La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha confirmat avui que acudiran als Tribunals «perquè s'investiguin alguns dels temes concrets» que apareixen a l'informe de la Sindicatura de Comptes de l'any 2010 i que podrien derivar en «delictes» comesos pel Govern del Pacte durant aquell exercici.

Cristòfol Soler, Antònia Payeres, Pere Fiol, Cati Serra, Antònia Coll i Damià Quetgles, Catalina Ferrà, Bernat Fiol i Magdalena Carbonell.

“Mai no havia vist uns plantejaments i una manera de pensar i d’actuar tan, tan, tan a la dreta”, afirmà ahir l’expresident Cristòfol Soler en referència a les polítiques que du a terme l’Executiu de José Ramón  Bauzá. Soler féu aquestes manifestacions després de rebre el premi Pau Casesnoves, que li va lliurar l’Obra Cultural d’Inca i que dedicà a Antoni Pastor i “als molts de regidors del PP que ho passen malament”, al·ludint al fet que es veuen obligats a votar contra la llengua pròpia. En un discurs (dit, no pas llegit) propi d'un president, Soler va lamentar que el Govern remogui el consens assolit en matèria de llengua i qüestionà que això es faci precisament ara.

"Se'ns exigeix un plus de transparència que no s'exigeix a l'esquerra", ha manifestat avui la portaveu parlamentària del PP, Mabel Cabrer, que ha garantit que l'oposició tindrà tota la informació sobre el patrimoni i les activitats econòmiques del president del Govern, José Ramón Bauzá.

José Ramón Bauzá consent i fa. On és el codi dels bons costums?

El nepotisme s'ha fet regla en la cúpula de les institucions del PP. El cas de la parella Delgado-Reynés no és un fet aïllat. Almanco hi ha vint casos més (quaranta persones afectades) de digitació d'assessories o similars a dones, parelles, germanes i filles d'importants alts càrrecs populars. Hi ha consellers, diputats i batles afavorits, i fins i tot la cap de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma. El codi dels bons costums del PP se'n va en orris davant aquesta contudent realitat. També es pot seguir el joc dels contrapesos de poder a través de la digitació de familiars. Parella col·locada, doble sou assegurat. I a qui beneficia? Aquesta és la clau.

Els socialistes han demanat informació sobre la compatibilitat de l'apotecaria del president amb el seu càrrec.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha garantit aquest divendres que tots els membres de l'Executiu balear "compleixen les normes sobre el seu patrimoni, les seves activitats" i el càrrec que ocupen a l'administració. Després que el delegat del Govern a Extremadura, Alejandro Ramírez del Molino, hagi presentat la seva dimissió davant el Ministeri de l'Interior per incompatibilitat del seu càrrec amb ser titular d'una apotecaria, Bosch ha estat preguntat per la situació del president del Govern, José Ramón Bauzá, que també disposa d'una farmàcia, i ha reiterat que tots els càrrecs de l'Executiu compleixen tota la normativa sobre aquesta qüestió.

El Consell de Govern nomena Antonio Valdivieso com a interventor de la comunitat

Jorge Campos, en un acte de la Fundació Círculo Balear, de la qual és el president fundador.

El president fundador del Círculo Balear, Jorge Campos, ha deixat el Govern de José Ramón Bauzá per "discrepàncies ideològiques". Si bé és cert que el càrrec que fins ara ocupava Campos ha desaparegut a causa de la reestructuració pressupostària, el fundador del Círculo no ha volgut ocupar cap altre lloc a l'Executiu balear.

La rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas, ha anunciat que el president autonòmic, José Ramón Bauzá, ha mostrat el seu "compromís" per fer front als deutes que el Govern manté amb la institució, xifrats en prop de 30 milions d'euros.

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, en una fotografia d’arxiu.

Tant el PSIB com la coalició PSM-IV-ExM i EU rebutgen les noves mesures de retallada anunciades pel Govern de José Ramón Bauzá. Per la secretària general del PSIB, Francina Armengol, són "una estocada a l'estat del benestar"; i pel portaveu dels econacionalistes, Biel Barceló, "duen a més atur i a més crisi econòmica". Els partits de l'oposició atacaren ahir els últims anuncis de l'Executiu, al qual, a més, acusen d'agreujar la crisi econòmica amb les retallades a l'Administració. Segons Armengol, aquestes rebaixes són "una destrossa de la sanitat pública, de l'educació pública i de l'Administració pública. En definitiva, donar menys i pitjors serveis als ciutadans i enviar més gent a l'atur".

El president del Govern, José Ramón Bauzá, presentarà aquest dilluns a les 11.30 hores el Pla per a l'Equilibri Econòmic de Balears, que serà aprovat en una sessió extraordinària del Consell de Govern, i que, segons l'Executiu ha revelat durant les últimes setmanes, plantejarà retallades per un total de 350 milions d'euros amb l'objectiu de complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,5 per cent marcat pel Govern central.

Bosch valorà ahir al Consolat i com a portaveu del Govern una qüestió interna del PP i del seu grup parlamentari. Foto:J.Torres

En un fet insòlit, el Govern prengué part ahir en la disputa pública entre dos dirigents del PP, l'espanyolista Carlos Delgado i el regionalista Antoni Pastor. L'Executiu defensà els mateixos arguments emprats pel titular de Turisme, Carlos Delgado, contra Pastor. I si bé no demanà al batle de Manacor i diputat que se'n vagi del PP, com féu el conseller, sí que l'avisà que si no acata la disciplina de partit i vota en contra de la modificació de la Llei de funció pública (la llei que farà innecessari el català per accedir a l'Administració), s'atingui a les conseqüències.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, intentà tancar del tot la crisi oberta aquesta setmana per la interventora general de la Comunitat.

El Govern intentà ahir girar full i tancar la crisi oberta aquesta setmana, quan unes declaracions de la interventora general -que li han costat el càrrec- obligaren l'Executiu a posar sobre la taula totes les dades d'endeutament autonòmic, algunes de les quals no s'havien conegut fins ara.

El PSIB assegura que el PP no sap com quadrar els números

Bauzá fa cessar la interventora i nega un pacte per ocultar deute

Aguiló aclareix ara que el deute actual del Govern és de 6.211 milions d'euros

El Govern balear destinarà a beques part dels fons obtinguts amb l'increment de les taxes universitàries que aprova avui el Consell de Ministres, i que suposarà que els alumnes es facin càrrec de fins una quarta part del cost dels seus estudis.

El Consell d'Estudiants de la UIB rebutja les noves taxes

Estudiar a la UIB serà un 7 per cent més car

Després de mig any sense atemptats, l'esquerra abertzale troba a faltar més vocació de negociació en el Govern de Rajoy.

El portaveu de l'esquerra abertzale Txelui Moreno ha lamentat que, mentre "una part ha donat els passos" que havia de donar, el Govern central no ha mogut "ni un dit" des de la declaració fa sis mesos per part d'ETA de la cessació definitiva de la seva activitat armada. Segons ha indicat, per part de l'Executiu només hi ha "pals i més pals a les rodes". En una entrevista concedida a Ona Basca, el dirigent abertzale ha assegurat que, quan es compleixen sis mesos des de l'anunci de la banda, "una part ha donat els passos que havia de donar per arribar on calia arribar i l'altra part no ha mogut encara ni un dit". "Encara no hi ha cap moviment per part del Govern espanyol", ha assegurat en relació tant a la matèria penitenciària com a "altres polítiques".

El deute de la Comunitat Autònoma ara és de 6.211,33 milions. Així ho aclarí ahir la Vicepresidència econòmica del Govern, després de l'enrenou que generaren les dades aportades el dia abans per la interventora general, Maria Marquès, destituïda ahir pel president Bauzá.

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, ha reclamat avui la cessació de "tot l'equip econòmic del Govern" per mentir sobre el deute de la Comunitat i per generar una "situació catastròfica" a les arques públiques autonòmiques.

Diverses associacions de xeremiers de Mallorca realitzaran una marxa nocturna aquest divendres que partirà des d'Inca i arribarà, al matí següent, a Palma, a fi de protestar contra els "atacs" que diuen que realitza el Govern balear contra la llengua catalana a causa de la seva política lingüística.

El Govern balear ha presentat al Ministeri d'Hisenda 237.164 factures pendents de pagament per valor de 743,24 milions d'euros perquè 6.188 dels proveïdors de la Comunitat puguin afegir-se al mecanisme extraordinari de finançament que els permetria cobrar aquests deutes a partir del 15 de juny.

Francina Armengol ha reprès Bauzá per les retallades. Foto: J. Torres.

La portaveu socialista, Francina Armengol, ha reclamat avui al president del Govern, José Ramón Bauzá, que comparegui davant del Parlament i expliqui d'on retallarà l'executiu 790 milions d'euros dels pressuposts de la comunitat. Armengol li ha preguntat a Bauzá en el ple del Parlament si aplaudeix el retall addicional de 10.000 milions d'euros de despesa pública en sanitat i educació reclamat pel Govern central per complir l'objectiu de dèficit públic. La líder socialista ha assenyalat que el Govern ha d'afrontar un retall inicial de 350 milions d'euros, més els 270 milions que segons el propi Govern li correspondrien d'aquests 10.000 de tot el país.

Aguiló, en una sessió parlamentària anterior. Foto: T. Ayuga.

El vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, ha confirmat que aquest any no hi haurà nous imposts a les Balears, després del Decret Llei que es validarà aquesta tarda en el Parlament per reduir en 65 milions d'euros el dèficit públic i que suposa l'aplicació del cèntim sanitari, així com diversos imposts en vehicles d'alta gamma, transmissions patrimonials i actes jurídiques. Als passadissos del Parlament, Aguiló ha assenyalat que, d'aquesta manera, els impostos que s'aprovin aquesta tarda seran els últims d'aquest any, ja que amb ells ja es podran ajustar els comptes de la Comunitat Autònoma a les exigències del dèficit públic. No obstant això, ha advertit que "estam en un procés reformista".

Antoni Brufau ha criticat l'actitud de l'administració argentina dins la seu d'YPF. Foto: Reuters.

El president de Repsol YPF, Antoni Brufau, considera que l'entrada aquest dilluns de funcionaris argentins a la seu d'YPF per expulsar directius espanyols és «patètica», «vergonyosa» i «impròpia d'un país modern». En una roda de premsa per valorar la nacionalització del 51% d'YPF per part del Govern argentí, Brufau ha assegurat que als directius espanyols «se'ls va obligar a anar-se'n» quan encara no havia conclòs el discurs de la presidenta del país, Cristina Fernández de Kirchner. Els juristes de Repsol consideren que l'acte de presa de control de la seu d'YPF suposa per si mateix una assumpció del control de l'empresa.

Una sala del Casino a la seva nova ubicació al Porto Pi. Foto: J. Morey.

El Govern no descarta convocar un concurs per a l'obertura d'un nou casino. La creació de llocs de feina és la màxima prioritat de José Ramón Bauzá, que està disposat a facilitar qualsevol projecte que respecti la legalitat i que contribueixi a la dinamització de l'economia. En aquest sentit, dBalears ha pogut saber que l'Executiu medita convocar un concurs per obrir un altre casino, si ve acompanyat d'un projecte inversor atractiu. El Govern ha rebutjat la possibilitat d'autoritzar l'obertura de sucursals.

Antonio Gómez ha defensat la descentralitzció. Foto d'arxiu: Grup Serra.

"No estam per tornar competències, el que cal fer és executar-les d'una manera més eficaç", ha afirmat avui el conseller de Presidència, Antonio Gómez, amb referència a la proposta de devolució de competències al Govern central plantejada per la presidenta de Madrid, Esperança Aguirre. Gómez ha assegurat que la clau per millorar l'eficiència de les administracions públiques és evitar duplicitats i ha defensat la descentralització, perquè "apropar l'administració al ciutadà" millora la prestació de serveis.

Convergència demana al Govern que es defensi dels intents de recentralització

Bauzá, Nadal i Pastor, a l'entrada de l'Auditori de Manacor. Foto: A. Bassa.

El nou Auditori de Manacor podrà obrir finalment les seves portes en el mes de setembre gràcies a l'aportació de 150.000 euros del tennista Rafel Nadal i de 150.000 euros del Govern Balear. Avui s'ha firmat el protocol de col·laboració gràcies al qual es podrà dotar de la caixa escènica a la nova infrastuctura projectada el 2005. L'acord tambié suposa que l'auditorium estarà a disposició de les convencions de marques publicitàries de la pròpia Fundació del tennista. El president del Govern, José Ramon Bauza, el batle, Antoni Pastor i el tennista han visitat les instal·lacions i han mostrat la seva satisfacció. "Manacor es mereix aquest auditorium", ha assenyalat Nadal.

El Govern justificà ahir la petició que havia fet al Parlament perquè tramitàs per via d'urgència la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració.

El Govern obrirà la Llotja de Palma durant tot l'any i organitzarà una única exposició anual d'artistes de gran nivell. Per altra banda, el titular de Cultura ha assenyalat que abans de setembre una comissió tècnica elegirà el nou director del museu Es Baluard i s'ha mostrat convençut que hi ha una "possible solució" per al finançament de l'Orquestra Simfònica.

El litre de benzina, que ara ja és el més car de l'Estat, passarà a costar 4,8 cèntims més a partir de l'1 de maig. Foto: Arxiu.

Els ciutadans de les Illes Balears pagaran més imposts a partir de l'1 de maig. Serà a partir d'aquest dia que el litre de benzina, que ara ja és el més car de l'Estat, passarà a costar 4,8 cèntims més per l'aplicació del cèntim sanitari. També s'apujarà l'impost de transmissions patrimonials que es paga per la compra d'immobles usats (cases o pisos) de més valor o de cotxes de segona mà de més potència. I s'incrementaran els tributs per als vehicles nous més contaminants. Amb aquest paquet de mesures tributàries, aprovat ahir pel Govern, es pretén rebaixar el dèficit públic per complir amb els criteris fixats per la UE.

El Govern balear preveu que a finals de juny els proveïdors als quals l'Administració autonòmica deu doblers els podran cobrar gràcies al pla de 35.000 milions d'euros de l'Executiu central per liquidar aquestes factures, així com les dels ajuntaments.

El Govern aprovarà aquest divendres els Pressuposts més austers de la democràcia amb apujades fiscals i un retall del 15% de la despesa dels ministeris per fer front a la crisi econòmica que travessa el país i reduir el dèficit des del 8,5% de 2011 al 5,3% pactat amb Brussel·les.

Com sempre, no traurem aguller sobre el resultat quantitatiu de la vaga general. Som un país on la informació oficial, per moltes lleis de transparència que facin, serveix per ús i abús dels governants. Però aquesta vaga, a més d'anar contra la reforma laboral, havia de servir per acanar la força sindical, i això no es quantifica amb dades ni a curt termini. Des del principi, sabíem que la patronal que ens governa no faria enrere el seu desig legal de convertir els drets laboral en matèria de museu...

Gómez no ha vist un seguiment massiu en la mobilització dels empleats públics. Foto: Grup Serra.

El conseller de Presidència, Antoni Gómez, ha qualificat de "fracàs" la Vaga General d'aquest dijous, després d'un "baix" seguiment del 15,05 per cent al sector públic de les Balears, en el qual s'inclou la sanitat, l'educació, el transport, l'administració i la ràdio i televisió públiques de les illes. En una roda de premsa, Gómez ha recalcat que aquesta "baixa" participació en la convocatòria de vaga posa de manifest que "no ha tingut una conseqüència en l'economia", que era, segons ha subratllat, "el que pretenien els sindicats". Així, ha considerat que el fet que un percentatge de ciutadans de les illes no hagi secundat la Vaga suposa una mostra que el que "volen és treballar". Alhora, ha afegit que la reforma laboral és el que "necessita aquest país i les illes per aconseguir la creació d'ocupació".

El director de l’Oficina Pressupostària, Joaquín García (a l’esquerra), estrenà els controls d’idoneïtat.Foto: J.Torres.

La meitat dels 3.100 empleats de les empreses públiques del Govern es troba en "situació irregular". Així ho assegurà ahir el director de l'Oficina de Control Pressupostari, Joaquín García, que es convertí en el primer alt càrrec que passà un control d'idoneïtat del Parlament, una mena d'examen de l'oposició per evidenciar si el seu perfil és adequat al càrrec i per conèixer els seus projectes. García afirmà en la compareixença que existeix una "situació irregular" a les empreses públiques, perquè no tot el personal laboral ha passat per un concurs de mèrit, tal com s'exigeix. L'alt càrrec explicà que molts d'aquests treballadors han entrat a les empreses públiques "de manera desordenada" i amb funcions que ara no tenen.

Esquerra Unida i la coalició PSM-IV-ExM han qualificat com una "cacera de bruixes" que el Govern pugui obrir un expedient disciplinari als professors responsables d'un vídeo de l'institut de Marratxí difós per internet, en el qual es critica la política lingüística de l'Executiu autonòmic.

Bosch ha demanat una bona imatge de cara als turistes durant el 29M. Foto: J. Torres.

El Govern balear ha mostrat la seva intenció d'evitar que la Vaga General d'aquest dijous faci malbé la imatge de les Balears a l'exterior com a destinació turística, tenint en compte que la protesta té lloc a l'inici d'una temporada turística "amb unes perspectives molt bones". Així ho ha indicat davant els mitjans de comunicació el portaveu de l'Executiu balear, Rafel Bosch, que ha destacat la importància que té per a la comunitat autònoma projectar una bona imatge als països emissors de turistes. Així mateix, Bosch ha informat que el Govern balear emetrà aquest dijous dos comunicats amb les dades del seguiment de la Vaga General del 29M, a les 12.00 hores i a les 18.00 hores, mentre ha reclamat "l'esforç de tots" perquè la jornada de demà transcorri sense incidències i poder garantir "tant el dret a fer vaga com el dret a assistir al treball".

Bauzà s'apujà el sou i el del seu gabinet tot i retallar el número de persones que hi treballaven. Foto: J. Torres.

El conseller de Presidència, Antoni Gómez, ha informat avui que el Govern recorrerà l'escrit judicial que suspèn l'apujada de sous en un 25% del gabinet del president balear, i ha posat èmfasi que l'Executiu estalviarà 3,4 milions d'euros respecte a la despesa de l'equip de col·laboradors de Francesc Antich. Gómez s'ha pronunciat avui als passadissos del Parlament sobre la informació difosa per UGT sobre la sentència interlocutòria de la sala del contenciós del Tribunal Superior de les Illes Balears que considera que l'increment referit salarial a l'inici de legislatura de l'equip de José Ramón Bauzá no està justificat. El titular de Presidència ha expressat el seu respecte a aquest escrit.

El Govern assegura que està pagant el deute als ajuntaments

El monjo de Montserrat Josep Massot i Muntaner s'ha alineat a favor de la manifestació del diumenge a Palma a favor del català, i ha considerat de "greu retrocés des de la mort de Franco" els canvis en matèria de política lingüística que planteja el Govern balear a les escoles i el funcionariat.

UGT ha afirmat que el Govern "s'ha doblegat a les peticions de la Patronal turística" i impugnarà l'acord de serveis mínims per a la Vaga General del 29 de març a fi de demanar "la nul·litat" dels mateixos, a causa que "vulneren drets constitucionals".

El executiu balear ha creat avui la Delegació Territorial del Govern a Formentera, al front de la qual ha posat José Manuel Alcaraz, president del PP insular i portaveu de l'oposició en el Consell.

El jubilat de 64 anys Jaume Bonet, que duu 23 dies sense ingerir aliments, ha remarcat que, de moment, no deixarà la vaga de fam en protesta per les polítiques lingüístiques del Govern i ha asseverat que aquesta es mantindrà de forma "indefinida".

Sindicats i Govern no assoleixen cap acord pels serveis mínims en transport per al 29M. Foto: M. À. Cañellas.

El Govern aprovarà demà els serveis mínims que regiran durant la vaga general del pròxim dia 29 després de fracassar avui la negociació que mantenia amb els sindicats pel total desacord respecte al transport escolar i les rutes discrecionals d'autobús. Els representants de l'Administració autonòmica i els dirigents sindicals havien assolit aquest matí un principi d'acord sobre els serveis essencials en educació, sanitat i assistència social i havien ajornat fins a aquesta tarda el tema més espinós: els transports. Durant la reunió, celebrada en la Conselleria de Presidència, el Govern ha donat marxa enrere en la seva decisió d'excloure dels serveis mínims el transport escolar.

El PSIB ha demanat aquest dimecres al Govern que no aprovi l'apujada d'impostos a la gasolina que va anunciar el passat 9 de març, ja que és un "impost indiscriminat" que suposarà un cost addicional d'uns 100 euros de mitjana a l'any a cada conductor, segons ha calculat.

Moment de la reunió entre el Govern i els sindicats per establir els serveis mínims per al 29M. Foto: T. Ayuga.

Els sindicats convocants de la vaga general del pròxim dia 29 i el Govern balear discrepen sobre els serveis mínims de la jornada d'atur, particularment els relatius al transport públic i a l'atenció sanitària. Segons han posat de manifest ambdues parts després de reunir-se aquesta tarda a la seu de la Conselleria de Presidència, l'executiu vol concentrar les freqüències de tren i metro en les hores punta i incloure entre els serveis mínims el 80% del transport escolar. Tanmateix, els sindicats consideren que la base de l'acord han de ser els serveis essencials pactats amb l'anterior Govern per a la vaga general del 29 de setembre de 2010 i esperen una proposta per escrit. L'executiu s'ha compromès a detallar demà les seves propostes en un document i ha tornat a citar els vaguistes a una reunió el dijous, al matí.

L'Institut d'Estudis Catalans ha expressat avui el seu suport al Moviment per la Llengua, "conscient de les greus conseqüències que les mesures legislatives anunciades pel Govern poden comportar per al futur de la llengua catalana".

El Govern balear "no s'ha plantejat ni està estudiant" l'aplicació del copagament sanitari a les illes, ha afirmat el conseller portaveu de l'Executiu autonòmic, Rafel Bosch, després de la reunió del Consell de Govern celebrat avui a Alaior (Menorca).

El Govern no descarta l'ús sociosanitari de les instal·lacions de Son Dureta. Foto: T. Ayuga.

El Govern ha confirmat que Son Dureta serà propietat de la Comunitat Autònoma a partir de l'1 de gener de 2013 i que el solar es podrà vendre "com qualsevol altre solar" de l'Executiu encara que, han assenyalat, que "es continua contemplant el seu ús sociosanitari". La consellera de Salut, Carmen Castro, ha dit -amb referència a la concessió a la Guàrdia Civil de l'edifici de Consultes Externes de Son Dureta- que es contempla el seu ús "sociosanitari" i que el trasllat es deu a les reformes que s'estan realitzant en la comandància. Així, des de la Conselleria han reafirmat que es continua plantejant el trasllat del departament de Salut però que "encara no és el moment econòmic oportú per fer aquesta despesa".

Les escoles de música de Sóller i Esporles tenen més alumnes que el Conservatori de Palma.Foto: Arxiu.

La Conselleria d'Educació i Cultura deu 112.145 euros a tretze centres d'educació musical gestionats per ajuntaments de les Illes. Per bé que la quantitat pendent d'abonar no resulta excessivament alta, si se la compara amb altres deutes, cal assenyalar que l'educació musical és una competència del Govern, no dels consistoris. En aquest sentit, molts batles estan queixosos del dèficit que les escoles municipals de música els reporten per si soles, al marge de les ajudes autonòmiques. El deute de 112.000 euros correspon a una línia de subvencions del Govern que té la finalitat de "contribuir al sosteniment de les escoles de música i dansa de titularitat pública".

El PSIB-PSOE ha assenyalat, en el ple del Parlament que el Pacte per l'Educació que va presentar el Govern fa unes setmanes no és més que un "element propagandístic" a causa que no es busca arribar a cap acord.

El Govern ha iniciat els tràmits d'audiència de l'avantprojecte de decret pel qual es regularà la contractació centralitzada i es crearà la Central de Compres, a la qual es podran adherir la resta d'entitats públiques i que contribuirà a racionalitzar les seves compres de productes i serveis, que s'han de fer de forma centralitzada.

El vicepresident Agui durant la conferència de premsa en què anuncià els canvis en la política econòmica. Foto:T.A.

L'anunciada pujada d'imposts del Govern balear es començà a concretar ahir. L'Executiu augmenta els dos ja anunciats: el de transmissions patrimonials, per la compra dels pisos usats de més de 300.000 euros; i el de matriculacions, per gravar els cotxes més contaminants; i aplica el cèntim sanitari sobre la benzina.

L'oposició critica l'increment d'imposts

La UIB rebrà tres subvencions per valor de 300.000 euros del Govern

Bauzá insinua a l'oposició que gravarà la compra de benzina, pisos i cotxes

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, ha acusat avui el Govern de "esprémer els ciutadans" amb mesures "profundament ideològiques" com aplicar nous impostos a tota població i fomentar la sanitat privada amb bonificacions fiscals per a assegurances mèdiques.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la concessió de tres subvencions a la UIB per més de 302.000 euros per impulsar les escoles de doctorat, l'adaptació de les institucions universitàries a l'espai europeu d'educació i per fomentar la integració dels professors titulars d'escoles universitàries al cos de professors titulars de la universitat.

El Govern promourà la dació en pagament -lliurament de l'habitatge per saldar la hipoteca contreta amb el banc- per a famílies amb tots els seus membres a l'atur i amb primers habitatges de menys de 200.000 euros.

Les noves mesures poden afectar la compra de carburant. Foto: Arxiu.

El Govern aprovarà avui un paquet de mesures, que inclou la pujada d'imposts. Tot i que el president, José Ramón Bauzá, es negà ahir a concretar quins tributs augmentarà, l'oposició interpretà, després de reunir-se amb ell al Consolat, que s'aplicarà el cèntim sanitari, que grava la compra de carburant; que es podria incrementar l'impost de transmissions patrimonials, que afecta la compravenda de pisos i vehicles usats; i que s'augmentarà l'impost de matriculació sobre els cotxes que més contaminin. Més endavant, també segons l'oposició, s'aprovaria un nou tribut ecològic. L'aplicació o l'alça d'aquests tributs suposaria, sempre segons l'esquerra, uns ingressos anuals d'entre 50 i 60 milions.

L'Executiu confia que el sector serveis lideri la recuperació econòmica de les Balears.

L'economia balear creixerà enguany un 0,3%. Així ho preveu el Govern balear, segons manifestà ahir la directora general d'Economia, Teresa Palmer, durant la presentació de l'informe de conjuntura econòmica del mes de març. Les previsions de l'Executiu balear es contradiuen amb les que va fer la setmana passada el Centre de Recerca Econòmica de la UIB i Sa Nostra, segons les quals l'Arxipèlag tornarà a entrar en recessió enguany. Palmer, però, descartà aquest escenari, ja que confia en el lideratge del sector turístic per impulsar el creixement econòmic de les Illes.

El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda.

El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.

El Govern balear descarta "de moment" que l'economia balear entre en recessió i preveu que aquest any el creixement del productor interior brut (PIB) sigui del 0,3% davant la caiguda de l'economia espanyola de l'1,7%, segons es reflecteix a l'últim informe de conjuntura econòmica.

El Parlament rebutja instar el Govern a reclamar les inversions estatutàries de 2011

El Parlament balear ha rebutjat avui una proposta del grup del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca que sol·licitava al Govern que limitàs per llei la gestió del patrimoni dels membres de la família reial, de manera que no puguin traslladar-lo a paradisos fiscals.

El Govern amb l'IDI, l'ICEX i les cambres han presentat la línia de finançament. Foto: Grup Serra.

El vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha presentat avui el Pla d'Internacionalització de les Illes les Balears, així com una nova línia de finançament d'un milió d'euros per a emprenedors, micro, petita i mitjanes empreses que s'obrin a l'exterior. Aguiló ha explicat que l'objectiu del pla és ajudar els emprenedors i les empreses a abordar els mercats exteriors de forma competitiva, diversificar els sectors i incrementar la base de les empreses exportadores de les Balears, ha informat el Govern en un comunicat. El Pla ha estat elaborat de forma conjunta entre l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI), l'ICEX, i les cambres de comerç de Mallorca, Menorca, i Eivissa-Formentera. El vicepresident ha destacat que la conjuntura econòmica actual és determinant per conscienciar a les empreses de la importància que té la internacionalització.

La xarxa Laureate International pretén obrir una seu universitària a Mallorca. Foto: Grup Serra.

La xarxa Laureate International Universities ha presentat avui al Govern un projecte per crear una "universitat europea de Mallorca" privada amb 10 graus universitaris i 6 màsters, que suposaria una inversió de 25 milions d'euros i aspira a tenir 1.000 estudiants en els seus primers cinc anys d'activitat. El president del Govern, José Ramón Bauzá, i el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, han rebut avui en el Consolat de Mar a representants de l'entitat que els han presentat avui el projecte de crear aquesta universitat privada integrada a la xarxa d'educació superior, ha informat l'executiu en un comunicat. Aquest projecte universitari privat comprendria 10 graus universitaris i 6 màsters en les àrees de salut-medicina i odontologia, ciències socials, arquitectura i enginyeria, i té com a objectiu assolir 1.000 estudiants de grau i postgrau en els seus primers cinc anys d'activitat.

Company ha defensat la nova regulació urbanística. Foto:T. Ayuga.

El ple del Parlament d'aquest dimarts ha validat, amb els vots en contra del PSIB i del PSM-IV-ExM, el denominat decret llei de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible, que segons el Govern suposa el "primer pas" perquè la comunitat tingui Llei del Sòl, i que es tramitarà com a projecte de llei. El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, ha considerat que amb aquesta normativa es garanteix la seguretat jurídica a les illes i ha negat que, tal com assenyala l'oposició, suposi una "desregulació salvatge". "És el primer pas per anar cap a la Llei del Sòl, de la que en breu podrem parlar, per a en un any tenir-la sobre la taula".

Bauzá rebutja el Pla de xoc d'Armengol 'perquè les seves propostes no són alternativa'

El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha defensat que la reforma laboral impulsada pel Govern central és "absolutament necessària" per millorar la competitivitat i reduir l'atur, i s'ha mostrat convençut que la mesura "donarà els seus fruits" d'aquí a un temps.

Aguiló ha defensat la política d'austeritat i control del dèficit dels vuit mesos del Govern del PP. Foto: P. Bota.

El Govern xifra en 300 milions d'euros la reducció de la despesa general de la comunitat autònoma duta a terme des que el PP regeix l'executiu regional, segons ha assegurat avui el vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, sobre la liquidació de pressuposts de 2011. "La reducció de la despesa general de la comunitat autònoma duta a terme per aquest Govern supera els 300 milions d'euros", ha assegurat Aguiló en resposta a una interpel·lació del grup socialista sobre la política d'ocupació de l'executiu. La diputada socialista Lourdes Aguiló ha acusat el Govern de no haver aplicat "cap" mesura de reactivació econòmica ni per activar l'ocupació ni per reduir l'atur.

Bauzá defensa que la reforma laboral és 'absolutament necessària'

Els socialistes demanen la dimissió a Castro si no pren les regnes de Salut

El grup parlamentari socialista ha demanat que el Govern presenti un "pla de xoc" per reactivar l'economia i que deixi d'esperar les mesures d'un Govern central que està "ocult sota les pedres".

El decret llei possibilitarà que es puguin tornar a fer camps de golf amb oferta complementària, que foren prohibits pel Pacte. Foto:J.Torres

El Govern aprovà ahir un decret llei que canvia les regles del joc en matèria urbanística, permet més construccions en sòl rústic i, fins i tot, tornar a fer camps de golf amb hotel. La norma, en vigor des d'avui, possibilitarà que els ajuntaments puguin legalitzar urbanitzacions que no tenen clavegueram o altres serveis bàsics i que fins ara eren il·legals.

El PSM-IV-ExM acusa al Govern de practicar "urbanisme a la carta"

El PSIB diu que el nou decret urbanístic suposarà 'una barra lliure de creixement territorial'

El Govern aprova avui el decret llei per legalitzar urbanitzacions

El diputat del PSIB Jaume Carbonero assenyala que el decret per a la urbanització sostenible que ha aprovat aquest divendres el Govern suposarà "una barra lliure de creixement territorial", exonera als municipis d'adaptar el seu pla municipal a les normes de rang superior i, per tant, permet als ajuntaments "fer el que vulguin".

Un grup de ciutadans mostra a un ple de Cort la seva disconformitat amb la modificació de la norma. Foto: Arxiu.

El sindicat STEI-i denuncia que el Govern no ha recollit ni una sola de les al·legacions que han fet "milers de ciutadans" a l'avantprojecte de la llei de modificació de Funció Pública, "que empitjora, encara més, la situació legal del català". El sindicat ha mostrat a través d'un comunicat la seva preocupació "pel procés de radicalització del Govern contra la llengua i cultura pròpia de les Balears" i ha denunciat que la comunitat es troba "davant una política de genocidi lingüístic i cultural". El Govern presentarà el pròxim 22 de febrer l'avantprojecte de llei de modificació de Funció Pública a la mesa de negociació dels empleats de l'Administració.

Gómez ha defensat la gestió d'IB3 davant les crítiques de l'oposició. Foto: J. Torres.

El conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez, ha negat avui qualsevol intervenció seva o del Govern en els continguts informatius de la ràdio i televisió autonòmica, IB3, dels que ha assegurat que "mai" no s'han elaborat amb major independència. Gómez ha comparegut avui en la comissió parlamentària de control d'IB3, on els dos grups de l'oposició, PSIB i PSM-IV-ExM, han coincidit a retreure-li el que consideren manipulacions informatives, a més de criticar la proliferació de continguts en castellà.

Castro ha considerat normalitzada la situació a Son Espases. Foto: J. Morey.

La consellera de Salut, Família i Benestar Social, Carmen Castro, ha assegurat aquest dimecres que la situació d'Urgències a Son Espases ja està normalitzada, mentre que la parlamentària del PSM-IV-ExM i Més per Menorca, Fina Santiago, ha criticat que el Govern no hagi pogut preveure l'augment puntual que s'ha produït pel descens de les temperatures. Durant la Comissió de Salut del Parlament, Santiago ha considerat "anecdòtic" que l'Executiu hagi realitzat la planificació del IBSalut fins al pròxim any 2020, quan no ha estat "capaç" d'efectuar una previsió a 15 dies per la baixada de les temperatures.

Els metges d'Urgències protesten pel col·lapse de malalts de Son Espases

Fa pocs dies se celebrà una jornada reivindicativa en contra del tancament d'aquest racó cultural.

Després de mesos de paraules i declaracions d'intencions, ahir a la fi s'assegueren a la mateixa taula els representants de Cultura del Govern balear, el Consell de Mallorca i el Gremi d'Editors per desbloquejar el futur de l'Espai Mallorca i Illa de Llibres. Les tres parts, amb l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), garantiren ahir la continuïtat del centre de Barcelona, encara que amb un pressupost inferior. Precisament, l'Institut, que dirigeix Cristòfol Vidal, serà la nova incorporació al projecte i hi donarà suport econòmicament (30.000 euros) i també a través de l'organització d'activitats. "En total, això pot suposar el doble del capital del que aportava abans l'Executiu", assegurà Vidal després de la reunió.

Els estudiants de l’IES Santanyí varen rebre el suport dels pares i professors del centre. Foto: Guillem Mas.

L'aigua i el fred no aturaren els alumnes de l'IES Santanyí, que ahir dematí protestaren en contra de la política de retallades educatives del Govern balear. Associacions d'alumnes, de pares i mares, i consell escolar del centre convocaren l'acte, al qual se sumà bona part del professorat del centre i que també esdevingué una defensa de l'escola pública. A les 10 del matí, i ben puntuals, tots sortiren de les aules per fer-se sentir i denunciar la "vergonyosa" situació que pateixen. A banda dels paraigües, els estudiants varen treure pancartes contra les rebaixes i mantes per posar de manifest que en plena onada de fred no tenen calefacció. Criticaren el deute que manté la Conselleria d'Educació amb el centre, el qual s'estén a la majoria de col·legis.

Bauzá i Gómez, en arribar a la sala de plens del Parlament. Foto: J. Torres.

"Intentarem arribar a consensos però si no ho fem, som aquí per governar", ha emfatitzat el president del Govern, José Ramón Bauzá, que ha destacat la importància d'"afrontar reptes i canvis" des de l'administració pública. Així s'ha expressat Bauzá durant el Ple del Parlament amb motiu d'una pregunta parlamentària plantejada pel portaveu del grup del PSM-IV-ExM, Biel Barceló, que ha interrogat el president balear sobre el resultat de la reunió que va mantenir la setmana passada amb els representants de diverses entitats socials de les illes. Sobre això, Bauzá ha reconegut que es va quedar "preocupat" en comprovar que moltes d'aquestes entitats proposaven precisament continuar amb la mateixa manera d'actuar de l'anterior Govern, els resultats de la qual -ha apuntat- no han estat "massa positius".

El Govern balear actua segons la sentència del català de l'alt tribunal a Catalunya: J. Torres.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha defensat avui l'actuació del Govern en relació amb el català i el seu estatus jurídic i ha afirmat: "Nosaltres farem un model lingüístic constitucional". La diputada Esperança Marí li ha preguntat al conseller en el ple del Parlament com promourà l'ús social del català després de voler rebaixar el seu estatus jurídic en modificar la Llei de Funció Pública. Marí ha assegurat que rebaixar el grau de coneixement del català en l'accés a la funció pública "contribueix a desprestigiar la llengua entre la població", fa descendir la demanda de cursos de català i a més rebaixa el seu prestigi social. La diputada ha assegurat que el canvi de llei que proposa el Govern "és una il·legalitat perquè no compleix el que marca l'Estatut d'Autonomia".

El conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha assegurat que el Govern "no té cap intenció" en cas de comprar els drets per allotjar un campionat de Fórmula 1 a Mallorca.

Els diputats socialistes Vicenç Thomàs i Antoni Diéguez carregaren contra la gestió sanitària del PP. Foto:PSIB

Unes 200 dones han hagut de pagar enguany per avançat perquè els practicassin un avortament a les Balears, i l'IB-Salut no els ha rescabalat els doblers. Així ho denuncià ahir el PSIB, qui acusà el Govern d'incomplir la llei de l'avortament, que diu que l'Administració s'ha de fer càrrec del cost de la intervenció, i demanà que es compleixi. Els socialistes acusaren l'Executiu de sotmetre les dones a "tortura administrativa". Des de l'IB-Salut no es volgué donar cap dada de les factures presentades ni de si se n'ha abonat alguna.

La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha anunciat avui que el projecte de la via connectora per millorar els accessos a Palma ha superat el tràmit de l'estudi d'impacte ambiental en la Comissió Balear de Medi Ambient del Govern.

Alumnes, pares i mares de l'IES Marratxí sortiren al carrer de negre rigorós. Foto: J. Lladó.

Un grup de dones caracteritzades de vídues de la llengua i víctimes de les retallades pressupostàries del Govern en cultura, educació, català, sanitat i serveis socials, acompanyades d'una comparsa d'escolars de l'IES de Marratxí, escenificaren ahir capvespre una escena de dol a la rua de Pòrtol i la Cabaneta. La de Marratxí enceta les desfilades de fresses, que ahir estigueren caracteritzades per la sàtira i la reivindicació. La comparsa endolada desplegà pancartes que deien "Dret a ser atesos/entesos en la nostra llengua", "Premsa forana en català, ofegada" i "Noves escoles i instituts sense doblers".

La moció dels socialistes ha rebut el suport de totes les formacions. Foto: M. À. Cañellas.

El PSOE del Consell de Mallorca ha anunciat que ha estat aprovada per unanimitat per totes les forces polítiques la seva moció per exigir al Govern el cobrament "de forma immediata" del deute que la màxima institució balear manté amb l'administració insular. En el text que s'ha aprovat en la sessió plenària també s'ha acordat fer un pla de pagament "a tots els creditors", ja sigui ajuntaments, empreses o entitats. El president del Grup Socialista, Antoni Alemany, ha explicat que "el principal problema econòmic del Consell és que el Govern no li paga el que li deu" i ha afegit que "ara és el moment de reclamar el que li correspon", fent referència a la notícia que la màxima administració balear "ja disposa de liquiditat" per pagar el seu deute".

Caldera també ha signat un conveni amb Antich a la Fundació Gabriel Alomar, de Palma. Foto: J. Torres.

L'exministre de Treball Jesús Caldera ha assenyalat avui que per primera vegada en els últims quinze anys s'està destruint ocupació pública en sectors com a Sanitat i Educació, associats a protecció social, el que és "dolent per a l'economia" i per als drets dels ciutadans. Això es deu a què la comunitats autònomes governades pel PP estan retallant ocupació en aquests sectors, ha necessitat Caldera en declaracions als periodistes abans de participar en la conferència sobre "Els reptes de la socialdemocràcia davant del qüestionament de l'Estat de Benestar", en el centre Flassaders de Palma.

L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.

El vicepresident econòmic s'ha reunit durant dues hores amb els agents socials. Foto: Caib.

El Govern ha acusat els sindicats de mantenir "actituds immobilistes" i de plantejar propostes "ancorades en el passat", que tenen poques probabilitats de supervivència, després de la reunió que mantingué ahir migdia el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, amb representants sindicals i de les patronals. Els representants dels treballadors, per la seva banda, han mostrat la seva decepció després de la trobada, la qual han qualificat de "fracàs" perquè no s'ha exposat cap mesura de reactivació econòmica i per frenar l'atur. Per al secretari d'Acció Sindical d'UGT, Manuel Pelarda, aquesta reunió "és un intent més del Govern de tenir un titular i res més", i per salvar les crítiques després de les alarmants xifres d'atur que registra les Balears.

La Gent Gran és la més perjudicada pels impagament de l'Administració. Foto: Grup Serra.

Avui se suspenen les activitats ludicoesportives que ofereix el Consell de Mallorca. La mesura afectarà al voltant de 14.000 persones de quasi 300 entitats amb finalitats cíviques i socials d'arreu de l'Illa. El cessament de les activitats és un efecte del deute que manté el Consell amb l'empresa que les impartia. El volum de beneficiaris del programa que ara s'anul·la és considerable. Segons la memòria d'activitats realitzades el mes de gener passat, prop de 14.000 ciutadans pertanyents a gairebé 300 entitats van gaudir de les activitats programades.

El Govern considera "inacceptable" que els Missioners dels Sagrats Cors equiparin amb un "atemptat" la política lingüística del PP. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, assegurà ahir que respecta "molt" l'opinió i el posicionament dels religiosos, però considera que emprar la paraula "atemptat" en el manifest és anar massa lluny.

Un centenar d'empleats d'Spanair es tornà a concentrar ahir davant el call center que la companyia té a Can Pastilla. Foto: J.T.

El Govern rectificà ahir la posició sobre l'arribada de la companyia de baix cost Ryanair. Si el president, José Ramón Bauzá, havia aplaudit l'anunci de l'aerolínia de crear 250 llocs de feina a Palma, ahir el conseller de Turisme, Carlos Delgado, mostrà "molts dubtes" sobre l'anunci i advertí que l'única notícia que hi ha és l'acomiadament de 310 empleats d'Spanair, un centenar dels quals tornaren a protestar a Ciutat. Delgado carregà contra Ryanair, l'acusà d'"oportunista" per "voler treure profit" de la situació actual, denuncià que crea "competència ruïnosa" i avisà que perjudicarà Balears com a destinació turística.

La despesa farmacèutica segueix suposant un problema per a les arques públiques.

Les Balears, juntament amb vuit comunitats més -Andalusia, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, Múrcia, Navarra i el País Valencià- no podrien liquidar el seu deute farmacèutic el 2012 sense l'aval del Govern i línies de crèdit de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). Així s'explica en un estudi presentat avui per l'Observatori del Medicament de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE), en el qual es compara els pressuposts sobre despesa farmacèutica de les diferents comunitats i es té en compte el possible escenari de reducció de la despesa. Segons l'opinió de la FEFE, la "gran solució" vindrà amb el nou sistema de finançament del deute proposat pel Govern, que es duria a terme amb els avals del Govern i línies de crèdit de l'ICO.

El diputat del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha comparat l'actuació del Govern balear en matèria lingüística amb el tractament que va fer el dictador Francisco Franco amb la llengua catalana, per voler eliminar el català com a requisit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica, i per això han iniciat la tramitació per modificar la Llei de Funció Pública.

La proposta del Govern permetria que els grans comerços del centre de Palma poguessin obrir en diumenge.

El Govern balear proposà ahir, per primer pic de manera oficial, declarar el centre de Palma com a zona d'especial interès turístic, la qual cosa permetria la liberalització total d'horaris comercials en aquesta àrea i, per tant, que els establiments poguessin obrir en diumenge. La proposta, que s'oficialitzà en la reunió del Consell Assessor de Comerç, no congregà suports més enllà del de les grans superfícies comercials i, en canvi, aixecà reticències en la resta, sobretot en la patronal del petit comerç (Pimeco), que s'hi oposa frontalment.

El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa ha registrat per via d'urgència una pregunta oral que formularà al Govern en el ple del Parlament de demà per reclamar a l'executiu autonòmic que no es quedi "de mans plegades" després de la fallida de l'aerolínia Spanair.

El vicepresident Pep Ignasi Aguiló treballa per aconseguir millorar la tresoreria i poder complir amb els pagaments a Madrid.

El Govern de les Illes Balears ha deixat de pagar a l'Agència Tributària de Madrid la retenció a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) que fa als seus funcionaris. Es tracta d'uns 30 milions d'euros mensuals, que s'han deixat d'abonar a Madrid en diferents ocasions. Des de la mateixa Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d'Ocupació confirmaren ahir a dBalears que "alguna vegada" s'ha deixat de pagar la retenció de l'IRPF, tot i que precisaren que "en l'actualitat el deute és de dos mesos".

Bauzá i els consellers es fotografiaren durant les jornades de feina.

José Ramón Bauzá reuní els seus consellers al monestir de Lluc durant aquest cap de setmana en unes jornades de feina i convivència. Dissabte dematí arribaren a Lluc el president i els consellers per prendre part en unes jornades durant les quals han preparat les accions de govern dels pròxims mesos. Així mateix, es parlà de la necessitat de prioritzar els objectius de l'Executiu, atès que la crisi econòmica fa del tot impossible desenvolupar totes les accions inicialment previstes. Així mateix, es posà sobre la taula la necessitat de millorar la coordinació entre departaments i facilitar la comunicació quan hi ha assumptes de caràcter transversal.

Els ajuntaments tindran la darrera paaula en el canvi d'ús dels hotels. Foto: M. À. Cañellas.

Els ajuntaments tindran la darrera paraula en les operacions de canvi d'ús -d'hotels a edificis d'habitatges- previstes en la futura llei general turística. El president del Govern, José Ramón Bauzá, informà els líders de l'oposició aquesta setmana que es modificarà l'actual redactat de la proposta i es fixarà que els consistoris hagin de fer-ne un informe vinculant. La proposta de llei presentada pel conseller de Turisme, Carlos Delgado, només preveia que aquests en fessin informes no vinculants i atorgava tot el protagonisme a la seva Conselleria.

El director general de ports i aeroports de Balears, Antonio Deudero, ha considerat que el tancament de Spanair és una "mala notícia", ja que era una de les companyies de "més pes a Espanya" i significa que es perden llocs de treball i connectivitat amb la península, si bé ha augurat que aquest fet "no afectarà el sector turístic".

Rajoy i Merkel han central l'encontre en el control del dèficit. Foto: Reuters.

El president del Govern, Mariano Rajoy, no ha traslladat a la cancellera alemanya, Angela Merkel, la possibilitat que Brussel·les relaxi la consecució dels objectius de dèficit, i s'ha limitat a reiterar el seu compromís amb la retallada de la despesa i la reducció del deute. En acabar la reunió bilateral que han mantingut a Berlín els dos mandataris, Rajoy ha afirmat que «l'únic» que ha transmès a Merkel és el seu compromís amb la reducció del dèficit perquè està «absolutament convençut» de no gastar per sobre de les possibilitats i de tenir un deute «raonable». «Crec en això, és el més sensat i el més raonable», ha reiterat.

El Govern ha venut en dos dies l'emissió dels bons 'patriòtics' amb venciment a un any (18 de febrer de 2013) valorats en 75 milions d'euros i la subscripció dels quals es va posar en marxa aquest dimarts a un tipus d'interès fix del 5 per cent.

El cap entrant i sortint amb Bauzá i Rodríguez. Foto: A. Sepúlveda.

El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha confiat avui en l'"actuació exemplar" que durà a terme el nou cap superior de Policia a les Balears, Antonio Jarabo, per tractar-se de la persona "més capacitada per ocupar l'esmentat càrrec per la seva professionalitat, la seva vàlua i àmplia experiència". A la presa de possessió del nou responsable policial, celebrada a Palma, Bauzá ha agraït també "l'excel·lent tasca realitzada" pel seu antecessor, Bartomeu Campaner, de qui va destacar que "ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies professionals i en la gestió". En la seva al·locució, el president ha dit que aquesta presa de possessió no pot passar desapercebuda per als ciutadans de les Balears, ja que la seguretat és un dels drets fonamentals de qualsevol societat democràtica ja que assegura l'exercici ple de les llibertats individuals.

El representant de l'esquerra abertzale Pernando Barrena ha afirmat que "ETA i totes les armes que té" estan en espera que algú "truqui a la seva porta" per abordar un diàleg tècnic a fi d'afrontar un procés de desarmament.

L'STEI reclama al Govern que no afluixi el seu compromís amb l'escola. Foto: Arxiu.

El sindicat STEI-i ha exigit al Govern que fixi un calendari per pagar als centres i instituts el que els deu en concepte de despeses de funcionament i li ha reclamat també que rectifiqui la rebaixa en un 25% de la seva aportació per a aquest any. Segons indica aquesta organització en un comunicat, de la informació que tenen els centres sobre els pressuposts de funcionament per a aquest any es desprèn que la Conselleria d'Educació els retalla una quarta part respecte a 2011. A més, "el deute acumulat de l'any 2011 que la Conselleria té amb els centres arriba a xifres absolutament preocupants i que en molts casos supera el pressupost anual", indica l'STEI-i.

El Govern balear posarà en circulació aquest dimarts dues emissions de bons sobre el seu deute públic fins un import de 275 milions d'euros, dels quals 75 milions vencen a l'any i la resta, 200 milions d'euros, en un termini de dos anys.

Exposició de llibres durant l'edició 2011 de la Setmana del Llibre en Català. Foto: J. Torres.

El Gremi de Llibreters de Mallorca ha ajornat "sine die" la Setmana del Llibre en Català 2012, que havia de començar l'últim divendres de febrer, a causa de l'impagament dels ajuts que el Govern i el Consell insular havien pressupostat per a l'any passat. Segons ha informat EFE el president de l'associació de llibreters, Francesc Moll, el Govern té pendent de pagament els 28.000 euros compromesos per a la Setmana del Llibre en Català de 2011, mentre que el Consell de Mallorca reconeix un deute de 18.000 euros, la meitat de l'ajuda promesa i pressupostada. Moll ha explicat que aquests 46.000 euros resulten imprescindibles per poder afrontar les despeses que suposaria l'organització d'una nova fira.

La secretària d'Estat de Turisme, Isabel Borrego, ha anunciat avui que el Govern no és partidari de la bonificació de les taxes aèries a algunes aerolínies perquè pot ser discriminatòria, però sí de plantejar "en poc temps" donar un tractament preferencial als aeroports de les Balears i les Canàries.

Els economistes solen distingir clarament entre inversions i despeses. Les primeres es fan amb l'expectativa de recuperació i generació de beneficis, mentre que les segones no tenen retorn.

El primer Consell de Govern del 2012 s'ha celebrat l'horabaixa. Foto: J. Torres.

L'allau d'al·legacions contra la reforma de la Llei de funció pública no fa canviar el Govern. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, deixà clar ahir que no faran marxa enrere i el català deixarà de ser necessari per accedir a l'Administració. Bosch també avançà que només s'acceptaran aquelles al·legacions que vagin en la línia de la reforma que es porta a terme. "S'estudiaran totes -les al·legacions- i es poden prendre en consideració les que estiguin en la línia del projecte", advertí. Per tant, la majoria d'objeccions fetes, crítiques amb la reforma, no seran tingudes en compte.

El vicepresident Econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha estimat que les Balears no podran complir l'objectiu de dèficit de l'1,3% per a 2011 i defensa que les sancions per incompliment dels objectius d'estabilitat pressupostària que vol implantar s'apliquin per al futur (i en conseqüència de no aplicació per a les dades de l'any passat).

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha assegurat avui que únicament deu als treballadors de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears "Ciutat de Palma" la paga extra de Nadal, en resposta als representants sindicals, que han reclamat l'impagament de salaris.

Thomàs creu que amb la situació que permet el Govern, s'abandona les dones jurídicament. Foto: T. Ayuga.

El PSIB-PSOE està estudiant interposar un recurs contenciós administratiu contra el Govern per vulneració dels drets de les dones en permetre que paguin l'avortament quan són derivades a clíniques privades. El portaveu adjunt socialista en el Parlament, Vicenç Thomàs, ha assegurat avui en roda de premsa al costat de la diputada Rosamaria Alberdi que el govern autonòmic del PP "abandona les dones jurídicament" en el tema de l'avortament. Thomàs ha indicat també que demanarà una reunió extraordinària de la Diputació Permanent i un ple parlamentari extraordinari també per tractar aquest tema.

Els treballadors de l'IEB i del Cofuc treballaran a la seu del carrer d'Alfons el Magnànim. Foto: Grup Serra.

La retallada del pressupost per a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) també vindrà acompanyada d'un canvi de seu. La institució que dirigeix Cristòfol Vidal deixarà el quart pis del número 24 del carrer dels Peraires i es mudarà a les dependències de la Conselleria d'Educació i Cultura, al carrer d'Alfons el Magnànim. L'objectiu és la reducció de despesa que tant predica l'actual Executiu popular, malgrat que això impliqui abandonar el centre històric de Palma. Aquesta decisió suposarà, segons expliquen fonts de la Conselleria, un estalvi de 25.000 euros anuals en concepte de lloguer. Tanmateix, encara no hi ha una data fixada per al trasllat oficial, tot i que podria ser en breu.

El Butlletí Oficial de l'Estat recull canvis a l'estructura d'alguns departaments del nou govern de Mariano Rajoy, en concret les àrees liderades per José Manuel García-Margallo i José Ignacio Wert.

José María Rodríguez prendrà possessió del càrrec de delegat del Govern a les Balears aquest dilluns en un acte que presidirà la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, el qual se celebrarà a la seu de la Delegació del Govern de les Balears.

El Govern central ha confirmat als sindicats CSI-F, CCOO i UGT que el Consell de Ministres d'avui aprovarà la congelació dels salaris dels funcionaris per a 2012, però no ha aclarit si els rebaixarà el mes de març quan es presentin els nous Pressuposts de l'any, han informat fonts sindicals.

El Govern ha comunicat als sindicats que té intenció de congelar el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2012 en els actuals 641,40 euros mensuals, segons han informat a Europa Press en fonts sindicals.

Ja som a final d'any i el Govern Bauzá continua sense pagar el deute que té contret amb moltíssims proveïdors de la Comunitat Autònoma. Complir aquesta obligació ineludible era un dels objectius de l'Executiu Bauzá d'ençà que es va fer càrrec del poder, la primavera passada.

Els representants dels sindicats en el moment de lliurar la documentació. Foto: J. Torres.

Els sindicats majoritaris CCOO i UGT han demanat avui la retirada del projecte de Llei General Turística del Govern perquè solament afavoreix als grans hotelers i va contra el petit i mig comerç i l'oferta complementària, i suposa a més tornar a un model «depredador» del territori que estava superat. Tots dos sindicats estan «radicalment en contra» d'un text que en la seva opinió ha estat redactat per les grans companyies hoteleres per poder dur a terme els seus projectes i augmentar els seus beneficis, però que en cap cas és una aposta per la qualitat ni generarà llocs de treball. Els secretaris generals de les Balears de CCOO i d'UGT han lliurat avui a la seu de la Conselleria de Turisme i Esports les seves al·legacions conjuntes.

El PSM-IV-ExM proposa una taxa turística i restringir els condotels

El PSIB considera que la Llei Turística suposarà una major destrucció del territori

Soraya Sáenz de Santamaría i Luis de Guindos, dues de les peces clau del nou Govern.

El president Rajoy ha fet un Govern en el qual predominen una majoria de dirigents populars que ha format part del nucli dur de la direcció del partit o del grup popular en el Congrés durant els anys que ha passat a l'oposició. Destaca la figura de Soraya Saénz de Santamaría, la passada legislatura portaveu parlamentària i ara la dona forta del nou Govern, que acumula l'única vicepresidència, el ministeri de Presidència i la funció de portaveu de l'Executiu. També compleix amb aquest perfil, Ana Mato, titular de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Armengol critica el govern "masculí" de Rajoy i que Guindos fora de Lehman Brothers

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, Es Baluard, disposarà el 2012 un pressupost de 2,37 milions d'euros, el que representa un retall del 32,7% respecte als fons disponibles aquest any.

La Comissió d'Hisenda i Pressuposts ha aprovat, amb els vots del PP, el Dictamen del Projecte de Llei de Pressuposts de la Comunitat Autònoma per a l'any 2012, en la tramitació del qual s'han rebutjat, amb els vots dels 'populars', les 302 esmenes parcials presentades pel PSIB i les 219 del PSM-IV-ExM.

Delgado ha afirmat que la nova llei serà pulida i perfeccionada durant el tràmit parlamentari.

El Govern permetrà l'ús turístic dels edificis catalogats en qualsevol tipus de sòl, previ informe de l'administració competent turística i de l'administració corresponent en matèria de patrimoni. Així ho preveu la nova llei general turística, que des d'ahir està en exposició pública i a la qual es poden presentar al·legacions en els propers quinze dies. L'objectiu del Govern és que a final d'any o principis del proper el Parlament de les Illes Balears tramiti la normativa i que ja sigui vigent en la pròxima temporada turística. El conseller de Turisme del Govern, Carlos Delgado, i el director general de Turisme, Jaime Martínez, presentaren ahir la normativa, la qual, assegurà, "no és cap modificació" de l'existent, sinó una legislació "nova, moderna i valenta".

El PSM-IV-ExM exigeix "garanties" que la Llei del Turisme no suposarà l'acomiadament de treballadors

El diputat socialista Cosme Bonet ha afirmat avui que el Govern actual està "enterrant" el sector audiovisual de les Balears amb la seva gestió de IB3 i el tancament de la Radiotelevisió de Mallorca, que deixarà d'emetre dilluns dia 12, una clausura que ha considerat un "atac directe a la democràcia".

Alumnes de la UIB, estudien en un edifici del campus. Foto: T. Ayuga.

El Govern deu a la UIB 25 milions d'euros. Es tracta d'una part de la partida de 57 milions d'euros corresponent a la transferència nominativa que s'aprovà al Parlament per finançar la Universitat durant el 2011. De moment només n'han rebut 32 i això ha deixat la institució educativa sense els romanents dels quals disposava fins ara per afrontar despeses inesperades. Segons la rectora de la UIB, Montserrat Casas, "això fa que la Universitat no pugui absorbir aquesta nova retallada per al 2012 perquè, si no, intentaríem assimilar-la i que no hi hagués cap incidència en el capítol de personal.

El Govern ha aprovat avui un paquet de mesures tributàries urgents per incentivar el creixement de l'economia de les Illes Balears i la creació de llocs de treball, per al qual ha emprat la figura d'un decret llei que farà possible que les mateixes vigeixin abans de cap d'any.

Cort ha estat un dels edificis que s'ha apagat en suport a la Sida. Foto: J. Torres.

El Govern i l'Ajuntament de Palma s'han unit aquest dijous a la iniciativa d'ONUSIDA 'Light for 'Rights' per recordar la importància de respectar els drets de les persones que viuen amb el VIH a Espanya i ha apagat i encès els llums de l'Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i la plaça de la Constitució de Formentera. D'aquesta manera, s'ha volgut fer brillar la llum sobre l'accés a la prevenció, tractament, atenció, suport i drets de les persones amb el VIH, i combatre totes les formes d'estigmatizació i discriminació. Segons ha informat la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social en una nota, els llums s'han apagat a les 18.45 hores i s'han encès un quart d'hora més tard.

Massot, en una vista judicial anterior. Foto: T. Ayuga.

El cas Andratx ha sumat una nova sentència condemnatòria -els 15 judicis celebrats fins al moment s'han saldat amb imposició de penes- després que l'excap de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Andratx i exalt càrrec del Govern de Jaume Matas, Jaume Massot, s'hagi conformat aquest dimecres a sis mesos de presó i a vuit anys d'inhabilitació per a càrrec públic per haver permès l'ampliació d'un habitatge unifamiliar de 134 metres quadrats que havien estat construïts en els anys noranta i que estava ubicada en terreny protegit. Mentre, tant la Fiscalia com l'acusació particular han retirat les seves acusacions contra l'exzelador.

El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha afirmat avui que a partir de l'1 de gener, amb els nous pressuposts, l'Executiu pagarà als seus creditors i no es tornaran a produir manifestacions com la d'ahir davant el Parlament en protesta per l'impagament a residències d'ancians.

Un centenar de treballadors reclamaren ahir al Govern que pagui les residències. Foto: M.À.C.

Si algú pensava que les retallades en la despesa pública a Balears s'havien acabat, anava ben errat. El president del Govern, José Ramón Bauzá (PP), advertí ahir que les polítiques d'ajust del seu Executiu encara no han conclòs i avançà que "allò realment dur vindrà a partir de l'any vinent", perquè "hem d'assumir uns pressuposts que són els més durs de la història de la democràcia a les Balears, com a conseqüència de la rèmora de tenir el deute més alt de la democràcia". El popular es manifestava així als passadissos del Parlament just després que els pressuposts de la Comunitat per al 2012 superassin el primer tràmit a la Cambra.

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sol·licita al nou govern la regulació del dret a la vaga després que els pilots d'Iberia hagin anunciat aturades per al mes de desembre.

El deute que l'administració autonòmica manté amb els apotecaris pot assolir els 120 milions d'euros en finalitzar l'any, segons les estimacions realitzades per la Federació de Farmacèutics Espanyols.

Les Balears han registrat un dèficit del 0,97% del PIB en el tercer trimestre de l'any, amb la qual cosa ess corregeix la tendència alcista que havia tingut el trimestre anterior i es mou, de moment, per sota del límit d'estabilitat pressupostària marcat pel Govern central per a aquest any.

El Govern del líder del PP i guanyador de les eleccions generals, Mariano Rajoy, prendrà possessió el pròxim 22 de desembre i celebrarà la seva primera reunió de Consell de Ministres un dia després, segons ha anunciat aquest dilluns la secretària general dels 'populars', María Dolores de Cospedal.

Els comptes de la Comunitat per a l'any 2012 reserven una despesa en el manteniment del Palau d'1,7 milions.

El Govern balear paga durant tot l'any 22 empleats de neteja adscrits al manteniment i conservació del complex de Marivent, la residència d'estiu de la família reial. A més d'aquest personal, té en nòmina dos peons, un altre d'especialitzat en jardineria, un porter i un encarregat o coordinador del palau. En total, 27 persones són les encarregades directament per la Comunitat del manteniment del complex. El cost total dels seus sous és de 462.445 euros, tot i que amb la Seguretat Social les despeses de personal pugen a 611.061 euros. En total els pressuposts autonòmics per a 2012 preveuen una despesa a Marivent d'1,7 milions.

El PSM fa esmenes per anul·lar l'aportació al palau

El president Bauzá va rebre l'esbroncada de les associacions a les portes del Parlament.

El Consell de Govern ha aprovat avui la tramitació d'expedients valorats en 5 milions d'euros a fi de pagar els doblers que es deuen a associacions i entitats del sector social i la dependència de Balears, les quals percebran part d'aquest deute abans que finalitzi l'any. Després de la celebració del Consell de Govern, el portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, ha reiterat en roda de premsa el compromís del Govern de fer front als deutes milionàries que va deixar l'anterior Executiu i que estan posant el perill el futur d'aquestes entitats que treballen amb milers de persones que necessiten una atenció especialitzada a Balears.

El portaveu socialista al Consell de Mallorca, Jaume Garau, ha censurat avui que el Govern balear deixi de pagar a la institució insular 42 milions d'euros per a 2012 amb càrrec a la futura llei de finançament dels consells.

El Grup Popular del Parlament ha rebutjat aprovar una proposició no de llei (PNL) impulsada pel Grup Socialista que perseguia rebaixar el sou d'alguns càrrecs de l'actual Govern -els que foren revisats a l'alça a l'inici de la present legislatura- per ajustar-los als mateixos nivells salarials anteriors.

El Consell Consultiu de Balears ha elegit per majoria absoluta en la seva sessió celebrada avui l'advocat Rafel Perera com a president, segons informa el màxim òrgan assessor en matèria jurídica del Govern en un comunicat.

El conseller Biel Company ha defensat que aquest transport és menys costós. Foto: J.Torres.

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, ha anunciat que el Govern preveu posar en marxa el tren elèctric de la línia ferroviària Palma-Enllaç a finals de gener de 2012, una vegada hagi estat adjudicat el servei de manteniment i s'hagi fet front al deute derivat de les obres executades en matèria de subministrament elèctric, que ascendeixen a uns dos milions d'euros. Així ho ha posat de manifest durant el ple del Parlament, en resposta a una pregunta formulada pel diputat 'popular' Carlos Veramendi, on ha apuntat que així mateix es duran a terme "esforços considerables" per desbloquejar els convenis subscrits per al manteniment de la catenària de la via així com de la via principal.

El diputat del PP Miquel Ramis ha assegurat avui que la formació del Govern central la decidirà el futur president Mariano Rajoy i "no dependrà de quotes ni que siguin d'una Comunitat ni d'una altra; dependrà que siguin les millors persones".

La portaveu del grup parlamentari socialista, Francina Armengol, li ha retret avui al Govern estar posant en pràctica "retalls socials inassumibles", a la qual cosa el president, José Ramón Bauzá, li ha respost que "les urnes han parlat" i han rebutjat la gestió socialista dels últims anys.

La majoria popular espera amb aquesta mesura atreure un major nombre de visitants a les Illes.

El Parlament balear demanarà al nou Govern de l'Estat que redueixi l'IVA turístic al 4% per estimular el consum, la creació i manteniment d'ocupacions, recuperar la competitivitat internacional i homogeneïtzar la càrrega fiscal respecte a altres països europeus. La Cambra Legislativa ha aprovat amb els vots de la majoria absoluta del PP i amb la negativa de l'oposició del PSIB-PSOE i PSM-IV-ExM aquesta proposició no de llei en un intens debat en el qual la diputada popular Lourdes Bosch ha defensat aquesta mesura per impulsar el turisme, el motor de l'economia espanyola.

Armengol retreu al Govern les retallades i Bauzá li respon que 'les urnes han parlat'

El Parlament defensa l'educació en la igualtat contra la violència de gènere

El Govern balear es planteja convertir l'ens públic de ràdio i televisió autonòmica, IB3, en un consorci publicoprivat i permetre, d'aquesta manera, l'entrada de la iniciativa privada en la gestió del canal. Així ho avançà ahir el portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, qui insistí que no es preveu la venda de la cadena a una empresa, sinó una "fórmula mixta" de gestió.

 

Vista general de la sessió d'ahir de la comissió de control d'IB3 al Parlament. Foto: Pere Bota

"Que entràs capital privat reforçaria la situació econòmica d'IB3", declarà ahir el conseller de Presidència -i director general en funcions d'IB3-, Antonio Gómez. Va recordar que és una de les propostes que eren al programa electoral i assegurà que la intentarien complir "en la mesura que sigui possible". Gómez efectuà aquestes declaracions en la comissió de control d'IB3 del Parlament, arran d'una pregunta del portaveu de la coalició PSM-IV-ExM, Biel Barceló. Aquest demanava si el PP té previst vendre l'ens i va afegir que l'única manera de garantir-ne la funció de servei públic és amb la gestió pública. El conseller, en canvi, creu que el capital privat pot servir per "millorar la qualitat" de la programació i afirmà que no tenien previst vendre IB3. L'econacionalista també insistí que la participació privada seria per als programes, en cap cas per als informatius, que garantiran "plurals, democràtics i sense ingerències".

Antonio Gómez, al fons en la compareixença d'ahir per explicar els pressuposts de la radiotelevisió pública. Foto: P.Bota

Les retallades també arriben a IB3, i ho fan a fons. D'entrada, els espectadors notaran que es deixaran d'emetre els partits de Champions i les curses de Fórmula 1, i es renegocia l'acord publicitari amb el Mallorca. També hi ha un 40% manco dels doblers per comprar pel·lícules i ficció en general i l'escassetat serveix d'excusa a la nova direcció per deixar d'emetre films en català. El conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez, va explicar ahir al Parlament els pressuposts de la radiotelevisió autonòmica per a l'any vinent, que seran de 33,95 milions d'euros. El Govern hi aportarà 30 milions, mentre que l'any passat en van ser 50. "És el que hi ha", va dir Gómez, que, tot i això, demanà que es fessin uns continguts "dignes".

Monti, en la roda de premsa en la qual ha explicat la formació del nou Govern italià. Foto: Efe.

L'excomissari europeu Mario Monti assumí ahir el paper de cap del Govern italià i de titular d'Economia i Finances en un gabinet format íntegrament per tecnòcrates. Pretén afrontar, així, la greu crisi econòmica que sacseja el país i infondre confiança als mercats. Monti va jurar davant el president de la República, Giorgio Napolitano, el càrrec de nou primer ministre i titular d'Economia i Finances, hores després d'anunciar la composició del seu Executiu, que ara haurà de rebre la contrasignatura del Parlament. S'espera que sigui un tràmit fàcil, atès el suport gairebé unànime manifestat pels grups de la Cambra. Una vegada promès el càrrec devora la majoria de membres del seu gabinet (integrat per dotze titulars amb cartera i cinc sense cartera), Monti es va dirigir a la Presidència del Govern per procedir al traspàs de poders amb Silvio Berlusconi.

 

Els patrons de la fundació Santuari de Lluc es fotografiaren a la plaça dels Pelegrins. Foto: A.Pol

Lluc tampoc no s'escapa de la crisi. La fundació Santuari de Lluc acordà ahir recórrer excepcionalment al fons fundacional per fer front a pagaments que pugen a 120.000 euros. Aquesta quantitat es correspon, precisament, amb les aportacions econòmiques a què el Govern s'havia compromès per al 2012 i que, finalment, no arribaran. El prior del santuari, Jaume Reynés, explicà que els pressuposts de la fundació Santuari de Lluc per al 2011 preveien dues aportacions del Govern: una de 30.000 euros per a despesa general i una altra de 90.000 per sufragar altres pagaments derivats de l'ensenyament de música. Ahir es confirmà que cap dels dos pagaments no es materialitzarà. Per aquest motiu, els membres del patronat acordaren "fer un crèdit" de 120.000 euros al fons fundacional del santuari, que s'haurà de retornar "tan aviat com sigui possible". En constituir-se com a tal, la fundació Santuari de Lluc va crear un fons fundacional a fi que els interessos que generassin els diners dipositats servissin per sufragar part de la despesa del santuari. Fins ara, aquests fons amb prou feines s'havien tocat.

Aguiló ha insistit en que les retallades no suposaran una disminució de la gestió. Foto: J. Torres.

El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, definí ahir els pressuposts per a 2012 de "realistes" però, a la vegada, reconegué que poden patir canvis, perquè s'han fet amb "certa incertesa" sobre els ingressos prevists. En una compareixença al Parlament per explicar els comptes del seu departament, Aguiló atribuí la "incertesa" al fet que Madrid no ha elaborat els seus pressuposts i s'ha hagut de basar en previsions de juliol, quan la situació canvia constantment. Per això, avançà que en funció de l'evolució dels ingressos farà modificacions a l'alça o a la baixa per no generar dèficit. Els pressuposts de 2012, amb una dotació de 3.675 milions, preveuen un finançament de l'Estat superior al d'enguany.

Bauzá retalla a Salom 37,5 milions

 

Cultura i Política Lingüística reculen com es crancs sis anys.

Fa tres anys que Cultura veu reduït el seu pressupost. Ara, a més, amb la unificació de les direccions generals de Cultura i Política Lingüística, els comptes prevists per al 2012 se situen a nivells similars als de l'any 2006, en temps de Jaume Matas. Ara bé, hem de tenir en compte que en aquest període de temps l'IPC ha pujat un 19,1%, cosa que fa que siguin els pressuposts més minsos de les darreres legislatures a les Balears en matèria de cultura i de promoció de la llengua pròpia. La xifra encara davalla més si consideram que dins els comptes del 2012 de la Direcció General de Cultura i Política Lingüística també s'ha pressupostat l'aportació d'1,25 milions d'euros del Govern a l'Institut Ramon Llull. Fins ara, la partida per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes es preveia dins la Conselleria de Presidència. Això implica que la Direcció que lidera Isabel Cerdà queda només amb 9.681.388 euros dels 10.931.388 realment pressupostats.

El vicepresident Aguiló parla amb la presidenta del Consell, Maria Salom, en presència del president Bauzá en el darrer ple del Parlament. Foto: Joan Torres

El nou finançament autonòmic es nota en els pressuposts del Govern, que preveuen 450 milions més d'ingressos per aquest concepte, però el futur sistema de finançament dels consells deixa d'estar previst. Tant és així que desapareix dels comptes autonòmics la transferència que es donava a les institucions insulars com a bestreta a compte d'un futur sistema de finançament insular. El Consell rebia 37,5 milions d'euros l'any. L'aportació, que es feia des del 2008, pretenia esmenar els dèficits de finançament que arrosseguen les institucions insulars. Les lleis de pressuposts del Govern preveien cada any que el següent es refaria el model de finançament dels consells, com marca l'Estatut.

El nou primer ministre, Papademos, atén els mitjans de comunicació a l'entrada del palau presidencial grec. Foto: Reuters.

Lucas Papademos ha acceptat avui assumir el càrrec de primer ministre de Grècia amb l'objectiu principal de complir i aplicar el pla de rescat financer a Grècia i garantir la permanència del país a l'Eurozona. "El nou Govern és un Govern de transició encarregat d'aplicar l'acord del 26 octubre i les polítiques que es deriven d'ell", ha indicat la premsa, amb referència a l'acord de l'Eurozona que concedeix 130.000 milions d'euros a Grècia i perdona la meitat del seu deute, a canvi de dures mesures d'estalvi. Papademos s'ha mostrat convençut que la permanència de Grècia a l'Eurozona suposa un factor de "estabilitat financera" i garanteix millors perspectives per al desenvolupament del país.

 

Catalina Riera, Gabriel Company, Antoni Pastor, Antoni Sureda i Bernat Amer, en la reunió. Foto: G.Mas

La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori assumirà la gestió de les depuradores de Manacor i Porto Cristo, un servei que sol dependre del Govern i no dels ajuntaments, com és el cas de Manacor. El conseller Gabriel Company, de visita ahir al municipi, anuncià, a més, inversions en aquestes dues estacions, com ara la millora de les bombes d'impulsió i la instal·lació del sistema terciari. Amb data d'avui, l'explotació d'aquestes dues plantes va inclosa en la concessió de cabals de Manacor a l'empresa Aguas Manacor i a Aigües Son Tovell per a Porto Cristo. Així mateix, el responsable autonòmic es referí a la imminent neteja del torrent de na Borges i a l'interès que té l'Executiu autonòmic per acabar el projecte hidrològic de dur aigua a la capital del Llevant des de la Marineta. Són unes tasques que estan aturades a Maria i pendents de finançament a càrrec del Govern que surti de les eleccions del 20-N.

L'Institut d'Estudis Baleàrics també patirà una estisorada del 14,09%.

El projecte de pressuposts generals per al 2012 que ahir donà a conèixer el Govern popular preveu una retallada a Cultura del 16,57%. Aquesta partida ja patí la tisora de la crisi l'any 2010 amb un 13,4% menys de doblers i l'any que la quantitat es veurà limitada a 10,9 milions d'euros a compartir entre Cultura i Política Lingüística. Cal recordar que l'Executiu actual ha unificat ambdues direccions generals en una de sola capitanejada per Isabel Cerdà.

L'oposició presentarà esmenes a la totalitat dels Pressuposts 2012

 

Els jugadors del Fisiomedia Manacor, que no han cobrat cap mensualitat de la present temporada, s'entrenen al pati d'una escola.

Els clubs de categoria elit de les Balears rebran 2.300.000 euros menys en ajudes per a la temporada 2011/12, segons es desprèn dels presuposts que el Govern entregà ahir a la Cambra per iniciar-ne la tramitació parlamentària. Aquesta retallada dràstica de l'aportació institucional, que dedicarà 1.000.000 d'euros a patrocinar aquests equips mitjançant la Fundació Illesport, pot ser per a molts d'ells l'empenta final cap a la desaparició.
Immersos en el present més negre que es podien imaginar, els conjunts d'elit de les Illes ho passen malament per mantenir la normalitat del dia a dia i l'enorme baixada que ha decidit l'Executiu en la partida per a les ajudes que rebien, que ha passat dels 3.300.000 euros dels darrers tres anys a 1.000.000, no permet que el futur sembli més encoratjador. Aquestes entitats no en seran els únics afectats, perquè els esportistes individuals i els clubs d'esports individuals també han vist minvada l'assignació.

 

Pep I.Aguiló, lliurà els pressupost al president del Parlament, Pere Rotger. Foto: J.Torres

El Govern de José Ramón Bauzá aprofita la llei dels pressuposts del 2012 per suspendre l'aplicació d'una sèrie d'acords presos a les meses sectorials de sanitat, l'ensenyament privat i amb els sindicats. A més, als comptes per al 2012 es preveu una reducció de 44,8 milions d'euros en despesa de personal respecte dels comptes del 2010. En concret, els acords que Bauzá deixa sense validesa són sobre complements de sou, increments i pagues extra dels treballadors. De fet, la llei dels pressuposts, que també modifica una quinzena de lleis i alguns decrets, inclou altres mesures com congelar els pagaments als consells insulars i l'eliminació de la borsa d'interins a partir de l'1 de gener. Els pressuposts del 2012 preveuen una retallada de 44,8 milions respecte de la despesa de personal dels pressuposts del 2010, que era de 644 milions. Si es descarta la rebaixa de sous del 5% que es va aplicar a mitjan any passat -que ja comportà 32 milions d'euros-, queda clar que el Govern preveu retallar 12,87 milions d'euros més -un 2%- la despesa de personal.

Els ministres grecs han posat avui els seus càrrecs a disposició del primer ministre sortint, Yorgos Papandréu, un pas previ per permetre la formació d'un nou govern d'unitat nacional.

Aguiló i Rotger, en el lliurament dels Pressuposts. Foto: J. Torres.

El Govern ha lliurat avui en el Parlament el projecte de pressuposts autonòmics de 2012, que són el "full de ruta" perquè la Comunitat Autònoma aconsegueixi la necessària "viabilitat econòmica" i que suposarà un "canvi substancial" en l'actual situació de crisi econòmica. El vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha donat a mà al president de la Cambra Legislativa balear, Pere Rotger, el projecte de Llei de Pressupostos de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2012, a fi d'iniciar la seva tramitació parlamentària. Aguiló ha qualificat els comptes de la Comunitat Autònoma de "durs i austers", però s'ha mostrat convençut dels efectes beneficiosos.

 

Imatge d'arxiu de la seu del SOIB a la Porta del Camp, a Palma. Foto: S.Amengual

En un moment de crisi com l'actual, destaca que el Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) perdi un 25% del pressupost previst al capítol d'inversions, 1,3 milions d'euros. El Govern de Bauzá retalla 1,3 milions del SOIB, tot i que hi ha 5.241 aturats més. Si en els comptes del 2010 consta que el SOIB va rebre gairebé 5,2 milions d'euros en l'apartat d'inversions, en l'avantprojecte publicat per l'Executiu aquests doblers queden reduïts a prop de 3,9 milions d'euros. Aquesta retallada s'ha fet, malgrat que les dades del SOIB indiquen que ara hi ha 5.241 aturats més que quan es varen enllestir els pressuposts del 2010, al mes d'octubre del 2009. El registre del Servei d'Ocupació assenyala que a l'octubre hi havia 86.924 desocupats, mentre que el mateix mes de fa dos anys n'hi havia 81.683. El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears també rep una forta sotragada. L'avantprojecte d'inversions del 2012 hi preveu una rebaixa del 93% respecte dels doblers que tenia a disposició seva l'any 2010.

Pep Ignasi Aguiló, en una intervenció al Parlament al costat del president, José Ramón Bauzá. Foto: P.Bota

L'avantprojecte de pressuposts del 2012 preveu una retallada de 4.867.380 euros -un 84%- en les inversions per a Cultura i Poltítica Lingüística. Aquesta és una de les dades que es desprèn de comparar l'avantprojecte preparat pel vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, amb les inversions previstes en el pressupost del 2010, els darrers que es varen aprovar al Parlament. L'Executiu de Bauzá unificà en una sola Direcció General de Cultura i Joventut les tres antigues direccions generals de Cultura, Política Lingüística i Joventut. El programa Protecció i foment de la integració i foment de la participació social de la joventut no ha canviat.

El portaveu del Govern ha donat els detalls d'aquest crèdit extraordinari després del Consell de Govern d'avui. Foto: M.M.G.

Els petits proveïdors del Govern que no cobren podran accedir a crèdits per un preu menor al de mercat. L'Executiu autoritzà ahir una línia extraordinària de finançament de fins a 30 milions d'euros perquè les pime proveïdores de la Comunitat i de l'Ib-Salut obtinguin liquiditat i no hagin de tancar.

Maria Teresa Palmer, directora general d'Economia i Estadística. Foto: Grup Serra.

El Govern balear manté la seva previsió de creixement econòmic del 0,8% per a 2011, segons l'última estimació realitzada aquest dijous. És una dada que estaria avalada pels bons resultats obtinguts en la temporada turística, que afectaran positivament en les perspectives de creixement per al que queda d'any. Així ho ha apuntat en roda de premsa la directora general d'Economia i Estadística, Maria Teresa Palmer, que ha presentat els detalls de l'Informe de Conjuntura Econòmica de les Balears de novembre, en el qual es constata una recuperació del creixement del PIB balear gràcies al sector serveis, els principals indicadors dels quals es mantenen en positiu.

L'economia de les Illes alenteix el seu creixement al 0,4%, segons el CRE

El conseller responsable de Transports, Biel Company, escolta què li diu Bauzá a cau d'orella. Foto: Joan Torres

Cada usuari del tren i del metro costa al Govern 13,45 euros i, en canvi, els del servei de bus de les línies interurbanes només li'n costen un. Així ho assegurà ahir al Parlament el conseller d'aquesta àrea, Biel Company, qui deixà entreveure que apostarà per potenciar l'autobús, en detriment del tren i del metro. El popular afirmà que les línies de bus costen vuit milions a l'any i transporten vuit milions de passatgers. En canvi, el tren i el metro costen 79 milions a l'any i transporten 5,5 milions de viatgers. També assegurà que, mentre que el cost per quilòmetre del bus és d'1,84 euros, el del tren i el metro és de 40,05.

Representants de companyies aèries i touroperadors britànics han demanat avui al Govern balear que promogui una baixada de les taxes aeroportuàries a l'hivern per incentivar l'arribada a l'arxipèlag de turistes del seu país durant la temporada baixa.

El candidat d'Esquerra Unida (IU) a la presidència del Govern, Cayo Lara, ha assegurat a Palma que l'única forma de superar l'actual crisi econòmica passa per la creació d'ocupació, per la qual cosa ha incidit que el seu partit proposarà crear un total de tres milions de llocs de treball, dels quals 70.000 seran a les Balears.

El transport públic gestionat amb eficiència és una prioritat per al Govern, que optarà per ajustar les línies de tren que no tinguin suficients passatgers pel cost que representen. Així ho ha assegurat avui el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, en el ple del Parlament en resposta a una interpel·lació del grup socialista sobre la política de mobilitat del Govern balear.

El Consell Consultiu quedarà format aquesta setmana després del consens assolit al Parlament pel PP, PSIB i PSM-IV-Entesa, de manera que la Cambra balear elegirà quatre membres d'aquest òrgan (un del PP, un del PSM i dos del PSIB), mentre que el Govern en nomenarà altres sis (quatre del PP i dos del PSIB).

L'oposició va criticar ahir els pressuposts de 2012. Segons el portaveu adjunt del PSIB, Vicenç Thomàs, "pagar els bancs no ajuda a reactivar l'economia" i això desvirtua l'increment de 291 milions d'euros respecte del 2010. Per la seva banda, Joana Lluïsa Mascaró, de PSM-IV-ExM, va dir que dedicar el 80% dels comptes a prestacions socials "no és res de l'altre món". Per Thomàs, dedicant el 21% dels pressuposts a pagar deutes queda clar quines són les "prioritats" del Govern de José Ramón Bauzá i, a la pràctica -digué-, es destinaran manco doblers a la sanitat, a l'educació i als serveis socials.

Rafel Bosch.

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va repetir una vegada i una altra al darrer ple que presentaria els pressuposts del 2012 al Parlament "en temps i forma", com si complir la llei fos una victòria. Però no ho farà. Arribaran una setmana tard.  El portaveu del Govern, Rafel Bosch, afirmà ahir que una reunió extraordinària del Consell de Govern aprovarà els comptes dilluns. Però va afegir que "tècnicament" els lliuraran al Parlament entre el 7 i el 9 de novembre. Ahir mateix, els socialistes recordaven que el límit marcat per la llei és el 30 d'aquest mes, és a dir, demà. Després del Consell de Govern d'ahir, Bosch va dir que, tot i el retard, havien fet un "esforç complicadíssim" per enllestir-los.

El Consell de Joventut de les Illes Balears (CJIB) calcula que els ajuntaments, els consells i el Govern deuen a les entitats que en formen part, com a mínim, 1.022.854 euros. El deute s'acumula des de l'any 2009, però la quantitat més important, de 699.826 euros, és d'enguany. Cal dir que, a més, les administracions deuen al mateix CJIB 183.250 euros.

Els presidents autonòmics amb els seus caps de Cultura, Mascarell i Bosch. Foto: Grup Serra.

Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys. Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals. "Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna. Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió.

Mas i Bauzá coincideixen en la necessitat d'aplicar ajusts per aixecar l'economia

Aguiló i Bauzá, en la sessió plenària d'ahir, quan anunciaren la presentació dels comptes de 2012. Foto: J. Torres.

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va agafar ahir tothom per sorpresa quan va afirmar que dilluns presentarà els pressuposts del 2012. El Govern hi arriba a temps pels pèls, perquè el termini s'acaba just llavors. De fet, és probable que el Consell de Govern n'aprovi el projecte dilluns mateix, tot i que l'Executiu treballa per poder-ho fer aquest divendres. Al ple del Parlament d'ahir l'oposició havia de fer una sèrie de preguntes per posar en evidència el Govern per no haver duit els pressuposts a temps. Però els diputats de l'oposició quedaren de pedra quan Bauzá va dir: "El pròxim dia 31 aquest Govern presentarà els seus pressuposts".

Si dijous Mariano Rajoy, president del PP, valorà positivament l'anuci d'ETA, tot i exigir-ne la "dissolució", i assegurà que l'anunci es produeix "sense concessions polítiques", destacats membres del seu partit qüestionaren ahir la seva versió. Amb tot, Rajoy evità ahir, en un acte celebrat a Catalunya, de referir-se de nou al comunicat.

La Vicepresidència Econòmica del Govern balear informà ahir les patronals i els sindicats que no rebran les subvencions corresponents als anys 2011 i 2012, llevat de les relatives a la formació i a la salut laboral, per valor d'1,5 milions d'euros. En el decurs d'una sèrie de reunions amb les entitats interessades, el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, i la directora general de Treball i Salut Laboral, Joana Maria Camps, donaren a conèixer la decisió, que justificaren per la política de l'Executiu de sufragar només les activitats que es considerin "estrictament necessàries", amb l'objectiu de reduir al màxim la despesa pública.

Un jove amb una protesis auditiva, a les Balears hi ha 4.000 persones amb problemes d'oïda.

El Govern té un deute amb les ortopèdiques des de fa onze mesos que suma un total de 3 milions d'euros. Si l'Executiu no salda el deute amb els vint establiments afectats en les pròximes setmanes, a partir del 18 de novembre els ciutadans hauran de posar de la seva butxaca els doblers en el moment de fer la compra. Les dificultats per arribar a un acord a mig termini amb el Servei de Salut Balear en qüestions de pagament han obligat l'Associació d'Ortopèdics de les Balears a posar fi a aquesta situació de manera unilateral i a suspendre l'acord que tenen amb el Govern. Després de diverses reunions mantingudes en els últims mesos amb el director general de l'Ib-salut, Juan José Bestard Perelló, i el seu equip, l'associació ha decidit suspendre l'acord mitjançant el qual els pacients no havien de reemborsar la prestació ortoprotèsica, sinó que les ortopèdiques facturaven directament al Servei de Salut. "En el cas de cadires de rodes i de pròtesis, el pacient no havia d'avançar ni un euro, mentre que per a la resta de material havien d'abonar entre 12 i 30 €", digué el president de l'associació, Juan Tomàs Mira.

El Grup d'Ornitologia Balear (Gob) i Defensa de la Naturalesa ha denunciat avui que el Govern balear l'ha exclòs de participar com a membre en el Consell Econòmic i Social (CES), per la qual cosa li demana que "rectifiqui i compleixi la llei".

Els treballadors del servei de transport d'ambulàncies es concentraren a la porta de la seu de l'Ib·salut. Foto: J.Torres

Un ciutadà que s'ha d'operar en un hospital públic de les Illes Balears s'ha d'esperar, de mitjana, 69,49 dies. Aquesta xifra, que ahir va fer pública el Govern, és un increment de 18 dies en relació amb els 51,40 de fa sis mesos. Els dies d'espera per consultes externes també han crescut molt: han passant de 30,66 a 46,67. Però no només ha crescut el temps que cal esperar, sinó que també han augmentat els pacients que esperen una intervenció. Si, el març, 11.993 persones eren a la llista per operar-se, ara n'hi ha 13.723. La llista d'espera ha crescut en 1.730 persones. La xifra dels pacients que han esperat manco de tres mesos és l'única que es redueix: ha passat de 9.584 a 8.970 persones.

Les retallades van centrar el ple d'ahir. L'oposició va atacar l'Executiu per algunes mesures d'estalvi en salut i educació que el Govern es nega a qualificar de rebaixes i anomena "ajusts". Entre les que va denunciar l'oposició, hi ha una ordre del subdirector assistencial d'Atenció Primària, Fernando García, que indica que ja no es lliuraran més bolquers de franc als discapacitats menors de 21 anys.

Son Espases ha estat el primer escenari de la protesta que continuarà a la resta de centres hospitalaris. Foto: M. À. Cañellas.

Un centenar de persones s'han manifestat avui a l'hospital de Son Espases per protestar contra la reducció de la despesa pública sanitària, la pèrdua de llocs de treball i la disminució de qualitat de les condicions de treball dels professionals i l'atenció sanitària als ciutadans. La concentració ha estat convocada pels sindicats CCOO, UGT, USAE i STEI-i contra les mesures de retall "imposades unilateralment" pel Govern i han insistit que aquest any el pressupost de la Conselleria de Salut s'ha retallat en 150 milions d'euros.

Castro diu que el pagament de les nòmines dels professionals sanitaris està assegurat

El vicepresident econòmic va comparèixer ahir a la sala verda del Parlament.

El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, va explicar ahir que el Govern prepara un projecte per accelerar les inversions privades fent més ràpida la resposta de l'Administració. Amb tot, no va concretar com ho pretenen aconseguir. Aguiló ho va dir en una compareixença a la Comissió Parlamentària d'Economia, en què també va explicar que farien una llei de mines i que preparen una norma per fer que l'Administració gasti un 10% manco d'energia. Això hauria d'implicar un estalvi de 26 milions d'euros. Tot i que els partits de l'oposició varen demanar insistentment que concretàs com pensava accelerar els tràmits per afavorir les inversions, Aguiló no ho va explicar. El vicepresident va recordar que hi ha devers 900 projectes "esperant el vistiplau de l'Administració" i va dir que això no es pot permetre. Amb tot, el portaveu econacionalista, Biel Barceló, li va recordar que molts d'aquests projectes són d'ajuntaments, no d'empreses privades, i que en la majoria de casos no han lliurat tota la informació que cal perquè puguin ser aprovats.

El Govern ha unificat els tres fons de garantia de dipòsits existents, de bancs, caixes i cooperatives de crèdit, en un de sol perquè absorbeixi les eventuals pèrdues futures del sector financer, segons va anunciar la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. La intenció del Govern és que, una vegada empresa la recapitalització del sector financer, "les possibles pèrdues futures que poguessin aparèixer en el procés de reestructuració ni es traslladin al contribuent ni augmentin el dèficit", va sostenir la vicepresidenta.

Mabel Cabrer ha defensat també la cogestió dels aeroports. Foto: F. Cavada.

La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, acusà ahir d'"oportunisme polític" el fet que el grup del PSM-IV-ExM hagi presentat una moció al Parlament en la qual es detalla "el fracàs" de la política dels governs central i autonòmic en matèria de transport aeri. Aquesta iniciativa posa en evidència el "fracàs" de l'Executiu anterior en aquesta matèria. Davant això, els conservadors han registrat una esmena a la totalitat per modificar la moció i en la qual es constatarà "que el gabinet presidit per Francesc Antich va ser altament perjudicial per als ciutadans i les empreses" de les Illes, "per la seva deixadesa i nul interès" en la resolució d'un dels principals problemes de la Comunitat: el transport aeri. De la mateixa manera, l'esmena del PP subratlla que el Govern central "ha estat molt poc sensible sobre aquesta qüestió", a més d'instar-lo a consensuar el camí tècnic legal capaç de posar fi definitivament a "la precarietat" del transport aeri, que "discrimina de manera injusta els ciutadans de les Balears".

El PSIB vol saber qui seran els 800 empleats públics acomiadats

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha afirmat que l'Executiu plantejarà a la pròxima Taula Sectorial d'Educació la possible ampliació de les hores lectives dels professors com a mesura per optimitzar els recursos de la comunitat.

El Consell de Govern ha autoritzat quatre partides de despesa en matèria sanitària que superen els 5,2 milions d'euros destinades al pagament de vacunes per al pròxim any, a la pròrroga del servei de transport sanitari aeri, al finançament del Programa d'Atenció Dental Infantil i a la compra de vacunes contra el virus del papiloma humà.

La propera Taula Sectorial d'Educació discutirà l'augment de les hores lectives

Alexandre Forcades, ahir amb el president José Ramón Bauzá. Foto: CAIB

El Govern es planteja oferir als empleats públics rebaixes de sous a canvi de no arribar als 800 acomiadaments anunciats al sector públic autonòmic. La mesura, que es podria posar sobre la taula en determinats casos quan s'iniciï el procés d'acomiadaments, no salvarà tots els llocs de feina que ara estan sentenciats, perquè la fusió d'empreses públiques farà innecessàries ocupacions i càrrecs que es repetiran, i perquè l'Executiu entén que algunes d'aquestes societats o bé estan sobredimensionades amb vista al futur o bé no tenen sentit, atès que ofereixen serveis que entren en competència amb la iniciativa privada.

El PSM-IV-ExM demana que Aguiló expliqui les retallades del sector públic

El Grup Municipal Socialista sol·licitarà la convocatòria d'un ple extraordinari urgent de l'Ajuntament de Palma perquè el consistori exigeixi al Govern els 25,5 milions d'euros que li corresponen aquest any de la Llei de Capitalitat i els 4,5 milions del Fons de Cooperació.

Bauzá, en primer plànol, a la sessió plenària del Parlament. Foto: M. Mar Garcia.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, afirmà ahir al Parlament que el conveni signat entre el Pacte i l'Executiu central per finançar les obres del tren entre Manacor i Artà "no era un conveni, sinó una declaració d'intencions", i advertí que ell continuarà "lluitant" perquè Madrid pagui la infraestructura, "però amb un conveni de declaracions d'intencions és molt difícil". Les actuacions del tren, que el Pacte havia iniciat, foren aturades per l'actual Executiu, després que Bauzá s'entrevistàs amb la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i aquesta l'advertís que no aportaria més doblers. El president recordà que el conveni preveia una inversió de 443,75 milions, dels quals n'han arribat 57,5. Al mateix temps, criticà que el Pacte hagués licitat obres per valor de 200 milions si només havien arribat aquests 57,5 milions.

Els sindicats UGT, CCOO i STEI han criticat que el Govern els hagi citat a una reunió informativa sobre els acords adoptats en l'últim Consell de Govern i no els hagin convocat "per negociar", tal com han posat de manifest els seus representants després d'abandonar l'encontre amb el conseller de Presidència, Antonio Gómez, mentre que els altres sindicats convocats han continuat en la reunió.

Thomàs i Rita han criticat l'acció de Govern de Bauzá en els 100 primers dies. Foto: M. Mar Garcia.

El portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, Vicenç Thomàs, ha acusat el president del Govern, José Ramón Bauzá, d'haver creat un "estat d'alarma" en la comunitat en els seus primers cent dies al capdavant de l'Executiu. Així ho ha afirmat Thomàs en una roda de premsa en la qual ha fet balanç dels tres primers mesos de l'actual Govern i ha informat de les iniciatives parlamentàries que els socialistes defensaran en el ple d'aquest dimarts. El socialista ha afirmat que en aquests primers cent dies de govern han escoltat "declaracions d'intencions" per part dels membres del Govern més que accions concretes. "Han estat tres mesos de molts anuncis i poca cosa més", ha postil·lat.

PSM-IV-ExM retreu al Govern que no ha creat 'ni ocupació ni confiança'

José Ramón Bauzá anuncia retalls en les empreses públiques del Govern. Foto: Efe.

El vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Pep Ignasi Aguiló, ha anticipat avui que el Govern anunciarà demà la reestructuració del sector públic instrumental de la comunitat i per tant de les seves empreses públiques i organismes públics. Aguiló ha recordat les xifres que justifiquen els retalls i ha remarcat que la comunitat té un 2,1% de dèficit a 30 de juny "pràcticament el doble del que hi havia autoritzat" i un deute de "al voltant del 5.700 milions d'euros", segons ha declarat als passadissos del Parlament. El president del Govern, José Ramón Bauzá, advertí ahir que les retallades de despesa pública no s'han acabat i anuncià "una gran retallada en el sector públic instrumental" que es donarà a conèixer en uns dies.

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha dit avui que "sens dubte" el Govern transferirà els diners que corresponen a la Universitat de les Illes Balears (UIB) perquè pugui pagar les nòmines de professors i empleats. Després de la reunió del Consell de Govern, Bosch ha volgut ressaltar que des que el nou executiu va començar el seu treball està realitzant transferències pendents que corresponen a la primera meitat de l'any i que haurien d'haver estat abonades abans del mes de juny per l'anterior govern.

Els sindicats han avisat avui al Govern balear que s'enfrontarà a "una tardor calenta" de mobilitzacions i fins i tot "tres anys de conflictivitat permanent" al carrer si continua aplicant mesures de retall i canvis legislatius no negociats.

Núria Riera, ha mantingut contactes amb els batles aquest mesos, a la imatge, amb el d'Algaida.

De bon matí i amb un enviament general de missatge de text a la majoria de batles de Mallorca fou la manera elegida per la directora general de Funció Pública, Núria Riera, per avisar-los que enguany, del Fons de Cooperació Local del Govern, tan sols en rebran "el 25%, tan aviat com sigui possible". Sens dubte, "una gerra d'aigua freda per als ajuntaments", en deia Joan Ribot (CxI), batle d'Ariany. La resta del pagament, segons indicà Riera, "es tramitarà al començament de l'any que ve". La majoria de batles de la comarca de Manacor han posat el crit al cel. Bernat Bauçà (CxI), de Porreres, assenyalava que "nosaltres tenim un pressupost de 3 milions i el Govern ens en deu 1,5".

Bravo es dirigirà a Bauzá per fer-li arribar les disculpes. Foto: Efe.

El secretari general d'UGT a les Balears, Lorenzo Bravo, ha demanat avui públicament disculpes al Govern balear per haver cridat "porcs" els membres de l'Executiu autonòmic. El passat dia 7, el secretari general del PP, Miquel Ramis, va anunciar "mesures legals" contra Bravo si no rectificava en públic els seus insults. Durant la seva intervenció aquest matí en un comitè del sindicat, Bravo ha demanat "disculpes per unes manifestacions dirigides als membres del Govern", que no reitera, en les que admet haver utilitzat "qualificatius absolutament fora de lloc", segons el discurs facilitat aquesta tarda als mitjans de comunicació.

Els tres regidors de la coalició comparegueren ahir en roda de premsa, per criticar la gestió del Govern d'Isern.

El PSM-IV-ExM no salvà cap de les actuacions que el Govern de Mateu Isern ha pres durant els 100 primers dies al capdavant de l'Ajuntament de Palma. És més, definí la gestió feta fins ara com "una gran estafa electoral". En roda de premsa, els tres regidors del PSM-IV-ExM a Cort en feren un balanç especialment negatiu i en destacaren el "sectarisme ideològic", la "manca de consens", "el provincianisme", les "retallades socials" i "la política basada en l'especulació i la destrucció". El portaveu de la coalició, Antoni Verger, manifestà que el PP ha aprofitat l'excusa de la situació econòmica per "aniquilar" serveis com el transport públic i la política lingüística. "No hi ha doblers per a això, però sí que n'hi ha, en canvi, per destruir el carril bici de les Avingudes o per continuar amb un projecte dubtós com el palau de congressos", recriminà Verger. "Ha quedat clar que Isern governa per uns quants poderosos i els seus interessos", afegí.

El gerent de SFM alertà que, si no li transfereixen doblers, per octubre els trens, quedaran sense combustible.

El Govern Bauzá presentarà a l'opinió pública una bateria d'actuacions per encarar la situació econòmica i injectar dosis d'optimisme a la societat i, especialment, als seus proveïdors, que fa mesos que no cobren. L'Executiu pretén recuperar la iniciativa quan es compleixen cent dies del seu mandat. En aquest temps, s'han aixecat veus crítiques per la manca d'accions decidides en política econòmica i els gemecs excessius i estèrils per la situació heretata. En els pròximes dies és prevista una reunió dels màxims representants a les Balears de la Caixa, Banco Santander i BBVA amb el vicepresident Josep Ignasi Aguiló i el director general del Tresor, Marí Bosó.

Les socialistes Pilar Costa i Francina Armengol, en la compareixença d'ahir al Parlament. Foto: PSIB

El PSIB considera que els 100 primers dies d'Executiu de José Ramón Bauzá posen de manifest que el del PP és un Govern "fluix", incapaç d'afrontar una situació complicada com l'actual; un Govern "ineficaç", perquè, en lloc de crear ocupació, com va prometre, contribueix a generar atur; i un Govern "opac", que no aprova un nou pressupost per no haver de dir d'on pensa retallar. Així el definí ahir la portaveu socialista al Parlament, Francina Armengol, qui anuncià que avui el seu grup dedicarà les sis preguntes al Govern per saber què ha fet per crear ocupació i posar en ordre els comptes públics, com va prometre. "No veim cap iniciativa en aquest sentit", afirmà la socialista. "Només han fet una demagògia abusiva, han creat alarmisme i una situació nefasta per a les Illes", perquè, en aquest context, no han pogut aconseguir crèdit per pagar els proveïdors. La diputada s'oferí a l'Executiu per col·laborar i proposà que, en lloc de retallar únicament, opti per fer pagar més els qui més tenen.

La reforma de Corea és una altra de les inversions aturades.

El Govern de José Ramón Bauzá no pot garantir el pagament dels 25,5 milions d'euros de 2011 que deu a l'Ajuntament de Palma en concepte de la Llei de capitalitat (els fons derivats dels costos que la Ciutat té com a capital de les Balears), segons confirmaren fonts de la vicepresidència econòmica del Govern. L'Executiu té prioritats i justifica que no podrà transferir aquest finançament a Cort fins que primer no hagi pagat el deute que té pendent amb els proveïdors. Les inversions de Palma a través de la Llei de capitalitat ja estan pressupostades i aprovades pel Consell de Capitalitat -format pel Govern i Cort- des del mes de gener passat i, en principi, aquests fons haurien d'estar garantits. El problema, segons l'Executiu, és que les entitats bancàries no permeten la liquiditat ni l'execució d'aquestes partides, encara que estiguin pressupostades.

Rafel Bosch, en una anterior compareixença després del Consell de Govern. Foto: S. Amengual.

El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha assegurat avui que l'executiu balear no comparteix la decisió del Govern central de tornar a posar en marxa l'Impost de Patrimoni però ho estudiarà i l'aplicarà si no fer-ho suposa una minva d'ingressos en matèria de finançament autonòmic. "No el compartim, però podria ser que en la seva determinació i aplicació pogués afectar al finançament de les comunitats autònomes, amb el que hauríem de valorar si per no perdre cap capacitat d'ingressar, per no minvar nostre ingressos com a comunitat autònoma l'hauríem d'aplicar", ha assegurat Bosch a la roda de premsa posterior al Consell de Govern.

Torna l'impost de patrimoni a partir de 700.000 euros

Aguiló, en la seva compareixença a la sala verda del Parlament. Foto: T. Ayuga.

El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, anuncià ahir al Parlament que el Govern es planteja introduir la gestió privada en els ports esportius de la Comunitat. També apuntà que estudia posar preus públics a determinats serveis d'oci que ara dóna el Govern, com els refugis en el cas dels muntanyistes, i la possibilitat de cobrar per aparcaments públics que ara són gratuïts. Una proposta, la darrera, que segons ell haurien d'aplicar més els ajuntaments i el Consell. Tot això ho digué després de descartar una pujada d'imposts propis i després de justificar que es poden obtenir ingressos públics a força de "posar en valor" el patrimoni que té la Comunitat i els serveis que ofereix. Afegí que els ingressos serien prou "significatius" perquè valgui la pena aplicar aquestes mesures. En la seva primera compareixença en comissió, el vicepresident també anuncià que ha demanat al Govern central que eximeixi els empresaris turístics del pagament temporal de la Seguretat Social dels treballadors fixos discontinus, amb l'objectiu d'allargar la temporada i la contractació d'aquests empleats.

El Parlament també redueix el seu nivell de despesa. Foto: P. Bota.

El Parlament autonòmic tampoc no s'escapa de les penúries financeres. El seu president, Pere Rotger, confessà ahir, que amb els estalvis -el romanent de tresoreria- dels darrers 30 anys i amb una aportació del Govern d'una petita part del que deu, s'han pogut pagar les nòmines fins ara, però això just permetrà pagar les d'aquest mes. I és que, segons anuncià ahir Rotger, el deute de l'Executiu amb el Parlament és superior a un pressupost anual de la Cambra autonòmica i ronda els 15 milions d'euros. De fet, enguany no s'han produït les transferències trimestrals que acostumava a fer l'Administració autonòmica per sufragar les despeses del Parlament i això ha obligat la institució a estirar d'estalvis. Ara, però, aquests s'han esgotat i, si el Govern no paga, la situació pot arribar a ser insostenible. Precisament ahir, la Mesa de la Cambra aprovà per unanimitat l'avantprojecte de pressupost del Parlament perquè sigui inclòs en el projecte de pressuposts autonòmics per a 2012.

Aurelio Martínez s'ha queixat que no es convocàs una taula de negociació abans de prendre la decisió. Foto: Arxiu.

UGT es planteja "trencar qualsevol relació institucional amb l'actual Govern" per mor de la decisió "unilateral" de l'Executiu balear d'eliminar la figura dels alliberats sindicals a l'administració pública. "No significa un estalvi suficient per prendre aquesta mesura tan unilateral de part de l'Administració", ha dit en roda de premsa el secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT de Balears, Aurelio Martínez, qui s'ha queixat que no es convocàs a una taula de negociació abans de prendre aquesta mesura.

Rafel Bosch confia que la supressió dels alliberats sindicats no afecti el diàleg social

El Govern fa tornar al lloc de treball 89 alliberats sindicals

El portaveu del Govern de les Balears i conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, ha confiat que la supressió de les subvencions sindicats així com l'eliminació de tots els alliberats sindicals institucionals de la Comunitat no afecti a les negociacions amb aquestes entitats, ja que la intenció de l'Executiu i en especial del seu departament és "mantenir els canals de comunicació oberts i treballar amb els sindicats per un bé comú".

Protesta dels sindicats a favor de la sanitat pública, l'any passat davant la seu del Parlament de les Illes. Foto: M.À.Cañellas

L'Executiu de José Ramón Bauzá comença la retallada amb els sindicats. El Consell de Govern eliminarà d'aquí a deu dies 89 alliberats sindicals dels 310 que hi ha a l'Administració autonòmica i reduirà hores a altres delegats, suprimirà els fons d'acció sindical, subvencions per 204.495 euros anuals, i llevarà els quatre locals per a ús exclusiu de sindicats, que seran agrupats en un. La Direcció General de Funció Pública informà ahir els representants sindicals de les noves mesures restrictives, que justifica per la greu situació econòmica de la Comunitat i que, a la pràctica, suposen deixar en suspens l'acord d'acció sindical que signà l'Executiu de Jaume Matas l'any 2006 amb els sindicats UGT, CCOO, Stei-I i Cemsatse (després s'hi afegiren USO, ANPE, CSIF i SAE).

Bauzá ha participat avui un acte a la Base Aèria de Son Sant Joan. Foto: J. Morey.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha titllat d'"absolutament electoralista" la proposta de recuperar l'Impost sobre el Patrimoni formulada pel candidat del PSOE a les generals, Alfredo Pérez Rubalcaba. En declaracions als mitjans des de la base aèria de Son Sant Joan, Bauzá ha criticat que el mateix Govern socialista que va retirar aquest gravamen fa prop de dos anys pretengui ara recuperar-lo, a la seva opinió, amb un "fonament electoralista", de cara a la campanya electoral del PSOE per a les eleccions generals del 20 de novembre. "El PP és en l'altre costat, nosaltres volem baixar els impostos, evitar que siguin els ciutadans els que hagin de pagar i activar l'economia d'una altra manera".

Armengol: "El PP haurà d'explicar el motiu de no voler apujar els impostos als grans patrimonis"

Havia de ser després de l'estiu, el sempre difícil mes de setembre, el moment triat per donar a conèixer el patrimoni dels nostres polítics. Així, mentre la majoria de mortals fa números i càbales per intentar arribar amb certa dignitat a final de mes, els nostres representants ens mostren les vísceres de la seva economia.

El Govern recuperarà, durant el Consell de Ministres de divendres, 16 de setembre, l'impost sobre el patrimoni, que havia eliminat a la pràctica el 2008. El candidat socialista a la presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, va avançar ahir, durant la intervenció en un acte a l'institut Jaime Vera de Galapagar (Madrid), que havia demanat al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que "reactivi ara mateix" l'impost als patrimonis més grans, una mesura que, a més, apareix en el seu programa electoral.

El Govern balear deu 330.167 euros a l'Ajuntament d'Inca provinents del Fons de Cooperació Local. Foto: dB.

Els ajuntaments de Mallorca no han cobrat els doblers provinents del Fons de Cooperació Local, que concedeix anualment el Govern balear -des de l'any 2003- i que té l'objectiu de millorar la situació econòmica dels municipis. El pagament de l'ajuda als consistoris es realitzava, normalment, durant el mes de juliol. D'aquesta manera, diversos batles de Mallorca han mostrat preocupació per la falta de pagament per part de la institució balear i asseguren que "no hem rebut cap notificació sobre si s'efectuarà el pagament durant els propers mesos".

El Consell de Govern ha abordat avui els nomenaments del nou gerent de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC), Pere Mas; la responsable d'IbJove, María José Frau; del Cofuc, Antoni Vera i del Conservatori de Música i Dansa, Isabel Bonet.

El portaveu del Govern, Rafael Bosch, ha assegurat avui que el Govern no renunciarà" a una transformació tan important com la que suposa el pla de revalorització de la Platja de Palma, encara que ha admès que haurà de reprogramar-la per problemes econòmics. Preguntat a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, sobre si l'anterior Govern va desviar 10 milions d'euros de finançament del Govern central per al projecte de la Platja de Palma a despesa corrent, Bosch ha assenyalat que l'administració anterior va dur a terme aquest tipus de desviacions, però no s'ha referit concretament a aquest cas.

Pep Ignasi Aguiló, serà l'encarregat d'aplicar les mesures d'ajust per reduir el dèficit públic. Foto: P.A.Ramis

La Comunitat Autònoma de Balears ha tancat el primer semestre de l'any amb un dèficit públic del 2,11% del seu Producte Interior Brut (PIB). D'aquesta manera, el Govern gairebé duplica el límit de l'1,3% de dèficit per a tot l'any fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera. De fet, Balears és la tercera comunitat autònoma amb el dèficit públic més alt i només la superen Castella-la Manxa i Extremadura, amb un 4,16% i un 2,59% respectivament. De fet, aquestes tres comunitats són les úniques que presenten dèficits per sobre del 2%. La resta d'autonomies tenen dèficits situats entre el 0,75% i el 2%, excepte cinc: Aragó (0,63%), la Rioja (0,64%), Madrid (0,70%), Canàries (0,71%) i el País Basc, que ha estat l'única que ha registrat una dada positiva, amb un 0,12% de superàvit. Respecte del primer trimestre de l'any, Balears ha augmentat el seu desajust financer més d'un punt, perquè entre gener i març just havia arribat a la franja del 0,92% per cent.

La presidenta, Maria Salom, entra a la sala de plens. Foto: Joan Torres

Equip de govern i oposició del Consell abandonaren, tot i que sols per instants, la brega partidista i es posaren d'acord que el problema de la institució és que el Govern no paga i en la necessitat de lluitar per un nou model de finançament que acabi amb la dependència actual respecte d'altres administracions, com l'autonòmica. Però també aprovaren per unanimitat una proposta del PSOE per eliminar duplicitats i solapaments amb altres administracions. La resta foren retrets. "No pot ser que el Consell depengui de si una altra institució envia o no els doblers" i "hem de fer feina perquè s'aprovi una llei de finançament; els consells han de saber de quins doblers disposen", afirmà la consellera insular d'Hisenda, la popular Margalida Roig.

El Consell de Mallorca ha admès que el seu principal problema de finançament i liquiditat prové del deute que el Govern balear manté amb l'organisme insular des de març de 2011. En el ple, que s'ha desenvolupat aquest matí, el grup socialista ha realitzat una interpel·lació sobre la situació econòmica del Consell, que, ha assenyalat, no està a punt de la "fallida", com han anunciat representants de l'organisme insular a través de la premsa.

Bauzá ha acudit a Madrid a uns berenars informatius. Foto: Efe.

El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha recordat aquest dijous que el català també és llengua cooficial en la seva comunitat i tanmateix no es planteja "incomplir la llei", valorant així la reacció de la Generalitat de Catalunya després de la decisió del TSJC sobre la immersió lingüística. Durant la seva intervenció en els berenars informatius d'Europa Press, Bauzá ha sostingut que la sentència sobre la llengua en el sistema educatiu català "ha d'aplicar-se" perquè "Catalunya és Espanya i Espanya som tots". "El castellà és el nostre idioma i el català és una llengua cooficial. A les Balears també i no ens plantejam deixar de complir la llei".

Lorenzo Bravo és el secretari general d'UGT a les Balears. Foto: Grup Serra.

El secretari general del PP, Miquel Ramis, ha anunciat "mesures legals" contra el secretari general d'UGT, Lorenzo Bravo, si no rectifica en públic per haver cridat "porcs" els membres del Govern balear. "Una figura pública com és el secretari general d'un sindicat no pot quedar-se tan ample després d'insultar els representants dels ciutadans de les Balears, elegits de manera democràtica," ha dit Ramis en un comunicat. Encara que considera que el mateix Lorenzo Bravo s'"està desacreditant" amb les seves paraules, el PP exigeix "una rectificació pública".

Bauzá tranquil·litza el PP: encara hi ha càrrecs per repartir

La forta competència dels porcs que vénen de la Peninsula és un factor més que agreuja la crisi del sector a les illes. Foto: M.À.Cañellas

El Govern deu un total de 225.000 euros al sector porcí d'una subvenció per a la reposició de porcelles, que oscil·la entre els 75 i els 120 euros per animal. L'ajuda al sector que es posà en marxa ara fa dos anys subvenciona la incorporació d'aquest tipus de bestiar a l'explotació a partir d'1 de juliol de 2009 i fins a l'1 de juliol del 2010. "L'ajuda pretén compensar el desequilibri que pateix el sector els darrers dos anys a causa de la baixada del preu de la porcella al mercat", explica el president de l'Associació de productors de porcí de PIMEM, Antoni Mestre.

El portaveu del Govern balear, Rafel Bosch, ha afirmat que l'Executiu "mai" no ha tractat una possible privatització de la radiotelevisió autonòmica IB3, i ha explicat que si s'ha anomenat provisionalment al conseller de Presidència, Antoni Gómez, com a director és perquè "no ha quedat més remei". "Des de la constitució d'aquest Govern no hem tractat mai aquest tema", ha afirmat Bosch a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern, després que el PSOE hagi demanat avui l'Executiu que concreti si pretén fer-ho.

Les autoritats comentaven els fets tot netejant-se, i amb cara riallera. Foto: J.LL.

El Govern balear i els membres de l'organització de la penya El Coso han estat els primers a mostrar la seva condemna als actes violents de diumenge a Felanitx. El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha estat un dels primers a exposar, en nom del Govern balear, "el rebuig contundent" pels actes ocorreguts diumenge després de la sortida de l'ofici a Felanitx. Una situació que Bosch ha qualificat de "vandalisme", ja que en algun moment "quasi s'hi posà en perill la seguretat d'algunes de les persones". En el mateix sentit es manifestava el secretari general del Partit Popular a les Balears, Miquel Ramis, qui condemnà i lamentà "els actes violents d'una minoria".

El Consell de Govern ha aprovat avui el decret llei de suport a emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Balears que suposa reduir la subvencions a favor de la cultura emprenedora i l'intervencionisme de l'administració per donar més espai a la iniciativa privada.

La nova directora general de Cultura i Joventut, Isabel Cerdà (Pollença, 1966), tot i ser docent, els darrers vuit anys s'ha dedicat a la formació del professorat. Aquesta pollencina també ha estat regidora de Participació Ciutadana i Festes del seu poble. La seva Direcció General ha assumit ara les competències de Política Lingüística.

El Govern de Bauzá respondrà més preguntes en el ple al seu grup que a l'oposició d'esquerres. Foto: Teresa Ayuga

La meitat del temps que dedicarà cada ple del Parlament al control de l'acció del Govern de José Ramón Bauzá serà per al seu propi grup, el PP, i més de la meitat de les preguntes de control de l'acció de govern, també. Aquesta és la proposta aprovada ahir pels òrgans de direcció de la Cambra amb els únics vots dels populars, que tenen majoria absoluta. L'esquerra va criticar la decisió amb contundència. El reglament del Parlament estableix que a cada ple hi ha d'haver dues hores de control al Govern i han de ser els òrgans de direcció de la cambra (Mesa i Junta de Portaveus) els que les distribueixin. Ambdos organs, ara controlats pel PP, decidiren que les dues hores és repartirien en 18 preguntes de cinc minuts cada una i una interpel·lació (un debat) al Govern de mitja hora. De les 18 preguntes, 10 les farà el mateix PP als seus consellers, sis el PSOE, i dues el PSM. En cada ple, el PP coparà com a mínim 50 minuts de les dues hores i farà sempre més preguntes que l'oposició.

Una manifestació de la concertada per l'equiparació de sous amb la pública, el 2004. Foto: J.Morey

El Govern de les Illes torna a acumular un deute de 6 milions d'euros amb l'escola concertada, tal com confirmà ahir el portaveu de Plataforma en defensa de l'ensenyament concertat de les Balears, Bernat Alemany. Tot i que el passat 1 d'agost el Govern abonà 3 milions d'euros corresponents als concerts de març a abril, tornen a quedar pendents els pagaments de maig a agost. Per això, dimecres que ve la Plataforma té prevista una reunió amb el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch per tal de poder començar el curs "amb una mica d'orientació", segons paraules d'Alemany. Respecte de les mesures que podrien emprendre els centres en cas que el Govern no pugui afrontar el pagament, Alemany apuntà que no es plantejaran cap mesura fins que no es reuneixin amb el conseller. Ara fa un mes, quan el Govern no els pagava, anunciaren que es veurien obligats a fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO).

La coalició PSM-IV-ExM s'ha mostrat avui favorable que el Govern balear plantegi un plet al Govern central demanant el pagament de 333 milions pendents dels convenis de carreteres de 1998 i 2004 i l'instarà en el Parlament que també reclami els diners pendents pel conveni ferroviari.

Gornés reclamarà els diners que la CAIB ha avançat per contruir carreteres. Foto: J. Morey.

L'Executiu balear reclamarà al Ministeri de Foment els 333 milions d'euros que va haver d'avançar pels convenis de carreteres de 1998 i 2004, després que el Tribunal Suprem donàs la raó a la comunitat autònoma. "Farem tot el possible perquè el Govern pugui recuperar els doblers", afirmà ahir el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés. Gornés informà durant la roda de premsa duta a terme a la conselleria "que el Suprem va dictar una sentència el passat 8 de març que fa que els convenis de col·laboració en matèria de carreteres de 1998 i 2004 estiguin vigents i es mantinguin els compromisos adquirits" pel Govern autonòmic i l'estatal.

La coalició econacionalista demana al Govern que posi plet a Madrid per les carreteres

El vicerector, David Pons i la rectora, Montserrat Casas, en una imatge d'arxiu

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha avançat durant quatre mesos un total de 20 milions d'euros per pagar les nòmines gràcies als doblers d'altres partides no nominatives de la institució. Així i tot, el vicerector econòmic i de seus universitàries de la UIB, David Pons, reconegué ahir que "esperam que això no tingui efectes" en l'activitat normal del campus. Tot i que la Universitat ha hagut de posar els doblers de la seva butxaca, gràcies als fons d'altres partides, per exemple de recerca, el vicerector assegurà que "els investigadors tindran tots els recursos necessaris". L'Executiu, que té pendents d'abonar els 20 milions d'euros esmentats, haurà d'establir ara un calendari per retornar aquests diners a la Universitat.

Les darreres mesures del Govern de sotmeten avui a examen. Foto: Efe

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, defensa avui en un ple extraordinari del Congrés les últimes mesures econòmiques aprovades per l'Executiu en un decret llei que inclou la rebaixa de l'IVA al 4% per a la compra d'habitatge nou fins a final d'any. El Govern espera rebre prou suports per validar la norma, que recull així mateix la racionalització de la despesa farmacèutica i l'augment dels pagaments que les empreses amb ingressos superiors a 20 milions d'euros avancen a Hisenda a compte de l'Impost de Societats. Encara que Zapatero no compareixerà per donar explicacions sobre la situació econòmica, durant el debat previsiblement farà referència a la desacceleració del creixement de l'economia espanyola en el segon trimestre, les recents turbulències en el mercat borsari i el deute sobirà.

Rotger i Villatoro han coincidit a Prada de Conflent. Foto: UCE.

El futur de l'Espai Mallorca pot començar a veure la llum en una reunió que tindrà lloc, al màxim nivell, el dia 29 d'agost i en la qual participaran el conseller de Cultura del Govern balear, Rafel Bosch, i el vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger. Així ho especificà el titular de Cultura de la segona institució durant la visita a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Rotger deixà absolutament clar que "cap empresa del món no pot aguantar-se amb una inversió de 165.000 euros anuals i un volum de negoci de 70.000 o 80.000". El vicepresident insular continuà així la seva política de vincular economia i cultura, tal com evidencià en la primera declaració d'intencions.

Alemany i Garau, en una imatge d'arxiu. Foto: P. Bota.

El portaveu del grup socialista al Consell de Mallorca, Jaume Garau, va reclamar ahir a l'equip de govern que faci un calendari, un pla, conjuntament amb el Govern, on quedi clar quan l'Executiu pagarà allò que els deu. Cal recordar que la presidenta del Consell, Maria Salom, ha xifrat aquest deute en uns 240 milions d'euros, tot i que un informe recent de la interventora del Consell el situa en 163 milions. L'exconseller insular d'Economia, Antoni Alemany, va explicar que poc abans que s'acabàs la legislatura passada es va acordar amb el Govern un pla per cobrar el deute que implicava que el Consell rebria 18 milions d'euros cada mes. D'aquests doblers, vuit milions havien de ser per als pagaments habituals i deu per eixugar el deute. Es va fer una transferència un mes abans que s'acabàs la legislatura, però el PP no ha continuat aquest acord.

El PP celebra que el PSIB admeti que va deixar 240 milions de deute al Consell

Imatge de la reunió de divendres en què el president Bauzá presentá el decret llei als agents socials.Foto: J.Torres.

Els partits de l'oposició coincidiren ahir a criticar que la nova llei de suport als emprenedors i a les petites i mitjanes empreses, que ha de deixat enrere la "cultura de les subvencions", no inclou mesures concretes i demostra la "incapacitat d'aportar solucions" per part de l'Executiu de José Ramón Bauzá. "És fum per tapar la inacció", afirmaren des de l'esquerra, que retreu a l'Executiu que tres mesos després de les eleccions evidenciï una nul·la voluntat de diàleg i funcioni a cop de decret llei, la via legislativa que evita el debat al Parlament. El pròxim d'aquests decrets, que divendres rebrà el vistiplau del Consell de Govern, preveu exempcions fiscals sense concretar i avals públics.

Bauzá presentà la nova normativa als secotrs implicats. Foto: J. Torres.

Quan el Govern encara no ha aclarit qui ordenà anul·lar les subvencions a la premsa no diària en català, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, avançà ahir per on aniran els trets d'ara endavant. El responsable presentà la seva primera llei, la de suport a emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa, com el "full de ruta" que marcarà l'actuació en matèria empresarial del Govern els propers quatre anys. L'Executiu, advertí, seguirà una "estratègia diferent", que "deixa de costat la cultura de la subvenció per apostar per la cultura del treball".

La llei d'emprenedors no obliga ara el Govern a pagar en 25 dies

Simó Gornés i Antoni Pastor, ahir al despatx de batlia. Foto: G.Mas

El paper que desenvolupa la Comissió Balear de Medi Ambient, organisme que depèn de la Conselleria de Medi Ambient, està qüestionada després que els seus informes favorables a la construcció del pont del Riuet de Porto Cristo, de 1998 i 2000, hagin quedat en no-res després d'aplicar el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) un decret de 1978 sobre impacte ambiental i que serveix de base per executar la sentència demolició de l'esmentada infraestructura. Així es va fer saber ahir al conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, en una visita a l'Ajuntament de Manacor. El batle Antoni Pastor instà el conseller a traslladar al Consell de Govern la proposta de revisió de la tasca que desenvolupa la Comissió Balear de Medi Ambient, ja que els seus informes "no garanteixen la seguretat jurídica necessària" com s'ha demostrat en el cas del pont.

Aguiló confia amb l'acord amb les entitats financeres. Foto: S. Amengual.

El Govern balear es comprometé ahir a pagar el deute que té amb el Consell de Mallorca, però evità xifrar-ne la quantitat i no concretà si la seva estimació coincideix amb la de la institució insular, que l'ha situat en 240 milions. L'Executiu tampoc no especificà quan es farà efectiva la transferència ni com es duran a terme els pagaments. L'únic que va quedar clar és que no l'abonarà immediatament ni tot de cop. El vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló, es reuní ahir al Consell amb la presidenta de la institució, la també popular Maria Salom, qui acceptà les promeses inconcretes del responsable autonòmic, no mostrà cap to reivindicatiu i optà per tornar a culpar els anteriors gestors del Pacte per l'herència rebuda.

El Govern promet saldar el seu deute amb el Consell sense concretar la quantia ni la data

El vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i d'Ocupació, Josep Ignaci Aguiló, s'ha compromès avui a fer front al deute que manté el Govern balear amb el Consell de Mallorca, encara que no ha precisat quin és la quantia d'aquest deute reconegut ni la data en la qual podrà liquidar-se.

El conseller Rafel Bosch, al seu despatx de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats. Foto: Joan Torres

El Govern ha decidit anul·lar la concessió de subvencions destinades a la premsa no diària escrita íntegrament en català per a 2011. Un total de 37 publicacions, incloses moltes d'històriques, es veuen afectades per aquesta mesura, que els suposarà deixar de percebre, en conjunt, 124.999 euros. Aquesta quantitat inclou dues partides, una de 67.148 euros per a entitats sense ànim de lucre i una altra de 57.850 per a empreses. Per mitjà d'un correu electrònic, l'Executiu informà divendres les publicacions en qüestió que "d'acord amb les directrius de la Conselleria de Vicepresidència del Govern de les Illes Balears i la Secretaria General de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, s'anul·len els procediments de concessió de subvencions per a l'any 2011 encara oberts". El PSM-IniciativaVerds-Entesa ha qualificat avui la decisió del Govern de cancel·lar les subvencions destinades a la premsa escrita en català com "una vergonya" i un "atac" del PP a la llengua pròpia de les Balears i ha reclamat l'executiu autonòmic que rectifiqui.

El més endeutat, Escorca.

El deute de les administracions públiques de les Illes Balears amb les entitats financeres és de 5.163 milions, segons les darreres dades oficials. El gruix d'aquesta quantitat correspon a la Comunitat Autònoma, que té un deute viu de 4.368 milions, segons el Banc d'Espanya, al tancament del primer trimestre. Els consells deuen 186,3 milions i els ajuntaments, 608,9 milions, afirma el Ministeri d'Economia que, d'acord amb el Banc d'Espanya, recull el deute viu de les entitats locals amb data de 31 de desembre de 2010.

Josep Melià, amb el portaveu adjunt, Antoni Serra, lliurant l'escrit. Foto: P.Bota

El president de Convergència per les Illes, Josep Melià, va presentar ahir un escrit a la Conselleria de Presidència en què reclama al Govern que faci un recurs d'inconstitucionalitat pel Decret llei 8/2011 de l'Executiu estatal. La norma, segons Melià, vulnera les competències autonòmiques d'habitatge i urbanisme. El decret regula les inspeccions tècniques d'edificis (ITE), qüestions sobre rehabilitació i reformes, etcètera. Però, com va dir el mateix Melià, "sobretot regula les llicències urbanístiques, d'obra i edificació, tot canviant el silenci administratiu que fins ara era positiu i que ara passa a ser negatiu". Quan se sol·licita una llicència d'obra, per exemple, si l'Administració no responia fins ara dins un termini determinat, es considerava concedida. Amb el decret estatal, però, això canvia i, si l'Administració no respon, queda denegada. Això, que es pot entendre com un mecanisme per controlar el sector immobiliari i de la construcció, Melià ho veu com un problema: "A part de ser una invasió de competències autonòmiques, és un endarreriment, perquè, en moments de crisi, quan tothom diu que s'han d'agiliar les activitats dels inversors, es posen entrebancs perquè aquestes llicències s'entenguin com a concedides", va declarar

El Consell de Mallorca renuncia a realitzar actuacions de promoció turística de l'illa i deixa aquesta activitat a les mans de la Conselleria de Turisme del Govern per evitar duplicitats entre ambdues institucions. Així ho han acordat avui el conseller de Turisme, Carlos Delgado, i Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca.

El Partit Popular reuneix sensibilitats ben diferents, que en la qüestió lingüística es fan ben evidents. La dreta més espanyolista, representada pel conseller de Turisme, Carlos Delgado, conviu dins el partit amb el liberalisme mallorquinista d'Antoni Pastor.

El vicepresident autonmic, Josep Ignasi Aguiló, en una foto d'arxiu.`Foto: Pere À.Pons

El Pla de sanejament del Govern de José Ramón Bauzá preveu retallar 132,91 milions d'euros en subvencions i ajudes a ONG, fundacions, entitats i tota mena de col·lectius sense afany de lucre. A més, també aprimarà a la meitat el pressupost per a despesa corrent de les empreses públiques, el reduirà 166,45 milions d'euros. Això, a la pràctica, les deixa gairebé aturades i sense marge de maniobra. El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, ja va avançar dijous de la setmana passada que s'eliminarien gairebé totes les subvencions "no essencials", però no va detallar fins a quin punt arribaria aquesta supressió. Doncs bé, segons el Pla de sanejament el Govern les retallarà directament en 104,25 milions d'euros.

Imatge d'arxiu del mostrador de l'Espai Mallorca, quan el centre celebrà el desè aniversari, l'any 2008.

La caixa de l'Espai Mallorca torna a ser buida. Hi ha hagut canvi de govern al Consell de Mallorca, moltes declaracions d'intencions, però les nòmines de les treballadores del centre barceloní continuen sense arribar. El passat mes de maig, el Consell de Mallorca -encara amb Joan Font com a conseller- féu efectiu l'ingrès de la meitat de la subvenció anual al Gremi d'Editors, vertaders gestors de l'Espai. Aquest ascendia a 125.000 euros. "Ens serviren per pagar proveïdors, nòmines i per posar-nos al dia dels comptes endarrerits", recordà ahir el president del Gremi, Miquel Ferrer, que demana una solució per al centre mallorquí a Barcelona. Aquests 125.000 euros han estat suficients per sufragar totes les despeses que tenien pendents de l'any 2010, però no ho seran els 125.000 euros restants que el Consell encara els deu. A hores d'ara, les treballadores de l'Espai Mallorca no han cobrat les nòmines del mes de juliol. A més, el Gremi no ha pogut pagar el lloguer del local al carrer del Carme i, segons explicà Ferrer, tornen a tenir endarrerit el pagament de l'impost de societats. El vicepresident i conseller insular de Cultura, Joan Rotger, assegurà ahir a dBalears que "l'expedient de l'Espai Mallorca s'està tramitant a Tresoreria".

Salom i el seu govern, el juny passat. Foto: Pere Bota

La presidenta del Consell, Maria Salom, anuncià després de ser elegida que seguiria l'exemple del president Bauzá i faria dimitir els membres del seu govern dels càrrecs electes. Un mes i mig després de prendre possessió, cap dels seus quatre consellers executius ha dimitit com a conseller electe. Els motius que expliquen aquesta marxa enrere en la decisió són diversos, segons si es pregunta al Govern insular o a l'oposició. Segons els primers, Salom tenia intenció de fer el mateix que Bauzá, que féu dimitir com a diputats tots els consellers, però després s'adonà que jurídicament no ho podia dur a terme perquè el Consell funciona com una corporació local i, segons aquestes fonts, la Llei de bases de règim local no permetria que els consellers executius dimitissin per passar a ser consellers no electes. L'oposició, en canvi, desmonta aquesta justificació i assegura que és una "excusa".

El grup municipal de la coalició PSM-IV-ExM ha apostat per treure a concurs públic l'acabament i l'explotació de les obres del Palau de Congressos perquè desconfia de les fórmules que el Govern ha plantejat per aconseguir els 20 milions d'euros que li deu a Acciona.

El PSIB ha proposat avui un pacte econòmic amb l'equip del Govern per crear un nou sistema de finançament del Consell de Mallorca que introdueixi la coresponsabilitat fiscal, de manera que el finançament per part del Govern balear pugi o baixi d'acord amb el que es recapti a Mallorca.

El candidat del PSOE a la Moncloa, Rubalcaba, parlant amb el president del Govern, Zapatero. Foto: Efe

El candidat del PSOE a la Presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà ahir que està preparant-se urbi et orbi per a "qualsevol data" davant la possibilitat que es produeixi un avenç de les eleccions generals. "Hem de tenir un calendari preparat per a tots els calendaris possibles", agregà Rubalcaba, qui recordà que competeix exclusivament al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, avançar o no les eleccions i subratllà que la seva sortida del Govern no "té res que veure amb això". Rubalcaba, que féu aquestes afirmacions en el marc d'una entrevista, apuntà que la seva relació amb el president del PP, Mariano Rajoy, és "millor" que la de Zapatero amb el líder de l'oposició.

Cabrer ha anunciat el pla de sanejament econòmic de la comunitat. Foto: P. Bota.

La Vicepresidència Econòmica del Govern presentarà en un termini de quinze dies un Pla de Sanejament Financer "viable i creïble" al Ministeri d'Economia i Hisenda per poder "començar a pagar als proveïdors" i complir els objectius del dèficit públic, segons ha anunciat la portaveu del PP en el Parlament, Mabel Cabrer, qui ha criticat que l'anterior Executiu li van "rebutjar" el seu Pla de Sanejament, malgrat que era del mateix color polític que el Govern central.

Des d'ahir al matí ja es pot accedir sense problemes als arxius pdf del BOIB.

El Govern va comunicar ahir que la restricció d'accés per internet al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) havia estat el resultat de l'error d'un tècnic. El BOIB, on l'Executiu publica totes les seves decisions i nomenaments, va quedar restringit durant més de desset hores entre despús-ahir i ahir, però ja es pot consultar sense cap problema. Segons un comunicat de l'Executiu, mentre es feien unes "tasques rutinàries" per millorar el funcionament dels sistemes informàtics, un tècnic, "per error, va aplicar un canvi" que va fer que a partir de les tres de despús-ahir "la part de la web pública del Govern de les Illes Balears corresponent al BOIB quedàs catalogada com d'accés restringit". A les àrees d'accés restringit "per raons de seguretat", se sol·licita a qui vol entrar a les pàgines restringides una contrasenya o un certificat digital. De fet, això és el que passava amb el BOIB dilluns. El DNI electrònic inclou un certificat digital però, tal com va quedar la web durant les hores en què es va mantenir l'error, un ciutadà qualsevol no podia accedir-hi encara que el fes servir com reclamava la web.

Quan s'intenta consultar una pàgina del BOIB per internet, apareix aquesta web.

El Govern ha explicat que el problema que hi ha hagut, entre les 15.00 hores d'aquest dilluns i les 08.15 d'avui dimarts, a l'hora d'accedir a qualsevol exemplar del Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) es va deure a un error tècnic que ja ha estat reparat. La consulta d'aquest web -on el Govern publica totes les seves decisions, nomenaments i tot allò que l'afecta- va estar restringida des d'ahir horabaixa. Segons ha detallat la Direcció General d'Innovació i Desenvolupament Tecnològic en un comunicat, l'error va tenir lloc quan durant unes jornades d'optimització del funcionament dels serveis informàtics, un tècnic va aplicar un canvi que va fer que part de pàgina web del Govern quedàs catalogada com si fos restringit d'accés. L'errada ja ha estat corregida, afirma el Govern.

El nou ministre de l'Interior, Antonio Camacho, i el nou portaveu de l'Executiu, José Blanco. Foto: Efe.

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir que el fins ara secretari d'Estat de Seguretat, Antonio Camacho, serà el nou ministre d'Interior, mentre que el titular de Foment, José Blanco, exercirà també de portaveu de l'Executiu. Quant a les vicepresidències, els retocs han estat mínims, però desapareix l'ordre que hi havia fixat fins ara i es redueixen de tres a dos. Així les coses, Zapatero anuncià que Salgado -fins ara vicepresidenta segona- serà vicepresidenta econòmica, mentre que Chaves, que era vicepresident tercer, serà vicepresident de Política Territorial.

El Govern estima que l'economia balear creixerà un 0,8% el 2011, xifra inferior a la previsió del Ministeri d'Economia i Hisenda que se situa en l'1,3% i que coincideix amb la previsió més baixa realitzada per l'anterior executiu autonòmic que era d'un arc entre el 0,8 i l'1,3%.

Elena Valenciano. ahir durant una entrevista. Foto: Efe

La directora del comitè electoral del PSOE, Elena Valenciano, aclarí ahir que el discurs que dissabte oferí Alfredo Pérez Rubalcaba "no és una esmena a la totalitat de la política de Zapatero", sinó una "política diferent", perquè la situació ha canviat i exigeix coses diferents. En declaracions a la Cadena Ser, Valenciano explicà que les línies mestres del futur programa electoral que va presentar Rubalcaba després que el comitè electoral del PSOE el ratificàs dissabte com a candidat a la Moncloa suposen una adaptació a les demandes de la societat, i no una crítica a la política del cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. "No és una esmena a la totalitat de la política de Zapatero. És una política diferent, perquè el moment és diferent i això exigeix coses diferents", assenyalà Valencià, qui recalcà que la "gran virtut" del PSOE ha estat sempre "acompanyar el que la majoria social d'Espanya demandava".

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, s'ha compromès avui amb els representants de l'organització ecologista Gob a atendre els seus suggeriments en matèria de protecció del territori "fins on es pugui" i a "minimitzar les discrepàncies en temes espinosos".

Francisco Caamaño, comparegué ahir en roda de premsa per opinar sobre la nova llei. Foto: Mondelo

El Govern treballa perquè la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que donarà al fiscal la direcció de la investigació en el procés penal, sigui aprovada com abans millor i fins i tot pugui veure la llum abans que conclogui aquesta legislatura, encara que anteposarà el consens de les forces polítiques. Si aquesta reforma prospera, es faria un gir radical en l'àmbit del procés judicial espanyol, que inclouria novetats com la desaparició de la figura de l'imputat, que passaria a conèixer-se com la de l'investigat. D'altra part, una de les grans novetats en la reforma.

José Ramón Bauzá ha avançat part del contingut de la nova llei dels autònoms. Foto: J. Morey.

La llei d'ajuda a l'emprenedor i a la petita i mitjana empresa que elaborarà el Govern de José Ramón Bauzá només considerarà obligatori que les administracions hagin de pagar les microempreses (de menys de 10 treballadors) en un termini màxim de 25 dies, segons concretà ahir la Vicepresidència Econòmica. El cap de l'Executiu i el vicepresident, Josep Ignasi Aguiló, es reuniren ahir amb el president de PIME Mallorca, Rafael Rubio; la presidenta de PIMEM Autònoms de Mallorca, Emilia Pascual, i el president de l'Associació de Peixaters, Francisco Bauzá. Tot seguit, mantingueren un encontre amb el president d'APTA-Autònoms de Balears, Jaume Sitjar. Segons revelà Sitjar, algunes de les idees que el Govern preveu incloure en la llei són "la simplificació administrativa, l'eliminació o suspensió de les taxes municipals a l'hora d'obrir un negoci i el foment de l'agrupació d'autònoms". També esmentà la possibilitat que es fixi el termini màxim de pagament per part de les administracions en 25 dies.

Rubalcaba, ahir en els Premis Nacionals de Joventud.

El secretari d'Organització del PSOE, Marcelino Iglesias, assegurà ahir que el vicepresident del Govern i candidat socialista a la Moncloa, Alfredo Pérez Rubalcaba, "sap molt bé quan ha de prendre la decisió" de deixar les seves responsabilitats en l'Executiu i està convençut que ho farà "en el millor moment per a la societat i per al partit". En roda de premsa a Ferraz, Iglesias afirmà que ell no coneix els plans de Rubalcaba -"ell és qui ho sap, jo no"-. Fins i tot li aconsellà que si vol mantenir certa "discreció" que no ho digui a ningú, perquè tothom és "bastant transparent".

Bauzá ha coincidit en molts de punts amb els hotelers de Mallorca. Foto: P. Bota.

El sector hoteler de Mallorca vol que l'Executiu autonòmic els doni seguretat jurídica per poder emprendre reformes i "donar un impuls a la generació d'ocupació activant el sector de la construcció sense consumir més territori i facilitant l'eliminació de places obsoletes". Així ho transmeté ahir la junta directiva de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM) al president del Govern, José Ramón Bauzá, i al conseller de Turisme, Carlos Delgado, en una reunió al Consolat de Mar. Els hotelers posaren especial èmfasi en la "necessitat de concreció i celeritat en les decisions pendents en matèria d'ordenació". En aquest sentit, reivindicaren la regularització dels condohotels i la transformació de l'ús turístic en residencial. La gerent de la FEHM, Inma de Benito, destacà que cal reactivar projectes que estan "aturats" a causa "dels diferents criteris d'interpretació de la normativa en distintes administracions" i defensà "l'actualització i revisió" de la Llei general turística, la qual és "obsoleta" en alguns punts.

La directora general d'Economia i Estadístiques, Maria Teresa Palmer, ha valorat les dades que s'han publicat avui sobre l'increment d'afiliats a la Seguretat Social i el descens de l'atur registrat a les Balears, encara que ho ha fet "sense cap tipus d'eufòria" i "amb molta prudència".

El Govern ha remarcat aquest divendres que no "contemplen" que es produeixi una "absorció directa" de la Ràdio i Televisió de Mallorca per part d'IB3, després que el PP anunciàs durant la campanya electoral el tancament de la cadena insular. El portaveu de l'Executiu balear, Rafael Bosch, ha indicat en declaracions als periodistes que, malgrat que aquesta proposta és "molt respectable" no ha estat plantejada per "raons pressupostàries".

ERC ha presentat una proposta de resolució al Debat sobre l'Estat de la Nació per la qual insta al Congrés ha manifestar la seva preocupació per la posició dels nous governs de les Balears i del País Valencià en relació amb el paper del català en el sistema educatiu.

El lehendakari, Patxi López, al costat del vicepresident primer del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba. Foto: A.Aldai. Efe

El vicepresident primer del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà ahir que la "credibilitat de Bildu disminueix cada dia en què no demana la dissolució d'ETA" i afegí que el Govern no "relaxarà la política antiterrorista". Rubalcaba féu aquestes declaracions a Bilbao als mitjans de comunicació abans de participar en un encontre amb militants socialistes a Euskadi, encapçalats pel seu secretari general i lehendakari, Patxi López, dins la ronda de contactes amb les bases del partit que està duent a terme el candidat socialista a la presidència del Govern. El també ministre de l'Interior va respondre així mateix al plantejament realitzat dissabte pel portaveu de Bildu, Peio Urizar, de "disminuir" la presència de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i de l'Exèrcit al País Basc, i assegurà amb contundència que, "si no tenen els vots i no canvien les lleis, la resposta és no". El vicepresident primer recordà a la coalició abertzale que cal respectar les regles democràtiques, que són molt "senzilles": "la llei es compleix; si la vols canviar, ha de tenir els vots; i si un es compromet a una cosa i no la fa, al final ho paga molt car".

Valeriano Gómez, ministre de Treball, parla amb Josep Antoni Durán i Lleida, portaveu de CIU. Foto: Efe

El Govern va salvar ahir in extremis en el Congrés la votació de la reforma de la negociació col·lectiva gràcies a les abstencions del PNB i CiU, que va allargar el sofriment de l'Executiu fins a la votació mateixa i que es va decantar per l'abstenció després de dures converses. La reforma del Govern sortí endavant per 169 vots a favor (PSOE), 159 en contra (PP, ERC, IU-ICV, BNG i UPyD) i 20 abstencions (CiU, el PNB, CC i UPN). Després de la votació, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es mostrà satisfet per la convalidació del decret llei i va considerar que ajudarà en la creació d'ocupació i en la flexibilitat en les empreses, perquè "mantindrà el que és la tradició de les relacions laborals". Zapatero rebutjà que el Govern patís massa conflictes per aconseguir validar el decret llei i va assenyalar que, en qualsevol cas, "per a això està el Parlament". "Aquesta és la grandesa de la democràcia", indicà respecte de les negociacions mantingudes i que fructificaren, de manera que la reforma es tramitarà ara com a projecte de llei. Per part seva, el ministre de Treball, Valeriano Gómez, descartà que durant la tramitació es produeixin canvis substancials de la norma com a conseqüència dels acords amb el PNB i CiU.

El president Bauzá pronuncia unes breus paraules als nous consellers de l'executiu. Foto: M.À.C.

El nou Govern de José Ramón Bauzá començà ahir a caminar. El seu vicepresident, Pep Ignasi Aguiló, i els sis consellers prengueren possessió dels càrrecs a la capella del Consolat, es feren la fotografia oficial al pati de la Llonja i es reuní per primer pic el Consell de Govern. Bauzá els advertí que el nou Executiu és "l'esperança del canvi", que els ciutadans "esperen molt" d'ells i que no els poden "fallar". L'acte s'inicià amb la jura o promesa dels càrrecs. El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, i el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, foren els únics que el prometeren. El juraren amb la mà damunt la Bíblia els consellers d'Educació, Rafel Bosch; d'Agricultura, Biel Company; de Salut, Carmen Castro; de Presidència, Antoni Gómez; i de Turisme, Carlos Delgado.

La Vicepresidència econòmica assumeix la gestió de 13 direccions generals

El primer Consell de Govern defineix el full de ruta per optimitzar els recursos

Els operaris s'afanyen en els preparatius de la llotja com a escenari de la presa de possessió. Foto: P. A. Ramis.

El 'popular' José Ramón Bauzá prendrà possessió del seu càrrec com a president del Govern balear aquest dissabte a les 19.00 hores en un acte a la Llotja, després que aquesta setmana hagi estat investit pel Parlament i que aquest mateix divendres s'hagi fet efectiu el traspàs de poders amb el líder de l'Executiu balear sortint, Francesc Antich. L'acte institucional tindrà la presència del president nacional del PP, Mariano Rajoy, i del ministre d'Educació del Govern central, Àngel Gabilondo, així com de les principals autoritats de la comunitat com el president del Parlament, Pere Rotger, o el delegat de l'Executiu central, Ramon Socías. La presa de possessió començarà amb la lectura del Reial decret de nomenament i, a continuació, Bauzá jurarà el càrrec com a president autonòmic i pronunciarà el discurs de presa de possessió.

El nou conseller d'Administracions Públiques, l'arqueòleg menorquí Simón Gornés Hachero, ha assenyalat aquest divendres que s'enfronta a aquesta nova etapa com a membre del nou Govern presidit per José Ramón Bauzà "amb molta il·lusió i un gran sentiment de responsabilitat".

Les reaccions davant el full de ruta del nou gabinet de Bauzá no s'han fet esperar: pros i contres de la reducció, aglutinament i desaparició d'àrees de govern i conselleries, per una banda; i sensibilitats diverses respecte d'alguns consellers, per l'altra. Els hotelers de Mallorca consideren "molt positiva" la presència de Carlos Delgado a la Conselleria de Turisme i Esports, perquè és "sensible" i "coneixedor" de les necessitats que presenta la indústria. La gerent de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Inma de Benito, apuntà que el futur conseller "hi té àmplia experiència, perquè ha estat batle d'un dels municipis turístics més grans d'Espanya" (Calvià).

Reunió mantinguda entre José Ramón Bauzá, Miquel Ramis i els futurs consellers del Govern: Foto: Comunicació PP.

El nou Govern de José Ramón Bauzá tindrà el professor Pep Ignasi Aguiló com a vicepresident i responsable de la macrocartera d'Economia, i l'exbatle de Calvià i exponent de la dreta més espanyolista del PP Carlos Delgado, com a conseller de Turisme i Esports. Ells es configuren com els homes forts d'un miniexecutiu que només té set conselleries i just una dona.

Perfil biogràfic dels consellers del Govern balear

El PSOE desitja que Delgado faci un bon paper per al turisme

Els sindicats valoren Bosch però esperen les actuacions envers el català

La majoria dels infants podran ser matriculats en el centre que volien. Foto: M. À. Cañellas.

El 87,65% dels infants de tres anys que van sol·licitar plaça en un centre educatiu de les illes per al curs 2011-2012 han estat admesos en el centre que van elegir com primera opció, segons ha informat el Govern en un comunicat, el que dóna que 9.477 infants d'aquesta edat cursaran el primer any d'Educació Primària en el col·legi desitjat. D'aquesta manera, a Mallorca el 86,2% dels alumnes que començaran el pròxim setembre es matricularà en el centre elegit en primera opció, percentatge que en el cas d'Eivissa se situa en el 81,7%, al Menorca en el 93,6% i a Formentera en el 89,3%. Els centres públics de les illes van rebre un total de 10.995 sol·licituds per obtenir una plaça en aquest curs escolar, la qual cosa suposa un 2,6% més que el passat any (395 sol·licituds més).

El fins ara president del Govern, Francesc Antich, ha considerat «lògic» que José Ramón Bauzá vagi a fer auditories en els comptes de la comunitat si desitja conèixer el seu «estat» real. «No entraré a discutir les auditories perquè és lògic que si entra un nou govern i vol saber l'estat dels comptes, adopti totes les mesures».

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha traslladat a la direcció del PSOE la seva intenció d'exhaurir la legislatura, davant veus com la del secretari general dels socialistes de Castella-la Manxa, José María Barreda, qui creu "adient" un avanç electoral. "Si la situació continua sent així d'extremadament complicada, potser avançar les eleccions és convenient", apuntà Barreda, president en funcions de l'esmentada comunitat, per qui allò que va passar dissabte en la constitució dels ajuntaments "és un factor a tenir en compte".

Escola Catòlica ha donat avís de la situació dels col·legis concertats. Foto: T. Ayuga.

La Plataforma en defensa de l'ensenyament concertat denuncià ahir públicament que el Govern els deu "més de sis milions d'euros" en concepte de despeses de funcionament. D'aquests doblers poden dependre les nòmines d'entre 800 i 1.000 treballadors de les Illes. El portaveu de l'entitat, Bernat Alemany, assegurà que alguns col·legis ja han hagut de recórrer a préstecs bancaris per poder afrontar les despeses de funcionament. Així mateix, advertí que no tenen la seguretat que tots els centres puguin cobrir les nòmines del personal no docent de juny, un mes especialment complicat, perquè cal desemborsar la paga extra de l'estiu. El representant manifestà que tot dependrà del fet d'accedir o no a crèdits financers. Tanmateix, Alemany hi puntualitzà que aquesta situació no es pot allargar gaire més perquè, si no, hi haurà col·legis que no podran assumir els interessos d'aquests préstecs.

El lehendakari, Patxi López, s'ha mostrat avui convençut que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, farà el que millor convingui a Espanya per fixar la data de les pròximes generals.

Francesc Antich, Carles Manera i Joana Barceló, durant el darrer Consell de Govern ordinari, que va tenir lloc divendres. Foto: Pere A.Ramis

Les nòmines que abona cada mes el Govern balear als empleats públics sumen 65 milions d'€, dels 130 milions d'€ mensuals que rep la Comunitat Autònoma com a transferències de l'Estat amb motiu del finançament autonòmic. Per això, l'Executiu illenc en funcions considera que el pagament dels salaris està totalment garantit, malgrat que el PP balear hagi insinuat el contrari. Actualment, la Comunitat disposa d'uns 5.000 funcionaris als serveis generals, però el gruix d'assalariats correspon al personal docent i sanitari. En total, els empleats públics de l'Administració autonòmica arriben a 35.000, incloent-hi els de les empreses públiques.

El president electe del Govern, José Ramón Bauzá, ha assegurat avui que la paralització de les obres del Palau de Congressos pel deute del Govern amb la constructora posa de manifest la precària situació financera que passa l'Administració autonòmica. "Em preocupa molt. No és més que la continuïtat de tota la informació que venim rebent des de fa dies i setmanes per part dels proveïdors i dels propis funcionaris de les institucions".

El director gerent de la societat mixta Palau de Congressos de Palma, Mateu Crespí, ha remès avui una carta al gerent de l'obra del Palau de Congressos d'Acciona, Félix Parra, en la qual assenyala que no considera "correcte" enviar un document "d'aquest calat" en el qual anuncia la paralització per a avui de l'obra per falta de pagament. Acciona va comunicar ahir que té previst suspendre les obres del Palau de Congressos a partir d'avui perquè el Govern no li ha pagat 27 milions d'euros que l'havia d'haver abonat ja.

Valeriano Gómez comparegué davant la premsa després d'explicar la reforma als sindicats. Foto: Efe

El Govern es mostrà ahir obert a canviar la reforma de la negociació col·lectiva mitjançant la introducció d'esmenes dels partits polítics durant la seva tramitació en el Congrés dels Diputats. Encara que el Consell de Ministres aprovarà avui la reforma, el ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez, instà la CEOE, CCOO i UGT a continuar negociant i va dir que, si finalment arriben a algun acord, el grup socialista l'incorporarà amb "enorme alegria" en el decret llei que es tramitarà en el Congrés. De fet, l'Executiu ja ha començat a canviar-la després d'incloure en el text una rebaixa dels 20 mesos prevists en l'esborrany de la reforma a un període d'entre 12 i 18 mesos del termini que tenen la patronal i els sindicats per negociar un nou conveni. Passat aquest període, les parts haurien de sotmetre's a un arbitratge, que seria vinculant, per evitar que els jutjats socials hagin de resoldre tants conflictes. Aquest canvi és més pròxim al plantejament de la patronal, segons explicà ahir Gómez.

Andreu Palou és catedràtic de Bioquimica i Biologia Molecular de la UIB.

El Govern espanyol no denunciarà Alemanya per la gestió de la crisi del cogombre provocada per l'alerta del bacteri E. coli, ja que l'Executiu germànic donarà suport a una campanya per recuperar la imatge de les hortalisses espanyoles. Diego López Garrido, secretari d'Estat per la Unió Europea (UE), assegurà ahir a Berlín que "el Govern alemany s'ha compromès a esforçar-se per recuperar el prestigi dels productes agrícoles espanyols mitjançant accions concretes de promoció que l'Executiu espanyol ja està preparant". Garrido, que es reuní amb el seu homòleg alemany, Werner Hoyer, subratllà que havia expressat la solidaritat del Govern espanyol amb Alemanya per les persones afectades pel bacteri E. coli i va comentar que el primer problema per resoldre és el sanitari i detectar l'origen de la malaltia. Respecte de la possibilitat d'una demanda per danys i perjudicis de l'Estat espanyol contra Alemanya, Garrido va sostenir que en cap moment no s'havien fet preparatius per a aquesta qüestió.

Rosell (CEOE), Toxo (CCOO), Zapatero, Gómez, Méndez (UGT) i Terciado (CEPYME), quan signaren el pacte social.

La setmana passada, i malgrat ser "a quinze minuts" d'un acord, en paraules del líder de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, patronal i sindicats varen rompre les converses per arribar a un compromís sobre la reforma de la negociació col·lectiva. Per tant, i com ja ho va anunciar, el Govern legislarà per compte seu. Ahir, l'Executiu remeté als agents socials l'avantprojecte de llei de reforma de la negociació col·lectiva, que aprovarà demà. Una de les mesures que adopta és que el termini per negociar un conveni col·lectiu després de denunciar-lo serà de vint mesos i, en cas que no s'arribi a un acord, "es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu" anterior. Segons explica el text, el termini de denúncia dels convenis col·lectius per començar a negociar-ne la renovació serà de tres mesos abans que acabi la seva vigència. Des de la denúncia, s'estableix un termini de vint mesos com a màxim per negociar el nou conveni. Mentre duri aquell període, empresaris i treballadors podran adoptar acords parcials per modificar-ne alguns continguts i que les empreses es puguin adaptar a les circumstàncies. Però si no s'arriba a un acord, "es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu", és a dir, es reprendrà el conveni col·lectiu caducat.

Pere Rotger ha mantingut una reunió amb Rosamaria Alberti, del PSOE, i amb Biel Barceló, representant de la coalició nacionalista. Foto: T. Ayuga.

José Ramón Bauzá ja és, oficialment, l'únic candidat a la presidència del Govern per a la sessió d'investidura del dia 18. Els portaveus dels grups parlamentaris del PP, el PSIB i PSM-IV-ExM es varen reunir ahir amb el president del Parlament, Pere Rotger, en la roda de contactes que marca el protocol per presentar els aspirants a la presidència. Ni els socialistes ni els econacionalistes no en proposaren cap. Biel Barceló va ser el primer que va parlar amb el cap de la Cambra i, en sortir de la reunió, declarà que no havien presentat cap candidat perquè els resultats electorals fan "evident" que han de quedar a l'oposició. Amb tot, va explicar que havia comentat a Rotger que podia comptar amb la col·laboració del seu grup perquè els debats parlamentaris siguin rics. D'una altra banda, va avisar que farien una oposició "dura i contundent, però constructiva".

Els empresaris d'algunes empreses de transport tenen problemes per cobrar el confirming del Govern balear, fórmula segons la qual les entitats bancàries avancen el pagament. Així ho assegurà el president de l'Agrupació de Transport Discrecional de les Balears, Rafael Roig, després de l'assemblea duita a terme ahir horabaixa per tractar el tema del deute del Govern amb els transportistes. Per això, exigiran a la Conselleria d'Educació poder accedir a aquests pagaments a partir d'avui i no el proper 15 de juny, com s'havia proposat inicialment.

El Govern aplicà una gran pujada en la factura del llum el mes de gener.

El rebut del llum no pujarà més enguany per als ciutadans de l'Estat. El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, va anunciar ahir que el Govern té la "intenció" de congelar la tarifa elèctrica el juliol, llevat que es produeixi un resultat "molt negatiu de la subhasta" elèctrica del pròxim 21 de juny, i que pretén deixar inalterables els preus del llum durant la resta de l'any. "En funció d'aquesta licitació, l'Executiu prendrà la decisió tenint en compte l'evolució del dèficit tarifari, però vàrem exigir un esforç molt important el mes gener als ciutadans espanyols i la nostra intenció seria, tret que la subhasta fos molt, molt, molt negativa, no tornar a tocar el llum enguany", va afirmar. Sebastián va fer aquestes declaracions durant una trobada sobre la renovació de l'Institut de Comerç Exterior (Icex). Després de la pujada del 9,8% de la Tarifa d'Últim Recurs (TUR) del llum el mes de gener passat, a la qual estan acollides prop de 17 milions de llars, el mateix ministre insistí que aquella mesura va ser "excepcional, inevitable i necessària".

Miquel Florit, Salvador Servera, Rafel Llompart i Rafel Roig. Foto: T.Ayuga

Les empreses de transport de les Balears que tenen concessions del Govern pel transport regular de viatgers podrien veure's obligades a aturar el servei, "en contra" de la seva voluntat, si l'Executiu no els paga el que els deu. Tampoc no cobren pel servei de transport d'escolars. El Govern deu 4,4 milions d'euros. Així ho denunciaren ahir des de la Federació Empresarial Balear de Transports, que ja s'han posat en contacte amb les conselleries d'Educació i Mobilitat per intentar trobar una solució com més aviat millor. Aquesta setmana tenen previstes reunions amb el Govern.

L'exconseller Cardona (a la dreta) i l'exdirector de Promoció Industrial Viaene, en un viatge a la Xina el 2005.

La jutgessa instructora del cas Scala, Piedad Marín, va demanar ahir l'obertura de judici oral, a més de fiances milionàries de 7,3 milions d'€ per als principals implicats. Aquesta decisió durà per primer cop a la banqueta dels acusats l'exconseller de Comerç, Indústria i Energia del Govern Matas, Josep Juan Cardona, per al qual es demana una pena de 21 anys de presó. L'òrgan competent per dur a terme la vista serà l'Audiència Provicial. Els altres dos principals acusats en la trama del suposat desviament de doblers públics del Consorci per al Densevolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB) en benefici propi són l'exdirector de promoció industrial Kurt Viaene i l'exgerent del CDEIB Antònia Ordinas. Per a ells es demanen 20 i 7 anys de presó, respectivament.
En la causa hi ha 15 acusats més, en la majoria empresaris i proveïdors del CDEIB que s'enfronten a penes més minses. Els delictes que s'investiguen són: associació il·lícita, malversació, frau a l'Administració, falsedat documental i suborn.

Antoni Pastor i Catalina Riera comparegueren a la seu del PP per valorar els resultats electorals. Foto: A.B.

Antoni Pastor serà batle de Manacor els quatre pròxims anys. No té res més dins el cap, primer perquè "la gent ha demostrat que vol que sigui el batle" i perquè "no crec que el president hagi pensat en Antoni Pastor per a cap càrrec a Palma". Així de contundent es manifestava el primer edil, que va comparèixer amb Catalina Riera per oferir una valoració dels resultats electorals, que li han atorgat la majoria absoluta per primera vegada. Pastor també aprofità per llançar un missatge prou clar al seu president: José Ramón Bauzá. "Volem tenir representació en totes les institucions. Hem de tenir un conseller insular i un altre d'autonòmic de Manacor, perquè aquí hi ha gent molt vàlida i que s'ho mereix. No hem tingut mai cap conseller al Govern i crec que ens n'ha arribat el moment. Hi ha gent molt ben preparada per ocupar un càrrec a Palma. A mi, no crec que m'ofereixin res. Em varen triar per ser batle i el PP té altra gent sense càrrecs de responsabilitat".

La portaveu del PP en el Congrés dels Diputats, Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat aquest dilluns al PSOE que la victòria del PP en les eleccions autonòmiques i municipals demostra que el "carrer" està "reclamant" un canvi de Govern nacional "com més aviat millor". D'aquesta manera, Sáenz de Santamaría ha suggerit a l'Executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero la convocatòria anticipada d'eleccions generals i ha assenyalat que els 'populars' han "doblat" el resultat de vots de "tota" la seva història.

L'autoria de la canaleta, una infraestructura ara molt malmesa en determinats trams. Foto: Arxiu.

La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat ha iniciat la restauració de la canaleta de Massanella, al municipi d'Escorca. Aquesta canaleta constitueix un destacat exemple d'infraestructura hidràulica popular de la serra de Tramuntana, no tan sols per la seva singular situació a l'entorn, sinó pel seu disseny constructiu, realitzat bàsicament en trams irregulars de zones de muntanya i altres d'ubicats al caire de precipicis. La canaleta va ser construïda entre els anys 1748 i 1750 amb pedra calcària unida amb morter de calç. L'autoria s'atribueix al majoral de la finca de Massanella, Montserrat Fontanet (1706-1762), qui va construir un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (també anomenats "els arcs d'en Fontanet") i va dissenyar la canal amb un traçat serpentejant que cobreix prop de deu quilòmetres, des de la font del Prat fins a les cases de Massanella. La canaleta funcionà durant 233 anys, fins al 1983, quan es procedí a instal·lar una canonada per millorar el subministrament d'aigua a Mancor de la Vall. Així, la canaleta perdé la seva funció i inicià un procés de degradació fins a l'actualitat. Aquest mal estat queda palès amb els nombrosos esbaldrecs a les parets de la canal a conseqüència dels despreniments de roques, la caiguda d'arbres i el pas continuat de milers d'excursionistes.

Zapatero i Blanco, al costat del president de la Regió i del batle de Llorca, visitant els carrers més damnificats. Foto: Efe.

El portaveu del Govern central, Pérez Rubalcaba, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en la qual el Govern ha aprovat el decret llei sobre les mesures urgents per reparar els danys causats pel terratrèmol de Lorca, no s'ha aventurat a parlar de diners perquè ha dit que encara "no hi ha una base sòlida" per poder fer un balanç, però ha assenyalat que amb el decret es vol "sortir al pas" d'una catàstrofe que afecta famílies, comerciants i empresaris. "Ni tan sols no sabem -ha dit- quantes cases estaven assegurades i quants locals comercials" pel que ha demanat temps "abans de fer una previsió".

El 56% dels habitatges examinats, inhabitables

El gest seriós del president indica la preocupació pels fets succeïts ahir a la localitat murciana. Foto: Reuters.

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va garantir ahir que no escatimarà esforços per a la reconstrucció de la ciutat de Llorca, després del terratrèmol ocorregut dimecres passat, i anuncià que avui el Consell de Ministres aprovarà un decret d'ajuda als damnificats.

Imatge d'arxiu d'una reunió d'Antich amb sindicats i patronal.

El Govern balear acumula un deute milionari amb sindicats, patronals i petites empreses que ofereixen a l'Executiu serveis a través de programes d'orientació laboral als aturats i cursos de formació, entre d'altres. Per fer front a aquests pagaments, l'Executiu autonòmic ha proposat als agents socials finançar el deute a través d'un confirming bancari. Així es plantejà durant una reunió mantinguda ahir entre el president Francesc Antich, el conseller d'Economia, Carles Manera, i els responsables de CCOO, UGT i PIME-Balear. Per part de CAEB, no hi assistí cap membre, tot i que també pateixen el mateix problema, mentre que el secretari general d'USO, David Díaz, mostrà malestar per no haver-hi estat convidat.

Joan Lladó, líder d'Esquerra, ha reivincidat un nou finançament. Foto: G. Mas.

El candidat d'Esquerra al Parlament, Joan Lladó, ha advertit que el seu partit no donarà suport a cap Govern que no reivindiqui el Concert Econòmic com a sistema de finançament per a les Balears, a fi que els impostos que es paguin a les illes reverteixin en aquesta Comunitat Autònoma. En declaracions als mitjans, poques hores abans que s'iniciï la campanya electoral, Lladó ha criticat que amb l'actual model de finançament, deixen d'arribar a l'arxipèlag "3.300 euros anuals per cada ciutadà de les Balears", raó per la qual s'ha d'implantar un Concert Econòmic similar al què tenen els bascs i navarresos. "El president del Govern, Francesc Antich, ens va prometre al principi de legislatura un sistema que havia de deixar a les Balears en la mitjana i un Règim Especial de les Balears que més que un règim ha estat una dieta que no s'ha complert".

El líder de la Lliga Regionalista de Balears, Jaume Font, ha defensat el partit com a "necessari per equilibrar el Govern" i per defensar els interessos de les Balears, segons ha assenyalat en la presentació de les seves candidates per Santa Maria, Carme Suau, i Felanitx, Montse Pérez.

El Consell de Govern aprovà ahir el decret regulador dels serveis d'admissió i control d'ambient intern en les activitats d'espectacles públics i recreatives (sales de festa, discoteques o cafès concerts). Un pic entri en vigor, d'aquí a sis mesos, els empleats de seguretat i els porters hauran de superar un curs específic i una prova avaluadora. El curs tractarà sobre matèries tècniques, jurídiques, de psicologia i santàries, així com també sobre aspectes pràctics. A més, haurà de tenir una durada mínima de 40 hores.

Bauzá ha comparegut amb Pastor davant els mitjans per proposar el debat a Antich. Foto: P. Bota.

Finalment, hi haurà debat electoral. Almanco així es desprèn de les darreres declaracions d'intencions de populars i socialistes. El president del PP, José R. Bauzá, acceptà ahir participar en un debat electoral amb el seu homòleg del PSIB, Francesc Antich, com li ho havia demanat. "No tenc inconvenient a prendre part d'un debat amb el senyor Antich", manifestà el popular. I encara més: "Deix a la seva decisió la fórmula del debat".

Les Fontanelles, situades a la Platja de Palma, són l'única zona humida que es conserva a Ciutat. Foto: T.Ayuga

Els propietaris i els promotors del complex comercial que volien construir a la zona humida de les Fontanelles, a la Platja de Palma, presentaren un contenciós administratiu contra el Govern. Li reclamen 215 milions d'euros per haver suspès les llicències urbanístiques a la zona fa tres anys. El conseller delegat del parc Aqua Màgica anuncià ahir aquesta mesura contra l'Executiu al costat del president de l'Associació hotelera de la Platja de Palma, Francisco Marín, i del gerent de l'Associació d'empresaris d'activitats turístiques del mateix nucli, Jesús Sánchez. Alhora, criticà l'actitud d'Antich i d'Aina Calvo, perquè fa un any i mig que eviten entrevistar-se amb els promotors.

Aquest és un dels solars. L'Ajuntament ara controlarà 99 habitatges de baix preu. Foto: T.Ayuga

La construcció de 357 pisos a Santa Ponça a l'empara de la llei Carbonero es troba en avançat estat de tramitació. El Govern balear va donar llum verda a la iniciativa fa tres mesos i ara ja se'n tramiten els permisos definitius. El projecte, part del qual inclou habitatges socials, es farà a dos polígons de poc més de quatre hectàrees. El promotor és la societat Habitat Golf, propietat de la família Nigorra. En ambients immobiliaris hi ha sorpresa pel fet que aquest projecte de Santa Ponça vagi endavant sense problemes importants aparents, mentre que d'altres iniciatives llançades a l'empara de la llei Carbonero, sobretot a Palma, es troben amb tot tipus d'entrebancs. Consideren que es tracta d'una tramitació "rapidíssima".Es comenta que l'explicació que dóna el Govern als empresaris que s'interessen per la qüestió és que "Calvià és diferent de Palma". A aquest terme, ja s'han modificat les normes subsidiàries municipals per fer possible el projecte. A Palma, no hi passa el mateix.

Antich ha explicat que "cal sortir bé de la crisi". Foto: N. R.

El president del Govern i candidat del PSIB a la reelecció, Francesc Antich, s'ha compromès a "no fer ni un pas enrere" en matèria de polítiques socials, de manera que si torna a governar "augmentarà" la seva aposta social per destinar el 4 per cent del PIB a educació (actualment es destina el 3,3 per cent) i el 5,5 per cent del PIB a sanitat. En una entrevista concedida a Europa Press, Antich ha indicat que "cal sortir bé de la crisi" i, per a això, hi ha d'haver una economia "més reforçada, però amb un sistema que creu cohesió, per al qual advoca per una "redistribució de la riquesa a través dels serveis que garanteixen una qualitat de vida".

La Junta Electoral de les Balears ha ordenat al Govern que retiri un web d'informació sobre l'actuació dels últims "Quatre anys de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració", tal com havia sol·licitat el PP, amb la qual cosa és la tercera campanya que suprimeix en les mateixes circumstàncies.

Darrere les coes, la burocràcia i la lentitud dels tràmits són els majors problemes. Foto: S.Amengual.

El temps d'espera i les coes són el principal problema del Govern a l'hora d'atendre els ciutadans, segons una enquesta feta a 1.500 illencs. Un 50,9% dels enquestats l'inclouen entre els principals problemes dels serveis de l'Executiu, mentre que un 34,2% critica l'excés de burocràcia i un 32% veu entre els principals problemes la lentitud dels tràmits. Ja manco del 20% van queixar-se de manca d'informació i d'horaris d'atenció massa rígids. En canvi, just un 6% criticava la manca de capacitat del personal. La poca claredat del llenguatge i la incomoditat de les instal·lacions són problemes per a un 4% i un 1,1% dels enquestats. Les xifres són d'un estudi encarregat per la Conselleria de Presidència.

Una part de les subvencions que atorga el Govern són perquè els partits puguin enviar les paperetes als electors. Foto: Arxiu

El Govern repartirà més de dos milions i mig d'euros entre les formacions que obtinguin representació en les properes eleccions autonòmiques i insulars del 22 de maig en concepte de subvencions electorals. La meitat d'aquests doblers (1,3 milions d'euros) serà, previsiblement, per al PP balear. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publica una ordre del conseller d'Economia i Hisenda que preveu tres línies de subvencions, amb un increment del 9,4% respecte de les que es concediren en els comicis de l'any 2007. Per un costat, les formacions ingressaran 13.978,29 euros per cada diputat que surti elegit i la mateixa quantitat per cada conseller insular que aconsegueixin.

La Junta Electoral de Balears ha resolt en contra del fulletó "180 actuacions per a la teva salut" per considerar que, d'acord amb la denúncia del PP, publicita assoliments del Govern, igual com la pàgina web "dit i fet", pel que ha ordenat que se suspengui la seva difusió i s'impedeixi el seu accés.

El Pla de lectura que llançà la conselleria d'Educació i Cultura no tindrà balanç final. La tercera enquesta sobre els hàbits lectors dels ciutadans de les Balears, que havia de ser la conclusió a quatre anys de campanya, no es durà a terme per falta de pressupost. Així ho confirmà a aquest diari el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qui justificà la manca de doblers com a raó principal, a més de la intenció del seu departament d'invertir algunes partides en altres accions com "l'edició de Paraules de i la participació a la campanya 'Llibres fora!'".

El secretari de Relacions Institucionals del PSIB, Pablo Martín, ha considerat que els ciutadans de les Balears "no són imbècils", i per això sabran "apreciar" els assoliments del Govern, de manera que "no pot ser que quan les coses vagin malament la culpa sigui de l'Executiu i quan vagin bé, com en la caiguda de l'atur i la previsió que la pròxima temporada turística sigui la millor dels últims deu anys, no sigui gràcies a la seva gestió".

El Consell de Govern ha aprovat avui el decret que estableix el marc legal per posar en marxa una línia d'ajuts a partir de finals d'abril de 30 milions d'euros destinats a impulsar petites i mitjanes empreses i, sobretot, emprenedors.

Antich, dijous en la inauguració del nou dic de Ciutadella. Foto: S.R.

El Govern balear limitarà les actuacions en precampanya per complir "estrictament" la Llei electoral, que s'ha modificat recentment de manera restrictiva. L'Executiu no durà a terme cap inauguració, no farà actes que puguin incidir en el vot, evitarà fer balanços en la informació que ofereixi a través del lloc web Dit i Fet -criticat pel PP- i es limitarà a informar de la gestió diària i, en funció d'allò que marqui la Junta Electoral, farà o no visites d'obra. En cas de dubte, consultarà els serveis jurídics autonòmics. Així ho avançà ahir la portaveu, Joana Barceló, en la compareixença posterior al Consell de Govern. L'Executiu donà llum verda a la proposta de dissolució anticipada del Parlament. Dilluns el president, Francesc Antich, signarà el decret que dissol la cambra i convoca les eleccions autonòmiques del 22 de maig, coincidint amb les insulars i les municipals. Dimarts començarà la precampanya, que s'allargarà fins a les 00.00 hores de dia sis de maig, quan s'iniciarà la campanya pròpiament. La modificació de la Llei electoral impedeix fer inauguracions durant la precampanya, però es preveu que es puguin fer visites d'obra. També afecta els partits, que podran fer publicitat sempre que facin referència a actes concrets.

Joana Barceló ha anunciat les mesures aprovades al Consell de Govern. Foto: J. Torres.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el nou decret de classificació dels establiments turístics de la comunitat, una normativa que és pionera a Espanya i que es fonamenta en l'autoregulació, de manera que seran els propietaris els que decidiran que desitgen a quina categoria pertànyer i tindran un període determinat per adaptar-se a aquesta. Joana Barceló ha explicat que aquest sistema es basa en l'autoavaluació. El Consell de Govern ha aprovat també concedir dos avenços extraordinaris reintegrables d'un milió d'euros a l'empresa Quesería Menorquina amb l'objectiu de garantir la continuïtat de l'activitat productiva i mantenir els llocs de treball.

Imatge d'arxiu d'un concert dels Blauets de Lluc.

La Conselleria de Presidència del Govern balear farà una aportació de 90.000 euros per ajudar a sufragar el dèficit de l'Escolania de Lluc, que ascendeix a uns 180.000 euros. Així ho anuncià ahir el conseller Albert Moragues en el decurs de la reunió ordinària del patronat de la Fundació Santuari de Lluc. "Volem que l'Escolania funcioni de la millor manera possible", va dir Moragues. La Fundació hi aportarà 60.000 euros més. El problema del dèficit rau en el fet que l'educació musical no està concertada, com sí que ho estan l'Educació Primària i el primer i segon curs d'ESO.

El PP criticà que les mesures del Govern hagin contribuït al tancament de 3.000 empreses. Foto: J.M.

El Parlament va reprovar ahir la política econòmica del Govern durant aquesta legislatura amb els vots a favor del PP, l'abstenció d'UM i els vots en contra del PSIB i el Bloc. Cal tenir en compte que el PP ja havia aconseguit abans reprovar el conseller d'Economia, Carles Manera. A més, ahir mateix, el Parlament també va aprovar una moció del PP que censurava un altre conseller: el de Mobilitat i Medi Ambient, Gabriel Vicens. Els populars, doncs, van tornar a aprofitar la minoria del Govern per criticar-lo. No van reprovar el conseller Manera, però segurament perquè ja ho han fet tres vegades i no hi guanyarien gaire, perquè el text de la moció gairebé era una altra reprovació. De fet, amb la d'ahir el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, ja ha estat reprovat per la Cambra dues vegades. El PP, en total, ja ha reprovat cinc consellers. Als dos darrers cal sumar-hi les conselleres Pilar Costa i Fina Santiago i el conseller Vicenç Thomàs.

La Cambra balear censura V icens pels seus "incompliments" i per continuar amb el tramvia

Antich recorda a Bauzá que part del deute públic prové del Palma Arena i del Metro

Foto d'arxiu de la comissaria central a Palma de la Policia de l'Estat que estarà activa mentre no se substituexi per un cos propi. Foto: M.À.C.

Tot i que la llei que empara la policia autonòmica tot just s'ha començat a tramitar, el Govern ja fa anys que té un pla de com fer el desplegament de la policia pròpia de les Illes Balears, segons consta en un document de treball al qual ha tingut accés Esquerra Republicana. És més, segons el president del partit, Joan Lladó, el document preveia fer el desplegament de 304 agents entre el 2010 i el 2011 basant-se en el cost de la policia turística, que paga l'Executiu. Segons Lladó, doncs, els primers dos anys de desplegament no comportarien un augment de despesa per al Govern, com a molt caldria finançar la construcció de la seu central, perquè els sous i els equips ja es paguen ara amb la policia turística. Lladó diu que no és veritat que el PSIB s'oposi al desplegament per l'augment de despesa, defensa que s'hi nega per pressions del Govern de l'Estat. El document de treball, preparat per un assessor del Govern, preveia un desplegament inicial de 1.000 agents que es completaria en diverses fases. Els primers dos anys s'havien de completar dues promocions de 152 agents cada una, fins arribar als 304 policies, una xifra semblant a la del total d'agents de la policia turística que hi ha ara.

La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha mostrat la seva «preocupació» per la nova operació de presumpta corrupció oberta per ordre del Jutjat d'Instrucció número 8 sobre un presumpte finançament irregular de UM i ha remarcat que aquest nou cas «no ajuda en absolut» a recuperar la confiança en la política.

Ruíz-Mateos amb Antoni Olives, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Mercadal.

El president del Comitè d'Empresa de la Quesería Menorquina, Antonio Olives, ha exigit al Govern que sigui "més dur" amb Nueva Rumasa per "pressionar", a fi que abandoni la gestió d'aquesta empresa, ja que, segons el seu parer, aquesta serà l'única manera de garantir la seva viabilitat i el manteniment dels 184 llocs de treball. En declaracions a Europa Press, Olives ha recalcat que l'Executiu balear ha "d'implicar-se al màxim", a causa que la situació és "crítica", tenint en compte la "mala gestió" de la família Ruíz-Mateos. Així, ha recordat que el Comitè d'Empresa ja va advertir el Govern que la gestió de Nueva Rumasa "no anava a bon port", a causa que des del passat mes de maig, ja es va produir el primer retard en el pagament de la nòmina.

El Govern de les Illes Balears i l'Agència Estatal Antidopatge varen firmar ahir un acord pel qual es comprometen a dur a terme actuacions conjuntes en la prevenció i lluita contra el dopatge en l'esport, a més de vetlar per la salut dels federats i fomentar els valors esportius. D'acord amb la seva legislació esportiva, l'Executiu pot establir el seu sistema de controls en l'àmbit del propi territori -segons disposa la Llei Orgànica 7/2006- i, en virtut d'aquest conveni, informar l'AEA de la comissió de presumptes pràctiques que puguin ser constitutives de delicte per ús de substàncies prohibides.

El president de l'Executiu balear, Francesc Antich, s'ha compromès a aprovar un acord en el Consell de Govern en el qual s'instarà el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç a que paralitzi les llicències atorgades per a realitzar estudis sobre prospeccions petrolíferes en el Golf de València, concretament, en aigües que separen el País Valencià d'Eivissa.

Rafel Nadal i els representants de les institucions que s'han implicat en el projecte. Foto: J. Morey.

"Feia estona que aquest projecte el tenia dins el cap; és una iniciativa molt important per mi que prest serà una realitat i, a més, ho faré a Manacor". Així volia agrair el número 1, Rafel Nadal, el suport institucional del Govern, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Manacor per a la construcció a Manacor d'un centre internacional de tennis promogut íntegrament per la fundació del tennista i que durà el nom del manacorí. Nadal, que no volgué avançar el cost total del projecte, confirmà que es construirà al complex esportiu de la Torre dels Enagistes. A més, serà concebut "com una acadèmia per a joves promeses i disposarà d'unes instal·lacions de primera qualitat".

El Bloc cercarà el suport de tots els partits de les Balears, de manera especial del PSIB-PSOE i PP, perquè el Govern central derogui el permís perquè es realitzin prospeccions per extreure petroli en aigües de les Balears per les negatives conseqüències mediambientals i econòmiques que tindria.

Francesca Vives, Francesc Antich i Carles Manera presentaren ahir el pla al Consolat de la Mar. Foto: J.Torres

El Govern balear aposta per la indústria i per això donà a conèixer ahir un pla d'impuls per a aquest sector que hi preveu una inversió de 638 milions d'euros fins a l'any 2020 i que combina els eixos de la indústria tradicional i de l'emergent. La partida prevista per a enguany és de 53,45 milions d'euros. Es tracta del primer per a aquestes activitats que es redacta a les Balears i un dels primers de l'Estat i s'ha consensuat amb els agents econòmics i socials de les Illes. El president, Francesc Antich; el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, el presentaren.

El president del PP, Mariano Rajoy, assegurà ahir que la "urgència" d'Espanya és tenir un govern "amb criteri", que respecti la seguretat jurídica, que generi certesa, que tingui un pla econòmic i "capaç de gestionar l'economia i de generar riquesa i benestar". En la clausura de la convenció del PP de Galícia, Rajoy va dir que l'Estat té "fonamentalment un problema de competència", per la qual cosa insistí en la necessitat de tenir un executiu "seriós" i capaç de gestionar l'economia.

La Comissió d'Ordenació Territorial del Parlament ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei presentada per UM (Grup Mixt) que insta al Govern a crear una Comissió per estudiar els usos possibles de l'edifici de l'antic hospital de Son Dureta. Així, la iniciativa d'UM assenyala que en aquesta Comissió hauran de tenir representació tots els grups polítics del Parlament, mentre que, d'altra banda, s'ha aprovat per unanimitat incloure una esmena del PP en la que es demana que l'Ajuntament de Palma també participi en aquest òrgan.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha anunciat avui que l'emissió de bons de deute públic per 300 milions d'euros realitzada pel Govern es farà efectiva en pocs dies. Manera ha defensat l'emissió de bons per a inversors minoristes que ha realitzat el Govern entre el 24 de gener i el 4 de febrer per considerar que "de totes les fórmules existents" de deute públic "era una bona opció" i a més "ha tingut una resposta molt positiva".

El Govern preveu que un 40% dels treballadors es jubili amb 67 anys, un altre 40% als 65 anys i que el 20% restant ho faci a edats inferiors al desenvolupar ocupacions penoses o per ser discapacitats, segons ha assenyalat el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado.

Carles Manera, en una imatge d'aquest curs polític. Foto: P. Bota.

La portaveu del Govern, Joana Barceló, no va dubtar ahir a qualificar d'èxit la venda de deute públic de la Comunitat. I les xifres li donen la raó: si bé l'Executiu va emetre bons per valor de 200 milions d'euros -tot i que va ampliar l'operació als 300 milions-, les sol·licituds han arribat als 879 milions. Gairebé el triple. En total, s'han fet 25.600 sol·licituds per comprar bons -de 34.000 euros de mitjana- i tothom que n'ha demanat en podrà adquirir, encara que els qui en vulguin quantitats més elevades no podran comprar tot allò que voldrien. Tot i amb això, tal com havia avançat el conseller d'Economia, Carles Manera -i ahir ho reiterà Barceló-, l'Executiu no preveu vendre més bons. Com a mínim fins que no conclogui l'exercici del 2011. Cal tenir en compte que l'operació que es tancà ahir era per finançar el deute del 2010 i que el Govern de les Balears tan sols té autorització de l'Executiu Zapatero per endeutar-se fins als 371 milions. I Manera, quan anuncià l'operació, ja explicà que per als 71 milions restants disposen de "prou recursos financers" per fer-se'n càrrec sense haver de recórrer als bons. Barceló va dir, després de la reunió del Consell de Govern, que l'èxit de l'operació de venda de deute podia ser per la bona rendibilitat que ofereix el Govern, combinada amb la "gran capacitat d'estalvi" dels ciutadans de les Illes Balears.

Les peticions de bons davant de l'emissió de deute públic per a inversors minoristes per part del Govern ascendeixen a 250 milions d'euros, el que supera en 50 milions la posada en circulació impulsada per l'Executiu, ampliable a 300 milions, tal com ha informat la portaveu del gabinet autonòmic, Joana Barceló.

El president de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), Josep Oliver, ha expressat la seva satisfacció davant del principi d'acord assolit entre el Govern i els agents socials de cara a tancar un pacte definitiu sobre la reforma de les pensions, i en aquest sentit ha manifestat que això "facilitarà" el desenvolupament de la reforma laboral. En qualsevol cas, Oliver ha confiat que aquest acord "doni satisfacció a les parts" per a infundar tranquil·litat".

La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, s'ha mostrat satisfeta pel principi d'acord assolit per reformar les pensions i ha assegurat que reforçarà la confiança i l'estabilitat del país, elements "molt importants" en un moment econòmic difícil com l'actual.

Govern i sindicats van coincidir ahir que, malgrat els avenços aconseguits, encara no hi ha acord sobre el pacte social i laboral que negocien. Per aquest motiu, CCOO advertí l'Executiu que hi haurà "confrontació" si divendres no hi ha un consens sobre les pensions. Ahir es va saber que el president Zapatero participà en la reunió que dilluns va tenir el ministre de Treball, Valeriano Gómez, amb els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, i amb el president de la CEOE, Joan Rosell.

Manifestants tunisencs, contraris a l'RCD-el partit de l'expresident, sostenen un taüt amb les seves sigles. Foto: Haikal Hmima. Efe

Els canvis s'acceleren a Tunísia, on la Justícia anuncià ahir l'obertura d'un procediment judicial contra el president deposat Zine al-Abidine Ben Ali i diversos membres de la seva poderosa família política per l'apropiació de la riquesa del país de què l'acusaven la gran majoria de tunisencs. Malgrat la permanència a llocs clau del Govern de diversos membres de l'Agrupació Constitucional Democràtica (RCD) -el totpoderós partit de l'expresident-, l'anunci de la seva persecució judicial demostra que les coses comencen a prendre una direcció dins el si del poder tunisenc. A més, el radical canvi en la línia informativa dels mitjans públics i privats, en un país que ha viscut durant dècades en la censura més fèrria, denota també una transformació vertiginosa en les estructures de poder del règim anterior. L'agència oficial tunisenca TAP i la televisió estatal, acostumades durant anys a enaltir sense parar la figura de Ben Ali i el seu clan familiar, n'anunciaren ahir la persecució judicial amb grans titulars. Segons l'agència oficial, la investigació de l'expresident i la seva família s'emprendrà per "adquisició il·legal de béns mobles i immobles, dipòsits il·lícits a l'estranger i exportació il·legal de divises".

La presència de dofins en la reserva pot beneficiar el fons marí. Foto: J.Socies

La Direcció General de Pesca de la Conselleria de Presidència ha posat en marxa un nou projecte d'investigació per esbrinar les correlacions entre el denominat "efecte reserva" i els dofins mulars. La directora general de Pesca, Patrícia Arbona, i la consellera de Medi Ambient del Consell, Maria Magdalena Tugores, van acompanyar els tècnics de Pesca del Govern en la instal·lació de tres ordinadors submergibles encarregats de registrar el moviment dels dofins en la reserva marina del Migjorn. Aquest projecte està cofinançat per la Comunitat Autònoma i la Unió Europea i té una durada de tres anys. "El primer any es porta a terme en la reserva de Migjorn, el següent en la reserva del Llevant i, finalment, en la reserva del Nord de Menorca", digué Arbona, a més de destacar que aquest projecte "ens permetrà saber si les reserves marines, a part de contribuir a la preservació dels recursos marins, també tenen un efecte beneficiós sobre els mamífers marins".

La Reina ha visitat l'stand relatiu al turisme a Balears. Foto: J. Sevilla.

El Govern balear vol concretar juntament amb el sector privat una estratègia turística "ambiciosa" per aconseguir una major presència del mercat estatal a les Illes, que permeti allargar la temporada turística mitjançant la configuració i promoció de productes atractius. Per això, es treballa amb aerolínies, navilieres, agències de viatges i el sector d'allotjament, per establir una línia d'actuació conjunta en cada un d'aquests camps, amb l'objectiu de gestar unes "campanyes especials" en punts concrets del principi i final de temporada alta. Així ho manifestà la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, en el marc de la Fira internacional de turisme (Fitur), duta a terme a Madrid.

Gual creu que 2011 serà "l'inici de la recuperació turística"

El Govern vol concertar amb el sector allargar la temporada alta amb el mercat nacional

Els manifestants s'enfrontaren amb gasos a la Policia. Foto: Stringer. Efe

Tres ministres opositors del Govern de transició de Tunísia, que es formà dilluns, el varen abandonar ahir enmig de la repressió de les protestes de milers de tunisians perquè no estan d'acord amb el manteniment als llocs clau de l'Executiu de diversos membres del partit en el poder del règim anterior. La Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) anunciava ahir dematí la dimissió dels seus tres representants al nou Govern -dos ministres i un secretari d'Estat- com a protesta perquè els ministeris de més pes, com Interior, Defensa, Exteriors i Finances, han estat assignats a membres del RCD. La UGTT, que tingué un paper clau en l'organització de les protestes que forçaren la caiguda del fugit president Ben Ali, decidí, a més, que no reconeixeria el nou Govern. La decisió d'UGTT fou hores més tard repetida pel Fòrum Democràtic pel Treball i la Llibertat (FDTL), un dels tres partits d'oposició legal inclosos en el nou Executiu, el qual també hi va suspendre la participació mentre no es retirin almenys alguns ministres del RCD.

Antich presidí ahir la reunió amb les entitats bancàries. Foto: Joan Torres

Les entitats financeres no obriran per ara l'aixeta al sector immobiliari. Si més no, no ho posaran fàcil. Això no obstant, el Govern balear i la banca estan disposats a trobar solucions a l'actual problemàtica immobiliària, per la qual cosa estudiaran la possibilitat de treure en règim de lloguer part de l'estoc d'habitatges de què disposen les entitats financeres. Així ho explicà ahir el conseller d'Habitatge del Govern balear, Jaume Carbonero, després de reunir-se, juntament amb el president, Francesc Antich, i el conseller d'Economia, Carles Manera, amb les entitats financeres. "La posició actual és que les noves promocions d'habitatges -siguin lliures o de protecció oficial- que en aquests moments estan pendents de crèdits hipotecaris per part de les entitats financeres tindran moltes dificultats", assegurà Carbonero. En qualsevol cas, l'objectiu és assolir acords i, per això, el Govern i la banca crearan grups de treball reduïts que començaran a funcionar a partir de la setmana que ve. En aquest sentit, el titular d'Habitatge es referí a diferents possibilitats, com que la Societat Pública de Lloguer assumeixi l'estoc d'immobles de la banca, si bé precisà que abans s'haurà de conèixer la xifra exacta i on estan ubicats.

El Ple del Consell de Mallorca ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics una moció presentada pel PP en la qual s'insta el Govern balear que assumeixi el deute de 90 milions d'euros que deu a la Institució dels anys 2009 i 2010. Per la seva part, el portaveu del PP, Fernando Rubio, s'ha mostrat satisfet perquè es reclamarà uns diners "que solucionaran els problemes que tenen molts mallorquins relatius a polítiques socials i ajudarà a cooperar amb els ajuntaments que hi ha en una situació d'indefensió".

El Govern balear ha procedit a la licitació per al servei de difusió de la campanya institucional per fomentar el vot en les eleccions al Parlament balear i als Consells insulars que se celebraran el mes de maig del present any, segons recull aquest dijous el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

El PP en el Consell de Mallorca ha exigit avui a la presidenta de la institució, Francina Armengol, que reclami al Govern autonòmic el deute de 90 milions d'euros que mantenen pendent de l'exercici 2009 i 2010.

El ministre de Treball, Valeriano Gómez, i els representants de CCOO i UGT van decidir continuar negociant en els pròxims dies la reforma de les pensions, després de no assolir cap acord durant les gairebé 10 hores en què van estar reunits ahir dissabte. Una reunió que se sumà a la de divendres passat, en la qual tampoc no assoliren cap enteniment.

El vicepresident del Govern i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir ahir que no es canviarà "ni una coma" de la política antiterrorista, ja que "dóna resultats", malgrat no haver aconseguit l'objectiu "fonamental": posar fi a la violència. El titular d'Interior aclarí que ni el seu Ministeri ni institucions penitenciàries no han autoritzat l'entrevista en la qual l'exportaveu de la il·legalitzada Batasuna Arnaldo Otegi assegurava des de la presó al rotatiu nord-americà The Wall Street Journal que ETA està preparada per "abandonar la violència".
"Si ETA està preparada per deixar la violència, que la deixi", replicà Rubalcaba, que va dir que no veia res de nou en l'"estrategia de propaganda" d'Otegi.

Els representants dels grups a Cort signaren a principis de setmana l'acord per subscriure el préstec. Foto: J.T.

"Cort recuperarà la inversió; per això, es fa el concurs", va afirmar ahir la portaveu del Govern, Joana Barceló, amb referència al préstec de trenta milions per garantir que no s'aturin les obres al palau de congressos i a tota la inversió pública que s'hi ha fet. La portaveu i consellera de Treball i Turisme va indicar que, amb la retirada del Grup Barceló, cal garantir que les tasques de construcció no s'aturin. "Com més prest acabem les obres, més aviat podrem treure el nou concurs" per trobar una nova empresa que es faci càrrec de la gestió i explotació del palau, va afegir Barceló. Amb tot, no va voler donar cap detall sobre el concurs públic que s'està preparant i va dir que això, si de cas, ho ha de fer la societat.

El Govern ha deixat per a l'últim Consell de Ministres de l'any, el que es farà el pròxim dia 30, l'aprovació de la revaloració de les pensions mínimes per a 2011, segons ha assenyalat el Ministeri de Treball, que tenia previst que aquesta mesura rebés 'llum verda' avui mateix.

Joana Barceló, avui, en la sessió de roda de premsa. Foto: J. Torres.

El Consell de Govern s'ha reunit avui, per última vegada aquest any, per aprovar un conjunt d'acords valorats en 1,5 milions d'euros, entre els quals es troben 400.000 euros per al sector agrícola, més de 200.000 per a l'UIB o 270.000 per garantir el manteniment de les guarderies públiques de Palma. La portaveu de l'Executiu, Joana Barceló, ha donat compte d'aquest últim encontre del president i els seus consellers i posteriorment ha informat sobre els mateixos. El més important des del punt de vista financer és la subvenció de 400.000 euros a l'entitat Camp Mallorquí.

Francesc Antich i Joan Mesquida han rubricat els convenis aquest matí. Foto: J.T.

Deu dels 54 milions d'euros d'inversions estatutàries per al turisme es dedicaran a comprar "habitatges vells, hotels obsolets i pisos per a permutes" a la zona de la Platja de Palma, sobretot a Can Pastilla i a l'Arenal de Llucmajor, segons admeté ahir la gerent del Consorci de la Platja de Palma, Margarita Nájera.
Just ahir el president, Francesc Antich, i el secretari general de Turisme del Govern espanyol, Joan Mesquida, signaren quatre convenis que signifiquen una inversió estatal de 54 milions per a les Illes Balears. D'aquests doblers deu milions han de ser per al Consorci de la Platja de Palma.
Quan es va acabar l'acte de signatura, Nájera explicà que la major part d'aquests doblers serien per comprar edificis vells i hotels tancats per tal "d'alliberar sòl" i "preparar la reurbanització de Can Pastilla i l'Arenal de Llucmajor". Les inversions estatals també serviran per comprar pisos en bon estat que puguin servir per proposar "permutes" als propietaris d'habitatges que s'hagin d'esbucar per dur endavant la reconversió de la zona.

Les transferències nominatives procedents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per al 2011 es reduiran un 7,5 per cent. Això suposa que la Universitat deixarà de rebre per part del Govern 4,65 milions d'euros. Aquesta retallada que pateix la UIB per segon any consecutiu, unida a la disminució del 2010 (4,4 per cent), suposa que en dos exercicis pressupostaris l'Executiu abaixa l'aportació un 11,9 per cent, és a dir, un total de 7,49 milions d'euros.

El PSIB-PSOE i el Bloc no han pogut fer enrere la proposta del PP sobre el tramvia de Palma. Foto: T. Ayuga.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts, amb els vots de PP i UM, instar el Govern que paralitzi de manera immediata totes les actuacions que du a terme i hi ha relacionades amb l'estudi, desenvolupament i implantació del tramvia de la badia de Palma. Mitjançant la moció presentada pels 'populars', la Cambra ha mostrat el seu rebuig davant de les declaracions efectuades pel director general de Mobilitat, Antoni Verger, qui va afirmar que el Govern continuaria endavant amb el projecte.

Aprovada per unanimitat la Llei d'IB3

Surt endavant la Llei de Salut Pública, amb l'abstenció del PP

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà ahir que l'Executiu mantindrà la proposta d'augmentar l'edat de jubilació de 65 a 67 anys. Zapatero es referí a les intencions del Govern en relació amb la reforma de les pensions en la roda de premsa que oferí al final de la reunió del Consell Europeu de Brussel·les. Malgrat que dijous no hi va haver acord en el Pacte de Toledo sobre l'augment en l'edat de jubilació, Zapatero afirmà ahir que mantindrà aquesta decisió perquè la considera necessària, tot i que abans vol parlar amb tots els partits polítics.

Carles Manera, conseller d'Economia i Hisenda, en uan sessió plenària. Foto: S. Amengual.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, firmarà abans del 31 de desembre l'ordre de la pròrroga pressupostària, a fi que es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i entre en vigor a partir de l'1 de gener de 2011. Així ho han informat a Europa Press fonts de la Conselleria de Economía i Hisenda, que han apuntat que encara queden alguns "serrells" abans que Manera rubriqui l'ordre, que suposarà la pròrroga dels comptes públics de 2010 per a 2011, després que l'Executiu no assolís un acord amb UM i el PP, després de l'oposició d'aquestes dues formacions a l'increment dels impostos a les rendes més altes propugnat pel Govern per augmentar els ingressos.

Luis Carretero, director de Son Dureta, ha detallat com es durà a terme l'operació del trasllat dels ingressats. Foto: Caib.

L'aparició del fong aspergillus ha modificat el pla de trasllat de malalts fins a Son Espases. Finalment, no s'iniciarà avui, dissabte, com havia estat previst fins ara, sinó que començarà demà, diumenge. A més a més, no durarà dos dies (dissabte i diumenge), sinó que s'allargarà durant quatre jornades (així culminarà dimecres). Aquesta divisió de la mudança és la fórmula combinada per la qual ha optat el comitè de trasllat. Luis Carretero, director gerent de Son Espases, ja havia apuntat dijous que potser caldria recórrer a un trasllat graduat. De fet, diumenge seran mobilitzats la majoria de pacients hospitalitzats (uns 180), com també els 17 pacients de salut mental, però encara quedaran a Son Dureta 20 malalts que estan ingressats als serveis crítics (UCI i quiròfans).

Metges de Son Espases denuncien la desaparició d'ordinadors i grifons

Imatge d'arxiu de l'aeroport de Son Sant Joan.

La proposta de model propi de gestió dels aeroports de les Balears, que el Govern enviarà de manera urgent al Ministeri de Foment, reclama la gestió individualitzada de cada aeròdrom de les Illes, que aquesta continuï sent pública i que es garanteixi la màxima presència i participació de les institucions pròpies en cada òrgan de decisió, fins al punt que cap decisió clau no es pugui prendre sense el seu suport. A més d'aquestes condicions, "bàsiques i irrenunciables", també s'exigeix un sistema tarifari propi. El Consell de Govern va assumir ahir aquesta proposta d'estatut de singularitat pròpia dels aeroports de l'Arxipèlag, que havia plantejat la Conselleria de Mobilitat (Bloc) i que es fonamenta en el fet insular i en la dependència econòmica del turisme, dues característiques que confereixen als aeròdroms una "importància estratègica enorme" per a les Balears, segons justificà després de la reunió el conseller de Mobilitat, Biel Vicens. A partir d'aquestes premisses, el Govern defensa un model propi de gestió que desvincularia els aeròdroms de les Illes del sistema centralitzat d'AENA però sense que se'n perdés la titularitat i la gestió pública.

El passat 4 de novembre la Fiscalia de les Balears va incoar diligències d'investigació penal encaminades a descobrir si les baixes massives registrades divendres i dissabte en els aeroports de les illes són constitutives d'un delicte de sedició.

El sector turístic a les Balears estudia quina fórmula jurídica adoptarà per reclamar la restitució dels danys a causa de la vaga de controladors aeris durant l'inici del pont de la Constitució. Es tracta d'unes accions legals que tindran el suport del Govern. Així ho anuncià ahir la presidenta de les agències de viatge (Aviba), Sylvia Riera, després d'una reunió que mantingué el sector amb la consellera de Turisme, Joana Barceló, i el director general de promoció Turística, Vicent Torres.

Nadal durant el rodatje d'un anunci publicitari. Foto: Arxiu.

La Conselleria de Turisme i el representant de Rafel Nadal, Carles Costa, ja han arribat a un acord satisfactori per rescindir el contracte publicitari del tennista manacorí amb el Govern balear. "En un termini de dos dies es coneixerà el contingut de l'acord arribat amb Rafel Nadal. La resolució es donarà a conèixer a través d'un comunicat oficial. Només puc afegir que hi estam treballant i que abans de tot hi ha la imatge de Rafel Nadal com a tennista i com a persona", puntalitzava ahir Costa. Tot i que falta concretar el document oficial de rescissió del contracte, ha trascendit que el tennista cobrarà una quantitat superior als 300.000 euros per a la rescissió del contracte publicitari com a imatge promocional de les Illes. Aquesta quantitat serà la que el de Manacor destinarà a la Fundació Rafel Nadal.

Rubalcaba i Salgado, ahir. Foto: Efe

El Govern central avançarà la data per aprovar la reforma de les pensions al pròxim 28 de gener per a la seva posterior tramesa al Parlament, on es debatrà. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el vicepresident primer de l'Executiu, Alfredo Pérez Rubalcaba, confirmà que així es podrà donar més aviat el vistiplau a una mesura que, en principi, es preveia que fos autoritzada en el primer trimestre de 2011. Pérez Rubalcaba explicà que avançar aquesta reforma no implica que el gabinet de Zapatero renunciï a la possibilitat d'arribar a un acord en la comissió de seguiment del Pacte de Toledo, sinó que treballarà més intensament per aconseguir-ho.

El ministre de Foment, José Blanco, ha donat una hora als representants del sindicat USCA, que agrupa al 97% dels controladors, que deposin la seva actitud i tornin als seus llocs de treball de forma immediata, i ha anunciat que a les 21.30 hores entrarà en vigor un reial decret aprovat avui en Consell de Ministres, que permet als militars prendre el control de les torres de control aeri espanyol.

La ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, afirmà ahir que si es confirmàs que el Marroc va torturar ciutadans sahrauís arran del desallotjament del campament d'El Aaiún, el Govern espanyol "condemnaria" aquesta actuació com sempre ha fet amb qualsevol violació dels drets humans. Jiménez indicà aquest compromís a la sessió de control en el Senat quan li demanaren pel senador de Coalició Canària Alfredo Belda sobre el cas concret del ciutadà de nacionalitat espanyola Ahmed Gachbar Baillal, suposadament torturat en una comissaria d'El Aaiun.

El president del grup Globalia, Juan José Hidalgo, el vicepresident de Sol Meliá, Sebastià Escarrer, i la consellera delegada de Riu, Carmen Riu, foren els tres responsables d'empreses balears convocats per Rodríguez Zapatero a la reunió.

El president aconseguí fer-se la foto amb bona part dels principals emprenedors de l'Estat espanyol. Foto: Efe

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre ahir, davant els representants de 37 grans empreses, a continuar amb determinació les reformes econòmiques que s'estan realitzant i que es portin a la pràctica amb tanta de celeritat com sigui possible.

Les tres grans empreses balears exigeixen millores a l'Executiu

La portaveu Joana Barceló, en una compareixença recent. Foto: J. Torres.

El Govern ha remarcat que no se sent "en absolut" deslegitimat malgrat haver format govern amb UM, partit del qual s'investiga una presumpta compra de vots, i ha considerat que la decisió de formar el Pacte amb UM, així com la posterior d'expulsar-los, varen ser les "correctes". Així s'ha expressat la portaveu de l'Executiu balear, Joana Barceló després de donar compte dels acords aprovats pel Consell de Govern. El portaveu del PP, Miquel Ramis, ha subratllat que el president de l'Executiu balear, Francesc Antich, és l'únic que ha governat amb UM després de la "compra de vots, si es demostra que és veritat".

El jutge imputa Cañellas i Cerdó per la contractació d'afiliats d'UM

El Govern central limitarà l'emissió de més deute a aquelles comunitats autònomes que no compleixin amb els objectius de consolidació fiscal que ha marcat el Govern, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que es farà aquest dimecres. El Ministeri d'Economia i Hisenda pot limitar les emissions de deute a les quals recorren comunitats autònomes per finançar-se des de fa molt temps, però mai ha hagut de fer-ho perquè les circumstàncies econòmiques i financeres han estat diferents.

Els doblers havien d'anar destinats a inversions per a xarxes de sanejament i recursos hídrics. Foto: Arxiu

El regidor del PP a Palma Mauricio Rovira exigí ahir al Govern que pagui els més de 18 milions d'euros que encara deu a Cort i que estan compromesos per a infraestructures, depuradores i la xarxa de sanejament de la ciutat.
"Hi ha un protocol signat amb l'Executiu que preveu unes inversions per a Palma que no s'estan executant", va denunciar l'edil popular després de la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament. Segons els càlculs que ha fet el PP, aquests 18 milions d'euros corresponen al deute acumulat dels darrers tres anys. El ple del Consistori ja va acordar reclamar aquests doblers "amb el suport de tots els partits". El Govern, en els darrers mesos, "no ha fet més que donar llargues escudant-se que té poca disponibilitat pressupostària", va criticar Rovira, qui va afegir que la realitat és que l'Executiu "no vol plantar cara" al pagament del deute. De fet, el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, va defensar que el compliment del protocol està subordinat a les disponibilitats pressupostàries del Govern i que aquest havia comunicat en la darrera reunió la impossibilitat de poder arribar a invertir les quantitats compromeses.

El Govern descarta ja arribar a un acord amb el PP per aprovar els pressuposts de l'any que ve i té completament decidit prorrogar els actuals. El conseller d'Hisenda, Carles Manera, qui ahir exercí com a portaveu del Govern, deixà clar que no hi haurà diferència entre fer un nou pressupost i prorrogar els actuals, una vegada descartat l'increment d'imposts a rendes altes.

Els consellers Manera i Vicens parlen amb el portaveudel PP, Antoni Pastor. Foto: Jaume Morey

El Govern en minoria de Francesc Antich va veure ahir que, per primer pic, el Parlament rebutjava un projecte de llei. PP i UM uniren els vots per tomar la llei que pretenia incrementar impostos a les rendes més altes, a les herències i a les transmissions de pisos d'alt valor. Després de la votació, no hi ha pujada d'impostos a la vista. El president, malalt, no va presenciar un desenllaç que, tot i estar cantat, va permetre mostrar dos plantejaments distints del paper que ha de jugar la societat i l'Administració a l'hora d'afrontar la crisi. PSOE i Bloc defensaren una major contribució dels més rics per incrementar ingressos públics i garantir així més capacitat de despesa de l'Administració.

Vicenç Thomàs i el president Antich, en una recent visita al'hospital de Son Espases. Foto: Jaume Morey

El Govern no preveu ajornar el trasllat a Son Espases. La seva portaveu, Joana Barceló, advertí ahir que la previsió de l'Executiu és que no es modifiqui la data del trasllat de malalts des de l'hospital de Son Dureta, fixada per als dies sis, set i vuit de desembre, malgrat que tots els sindicats de la Mesa Sectorial de Sanitat i diversos caps de servei mèdics han demanat que s'ajorni. El Govern manté que el trasllat es farà amb "les millors condicions" de seguretat per als pacients. "La previsió és que no se'n modifiqui la data", assegurà Barceló, qui recordà que l'operació "no és improvisada", sinó que es planifica d'ençà de fa un any. En aquest sentit, defensà que "obligatòriament" el trasllat d'uns 300 pacients de Son Dureta durant el pont de la Constitució es farà amb les "màximes i millors" condicions de seguretat. "Per sobre de tot hi ha la seguretat dels malalts i aquest és un fet que el Govern no pot oblidar", sentencià. Tot i mantenir la data del trasllat, la responsable autonòmica apuntà que hi haurà contactes entre la Conselleria de Salut i els sindicats i caps de serveis mèdics, que han demanat l'ajornament del trasllat, perquè consideren que no es donen les condicions necessàries per garantir la seguretat de les prestacions sanitàries.

Avui han signat l'acord els representants de les administracions que s'han implicat en la demolició dels xalets de Llucalcari. Foto: S. Amengual.

La demolició de dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari s'iniciarà abans de finals d'any i previsiblement, durarà al voltant d'un mes, gràcies al protocol de col·laboració signat entre el conseller de Vivenda, Jaume Carbonero, la presidenta de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubon, i el batle de Deià, Jaume Crespí, per a la demolició d'aquests habitatges. En una roda de premsa, la presidenta del Consell, Francina Armengol, ha explicat que el cost de les demolicions, que assoleix els 437.000 euros, serà finançat a parts iguals per les tres Administracions.

El Govern, en ple, s'ha concentrat davant el Consolat de Mar amb aquestes targes per condemnar el tràgic fet. Foto: J.Ll.

El Govern balear ha tret avui "targeta vermella" a la violència masclista en un acte celebrat a les portes de la seu de l'Executiu, on el president autonòmic, Francesc Antich, ha expressat el seu rebuig d'"aquesta xacra" després de la segona mort d'aquest tipus a Mallorca durant 2010. Tots els consellers de l'Executiu autonòmic s'han afegit a la campanya nacional per denunciar la violència masclista en un acte en el qual han mostrat públicament una targeta vermella per mostrar el rebuig social cap als maltractadors i han guardat un minut de silenci. La titular del Jutjat d'Instrucció 5 d'Inca va dictar ahir a la nit presó provisional comunicada i sense fiança per a Miquel Ll.V., acusat d'atropellar intencionadament la seva dona.

Imatge d'arxiu del poblat de Son Banya. Foto: Michels

El Govern no ha donat ni un euro per reallotjar els habitants del poblat de Son Banya, segons el regidor de Benestar Social de Palma, Eberhard Grosske. De fet, Grosske està "estupefacte" i se sent "contrariat" per l'actitud del conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, perquè Cort ha demanat ajuda reiteradament a l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), que depèn de la Conselleria de Carbonero. "Constat que, de moment, no hem rebut el més mínim suport per part de l'Ibavi pel desallotjament de Son Banya", declarà Grosske ahir. Afegí que l'Ajuntament té problemes per aconseguir pisos per llogar a les famílies que se'n volen anar de Son Banya, en part, perquè també afronta el reallotjament temporal dels habitants de Corea.

La reunió mantinguda entre el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, i el portaveu del PP en el Parlament, Antoni Pastor, de cara a negociar els Pressuposts de 2011 ha finalitzat sense acord, després del qual el Govern hagi insistit en la importància de mantenir la seva política fiscal i s'hagi negat a no incrementar els impostos, principal escull de les negociacions.

Per l'avinguda Gabriel Alomar, el tramvia transitarà per la mitjana que separa els dos sentits de circulació.

La segona proposta del Govern sobre el traçat del tramvia de la badia de Palma no passa per la primera línia de la Platja de Palma, tal com ja va avançar dBalears el mes d'octubre. La Conselleria de Mobilitat presentà ahir un esborrany del recorregut que no coincideix amb el que defensà inicialment l'Ajuntament de Palma. El Consistori sempre havia apostat perquè el tramvia circulàs per la primera línia i tingués una parada davant el palau de congressos i no darrere, tal com es proposa ara. No obstant això, l'estudi del primer tram de la fase I no és definitiu. Precisament, avui mateix comença el període d'exposició pública, que tindrà una durada de 45 dies i que finalitzarà el pròxim 31 de desembre. Durant aquest temps, es podran presentar les al·legacions que els ciutadans considerin pertinents. En tot cas, l'alternativa proposada pel Govern preveu que el traçat d'aquesta primera fase del tramvia transcorri des de la plaça d'Espanya per les Avingudes fins al carrer Pérez Galdós, per on connectarà amb el carrer Manuel Azaña. Després, continuarà per l'avinguda Mèxic i travessarà l'autovia de Llevant mitjançant la construcció d'un pont per continuar pel Molinar i arribar fins a l'aeroport.

L'organisme públic arrossega un deute de 350 milions d'euros des de la legislatura passada.

La Conselleria d'Economia i Hisenda del Govern i la de Salut estan enllestint un pla perquè l'Executiu assumeixi directament part del deute que acumula l'Ib-salut, de 350 milions d'euros. Així ho anuncià ahir el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, qui explicà que en els propers dies es donaran els detalls de l'operació, que té per objectiu alleugerir de càrregues financeres l'empresa pública sanitària. Tot i que Manera no avançà la quantitat de què es farà càrrec l'Executiu, sí que reconegué que "no" podrà assumir tot el deute de l'organisme sanitari. I és que l'Ib-salut té deutes pendents des de 2007. "Hi ha empreses de diferents àmbits que tenen factures pendents de pagar des de la legislatura passada", indicà el conseller. Manera comparà l'operació que enllesteix el seu departament juntament amb el que dirigeix Vicenç Thomàs amb les que s'han duit a terme per sanejar els comptes de la Radiotelevisió pública autonòmica, IB3, i l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), aquest darrer ja desaparegut i integrat dins l'Agència de Turisme Balear (ATB). En aquest sentit, el conseller recordà que el Govern assumí 48 dels 102 milions de deute que acumulava l'ens de comunicació autonòmic i, en el cas de l'Ibatur, es féu càrrec de 20 dels 47 milions que deu l'empresa pública.

El Govern balear negocia poder utilitzar la imatge del tennista Rafel Nadal com a icona promocional de l'Arxipèlag el 2011, malgrat la decisió política de rescindir el contracte que el lligava amb l'esportista fins a finals de 2011.
Des de l'Executiu autonòmic puntualitzen que els representants de Rafel Nadal i la Conselleria de Turisme ultimaran en els pròxims dies els pagaments pendents de 2010 i la fórmula de col·laboració futura.

El president de les Balears, Francesc Antich, assegurà ahir que "és el moment que les empreses de les Illes siguin a Panamà". També afegí que amb els acords signats durant la seva visita al país centreamericà enforteix el sector tecnològic balear.

El ple de Cort ha aprovat aquesta tarda per majoria simple, amb el vot favorable de PSIB-PSOE, Bloc i UM, i el no del PP, l'informe preceptiu de l'Ajuntament de Palma que necessita el Govern per continuar amb el projecte de construcció de 750 habitatges en Son Bordoi, al popular barri del Molinar. Com no ha estat aprovat per majoria absoluta perquè el regidor socialista Francisco Donate era absent per malaltia, l'informe no tindrà caràcter vinculant per a la Conselleria de Vivenda i Obres Públiques.

UM aplana el camí perquè Cort doni via lliure a Son Bordoy

Els hotelers i politics d'Alcúdia, Muro i Can Picafort sumen esforços per comercialitzar una única destinació turística. Foto: E.Ballestero

La Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears contribuirà amb 900 mil euros al finançament d'un ambiciós pla d'excel·lència turística que pretén consolidar el lideratge de la badia d'Alcúdia com a destinació turística. Així ho va confirmar ahir la consellera Joana Barceló als batles, regidors i hotelers d'Alcúdia, Muro i Can Picafort, que van acudir a la Conselleria per cercar un ajut econòmic que permeti donar sortida a un projecte pioner a les Illes, afectat directament per la retallada anticrisi aplicada pel Govern central. Alcúdia, Muro i Can Picafort van presentar el juny passat el pla d'excel·lència amb què pretenien concursar a Madrid en el marc del projecte de millora de la competititivitat amb què la Secretaria General de Turisme vol fomentar la col·laboració entre el sector públic i el privat. Això no obstant, entre altres mesures anticrisi, el Govern de Zapatero va decidir en el darrer moment obrir un parèntesi de dos anys durant els quals se suprimeixen tots els plans de productivitat. Davant aquesta situació, el pla d'excel·lència turística de la badia d'Alcúdia, impulsat per les associacions hoteleres amb el suport dels diferents ajuntaments i valorat en 4.455.000 euros a desenvolupar en quatre anys a fi d'oferir al turista una única destinació unida a la qualitat sota la marca de Benestar Actiu, quedava completament fora de joc.

Cinc mesos després que tingués lloc l'accident a la línia ferroviària que uneix Sineu amb Manacor, que deixà 32 ferits, aquesta continua tancada i les obres de millora previstes als murs de contenció encara no s'han adjudicat.
Ahir, una comitiva de representants del Partit Popular, encapçalada per la diputada Mabel Cabrer, es desplaçà fins a Sineu per valorar la situació i la gestió del Govern. "És una vergonya que després de cinc mesos no s'hagin adjudicat les obres, acció que prova el poc interès de la Conselleria de Mobilitat a resoldre la situació" asseverà Cabrer.

El president Francesc Antich, el conseller Gabriel Vicens i el gerent de SFM Jaume Jaume amb el conseller delegat de CAF, Andrés Arizkorreta, durant la visita. Foto: Efe.

El president del Govern, Francesc Antich, i el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, han visitat aquest matí a Irun un de els dues plantes que Construcciones Auxiliares de Ferrocarriles S.A. té a Euskadi i en la qual es troba la cadena de muntatge dels nous 13 trens elèctrics de la sèrie 8100 que s'han adquirit amb un cost total de 75,8 milions d'euros, finançats al complet per l'Estat mitjançant el conveni de col·laboració en matèria ferroviària firmat aquest any. Posteriorment, Antich i tota la comitiva balear es desplaçarà fins a Beasain, on CAF té l'altra planta i seu principal i on és previst que visiti els departaments d'enginyeria, de fabricació i calibratge de bugies, forjat de rodes i la cadena de muntatge d'altres trens.

El debat d'ahir dels pressuposts generals de l'Estat per al 2011, al Congrés del Diputats, es convertí en l'escenificació de la divisió política. Si el Govern definí els comptes com a "realistes", l'oposició -llevat, és clar, del PNB i CC- els criticà durament. La vicepresidenta segona, Elena Salgado, afirmà que "el Govern aconsegueix recuperar la confiança en la nostra economia" i assegurà que els pressuposts "són realistes".

Antich i el conseller Llinàs han ofert els detalls en roda de premsa. Foto: J.T.

El Govern preveu que al final d'aquesta legislatura haurà invertit 160 milions d'euros en infraestructures educatives a l'Arxipèlag. El president de les Illes Balears, Francesc Antich, explicà que amb aquesta xifra "l'Executiu ha superat el compromís d'invertir 120 milions d'euros en infraestructures". Això suposa un 33 per cent més del pactat inicialment, que suposa prop d'uns 40 milions d'euros més. Això es tradueix en 14.000 places més que passen a formar part del sistema educatiu balear.
Ahir, durant el repàs que el cap de l'Executiu i el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, realitzaren sobre els projectes educatius, aquest darrer confirmà que "encara es negocia el crèdit de 60 milions d'euros amb un banc europeu", si bé va assegurar que "els informes són positius". De moment, el mapa d'infraestructures educatives queda configurat a Educació Infantil, Primària i Secundària, amb 19 centres en el quals s'executa alguna obra o que estan en construcció, 18 que es troben en procés de licitació i 18 més en què hi ha prevista alguna actuació (nova construcció, reforma o ampliació) entre 2011 i 2012.

Antich i Llinàs han anunciat els nous projectes. Foto: J. Torres.

La Conselleria d'Educació i Cultura ha superat a l'entorn d'un 33% els seus compromisos en infraestructures i ha invertit 160 milions d'euros en 84 projectes, amb la creació de 14.000 places noves, davant els 120 milions d'euros en 57 projectes que s'havien previst al començament de la legislatura. El president del Govern, Francesc Antich, i el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, han realitzat avui balanç de les infraestructures educatives desenvolupades fins al moment en una roda de premsa en el Consolat de Mar. Antich ha assegurat que s'han planificat ja uns altres 23 projectes que suposaran una inversió addicional de 79 milions d'euros.

Imatge d'arxiu d'una sessió del Consell Social de la Llengua Catalana.

Ja ha passat quasi un any i mig d'ençà que el Consell Social de la Llengua Catalana aprovàs el Pla de normalització Lingüística. Tanmateix, encara no s'ha ratificat pel Consell de Govern que presideix Francesc Antich. La necessitat que l'Executiu hi doni el seu vistiplau és evident: no serà una normativa d'obligat compliment sense el formalisme legal d'aprovar-ho via decret. És per això que el PSM pressiona des de fa mesos perquè el PSIB dugui l'esmentat pla a la reunió de l'Executiu.
A hores d'ara, ja és segur que el Pla serà ratificat pels membres de l'Executiu en breu. De fet, Francesc Antich assumí el compromís d'aprovar el pla en menys d'un mes. El portaveu del PSM, Biel Barceló, arrabassà el compromís a Antich dilluns passat. Fou durant la reunió negociadora dels pressuposts de la Comunitat per a l'any 2011.

"La història es repeteix. Zapatero pacta amb el PNB, deixa de costat López i transmet el missatge que allò que compta és el PNB. Al final, com va fer amb Artur Mas, enganarà el PNB i, si no, ja ho veureu", va sentenciar ahir el president del PP, Mariano Rajoy, en referir-se al pacte pressupostari acordat divendres entre el Govern de l'Estat i els nacionalistes bascos, i amb el qual l'Executiu socialista podrà aprovar els comptes públics de l'any que ve i reforçar l'estabilitat parlamentària.

Antich presidí la reunió amb els responsables de companyies aèries del Bundestag i del Parlament Europeu. Foto: Caib.

El Govern balear, les principals companyies aèries alemanyes i alguns operadors turístics varen advertir ahir sobre les negatives conseqüències que tindrà per al sector turístic l'aplicació a partir de l'any que ve d'un impost ecològic aeri a Alemanya. El president de les Illes Balears, Francesc Antich, va mantenir en el Consolat de la Mar una trobada amb responsables de companyies aèries alemanyes, del Bundestag i del Parlament europeu per analitzar la posada en marxa d'aquest nou tribut per part del Govern alemany. Assistiren a l'acte directius d'Air Berlin, Lufthansa, Condor, TUIfly, BDF i Tui España, a més dels membres del Bundestag Patrick Doring (FDP), Dirk Fischer (CDU/CSU) i Hans-Joachim Hacker (SPD), i Gesine Mei ner, europarlamentària del FDP.

El president de Castella-la Manxa, José María Barreda, ha avisat de la necessitat que el Govern canviï de rumb per evitar una catàstrofe electoral en el PSOE, paraules que li han costat les crítiques de l'oposició i de diversos companys de files socialistes, en defensa de Zapatero.

El president del Govern, Francesc Antich, es reuní ahir amb el líder del Bloc, Biel Barceló, per acabar de polir els darres aspectes del proper pressupost general de 2011. Una altra qüestió si aquest document s'acabarà presentant al Consell de Govern.

El Consell de Govern ha aprovat en la seva reunió d'avui una subvenció de 3,7 milions d'euros per al Pla concertat de prestacions bàsiques de serveis socials dels consells insulars. Aquesta subvenció, que ve de fons de la Conselleria de Afers Sociales del Govern i del Ministeri de Treball i Seguretat Social, s'ha repartit entre els quatre consells en funció de la població de 0-14 anys i de més de 65 anys de cada una de les illes.

Melià plantejà el seu desacord amb el Govern a la jornada d'ahir. Foto: T.A.

UM ha presentat 55 propostes de resolució en el Debat d'Orientació de Política General del Govern, mitjançant les quals insta l'Executiu a que no pugi els impostos de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Successions i IRPF, i a més li demana que intercedeixi davant el Govern central perquè permeti als Ajuntaments endeutar-se tant en inversió, com en despesa corrent. Així mateix, la formació presidida per Josep Melià demana al Govern que estableixi bonificacions fiscals a l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats quan es tracti de l'adquisició del primer habitatge o d'un immoble destinat a ser el primer habitatge per part de joves.

Pastor i Antich es llancen la crisi pel cap

El titular de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, subratllà ahir a Madrid que qualsevol modificació del sistema de bonificacions per al transport aeri de residents "s'ha de consensuar" amb el Govern. També hi afegí que espera que Foment negociï "de manera ràpida" amb les aerolínees per tractar de reduir el cost de la tarifa turista.

La Conselleria de Treball i Turisme del Govern balear tramita 17 projectes de reconversió d'establiments turístics que s'han acollit a la Llei de mesures urgents per l'impuls de la inversió a les Illes Balears (Llei 4/2010). Aquests projectes suposaran una inversió de 50 milions d'euros. Així ho explicà ahir el president del Govern, Francesc Antich, qui, juntament amb la presidenta del Consell, Francina Armengol, i la consellera de Turisme, Joana Barceló, visità quatre establiments hotelers que han estat reformats recentment.

Vicenç Thomàs mostra Son Espases als membres del Consell.

L'exconsellera de Sanitat Aina Castillo (PP) acusà ahir el Govern d'amagar un sobrecost de més de cent milions en la construcció del nou hospital de Son Espases. Així ho va dir mentre defensava una esmena a la totalitat a la futura llei de salut pública, que no prosperà gràcies al vot d'UM i de les forces del pacte, permetent que el projecte de llei superàs el primer tràmit parlamentari. Tot i que l'element de debat havia de ser la llei de salut, Castillo dedicà bona part de la intervenció a criticar que el Govern no informa del cost de les reformes fetes en el projecte del nou hospital. La popular denuncià que s'estaven "desviant" un "mínim" de cent milions i que l'Executiu no vol mostrar l'expedient de Son Espases.

Els caps sindicals ultimen els darrers detalls abans de la jornada de vaga. Foto: Efe.

Els sindicats han llançat avui l'advertència al Govern que la vaga general de demà no posarà punt final a les mobilitzacions dels treballadors si no rectifica les seves polítiques econòmiques i socials. Els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, han intervingut a la Universitat Complutense de Madrid a l'últim acte públic abans de la vaga general i s'han mostrat convençuts de què aquesta jornada la guanyaran els sindicats.

Rajoy demana passar pàgina d'una vaga general 'perjudicial' per a Espanya

La Conselleria de Salut té prevista la creació d'un corredor entre Son Dureta i Son Espases per fer el trasllat de pacients. Tècnics de Salut negocien encara amb Trànsit i la Policia Local de Palma la millor fórmula, però, ara per ara, el "passadís sanitari" és l'opció preferent. És tracta de tancar dos carrils de la via de cintura (un per cada sentit), entre Gènova i la carretera de Valldemossa. Per allà passaran les ambulàncies que traslladin entre 65 i 70 infants de l'Hospital maternoinfantil, el primer dia; i entre 200 i 250 pacients de l'Hospital general, en la segona jornada. Luis Carretero, director de Son Espases, assegura que "la idea és cercar el moment amb menys trànsit rodat".

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat que els sindicats no són els que «estiren» del PP perquè arribi al Govern ni empenyen el president José Luis Rodríguez Zapatero fora de l'executiu. Per contra, Toxo ha afirmat que és el mateix Zapatero el que «s'està suïcidant».

Amb la confiança que l'atur baixarà lleugerament en el tram final de l'any, el Govern preveu disminuir la despesa de la partida de prestacions d'atur i també la de polítiques actives de feina. El Consell de Ministres aprovarà avui el projecte de llei dels pressupostos generals de l'estat per al 2011, que inclourà previsiblement la reducció esmentada, però també una pujada impositiva en l'IRPF per a les rendes més altes que encara no s'ha detallat.
La vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, serà l'encarregada d'informar dels aspectes essencials d'aquests comptes, l'aprovació dels quals s'assegurà el Govern gràcies a l'acord assolit dimecres entre el PSOE i el PNB.

Balears és la comunitat amb la taxa de contagis per sífilis més alta de l'Estat, segons es desprèn de les dades ofertes pel Ministeri de Sanitat i l'Institut Carlos III, que assenyalen que l'aquesta malaltia afecta a les illes a 9,1 persones per cada 100.000 habitants, davant la mitjana estatal (4,76).

L'escenari del teatre inquer haurà d'esperar per ser reformat.

El batle d'Inca, Rafel Torres, mostrà ahir malestar per la retallada de gairebé el 80 per cent de la partida del Govern balear per a la Fundació Teatre Principal d'Inca, que havia d'ajudar a l'inici de la reforma de l'immoble. Torres assegurà que de 209.000 euros pressupostats per a enguany any per començar-ne els tràmits, l'Executiu només hi destina 48.950 euros. Davant d'aquest fet, la primera vara manifestà ahir que "no queda cap altra solució que ajornar la reforma de teatre per a la pròxima legislatura", tot i que recriminà als socialistes que no hagin complert les promeses electorals, atès que tant Francesc Antich com Francina Armengol "van prometre en els programes electorals que impulsarien la reforma del teatre". En aquest aspecte, Torres sentencià que "els escrits que ens arriben des del Govern desmenteixen per complet les promeses dels socialistes, perquè ens retallen la subvenció de manera considerable".

Els voltants de la Real han patit la pressió de les noves urbanitzacions i de l'hospital de Son Espases. Foto: T. Ayuga.

El Consell de Govern ha aprovat un Projecte de Llei que permetrà multiplicar per cinc l'espai protegit entorn del Monestir de la Real -de les 27 hectàrees actuals a 133-, arran d'un conveni subscrit amb altres diverses administracions prèviament a la redacció definitiva del projecte, amb l'objectiu d'evitar la pèrdua i degradació dels béns culturals existents a la zona així com l'especulació urbanística en aquest enclavament, a prop del qual obrirà les seves portes el nou hospital de Son Espases. En roda de premsa, el president de l'Executiu autonòmic, Francesc Antich, ha destacat que el Projecte de llei pretén així preservar i recuperar la dimensió patrimonial i cultural d'aquest paisatge.

Moment de la col·locació de la primera pedra al Parc Bit. Foto: Teresa Ayuga.

Un impuls a la innovació. D'aquí a 18 mesos és previst que sigui operatiu el nou Complex Balear de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (R+D+I). Aquest edifici serà destinat a pal·liar les mancances competitives en innovació i a fomentar la investigació i la recerca. El president de les Illes Balears, Francesc Antich, fou l'encarregat ahir de posar la primera pedra d'aquest edifici, que ocuparà 10.142 metres quadrats del Parc Bit i que disposa d'un pressupost de 9,43 milions d'euros per a l'execució. "El nou centre d'investigació corregirà el dèficit històric en infraestructures cientificotècniques a les Balears", explicà ahir Antich. Segons el president, "cal un canvi de model productiu a les Illes i el Parc Bit serà el nucli del canvi". A més, apuntà que serà "un dels edificis emblemàtics en l'àmbit de la ciència i del teixit productiu".

El president de Foment del Turisme a Mallorca, Pedro Iriondo, ha expressat avui la seva preocupació» en relació amb la construcció del Palau de Congressos de Palma, després que els 30 milions que el Govern i Cort van destinar al projecte s'acabessin després de l'abonament de l'última certificació d'obra a l'empresa adjudicatària, Acciona, a mitjans d'agost.

Els consellers de Turisme i Presidència, durant la roda de premsa.

El Govern haurà de donar explicacions davant el Parlament dels mèrits o les qualitats dels càrrecs de confiança o alts directius que entrin a fer feina a l'Administració. La mesura pretén evitar amiguismes i contractacions a dit. Ara bé, la llei del bon govern no atorga a la Cambra ni el dret ni la capacitat de vet en el cas que les formacions considerassin que la persona elegida no reuneix les condicions per exercir un càrrec directiu.

El diputat del PP Antoni Serra ha subratllat que més de 600 milions d'euros es troben en espera de ser executats a les Illes, a causa que inversions anunciades en projectes i iniciatives com el conveni ferroviari, el de torrents o en la construcció de noves residències, no s'estan aplicant. A aquesta quantitat, tanmateix, s'hi sumen els 360 milions del tren-tram, els 333 pendents de rebre de l'Estat pels convenis de carreteres de 1998 i 2004 i les partides previstes per al nou Palau de Congressos.

El Govern presentarà demà l'esborrany de la futura llei de pesca marítima, marisqueig i aquïcultura de les Balears l'objectiu de la qual és regular les competències de l'executiu autonòmic en matèria de protecció i conservació de recursos marins i d'ordenació del sector pesquer.

El Govern ha d'estar preparat per dur a terme mesures fiscals restrictives addicionals si la consecució dels objectius pressupostaris es veiés en perill, segons consta a l'últim butlletí econòmic del Banc.

El ministre de Justicia, Angelino Alfano, conversa amb Berlusconi durant el debat previ a la votació. Foto: G.Sposito. Efe

El Govern de Silvio Berlusconi va aconseguir ahir evitar per la mínima i amb una majoria simple la moció de censura presentada per l'oposició contra el sotssecretari de Justícia, Giacomo Caliendo, una votació que va suposar la primera prova d'estabilitat del gabinet després de l'escissió del partit governant Poble de la Llibertat (PDL). El PDL va aconseguir superar la prova precisament gràcies a l'abstenció dels diputats del nou grup Futur i Llibertat per a Itàlia (FLI). Aquest partit ha estat creat per Gianfranco Fini, recentment expulsat del partit de Berlusconi. Després d'un debat agitat, la Cambra baixa va rebutjar en presència de Berlusconi la moció de censura plantejada pels opositors Partit Demòcrata (PD) i Itàlia dels Valors (IDV), amb 299 vots en contra, 229 a favor i 75 abstencions en un ple en el qual 316 diputats són els que concedeixen la majoria absoluta. La moció contra Caliendo havia estat presentada després de saber que és investigat per la seva presumpta implicació en la trama que pretenia influir en la magistratura.

El Govern ha previst reformar i ampliar l'Hospital de Manacor. Foto: M. Puigros.

Els deu milions necessaris per iniciar l'ansiada ampliació de l'Hospital de Manacor ja són en mans del Servei de Salut. Ahir mateix va començar el procés de licitació de les obres i, quan es resolgui, es podran engegar les feines "abans que comencin les festes de Nadal", segons indicà ahir el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs.
Divendres passat el Consell de Govern aprovà una partida pressupostària de 10.713.443 euros que permetrà finançar les obres, que començaran enguany i duraran poc més de tres anys. El pla director de l'Hospital de Manacor, elaborat per arquitectes i especialistes en col·laboració amb els professionals que treballen en el centre sanitari, té com a objectius esponjar algunes de les àrees sanitàries més saturades de la infraestructura i millorar l'aparcament.

El Govern haurà d'abonar 677.462 euros a la Societat Municipal d'Aparcaments de Palma, SA (SMAP) en concepte de danys i perjudicis per incloure devuit pins situats en la porta de Santa Catalina en el catàleg d'arbres singulars, la qual cosa impedeix la construcció d'un pàrquing en aquesta zona de Palma. El litigi sobre el qual s'ha pronunciat la Sala del Contenciós Administratiu del TSJB prové del Govern del Pacte de Progrés, que durant el 2003, i quan Margalida Rosselló ocupava el càrrec de consellera de Medi Ambient, va prendre la decisió de protegir aquests pins.

El ministre de Foment, José Blanco, du avui al Consell de Ministres un decret de certificació del nou personal de serveis de navegació aèria perquè sigui aprovat. La disposició suposa que s'avanci més en el que marcà la Llei de navegació aèria, validada fa cinc mesos pel Govern i que emfatitza en com s'haurien de prestar els serveis de trànsit aeri en el futur.

El president del Govern, Francesc Antich, signarà demà amb el president del PP balear, José Ramón Bauzá, els portaveus d'UM i el Bloc en el Parlament, Josep Melià, i Biel Barceló, respectivament, així com amb una representant d'Eivissa pel Canvi l'acord polític de suport al projecte de remodelació de la Platja de Palma.

El Govern, a través de l'Advocacia de l'Estat, demanà ahir al Tribunal Constitucional (TC) que rebutgi la petició del PP de suspendre la vigència de la nova Llei de l'avortament perquè no hi ha cap previsió legal que permeti la suspensió d'una norma amb rang de llei aprovada per les Corts Generals.

El ministre de Foment i vicesecretari general del PSOE, José Blanco, afirmà ahir que cap membre del Govern no ha expressat que els seus membres estiguessin "absolutament contents i satisfets" amb la decisió del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i alhora acusà el líder del PP, Mariano Rajoy, de no dir-ne ni mu després de l'"aquelarre" que protagonitzà contra el text català.

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es mostrà ahir obert a prendre iniciatives per reforçar el desplegament de l'Estatut, un tema que, segons manifestà, estudiarà amb el president de la Generalitat, José Montilla, quan s'hi entrevisti, un cop s'hagi conegui el contingut sencer de la sentència.

El Govern espanyol detalla que l'import de les inversions previstes a la finca Raixa, que es troben en fase d'execució, ascendeix a més d'1,5 milions d'euros. Així ho exposa l'executiu central en resposta a una pregunta parlamentària formulada pels tres senadors del PP per les Balears (Joan Huguet, Joan Fageda i Joana Xamena), referida a l'execució pressupostària de les quantitats consignades a aquesta important finca de la comunitat.

El conseller Manera, el president Antich i la directora de l'Agència, Maria Antònia Truyols, dies enrere, quan s'inicià el servei de renda àgil.

El Govern balear ha intensificat la lluita contra el frau fiscal d'ençà que creà l'Agència Tributària pròpia i la decisió comença a donar els seus fruits. A hores d'ara, entre gener i maig, ja ha destapat prop de 25 milions d'euros que s'havien defraudat a Hisenda i l'any passat havia recuperat per aquestes dates gairebé 16 milions d'euros. En tot l'any passat, el frau fiscal que es va fer aflorar arribà als 34 milions. L'Agència Tributària de les Illes Balears, que començà a funcionar l'any passat, només té competències sobre els impostos propis i els cedits, que són els de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats i successions i donacions. Des del principi, es creà una oficina específica contra el frau fiscal i es donaren ordres de perseguir aquestes actuacions.

El Consell de Govern aprovà ahir el projecte de llei de mediació familiar que regula aquesta activitat i crea un servei públic per atendre-la. Segons explicà la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, la mediació entre parelles per qüestions com ara separacions, divorcis o disputes en la custòdia dels fills es fa servir cada vegada més per evitar judicis, però la legislació de les Illes Balears no veia possible que n'hi hagués un servei públic.

El darrer debat d'aquest mandat sobre l'estat de la ciutat a Palma es va convertir ahir en un intercanvi de retrets sobre els culpables de la crisi econòmica i la "il·legitimitat" de l'actual Govern d'Aina Calvo. Els discursos de tots els partits es van centrar en la conjuntura econòmica, el nou model de Ciutat i el govern en minoria a Cort. En canvi, la gestió cultural del Consistori va passar gairebé inadvertida.

El president del PP, Mariano Rajoy, va tornar a manifestar el seu rebuig a la proposta del Govern socialista de reforma laboral i va indicar que, si aquest text no es modifica en la seva tramitació parlamentària, serà "un germen de conflictes davant els tribunals". Això no obstant, no va aclarir si el seu grup hi votarà en contra o s'abstindrà en la votació que es farà al Congrés.

La reforma laboral del Govern Zapatero no deixa ningú indiferent i, ben segur, encara durà coa. La consellera balear de Turisme i Treball, Joana Barceló, que dimecres assistí a una reunió a la seu socialista de Madrid amb els titulars de Treball del partit, defensà ahir que el decret contribuirà a afavorir la contractació de joves i a reduir l'ocupació eventual, encara que apuntà que té aspectes "difícils d'entendre". Així es manifestà Barceló sobre el punt referit a abaratir l'acomiadament que inclou el decret llei i subratllà que "el problema del mercat laboral no ha estat el cost de l'acomiadament", ja que no ha frenat la rescissió de milions de contractes. Tanmateix, la consellera no volgué pronunciar-se sobre si la del Govern Zapatero és la reforma que ella hauria impulsat.

El decret llei de reforma laboral que entrà ahir en vigor, una vegada publicat al BOE, té més possibilitats de sortir endavant en el Congrés després que CiU anunciàs que en facilitarà la convalidació dia 22, malgrat que veu el text de la reforma "manifestament millorable" i que el seu vot final al text dependrà de si s'accepten les seves esmenes.

El Govern balear ha retallat en 250.000 euros les despeses d'organització del Dia de les Cases Regionals, que aquest any se celebrarà el pròxim dia 19 al parc de la Riera de Palma. Segons ha informat avui la Conselleria de Presidencia en un comunicat, l'acte de dissabte unificarà el Dia de les Cases Regionals i l'encontre d'aquestes associacions a Lluc que es venien celebrant cada any.

De la Vega i el responsable de Treball, Celestino Corbacho després del Consell de Ministres. Foto: Efe.

Una empresa només haurà d'acreditar pèrdues per justificar acomiadaments objectius, sense un període determinat per a això, ha explicat el titular de Treball, Celestino Corbacho, sobre la reforma laboral que avui ha aprovat el Govern. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres Corbacho ha afirmat no obstant això que les causes objectives d'un acomiadament "sempre les ha de determinar un jutge" pel que es manté la tutela judicial efectiva i va assegurar que el text del decret llei s'ha modificat per "donar claredat". Així mateix, ha dit que el Govern no espera" que aquest concepte es modifiqui durant la tramitació del decret llei en el Parlament com a projecte de llei a través de les esmenes que puguin presentar els diferents grups parlamentaris.

Méndez i Toxo consideren que decret agreuja i empitjora la reforma laboral

El nou hospital de referència de les Balears.

El futur hospital de referència de les Balears s'anomenarà Hospital Universitari Son Espases, un dels possibles noms que va tenir «més pes» des del principi, i entrarà en funcionament a final d'aquest any, segons ha informat avui el Govern. El nom fa clara referència als terrenys en els quals se situa la nova infraestructura sanitària, que tindrà més serveis i que donarà «un gran salt qualitatiu» després d'introduir 61.000 metres quadrats més de millores assistencials, «el que situarà a l'hospital en l'avantguarda de la medicina», ha afirmat l'executiu.

El Ple del Parlament aprovarà demà per unanimitat el Projecte de Llei reguladora del Consell Consultiu de les Balears, en virtut del nou Estatut d'Autonomia de les Balears, que obliga a ampliar la seva composició dels set membres actuals a un total de 10, per la qual cosa podria incorporar-se el director de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma. Pere A. Aguiló, que ja va formar part d'aquest òrgan.

Antich i Barceló, parlen en el Parlament. Foto: M. À. Cañellas.

El president del Govern balear, Francesc Antich, ha replicat avui al PSM, que ahir va acusar al PSOE d'estar "allunyant-se de l'esquerra" amb el pla "injust, antieconòmic i neoliberal" de retalls del Govern central, i ha assenyalat que en un moment de crisi com l'actual la política hauria de passar a un segon lloc" ja que hi ha temes més importants a què donar resposta com pal·liar els efectes de la situació econòmica als ciutadans més desfavorits. En declaracions a la premsa, el líder de l'Executiu balear ha remarcat que durant aquesta legislatura hi ha hagut "un abans i un després" quant a les inversions que ha rebut la comunitat des de Madrid.

José Blanco acompanyat d'altres líders gallecs, ahir a Santiago. Foto: Efe.

El Govern espanyol ho té clar: no hi haurà més pròrrogues. El ministre de Foment i vicesecretari general del PSOE, José Blanco, reclamà ahir al PP que posi "les cartes damunt la taula" i reveli les seves propostes per abordar la reforma laboral abans de dimecres, quan el Consell de Ministres aprovarà la regulació. "Estam disposats a parlar, a dialogar i a acordar, però no a perdre el temps", subratllà, en al·lusió a la "pròrroga" que va demanar el partit que lidera Mariano Rajoy en l'elaboració de la reforma del mercat laboral, l'aprovació del qual era urgent "fins fa dos dies". "No hi ha pròrroga, el temps és el que hi ha", va concloure. "Estam disposats a flexibilitzar i a afavorir les condicions per a la contractació de la gent, però no a derogar drets bàsics dels treballadors", va proclamar Blanco.

Francesc Antich i Carles Manera, en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres.

El Govern ha aprovat avui tres Projectes de Llei. El primer d'ells serà per reduir despeses en 103 milions d'euros; el segon per crear un impost ecològic sobre les empreses d'energia i comunicacions que incideixin en el medi ambient i amb el que es pretén recaptar 18 milions d'euros anuals; i el tercer per incrementar els impostos a les rendes més altes, a fi de recaptar entre 15 i 20 milions d'euros anuals. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el primer Projecte de Llei, que contempla la reducció en un 5 per cent del sou dels funcionaris i treballadors públics, es tramitarà per lectura única, amb la pretensió que sigui aprovat en el Ple del Parlament de dimarts vinent.

El conseller d'Economia, Carles Manera, entregà ahir al fiscal Anticorrupció Pedro Horrach l'expedient d'arrendament de l'edifici del Polígon de Son Rossinyol, a Palma, una operació que ell mateix autoritzà i que el PP ha qüestionat pel seu cost econòmic i perquè, segons ells, s'haurien registrat irregularitats en el procés. La decisió del Govern de posar aquest cas a disposició de la Fiscalia es produïa just abans que el Parlament aprovàs una iniciativa del PP per crear una comissió d'investigació d'aquesta operació i perquè la Sindicatura de Comptes fiscalitzi l'expedient. Tant un punt com l'altre reberen el suport de l'esquerra i només UMes va abstenir del primer punt per evitar "la política del ventilador".

Els sindicats i el Govern han manifestat una total disparitat de criteris a l'hora de calcular el nombre de funcionaris que han seguit la vaga avui, i aquesta diferent manera de mesurar-la és el que explica les xifres tan dispars que han proporcionat ambdós. Fonts de CCOO han confirmat a Efe que han posat en marxa un dispositiu amb els responsables de Comunicació del sindicat en totes les comunitats autònomes que escollissin aleatòriament cinc centres de treball i fessin el seguiment. "Hem demanat que en cada empresa o administració (llocs convocats a la vaga) informin sobre treballadors, serveis mínims i seguiment," han assenyalat.

Albert Moragues, conseller de Presidència, dirigirà també, a partir d'ara, l'àrea d'Agricultura i Pesca fins al traspàs als consells. Foto: T. Ayuga.

Els consellers de Turisme i Presidència, Joana Barceló i Albert Moragues, assumiran demà les noves competències assignades als seus departaments: Treball i Agricultura. Així ho ha anunciat Barceló en qualitat de portaveu de l'Executiu després de la reunió setmanal del Consell de Govern, l'última a la qual han assistit la consellera d'Agricultura sortint, Merce Amer, i el destituït conseller de Treball, Pere Aguiló, els departaments del qual han estat suprimits en el marc de contenció de la despesa pública. La Conselleria de Presidència mantindrà la seva denominació encara que assumeixi Agricultura, ja que les competències d'aquesta última matèria es transferiran aviat als consells insulars.

El president Zapatero, durant la roda de premsa de dimecres. Foto: Juanjo Martín / Efe

Davant la dificultat d'arribar a una reforma laboral de consens entre sindicats i patronal, el Govern de Zapatero fa feina en un text que preveu aprovar per decret el proper 16 de juny, amb o sense acord entre els agents socials, com anuncià aquesta setmana el cap de l'Executiu. I una de les mesures que preveu el text és el reconeixement com a procedent d'un acomiadament en el cas que l'empresa al·legui que passa per una mala situació econòmica, convertint en llei algunes de les sentències del Tribunal Suprem sobre aquesta matèria. En aquests casos, la indemnització es reduiria de 45 a 20 dies. Així ho anuncià ahir Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) en exclusiva.

Francesc Antich, president de la CAIB, al Parlament. Foto: J. Torres.

El president del Govern, Francesc Antich, ha avançat que en el marc de la reducció del sector públic en un 50 per cent (de 169 a 82) per fer front al dèficit, únicament cinc seran dissoltes, 24 sorgiran de les fusions que es duran a terme a 106 organismes i un total de 58 continuaran la seva tasca com en l'actualitat. Tanmateix, el cap de l'Executiu ha reconegut la complexitat d'aquest procés, que preveu allargar-se més enllà d'aquesta legislatura. Després de mantenir una reunió amb els diferents grups parlamentaris per traslladar-los aquesta proposta, Antich ha destacat la "bona acollida" que aquesta ha tingut entre les formacions, pel que ha apel·lat un "gran acord" entre totes aquestes de cara a la seva aprovació i ha confiat que el projecte "no sigui objecte de confrontació".

El Bloc eliminarà deu càrrecs de les tres Conselleries que gestiona

Francesc Antich, president de l'Executiu autonòmic, en la seva intervenció. Foto: M. À. Cañellas.

El president del Govern, Francesc Antich, presentà ahir al Parlament el pla d'ajust del dèficit, que inclou una retallada de la despesa de 103 milions i un increment d'ingressos via imposts d'entre 25 i 30 milions. El president plantejà les mesures com una reforma estructural de l'Administració i avançà que té intenció de pactar-les amb totes les forces perquè tinguin continuïtat fins al 2013 governi qui governi. Per a la primera part del paquet, ahir es garantí el suport d'UM i, per tant, la majoria. Tanmateix, l'increment de la pressió fiscal té el rebuig del PPi UM i no prosperarà. UMjust està oberta a estudiar un nou tribut ecològic que gravi empreses contaminants.

Els hotelers no veuen amb bons ulls la fusió de la Conselleria de Turisme

Els agents immobiliaris rebutgen la puja de l'impost de Transmissions

El Bloc critica que PP i UM no afavoreixin que l'Executiu augmenti els ingressos

Antich s'entrevistà amb Pep Melià i Catalina Julve. Foto: Amengual.

La retallada de despesa del Govern inclourà l'eliminació de dues conselleries, que es fusionaran amb altres. Treball i Formació desapareixerà com a Conselleria i passarà a dependre de Turisme, una àrea gestionada per Joana Barceló, que fins fa tres mesos era la responsable de Treball. Agricultura i Pesca també s'eliminarà i passarà a mans de Presidència, que agilitarà el traspàs d'aquesta competència al Consell de Mallorca. El president anuncià ahir horabaixa la reducció de l'Executiu. Al matí, havia presentat el pla d'ajust al president del PP, José Ramón Bauzá, i al d'UM, Pep Melià. Tots dos li havien demanat que llevàs departaments.

Amer deixa Agricultura amb "la tranquil·litat" que hi haurà "continuïtat"

El PP creu "positiva però insuficient" la reducció de conselleries

Els Prínceps d'Astúries i la reina Sofia assistiren als actes de les Forces Armades. Foto: Reuters.

El rei Joan Carles va presidir ahir, enmig dels crits de joia del públic i al costat de la reina Sofia, la desfilada d'unitats històriques amb uniformes d'època, celebrada al centre de Badajoz, per commemorar el Dia de les Forces Armades (DIFAS). Aquesta era la primera aparició del monarca en un acte públic oficial després de l'operació a la qual es va sotmetre el 8 de maig passat, quan li va ser extirpat un nòdul benigne del pulmó. El rei va assistir a l'acte vestit amb l'uniforme de capità general de l'Exèrcit de Terra. L'anècdota curiosa la protagonitzà la reina, qui va patir una lleu ensopegada en accedir a la tribuna d'autoritats, però no va arribar a caure gràcies a la perícia i als reflexos dels qui eren al seu costat, com ara el mateix monarca.

Francesc Antich i Aina rado conversen en el Parlament. Foto: Joan Torres

L'increment de l'impost de successions i donacions que té sobre la taula el Govern suposaria, si s'aplicàs, gravar més aquelles herències de pares a fills o entre cònjuges que siguin superiors al mig milió d'euros. Actualment, totes aquestes tenen un gravamen de l'1%, però si s'aprovàs la proposta que ara s'estudia s'incrementaria gradualment la pressió fiscal. Així, per exemple, les herències que suposin entre mig milió i un milió es gravarien amb un 4%, però les superiors als tres milions d'euros haurien de pagar un 20%. Aquesta mesura permetria ingressar 12,6 milions a l'any, però, com totes les altres de tipus fiscal que maneja l'Executiu per fer front a la reducció de dèficit, només es pot aprovar per llei. Per tant, el Pacte ha de tenir el suport del PP o d'UM, que ja hi han mostrat recels.

L'estació de Son Fuster Vell el setembre del 2007, després de les pluges. Foto: Vasil Vasilev.

El director general de Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Toni Verger, va reclamar ahir al Partit Popular que "deixi de desviar l'atenció, ja que acusen l'Executiu que va arreglar les deficiències del metro de Palma". "El nostre únic interès és col·laborar amb la Justícia i que s'aclareixi tot amb la màxima celeritat", explicà ahir Verger. És per això que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en representació de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, s'ha personat a les diligències prèvies obertes al Jutjat número 7 de Palma, amb motiu de la denúncia interposada pel Partit Popular amb referència a les obres d'emergència del metro.

Mabel Cabrer va comparèixer ahir en roda de premsa a la seu del PP. Foto: Teresa Ayuga

Mabel Cabrer va mostrar ahir la satisfacció perquè "la Sindicatura de Comptes confirma el que el Partit Popular va denunciar l'abril passat al Jutjat d'Instrucció". Segons la diputada del PP, l'organisme verifica que moltes de les obres d'emergència contractades des dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) per solucionar els problemes del metro de Palma realment no eren una "urgència". De fet, Cabrer indicà que "hi ha clars indicis de greus irregularitats en l'adjudicació de diferents contractes per fer auditories i estudis". Però el conseller de Mobilitat i Medi Ambient, Gabriel Vicens, apuntà que els treballs realitzats "tenen tots els informes des del punt de vista tècnic i jurídic" i recordà, a més, l'enorme pressió social i política existent en el moment en què s'exigia la reobertura del metro. Vicens va negar ahir de manera rotunda que hi hagi suposades irregularitats amb relació a les obres d'emergència del metro. El Partit Popular va expressar la intenció d'ampliar la denúncia i de fer arribar l'informe de la Sindicatura de Comptes al jutjat. Segons sembla, el valor total d'aquests contractes, que "s'haurien donat a dit" i només un 10% dels quals s'haurien adjudicat seguint la Llei de contractes de l'Estat, ascendeix a un total de 10,5 milions d'euros.

El Govern es personarà com a acusació particular en el procés judicial obert pel conegut com a cas Bomsai, que investiga una suposada trama de corrupció vinculada a l'empresa pública CAIB Patrimoni durant l'anterior Executiu del PP.

El Consell de Ministres va aprovar ahir la supressió d'un total de 32 alts càrrecs de l'Administració i 29 empreses públiques de les 106 amb participació majoritària de l'Estat, en el marc de la racionalització del sector públic que s'inclou en el pla d'austeritat per reduir el dèficit a nivells més propers al 3%. Segons la vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado, l'estalvi directe previst és de 16 milions d'euros anuals, encara que es preveu que serà major una vegada que es comptabilitzi al final de l'any amb l'eliminació de despeses associades als càrrecs suprimits.

La portaveu del Govern, Joana Barceló, digué ahir que les declaracions que féu l'expresident Jaume Matas a l'entrevista amb IB3 "són gairebé deplorables i ofensives cap als ciutadans". Ho afirmà tot just després de la reunió del Consell de Govern i, amb tot, també indicà que l'Executiu no podia opinar sobre el fet que IB3 emetés l'entrevista, perquè calia garantir la "independència, pluralitat i professionalitat" del canal autonòmic.

Vicens i Antich, col·locant la placa commemorativa a Artà.

Deu anys de reivindicacions bé s'ho paguen. La comarca de Llevant ha vist com una de les seves il·lusions es comença a fer realitat. El president del Govern, Francesc Antich, i el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, col·locaren ahir a Artà la primera travessa de la línia de tren tram que unirà aquesta població amb la de Manacor. Enmig d'una gran expectació veïnal i amb els batles Rafel Gili, d'Artà; Antoni Servera, de Son Servera; Mateu Puigròs, de Sant Llorenç des Cardassar, i Antoni Pastor, de Manacor; el conseller Vicens tingué les primeres paraules d'agraïment per als tècnics i per als directius de Serveis Ferroviaris de Mallorca per la tasca realitzada en el projecte i per a la gent de la plataforma pel Tren de Llevant. "Amb tots aquells que fa deu anys féreu i hem fet diverses marxes per les antigues vies del tren d'Artà a Manacor, us puc dir que avui comença a ser una realitat.

La veu del carrer assegura que l'alcohol és el millor ajut per lligar. Ara bé, de ben poc serveix si allà on es vol arribar és una mica més enfora que una aclucada d'ull. La realitat és que l'alcohol no facilita el sexe, sinó que consumir-ne de manera abusiva dificulta, quan no fa impossibles, les relacions plenes, ja que provoca impotència i altres disfuncions associades.

La portaveu del Govern, Joana Barceló, assegurà ahir que la fiança de tres milions d'euros, amb la retirada de passaport inclosa, "avala la gravetat de la situació" de l'expresident Jaume Matas. En parlà en una roda de premsa que oferí després de la reunió del Consell de Govern. També manifestà que els polítics han de fer un servei públic i no "un abús d'allò públic". Amb tot, la també consellera de Turisme afegí que l'existència d'aquests processos judicials és un "símptoma de democràcia" i una mostra "que el sistema funciona". Afirmà que es tractava d'una situació "duríssima", però que significa que la Justícia arriba a tots els ciutadans que cometen un delicte.

L'expulsió d'Unió Mallorquina del Govern i la remodelació que es portà a terme a l'estructura de l'Executiu ha suposat la supressió de 12 alts càrrecs pel que fa a l'Administració autonòmica i d'11 en el sector públic. Això suposa, per als fons econòmics del Consolat, un "estalvi" d'1.427.833 milions d'euros. Concretament, 669.833,34 milions d'euros provenen de la minva del nombre de dirigents -12 manco- de l'Administració balear i 758.000 milions d'euros més són pels 11 menys del sector públic. Per al càlcul de la reducció de la despesa, s'ha aplicat a tots els períodes la retribució bruta anual que estableix la Llei de pressuposts de la CAIB de 2010.

La compareixença de l'expresident del Govern Jaume Matas davant el jutge no deixà indiferents ni els actuals governants ni els responsables dels partits polítics. "És un dia veritablement nefast per a la nostra comunitat", advertí la portaveu de l'Executiu, Joana Barceló. "És duríssim", "un dia que marca", sentencià. La socialista, als passadissos del Parlament, considerà un "cas insòlit" a l'Estat que un expresident d'una comunitat autònoma i, a la vegada, exministre de Medi Ambient, hagi de comparèixer davant la Justícia per la presumpta implicació en una suposada trama de corrupció i per un suposat enriquiment il·lícit.

El Govern ha adjudicat en els tres primers mesos de l'any inversions per valor de 115,4 milions d'euros en obres ferroviàries. Entre les actuacions previstes n'hi ha de referents al tren tram entre Manacor i Artà, un projecte que el proper dia 27 es començarà a fer realitat amb la col·locació de la primera travessa. El conseller de Mobilitat, Biel Vicens (Bloc), informà ahir al Consell de Govern d'aquestes adjudicacions, que inclouen les aprovades dijous en el consell d'administració de Serveis Ferroviaris per 17,5 milions.

El Parlament aprovà ahir una moció del Partit Popular que aconseguí el suport d'Unió Mallorquina i que insta el Govern a canviar bona part de la política pressupostària. La moció, que consta de 25 punts, reclama mesures com canviar els comptes per destinar 100 milions d'euros a pime i autònoms i recomana a l'Executiu de l'Estat que no apliqui l'augment de l'IVA.

Seu de la companya asseguradora a Madrid. Foto:Juanjo Martín. Efe

La Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions (DGS) del Ministeri d'Economia i Hisenda ha dissolt amb caràcter immediat l'empresa Mercurio, la companyia d'assegurances del Grup Marsans, del qual són copropietaris el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i Gonzalo Pascual, davant la seva greu situació patrimonial i de liquiditat, amb la finalitat de salvaguardar els drets dels qui hi han subscrit pòlisses. "A fi de protegir els interessos dels assegurats i tercers perjudicats i de garantir un procediment ordenat de liquidació, s'ha encarregat la liquidació de l'entitat al Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS)", indicà ahir el Ministeri d'Economia. El CCS tractarà de cercar solucions al mercat per evitar perjudicis als assegurats i a la plantilla. Segons el Consorci, les dades de tresoreria facilitades per la mateixa companyia reflecteixen que, en cas de no procedir-se a aquesta actuació del supervisor, l'entitat no podria complir els compromisos de pagament en les pròximes setmanes. En vista d'aquesta situació i després de nombroses reunions mantingudes a la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions aquests darrers mesos amb els qui tenen títols de la societat, Economia considera que la dissolució "és l'única alternativa".

Ahir tinguè lloc la primera reunió de la comissió governamental. Foto: Chema Moya. Efe

El Govern no tocarà el sou dels funcionaris. Així ho va explicar ahir la vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado. Segons va dir, l'objectiu de reduir un 4% la despesa en personal fins al 2013 s'assolirà "simplement" amb la disminució de l'oferta pública d'ocupació. "Res que es refereixi a les retribucions. L'acord salarial amb els sindicats es respectarà absolutament", va afegir la vicepresidenta, que va afegir que l'Executiu reduirà el nombre d'empreses públiques. La ministra d'Economia va reaccionar així després de les declaracions del secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, que dimecres va dir que la revisió de l'acord salarial per als funcionaris "està sobre la taula".

El Consell de Govern preveu aprovar avui l'inici de la declaració de Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN)per a la zona de Son Bosc. En la pràctica això suposarà aturar durant dos anys les obres del polèmic camp de golf projectat en aquest punt de Muro, que s'havien d'iniciar de manera imminent. La decisió seria la primera amb efectes ambientals i territorials que pren el nou Govern en minoria de PSOE i Bloc i, concretament, la nova Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat de Biel Vicens (Bloc).

Els cooperants segrestats de l'ONG Barcelona. Foto: Efe.

El Govern ha fet una crida a la prudència davant les informacions que apunten a una imminent alliberació dels tres cooperants espanyols segrestats, pertanyents a l'ONG Barcelona Acció Solidària. Segons informava ahir el diari El Mundo, l'alliberament podria fer-se efectiu després del pagament per part de l'Executiu de 5 milions de dòlars.
El portaveu de Barcelona Acció Solidària, Josep Ramon Giménez, afirmà que la secretària d'Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez, es posà en contacte amb l'ONG dissabte per transmetre'ls un missatge de "calma davant les informacions que al·ludeixen a un alliberament imminent". "És necessari tenir paciència i confiança en la gestió que fa el Govern", va assegurar Giménez. "No diuen que tinguem confiança i que no pensem que tot ja està fet", va afegir el portaveu de l'entitat catalana, que va admetre, tanmateix, que les informacions que els arriben apunten que "tot va per bon camí", però no està completament garantit un final feliç.

El portaveu del Bloc al Parlament, Biel Barceló, ha expressat avui la seva «total i absoluta» coincidència amb les paraules pronunciades pel president del Govern, Francesc Antich, perquè considera que aquest s'ha allunyat de «debats estèrils» i ha plantejat propostes concretes d'accions de govern.

Després de set mesos de negociacions amb el Govern estatal, la Comissió Europea va aprovar ahir el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'objectiu del qual és facilitar les fusions de caixes d'estalvis amb ajuts públics. Tanmateix, l'autorització només és vàlida fins al 30 de juny de 2010, la qual cosa obligarà a accelerar la reestructuració de les entitats. En aquestes negociacions també s'ha acordat que les fusions que requereixin ajuts superiors al 2% dels actius ponderats per risc s'hauran de notificar a la CE.

El president Francesc Antich presentà ahir les inversions previstes pel Govern durant l'any 2010, 1.061 milions que han de ser "l'autèntic pla de xoc per rehabilitar l'economia". De fet, Antich digué que la Conselleria d'Economia i Hisenda preveia que amb aquests doblers es mantindrien 35.000 llocs de feina a les Balears. El 60% de les inversions, segons el president, beneficiaran directament l'economia productiva i la majoria seran d'obra pública. L'altre 40% es destinarà a la política social.

El Govern realitzarà aquest any una despesa en inversions de 1.061 milions d'euros, que serà un "autèntic pla de xoc" contra l'atur i en favor de la "dinamització" de l'economia, i que suposarà el manteniment de 35.800 llocs de treball, amb el consegüent benefici per a empleats i famílies.

Imatge virtual del tren tram Manacor-Artà.

Un total de 17 UTE es repartiran les obres dels tres trams de l'anomenat tren tram, que ha d'unir Manacor i Artà. La previsió del Govern és adjudicar el projecte entre final de gener i principi de febrer amb una inversió total de 150 milions d'euros. Les actuacions serviran per "generar ocupació i contribuiran que les empreses de construcció mantinguin l'activitat". Així ho va anunciar ahir el conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Gabriel Vicens, durant la celebració de la copa nadalenca. A l'acte va remarcar que la Conselleria invertirà el 2010 un total de 210 milions d'euros. Concretament, el conseller va assenyalar que l'any que ve serà "molt especial" pel que fa a la xarxa ferroviària de l'Illa. Entre altres intervencions, hi ha previstes l'ampliació dels tallers de Son Rul·lan, les obres de nombrosos passos a nivell i l'electrificació de les línies existents.

El Govern estima que l'economia de Balears encara caurà un 1,5% en relació al seu PIB durant l'any 2010. Aquesta és la previsió a partir de la qual s'ha elaborat el projecte de llei dels pressuposts de la Comunitat per a l'any que ve, que el Consell de Govern aprovà ahir en una reunió extraordinària. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, presentà després els grans nombres d'aquests comptes, marcats per un "escenari econòmic molt problemàtic" i, el que és pitjor, amb "mals auguris" amb vista al 2010, perquè es mantindrà la "tendència negativa" de l'economia de les Illes. "Brots verds, en veim pocs", resumí Manera.

Tomeu Cifre amb Biel Barceló. Foto: E. Ballestero

"Vaig desobeir el batle, i no la Policia Local, perquè havia pres una decisió arbitrària, sense cap tipus de fonament jurídic i que contradiu el bé comú dels pollencins, dels d'ara i dels que vindran". Tomeu Cifre, exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Pollença, destituït dijous després de botar la barrera d'accés a la finca de Ternelles i d'incomplir així l'ordre del batle, que hi limitava el pas a vint persones, reflexiona a través d'una carta sobre els esdeveniments dels darrers dies que l'han portat directament de l'equip de govern -que compartia amb UM-UNPI i el PSOE- a l'oposició -al costat del PP-UMP i d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds. "El batle sap que no m'ha destituït per haver botat una barrera, sinó perquè represent un partit polític, el PSM, que durant els dos darrers anys i mig no ha volgut ser una comparsa de les seves decisions, perquè hem volgut dir-hi la nostra quan s'han hagut d'aprovar projectes i no ens hem empassat tots els seus capritxos i ocurrències... No he volgut ser un convidat de pedra del govern municipal i això no ha agradat al batle", explica Cifre.

El Govern aprovarà demà el projecte de pressuposts per al 2010, que puja a 3.384 milions d'euros, un 4,9% menys que enguany, quan se n'hauran gastat 3.559. Els comptes públics de l'austeritat es tiraran endavant en un Consell de Govern extraordinari, després que s'hagin resolt els problemes que afectaven conselleries socialistes i que impediren aprovar-los divendres.

Moment de la presentació a cala Mesquida. Foto: A. Bassa

El Govern balear va carregar ahir contra la Demarcació de Costes per la "manca d'actuació" a la malmesa platja de cala Agulla. El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, llançà un missatge clar i contundent al delegat de Costes, Celestí Alomar. Va denunciar que "el Govern central no ha complert les seves obligacions", alhora que va exigir que posàs en marxa "ja" la regeneració de cala Agulla amb el projecte d'extracció dels sediments del mateix litoral. A més, hi posà data: "Que aquesta actuació estigui feta abans del mes d'abril de l'any que ve, per a la propera temporada turística". Grimalt entén que "l'Ajuntament de Capdepera ha fet la seva feina i ha introduït sistemes de gestió ambientals a les platges. Per això, cal que els altres també facin la seva funció perquè la platja recuperi el seu aspecte i pugui tenir arena".

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat estudiar la viabilitat per a la creació d'un centre d'entrenament per a trotons a cada illa, a més d'iniciar les gestions necessàries amb el Govern Central per tal que les corregudes de trotons tinguin el mateix tractament publicitari i financer que les curses de galop a l'àmbit estatal. El parlamentari popular i batle de Manacor, Toni Pastor, presentà ahir una proposta no de llei davant el ple del Parlament composta per cinc punts, dos dels quals varen ser aprovats, un després que els populars aceptassin les modificacions introduïdes pel grup socialista.

El president assegura que ja "s'estan fent passes" per trobar-ri "una solució" Foto: Teresa Ayuga

El Govern està negociant amb l'Executiu central per tal de que el sector turístic de Balears no es vegi afectat per la pujada de l'IVA prevista en els pressuposts generals de l'Estat per a 2010. El president Francesc Antich assegurà ahir en el Parlament que "s'estan donant passes" amb aquest objectiu i per trobar "una solució", després d'admetre que comparteix la "preocupació" del sector pels efectes negatius que pot patir per aquesta mesura.
Antich contestà la pregunta que li va fer sobre això el portaveu del PP, Francesc Fiol, que li exigí que "faci alguna cosa" davant l'Executiu de Zapatero que, fins ara, no té previst canviar de plans sobre l'IVA turístic. El sector dels serveis tem que l'increment impositiu es tradueixi en una pèrdua de competitivitat per l'encariment dels seus productes respecte altres mercats i, a més, molts paquets vacacionals per a l'any que ve ja s'han venut sense tenir en compte això.

La portaveu del Govern, Joana Barceló (PSOE), va fer ahir una crida a la "responsabilitat" als seus socis d'UM, després que s'hagi especulat amb la possibilitats que aquests facin evident en alguna institució governada pel Pacte el seu malestar amb els socialistes, que acusen en privat d'estar darrere les últimes accions de la Fiscalia contra membres de la cúpula del partit.

Els pressuposts que han tancat ara les forces del Pacte, només en les seves grans xifres, preveuen destinar l'any que ve a inversions uns 650 milions d'euros, una quantitat lleugerament inferior a la dels comptes públics d'enguany, que plantejaven actuacions en infraestructures per valor de 732 milions.

Els dirigents del Pacte, en una reunió al Consolat. Foto: M.À.Cañellas

El Govern balear s'endeutarà en 650 milions més en els pressuposts autonòmics per a l'any 2010. Això és el que s'ha acordat en les reunions mantingudes pels líders del Pacte fins ara, que han servit per tancar els comptes públics del pròxim exercici. La xifra suposa el 2,5% del Producte Interior Brut (PIB), que és l'endeutament màxim permès pel Govern central a les comunitats autònomes. El pressupost que han tancat les forces del Pacte arribarà l'any que ve als 3.400 milions d'euros. Això és un 4,5% menys que el d'enguany, que ha pujat a 3.560 milions. La davallada de 160 milions s'explica, bàsicament, per la forta caiguda dels ingressos, que ja s'ha deixat notar en l'exercici actual.