Concentració de treballadors de la companyia a l'aeroport de Son Sant Joan. Foto: Arxiu.

El període de consultes necessari per a l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) d'Spanair, que afecta els 2.604 treballadors directes de la companyia, inicia aquest dijous el seu procés perquè pugui estar liquidat a finals de març, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'ERO, tutelat pel jutge Juan Manuel de Castro del Jutjat Mercantil número 10 de Barcelona, se sotmetrà a negociacions entre els representants legals dels treballadors i l'administració concursal durant els 30 dies que dura el període de consultes. Una vegada dictada la interlocutòria que aprova l'ERO, sobre finals de març, els treballadors podran dirigir-se al Fons de Garantia Salarial (Fogasa) i sol·licitar la prestació de desocupació.

La taxa turística a Catalunya no s'aplicarà, com a mínim, fins a l'1 novembre de 2012 -una vegada passada la temporada turística-, segons s'ha acordat en les negociacions pressupostàries que del Govern i CiU amb el PP i el sector turístic.

El president de la Generalitat, durant la seva resposta a la resta de grups parlamentaris.

La líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit aquest dimecres una TV3 més «plural», i ha avalat la retallada pressupostària per al 2012 que va anunciar fa poc el Govern. Per contra, la portaveu d'ERC, Anna Simó, ha acusat el Govern de beneficiar els governs del PP de les Balears i el País Valencià amb la seva decisió de passar les tisores al pressupost dels mitjans públics catalans. Segons els republicans, si el Govern renunciés a alguns dels canals que ara té la televisió pública, estaria renunciant al múltiplex que permetria la reciprocitat total en la recepció dels canals autonòmics.

El president català Artur Mas assegura que davant la crisi calen «esforços, sacrificis i ajustos per part de tots»..

La Generalitat no farà noves retallades socials el 2012 però, per complir amb les previsions econòmiques de la UE, ho compensarà amb una rebaixa del sou dels empleats públics, venda de patrimoni, i un increment de les taxes. Així, apujaran les taxes universitàries, el preu del transport públic i el rebut de l'aigua; estudia l'increment del preu de la benzina i introduir una taxa per la recepta farmacèutica dispensada a la sanitat pública per "evitar abusos". Mas recalcà que no es pot retallar més en sanitat, educació i serveis socials perquè es creuarien "línies vermelles" que deteriorarien aquestes prestacions.

Fernández Toxo qualifica les noves retallades de 'frau contra els electors'

Els presidents autonòmics amb els seus caps de Cultura, Mascarell i Bosch. Foto: Grup Serra.

Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys. Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals. "Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna. Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió.

Mas i Bauzá coincideixen en la necessitat d'aplicar ajusts per aixecar l'economia

Artur Mas amb altres membres del seu Govern participaren en els actes de la Diada catalana. Foto: Efe.

Més de 5.000 persones assistiren ahir a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en la qual es reivindicà la immersió lingüística, mentre que el president, Artur Mas, va dir que ja veu en marxa la transició catalana. Abans, a primera hora del matí, partits i entitats havien duit a terme la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que per segon any consecutiu fou organitzat amb un blindatge policial que aïllà els polítics de les esbroncades d'altres anys dels més radicals.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat al Govern central que defensi l'oficialitat plena del català a la Unió Europea perquè es tracta d'una llengua de l'Estat espanyol, i ha lamentat que «no sempre ho fa amb la convicció i amb l'energia amb la qual ho hauria de fer». «El que ens agradaria, és el nostre ideal i el nostre objectiu, és que el català sigui plenament oficial a Europa», ha ressaltat Mas en roda de premsa després de concloure la seva primera visita a Brussel·les com a president de la Generalitat.

Artur Mas va ocupar ahir dematí el seu despatx al palau de la Generalitat, en la seva primera jornada de feina com a president català. Ho feia a les onze del matí, després d'arribar-hi en cotxe oficial carregat amb un maletí a una mà i carpetes plenes de documents a l'altra. Però, tot i la transcendència del nou inquilí al capdavant de la Generalitat, gran part del protagonisme de la jornada també se l'endugué el conseller de Cultura, el socialista Ferran Mascarell, que l comunicà ahir mateix al PSC la seva baixa dins el partit.

Duran i Lleida, Artur Mas i la seva esposa, i l'ex president i mentor polític de Mas, Jordi Pujol.

Artur Mas va prendre ahir possessió del càrrec en un acte solemne en el qual prometé "plena fidelitat al poble de Catalunya" i desitjà la "plenitud nacional" catalana, tot i que ressaltà que no és una feina per a impacients, sinó una missió que s'ha de complir a llarg termini, ja que ara la prioritat és lluitar contra la crisi. El president sortint, José Montilla, dirigí les darreres paraules en el càrrec ressaltant que vol una Catalunya més preocupada pel "fer" que pel "ser". Citant un fragment de l'obra Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, Montilla recalcà que dedicarà tots els seus esforços i energies a fer de Catalunya un "país més preocupat per la consistència que per l'essència".

Convergència i Unió torna al poder. Foto: Reuters.

No em sent salvador d'aquest país: me'n sent un servidor". Aquestes foren les primeres paraules d'Artur Mas com a president de la Generalitat. El líder de CiU fou ahir investit president gràcies als 62 vots dels convergents i a l'abstenció dels 28 dipuats del PSC. En contra, hi va votar la resta de partits polítics: el PP (18), ICV-EUiA (10), ERC (10), SI (4) i, finalment, C's (3). Després d'un gran aplaudiment de l'hemicicle en conèixer el resultat de la votació, Mas saludà en primer lloc Montilla i es va dirigir al faristol per pronunciar un discurs breu però emotiu. Deixà clar que se sent un servidor i no un salvador de Catalunya.

El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat adaptar el seu sistema d'ensenyament a la «nova situació creada» per la sentència sobre l'Estatut, que considera el castellà com a llengua vehicular en els centres docents de la comunitat.

El president sortint, José Montilla, encoratja el nou titular del Govern català, Artur Mas. Foto: Efe.

El candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, va festejar ahir el PP i sobretot el PSC perquè li facilitin la investidura, però tant socialistes com populars van evitar comprometre's a ajudar-lo i van rebutjar la seva idea d'iniciar una "transició nacional" i aconseguir un pacte fiscal. La primera jornada del debat d'investidura al Parlament català va acabar, com s'esperava, sense que cap grup parlamentari garantís a Mas el seu suport perquè pugui ser investit president de la Generalitat avui mateix en primera votació, amb la necessària majoria absoluta, és a dir sumant almenys sis escons més als 62 que té CiU. No està clar encara quins grups es poden prestar a abstenir-se en segona votació, dijous, per permetre al líder de CiU ser investit per majoria simple, ja que els socialistes han endurit la seva actitud dels darrers dies, si bé el PP, aparentment més flexible, sí que féu una aproximació genèrica a CiU, a qui estén la mà si suavitza les arestes més nacionalistes. Després del discurs matutí d'hora i quart en el qual procurà no excedir-se en les crítiques directes al Tripartit per no encalentir l'ànim de la bancada socialista, Mas multiplicà les seves bones maneres cap al PSC en el debat que a l'horabaixa va mantenir amb el president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal.

La Generalitat encara vol refer el diàleg amb Madrid. El Govern català instà ahir, l'endemà de la històrica manifestació pel dret de decidir, l'Executiu central a "refer els ponts que la sentència de l'Estatut ha trencat" en el debat de política general, que tindrà lloc dimecres i dijous al Congrés.

El president de la Generalitat, José Montilla, va dir ahir en l'acte solemne de celebració del 650è aniversari de la institució que afirmar que Catalunya és una nació és "definir una realitat" i no un "desig constitucional". Montilla subratllà durant la commemoració, a la qual assistiren representants de totes les forces polítiques, que afirmar la nacionalitat de Catalunya és possible per la "continuïtat històrica" de la Generalitat, tot i les dictadures i guerres. Per tant, no és un deliri o un capritx, sinó la "suma de sentiments i fets".

De les 97 pel·lícules que avui divendres es projectaran o s’estrenaran als cinemes comercials de Mallorca, no n’hi ha cap ni una que estigui doblada o subtitulada al català. Si observam aquesta xifra és normal que el Govern balear, a través de la Direcció General de Política Lingüística, valori de manera molt positiva la nova llei que dimecres anuncià la Generalitat de Catalunya i que, entre d’altres aspectes, preveu oferir la meitat dels films que es projectin a les sales del Principat en versió doblada o subtitulada al català.

Ja ha passat l’Any internacional de les llengües, però ens ha deixat nombroses propostes que han volgut fixar la nostra mirada en l’àmbit d’aquests instruments humans tan imprescindibles. Com no podia ser d’altra manera, a internet s’hi han aplicat alguns projectes, tot cercant una major divulgació del fet lingüístic global i també del nostre cas en particular.

La Generalitat de Catalunya obrirà una oficina de promoció de la diversitat lingüística a Palma el proper mes de novembre, gràcies a un conveni amb la Universitat de les Illes Balears. Es tractarà d’una delegació de Linguamón-Casa de les Llengües, organisme vinculat directament a Vicepresidència, és a dir, a Josep-Lluís Carod-Rovira.