12:22h
Llei de la funció pública 
Els funcionaris de l’Ajuntament d’Inca hauran de conèixer el català
Tan sols una petita part de les places en restaran exemptes. La proposta, que surt del PP, diu que gairebé tots els empleats fan feina de cara al públic
L'Ajuntament d'Inca, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta, també es desmarca de la política lingüística que vol implementar José Ramón Bauzá. Si l'equip de govern no canvia de parer, el ple del Consistori aprovarà divendres mantenir el requisit d'acreditar coneixements de llengua catalana per poder ocupar la majoria de llocs de feina.
Manacor insta Bauzá a complir la seva paraula
Pastor reclama que es modifiqui la Llei de funció pública perquè, tal com digué el president, els ajuntaments puguin decidir si el català ha de ser un requisit o un mèrit
L'Ajuntament de Manacor va aprovar ahir instar el Govern a modificar de nou la Llei de funció pública a fi que els ajuntaments i la resta d'institucions puguin establir si el coneixement de català ha de ser un requisit o, simplement, un mèrit. Això -que les distintes administracions tindrien "llibertat" per decidir si mèrit o requisit- era el que prometia José Ramón Bauzá a les juntes locals del PP la primavera passada, quan va emprendre un tour per la Part Forana amb motiu del congrés del partit. La sol·licitud de l'Ajuntament manacorí té l'origen en una moció del PSM que cercava que el Consistori mantingués el requisit de català per poder fer feina a l'Administració.
El PP de sa Pobla manté el català com a requisit
“Volem fer feina per la llengua i evitar polititzar-la”, va remarcar el batle, Biel Serra, qui inclogué una esmena perquè l’únic topònim vàlid sigui la forma catalana
El Partit Popular de sa Pobla es tornà a desmarcar ahir de la política lingüística de Bauzá i votà a favor d'una moció del PSOE que estableix que el coneixement de català continuarà sent un requisit per poder treballar al Consistori. Concretament, el text que es va aprovar diu que "l'Ajuntament de sa Pobla acorda que la llengua catalana serà requisit per a l'accés a l'Administració municipal en el sentit previst en la modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears (...) i així serà incorporat en la Relació de Llocs de Treball de la Sala". En unes altres paraules, que la rebaixa lingüística que va aprovar el Govern de Bauzá no s'aplicarà al Consistori de sa Pobla.
El conflicte lingüístic arriba als turistes
Joves de Mallorca per la Llengua organitzà un acte davant la Seu per informar els visitants de la situació del català a les Illes i demanar-los suport
La plataforma Joves de Mallorca per la Llengua organitzà ahir dematí un acte reivindicatiu pel català, que se centrà, bàsicament, a traspassar les barreres de les Illes. La manera que trobà el grup de 12 joves que participà en l'acció fou plantar-se davant la Seu amb una gran pancarta que posava "Save the catalan language" i repartir als transeünts, tots turistes, fullets informatius. Hi explicaven en cinc idiomes que "el Govern de les Illes Balears arracona i margina la llengua pròpia d'aquesta illa... És el llegat històric més important de Mallorca i la llengua que hem parlat durant més de 8 segles... L'Executiu ha emprès recentment una croada ferotge envers la llengua d'aquest territori i l'ha exclosa de l'Administració i dels mitjans de comunicació i n'ha minvat l'ús a l'ensenyament...".
El PSM demana que es respecti l'autonomia dels ajuntaments per regular el coneixement de català dels seus treballadors
Nel Martí, diputat del PSM-Més per Menorca, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació ha presentat una Proposició no de Llei al Parlament instant al Govern a respectar l'autonomia dels ajuntaments en relació amb la capacitat de regular el coneixement del català dels seus treballadors.
Bauzá divideix el PP en imposar el català com a mèrit als ajuntaments
Assegurava a les agrupacions locals que els consistoris tindrien llibertat per decidir. El secretari general, Miquel Vidal, era partidari de mantenir a Santanyí les condicions que marcava la Llei de funció pública abans de ser modificada
El Govern de José Ramón Bauzá ha aconseguit dividir el Partit Popular amb el tema de la llengua. La disputa interna provocada per la modificació de la Llei de funció pública, que degrada el català al fet que deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, no ha acabat. La carta que Núria Riera, directora general de Funció Pública, envià dies enrere a tots els ajuntaments recordant que el català ha de ser un mèrit i no un requisit ha indignat diversos dirigents del Partit Popular. El disgut no ha fet més que augmentar quan s'han assabentat de la voluntat de l'Executiu d'impugnar els acords que imposin el català com a requisit, sempre que no siguin els casos prevists per la mateixa llei.
Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua”
Endavant (OSAN), organització impulsora de la campanya 'A Mallorca en català', ha qualificat tots els membres del PP com "enemics de la llengua" i els ha acusat de trencar un consens "històric i arrelat".
El PSIB diu que la Llei de funció pública no tracta el català com a llengua pròpia
Els socialistes han registrat una petició al Parlament perquè la Cambra voti si demana un informe al Consell Consultiu sobre la modificació de la normativa
La modificació de la Llei de funció pública que ha d'aprovar el Parlament "no tracta el català com a llengua pròpia". Així ho entén el PSIB, que considera que la normativa "vulnera" l'Estatut d'Autonomia. La diputada socialista Pilar Costa explicà que des del moment que el català deixarà de ser un requisit per accedir a treballar a l'Administració autonòmica, "la llengua pròpia de la Comunitat, que és el català, deixa de ser tractada com a tal. L'Estatut, però, deixa ben clar que a les Balears hi ha dues llengües cooficials i una de pròpia, el català". Per això, el grup parlamentari socialista vol que el Consell Consultiu, màxim òrgan d'assessorament jurídic de la Comunitat, emeti un informe en aquest sentit.
El PP multa al Senat pel que aquí durà a fer fora Pastor
Un senador popular i lleonès haurà de pagar 2.000 euros al partit per rompre la disciplina de vot en favor d’unes esmenes socialistes als pressuposts per mantenir les ajudes a la mineria del carbó
Rompre la disciplina de vot del PP no es castiga igual a tot arreu. Al senador lleonès Juan Morano, fer-ho li ha costat un expedient del partit que molt probablement acabarà en una sanció de 2.000 euros. Al diputat manacorí Antoni Pastor, en canvi, li ha costat l'expulsió del grup parlamentari i la suspensió cautelar de militància. Tot indica que l'acabaran fent fora del partit. Bé, potser no és el lloc la diferència, sinó el motiu de la votació, perquè Pastor va rompre la disciplina de vot per defensar la Llei de normalització lingüística, mentre que Morano ho va fer per mantenir les ajudes a la mineria del carbó.
13.820 firmes contra la llei que arracona el català
Els membres del Moviment per la Llengua varen registrar ahir dematí al Parlament 13.820 signatures en contra de la modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de saber català per treballar a l'Administració. Amb les firmes, pretenen dur a la Cambra una petició que demana dues coses: la retirada o derogació de la modificació de la Llei de funció pública i el compromís públic del Parlament de respectar la Llei de normalització lingüística i no retallar-la.
Tarragona, contra l’atac de Bauzá al català
El ple de l’Ajuntament tarragoní aprova, amb els vots de PSC, CiU i ICV, una moció en defensa de la llengua pròpia de les Balears. El PP hi vota en contra
La ciutat de Tarragona es mostra en contra de la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. El ple de l'Ajuntament aprovà ahir, amb els vots a favor del PSC, CiU i ICV, una moció en defensa de la llengua pròpia de les Balears. Els regidors del PP hi votaren en contra. La moció, presentada per la regidora socialista Carme Crespo, diu que el ple se solidaritza amb la defensa de la supervivència del català a l'Arxipèlag i afegeix que l'Ajuntament s'adhereix a la campanya de la plataforma Moviment per la Llengua. Amb tot, la moció es féu a petició del col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona.
El PP evita dir trànsfuga a Pastor
El de Manacor estrena avui el seu nou escó com a diputat no adscrit. “Moralment i èticament, l’acta és del PP”, afirma la popular Mabel Cabrer
El PP balear no s'atreveix a dir ‘trànsfuga' a Antoni Pastor, almenys de moment. "Veurem com es desenvolupen les votacions", afirmà, cauta, la portaveu popular, Mabel Cabrer, quan li demanaren si el de Manacor era un trànsfuga. Avui, Pastor, previsiblement, votarà com el PP, tot i que ja no s'asseurà a la bancada popular del Parlament. La Mesa de la Cambra es reunirà abans dels tres plens extraordinaris prevists per a aquest matí i atendrà la petició del PP de fer-lo fora del seu grup. Se li assignarà, provisionalment, un escó situat en terreny neutral, entre els de la dreta i els de l'esquerra. La seva cadira serà ocupada per Aina Aguiló, una diputada que no pensa precisament com Pastor en temes lingüístics, sinó que s'ha caracteritzat per tot el contrari.
El president crida la seva gent per anar demà al Parlament
Bauzá convida els caps de les juntes locals del PP a fer costat als canvis en la Llei de la funció pública
El president, José Ramón Bauzá, no en té prou amb els 35 vots que li donen la majoria absoluta al Parlament. Farà venir la seva gent a la sessió de demà, en què s'han de votar les esmenes a la totalitat a la Llei de funció pública, per tenir suport moral a l'hora de fer la primera passa perquè deixi de ser necessari saber català per ser funcionari de les Illes Balears. Segons ha pogut saber aquest diari, el PP ha enviat correus electrònics als presidents de les juntes locals i de districte per demanar-los que vagin demà al ple. S'hi han de votar les esmenes de la totalitat del PSIB i PSM-IV-E contra la modificació de la Llei de funció pública, que relegarà el català de requisit a mèrit per treballar a l'Administració.
Enguany, 76% menys d’inscrits per obtenir el certificat de català
L’anunci que la llengua pròpia deixarà de ser necessària per accedir a la funció pública n’és la causa principal
El nombre d'inscrits enguany a les proves per obtenir el certificat de català ha davallat un 76% en relació al 2011. La causa principal és la sortida imminent de la modificació de la Llei de la funció pública que permetrà que els funcionaris de la Comunitat Autònoma no necessitin conèixer el català ni per accedir ni per ascendir a l'Administració. També l'és el fet que enguany només se'n fa una única convocatòria per nivell, que s'ha dividit en A2 al març i B1, B2, C1, C2 i E el 26 i el 27 de maig. En el gràfic superior, s'hi poden veure el total de persones matriculades per tots els nivells excepte l'E (llenguatge administratiu), que no hi ha estat comptat.
Pastor demana a Bauzá llibertat de vot per la llei de la funció pública
El batle de Manacor surt en defensa del català i reclama al president del PP poder abstenir-se o votar en contra de la modificació de la norma que arracona el català a l’Administració, que es debatrà en breu al Parlament. El diputat, que insta a recuperar el “consens”, apel·laria a la lliure consciència
Antoni Pastor, batle de Manacor, surt en defensa del català. El diputat del PP reclama a José Ramón Bauzá, president del Govern i del seu partit, "llibertat de vot" al Parlament en el debat de la modificació de la Llei de funció pública, que relega el català de l'Administració. Pastor, que ja ha mostrat en altres ocasions el desacord amb la política lingüística de l'Executiu, considera que qüestions com la llengua "són tan importants que han d'estar per damunt de les ideologies". En una carta enviada a Bauzá en la qual li reclama llibertat de vot, apunta que s'ha trencat el consens entorn de la llengua i insta el president a retirar la modificació de la llei.
El PSIB vol forçar que el Consultiu aclareixi
Obre un procés inèdit al Parlament per fer que el màxim òrgan de consulta de la Comunitat s’hi pronunciï. Per fer-ho, s’hauria de superar una votació a la cambra, on el PP té la majoria absoluta
El PSIB ha obert un procés inèdit al Parlament per fer que el Consell Consultiu -l'òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma- es pronunciï sobre la modificació de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá per fer que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració autonòmica. L'objectiu dels socialistes és que el Consultiu dictamini, de manera prèvia a l'aprovació del projecte de llei, si la reforma vulnera l'Estatut.
Els ciutadans poden dir la seva a la llei que rebaixa el català a l’Administració
Els ciutadans de les Balears poden fer aportacions a la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració. El nou reglament del Parlament preveu aquesta mena d'al·legacions i dóna 15 dies per fer-les un pic publicat el projecte de llei al BOIB.
Bauzá supera Feijóo en els atacs a la llengua pròpia
A Galícia, la ficció emesa per la televisió pública es continua doblant al gallec, amb comptades excepcions. El Govern també hi manté el requisit d’acreditar un cert nivell en l’idioma del país per poder-hi ser funcionari
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari. A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.
Per la via d’urgència
El Govern vol tancar ràpid la polèmica lingüística, que li crea incomoditats internes. Accelera tràmits per aprovar la reforma que fa innecessari el català per accedir a l’Administració
El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.
Crida ciutadana
158 personalitats del món artístic i intel·lectual de les Illes animaren ahir tota la societat a participar en la manifestació de demà “Sí a la nostra llengua”
El món artístic i l'intel·lectual s'uniren ahir a Can Alcover per fer una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació "Sí a la nostra llengua" de demà a les 18 hores. 158 personalitats destacades de les Illes llegiren el manifest Crida ciutadana per la llengua. La vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear (OCB), Marisa Cerdó, va donar a conèixer una llista provisional de les persones públiques que donen suport a les campanyes en defensa del català, si bé l'OCBassegurà que les adhesions no estan tancades i esperen rebre més suports en les pròximes hores.
Drets Humans per Mallorca fa dejuni un dia amb Bonet
Bernat Vicens i Aina Calafat passaren dia i nit sense menjar amb el mestre jubilat que fa 17 dies que és en vaga de fam
Jaume Bonet va compartir ahir dia i nit amb Bernat Vicens i Aina Calafat, de l'associació Drets Humans per Mallorca. El matrimoni expressà suport a la iniciativa en defensa de la llengua de Jubilats per Mallorca i ho va fer amb 24 hores de dejuni en companyia de Bonet. El mestre jubilat fa 17 dies que és en vaga de fam i ja se li comença a notar el cansament. Ahir dematí patí "la primera molèstia, un mareig una mica fort, però estic bé", comentà. Bonet féu menció a les mostres de suport rebudes arreu dels Països Catalans a través de les xarxes socials. "Estic molt agraït del seguiment que pugui tenir a Catalunya i València, però el que ens interessa és la situació a les Illes Balears. És aquí on volem arribar". Jaume jeu una estona al llit mentre dBalears parla amb Aina i Bernat.
L’OCB demana al PP que se sumi al 25-M
L’entitat vol que hi participi la gent que ha votat els populars i que se sent ofesa, molesta i incòmoda. La manifestació a favor de la llengua partirà de la plaça d’Espanya a les 18 hores i anirà fins al Consolat
L'Obra Cultural Balear (OCB) animà ahir els votants i els militants del Partit Popular que se sentin "ofesos, molestos i incòmodes" per la política lingüística de José Ramón Bauzá que es manifestin diumenge 25 de març a favor de la llengua pròpia. El coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, assegurà que la protesta pot ser un espai "per expressar-se i fer una crida comuna". Martí insistí que "no és una manifestació d'esquerres ni de dretes, sinó de la societat civil. Vol ser l'expressió de la majoria social que està a favor de la nostra llengua".
Endavant Mallorca posa cara als “enemics de la llengua” a Palma
Endavant Mallorca presentà ahir els enemics de la llengua a Palma. Dins la campanya "Tenim la paraula: a Mallorca en català!", aquesta acció pretén assenyalar d'una manera directa i contundent els responsables de la política lingüística del Govern Balear i els seus col·laboradors que des d'alguns ajuntaments mallorquins hi donen suport. La portaveu, Emylse Mas, assegurà durant la roda de premsa duita a terme a la plaça de Cort que "s'ha decidit fer una passa més i presentar la iniciativa en l'actual situació d'agressions directes a la llengua", perquè "no ens valen mitges tintes: tots els representants institucionals del PP són enemics de la nostra llengua i, per tant, esdevenen enemics nostres".
Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia, en contra de la rebaixa del català
El PP pobler vota a favor de la moció de Moviment per la Llengua; l’alcudienc, no, però tira endavant gràcies a Carme Garcia. Tots dos s’adhereixen a la plataforma
Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia han aprovat adherir-se a Moviment per la Llengua, la plataforma creada encara no fa un mes amb la intenció que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Això implica que els dos consistoris demanen formalment a l'Executiu que retiri l'avantprojecte de llei de la funció pública, la que eximiria la majoria de treballadors de l'Administració de conèixer la llengua catalana. L'adhesió dels dos ajuntaments a Moviment per la Llengua es materialitzà amb l'aprovació d'una moció. A sa Pobla, municipi on el PP governa amb majoria absoluta, s'aprovà per unanimitat.
“Els del PP que estimen la llengua han de ser coherents”
Jaume Bonet ja fa 6 dies que és en vaga de fam i té molèsties als ronyons. Vol que els polítics populars “votin en consciència i no conveniència” la llei del català
Visitam el mestre jubilat de 64 anys Jaume Bonet a l'espai de cultura Can Alcover, on des de dijous passat fa vaga de fam per defensar "la nostra llengua". En arribar el trobam amb dos companys de Jubilats per Mallorca, el president, Maties Oliver, i Tomeu Amengual, que en unes setmanes també s'afegirà a la vaga de fam. A Bonet se'l veu bé, tot i que reconeix que "el metge ha vingut i hem estat xerrant. Tenc una mica tocats el coll i els ronyons, però de de moment no hi ha problema". Jaume ja fa "sis dies que no menj res. Només bec aigua. Ni medicaments, ni sucs". I això fa que al matí es cansi una mica més.
L’OCB convoca la primera gran manifestació pel català
L’entitat prepara una mobilització per al proper dia 25 de març a Palma. L’objectiu és transmetre al Govern de Bauzá el desacord ciutadà amb l’esborrany de modificació de la Llei de funció pública
Ja hi ha data per a la gran marxa a favor del català. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una manifestació en defensa de la llengua el proper dia 25 de març a les sis de l'horabaixa a Palma. L'entitat ja advertí que duria a terme un gran acte per demanar al Govern del PP que retiri l'esborrany de modificació de la Llei de funció pública, el qual arracona el català. Sota el lema "Sí a la nostra llengua!", l'entitat que presideix Jaume Mateu té per objectiu fer arribar a l'Executiu de José Ramón Bauzá la veu del poble que no està conforme amb la seva política lingüística. Sindicats, partits polítics de l'oposició i fins i tot membres del PP s'han pronunciat en contra de l'esborrany de llei que presentà l'Executiu.
L’Administració podrà estar un any sense exigir català a llocs on es preveu
No demanarà res mentre decideix el nivell a reclamar. Se n’exceptuen les feines d’atenció al públic
Les administracions de les Illes Balears podran estar fins a un any sense exigir cap nivell de català als seus aspirants a funcionaris mentre es determina quins nivells s'han d'exigir per ocupar els llocs "que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic" o per ocupar llocs on es motivi que "és imprescindible exigir el coneixement d'un determinat nivell de català". Així ho preveu el tercer esborrany de la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern del PP perquè el català deixi de ser necessari (passa de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir a l'Administració. D'aquest termini d'un any, que es començarà a aplicar un pic estigui en vigor la nova llei, se n'exceptuen els llocs d'especialistes en assessorament lingüístic i aquells on "quedi clar que la seva funció principal és atendre el públic".
Els juristes surten en defensa del català a l’Administració
L’associació entén que es produirà una “minva” en els drets lingüístics
L'Associació de Juristes de les Illes Balears mostra "preocupació" per l'avantprojecte de la llei de funció pública i insta el Govern i el Parlament que "reexaminin" la rebaixa del català de requisit a mèrit. L'escrit, que consta de cinc folis i ha estat adreçat als portaveus parlamentaris, està signat pel president, Lluís Moyà Noguera. L'entitat considera que retirar el requisist del català "entra en contradicció directa amb l'estatut d'oficialitat atorgat fins ara a la llengua". Segons els juristes, "en l'actualitat, l'Administració autonòmica, els consells insulars i els ajuntaments segueixen el model denominat de bilingüisme dels serveis i bilingüisme dels agents. És a dir, els aparells administratius en conjunt, i tots els empleats públics que els serveixen, han d'estar preparats per garantir plenament el dret d'opció lingüística que assisteix individualment tots els ciutadans".
“Ens mobilitzarem pel català. En tenim ganes i coratge”
El Moviment per la Llengua fou creat per un grup de poblers que considera que no es pot acabar amb el consens social que va fer possible la Llei de normalització ja fa més de 25 anys
Antònia Payeras, Pere Serra, Sandra Rebassa i Bel Gost són un petit tast d'un grup de joves -i no tan joves- compromesos amb la defensa de la llengua catalana, indignats amb la reforma de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá i que suposa també la modificació de la Llei de normalització lingüística. Inicialment, foren un grup de poblers que s'organitzà mitjançant les xarxes socials per protestar davant José Ramón Bauzá i que es reuniren per primera vegada per pintar les pancartes amb motiu de la visita del president per les festes de Sant Antoni. El grup mantingué el contacte i decidí, sempre mitjançant les xarxes socials, promoure una recollida de firmes per "exercir el dret de petició" regulat per la Constitució. Reclamen al Parlament que l'avantprojecte sigui retirat i que, si ja es trobàs aprovat, sigui derogat.
Nova passa del Govern: ara ni els policies locals hauran de saber català
Nova passa del Govern en la rebaixa de l'exigència de català als funcionaris. Ara tampoc els policies locals no hauran de conèixer la llengua pròpia. Així es preveu en un nou esborrany del projecte de modificació de la Llei de funció pública. El darrer redactat modifica la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, per eximir els agents i els auxiliars de Policia dels coneixements de llengua catalana com a requisit d'accés i de provisió de places. Però aquesta tercera versió encara va més enfora, perquè estableix que mentre l'Administració no determini -en la relació de llocs de treball- els llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d'un determinat nivell de català, quedaran exclosos de tenir aquest requisit.
L'OCB informa que l'avantprojecte de Llei de la Funció Pública ha rebut 12.000 al·legacions
L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.
Simón Gornés: 'El Govern no té la intenció del castellanizar la toponímia'
El conseller d'Administracions Públiques ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública
El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, ha negat avui que el Govern obligui als ajuntaments a canviar el seu topònim al castellà i ha afirmat sobre això: "res més lluny del nostre ànim castellanizar la toponímia de les Illes Balears". Gornés ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública i ha negat que suposi la castellanització dels topònims de les illes, en declaracions facilitades pel Govern. El conseller ha explicat que la modificació plantejada dóna llibertat als municipis perquè puguin fer cooficial el topònim, de manera que no només existeixi en la seva versió catalana, sinó també en castellà.
El PP proposa la fórmula bilingüe Maó-Mahón per acabar amb la polèmica
Diada més reivindicativa
La manifestació pel 31-D durà el lema “Som una nació, autodeterminació!” i també protestarà per les retallades
Les majories absolutes del PP, les retallades i els atacs al català faran que la manifestació de la Diada de Mallorca d'enguany sigui més reivindicativa que la d'anys anteriors. El manifest de la protesta, escrit pel col·lectiu Albaïna de Sóller, tindrà "un alt contingut de reivindicació social", segons va explicar ahir un dels portaveus de la Plataforma 31-D, Marcel Pich, i durà el títol Pels nostres drets socials i nacionals. A Mallorca en català. De fet, la Plataforma va fer la roda de premsa de presentació de la manifestació davant les portes d'Ona Mallorca: el tancament de la ràdio i la televisió públiques de Mallorca es farà notar a la marxa.
L'OCB diu que canviar la Llei de Funció Pública és un atac contra els drets lingüístics
En un comunicat, l'OCB afirma que el Govern presidit per José Ramón Bauzá pretén «instaurar un nou règim polític en el qual el català, la llengua pròpia de Balears, ja no gaudirà d'una oficialitat plena en igualtat amb el castellà». Després d'estudiar la modificació que prepara l'Executiu, aquesta entitat cultural conclou que la mateixa és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
