El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha descartat la possibilitat que el seu Executiu torni a pujar l'IVA i l'IRPF en el Pressupost de l'any 2013, i ha confiat en no haver de prendre mesures "tan dures" com les dels primers mesos de la legislatura per complir amb el dèficit.

Els contribuents podran sol·licitar l'esborrany o les dades fiscals de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a l'any 2011 a partir d'aquest dimarts 10 d'abril i fins al pròxim 2 de juliol de 2012, segons l'Ordre del Ministeri d'Economia i Hisenda.

El vicepresident Pep Ignasi Aguiló treballa per aconseguir millorar la tresoreria i poder complir amb els pagaments a Madrid.

El Govern de les Illes Balears ha deixat de pagar a l'Agència Tributària de Madrid la retenció a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) que fa als seus funcionaris. Es tracta d'uns 30 milions d'euros mensuals, que s'han deixat d'abonar a Madrid en diferents ocasions. Des de la mateixa Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d'Ocupació confirmaren ahir a dBalears que "alguna vegada" s'ha deixat de pagar la retenció de l'IRPF, tot i que precisaren que "en l'actualitat el deute és de dos mesos".

La Federació d'Usuaris i Consumidors Independents (FUCI) estima que cada contribuent haurà d'afrontar aquest any un pagament extra de 679 euros a causa de les pujades de l'IRPF, IBI, hipoteques i serveis bàsics, com el gas natural i l'aigua.

La proposta ha sorgit de les Jornades Parlamentàries del Grup Socialista. Foto: J. Morey.

El PSIB vol apujar l'IRPF a les persones que guanyin més de 100.000 euros a l'any. Així mateix, pretén crear un nou impost per a les empreses més contaminants.
Aquestes dues són les principals iniciatives que els socialistes intentaran aprovar al Parlament. L'objectiu es presenta complicat. D'una banda, perquè el PP té majoria absoluta (35 de 59 diputats); i de l'altra, perquè, tant PP com l'extinta UM, ja votaren en contra de l'impost ambiental. A més, no sembla probable que el PP vulgui gravar més les rendes altes. I és que tant socialistes com populars imiten, en l'àmbit local, la discussió que, a l'Estat, mantenen les seves respectives formacions. El candidat Alfredo Pérez Rubalcaba ha tret la seva cara més socialdemòcrata proposant un "impost per a rics". En canvi, Mariano Rajoy rebutja per sistema l'increment dels imposts.

Imatge d'arxiu d'un dels punts d'atenció de la Renda Àgil. Foto: M. À. Cañellas.

La presidenta de l'Agència Tributària de les Balears (ATIB), Maria Antònia Truyols, ha informat avui de que un total de 14.700 contribuents han comanda ja cita prèvia per a fer la declaració de la renda en el servei Renda Àgil 2011 que comença a funcionar avui en 57 punts d'atenció de les illes. Truyols i el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, han visitat la plataforma de Renda Àgil a l'Estació Intermodal de Palma el primer dia que està obert al públic aquest servei gratuït del Govern per elaborar la declaració, que tradicionalment utilitzen un 11% dels potencials declarants. Segons Truyols, el ritme de peticions de cita a través del telèfon (971 76 76 76) és bo i fa preveure que s'assoliran les gairebé 50.000 declaracions presentades per aquesta via a la passada campanya de renda.

L'economia submergida representa entre el 18% i el 20% del Producte Interior Brut (PIB) i de la força laboral de Balears. Així ho indicà ahir el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, durant la presentació de la campanya Renda Àgil 2011, acompanyat per la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears, Maria Antònia Truyols.
Manera assegurà que aquest precentatge d'economia submergida a l'Arxipèlag respon a un estudi realitzat abans de la crisi, en època d'auge de la construcció, encara que, segons el seu parer, "no ha variat gaire actualment".

El president del Govern ja va anunciar en el Congrés que augmentaria els imposts als contribuents amb més capacitat econòmica. L'objectiu és que les rendes més altes fassin un esforç major en assumir el cost de la crisi econòmica. Així, el Govern ha introduït en el projecte de llei de pressupostos un augment d'un punt de l'IRPF a les rendes que superin els 120.000 euros anuals, i de dos les que superin els 175.000.

La vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Economia, Elena Salgado, han explicat la reforma de l'IRPF. Foto: Efe.

El Govern ha aprovat un augment al 44% del tipus marginal de l'IRPF al qual tributaran les rendes que superin els 120.000 euros anuals, un punt més que actualment, i ha incrementat en dos punts, fins al 45%, el marginal de les rendes que superin els 175.000 euros a partir de l'1 de gener de 2011, segons ha confirmat avui Elena Salgado. Per la seva banda, la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat que les pensions mínimes pujaran el pròxim any una mitjana de l'1%, ja que aquestes prestacions no estan afectades per la congelació aprovada per a 2011.

Tot i la crisi i les retallades arreu, les entitats socials podran continuar la seva tasca. Les ONG espanyoles rebran un total de 264,4 milions d'euros procedents de la recaptació de l'IRPF, la qual cosa suposa un increment del 7,69% respecte del darrer exercici, equivalent a 15 milions més.

L'increment de l'IRPF, que vol aplicar el Govern, afectaria les rendes superiors a 53.400 euros.

L'increment de l'Impost sobre la Renda (IRPF), que estudia aplicar el Govern, afectaria les rendes superiors a 53.400 euros anuals. Sobre aquest col·lectiu s'apujaria un punt la pressió fiscal (del 43% actual al 44%) en el tram autonòmic de l'IRPF i això suposaria un augment de la recaptació de 2,4 milions d'euros en un any (1,2 milions si es pogués aplicar en el mig any que queda). El conjunt de mesures impositives que valora l'Executiu suposarien 26 milions d'euros d'ingressos addicionals per a enguany si s'aplicassin ara. Per poder aplicar noves mesures impositives, que el Govern té sobre la taula per contribuir a la retallada d'uns 200 milions d'euros exigida per Madrid, l'Executiu necessitaria el suport del PP o d'UM perquè s'han d'aprovar al Parlament i no té prou majoria.

L'extennista haurà de fer front a l'IRPF de cinc anys. Foto: Arxiu.

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per l'extennista Arantxa Sánchez-Vicario, per la qual cosa la catalana haurà de pagar les quantitats corresponents a l'impagament de l'Impost de la Renda de Persones Físiques de cinc anys. Sánchez Vicario va presentar aquest recurs per a anul·lar les sentències desfavorables dels Tribunals Econòmics Administratius Regional i Central, així com les liquidacions tributaris consegüents als anys 1989, 1990, 1991, 1992 i 1993, amb deutes totals de més de 580 milions de les antigues pessetes, prop de 3,5 milions d'euros.

El vicepresident econòmic del Govern, Pedro Solbes, ha confirmat avui que l'Agència Tributària (AEAT) permetrà a les empreses amb problemes de liquiditat, però que siguin «viables», ajornar l'ingrés de les retencions a compte de l'IRPF de les nòmines dels seus treballadors.

El Govern va fer avui llum verda a una de les mesures 'estrella' de la campanya electoral del PSOE: la deducció de 400 euros de les retencions de l'Impost de les Rendes de les Persones Físiques (IRPF). La rebaixa, que començarà a fer-se efectiva el pròxim 1 de juny, s'aplicarà a través d'una minoració de les retencions mensuals, per la qual cosa en la nòmina d'aquell mes els contribuents percebran un total de 200 euros més.

El Govern confia que el sector turístic compensi el greu alentiment que pateix la construcció. Durant la sessió de control i a instàncies d'una pregunta formulada per la líder del PP, Rosa Estaràs, el president Francesc Antich assenyalà que els problemes en la construcció han propiciat una reducció d'ingressos procedents dels imposts d'aquesta activitat, si bé evità donar-ne xifres concretes.