L'ONU ha expressat avui la necessitat d'investigar les circumstàncies de la mort de l'exlíder libi Muamar Gadafi, després de la difusió d'unes imatges de la seva captura en les quals apareix encara amb vida.

El Consell de Seguretat de l'ONU va començar ahir la seva reunió a porta tancada per realitzar una primera anàlisi de la sol·licitud d'adhesió que el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, va presentar a la institució divendres passat per ser el país membre 194. "El procés ha començat i esperam que el Consell de Seguretat hi mostri la seva responsabilitat", va dir a la premsa el representant palestí davant l'ONU, Riyad Mansur, que va assenyalar que "hi ha nou membres del Consell que ens donen suport i 131 països ja ens han reconegut".

L'ONU alertà ahir que, una setmana després que el Consell de Seguretat condemnàs la repressió del règim sirià sobre els manifestants, l'ofensiva del president Bashar al-Assad contra els civils continua endavant i que Síria és escenari de greus violacions dels drets humans. "Hem rebut un informe realment depriment i esgarrifós", indicà l'ambaixador adjunt del Regne Unit davant l'ONU, Philip Parham, quan sortia de les consultes que el Consell de Seguretat va dur a terme a porta tancada per analitzar l'actual situació a Síria i de la qual no va sortir cap reacció comuna dels quinze membres.

A la fotografia la seu de l'ONU a Nova York. Foto: E.P

La desenvolupadora de programari de seguretat McAfee ha tret a la llum allò que, segons anuncia la companyia, és el pitjor ciberatac de la història. Són 72 les organitzacions afectades. Entre les víctimes es troben la mateixa ONU i diferents governs. Les proves apunten cap a un únic país com a autor: la Xina. Durant cinc anys, aquestes operacions han tingut una llarga llista de damnificats en una acció que McAfee ha anomenat operació RAT Shady (RAT significa eina d'accés remot, un tipus de programari que permet accedir a les xarxes d'ordinadors a distància). Entre els executius que suposadament s'hi han vist perjudicats figuren els dels Estats Units, Corea del Sud, el Canadà, l'Índia, Taiwan i el Vietnam. La companyia explica que el sistema d'atac consisteix a enviar un e-mail de phishing que conté un virus espia capaç d'incrustrar-se en el codi de la pàgina web. També n'han estat víctimes diversos organismes internacionals com l'ONU, l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (Agencen), el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el Banc Mundial Antidopatge.

Funeral d'un militar a Damasc que va tenir lloc ahir. Foto: E.P.

L'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Navi Pillay, advertí ahir les autoritats sirianes que el món sencer és testimoni de la violència amb què està responent a les protestes civils i els instà a posar fi a aquest "bany de sang". Pillay expressà la seva preocupació per les informacions que apunten que 145 persones foren assassinades divendres passat en els enfrontaments amb l'Exèrcit que pretenia aplacar les protestes. Segons informacions de l'ONU, almenys 120 persones perderen la vida a la ciutat d'Hama a causa de la repressió militar amb tancs i artilleria pesant, unes víctimes que se sumen a les diverses desenes de morts a Deir Ez Zur, un suburbi de Damasc, i a d'altres ciutats sirianes. Per això, l'ONU assegurà que la xifra pot ser més elevada. "El Govern ha estat intentant ocultar al món la situació tan alarmant que es viu al país negant-hi l'accés a la premsa estrangera, observadors de drets humans i a la missió del Consell dels Drets Humans", afirmà Pillay.

Dones pakisteneses sembrant arrós.

Les dones continuen discriminades a bona part del món malgrat els avenços que la igualtat de gènere ha firmat recentment a diversos fronts i a nombrosos països. Aquesta és una de les conclusions del primer informe mundial d'ONU Dones, que destaca que "massa sovint sofreixen injustícies, violència i desigualtat a la llar i a la feina". El treball d'ONU Dones, el primer des de la posada en marxa d'aquesta agència a principi d'any, demana als governs del món que prenguin "mesures urgents" per acabar "amb les injustícies que fan que les dones continuïn sent més pobres i menys poderoses que els homes a tots els països del món". "Amb la meitat de la població mundial en joc, les conclusions d'aquest informe són una poderosa crida a l'acció", indica la directora executiva de l'agència, la xilena Michelle Bachelet, per qui "una igualtat completa suposa que la dona sigui igual que l'home davant la llei, a casa, a la feina i en l'esfera pública".

Valerie Amos, responsable de l'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) de l'ONU, alertà ahir de la "creixent sortida de refugiats sirians" a causa de la contínua repressió governamental i va agrair a països veïns com Turquia que mantinguin obertes les fronteres per rebre'ls. "Agraesc als estats veïns que hagin deixat obertes les fronteres i valor l'ajuda que han proporcionat", assegurà Amos, qui subratllà que l'ONU està preparada per ajudar aquests països "com sigui necessari", especialment després del recent augment del nombre de refugiats.

El fiscal cap de la Cort Penal Internacional (CPI), Luis Moreno Ocampo, ha demanat avui l'arrest del líder libi, Muamar al Gadafi, per acusacions de crims de lesa humanitat.

Rebels libis a bord de vehicles dotadats amb llança mísils anant a Bengasi. Foto: Agències.

El comandant de la Reial Força Aèria britànica (RAF) Greg Bagwell va dir ahir que l'aviació de Moammar al-Gaddafi està destruïda i que la coalició internacional patrulla "gairebé amb total impunitat" per l'espai aeri de Líbia. En declaracions als mitjans britànics, el vicemariscal de l'aire assegurà que els avions aliats "han destruït la major part de la força aèria" del dictador libi, la qual, segons advertí, ha deixat d'existir com a força de combat. "Ja no existeix com a força de combat i el seu sistema de defensa integrat i les seves xarxes de comandament i control estan seriosament danyats, fins al punt que podem operar amb gairebé total impunitat a Líbia", declarà.

La majoria de ministres d'Assumptes Exteriors de la UE ha defensat "la unitat" dins els Vint-i-set contra el règim de Muamar Gaddafi i han insistit que la Lliga Àrab manté el seu suport a la intervenció d'una coalició de països a Líbia per fer complir la resolució 1.973 del Consell de Seguretat de l'ONU, una cosa que ha posat en dubte Alemanya.

Rebels antigovernamentals de Bengasí, organitzen la munició. Foto: Agències

Les forces del líder libi, Moammar el Gaddafi, per mantenir-se en el poder es troben al límit. L'ordre que el dictador va emetre al responsable dels serveis secrets a l'exterior, Buzid Durda, per dialogar amb els dirigents rebels de la part oriental del país, en són la prova. Segons un corresponsal de la cadena qatariana Al Jazeera, Gaddafi ha intentat obrir canals de contacte amb els caps de les tribus, però aquests han rebutjat negociar-hi.
Malgrat els intents d'obrir un diàleg amb l'oposició, Gaddafi no cessa en el seu intent per recuperar el control del país, motiu pel qual envià ahir dos helicòpters de les seves forces lleials a la tercera ciutat de Líbia, Misrata (a uns 200 quilòmetres a l'est de Trípoli), per intentar realitzar-hi bombardejos. Tot i això, els rebels van fer caure els aparells, segons testimonis citats per Al Arabiya, que afirmen que la localitat està sota control rebel. Els dos aparells -no hi va haver víctimes- pretenien bombardejar la seu de la ràdio local, utilitzada pels rebels per difondre missatges d'ànim a la població i contra Gaddafi.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha condemnat l'ús de la violència contra els manifestants libis, que persegueixen el final del règim de Muammar al-Gaddafi, i ha reclamat el processament dels responsables dels atacs contra civils, segons recull el comunicat divulgat per l'organització internacional.

El Marroc vol "alliberar" Ceuta i Melilla. Dues de les principals formacions polítiques marroquines instaren ahir el Govern del seu país que enviï l'expedient de les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla a la quarta comissió de l'ONU, encarregada dels processos de descolonització al món. En una resolució adoptada per la Cambra de consellers (Cambra Alta), les forces parlamentàries en conjunt demanaren al poble marroquí que "mobilitzi les seves forces per a la defensa de les causes sagrades de la nacions, especialment la unitat territorial".

Un total de 22 països s'enfronten a "crisis perllongades". Foto: Agències

Un total de 22 països s'enfronten a 'crisis perllongades' per crisis alimentàries repetides i una incidència de la fam extremadament alta a causa d'una combinació de calamitats naturals, conflictes i la debilitat de les institucions. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l'informe L'estat de la inseguretat alimentària al món 2010, elaborat pel Fons de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura (FAO) i el Programa mundial d'aliments (PAM). Fruit de l'estudi, ambdós organismes mundials proposen que es replantegi la manera en la qual es presta ajuda a aquests països, on hi ha 166 milions de persones subnodrides. Segons ambdues institucions, pateixen 'crisi perllongada' aquells indrets on s'ha produït una crisi alimentària durant vuit o més anys entre 2001 i 2010, reben més del 10% de l'ajuda estrangera en forma d'assistència humanitària i es troben en l'elenc de països de baixos ingressos i dèficit d'aliments. Per tant, una gran part de l'assistència que arriba a aquests territoris és en forma d'ajuda alimentària d'emergència.

El canceller de Cuba, Bruno Rodríguez, ha condemnat en l'Assemblea General de l'ONU la posició comuna que manté la Unió Europea en les seves relacions amb l'illa. En aquest sentit ha dit que la UE «somia si creu que podrà normalitzar les relacions amb Cuba» mentre existeixi l'esmentada posició.

El nombre de dones que moren a causa de les complicacions durant l'embaràs i el part ha descendit un 34%. Des d'una estimació de 546.000 morts l'any 1990, s'ha passat a les 358.000 defuncions del 2008. Així queda recollit en l'informe conjunt de diverses agències de Nacions Unides publicat la setmana passada. El progrés és notable, però l'índex anual de descens és manco de la meitat del que es necessita per aconseguir un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

Obama va pronunciar un discurs optimista a l'assemblea de l'ONU. Foto: J.Lane. Efe

El president dels Estats Units, Barack Obama, espera que, en el termini d'un any, Nacions Unides aculli com a nou membre "un Estat palestí independent que visqui en pau amb Israel". Això no obstant, Obama advertí que l'existència d'Israel no és negociable i que qualsevol intent de debilitar la legitimitat de l'Estat hebreu "es trobarà amb l'oposició immòbil dels Estats Units". "Si no s'arriba a un acord, els palestins no coneixeran mai l'orgull ni la dignitat de tenir el seu propi Estat i els israelians no coneixeran mai la certesa ni la seguretat que dóna tenir uns veïns sobirans i estables compromesos amb la coexistència", afirmà el president en el discurs que pronuncià dijous davant de l'assemblea general de l'ONU. Així mateix, Barack Obama defensa el dret d'Israel d'existir com a estat i reitera el suport dels Estats Units al seu aliat en la regió. "L'existència d'Israel no ha de ser objecte de debat. Israel és un Estat sobirà i la pàtria històrica del poble jueu". En el seu discurs, Obama advertí la necessitat de posar fi a la violència. "Les amenaces i la mort d'israelians no ajudaran el poble palestí. Els assassinats no són resistència, són injustícia", asseverà. Així mateix, va demanar a Israel una extensió de la moratòria sobre la construcció de nous assentaments a Cisjordània, que expira el pròxim dia 29.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha anunciat avui la creació d'un comitè que investigarà l'incident del passat 31 de maig amb la flotilla humanitària que es dirigia a Gaza, i que explica amb l'acceptació d'Israel i Turquia. "Després de dos mesos d'intenses consultes amb els líders d'Israel i Turquia, anuncii l'establiment d'un comitè" que investigarà aquest incident, ha dit Ban, mitjançant un comunicat de premsa, sobre aquest grup que inclourà personalitats com el president sortint de Colòmbia, Alvaro Uribe.

L'Assemblea General de Nacions Unides ha declarat que l'aigua potable i neteja i la sanitat és un Dret Humà essencial per al ple gaudi de la vida i la resta dels Drets Humans. A més, ha manifestat la seva profunda preocupació perquè gairebé 900 milions de persones a tot el món no tenen accés a aigua neta.

El Consell de Seguretat de l'ONU aprovà ahir una nova ronda -i més dura- de sancions contra l'Iran per la negativa d'aturar l'enriquiment d'urani i d'obrir per complet el seu programa nuclear a la supervisió internacional. La resolució, afavorida pels Estats Units, va rebre el suport de 12 dels 15 membres del màxim òrgan, inclosos els cinc permanents, mentre que el Brasil i Turquia hi varen votar en contra i el Líban s'hi va abstenir.

El ministre francès d'Exteriors, Bernard Kouchner, ha donat avui per mort el cap de la Missió de Nacions Unides a Haití (MINUSTAH), el tunisenc Hedi Annabi, com a conseqüència del terratrèmol que ha assolat el país del Carib. "Per desgràcia l'edifici de l'ONU es va esfondrar i sembla que tots els que estaven en ell, inclòs el meu amic Annabi, enviat especial del secretari general de Nacions Unides, i tots els que estaven amb ell, estan morts".

El president espanyol parlà sobre nous reptes a afrontar desde la política coordinada dels països. Foto: Efe.

"El canvi climàtic serà més devastador que la crisi econòmica". Amb aquestes paraules es referí el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, als reptes econòmics i mediambintals del món actual, que es debaten aquests dies en la 64a Assemblea general de Nacions Unides a Nova York. En el seu parlament davant els representants dels 192 països presents a l'Assemblea, Zapatero va defensar ahir la importància d'un multilateralisme "eficaç, responsable i solidari", i ho féu centrant el discurs en torn dels cinc pilars: L'aliança de civilitzacions, el canvi climàtic, el desarmament nuclear i els objectius del mil·lenni. En la seva intervenció, el president espanyol, assegurà que el món no està davant de la primera crisi de la globalització, sinó la primera crisi de la governança global, "d'una globalització insuficientment governada.

Una crida a la unitat contra la crisi econòmica i la necessitat d'una major cooperació internacional per superar els reptes actuals. D'aquesta manera es pot resumir el contingut de la 64a Assemblea general de les Nacions Unides iniciada ahir a Nova York. La reunió, tot i ser presidida pel secretari general, Ban Ki-moon, fou eclipsada pel president dels EUA, Barack Obama, que parlava per primera vegada davant els caps d'estat i de govern, els ministres d'Exteriors i els ambaixadors dels 192 països que hi assisteixen.

El canvi climàtic por tenir conseqüències irreversibles sobre l'economia. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, demanà ahir que es treballi més ràpidament en un nou tractat sobre el clima per evitar el que podria ser un desastre financer i un augment del nivell de la mar de més de dos metres l'any 2100. "Pagarem un preu molt alt si no hi actuam", declarà en la tercera Conferència mundial sobre el clima, que té lloc a Ginebra i que ha reunit representants de 155 països per intentar arribar a un pacte anterior a l'acord que es podria assolir el mes de desembre a Copenhaguen.

El document de la Conferència de l'ONU sobre el Racisme, que inclou la referència a l'Holocaust que rebutjava l'Iran, ha estat aprovat avui per consens sense que cap país proposàs canvis al text proposat.

Morales mostra la fulla de coca.Foto: Efe.

El president de Bolívia, Evo Morales, ha sol·licitat avui a Viena a l'ONU -amb un full de coca a la mà que després ha mastegat- retirar la planta de la llista d'estupefaents prohibits pels convenis internacionals. “Això és una fulla de coca, no és cocaïna, és part d'una cultura. No és possible que estigui en la llista d'estupefaents de Nacions Unides”, ha declarat Morales amb la planta a la mà, aplegant els aplaudiments de diverses delegacions.“Rosegar és això. No fa mal a ningú. “Jo som productor d'aquesta fulla de coca. No per productor som narcotraficant”, ha afegit Morales, demanant a la legislació internacional que s'avingui a una nova realitat. “Aquest fulla de coca és medicina per als pobles -ha remarcat- no és danyosa per a la salut en el seu estat natural”.

L’Agència de Refugiats de l’ONU suspengué ahir les seves activitats humanitàries a la franja de Gaza, després que soldats israelians disparassin contra un comboi de l’organització i provocàs la mort d’un dels conductors, la cinquena víctima de l’agència des que començà el conflicte. L’atac es produí quan el comboi de camions anava a recollir subministraments en el període de tres hores de treva humanitària.

El senador autonòmic Pere Sampol (Bloc per Mallorca) demanà ahir la implicació del Govern espanyol per fer que l’ONU recuperi en les seves celebracions l’Himne de les Nacions Unides, una composició estrenada el 1971 amb música de Pau Casals i lletra del poeta britànic Wystan Hugh Auden. D’aquesta manera, Sampol es fa ressò d’un article d’opinió de Bartomeu Mestre.

La portada de Le Monde dedicava ahir la foto central a Miquel Barceló per anunciar la inauguració de la seva "obra gegant" a Ginebra. En aquesta ciutat es fa clar amb pluja i fred. A l’ONU tot està a punt per a l’estrena. L’enorme edifici, propi de les primeres pel·lícules de la saga Bond, incrementa la seva seguretat. Entre els primers a entrar-hi hi ha l’autor de la remodelació de la sala XX, Miquel Barceló.

Visió de l'esperada obra de Barceló. Foto: Reuters.

Ha fet córrer rius de tinta. La polèmica fins i tot arribà al debat dels pressuposts del Congrés dels Diputats pel seu elevat cost de vint milions d’euros. Ahir es féu la llum. A partir d’avui serà el pas del temps i el món el seu millor jutge. Els reis Joan Carles i Sofia inauguraren la remodelada sala dels Drets Humans i l’Aliança de Civilitzacions del palau de les Nacions a Ginebra.

Després d’una setmana de polèmica, finalment avui dematí, els reis inauguren la sala dels Drets Humans i l’Aliança de Civilitzacions al palau de les Nacions de l’ONU a Ginebra davant 700 convidats. Una sala amb un caràcter marcadament balear. L’artista Miquel Barceló (Felanitx, 1957) ha comptat, dins el seu equip, amb Tomeu i Antoni Esteva per al disseny dels interiors.

El representant permanent d'Espanya davant de la seu europea de l'ONU, Javier Garrigues, ha informat avui que el pressupost global per a la renovació de la cúpula de l'ONU que ha pintat Miquel Barceló ascendeix a 18,5 milions d'euros, a més d'una desviació autoritzada del 10 per cent sobre aquesta quantitat.

El Govern espanyol donarà a conèixer avui, si no hi ha res de nou, què ha costat l’obra de Miquel Barceló al Palau de les Nacions de Ginebra. Però aquesta notícia no serà l’única que tindrà l’artista de Felanitx com a personatge central de la setmana que començam. El diari ABC informà en la seva edició digital d’ahir que Barceló ha estat escollit per representar l’Estat espanyol.