Dimarts tingué lloc al molíd’en Beió de Manacor una nova trobada de voluntaris. Foto: A.P.

El nombre de persones matriculades en els cursos per aprendre llengua catalana a l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor ha baixat més d'un 80% els dos darrers anys. Dels 407 estudiants matriculats el curs 2010-2011 s'ha passat a la setantena del curs actual. La baixada ja es va percebre l'any passat, en què només 122 persones demanaren aprendre català.

El conseller de Salut, Família i Benestar Social, Martí Sansaloni, ha afirmat aquest dimarts al Parlament que el Govern balear no té previst privatitzar els hospitals comarcals de Manacor i Inca, rebutjant d'aquesta forma les informacions que apuntaven a una possible externalització de la gestió d'aquests dos centres hospitalaris de la xarxa pública sanitària.

El cotxe quedà bolcat a prop del camí de Son Forteza, entre Manacor i Cales de Mallorca. Foto: G.M./A.S.

Margalida Ferrer, una al·lota de Montuïri de 19 anys, perdé la vida ahir dematí en un accident de trànsit, després que el cotxe en què viatjava com a acompanyant bolcàs en un tram de la carretera que uneix Manacor i Cales de Mallorca. El conductor, de 20 anys i veí de Portocolom, està ferit greu. El sinistre es va registrar a les 12.20 hores devora el camí de Son Forteza. El vehicle sortí de la via i, després de fer diverses voltes de campana, acabà en uns terrenys. Qui menava, malferit, va poder sortir del turisme, mentre que la seva acompanyant en quedà atrapada a l'interior. Ambulàncies del 061, patrulles de la Policia Local, dues dotacions de Bombers i la Guàrdia Civil de Trànsit es feren càrrec del sinistre.

El ple de Manacor va rebutjar ahir amb els vots d'Antoni Pastor i els regidors que li fan costat i els d'ALM una moció que havia presentat el PSM a favor del dret de Catalunya a l'autodeterminació.

El carrer d’Espanya de Manacor era, ahir, el carrer de la Independència.Foto: dBalears.

El carrer d'Espanya i la plaça de la Constitució de Manacor es despertaren ahir amb nous noms: carrer de la Independència i plaça dels Països Catalans, respectivament. L'acció, reivindicada per un grup de persones autodenominat Petit Comitè, cerca refermar la catalanitat de Manacor. Petit Comitè envià ahir un comunicat als mitjans en què dóna detalls del significat de la substitució de les plaques. Expliquen que "les darreres setmanes més de quaranta municipis dels Països Catalans han canviat el nom del seu ‘carrer d'Espanya' pel de ‘carrer de la Independència'.

Efectius dels bombers estan treballant en aquest moment en les tasques d'extinció de dos incendis forestals a Mallorca, ambdós de nivell 0.

El secretari general del PP balear, Miquel Vidal (al centre), evità dir com actuarà el partit amb els set regidors de Manacor que s'han posicionat devora Pastor. Foto: T.A.

El PP fa una passa més en el procés d’expulsió del partit del batle de Manacor, Antoni Pastor, i ahir va fer que la seva destitució com a president del partit en aquest municipi no tingui marxa enrere. Així ho reconegué la direcció de la formació a les Balears, que ahir, per unanimitat, situà al capdavant del partit en l'àmbit local una gestora presidida pel tinent de batle Toni Sureda, lleial al partit. La gestora es mantindrà encara que l'expedient obert contra Pastor no acabàs amb la seva expulsió de la formació.

Antoni Pastor comparegué amb les dues tinents de batle: Catalina Riera (esquerra) i Sebastiana Sureda. Totes dues li són lleials.

Antoni Pastor es manté ferm i confirmà ahir que conservarà tant l'acta de diputat com el càrrec de batle. Pastor va assegurar que té el suport de 10 dels 12 regidors que -ell a banda- componen l'equip de govern de Manacor i que aquests li han demanat que continuï. Respecte de l'escó, digué que és conscient que li espera "una tasca difícil i complicada", però afirmà que "dimarts començaré a fer feina, amb rigor, i escoltant la gent de les Balears".

Pere Rotger: "Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina"

PP i oposició no es posen d'acord perquè el Parlament faci avui una declaració institucional de condemna als fets violents de Manacor. Foto: G. Mas.

PP i oposició no es posen d'acord perquè el Parlament faci avui una declaració institucional de condemna als fets violents que patí una comitiva del PP encapçalada pel president, José Ramón Bauzá, dimarts a Manacor. Els populars impulsen un text que just fa referència als fets de Manacor, però l'esquerra creu que intenta "criminalitzar" tots els manifestants i proposa texts alternatius en què també es demana a Bauzá que rectifiqui l'acusació de "feixistes" que féu a participants en la protesta i de "còmplices" dels feixistes que féu a l'oposició.

Cabrer, entre Rotger i Salom, amb fotos de piles suposadament tirades i del xap al cap de l'escorta. Foto: Pere Bota.

El PP es proposà ahir no deixar passar els "actes violents" registrats la nit de dimarts a Manacor, on, en una protesta aprofitant la visita del president José Ramón Bauzá a la junta local del partit, es tiraren objectes, un dels quals provocà un trau al cap a un escorta. Els populars aparegueren ahir amb llaços blancs al pit per condemnar la violència, i consellers del Govern, dirigents de la formació i el president del Parlament sortiren a rebutjar els fets i a exigir a la resta de forces que fessin el mateix.

El president del Parlament, Pere Rotger, ha valorat aquest dimecres l'atac que sofrí ahir dimarts el president del Govern, José Ramón Bauzá, a Manacor, i ha assegurat que va ser un fet impresentable.

La façana de l'Auditori de Manacor llueix també una senyera. Foto: G. Mas.

La ciutat de Manacor es despertà ahir "enllaçada". Hi havia llaçades quadribarrades arreu: a l'auditori municipal, a la Bassa, als indrets més cèntrics i en algunes rotondes. L'acció va ser a càrrec d'un grup de "ciutadans anònims manacorins", que les va penjar de nit. La llaçada més gran i visible era la de l'auditori, que anava acompanyada del lema de la campanya: "Enllacem ca nostra". Destacaven, així mateix, les instal·lades dalt el fanal de la Bassa, a la plaça de la Mora i la col·locada sobre el bust de mossèn Alcover. Molts de comerços del centre també en portaven. El batle explicà que els llaços es començaren a retirar a partir del migdia en virtut d'una ordenança sobre mobiliari urbà que impedeix que puguin continuar exhibits.

El president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, ha afirmat aquest dilluns que el seu partit "analitzarà la situació" esdevinguda en el municipi mallorquí de Manacor on alguns dels seus regidors han presentat al·legacions a la Llei de Funció Pública del Govern i, en funció d'aquesta, adoptaran "les decisions oportunes".

 

El detingut fou conduït a la comissaria de la Policia Nacional de Manacor.

El Cos Nacional de Policia de la comissaria de Manacor ha detingut un home de mitjana edat que, suposadament, abusà d'una adolescent de 15 anys en un bar de la localitat. Les versions dels dos protagonistes dels fets són diametralment oposades i els agents de la Benemèrita han hagut de prendre declaració a diverses persones que eren a l'establiment per tal d'aclarir el que hi passà realment. Segons denuncià la menor en la demanda que ha interposat, mentre ella caminava pel carrer amb la germana petita, un home que coneixia de vista la cridà d'un bar. Ella assegurà que no eren amics, però tot pareix indicar que havien parlat alguna vegada. El presumpte agressor li féu senyes perquè s'hi acostàs. L'adolescent el cregué, entrà al local i deixà la germana a l'exterior, al carrer mateix. A l'interior del recinte hi havia un altre home, que era amic del primer. A partir d'aquest moment, els testimonis d'ambdues parts són contradictoris.

 

L'avinguda de Salvador Juan amb papers, capses de tabac i altra brutor vora una paperera. Foto: Guillem Mas

L'Ajuntament de Manacor preveu rebaixar considerablement les contractes relacionades amb la neteja viària, de jardins i d'edificis municipals. Apel·lant a les dificultats econòmiques i a la necessitat de retallar despesa, el batle, Antoni Pastor, anuncià aquesta mesura en el darrer ple. "Si la gent embruta, tindrà els carrers bruts", afirmà, per reclamar als seus veïns més implicació a l'hora de tenir uns carrers més nets. "És hora que la gent sigui conscient del que ens costa a tots pagar les empreses que fan nets els carrers i els jardins, això ja ha arribat a un punt que és inassumible econòmicament", afegí Pastor, qui expressà la voluntat que "els veïns vagin alerta a embrutar, perquè amb els temps que corren la neteja no serà tan constant". De la mateixa manera es referí a la neteja de les dependències municipals. "Si a dia d'avui es fan nets cada dia els despatxos i les zones comunes de l'Ajuntament i de tots els edificis que en depenen, a partir d'ara s'hauran de netejar cada parell de dies, i els qui els utilitzen hauran de tenir clar que hauran d'anar més alerta a embrutar".

 

Catalina Riera, Gabriel Company, Antoni Pastor, Antoni Sureda i Bernat Amer, en la reunió. Foto: G.Mas

La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori assumirà la gestió de les depuradores de Manacor i Porto Cristo, un servei que sol dependre del Govern i no dels ajuntaments, com és el cas de Manacor. El conseller Gabriel Company, de visita ahir al municipi, anuncià, a més, inversions en aquestes dues estacions, com ara la millora de les bombes d'impulsió i la instal·lació del sistema terciari. Amb data d'avui, l'explotació d'aquestes dues plantes va inclosa en la concessió de cabals de Manacor a l'empresa Aguas Manacor i a Aigües Son Tovell per a Porto Cristo. Així mateix, el responsable autonòmic es referí a la imminent neteja del torrent de na Borges i a l'interès que té l'Executiu autonòmic per acabar el projecte hidrològic de dur aigua a la capital del Llevant des de la Marineta. Són unes tasques que estan aturades a Maria i pendents de finançament a càrrec del Govern que surti de les eleccions del 20-N.

La tisora retalla de valent pel que fa a la despesa corrent i l'Ajuntament de Manacor se centra en l'estalvi energètic. A la ja anunciada eliminació dels llums de Nadal i a la reducció un 40% de la intensitat de la llum de les principals vies de la ciutat, que ja avançà aquest diari, ara s'hi han d'afegir altres mesures, com ara la disminució del temps en què estan encesos els edificis públics i el nombre de focus de les torres de les diferents instal·lacions esportives.

 

L'Administració municipal manacorina paga els seus proveïdors dins un periode d'entre tres i quatre mesos a causa del grant volum de facturació. Foto: G.Mas

L'Ajuntament de Manacor té un deute global de 17 milions d'euros, 5 dels quals corresponen a proveïdors i 12 a entitats bancàries. Aquesta situació, dins la dura crisi econòmica que pateixen també les administracions públiques, entra dins la "normalitat", segons la regidora d'Hisenda, Sebastiana Sureda. Pel que fa a les factures pendents als proveïdors, que pugen a 5 milions, s'abonen en un període d'entre 3 i 4 mesos. "Amb el gran volum de facturació que maneja el Consistori, la xifra de 5 milions entra dins una certa normalitat, ja que es van pagant relativament aviat", apunta Sureda, dins la complexitat que suposa treballar per a l'Administració pública pel que fa a la seguretat del pagament, però amb un retard assegurat. El deute amb les entitats financeres es dispara fins als 12 milions d'euros amb alguns préstecs que corresponen als anys 2002 i 2003. Amb tot, Sureda afegeix que, "malgrat la crisi, l'Ajuntament és solvent i a dia d'avui el seu principal problema és la manca de liquiditat, que és agreujada també pels deutes que tenen amb nosaltres Govern i Consell".

 

L'Auditori s'estrenà ahir amb motiu de la Fira de Teatre.

L'Auditori de Manacor s'estrenà ahir vespre amb la representació de l'obra Truca un inspector, de la companyia Focus. Mentre se n'espera la inauguració oficial, la infraestructura alçà el teló, en el marc de la Fira de Teatre, amb tots els permisos necessaris. De fet, l'Ajuntament aconseguí els darrers certificats a final de la setmana passada i la funció d'ahir vespre serví de primer contacte amb el nou espai. La manca d'equipaments ha fet que s'hagin hagut de llogar uns equips de so i llums per valor de 9.000 euros, que serviran per donar cobertura a tots els actes de la fira que es duguin a terme. El fet de poder dur obres de gran format a l'Auditori suposarà que el públic podrà gaudir d'espectacles en un espai modern i adequat. A més, suposarà un estalvi econòmic, ja que la majoria d'aquestes produccions no s'hauran de contractar per dos dies, tenint en compte que la capacitat del nou auditori, gairebé el doble de la del teatre, permetrà arribar a la mateixa quantitat de públic amb una funció.

Els manacorins han recuperat el patrimoni històric. L'escola rural de Son Negre, que data dels anys 20, amaga entre les parets moltes anècdotes i records. Són molts els infants del municipi als quals ha donat aixopluc, que han après les lliçons, que han rigut i també plorat. Ara, lluny d'estar en decadència, torna a ser un símbol ben viu després de la seva rehabilitació.

D'algunes palmeres, com d'aquesta de la plaça de la Mora, se n'han hagut de tallar totes les fulles. Foto: J.Socies

L'expansió del becut vermell fa unes setmanes per les palmeres de Manacor s'ha fet evident en l'arbratge municipal. Així, aquests dies els operaris han exsecallat les palmeres més afectades de diferents places i indrets públics de la ciutat. El regidor de Medi Ambient, Bernat Amer, manifestà que "seguim estrictament els protocols indicats per la Conselleria d'Agricultura", que mitjançant el Departament de Sanitat Vegetal du a terme el control de la plaga del becut vermell. Amer reconegué que en alguns llocs s'han hagut de prendre mesures dràstiques, atès que "l'escarabat ja havia arribat al cor de la palmera. En altres, tan sols hi ha fet falta tallar-ne les fulles més perjudicades".

L'activitat de l'escorxador de Manacor està a ple rendiment. Foto: G.Mas

El tancament immediat de l'escorxador de Palma, que gestiona l'empresa Carn Illa SA al complex del Mercapalma, suposarà que el de Manacor es converteixi en el de referència per a tot Mallorca. La Conselleria d'Agricultura manté contactes amb els ajuntaments de Manacor, Inca i Felanitx per derivar la matança d'animals de Ciutat a la Part Forana. De fet, el de la capital del Llevant és el que n'assumirà el paper principal, atès que disposa d'instal·lacions amb més superfície i capacitat que la resta. Tot i que des d'Agricultura es mostren prudents davant la clausura de l'escorxador de Palma, el departament sí que ha reconegut contactes amb els pobles com a solució a la situació generada. En aquest sentit, el regidor d'Interior i Agricultura de l'Ajuntament de Manacor, Antoni Sureda, ha confirmat que "Manacor serà el centre de referència si finalment es tanca la infraestructura de Ciutat".

Fa quatre anys que els apartaments a mig acabar formen part d'un paisatge proper a les cales verges de Manacor. Foto: G.Mas

Com si es tractàs d'una ciutat fantasma, la urbanització de 200 habitatges unifamiliars que es projectaren dins 11 hectàrees vora l'Estany d'en Mas és, quatre anys després de la fallida de l'empresa constructora, l'estampa més viva del fracàs del boom del totxo i del model que, segons el GOB, vol tornar a impulsar ara el Govern de José Ramón Bauzá. Les normes subsidiàries de Manacor donaren via lliure al que havia de ser Terràpolis, una macrourbanització amb dos centenars d'habitatges i amb una capacitat per a 800 persones. Es quadriplicava així la població de l'Estany d'en Mas, que l'any 2005 es xifrà en 150 persones.

Els camions grua començaren a retirar els trossos ja tallats. Foto: G.Mas

Passava un quart de les tres del migdia quan, entre els aplaudiments dels operaris d'Erri Berri SL, un camió grua aconseguia retirar la primera peça de formigó de l'estructura del pont del Riuet de Porto Cristo i encetava el desmuntatge d'aquesta infraestructura fins a la seva desaparició. Durant tot aquest cap de setmana, un grup d'obrers de l'empresa navarresa ha fet feina en la preparació del moment més important que dóna inici a la demolició pròpiament dita del pont. A les dotze, arribaren els dos camions grua que havien de començar a estirar les peces que havien sorgit de tallar transversalment i longitudinalment tota la infraestructura de formigó. Es col·locaren al centre del pont per iniciar-ne un desmuntatge del mig cap als costats. Una gran radial acabava de perfeccionar els talls per poder estirar els fragments del pont, que oscil·len entre les quatre i les cinc tones. Tanmateix, fins a tres hores més tard, un dels camions grua no pogué estirar la primera placa que també duia un tros de barana de la part que mira cap a la zona del Carreró.

Manacor contínua sense tenir el Pla General d'Ordenació Urbana. Foto: G.Mas

La gran assignatura pendent de l'Ajuntament de Manacor continua sent l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), un nou planejament que ha de dotar de més seguretat jurídica l'estructura urbanística. Durant el mandat 2003-2007, la seva aprovació ja va ser una promesa d'Antoni Pastor, que en aquell moment compaginava la Batlia i la Regidoria d'Urbanisme. Ho va ser també entre el 2007-2011 de Bernat Amer al capdavant de la delegació i ho és ara de Llorenç Bosch. En el darrer ple, dilluns, i preguntat pel PSM-IV-Entesa sobre l'estat del PGOU, Bosch revelà que ara "estam pendents de la Llei del sòl". L'afirmació que "no descartam estudiar pròrrogues per pagar els convenis urbanístics", vinculats a la construcció d'escoles a la zona del passeig del Ferrocarril a canvi de promocions amb el nou pla general, fa preveure que al 2013, que és quan caduquen els convenis i s'han d'abonar indemnitzacions milionàries, el PGOU tampoc no estarà enllestit.

El pont ja està apuntalat als dos laterals per iniciar-se el desmuntatge per peces. Foto: G.Mas

Els operaris de l'empresa especialitzada en demolicions Erri-berri SL han començat a realitzar diferents talls al pont del Riuet de Porto Cristo, unes tasques incloses dins el desmuntatge de la infraestructura i que duraran prop de tres setmanes. Els dos extrems del pont ja han estat apuntalats i ahir dematí s'hi instal·lava una xarxa amb l'objectiu d'evitar-ne despreniments, sobretot, a la part del riuet. L'arquitecte i cap d'obra, Santiago Rivas, explicà les passes que es duen a terme. "En aquests moments, s'estan fent talls profunds a l'asfalt. Els trossos seran retirats a final d'aquesta setmana amb una grua i així s'iniciarà el desmuntatge del pont". "Començarem des del centre cap als costats i, una vegada desfet, procedirem a retirar els caixons de l'estructura", conclogué Rivas. Ahir, encara eren molts els comerciants que mostraven indignació per la demolició del pont que ja s'està realitzant.

El ple celebrat ahir tengué moments de tensió provocats entre l'equip de govern i l'oposició. Foto: G.Mas

L'Ajuntament de Manacor ha anunciat un increment del 3,2% de totes les taxes de les ordenances municipals que ahir s'aprovaren en ple, de manera provisional. La regidora d'Hisenda, Sebastiana Sureda, justificà aquest augment per l'adaptació de les ordenances a l'IPC. Una mesura que no agradà gens ni mica l'oposició, que avisà que hi presentaran les respectives al·legacions, amb vista a l'elaboració dels pressuposts de 2012. El batle, Antoni Pastor, defensà la pujada del 3,2% matisant que "no es tracta de cap augment, si- nó d'un ajustament del pressupost al nivell de vida". A més, recordà que "a Manacor tenim una de les pressions fiscals més baixes de les Balears". Les previsions d'ingressos de l'Ajuntament de Manacor amb vista a l'any que ve són encara més baixes que les d'enguany. Així, es preveu que baixin entre els 800.000 i el milió d'euros, fet que "ens obliga a adaptar-nos a l'IPC, ja que, si no ho feim, no podríem funcionar de cap manera ni fer front al pagament de les nòmines".

La carretera que arriba a Son Macià és municipal i el Consell no hi té cap competència. Foto: G.M

La ciutat de Manacor encara té diferents carrers que són oficialment carreteres. Es tracta, per exemple, de l'avinguda de Salvador Juan, la via de Portugal i el passeig del Torrent. Aquest fet suposa que l'Ajuntament no hi pugui actuar com en qualsevol altra via i la manca de competència frena la concessió de permisos per instal·lar-hi terrasses de bar i per tancar aquests carrers al trànsit per qualsevol motiu justificat. A més, cal parlar d'un excés de burocràcia a l'hora d'organitzar-hi cap fira, com és el cas de les avingudes. Durant la darrera reunió mantinguda entre el batle, Antoni Pastor, i el conseller insular d'Urbanisme, Mauricio Rovira, el primer edil li exposà la necessitat de començar a treballar en el traspàs de titularitat d'aquestes vies. El responsable municipal, però, indicà que "allò important és que, si han de passar a ser de la Sala, almanco que siguin assumides en bones condicions de manteniment".

Els pares es concentraren al pati de l'escola exigint la presència del mestre que tenen concedit per part del Govern. Foto: G.Mas

La retallada educativa del Govern de Bauzá també ha arribat a Manacor. Tot i tenir una plaça de mestre d'educació física, l'escola d'Educació Infantil de Sa Graduada, encara ara, no la té concedida. Per aquest motiu, ahir, l'Associació de pares i mares es manifestà a la sortida de classe. Així, volen expressar a la Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d'Educació la seva indignació per la retallada de professorat que pateix el centre. La presidenta de l'APIMA, Maria Francisca Fluxà, informà que l'esmentada direcció general "té adjudicada a l'escola una plaça d'Educació Infantil a mitja jornada, en substitució de l'especialista d'educació física". "Per ara, aquesta plaça encara no està concedida, a causa de la retallada de personal i de la manca de recursos per contractar interins", afegí Fluxà, qui indicà que "l'equip directiu està fent tot el que és a les seves mans per solucionar aquest greu problema". I és que aquesta situació provoca que "altres docents hagin de deixar de fer les seves tasques perquè es pugui realitzar la psicomotricitat", aclarí la presidenta.

Aquestes instala·cions foren construïdes gràcies als fons estatals del pla E. Foto: G.Mas

Diumenge, 25 de setembre, s'obriran les portes del nou ecoparc, situat al camí de na Marranxa, a la carretera cap a Felanitx, i que substitueix el parc verd de la torre dels Enagistes. Aquestes instal·lacions foren construïdes gràcies als fons estatals del pla E i serà una de les més completes de la zona pel que fa a la gestió de residus. Entre les novetats més destacables, s'ha de remarcar que disposa d'una àrea vegetal i de viver de plantes, de manera que pretén convertir-se en un espai referent en temàtica mediambiental al municipi. Així mateix, inclou dos aljubs que recullen l'aigua de pluja que es destina al rec de la zona enjardinada, la neteja i els serveis del personal. La coberta de la caseta de residus especials de l'ecoparc té plaques solars per a la generació d'energia elèctrica. Una de les novetats serà l'horari, ja que estarà obert cada dia i a l'hivern no tancarà els migdies.

Tothom surt al carrer per na a la Fira de Setembre de Manacor. Foto: J.Socies

Mel, sobrassada, camisetes, motos, calçons, cossiols, castells inflables, senalletes, collars, gaiatos, panades, mobles, bunyols, arracades, formatges, juguetes, dàtils i així fins a quasi tres quilòmetres de productes es posaren a la venda en la XIV Fira de Setembre, que es dugué a terme ahir al llarg de tota la jornada a les Avingudes de Manacor.El dia començà mig encapotat, però a poc a poc el sol va fer-se present a la ciutat del llevant i devers el migdia ja encalentia. A mitjan matí, les autoritats iniciaren el recorregut per la fira. El batle, Antoni Pastor, encapçalava la comitiva d'autoritats locals. La Fira de Setembre, que s'ubica al llarg de les Avingudes, enguany ja ha arribat a la catorzena edició. Aquesta mostra va néixer amb la intenció de promocionar els comerços d'aquesta zona de Manacor i, per això, tots aprofitaren la cita per treure al carrer els seus productes. Aquest dia és acollit per tots els comerciants amb gran expectació, ja que els permet tenir una finestra oberta als milers de visitants que van a la ciutat. Enguany l'afluència de públic ha estat força important.

Manacor podrà gaudir de la setzena edició de la mostra teatral. Foto: Teatre Manacor

La Fira de Teatre de Manacor es farà, però amb alguna retallada pressupostària. El batle, Antoni Pastor, ha assegurat que el Govern i el Consell de Mallorca mantindran les ajudes per a la mostra. Després que la setmana passada saltassin les alarmes sobre una possible suspensió de la fira, Pastor ha garantit els 48.000 euros de la institució insular i els 22.000 del Govern balear d'un pressupost global de 160.000 euros. "Que la gent estigui tranquil·la, perquè hi haurà fira, però amb algunes retallades pel que fa al nombre de representacions", afegí la primera vara. Pastor, a més, recordà que les institucions encara li deuen la fira del 2010, però "que anunciïn que hi mantindran les ajudes és positiu, perquè sabem que cobrarem, malgrat que sigui amb retard". De tota manera, l'Ajuntament de Manacor està fent totes les gestions necessàries per garantir una mostra de qualitat, que és el segell de la mostra manacorina.

La Policia Judicial del Cos Nacional de Policia de Manacor ha detingut un veí de la localitat acusat per altres residents d'un greu incident amb un revòlver. Segons els denunciants, l'home els hi disparà per una disputa veïnal. L'arrestat, en canvi, admeté que esgrimí l'arma, però desmenteix els trets. Els fets es produïren en uns terrenys pròxims a Son Carrió, entre una parella i el seu veí, amb el qual mantenen una disputa des de fa temps.

Ahir, els operaris asfaltaven el pont petit, després del seu reforçament, i el carrer de les Coves. Foto: G.Mas

L'Ajuntament de Manacor no començarà les obres de demolició del pont del Riuet de Porto Cristo fins al darrer dia legal que permet el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. D'aquesta manera, no serà fins a primera hora de dilluns dia 26 de setembre quan l'empresa navarresa Erri Berri SL iniciï l'esbucament de la infraestructura, una actuació que costarà aproximadament un milió d'euros als comptes municipals. Així ho confirmà el regidor de la Zona Costanera i vicepresident de la Junta de Districte de Porto Cristo, Joan Gomila, que va anunciar que "encara s'ha de planificar tota l'actuació relativa a l'esbucament, que es concretarà durant la setmana que ve". Ahir, els operaris ja asfaltaven la zona de la carretera de les Coves i del pont petit pel qual tornarà a passar el trànsit, a partir del 26 de setembre, després d'haver estat reforçat i de tenir ja les canalitzacions que acolliran els cables d'electricitat, telefònica i les canonades d'aigua potable i la xarxa de clavegueram.

La setmana que ve s'estrenarà la nova escoleta municipal de Son Boga amb 74 places. Foto: G.M.

L'oferta educativa de 0 a 3 anys es veurà duplicada a Manacor amb l'obertura de l'escoleta municipal de Son Boga, prevista per a la setmana que ve. Ara, l'escoleta Nins i Nines, subvencionada per l'Ajuntament de Manacor, ofereix 79 places i amb les de Son Boga, amb 74, s'aconsegueix posar a disposició de les famílies manacorines 153 llocs. La de Son Boga s'estrena amb una ocupació mitjana, però aconsegueix descongestionar la demanda a les escoletes que reben l'ajuda del Consistori. La regidora d'Educació i coordinadora d'àrees de l'Ajuntament de Manacor, Catalina Riera, ha vinculat la crisi al 50 per cent de l'ocupació de la nova escoleta. "Amb la crisi econòmica, les famílies valoren molt si tenen capacitat per poder assumir la despesa. A més, si un dels dos està en situació d'atur, és corrent que el qui no té feina s'ocupi de l'infant durant la jornada". Riera, però, és optimista i creu que "a la llarga s'aconseguirà un augment de la demanda".

La gerència de la coneguda fundació de serveis a persones discapacitades de Manacor, Aproscom, ha hagut de prendre mesures econòmiques dràstiques. Així ho denuncia el sindicat STEI-i, el qual assenyala que, "a causa de la falta de compliment dels acords econòmics signats tant amb l'IMAS com amb l'extingida Conselleria d'Afers Socials, la fundació no ha tingut més remei que "comunicar al seu personal que no farà efectives les nòmines del mes d'agost i que queda en dubte el pagament dels doblers de les nòmines successives.

El Manacor, amb la seva dupla d'entrenadors Xavi Ferriol i Jaume Mut, va aprofitar el partit de Copa del Rei per donar minuts a jugadors que no han jugat regularment. És a dir, va fer el mateix que els grans equips i ho va pagar molt car. L'Hospitalet, en canvi, vingué per endur-se'n l'eliminatòria i no ha tingut gaires dificultats.
Els primers 15 minuts foren de joc d'una àrea a l'altra, però l'Hospitalet sempre fou més rapid que el Manacor.

El passat 31 de juliol una embarcació es pegà foc a cala Varques i aixó generà perill a la zona. Foto: P.L.

L'Ajuntament de Manacor ha reclamat al Govern balear un pla de seguretat per a la zona de cales verges del municipi a causa de les dificultats d'accés per terra en cas d'emergència. El passat 31 de juliol, una embarcació es pegà foc a cala Varques, amb la qual cosa es posa en evidència el perill existent davant la manca de dispositius destinats a aquests indrets. El batle Antoni Pastor ha fet arribar a l'executiu autonòmic, per mitjà del conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés; aquesta necessitat, ja que "necessitam la col·laboració del Govern en matèria de seguretat perquè el que passà a cala Varques hauria pogut tenir conseqüències més grans". I és que després que l'embarcació es calés foc començà a anar a la deriva cap a les roques, just devora l'inici de la marina. "Vàrem dur molta sort perquè si les flames arriben a les mates ara parlaríem d'un desastre molt important", sentencià Pastor.

Simó Gornés i Antoni Pastor, ahir al despatx de batlia. Foto: G.Mas

El paper que desenvolupa la Comissió Balear de Medi Ambient, organisme que depèn de la Conselleria de Medi Ambient, està qüestionada després que els seus informes favorables a la construcció del pont del Riuet de Porto Cristo, de 1998 i 2000, hagin quedat en no-res després d'aplicar el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) un decret de 1978 sobre impacte ambiental i que serveix de base per executar la sentència demolició de l'esmentada infraestructura. Així es va fer saber ahir al conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, en una visita a l'Ajuntament de Manacor. El batle Antoni Pastor instà el conseller a traslladar al Consell de Govern la proposta de revisió de la tasca que desenvolupa la Comissió Balear de Medi Ambient, ja que els seus informes "no garanteixen la seguretat jurídica necessària" com s'ha demostrat en el cas del pont.

La trobada organitzada per l'Institut Ramon Llull i el Govern d'Andorra arriba a la desena edició.

Fins a 275 estudiants d'arreu del món han viscut, pensat i gaudit en català des de fa 10 anys. N'hi ha que han triat aquesta llengua perquè és "una llengua de passat, present i futur". D'altres ho han fet "pel seu so", perquè "és minoritària" o per "qüestions familiars o laborals". El cert és que aquests universitaris han demostrat que és viva i que es coneix a indrets com Estònia, Sèrbia, Mèxic, Israel, el Canada i l'Índia. El campus universitari de la llengua catalana, organitzat per l'Institut Ramon Llull i el Govern d'Andorra, arriba enguany, amb molta salut, a la desena edició. Des de l'organització fan un balanç molt positiu de la iniciativa. Hi han passat molts d'estudiants que, posteriorment, han tingut un recorregut important en l'àmbit català.

Les obres per arreglar la façana de l'església dels Dolors tornen a estar aturades per falta de finançament. Segons explicà ahir el president de l'associació cultural El Palau, Pere Riera, "hem acabat els 100.000 euros de pressupost que aconseguírem amb donacions particulars".

Xavi Ferriol i Jaume Mut són dos amics, dos aliats que tornaran a dur cap endavant la nau del Manacor per un territori ben difícil com és la Segona Divisió B. Xavi Ferriol, exentrenador del Ferrioler, comentà ahir que hi està il·lusionat i que és un nou repte per a la seva carrera. "És un equip que ha pujat fa poc i això podria tenir inconvenients però, quan he arribat al club, he vist que ho duen d'una manera excel·lent i amb una gran feina i que ho fan tot per l'afició manacorina", afirmà Xavi Ferriol respecte de l'entitat.

Ahir encara no hi havia decisió dels veïns afectats pel pont del Riuet de Porto Cristo. Queden dos dies perque expiri el termini donat pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears respecte de les propostes oferides per la Sala Contencioas. Es tracta d'unes propostes que preveruen la demolició, inmediata o per setembre, amb obertura al trànsit de vianants o de vehicles.

El pont es podria reobrir al trànsit si així ho desideix els veïns afectats.

Les quatre opcions proposades pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) al voltant de l'inici de la demolició del pont del Riuet de Porto Cristo estan sobre la taula. Els afectats per la infrastructura tenen a les seves mans decidir quina és l'opció que més convé, i allò que fan en aquests moments és exhaurir les hores per prendre una decisió que no perjudiqui ningú. Aquesta és una responsabilitat important i que s'ha d'estudiar amb deteniment. Però el temps passa i aquest dijous han de donar una resposta. Tot i que hi ha opcions de més pes, com la d'esperar fins el 12 de setembre, s'està estudiant tot, fins i tot altres alternatives que no han transcendit als mitjans de comunicació. La setmana passada s'obria un capítol més dins la polèmica demolició del pont. Després que l'Ajuntament de Manacor en ple hagués demanat, per unanimitat, que els treballs de demolició es retardassin fins a l'octubre per no perjudicar la temporada turística, la Sala Contenciosa va emetre una providència en què sospesava perllongar l'esbucament del pont.

En el ple d'ahir, tots els grups politics defensaren la legalitat del pont. Foto: G.Mas

Manacor ha tancat files en la defensa de la legalitat del pont del Riuet de Porto Cristo. Tots els partits polític amb representació a l'Ajuntament -PP, PSOE, PSM-IV-Entesa, AIPC, ALM i Esquerra- aprovaren per unanimitat una declaració institucional que s'ha remès a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). En l'acord de ple es fa palès que la infraestructura s'ajusta a la llei i que, si es mantenen les obres de demolició, que començaran divendres, s'ajornin fins al 17 d'octubre. A més demanen que, mentre es du a terme el desviament de serveis, es pugui emprar el pont elevat fins que el connectin amb el petit. Així, els membres del Consistori consideren que "des del respecte a la valoració que fa el Tribunal del dictamen del pèrit judicial quant a la incidència del pont 'en el camp visual de la bellesa de l'indret', sol·licitam a la Sala que reconsideri el seu criteri, ja que el projecte rebé un informe favorable de la Comissió Balear de Medi Ambient".

Jaume Mut i el cos tècnic del Manacor han fet possible l'ascens de categoria. Foto: M.A.

Manacor s'ha convertit aquesta temporada en la capital del futbol balear. Al gran paper realitzat per l'equip de futbol sala a la divisió d'honor, aquest dissabte es culminà una nova proesa en el futbol manacorí, que si no hi ha cap de nou, el pròxim curs tindrà un equip a la segona divisió B. Un dels grans artífexs de l'ascens del Manacor a la divisió de bronze és el seu entrenador, Jaume Mut, que ahir arrosegava una mica d'afonia com a conseqüencia de l'emoció de l'ascens.
Com et trobes?
Bé, bastant cansat després de tota la tensió del partit. Vaig cridar bastant i això té un desgast físic, me sent un poc tupat. Ahir vespre vaig convidar a l'equip a sopar, i no només per l'ascens, ja que ho tenia previst tant si pujavem com si no. S'havia de celebrar que aquesta temporada ha estat tot un èxit.
Què pensares quan l'àrbitre xiulà el final?
No ho sé, vaig desapareixer. Me'n vaig anar deu minuts tot sol a un racó, estava com empagueit per la emoció.
Com vares viure el partit?

El batle Pastor rebé al despatx el seu nou equip de feina al capdavant del Consistori manacorí. Foto: G.M.

El batle, Antoni Pastor, ha nomenat fins a set tinents de batle que formaran part, amb ell, de la Junta de Govern local. Aquest òrgan estarà integrat per Llorenç Bosch, Catalina Riera, Antoni Sureda, Francisca Rufiandis, Maria Bover, Joan Gomila i Sebastiana Sureda. El decret de batlia signat el 13 de juny passat delega en Llorenç Bosch la facultat de la firma de les totes les resolucions dels diferents procediments administratius i procedents de totes les altres delegacions, com també la resolució de procediments sancionadors. Per la seva banda, Sebastiana Sureda tindrà facultat de firma davant totes les institucions financeres, entitats bancàries, la Tresoreria de la Seguretat Social i l'Agència Tributària. En l'esmentat decret, també hi figuren les delegacions de gestió dels diferents regidors electes. Tant Llorenç Bosch com Catalina Riera seran les dues persones de pes d'aquest nou equip de govern. Així, Bosch serà delegat d'Urbanisme i Obres, Contractació i Serveis Jurídics, mentre que Catalina Riera serà la delegada de Presidència i d'Educació, a més de ser la coordinadora de les delegacions de batlia.

Francesc Mateu, d'ALM, cedí la vara de batle a Antoni Pastor.

Antoni Pastor (PP) va ser investit per tercera vegada batle de Manacor, però en aquesta ocasió amb majoria absoluta després d'haver aconseguit 11 de 21 regidors. S'hi han d'afegir els 2 d'AIPC, que se sumen a l'executiu com a premi a la seva fidelitat durant vuit anys de pacte. La majoria de regidors varen prometre el nou càrrec i només algun jurà, mentre que els dos representants del PSM ho feren "sense renunciar al dret d'autodeterminació del nostre poble" i Joan Llodrà, d'Esquerra, "per imperatiu legal i sense renunciar a la República i a la independència". Amb els 13 vots rebuts, Pastor va ser proclamat novament primer edil. La vara la hi concedí Francesc Mateu (ALM), com a regidor de més edat del Consistori.

Després de diversos dies de negociacions, AIPC ha acceptat la invitació del PP de formar part del seu equip de govern, aquesta vegada amb majoria absoluta. Els portenys, socis dels conservadors els dos darrers mandats, ostentaran les àrees de Medi Ambient i una altra de la Zona Costanera, que gestionaran Bernat Amer i Joan Gomila, respectivament.

El primer premi de la categoria de comparses de la desfilada de Fires i Festes de diumenge a Gents del Nord, del bar Oasis de Campos, ha creat polèmica entre els pares i les mares dels infants de les escoles que hi participaren. En una carta enviada als membres del jurat, els pares afirmen que no comparteixen ni entenen "el criteri seguit a l'hora d'atorgar el primer premi de comparsa i el quart de carrosses".

El primer premi de carrossa fou per a Les hidries de Na Camel·la, del col·legi Simó Ballester. Foto: G.Mas

La tradicional desfilada de carrosses i comparses va posar punt final a les Fires i Festes de Primavera de Manacor. El passeig de Na Camel·la es va convertir un any més en una gran passarel·la de la fantasia, del color, de la imaginació i del bon humor dels pares i mares de les diferents escoletes i col·legis de la ciutat, entre d'altres. Una excel·lent recreació del mateix passeig sota el títol de Les hídries de Na Camel·la en primavera, de l'AMIPA del col·legi Simó Ballester, s'adjudicà el primer premi de carrosses i Gents del Nord, del bar Oasis de Campos, emulant els víkings, aconseguiren el primer premi de comparses al ritme de l'animada Danza Kuduro.
El segon guardó de carrosses va ser per a Anam de festa, de l'AMIPA de l'escola Puresa de Maria. En tercer lloc, hi quedà Llepolies, de l'AMIPA de Sant Francesc d'Assís; en quarta posició, Gents del Nord, del bar Oasis, i en cinquena, Un món de joguines, de l'APIMA CEIP Manacor. A la categoria de comparses Els gira-sols, de l'APIMA de la Graduada, es varen adjudicar el segon premi, mentre que 140 fitxes de dòmino, del col·legi Sant Vicenç de Paül, la Caritat, aconseguí el tercer.

Les curses de cavalls de l'hipòdrom han estat els entreteniment més popular. Foto: Cedide. Albert Carvajal./Museu d'Història de Manacor

Temps d'oci i entreteniment. Amb aquesta premissa, els manacorins encetaren a partir del segle XIV tota una sèrie de jocs populars per tal de veure la vida passar des d'un altre vessant, aprofitant els moments lliures. L'historiador Albert Carvajal ha deixat constància dels diferents entreteniments a la ciutat amb la conferència 500 anys d'història de jocs i entreteniments de Manacor. "En el segle XIV ja trobam referències de com els manacorins deportaven -es distreien- a les vinyes i sortien de la vila", sosté Carvajal. A més, l'expert assegura que una de les primeres aficions fou la de la caça, "entesa com l'esport per excel·lència de l'època, unit a la subsistència". Un dels jocs més populars a Manacor fou "senzill i humil": el joc de la pilota. "No necessitava grans espais de concentració, sinó parets altes i una pilota que solia consistir en draps embolicats sobre cuiro. Era molt normal veure els veïns que hi jugaven copejant la pilota a les parets del convent o de l'església, encara que també alguns veïns es queixaven per l'enrenou i els crits del joc", afegeix Carvajal.

Cala Mesquida, la platja de Capdepera és una de les que ha perdut aquest guardó mediambiental.Foto: J.Socies

Per Manacor no estan gens contents amb l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), que enguany no ha atorgat la bandera blava a sis platges de la costa de Llevant perquè no estaven en condicions. Segons José Ramón Sánchez, president de la formació, molts d'indrets han perdut la distinció perquè no poden pagar les analítiques ni mantenir els dos socorristes obligatoris. El responsable de Turisme de l'Ajuntament de Manacor, Joan Gomila, sortí ahir al pas de les declaracions i manifestà que "en cap cas hem perdut les quatre banderes blaves per no poder pagar l'analítica de l'aigua, ja que l'hem feta i el resultat ha estat extraordinari".

Antoni Pastor i Catalina Riera comparegueren a la seu del PP per valorar els resultats electorals. Foto: A.B.

Antoni Pastor serà batle de Manacor els quatre pròxims anys. No té res més dins el cap, primer perquè "la gent ha demostrat que vol que sigui el batle" i perquè "no crec que el president hagi pensat en Antoni Pastor per a cap càrrec a Palma". Així de contundent es manifestava el primer edil, que va comparèixer amb Catalina Riera per oferir una valoració dels resultats electorals, que li han atorgat la majoria absoluta per primera vegada. Pastor també aprofità per llançar un missatge prou clar al seu president: José Ramón Bauzá. "Volem tenir representació en totes les institucions. Hem de tenir un conseller insular i un altre d'autonòmic de Manacor, perquè aquí hi ha gent molt vàlida i que s'ho mereix. No hem tingut mai cap conseller al Govern i crec que ens n'ha arribat el moment. Hi ha gent molt ben preparada per ocupar un càrrec a Palma. A mi, no crec que m'ofereixin res. Em varen triar per ser batle i el PP té altra gent sense càrrecs de responsabilitat".

Antoni Pastor tenia ahir enment els resultats electorals aconseguits. Foto: M.Poquet

A Antoni Pastor li ha fugit la son. És el primer batle de la història del municipi que ha conquerit la majoria absoluta al Consistori i té la possibilitat de governar sense pactes. Al seu despatx de la batlia, Pastor acabava ahir d'assimilar els resultats electorals després d'una jornada de victòria. "És la tercera vegada consecutiva que governarem a Manacor, ara amb majoria absoluta. En aquests moments, totes les paraules són d'agraïment i de satisfacció personal per tot el suport que hem rebut", explicà el batle. A més, Pastor indicà que s'ha reconegut "la feina d'aquests anys amb una llista renovada i amb la confiança de la gent", encara que aclarí que "no hem estat mai obsessionats amb la majoria absoluta, sinó que hem volgut presentar una llista de futur, convençuts de la feina que podem fer amb un projecte sòlid". El primer edil de Manacor subratllà que "ara, més que mai, volem reunir-nos amb totes les formacions polítiques per tal d'arribar al consens que Manacor necessita i per poder tirar endavant iniciatives que han quedat una mica aturades".

La primera fase del nou IES de Manacor ja està acabada. Foto: G.Mas

La primera fase del nou IES de Manacor ja està acabada i el mes que ve l'institut de Na Camel·la començarà el trasllat de material a la nova infraestructura. Segons informà ahir el conseller d'Educació del Govern, Bartomeu Llinàs, la intenció és que "per setembre es pugui iniciar el nou curs sense presses i amb la màxima coordinació possible". Finalment, el nou institut ja du el nom d'IES Manacor i no el de Son Fangos, topònim de la barriada. Aquest fet ha indignat el claustre de professors de l'IES Mossèn Alcover, que consideren que ambdós instituts són igualment de Manacor. El bloc construït acollirà els 800 alumnes de què disposa actualment Na Camel·la. És un procés de trasllat que ja està organitzat logísticament gràcies al professorat del centre. La fase inicial ha costat uns 8 milions d'euros, dels 13 a què puja tot el projecte, i la segona es podria adjudicar el mes de novembre. Globalment, la primera fase serà per als alumnes de Batxiller i la segona, d'ESO i la resta d'instal·lacions esportives.

El combois del tren tram ja han arribat a Mallorca. Foto: Jaume Morey

El tren tram entre Manacor i Artà serà utilitzat cada any per 252.000 persones, tant residents com turistes, "en un escenari moderat", segons un estudi d'aproximació a la demanda de passatgers elaborat per la Cambra de Comerç. Aquest plantejament és una tercera part de les estimacions realitzades pel Govern de les Illes, que el 2010 en calculava 639.000. L'estudi considera que un 5 per cent dels residents dels municipis de Manacor, Sant Llorenç, Son Servera i Artà seran usuaris diaris del transport ferroviari amb origen i destinació en alguns d'aquests municipis durant l'any. En aquest cas, l'estimació de viatgers anual superaria les 228.000 persones. També plantegen un escenari més optimista en el qual el percentatge d'usuaris sigui superior al 5%, per exemple del 20%, però aquest supòsit "és improbable". L'informe estableix, així mateix, que la població resident que més utilitzarà el tren és la que té com a destinació Manacor. Llavors les estimacions canviarien.

El lider sufí Es Souydy ha estat absolt per la jutgessa. Foto: A.Sepúlveda

La titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Manacor ha absolt el líder sufí de les Balears, Mohammed es Souydy, que havia estat acusat pel president de la comunitat islàmica d'aquesta localitat d'amenaçar de cremar la mesquita. Els fets es varen conèixer el passat 27 d'abril, quan Ahmed el Youssefi, president de la comunitat islàmica, comparegué a la comisaria del Cos Nacional de Policia de Manacor per denunciar-hi uns fets succeïts mesos enrere. Segons el denunciant, Mohammed el Souydi anà a la mesquita i hi "increpà els presents". A més, suposadament proferí frases del tipus: "Cremaré la mesquita amb tots vosaltres a l'interior". Segons Ahmed, després afegí: "Aquesta setmana es tancarà la mesquita i no hi entrarà ningú pus". L'imam de la mesquita, Mahmoud el Hirech, també comparegué a les dependències policials i ratificà la denúncia interposada pel president de la comunitat islàmica.

Mohamed Es Souydy és el lider de l'Associació sufí. Foto: A.Sepúlveda

El líder de la branca sufí ha presentat una denúncia en el jutjat en la qual acusa l'imam de la mesquita d'obligar les dones musulmanes a dur vel. Mohamed Es Souydy, que és president de l'Associació sufí de Balears, explicà els motius de la denúncia en el Jutjat d'Instrucció número 2, que fou interposada fa dies. "M'estan perseguint i humiliant els responsables de la mesquita de Manacor, entre ells l'imam, només pel fet de ser sufí. El sufisme és una branca de l'islam, no és una secta com ells ens volen fer veure. Les nostres dones es poden tapar si volen, és la seva elecció. No hi estan obligades, com pretenen ells amb les seves". Per Mohamed Es Souydy, la situació a Manacor pot arribar a radicalitzar-se. "L'imam vol les dones tapades, que els homes no duguin calçons curts, que els musulmans no es juntin amb gent d'altres religions i no vol la integració. A més, incita a la violència i tot això pot acabar molt malament".

En la història de la democràcia, mai no s'havien presentat tants de partits a les eleccions locals de Manacor. Encara que pugui semblar que el sistema polític està en crisi, 12 formacions polítiques intentaran aconseguir una part de les 21 cadires de la sala de plens. Només Antoni Pastor (PP), Sebastià Gaià (PSM) i Joan Gomila (AIPC) repeteixen com a candidats, ja que la resta o bé estrena partit o les seves formacions han apostat per una cara nova.

Aquestes són les noves unitats de tren tram. Foto: Jaume Morey

Els vots dels diputats del PP i de l'extinta UM serviren per aprovar que el Parlament insti el Govern a complir l'acord de ple de l'Ajuntament de Manacor que demanava que el tren tram no passi en superfície per dins la ciutat.
El batle de Manacor, Antoni Pastor, defensà aquesta proposta en condició de portaveu del grup parlamentari popular. Ahir s'hi reafirmà i exigí que la Conselleria de Mobilitat, que impulsa el projecte, accepti "el que la majoria de partits de Manacor vol". Per la seva banda, el conseller de Mobilitat i Medi Ambient, Gabriel Vicens, es mostrà "decebut" amb Pastor com a batle, ja que "no ha tingut interès a consensuar el projecte de tren tram per dins Manacor i l'única cosa que ha fet ha estat posar pals a les rodes". El conseller criticà "la covardia del PP, que no arribà a dir si la seva opció és que el tren tram vagi per un costat de la calçada del passeig, soterrat o per defora". Així, Vicens considera "irresponsable que, per la caparrudesa del PP, es perdi una gran oportunitat a Manacor d'embellir el passeig i de tenir el primer tren tram". A més, qualificà els populars de ser "insolidaris amb la resta de pobles, des de Cala Rajada fins a Sant Llorenç".

Llorenç i Bosch i Antoni Pastor comparegueren en roda de premsa. Foto: G.Mas

"L'oposició només cerca que m'imputin perquè no em pugui presentar a les properes eleccions". Així d'indignat s'expressava el batle, Antoni Pastor (PP), després que el PSM el denunciàs davant els jutjats per no haver apuntalat part de l'edifici municipal de Can Bauçà, malgrat que un informe tècnic de fa prop de dos anys ho recomanava. Segons Pastor, "s'equivoquen els que sense fer res es pensen que guanyaran alguna cosa; no aconseguiran matar les idees d'un partit a base de querelles". En aquest context, exigí que amb vista a la propera campanya electoral "tot es basi en un debat d'idees perquè, si no, tots haurem fet alguna cosa malament que no té res a veure amb el que demana la ciutadania". Pastor, que comparegué vora el portaveu Llorenç Bosch, remarcà que no hi ha "un perill real a l'estructura de Can Bauçà". Aquestes afirmacions són avalades per un informe de l'arquitecte municipal, Joan Pascual, que també ha estat remès als jutjats de Manacor com a defensa davant la denúncia del PSM.

"L'Ajuntament de Manacor ha realitzat les inspeccions pertinents i ha sancionat de manera oportuna en matèria urbanística". Amb aquestes paraules, el regidor d'Urbanisme de la Sala, Bernat Amer, defensà ahir la gestió de la seva àrea pel que fa a la resolució de l'Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca de la sanció de 130.779 euros al xalet il·legal en zona protegida de la Mola del Fangar i que obliga a l'esbucament de l'habitatge, tal com avançà ahir aquest diari.

La construcció no disposava de la llicència municipal corresponent.

L'Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca ha imposat la sanció de 130.779 euros a la propietària i als tres promotors de l'habitatge ubicat a la zona de la Mola del Fangar, protegida per la Llei d'Espais Naturals amb la categoria d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). Així mateix, n'hauran d'assumir la demolició, a més de restablir-hi el paisatge original. Segons consta en la resolució, la infracció es considera per "l'edificació sense llicència municipal, no legalitzades i il·legalitzables, de dues construccions annexes a l'habitatge, de 35 i 20 metres, una piscina de 50 metres, una terrassa de 120 metres i una línia elèctrica soterrada".

Joana Barceló, visità ahir les instal·lacions de l'Auditori de Manacor. Foto: G.Mas

La Conselleria de Turisme i Treball del Govern ajudarà a desencallar la situació de paràlisi en què es troba l'Auditori de Manacor, pendent dels 600.000 euros per a equipaments que calen per poder-lo obrir.
Les dificultats econòmiques que travessen els ajuntaments ha obligat a demanar ajuda per poder alçar el teló. Una demanda que ahir fou atesa per la consellera Joana Barceló en el transcurs d'una visita a l'Auditori, que es troba en la fase final de les obres. Barceló es comprometé a ajudar l'Ajuntament de Manacor i anuncià que, abans del 15 de març, "la Conselleria de Turisme farà efectiu un acord que permetrà acabar amb el projecte total". La titular de Turisme afegí que l'Auditori, que està pràcticament acabat amb el pati per a 780 butaques, "és un emplaçament fantàstic; la proximitat de la caixa escènica amb el públic donarà molt de joc". Barceló recordà que "aquest auditori serà tot un luxe per a Manacor i la comarca". Per la seva banda, el batle, Antoni Pastor, també demanà col·laboració al Govern per a la gestió de la infraestructura, ja sigui compartida o per mitjà d'una fundació.

L'exbatle Rafel Muntaner.

Rafel Muntaner Coca (Manacor, 1936) ha anunciat que impulsarà la creació d'una candidatura de la Lliga Regionalista a Manacor per poder-se presentar a les properes eleccions municipals de maig. Muntaner és tot un històric de la política local. El 1970 ja formà part del Consistori i fou batle entre 1975 i 1979. Entre 1979 i 1987 fou regidor per Manacorins Autònoms i per Unió Mallorquina entre 1983 i 1987. Després s'afilià al PP i liderà el corrent muntanerista i aconseguí durant anys, molta influència dins la família popular. Tot i que Antoni Pastor no l'arribàs a formalitzar, Muntaner ja en presentà la baixa com a militant del PP, però ara insistirà perquè "la faci efectiva".
L'exbatle, que en aquest moment és de viatge, ha declarat que "som un gran amic de Jaume Font i l'admir com a polític i com a persona, ell m'ha demanat ajuda i jo la hi donaré". "Dilluns ens posarem a fer feina", comenta Muntaner, en breu convocarà gran part dels integrants del seu sector per saber quants de companys fan comptes d'acompanyar-lo a l'aventura de la Lliga Regionalista Balear. Així, la Lliga Regionalista podria tenir a Manacor la primera candidatura municipal després d'alguns intents a sa Pobla. La popularitat de Muntaner dins la ciutat no serà, en principi, un problema perquè el nou partit de Jaume Font pugui optar a la batlia de Manacor i fer la competència a Antoni Pastor com a candidat del PP.

Toni Pastor, durant la seva intervenció en la convenció regional feta a Menorca.

"El PP és el mateix de fa dos, quatre, sis anys... jo som la mateixa persona, José Ramón Bauzá també, Pere Rotger també...". Amb aquestes afirmacions, durant la convenció regional dels conservadors que té lloc aquest cap de setmana a Menorca, el portaveu parlamentari, Antoni Pastor, desmentí les teories que apunten cap a un gir espanyolista de la formació, especialment després de la sortida de Jaume Font. "Dins el PP hi ha cabuda per a diferents sensibilitats: la grandesa és que tots hi sabem conviure, fer un projecte únic. El PP continua sent el partit que més s'identifica amb la manera de pensar dels ciutadans: pensa en clau regionalista", assenyalà Pastor. A més, aprofità la seva intervenció per aclarir qualsevol ombra de dubte -abans de ser proclamat candidat a l'Ajuntament de Manacor, alguns insinuaven que podria seguir les passes de Font- i assegurà que "les meves idees les defensaré dins el PP". La unitat és un altre dels elements que es volen destacar amb aquesta convenció a Menorca, a la qual han acudit devers 600 militants i simpatitzants. "La nostra formació està més unit que mai: tots tenim l'objectiu comú d'intentar defensar la Comunitat per sobre, fins i tot, dels interessos del partit", remarcà el portaveu.

El pas urbà del tren tram pel centre de Manacor ha estat des de l'inici objecte de polèmica.

Les actuacions del tren tram al seu pas per dins Manacor no s'adjudicaran fins al proper mes de maig, encara que les previsions eren fer-ho aquest febrer. L'ajustament dels pressuposts del Govern balear han obligat a aquest retard, tot i que des de la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient minimitzen aquesta circumstància i al·leguen que abans de les eleccions de maig les obres ja podrien haver començat. Tant el director general de Mobilitat, Antoni Verger, com el cogerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), Tomeu Gual, consideraren que "s'ha postposat un temps, però en cap cas no implicaria un perill per al projecte". De tota manera, cal tenir present que el PP ha manifestat per activa i per passiva l'oposició al projecte de tren tram pel bell mig del passeig del Ferrocarril i la possibilitat d'aturar el projecte si no estigués gaire avançat. Paral·lelament, els tècnics de Mobilitat i de l'Ajuntament de Manacor continuen consensuant amb els polítics el pas del tren tram des de la plaça Madrid fins a l'estació. L'ajornament de l'adjudicació de les acutacions fins al maig donarà més temps a les dues parts per intentar arribar a una entesa.

L'hipòdrom de Manacor presenta diumenge un complet programa de deu curses. La prova més important del capvespre és el premi Forman Corner, una competició d'inscripció lliure per a productes nacionals sobre 2.375 metres. Dels nou inscrits, el més destacat és Senyor des Bosc, que reapareix després de guanyar fa un mes i mig la prova especial per a nacionals de la diada dels Reis a Manacor.

Un acte multitudinari i de reconeixement per 'glorificar' Antoni Pastor com a candidat a la batlia de l'Ajuntament de Manacor. Així fou el sopar del Partit Popular de Manacor d'ahir vespre a la Gruta sota el lema "Et volem escoltar".
Més de 600 afiliats i simpatitzants del PP de Manacor i la cúpula de la formació.

Tot ja hi és a punt. L'Ajuntament de Manacor ha pressupostat 40.000 euros per iniciar l'ampliació de la zona ORA de la ciutat. Ho farà en uns mesos i se'n preveu duplicar les actuals 700 places fins a arribar a les 1.500.
L'expansió de la zona blava afectaria trams dels carrers Fàbrica, de la Coma, Balèria, la ronda de l'Institut, via Portugal, Capità Cortès, les Parres, avinguda Baix del Cós, Artà, na Camel·la, Lleó XII i Muntaner. El carrer de Josep Melià i la plaça de la Mora seran zona blava completament.

Els fumadors ja gaudeixen d'un espai per fumar, com si fos un bar. Foto: J.Socies

Associació manacorina de fumadors. Aquest és el nom que han elegit per al primer club de fumadors que obre les portes, adjunt a un bar, de totes les Balears, i el segon de l'Estat. Ubicat a Manacor, ja està format per 100 socis.
Ahir horabaixa va obrir de manera oficial i "amb tots els papers i les inspeccions sanitàries correctes" el primer club de fumadors de les Balears. Fou a Manacor i està presidit pel propietari del bar adjunt, Augusto Bosch, qui explica que "jo no som fumador, però no podia deixar perdre la inversió feta i amb un grapat d'amics i clients ens hem decidit a fer aquesta associació". Ahir, sense haver fet gaire trulll i abans de la inauguració, ja tenia 93 socis, més els set fundadors. Bosch assegura que "jo no vull enganyar a ningú, sense el bar no hauria fet aquest club. Havíem perdut una quota important de clients i ara sembla que els hem recuperat i sembla que s'aniran ampliant".Aquest local de fumadors és un espai totalment independent del bar adjacent i aquells clients que vulguin accedir-hi hauran de ser socis, i ho poden ser totes aquelles persones majors de 18 anys que paguin una quota anual de dos euros.

El municipi de Manacor mantindrà intactes tots els serveis municipals gràcies als pressuposts de 2011, que pugen a 38 milions d'euros i que seran aprovats en el ple de divendres. Amb relació a l'exercici anterior, els comptes s'han reduït uns 2,2 milions. S'estalvia 1 milió amb la supressió del conveni d'ocupació amb el Govern balear, 400.000 euros de tributs per retornar a Madrid que no es pagaran gràcies a una pròrroga, 450.000 euros més per la retallada del 5 per cent als sous dels funcionaris i 400.000 euros en despesa corrent de les diferents delegacions municipals

El manacorí Mateu Riera va ser el gran triomfador de la jornada hípica disputada ahir al municipal de Manacor. Riera s'emportà la correguda especial reservada als joqueis amb llicència professional, el premi Careto TR -la quarta prova del programa-, menant Team of Queen. La diada la completà el premi Elido, que va ser per a Lutin des Essarts, dirigit per Andreu Oliva.

Enguany farà vuit anys de la compra de Can Bauçà per part de l'Ajuntament de Manacor, i el que havia de ser el nou edifici municipal encara està tancat. Ara l'arquitecte municipal ha redactat un informe d'apuntalament de l'edifici que xifra en 610.697,47 euros, un doblers que han de servir per "reforçar l'estructura de l'edifici". I que cal afegir al cost de 900.000 euros que suposà la compra de l'edifici que havia d'acollir dependències municipals.

L'Ajuntament de Manacor decretarà l'estat de zona 30 al barri de Fartàritx per donar prioritat als vianants, en uns carrers on les voravies estretes els dificulten una circulació segura. Així ho ha assegurat el regidor d'Interior, Antoni Sureda, davant la impossibilitat d'empedrar més carrers del barri a causa de la manca de finançament.

La Policia va indagar dins el local per cercar-hi empremtes i altres indicis dels lladres.

La Policia de Manacor investiga un robatori espectacular comès en una botiga de telefonia mòbil de la ciutat i de la qual els lladres s'endugueren uns 200 aparells fent un gran forat en una de les parets. El valor del gènere pot superar els 20.000 euros. El local en qüestió és al passeig del Ferrocarril i ahir horabaixa el responsable declarava: "Estam molt afectats per tot això que ha passat. Creim que hi entraren la nit de la revetla de Sant Antoni, però no en farem gaire declaracions perquè la Policia ho investiga i no la volem destorbar". Al capvespre, un obrer encara adobava la paret en la qual els lladres havien obert el forat, a la part de darrere de la botiga, devora una casa en obres. El forat esmentat fa més d'un metre d'alt per un d'ample i els investigadors sospiten que els delinqüents hagueren de fer molt de renou per esfondrar els totxos que hi havia. Així i tot, cap veí no va telefonar a la Policia per denunciar res de sospitós. L'assalt es va descobrir després de Sant Antoni, que és festa a Manacor, i tot d'una que els encarregats se'n temeren en presentaren la denúncia.

El PSM ha comunicat a Esquerra Republicana la negativa a reeditar la coalició nacionalista PSM-Esquerra-Verds per a les properes eleccions municipals de maig. Així, els republicans s'hi presentaran en solitari i amb un programa per ser "decisius" a l'Ajuntament, segons Antoni Sureda, president de la secció local d'Esquerra, que ara té 60 afiliats. Sureda lamentà la decisió del PSM, "atès que no hem arribat a debatre cap proposta", i que a Manacor s'hagin alineat amb les posicions de la direcció insular del PSM "que ens rebutja sistemàticament".

El dimoni Gros de Manacor té el protagonisme absolut de la festa. Foto: G.Mas

Les arrels pageses, el món rural i les feines del camp efectuades amb eines antigues varen ser ahir protagonistes un any més a Manacor de les tradicionals Beneïdes, en les quals centenars d'animals de tota mena, carretons i carrosses invocaren el sant i varen rebre la benedicció del rector, Andreu Genovard. Hi va haver una gran participació i sobretot més cavalls que mai, que hi oferiren un autèntic espectacle eqüestre. Una desfilada a la plaça de Ramon Llull i pels voltants fou seguida per milers de persones que aplaudiren els centenars de participants. No hi va faltar tampoc una gran varietat de dimonis i dimonions que en varen fer de les seves.

Una gentada s'arreplegà durant el ball davant l'ajuntament vell. Foto: G.Mas

El municipi de Manacor es va rendir un any més a la màgia de la festa de Sant Antoni, que cada any congrega una multitud. Ahir, durant tot el matí, ja es respirava l'ambient santantonier previ a la gran cita, prevista per a les 14.15 hores a Cas Baciner, on Sant Antoni, el Dimoni Gros, els dos dimonions i els sonadors es dirigeixen cap a l'ajuntament vell sense tocar amb el peu a terra. Després de la repicada de campanes que anuncien l'inici de la revetla més sonada de Manacor, les mamballetes, els crits i els cants en honor al sant varen rebre la comitiva santantoniera que donà el sus a una llarga jornada de balls, foguerons i gloses fins ben estrada la matinada.
Però a l'ajuntament es va viure un dels moments més emotius de la festa, quan milers de persones esperaven l'arribada de la comitiva i van embogir amb el seu primer ball. El Dimoni Gros i la seva comitiva varen ser rebuts per milers de persones davant l'ajuntament, on també varen ocupar les butaques del batle i dels regidors a la sala de plens. A partir d'aquest moment, la gentada es va dispersar per menjar o per acompanyar els dimonis pels carrers de Manacor. Molts aprofitaren per visitar els foguerons abans de ser cremats.

L'Ajuntament de Manacor ja ha intervingut en un total de 115 edificis, cases o solars del municipi que o bé es troben en runa o bé necessiten reconstruir algun element de la façana, tot ordenant una actuació immediata de manteniment per evitar-ne despreniments a la via pública. D'aquests avisos ja se n'han executat millores a una cinquantena de propietats.

Perlas y Cuevas, la històrica revista quinzenal de la capital del Llevant, compleix 50 anys dedicats a la informació local. Amb 1.275 números editats, la publicació dugué a terme ahir un dinar per commemorar l'aniversari, en el qual va assistir el batle de Manacor, Antoni Pastor; el president de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca, Gabriel Mercè, i el regidor Sebastià Gaià. Així mateix, la revista ha tret aquesta setmana una edició especial que inclou Perlas y Cuevas pròpiament dita, la reproducció del primer número de la revista del 24 de desembre de 1960 i un especial en què s'explica la història de la publicació amb la portada realitzada per l'artista Riera Ferrari. A la creació, s'hi il·lustren els tres directors que hi han estat al capdavant: mossèn Baltasar Pinya, Rafel Ferrer Massanet i Antoni Ferrer Vallespir. "El primer número tenia només 12 pàgines i s'edità a la impremta Hispania de Felanitx amb el fundador i primer director, que fou mossèn Baltasar Pinya", segons assenyala l'actual director, Antoni Ferrer, en l'especial de la publicació en l'article titulat Testigos de la historia de un pueblo. Ferrer hi destaca, a més, que "en aquests 50 anys hem hagut d'esquivar barreres que pareixien infranquejables i superar tot tipus de problemes.

Agents de la Policia Nacional han detingut al pare d'una menor i a altres tres homes per haver intentat segrestar la nena en un col·legi de la localitat de Manacor, quan sobre el progenitor requeia una ordre d'allunyament de la seva filla.

El grup municipal PSM-Esquerra-Verds presentarà una moció al proper ple de l'Ajuntament de Manacor per reclamar a l'Estat els doblers aconseguits en la subhasta de l'edifici de l'antic Centre Republicà, una casa de 166 metres de solar amb planta baixa i dos pisos. Durant el primer terç del segle XX, els republicans manacorins adquiriren mitjançant participacions aquest local social ubicat al carrer de Pius XII.

Diverses entitats participaran aquest dissabte en una marxa en protesta contra la gestió de Son Espases com a crítica a la privatització dels serveis auxiliars del centre, pels drets dels treballadors sanitaris, pel cobrament de l'aparcament, així com pels acomiadaments de set treballadors de l'Hospital de Manacor.

Responsabilitat, transparència i regularització en el consum de cànnabis. És el que volen aconseguir les sigles CSC (Cannabis Smoke Control), una associació que neix a Manacor amb l'objectiu de dur a terme un cultiu col·lectiu per despenalitzar-ne el consum. "No amagam res ni som traficants. Som clars i transparents i CSC es constitueix per estudiar el cànem i les possibles aplicacions culturals, científiques i terapèutiques", explicà ahir el president de l'entitat, Antonio Ramos.

La Fiscalia de Castelló ha interposat un recurs davant del jutjat d'instrucció 2 de Castelló en el que sol·licita l'ingrés a presó del rector de Vilafamés (Castelló) nascut a Manacor, imputat per un delicte de distribució de pornografia infantil, que va ser posat en llibertat divendres.

El sacerdot de la parròquia de Vilafamés (Castelló) que va ser detingut i posat en llibertat després que la Guàrdia Civil trobàs a la seva església més de 21.000 arxius de pornografia infantil ha demanat "perdó" a "dos o tres" partidaris que el van cridar per telèfon per interessar-se per la seva situació.

El Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil ha detingut un capellà originari del municipi mallorquí de Manacor, que deia missa a la Parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció, ubicada a la localitat de Vilafamés (Castelló), després de trobar en el centre més de 21.000 arxius de contingut pedòfil, que ocupaven al voltant de 600 GB, segons ha informat la Fiscalia de Castelló en un comunicat.

Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.

La Conselleria de Mobilitat, cansada de dilacions per part de l'Ajuntament de Manacor, té previst adjudicar les obres del tren tram al seu pas per dins la ciutat el mes de gener de 2011. Això no obstant, abans de licitar les actuacions, Mobilitat donarà una darrera oportunitat al Consistori manacorí perquè consensuï la remodelació del passeig del Ferrocarril.

Catalina Rigo i Guillem Cànovas Lliro destaquen l'excel·lent relació que mantenen amb la clientela. Foto: G.Mas

Quan ara fa 25 anys Guillem Cànovas i Catalina Rigo obriren el portal de Can Lliro, mai no haurien pensat que aquest antic forn de Manacor del carrer Joan Lliteres esdevindria tot un referent comarcal. Ha estat un quart de segle de cafès i copes, de berenars, de dinars i sopars i, el més important, de la creació d'un referent de compromís social, cultural i nacional des de la humilitat i el bon tracte al client, que ha creat una gran família. Les parets d'aquest local han viscut centenars de reunions i conferències, actes polítics, dinars de Sant Antoni, partits del Barça, nadales... "La nostra clientela és molt especial. Qui ve a Can Lliro té sensibilitats, inquietuds, creu en la llibertat d'expressió, els debats, les idees... Qui hi ve hi torna perquè hi ha una cosa especial que fa que tothom tingui un bocinet del bar dins el cor", comenta Guillem. El 1995 s'hi fundà la Penya Blaugrana de Manacor, fet que ha provocat que Can Lliro sigui un dels cafès culers de Manacor per excel·lència. "En un Barça-Madrid arribàrem a ser 450 persones", ens conten. A més, tenen el títol del primer bar que inicià el dinar de la revetla de Sant Antoni ara fa 12 anys.

Bauzá manté un torcebraç amb els populars manacorins. Foto: G.M.

Al PP de Manacor no li ha fet gens de gràcia la 'imposició' de José Ramón Bauzá de forçar Antoni Pastor a tornar a repetir com a candidat a la batlia el maig de l'any que ve i incidí en la seva autonomia a l'hora de triar el seu cap de llista. La junta local dels populars es reuní dilluns a vespre i tractà de manera informal, i sense que fos un punt de l'ordre del dia, la polèmica entre Bauzá i Pastor i l'esdevenir de l'actual batle com a aspirant a candidat al Consell de Mallorca. Pastor apuntà que "vaig demanar tranquil·litat a la nostra gent i vaig reclamar la seva confiança. Tots tenim ben clar que el candidat de Manacor es triarà aquí i per ningú més". A més, afegí que "ara encara no toca parlar d'aquest tema perquè tenim temps per endavant". Això no obstant, reconegué que es comprometé amb la seva junta a no demorar més la tria i a anunciar qui encapçalaria la candidatura del PP dins el proper mes de novembre. Pastor recordà que "a mi ningú no m'obligarà a res i ha de quedar clar que ser candidat a Manacor, per mi, no és cap càstig i farem el que sigui millor per a tots".

Les relacions entre Pastor i Bauzá no són gaire cordials. Foto: Arxiu

José Ramón Bauzá ha obligat Antoni Pastor a repetir com a candidat a la batlia de Manacor i l'allunya així, de manera definitiva, de la lluita per encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca. Segons fonts del PP, en una reunió mantinguda dijous passat a Palma, Bauzá va argumentar al batle que la seva decisió provenia de la necessitat d'aconseguir el màxim de vots per a Manacor, el Consell i el Parlament amb un candidat amb garanties. Pastor, però, es va enfrontar a Bauzá i li manifestà el seu desacord. Les mateixes fonts asseguren que Pastor ja havia traslladat al mateix Bauzá la seva intenció de no tornar a ser el candidat a la batlia després de vuit anys de ser-hi al capdavant i el seu desig d'encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca, una vegada descartat el nom de Jaume Font.

Un centenar de persones, tot i la pluja, participaren en l'acte festiu al puig de l'Alanar. Foto: G. Mas.

"Aquesta és la nostra primera gran victòria. Hem guanyat la batalla del Fangar, però ara ens toca defensar Planícia, Ternelles, el camí vell de Lluc... La lluita continua". Amb aquestes paraules, el portaveu de la Plataforma Pro Camins Públics de Manacor, Sebastià Gaià, mostrava al públic la seva satisfacció per la consecució d'un gran acord subscrit amb la propietat del Fangar, avalat per l'Ajuntament de Manacor, que garanteix el lliure pas pels seus camins públics. La Plataforma va dur a terme ahir una excursió festiva des de Son Macià fins al puig d'Alanar pels camins del Fangar per celebrar l'acord. Allò que havia de ser una gran jornada va ser deslluïda en part per la pluja, que restà participació a l'acte.

En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas.

L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.

En diferents ocasions, les plataformes i entitats han reclamat als ajuntaments i al Govern l'obertura dels camins públics. Foto: Arxiu

Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats. Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris".

El grup d'arqueòlegs fa tres anys que treballa en aquesta zona. Foto: D.Juàrez

El jaciment de l'Hospitalet Vell de Manacor estarà a l'abast de tothom. Els arqueòlegs treballen en la museïtzació perquè grans i petits el puguin visitar i coneguin de més a prop com vivien al final de l'edat de bronze els habitants d'aquell paratge a tocar de la mar. La zona en la qual fan feina els arqueòlegs actualment és la que correspon a les navetes 3 i 4, una campanya que s'allargarà fins a la setmana que ve. Segons assenyalà la directora del projecte, Magdalena Salas, "aquestes navetes no donen gaire informació des del punt de vista del material, ja que utilitzaven els típics de l'època, però sí que és interessant la manera en la qual es van construir". De moment, una brigada del Consell restaura la llar de foc d'una de les navetes. Ahir, durant una visita a l'indret, l'arqueòleg Damià Ramis indicà que "aquestes navetes varen tenir un abandonament pacífic, perquè les restes que hem trobat són molt pobres i petites".D'entre el que han pogut rescatar durant les excavacions destaca la troballa d'un esquelet humà al qual li faltaven part de les cames. Salas diu que "encara no podem dir quan es va fer l'enterrament d'aquest cos atès que no trobam ceràmiques que n'indiquin la mort.

Rafel Nadal disputarà l'Obert de Tailàndia. Foto: Agències

El municipi que va veure néixer Rafel Nadal vol fer-li un reconeixement públic. Per aquest motiu, l'Ajuntament iniciarà els tràmits per atorgar la concessió de fill predilecte al manacorí, un dels pocs premis que li falten.
El batle del municipi, Antoni Pastor, explica que "en el pròxim ple del divendres iniciarem l'expedient necessari per nomenar Rafel Nadal fill predilecte de Manacor, ja que aquesta és la màxima distinció que es pot fer a una persona en vida". Aquest nomenament és possible gràcies a la modificació que s'ha fet de l'anterior reglament. Segons Pastor, "tal com estava escrit abans el reglament, era de confusa redacció i tenia múltiples interpretacions". Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Manacor vol reconèixer i agrair la labor professional i humana del millor tennista espanyol de la història. Antoni Pastor assegura que "fa mesos que estudien nomenar Rafel Nadal fill predilecte; no és després de proclamar-se campió de l'Obert dels Estats Units". Afegeix que "són moltes les institucions que han premiat el nostre tennista i que ara és el nostre torn".

El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.

L'edifici de can Bauçà va ser comprat pel Govern a l'any 2004. Foto: A. Bassa

Un informe tècnic de l'arquitecte municipal de Manacor, Joan Pascual, amb data de 18 de juny de 2009, exigia de manera urgent l'apuntalament de l'edifici de Can Bauçà, la retirada de tot el mobiliari i material acumulat, la restricció al màxim de l'ús d'aquesta zona i el trànsit de persones. Actualment, un any després d'aquesta recomanació, l'Ajuntament no ha realitzat el reforçament de l'estructura. Aquest informe municipal ha estat tret a la llum per part del PSM-Esquerra-Verds, a l'oposició, que ahir denunciaven públicament aquesta "greu" situació al mateix temps que demanaven responsabilitats.

Clau·memòria d'eriço arriba a Manacor.

La Fira de teatre de Manacor encara avui la sisena jornada i ho fa amb un programa doble de dansa amb DO de les Illes. No serà l'únic dia, ja que fins a quatre espectacles de dansa de Mallorca s'hi poden des d'avui fins dijous: Nou, de la companyia Mariantònia Oliver; Clau, memòria d'eriçó, de Versió Àcida; Encontres 2, de Hierba Roja, i Moja bieda, de la companyia Teatre d'Alaró. A tot aquest repartiment, s'hi d'afegir la presentació, demà, del festival de dansa Artdantthé de París dins la Trobada de festivals europeus, que organitza la Cofae (Coordinadora de fires d'arts escèniques de l'Estat espanyol). "La producció de dansa enguany a les Balears ha estat molt notable i això, evidentment, s'ha notat en la programació de la Fira", afirmaven ahir els organitzadors de la cita manacorina. Per començar aquest tast de dansa mallorquina, avui horabaixa, a les 18.00 hores, Mariantònia Oliver hi presenta Nou, un espectacle que s'estrenà a la primavera dins el festival Alternatilla, però que arriba a Manacor en les seves condicions òptimes de maduració.

Cala Varques és un dels indrets més visitats de costa manacorina. Foto: M. Poquet

Amb l'objectiu que l'estiu vinent a cala Varques no es repeteixi la situació d'aquests mesos, amb ocupació de coves, acampades il·legals i activitats no permeses, l'Ajuntament de Manacor i la propietat de la finca on s'ubica la platja es reuniren ahir per tractar el futur de l'espai natural protegit. El regidor de Turisme, Joan Gomila, explicà que "hi ha l'oferiment de la propietat d'habilitar-hi una zona d'aparcament per evitar que el camí estigui ple de cotxes com ara"."Seria un pàrquing petit i regularitzat, però lluny de la massificació del Trenc", afegí. Això no obstant, el responsable de Turisme precisà que l'opció "s'ha d'estudiar" i que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient, ja que es tracta d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) a la qual "s'hauria de fer un tractament mediambiental". Gomila manifestà que "és una responsabilitat, atès que si feim l'aparcament pot actuar com a efecte crida perquè véngui més gent a cala Varques". D'altra banda, durant la trobada es plantejà la possibilitat de barrar el pas als cotxes al camí que porta fins a la platja. "Només s'hi deixaria passar els veïns i persones a peu o amb bicicleta", sostingué.

Semblava que el ple de l'Ajuntament de Manacor d'ahir dematí havia de servir per aprovar la cessió definitiva d'uns terrenys al Ministeri de Justícia per a la construcció dels reclamats i anhelats nous jutjats de la ciutat. Tanmateix, una decisió qualificada "d'intel·ligència política" per part de l'oposició del batle de Manacor, Antoni Pastor, féu que la cessió dels terrenys a Madrid, quan ja tot estava enllestit, quedàs damunt la taula, la qual cosa retarda un cop més la construcció d'un edifici que aculli uns jutjats que ara estan repartits en tres edificis de la ciutat i que la portaveu del PSOE, Júlia Romàn, qualificà de "tercermundistes".

Jornada tràgica a les carreteres de Mallorca. A les 05.15 hores d'ahir a la matinada, un jove de 23 anys identificat com Javier Sánchez Sojo perdia la vida després de patir un aparatós accident de trànsit. El sinistre es va produir en el punt quilomètric número 7,200 de la carretera que uneix Manacor i Porto Cristo. Segons les primeres hipòtesis de la investigació, el jove conduïa un Subaru Impreza d'alta cilindrada. Javier Sánchez circulava en direcció a Manacor quan, de cop i volta, per causes que es desconeixen, va perdre el control del cotxe en un dels revolts, va col·lidir contra un dels desnivells que hi ha entre la calçada i la cuneta, va xocar lleument contra un dels murs de pedra de protecció i va sortir disparat.

Els sindicats CGT i STEI-i han acordat dur a terme un pla de mobilització en solidaritat amb els sis treballadors acomiadats per la direcció de l'Hospital de Manacor. Els sindicats creuen que "aquesta mesura disciplinària és una clara acció de represàlia per haver denunciat davant els tribunals de Justícia una sèrie d'abusos comesos per alguns caps del centre".

Tres persones han resultat intoxicades per inhalació de fums a causa d'un incendi que ha tingut lloc aquesta tarda en un pis del municipi de Manacor, segons han informat a EFE fonts dels serveis d'Emergències i de Bombers de Mallorca. Cap dels dos afectats no han presentat un estat greu i han estat atesos pel personal sanitari del 061 que s'han desplaçat fins a l'habitatge, ubicat al carrer Puis XII de Manacor.

Cala Varques, situada en un entorn natural privilegiat. Foto: J. Sitges

Els propietaris de la finca on es troba ubicada la platja verge de cala Varques "exigeixen des de fa cinc anys a les administracions competents que acabin amb els perills que l'excés de visitants provoca en aquest entorn natural", explicà ahir a aquest diari Antoni Sastre, el representant legal dels titulars. Per aquest motiu, els amos de la finca de 400.000 metres quadrats coneguda com Can Fresquet han presentat un pla d'actuacions a l'Ajuntament de Manacor que preveu habilitar una zona d'aparcament allà on s'acaba el camí transitable en cotxe. Amb tot, la seva prioritat és "arribar a un acord amb l'Ajuntament perquè millori el camí d'accés a la platja, que és de titularitat pública, perquè les ambulàncies, els Bombers i tots els serveis d'emergències puguin arribar sense problemes a cala Varques".

Del Teatre Goya arriba Un Déu salvatge, de Yasmina Reza.

Lluny d'arrufar-se per culpa de la crisi, la XV Fira de Teatre de Manacor alça el teló amb més força, qualitat i espectacles que mai. La fira de les fires durà a la ciutat del 16 al 26 de setembre les millors companyies illenques i les de major èxit del darrer festival Grec de Barcelona. A més, aquesta nova edició fa una gran aposta amb la introducció de la Pre-Fira de teatre jove del 8 al 12 de setembre. Per primera vegada, l'oferta de teatre de les Balears supera la que arriba d'altres indrets (18 d'illenques per 17 de fora) i hi ha més espectacles de dansa que mai, a la vegada que s'han incrementat les actuacions de carrer. Enguany s'hi han programat 35 espectacles i 47 funcions -l'any passat en foren 30 i 38, respectivament- i es realitza una previsió de 10.000 espectadors.
El Teatre de Manacor acollirà fins a 80 programadors de tot l'Estat i fins i tot de l'estranger interessats en les companyies que participaran en aquesta edició i en els espectacles de dansa, que no suposen cap barrera idiomàtica. En aquest sentit, es gaudirà de la presència del director del Festival de Dansa de París.

El grup PSM+Esquerra+Verds proposa que el nou palau de justícia de Manacor s'ubiqui a l'edifici municipal de can Bauçà. "El batle diu que el Ministeri de Justícia no accepta l'immoble com a seu, per què?", es demanà ahir el portaveu de la coalició, Sebastià Gaià. "Si la finca no està en condicions, perquè s'hi han fet estudis de resistència i ningú no en coneix les conclusions, cal que els ciutadans ho sàpiguen", afegí.

La regidora d'Educació i Serveis Socials, Catalina Riera (PP). Foto: J.Sitges

La comunitat educativa de Manacor demanarà a la Conselleria d'Educació que no apliqui el decret que fixa en un màxim del trenta per cent la proporció d'alumnes amb necessitats educatives especials que pot acollir cada aula. "Allò que necessitam és posar en marxa alguns canvis per afrontar i reordenar l'escolarització dels infants, atès que la llei actual no té en compte la proporció de nouvinguts que cada sala pot acollir i aquest fet genera preocupació entre els professionals de l'educació i entre els pares", explicà a aquest diari la regidora d'Educació de Manacor, Catalina Riera. "Si els experts aconsellen per una bona integració que la proporció d'immigrats no superi el 15%, Manacor registra un 23,7% de població estrangera i aquest percentatge es reflecteix a les aules", assegurà Riera. Per això, des de l'Ajuntament aposten perquè "el Consell escolar municipal, que representa la comunitat educativa manacorina, amb la Conselleria d'Educació, creï una comissió mixta per plantejar una nova norma que ajudi a superar els desequilibris que provoca el sistema actual".

El director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, es desplaçà a Manacor. Foto: G.Mas

El Consell de Mallorca es replantejarà ampliar el conjunt històric de la ciutat de Manacor. Noves troballes d'època musulmana al carrer de Jaume II avalen una revisió de la zona declarada com a Bè d'Interès Cultural (BIC), on es podrien incloure la dotzena de pous negres amb ceràmica musulmana i altres restes del segle XVII no només d'aquest carrer si no també del de Jaume Domenge. La previsió dels arqueòlegs és que encara es trobaran més pous. Les obres per eixamplar la zona per a vianants ha tret a la llum la història més antiga de la vila. Davant tantes troballes, el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, explicà ahir que "el Pla Territorial de Mallorca preveu la revisió dels conjunts històrics i, un cop haver vist el que es troba a Manacor, no descartam replantejar-ho de nou".

El privilegiat entorn natural de cala Varques és un dels al·licients que fa que cada dia turistes visitin la platja. Foto: Joan Sitges

Algunes cales del municipi de Manacor mostren la seva pitjor imatge en plena temporada turística. Les idíl·liques platges verges, suposadament allunyades de la massificació, presenten estampes que no els són pròpies: acampades il·legals, xibius amb refrescos i entrepans, coves protegides habitades... Els més de sis quilòmetres quadrats de costa manacorina declarats Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) comprenen racons d'una bellesa extrema, però el seu aïllament sovint els converteix en un territori sense llei. L'exemple perfecte de platja verge deixada de la mà de Déu és cala Varques. Tot i que enguany disposa d'un vigilant durant les hores de més afluència de públic, la cala continua en una situació preocupant. "Ni la Guàrdia Civil ni la Demarcació de Costes, de què depèn la platja, no s'ocupen de la franja litoral verge de Manacor", explicà el regidor de Turisme, Joan Gomila. La mostra més evident d'aquesta deixadesa administrativa és l'ocupació de la cova situada en zona ANEI i declarada Lloc d'Interès Comunitari per part d'un grup de turistes "que hi són des de final de maig", indicà un banyista habitual.

Fa un parell d'anys que aquest vehicle abandonant esta aparcat al cami Vell de cala Morlanda. Foto: G.Mas

El mal estat en què es troba la majoria de camins públics de foravila del municipi de Manacor és un fet més que comprovable, encara més si són els de la franja compresa entre Porto Cristo i l'Illot. La situació arribarà al ple per iniciativa del grup municipal socialista, que en reiterades ocasions ha denunciat el deteriorament "d'alguns senders públics i d'ús públic per manca de manteniment, la impossibilitat de circular pels de les cales verges i pel tancament o desaparició per interès particular". La portaveu del PSOE a la Sala, Júlia Román, ha anunciat que "proposarem que es redacti un pla d'adequació i conservació de la xarxa de camins de titularitat municipal".
La intenció és que "l'Ajuntament es responsabilitzi de la retirada d'obstacles, deixalles i vehicles abandonats per aquestes vies, a més de garantir-hi l'accés i la circulació, en especial pels senders de les cales verges, que presenten un valor patrimonial i turístic afegit". Es tracta, doncs, d'un problema que és "causa d'enfrontaments entre veïns", indicà Román. La necessitat de disposar d'uns camins nets i en condicions per poder-hi transitar s'evidencià fa poc, arran d'un incendi ocorregut fa poques setmanes en una parcel·la d'un sender de la Gruta. El cas és que el camió dels Bombers estigué a punt de no poder accedir a la zona del foc a causa del brancam que impedia passar-hi.

Imatge dels treballs que es duen a terme al carrer de Jaume II. Foto: Antoni Riera

Les petjades musulmanes són de cada vegada més fefaents a Manacor. Si bé documentalment ja se'n tenia constància, les troballes arqueològiques ho corroboren amb la ceràmica que d'un any ençà s'ha localitzat a la capital del Llevant. Aquesta mateixa setmana s'han descobert noves restes al carrer de Jaume II. L'arqueòleg contractat per l'Ajuntament, Toni Micol, confirmà ahir la troballa de dos pous d'estructura islàmica "arrenglerats amb l'actual traçat urbà". Això evidenciaria que "en el moment del Repartiment la configuració de la vila es va fer sobre l'assentament islàmic preexistent", explicà. Així mateix, a la ciutat no s'hi ha trobat encara cap resta estructural de gran envergadura, sols aquests dos pous negres amb restes de ceràmica, als quals s'han d'afegir els localitzats l'any passat al carrer de Jaume Domenge -sis pous negres més.

L'empresa de transports Autocares Manacor SA (AUMASA) "ha ampliat l'aparcament il·legal que des de fa un any té en el quilòmetre cinquanta-un de la carretera Palma-Artà, ha comès una infracció urbanística i, a més, és il·legal mantenir aquesta activitat en terreny rústic", va denunciar ahir el portaveu de la coalició PSM+Esquerra+Verds, Sebastià Gaià.

Les obres de manteniment que des d'ahir i fins dijous afectaran la rotonda del polígon de Manacor i l'enllaç amb la carretera de Petra varen provocar un autèntic caos circulatori durant tot el matí d'ahir. El fet que el tram afectat per les obres enllaci la xarxa viària de la comarca del Llevant i la ciutat de Manacor amb Palma en plena temporada de vacavions va donar com a resultat coes quilomètriques, retencions i moltes queixes entre els usuaris de la carretera Ma-15.

Els veïns de Manacor van celebrar el triomf de Rafel Nadal. L'Ajuntament de la localitat va habilitar una pantalla gegant en el centre de cultura de Porto Cristo per retransmetre la final del partit de Wimbledon 2010. Fins allà es varen acostar el batle de Manacor, Antoni Pastor, amb altres regidors de l'equip de govern, amics i veïns que varen voler compartir unes hores d'emoció, tensió i, sobretot, molta alegria.

El camí d'accés a cala Magraner, una de les cales verges del municipi, és ben públic, segons un estudi exhaustiu presentat per PSM-Esquerra-Verds basat en informació extreta dels arxius del mateix Ajuntament. Així ho anuncià ahir el portaveu del grup municipal, Sebastià Gaià, qui denuncià que "des del PP no hi ha voluntat de solucionar el tema dels camins públics", alhora que posà de relleu la 'inoperància' de la comissió municipal que hauria de donar solució a aquest tipus de conflictes "i que només serveixen perquè el portaveu del PP, Llorenç Bosch, i jo ens barallem tot el temps".

El Fisiomedia Manacor ho ha tornat a aconseguir i la pròxima temporada tornarà a ser un equip de Divisió d'Honor, la màxima categoria del futbol sala estatal. El curs duit a terme pels homes de José Lucas Mena, Pato, passarà a la història del club manacorí, i és que el Fisiomedia fou l'amo i senyor de la fase regular de Divisió de Plata, amb només una derrota i dos empats en 28 jornades disputades.

Les obres de la primera fase de l'institut avancen. Foto: J. Sitges.

Les obres del futur institut de Son Fangos de Manacor continuen a bon ritme per tal que el setembre de l'any 2011 el centre pugui obrir les portes amb set-cents alumnes de Batxillerat i de Formació Professional. Amb tot, encara no s'han iniciat les obres de la segona fase de l'institut, que hauran d'estar llestes el setembre del 2012 i que han de dotar el futur centre de mil cent places per a estudiants d'ESO. D'aquesta manera, en total, seran mil vuit-cents els adolescentes que podrà acollir la nova instal·lació. Així, l'IES de Son Fangos marcarà "una fita quant a infraestructures educatives, ja que serà el centre d'ensenyament secundari més gran de les Illes Balears i costarà 12,6 milions d'euros", explicà el director general de Formació Professional, Miquel Mestre.

"La crisi fa estralls, però la manca d'iniciativa, també". Així s'expressava ahir la portaveu d'ALM-UM, Catalina Julve, que alertà que "la falta de sòl industrial i el bloqueig del departament d'Urbanisme a l'Ajuntament de Manacor han acabat de tirar a baix el nostre teixit empresarial i comercial". A més, n'aportà dades segons les quals en cinc anys han tancat 10 tallers de fusta, mentre que durant els darrers deu devers 200 empreses també han rodat clau.

La més que oblidada barriada de Fartàritx és a punt d'experimentar una millora substancial d'un parell de carrers que serà l'inici d'una reforma de la zona. Melchor Mascaró SA és l'empresa que ja s'ha adjudicat inicialment aquestes obres, que tenen un pressupost d'uns 700.000 euros. L'actuació entra dins els plans d'ajuda de l'Estat del que es coneix amb el nom de pla E.

La fira estava plena de gom a gom. Foto: Socies

Manacor dóna per a molt i la seva fira gran ho demostrà durant tota la jornada d'ahir. La gent va sortir a gaudir de la Fira de Primavera; el colpidor sol, que feia bones les ombres, no afluixava i, al carrer, una impressionant oferta de productes de tot tipus omplia els prop de quatre quilòmetres que donaven al visitant la possibilitat d'adquirir un tractor o una greixonera. Així, al passeig del Ferrocarril i a la zona verda del carrer d'en Tià de la Real, s'hi concentraven els productes ramaders i agrícoles: mostres d'ovelles, cavalls de trot i de pura raça, aviram, vaques i cans de bestiar i raters.

Una nova edició de la Fira agrícola, ramadera, comercial, industrial i artesana arriba avui a Manacor per omplir els carrers de la ciutat de visitants. Aquest esdeveniment, que suposa un punt i seguit de les celebracions de les Fires i Festes de Primavera de Manacor, començarà a les nou del matí i fins gairebé l'arribada de la nit es podrà gaudir de nombroses propostes

Després de la diada del Gran Premi, en la qual Trebol i Biel Pou es consagraren com els millors amb la victòria en la gran clàssica del trot mallorquí, Son Pardo acollirà diumenge una jornada reduïda en la qual completaran el programa un total de sis corregudes. No hi mancarà emoció, perquè en el premi Kepi de Luquet, la cursa que tanca la sessió, es disputarà un quartet que posarà en joc un sucós fons de 5.142 euros.

El relleu a la cúpula del Manacor ja és tota una realitat. Joan Vicenç Acuñas ja forma part del passat del club manacorí, del qual encara s'han d'aclarir moltes coses, sobretot des del punt de vista financer, ja que el Manacor es troba en una conjuntura difícil. Per començar, als comptes del club no hi ha doblers per pagar els àrbitres diumenge. Així, els hauran de posar els membres que componen la gestora que es farà càrrec de la situació fins que es convoquin eleccions.

La majoria d'edificis municipals inaugurats fa més de dotze anys no tenen llicència d'activitats, "perquè en el moment en què es posaren en marxa no en necessitaven i ara tenim molts problemes per adaptar-los a la normativa arquitectònica i de seguretat", va admetre durant el ple d'ahir el batle de Manacor, Antoni Pastor.
El batle, que va respondre d'aquesta manera la pregunta formulada pel regidor de la coalició PSM+Esquerra+Verds, Miquel Oliver, va posar com a exemples "les escoles antigues, el cementeri, les dependències municipals del convent i el camp municipal d'esports de na Capellera".

El traçat de la linia de tren Manacor-Artà a l'altura del pont entre Son Mas i Son Gallana a Manacor. Foto: G.Mas

Quan l'any 1977 FEVE tancà definitivament la línia ferroviària Manacor-Artà, mates, pins, ullastres i altres herbes n'envaïren el traçat i el convertiren en una autèntica massa forestal atapeïda i intransitable. Ara, 33 anys més tard, les empreses que fan feina en la recuperació de la línia de tren netegen el pas de les vies i retornen un paisatge de tres dècades enrere. Des de fa uns dies i des de diferents punts dels 30 quilòmetres existents de via, les set constructores que formen part de les UTE han iniciat la difícil tasca de tornar a la normalitat el pas de les vies. Armats amb motorets de serrar i altres eines, els operaris netegen el camí del tren tallant branques, arrabassant arbres per tornar a ser sembrats, llevant mates i aritges. Foguerons de restes forestals omplen de fum la carretera que uneix Manacor amb Son Carrió que, en diferents trams, transita paral·lela a les vies, com es pot veure a la fotografia, i el pont existent comença a lluir com fa anys. Són moltes les persones que encara recorden el pas del tren per aquestes vies fa més de 30 anys. El retrobament amb l'actual paratge evoca records i, a la vegada, mostra les primeres i imparables passes de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat en la recuperació de la línia de tren Manacor-Artà, però amb un nou mitjà de transport elèctric, més segur, ràpid, silenciós i de confort com és el tren tram.

L'amenaça de pluja va passar factura al dia de Sant Jordi de la Part Forana, que va notar una clara disminució d'afluència de públic respecte d'anys anteriors. Malgrat les inclemències meteorològiques, la majoria de municipis gaudiren de la tradicional mostra de llibres per les principals places i carrers de la Part Forana.

El cementeri de Son Coletes patirà una important ampliació. Foto: G.Mas

El cementeri municipal de Son Coletes tindrà una zona dedicada al culte als difunts de religió musulmana. Aquest indret, orientat cap a la Meca, donarà resposta a les diferents sol·licituds d'aquesta comunitat a Manacor, que fa temps que reclama un lloc digne d'enterrament segons la cerimònia islàmica, un fet que des de principi d'any ja es du a terme a Palma. El delegat del cementeri de l'Ajuntament de Manacor, Rafel Nicolau, ha confirmat a aquest diari que "l'ampliació de Son Coletes permetrà enterraments musulmans tal com ens ho ha demanat la comunitat de Manacor". Però Nicolau avisa que "no començarem a parlar ni a estudiar com serà el lloc que els cedirem fins que no tinguem finançament per a l'ampliació de devers 2.500 nínxols que tenim projectada", és a dir, que "no volem crear falses expectatives ni parlar de res inexistent fins que no tinguem pressupost, uns 3 milions d'euros, per dur a terme aquesta obra importantíssima". En aquest sentit, el delegat tornà a deixar clar que "encara no hem fet cap promesa a ningú".

D'ençà que al juliol de 2009 l'Ajuntament de Manacor cedí la recaptació de tributs a l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), la morositat dels veïns amb l'Administració local ha baixat considerablement. Tot i així, l'ATIB treballa de valent per cobrar, sobretot, els rebuts emesos en els exercicis 2006, 2007 i 2008. Centenars de notificacions per embargament han estat enviades a ciutadans, que entre tots plegats devien a la Sala uns 17,5 milions d'euros.

Els magatzems estan estibats i no hi ha cap sala del museu que es pugui ocupar, perquè tot està ple. I és que, tal com proclama el nou Pla director del museu, "hi falta espai per a magatzems i sales de conservació i, a més, alguns dels llocs d'exposició permanent estan tancats al públic perquè han de funcionar com a magatzems".

Lo Tort Ballester els comanda, perquè era el més decidit. Aquest fragment de la Cançó de Son Coletes, del manacorí Guillem d'Efak resumeix, en part, la valentia de Simó Ballester, cap de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453) i que morí executat l'any 1457.

Aquest cap de setmana es disputen als hipòdroms mallorquins les tres repesques per ser a les semifinals del Gran Premi del Criador dels 4 anys. És la darrera opció de continuar endavant. Son Pardo acollirà les bateries R1 i R3, mentre que a Manacor s'hi disputarà l'R2. Cal no oblidar la disputa del premi Sebastià Fuster i del Jack di Monmes, correguda que tancarà la reunió a Son Pardo.

L'aparcament de la plaça de Sant Jaume de Manacor, que gestiona l'empresa pública. Foto: G.M.

El consell d'administració de la Societat Anònima de Manacor (SAM), l'empresa municipal que gestiona els aparcaments i el servei d'ORA, acordà ahir per unanimitat dels seus membres el cessament del gerent, Rafel Sansó. Segons el president de la SAM, el regidor Pedro Rosselló (PP), "el cessament ha estat per un acord mutu entre les parts basada en la desmotivació del gerent i s'ha d'acordat una indemnització pactada". Davant els rumors d'una possible privatització del servei, Rosselló negà rotundament aquesta opció: "Ningú del consell d'administració no ha parlat mai d'aquest tema". El president de la SAM també avançà que en un temps breu es triarà un nou gerent i confirmà que "Sansó encara estarà al capdavant de l'empresa durant tres mesos més fins que arribi el nou". Des de l'Ajuntament de Manacor s'aposta per "dinamitzar la SAM i canviar el objecte social per aprofundir en aquest sentit", segons el mateix Pedro Rosselló.

El xalet en qüestió és del propietari d'una de les principals benzineres de Manacor. Foto: A. Bassa

"Atenció, atenció. Avís a totes les unitats. Ens acaben de passar un comunicat important procedent del Cos Nacional de Policia de Manacor. Acaben d'assaltar un xalet, amb els residents a l'interior i han fugit amb un botí d'uns 3.000 euros i el Mercedes del propietari de l'immoble. Si localitzau el vehicle avisau de manera immediata i posarem en marxa un ampli operatiu". Amb aquest comunicat, les diferents policies locals informaren els respectius agents d'un perillós assalt perpetrat a Manacor. Els fets tingueren lloc, segons les primeres investigacions, diumenge a vespre en un xalet situat en un camí de la carretera que uneix Manacor i Sant Llorenç del Cardassar. A darrera hora de la nit, un grup de devers quatre o cinc homes, molt corpulents i, segons sembla, ciutadans de l'Est (la víctima els pogué distingir per l'accent), accediren a l'immoble amb gran violència, hi amenaçaren els residents i robaren els doblers, en efectiu, que hi havia dins la caixa forta. A més, fermaren els propietaris i aconseguiren fugir amb el Mercedes d'una de propietàries. Ràpidament donaren avís a les autoritats i, en qüestió de minuts, es presentaren en el lloc dels fets nombroses unitats del Cos Nacional de Policia.

Els alumnes de Primària residents a Cales de Mallorca esperaren l'autobús fins passades les onze. Foto: A.S.

Des de l'Associació de Mares i Pares (Amipa) de l'escola Pere Garau de Son Macià ho tenen ben clar: "Denunciarem judicialment el servei de transport escolar d'AUMASA, en presentarem una queixa formal davant la Conselleria d'Educació i també omplirem el full de reclamacions de l'empresa", anuncià ahir Verónica Ruiz, membre de l'Amipa de Son Macià. Però segons el representant d'AUMASA, Javier Quetglas, "nosaltres no hem rebut cap circular de la Conselleria d'Educació i només podíem passar a l'hora habitual perquè no podem deixar les línies regulars de bus sense servei". Els pares i les mares que ahir varen esperar fins a les onze del matí a la parada d'autobús no varen tenir més remei que mobilitzar cotxes d'amics i veïns.

El veí en qüestió ha realitzat recentment obres presumptament il·legals com aquesta paret. Foto:G.Mas

La propietat del camí de primera línia de la mar de cala Morlanda sempre ha estat objecte de polèmica entre l'Ajuntament i un veí que en reclama la propietat. Aquest fet ha provocat episodis surrealistes i disputes veïnals. Situacions que, per exemple, deixaren en l'aire aquest tram dins el projecte de passeig per al litoral entre l'Illot i cala Morlanda. Cansat de sainets i comèdies, l'Ajuntament de Manacor, per unanimitat, iniciarà la recuperació d'aquest camí de primera línia de la mar després que el veí en qüestió utilitzàs el temps d'estudi sobre la propietat d'aquest tram per fer-hi obres il·legals. El Govern balear, davant les protestes i les posicions contràries entre el veí en qüestió i el projecte que es consensuà amb l'arribada del conseller Miquel Àngel Grimalt a Medi Ambient, va decidir deixar en suspens aquest tram d'obra, a l'espera que s'aclarís, de manera definitiva, el conflicte que hi ha sobre una suposada titularitat privada sobre el traçat actual de Ronda del Matí a l'altura de l'oratori i la ribera confrontada a la vorera de la mar.

Segons els informes, els fassers dificulten la visibilitat al conductor. Foto: Joan Sitges

L'Ajuntament de Manacor informarà desfavorablement el projecte de la Conselleria de Medi Ambient i Moblilitat que ha de permetre el tren tram arribar fins a l'actual estació del tren des del passeig del Ferrocarril. Així ho aprovaren en el ple d'ahir l'equip de govern, format pel Partit Popular i AIPC, a més dels tres regidors de la coalició ALM-UM. El portaveu del Parti Popular, Llorenç Bosch, explicà que l'informe desfavorable es basa en els informes tècnics municipals "que posen de manifest el que està mal plantejat". Pastor afirmà que des de la Sala s'han elaborat set informes que demostren que "el projecte del tren tram actual no respecta la planificació urbanística municipal, ni el Pla sectorial de carreteres, ni el Pla director de transports ferroviaris, dificultarà l'arribada d'equips d'emergència al tren tram i que el sistema de recollida d'aigua pluvial està mal plantejat". Des de l'oposició municipal, el portaveu de la coalició PSM+Esquerra+Verds, Sebastià Gayà, va acusar l'equip de govern de "mentiders i oportunistes perquè només diuen que el tren xaparà el poble i com a estratègia política mai no ha permès que els tècnics municipals col·laborassin amb els de la Conselleria".

Alguns propietaris del pas dels Jardins de Manacor denuncien que un veí alça una casa en un corral que és de tota la comunitat i es queixen que la Sala no s'hagi mogut per aturar-ho. Amb tot, fa alguns mesos que el departament d'Urbanisme precintà l'obra i imposà un multa al responsable de la nova edificació, perquè no en tenia llicència ni el projecte pertinent. Però des del Consistori informaren ahir que "actualment es tramita un expedient per legalitzar l'actuació, perquè el volum de la construcció no sobrepassa el que permet la normativa urbanística vigent".

Imatge virtual del tren tram difosa pel Govern.

El Consell d'Administració de Serveis Ferroviaris de Mallorca aprovà ahir horabaixa les adjudicacions d'obra dels tres trams en què s'ha dividit el projecte de reobertura de la línia ferroviària de Manacor a Artà. El conseller de Mobilitat i Medi Ambient, Gabriel Vicens, assistí a la reunió que adjudicà oficialment les obres a tres societats empresarials constituïdes especialment per a aquest projecte. Cal destacar que cada Unió Temporal d'Empreses (UTE) que construirà el tren tram està participada almenys per alguna empresa de construcció illenca. Per això, el conseller Gabriel Vicens destacà que "aquestes importants inversions tindran un efecte molt positiu i estimulador de l'activitat econòmica, molt especialment per al sector de la construcció, que està molt castigat per la persistent crisi". La inversió prevista pel Govern en aquest intervenció puja a 75.006.629 euros, que permetran fer arribar el tren tram fins a Artà en tres fases que es construiran alhora.

Les darreres setmanes, s'han instal·lat teles aïllants per evitar les filtracions. Foto: J.Sitges.

Després d'anys de retard, s'han iniciat les obres que convertiran l'antic abocador del Coll del Vent en una gran zona verda. L'actuació consisteix a instal·lar diferents capes aïllants en els 45.240 metres quadrats que té de superfície l'abocador en qüestió per tal d'assentar el fems que encara hi ha acumulat i també per evitar que els elements contaminants puguin filtrar-se als pous dels voltants. Una de les accions més importants que haurà de dur a terme la Unió Temporal d'Empreses formada per Melchor Mascaró i Terratest, que s'encarrega d'aquesta feina, és la realització de deu pous de gasificació per evitar la formació de bosses de gasos subterrànies. Una vegada que s'hagin col·locat les teles asfàltiques, la superfície de l'antic abocador es cobrirà de terra. D'aquesta manera es podran iniciar les tasques de reforestació de la zona amb arbres i arbusts autòctons. Aquesta iniciativa, a més de recuperar el paisatge original dels voltants del puig de l'ermita, evitarà l'erosió del sòl i afavorirà la compactació de totes les capes que cobreixen els residus de l'antic abocador.

La Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient ha presentat la segona fase del projecte bàsic del tren tram, que preveu que la via transcorri per l'actual passeig del Ferrocarril. D'aquesta manera, es tanca el debat entorn de l'estudi d'alternatives per al traçat de la nova línia que defensaven el Partit Popular local, ALM-UM i la plataforma Un passeig sense tren.

El memorial Pedro Adrover Centauro serà el plat fort de la reunió de trot de diumenge a l'hipòdrom de Son Pardo. Aquesta prova, reservada a productes nacionals de quatre, cinc i sis anys i que es correrà sobre una distància de 2.150 metres i repartirà 3.000 euros en premis, tindrà la participació de Shakir Star, que es perfila com a principal favorit a la victòria, sobretot després del brillant triomf de la setmana passada a la pista palmesana, en una cursa en què marcà 1.15.7.

I un bon dia, de cop decidiren que havien de fer teatre. Totes quatre coincidiren a dir que les emocions i els sentiments que duien dins les havien de treure a escena. Així, foren agosarades, deixaren els temors i amb molta d'il·lusió, entrega i ganes de passar-ho bé s'arromangaren de valent i muntaren la pròpia companyia.

Sis mesos d'obres posen fi a la paciència de qualsevol i, si no, que ho demanin als veïns i als comerciants del carrer de Jordi Sureda de Manacor. S'ha de pensar que, des del mes de maig, pateixen la reforma d'aquesta via, en el marc del Pla d'inversions del fons estatal, més conegut com a pla E. L'obra ha d'estar acabada a final d'anys.

Conscients que el turisme de sol i platja és un mercat gairebé copat, el municipi de Manacor ha decidit fer una aposta més arriscada i vendre com a producte turístic els més de vint agroturismes de què disposa. L'objectiu és cercar un turisme de més qualitat. Lluny d'anar a fires convencionals com la World Travel Market de Londres, duita a terme fa només una setmana, la delegació de Turisme de l'Ajuntament de Manacor ha decidit participar en la Intur Valladolid, una fira internacional de turisme interior que l'any passat rebé 43.800 visitants del sector turístic i consumidors finals.

Imatge d'arxiu d'una matance.

El Decret 34/2009, de 19 de juny, de la Conselleria de Salut, estableix les normes per al control sanitari dels porcs que es destinen al consum privat i estableix que correspon als ajuntaments l'organització i el control del desenvolupament de la campanya de sacrifici dels caps de bestiar porcí per al consum domèstic, l'autorització, l'organització i el seu desenvolupament, dins l'àmbit territorial del terme municipal. És a dir, els consistoris han de controlar les matances del porc dels veïns i d'aquesta manera tots els porcs sacrificats per al consum domèstic privat s'han de sotmetre a l'anàlisi triquinoscòpica preceptiva. Per això, els propietaris dels animals han de lliurar les mostres de carn de cadascun dels animals sacrificats al veterinari col·laborador, que ha de posar a disposició cada consitori municipal.

Molts amics de Riera i Nadal, a més d'algunes autoritats. Foto: G.Mas.

Les dependències de l'IES Mossèn Alcover acullen des d'ahir un petit, però a la vegada sentit, homenatge a dos grans homes d'aquest país que encara no han assolit el nivell de reconeixement popular i institucional que els pertoca, ateses les seves trajectòries. Parlam del matemàtic i exrector de la UIB Nadal Batle i del poeta Miquel Àngel Riera. L'emblemàtic institut inaugurà ahir vespre l'aula Nadal Batle, dedicada la informàtica, i la biblioteca Miquel Àngel Riera, dos espais honorífics per a dues persones que en diferents camps han deixat una empremta inesborrable. La filla de Nadal Batle, Aina, i la vídua de Riera, Roser Vallès, reberen l'afecte de professors, amics i personatges del món de la política i de la cultura que volgueren prendre part d'aquest modest acte. També hi assistiren els consellers Mercè Amer, Cati Julve, Joan Lladó; a més dels batles de Manacor i Felanitx, Antoni Pastor i Biel Tauler, entre d'altres. El filòleg Pere Rosselló recordà la figura de Riera com una persona molt vinculada a l'institut i com el millor poeta mallorquí del segle, "universalment català, mallorquí i manacorí".

Aquest edifici, ubicat al carrer del Peral, és possiblement un dels més perillossos de la ciutat. Foto: G. Mas

Una vintena d'edificis del centre de Manacor es troben en estat quasi ruïnós, segons ha denunciat la coalició nacionalista PSM+Esquerra+Verds. I és que n'hi ha prou de fer una volta pels carrer de la Pau, Olesa, Convent, José López i per les barriades de Fartàritx i la Torre per veure diferents cases l'estructura de les quals està en males condicions. A la part antiga de la ciutat és on es concentren la majoria d'immobles i en els darrers temps s'han patit dos casos importants, com la caiguda d'una balconada al carrer de Joan Lliteres i l'enfondrament de tres plantes interiors d'un restaurant de Porto Cristo el 2007. Tot plegat, i davant els darrers successos de Palma, es torna a reclamar la redacció d'una ordenança d'inspecció d'edificis en mal estat o amb una antiguitat superior als 50 anys.

Lucky Lou i el Little Wood es varen convertir ahir en els grans protagonistes de les corregudes especials de la Diada de Tots Sants, que se celebrà a Manacor, després d'aconseguir la victòria en les dues categories en què participaven. D'una banda, el cavall dirigit per Joan Toni Riera va obtenir el primer lloc, després de superar en els darrers 400 metres Júpiter Alarm, Olímpic de Font, Moll de Llevant i Oh Deco. El darrer va controlar bona part de la cursa, però es va veure finalment avançat per tota la resta.

La XIV edició de la Fira de teatre de Manacor davalla el teló amb unes xifres de 9.700 espectadors, que donen bona mostra de l'èxit del certamen. Deu dies d'espectacles i una trentena de propostes a més escenaris que de costum han rebut les mambelletes d'un públic enguany multitudinari. El punt i final de l'èxit va venir gràcies al Hamlet de La Perla 29, un muntatge d'Oriol Brogi, una de les figures actuals del teatre català.

L'únic poligon industrial de la ciutat de Manacor. Foto: J.Sitges

Un grup d'inversors de Manacor ha comprat els terrenys on la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern balear pretenia construir un polígon industrial de promoció pública. Així, la iniciativa privada ha frustrat la possibilitat que els empresaris de la ciutat poguessin adquirir solars a preus de cost. Els terrenys en qüestió s'ubiquen a Na Xicamunda, a la zona de l'estació elèctrica que Gesa-Endesa té a la sortida de Manacor en direcció a Palma, un indret molt pròxim a l'actual polígon industrial manacorí. Durant aquest darrer any i mig, l'Institut de Desenvolupament Industrial (IDI), dependent de la Conselleria, de la mà de Sebastià Gaià, ha negociat amb nou propietaris de la zona per intentar comprar aquests terrenys. L'objectiu era poder oferir sòl industrial a preu de cost, davant l'evident necessitat i demanda que hi ha per part dels empresaris que aposten per l'expansió dels negocis.

L'EDOA (Equip contra la Delinqüència Organitzada i Antidroga) de la Guàrdia Civil ha assestat un cop dur al narcotràfic a Manacor i ha detingut quatre integrants del clan dels Orta Gámez, uns històrics de la comarca. De moment, els investigadors han confiscat quatre quilos de cristall, una espècie d'èxtasi en pols que està arrasant entre els joves, i dos quilos d'heroïna. L'operació, pel que sembla, continua oberta. La investigació es va iniciar fa temps, quan la Benemèrita va tenir coneixement que s'estava traficant a gran escala en alguns punts de Manacor.

Catalina Julve, llançà la proposta d'una consulta popular si no hi ha consens. Foto: G. Mas

ALM-UM s'ha alegrat que el seu grup parlamentari hagi aconseguit una treva d'un mes perquè la Conselleria de Mobilitat, l'Ajuntament de Manacor i la plataforma Un passeig sense tren es tornin a seure per mirar de consensuar el projecte de tren tram pel nucli urbà de la ciutat. La seva portaveu, Catalina Julve, anà més lluny i proposà la possibilitat de convocar una consulta popular perquè els manacorins en puguin dir la seva, en cas que les parts implicades no arribin a un acord. Julve, però, es manifestà a favor de no fer del tema "una arma d'enfrontament polític, no volem una divisió social per un projecte que fins ara ha estat problemàtic, ja que Mobilitat no ha volgut escoltar i l'Ajuntament no ha tingut voluntat d'arribar a un acord" tant si la decisió final és en superfície com si és per defora o soterrat. Finalment, Julve apuntà que "les coses ben fetes sempre ho estan, perquè els polítics només hi som de pas".

El passat mes d'abril, unes 400 persones es manifestaren contra el tren tram. Foto: Arxiu

El PP de Manacor s'ha mostrat clarament a favor de la plataforma ‘Un passeig sense tren', que s'oposa al projecte de tren tram en superfície pel passeig del Ferrocarril en el seu traçat ferroviari cap a Artà. L'associació té previst desplaçar-se dimarts de la setmana que ve al Parlament amb dos autobusos que partiran des de Manacor per concentrar-se i fer pressió als membres dels partits polítics que conformen el pacte al Govern de les Illes Balears, i en concret a UM, perquè donin suport a la moció que presentarà el batle popular Antoni Pastor en aquest sentit. Pastor vol que el Govern respecti l'acord plenari de l'Ajuntament de Manacor que rebutja el projecte de tren tram, acord que només rebé el vot del PP i de Joan Gomila (AIPC), les abstencions d'ALM-UM i de Bernat Amer (AIPC), i els vots en contra del PSOE i del PSM+Esquerra+Verds.

Francesc Antich, Antoni Pastor i la consellera Galmés, ahir a l'acte de col·locació de la primera pedra. Foto: J. Sitges

Manacor tindrà d'aquí a dos anys un dels instituts més grans de Mallorca. El futur IES de Son Fangos tindrà capacitat per acollir 1.270 escolars (810 alumnes de Batxillerat i d'ESO i 460 de formació professional) i s'alçarà en un solar de 15.000 metres quadrats, devora una zona verda de 14.000. El president del Govern balear, Francesc Antich; la consellera d'Educació, Bàrbara Galmés, i el batle de Manacor, Antoni Pastor, acompanyats per tots els regidors de l'Ajuntament i per nombrosos veïns, iniciaren oficialment la primera fase de les obres de construcció del futur edifici, amb un pressupost de 6.802.614 euros. D'aquesta manera es construiran les aules destinades als alumnes de Batxillerat i de Formació Professional i no serà fins que es comenci a construir la segona fase del projecte quan es faran les aules d'educació secundària. A més, el poliesportiu previst inicialment en el projecte se substituirà per un gimnàs.

La concessió d'una llicència d'obres s'allarga fins a un any i mig en alguns casos. Foto: Arxiu

El departament d'Urbanisme del l'Ajuntament de Manacor està enrocat en una lentitud administrativa sense precedents que fa que, en temps de crisi i sense una entrada massiva de permisos, hi hagi veïns que esperen la concessió d'una llicència d'obres des de fa més d'un any i mig. És una situació que no du camí de millorar a causa de les peculiaritats del mateix departament, de la manca de tècnics qualificats per informar de les llicències i d'un degotís de dimissions de personal de confiança, que era el que havia d'agilitar l'àrea d'Urbanisme. El delegat responsable, Bernat Amer, ha explicat en més d'una ocasió la complexitat d'aquest departament, però dos anys després de la presa de possessió del càrrec les coses no han canviat. De fet, fou ell qui n'anuncià un canvi profund en l'estructura i en la manera de fer. Amb tot, el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del municipi de Manacor continua en punt mort i tot apunta que no estarà enllestit a final d'aquest mandat del pacte de govern PP-AIPC.

TAU Teatre hi estrenarà la seva nova producció: Sis dones i un home.

El Teatre de Manacor està disposat a demostrar que allò que diuen, que l'estiu no és bona època per a l'art escènica, és un mite realment fals. Entre els dies 18 d'agost i 13 de setembre, el centre manacorí ha programat un total de 41 funcions de vint grups diferents. Gairebé no hi ha cap dia que no hi hagi representació. Algunes formacions tenen fins i tot sessió doble i simultània, amb espectacles de dansa i teatre el mateix dia i a la mateixa hora. I és que, atesa l'experiència i la cultura teatral de la capital del Llevant, podem assegurar aviat que, de públic, tampoc els en faltarà. Les inicials TE (Teatre a l'Estiu) serveixen per promocionar aquest nou cicle, que començarà amb la reposició dels dos espectacles finalistes (i un, el triomfador) als premis Buero de dramatúrgia jove, que es convoquen en l'àmbit estatal.

Vuit corregudes són les que conformen el programa de la reunió nocturna d'avui a l'hipòdrom municipal de Son Pardo, totes elles dotades amb 1.000 euros en premis. La prova amb el cartell més atractiu és precisament la darrera, el premi Apolo YC, que es disputarà sobre una distància de 1.650 metres i en la qual participaran 15 bons exemplars nacionals mascles, tant sanats com sencers de cinc i més anys.

El forat de la gravera de la Torre separa els dos trossos de camí pùblic. Foto: Joan Sitges

Hi ha un indret a Manacor que és conegut com "el Clot de la Grava". Allà els abocadors il·legals i les pedreres sense llicència ocupen una franja situada entre l'antic abocador municipal i el cementeri. Segons denuncien el GOB i la coalició PSM+Esquerra+Els Verds, "l'any 2007 la gravera il·legal coneguda com la Torre va envair una parcel·la que no és seva, i que al cadastre figura com de titularitat municipal, la va capolar i va vendre la grava resultant", explicà Andreu Pasqual, representant d'Els Verds. La parcel·la de propietat municipal és en realitat un camí públic i "segons la llei no es pot permutar cap propietat municipal si no du beneficis al poble i en aquest cas l'únic que n'ha obtingut és el propietari de la gravera", afegí Pasqual.

Imatges de les restes localitzades. Foto: C. Amores

Les obres d'embelliment i adaptació per a vianants al centre han donat molt de si. Han tornat a sortir a llum secrets que dormien a les entranyes de Manacor. Noves troballes se sumen a les localitzades al carrer de Domenge fa només un mes. Aquesta vegada, les tasques que s'executen a la plaça de la Constitució han deixat al descobert una sitja documentada i, dins aquesta, diverses peces de ceràmica, pipes i algunes monedes que els experts han datat entre els segles XVIII i XIX. Tot aquest material serà ara catalogat i dipositat al Museu de Manacor per a la seva conservació. El centre de la ciutat és una zona BIC i, per tant, aquestes obres s'han hagut de dur a terme sota la supervisió dels tècnics.

L'equip de govern municipal (PP-AIPC) ha descartat incrementar el nombre d'agents de la Policia Local, segons va anunciar el batle Antoni Pastor en el ple d'ahir. Amb tot els sindicats policials i els partits de l'oposició municipal en bloc reclamen més personal perquè "si l'any 2003 els manacorins érem 34.000 ara som més de 42.000 i continuam tenint els mateixos policies que fa sis anys", denuncià la portaveu d'ALM-UM, Catalina Julve.

La Federació Balear de Trot ha posat en marxa un nou model de curses a l'hipòdrom de Manacor en el qual la idea rectora és el fet de córrer pels doblers que es generen i poder mantenir les corregudes si les subvencions de les institucions fallen. Es tracta de garantir el futur del trot més enllà de les ajudes. Aquest model té en el joc el pilar principal i que aquest repercuteixi en els premis a repartir.

Miquel Àngel Riera a una foto d'arxiu.

Finalment, i després de 13 anys de la seva mort, l'escriptor i poeta Miquel Àngel Riera serà nomenat fill il·lustre de Manacor amb els vots de tots els partits polítics amb representació a la Sala gràcies a l'acord pres per la junta de portaveus a instància del grup municipal socialista. Al ple de dilluns dia 6 de juliol, l'Ajuntament de Manacor aprovarà l'inici de l'expedient que distingirà Miquel Àngel Riera (Manacor 1930-Palma-1996). Riera és reconegut com un dels grans creadors de la literatura catalana del segle XX. La valoració de la seva obra no ha minvat des que finà el 20 de juliol, festivitat de Santa Margalida, de 1996. Ans el contrari, els diferents estudis sobre la seva obra han contribuït a situar-la en els llocs més alts de la creació literària.

La primera edició del Trofeu Intermunicipal de Trot serà el plat fort de la reunió d'avui vespre a l'hipòdrom de Son Pardo. Martiks Blai surt com a principal favorit a la victòria, encara que la presència d'efectius com Lebrook, Olé Olé Mixó i Olímpic de Font fan que els pronòstics siguin complicats. També destaca la qualitat dels participants en la classificatòria per al Torneig Cheval Français, sobretot els procedents de la quadra Ladil, que podrien aconseguir un triplet.

El quarter de la Policia Local de Manacor presenta moltes deficiències. Foto: Arxiu

El grup municipal d'ALM-UM a l'Ajuntament de Manacor s'ha sumat a les denúncies fetes els darrers dies pels sindicats que criticaven les deficiències del quarter de la Policia Local de Manacor i les condicions laborals dels agents. La portaveu de la formació, Catalina Julve, ha anunciat que presentarà una moció en el proper ple per millorar les condicions laborals de la Policia Local i garantir-ne, així, la seguretat. "D'ençà del 2003, el Cos de Policia està sofrint una precarització en tots els sentits. El més greu és que des de fa sis anys la població augmenta i no s'ha ampliat gens ni mica la plantilla impròpia d'una població de més de 42.000 persones a tot el municipi", apuntà Julve, qui recordà que Llucmajor i Calvià tenen més agents que no Manacor.

La Revenja del Gran Premi Nacional arriba amb un Silver Mixó pletòric després d'aconseguir el doblet amb la victòria que sumà al Municipal en el Gran Premi de Manacor. L'efectiu de les quadres Can Duran cercarà arrodonir una temporada magnífica amb un triomf que el convertiria en el tercer campió que s'endú el triplet, després d'Odysse de Font i Lino de Font. Amb el patrocini del restaurant Ses Torres, la Revenja repartirà 9.000 euros en premis i es disputarà damunt 2.150 metres.

Ja són una més. De mica en mica, es van integrant i comencen a conèixer la nostra llengua i els nostres costums. Allò que fa un temps era impensable comença a ser una realitat. Un centenar de dones marroquines, residents al municipi de Manacor, han fet una passa endavant per a la integració social. Han hagut de superar algunes dificultats i s'han travessat barreres, però també s'han obert portes.

El descobriment ha paralitzat les tasques. Foto: J. Socies

Ja és un fet. Les obres d'embelliment i d'adequació per a vianants del carrer de Jaume Domenge del centre de Manacor han tret a la llum diferents ceràmiques d'època islàmica que demostrarien, aquesta vegada amb proves materials, l'ocupació d'aquesta cultura al bell mig de la ciutat. El descobriment ha provocat una paralització momentània de les tasques, però l'aturada podria ser de més llarga durada si es troben materials de més valor. Les peces han sortit a la llum mentre els operaris treballaven en un projecte del pla d'obres que impulsa l'Ajuntament de Manacor gràcies a les ajudes del Govern central per reactivar l'economia i minvar la taxa d'atur arreu de l'Estat. Ara per ara, s'han localitzat diferents pous negres a la zona dels carrers de Jaume Domenge i de Joan Segura.

L'hipòdrom municipal de Manacor, que enguany celebra el 80è aniversari, es tornarà a vestir aquest cap de setmana amb les seves millors gales per acollir la Diada Hípica del Gran Premi de Manacor, una clàssica que arriba a la cinquantena edició i que celebra les noces d'or en un moment de màxima esplendor.

Una de les carrosses que desfilaren a Manacor. Foto: A.B.

Un any més, els col·legis i escoletes de Manacor han omplert de color i festa el passeig de Na Camel·la durant la celebració de la tradicional desfilada de carrosses i comparses que dóna per acabades les fires i festes de primavera amb les danses dels cossiers. "Preservem el fons marí", de l'AMPA del col·legi Sant Francesc d'Assís, va ser la guanyadora en la categoria de carrosses, mentre que la seva comparsa va aconseguir el segon premi. El primer premi en comparses va ser per a l'"Any Internacional de l'Astronomia 2009. De Galileo Galilei a la base espacial internacional", de l'AMPA del col·legi Sant Vicenç de Paül, mentre que la seva carrossa va fer segon.

La Policia Local de Manacor ja va advertir l'Ajuntament que el pati de l'institut de Na Camel·la no era el lloc més indicat per a la celebració de la Matinée Summer Festival, una festa que va provocar disturbis fins ben entrada la matinada de diumenge passat, dia 24.

"La Plataforma per a l'Educació està polititzada. No em mereix respecte perquè no és una entitat seriosa i allò que ha fet ha estat una manipulació de la informació". Així de contundent es va expressar ahir la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Manacor, Catalina Riera. Era la resposta de l'equip de Govern a la manifestació de dissabte passat convocada per la plataforma contra la política educativa de la Sala i en la qual prengueren part devers 500 persones.

Per alguns, és barat, altres ho troben raonable i alguns hi veuen un preu abusiu, però el que és segur és que la Policia Local ja ha multat alguns veïns de Manacor per orinar a la via pública. La sanció imposada per primer cop a un veí de la localitat complint el reglament municipal regulador de neteja, deixalles i recollida de residus urbans ha estat de 50 euros, la sanció mínima que preveu l’ordenança a imposar ja que, segons la Llei, la multa hauria pogut pujar fins als 750 euros.

Unes 400 persones es manifestaren, a cop de batucada i amb veu alta i clara. Foto:J.Sitges

La divisió entre la societat manacorina pel pas del tren cap al Llevant escenificà ahir el primer torcebraç de força. Unes 400 persones es manifestaren, a cop de batucada i amb veu alta i clara per "Un passeig sense tren". Sobre les 20 hores, partiren de l’estació i per tot el passeig del Ferrocarril veïns i comerciants de la zona i ciutadans de Manacor i altres de la comarca mostraren la seva oposició a un tren tram que "fa més nosa que profit" i dient "palmeres sí, tren no". Entre els manifestants n’hi havia de tot color. Aquells usuaris del transport públic que estan convençuts que "hi ha altres alternatives per dur el tren cap a Artà" ; altres que hi anaren sense conèixer bé el projecte i altres "per evitar que s’espatlli el colesterol".

L'aparcament quedà totalment calcinat a causa del foc i fum. Foto: Guillem Mas.

 Un incendi al garatge d’un bloc d’edificis de l’Ibavi del barri del Serralt de Manacor ha deixat un home ferit molt greu i ha provocat el desallotjament d’uns 200 veïns. Eren prop de les 7 del matí quan els Bombers de Mallorca, el Cos Nacional de Policia i la Policia Local de Manacor foren avisats del foc a l’interior del pàrquing, que afectà dos vehicles i dues motos. Ràpidament el fum es propagà per les sis escales d’accés a l’aparcament procedents dels blocs de pisos. Just en aquell moment i a causa del fum, un veí d’uns 70 anys quedà inconscient, estat que mantingué durant l’hora i mitja que els Bombers necessitaren per poder accedir al garatge una vegada controlat el foc.

L’Ajuntament de Manacor retirarà el títol de fill adoptiu del municipi atorgat, a final de 1936, al dictador Francisco Franco, arran d’una proposta formuladas per la coalició nacionalista PSM+Esquerra+Verds. Aquesta moció es presentà per via d’urgència en el ple ordinari d’ahir, però serà debatuda i consensuada per la junta de portaveus. El regidor Joan Llodrà va ser l’encarregat de defensar l’anul·lació, de manera formal, de la condició de fill adoptiu de Franco, ateses les "circumstàncies desgraciades de l’any 1936 a Manacor", en clara al·lusió a la Guerra Civil.

Fou trescant en una llibreria d’Irlanda on el director Jordi Vilà topà amb una novel·la desconeguda per ell d’un autor força conegut i ja duita a l’escena catalana. Es tractava d’Una ciutat brillant, de Connor McPherson. "No vaig poder resistir-me i la vaig llegir en poc més d’una hora, a l’avió de tornada a Barcelona", apuntà Vilà, que quedà "enlluernat per l’interès i la força dramàtica del text".

La connexió del pou dels Creuers amb la xarxa d’aigua potable de Manacor en millorarà la qualitat. D’aquesta manera se’n garantirà un subministrament "digne" als veïns després que l’empresa concessionària del servei, Aguas Manacor, en desaconsellàs el consum setmanes enrere per l’elevat índex de nitrats sobretot a les poblacions de risc, com ara bebès i gent gran.

"Ja no es donen més cites per poder recollir la sol·licitud d’ajuda, a causa del gran nombre de demandes rebudes fins avui". Així consta al cartell que ahir hagué de penjar l’Ajuntament de Manacor a la porta d’entrada a les dependències de Serveis Socials, davant l’allau de peticions per rebre l’ajut d’urgència social que ha concedit el Govern i que es gestiona a través dels consistoris.

La primera fase del cobriment del torrent de la Cabana al seu pas per la ciutat de Manacor ja és una realitat. Una actuació, impulsada per la Conselleria de Medi Ambient, que ha suposat la recuperació d’un espai urbà, abans degradat i que ara ha esdevingut un passeig enjardinat exclusiu per a vianants i ciclistes.

La coalició PSM+Esquerra+Verds de Manacor ha denunciat que l’Ajuntament permet la crema il·legal de residus al cementeri municipal, uns fets que seran posats en coneixement del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona). Així ho va anunciar el regidor Andreu Pascual en el transcurs del ple ordinari que es va fer ahir.

L’aposta que la Conselleria de Mobilitat ha fet pel tren en superfície al seu pas pel nucli urbà de Manacor ha sorprès tots els grups polítics municipals. Cal recordar que hi un acord plenari per demanar que es descarti, precisament, el recorregut exterior que ara en proposa la Conselleria de Mobilitat. També s’ha de pensar, però, que tots els grups es reuniren la setmana passada amb el conseller per supervisar el projecte d’obertura de la línia Manacor-Artà.

La Conselleria de Mobilitat es decanta per fer passar el tren en superfície al seu trajecte pel passeig del Ferrocarril, a Manacor, en la futura línia que arribarà fins a Artà. Un estudi encarregat pel departament de Gabriel Vicens demostra que aquest projecte és més econòmic i tècnicament més fàcil que no soterrar les vies. Segons informà ahir Vicens, "aquest estudi no suposaria la implantació d’un tren convencional, sinó que s’optaria pel que es coneix amb el nom de tren-tram. Això és un vehicle a mitjan camí entre el tren i el tramvia que no provocaria cap obstacle a la ciutat".

No hi hagué vaga, però sí que deixaren ben clar el seu suport a les reclamacions que en àmbit estatal reivindica el col·lectiu judicial. Malgrat tot i no hi faltà la presència d’una pancarta a la façana dels jutjats que resava ‘Els jutges d’aquest partit donen suport a la protesta’ en un dia de plena normalitat. La degana dels jutjats de Manacor, Ana Salmerón, fou l’encarregada de llegir un manifest, sense opció a ser preguntats pels periodistes, que s’alineava amb les tesis que defensen la mancances que històricament pateix l’Admnistració de Justícia. Salmerón rebé el suport de la resta de jutges del partit judicial de Manacor.

La Institució Alcover ha presentat els actes de la cinquena setmana dedicada a mossèn Alcover enmig de l’anunci de la represa de les obres de reforma del Casal de Can Socorrat. Un espai que ha d’acollir la seu de la Institució Alcover i que, a més, s’ha de convertir en un museu dedicat a la figura del lingüista, filòleg i folklorista manacorí Antoni Maria Alcover.

"Devem sempre alabar-vos; de gust i de bona gana; Sant Antoni de Viana; d’aquest aiguat guardau-mos". Això cantaven els pocs santantoniers que no podien consentir que la pluja apagàs l’encesa més popular de la festa. El cel degué fer cas als precs dels manacorins que suportaven estoicament l’aigua a la plaça de la Concòrdia, perquè aviat deixà de ploure, el fogueró va reprendre i la gent comparegué a poc a poc per Fartàritx.

Hi va haver un temps en què de les mans del corders depenien les vides dels mariners, les seves captures i els seus vaixells. Un temps llunyà que encara perdura en la feina dels darrers artesans corders de la Mediterrània. En una petita fàbrica de Manacor es guarden els secrets i les eines d’un ofici que perdura, malgrat les adversitats del lliure mercat i de la competència de noves fibres i indústries.

L’aigua que surt per les aixetes de Manacor té més concentració de nitrats de la que els metges consideren "normals". Així mateix ho ha reconegut l’empresa Aguas Manacor SA, que explota el servei de subministrament i sanejament d’aigua de la ciutat.

La Plataforma procamins públics de Manacor va reunir ahir devers 200 persones a la plaça del nucli de Son Macià per dur a terme una nova excursió pels camins públics del Fangar, finca que s’ha convertit en el símbol de la defensa dels camins públics oberts. Abans d’iniciar-se la marxa, el portaveu de la Plataforma, Sebastià Gayà, va anunciar que la seva associació i la propietat del Fangar estan a punt d’arribar a un acord.

La recuperació de l’espai de l’abocador de l’Ermita, conegut també com del Coll del Vent, serà aviat una realitat. Tot està a l’espera que l’Ajuntament de Manacor cedeixi els terrenys a la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear, amb l’objectiu d’invertir-hi 1,8 milions d’euros en la seva rehabilitació. El 30 d’octubre passat, la Conselleria de Miquel Àngel Grimalt aprovà el projecte de segellament de l’abocador de l’Ermita, que hi preveu una actuació important i ambiciosa.

La Conselleria de Mobilitat del Govern balear ha descartat que l’arribada del tren a Manacor des d’Artà passi per fora de la ciutat. Ara, els tècnics de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) centren els seus esforços a decidir si el tren anirà soterrat o bé en superfície pel passeig del Ferrocarril. Ahir va tenir lloc una reunió entre tècnics de l’Ajuntament de Manacor i d’SFM per parlar de l’arribada del tren a la ciutat.

El cap de Bombers de Manacor, Xisco S.C., que fou detingut al seu domicili de Palma i quedà en llibertat amb càrrecs dins l’operació contra la pornografia infantil a internet que s’ha duit a terme a tot l’Estat, serà expedientat.Des del Consell de Mallorca es va indicar ahir que el bomber es troba de vacances ara mateix.

El Centre Universitari de Manacor celebrarà demà, divendres, el desè aniversari. Amb motiu d’aquest esdeveniment, el gerent del Centre Universitari de Manacor, Jaume Rigo, informà ahir d’una sèrie de dades referides als 10 anys de vida d’aquest centre. Unes dades, balanços i estadístiques que demostren l’èxit indiscutible d’aquest espai universitari.

Els serveis d’emergència de Manacor han sol·licitat la col·laboració de la ciutadania en la recerca d’un veí de Porto Cristo, a Manacor, que fa més d’un mes que ha desaparegut. Manuel Pérez Fernández desaparegué el passat dia 1 d’octubre, encara que no fou fins al 17 que la seva germana presentà la corresponent denúncia de desaparició davant la Policia.

La Fiscalia demana sis anys de presó per al narcotraficant de Manacor Jaume Llull Riera, que acusa d’haver blanquejat doblers provinents del tràfic de drogues mitjançant la compravenda de vehicles i la compra de bitllets de loteria premiats. El ministeri públic també demana penes de presó per a la dona de Llull (cinc anys), les seves dues filles (cinc anys per a cadascuna) i un amic (també cinc anys).

L’Associació per la Defensa dels Itineraris de Mallorca (ADIM) ha presentat al registre general de l’Ajuntament de Manacor una nova demanda contra els propietaris del Fangar. L’agrupació, que forma part de la Plataforma pro Camins Públics Oberts, denuncia que els propietaris de l’emblemàtica finca "tanquen els camins públics per impedir que es pugui veure la gran quantitat d’obres il·legals que s’hi estan fent".

El jutge del Jutjat d’Instrucció número 6 de Manacor haurà de decidir en breu si hi haurà judici o no sobre el cas Llicències, una querella que pesa sobre l’exbatlessa de Felanitx i actual portaveu i diputada del PP, Catalina Soler, presentada per PSOE, PSM i EU-Els Verds l’any 2007. Ahir, l’antiga oposició del Consistori felanitxer entre 2003 i 2007.

L’Ajuntament de Manacor ha procedit, en silenci, al precintament de cinc bars nocturns de la ciutat per manca de permisos. Tanmateix, la mesura no resol els problemes de renou al carrer i l’incivisme d’alguna gent que provoca aquesta activitat. A les nou del matí d’ahir, agents de la Policia Local juntament amb el tècnic de la delegació de Comerç i Indústria.

L’importat francès de la quadra Es Cabanells, Jerybo, a regnes de Guillem Andreu, va fer bons els pronòstics i es va imposar en el premi Ses Torres-Restaurant Son Pardo, disputat dissabte horabaixa al municipal de Manacor. El venceor va trotar a una mitjana d’1’16’3 damunt els 2.700 metres de cursa.

Com si sentissin ploure. Aquesta fou la resposta dels propietaris dels vuit bars de marxa nocturna de Manacor a l’ordre de tancament que decretà l’Ajuntament per manca de permisos i de llicències. Així, Àtic, Sa Plaça, Únic, Imagine, La Boite, dec’n’festa, Aha i Gimmi’s obriren les seves portes aquest cap de setmana i desafiaren d’aquesta manera l’ordre de la Sala.

"Fa anys que aquesta mesura hauria d’haver estat presa i no haver esperat que la denúncia dels veïns arribàs als jutjats". Els tres portaveus dels grups de l’oposició a l’Ajuntament de Manacor, Catalina Julve (ALM-UM), Júlia Roman (PSOE) i Sebastià Gayà (PSM+Esquerra+Verds), coincidiren en els seus posicionaments amb referència a la decisió de l’equip de govern de Manacor (PP-AIPC) de tancar els locals musicals d’oci nocturn.

El parlamentari basc Rafa Larreina (Gasteiz, 1956), analitza la situació d’stand by en què es troba el conflicte a Euskadi. Continua essent Arnaldo Otegi un interlocutor vàlid? Eusko Alkartasuna sempre ha mantingut que parlarà amb tothom que estigui compromès amb la solució al problema basc. Hem xerrat amb Otegi, i ho farem en un futur, no hi ha cap dubte.

"Seguint les idees de Francesco Tonucci, he emprat els nins com a indicadors de la bona salut de la ciutat", aquesta és la base de l’Informe de Població Infantil a Manacor de 0 a 10 anys que Miquel Oliver Nogués va presentar divendres passat.

Milers de persones es passejaren durant el matí i el capvespre d’ahir per les avingudes mentre contemplaven els productes que oferien les paradetes. Tots els sectors del comerç manacorí varen ser presents a la fira de setembre i fins i tot hi va haver lloc perquè la Plataforma per l’Educació Ja! reivindicàs millores a l’ensenyament al municipi.

La Policía ha tancat aquest matí l'accés dels banyistes a Cala Tropicana, a Manacor, a causa que una embarcació amb matrícula alemanya i d'uns set metres d'eslora ha sofert una avaria aquesta matinada i ha abocat combustible a la mar.

A només una setmana del Congrés autonòmic del PP, la ‘centrada’ candidata Rosa Estaràs ha estat capaç de fer moure el batle de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, que ahir es desplaçà a l’Illa per participar a Manacor en una trobada municipalista amb els batles i caps de llista populars de gairebé tot Mallorca. I com és de suposar n’hi faltà més d’un. Tot, amb el rerefons d’avalar-la com a candidata al congrés.

La plataforma a favor del nou institut de Manacor compleix i com bé diuen va per feina. Només tres dies després de la seva presentació oficial ja va dur a terme la seva primera acció reivindicativa i un dels primers missatges que van voler fer arribar és que no volen saber res de política sinó que el que reclamen es disposar del nou institut promès des de fa anys.

"Durem els nostres fills a escola al centre de tennis de Rafel Nadal". "Els barems per punts perjudiquen la gent de Manacor de tota la vida, entenem que els immigrants són prioritaris però tampoc no cal trepitjar la resta" i "el Fisiomedia tindrà pavelló i els alumnes continuaran esperant". Eren les paraules d’indignació que expressaren una trentena de pares i mares d’alumnes en veure com els fills quedaven sense plaça a "l’escola elegida per educar-los", Es Canyar a Manacor.

Ha arribat el perill, les tomatigueres ja no dormen tranquil·les. La tuta ja pul·lula pels camps mallorquins. Es tracta de l’arna de la tomàtiga, coneguda com la tuta, un cuc que en forma de plaga a Sud-amèrica ha causat greus problemes a les plantacions de tomatigueres. Ara la tuta absoluta, nom científic del cuc, ha arribat a Europa i les Illes han estat la seva primera aturada.