Dos cooperants de l'ONG Ajuda als Refugiats Danesa han estat segrestats al nord de Somàlia, ha informat avui el Ministeri d'Afers Estrangers de Dinamarca.

Dues cooperants espanyoles de l'ONG Metges Sense Fronteres (MSF) van ser ahir segrestades al campament de refugiats somalis de Dadaab, a Kenya, on treballaven en tasques logistíques. Es tracta de Montserrat Serra, una jove catalana de Palafrugell, de 30 anys, i una altre jove madrilenya, la identitat de la qual encara no ha transcendit, que foren capturades quan circulaven en cotxe per aquesta zona, situada a 100 quilòmetres de la frontera amb Somàlia. Durant el segrest, el conductor del vehicle resultà ferit, encara que es troba fora de perill, segons informà l'ONG, que és l'única que no té seguretat privada a la zona per la política de la institució.

La mort del jove Efosa Okosu inicià unes jornades de disturbis a final del mes d'agost. Foto: T. Ayuga.

La Coordinadora d'ONG de les Balears (CONGDIB) ha lloat avui que l'Ajuntament de Palma elabori un pla d'actuació integral per a Son Gotleu que suposi deixar al barri "l'atenció que necessita i mereix", però ha criticat que les primeres mesures siguin de caràcter policial i coercitiu. Després que l'ajuntament hagi anunciat avui que disposarà d'un pla d'actuació integral a Son Gotleu ha finals d'octubre, l'entitat ha remarcat en un comunicat que confia en la voluntat del consistori d'"intervenir de forma constructiva" i "no a cop de conflicte", de manera que "les bones intencions no s'oblidaran si es travessa un període de calma".

La crisi econòmica ha provocat que les ONG rebin un 26,8% menys de donacions econòmiques, si bé ha servit perquè tinguin més socis, gairebé 4.200.000 ciutadans espanyols, que destinen a la solidaritat uns 782 milions d'euros a l'any. Aquestes són dues de les principals conclusions del segon estudi L'ONG que jo vull, una iniciativa de la Fundació Adecco i l'ONG Achalay España, en el qual han participat 500 ciutadans de l'Estat d'entre 17 i 70 anys.

L'objectiu: eradicar la pobresa i la desigualtat. La promesa: fer-ho abans del 2015. L'aposta: no claudicar i augmentar l'ambició dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Els dies 20 i 22, l'ONU revisarà aquests coneguts punts amb vista a replantejar l'estratègia per aconseguir reduir significativameent els índexs de desigualtat.

Les ONG garanteixen la seguretat dels seus cooperants. Foto: Efe

Els segrest a Mauritània durant prop de nou mesos dels membres de l'ONG Barcelona Acció Solidària, Albert Vilalta i Roque Pascual, ha tornat a posar sobre la taula la problemàtica de la seguretat dels cooperants que realitzen tasques humanitàries en zones d'especial risc o perill. Primer de tot, cal remarcar que en el fons es tracta d'una decisió estrictament personal. Les ONG avaluen els riscs de la missió humanitària i asseguren els cooperants davant dels danys físics i psíquics que puguin sofrir a qualsevol part del món, però la decisió d'assumir-los queda a les mans de cada professional. Cada organització protegeix els seus cooperants i els voluntaris solidaris amb una assegurança, que pot ser la que ofereix el Govern, algunes comunitats autònomes o contractar la que consideri més adequada, tenint en compte la tasca que realitzen. La meitat dels cooperants tenen cobertura d'assegurança col·lectiva de previsió social, finançada pel Govern i les principals ONG, a les quals es poden acollir de manera voluntària. La majoria d'aquestes assegurances cobreixen els sinistres o incidències ocorregudes durant el desenvolupament del seu treball a l'estranger i indemnitzen en cas d'incapacitat permanent, gran invalidesa, mort o danys físics i psíquics ocasionats per un accident, atac o segrest.

Centenars de ciutadans dediquen les vacances d'estiu a conèixer i a donar suport a les ONG. Així, treballen de manera voluntària en els projectes a països en desenvolupament, encara que enguany són molts menys els que han pogut viatjar a causa de la crisi, segons han confirmat diverses organitzacions. La crisi no ha debilitat el compromís de la societat amb les ONG, però sí que ha canviat el tipus d'ajuda que estan disposats a donar, explica Yolanda Polo, portaveu de la Coordinadora d'ONG de Desenvolupament (ONGD), que agrupa 96 organitzacions estatals i unes 400 d'autonòmiques.

L'ONG Acción contra el Hambre, organització internacional de caràcter humanitari, ha duit a terme diferents tipus de campanya per ajudar a acabar amb la desnutrició en els països més pobres del món. Una de les iniciatives és Restaurants contra la fam, en la qual participen la Federació espanyola d'hoteleria (FEHR) i l'Associació Empresarial de Restauració de Mallorca i que tindrà també la col·laboració de 22 restaurants de l'Illa.

Jaume Obrador, president de VSF, observa el recompte de vots. Foto: VSF

Burundi, situat a l'Àfrica central, és un dels deu països més pobres del món i un dels escenaris en què treballen ONG d'arreu, entre les quals hi ha l'organització de Palma Veïns Sense Fronteres (VSF). L'associació hi prengué contacte per primer cop arran de la crisi sociopolítica que devastà el país l'any 1993. I de llavors ençà, fidels al seu compromís, s'han implicat en tot tipus d'accions solidàries no tan sols a Burundi, sinó també als països fronterers: a la República Democràtica del Congo i a Tanzània. Per sobre de tot, l'agrupació ha volgut fer valer el respecte a la democràcia i als drets humans. En aquest sentit, Veïns Sense Fronteres promogué la creació de plataformes globals per demanar el retorn de Burundi a l'estat de dret. Amb aquest objectiu, es dugué a terme a Mallorca una reunió en la qual s'ajuntaren per primer cop tots els grups implicats en el conflicte. Les primeres eleccions democràtiques realitzades a Burundi foren l'any 1993, però la il·lusió i l'entusiasme popular tan sols duraren 100 dies, a causa d'un alçament militar que va sumir el país en una guerra civil durant 12 anys. No fou fins al 2005 que es pot parlar de l'existència d'un sistema polític democràtic real però alhora molt dèbil.

L'ONG ha presentat la seva diagnosi sobre les costes de l'Estat. Foto: Efe.

El Parc Natural de les Salines, l'ampliació del port d'Eivissa, el projecte del camp de golf de Son Baco i l'expansió urbanística d'Andratx estan inclosos en la llista de banderes negres que ahir donà a conèixer a Madrid l'organització conservacionista Ecologistes en Acció. Aquesta relació s'inclou a l'informe Caos en la Costa. Banderas negras 2010, que alerta de l'"exagerat increment de l'edificació" que pateixen les Illes. L'ONG ha definit el Parc Natural d'Eivissa com una zona amb contaminació i en la qual hi ha una alta ocupació costanera. Aquest estudi parla de l'existència d'un "emissari submarí" a ses Salines que aboca a la mar aigües poc depurades.

Tot i la crisi i les retallades arreu, les entitats socials podran continuar la seva tasca. Les ONG espanyoles rebran un total de 264,4 milions d'euros procedents de la recaptació de l'IRPF, la qual cosa suposa un increment del 7,69% respecte del darrer exercici, equivalent a 15 milions més.

Soldats israelians preparats per abordar les embarcacions del comboi humanitari. Foto: Efe.

L'Exèrcit israelià va matar ahir almenys catorze activistes de drets humans en abordar en aigües internacionals un vaixell que formava part de la Flotilla de la Llibertat que pretenia portar ajuda humanitària a la franja de Gaza. L'ofensiva israeliana deixa, a més, 38 ferits, alguns dels quals en estat greu. Les tràgiques conseqüències de l'assalt han desencadenat una onada de protestes i condemnes des de la comunitat internacional i van obligar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a suspendre la reunió que tenia prevista avui a Washington amb el president nord-americà, Barack Obama.

El Bloc promourà la condemna del Parlament per l'atac contra la flota humanitària

Un grup de presumptes militants islamistes que duien armes de foc i explosius han assassinat avui dimecres un mínim de cinc persones, entre les quals hi ha dues dones, en un atac contra l'ONG americana World Vision al districte de Manshera, situat al nord del país, 65 quilòmetres al nord d'Islamabad, segons la policia pakistanesa.

Un total de quatre entitats no governamentals amb domicili social a les Illes Balears signaren ahir un conveni amb Sa Nostra pel qual rebran ajudes d'un màxim de 90.000 euros per desenvolupar 10 projectes de cooperació internacional a Bolívia, al Perú i a la República del Txad. Es tracta de la primera convocatòria de cooperació al desenvolupament de Sa Nostra i en aquest sentit el president de la institució, Fernando Alzamora, recordà que l'entitat reserva el 0,7% dels seus ingressos per a plans de cooperació internacional.

Taula per la sida alertà, ahir a la plaça Espanya. Foto: Alejandro Fernàndez.

Arribà un altre 1 de desembre i els qui lluiten contra la sida tornaren a celebrar el Dia internacional per la prevenció. Tanmateix, com si es tractàs del dia de la marmota, les reivindicacions tornen a ser les mateixes. Bàsicament, un major impuls de l'Administració pública a l'hora de detectar el VIH mitjançant proves ràpides. I des de l'àmbit sociològic, trencar amb la discriminació que encara pateixen els portadors del virus. Així ho indicaren les entitats que integren la Taula per la sida, convocant dels actes d'ahir. El manifest, que llegiren el migdia a la plaça Espanya, no pot ser més clar. "La discriminació social i l'estigma de ser portador del VIH continua en la nostra societat". Els organitzadors també alertaren de la creixent pèrdua de consciència de la societat davant la sida. Com si el fet de ser heterosexual fos un protector envers la malaltia. I és que, tal com explicà el conseller Vicenç Thomàs, "és entre les dones heterosexuals on les infeccions augmenten més".

Balears lidera la política de dotació de recursos per a projectes en països en desenvolupament. Les Illes varen ser la comunitat autònoma que durant l'any passat destinà una major part del pressupost a ajudes oficials per al desenvolupament, amb 16,3 milions d'euros, que representaren el 0,57% del total dels comptes públics de 2008. Així es desprèn de les dades publicades recentment en aquesta matèria pel Ministeri d'Afers Exteriors.

L'ONG ultraconservadora Ayúdales a Vivir tornarà gran part del 450.000 euros que rebé de manera irregular per part del Govern de Jaume Matas durant la passada legislatura amb el presumpte objectiu de desenvolupar un projecte solidari per instal·lar una dessaladora mòbil a la regió del Callao, al Perú. La instal·lació no arribà mai a posar-se en funcionament, com publicà dBalears fa poc més d'un any, i l'ONG, davant la reclamació de l'actual Govern, ha estat incapaç de justificar despeses per la important suma que rebé per març de l'any 2007.

Els serveis de Càritas Mallorca atengueren l'any 2008 6.442 persones. La xifra suposa un increment del 13% respecte de l'any anterior. Si només se'n comparen els tres darrers mesos, aquest augment fou del 25%. Vet aquí un altre indicador de la crisi. L'ONG catòlica presentà ahir la memòria de 2008, en la qual aporta una sèrie d'indicadors que evidencien l'abast de la situació econòmica actual.

La crisi econòmica afecta també les entitats sense ànim de lucre. Diversos col·lectius d’aquesta classe denunciaren ahir que el retard en l’adjudicació de les subvencions públiques (del Govern, el Consell o els ajuntaments) fa que comencin a patir problemes per fer front a les seves despeses ordinàries. Una d’aquestes entitats és l’Associació balear de fibrosi quística, la qual encara no ha pogut pagar als treballadors les nòmines del mes d’abril. “El problema que tenim és que la subvenció amb què havíem de fer front al manteniment general de 2008 la vam cobrar el març passat”, explica Carles Pons, de l’associació.

Els colors, les olors de l’Índia. Tan vívids, que enamoren tothom que els percep. Llevat de Jaume Sanllorente, a qui la misèria fangosa de les classes populars no deixà impàvid. Periodista econòmic i accidental viatger a Mumbai, Jaume tenia alguns atacs d’asma. "I vaig decidir canviar d’aires per descansar". No pensava, però, que aquest canvi seria permanent. Perquè ja fa cinc anys que viu al país asiàtic.

Molts pobles de Balears estan oberts a la solidaritat. Esporles, un bell municipi de Mallorca, se n’ha convertit en tot un exemple. Ara fa quatre anys, a partir de la iniciativa de diversos veïns lligats a l’àmbit associatiu, es creà l’ONG Esporles al Món, una entitat dedicada a la cooperació al desenvolupament i que s’ha convertit en tot un element dinamitzador del poble.

Dels "amb prou feines vint milions" de dòlars promesos pels països reunits en la cimera sobre alimentació que es dugué a terme per juny a Roma per tal d’ajudar al desenvolupament i en la lluita contra la fam, "no n’han desemborsat ni el 20 per cent promès", denunciava ahir el portaveu per a agricultura d’Intermón Oxfam, José Antonio Hernández de Toro, en la jornada de clausura de la reunió d’alt nivell sobre seguretat alimentària que tingué lloc a Madrid.

Els agents de la cooperació al desenvolupament i els qui treballen amb migrants –ONG i associacions, administracions públiques– ja fa temps que van descobrir la necessitat de relacionar ambdues realitats: els projectes solidaris amb països del sud, amb la creixent vinguda a casa nostra de persones d’alguns d’aquests països que cerquen millorar les seves condicions de vida.

Aquesta és la qüestió. On és el límit de les violacions dels Drets Humans? Per què la major part dels països les cometen una i altra vegada amb total impunitat? O bé, quins són els països que les poden cometre i quins no? On són les fronteres entre els interessos diplomàtics i el respecte dels drets de la població civil?