La Infanta Cristina és a Barcelona i ha acudit el matí d'aquest dilluns a la seva feina a la Fundació La Caixa. Cap a les 10 hores, la Infanta s'ha dirigit a la seu que l'entitat té a l'avinguda Diagonal de la capital catalana.

L'Obra Social 'la Caixa' presenta al CaixaForum Palma Un 'altre Egipte', una exposició dedicada a la civilització que va néixer a Egipte durant l'època romana i que va ser majoritària fins a la conquesta àrab a mitjan el segle VII d.C.

Isidre Fanié, president de La Caixa, durant la seva intervenció. Foto: Efe.

La Caixa ha guanyat el 2010 un total de 1.307 milions d'euros, un 13,4% menys que l'any anterior, en haver reforçat les seves dotacions fins als 2.651 milions d'euros, segons ha remès avui l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La Caixa destaca que el grup ha obtingut durant l'any un benefici net recurrent de 1.507 milions, sense disposar del fons genèric per a insolvències, i que ha registrat plusvàlues extraordinàries per valor de 634 milions. La morositat es va situar en tancar-ne 2010 en el 3,71%.

L'entitat catalana tindrà el 81% de participació de CaixaBank.

La Caixa ha aprovat la seva transformació en banc i ha convertit Criteria en CaixaBank, del qual tindrà el 81,1% de les accions, mentre que el 18,5% restant correspondrà als actuals 310.000 accionistes minoritaris de Criteria i el 0,4% als treballadors del grup la Caixa. Així ho han acordat els consells d'administració de la Caixa i Criteria reunits ahir amb l'objectiu de reforçar la seva posició davant les noves exigències del Govern al sistema financer. La Caixa, que presentarà els seus resultats de 2010 avui, traspassarà el seu negoci bancari a CaixaBank, que també agruparà el negoci assegurador i les participacions en bancs internacionals i en gestores d'institucions d'inversió col·lectiva, així com les de Telefonica i Repsol. Per la seva banda, la Caixa tindrà les participacions industrials de Gas Natural Fenosa, Agbar, Abertis i les dues societats de Port Aventura, que agruparà en un grup d'empreses no cotitzat al costat dels seus negocis d'activitat immobiliària (Servihabitat, Metrovacesa i Colonial).

Els membres de les tres entitats, ahir, amb el director territorial de la Caixa, Joan Ramon Fuertes. Foto: P. Bota.

L'Obra Social de la Caixa signà ahir un conveni per dotar amb 218.900 euros tres entitats de les Illes dedicades a l'atenció dels col·lectius socialment més vulnerables. L'aportació més elevada la rebrà la Fundació Home Lliure-Projecte Home Balears. Els 200.000 euros assignats es destinaran a construir la nova seu de l'entitat a Son Morro, en uns terrenys que, com explicà el president, Tomeu Català, "també estan cedits per l'Ajuntament". En el cas de l'associació de llars per a infants privats d'ambient familiar Nou Futur, i tal com explicà la presidenta, Carme Fuster, "els 15.900 euros ens serviran per fer la cuina nova i els banys del pis pont per a dones maltractades". Fuster hi precisà que "el pis sempre és ple i ara hi ha 4 dones amb 8 infants. La veritat és que fan molta falta les obres i ja començaran el 18 d'octubre".

Els dos primers accionistes d'Abertis, ACS i la Caixa, i la firma de capital de risc CVC estudien l'adquisició del 100% del grup d'infraestructures i telecomunicacions, segons informaren ahir fonts properes a l'operació. Les mateixes fonts indicaren que encara no s'ha tancat cap acord sobre això i que tampoc no s'ha determinat la fórmula amb la qual es materialitzaria l'eventual obertura del capital de la companyia que presideix Salvador Alemany a un nou soci.

La Caixa adverteix que el producte interior brut (PIB) espanyol podria sofrir algun retrocés en els pròxims trimestres pels efectes de la crisi econòmica, mentre les mesures de correcció del dèficit afectaran la confiança dels ciutadans, que veuran alterat el seu consum. Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de l'informe mensual que elabora el servei d'estudis de La Caixa i que adverteix dels obstacles que es planen encara sobre l'economia espanyola, segons un comunicat d'aquesta entitat d'estalvis.

Alguns dels participants als tallers de prevenció fent alguns dels exercicis. Foto: La Caixa

Dues sessions setmanals de noranta minuts on es treballen diferents aspectes de la vida quotidiana bàsics per a poder retrassar els efectes de l'envelliment. Un mal moviment alhora d'agafar les bosses o un mal gest mentre es mira la televisió al sofà poden acabar comportant greus problemes físics passats els 65 anys. Dos dies a la setmana aquest grup de setze persones van fins a la Llar de la Tercera Edat Reina Sofia de Palma per fer el taller de prevenció de la dependència que durant tres mesos els permetrà millorar la qualitat de vida. Alguns hi arriben gràcies a un vehícle de set places que els du fins al centre. Com explica un dels educadors socials que dirigeix les sessions, l'Ivan García, "per a molts d'ells el més important és sortir de casa i els qui s'impliquen més obtenen bons resultats". "Gràcies al conveni posat en marxa el 2007 entre l'Obra Social de la Caixa i l'Institut Mallorquí d'Afers Socials podem realitzar aquests tallers a cinc centres de Mallorca", explica la gestora d'acció territorial de la Caixa, Cristina Antich. Els altres quatre, on de manera paralel·la al Reina Sofia també es realitzen aquests tallers, són la Llar de la Tercera Edat Avinguda Argentina i l'Esplai Gent Gran Es Fortí a Palma, a més dels casals de gent gran de Felanit i de Llucmajor.

Joan Antoni Samaranch, en una aparició pública.

El president d'honor del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, es manté ingressat "molt greu" a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Quirón de Barcelona, "sedat, amb respiració assistida" i baix tractament farmacològic. Samaranch va ingressar en el centre hospitalari a darrera hora del diumenge pel seu propi peu, afligit d'una insuficiència coronària aguda. Als 25 minuts va patir un 'xoc' i des de llavors es manté amb un "pronostic molt greu".

La crisi afecta tota la població, però hi ha alguns grups en què encara es nota més. Aquest és el cas de les persones que es troben en risc d'exclusió social -aturats de llarga durada, persones amb discapacitat o que disposen de poca formació acadèmica. Treballar és un dret independentment de les circumstàncies socioculturals que, sovint, fan partir d'una posició de desavantatge.

Instal·lació de Jana Sterbak. Foto: Joan Torres

Alguna cosa canvià en el món de l'art quan el 1989, aviat en celebrarem 20 anys, caigué el mur de Berlín. Alguna cosa, un esperit de denúncia i reflexió, que s'emfatitzà el 2001 amb l'atac a les Torres Bessones de Nova York i que ara es pot veure a l'exposició Zones de risc, que des d'ahir es pot veure al Gran Hotel de Palma. "És una obra que qüestiona el nostre entorn, la societat gobalitzada, i ens interroga", digué Nimfa Bisbe, comissària de la mostra. En total, són tretze peces provinents de la col·lecció pròpia d'art contemporàni de la Fundació la Caixa, en les quals es poden veure diferents maneres de cap on ha anat evolucionat la nostra societat. "No són grans tragèdies, més aviat són mirades iròniques i plenes de sentit de l'humor, algunes de crítica radical", digué la comissària. La mostra, d'artistes internacionals, ha passat ja amb molt bona acollida pel CaixaFòrum de Madrid i de Barcelona, i serà a Palma fins dia 10 de gener.

Era el 1894 quan, a corre-cuita i de manera improvisada, Alphonse Mucha rebia l’encàrrec de realitzar un cartell per l’obra de teatre Gismonda, de l’aleshores cèlebre actriu francesa Sarah Bernhardt. L’artista txec, resident a París, realizà un cartell allargat, de colors pàl·lids i gens habitual per l’època. El resultat encantà. Fou el principi del gran èxit d’Aphonse Mucha: pintor, fotògraf, dissenyador, cartellista, guru del màrqueting i, en definitiva, la més gran celebritat de l’Art Nouveau.

La Caixa preveu tancar 250 oficines entre 2009 i 2010 per adaptar la seva xarxa de sucursals, la més àmplia del país, al context econòmic actual, han confirmat sindicals, que estan negociant amb la caixa d'estalvis catalana les condicions dels treballadors afectats.