest cas era el regidor del PSOE José Hila. La proposta del PP instava el Consistori a paralitzar l'expropiació per renegociar-ne el preu i abaratir-lo. El cas és que la regidora popular Lourdes Bosch justificà que el preu que haurà de pagar l'Ajuntament per aquest solar, gairebé 1,4 milions d'euros, és massa elevat. És més, considerà que el Pacte feia un tracte de favor a la propietària perquè és la dona de l'actual conseller d'Economia, Carles Manera.

Francesc Antich, es reunirà avui amb els líders de PP i UM, José Ramón Bauzá i Josep Melià, respectivament, amb l'objectiu d'oferir-los un ‘pacte contra la crisi', un document que inclou tretze punts estratègics i que està obert a les aportacions que hi facin les formacions de l'oposició, entre els quals hi ha la Llei del sector públic.

El PSM ha advertit avui que en el cas que el PP presenti una moció de censura a l'Ajuntament de Palma, amb el suport de UM, provocarà «més inestabilitat política» i «aprofundiria la crisi de confiança de la ciutadania en les institucions», tot i que ha admès que és «perfectament legítim, tot i que irresponsable» que el principal grup de l'oposició utilitzi aquest recurs per expulsar del Govern municipal al PSIB i Bloc.

El portaveu del Bloc a l'Ajuntament de Palma i regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, ha assegurat avui que veuria "extravagant" un pacte PSIB-PP en aquesta institució, encara que ha afirmat que no veu "cap indici" que es pugui produir, després de la decisió de la batlessa, Aina Calvo, d'expulsar divendres passat tots els càrrecs executius d'UM a l'equip de Govern municipal.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha reconegut avui la possibilitat que el PP presenti una moció de censura a l'Ajuntament, mesura que, ha afirmat, "és factible des del 16 de juny de 2007", moment en què va ser constituït l'actual equip de govern municipal.

El portaveu del PP a Balears, Carlos Simarro, ha advertit avui que si el president del Govern, Francesc Antich, "s'enroca en anteposar els seus interessos als de la ciutadania, no soluciona l'actual crisi institucional" i no se sotmet a una qüestió de confiança, els 'populars' es plantejaran la possibilitat de presentar una moció de censura per poder convocar eleccions anticipades a les Balears.

El PSIB demana al PP que aclareixi la seva postura i no faci més renou

PP i UM forcen Antich a comparèixer al Parlament

Imatge d'arxiu de Julio Martínez, portaveu del PP a Cort.

El Partit Popular pretén controlar totes les despeses de més de 6.000 euros que faci Cort i d'una manera que pot fer molt difícil que la batlessa, Aina Calvo, pugui governar. El portaveu del grup municipal, Julio Martínez, afirmà ahir que reclamarien un nou ple extraordinari. Hi pensen presentar una proposta perquè "qualsevol despesa que superi els 6.000 euros sigui autoritzada per la comissió de comptes, en la qual són representats tots els partits". També demanaran que tota modificació dels pressuposts s'hagi d'aprovar en el ple "i no només per una decisió del responsable d'Hisenda". Si UM les votàs o s'hi abstingués, ambdues propostes s'aprovarien. Que qualsevol sortida de més de 6.000 euros hagués de passar per la comissió dificultaria molt més que el PSIB i el Bloc governassin. Gairebé tota passa que haguessin de fer, encara que fos prevista als pressuposts, hauria de tenir el vistiplau d'UM o del PP. El PP també vol que UM torni al consell d'administració d'Emaya. Martínez criticà que el PSIB, ara, no complís l'acord de 2008, presentat pel PSIB mateix, segons el qual tots els grups polítics del Consistori han de ser presents a les empreses municipals.

Bauza i Fiol, aclariren ahir que el PP continuarà a l'oposició. Foto: J.Morey.

El PP considera "irregular", "il·legítima" i propera al "surrealisme" la situació de l'Executiu després de l'expulsió d'UM, perquè deixa un govern en minoria que té menys suports parlamentaris que ells, la força amb més diputats de la cambra autonòmica. Així ho advertí ahir el portaveu parlamentari dels populars, Francesc Fiol. El diputat comparegué amb el president del partit, José Ramón Bauzá, qui tornà a afirmar que "mai" presentaran una moció de censura perquè no volen "governar a qualsevol preu". El PP no vol arribar al poder amb el suport d'UM, necessari perquè la moció prosperàs, ni podria convertir el seu líder en president perquè ara no és diputat.
Per això, el popular tornà a reclamar al president que presenti una qüestió de confiança perquè es vegi de quins suports disposa -Antich ja ha dit que no ho farà- i anuncià que ja han registrat una petició al Parlament perquè es convoqui un debat general sobre l'acció política de l'Executiu, un mecanisme previst per fer un debat de política general de tres dies però específic sobre la situació de crisi política.

Bauza, ahir a la seu del PP a Palma. Foto:M À.Cañellas.

El president del Partit Popular de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, vol una reunió urgent amb el president de les Illes Balears, Francesc Antich. Durant la compareixença d'ahir per valorar la crisi del Govern balear, aquesta va ser la petició principal del popular davant d'un govern que trontolla. "No en faré demagògia ni actuacions contra ningú", assegurà. Iés que Bauzá va insistir per activa i per passiva que "vull una reunió amb Antich perquè m'expliqui què vol fer i fins on vol arribar". Un cop es faci aquesta trobada, el president dels populars va afirmar que "ja sabem què hem de fer, però ho explicaré quan surti de la reunió amb el president". A més,va afegir que "l'única informació que ens arriba és pels mitjans de comunicació". Segons el president del PP, "aquest gravíssim escenari posa en evidència el fracàs del projecte d'Antich" i va indicar que "l'única responsabilitat és del president". La compareixença d'ahir a la seu del Partit Popular a Palma es va realitzar immediatament després de la reunió del comitè de direcció del PP.

El PP ha consolidat l'avantatge respecte del PSOE per tercer trimestre consecutiu. Segons donà a conèixer ahir el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), ja se situa en 3,8 punts per sobre dels socialistes en intenció de vot. S'ha de tenir en compte, però, que l'enquesta es féu el gener, un mes abans que esclatàs la polèmica desfermada per l'anunci del Govern de retardar l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i les posteriors matisacions a una proposta que no ha agradat en molts sectors.

Mabel Cabrer, rebé José Ramón Bauzá. Foto: P.Bota.

El president actual del PP balear, José Ramón Bauzá, i el batle de Calvià, Carlos Delgado, es convertiren ahir oficialment en els dos únics candidats a la presidència del partit, que es dirimirà en un congrés el sis de març, en el qual tindran vot els 18.000 afiliats populars a les Illes. Ambdós presentaren els avals necessaris i garantiren que treballaran per la unitat del PP després del congrés. Bauzá comparegué amb membres de Noves Generacions per presentar els prop de 200 avals (bastaven 90)que els joves recolliren en un dinar i demostrar així la "regeneració" que vol per al partit. "No he anat a tocar cap porta", apuntà quan li demanaren si tenia el suport dels tres barons que no s'han posicionat: José María Rodríguez, Jaume Font i Antoni Pastor. Bauzá advertí que, guanyi qui guanyi, "el gran vencedor serà el partit" i no descartà una entesa amb Delgado, perquè "no es pot prescindir de ningú".

El PP balear ha reclamat avui al president del Govern, el socialista Francesc Antich, que demani disculpes als ciutadans pel cas de presumpta corrupció al si del seu govern vinculat a l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) i que s'obri una comissió d'investigació en el Parlament.

Sandra Fernández i Julio Martínez, ahir, en una roda de premsa. Foto: P.Bota.

El Partit Popular volgué repetir ahir el ressò mediàtic que aconseguí amb les crítiques al projecte d'urbanització de Son Bordoy, aquesta vegada respecte del concurs per reformar el mercat de Pere Garau. Però trobà una resposta contundent de l'equip de govern i del Col·legi d'Arquitectes, que desmentiren les acusacions. El portaveu del PP al Consistori, Julio Martínez, afirmà que tenen "la sospita" que des de Cort es donà "informació privilegiada" als autors del projecte guanyador per reformar el mercat de Pere Garau i el seu entorn. Qualificà el concurs d'un exemple més "d'urbanisme a la carta" i l'agrupà amb el pla per a Son Bordoy. Segons explicà la regidora del PP Sandra Fernández, Francesc Pizà Alabern, el director de la proposta escollida, havia estat soci del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero. També assegurà que cridava l'atenció que en els darrers projectes urbanístics sempre hi havia persones relacionades amb el PSOE i que el segon i el tercer premis quedassin deserts, tot i la presentació de 91 iniciatives. Fernández digué que els representants de Cort havien defensat des del primer moment el projecte guanyador.

El PP obre el nou curs parlamentari, que s'inicia avui amb un ple, oferint-se al president del Govern, Francesc Antich, per consensuar un pla "ampli", "ambiciós" i "rigorós" que inclogui mesures efectives que permetin afrontar la situació de crisi econòmica. Així ho anuncià ahir el portaveu parlamentari dels populars, Francesc Fiol, qui criticà que les mesures preses fins ara pel Pacte s'han demostrat "insuficients" i "irrellevants" a l'hora de contribuir a solucionar la mala situació econòmica.

Els presidents del Partit Popular de Mallorca, Joan Rotger;de Menorca, Santi Tadeo; d'Eivissa, Miguel Jerez; i de Formentera, José Alcaraz, donen suport a la candidatura de José Ramón Bauzá a la presidència del partit a les Illes Balears. L'adhesió a Bauza dels principals dirigents insulars del PP s'afegeix, doncs, a la que despús-ahir expressaren a Binissalem prop del 90% dels alts càrrecs de la formació. Una quarantena de batles de Mallorca, portaveus municipals i presidents de juntes locals escenificaren en una fotografia per als mitjans de comunicació el seu suport al candidat.

El batle de Calvià, Carlos Delgado, ha confirmat avui que presentarà la seva pròpia candidatura de cara al Congrés regional del PP del pròxim 6 de març, després que el president d'aquesta formació, José Ramón Bauzà, hagi rebutjat l'envit del primer edil a celebrar una enquesta entre els simpatitzants 'populars' perquè decideixin qui ha de ser l'aspirant del PP a la presidència del Govern el 2011.

Bauzá respon a Delgado que la unitat del partit no admet exigències

365 dies fora del partit. El PP ha acordat suspendre un any de militància el vicebatle de Madrid, Manuel Cobo, i l'exsecretari general del partit en el País Valencià Ricardo Costa, segons van confirmar fonts populars. Ambdós estan suspesos de manera cautelar de militància des de fa tres mesos. Així es recull al plec de càrrecs que el diputat per Múrcia Andrés Ayala -que instrueix l'expedient de Costa- i el parlamentari autonòmic manxec José Manuel Velasco -encarregat de l'expedient de Cobo- han remès als dos afectats.

El portaveu parlamentari del PP, Francesc Fiol, ha advocat avui per incorporar a la Cambra balear el nou president 'popular' que sigui elegit en el Congrés que aquest partit celebrarà el 6 de març, encara que ha advertit que seria un "error" pensar que perquè ja estigui en el Parlament, "té feta la campanya per a les pròximes eleccions autonòmiques", ja que fora d'aquesta institució, "hi ha molt treball per fer a nivell de partit".

Bauzá, amb el seu "número dos" Miquel Ramis. Foto: S.Amengual.

El congrés extraordinari del PP balear es farà el 6 de març i, per primer pic, serà obert als 18.000 militants, que podran votar el president del partit des de cada illa. Així ho avançà ahir l'actual president, José Ramón Bauzá, qui anuncià que s'hi presentarà per ser ratificat i no aturà de fer crides a la unitat interna. La proposta, acceptada per la direcció estatal, serà ratificada dimarts per la junta directiva autonòmica, màxim òrgan de la formació entre congressos. Si no hi ha canvis, Bauzá s'enfrontarà amb el batle de Calvià, Carlos Delgado, a qui comunicà ahir per telèfon la proposta, calcada a la que reclamà el cap de Palma, José María Rodríguez. Respecte a Delgado, Bauzá reconegué que li agradaria que la seva fos l'única candidatura que s'hi presentàs per demostrar la unitat del partit, però també deixà clar que no posarà traves a la resta.

Rodriguez i Bauzá, quan comparegueren després que el primer es convertís en el nou president del PP. Foto: J.Torres.

La direcció del PP de Balears convocarà un congrés extraordinari. El president de la formació a les Illes, José Ramón Bauzá, farà la proposta dilluns en una junta regional que prendrà la decisió i el conclave es podria dur a terme el proper mes de març. Així ho reconegueren diverses fonts de la cúpula del partit, que també apuntaren un possible principi d'acord entre Bauzá i el president del PP de Palma, José María Rodríguez, per fer-lo realitat.
Segons aquest acord, que seria conegut per la direcció estatal del partit, Bauçà se sotmetria a un congrés extraordinari imminent i Rodríguez li donaria suport. El futur secretari general de la formació seria de Palma. En aquest context, un aspirant alternatiu com el batle de Calvià, Carlos Delgado, tindria menys possibilitats d'èxit si s'hi acabàs presentant. Tot i que encara no està clar quan es farà el congrés, una de les possibilitats que maneja la direcció del PP és que sigui el dissabte 20 de març, just tres dies abans que declari com a imputat l'expresident del Govern i del PP balear Jaume Matas.

Unió Mallorquina ha mostrat el seu desacord amb les propostes d'abast estatal presentades dilluns pel Partit Popular. En especial, diuen que "no acceptam cap mesura que redueixi l'ensenyament del català dins l'educació. La llengua vehicular ha de ser la pròpia de les Balears, perquè és la manera més integradora i vertebradora de la societat". Quant al tema del català, també s'han pronuciat sobre l'elecció de la llengua per part dels pares que suggereixen els conservadors. UM creu que "s'ha de donar més autoritat al professorat i que les seves decisions pedagògiques tinguin més pes a l'hora de dissenyar estratègies educatives".

El president del PP estatal, Mariano Rajoy, reconegué ahir, sense citar noms, que dins el seu partit a Balears "hi ha hagut companys que no s'han comportat com calia", fent un rodeig a la paraula corrupció, i va defensar la majoria dels seus integrants, especialment els nous dirigents. "Dins el PP no hi haurà més cabuda per a aquest tipus de comportaments", remarcà Rajoy en el discurs de clausura de la XV Reunió interdepartamental del PP duita a terme a Palma. Així, el líder estatal es va comprometre a acabar amb aquests escàndols, no sense abans precisar que els instigadors de la corrupció han estat "persones individuals i no partits polítics".

L'exministre Cristóbal Montoro (Jaén, 1950) és la veu del PP en política econòmica. Critica la resposta de Zapatero a la crisi i admet que el seu sistema de finançament, l'anterior al vigent, no era perfecte.

El president balear del partit, José Ramón Bauzá, i el portaveu, Carlos Simarro, indiquen el camí a Mariano Rajoy en ple passeig marítim de Palma.Foto: Pere Bota

El líder del PP espanyol, Mariano Rajoy, féu costat ahir a Palma al president del partit a Balears, José Ramón Bauzá, qüestionat internament per pesos pesants que han demanat un congrés extraordinari. Rajoy no obrí boca, però no es mogué del costat de Bauzá i es deixà retratar amb ell i amb la cúpula del PP balear, excepte amb els que han demanat el congrés, com José María Rodríguez i Jaume Font. A ells els contestaren destacats dirigents de Génova 13, que remarcaren el suport a Bauzá i deixaren clar que no cal fer congrés, tot i que la direcció de Balears hi té la darrera paraula. Fou en motiu de la quinzena Unió interparlamentària popular, que reuneix fins avui a Palma 800 càrrecs del partit. És un acte que la direcció del PP ven com una palanca de llançament cap a les eleccions autonòmiques i estatals, però que es fa a Palma per demostrar el suport a Bauzá i al PP de les Illes Balears.

González Pons rebutja un congrés del PP balear

Montoro: "Zapatero ha anat des de la negació de la crisi a l'engany"

Esteban González Pons.

El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha dit avui que no veu "en absolut necessari" la celebració d'un congrés extraordinari a les Balears per elegir el president regional d'aquesta formació, ja que ara el que ha de fer el partit és recuperar el govern autonòmic i treure de les institucions el "caòtic Executiu de sis partits", tasca que considera prioritària, en lloc d'"obrir nous fronts interns" dins la formació. En una entrevista concedida a IB3 Televisió, i recollida per Europa Press, el també diputat per València va manifestar obertament l'oposició de Gènova a la celebració d'un congrés extraordinari a les illes, si bé ha explicat que "si la direcció regional ho proposa i la direcció nacional l'accepta, hi haurà un Cogrés, però no és necessari".

El PP s'oposà ahir que el Consell aprovàs en ple una proposta per retallar un 15% l'assignació econòmica que reben els grups polítics de la institució. La iniciativa, que no fa res més que aplicar la retallada pressupostària soferta per la majoria d'àrees de la institució, fou retirada per la presidenta, Francina Armengol (PSOE), a petició dels populars. Tot i que la resta l'acceptaven, ara s'intentarà consensuar, com és tradició en les qüestions d'aquest tipus.

José Ramón Bauzá (esquerre) ahir en roda de premsa a la seu del partit. Foto: T.A.

Amb la boca petita i sense referir-se directament a ell, el president del PP balear, José Ramón Bauzá, manà callar ahir al líder dels populars de Palma, José María Rodríguez, que el dia abans li havia reclamat que passàs per un congrés, el mes d'abril, en el qual els 18.000 militants el poguessin legitimar en el càrrec o elegir un altre líder. Bauzá li retragué que amb les seves peticions desviàs l'atenció d'allò que és important per a ells: l'arribada avui a Palma del seu cap, Mariano Rajoy, per presidir una trobada amb 800 càrrecs populars. "Jo som el president i el president és qui parla del congrés", advertí Bauzá per començar. "Els protagonismes personals, a casa", continuà. "Ara és el moment del partit", de "l'interès col·lectiu".

El PP balear no ha de tenir por de la democràcia interna va di Rodriguez. Foto: PP.

El president del PP de Palma, José María Rodríguez, receptà ahir per al president del PP balear, José Ramón Bauzá, la mateixa medicina que li féu prendre a ell la direcció del partit. I si a ell l'obligaren a passar per unes eleccions primàries per ocupar el càrrec, ahir reclamà que es faci un congrés extraordinari del PP balear aquest abril per ratificar o no Bauzá en el càrrec. Un congrés en què els 18.000 militants que té la formació a les Illes puguin votar directament qui ha de ser el seu president, com en unes primàries. La petició de Rodríguez suposa un toc d'atenció a la direcció del partit a les Balears, que posa emperons a la convocatòria d'un congrés per elegir el president. L'actual, José Ramón Bauzá, no ha estat triat per la militància, perquè el digità la direcció el mateix dia que dimití Rosa Estaràs. L'aparició en escena del líder de Palma -aparegué amb tot el seu equip- arriba just abans que el president estatal del PP, Mariano Rajoy, aterri divendres a Palma per fer costat a Bauzá.

La plana major dels populars, reunida ahir a Madrid. Foto: Efe.

El PP ha fet més estricte el control dels comportaments i béns dels seus càrrecs públics i electes i dels professionals que treballen en el partit, gràcies a l'aprovació d'un nou codi de bones pràctiques. Entre les mesures aprovades hi ha la destitució d'aquells membres del PP que estiguin imputats en processos judicials. Així, si a un integrant del partit la Justícia li obre un procediment jurisdiccional, haurà de comunicar-ho a la direcció perquè pugui ser destituït si així ho creu el comitè de drets i garanties. Un fet que contrasta amb l'obtenció de la batlia del municipi d'Arrecife (Lanzarote), que ahir mateix fou possible per als populars, amb el vot de dos regidors del Partit d'Independents de Lanzarote (PIL), imputats pel cas Unió.

Cospedal assistí ahir a un acte del partit a Toledo. Foto: Efe.

El PP vigilarà de prop les conductes "dubtoses" que puguin tenir el seus càrrecs. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, assenyalà que el codi de bones pràctiques que aprovarà avui pel comitè executiu estatal del partit "és una bona acció del PP" i un "compromís que té la formació amb si mateixa", amb els militants i els afiliats. El text recull que es vigilaran especialment els regals que rebin els càrrecs i el procediment de contractació del partit. L'objectiu és el d'evitar que es donin casos de corrupció a la formació. "Cal evitar que es pugui produir o tornar a produir una situació en la qual persones alienes al PP s'aprofitin de l'estructura del nostre partit", asseverà Cospedal en clara al·lusió al cas Gürtel. El PP prohibirà l'acceptació de regals que no responguin per l'import o per la causa als usos i als costums socials.

"No serem res si no estam units, el futur depèn de nosaltres, tenim la clau de l'èxit dins nosaltres mateixos. És lògic i legítim que hi hagi aspiracions, però no s'ha de confondre aspiracions amb ambicions. Les ambicions són legítimes i necessàries, però l'ambició captura l'aspiració i cauen les dues. Aspiracions, totes, ambicions, cap". Així de contundent es mostrà el president del PP balear, José Ramón Bauzá, durant la intervenció al sopar de Nadal del PP de Palma, al qual assistiren 850 persones. Precisament, Bauzá estava assegut durant el sopar devora Manuel Onieva, president del PP de Calvià.

El PP ha criticat avui que la situació de les diferents administracions de les illes ja es trobi "al límit" i han tornat a manifestar la seva intenció de recolzar el president del Govern, Francesc Antich, per donar "estabilitat política" a l'arxipèlag en el cas que aquest decideixi trencar amb els seus socis de govern arran de la crisi institucional.

La nova Llei de comerç, que adapta la del 2001 a la Directiva europea de serveis -directiva Bolkenstein- i que aixeca la moratòria sobre grans superfícies comercials, s'aprovà ahir al Parlament sense vots en contra. Amb tot, el redactat final inclou cinc esmenes del PP rebutjades pel Pacte.

Rodríguez, Bauzá i Fiol, avui a la seu del PP. Foto: Alejandro Fernández.

Encara no feia ni 24 hores que havia estat elegit pels militants com a nou president del PP de Palma i José María Rodríguez ja començà a marcar el terreny. Comparegué amb el candidat perdedor, Francesc Fiol, i amb el president del partit, José Ramón Bauzá, per oferir una imatge d'unitat. Però llençà un missatge clar al segon. Reconegué que Bauzá és "amic" seu, però deixà clar que no li donarà un "xec en blanc" en el proper congrés autonòmic, on haurà de sotmetre el seu càrrec a ratificació. "Ni a ell ni a ningú", sentencià el nou líder dels populars de Ciutat, que marcava així distàncies amb el batle de Calvià, Carlos Delgado, qui aspira al càrrec de Bauzá.

"El Partit Popular de Palma donarà una lliçó als partits que es diuen progressistes fent una elecció lliure i directa" que serà "una mostra de transparència i democràcia interna", digué ahir el secretari general del partit a Ciutat, Rafael Duran, en una conferència de premsa. No parlava de cap revolució, sinó de les eleccions per renovar la direcció del PP de Palma que es faran dijous que ve i on poden votar tots els afiliats.

Manuel Onieva, durant el seu discurs, amb el lema de fons “Sopar de Nadal 2009”.

Manuel Onieva, nou president de la junta local popular de Calvià, es va presentar ahir vespre com a candidat provisional a la batlia del municipi per a les eleccions de 2011 en un multitudinari sopar al Casino de Mallorca. L'acte, organitzat pel PP local, s'inicià passades les nou amb el discurs d'Onieva, que començà afirmant: "Vull deixar molt clar que, amb l'autorització de José Ramón Bauzá -president del PP balear- d'aquest sopar, per part meva queden concloses les divergències que hem mantingut". "Tant la junta local com jo estam a disposició de la directiva regional perquè volem que el Partit Popular guanyi les pròximes eleccions", va afegir el nou candidat. Va ser l'única menció en tot el discurs a l'executiva de la formació 24 hores després d'haver demanat la dimissió de José Ramón Bauzá per "mentider".

El PP de Calvià, liderat pel batle del municipi, Carlos Delgado, va fer ahir una passa més en el seu enfrontament obert amb la direcció del partit a l'Arxipèlag. El president de la Junta Local de Calvià i candidat "provisional" a les eleccions municipals, Manuel Onieva, demanà la dimissió del president de la formació a les Illes, José Ramón Bauzá, i l'acusà d'haver "mentit" i d'haver "posat el partit a la vora d'una escissió".

El PP balear reunirà el seu Comité de disciplina dilluns o dimarts per prendre mesures contra el batle de Calvià, Carlos Delgado, i el seu candidat a rellevar-lo, Manuel Onieva, si la direcció del partit en aquest municipi no suspèn l'acte convocat per demà per proclamar Onieva com a candidat municipal. Si aquest òrgan intern consideràs que la decisió dels populars calvianers de mantenir l'acte en contra de la direcció del partit és una falta greu o molt greu, fins i tot, se'ls podria suspendre de militància.

Rajoy amb la líder del partit a Catalunya, ahir a Barcelona. Foto: Reuters.

Divendres, Esperanza Aguirre brindava amb cava i cridava un estranyíssim: "Visca Catalunya!" i, ahir, Mariano Rajoy volgué posar el "toc català" a la clausura de la convenció estatal del Partit Popular, duita a terme aquest cap de setmana a Barcelona. La proclama (o l'ordre) del líder conservador va ser clara: un partit net, sense corrupció i, sobretot, unit. Durant el discurs, Rajoy va reclamar aquesta netedat com a imprescindible per liderar i ser "un instrument útil" a la societat, com també per tornar als ciutadans "la confiança" en els polítics. Per això, anuncià que presentarà en una setmana la seva esperada proposta de pacte contra la corrupció. Cap menció més pel que fa a la trama Gürtel. Simplement va posar èmfasi del que per ell és "exemplar" en política: la "netedat en la vida pública".

El congrés del PP balear es durà a terme el mes de febrer. Aquesta és la intenció de José Ramón Bauzá, president dels populars, i de la seva cúpula, que va participar ahir en la convenció del PP estatal, que va tenir lloc a Barcelona. Encara que inicialment la direcció autonòmica manejava la possibilitat de convocar el congrés entre final de març i el mes d'abril, la intenció ara és renovar-ne els òrgans interns com més aviat millor.

La situació del PP de Calvià va fer ahir una altra passa cap a la construcció d'un escenari surrealista. El president de la junta local de la formació a Calvià, Manuel Onieva, suspengué la votació de les primàries per escollir el cap de llista del partit en les eleccions municipals de 2011, tres hores després de l'obertura de les urnes i quan 59 afiliats ja hi havien dipositat el seu sufragi. Darrere aquesta decisió hi havia l'advertiment del president regional dels conservadors, José Ramón Bauzá, que si la convocatòria continuava endavant Onieva seria suspès de militància i es nomenaria una gestora per regir el partit al municipi.

Francesc Fiol, definí ahir com a "molt preocupant". Foto: M.À. Cañellas.

El portaveu del PP, Francesc Fiol, definí ahir com a "molt preocupant" la situació del Pacte i advertí el president del Govern que les "dissidències" internes són percebudes per la població com una "falta de lideratge" d'Antich i com una manca de cohesió de l'Executiu. Antich reconegué "tensions", però negà que fossin fruit de l'estratègia de cap soci. També va admetre una "problemàtica" en el Consell, però no en el seu gabinet, i l'atribuí a la "dificultat" de "minorar l'impacte" sobre l'urbanisme i les carreteres del model econòmic del PP. En aquets sentit, avançà que el canvi de model "tindrà costs" i, dirigint-se als populars, apuntà que "també els necessitarem a vostès" per garantir estabilitat. El debat entre el president i el cap de l'oposició es registrà ahir al Parlament, on a més es visqué un tens debat entre el popular José María Rodríguez i el conseller de Presidència, Albert Moragues.

Rajoy i Camps tot just varen creuat alguna mirada abans de la reunió del Comitè Executiu. Foto: Efe.

El president del PP, Mariano Rajoy, mostrà ahir malestar per la imatge que ofereix des de fa alguns mesos la formació conservadora, accentuada pels darrers episodis del PP valencià, amb la destitució de Ricardo Costa com a secretari d'Organització del PPV i amb la pugna a Madrid pel control de Caja Madrid. Així, durant el comitè executiu estatal del partit, assenyalà que "allò ocorregut és inacceptable" i que "no hi haurà una propera vegada". De la mateixa manera, es mostrà molt molest pel manifest dels batles que ha promogut la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre -que no assistí a l'encontre-, en el qual s'exigia una sanció per al tinent de batle de Madrid, Manuel Cobo.

La carretera de Consolació es desplomà l'agost del 2007 i ès inaccessible. Foto: Arxiu

El projecte de reconstrucció del camí del santuari de Consolació ja és una realitat. Fa poc més de dos anys que es va produir l'enterrossall de la carretera que permet accedir-hi i no va ser fins ahir que el govern municipal del Partit Popular va aprovar el seu propi projecte per restituir el camí. Ni Progressistes per Santanyí ni Unió Mallorquina, a l'oposició municipal, no donaren suport a la iniciativa presentada des de l'Ajuntament, perquè prefereixen l'opció presentada pel Govern balear mitjançant les conselleries d'Indústria i de Medi Ambient. "Deixant de banda que el projecte de l'Ajuntament és el doble de car, cal destacar que el del Govern preveu, a més, l'abandonament de l'activitat i la restauració de la pedrera", explicà Maties Pizarro des de Progressistes per Santanyí.

"Però si són tots colossals...". Amb la diplomàcia que la caracteritza volgué la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, llevar-se de sobre les polèmiques sobre la nova presidència de Caja Madrid. En aquest sentit, la política va insistir que tots els candidats que es consideren per presidir Caja Madrid són "colossals, extraordinaris i impossibles de millorar". Ara bé, també digué que, segons la llei, no són ella sinó els consellers de l'entitat els que, per consens, n'elegeixen el president.

Manuel Cobo, fou ahir l'home més cercat pels mitjans de comunicació. Foto: Ballesteros i Diaz. Efe

La capsa dels trons és oberta. La crisi ha continua també en el PP madrileny, després que el tinent de batle de Madrid, Manuel Cobo, manifestàs que és "vomitiu" el que la presidenta de la comunitat, Esperanza Aguirre, està fent amb l'exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) Rodrigo Rato, el nom del qual apareix en les travesses a la presidència de Caja Madrid. En una entrevista concedida al diari El País, Cobo assegurà que Rato "treballa des del respecte i fora dels focus", alhora que criticà l'actitud d'Aguirre que l'ha situat "en un aparador de clavegueres i ambicions gens ocultes". "El que estan fent amb Rato no té nom. Rodrigo és història del meu partit, del PP, és història d'Espanya, de la bona història, de la millor", subratlla Cobo. "Els que no han donat a la meva formació més que males notícies i rumors de les pitjors coses no poden posar en aquest espectacle de la misèria humana Rodrigo Rato Figaredo. És vomitiu, i més si ve d'aquelles persones properes, avui, a Esperanza Aguirre, presidenta del meu partit a Madrid, que deuen a Rodrigo tot el que són. Si tinguessin un mínim de vergonya, haurien de dir tot el que dic jo i més", afegí.

L'associació Memòria de Mallorca continuarà amb les protestes. Foto: J. Lladó

"Ara és el moment... i nosaltres, els protagonistes". Memòria Històrica de Mallorca intervingué ahir en el debat públic per contextualitzar la darrera moció aprovada al Parlament. El nus gordià de la qüestió és qui ha d'encapçalar l'obertura de les fosses. Segons la proposta acceptada per unanimitat abans d'ahir al Parlament, la responsabilitat recau sobre el Govern central. Memòria Històrica, per contra, demana que sigui l'Administració de les Illes la que assumeixi "la localització, identificació i devolució dels cossos, com també les despeses econòmiques de les analítiques d'ADN". Fins ara tan sols s'han mullat en primera persona les administracions d'Euskadi i Catalunya. En canvi, en l'àmbit estatal és l'Executiu central el que controla el ritme d'aplicació de la llei. La moció de dimarts passat, per tant, només és una instància a Madrid per tal que inclogui l'obertura de les fosses comunes dins l'esmentada llei.

Membres de l'Associació de la memòria històrica es manifestaren el febrer passat. Foto: Joan Lladó

El PP balear es pronuncià ahir de manera clara a favor que s'aprofundeixi en l'aplicació de l'anomenada Llei de la memòria històrica per tal de promoure la localització, identificació i exhumació de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil. Es dóna la circumstància que es tracta d'un projecte legislatiu al qual el PP estatal s'oposà quan s'aprovà en el Congrés dels Diputats l'any 2007. El grup parlamentari del PP balear, en boca del diputat Antoni Serra, argumentà que no pot estar en contra de proporcionar "pau personal" als familiars de víctimes de la Guerra Civil que volen localitzar i recuperar les seves restes.

La portaveu dels populars en el Congrés en imatge d'arxiu.

La portaveu del Partit Popular en el Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat avui en declaracions a Onda Cero que "probablement calgui millorar i molt, com s'està executant la llei actual de l'avortament, amb un major control sobre les clíniques i enfortint aspectes importants que fallen, com és l'educació sexual." Tanmateix, ha explicat que el Partit Popular no duu en el seu programa una reforma de la Llei de l'Avortament perquè estan convençuts que "no ha de modificar-se el sistema actual de casos per un sistema de terminis", ja que la doctrina del Tribunal Constitucional "considera més encertada amb la Constitució la regulació actual". D'altra banda, es va referir al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui ha acusat de seguir sense voler modificar "ni una coma d'aquesta proposta".

L'equip de govern rebutjà ahir a la comissió de vigilància de contractació i infraestructures la proposta del PP perquè l'Ajuntament insti les administracions implicades a enllestir els accessos de Son Espases abans que l'hospital es posi en marxa. A l'escrit de justificació del projecte que presentà el regidor del PP Carlos Luís Veramendi es tornava a parlar del "caos absolut" que suposaria obrir el centre sense els accessos fets. Però també s'hi explicava que des del PP "ja s'havia decidit obrir una línia de metro fins a Son Espases, per tal de potenciar així el transport públic".

Vicens vol fer valer el seu escó dins l'ajustat equilibri de forces a la Cambra. Foto: Pere Bota

El PP no tindrà ara cap problema a acceptar el vot del diputat del grup mixt Bartomeu Vicens perquè s'aprovi la seva esmena al decret Nadal i que faci possible la construcció del polèmic camp de golf de Son Baco, a Campos. Després d'un any en què un dels principals eixos d'oposició dels populars ha estat acusar el president Antich de sostenir la seva acció de govern en el "vot de la corrupció" representat al Parlament per Vicens, el portaveu del grup popular, Francesc Fiol, es mostrà ahir disposat a acceptar aquest suport. "El fet important és que s'aprovi", digué Fiol sobre l'esmena, perquè així "haurà triomfat el bé sobre el mal". En els darrers dies, després de tancar-se la crisi política al Consell de Mallorca i, de manera col·lateral, el conflicte de Son Baco amb la retirada de l'esmena d'Unió Mallorquina (UM), Vicens ha deixat entreveure que podria donar suport a l'esmena que encara manté el PP en la tramitació parlamentària.

El grup de consellers insulars del PP descartà la possibilitat de presentar una moció de censura al Consell just l'endemà mateix que UM anunciàs el trencament del Pacte. La decisió es prengué per unanimitat en una reunió interna en la qual el seu portaveu, Jaume Font, sondejà tots els membres del seu grup i ningú no acceptà una possible aliança amb el partit de Miquel Àngel Flaquer. Font tampoc no n'era partidari. La reunió dels consellers insulars del PP es produí dimecres dia 30 de setembre, quan els tres consellers executius d'UM, Dolça Mulet, Antoni Pascual i Cati Julve, encara no n'havien presentat la renúncia als càrrecs en el registre del Consell. Font, des del primer moment, advertí tant en l'àmbit intern com públic que el seu partit no s'havia d'aliar amb UM per arribar al poder, sinó que havia d'oferir-se, sempre des de l'oposició, per garantir l'estabilitat institucional, però amb Francina Armengol de presidenta. La posició de Font i del grup de consellers tingué el suport dels principals dirigents del partit. Només el número 2, Miquel Ramis, va fer alguna manifestació pública al principi que es desvià d'aquesta posició.

El portaveu del Partit Popular a Palma, Julio Martínez, demanà ahir en una conferència de premsa que s'enllestissin els accessos a l'hospital de Son Espases abans de posar-lo en marxa. Digué que presentarien una proposta al ple municipal en què sol·licitaran que Cort insti les administracions públiques implicades perquè s'assegurin que els accessos s'hagin acabat de construir a temps. A més, Martínez també féu constar que, amb la situació sorgida arran de la fugida d'UM del Consell, no queda gaire clar a qui correspon la responsabilitat d'assegurar que els accessos a l'hospital s'hagin enllestit abans que n'obri les portes.

El nou president del PP balear, José Ramón Bauzá, afronta avui el primer gran repte des que accedí al càrrec: propiciar el clima que permeti una treva dins el PP de Palma per tal de dur a terme tan aviat com sigui possible les eleccions internes per triar un nou president de la junta territorial. No serà gens fàcil, enmig de la dura batalla que mantenen els dos candidats, Francesc Fiol i José María Rodríguez, i acabada de rematar per la intervenció de la direcció estatal, suspenent el procés previst i instant la dissolució de la junta palmesana.

 

Rajoy eludí respondre qüestions sobre les informacions de la trama. Foto: Efe.

La part del sumari del cas Gürtel sobre la qual s'ha aixecat el secret revela detalls dels estrets vincles que els més destacats membres de la trama corrupta mantenien amb dirigents del PP i fa sospitar sobre el finançament d'aquest partit. Les converses intervingudes amb autorització judicial i mantingudes pels membres de la trama dirigida per Francisco Correa entre ells i amb responsables del l'esmentat partit -especialment en el País Valencià- donen idea de la intimitat de les relacions entre uns i altres. El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, va eludir ahir les preguntes dels periodistes sobre el cas Gürtel i, sense fer cap referència a aquest assumpte, ha demanat als seus afiliats que estiguin "amb el que preocupa els ciutadans, que no sol coincidir -ha dit- amb el que preocupa uns altres".

Rodríguez parla als passadissos del Parlament amb Àlvaro Gijón. Foto: A. Fernández

En el serial en què s'ha convertit el procés d'eleccions internes en el PP de Palma, sembla que s'haurà d'esperar fins al darrer dia no només per conèixer-ne el desenllaç, sinó també per saber de quina manera es produeix aquest. Ahir, el procés es mantenia tal com era previst inicialment, perquè el partit encara no tenia constància oficial de la decisió del comitè de drets i garanties del carrer Génova d'acceptar el recurs presentat pel Francesc Fiol per dur a terme les eleccions en un sol dia i a través d'un sufragi directe. Així, ara per ara es manté el sistema de votació districte per districte, com aprovaren els distints òrgans del partit a Mallorca i a Palma, i com defensa l'altre candidat, José María Rodríguez. D'aquesta manera, dimarts que ve, dia 13, es faria la primera elecció al districte del Pla, fins que els representants de les llistes als 15 districtes escollisin dia 31 el nou president del PP de Palma.

"L'Ajuntament no pot permetre obres en plena campanya de Nadal a les principals vies comercials de Palma", digué ahir el portaveu del PP a Palma, Julio Martínez. "Ens preocupa que no es tingui en compte la campanya de Nadal", afegí. Per això, declarà que, en el pròxim ple municipal, aquest mes mateix, farien una proposta perquè les actuacions del pla E a carrers comercials que restassin inacabades s'aturin quan comenci la campanya de Nadal.

El Partit Socialista de Manacor denuncia que "la campanya d'oposició a la construcció del tren-tram per dins el nucli urbà de Manacor obeeix a interessos urbanístics privats i vinculats a la gestió del Partit Popular", n'explicà ahir la portaveu, Júlia Roman. De fet, en els plànols del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de l'any 2007 no apareix dibuixada l'antiga via del tren, mentre que en els de l'any 2006 les vies que són propietat de Serveis Ferroviaris de Mallorca i la zona que afecten estan perfectament delimitades.

Imatge d'arxiu d'una màquina "llevaneus" Foto: Arxiu.

Quantes vegades ha caigut neu a l'illa d'Eivissa amb tanta intensitat que interrompés el trànsit al nivell de la mar? En un exercici de màxima previsió, l'anterior Govern del PP inclogué en el contracte de la concessió per a la construcció i gestió de l'autopista de l'aeroport d'Eivissa l'adquisició de tres màquines "llevaneu" per un import que, en l'extinció del contracte, hauria suposat un total d'1.412.752 euros. El problema, a més, és que les màquines mai no arribaren. L'actual conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, revelà ahir en el Parlament els detalls d'aquesta compra arran de les crítiques del grup del PP pel fet que encara no s'hagin resolt els problemes de drenatge a l'esmentada autopista. Carbonero explicà que les màquines "llevaneu" no arribaren a mans de l'Administració i que el seu departament n'ha anul·lat ara l'adquisició.

Imatge d'arxiu d'uns treballadors d'Emaya. Foto: M.À Cañellas

Julio Martínez, portaveu del Partit Popular de Palma, digué ahir en una conferència de premsa que, segons un estudi elaborat pel PP, les despeses de personal consolidat de Cort havien crescut un 19,70% en dos anys, entre el 2006 i el 2008. Martínez afirmà que l'any passat Cort es gastà en total 38.443.245 euros més en personal consolidat, o sigui, en treballadors amb plaça fixa, que no el 2006. On més augmentà la despesa de personal, sempre segons el PP, fou a l'Ajuntament mateix, on cresqué un 22,31%, és a dir, 20.926.639 euros. El cost en aquest mateix àmbit per a les empreses municipals, per la seva banda, augmentà un 18,54%, 15.726.667 euros.

El relleu de Rosa Estaràs en la presidència del PP balear i la nova etapa oberta amb José Ramón Bauzá ha canviat el mapa de les aliances entre les distintes famílies populars, en alguna cas de manera molt significativa. El sector liderat per Antoni Pastor, fins ara un dels més crítics amb la direcció del partit, passarà a integrar-se en la seva estructura orgànica.

El Partit Popular vol començar el curs polític amb contundència. El president del PP, Mariano Rajoy, assegurà ahir, en l'obertura del curs polític a la localitat pontevedresa de Soutomaior, que la seva formació s'oposarà "a qualsevol pujada d'imposts que proposi" el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i avisà els ciutadans que aquesta actuació suposarà "més recessió i més atur".

Duran i Cirer durant la reunió del grup municipal del PP de dijous. Foto: Joan Torres

El PP de Palma haurà d'escollir al llarg de la setmana que ve el seu tercer portaveu en menys de sis mesos. L'anunci de la dimissió de Rafel Duran, imputat pel cas Palma Arena, deixa oberta la porta a un nou lideratge provisional al capdavant del grup municipal popular, a l'espera del congrés per renovar-ne la junta local i amb l'objectiu posat en el fet que la successió de Duran no esdevingui un nou motiu de batalla entre els dos pesos pesants que pugnen per presidir el PP de Palma: José María Rodríguez i Francesc Fiol. De moment, però, són dos els noms que han pres més força per succeir-lo. El primer és Àlvaro Gijón, qui fou regidor de Trànsit i Transports la legislatura passada i, com a tal, president de l'Empresa Municipal de Transports i de la Societat Municipal d'Aparcaments Públics. Gijón és considerat un home de l'òrbita de Rodríguez.

La investigació del cas Espasa sospita que l'agència de publicitat Nimbus rebé ingressos en negre que podrien arribar a un milió d'euros. De moment, el jutge José Castro ja ha fet saber al resonsable de l'empresa, Miguel Romero, que n'ha acreditats 71.000 "mitjançant alguns documents intervinguts" i que no descarta que "la xifra sigui molt superior, perquè s'anirà determinant". És en aquest context que s'incriu la compareixença, dilluns, de l'exgerent del PP balear, Fernando Areal, cunyat de l'expresident Jaume Matas. Els investigados sospiten que hi ha doblers del Palma Arena, ja fos per mitjà dels gestors durant la construcció o de les empreses proveïdores, que podrien haver arribat de manera opaca a Nimbus per pagar la campanya electoral. Els documents que el jutge afirma que té sobre els doblers negres de Nimbus just poden haver sortit de la mateixa agència.

Cospedal, ahir, tornà a denunciar espionatge per part del Govern. Foto: Paco Campos. Efe

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, es reafirmà ahir en la denúncia de les escoltes il·legals a dirigents del seu partit dins, segons ella, la persecució que pateix el principal partit de l'oposició, encara que va eludir donar els noms de les persones espiades. Cospedal aprofità la compareixença després de la reunió del comitè de direcció del PP per insistir en les denúncies que va fer el 6 d'agost en una entrevista en la qual acusava l'Executiu d'utilitzar les institucions de l'Estat per "perseguir l'oposició". Sobre l'existència de proves, ahir assenyalà que hi ha "moltes converses que han estat publicades en els mitjans de comunicació a les quals n'hi ha prou de fer-los un cop d'ull". A més, Cospedal subratllà que, en qualsevol país democràtic, si l'oposició digués que està sent espiada, "allò que es fa per part del Govern és obrir-ne una investigació", en lloc de dedicar-se a "insultar-la".

Augmenta la crispació política i el PP fa un bot qualitatiu en les seves acusacions. Si dimarts el líder popular, Mariano Rajoy, ratificà les acusacions sense proves de presumptes escoltes il·legals, ahir fou el torn del vicesecretari estatal per a Afers Territorials del PP, Javier Arenas, que responsabilitzà el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de l'"irrespirable" clima polític que es viu i que qualificà la situació de digna d'un "règim dictatorial".

Rosa Estaràs, comparegué davant la prensa, una setmana després. Foto: M.A.Cañellas

Una setmana després de les detencions en el marc de l'operació Espasa, la direcció del PP balear es reuní ahir per oferir unes primeres explicacions que en lloc de centrar-se en les greus acusacions contra la seva gestió pública i les responsabilitats polítiques que es podrien assumir ho feren a criticar el "tracte inhumà" que han rebut els detinguts per part de policies, fiscals i jutges. Pel PP, això eximeix els seus càrrecs d'assumir-ne per ara cap responsabilitat, incomplint així la seva pròpia doctrina en aquests casos, quan un jutge ha imposat mesures cautelars contra ells després d'observar-ne indicis delictius. La presidenta dels populars, Rosa Estaràs, comparegué davant els mitjans envoltada de tota la direcció del partit. Estaràs negà que darrere del cas Palma Arena hi hagués una trama per finançar il·legalment la formació, com apunten els investigadors, i assegurà que confia "plenament" en l'"honradesa" de l'exgerent del PP balear i cunyat de Jaume Matas, Fernando Areal.

Socias: "Els detinguts havien d'anar als jutjats sense grillons"

El SUP exigeix la dimissió de Socías per donar una ordre il·legal

Els populars continuen el torcebraç. Després de diversos dies d'acusacions d'escoltes il·legals per part del PP i de petició de proves sobre aquestes des del Govern, el portaveu popular en matèria de Justícia, Federico Trillo, assegurà ahir que la seva formació té l'enregistrament d'una conversa telefònica del president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, que segons el seu parer demostraria les escoltes il·legals a dirigents populars denunciades per la seva secretària general, María Dolores de Cospedal.

La Policia cerca vincles entre el cas Gürtel i la FEMP de Rita Barberá 

La secretària general dels Populars. Foto: Efe.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va afirmar ahir que al seu partit li consta que des de les autoritats judicials i policials s'estan realitzant escoltes telefòniques il·legals a persones que "no tenen res a veure amb els sumaris" i a destacats dirigents estatals. De Cospedal es va reafirmar així en les declaracions que va fer fa dos dies en un vídeo del seu propi partit, quan va demanar al Govern que perseguís ETA abans que al PP. Lamentà, a més, que Espanya visqui ara "un estat policial" com fa molts anys, des d'abans de la Constitució, no es vivia. Un "estat policial" que, segons el seu parer, porta el Govern a "utilitzar les institucions, la Fiscalia General, la Policia Judicial, els serveis del Ministeri de l'Interior i el Centre Nacional d'Intel·ligència". "Perseguir l'oposició", com creu que l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero fa ara, resulta "propi d'un sistema antidemocràtic", va recalcar.

L'imputat Felip Ferré, exregidor del PP a Lloseta, apartat de les files conservadores, ha estirat la manta en el cas Scala i amb les seves declaracions hi ha involucrat tota l'excúpula del PP. No se'n salven ni l'anterior president de l'Executiu, Jaume Matas, ni alguns dels seus exconsellers, com Joan Flaquer (Turisme) i Josep Juan Cardona (Comerç, Indústria i Energia), ni tampoc l'exdelegat del Govern, Miquel Ramis, que per primer pic apareix relacionat amb la presumpta trama del CDEIB.

Francesc Fiol ja té rival oficial amb què competir per presidir el PP de Palma. José María Rodríguez (Daia Nova, Alacant, 1947) oficialitzà ahir la candidatura per repetir en un càrrec que ocupà entre el 1987 i el 2004. Es presentà amb l'aval de les quatre majories absolutes assolides pel PP a Cort mentre ell presidí el partit i es definí com "la persona que millor coneix la realitat" de la formació a la capital després de reunir-se ara amb més de 600 militants. No descartà ningú com a aspirant a la batlia -tampoc ell mateix- i avançà que l'any vinent s'elegirà "la millor persona".

El PP balear insisiteix en la teoria de la persecució judicial, aquella que explicaria que les nombroses investigacions per presumpte corrupció sobre membres del seu partit responen a una estratègia política i judicial orquestrada pels socialistes, just amb l'objectiu de desgastar els populars davant l'opinió pública. En el PP diuen que tenen arguments sobre això i proves que els sostenen, per la qual cosa s'han decidit a presentar un escrit de queixa davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Què es gasten els alts càrrecs del Govern en dinars i sopars a compte dels doblers públics? Es tracta d'una informació sensible, i més encara en temps en què l'austeritats dels governats no s'ha de presumir, sinó que s'exigeix. Els treballs periodístics, i també les oportunes investigacions judicials, han descobert que durant la legislatura passada les reunions a taula de l'anterior Executiu del PP sobrepassaren en moltes ocasions els límits justificables, i també els tolerables.

El ple del Congrés rebutjà ahir horabaixa la moció presentada per Unió del Poble Navarrès (UPN) per posposar la tramitació de la reforma de la Llei de l'avortament promoguda pel Govern. Les posicions d'uns i altres quedaren ben definides. Així, el PSOE, el PNB i ERC-IU-ICV votaren en contra d'aquesta moció conseqüència d'una interpel·lació urgent, mentre que el PP ho va fer a favor, llevat de la diputada Celia Villalobos, que s'hi va abstenir, igual que UPyD, mentre que els diputats de CiU hi varen tenir llibertat de vot.

Els dos principals partits de Balears reaccionaren de manera previsible a l'hora de valorar l'acte judicial en relació a l'hospital de Son Espases. El PSOE i el PP es donaren la culpa l'un a l'altre pel difícil entramat judicial que envolta ara les obres. Mentre que el portaveu parlamentari del PSIB-PSOE, Antoni Diéguez, afirmà que aquest és "un problema més en una altra gran actuació pública feta pel Govern anterior que s'haurà de resoldre amb un elevat cost".

Francesc Fiol, Rosa Estaràs i Antoni Pastor comparegueren per explicar la decisió del PP. Foto: Pere Bota

Decisió salomònica. El PP balear opta per repartir el càrrec de cap de l'oposició que deixa la seva presidenta, Rosa Estaràs, per convertir-se en eurodiputada. Finalment, no serà només un diputat qui s'encarregui de substituir-la, sinó dos. El parlamentari de Palma Francesc Fiol ho farà durant el primer any i el batle de Manacor, Antoni Pastor, serà el portaveu del PP al Parlament durant el darrer any de legislatura i fins a les properes eleccions autonòmiques del 2011. 

El PP vol que les eleccions europees d'aquest diumenge esdevinguin "un referèndum sobre la crisi" i, per això, crida tots els votants a fer "un avís al govern de Zapatero" perquè canviï la seva política. Així ho manifestà ahir el vicesecretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, que visità Mallorca per participar en diferents actes de campanya amb la candidata balear, Rosa Estaràs.

El PP atribuí ahir l'anunci del Grup Barceló de paralitzar les obres del palau de congressos al resultat de la "mala gestió" de la batlessa Aina Calvo. El portaveu del grup municipal popular, Rafel Duran, instà per això Calvo a "salvar" una infraestructura que, segons ell, "avui dia és la cosa més important". Com a solució, Duran reclamà a la batlessa que es plantegi la possibilitat que l'Ajuntament de Palma destini 45 milions d'euros més al projecte, desviant-hi la partida prevista per fer una zona verda amb equipaments a la façana marítima.

Jaime Mayor Oreja en una foto de arxiu.

El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, no vindrà finalment a fer campanya a les Balears amb vista al 7 de juny. Segons fonts de la direcció estatal de la formació consultades ahir per l'agència Europa Press, el candidat ha suspès els actes prevists a les Illes per a dissabte per motius d'agenda. Fonts del PP balear han confirmat a aquest diari la informació i s'han remès a les explicacions que es donaran avui. Jaime Mayor Oreja havia de visitar l'illa d'Eivissa i la de Mallorca passat demà, en uns actes que s'havien de convertir en els segons més importans de la campanya del partit a les Balears després de la visita efectuada dissabte passat pel president dels populars, Mariano Rajoy. El canvi de plans de Mayor Oreja respondria al fet que aquest cap de setmana vol preparar un debat televisiu en el qual ha de participar dilluns.El candidat conservador és el segon "pes pesant" d'aquests comicis que ajorna la visita de l'Arxipèlag, després de la primera suspensió decidida pels socialistes quan s'anuncià que José Luis Rodríguez Zapatero no passaria per les Illes per fer costat als seus.

El Partit Popular de Palma criticà ahir el tractament que l'equip de govern municipal dóna a les juntes de districte, institucions creades en aplicació de la Llei de grans ciutats i que constitueixen una mena de "miniplens" als cinc districtes en què s'ha dividit Ciutat i on són presents tots els grups municipals. En concret, el portaveu dels conservadors, Rafel Duran, denuncià ahir que l'equip de govern ha limitat a vuit el nombre de proposicions que es poden tractar en cadascuna de les juntes de districte i n'ha concretat lla durada, que és de mitja hora.

Els partits de les Balears ja ho tenen tot llest per a la cursa del 7 de juny. La campanya electoral per als comicis europeus comença avui a mitjanit. Els partits principals, el PP i el PSIB, tindran un altre pic el suport de les direccions estatals, però no en la mateixa mesura. Per la seva banda, UM i ERC-Entesa duen a terme avui mateix els primers actes de les seves respectives coalicions.

El Partit Popular de Palma denuncià ahir el que al seu parer és "un nou atemptat contra el patrimoni de Ciutat": la col·locació davant de la parròquia de Santa Margalida del cartell informatiu de les obres que estan realitzant-se al carrer de Sant Miquel amb fons estatals. En una roda de premsa, el portaveu dels conservadors a Cort, Rafel Duran, criticà la ubicació del panell davant de l’església, catalogada com a Bé d’Interès Cultural i Monument Historicoartístic Nacional, del qual s’impedeix la visió.

"Manuel Onieva? No el conec, aquest no deu saber ni on és la seu del partit a Palma". Aquesta afirmació resumeix la resposta generalitzada aconseguida ahir entre distints dirigents del PP balear sobre l’home de palla que Carlos Delgado ha decidit presentar perquè opti a la presidència de la junta local de Calvià, un càrrec que ell ocupa des de fa vuit anys i al qual dilluns anuncià, per segona vegada i després d’haver fet marxa enrere, que vol renunciar.

La Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma ha rebutjat les al·legacions presentades pel grup municipal del PP al conveni entre Cort i Mapfre pels terrenys en els quals es construirà part del corredor verd de la futura façana marítima de Palma. Aquestes eren les úniques al·legacions que s’hi havien plantejat i, un pic desestimades, ahir la Gerència donà el vistiplau a l’acord que, després de passar per comissió informativa, arribarà al proper ple municipal per ser aprovat de manera definitiva.

L’anunci publicitari del PP en contra de la Llei d’educació (en contra de l’ensenyament en català, bàsicament) ha reobert una antiga discussió lingüística que ha aconseguit unir les formacions polítiques catalanes en una crítica comuna cap al partit conservador. Així, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, informà ahir que ha encarregat als serveis jurídics que estudiïn "totes les accions legals" que es poden emprendre contra la publicació del PP en què apareixen una mare i un nin emmanillats al costat d’una extensa "argumentació" contra la llei.

Després d’una llarga trajectòria al PP balear, començant com a home de confiança de Jaume Matas en el seu primer Govern, Antoni Rami Alós sembla haver obert els ulls sobre la seva darrera etapa a Calvià al costat de Carlos Delgado.

El PP no sempre ha pensat el mateix del català. Si ara evita dir català a la llengua pròpia, manté que no ha de ser un requisit a l’Administració i que els funcionaris no tenen per què conèixer l’idioma de la Comunitat, fa només dos anys i mig defensava tot el contrari, almenys el PP de Palma, que governava l’Ajuntament de Ciutat amb majoria absoluta. El setembre de 2006, Cort aprovava una declaració institucional sobre normalització lingüística que dos anys i mig després, a la vista de com ha evolucionat el posicionament de la direcció del PP, els populars podrien considerar ‘catalanista’.

Entre els dirigents del PP balear s’ha estès el corrent d’opinió que interpreta que la presidenta Rosa Estaràs amollarà les regnes de la direcció del partit passat l’estiu. Tant els crítics amb la decisió d’Estaràs de fugir al Parlament europeu com els que s’hi mantenen fidels apunten que, una vegada que sigui eurodiputada a Estrasburg i que deixi de ser la cap de l’oposició aquí, i després de culminar el procés de renovació de les juntes locals del PP balear –prevista per al mes de setembre i amb Palma com el lloc–, Estaràs donarà pas al seu relleu.

L’Ajuntament de Palma presentà ahir de manera oficial les 117 obres públiques que es realitzen o es realitzaran els propers mesos a la capital balear amb els doblers del Fons Estatal d’Inversió Local (Feilo). Aquestes actuacions, la tercera part de les quals ha començat aquest mes d’abril, tenen com a objectiu incentivar l’activitat econòmica i generar ocupació (2.201 llocs de feina a Ciutat segons Cort), enmig d’una crisi econòmica d’abast mundial.

"Ihre wahl ist Ihre Stimme!". "Your voice is your vote". No som a l’estranger, però aquests són missatges preelectorals del PP balear, disposat a cercar fins al darrer vot per a les eleccions europees del 7 de juny. "La teva veu és el teu vot" és allò que els populars volen transmetre als residents alemanys i anglesos a les Illes amb una campanya en els mitjans de comunicació locals dirigits a aquests col·lectius.

El portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Palma, Rafel Duran, tornà a demanar ahir a Cort que es replantejàs "la implantació del projecte del tramvia de Palma. Duran realitzà aquestes declaracions durant la seva visita al barri del Portitxol, on va acudir acompanyat pels regidors Carlos Veramendi i Segismundo Morey per reunir-se amb veïns i comerciants per parlar del futur tramvia de Palma.

La ‘minicrisi’ dins el Pacte arran de les decisions d’UM sobre el seu candidat a les eleccions europees, que en principi havien de provocar la dimissió del conseller d’Esports i Joventut del Govern, Mateu Cañellas, ha donat arguments al PP per mostrar la imatge d’un president del Govern, el socialista Francesc Antich, que segons ell no pot manar dins el seu propi l’Executiu.

Fins ara hi havien enviat els seus negociadors, però finalment ahir els dirigents del PSOE i del PP bascs es van veure les cares per tancar el pacte abans de la investidura, prevista per al pròxim dia 5 de maig. El secretari general del PSE, Patxi López, va afirmar ahir que el seu Govern "s’entestarà una vegada i una altra, des de l’inici", a trobar "un compromís democràtic" que aglutini totes les forces amb representació parlamentària.

El portaveu del PP al Consell de Mallorca, Jaume Font, acusà ahir la institució insular i el Govern d’haver actuat només "una vegada que han esclatat els problemes" a la residència Crist Rei d’Inca, referint-se a la detenció de dos dels seus responsables per presumptes maltractaments als usuaris, tot i que les dues institucions "ja sabien" des de l’any passat que s’havien registrat queixes per aquestes suposades negligències i pel "mal funcionament del centre".

El PP insisteix a dur al Parlament la seva batalla per la llengua i cada vegada que ho fa apuja més el to de les crítiques contra el Govern. En qualsevol cas, ahir tornà a rebre una resposta unànime de la resta de grups a la Cambra, que tombaren la moció presentada pels populars contra l’actual política lingüística i que incloïa una sèrie de mesures alternatives.

Les distintes iniciatives del PP balear en contra de l’exigència de coneixements elementals en llengua catalana per accedir a un plaça de l’oferta pública de treball en el sistema sanitari de Balears continuen propiciant un seguit d’embulls entorn de la qüestió lingüística.

Arran de la polèmica sorgida entorn del golf de Son Baco i la possibilitat de compensar el municipi de Campos en el cas que no es dugui a terme el projecte, el batle d’Escorca, Antoni Gómez (PP), va manifestar que el municipi d’Escorca "està molt pitjor". En aquest sentit, Gómez va assegurar que "també demanarem compensacions pel greuge comparatiu en relació amb altres municipis".

L’esmena presentada pel PP al Pla de normalització lingüística perquè l’esborrany fos refet en la seva totalitat no obtingué cap suport ahir entre els membres del Consell Social de la Llengua Catalana. Tan sols hi votà a favor el diputat menorquí Simó Gornés, el mateix que fou l’encarregat de redactar-la. Argumentà que el text "va en contra d’alguns drets fonamentals de les persones".

El Partit Popular de l’Ajuntament de Palma denuncià ahir, durant la sessió plenària, un possible imcompliment de la Llei de museus 4/2003 en Es Baluard. La norma "marca com una de les condicions exposar el seu fons i això no es compleix", assegurà el portaveu popular, Rafel Duran. "De les 600 obres que té el Museu al seu fons sols se n’exposen 65, cosa que suposa un 12%. Trobam que aquest fet és motiu d’un possible incompliment de la llei", explicà, a més de sentenciar a aquest diari que "a l’actual equip de govern de Cort i la resta d’administracions els importen ben poc els fons del Baluard, tant públics com privats".

El líder del PP, Mariano Rajoy, va respondre ahir vespre en la televisió pública les preguntes d’un centenar de ciutadans (tres d’ells de les Illes Balears), que teòricament representen tots els àmbits de la societat espanyola, totes les afinitats polítiques i totes les professions. Entre d’altres coses, hi havia un guàrdia civil, un empresari de la construcció, la propietària d’una agència immobiliària, un secretari judicial i un venedor ambulant.

El PP balear canvià ahir el seu discurs i, per primer pic, demanà la destitució del director insular de Carreteres, el polític d’UM Gonzalo Aguiar, que quedà en llibertat amb càrrecs després de ser detingut en el marc de l’operació Peatge, que investiga el suposat desviament de fons públics en la construcció del desdoblament de la carretera de Manacor.

El nou portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Palma, Rafel Duran, i el regidor del seu grup, Carlos Veramendi, acusaren ahir l’equip de govern de Cort d’haver improvisat amb el projecte del tramvia de Palma. Veramendi enumerà ahir en una roda de premsa una sèrie de despropòsits que al seu parer havia comès Cort en la planificació del mitjà de transport.

Europa dóna la raó al sistema d’immersió lingüística en català. El ple del Parlament Europeu rebutjà ahir la resolució promoguda pel PP que qüestiona el sistema català d’immersió en l’educació i aprovà un text alternatiu –promogut pels socialistes espanyols, Convergència i Unió, PNB, Iniciativa per Catalunya-Verds i Eusko Alkartasuna– que ressalta que és "essencial" salvaguardar el multilingüisme als països o regions en les quals coexisteixin dues o més llengües oficials.

José Ramón Bauzá ha sortit de l’ombra en què s’havia situat, més enllà del municipi de Marratxí, on governa amb majoria absoluta. Tot i ocupar la vicepresidència executiva del PP balear, Rosa Estaràs l’havia protegit fins ara de l’opinió pública i de la convulsa actualitat política, en una estratègia que el col·locà com el possible ‘tapat’ de cara a les properes eleccions, si finalment la presidenta decideix immolar-se per rompre del tot amb el passat.

El Partit Popular ha desfermat la batalla de la llengua i té previst brandar de nou la qüestió lingüística en el tram final de la legislatura. Així es desprèn de les iniciatives anunciades pels dirigents populars en les darreres setmanes, que posen en dubte tot l’ordenament legislatiu sobre la matèria aprovat en les últimes tres dècades i trenquen el consens assolit entre els partits polítics autonòmics.

Al final, Unió Mallorquina i Campos pel Canvi evidenciaren en la sessió plenària el seu desacord per la construcció del camp de golf de Son Baco amb un hotel de cinc estrelles. Amb una sala de plens plena i una gran expectació, UM i PP votaren a favor de la construcció del golf de 18 forats i 328 places en un aparthotel de cinc estrelles a Son Baco, Campos.

El PP canvia l’estratègia davant la successió d’esdeveniments en l’escenari polític balear. La presidenta dels populars, Rosa Estaràs, instà ahir el president del Govern, Francesc Antich, que convoqui eleccions de manera anticipada. Estaràs justificà la seva petició perquè considera que la situació actual és "insostenible" a causa de la "brega contínua" entre els partits del Pacte i per la "convulsió" institucional davant la investigació de nous casos de corrupció. Estaràs anuncià la nova posició del seu partit després de la reunió del comitè executiu, encara que subratllà que aquesta qüestió no havia estat objecte de debat. La presidenta del PP descarta ara la presentació d’una moció de censura, perquè digué que ara és "l’hora d’escoltar els ciutadans". El canvi es produeix després de la imputació de Miquel Nadal, el president d’UM, amb qui hauria de comptar per presentar-la, per la seva implicacióen el cas Can Domenge. Amb tot, el president del Govern, Francesc Antich, descartà totalment dimecres l’avançament de les eleccions. Estaràs, però, considera que existeix una "paràlisi manifesta" del seu Govern, perquè entre els socis del Pacte "estan discutint-ho tot de manera permanent".

El PSM replicà ahir a les controvertides mesures en matèria lingüística que proposà el PP la setmana passada. Biel Barceló parlà amb contundència i acusà els populars de voler crear al carrer una guerra "inexistent i innecessària" utilitzant com a arma la llengua. L’argument que va sostenir el secretari general del PSM-Entesa Nacionalista fou que el PP està "desorientat" i, per això, intenta desviar l’atenció pública d’altres problemes més greus i proposa la derogació de la Llei de normalització i el Decret de mínims.

El PP balear exigí ahir que Maria Antònia Munar comparegui "públicament i sense demores" per donar explicacions per la seva gestió com a expresidenta del Consell de Mallorca en relació a la instrucció de la causa de Can Domenge i de l’operació Peatge, a partir dels quals recauen greus imputacions contra responsables de la institució insular sota el seu mandat.

El grup municipal del PP a l’Ajuntament de Palma demanarà al pròxim ple que elimini els abocadors il·legals i les barraques que hi ha als solars ubicats al costat del parc de la Riera. Els conservadors, que visitaren ahir la zona, van denunciar "l’estat lamentable de conservació d’aquest indret" ja que constataren que hi ha solars convertits en femers il·legals, aparcaments sense cap mena de control ni servei i també habitatges sense condicions.

El PP balear no aprofità ahir políticament les accions judicials en contra d’UM i, concretament, la imputació del seu president i conseller de Turisme del Govern, Miquel Nadal, en relació a la causa de Can Domenge. Tot el contrari, els populars compartiren les sospites llançades per UM sobre la "casualitat" de les accions de la Fiscalia i coincidiren que la crisi en el si del Pacte per la qüestió de Son Baco.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’instal·larà al carrer de la Protectora de Ciutat, a l’actual seu de l’Institut Ramon Llull. Així ho confirmà ahir el vicepresident de l’entitat catalana, Salvador Alegret i Sanromà, qui ho definí com una "antena de l’institut" català. Ara bé, aquesta serà una seu provisional, mentre l’IEC espera tenir un espai permanent a Mallorca.

"Prenem nota" fou la resposta del conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE), a les recomanacions fetes pels síndics de comptes en el seu informe de fiscalització de l’exercici 2007. El responsable econòmic afegí que moltes de les seves recomanacions ja s’estan aplicant, però recordà que moltes no són gràcies a ell, sinó al PP, perquè l’any 2007 fou el Govern de Jaume Matas (PP) qui elaborà el pressupost i quan el Pacte arribà al poder els comptes públics tenien un grau d’execució "molt elevat".

La visita a Palma dilluns del portaveu d’Economia del PP en el Congrés dels Diputats, Cristóbal Montoro, s’ha girat en contra dels populars de les Illes. L’esquerra aprofità ahir la defensa de l’actual model de finançament feta per l’exministre d’Hisenda per criticar les "contradiccions" dins el PP, que UM arribà a considerar un cas d’"esquizofrènia".

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón s’inhibí ahir d’una part de la investigació sobre el cas Gürtel al Tribunal Superior de Justícia de València en trobar indicis de responsabilitat penal en el president de la Generalitat, Francisco Camps, i el secretari general del PP de València i diputat autonòmic, Ricardo Costa. Així mateix, el magistrat s’inhibí en favor del TSJ de Madrid en trobar indicis de responsabilitat penal en l’actuació dels diputats autonòmics del PP Alberto López Viejo, Benjamín Martín Vasco i Alfonso Bosch Tejedor.

La consellera insular del Territori, la socialista Maria Lluïsa Dubón, advertí ahir que la decisió del Tribunal Suprem de suspendre cautelarment la modificació del planejament de Palma que va permetre la construcció de l’hospital demostra que "no es varen fer les coses bé des del principi fins al final" durant el mandat del PP, perquè "ni tan sols no es van estudiar bé les alternatives".

La Comissió de Medi Ambient aprovà ahir de manera provisional la modificació de la façana marítima que preveu un espai lliure públic de 40.000 metres quadrats. D’aquests, 36.000 correspondrien al parc previst per l’actual equip de govern, mentre que els 4.000 metres quadrats restants serien per a equipaments.

El PP va retre ahir el seu particular homenatge al president electe de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per la seva "històrica" victòria electoral. En el PP, l’ambient està més que tranquil i durant la reunió del comitè executiu estatal, mantinguda ahir a Madrid, els dirigents populars aclamaren fervorosament Feijóo i el mateix Mariano Rajoy. Ambdós, amb el president dels populars bascs, Antonio Basagoiti, reberen una gran ovació del comitè.

El PP balear sortí ahir en defensa de l’expresident Jaume Matas després que aquest remetés dimecres una carta als mitjans de comunicació en la qual negà que tingui patrimoni ocult, criticà les investigacions que du a terme en aquest sentit la Fiscalia Anticorrupció, i a més, es queixà del tractament mediàtic que rep.

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui a la Cadena SER, que el PP s'està equivocant d'"enfocament» en el cas Gürtel ja que, segons la seva opinió, no es tracta d'una causa general contra el PP, com diu Mariano Rajoy, sinó que ho ha qualificat d'una «defensa general del PP». A més, ha considerat «inacceptable» que s'ataqui Garzón des del Parlament.

El portaveu de la Plataforma cívica per la millora del finançament, l’exconseller del PP Alexandre Forcades, demanà ahir als partits que "deixin de fer demagògia" amb les reclamacions del finançament per evitar que la ciutadania acabi "decebuda". Tot i que no digué noms, el també president del Cercle d’Economia es referia al PP i, possiblement, a UM, que han reclamat més de 600 milions addicionals a l’any sense explicar en què basen aquesta petició ni com han calculat les xifres.

El jutge Baltasar Garzón ha trobat indicis contra almenys dos parlamentaris estatals o senadors del PP en l’anomenat cas Gürtel. Un dels implicats en la presumpta trama de corrupció que involucra el PP seria el senador Luis Bárcenas, tresorer d’aquest mateix partit. La implicació de Bárcenas es desprèn de la reacció del magistrat, feta pública a través del gabinet de premsa de l’Audiència Nacional, a una informació apareguda avui a la pàgina web del diari El País i en la qual es manifestava que els parlamentaris estatals contra els quals s’han trobat indicis són l’esmentat senador i el diputat Esteban González Pons.

El PP fa seva la reivindicació d’UM per a la construcció d’un camp de golf amb oferta hotelera complementària a Son Baco, al municipi de Campos. Els populars defensen d’aquesta manera la necessitat del projecte i, al mateix temps, ho aprofiten per evidenciar i accentuar les greus discrepàncies sorgides en el si del pacte de govern entre UM i els seus socis arran del fet que el Consell de Mallorca decretàs fa dues setmanes la caducitat de l’interès general atorgat en el seu moment.

El PP de Balears es va desmarcar ahir de manera oficial dels pagaments mensuals a l’expresident del Govern i del partit, Jaume Matas, i els vinculà al PP estatal. El secretari general dels populars a les Illes, Guillem Estarellas, es va limitar a indicar que "no tenim constància d’aquests pagaments. L’únic que sabem és que en el seu dia es va arribar a un acord amb el PP estatal, a través del qual es comprometia a col·laborar-hi".

Els partits polítics de Balears observen cada vegada amb més pessimisme el resultat que es pot derivar de les negociacions amb l’Estat per acordar un nou model de finançament autonòmic que acabi amb l’actual greuge de Balears. Una sensació també compartida per la plataforma cívica. Tant és així, que tots els grups polítics del Parlament aprovaren ahir per unanimitat manifestar la seva "preocupació pels termes amb què s’entà desenvolupant la negociació del finançament" i considerar "rebutjable qualsevol acord que no es correspongui amb les veritables necessitats dels serveis bàsics que es presten als ciutadans que viuen a Balears".

El senador del PP per Balears, Joan Huguet, ha destacat avui l'“exquisida prudència i paciència” que ha tingut el seu partit a l'hora de denunciar un tracte diferent contra la formació per part de la Fiscalia i algun membre de la Justícia, ja que ha esperat per a això a “tenir dades objectives i una anàlisi comparativa” del succeït en diverses comunitats autònomes.

La data per dur a terme el procés electoral de les juntes locals ha tornat a evidenciar la divisió dins el PP. En la pràctica, aquest calendari ja va ser aprovat abans de Nadal pel comitè executiu regional del partit, que el fixà per a aquests mesos de març i abril. Ara s’ha tornat a obrir un debat en el si de la junta insular de Mallorca, amb les eleccions a Palma de rerefons, sobre la conveniència d’ajornar aquesta renovació fins al mes de setembre.

La malversació de fons públics sembla, per alguns, tot un art. Ahir, el jutge Baltasar Garzón assegurà que Francisco Correa liderava un grup organitzat que va crear un conglomerat d’empreses per nodrir-se de doblers públics mitjançant el suborn a funcionaris i a autoritats de consistoris i conselleries de la Comunitat de Madrid i del País Valencià, la identitat de les quals ara investiga.

Quan semblava que la indignació dels veïns de Blanquerna estava calmada, torna ara a esclatar, però no pel projecte de l’eix cívic –que està a punt d’arribar al consens. El rebuig veïnal es dirigeix cap al PP per apropiar-se d’unes reivindicacions ciutadanes i després instrumentalitzar-les en benefici de la seva acció política. És així com l’Associació de Veïns Bons Aires-Arxiduc ha expressat públicament la seva "més rotunda repulsa al Grup Popular de l’Ajuntament de Palma" per una informació apareguda en el seu fulletó del partit en què afirma textualment: "Blanquerna: gràcies al PP, una ocurrència de Calvo en suspens".

La xarxa de corrupció política i empresarial que investiga el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón desarticulada en el marc de l’operació Günter el passat 6 de febrer i que apunta a un presumpte finançament il·legal del PP a partir del tràfic d’influències cresqué a l’ombra del mandat de l’expresident popular José María Aznar. La investigació se centra en una suposada trama vinculada als populars i dirigida per Franscisco Correa.

Trenta-set imputats i trenta-set declaracions, que el jutge que instrueix el cas, Baltasar Garzón, iniciava ahir a primera hora del dematí. Així, les tres primeres imputades en relació amb l’anomenada operació Gürtel i les primeres a declarar, Carmen Rodríguez Quijano, Felisa Jordán i Carmen Luis Cerezo, varen quedar en llibertat el migdia. La darrera que prestà declaració fou Felisa Jordán, que va ser al jutjat de Garzón tres hores i, segons el seu advocat, quedà en llibertat sense cap tipus de mesura cautelar, encara que altres fonts consultades asseguraren que li han estat imposades compareixences mensuals.

El fins fa poc secretari general del PP balear, José María Rodríguez (Daia Nova, Alacant, 1947), ja té decidit que optarà a la presidència del partit a Palma, un càrrec que ara ocupa l’exbatlessa Catalina Cirer. Rodríguez ja ha comunicat aquesta decisió a la direcció de la formació i concretament a la seva presidenta, Rosa Estaràs. La cúpula planteja ara retardar les renovacions de les juntes locals, que s’havien d’elegir entre el març i l’abril i que ara passarien a triariar-se entre setembre i octubre.

Una iniciativa del PP aparentment innocent amenaça de rompre el Pacte avui en una votació al Parlament. La proposta reclama que passin a mans autonòmiques els ports de Maó, Eivissa, la Savina i Alcúdia, fins ara dependents de l’Estat, com també tots els espais d’usos nàutics i pesquers d’aquests espais i del port de Palma, que seria l’únic que quedaria en mans de l’Estat.

El PP ha liderat en diverses sessions plenàries i denúncies públiques el rebuig per la manca de consens que té l’eix cívic de Blanquerna. L’exregidor de Mobilitat del PP Carlos Veramendi s’ha mostrat molt crític davant la manca de transparència de l’equip de Govern pel que fa a aquest projecte.

El PP presentarà una esmena durant la tramitació parlamentària de l’anomenat decret Nadal –en vigor des de dimarts, a pesar d’aquest procés que comença ara– perquè els privilegis i les excepcions específiques dirigides al sector turístic que recull aquesta norma també es facin extensives als pagesos. De les previstes per agilitar tràmits administratius, totes; i sobre les exoneracions urbanístiques, els populars consideren que cal estudiar les necessitats i les particularitats de cada sector, perquè en principi estan a favor d’aplicar-les.

Francesc Fiol s’ha decidit a optar per la presidència de la Junta Territorial del PP de Palma. El diputat, acompanyat de bona part de la direcció del partit i amb la presidenta Rosa Estaràs al capdavant, aprofità ahir la conferència que oferí davant el Cercle d’Economia per anunciar en públic la seva "disponibilitat" i "predisposició" davant l’imminent procés de renovació de la junta popular de Ciutat.

No es pot aplicar l’objecció de consciència a l’assignatura d’educació per a la ciutadania. Aquesta és la decisió acordada ahir pel ple de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem que, per 22 vots a favor i 7 en contra, n’ha rebutjat l’objecció de consciència al·legant que no es lesionen drets fonamentals dels pares.

El PP creu que, en un moment de crisi com l’actual, no s’han de fixar més restriccions en sòl rústic perquè poden perjudicar sectors com l’agrícola i el ramader. Aquesta és la crítica dels populars quant a l’avantprojecte de llei del sòl que ahir els presentà el conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Biel Vicens (Bloc). Vicens es reuní amb els representants del PP, Mabel Cabrer, Joan Rotger, Josep Juan Cardona, Cristóbal Huguet i Antònia Perelló.

El secretari de comunicació del PP de Madrid, Juan José Güemes, es demanava ahir si, darrere de les informacions d’El País sobre la presumpta trama d’espionatge a Madrid, no s’hi troba l’interès del diari d’"ablanir" el cor d’alguna entitat financera per superar la crisi del Grup Prisa. En la seva arribada al palau municipal de congressos, on es duia a terme el I Fòrum obert de militants del PP, durant el qual el líder Mariano Rajoy es comprometé a "garantir la cohesió i la unitat" del seu partit "passi el que passi", Güemes reiterà que tot el que està publicant el diari sobre la trama d’espionatge és "ridícul".

El PP comença fort el nou curs polític. Els populars recuperen la situació judicial del diputat i exportaveu d’UM Bartomeu Vicens per qüestionar el suport parlamentari que sosté el Govern i apunten a indicis d’inestabilitat dins el Pacte que, en darrer extrem, justificarien la presentació d’una moció de censura. Tot això insistint una vegada més en la seva "sintonia ideològica" amb la UM de Miquel Nadal i, per contra, en les diferències que manté aquesta amb el Bloc en el si del Pacte.

Sona a pel·lícula policíaca i just acaba de començar. Un dia després que el vicepresident de Madrid, Ignacio González, presentàs una denúncia davant la sospita que havia estat espiat, ahir feia el mateix el número dos del batle madrileny, Alberto Ruiz-Gallardón, Manuel Cobo. El vicebatle de Madrid demanarà a la Fiscalia que investigui el presumpte espionatge "parapolicíac" al qual ha estat sotmès, després que el diari El País publicàs ahir que Cobo fou espiat l’abril de 2008.

El sector dels promotors i els constructors vol que la llei del sòl que prepara el Govern permeti una major agilitat en la tramitació dels expedients urbanístics per part de les diferents administracions. D’aquesta manera, asseguren, els mateixos compradors dels habitatges no haurien d’assumir els "costos tècnics i financers" que suposa la demora per als empresaris. La situació actual, afirmen, encareix el preu final dels pisos.

El comitè de drets i garanties del PP català ha decidit obrir un expedient a la diputada del Parlament Montserrat Nebrera després de criticar que l’accent andalús de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, "sembla un acudit". La direcció del partit ho anuncià en un comunicat, en què destaca que han procedit a l’adopció de "mesures internes" amb l’obertura d’un expedient després de les seves "greus manifestacions".

El grup municipal d’ALM-UM a l’Ajuntament de Manacor ha tornat a mostrar la seva preocupació davant les dificultats permanents que envolten l’obertura del centre de tecnificació de Manacor. La portaveu de la formació regionalista, Catalina Julve, ha demanat públicament i així ho tenia previst fer ahir vespre al ple ordinari de la Sala, "que l’Ajuntament deixi de posar entrebancs a l’obertura de les pistes als manacorins".

El PP balear manté el seu discurs de qüestionar les decisions i actuacions dels estaments judicials quan no li són favorables. Des de les files populars es posà ahir en dubte, una vegada més, la independència de la Fiscalia Anticorrupció de Balears, un cop que el Ministeri Públic ha anunciat que interposarà un recurs davant el Tribunal Suprem per la sentència absolutòria del cas Cavallistes.

El PP balear exigeix la "dimissió immediata" de Bartomeu Alzina (PSOE), batle de Capdepera, en considerar que "va prevaricar" per afirmar que no hi havia problemes estructurals a l’hotel Son Moll de Cala Rajada, quan "en realitat hauria d’haver ordenat la paralització de les obres il·legals" de l’establiment hoteler, on el passat 16 de desembre van morir quatre treballadors.

Rosa Estaràs i Miquel Nadal volen treballar junts. De quina manera ho aconseguiran i la fórmula per realitzar-ho encara no ho saben, o bé no ho diuen, però ahir feren públicament una passa que, de manera especial pels partits d’esquerra, es considerarà una provocació en tota regla a l’actual Pacte de Govern. Ja no parlen d’unes millors relacions entre el "nou PP" i "la nova UM", ara ja avancen que hi haurà acords concrets entre ells.

Si un poble ha viscut amb interès el judici dut a terme a Ciutat sobre el conegut cas Cavallistes ha estat ses Salines. L’exbatle del municipi, Sebastià Vidal, i altres regidors i batles del PP afrontaven diferents càrrecs i acusacions i ara han estat absolts. Els que seguien amb més interès aquest cas des del con sud de Mallorca eren els companys de Vidal en la junta local del Partit Popular.

Satisfacció màxima en el PP balear per la condemna absolutòria per a tots els seus càrrecs acusats. "Avui s’ha fet justícia", proclamà ahir vespre el vicepresident Pere Rotger, qui considerà demostrat que amb aquest cas s’ha produït una "judicialització" de la política des d’altres partits polítics per les seves "ganes de destruir el Partit Popular".

Per Nadal, asseguts a la mateixa taula, els membres d’una família obliden les diferències i fan més fort el seu grup. Aquest missatge d’unitat llançà ahir la direcció del Partit Popular en el dinar de Nadal que celebrà a Inca amb un miler llarg d’afiliats, però entre els quals no s’hi deixaren veure ni Antoni Pastor ni Joan Ferrer, fins fa dues setmanes candidats a la presidència del PP mallorquí.

Les crítiques llançades pel portaveu del PP balear, Carlos Simarro, contra l’actuació de jutges i fiscals en els presumptes casos de corrupció que afecten la seva formació no són compartides per tots els dirigents del partit. Si Simarro afirmà que la Justícia maltractava el PP, el portaveu de la formació al Consell de Mallorca, Jaume Font, es desmarcà clarament ahir d’aquestes tesis i deixà clar que el seu respecte per l’actuació de la Justícia és "absolut".

Intens cap de setmana de rumors "polítics" a Llucmajor, amb el ple d’elecció del nou batle com a teló de fons. A la fi, però, no hi va haver cap novetat i ahir els portaveus de PSOE, Bloc i UM van ratificar que votaran cadascú el seu cap de llista, de manera que donaran pas al govern en minoria del PP, que té 10 vots dels 21. En tot cas, i amb dos anys i mig fins a les pròximes eleccions, gairebé res no és descartable.

El PP ha acusat avui a la justícia de tenir una “doble vara de mesurar” a l'hora d'instruir els casos que afecten a aquesta formació i ha assegurat sentir-se “maltractat” per jutges i fiscals, que, segons la seva opinió, tracten amb major duresa als 'populars' involucrats en processos judicials que a membres d'altres formacions polítiques.

Ningú no en quedà satisfet. El congrés del PP de Mallorca no complí les expectatives de cap dels sectors que hi concorrien i la batalla d’aquest cap de setmana, que mostrà un partit dividit, deixa pas ara a la ‘guerra freda’, amb els principals barons esperant moviments de la resta. El nou president del PP de Mallorca, Joan Rotger, naixia dissabte amb el suport més dèbil que ha tingut mai un president del PP de Mallorca, un 42,2% dels vots. Guanyà, però per només 17 vots.

Ni es va trencar el Pacte al Consell ni s’aprovà la moció del PP per canviar la composició de la Comissió d’Urbanisme, l’òrgan que té la darrera paraula en les principals decisions urbanístiques de Mallorca. Unió Mallorquina finalment votà amb els seus socis en contra de la proposta popular. Al seu portaveu, Miquel Àngel Flaquer, li bastà el compromís del conseller de Presdiència.

La majoria del PP de Calvià aprovà ahir amb els seus vots la venda en subhasta de 14 solars municipals per 10,5 milions d’euros com a preu de sortida, als quals s’afegeixen els 9 milions no gastats de l’alienació fa dos anys d’un terreny públic a Santa Ponça. Els doblers es volen destinar a inversions en el municipi "d’interès públic". El partit socialista votà en contra i anuncià al batle, Carlos Delgado.

El PP balear va fer ahir una passa endavant en la seva posició en relació amb el cas Son Oms i, per primera vegada en públic, es manifestà partidari que la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, sigui imputada en la causa judicial que s’instrueix per la presumpta trama de corrupció que propicià la requalificació d’aquest polígon industrial. El nou portaveu dels populars, Carles Simarro.

Allò que no aconseguí dimarts Rosa Estaràs, reunir a la mateixa taula els tres candidats a la presidència del PP de Mallorca, va ser possible ahir a Popular TV, del grup de la Cadena Cope. En el programa 180, presentat per Biel Torrens, Joan Rotger, Antoni Pastor i Joan Ferrer participaren en un debat de més d’una hora davant les càmeres. Tot i l’ambient cada vegada més escalfat durant els darrers dies.

El nou batle, Joan Mulet, a l'esquerra. Foto: S. Amengual

El ple que tingué lloc ahir a l’ajuntament de Llucmajor va ser d’estrena. Joan Jaume Mulet assumí el càrrec com a batle accidental després de la renúncia de Lluc Tomàs, el 18 de novembre passat.Tots els grups que formen l’oposició reclamaren o exigiren al PP que rompi el pacte amb ASI, que li assegura la majoria, "per transmetre a la ciutadania que aquest municipi pot mirar cap endavant i que és possible regenerar la vida política". Joan Jaume trobà que no era el moment "oportú" de respondre i es va remetre al ple extraordinari que es durà a terme a primers de desembre i que haurà d’elegir el nou primer edil del Consistori llucmajorer.

El PP de Madrid vol trobar la culpabilitat en el cas Estratègia Local de Margarita Nájera (PSIB), exbatlessa de Calvià i actual càrrec polític del Govern central denunciada pel partit conservador quan ella encara era al capdavant del Consistori calvianer. Ahir, el misser Fernando Mateas, que actua en nom del PP estatal, sol·licità davant l’Audiència Provincial de Palma la reobertura de la peça que fa referència a l’anomenat informe Maquiavel.

El solleric Carles Simarro s’estrenà en el càrrec de portaveu titular del PP balear —fins ara era l’adjunt— ahir mateix, després que Catalina Soler acabàs la seva intervenció en una roda de premsa dura. Simarro va estar atent en extrem amb la de Felanitx, l’ajudà durant les preguntes dels periodistes i, ja amb ella absent, no estalvià elogis sobre la seva figura. Atribuí la seva partida a "qüestions particulars" i a una "situació de pressió".

El guió estava escrit i Govern i oposició el seguiren ahir al peu de la lletra. Uns i altres sortiren "decebuts" d’una trobada per parlar dels pressuposts autonòmics que just aportà una foto. El Govern havia convocat l’oposició aparentment amb la intenció de poder arribar a acords que ampliïn els suports parlamentaris als pressuposts. El PP condicionà el seu suport que es retiri el projecte i se’n faci un de nou consensuat amb ells.

L'exministre d'Afers Exteriors Abel Matutes ha assegurat avui que ha decidit donar-se de baixa del PP per desvincular el partit de la seva denúncia personal sobre “la persecució” contra el seu patrimoni que segons el seu parer està sofrint per part del Consell d'Eivissa.

El diputat del PP Antoni Serra acusà ahir UM de fer "sopars" amb el director general d’IB3, Antoni Martorell, per silenciar a la televisió pública la informació del cas Son Oms, en què l’exportaveu d’aquesta formació al Parlament està acusat de falsificació de documents, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública i estafa continuada. "No sé si té relació que, curiosament.

Una sortida pactada per a un militant significat i batle durant anys d’un municipi clau. Lluc Tomàs deixarà la batlia de Llucmajor i avui demanarà la baixa "temporal" com a militant del PP balear, a conseqüència de la sentència de l’Audiència Provincial coneguda ahir, que el condemna a tres anys de presó i a vuit d’inhabilitació per malversació de fons públics.

El PP ha descartat de manera definitiva arribar a qualsevol pacte en el Parlament amb els grups que donen suport al Govern per tal d’aprovar els pressuposts de la Comunitat per a l’any 2009. La portaveu dels populars, Catalina Soler, insistí ahir que l’única possibilitat per fer-ho seria que l’Executiu retiràs el projecte ja presentat, com demanà dimarts Rosa Estaràs al president Antich, sense èxit.

L’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma haurà d’hipotecar més de la meitat del seu pressupost per cobrir el deute que arrossega en expropiacions impagades de l’anterior govern del PP i en l’adquisició de sòl. La partida global d’aquesta regidoria –amb despesa de personal inclosa– s’eleva a 44,4 milions d’euros, que en realitat disminueixen a 35 milions si es resten els sous dels empleats municipals.

Tres dels cinc regidors del Partit Popular a l’oposició de l’Ajuntament d’Algaida formalitzaren ahir la seva dimissió irrevocable, al·legant motius personals i laborals. Es tracta dels edils Francesc Ramis, Llorenç Vallespir i Pedro José Roca, les dimissions dels quals se sumen a la que el passat 9 d’octubre ja presentà Bàrbara Mestre. En aquests moments, el grup municipal del PP.

Per segona setmana consecutiva, els grups que donen suport al Govern i el del PP, a l’oposició, votaran avui de manera conjunta en el ple del Parlament per aprovar per unanimitat una iniciativa a la Cambra. La crisi, econòmica i institucional a les Balears, propicia aquest clima de consens. Avui, a més d’això, la sessió estarà marcada per la presumible absència del diputat Bartomeu Vicens.

Centenars de ciutadans assistiren ahir a la celebració del tercer aniversari de la destrucció del pont del tren. "Un acte que pretén no deixar caure en l’oblit aquest desastre", remarcà la presidenta de l’Associació de veïns del pont del tren, Mercè Borràs. Aquesta demolició fou duita a terme per governants del PP amb premeditació i traïdoria la matinada del 5 de novembre de 2005.

La crisi institucional que viu el Parlament ha propiciat una situació inversemblant fa només unes setmanes. El Govern, amb el seu president Francesc Antich al capdavant, es troba a la recerca del suport del PP per dur endavant les seves iniciatives a la Cambra autonòmica. Ahir, en el que s’entén com una primera passa per pactar l’abstenció del PP en el debat dels pressuposts de la Comunitat per a l’any que ve.

El PP no vol dir si està a favor o en contra que es convoquin unes eleccions anticipades. Diu que qui ho ha de decidir és el president del Govern, l’únic que té la potestat de cridar a les urnes. Així, després que Francesc Antich reiteràs ahir que no n’és partidari i que, amb vista al futur, cercarà acords amb el PP, els populars de les Illes li varen respondre agafant-li el guant però, això sí, amb condicions.

La crisi de lideratge de Catalina Cirer al capdavant del PP de Palma ha situat José María Rodríguez, exsecretari general dels populars, en les travesses per ocupar la presidència de la junta local de Palma d’aquesta formació. El mateix Rodríguez reconegué ahir a dBalears que molts militants populars s’havien posat en contacte amb ell per animar-lo a presentar la seva candidatura a tornar a presidir la junta de Palma.

El líder del PP, Mariano Rajoy, ha assegurat avui que «el temps dirà» si el PP i UPN tornen a pactar a Navarra però ha recalcat que «l'important» no és la voluntat del seu partit que, segons ha dit, «ha acreditat la voluntat» de mantenir aquest pacte, sinó de «la voluntat» de la formació regionalista. Segons ha dit, el PP té «disponibilitat» a parlar i «sempre» ha dit que volia continuar aquest acord si UPN dóna garanties.

El PP d’Algaida va remogut. Diverses veus de la formació conservadora –únic conjunt de l’oposició a l’Ajuntament, amb cinc regidors– coincidiren en afirmar ahir que s’està plantejant dur a terme una renovació de regidors en el grup municipal. Rosa Puig, portaveu de l’agrupació, apuntà que hi ha molta gent interessada a substituir els actuals edils i afirmà que alguns dels que ara mateix formen part del Consistori.

"A cegues" és com explicà que ho signava i aprovava tot l’exconseller d’Indústria i Comerç Josep Juan Cardona, en la seva declaració en qualitat d’imputat davant la jutgessa del cas Scala, Piedad Marín, i el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach. L’exconseller assegurà, sense cap classe de miraments, que ho firmava tot sense mirar res. L’exconseller Cardona justificà així davant la jutgessa molts contractes adjudicats amb la seva signatura.

El PP vol aprofitar la crisi institucional propiciada per la situació judicial de l’exportaveu parlamentari d’UM Bartomeu Vicens per demostrar el seu pes a la Cambra autonòmica i deixar en evidència el Pacte multipartit que sosté el Govern de Francesc Antich, amb la qual cosa accentuen la sensació d’ingovernabilitat. El diputat del PP Antoni Serra, el dematí i abans de conèixer la suspensió de militància acordada hores més tard per UM.

El Grup Parlamentari Popular presentarà demà a la Cambra Autonòmica una sèrie de mesures anticrisi per executar a curt termini. L'objectiu prioritari d'aquestes passa per afavorir la situació en la qual es troben els col·lectius «més necessitats» de l'arxipèlag, així com contribuir a la reducció del deute de les famílies i ajudar a les 'pimes' declarades insolvents.

El president del PP, Mariano Rajoy, ha expressat avui el seu desig de mantenir l'acord que van signar el Partit Popular i Unió del Poble Navarrès el 1991 i ha avançat que farà un «esforç» perquè no es trenqui. Això sí, ha exigit que la formació foralista ofereixi «garanties» que el complirà.

Els representants municipals del PP abandonaren ahir, de manera inesperada, la comissió informativa extraordinària prèvia al ple municipal en el qual s’havien discutir les seves esmenes a la modificació de les ordenances fiscals proposada pel tinent de batle d’Hisenda, Andreu Alcover, per a l’any que ve. Just començada la reunió, Julio Martínez, regidor del PP.

El PP ha suspès relacions amb l’actual direcció d’UPN i obre la porta a tenir presència pròpia a Navarra. La formació conservadora reaccionà així després que un dels dos diputats d’Unió del Poble Navarrès (Carlos Salvador) s’abstingués en la votació dels Pressuposts Generals de l’Estat, seguint les directrius marcades pel president navarrès i líder d’UPN Miguel Sanz.

El PP té més militants que la resta de formacions de Balears plegades. Si en l’actualitat la xifra d’afiliats arriba als 17.633, els altres partits junts en sumen 14.000. Tot i això, els populars no són els que més creixen de Balears, el PSIB, UM i PSM ho fan amb un ritme similar o superior, encara que parteixen d’una base molt menor. Si els conservadors diuen que de les darreres autonòmiques.

El PP anuncià ahir en el Parlament que retira el seu suport polític a la Llei de mesures urgents per a l’obtenció de sòl públic destinat a habitatges protegits, l’anomenada Llei d’habitatge. Aquesta s’aprovà el passat mes de maig per unanimitat de tots els grups, també del popular, després d’unes duríssimes negociacions per arribar a un acord que aleshores es qualificà d’"històric".

En època de vaques magres s’ha d’aprofitar tot. El ‘nou PP’ ha optat per alliberar tres membres del seu nou staff directiu col·locant-los com a assessors del seu grup parlamentari i, per tant, cobrant un sou públic. Els beneficiaris d’aquests salaris del Parlament balear són el nou secretari general dels populars, Guillem Estarellas; la nova gerent de la formació, Antònia Estarellas; i la nova cap de premsa del partit, Patricia Moreno.

Antoni Pastor parlà ahir clarament i oberta del seu malestar pel procediment seguit per la cúpula del partit per escollir el batle de Selva, Joan Rotger, com a "candidata oficial" a la presidència del PP de Mallorca en el congrés que es durà a terme el proper 29 de novembre. Unes "maneres" que, considera, contradiuen allò que el PP balear s’havia proposat en aquesta nova etapa.

La presidència del PP de Mallorca ha tornat a obrir un nou debat intern a les files dels populars. La direcció autonòmica del partit ha proposat Joan Rotger, batle de Selva i actual membre del comitè de direcció, perquè sigui escollit com a substitut de Pere Rotger en el congrés que es durà a terme el 29 de novembre.

L'acord tancat avui pel PSOE i el PP per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) dóna com a resultat un òrgan de govern dels jutges amb set dones -abans n'hi havia dues- i sense magistrats no afiliats, malgrat que representen gairebé el cinquanta per cent de la carrera.

El president de Noves Generacions a Balears (NNGG), Antoni Fuster ha condemnat aquest matí els fets relacionats amb la presumpta trama destapada en el Consorci Turisme Jove, en la que es troba imputat un membre de l'organització juvenil.

El Partit Popular ha demanat la compareixença en el Congrés dels Diputats del ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, perquè informi sobre la construcció del nou edifici de jutjats d'Eivissa i la situació de “deteriorament” de l'actual.

El Partit Popular va sostenir avui que les principals mesures “necessàries” per afrontar la crisi que està vivint la comunitat autònoma, passen per centrar els pressuposts de 2009 en una “aposta decidida” pel turisme, com a principal motor de l'economia de l'arxipèlag, i en una reducció de la despesa pública, d'“almenys un 20 per cent".

La primera tinent d'alcalde de Sierra de Yeguas (Màlaga), Josefa Torres (PP), ha denunciat avui en un jutjat a l'alcalde i company de partit, Rafael Sánchez, per violació consumada i amenaces, entre altres fets, han informat a Efe fonts properes a ella.

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, van acordar ahir els "cinc principis" que han d’inspirar la política antiterrorista del Govern amb l’absolut suport del principal partit de l’oposició. Així ho van explicar ahir als mitjans després de la reunió de dues hores que varen mantenir al palau de la Moncloa.

El PP reclamarà el Govern balear que recorri als tribunals per obligar el Ministeri de Foment a acatar la sentència de l'Audiència Nacional que exigeix la convocatòria de la Comissió Mixta per abordar el pagament de 333 milions d'euros pendents als convenis de carreteres de 1998 i 2004.

El pes intern i la representació que ha de tenir l’organització de Ciutat dins el PP balear ha obert una lluita en el si dels populars amb diversos fronts oberts amb els sectors més representatius de la Part Forana. En l’horitzó més proper, els de Palma volen aconseguir la presidència del PP de Mallorca. 

Si en el PP es pensaven que un cop superat el tens congrés autonòmic que la setmana passada va tenir lloc a Catalunya s’haurien acabat els mals de cap ho tenen clar, perquè aquest cap de setmana és el torn del congrés autonòmic d’Euskadi. I, segons es veuen els ànims, no serà tampoc un camí de roses.

El nou comitè de direcció del PP balear sorgit del congrés acordà ahir que José Ramón Bauzà i Antoni Pastor, vicepresident i vicesecretari general respectivament, siguin les persones encarregades de restablir les relacions amb el sector que representa el batle de Calvià, Carlos Delgado, que sortí perdedor de la cita de dissabte passat.

El vicesecretari general del PSOE, José Blanco, s'ha preguntat avui sobre l'“autor intel·lectual” que va fabricar les “mentides” sobre l'11-M, després de constatar que ningú no dubta que el PP va servir “de corretja de transmissió de totes i cada una” d'aquestes “falsedats”.

La presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, dóna per acabada l’oposició interna que ha representat Carlos Delgado i que els ha enfrontat en el recent congrés del partit. "No tornaré a parlar del 66% ni del 33%, ara tots som el 100%", digué ahir en un missatge unitari que es tornà més contundent a l’hora de parlar sobre qui dissabte va ser el seu contrincant, el qual no esmentà directament. Estaràs insistí que no hi ha cap possibilitat que faci un acostament a les tesis del de Calvià, perquè ja foren rebutjades pels compromissaris en el congrés.

Els problemes del PP balear i de la seva nova presidenta —ara electa— Rosa Estaràs no es resolgueren amb el congrés de dissabte. De fet, al conclave que es dugué a terme a l’antiga terminal de Son Sant Joan quedà clar, pel que es va dir tant damunt l’escenari com als passadissos, que el partit continua dividit i amb nombrosos fronts interns oberts.

Una valoració general des de l’esquerra que els populars no han aconseguit tancar la seva crisi interna i una de més diplomàtica des d’UM apostant per unes bones relacions. En qualsevol cas, els partits es pronunciaren amb cert distanciament.

Els ànims dins el PP de Catalunya estan molt lluny de calmar-se, més aviat tot el contrari. Després que Alicia Sánchez Camacho fos elegida dissabte nova presidenta de la formació a Catalunya, l’exrival d’aquesta i diputada en el Parlament Montserrat Nebrera assegurava ahir que l’interlocutor serà a partir d’ara el líder del partit, Mariano Rajoy, i Sánchez Camacho.

Entrevistada per dBalears, es mostra molt més relaxada que en els darrers mesos, com si s’hagués llevat un pes de damunt, el d’aquell famós ‘mort’. Rosa Estaràs (Valldemossa, 1965) ja se sent legitimada per posar el seu segell personal al PP balear. Més contundent, no admet més lectures, com a advertència, que la que diu que el seu projecte és el guanyador i que no admetrà interferències.

El secretari general d'Unió Mallorquina (UM), Miquel Ferrer, confia que el nou equip de govern del PP balear, amb Rosa Estaràs reelegida presidenta, sigui el d'un partit “amb què es pugui parlar”, i va augurar que les relacions amb els 'populars' en aquesta nova etapa seran positives.

Ahir encara es passejava pel congrés sense que molts hi reparassin. Guillem Estarellas Valls, fins ara tinent de batle de Bunyola –càrrec que deixarà– i mestre de professió, és el nou secretari general de ‘perfil baix’ escollit per Rosa Estaràs. dBalears ha parlat amb ell.

Per nassos el Congrés de l’aparell popular no ha estat el passeig militar habitual en aquests casos. Els nassos de l’aparell calvianer que ha substituït la piconadora de la inèrcia de l’aparell amb els doblers de comandar sobre el pressupost públic més gros en mans populars.

El candidat a presidir el PP balear Carlos Delgado protagonitzà ahir horabaixa un autèntic xou damunt l’escenari del 12è Congrés entre les ovacions i aplaudiments dels seus incondicionals. Sense complexos i amb coratge fou el principal lema de Delagdo que pronuncià en la seva llengua materna, el castellà. Només l’abandonà un pic per parlar en anglès i riure’s del bilingüisme de Rosa Estaràs.

Rosa Estaràs deixà ahir la seva situació d’interinitat al capdavant del PP balear des de l’abandó de Jaume Matas i sortí elegida en el XII Congrés autonòmic popular amb el 66,43% dels vots. El seu contrincant, Carlos Delgado, obtingué el 33,56%, més suport de l’esperat per al seu discurs radicalitzat i molt agressiu amb el partit mateix. De fet, Estaràs obtingué menys vots (867) que avals presentats (1.026), mentre que Delgado assolí un resultat invers: 438 vots per 389 avals.

Si el congrés del PSOE va ser ben tranquil i hi regnaren l’harmonia i l’acord, al del Partit Popular de Catalunya no va ser així ni de bon tros. Esbroncades i victòries ben ajustades en foren les notes dominants.

Els nervis en el PP balear augmenten a mesura que s’acosta el congrés de demà. La seu dels populars visqué ahir un intens dematí que reflectí que la tensió és màxima. Al carrer Palau Reial coincidí la visita de la vicesecretària d’organització del PP estatal, Ana Mato, amb un creuament d’acusacions entre les candidatures de Rosa Estaràs i de Carlos Delgado.

Ella es manté ferma. La fins ara tercera candidata a presidir el Partit Popular a Catalunya, Montserrat Nebrera, no es retira malgrat la "imposició" d’Alícia Sánchez-Camacho. Ahir, en roda de premsa al Parlament català, la diputada autonòmica explicà amb claredat els seus motius. Assegurà així que ho fa en defensa de la "dignitat" del PP català i de la seva "democràcia interna", i que per això competirà fins al darrer moment.

Enèsima derrota judicial en la particular trajectòria política de Carlos Delgado. La magistrada del Jutjat de Primera Instància número 6 de Palma, Sonia Isabel Vidal, desestimà ahir la demanda presentada per Delgado contra el PP, el seu propi partit, perquè se suspengués de manera cautelar el congrés autonòmic previst per a aquest dissabte. A 72 hores de la cita, la candidatura de Rosa Estaràs aprofità per instar-lo a retirar-se.

Més d’una vintena de treballadors de l’Empresa Funerària Municipal coincidiren quan assenyalaren que l’aparició sobtada d’ossos cremats al cementeri de Palma el passat mes d’abril no es tractà d’un fet casual, sinó d’una "actuació organitzada i "premeditada". Els fets foren denunciats pel PP, que presentà fotografies realitzades per la mateixa Catalina Cirer.

El PP balear celebrarà el seu XII Congrés autonòmic en una sola cita que durarà només dotze hores de dissabte, ininterrompudes, això sí. No és un fet habitual. Els congressos polítics es duen a terme habitualment durant dos o tres dies. El PP català, aquest mateix cap de setmana, ho farà en dues jornades.

La presidenta del PP de les Balears, Rosa Estaràs, i el president del PP a Àlava, Alfonso Alonso, van acordar avui crear una oficina dels 'populars' bascs a Mallorca, a fi de facilitar el vot per correu als ciutadans d'Euskadi que durant els períodes electorals, es trobin de manera temporal a l'illa.

Rosa Estaràs aconseguí ahir amb el del PP de sa Pobla el darrer suport que li mancava per a la seva candidatura a la reelecció del PP balear en el proper congrés autonòmic del 5 de juliol. Més que pel nombre de compromissaris que s’adhereixen d’aquesta manera a una majoria que té assegurada per a l’elecció, el suport dels populars poblers té per Estaràs un caràcter simbòlic.

El gir del PP cap a la moderació, que s’ha volgut escenificar en el congrés d’aquest cap de setmana a València, ha provocat reaccions diverses entre la resta de formacions polítiques de les Balears. Qui millor ha valorat aquest suposat gir al centre és Unió Mallorquina (UM). El seu president, Miquel Nadal, no dubta a considerar-ho una "bona notícia" i afegeix que "amb un PP centrat és més fàcil arribar a acords".

La delegació del PP balear no arribà ahir amb el millor ambient a València i els dos contrincants d’aquí a dues setmanes a Palma, Rosa Estaràs i Carlos Delgado, es retrobaren de manera inevitable però gèlida. Han passat gairebé tres mesos sense cap contacte pels reiterats atacs de l’aspirant contra l’actual presidenta i el seu equip.

El 21 de juny de 2007 acabà una època política a Balears. El seu protagonista posà punt final a 17 anys de volàtil carrera amb una fugida espectacular. Anuncià que renunciava hores després de conèixer per boca de Maria Antònia Munar que seria desallotjat del poder. Sense que ningú no li pogués retre comptes, digué que no suportava un altre Pacte i que partia cap als Estats Units.

Ja ho havia anunciat però ahir es ‘banyà’ públicament. Pere Rotger, president del PP de Mallorca, batle d’Inca i referent de la Part Forana dins el partit, mostrà ahir tot el seu suport a Rosa Estaràs perquè surti reelegida com a presidenta en el congrés autonòmic del 5 de juliol i pugui liderar així una nova etapa dels populars.

El president del PP aclarí ahir el secret més ben guardat des que Ángel Acebes anuncià que abandonava el càrrec de secretari general del partit. Mariano Rajoy revelà qui n’ocuparà la secretaria general quan surti reelegit aquest cap de setmana en el XVI congrés estatal, a València. Es tracta de la màxima responsable de la formació a Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal.

La revisió del Pla Territorial només es farà efectiva si el PP també hi dóna suport. Així ho decidí dilluns l’executiva d’UM, que vol també unanimitat per allargar la moratòria urbanística del Consell que caduca el 17 de juliol. La presidenta, la socialista Francina Armengol, molesta amb l’actitud dels seus socis, haurà de cercar el suport del PP per resoldre la qüestió, una de les claus del Pacte signat amb UM i Bloc.

José María Rodríguez (Daia Nova, Alacant, 1947) ha mogut durant els darrers vuit anys la maquinària del PP balear. D’aquí a un mes, en el congrés del partit, deixarà de ser-ne el secretari general. Ahir parlà amb dBalears.

"És necesari un nou lideratge". Paraules de Juan Costa, diputat del PP i un dels més plausibles candidats a encapçalar l’oposició a Mariano Rajoy en el congrés del 20 de juny. Però no serà ell qui el protagonitzi, almenys no com a líder. Així ho afirmava ahir l’home de Rato en un entrevista publicada en el diari El Mundo, que qüestionà a més que finalment hi hagi cap candidatura enfront de la de Rajoy, que disposa, segons assegurà, d’un gran nombre de suports dins el partit.

El PP balear ha fet una passa endavant respecte a la situació del portaveu parlamentari d’UM, Bartomeu Vicens, i ahir exigí per boca del portaveu Miquel Ramis la seva "dimissió immediata"com a conseqüència de les tres imputacions judicials per causes diferents que recauen sobre ell. Fins ara, els populars no s’havien atrevit a demanar-ho públicament. Diputats seus, com Jaume Font —cas Pla Territorial— o Catalina Soler —cas Cavallistes— també es troben imputats, com Vicens, en altres causes judicials.

La presidenta del PP balear i candidata a la reelecció, Rosa Estaràs, es manté fidel al president del PP estatal, Mariano Rajoy, tot i les crítiques que aquest rep dels sectors més "durs" del partit. Uns retrets que Estaràs visqué dilluns en primera persona dins el comitè executiu de Madrid. La de Valldemossa ho té clar: la disputa interna del PP "no és un debat de principis".

Si vaig dir una cosa en puc dir una altra. Aquesta és la màxima que empra darrerament Mariano Rajoy quan s’aixeca cada dia. Quan convé situam Gallardón com a "progre", a la direcció del partit. I com que diuen això que "si no pots amb el teu enemic alia’t amb ell", Rajoy estén ara la mà a la presidenta de la Comunitat de Madrid i li ofereix un altre lloc en la cúpula del grup.

"Si volem ser creïbles, només podem començar per ser valents". La ponència política del congrés del PP balear es proposa acabar amb els casos de corrupció a les seves files. Així, recomana que tots els seus càrrecs públics passin una mena d’examen davant una ‘comissió d’ètica’ "de manera obligatòria i prèvia" al seu nomenament per garantir la seva "honorabilitat".

Veus que el critiquen dins del seu grup, els comentaris de José Blanco, els qui eren ferms votants de la dreta manifestant-se enfront de Génova, i ara, el resultat del baròmetre CIS en intenció de vot. Tot sembla una bolla de neu que finalment acabarà agafant Rajoy, qui pareix que no té molt clar com se’n sortirà.

L’exministre de Treball Jesús Caldera (Béjar, 1957) dirigirà el futur ‘laboratori d’idees’ del PSOE. Ha preparat la ponència del proper congrés del partit i ahir es reuní amb els 40 joves que preparen la dels socialistes mallorquins.

De nou pareixen perfilar-se les diferents perspectives que representen els dos PP’s. Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy coincidiren en la nit de dimarts en un acte amb motiu del primer aniversari de les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2007. Allà, com si d’un míting de campanya es tractàs, ambdós polítics mostraren la seva proposta sobre el camí que deu seguir el fracturat partit de l’oposició.

Insignes exdirigents, pesos pesants de l’aparell del partit actual, votants exaltats... i ara; la militància. A Rajoy, l’encara únic candidat a president per al congrés del PP de juny a València, li surten cada dia més "enemics interns". Així, la plataforma www.democraciapp.es, favorable a que l’elecció del president del PP es faci pel mètode de primàries, ha convocat el I Congrés Nacional d’afiliats el pròxim 14 de juny a Madrid, una setmana abans del tan esperat de València.

Les exigències de la junta territorial del PP de Palma han estat escoltades per la direcció del partit i la ponència d’estatuts que es tractarà en el congrés regional del 5 de juliol recull equiparar el seu pes intern al de les juntes insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; aquesta darrera, també de nova creació.

Els fiscals Anticorrupció Pedro Horrach i Juan Carrau insistiren ahir a trobar la suposada vinculació de l’expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) i de l’expresidenta del Consell Maria Antònia Munar (UM) en el cas Pla Territorial de Mallorca (PTM). Però la compareixença judicial de l’actual portaveu del PP al Consell, Jaume Font, no va ser prou concloent. El polític pobler declarà ahir al matí com a imputat durant gairebé dues hores i mitja davant el jutge d’instrucció número 6 de Palma, Miquel Florit.

L’escissió ideològica oberta per dues polítiques veteranes i amb fort pes al partit, Esperanza Aguirre i María San Gil, sembla que ha arribat als ciutadans corrents. Així quedà demostrat ahir quan aproximadament dues-centes persones es manifestaren davant Gènova per expressar que "se sentien enganyats" pels darrers moviments dins de la cúpula del Partit Popular, i en particular, del seu actual president, Mariano Rajoy.

El president del PP de Mallorca, Pere Rotger, es va mostrar avui «clarament» convençut que la candidata a la reelecció com a presidenta de la formació a Balears, Rosa Estaràs, no va participar en cap reunió prèvia a l'aprovació del Pla Territorial (PTM) en la qual s'adoptassin decisions entorn de les Arees de Reconversión Territorial (ART) i la requalificació de terrenys. Així ho va manifestar Rotger per respondre a les declaracions efectuades avui davant del jutge Miquel Florit per part de l'exconseller de Medi Ambient del Govern, Jaume Font.

Mentre centenars de persones es manifestaven aquest migdia a les portes de la seu del PP contra Mariano Rajoy, aquest llançava en el seu interior un contundent missatge en clau interna. «Hi ha una sèrie de persones que estan intentant que no em presenti i això no es produirà», va sentenciar Rajoy després de reptar a qui «es vulgui presentar» per disputar-li la Presidència del PP a fer «un pas endavant».

El PP balear n'està fart de les contínues crítiques del Govern a la seva gestió durant la passada legislatura i no vol que això distregui l'opinió pública sobre l'acció política que es desenvolupa des del Consolat. El portaveu Miquel Ramis acusà ahir l'Executiu de Francesc Antich de practicar una política «revisionista i revengista» perquè en realitat «encara no ha impulsat cap iniciativa a favor de la societat».