L'exdirector general de Promoció Industrial i exvicepresident del Consorci de Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB) Kurt Viaene, un dels principals acusats al cas Scala, ha recordat com l'exconseller de Comerç Josep Juan Cardona va donar l'«ordre directa» de transportar, amb fons de l'organisme públic, uns fulletons electorals del PP des de Mallorca a Eivissa i Formentera, de cara als comicis autonòmics i municipals de 2007.

Francisco Camps, Jaume Matas i Esperanza Aguirre quan signaren l’aliança el 2004.   Foto: Pere Bota

Encara que sembla oblidat al costat dels casos Nóos i Bárcenas, Anticorrupció continua investigant el cas Over Marketing. I és que aquest escàndol de corrupció que pot esdevenir molt més important del que ja és s'acabarà escampant per racons de tot l'Estat. El fiscal Pedro Horrach i el jutge José Castro cada vegada troben més rastres de presumptes activitats delictives fora de les Illes Balears i, segons fonts relacionades amb la investigació, pretenen fer arribar tots els indicis que trobin fora de l'Arxipèlag a la fiscalia o al jutjat d'instrucció corresponent.

El conegut com a cas Bárcenas, de suposats sobresous cobrats durant anys per la cúpula del PP, ha donat una nova volta de rosca amb la publicació a El País dels comptes manuscrits dels tresorers del Partit Popular entre 1990 i 2008, en el quals hi apareixeria l'expresident del Govern, Jaume Matas.

Els papers secrets de Bárcenas

Cospedal obliga Bauzá a ser clar

Jaume Matas, Esperanza Aguirre, Francesc Camps i Juan Vicente Herrero–, el 2004 a València amb Mariano Rajoy i la batlessa de la ciutat, Rita Barberà.

L'empresa Over Marketing va arribar a cobrar més de 17,4 milions d'euros d'institucions de tot l'Estat en mans de governs del PP, segons va declarar a l'Agència Tributària. L'informe d'Hisenda que consta en el darrer volum del sumari del cas Over delata que els principals clients de la publicitària eren les administracions del PP. Les institucions que més varen contractar amb Over són les de Madrid, Castella-Lleó i València. Amb tot, el Govern i administracions balears, com ara els ajuntaments d'Inca i Calvià, també hi varen tancar sucosos contractes, que arribaren als 2,4 milions d'euros, segons l'informe.

Joan Flaquer, José María Rodríguez i Jaume Matas, en una fotografia d’arxiu.

El jutge substitut Francisco José Pérez ha imputat l'expresident Jaume Matas; l'exconseller d'Interior i president del PP de Palma, José María Rodríguez; l'administrador i un treballador de l'empresa Feria Service, Juan José Trobat i Àngel Navarro; i l'empleada de l'Ibatur Damiana Isern. Els investiga per la presumpta malversació de dos milions d'euros en contractes per als pavellons de les Illes Balears a les fires turístiques dels anys 2004 i 2005. També sospita que la malversació va continuar els anys següents. En la interlocutòria Pérez també cita altres imputats anteriors en el cas Ibatur: l'exconseller de Turisme Joan Flaquer; els exgerents de l'Institut balear de turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía i Raimundo Alabern; els copropietaris del Grup Trui Miquel Jaume i la seva dona, Francisca Coll; i l'assessor jurídic de l'Ibatur, Miquel Àngel Bonet.

El fiscal ha demana al jutge del cas Ibatur que citi com a imputat l'expresident Jaume Matas. Foto: Arxiu.

El fiscal Juan Carrau ha demanat aquesta setmana al jutge del cas Ibatur, Pedro Barceló, que citi com a imputats l'expresident Jaume Matas; l'exconseller d'Interior, exdelegat del Govern espanyol i president del PP de Palma, José María Rodríguez; i el fundador d'Over Marketing, Daniel Mercado. També vol que es tornin a citar l'exconseller de Turisme Joan Flaquer, l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía i el seu successor en el càrrec, Raimundo Alabern, ja imputats en el cas. Carrau ha fet aquesta petició arran de la declaració de Mercado a Madrid el mes passat, ja que va admetre contractes a dit i factures inflades en els contractes per al muntatge i l'animació de pavellons en fires turístiques dels anys 2003 i 2004.

Dins la nebulosa de les negatives i confusionisme propi de qui es defensa de greus acusacions davant un jutge, Jaume Matas va admetre la premissa major: ell ordenà la contractació d'Over Marketing per a la campanya del 2003. La causa? Que li agradava la manera de fer feina d'aquesta empresa de quan ell era ministre a Madrid d'Aznar.

Jaume Matas arribant al jutjat acompanyat pel seu misser, Miquel Arbona.

L’expresident Jaume Matas va tornar als jutjats de l’avinguda d’Alemanya per tercer cop des que està imputat en el cas Palma Arena. Ahir ho féu per la darrera peça separada de la causa que investiga el presumpte finançament irregular del PP i diverses contractacions irregulars a la consultoria Over Marketing i a altres empreses del seu entramat societari. Val a dir que els investigadors sostenen que el Govern Matas va pagar entre 2003 i 2007 més de tres milions i mig de doblers a Over per compensar d’alguna manera el deute pendent del PP per la feina feta en les seves campanyes electorals i que part d’aquests doblers s’haurien abonat en negre.

Fernando Areal nega els pagaments en negre a Over Marketing

Pere Rotger només admet "errors" en el contracte amb Over

Rodríguez afirma que mai no ha pagat doblers "ni en negre, ni en blanc"

El president del Parlament, Pere Rotger, baixà ahir la rampa de la part de darrere dels jutjats de Palma just quan tocaven les dotze i mitja del migdia. Era el darrer a declarar pel cas Over i ho feia com a imputat. L'exbatle d'Inca havia de respondre a l'interrogatori del jutge i del fiscal respecte de la contractació al 2008 d'una enquesta municipal que va costar 17.500 euros sense IVA (20.300 euros) als comptes de l'Ajuntament. Acompanyat pel seu misser, Gaspar Oliver, desfilà cap a la porta d'entrada somrient. La declaració durà poc més d'una hora.

Areal (centre) ha arribat al jutjat amb el seu misser.

L’exgerent del PP i cunyat de Matas, Fernando Areal, va protagonitzar ahir un dels moments més divertits. En sortir de declarar com a imputat per presumpte finançament irregular del Partit Popular, no volgué fer declaracions als mitjans; però, tot i així, i a preguntes d’algun periodista sobre si havia pagat o vist doblers en negre, contestà amb ironia davant de tothom: “Doblers en negre, què és això?”. L’exgerent sense deixar de caminar es girà cap a la premsa per contestar una darrera qüestió relacionada amb l’administrador d’Over, Daniel Mercado. Preguntat per si el penedit empresari menteix en les acusacions, afirmà: “Això no ho decidesc jo, ho fa el jutge”. Areal fou el primer a sotmetre’s a l’interrogatori del jutge i del fiscal. Va negar qualsevol responsabilitat en la campanya de 2003, perquè encara no era gerent. Pel que fa al període de 2003 al 2007, també negà l’existència de doblers en negre al PP.

El president del Parlament, Pere Rotger, durant un ple de la cambra.Foto: Arxiu.

El president del Parlament, Pere Rotger, no fa comptes dimitir, com a mínim per ara, tot i que ahir el jutge José Castro el va citar com a imputat en el cas Over Marketing, conegut com el Gürtel balear. Mentrestant, des del Consolat esperen que posi els càrrecs a disposició del partit els propers dies, el de diputat i el de president. Rotger és, doncs, el segon president de la Cambra imputat, després de Maria Antònia Munar (UM). El cas Over Marketing ja ha esquitxat de ple el PP actual i obre les portes d'una nova crisi política. D'una banda, el president, José Ramón Bauzá, pretén desfer-se de qualsevol càrrec que quedi imputat, fer-lo dimitir i mantenir el codi ètic de què feia bandera en la campanya electoral.

El batle d’Inca, Rafel Torres, ahir davant els jutjats de Palma amb el seu misser, Fernando Mateas.Foto: P.Bota

Al batle d'Inca, Rafel Torres, li va resultar profitosa la declaració d'ahir davant el jutge José Castro. Va espolsar-se tota responsabilitat respecte del contracte del Consistori amb Over Marketing, dient que l'hi havia impulsat l'actual president del Parlament, Pere Rotger. Segons fonts relacionades amb la investigació, això farà que, d'una banda, la Fiscalia demani avui arxivar la causa per a Torres i, de l'altra, el jutge imputi Rotger aviat, molt probablement també avui mateix. Pere Rotger -que era batle d'Inca l'any 2008- es convertirà així en el segon president del Parlament imputat en un cas de corrupció, si el jutge ratifica la petició de la Fiscalia tal com és previsible.

L'exdelegat de Madrid a Menorca, entrant a la seva compareixença davant el jutge Castro. Foto: M.À.C.

L'exdirector de l'Administració de l'Estat a Menorca, Antoni Juaneda, va declarar ahir al jutge José Castro que havia pagat 9.800 euros a la dona de Jaume Matas, Maite Areal, per poder treballar per a l'expresident en un negoci a Manhattan. El jutge i el fiscal Pedro Horrach l'interrogaren com a imputat arran del cas Over Marketing -conegut com el Gürtel balear-. En concret, segons fonts que varen tenir accés a la declaració, Juaneda va explicar que l'expresident -l'any 2009, quan vivia a Nova York- li va oferir de treballar cercant inversors per a un negoci de 130 milions de dòlars.

José María Rodríguez i Jaume Matas, qui Mercado situa al capdamunt de la trama d’Over Marketing. Foto: Arxiu.

El jutge José Castro ha imputat en el cas Over Marketing l'expresident Jaume Matas; l'exconseller d'Interior, exdelegat del Govern espanyol i actual president del PP de Palma, José María Rodríguez; i l'exgerent del PP de Palma i cunyat de Matas, Fernando Areal. Castro i el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach els interrogaran dilluns i dimarts perquè expliquin el finançament de les campanyes electorals populars dels anys 2003 i 2007. Segons el que va declarar l'administrador i fundador d'Over Marketing, Rodríguez i Areal varen pagar, en negre i en efectiu, una part d'ambdues campanyes electorals. Però, a més, Mercado va confessar que havia arribat a un "acord" amb Jaume Matas per cobrar una part de la campanya del 2003 amb "adjudicacions de contractes públics".

El sumari del cas Over Marketing deixa en evidència la major part de les conselleries del Govern Matas durant la legislatura 2003-2007. L’Administració autonòmica pagà 3,2 milions a Over i més de 300.000 euros a empreses del seu entramat societari. Les presumptes irregularitats, però, començarien abans, en la campanya electoral del PP del 2003, que va afavorir-ne la tornada al poder.

La Fiscalia Anticorrupció pretén exigir fiances milionàries als imputats pel cas Over Marketing, segons explicaren a dBalears fonts properes als investigadors.

José María Rodríguez i Jaume Matas, en una imatge d'arxiu.

L'administrador d'Over Marketing, Daniel Mercado, va declarar dia 27 a Madrid que havia tancat "un acord amb Jaume Matas" per rebre amb "adjudicacions de contractes públics" els doblers que no havia pogut "cobrar en negre" per compte de la campanya electoral de 2003. L'actual president del PP de Palma, José María Rodríguez, era qui donaria les ordres pel que fa als pressuposts de campanya.

El batle d'Inca s'aferra al càrrec i diu que té tot el suport de Bauzá

Cabrer insisteix que si és imputada dimitirà sense esperar el PP i al·lega motius personals

La interlocutòria que va fer ahir el jutge José Castro revela que investiga contractes d'Over Marketing o les seves filials amb la major part de les conselleries de l'Executiu de Jaume Matas. Fonts relacionades amb la investigació avisen que, com a mínim, hi haurà una segona tanda d'imputacions i declaracions i es preveu que afecti alguns exconsellers.

El fiscal anticorrupció ha demanat una multa de 9.000 euros per un delicte de suborn per a l'expresident balear Jaume Matas, de cara al judici amb jurat que analitzarà la contractació de la seva dona el 2007 per part d'un hoteler mallorquí.

Jaume Matas arriba als jutjats acompanyat del seu nou misser. Foto: Joan Torres.

L'expresident del Govern balear Jaume Matas s'enfronta a un presumpte delicte de suborn arran de la contractació presumptivament irregular de la seva dona, per part d'una cadena hotelera, segons ha concretat la Fiscalia durant una vistilla celebrada aquest dilluns, durant quinze minuts, en la que el fiscal Pedro Horrach ha informat Matas de les imputacions que pesen sobre ell en el marc d'aquesta nova peça del cas Palma Arena, que preveu anar a judici davant un jurat popular. Limitant-se a saludar als mitjans, l'exdirigent popular ha acudit devers les 9.30 hores als Jutjats de Via Alemanya de Palma, on nombroses càmeres i periodistes esperaven la seva arribada.

El PSOE, IU i la coalició econacionalista del PSM-IV-ExM preguntaran al Govern espanyol a través dels grups parlamentaris que els representen al Congrés dels Diputats per què ha decidit "desmantellar" la Unitat Especial d'Investigació Judicial contra la Corrupció de l'Agència Tributària de les Balears.

Quan acabà l'interrogatori, el jutge Castro retirà el passaport i fixà una fiança de tres milions a Jaume Matas. L'expresident perdé la feina a Nova York i quedà amb els béns embargats per no anar a la presó. L'acció de la Justícia, tant en les diligències com en la resolució, ha estat implacable amb ell i amb altres acusats mallorquins.Aquest dimarts mateix, l'exconseller Buils ha estat condemnat a tres anys per malversar 3.000 euros.

Trobada de Camps i Matas quan ambdós eren presidents dels seus respectius territoris.

La defensa de l'expresident Jaume Matas ha demanat al jutge que instrueix el cas Nóos que citi l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i el seu exconseller de Presidència Esteban González Pons perquè donin explicacions dels convenis públics que el govern valencià subscriví en el seu dia amb l'Institut Nóos. En un escrit dirigit al jutge d'instrucció 3 de Palma, José Castro, que investiga la presumpta desviació de fons públics a Nóos quan l'ens era presidit per Iñaki Urdangarin, l'advocat de Matas, Antonio Alberca, també demana que se citi l'exbatle d'Alcalá de Henares Manuel Peinado i l'exconsellera delegada de Madrid 16 Mercedes Coghen.

L'expresident Jaume Matas s'acollí ahir al dret de no declarar als jutjats de l'avinguda d'Alemanya de Palma, on l'havia citat el jutge José Castro per interrogar-lo arran del cas Nóos. Amb tot, presentà un escrit en què defensava la legalitat de tots els tractes del Govern amb l'Institut Nóos. Segons l'escrit, l'acció de Matas "es va ajustar en tot moment a la legalitat". També diu que quan es plantejaren fer els Illes Balears Fòrum "ningú no podia tenir la menor sospita que els responsables de l'Institut es proposaven dur a terme actuacions irregulars en el maneig dels fons obtinguts de les administracions". Si fos el cas, afegeix, "en cas que es confirmàs seria una gravíssima deslleialtat amb els qui confiaren en tot moment en el seu honor".

A la societat esmentada per Ferré hi participaven Josep Juan Cardona, Kurt Viaene i Antònia Ordinas.

Felip Ferré, exregidor del PP a Lloseta i nebot polític de l'expresident del Govern Jaume Matas, ha negat durant la seva compareixença davant el jutge d'instrucció del cas Ibatur que quan l'exconseller de Turisme Joan Flaquer li va prometre un pagament de 40.000 euros no era en concepte de prima o gratificació per l'organització d'un viatge promocional a la Xina, sinó per les despeses extra que havia tingut la seva empresa Gourmet. "Eren despeses reals", ha incidit l'imputat. Ferré ha explicat que va ser durant una reunió a un hotel de Pequín amb Flaquer i Raimundo Alabern, quan l'exconseller li va dir que "com estava content amb l'organització del viatge i jo li havia comentat que havia tingut despeses extra, li va dir a Alabern que m'havia de pagar 40.000 euros".

L'advocat de l'expresident balear Jaume Matas ha reclamat al jutge instructor del cas Palma Arena, José Castro, que s'inhibeixi de la instrucció de la peça que versa sobre l'Institut Nóos, en entendre que no és de la seva competència perquè no té res a veure amb la causa principal.

Els responsables del Banc de València no varen voler fer ahir cap declaració als mitjans. Foto: M.À.C.

L'estratègia de l'expresident Jaume Matas ha funcionat. Ahir li va servir per salvar-se pels pèls de la subhasta en què hauria hagut de vendre la planta noble del casal del carrer Sant Feliu de Palma i dos immobles més. Així doncs, per ara pot continuar disposant del pis de Sant Feliu. El Banc de València va arribar a un acord a darrera hora amb l'expresident per retirar la licitació. El concurs de creditors que havia demanat Matas feia una setmana queda invalidat: l'expresident ja no és insolvent i ahir mateix demanava al jutjat de Madrid on l'havia tramitat que el retiràs.

Finalment s'havien presentat alguns postors per participar en la subhasta del palauet.

La subhasta fixada per aquest matí dels tres immobles amb els quals l'expresident balear Jaume Matas va avalar la seva fiança de tres milions d'euros pel cas Palma Arena ha quedat definitivament suspesa després d'aconseguir un acord amb el Banc de València. Prèviament, i a causa d'aquest acord, l'advocat de Matas ha presentat un escrit a un jutjat del mercantil de Madrid demanant la retirada del concurs personal de creditors que havia presentat per paralitzar la venda pública dels seus béns. Després de personar-se a la subhasta, els representants de Matas i del Banc de València i comunicar el seu acord, el Jutjat d'Instrucció número 10 de Palma ha anul·lat la subhasta.

L'expresident a les portes del seu habitatge al carrer Sant Feliu.

L'expresident Jaume Matas intenta evitar, per tots els mitjans que té a l'abast, la subhasta de la planta noble del casal del carrer Sant Feliu de Palma i d'altres immobles, prevista per avui. Ahir es va saber que dilluns de la setmana passada s'havia declarat insolvent demanant al jutjat número 7 de Madrid que li acceptàs un concurs de creditors. Ahir mateix també va sol·licitar al Jutjat 10 de Primera Instància de Palma que aturàs la licitació i continuava negociant amb el Banc de València. Amb tot, la convocatòria continua en ferm. Segons fonts properes a l'expresident, "Matas té més deutes que patrimoni" i per això va demanar que se li acceptàs un concurs de creditors.

L'exconseller de Turisme de Matas en una anterior compareixença als jutjats.

L'exconseller de Turisme del PP Joan Flaquer ha negat davant el jutge del cas Ibatur haver regalat 40.000 euros a l'exregidor del seu partit a Lloseta i nebot polític de Jaume Matas, Felip Ferré. En la seva declaració d'avui a petició pròpia com a testimoni, Flaquer ha negat les acusacions de Ferré, que va afirmar al seu dia al jutge que l'exconseller li va dir el 2006 que li pagaria una prima de 40.000 euros per la "bona organització" d'un viatge a la Xina. "En cap moment i baix cap concepte no vaig dir que li regalessin 40.000 euros", ha afirmat Flaquer, i ha afegit que encara que no coneixia els contractes menors subscrits per la seva Conselleria amb Ferré està convençut que van respondre a serveis prestats.

La decisió del jutge Castro de retirar la fiança penal a Jaume Matas quan, conforme a les peces obertes arran del cas Palma Arena, encara té pendents nombrosos judicis, fa pensar que s'està desinflant la dinàmica que marcà la legislatura passada, amb centenars d'imputats i la massiva imposició de fiances de quantitats molt importants de doblers.

Matas i el seu advocat sortint del Palau de Justícia. Foto: Arxiu Grup Serra.

El jutge José Castro retirà ahir la fiança penal de dos milions i mig d'euros que havia imposat a dos anys a Jaume Matas pel cas Palma Arena. Ara, l'expresident només podrà recuperar dos milions, perquè Castro ordenà mantenir una fiança de mig milió per la condemna a sis anys i dos dies arran de la peça sobre el pagament dels discursos que li escrivia Antonio Alemany. Castro considera que, per les peces que encara no s'han jutjat, n'hi ha prou per evitar una possible fuga amb "el manteniment de la prohibició d'abandonar el país, la retirada del passaport i les presentacions quinzenals (al jutjat) que ja va fent".

El ple del Consell valencià ha aprovat aquest divendres revocar la distinció d'Ambaixador del País Valencià a l'expresident balear i exministre Jaume Matas, segons ha anunciat el vicepresident i portaveu del Consell, José Císcar.

L'Advocacia de la Comunitat Autponoma de les Balears, que exerceix l'acusació particular en el cas Palma Arena, tampoc no demanarà la presó provisional de l'expresident Jaume Matas després de la sentència que el condemna a 6 anys de presó per diversos delictes de corrupció.

El PSM-IV-ExM ha sol·licitat que es retiri el tractament de "molt honorable", els reconeixements de mèrits, així com el quadre de la capella del Consolat de Mar dels excàrrecs polítics de Balears que tinguin una sentència ferma de condemna en casos de corrupció.

L'expresident Jaume Matas va ser condemnat dimarts a una pena de sis anys i dos dies de presó per la primera peça del cas Palma Arena que ha arribat a judici, la número dos.

L'expresident Jaume Matas i el periodista Antonio Alemany continuaran en llibertat mentre no es resolgui el recurs que els seus missers tenen previst presentar al Tribunal Suprem. La Fiscalia Anticorrupció permet que, per ara, esquivin la presó, i aquesta situació es pot allargar perfectament més d'un any, que és el temps que es podria tardar a resoldre el recurs. En un escrit que el fiscal Pedro Horrach va fer arribar ahir al tribunal que jutjà la peça número 2 del cas Palma Arena, afirma que "no es considera obligada l'execució immediata de la sentència condemnatòria dictada per la secció primera de l'Audiència Provincial de Palma, sempre que les mesures cautelars en vigor es mantinguin íntegrament per conjurar el risc de fuga fins que la sentència sigui ferma".

El diputat del PSM-IV-ExM Nel Martí registrarà aquest dijous en el Parlament una proposició en la qual insta les institucions a "retirar les fórmules de reconeixement a les persones que hagin desenvolupat tasques polítiques sobre les quals hi hagi una sentència ferma per delictes de corrupció".

La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha afirmat que el PSOE hauria "de mirar-se el seu propi melic" a l'hora de demanar explicacions al PP sobre els casos de corrupció i que no haurien "de donar lliçons" sobre les mesures adoptades entorn de temes de corrupció política.

La diputada del PSIB, Pilar Costa, ha criticat que el president del Govern, José Ramón Bauzá, no aprofitàs aquest dimarts la seva intervenció en el ple, que va tenir lloc després que es fes pública la condemna de sis anys de presó contra l'excap de l'Executiu, Jaume Matas, per "demanar perdó".

Rafel Perera, exadvocat de l'expresident del Govern Jaume Matas augura que serà "summament difícil" que el Tribunal Suprem accepti el recurs de cassació anunciat pel lletrat Antonio Alberca contra la sentència condemnatòria de sis anys de presó, tenint en compte que es tracta d'un text "molt ben construït i argumentat".

El president del PP andalús i candidat a la Presidència de la Junta, Javier Arenas, ha expressat el seu "respecte" a la sentència que condemna a sis anys de presó l'expresident balear Jaume Matas pel cas Palma Arena perquè "sempre que s'actua contra la corrupció s'ha d'aplaudir" i ha assegurat que Matas, "que des de fa més de dos anys" no és membre del PP, "va assumir la seva responsabilitat política davant els ciutadans de Balears quan va perdre les eleccions".

L'advocat de l'expresident del Govern Jaume Matas, Antonio Alberca, s'ha mostrat sorprès aquest dimecres per la sentència condemnatòria del seu client i ha explicat que Matas hauria comès un «simple error administratiu» en no especificar al contracte del concurs que l'objecte d'aquest era l'«elaboració de discursos».

La portaveu del Grup Socialista en el Congrés, Soraya Rodríguez, ha exigit que el president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, doni una explicació sobre la condemna de sis anys de presó que se li ha imposat a l'expresident de les Balears, Jaume Matas, pel cas 'Palma Arena', i ha ressaltat que el també expresident del PP balear pot convertir-se en el primer exmandatari autonòmic que ingressi a presó.

El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, ha anunciat a través del seu compte de twitter, que el ple del Consell revocarà la distinció d'Ambaixador del País Valencià a l'expresident balear Jaume Matas en aplicació del decret 247/2003, de 5 de desembre, del Consell, pel qual es creà aquesta distinció honorífica.

La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha mostrat el seu "màxim respecte" a la sentència del tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma, que ha condemnat a sis anys de presó a l'expresident de l'Executiu balear i exministre de Medi Ambient Jaume Matas.

Però, a més, l'independentista català ha apuntat que la sentència que condemna a Matas per prevaricació, frau, falsedat documental i tràfic d'influències en el citat cas té «un gran valor pedagògic».

La setmana vinent es compliran cinc anys de la inauguració del velòdrom Palma Arena, recinte esportiu que per extensió ha donat nom a un procés judicial per corrupció amb més de 25 peces separades, entre elles la que investiga al duc de Palma, Iñaki Urdangarin.

«En funció de l'anàlisi, es prendran les mesures adequades», ha assenyalat Bauzá, després de ser preguntat sobre si l'Executiu autonòmic reclamarà la devolució dels diners defraudats. La portaveu del PSIB, Pilar Costa, ha mostrat la seva «profunda preocupació i frustració» pel fet que Balears hagi estat en mans d'un president que «s'ha demostrat que ha utilitzat els diners públics per a interessos partidistes». I per la seva banda, el portaveu del PSM-IV-ExM en el Parlament, Biel Barceló, ha demanat al PP que demani «perdó» per tots els casos de corrupció.

A l’esquerra i per ordre, Antonio Alemany i Jaume Matas, durant el judici que es va fer al gener. Foto: Pere Bota.

Després de dos mesos d'expectació, ja ha arribat l'hora. L'Audiència Provincial de Palma notificarà avui la sentència sobre el primer judici del cas Palma Arena, en la qual se sabrà si l'expresident Jaume Matas inaugura el cas amb una condemna o sortint-ne airós. Els procuradors i els advocats dels acusats han estat citats a les 11.00 hores per la Secció Primera del Tribunal per comunicar-los la sentència. Després de la notificació, la resolució es farà pública als mitjans de comunicació. La sentència és la del judici pels 480.000 euros que l'Executiu balear pagà de manera presumptament fradulenta a Antonio Alemany, el periodista que escrivia els discursos de l'expresident.

Iñaki Urdangarin ha assegurat en la seva compareixença davant el jutge del cas Palma Arena que no va donar detalls ni a la seva esposa ni al seu sogre de la reunió que va mantenir al palau de Marivent amb Jaume Matas per parlar de negocis privats.

Castro ha vist arxivades les diligències per les filtracions a la premsa del sumari de l'Institut Nóos. Foto: T. Ayuga.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha arxivat les diligències informatives obertes contra el jutge d'instrucció del cas Palma Arena, José Castro, arran de la queixa que va presentar en el seu dia l'advocat Antonio Alberca, defensor de l'expresident balear Jaume Matas en aquesta causa, per les filtracions a la premsa del sumari en el qual s'investiguen les activitats de l'Institut Nóos, que presidia el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin. Després de les seves indagacions, la Inspecció del Consell ha decidit finalment l'arxivament de les investigacions.

El jutge Castro demana a les parts que es pronunciïn sobre si ha de ser imputada la Infanta

El Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma ha fixat per al 25 d'abril la celebració de la subhasta pública de les tres finques amb les quals l'expresident del Govern, Jaume Matas, va garantir un el préstec que el Banco de Valencia li va concedir per fer front a la fiança penal de tres milions imposada en el marc del cas Palma Arena, posteriorment rebaixada a 2,5 milions d'euros.

Matas, en un moment de l'entrevista que fou emesa per La Sexta. Foto: La Sexta.

L'expresident balear Jaume Matas declarà que li interessava "col·laborar" amb Iñaki Urdangarin perquè "era el duc de Palma" i subratllà que la "col·laboració" es va fer perquè va pensar que era "beneficiosa" per a les Balears però, a més, "valia la pena, costàs el que costàs".En una entrevista per al programa "Salvados" de La Sexta i a la pregunta de si potser no som tots iguals, Matas ha assegurat que "tots no som iguals" i a un senyor anònim, a qui ha posat a tall d'exemple el nom de Juan García, no l'hagués rebut perquè ni tan sols "hagués tingut temps" mentre que al duc de Palma el rebia "a l'hora que volgués i on fos". Matas ha admès que va poder haver dit que no als projectes d'Urdangarín però el duc era un "aval de garantia".

Fixada per al 25 d'abril la subhasta dels béns de Jaume Matas

El Banco de Valencia ha sol·licitat de nou al Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma que assenyali data per a la celebració de la subhasta pública de les tres finques amb què l'expresident del Govern, Jaume Matas, va garantir un préstec que l'entitat bancària li va concedir per fer front a la fiança penal.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha afirmat que l'Executiu balear manté la petició de vuit anys i mig de presó per a l'expresident balear Jaume Matas, tal com va demandar la Fiscalia, per les recomanacions de l'Advocacia de la comunitat autònoma.

Jaume Matas no ha volgut fer ús del seu darrer dret a l'última paraula. Foto: J. Lladó.

"L'autora material" del concurs fraudulent a través del qual el Govern pagava uns 4.000 euros al mes a Antonio Alemany va ser l'eurodiputada Rosa Estaràs, segons el misser de Jaume Matas, Antonio Alberca. Ho va dir ahir, el darrer dia del primer judici del cas Palma Arena. L'advocat de l'expresident va culpar qui en va ser la vicepresidenta per haver signat el concurs a través del qual es pagaven els discursos que Alemany feia per a Matas. I va assenyalar el seu excap de Comunicació, Joan Martorell, d'executar-lo. També va dir que el jutge Castro no havia imputat Estaràs per no perdre-hi competències, perquè és aforada. Tot i això, afegí: "Déu m'alliberi d'apuntar cap a ella". Alberca va demanar l'absolució del seu client en el relat de l'informe final i ho va fer dient que "hi ha una absència total de proves" que demostrin que Matas induís cap il·legalitat.

Els fiscals Pedro Horrach, a l’esquerra, i Juan Carrau, a la dreta. Foto: P. Bota.

El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach va envestir ahir sense treva contra Jaume Matas i Antonio Alemany en l'exposició del seu informe final del primer judici del cas Palma Arena. La primera frase ja va ser de les més contundents: "El senyor Matas és un gran gestor, però no dels fons públics, sinó de la seva pròpia imatge", va dir. I tot seguit atacà Alemany, de qui va deixar anar que "és un gran periodista" i "rabiosament independent, tal com s'autoqualifica, excepte dels doblers i del poder". Durant devers dues hores i mitja, Horrach va desgranar, d'una en una, les desenes i desenes de proves amb què fonamenta la seva acusació. Va quedar clar que els seus objectius principals eren Matas i Alemany.

La subhasta, aturada en el darrer moment

El Banc de València va aturar ahir, just un dia abans que es fes, la subhasta de tres immobles de Jaume Matas, incloent-hi la planta noble del palauet del carrer de Sant Feliu de Palma. L'entitat no va voler donar cap explicació per la suspensió de la subhasta i l'expresident tampoc no en va voler fer cap comentari.

José Zaforteza, advocat d'un dels acusats en el judici contra l'expresident Jaume Matas pels pagaments a l'autor dels seus discursos, ha criticat avui al seu informe de defensa que el procés l'hagi instruït el jutge José Castro, perquè segons el seu parer no té cap relació amb el cas Palma Arena.

Els fiscals Horrach i Carrau, davant l'Audiència, en una les sessions del judici del cas Palma Arena. Foto: P. Bota.

El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach ha mostrat avui, durant l'exposició de les seves conclusions en el judici contra l'expresident balear Jaume Matas, la seva "indignació" pel "saqueig premeditat" de fons públics i per la no assumpció per part de l'exmandatari de les seves responsabilitats penals. "La indignació que estableixi aquest fiscal no és només pel saqueig premeditat de fons públics. Prové de veure com, sense escrúpols, no s'assumeixen les conseqüències penals derivades dels seus propis actes, no només davant la ciutadania sinó davant dels seus subordinats que tan fidelment el van servir", ha afirmat el fiscal en un contundent al·legat. Horrach ha començat la seva exposició assegurant que Matas "és un bon gestor, sí, però no dels fons públics, sinó de la seva pròpia imatge".

La Fiscalia manté 8 anys i mig de presó per a Jaume Matas

Els fiscals han retirat l'acusació contra Linares. Foto: T. Ayuga.

La Fiscalia Anticorrupció ha modificat el seu escrit de conclusió en el primer judici del cas Palma Arena, tot i mantenir la petició de 8 anys i mig de presó contra l'expresident Jaume Matas, a qui acusa de pagar de manera fraudulenta prop de mig milió d'euros al periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany. En concret, el Ministeri Públic considera que Matas ha de complir 6 anys de presó per un delicte de malversació, que va lligat a prevaricacions i falsedats en documents oficials i mercantils. A aquesta petició, n'hi afegiren una altra d'un any i mig per frau a l'Administració.

L'expresident balear Jaume Matas ha recorregut davant del jutge d'instrucció del Palma Arena, José Castro, la seva imputació a la peça de l'Institut Nóos i es pregunta per què a Esteban González Pons només se l'ha citat com a testimoni quan la seva funció va ser la mateixa que la de l'exmandatari autonòmic.

Alemany, dirigint-se a la nova sessió del judici del cas Palma Arena. Foto: J. Torres.

La Fiscalia Anticorrupció sospita que Antonio Alemany, el periodista que escrivia els discursos a l'expresident balear Jaume Matas, va comprar un cotxe per a ús propi amb diners d'una agència de notícies que va fundar gràcies a una subvenció de 450.000 euros del Govern balear. Així ho ha revelat avui el fiscal Juan Carrau durant la presa de declaració a diversos testimonis en el judici a Matas que se celebra a l'Audiència de Palma pels pagaments públics suposadament irregulars a Alemany durant la legislatura 2003-2007. El fiscal ha preguntat a diversos treballadors de l'Agència Balear de Notícies (ABN) sobre dos vehicles comprats amb els diners de l'empresa.

Un nebot del periodista que li escrivia els discursos a l'expresident balear Jaume Matas ha reconegut avui en el judici del cas Palma Arena que va exercir de testaferro com a "favor" al seu oncle en l'Agència Balear de Notícies (ABN), la qual va rebre una subvenció de 450.000 euros del Govern balear de Matas.

Les Balears segueixen amb expectació el judici al qual és sotmès qui va ser president de l'Arxipèlag durant dues legislatures, a més de ministre de l'Estat espanyol.

Matas, en arribar a la quarta sessió del judici, que ja es troba en la fase testifical. Foto: J. Morey.

La quarta jornada del judici contra l'expresident balear Jaume Matas pels pagaments suposadament irregulars al periodista Antonio Alemany ha començat a l'Audiència de Palma a les 10:10 hores, en la qual està previst que declarin set testimonis. La sessió ha començat amb la declaració d'un policia nacional i prosseguirà amb la compareixença d'uns altres sis testimonis, entre ells la que va ser directora general de Comunicació del Govern amb l'anterior mandat socialista i la que va exercir de secretària tècnica en l'Executiu autonòmic amb Jaume Matas durant la legislatura 2003-2007. Així mateix, també ha declarat Joan Rosselló, administrador de l'empresa de publicitat Estudi.

Estaràs creu que Matas ideà un concurs per encobrir pagaments. Foto: P. Bota.

L'exvicepresidenta del Govern Rosa Estaràs deixà ahir el seu antic número 1 contra les cordes en la declaració en el judici pel cas dels discursos d'Antonio Alemany. Estaràs no digué en cap moment que Matas hagués ordenat el concurs i la contractació de Nimbus, però es desvinculà completament de tot el que es covia a Presidència, afirmà que els documents que havia signat era perquè estava convençuda que tenien el beneplàcit de Jaume Matas i destacà, de manera contundent, "l'absoluta lleialtat" del director general de Comunicació, Joan Martorell, de qui assegurà que no creia que posàs en marxa la contractació sense tenir l'anuència del president.

Alemany cobrà comissions de Nimbus a canvi de contractes del Govern

Antonio Alemany, el periodista que escrivia els discursos de l'expresident balear Jaume Matas, va cobrar comissions d'una agència de comunicació per aconseguir-li contractes del Govern balear.

Rosa Estaràs era la mà dreta de Jaume Matas i ara és reclamada com a testimoni del cas Palma Arena. Foto: Grup Serra.

El judici contra l'expresident balear Jaume Matas per una peça del cas Palma Arena prosseguirà avui a les 10 hores amb la declaració de deu testimonis, entre ells l'eurodiputada del PP i exvicepresidenta del Govern de les illes, Rosa Estaràs. Després de l'interrogatori entre dilluns i el dimarts dels sis acusats en aquestes causa, en la que es jutgen els presumptes pagaments irregulars al periodista que escrivia els discursos de Matas, la vista entra demà en la seva fase testifical, prevista fins al 19 de gener. Estaràs, que testificarà en vuitè lloc, ostentava el càrrec de vicepresidenta durant la legislatura de Matas 2003-07 i el seu departament va tramitar i va desemborsar un concurs públic adjudicat a l'agència de comunicació Nimbus.

Jaume Matas ataca els fiscals anticorrupció

Alemany accedint als jutjats per seguir amb la seva declaració. Foto: T. Ayuga.

El periodista Antonio Alemany, el més somrient dels sis imputats en el primer judici del cas Palma Arena, suà ahir davant el Tribunal i els fiscals Anticorrupció. Durant l'interrogatori va mantenir que no sabia que s'hagués fet res il·legal, es va contradir amb declaracions anteriors, acusà de mentiders excol·laboradors i un nebot seu, i es va embolicar desfent-se en explicacions que no responien les preguntes del fiscal. Això sí, no evità elogiar els seus propis textos amb qualificatius com "brillant" i "excel·lent".

L'equip de Matas carrega contra ell

Alberca ha criticat el fet que s'hagi assabentat a través de la premsa de l'esmentada citació. Foto: T. Ayuga.

Antonio Alberca, misser de l'expresident balear Jaume Matas, ha afirmat que avui "no era el moment més oportú" per citar l'expresident com a imputat en la peça del cas Palma Arena sobre l'Institut Nóos, ja que aquesta citació pot influir en la seva declaració d'avui en el judici que se celebra contra ell. En declaracions als periodistes abans d'accedir a l'Audiència de Palma per assistir a la vista del judici en el qual el seu defensat se seu a la banqueta acusat de cinc delictes de corrupció, Alberca ha afirmat que la citació també denota "la falta de parcialitat" del jutge d'instrucció del cas, José Castro.

Urdangarin en el Fòrum Illes Balears sobre política esportiva que s'organitzà el novembre del 2005. Foto: S. Amengual.

El jutge del cas Palma Arena, José Castro, ha imputat l'expresident balear Jaume Matas i unes altres deu persones en el cas Nóos, en el qual investiga el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, mentre ha citat a declarar 47 testimonis, entre ells el dirigent popular Esteban González Pons.

L'ambaixada d'Espanya als EUA nega que Urdangarin usàs la seu per a temes privats

El misser de Matas creu que "no era el moment" d'imputar-lo per Nóos

Els sis encausats se segueren per primer cop davant el jutge. Foto: P. Bota.

L'antic equip directiu del Consolat de la Mar en la legislatura 2003-07 va apuntar ahir directament cap a Matas com el responsable d'idear i impulsar la contractació del periodista Antonio Alemany a través d'un concurs irregular atorgat a l'agència Nimbus perquè li fes els discursos més importants de la seva etapa presidencial. La jutgessa Margarita Beltrán va poder comprovar que acusaven Matas de ser l'autor intel·lectual de l'operació a l'inici de la vista oral d'ahir a l'Audiència. El diari digital d'Alemany també va obtenir una sucosa subvenció del Govern. Així mateix, el màxim responsable i copropietari de Nimbus, Miguel Romero, va ratificar que sabia que el concurs era irregular.

El periodista Antonio Alemany, que s'enfronta a una petició de pena de cinc anys i mig de presó en el primer judici pel cas Palma Arena, ha assegurat avui que l'acusació de la Fiscalia Anticorrupció contra ell i contra l'expresident del Govern balear Jaume Matas no "es manté dempeus".

L'expresident balear ha arribat als jutjats acompanyat pel seu misser, Antonio Alberca. Foto: J.T.

La primera sessió del judici contra l'expresident balear Jaume Matas, per un dels casos de corrupció del cas Palma Arena, s'ha reprès a les 16:30 hores després d'una pausa realitzada per dinar, amb la declaració de l'exdirector de Comunicació del Govern Joan Martorell. Previsiblement, fins demà no prestaran declaració els principals acusats, l'expresident balear i el periodista Antonio Alemany. Durant el matí han declarat dos dels sis acusats, Maria Umbert i Dolça Linares, que van ser caps de gabinet de Matas. En aquesta peça s'investiga el pagament suposadament encobert del Govern balear al periodista Antonio Alemany d'uns 4.500 euros mensuals per escriure els discursos de Matas, així com una subvenció de 450.000 euros.

Avui s'inicia el judici a Jaume Matas i altres acusats per una peça separada que començà en el cas Palma Arena. Vindran més judicis que faran passar per la banqueta nombroses persones que ocuparen importants llocs de responsabilitat en legislatures anteriors. Enmig hi ha prevista la declaració del gendre del rei, Iñaki Urdangarin.

El periodista Antonio Alemany ja fa temps que es defensa pel judici que comença avui, però no ho fa als tribunals, sinó amb els articles d'opinió i editorials que publica en el seu diari digital, l'ultradretà Libertad Balear. Des d'allà s'ha dedicat a desqualificar i a insultar el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach, però també els altres fiscals Anticorrupció, els missers del Govern, periodistes i el sistema judicial en general.

Matas afronta el primer judici pel cas Palma Arena. Foto: P. Bota

El tribunal que jutja des d'avui l'expresident del Govern Jaume Matas i uns altres cinc imputats ha acceptat modificar l'ordre de la declaració dels acusats de manera que la primera en declarar és l'excap de gabinet, Maria Umbert, i l'exmandatari serà l'últim. Després d'una breu interrupció del judici per estudiar les qüestions prèvies plantejades per la Fiscalia i defenses, la presidenta de la secció primera de l'audiència i ponent del judici, Margarita Beltrán, ha indicat que la sala ha admès l'alteració de l'ordre de declaracions. Umbert serà la primera; seguida de la que va ser directora de gabinet de Matas, Dolça Linares.

Umbert diu que Alemany redactava els discursos de més calat polític per a Matas

L'exgerent de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal, ha manifestat, durant el seu interrogatori sobre les presumptes irregularitats entorn de l'Institut Nóos, que quan va ser nomenat per a aquest càrrec per l'expresident balear, Jaume Matas, aquest li va indicar que "a qui havia de retre comptes era a 'Pepote' Ballester', amb referència a l'exdirector general d'Esports del Govern.

La defensa de l'expresident balear Jaume Matas ha presentat aquest dilluns un nou escrit davant l'Audiència Nacional sol·licitant al titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2 que reclami la causa en la qual s'investiga el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, en relació amb les activitats de l'Institut Nóos.

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha desestimat avui la querella interposada per l'expresident Jaume Matas contra el jutge d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, per filtracions a la premsa de la peça secreta del cas Palma Arena que afecta Iñaki Urdangarin.

Jaume Matas i la seva família assistiren a la missa de Matines, a la Seu. Foto: J. Lladó.

El judici contra l'expresident balear Jaume Matas per una peça del cas Palma Arena, que se celebrarà durant tot el mes de gener, retardarà possiblement les declaracions davant del jutge dels principals implicats en la presumpta trama corrupta vinculada a l'Institut Nóos, que va ser presidida per Iñaki Urdangarin. Segons han informat avui Efe fonts de la investigació, això ocorrerà perquè en el judici contra Matas, que se celebrarà a l'Audiència de Palma durant tretze dies de gener, del 9 al 31, seran presents com a acusació els fiscals Anticorrupció de les Balears i no podran en principi prendre declaració als imputats i testimonis. Les citacions dels implicats en Nóos es fixaran una vegada s'aixequi el secret del sumari que pesa sobre la causa.

Isern i Calvo en el saló de plens de Cort. Tant el PP com el PSIB s'han mostrat contraris a canviar al nom de la Rambla. Foto: J. Torres.

A proposta del PSM-IV-ExM, s'ha demanat canviar el nom de la Rambla dels Ducs de Palma a causa del comportament "poc exemplar" d'Iñaki Urdangarín. El portaveu Antoni Verger ha acusat el PP de no votar a favor d'aquesta proposta a causa que "els porta a l'època, fins i tot carrinclona, del Govern de Matas." Des del PSIB també s'han mostrat contraris al canvi ja que, tal com han esgrimit, Urdangarín encara "no ha estat imputat" i s'ha "de respectar la presumpció d'innocència". Des del grup municipal del PP han asseverat que "no es pot perdre el temps en temes tan frívols amb cinc milions d'aturats" i que "no ha estat ni imputat ni jutjat". La formació popular ha emfatitzat que el grup nacionalista està utilitzant aquestes acusacions per realitzar les seves "reivindicacions antimonàrquiques".

Ja hi ha data pel judici per la peça número 2 del 'cas Palma Arena', en la que està imputat l'expresident del Govern, Jaume Matas, i altres cinc persones. Serà el gener, entre dia 9 i el 31.

Un jutjat de Palma ha assenyalat per al dia 25 de gener la celebració de la subhasta pública de les tres finques -entre elles el "palauet" a la capital balear- amb les que l'expresident balear Jaume Matas va garantir un préstec del Banco de Valencia per pagar la seva fiança penal pel cas Palma Arena.

Massot, en una vista judicial anterior. Foto: T. Ayuga.

El cas Andratx ha sumat una nova sentència condemnatòria -els 15 judicis celebrats fins al moment s'han saldat amb imposició de penes- després que l'excap de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Andratx i exalt càrrec del Govern de Jaume Matas, Jaume Massot, s'hagi conformat aquest dimecres a sis mesos de presó i a vuit anys d'inhabilitació per a càrrec públic per haver permès l'ampliació d'un habitatge unifamiliar de 134 metres quadrats que havien estat construïts en els anys noranta i que estava ubicada en terreny protegit. Mentre, tant la Fiscalia com l'acusació particular han retirat les seves acusacions contra l'exzelador.

Matas i Urdangarín, en una comparaixença davant els mitjans, el 2006. Foto: M. À. Cañellas.

L'expresident del Govern balear, Jaume Matas, principal imputat del cas Palma Arena, ha admès que l'acta d'una de les reunions mantingudes amb el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, per aprovar un dels pagaments a Nóos «no responia a la realitat», encara que ha justificat que es tracta d'una «pràctica habitual» per ser un document privat nascut al si de la Fundació Illesport. Així ho ha posat de manifest en declaracions a EsRadio, recollides per Europa Press, en les quals ha recordat que la decisió de contractar Nóos per fer unes jornades sobre turisme i esport a Palma es materialitza des d'Illesport, una entitat pública «subjecta en el seu 'modus operandi' al dret privat», tal com ha incidit.

La investigació que afecta Urdangarín seguirà previsiblement als jutjat de Palma. Foto: Efe.

La Fiscalia Anticorrupció s'inclina per mantenir la investigació sobre les activitats de l'Institut Nóos, administrat fins el 2006 pel duc de Palma, Iñaki Urdangarín, al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma i rebutjar la petició de l'expresident balear Jaume Matas perquè es traslladi a l'Audiència Nacional. Així ho han indicat fonts del Ministeri Públic, que té previst presentar en els pròxims dies un informe al magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno en el que detalli si és competent o no per assumir aquesta investigació, que s'ha esqueixat del cas Palma Arena, que instrueix el jutge José Castro.

La defensa de l'expresident del Govern, Jaume Matas, ha sol·licitat l'arxiu de la seva imputació a la peça separada 22 del cas Palma Arena, relativa a la facturació per part de l'empresa dels germans García-Ruíz -també encausats en aquest procés-, en considerar que aquesta part constitueix "un clar exemple de procediment inquisitorial", mentre defensa que no s'ha trobat "ni un sol indici de participació" de Matas en aquests fets.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, encarregat de les investigacions del cas Palma Arena i de l'enriquiment presumptivament il·lícit de l'expresident balear Jaume Matas, ha denegat la petició de l'imputat d'investigar les filtracions sobre les investigacions entorn de l'Institut Nóos.

L'expresident Matas, en una de les últimes entrevistes que ha concedit als mitjans.

L'expresident balear Jaume Matas ha denunciat avui en el jutjat del cas Palma Arena, en el que està imputat per delictes de corrupció, les filtracions que s'estan produint sobre la investigació d'una de les peces secretes d'aquest assumpte, la que afecta el duc de Palma, Iñaki Urdangarin. En l'escrit presentat pel seu advocat, Antonio Alberca, Matas considera que les filtracions constitueixen delicte de revelació de secrets i reclama al jutge José Castro que adopti "les mesures necessàries" per evitar la seva repetició, així com que depuri "les responsabilitats" de qui resultin ser els seus autors.

L'operació posada en marxa el passat dilluns a Barcelona per la Fiscalia Anticorrupció de les Balears sobre una presumpta desviació de diners públics a l'entorn de l'Institut Nóos, que va presidir el duc de Palma, Iñaki Urdangarín, ja ha conclòs, i ara s'estudiarà tota la documentació confiscada.

Els escorcolls cerquen com desviava doblers públics l'institut d'Urdangarin

La portaveu del Govern valencià, Dolors Johnson, ha assegurat avui que el conveni que el Consell va firmar amb l'Institut Nóos està "auditat, en regla i perfecte" i ha recordat que no és a la Generalitat ni als convenis amb la Generalitat "a qui s'està investigant".

Diego Torres ja declarà als jutjats de Palma en el marc de les investigacions d'aquesta peça del cas Palma Arena.

El fiscal Horrach i agents del grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional encara eren ahir a Barcelona. Bona part de la jornada la dedicaren a analitzar la documentació confiscada en els escorcolls fets el dia anterior però, ja avançat l'horabaixa, interrogaren l'exvicepresident de l'Institut Nóos, el professor Diego Torres. L'operació realitzada s'anomenà Babel.
Aquest ja havia estat imputat en la causa per malversació i el juliol declarà davant el jutge instructor del Palma Arena. Llavors es desvinculà de qualsevol irregularitat i afegí que els esdeveniments que organitzà Nóos es feren i que els doblers cobrats del Govern de Jaume Matas no es destinaren a altres finalitats. Torres substitutí Urdangarin en la presidència de Nóos quan el duc de Palma abandonà el càrrec el 2006.

La Casa Reial eludeix comentar les últimes diligències judicials sobre Nóos i Urdangarín

El jutge José Castro ha previst que Matas retorni els 500.000 € al Banc de València. Foto: Efe.

El jutge instructor del cas Palma Arena ha dictat una interlocutòria en què accepta que el Banco de Valencia recuperi els 500.000 euros que l'Audiència Provincial rebaixà a Matas sobre la fiança penal de 3 milions que hagué d'afrontar. El misser de l'expresident li havia enviat un escrit en què no s'oposava a la petició de l'entitat.

El casal del carrer de Sant Feliu és un dels habitatges que sortirà en subhasta. Foto: J. Morey.

El Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma traurà a subhasta, previsiblement abans de finals d'any, el principal habitatge que l'expresident del Govern, Jaume Matas, posseeix al casc antic de la capital, popularment coneguda com el 'palauet', així com unes altres dues de les seves propietats després de no haver abonat els més de quatre milions que el principal imputat del cas Palma Arena deu a l'entitat bancària arran del préstec que li va concedir per fer front a la fiança penal de tres milions que li van ser imposats en el marc d'aquesta causa. Fonts jurídiques han indicat que l'exministre de Medi Ambient no ha fet efectiu el pagament d'aquesta quantitat.

La Secció Primera de l'Audiència de les Balears serà l'encarregada de jutjar els 18 acusats en el cas Scala de presumpta corrupció en el Govern durant la legislatura 2003-2007, del PP, encara que encara no ha fixat la data del judici, han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Balears.

La defensa de Matas en el cas Palma Arena ha enviat un escrit a l'Audiència Provincial en el qual sol·licita que el jutge Castro sigui declarat incompetent per instruir la vista sobre el presumpte enriquiment patrimonial de l'expresident. El lletrat Antonio Alberca afirma que les activitats presumptament il·lícites efectuades per obtenir aquests suposats doblers es degueren dur a terme amb anterioritat a l'any 2005, moment en què s'inicià la construcció del velòdrom. Hi afegeix que la "suposada adquisició fraudulenta d'un apartament a la Colònia de Sant Jordi i d'un habitatge al carrer de Ramón Cruz de Madrid" també haurien tingut lloc abans de la data esmentada. L'immoble de Madrid és a nom de l'exconseller Bartomeu Reus i el pis de la Colònia de Sant Jordi, a nom de la mare de Matas. El misser indica que, per Castro, "no existeix cap dubte" que, en realitat, pertanyen a Matas i a la seva família.

El jutge del cas Palma Arena, José Castro, ha rebutjat la petició d'arxiu de les imputacions contra l'expresident del Govern balear Jaume Matas amb referència a diverses conductes suposadament delictives en les quals la Fiscalia li imputa els delictes de falsedat, prevaricació, frau i malversació.

La defensa de l'expresident considera que se'l sotmet a "una infamant pena de banqueta".

La defensa de l'expresident balear Jaume Matas (PP) afirma en un escrit demanant a l'Audiència de les Balears l'arxiu de la seva acusació a dues peces del cas Palma Arena que el jutge d'instrucció, José Castro, el manté imputat "només partint de sospites i recels". A l'escrit presentat avui, l'advocat de Matas, Antonio Alberca, recorre a l'Audiència la decisió de Castro de no arxivar la imputació contra l'exmandatari a les peces 14 i 18 d'aquesta causa de presumpta corrupció, referides a l'adquisició del videomarcador del velòdrom i al patrocini del Mundial de Ciclisme que es va celebrar en aquest pavelló. La defensa de l'expresident reitera que Matas es veu sotmès a "una infamant pena de banqueta" donada "la inexistència de l'indici de delicte més mínim".

Castro seguirà amb la tasca d'investigació sobre el velòdrom palmesà i l'expresident Matas.

El jutge Castro torna a agafar les regnes del cas Palma Arena, després que la Secció cinquena de l'Audiència hagi acordat no admetre a tràmit la petició de recusació de Matas, perquè entén que es va formular fora de termini i que "manca manifestament de fonament". La interlocutòria dictada ahir pel magistrat Mateo Ramón imposa les costes a l'expresident. Recorda que contra la decisió judicial no es pot presentar recurs, a excepció de recurs d'empara al Tribunal Constitucional. El text recorda que, segons la Llei orgànica del poder judicial, "la recusació haurà de proposar-se tan aviat com es tingui coneixement de la causa en què es fonamenti, ja que en un altre supòsit no s'admetrà a tràmit".

La defensa de Matas demana que s'arxivi una part de l'acusació del Palma Arena

La defensa de l'expresident del Govern balear Jaume Matas ha demanat al jutge l'arxiu de part de la seva acusació en el cas Palma Arena, en concret en referència a cinc conductes suposadament delictives en les quals la Fiscalia li imputa els delictes de falsedat, prevaricació, frau i malversació.

Les defenses de l'exconseller d'Indústria, Comerç i Energia, Josep Juan Cardona, i de l'exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, han demanat la lliure absolució dels dos exalts càrrecs de l'últim Govern de Jaume Matas.

Alexandre Forcades fou conseller d'Economia en el Govern presidit per Gabriel Cañellas.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 i instructor del cas Ibatur, Juan Ignacio Lope Sola, ha arxivat la imputació de qui fos conseller d'Economia sota la presidència de Gabriel Cañellas, Alexandre Forcades, així com la d'altres set empresaris en no trobar indicis d'haver resultat afavorits durant l'última legislatura de Jaume Matas de contractes adjudicats 'a dit' fraccionats en partides menors de 12.000 euros, a fi d'evitar la convocatòria d'un concurs públic. Els contractistes a qui ha aixecat la imputació són el promotor audiovisual i administrador d'Ona Digital, Miquel Brunet, el professional autònom David Salvat, la presidenta de la Casa Balear a Berlín, Enriqueta Castelló, l'administradora de Gràfiques Planisi, Joana Planisi, l'empresari gràfic José García, la proveïdora Mercedes Estarellas i el contractista Iván Marcos.

L'expresident balear, el març de 2010, quan declarà per primera vegada davant el jutge José Castro. Foto: J. Torres.

L'Audiència de Palma ja ha notificat el dia D per al primer judici del cas Palma Arena contra l'expresident balear i exministre de Medi Ambient d'Aznar, Jaume Matas. Serà just després de les festes de Nadal i de Reis; és a dir, a partir del 9 de gener de 2012 fins al darrer dia d'aquell mes. Matas s'asseurà llavors per primer cop a la banqueta d'acusats per la peça separada número 2, que investiga contractes i subvencions que el seu darrer Govern concedí a empreses del periodista Antonio Alemany que, a més, fou l'autor de bona part dels seus discursos polítics. El Ministeri Fiscal demana vuit anys i mig de presó per a Matas i inhabilitació de 23 anys per un total de 5 delictes.

Rosamaria Alberdi, i l'exconseller d'Obres Públiques Jaume Carbonero. Foto: F.Cavada

L'exconseller d'Obres Públiques Jaume Carbonero afirmà ahir que "això que la sentència obliga a pagar els 333 milions d'euros no és vera". El socialista defensà així que la decisió del Suprem no estipula quant ha de pagar el Ministeri de Foment a la Comunitat Autònoma per l'incompliment dels contractes de carreteres del 1998 i del 2004. Carbonero va defensar ahir, durant una roda de premsa a la seu del PSIB-PSOE, que la sentència de dia 8 de març del 2011 "no entra en el fons de la qüestió perquè es pagui per part del Ministeri els doblers previstos en el conveni". Ara bé, sí que reconeix que "el conflicte ha de dirimir-se a la Comissió Bilateral". Pel que fa a l'acusació per part de l'actual conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, que la sentència s'havia "ocultat", Carbonero recordà que "les sentències són públiques, no s'amaguen". L'exconseller relatà que el 18 de març la resolució arribà a l'Advocacia de la CAIB i immediatament li fou comunicada. Ja el 23 de març, Carbonero envià "un escrit a Foment en què demanava que es reunís la Comissió en compliment de la sentència".

La defensa de l'expresident balear Jaume Matas (PP) ha demanat la recusació del jutge del cas Palma Arena, José Castro, per la «manifesta parcialitat» que ha demostrat en diversos escrits, amb «expressions insultants» que evidencien les seves «fòbies polítiques» i «antipatia personal».

La defensa de l'expresident del Govern Jaume Matas creu que és una "gravíssima acusació" que el jutge del cas Palma Arena, José Castro, digués en una interlocutòria que la seva intenció recorrent nombroses resolucions i demanant diversos arxius per als seus clients és "col·lapsar" el seu jutjat i l'Audiència Provincial.

La defensa de l'expresident del Govern, Jaume Matas, ha recorregut davant de l'Audiència Provincial de Palma l'auto del jutge d'instrucció del cas Palma Arena, José Castro, pel qual rebutjava rebaixar a 750.000 euros la fiança penal de tres milions d'euros que li van ser imposats a l'excap de l'Executiu balear i la reducció del qual va ser sol·licitada pel seu anterior advocat al·legant per a això els problemes econòmics que travessa Matas.

La Fiscalia Anticorrupció ha comanat al jutge del cas Palma Arena que s'investigui i, en el seu cas, es localitzi el magatzem on suposadament es va dipositar una de les dues maquetes que va elaborar per al Govern l'arquitecte Santiago Calatrava sobre el projecte de l'òpera de Palma.

L'advocat del periodista Antonio Alemany ha sol·licitat la seva lliure absolució en l'escrit de defensa que ha presentat de cara al judici que preveu celebrar-se per la contractació presumptivament irregular de l'articulista per part de l'expresident del Govern, Jaume Matas.

El magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB), Francisco Javier Muñoz, s'ha declarat incompetent per continuar instruint la peça separada del cas Palma Arena que investiga la contractació presumptivament irregular de l'arquitecte Santiago Calatrava per part del Govern balear per a l'avantprojecte de l'Òpera de Palma, i ha acordat remetre les actuacions al titular del Jutjat d'Instrucció número 3, José Castro.

Jaume Matas, atenent els mitjans després de declarar arran de cas Òpera. Foto: Terasa Ayuga

L'expresident del Govern Jaume Matas haurà de pagar una segona fiança, en aquest cas civil, per una quantia d'1,6 milions d'euros, després de la decisió de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de confirmar aquesta mesura, imposada pel jutge d'Instrucció del cas Palma Arena, José Castro, a instàncies de les acusacions de la Fiscalia Anticorrupció i els serveis jurídics de la Comunitat Autònoma. Matas, que ja va avalar amb tot el seu patrimoni una fiança penal de tres milions d'euros per eludir la presó, havia recorregut la imposició de la nova, de caràcter civil i d'1,6 milions, exigida arran del cas Òpera.

Fiol, amb el seu advocat, acudint al TSJB. Foto: M. À. Cañellas.

El diputat en funcions del PP Francesc Fiol proclamà ahir davant el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears Francisco Javier Muñoz la seva "innocència" en el cas Òpera. Afegí en declaracions als mitjans que "no s'ha comès cap delicte" en aquesta peça separada del cas Palma Arena, per la qual Fiscalia li demana 1,6 milions d'euros de fiança de responsabilitat civil. També declarà com a testimoni José Fernández Ventura, advocat de la Comunitat Autònoma que féu de lletrat per a l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC), l'organisme que contractà els serveis de l'arquitecte Santiago Calatrava. Fernández defensà que la contractació s'ajustà a dret. L'exconseller de Matas havia demanat la compareixença per explicar "el meu punt de vista sobre el procediment de contractació" del prestigiós arquitecte, que cobrà 1,2 milions d'euros de l'IBISEC per un avantprojecte que mai no veié la llum: l'òpera de Palma a la façana Marítima. L'IBISEC depenia de la seva Conselleria.

El matrimoni Matas Areal s'enfronta al deute requerit pel Banco de Valencia. Foto: M. À. Cañellas.

La magistrada del Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma, Maria Isabel del Valle, ha iniciat els tràmits ordinaris per subhastar els béns de Jaume Matas, en cas que no pagui al Banc de València el que li deu. El banc interposà fa uns dies una demanda d'execució hipotecària contra l'expresident que té com a a objecte garantir el cobrament dels doblers prestats per pagar la fiança de 3 milions d'euros pel cas Palma Arena, així com dels interesos corresponents i les despeses derivades. En total són prop de 3,2 milions d'euros. Aquest procediment judicial és força habitual en temps de crisi. Matas, que encara no ha estat jutjat, podria veure com en uns mesos se subhasta la planta noble del carrer de Sant Feliu, un pis a la Rambla, un local a Sant Miquel i un aparcament. Els immobles es taxaren en 4,35 milions, als quals s'havien de restar 600.000 € de la hipoteca del palauet. La jutgessa ha de notificar a Matas el requeriment del Banc de València, que li donarà un termini de 30 dies per abonar les quantitats impagades del prèstec.

El jutge José Castro, instructor del cas Palma Arena, ha concedit al lletrat madrileny Antonio Alberca Pérez, nou advocat de l'expresident del Govern Jaume Matas, 26 dies per estudiar l'extens sumari. Aquest termini correspon a un dia per cada una de les peces en les quals està dividit el sumari.

L'expresident del Govern, Jaume Matas, ha designat l'advocat penalista Antonio Alberca com el seu nou lletrat en el marc del cas Palma Arena, després d'esgotar el termini que el jutge d'instrucció d'aquesta complexa causa, José Castro, li havia atorgat perquè nomenàs a un defensor particular.

Jaume Matas haurà de cercar un advocat substitut abans que acabi el primer termini. Foto: J. Morey.

El jutge del cas Palma Arena, José Castro, ha rebutjat avui la petició de l'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) de prorrogar en deu dies el seu termini per designar nou advocat, després que els seus dos lletrats deixassin la seva defensa en aquesta causa de presumpta corrupció. Segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, Castro ha emès avui un escrit denegant la seva petició, per la qual cosa haurà de designar un lletrat en deu dies hàbils comptats des del passat 13 d'abril, quan li va donar el primer termini. El fins fa uns dies advocat de Matas, Rafael Perera, va presentar ahir un escrit demanant la pròrroga del termini al·legant la complexitat de l'assumpte.

Jaume Matas, durant la seva última entrevista concedida a Punto Radio.

L'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) ha demanat avui al jutge del cas Palma Arena, José Castro, deu dies més de termini per designar nou advocat, després que els seus dos lletrats deixassin la seva defensa en aquesta causa de presumpta corrupció, han informat a Efe fonts jurídiques. El fins fa uns dies advocat de Matas, Rafel Perera, ha presentat aquest matí l'escrit demanant la pròrroga del termini al·legant la complexitat de l'assumpte i la proximitat de la Setmana Santa. Castro donà a Matas el 13 d'abril un termini de deu dies per nomenar nou advocat.

Postposada al 5 de maig la declaració dels germans García-Ruiz

Jaume Matas veu compromesa la seva situació processal amb l'abandó de Rafel Perera.

El jutge instructor del cas Palma Arena, José Castro, ha rebutjat rebaixar la fiança penal de tres milions d'euros que imposà a l'expresident Jaume Matas i li ha donat 10 dies perquè se cerqui un advocat. Si nó, n'hi assignaran un d'ofici. En una interlocutòria, Castro retreu a l'expresident el "malintencionat ús mediàtic" que ha fet del sobreseïment provisional de la peça que investigà un suposat suborn del productor José Luís Moreno a Matas. L'exdirigent popular ha protagonitzat diverses entrevistes després que s'arxivàs parcialment aquesta peça. L'instructor avisà ahir Matas i la seva dona, Maite Areal, perquè designin un nou advocat en els propers 10 dies hàbils, o en cas contrari se'ls n'atorgarà un del torn d'ofici.

Matas serà jutjat per un tribunal popular per la feina remunerada d'Areal. Foto: Arxiu

El magistrat del cas Palma Arena ha iniciat els tràmits perquè un tribunal del jurat, format per nou ciutadans, jutgin Matas per un delicte de suborn amb relació a la peça que investiga contractes de feina de la seva dona, Maite Areal. També hi ha imputats l'hoteler Miquel Ramis i els socis de Martorell Asesores Tributarios, Miguel Amengual i Miguel Martorell. Tots tres contractaren els serveis d'Areal. Ella no està imputada. El magistrat ha acordat la incoació del procediment i ha citat els imputats per al 26 d'abril per comunicar-los la decisió. L'escrit apunta que "Matas, sota la promesa que es veurien afavorits per decisions pròpies de la seva condició de president del Govern", aconseguí que Martorell Asesores Tributarios i l'hotel Valparaíso contractassin els serveis de la seva dona.

Perera s'ha ocupat de la defensa de l'expresident durant tot el procés judicial.

L'advocat Rafel Perera ha comunicat avui que abandona, "per motius que formen part del secret professional", la defensa de l'expresident balear Jaume Matas (PP) en el "cas Palma Arena" de corrupció, deu dies després de què ho fes el seu altre advocat, Manuel Ollé. En una breu nota enviada als mitjans, Perera, que duu representant a Matas des del principi de la instrucció del cas, afirma que el canvi de defensa "es produeix per raons estrictament professionals, de forma cordial i de mutu acord amb Jaume Matas". Afegeix que el canvi de lletrat "serà formalitzat judicialment en breu" i es mostra confiat que l'expresident balear "aconseguirà demostrar la seva innocència en els diferents processos que té en curs". Fa deu dies, l'1 d'abril, Matas va comunicar amb una nota que havia trencat la seva relació amb l'advocat de Madrid Manuel Ollé.

Antich, durant l'acte del PSOE-PSIB, ahir, a Palma. Foto: M. À. Cañellas.

El president de les Balears i candidat socialista a la reelecció, Francesc Antich, assegura en una entrevista a l'Agència Efe que les propostes de govern formulades per president del PP de les illes, José Ramón Bauzá, "sonen una mica a conya". Aquestes iniciatives són "tan inconcretes que gairebé no són mesurades", assevera Antich, que afegeix que no es pot creure el líder dels populars quan diu que l'expresident balear Jaume Matas (PP) va realitzar una bona gestió perquè, entre altres raons, va incrementar en un 60% el nombre d'empreses públiques o va construir el velòdrom Palma Arena, que ha servit "pareixi tot menys per córrer amb bicicleta".

L'expresident del Govern balear, Jaume Matas, ha trencat la seva relació professional amb l'advocat Manuel Ollé, tal com ha informat en un comunicat emès aquest matí. Matas explica a aquesta nota que "En el dia d'avui i de comú acord, hem decidit amb l'il·lustre advocat D. Manuel Ollé, posar fi a la nostra relació professional en la co-defensa dels meus interessos processals".

L'arxivament de la peça és la primera bona noticia que obtè l'expresident en el cas Palma Arena. Foto: M.À.C.

El jutge José Castro ha arxivat la peça separada del cas Palma Arena que investiga suposats pagaments en metàl·lic del conegut ventríloc i productor José Luis Moreno a l'expresident Jaume Matas. El magistrat considera "innegable que existeixen dades que desvaloritzen" la denúncia formulada per Luis Velasco, extreballador de l'empresari. Un motiu és "l'evident enemistat que sent" Velasco contra Moreno, i que segons el jutge "encara avui en dia sembla que conservi amb tota virulència". L'altra raó argumentada és que Velasco "va faltar objectivament a la veritat" quan declarà el març de l'any passat davant el jutge.

Arxiven la peça sobre el suborn de José Luis Moreno

Jaume Matas, a la sortida d'una de les seves compareixences judicials. Foto: M. À. Cañellas.

Anticorrupció demana vuit anys i mig de presó i inhabilitació de 23 anys per a Jaume Matas per un total de cinc delictes. En l'escrit d'acusació, els fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau consideren l'expresident inductor i cooperador necessari dels delictes continuats de malversació, falsedat en document oficial i prevaricació, a més d'autor material dels delictes de tràfic d'influències i frau a l'Administració. No hi ha marxa enrere. El jutge José Castro ja ha demanat l'obertura de judici oral per a la peça del cas Palma Arena, que investiga contractes i subvencions que el darrer Govern concedí a empreses del periodista Antonio Alemany, autor dels discursos de l'expresident. El judici, sense data, tindrà lloc a l'Audiència Provincial. Ara, s'obre el tràmit perquè les defenses en presentin les conclusions. L'escrit d'acusació dels fiscals també apunta penes per a la resta d'imputats, que són Alemany, l'empresari Miquel Romero, l'excap de gabinet de Matas Maria Umbert, l'exsecretària general tècnica Dolça Linares i l'exdirector general de Comunicació Joan Martorell.

Per febrer, Matas fou interrogat per l'avantprojecte de l'òpera. Foto: T.Ayuga

El jutge José Castro ha citat Jaume Matas dijous perquè declari sobre un dels tres fets que s'investiguen a la peça que engloba les relacions contractuals i de subvencions del darrer Govern del PP amb el periodista Antonio Alemany. En concret, el magistrat vol interrogar l'expresident sobre una empresa vinculada al peridista, Consultores de Información de Baleares, que fou contractada pel Govern per a l'elaboració d'entrevistes i reportatges que s'havien de publicar en premsa estatal i esportiva. Es facturaren 11.550 euros a través d'un contracte menor i el jutge sospita que els reportatges no es varen fer. També ho certifica així la directora general de Comunicació, Gina Garcias. Castro havia citat Matas per dilluns, però el dia abans el seu misser, Rafael Perera, presentà un escrit al jutjat de guàrdia per demanar-ne un ajornament. En el document, Perera afirmava que no li havia estat possible localitzar Matas amb temps suficient perquè es pogués personar d'hora al jutjats, i afegia que l'expresident "no sap res" sobre aquest contracte, si bé és cert que estava molt interessat a associar Balears amb grans esdeveniments esportius tant estatals com internacionals. El misser també nega que la frase entre cometes "a allò que el senyor Alemany demani no se li posin pegues" sigui de Matas.

Francesc Fiol i el seu misser quan comparegueren davant el jutge pel cas Palma Arena. Foto: T. Ayuga.

El jutge del cas Palma Arena ha elevat avui al Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) la peça sobre el projecte de l'òpera de Palma, que l'expresident balear Jaume Matas va encarregar a l'arquitecte Santiago Calatrava, perquè s'investigui el diputat autonòmic Francesc Fiol (PP). En la seva exposició raonada, el jutge José Castro sosté que en haver-hi indicis incriminatoris contra l'exconseller Fiol i ja que aquest és aforat a causa de la seva condició de parlamentari regional, ha de ser l'alt tribunal balear el competent per seguir la instrucció del cas. Si la sala civil i penal del TSJB accepta assumir la causa, com és el previsible, la instrucció del cas passarà al Tribunal Superior sempre i quan algun dels imputats mantingui la condició d'aforat, però si la perd en les pròximes eleccions el cas tornaria al jutge d'instrucció.

José Ramon Bauzá amb Ana Mato, M. Dolores de Cospedal i Javier Arenas. Foto: T. Ayuga.

El president del PP balear, José Ramon Bauzá, va sortir ahir en defensa de l'Execuitu de Jaume Matas. "La seva legislatura va ser una demostració de gestió d'innombrables inversions", va declarar. I encara hi va afegir: "Poden agradar més o manco, però hi són". A més, Bauzá, va assegurar -respecte dels escàndol de corrupció que sacsegen el partit, com ara el del Palma Arena- que "encara s'han de demostrar". El líder dretà va fer aquestes declaracions a TVE, poc abans que començàs la convenció en què el PP presenta tots els candidats autonòmics per a les eleccions del 22 de maig. "Per a nosaltres és un autèntic orgull i privilegi que s'hagi pensat en Mallorca" per dur a terme l'acte més important de la formació fins als comicis del maig, manifestà Bauzá.

L'expresident Jaume Matas en la darrera visita al jutge. Foto: J. Torres.

El jutge José Castro ha decidit exigir una fiança civil d'1,6 milions d'euros a Jaume Matas i, alhora, enviar el cas de l'òpera de Calatrava al Tribunal Superior perquè decideixi sobre el futur de la instrucció, atès que el també imputat Francesc Fiol és diputat del Parlament balear. Castro lliurà ahir un ofici en el qual relata els fets presumptament delictius. Critica la contractació directa de l'arquitecte valencià perquè no es va fer de manera legal i culpa l'expresident i el seu conseller de Cultura del procediment viciat. "No posaré en dubte la capacitació professional i artística del senyor Santiago Calatrava -escriu el jutge-, però d'aquí que sigui l'únic arquitecte del món capacitat per dissenyar un edifici emblemàtic, hi ha un distància impossible". I insisteix en un llenguatge col·loquial: "Tanmateix, si el senyor Jaume Matas no es reprimeix de proclamar als quatre vents que volia 'un Calatrava' i que per això hi acudí oblidant que en el món hi ha altres professionals i artistes capacitats, malament s'entén: si tan convençut estava que la llei l'emparava (...), que no hagués proposat per les clares al Consell de Govern que allò que volia era comprar un Calatrava".

L'expresident Jaume Matas està convençut que es demostrarà la seva innocència i la de tots els implicats en la investigació de la peça del cas Palma Arena relativa al projecte de l'òpera. Així ho posa de manifest en una entrevista concedida a l'agència Efe.

Jaume Matas s'ha dirigit als reporters en sortir de la compareixença. Foto: T. Ayuga.

Matas es defensà ahir amb contundència davant les acusacions de jutge i fiscal. Hi digué la seva sobre la contractació de l'arquitecte Santiago Calatrava i sobre l'oportunitat de realitzar un projecte emblemàtic -una òpera- que pogués ajudar a desestacionalitzar el turisme. També argumentà com a legítima i política la seva decisió. Se li imputen tres delictes: malversació, frau i prevaricació. L'expresident sortí de casa seva, al carrer Sant Feliu, poc abans de les deu del matí; i al cap d'uns minuts, arribà als jutjats acompanyat pel seu misser Rafael Perera. No hi havia tanta expectació com el passat mes de març. L'esperava una aglomeració de periodistes, però de públic n'hi havia ben poc.

La defensa de Matas no ha aconseguit que el cas passi al Tribunal Superior.

El jutge del cas Palma Arena vol continuar amb la instrucció de l'òpera de Calatrava. José Castro ha desestimat la petició de la defensa de Jaume Matas en què se li demanava que deixàs d'instruir aquesta peça i que n'elevàs un informe perquè el Tribunal Superior n'assumís la competència. També s'hi sol·licitava la suspensió immediata de totes les diligències en curs. L'origen de la proposta radicava en el fet que un dels imputats, l'exconseller d'Educació i Cultura Francesc Fiol, és polític aforat. La decisió del magistrat confirma que l'expresident Matas ha de declarar avui com a imputat. Castro, en una interlocutòria que es notificà ahir, argumenta que l'única valoració que ha fet el Jutjat d'Instrucció amb relació a la intervenció de Fiol "fou la indispensable per calibrar la necessitat que fos convocat a prestar declaració en qualitat d'imputat".

Rafel Parera és un dels defensors de Jaume Matas, la causa del qual podria ser elevada al TSJB. Foto: P. Bota.

Jaume Matas ha sol·licitat al jutge José Castro que la peça separada que investiga presumptes irregularitats en l'adjudicació d'un contracte a Santiago Catalatrava s'elevi al TSJIB. L'arquitecte realitzà un avantprojecte per a la construcció d'un palau de l'òpera de Palma, que costà 1,2 milions d'euros. El missers de l'expresident balear, Rafael Perera i Manuel Ollé, entregaren ahir al Jutjat d'Instrucció un escrit amb aquesta petició. Argumenten que l'exconseller d'Educació i Cultura Francesc Fiol, també imputat a la peça, "ostenta notòriament la condició de diputat del Parlament balear" i, per tant, és polític aforat. A més, assenyalen que el vigent Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ho deixa clar quan diu que "en tot cas correspondrà decidir la seva inculpació al TSJIB". L'escrit també apunta que els lletrats disposen d'informació que els mereix tot el respecte. Aquesta consisteix que el mateix fiscal Anticorrupció Pedro Horrach ha manifestat al jutge que la "competència per a la continuació de la peça" correspon al TSJIB. La defensa considera encertada aquesta decisió i sol·licita al magistrat que "elevi una exposició raonada Tribunal Superior i li manifesti la manca de competència objectiva del Jutjat d'Instrucció".

Matas declara dimarts i defensarà que prengué una decisió política

Jaume Matas considera infundades les acusacions de la Fiscalia en relació al palau de l'òpera. Foto: M. À. Cañellas.

L'expresident Jaume Matas tornarà dimarts als jutjats de l'avinguda d'Alemanya per explicar al jutge Castro quin fou el seu paper en la contractació de Santiago Calatrava. L'arquitecte realitzà un avantprojecte per a la construcció d'un palau de l'òpera al moll Vell de Palma que costà 1,2 milions d'euros. La presentació fou prohibida per la junta electoral i l'obra mai no arribà a dur-se a terme. Matas declararà a petició pròpia i ho farà com a imputat. Posteriorment, el jutge haurà de decidir si li imposa la fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros que demana el Ministeri Fiscal. La defensa de Matas presentà dimecres vespre un escrit d'al·legacions contra aquesta petició, en el qual sol·licita l'arxivament parcial de la peça en relació a l'expresident.

El jutge del "cas Palma Arena", José Castro, ha prorrogat un dia, fins a dijous, el termini perquè la defensa de l'expresident Jaume Matas impugni la fiança civil d'1,6 milions d'euros demanada contra ell per la Fiscalia i l'acusació particular a la peça sobre l'arquitecte Santiago Calatrava.

L'arquitecte Calatrava arribant als jutjats aquest matí. Foto: J.T.

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat una fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros a l'expresident Jaume Matas per la peça del cas Palma Arena que investiga l'avantprojecte de Santiago Calatrava de la fallida òpera de Palma. El misser de Matas disposa de tres dies hàbils per examinar l'escrit i contestar. De moment, el jutge no s'hi ha pronunciat. Matas ja afrontà una altra fiança -en aquest cas penal i de 3 milions d'euros- per evitar l'entrada a la presó. Si no diposita els doblers o l'aval, li embargaran els béns. El fiscal Pedro Horrach també tenia previst demanar una altra fiança civil per a l'exconseller Francesc Fiol però, com que és aforat, ha posposat la decisió. Calatrava no afrontarà cap mesura cautelar, perquè quedà demostrat en la seva declaració que realitzà l'avantprojecte i que no és cap còpia d'un treball anterior.

PeImatge del 2007 del polític del PP, Francesc Fiol, quan era conseller d'Educació i Cultura. Foto: S. Amengual.

El jutge José Castro ha imputat l'exconseller de d'Educació i Cultura del darrer govern Matas, Francesc Fiol, en una peça separada del cas Palma Arena. Concretament, la que investiga l'adjudicació de l'avantprojecte de la fallida òpera de Palma, i on també està imputat el prestigiós arquitecte valencià Santiago Calatrava. La decisió descarta Fiol com a futur candidat del PP en aplicació del vet imposat pel seu president José Ramon Bauzá a tots els imputats per suposats casos de corrupció. El magistrat també ha imputat en la mateixa peça l'exsecretari general de la Conselleria d'Educacio i Cultura Sebastià Vanrell, l'exgerent de l'Ibisec (Institut d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals) Andreu Obrador, l'arquitecte Aleix Reynés Corbella, que llavors era a la direcció general d'Arquitectura i Habitat ge del Govern; i la cap de Servei d'arquitectura de l'Ibisec, Pilar Mesquida. Tots ells han estat citats a declarar el proper 11 de febrer al Jutjat d'Instrucció 3 de Palma.

El gerent de Pula Golf, Romeo Sala, investigat en el marc del cas Ibatur per presumptes irregularitats en el patrocini del torneig Mallorca Classic celebrat a les seves instal·lacions i al qual l'anterior Govern del PP va destinar uns 17 milions d'euros, hauria beneficiat, com a compensació per aquest presumpte tracte de favor, a l'expresident del Govern balear, Jaume Matas, al de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, i a una altra desena d'ex alts càrrecs 'populars' amb invitacions en un dels seus hotels que sumarien almenys 35.676 euros.

José Luis Moreno haurà de respondre davant el jutge que investiga el cas Palma Arena.

El nombre de personatges de renom que han estat imputats en el cas Palma Arena continua augmentat. El darrer és el productor televisiu i ventríloc José Luis Moreno, qui va fer diversos programes per a la televisió autonòmica balear en els seus inicis. Moreno ha estat citat pel jutge José Castro el 21 de gener en qualitat d'imputat. La citació s'emmarca dins la peça separada número 1 del cas Palma Arena, que investiga el presumpte pagament d'un quart de milió d'euros per part seva a l'expresident Jaume Matas. Per a aquest mateix dia, també està previst que declari com a imputada i per la mateixa peça l'exdirectora de la televisió autonòmica balear Maria Umbert, que fou cap de gabinet de Matas. "La meva citació és una carambola de la vida i la prenc com a tal, però estic tranquil perquè crec en la justícia", digué Moreno a Europa Press.

El president de Grupotel, Miquel Ramis, afirmà ahir davant el jutge Castro que l'expresident Matas li va demanar al 2006 "que contractàs la seva dona", Maite Areal. Ramis, que declarà com a testimoni en el cas Palma Arena, confirmà que va donar feina a Areal com a relacions públiques a l'hotel Valparaíso durant tot el 2007 i que ella va percebre com a salari uns 60.000 euros bruts, repartits en catorze pagues. Els doblers els va rebre a través d'un compte corrent.

Felipe Ferré, avui en el jutjat, és un dels imputats del cas Ibatur. Foto: P. Bota.

Felipe Ferré, exregidor del PP a Lloseta i nebot polític de l'expresident Jaume Matas, ha afirmat avui el jutge del cas Ibatur que l'exconseller de Turisme, Joan Flaquer, l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme, Raimundo Alabern, i uns altres dos càrrecs dependents del departament del Govern eren conscients que les factures dels contractes que atorgaven des de l'Administració pública durant el passat mandat del PP "estaven inflades". En concret ha afirmat que l'exconseller va pagar una prima de 40.000 euros mitjançant factures sobredimenssionades. Ferré, que col·labora amb la Fiscalia Anticorrupció en aquest i altres casos de presumpta corrupció, ha declarat durant una hora davant del jutge Juan Ignacio Lope Sola.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 3, José Castro, ha citat a declarar el proper divendres, dia 24, el periodista Antonio Alemany en el marc d'una de les peces separades del cas Palma Arena, després que aquest sol·licitàs al magistrat comparèixer de forma voluntària per aclarir el funcionament i la dinàmica de dos mitjans de comunicació vinculats al qual fos assessor extern de l'expresident del Govern, Jaume Matas.

El jutge del cas Palma Arena, José Castro, ha reprès la instrucció d'aquesta causa de presumpta corrupció durant la legislatura passada del PP amb la citació aquesta setmana i la que ve de deu persones en qualitat de testimonis, entre ells l'escultor català Josep Maria Sirvent. Segons han informat Efe fonts jurídiques, el jutge ha citat Sirvent el pròxim divendres a les 9.30 hores.

El jutge d'instrucció del cas Palma Arena, José Castro, ha obert una nova peça d'aquesta causa en la qual demana informació sobre els convenis firmats el 2005 i 2006 entre la Fundació Illesport, l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), dependents del Govern balear, i l'Institut Nóos, presidit llavors per Iñaki Urdangarín.

La seu de Trui, durant l'escorcoll. Foto: T. Ayuga.

El propietari de Trui espectacles, M. J., va passar la segona nit a les dependències centrals de la Policia Nacional a l'espera de l'interrogatori que tindrà lloc avui, abans de ser traslladat davant el jutge del cas Ibatur. Els investigadors estan analitzant amb molta cura la nombrosa documentació que es va confiscar dilluns amb una comissió judicial a la seu del Grup Trui al polígon de Marratxí, amb l'objectiu de donar suport als suposats indicis incriminatoris contra M. J., per ara, l'únic detingut en la segona fase de l'operació. El propietari de Trui està imputat pels delictes de suborn i frau contra l'Administració. Segons els investigadors, M. J. va manipular factures després d'adjudicar-se, amb la seva empresa Feria Services SL, el muntatge dels estands de les principals fires turístiques: Fitur (Madrid), ITB (Berlín) i la World Travel Market de Londres.

La Policia escorcolla Trui Espectacles i en deté el propietari

La defensa de l'expresident del Govern balear Jaume Matas ha interposat un recurs a l'auto mitjançant el qual el jutge José Castro ha acordat dividir el cas Palma Arena en 24 peces, i sol·licita que el magistrat especifiqui en la seva resolució les persones que es troben imputades en cada una d'elles, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

L'Audiència Provincial de Palma ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per l'expresident balear, Jaume Matas, contra les mesures cautelars dictades cap a ell per la seva imputació en el cas Palma Arena i ha confirmat la fiança de 3 milions d'euros per eludir la presó provisional. La secció segona de l'Audiència Provincial ha dictat avui un auto que confirma tant la fiança com el lliurament de passaport per part de Matas, la prohibició de sortir del territori nacional i l'obligatorietat que es presenti quinzenalment davant dels jutjats, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Balears en un comunicat.

El jutge del cas Palma Arena lliurà ahir un acte pel qual obre 24 peces separades sobre les investigacions dutes a terme fins ara. Les peces són conegudes i han sortit a premsa els darrers temps. Tanmateix, José Castro adverteix que les investigacions es troben en fases "molt dispars", en el sentit que "algunes investigacions just són iniciades i la instrucció d'altres ja està pràcticament acabada".

El projecte de l'Òpera serà investigat com a peça particular dins el cas de corrupció. Foto: M. À. Cañellas.

El jutge del cas Palma Arena ha dividit la causa en 25 peces separades, i ha incorporat com a una d'aquestes les presumptes irregularitats en la contractació en 2007 d'un avantprojecte per a la construcció a Palma d'un Palau de l'Òpera ideat per l'arquitecte Santiago Calatrava a instàncies de l'expresident balear Jaume Matas (PP). Així consta en un auto a què ha tingut accés Efe notificat avui pel jutge José Castro, amb l'objectiu de facilitar la investigació. Les peces versen sobre aspectes que han anat derivant de la investigació, com despeses electorals de la campanya del PP de 2007 pagades amb diners públics.

Jaume Matas, en una fotografia d'arxiu.

El misser mallorquí de Jaume Matas, Rafael Perera, afirmà ahir davant els mitjans que el seu representat no té intenció de fugir de la Justícia ni del país. Aquest va ser l'argument principal que l'advocat penalista utilitzà durant la vista que tingué lloc a la Secció Segona de l'Audiència amb relació al recurs d'apel·lació de Matas contra la fiança de 3 milions d'euros que el jutge Castro li decretà per eludir la presó. En canvi, el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach afirmà que encara existeix risc de fugida i d'alteració de proves en el cas Palma Arena.

L'exconseller d'Economia de la passada legislatura es troba des de l'abril en llibertat sota fiança. Foto: P. Bota.

El jutge d'instrucció del cas Bomsai de presumpta corrupció, Juan Catany, ha aixecat avui el secret del sumari que pesava sobre aquesta causa en la qual estan imputats i en llibertat sota fiança un conseller autonòmic i dos directors generals en la passada legislatura. El secret sumarial ha estat aixecat avui, segons han informat fonts jurídiques a Efe, en relació amb aquesta causa en la qual s'investiguen presumptes desviacions de fons i suborns en l'adjudicació d'obres públiques per part del govern autonòmic del PP en la passada legislatura, principalment del nou parc de bombers de Palma i de la nova seu de la Conselleria de Salut i Consum.

L'expresident del Govern balear, Jaume Matas, recorrerà en apel·lació davant l'Audiència Provincial la interlocutòria que manté la fiança penal de tres milions d'euros contra el principal imputat del cas Palma Arena, així com el que rebutja extreure de les investigacions les converses telefòniques gravades amb el seu advocat, Rafael Perera, segons han assenyalat a Europa Press fonts de la seva defensa.

Les converses via telèfon entre Jaume Matas i Rafel Perera faran part de la investigació. Foto: J. Torres.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha desestimat el recurs que ha interposat la defensa de l'expresident del Govern balear, Jaume Matas, amb el qual demanava que s'extraguessin de les investigacions del cas Palma Arena les converses telefòniques gravades amb el seu advocat, Rafael Perera, en percebre en aquestes motius d'"indefensió". Perera donava avui "per segur" que el magistrat es pronunciaria en contra d'aquesta petició, que ha justificat l'advocat en el desconeixement que tenia de l'existència d'uns enregistraments que reprodueixen converses telefòniques entre ell i Matas.

Jaume Matas, amb la seva esposa i l'advocat Perera, els dies de l'interrogatori. Foto: J. Morey.

L'Audiència Provincial dóna suport la investigació del jutge Castro sobre el cas Palma Arena i el patrimoni de Jaume Matas. No hi ha marxa enrere. Ni s'exclou ni s'expulsa de la causa el cas Buckingham -diligències informatives de Matas-. La instrucció continua. La Secció Primera de l'Audiència Provincial ha desestimat el recurs d'apel·lació del misser Gregorio Sanjosé contra la interlocutòria dictada l'1 de febrer passat pel Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma i la "confirma en la seva integritat". El tribunal raona que "en conclusió, l'actuació instructora, en les resolucions contra les quals es recorre, es va limitar a sol·licitar la documentació sobre la situació patrimonial de dos dels imputats a qui la tenia -la Fiscalia- i la seva unió a la causa".

El diputat popular Cardona, fent l'entrada ahir als jutjats de Via Alemanya. Foto: J.M.

El Ministeri Fiscal i l'acusació particular exercida pel Govern de Francesc Antich han sol·licitat al magistrat del TSJIB Antoni Capó una fiança de responsabilitat civil per valor de 4.875.441,42 euros al diputat del PP i exconseller de Comerç, Indústria i Energia del govern de Matas, Josep Juan Cardona, després que declaràs durant tres hores com a imputat en el cas Scala o CDEIB. Cardona s'hauria mostrat evasiu amb les preguntes del jutge i dels fiscals i hauria negat totes les acusacions contra ell. L'exconseller afirmà, a més, que no tenia societats vinculades al Consorci de Desenvolupament Econòmic le les Illes Balears (CDEIB) i que tot era cosa de l'exgerent Antònia Ordinas i de l'exdirector general de Promoció Industrial Kurt Viaene, en qui confiava plenament. Pel que fa a l'excés de transferències des de la seva conselleria al CDEIB, Cardona tornà a les evasives i aconsellat per seu advocat, Josep Zaforteza, no contestà. No obstant això, sí digué que va signar documents, però que comptaven amb el vistiplau dels tècnics.

Bauzá anuncià dimecres el nou criteri ètic del PP balear. Foto: J.T.

El PP balear decidí ahir mateix suspendre temporalment de militància l'exdirector gerent de l'empresa pública CAIB Patrimoni, Jaume Vidal; l'exdirector general de Tributs, Jorge Sainz de Baranda, i l'exdirector general d'Emergències, Joan Pol. La decisió fou presa just després que la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma, Margarita Bosch, acordàs, a petició dels fiscals, la imposició de mesures cautelars contra ells per la implicació en l'operació Bomsai, que investiga una presumpta trama d'adjudicació d'obres públiques. La baixa temporal de militància dels tres exalts càrrecs té lloc després que dimecres el president del partit, José Ramón Bauzá, anunciàs que expulsaria immediatament del PPtots aquells afiliats sobre els quals s'imposassin mesures cautelars per suposats casos de corrupció.

El jutge d'instrucció del "cas Palma Arena", José Castro, ha citat a declarar la setmana que ve, en qualitat de testimonis, a Luis Velasco, exresponsable de dos espais de la televisió autonòmica balear IB3, i a unes altres set persones relacionades amb aquest ens públic. Velasco va denunciar en el seu moment suborns per part del productor televisiu José Luis Moreno a l'expresident del Govern balear Jaume Matas, a canvi d'adjudicacions de programes i decorats per l'òrgan de contractació de IB3 a empreses vinculades al productor.

Jorge Sainz de Baranda.

L'operació Bonsai està en marxa. La Policia Nacional detingué ahir Jorge Sainz de Baranda, exdirector general de Tributs del darrer Govern de Jaume Matas (2003-2007); Jaume Vidal Ladaria, exdirector gerent de l'empresa pública CAIB Patrimoni i expresident de Nuevas Generaciones del PP, i tres persones més que responen a les sigles de M.L.F (76 anys), F.R.C. (41 anys) i M.T.F (51 anys), tot i que aquest darrer quedà en llibertat de matinada. Entre els detinguts es troba Miquel Llabrés Feliu, president propietari del grup Construccions Llabrés Feliu, una de las primeres firmes contratistes i concesionàries de l'Administració a Balears, tot i que aquest migdia ha estat posat en llibertat amb càrrecs.

Entrada a l'adossat de Cas Català que Matas va vendre per 840.000 euros a un directiu del Grup Barceló.Foto: S.Amengual

L'etapa americana de Jaume Matas és a punt de ser objecte d'una exhaustiva investigació per part de la Guàrdia Civil, que vol aclarir com eren els contractes laborals de l'expresident a Washington i a Nova York. El mateix Matas explicà que tenia "un contracte molt bo" als EUA, amb la qual cosa donà a entendre que obtenia ingressos importants. Ara, els investigadors temen que pretengui justificar despeses amb les nòmines americanes, raó per la qual contactaran via judicial amb les empreses on treballà, Crestline (del grup turístic mallorquí Barceló) i PricewaterhouseCooppers. Davant de la possibilitat que les empreses es neguin a col·laborar en tractar-se d'informació confidencial d'un exempleat, és previst que els requeriments es facin per via judicial, a través d'un jutge o de la policia d'aquell país.

Tots els milions de la fiança de Matas surten del Banco de Valencia

El Banco de Valencia confirmà ahir, a través d'un comunicat, que havia concedit "finançament per mitjà d'un crèdit pont" a Jaume Matas perquè pagàs la fiança de 3 milions dictada pel jutge José Castro i evitàs, així, la presó.
L'entitat financera aprovà l'operació "tant per l'antiguitat com a client de l'expresident com, sobretot, per les garanties reals i personals que se li han ofert". A més, manifestà que es tracta "d'una operació habitual" dins el negoci bancari i que s'ha efectuat a estricte preu de mercat.

Jaume Matas fou entrevistat per IB3 el mateix dia en què diposità els tres milions de fiança. Foto: Efe.

Jaume Matas no ingressarà de moment a la presó, perquè dimarts vespre diposità els 3 milions de fiança que li havia demanat el jutge del cas Palma Arena. L'expresident realitzà l'operació mitjançant dues transferències d'un milió i mig d'euros cadascuna des de la Caja de Arquitectos Sociedad Cooperativa de Crédito i des del Banco de Valencia. A la primera entitat hi té la hipoteca de 600.000 euros per la compra del casal de Sant Feliu. Els doblers, segons el misser Rafel Perera, "procedeixen d'una operació de crèdit provisional, aconseguida en base a garanties aportades per Jaume Matas i per terceres persones".

La caixa d'Arquitectes nega haver finançat 'de cap manera la fiança de Matas'

Els socialistes valencians critiquen el préstec dispensat a Jaume Matas

Vegeu aquí la transcripció de l'entrevista a Jaume Matas

El Banco de Valencia ha concedit el crèdit per les garanties reals i personals del client

Antich reconeix que ni ell ni moltes famílies balears podrien pagar la fiança

La secretària de Polítiques de Treball i Economia dels Socialistes valencians, Cristina Moreno, ha denunciat que el préstec del Banco de Valencia a Jaume Matas demostra que el PP pretén 'Gürtelizar' fins i tot les caixes d'estalvis. En un comunicat, la responsable socialista ha assenyalat que la decisió "evidencia per quina raó el PPCV ha volgut deixar l'oposició fora dels òrgans de control de les caixes d'estalvi" i ha afegit que mostra també que corrupció i PP, "semblen el mateix".

Imatge d'arxiu del secretari general del PP, Miquel Ramis.

La investigació interna sobre la comptabilitat del Partit Popular durant el període en què Jaume Matas va ser-ne el president, segons va explicar ahir el secretari general del PP a Balears, Miquel Ramis, va revelar que "tot està en perfecte ordre i que res no fa pensar que hagi pogut haver-hi un finançament irregular del partit". Ramis va negar qualsevol mena de finançament il·legal després de fer una "revisió dels documents comptables" del darrer any i mig de Jaume Matas com a president de la formació, que revela que totes les despeses i factures són "correctes i justificades". El secretari general va precisar que "aquest tipus d'investigació interna es va portar a terme amb la finalitat de tenir la tranquil·litat i la certesa que les coses hi estan en ordre".Precisament, Ramis féu aquesta declaració l'endemà que la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, revelàs que la direcció autonòmica a Balears està realitzant internament les investigacions necessàries per aclarir allò que hi pogués haver dins el partit a les Illes durant l'època en la qual era liderat per Jaume Matas.

El president del PP andalús, Javier Arenas, ha titllat avui de "cíniques" les crítiques del PSOE pel cas "Palma Arena" i ha recordat a aquest partit seus "imputats" per diferents casos de corrupció a Andalusia. En declaracions als periodistes a Almeria, Arenas ha dit que el PSOE "és el partit vinculat a la corrupció en els últims 30 anys a Espanya i, ara com ara, té desenes d'imputats a Andalusia".

El Consell General del Poder Judicial no valorarà les expressions del jutge de Palma José Castro a l'auto pel qual imposà una fiança de 3 milions d'euros a l'expresident balear Jaume Matas, llevat que el Tribunal Superior de Justícia d'aquesta comunitat acordi remetre-li la resolució. Així ho ha dit a Efe la portaveu de l'òrgan de govern dels jutges, Gabriela Bravo, que ha assegurat que per al Consell "es tracta d'una qüestió jurisdiccional" que aquesta institució "no ha d'entrar a valorar" si no es donen els requisits establerts en la llei.

El diputat del PP en el Congrés dels Diputats, Juan Costa, ha declarat avui que és "inacceptable i insolidari" que l'expresident balear, Jaume Matas, hagi pogut "incomplir alguna de les seves obligacions legals, en concret la de pagar impostos".

La darrera hora que ha trascendit de la compareixença de Jaume Matas davant del jutge té a veure amb uns suposats cobraments irregulars des d'un bufet d'advocats madrileny. L'expresident del Govern ha defensat la legalitat dels pagaments que va percebre del bufet madrileny Estudios Jurídicos y Procesales quan va abandonar la política, en asseverar que les quantitats que va percebre el 2007 i que ascendirien a uns 31.000 euros, van ser en concepte de treballs que va realitzar per a aquest despatx, gabinet que prèviament havia estat contractat durant la passada legislatura per l'Executiu de Matas.

'No es poden comparar les escoltes del cas Palma Arena i les del cas Gürtel'

José Ramón Bauzá: "Actuarem en funció dels esdeveniments"

El jutge interromp la declaració de Matas per evitar filtracions

El president del Col·legi General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), Carlos Carnicer, ha assegurat avui que la "diferència" entre les converses intervingudes a l'expresident de les Balears en el denominat cas 'Palma Arena' i les de la trama de corrupció coneguda com 'Gürtel' és "abismal". En declaracions als periodistes durant un esmorzar informatiu, Carnicer ha explicat que en el cas de l'escoltes del cas 'Gürtel' es parla de "la intervenció de les comunicacions pres-advocat", quan el primer "no té ni tan sols la llibertat d'acudir a un bufet" i ha de parlar amb la seva defensa a la presó.

"Actuarem en funció dels esdeveniments", ha assegurat avui el president del PP balear, José Ramón Bauzá, respecte a quines decisions adoptarà el seu partit si el jutge del "cas Palma Arena" decreta mesures cautelars respecte a l'expresident del Govern Jaume Matas. Per altra banda, Bauzá ha anunciat que ja té "tancada i definida" la nova Executiva del partit després de la seva elecció com a líder de la formació en el Congrés celebrat el passat 6 de març, i ha indicat que aquesta serà presentada de forma oficial, previsiblement, dimarts vinent.

A la sortida dels jutjats, Fernando Areal rebutjant fer cap declaració. Foto: J. Morey.

Fernando Areal va ser el més llest al dematí. Mentre el seu cunyat Jaume Matas, la seva germana Maite Areal i l'expresident de Gesa Bartomeu Reus afrontaven la marabunta mediàtica a la part de darrere dels jutjats poc abans de les 09.00 hores, ell optà per entrar per la porta del davant, on ningú no l'esperava.
Areal pujà sol les escales fins al segon pis, on s'ubica el Jutjat d'Instrucció 3 i esperà que el seu misser, Rafel Perera, que acompanyava la resta de la família, arribàs. Areal entrà a les 09.14 i sortí a les 13.32 hores, després de més de quatre hores. El seu interrogatori fou intens i quedà interromput, ja que el magistrat decidí suspendre les declaracions a petició dels advocats Manel Ollé i Rafel Perera.

Fernando Areal reconeix haver pagat 32.000€ en negre per a obres del palauet

Jaume Matas, amb el seu advocat, a la sortida dels jutjats. Foto: J. Morey.

El jutge del "cas Palma Arena" ha suspès fins demà a les nou del matí les declaracions de Jaume Matas i altres imputats en la causa a petició de l'advocat defensor de l'expresident balear davant les noves proves aportades avui en el cas. Rafael Perera, lletrat de Matas, ha demanat al jutge la suspensió per poder examinar els enregistraments mai no presentats abans en el sumari entre els quatre imputats que declaren avui i que han estat donades a conèixer avui durant la compareixença de Fernando Areal, cunyat de l'expresident.

De la Vega troba a faltar explicacions polítiques per part del PP

El Bloc acusa el PP d'amagar-se i li demana explicacions sobre Jaume Matas

Fiol retreu la part positiva del mandat de Jaume Matas, com a president

María Teresa Fernández de la Vega ha expressat avui el seu respecte davant de tots els procediments judicials, però ha assenyalat que en casos com el Gürtel i en el que està implicat Jaume Matas, hi hauria d'haver explicacions per part dels dirigents nacionals del PP.

El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, ha opinat avui que el PP balear «no es penedeix» que Jaume Matas ostentés el càrrec de president del Govern durant els anys 2003 i 2007, i ha remarcat que durant el seu mandat «es van fer moltíssimes coses bé» encaminades a «treballar i tirar endavant els problemes d'aquesta comunitat». En referència a l'absència de José Ramón Bauzá a dia d'avui, ha dit que era normal pels importants interessos que té el partit en el congrés del PP d'Espanya a l'Argentina.

El portaveu parlamentari del Bloc, Gabriel Barceló, ha acusat avui el PP de "amagar-se" i li ha demanat "explicacions" per la seva responsabilitat en els presumptes fets delictius que justifiquen la compareixença avui davant del jutge del cas Palma Arena de l'expresident del Govern Jaume Matas.

Bàrbara Barceló, l'exesposa de Bartomeu Reus, declarà ahir als jutjats de l'avinguda d'Alemanya. Foto: J.M.

El presumpte testaferro de l'expresident Jaume Matas, Bartomeu Reus, no explicà ni a la seva esposa que havia pagat 100.000 euros d'entrada per un pis de luxe a Madrid, segons declarà ahir qui fou la seva dona. Amagà l'adquisició de l'immoble a la família, si és que és ver que realment el comprà ell. La fiscalia pensa que el pis en realitat era propietat de Matas, i Reus, que és amic seu, només hi figura com a propietari per encobrir-lo. Bàrbara Barceló, que se separà de Reus a finals del 2003, n'era la muller, encara, quan aquest pagà l'opció de compra del pis -que en total costà un milió d'euros- a l'exclusiu barri de Salamanca.

L'Audiència revisarà el recurs contra la relació entre el Palma Arena i el patrimoni de Matas

El matrimoni Matas, el cunyat i l'amic aniran junts als jutjats

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha ajornat del 7 al 14 d'abril la vista per a revisar el recurs d'apel·lació que va interposar el lletrat Gregorio San José contra l'auto dictat pel jutge d'instrucció del cas Palma Arena, José Castro, en el que determinava la connexió existent entre les investigacions sobre l'increment patrimonial de l'expresident del Govern, Jaume Matas, i la presumpta desviació de fons públics produïda durant la construcció del velòdrom.

El portaveu del PP en el Parlament, Francesc Fiol, ha subratllat avui que "igual com tot el món", l'expresidenta de la Cambra balear, Maria Antònia Munar, té dret a "no ser condemnada" pels mitjans de comunicació o l'opinió pública, ja que les qüestions que s'investiguen entorn de qui fos també presidenta del Consell de Mallorca "han de provar-se en els tribunals, que són els que determinen la innocència o culpabilitat d'una persona."

Dulce Linares ahir a la seva declaració als jutjats de Palma. Foto: M.À.C.

Dulce Linares, excap de gabinet de Jaume Matas en la legislatura anterior, va afirmar ahir davant el jutge José Castro que l'exdirector general d'Esports i campió olímpic de vela Pepote Ballester duia preses al consell executiu d'Illesport les decisions importants sobre el Palma Arena després d'haver-les consultades amb Jaume Matas. En demanar-li qui decidia sobre els temes de gran transcendència econòmica, com ara el conveni amb l'Institut Nóos -vinculat amb Iñaki Urdangarin-, la cerimònia inaugural del campionat de ciclisme en pista, la batalla de les superfícies i el campionat de tennis, Linares assegurà que Ballester formulava propostes que abans havia consultat amb el president.

La secretària general tècnica Jane King. Foto: M. À. Cañellas.

Jane King, que fou secretària general tècnica de la vicepresidenta del Govern Matas, Rosa Estaràs, afirma que alertà el president "que el cost del velòdrom s'estava disparant" i que ell "em respongué que s'havia d'acabar com fos per al Mundial". Així ho indica la declaració que féu ahir, durant més de dues hores, davant el jutge José Castro. Segons consta a la declaració, King afirmà que "no tenia les dades concretes del sobrecost" del Palma Arena, però que en fou informada pel seu equip. També manifestà que el gerent del consorci per a la construcció del velòdrom, Jorge Moisés, demanà als membres del seu departament "com es podia justificar administrativament aquest desfasament" en el cost de les obres.

El president del PP, José Ramón Bauzá, ha deixat clar aquesta tarda que el seu partit inicia dilluns una "nova etapa" i que l'expresident autonòmic i del partit Jaume Matas "pertany a una etapa del passat", mentre ha asseverat que "nosaltres miram el futur i no hem de mirar pel retrovisor". Bauzá ha ofert aquesta tarda una roda de premsa a Palma en ocasió del seu últim acte de campanya en ocasió del congrés regional extraordinari que celebra el PP balear per elegir el seu nou líder.

Antoni Obrador, que decorà la casa de Matas, declarà com a imputat del cas Palma Arena. Foto: T.Ayuga

El creador d'espais Antoni Obrador afirmà ahir, davant el jutge Castro, que rebé de Jaume Matas un total de 106.248 euros per les tasques de "decoració i estètica" a la planta noble de can Sales Menor. Afegí que aquesta suma respon "exclusivament a les facturacions lliurades per Denario", la seva empresa. Indicà, a més, que la relació amb Matas "era molt respectuosa" i que, per això, creu que "mai no se li hauria acudit -a Matas- plantejar pagaments en efectiu sense facturació". També assegurà que no havia rebut "cap insinuació" sobre el que havia de declarar. Ho va fer en qualitat d'imputat. Obrador afirmà que, quan Matas comprà la planta noble de can Sales Menor, li demanà la seva "col·laboració com a decorador interiorista", però que per als serveis d'arquitectura ja disposava de Giuseppe Violante, "que acabaria sent veí" de Matas. Violante va ser un dels socis que, mitjançant Nova Labritja, varen comprar l'edifici. En demanar-li si a les factures de Denario apareixen els seus honoraris, afirmà que, com que l'esposa de Matas, Maite Areal, "no em demanà cap descompte", ja se sentí "compensat en atenció a la feina desenvolupada".

Maria Umbert, avui als jutjats. Foto: S. Amengual.

Dia negre per a l'exdirectora general del gabinet tècnic de Presidència del Govern Matas i també exdirectora d'IB3. El jutge Castro la imputà ahir en la peça secreta del cas Palma Arena, tot i que no adoptà mesures cautelars.

Umbert arribà de bon matí als jutjats i entrà a declarar a les 09.45 hores. Estava citada com a testimoni pel cas Palma Arena i declarà durant dues hores. El jutge la interrogà sobre l'estudi que va encarregar el 2004 a l'asssesoria madrilenya Estudios Jurídicos y Procesales i que versa sobre la implantació de la cadena autonòmica. En pagà 30.000 €. Diverses fonts apuntaren que la declaració de Maria Umbert va ser "brillant". L'exdirectora comanà l'estudi quan encara era cap de gabinet de Matas, però ja sabia que ocuparia el càrrec a IB3.

Nova jornada frenètica als jutjats, amb motiu de la presència de Rosa Estaràs, Rosa Puig i Joan Flaquer, citats com a testimonis pel cas Palma Arena. Estaràs s'hi presentà ben dematí. A les 9.10 hores arribava a l'avinguda d'Alemania caminant i acompanyada pel cap de premsa Lluís Pomar. Els fotògrafs aconseguien les primeres imatges quan estava a punt d'entrar a la sala, on el jutge i fiscal l'interrogarien durant més de tres hores. Els mitjans s'aplegaren al hall de la segona planta, on hi ha el jutjat d'instrucció 3. Cercaven la instantània del dia. Estaràs, que va ser vicepresidenta del Govern en l'anterior legislatura, apuntà en diverses ocasions que l'expresident Jaume Matas estava molt pendent d'allò relacionat amb el Palma Arena. "Era un tema prioritari" per a ell, apuntà.

El jutge instructor del cas Palma Arena ha reunit "prou indicis", segons les fonts pròximes a la causa, per imputar l'expresident del Govern Jaume Matas d'un delicte fiscal en la reforma del seu palauet del carrer de Sant Feliu de Palma. Per altra banda, s'han localitzat a sa Pobla les dues caixes fortes que no s'han trobat a la mansió i que no s'arribaren a emprar mai.

El matrimoni a la boda del príncep Felip i Letizia Ortiz. Foto: Arxiu

L'informe efectuat per la Guàrdia Civil, després d'un any d'investigar el patrimoni de Jaume Matas, i del que començàrem a informar ahir, continua amb les compres d'articles de luxe i la residència a habitatges de Madrid i de la Colónia de Sant Jordi. L'estudi assenyala que "des del 24 de març de 2003, data en la qual el matrimoni lloga un habitatge al carrer de Goya de Madrid i posteriorment es trasllada al carrer de Don Ramón de la Cruz (juny de 2005), fins avui, la parella o els seus fills han residit de manera continuada a la capital. Cal ressenyar que només es té constància d'un trasllat de mobles per una empresa de Palma, l'any 2006, per un import aproximat de 10.000 euros. Els mobles van ser recollits al xalet de Cas Català i mai no van sortir de l'Illa. La factura ascendeix a una quantitat elevada per ser del servei de guardamobles. Així, els dos pisos de Madrid es trobaven desmoblats, i un es demana la procedència dels nous mobles, electrodomèstics i els mitjans de pagament".

Les pròximes setmanes Fernando Areal Montesinos, cunyat de Jaume Matas i gerent del Partit Popular de les Illes Balears entre el 2003 i el 2007, declararà com a imputat en el cas Palma Arena, ja que el jutge José Castro l'ha citat oficialment. D'altra banda, els germans García Ruiz ho faran demà. Les investigacions efectuades fins ara i l'anàlisi de la nombrosa documentació intervinguda en els escorcolls realitzats a una agència publicitària han fet que el jutge tingui fortes sospites que Areal, com a gerent, liquidà pagaments amb doblers negres.

El president del Congrés, José Bono, ha rebutjat la petició de compareixença del fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, per informar de la investigació sobre l'increment patrimonial de l'expresident del Govern de les Illes Balears Jaume Matas, argumentant que es tracta d'"un procés en curs". La Cambra explica que "no correspon al Congrés ni als seus membres el control del Ministeri Fiscal en relació amb aquests assumptes".

L’expresident del Govern Jaume Matas remeté ahir una carta als mitjans de comunicació de Mallorca en la qual fa una declaració sobre les investigacions que du a terme la Fiscalia Anticorrupció. La missiva de Matas coincideix amb una informació publicada ahir al Diario de Mallorca titulada "La Uco de la Guardia Civil rastreó el patrimonio oculto de Matas", que resumia informacions que s’han publicat aquestes darreres setmanes sobre la fortuna de l’expresident.

dBalears intentà contactar ahir amb el decorador Antoni Obrador Vidal, el nom del qual s’ha vist implicat en la investigació que du endavant la Fiscalia Anticorrupció sobre la rehabilitació i el moblament de la casa de l’expresident Jaume Matas al carrer de Sant Feliu de Palma, que ara investiga la Fiscalia Anticorrupció. El nom d’Obrador sortí ahir a la llum pública després que aquest diari es fes ressò de la declaració d’un empresari que testificà que el decorador li pagà amb doblers negres part de la feina de la reforma realitzada a la casa de Matas.

Les carreteres que va fer el Govern de Jaume Matas (PP) no compleixen "els mínims de seguretat". Així ho afirmà ahir l’actual conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero (PSOE), que anuncià una inversió imminent de 10,2 milions en 12 projectes per millorar la seguretat i l’enjardinament d’aquestes vies, que encara són de titularitat autonòmica.

El 21 de juny de 2007 acabà una època política a Balears. El seu protagonista posà punt final a 17 anys de volàtil carrera amb una fugida espectacular. Anuncià que renunciava hores després de conèixer per boca de Maria Antònia Munar que seria desallotjat del poder. Sense que ningú no li pogués retre comptes, digué que no suportava un altre Pacte i que partia cap als Estats Units.

El president del PP estatal, Mariano Rajoy, ho sabia des de dimecres a vespre. Jaume Matas li avançà la seva decisió d'abandonar la política activa a través d'una conversa telefònica efectuada just després que la presidenta d'UM, Maria Antònia Munar, li donàs el No com a resposta a la seva oferta de pactes. El líder dels populars espanyols li demanà que almanco aguantàs fins després de les pròximes eleccions generals, previsiblement el març, i se n'anàs aprofitant el congrés ordinari que s'haurà de fer. Matas ha fet cas omís a la petició del seu cap.

Així ho explicà Matas durant la compareixença pública davant tots els mitjans de comunicació que tingué lloc ahir per donar comptes de la seva situació. En la seva intervenció, l'encara president del PP detallà que a Rajoy «no li pareixia bé la decisió però que la respectava, cosa que agraïa». El líder estatal dels conservadors no volia que el PP balear patís cap crisi abans de les generals, per tenir tot el partit activat davant les eleccions. No serà així. L'anunci sobtat de la retirada de Matas també provocà la reacció del portaveu del PP al Congrés, Eduardo Zaplana, qui expressà que «avui —ahir pel lector— Balears perd el millor president que ha tingut en la història de la democràcia. També afegí que «ningú pot fer cap retret a un dels dirigents més importants del partit». A través d'un comunicat, Zaplana elogià la trajectòria política de Matas, «un excel·lent president que ha sabut superar els moments més difícils i ha aconseguit grans èxits per a les Illes i el PP».

El popular recordà que deixà el govern de José Maria Aznar, on ocupava el càrrec de ministre de Medi Ambient, per presentar-se a unes eleccions autonòmiques que «ningú pensava que es podrien guanyar per majoria absoluta». Per Zaplana, aquest episodi hauria de fer reflexionar «sobre si és convenient prendre decisions com les preses a Balears per apartar de la presidència del Govern la persona més estimada, més valorada i que ha obtingut gairebé la majoria absoluta a les urnes». Per altra banda, el president del PP català, Josep Piqué, valorà l'«extraordinària trajectòria política» de Matas i la seva tasca de «responsabilitat» dins el Govern balear, com a conseller i com a president. Sobre la seva retirada, Piqué expressà que mereixia «el màxim de respecte i li desitjà «molta de sort en un futur».

El responsable del PP de Balears i encara actual president de les Illes, Jaume Matas, ha decidit abandonar la política després que Unió Mallorquina (UM) anunciàs ahir la seva predisposició a unir-se a una coalició de centre-esquerra perquè el socialista Francesc Antich sigui el nou president. Així ho ha manifestat Matas aquesta horabaixa en roda de premsa.

La proposta que Jaume Matas presentà a Maria Antònia Munar per tal d'acordar un pacte de governabilitat entre els seus partits inclou un «pacte per la llengua» que, entre d'altres coses, preveu continuar amb «el model bilingüe que tenim». També, i en aquest cas en contra d'una de les exigències principals d'UM per pactar amb altres formacions, que els mitjans de comunicació públics continuïn amb el seu actual model lingüístic. Aquestes «ofertes» són algunes de les incloses en el document que lliurà Matas a Munar en la famosa reunió que mantingueren dijous passat i al qual ha tingut accés aquest diari. En la «Proposta de Pacte d'Estabilitat per a les Illes Balears» es presenten fins a 17 «pactes» en diferents àmbits, quatre d'aquests referents a Palma, tot i que l'acord entre UM i l'esquerra a Cort ja es trobava tancat.

El seu contingut és molt exigu, sense presentar polítiques o actuacions concretes per desenvolupar, i es limita a plantejar les problemàtiques en els diferents àmbits per «pactar» i a les necessitats d'actuació, això sí, tot apostant per la gestió feta durant els darrers quatre anys. Un cas també significatiu és que els populars plantegin a UM un «pacte per a l'habitatge (llei del sòl)» sense proposar cap alternativa al projecte legislatiu que el PP presentà inicialment durant la passada legislatura i que precisament hagué de retirar per l'oposició total dels de Munar, que la consideraren «llei del ciment i dels especuladors».

Quant a altres qüestions sobre l'Ordenació del Territori, els populars tampoc no fan cap proposta sobre aspectes marcats com a essencials per a UM, com la creació de la figura del síndic o defensor del Territori i l'aplicació de mesures per facilitar l'adaptació dels municipis al Pla Territorial de Mallorca. Des d'UM esperen des de dijous una concreció de les propostes d'aquest document lliurat per Matas a Munar, moviment que no s'ha produït per part del líder del PP, segons apunten des d'ambdós partits. D'aquesta manera, l'Executiva d'UM, tal com es va comprometre Munar, es reunirà avui capvespre per contestar la proposta dels populars, però només segons el que recull l'esmentat document, mentre que les negociacions amb el PSOE i el Bloc continuen avançant.

El secretari general del PSIB-PSOE, Francesc Antich ha escrit la següent glosa dedicada al president Jaume Matas amb motiu del dia del LLibre i que el president li hagi regalat un llibre de poesia àrab a les illes Balears:
He llegit el dolç present/ amb prou atenció i cura/ i per la seva textura/ crec que és molt bon aliment/ per posar coneixement,/ més seny i molta mesura./ Aquesta poesia tan pura/ hauria de fer, President,/ rebrotar amor valent/ per: país, terra i cultura, / i tractar-les amb dolçura/ i no, com ara estau fent.

Correllengua rociero a Caimari

Tot Caimari està bocabadat. Resulta que diumenge passat hi va haver dos esdeveniments. El primer, el dematí, una romería rociera de gent de Palma que anaven a Lluc vestits de faralaes. El batle pedani, Pere Seguí Caimari (PP), conegut com Es Figueroler, hi va fer acte de presència més content que un infant amb sabates noves, fent molt de cas als romeros. A l'horabaixa l'acte corresponia al Correllegua, manifestació en defensa de la llengua i la cultura pròpies. Doncs bé, aFigueroler no li veren ni el pèl. I això que ell -com no pocs caimariencs- parla el castellà justet justet, no ha ballat mai un zapateao ni sap què és un tablao. Tot i així, Es Figueroler brillà per la seva absència quan es tractava de reivindicar l'única llengua que parla correctament. Hi ha qui ho entengui?

El candidat socialista a les eleccions autonòmiques, Francesc Antich, digué ahir que accepta «molt il·lusionat» el cara a cara electoral al qual el reptà el president del Govern i cap de llista del PP, Jaume Matas, en una entrevista concedida dijous a M7 Televisió. Malgrat la seva predisposició a acceptar l'oferiment, Antich advertí que s'hauran de negociar les condicions i el lloc on es realitzarà aquest debat. En aquest sentit, digué que seria «lògic» que el cara a cara electoral es realitzàs a IB3, però que «així com estan les coses» descarta aquesta possibilitat per la «manipulació» i per la manca de «pluralisme» que al seu parer existeix a l'ens públic. «Seria com anar a la casa del PP», considerà.

El candidat del PSIB també recordà sobre això que la mateixa directora general d'IB3, Maria Umbert, refusà l'emissió de debats electorals a la radiotelevisió pública a instàncies de les preguntes dels representants socialistes Entorn d'aquest possible debat electoral proposat per Jaume Matas, Televisió Espanyola, a través de la directora del seu centre territorial a Balears, Gina Garcías, s'oferí ahir a realitzar i emetre el cara a cara entre els candidats del PP i el PSIB, «en les formes i els termes que els dos acordin amb TVE». La televisió pública estatal explicà que la cadena realitzarà una programació especial que es transmetrà igualment a través de RNE. Gina Garcías explicà a través d'un nota de premsa que el centre territorial pren aquesta iniciativa «per continuar exercint la seva funció de servei públic i de proximitat», i que es posarà en contacte els pròxims dies amb els dos líders per acordar les condicions del debat.

El secretari general del PSIB, Francesc Antich, assegurà ahir que el president del Govern, Jaume Matas, té més informació que ell sobre el cas Andratx perquè ahir es reuní amb el fiscal general de l'Estat, Candido Conde Pumpido, i 40 hores abans de l'operació policíaca ho feia amb el batle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, ara detingut. El socialista criticà les dues trobades i instà Matas a explicar què passà en la reunió amb Hidalgo «i es deixi de conspiracions rares». Pel que fa a la reunió de Matas amb el fiscal, de la qual el president sortí «tranquil» perquè conegué que no hi havia presumpció d'altres delictes de corrupció a altres municipis, Antich considerà que el fiscal no pot avançar si hi haurà més detencions. Segons el socialista, la petició de Matas de reunir-se amb Pumpido és una «falta de respecte» a la independència judicial perquè provoca explicacions sobre fets que s'investiguen i «no dóna confiança als ciutadans».

«Si Matas està tranquil, jo no», advertí. «Ell és l'únic que té informació privilegiada» i «no estaré tranquil fins que no aclareixi què va passar en la reunió amb el batle», perquè «no ha dit tota la veritat», sentencià Antich. El secretari general, que rectificà Matas perquè segons ell el cas d'Andratx no és «puntual» sinó «excepcional», presentà ahir al consell polític del PSIB un compromís ètic per afavorir la igualtat davant l'administració, lluitar contra la corrupció i protegir el territori, que aplicarà si governa.

Hi ha dies que quan llegeixes el diari et sents transportat al País de les Meravelles. Avui n'és un. Llegesc que Matas troba que Francesc Antich té informació privilegiada. En Matas troba això? Ell que es va reunir amb un presumpte delinqüent i poc després es destruïren documents que li podien ser incriminatoris?

Després, Rodríguez i la senyora Maria Salom diuen que el PP se sent perseguit i que demanaran la compareixença del cap de la policia. I què volen que els justifiqui? Que la policia està actuant contra els delinqüents? Podem inferir d'això que si ells comandassin això no passaria, ja que ho troben de tan mal gust? Que a pesar de tenir sospites fonamentades que adversaris polítics aprofiten el poder per fer negocis bruts no els farien «perseguir»? I si fos que no actuarien contra un adversari sota sospita, ja me direu si ho farien contra un delinqüent de la seva mateixa corda! Ara, com que la corrupció és inherent a la condició humana, potser tot això són minúcies que s'han de deixar passar com si res... Ja ens agradaria a molta gent que la reacció hagués estat just la contrària i que aquests que -ara- se senten perseguits demanassin rigor per a tothom igual (ho han fet, però amb la boca molt menuda). Ja ens aniria bé, que s'aclarissin tots els negocis urbanístics dubtosos: Tots! Que devora l'aclariment de les vendes dels terrenys de Son Espases just abans de «la cosa», o de la investigació en els municipis on es concediren llicències il·legals, veiéssim que no són sols els polítics del PP que hi estan incriminats. En tenir-ho tot damunt la taula ja discutirem si tots els polítics són iguals. Però ara, de moment, sembla que hi ha qui troba que s'ha d'aturar aquesta suposada persecució. Així no arribarem mai al cap del carrer. Vatuadell, quina tropa!, que diria algú.

El president del Govern, Jaume Matas, considerà ahir una «bona notícia per a tots els demòcrates i espanyols» l'anunci d'alto el foc permanent d'ETA. Una valoració que coincideix amb la de la resta de forces polítiques de les Balears, però que difereix en gran mesura de la interpretació realitzada pel líder del PP estatal, Mariano Rajoy, que considerà la decisió de la banda com una «pausa» i no com «una renúncia a la seva activitat criminal».

A diferència de Rajoy, que en cap moment no qualificà de bona notícia el comunicat d'ETA, Matas celebrà l'anunci i exigí que totes les forces polítiques «actuïn conjuntament, sense fissures i amb la màxima transparència» per aconseguir la pau.

Des de l'aeroport de Mostar, on és de visita oficial a la base del contingent de militars balears presents a la zona, el president del Govern afegí que l'anunci de la banda s'ha de veure re «amb esperança» i advertí que l'Estat espanyol té ara una «gran oportunitat». Considerà que la notícia és «important per a la democràcia espanyola» i avançà que el procés que s'obri ha de fer «reflexionar tothom perquè les forces actuïn conjuntament i respectant i defensant l'Estat de Dret».

Matas assenyalà que aquesta era una «notícia esperada, encara que això no en disminueix gens el mèrit», i es mostrà esperançat que suposi «el final d'ETA» i representi que «s'obre un nou camí i una via política acceptant la democràcia i l'Estat de Dret existent a Espanya».

En la mateixa línia, però més «prudent» es manifestà la vicepresidenta Rosa Estaràs, que tot i considerar la notícia com a «molt positiva», reclamà una «estratègia conjunta» i demanà que es tingui present l'«esperit» de les víctimes.

La presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, reuní ahir amb urgència els seus consellers per valorar la situació. Amb posterioritat, llegí una contundent declaració institucional que valorava la decisió d'ETA com «una notícia molt bona que ha d'omplir de satisfacció el poble mallorquí» i com «una fita històrica que, des de la transició, tots els governs, fossin del color polític que fossin, han intentat aconseguir sense èxit».

Munar, que felicità el president José Luis Rodríguez Zapatero i el lehendakari Juan José Ibarretxe considerà que arribat «l'hora de les actituds obertes i positives de tota la societat, i de la unitat de totes les forces polítiques democràtiques, per tal que realment ens trobem al principi del fi de la violència».

Quant al PSIB-PSOE, optimisme i prudència podrien ser les paraules que definirien l'estat d'ànim del secretari general del partit, Francesc Antich.

En la línia de la direcció estatal de l'organització, Francesc Antich valorà l'alto el foc etarra com una «notícia positiva». «Avui més que mai els demòcrates hem d'estar junts» i «en aquests moments d'esperança tothom ha de fer costat al Govern de Zapatero perquè afronti en les condicions millors aquesta nova situació», declarava el líder dels socialistes.

Després de demanar «cautela» i «serenor» per no caure en un excés d'eufòria, Antich recordà les víctimes de la violència a Euskadi. A través d'un comunicat, el PSIB completava la reflexió del secretari general advertint que estam davant d'un moment «per ser cauts i serens a l'espera que les paraules vagin seguides dels fets que hem anhelat durant tant de temps».

El delegat del Govern, Ramon Socias, també ho qualificà de «notícia molt bona», però reclamà «cautela» i «prudència». «Tant de bo sigui el principi de la fi del terror», manifestà el socialista, que demanà la unitat dels demòcrates i tingué un record per a les víctimes.

«És la notícia millor dels darrer anys», afirmà el secretari general del PSM, Gabriel Vicens, que augurà un «moment històric» i demanà als partits que n'estiguin a l'altura. El nacionalista exigí als responsables polítics una «visió oberta» en la qual prioritzin la fi de la violència. Així mateix, recalcà que «el conflicte basc és polític i s'ha de resoldre políticament».

Des d'Alternativa, Esquerra Unida-Els Verds, el seu portaveu Miquel Àngel Llauger es referí, des de la cautela, al comunicat d'ETA com una «notícia molt positiva» que «fa augmentar les expectatives d'un final de la violència a Euskadi». Reclamà que «s'intensifiquin els esforços» per materialitzar aquest objectiu i advertí que «la fermesa i la legalitat no poden excloure la generositat ni la voluntat de diàleg».

El president d'ERC a les Illes, Joan Lladó, confià ahir que l'alto el foc d'ETA «obri la porta a la resolució del conflicte entre Espanya i el País Basc». El republicà considerà l'anunci com un «camí sense retorn» i demanà que el procés «no s'alenteixi».

Però les reaccions a la decisió de la banda armada no foren tan sols polítiques, sinó que també els agents socials i econòmics de les Illes s'hi pronunciaren. El sindicat Comissions Obreres advertí que «ha arribat l'hora de la política en majúscules». La patronal de la petita i mitjana empresa, la Pimem, mostrà la seva «satisfacció» amb «cautela» i desitjà que l'alto el foc sigui «definitiu».

Jaume Matas afirmà ahir en el debat sobre l'estat de les autonomies que «som president d'una comunitat màrtir, la més solidària d'Espanya, la que rep manco inversió de l'Estat». Així mateix, de manera subtil acusà el president Zapatero de dur l'Estat espanyol cap al «suïcidi» i mostrà la seva preocupació en cas que l'Estatut català sigui aprovat. Per la seva banda, Zapatero va prometre desbloquejar el conflicte de carreteres i millorar el transport aeri, i reconegué que les Balears pateixen problemes de finançament. Una de les conseqüències del debat ha estat que el Govern central vol donar competències a les comunitats autònomes en matèria d'immigració i aeroports.

El president balear, Jaume Matas, qualificà el debat sobre l'estat de les autonomies com una «maniobra de distracció orquestrada pel president del Govern espanyol». El cap de l'Executiu illenc criticà el fet que «es perdi el temps parlant de qüestions sense importància», com ara el paper de les comunitats autònomes a la UE o la mateixa reforma del Senat. Matas va reiterar la petició que està fent els darrers dies. En aquest sentit, va demanar a Zapatero que aclareixi quin és el seu model d'Estat i, sobretot, com afectarà la reforma de l'Estatut de Catalunya a la resta de comunitats. A l'hora de valorar la intenció del president espanyol d'atorgar més capacitat fiscal a les autonomies, el líder popular assegurà que «no ens servirà de res, si hi ha altres autonomies que trenquen les regles del joc i poden recaptar tributs», en referència al suposat «concert econòmic encobert» que regirà les relacions entre l'Estat i Catalunya.

Per Matas, les paraules de Zapatero són «desitjos buits de contingut». «El que vull saber és si algunes CA tindran privilegis i què passarà amb la resta... Només deman conèixer de què hem de morir», comentà de manera gràfica.

Matas tampoc no va atorgar massa importància a la promesa de Zapatero de consensuar el nou model de finançament autonòmic entre totes les comunitats. En aquest sentit, destacà que «no es tracta que ens deixin participar en el debat sobre el sistema de finançament, sinó de saber si hi participarem en igualtat de condicions amb la resta de territoris».

Del seu costat, la portaveu del PSIB-PSOE al Parlament balear, Francina Armengol, que també era a Madrid, assegurà que el discurs de Zapatero havia estat «molt positiu per a les CA, i especialment per a les Balears».

De la intervenció del president del Govern central, Armengol ressaltà quatre eixos que en la seva opinió defineixen la idea que té Madrid d'allò que ha de ser l'«Espanya de les autonomies». Per començar, es congratulà que Zapatero vulgui convertir la Conferència de Presidents en un «autèntic fòrum de decisió política».

D'altra banda, considerà «interessant» la proposta de reformar el Senat per convertir-lo en una «vertadera cambra de representació autonòmica».

Pel que fa al futur sistema de finançament, la també secretària general dels socialistes de Mallorca subratllà el fet que s'aposti per «una negociació multilateral amb totes les CA». A continuació, demanà «lleialtat» al president de Balears, Jaume Matas, per poder assolir que aquest model de finançament sigui profitós per a l'Arxipèlag.

Finalment, dos apunts lingüístics. I és que Armengol remarcà que els màxims responsables dels governs autonòmics poguessin expressar-se en la seva llengua. D'altra banda, mostrà la seva satisfacció per l'anunci que va fer el mateix Zapatero, qui informà que en el termini d'un mes el català podrà utilitzar-se a les sessions del Parlament de la UE.

En tren, com manen els cànons. Així varen arribar fins a Sóller els nombrosos representants del món de la cultura i la política de Mallorca que van voler participar de manera massiva -devers 300 persones hi assistiren- a la gran festa promoguda pel Ferrocarril de Sóller amb motiu de la inauguració de la sala Picasso-Ceràmiques.

La comitiva fou encapçalada pel president Jaume Matas; la consellera d'Obres Públiques, Mabel Cabrer; la directora general de Cultura del Govern, Catalina Sureda; i el nét de Joan Miró, Joan Punyet.

El president del Ferrocarril, Xavier Mayo, i el batle de Sóller, Carles Simarro, exercien d'amfitrions en aquest trajecte, que també van realitzar l'empresari de cinema Joan Salas; artistes com Miquela Vida i Antoni Hidalgo; l'escriptor Miquel Segura; el portaveu del PSOE a Cort, Antoni Roig, i el president de l'Associació d'Amics Austríacs de Mallorca, Joseph Egger.

La gran festa es produïa en arribar a l'estació de Sóller. Matas fou rebut pel batle d'Escorca, Antoni Gómez, i pel president editor del Grup Serra, Pere A. Serra. La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar; el delegat de Govern, Ramon Socias; i el fiscal en cap de Balears, Bartomeu Barceló, eren ja a l'interior de l'estació.

Després dels discursos tothom s'entregà a recórrer la mostra de les peces ceràmiques de Picasso. Entre els assistents a l'acte es va poder veure la vicepresidenta del Consell, Dolça Mulet; l'eurodiputat pel PP, Luis de Grandes; el senador Tomàs de Burgos i el regidor de Cultura a Cort, Rogelio Araújo. El món de la cultura i de l'art hi estava representat per Juan Fierro, Ramon Canet Joan Soler Rebassa, Jaume Mir i la seva dona, la ceramista Amalia García, l'actor Simó Andreu...

Al final de l'esdeveniment es va servir un càtering provinent del restaurant Tristán que va ser molt elogiat per tots els assistents a una vetlada en què l'art fou el protagonista.

Javier Mato és un altre dels alts càrrecs del Govern de Jaume Matas que ha estat fitxat pel grup Barceló. L'excap del gabinet del Ministeri de Medi Ambient treballarà en la mateixa empresa que l'exconseller Manuel Ferrer i l'extresorera Bàrbara Barceló.

Enquesta El diari El País publicava ahir una enquesta segons la qual tant a Euskadi com a la resta de l'Estat la fórmula de govern preferida al País Basc passa per una coalició dels nacionalistes amb el PSOE. Sembla, però, que els socialistes no es volen donar per al·ludits.

Gonelles Els gonelles han reaparegut i podem pensar que amb un cert finançament. Reparteixen fulletons en color atacant Francesc Antich, Maria Antònia Munar, Pere Sampol i Eberhard Grosske. El PP hauria de protestar per no haver estat inclòs en aquesta campanya contra la normalització lingüística del país i Margalida Rosselló per haver estat obviada en els atacs.

Alorda El diputat i regidor inquer Antoni Alorda s'ha convertit, per la via dels fets, en el portaveu institucional del PSM. O, almanco, ho sembla.

Javier Mato era a la primària dels anys noranta un càrrec de redacció del Diario de Mallorca, propietat de la família March. Aleshores, enmig del començament dels grans escàndols que afectaren el president Gabriel Cañellas, la família March va decidir vendre el diari als seus actuals propietaris, el Grup Moll. Tot d'una hi hagué els naturals canvis d'orientació. Mato va ser acomiadat, o incentivat per anar-se'n. La qüestió és que deixà el diari. En aquells moments exercia també de professor en el Màster de Periodisme de la UIB on un company de diari i amic (o conegut) el definí en certa ocasió com un excel·lent executor, un professional que se dedicava a la seva feina, fos quina fos, amb cos i ànima i sense cap altra consideració (i que cadascú ho entengui com vulgui). Com a professor també excel·lí, fent obrir del tot els ulls als alumnes que no els volien tenir tancats, en relació a molts aspectes de la professió periodística. En aquells temps el qui era el pitjor comunicador, i possiblement millor conseller, del govern de Cañellas, Alexandre Forcades, el contractà com a cap de comunicació. La bona feina de Mato se demostrava quan un periodista (jo mateix, per exemple) entrevistava Forcades, i en acabar se quedava sense haver entès res de res, perquè el conseller parlava, des del seu extraordinari coeficient intel·lectual, per a gent molt més intel·ligent i culturalment molt més preparada. Aleshores Mato traduïa allò que havia dit el conseller a un llenguatge comprensible pel poc preparat periodista.

Excel·lí també, idò, com a comunicador polític. Possiblement allà començà Mato a adonar-se de la seva enorme vàlua i se produí el final de la transformació del periodista en polític a l'ombra especialitzat en propaganda. Entre els directors generals de Forcades n'hi havia un que parlava també un inintel·ligible idioma, que si en el cas del conseller era producte de la seva gran intel·ligència, en el director general era producte de la seva més exquisida buidor: Jaume Matas. Era el cos perfecte per crear la seva criatura. Quan feren el bot a la presidència, Mato desplegà totes les seves potencialitats. Sempre seguint el mateix patró d'actuació: professionalment, fredament, sense motius personals. Potser amb una excepció, que si bé per ventura sigui una suposició incorrecta, és si més no interessant observar: com és conegut la creació de Mato se du fatal amb la família March en general i amb Carlos March amb particular. Serà en part degut a l'antiga ferida per la venda del Diario de Mallorca per part dels March i el posterior acomiadament de Mato? Encara que sigui un poc novel·lesc no se pot negar que és com a mínim curiós, i serviria com a símbol de fins a quin punt Matas és la criatura creada per Mato que fins i tot li transmeté sentiments. Quan Mato va aconseguir el padrinatge d'Eduardo Zaplana, a canvi del vasallatge polític, i després de perdre el poder a Balears, va ser enviat al Govern nacional a on va aconseguir que el padrí li posàs Matas de ministre. Ara, les cròniques diuen que Mato ha abandonat la seva criatura al seu natural i trist destí polític. El creador del guinyol polític més buit de la història pública balear se retira del circ i se'n va a seguir la seva carrera en àmbits més rendibles. Tan admirat com odiat, Mato pot tenir l'orgull professional que un dels membres de l'actual govern digué, a l'inici de la legislatura, que ja li agradaria comptar amb ell com a cap de gabinet, la qual cosa dóna idea de com se'l valora. Sense Javier Mato la vida política ja no serà igual. Personalment he de reconèixer que ha estat l'únic polític que m'ha fet escriure una columna crítica per odi (transitori i feliçment superat) cap a ell. Ha estat l'única vegada que ho fet, encara que n'hi hagi que no s'ho creguin. Però una vegada ja és massa, perquè és professionalment repugnant. Fins i tot en això demostrà Mato la seva excel·lència: en ser capaç de fer prostituir-se professionalment a d'altres, com a un servidor. En el moment de la seva retirada de la vida pública, valgui el reconeixament com a postrera manera de demanar excuses, a ell i als lectors.

El cap de l'oposició, Jaume Matas, afirmà ahir que l'avantprojecte de llei de consells insulars que ha elaborat el Govern balear «no beneficia els ciutadans, i sí els polítics». El president Antich es reuní ahir amb el cap de l'oposició i li demanà consens per treure endavant aquesta llei en el Parlament. Matas demanà calma i acusà Antich d'haver-lo cridat «només per fer-se la foto». L'avantprojecte de llei, que serà aprovat avui pel consell de Govern, inicia el procés de desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia. Així, cada illa tindrà una institució amb categoria, estructura i atribucions de Govern. El ple dels consells funcionarà de manera similar al del Parlament balear.

Hi ha problemes? Creixen? Estan en vies de solució? Si responem afirmativament a la primera pregunta el debat ha quedat en taules, perquè a aquesta qüestió ja la contestà el 13-J i els pactes postelectorals; si assentim a la segona, Matas ha guanyat el debat; en cas de contestar sí a la tercera, Antich ha estat el vencedor. I si pensam que podem estar d'acord amb les tres alhora? Taules, un altre cop. Si vostè estableix com a criteri d'avaluació que els tenors i la soprano del Pacte han de cantar sempre «amb dolça veu per art ben acordada», vostè és ingenu o és del PP.

Però el debat d'ahir anava d'una altra cosa. Havia de consistir en la confrontació de tres personalitats. Munar s'eclipsà voluntàriament. Amagà però no rematà. Ni tapà Matas ni noquejà Antich. La mort política d'un d'aquests dos homes seria per a ella un suïcidi. Munar viu de l'esperança d'un i del temor de l'altre. Antich no s'agenollà davant la presidenta del Consell i ella renuncià a amargar la festa al president del PP.

Per tant, hi hagué festa, tot i que fluixeta. Jaume Matas sorprengué. Agafà el seu rival per sorpresa. Fins ara havia basat la seva crítica en els punts febles dels pactes i ahir elevà el punt de mira cap al president. Les canonades foren ad hominem. Fou una manera ben peculiar de reconèixer que Antich és, hores d'ara, el millor valor que té la coalició. El PP ha pres consciència que el seu èxit depèn del deteriorament de la imatge del cap de l'Executiu. A partir d'ara Jaume Matas aplicarà a Antich una recepta que ha tastat: l'acusació de falsari i de titella. I, no ho va fer gaire malament. El grup parlamentari del PP no havia aplaudit fins ahir tan sincerament el seu cap com ahir, després de la contrarèplica. Ni tan sols quan era president del Govern. La qual cosa és un homenatge cruel, perquè podria dir que Matas, a la fi, ha trobat el seu lloc en l'oposició.

Hi ha, però, elements que desllueixen l'actuació del cap de files conservador. Parla d'oposició constructiva i ofereix col·laboració, en un to crispat, que transpua odi i ressentiment. Finalment, no se sap si l'aplaudiment dels correligionaris responia a aquest estímul. Si és així, el PP és el Pacte anti-Pacte.

Matas s'equivoca quan intenta fer oposició a partir de qüestions que no deixa resoltes. Hauria de pensar-s'ho millor: un president de Govern sortint ha d'avertir el que entra que no li espenyi les coses que funcionaven. De tota manera, el temps juga a favor de Matas. D'aquí un any o dos, quasi ningú no recordarà que el PP va comandar alguna vegada en aquesta comunitat autònoma. Si no s'ho creuen, ho demanin a Aznar. D'aquí a poc, quan miri pel retrovisor, Antich es començarà a veure la pròpia imatge.

També n'hauria de prendre consciència. De cada dia menys, la fórmula que l'ajudà a triomfar quan era candidat o president in pectore li servirà. Juga al seu favor que, a diferència de Matas, ell —encara— és allò que representa. El seu aval és la imatge franca de persona corrent que diu el que sent i el que pensa, la bonhomia.

Contra aquest escut xoquen totes les invectives ad hominem del Partit Popular. Només li manca que, sense perdre-la, li incorpori trets nous que van implícits en el càrrec. Incorporar elements d'estadista —ja sé que és prest— no li faria mal, sempre que això no impliqui caure en la petulància del seu antecessor.

El president del Govern balear, Francesc Antich, i el cap de l'oposició, Jaume Matas, protagonitzaren ahir un frec a frec marcat per les acusacions de «mentider» que es feren l'un a l'altre. De fet, el debat sobre l'estat del país es caracteritzà pels intents dels dos líders d'anul·lar la imatge de l'adversari. Les acusacions de falsari anaren des del conveni de carreteres fins al Règim Especial, passant pels funcionaris interins, les competències i les relacions amb Madrid. En alguns moments el debat es tornà molt dur i, a la crispació de l'expresident, Antich contraposà un estil entre irònic i sarcàstic. Maria Antònia Munar optà per no replicar Francesc Antich, després d'haver-li advertit que ha de complir els compromisos del Pacte en matèria de traspassos als consells insulars.

Francesc Antich obrí ahir el debat sobre l'estat de l'autonomia amb un discurs que trenca amb els setze anys d'hegemonia del Partit Popular. Antich anuncià que el cànon turístic serà la figura emblemàtica del canvi polític i social que hi haurà en aquesta legislatura. Així, va fer una gran defensa del paisatge balear i digué que no el deixarà «amputar» més. El president presentà un país de dues vies que s'han de millorar: una, constituïda per l'economia desbocada que consumeix territori; i l'altra, la de la realitat social plena de mancances i necessitada de millores. El cap de l'oposició, Jaume Matas, atacà amb duresa Antich, l'acusà de falsedat i d'excés de voluntarisme.

El president de les Illes Balears, Francesc Antich, serà avui el primer a intervenir en el debat general sobre l'acció política i de govern, popularment conegut com a debat sobre l'estat de l'autonomia. Serà l'inici oficial del curs polític i Antich serà l'únic que hi intervindrà.

Demà, el torn de rèplica correspondrà als portaveus parlamentaris dels altres grups amb representació a la Cambra autonòmica. Antich, segons asseguren fonts de Presidència, se centra molt en una contrarèplica que dependrà molt del to de la rèplica de l'expresident Jaume Matas.

Es dóna la circumstància que Antich afronta el seu primer debat com a president quan només fa tot just tres mesos que va ser investit president del Govern balear en representació del Pacte de Progrés que va posar fi a setze anys de govern del PP.

Aquesta circumstància serà determinant en totes les intervencions, començant per la del mateix president i acabant per la de Matas, qui viurà la curiosa experiència de ser l'únic portaveu opositor a una tasca de Govern en la qual participen la resta de forces polítiques presents en el Parlament.

Les fonts citades creuen que el president, davant de la proximitat del 13-J i de la seva pròpia investidura, farà un repàs d'aquell discurs, però darrera de cadascun d'aquells projectes citats a final del mes de juliol que s'hagin començat a desenvolupar hi posarà un projecte o un projecte de llei iniciats. Tot i que no hi ha cap gran projecte enllestit en un principi de legislatura marcat per l'alternança, hi ha «alguns projectes a punt de ser finalitzats i que en les pròximes setmanes començaran a ser notícia». És previsible que el president es «reafirmi en la seva voluntat d'aprovar l'ecotaxa», tal com ha previst el Pacte de Progrés.

L'expresident del Govern Jaume Matas continuà ahir amb la denúncia del que considera persecució ideològica del personal de l'administració autonòmica.

Responent al repte d'Antich que concretàs les acusacions, el dirigent conservador oferí ahir dos noms: Germà Ventayol, cap de premsa de Gesma, i Xavier Cases, assessor jurídic de la Conselleria de Turisme. Ambdós han estat acomiadats pel nou Executiu.

El Govern de Progrés no volgué comentar les declaracions de Matas i es limità a dir que els càrrecs de cap de premsa i d'assessor són de confiança i és normal que, amb el canvi de Govern, es renovin. Fonts de l'Executiu asseguraren que «com més noms de 'perseguits' ofereixi Matas, millor».

Segons l'aspirant a presidir el PP, es continuen detectant indicis alarmants de persecució ideològica, que qüestionarien el dret constitucional a la llibertat de pensament.

Matas opina que les irregularitats descobertes fins al moment en algunes empreses públiques no justifiquen una situació que, segons ell, està creant alarma en un col·lectiu de quasi set-centes persones. El grup parlamentari del PP interpel·larà el Govern sobre aquesta qüestió.

Règim jurídic  

D'altra banda, Matas anuncià que el seu grup s'oposarà a la modificació de la Llei de règim jurídic pel procediment de lectura única. Amb aquesta modificació el Pacte de Progrés vol adaptar la norma a la reforma de l'Estatut, que ja no limita el nombre de conselleries. Aquest tràmit és previ a la creació de les noves conselleries d'Energia i Noves Tecnologies i de Benestar Social. Matas explicà que el PP vol fer una reforma en profunditat de la llei i no només un «pegat» que respongui a la necessitat d'unes circumstàncies molt concretes.

El juliol, el Pacte donava per fet que hi hauria consens per a la modificació per lectura única.

DOT El PP anuncià que demanarà al Govern sobre el compliment de determinats terminis recollit a les DOT, ja que se'n podria derivar una situació d'inseguretat jurídica per als ciutadans.

També anunciaren interpel·lacions relatives al Pla de carreteres, el Pla hidrològic i l'Hospital d'Inca, entre d'altres qüestions.
El grup parlamentari del PP finalitzà ahir la seva organització interna.

El president Jaume Matas sorprengué ahir en dir a Francesc Antich, cap de l'oposició, que assumeix la moratòria urbanística impulsada pel Consell. Això significa que les directrius del territori que aprova demà l'Executiu preveuran la desclassificació dels terrenys afectats per la iniciativa del CIM. Matas i Antich es varen reunir en el Consolat en la darrera oportunitat d'arribar a un consens sobre la planificació de les Balears. Així, el president va fer una crida a la responsabilitat, mentre que Antich es mostrà prudent a pesar de l'oferta de Matas. En aquest sentit, l'Executiu estaria obert que el pla territorial de Mallorca es faci coordinat amb el Consell i els ajuntaments.

Quan el president Jaume Matas ha mogut peça proposant un acord per limitar el creixement urbanístic, ha fet molt més que insinuar una mesura de política sectorial. Per ventura sense ser-ne conscient, ha desencadenat un procés que haurà d'aclarir quin és elgrau de modernitat que ha assolit la societat balear. La modernitat estableix que les persones i els grups capaços de determinar l'orientació de l'economia actuïn de la manera que més afavoreix els seus interessos globals. En canvi, fins ara, han aconseguit que les decisions els fossin favorables encara que col.lectivament els beneficis fossin menors. És una rèmora que la societat illenca ha hagut d'arrossegar per mor de la dependència colonial de Madrid: sense sobirania per autoorganitzar-se, tothom intentava la salvació individual. Li ho vaig dir una vegada al president Canyellas: allò que els nacionalistes esperam dels dirigents més lúcids de la dreta balear és que s'acostumin, i acostumin la seva gent, a fer les lleis que més els convenguin per fer duros, però que abandonin el divertit esport de fer-los vulnerant les lleis. I, sobretot, que entenguin que així, de duros, se'n fan molts més.
Sembla, per fi, que el president Matas vol prendre unes mesures que, sens dubte, seran beneficioses per a tots, però especialment per a aquells que paren la mà quan plouen pessetes, molts dels quals voten el Partit Popular. Unes illes equilibrades urbanísticament seran un millor negoci que unes illes degradades i plenes de ciment. I això ha d'interessar molt a qui controla el duro gros. Però, fins ara, no ha estat l'interès general ni l'interès col.lectiu dels qui remenen les garroves allò que ha determinat la política de les nostres illes. Fins ara s'ha imposat la pressió de dues dotzenes de persones que, maniobrant en profit propi, retallaven els guanys de tots quants els anaven darrere. Si el Govern balear arriba a forçar la implantació d'unes normes que perjudiquen algun constructor, però beneficien, i molt, la major part dels seus votants, a més de fer-los més rics, haurà tret les nostres illes del caciquisme preindustrial i les haurà ficat dins la contemporaneïtat. El resultat de la batalla dels pròxims mesos determinarà no només el futur paisatge de les illes, sinó el tipus d'organització social que tendrem. Fins ara hem sobreviscut de les engrunes que el poder d'Espanya ens deixava. El contraban, les màfies, l'estraperlo i els favors del capità general eren l'únic portell que hi havia per sobreviure, i redéu com l'hem aprofitat! Els amics, els parents i els favors mutus eren, i encara són, la tramoia damunt la qual havíem de fer els nostres equilibris. Les institucions, les lleis, eren arguments només a favor del foraster, que, com a Roma, gaudia de ciutadania imperial.
No és poc, entrar en el segle vint-i-ú sense haver passat pel denou ni pel vint. Si el giny de Jaume Matas ho aconsegueix tendrà més mèrit que els de H. G. Wells.