Nombrosos veïns es congregaren en un acte presidit per l’emotivitat.

Montuïri reté ahir homenatge als republicans assassinats durant la Guerra Civil. Ho féu en un acte que congregà més de tres-centes persones celebrat al cementeri i carregat d’emotivitat, en què es presentà la restauració de la làpida monument dedicada a les víctimes del franquisme. En aquest marc, l'Associació per la Memòria de Mallorca va exigir a l'Ajuntament la proclamació de Fill Il·lustre de Joan Mas i Verd, Collet, pagès i fill de pagesos, batle per Esquerra Republicana que va ser assassinat sense causa ni judici el 3 de setembre de 1936 a Son Pardo, a Palma, amb altres companys "per la seva significació política".

Teresa Pàmies Bertran (Balaguer, Lleida, 1919) va ser la gran cronista de la Guerra Civil i sobretot de l'exili català, amb obres com 'Quan érem capitans' (1974), 'Va ploure tot el dia' (1974) i 'Gent del meu exili' (1975).

Mapa de les fosses comunes de Mallorca. En negreta, les noves que s'han localitzat.

Memòria de Mallorca ha localitzat tres noves fosses comunes als cementeris de Mancor de la Vall, Marratxí i Escorca. Fins ara no es tenia coneixement d'aquestes fosses, on continuen enterrats, d'ençà de la Guerra Civil, els cossos de vuit persones assassinades pels feixistes. La descoberta ha tingut lloc arran del buidatge i la catalogació de l'Arxiu de Justícia Militar de les Balears, una tasca que du a terme l'associació Memòria de Mallorca. Encara no fa un any que s'hi treballa i s'han documentat, de moment, més de dos milers de causes judicials. Amb les de Marratxí, Mancor i Escorca -aquesta darrera, a l'antic cementeri, no a l'actual-, Memòria de Mallorca ha aconseguit documentar 43 fosses comunes.

Els regidors de tots els partits dipositaren un ram de 59 roses per les 59 víctimes.

"Pot ser que sigui ara el moment adequat per trencar una memòria iniqua amb el record digne i civilitzat, amb el reconeixement des de la serenitat, amb l'homenatge que se'ls deu. Ho permeten els anys transcorreguts i els canvis experimentats en la nostra societat que avui, des de la normalitat democràtica, pot oferir-los la ciutadania artanenca". Artà ha volgut fer justícia i rescabalar la memòria. Dilluns vespre s'iniciava tot un programa d'actes en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil.  La primera de les iniciatives es materialitzà al teatre municipal de la localitat. El batle, Jaume Alzamora, llegí la moció aprovada per unanimitat de tots els partits que integren el Consistori en la sessió plenària del 28 de setembre.

Caixes de documents surten de l'Arxiu General de la Guerra Civil per tornar a mans dels seus propietaris.

La ministra de Cultura, Àngeles González Sinde, ha anunciat que a primera hora d'aquest dimecres han sortit del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca amb destinació a Catalunya un total de 365 caixes amb documentació confiscada pel franquisme per ser tornada als seus «legítims propietaris». Segons ha explicat als passadissos del Congrés, part d'aquesta documentació tornarà a mans de sindicats com la UGT i la CNT i de formacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) o ERC. A més, entre els papers que viatgen ja cap a Catalunya s'inclouen documents de particulars com Francesc Cambó, en concret part de la seva correspondència, així com arxius fotogràfics personals.

Proposta inicial sobre la qual treballen i investiguen els tècnics de la Conselleria d'Afers Social.

El Govern signà ahir un conveni amb l'associació Memòria de Mallorca per elaborar en el termini de 18 mesos un mapa de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Se senyalitzaran i "dignificaran" les ubicacions dels assassinats i, a més, s'estudiarà una possible exhumació dels cossos enterrats. El president Francesc Antich i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, es reuniren ahir amb Maria Antònia Oliver per subscriure l'acord. El Govern aportarà 36.000 euros per tal que es localitzin i es faci una fitxa de cada una de les fosses. Actualment, hi ha localitzades 32 fosses comunes a l'Illa en 24 municipis, 23 de les quals amb la seva existència comprovada.

Imatge del projectil trobat a Cabrera. Foto: Policia.

Agents del Grup de Desactivació d'Explosius de la Guàrdia Civil (GEDEX) ha fet explosionar un projectil republicà aquest dijous després que membres de la Conselleria de Medi Ambient donessin avís de l'aparició del mateix a començament d'aquesta setmana. Els efectius d'aquesta unitat de l'Institut Armat s'hi han desplaçat en helicòpter per detonar l'obús, una vegada catalogat com projectil d'artilleria de costa de les peces de 105/11 sistema «Schneider» i espoleta d'Esquer francesa i de fabricació republicana. Per a la seva correcta detonació, els agents del GEDEX van adoptar les mesures de seguretat oportunes i l'obús ha estat detonat a distància, provocant la seva autodestrucció.

La història és plena de personatges que han intentat avortar, sense èxit, el curs dels esdeveniments. El capità d'infanteria i aviació Alberto Bayo Giroud (1892-1967) n'és un. Nascut a Cuba, aquest militar decidí mantenir-se fidel al govern republicà després de la revolta del 18 de juliol del 1936, que desembocà en la Guerra Civil espanyola.

El refugi ha estat amagat durant prop de vuitanta anys. Foto:A.P.

El Consistori inquer cerca finançament per rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri que s'ha mantingut amagat durant quasi vuitanta anys sota la plaça d'Espanya i els carrers adjacents. Es tracta d'una galeria amb forma de ziga-zaga que s'estén des de l'extrem septentrional de la plaça de l'Ajuntament (molt a prop de la farmàcia Cabrer) al carrer de Miquel Duran. En total, la longitud de les galeries -construïdes durant la Guerra Civil- podria superar els 200 metres. El refugi va ser localitzat ara fa un mes pels operaris que treballaven en la remodelació de la plaça d'Espanya. Dimarts (amb les obres ja acabades) els bombers n'extragueren l'aigua.

Alguns dels col·laboradors que han participat de la proposta del video. Foto: Efe.

Els actors Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego i Juan Diego Botto, i els escriptors Almudena Grandes i Juan José Millás protegits per col·legues, familiars i representants de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista han presentat avui el vídeo "Contra la impunitat". El vídeo, amb el subtítol "Per la dignitat de les víctimes del franquisme", té com objectiu "sensibilitzar l'opinió pública" i "fer visibles les 113.000 famílies" que van perdre familiars en la guerra i la postguerra. A més, es vol "reclamar els Drets Humans" d'aquestes víctimes que continuen estant enterrades en fosses comunes i els seus expedients estan tancats, sense oportunitat que siguin investigats ni hi hagi judici perquè hi ha "una falta de voluntat política", segons ha indicat Millás.

Garzón, a la sortida de l'Audiència Nacional. Foto: Efe.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón sol·licità ahir al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el trasllat al Tribunal Penal Internacional (TPI) per incorporar-s'hi com a assessor extern de la Fiscalia, segons fonts pròximes al magistrat. Així, podria evitar ser suspès en les seves funcions jurisdiccionals com a resultat de les tres causes en les quals està imputat pel Tribunal Suprem (TS). La comissió permanent de l'òrgan del CGPJ estudiarà avui, en la reunió setmanal, el trasllat sol·licitat pel magistrat, que es realitzaria en situació de serveis especials durant un període de set mesos, per la qual cosa Garzón no perdria la plaça al capdavant del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional. Garzón, imputat per prevaricació i suborn davant el Suprem per la investigació dels crims de la Guerra Civil, els cursos a Nova York i les escoltes als capitosts de la trama Gürtel, tampoc no veuria modificada d'aquesta manera la seva condició d'aforat i, per tant, les tres causes continuarien investigant-se.

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Luciano Varela notificarà avui un auto en el que acorda jutjar al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per un delicte de prevaricació per declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.

Dones i infants menorquins, a l'àlberg de La Chambon Feugerolles. Foto: Consell de Mallorca.

Han passat setanta anys i les ferides encara estan badades. Allò de restituir la memòria històrica és només una passa 'relativa' per als més de mil illencs que es veren obligats a fugir de ca seva entre 1936 i 1940. Aquesta diàspora política, cultural i econòmica serà ara analitzada en les jornades d'estudi "L'exili republicà", les primeres que es fan a les Balears "sobre aquesta temàtica i de manera tan àmplia", explicà ahir l'historiador Antoni Marimon, coordinador de les xerrades juntament amb David Ginard. L'exili dels homes i les dones de les Balears no fou, ni de bon tros, com el que ocorregué al Principat. Tot i això, la partida va ser més que considerable, sobretot "arran de la caiguda de Menorca a mans dels 'nacionals' quan una barcassa amb 450 persones i una goleta amb 80 més sortiren cap a França i l'Alguer", comentà l'historiador.

Membres de l'Associació de la memòria històrica es manifestaren el febrer passat. Foto: Joan Lladó

El PP balear es pronuncià ahir de manera clara a favor que s'aprofundeixi en l'aplicació de l'anomenada Llei de la memòria històrica per tal de promoure la localització, identificació i exhumació de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil. Es dóna la circumstància que es tracta d'un projecte legislatiu al qual el PP estatal s'oposà quan s'aprovà en el Congrés dels Diputats l'any 2007. El grup parlamentari del PP balear, en boca del diputat Antoni Serra, argumentà que no pot estar en contra de proporcionar "pau personal" als familiars de víctimes de la Guerra Civil que volen localitzar i recuperar les seves restes.

El Govern promourà la localització de les fosses comunes existents a Balears on hi pot haver les restes de víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la repressió durant la posterior dictadura franquista. L’Executiu es compromet a fer costat a l’elaboració d’un mapa d’aquestes fosses comunes, a assessorar legalment els municipis i particulars afectats per la seva existència en terrenys de titularitat pública o privada, també als familiars dels desapareguts, i fins i tot a fer una proposta de normativa específica en matèria d’exhumació de les restes.

Fa només quaranta anys, el dia de Santa Bàrbara –patrona dels miners–, els propietaris de les mines de lignit del Raiguer lliuraven a cada treballador un sobre amb un bitllet de 25 pessetes dedins. Ara ningú no fa feina a les mines, totes estan tancades, però des de l’any 2000 el dia de Santa Bàrbara (4 de desembre) els ajuntaments de la comarca organitzen una trobada dels antics empleats.

Sor Maravillas, la religiosa canonitzada per Joan Pau II, nascuda en un dels edificis del Parlament espanyol, no hi tindrà cap placa que la recordi. La Mesa del Congrés dels diputats va decidir ahir per unanimitat revocar l’acord de col·locar aquest element a les seves dependències en memòria de la religiosa. El president del Congrés, José Bono, va justificar la decisió al·legant que no s’havia aconseguit el consens necessari.

L’Audiència Nacional aprovà ahir paralitzar, de manera momentània, l’exhumació de totes les fosses comunes de la Guerra Civil, incloses les de Porreres i Calvià, segons informaren fonts jurídiques. Els magistrats, reunits en sessió extraordinària, acordaren aquesta decisió arran d’una petició feta per la Fiscalia, amb deu vots a favor i cinc en contra, que al·legava que el fet de destapar les tombes.

El cicle La Guerra Civil espanyola a través del cinema arriba al seu equador i no ho pot fer de millor manera. Avui, a les 20.00 hores el teatre Municipal acull la projecció de Canciones para después de una guerra (1971), de Basilio Martín Patino (1930). L’acte gaudirà de la presència d’aquest consagrat director, que presentarà el film i protagonitzarà un posterior col·loqui amb els espectadors.

Quina és la veritat d’una guerra? Cada persona que l’hagi patida tindrà i donarà la seva versió dels fets. Amb la intenció de recuperar la memòria històrica a través de la imatge, el teatre Municipal de Palma enceta avui cinc jornades de cinema sobre la Guerra Civil espanyola.El Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, mitjançant l’Arxiu del So i la Imatge, organitza el cicle "La guerra civil espanyola (1936 - 1939) a través del cinema", en col·laboració amb la regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma.

Ha bastat ben poc per reobrir un debat ideològic candent: la memòria històrica. Dilluns passat, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va fer la primera passa per crear un cens de desapareguts a partir de 1936. Demanà així que en un termini de 15 dies s’elaborin llistats i s’aportin dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme.

Ja són més de 130 els mallorquins que han deixat mostres del seu ADN al laboratori de genètica de la UIB. Les proves, impulsades per l’Associació per la memòria històrica, ajudaran a formar un banc d’ADN que ajudi en la identificació de restes humans. Tant de les les trobades a la fossa comuna de Porreres com d’altres de Mallorca.

La llegenda no és exclusiva del passat més allunyat.

Probablement no tenguin correlat documental, ni el seu argument es pugui verificar a les cròniques oficials del conflicte bèl·lic, però són les més humanes i sentides narracions d'una contesa, la Guerra Civil espanyola, que dividí famílies. Històries que ara, passat més de mig segle d'ençà que es generaren i assolida, per tant, la distància que dóna perspectiva, s'apleguen sota el títol genèric de 10 llegendes sobre la Guerra Civil.

Són «les històries que moriran amb qui les conta», segons explicà l'escriptor Miquel Ferrà i Martorell: «tot fet històric traumàtic o important genera una llegenda. Ha de passar un temps prudencial perquè es deformi aquesta realitat, perquè es distingeixi història i mite», explicà, indicant que tot sovint són processos de confusió els que duen a generar aquestes narracions d'índole i transmissió popular. La tendència humana al simbolisme, al sensacionalisme i al somieg hi posen la resta.

En la línia de treballs anteriors com els Contes del call, Històries de Madina Mayurqa o Les llegendes del Ché, Ferrpa continua amb aquest treball amb el seu afany per demostrar que aquest, el de les llegendes, no és un gènere exclussiu del passat més llunyà, i per preservar de l'oblit el seu contingut. Aquesta sèrie de narracions, en concret, provenen de tota la documentació «no contrastable» que recopilà l'autor acudir als testimonis de la gent per elaborar la seva trilogia de la guerra civil, integrada per les novel·les No passaran!, El misteri del Cant Z—506 i La guerra secreta de Ramon Mercadé.

La selecció de deu llegendes recollides al volum neix d'una tria de les històries predilectes de Ferrà, escollides així mateix amb vocació de conformar una mena de «mosaic» del que va ser la guerra a Mallorca, des de tots els angles. «No se cerquen bons ni dolents, aquí hi ha persones», afirmà l'autor, precisant que tots aquests protagonistes llegendaris —a excepció dels personatges d'una història ubicada a Andorra— són illencs.

Les versions catalana i castellana de l'obra de George Orwell Homenatge a Catalunya que recull la seva experiència de la Guerra Civil, continuen editant-se en les versions amb els talls i modificacions que patiren per superar la censura franquista. Miquel Berga, de la Universitat Pompeu Fabra, i Luis Alberto Lázaro de la Universitat d'Alcalà de Henares, han denunciat aquest fet, la qual cosa ha provocat la indignació dels experts britànics, segons informa l'Agència Catalana de Notícies. El Times Literary Suplement i Independent on Sunday es feren ressò de la denúncia que les traduccions continuen mantenint els canvis i talls respecte de la versió original de l'autor de Rebel·lió a la granja.

Alguns experts britànics fins i tot qualifiquen aquesta situació com una afronta a «l'autor» i posen de manifest que el fet és «un senyal que Espanya encara és recitent a acarar-se al seu passat», segons recollia el diari Independent on Sunday. L'edició catalana de l'obra, traducció de Ramon Folch i Camarasa, s'ha reeditat de forma successiva fins arribar, l'abril del 2000, a la setena edició sense experimentar cap canvi, fet similar al que ha experimentat l'edició castellana de Carlos Pujol.

Els responsables de les diferents editorials de cada un dels volums, Ariel, Círculo de Lectores/Galaxia Guttenberg en el cas de la traducció catalana, i Seix Barral en el cas de la castellana, han afirmat que desconeixien les manipulacions que podia haver patit el text i que es plantejaran aquesta qüestió. Homenatge a Catalunya recull el tesimoni de l'experiència viscuda per George Orwell en la seva participació al costat del Partit Obrer d'Unificació Marxista a la Guerra Civil i les tensions i contradiccions que vivien les forces republicanes i d'esquerres, de les quals formava part.

Presons de la Guerra Civil. Carn indiscriminada de calabós, vet ací un aspecte de la tragèdia del 36 del qual gairebé no es parlà en literatura al llarg de quatre dècades de Dictadura. Però entorn del tema sí que hi trobarem obres admirables, poesies de gran sentiment, fidels a la realitat de l'home, compromeses amb les reivindicacions socials, la veritable poesia que qualsevol que toqui amb els peus a terra i vegi més enllà de les floretes i les papallones. Jorge Guillén la titulà: Una presó i amb pocs mots ho diu tot clar i llampant, amb la denúncia que pertoca...
«Aquell home no tingué mai història, / Però tenia història com tots / els homes. Certa crisi... L'entristia / recordar. Un cop parlà, serè. / Evoc la meva presó, no les 'meves presons'/ fou molt breu el meu pas per la presó. / Presó en hores de mortal perill / Ens envoltaven només fratricides/ avui la sort comuna serà la meva sort? / Que sense forma de llei se m'afusella / en nom de l'Etern, aquí tan bèl·lic, / De les seves milícies i dels seus devots? / Confiar en la meva estrella fou el meu ajut / —No en Déu?— Va amb els assassins! / Segons els assassins i els seus còmplices».
Nascut el 1893, Jorge Guillén, poeta en llengua castellana, de la generació de Lorca i Alberti, sabé conrear la poesia hermètica, dins la línia d'un Mallarmé o si voleu, d'un Eliot o un Valéry, però sense descuidar mai els valors de l'home que no poden esser venuts a un elitisme bord. Amb una perfecció formal que ningú no li pot discutir ens presenta una visió esperançada del món i alhora un clam d'angoixa envers dels germans sofrents. En aquests versos dedicats als presoners polítics, Guillén ens sap donar una queixa dolorosa i profunda. Com poden pensar els que empresonen i maten que Déu pugui estar de part seva? Quin Déu és aquest?
Evidentment no és el Déu de l'Evangeli... Com pot estar Déu dins la cartutxera d'un fraticida? Com pot dirigir una matança encara que algú la pugui fer en el seu nom? Hi podríem afegir aquests altres mots del poeta: «Opina un civilitzat. / Com? Amb els seus avions. / O és influència del Fat? Opina un desconegut. / Com? Amb una pistola. Cau un home malferit? / Opina un color: el blanc. / Com? Amb algunes bales. / El negre ha d'esser el blanc? / Opina un govern fort. / Com? Un tanc al carrer. / Mort, mort, mort, mort.».
Aquí també el missatge és prou clar.