La defensa del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha interposat un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Suprem contra la decisió adoptada dimarts passat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de suspendre'l de funcions després d'haver-se obert judici oral contra ell per una presumpta prevaricació que hauria comès en intervenir les converses dels capitosts de la trama 'Gürtel' amb els seus advocats a presó.

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat l'absolució del jutge Baltasar Garzón en el cas que se segueix contra el magistrat per ordenar les escoltes de les converses a presó entre els capitosts de la trama Gürtel i els seus advocats, ja que entén que el jutge va salvaguardar el "dret de defensa".En l'escrit de conclusions remès a la sala penal del Suprem que ha de jutjar el magistrat, la fiscal Pilar Fernández-Valcarce manté que els lletrats que foren gravats durant les converses "van conèixer tal circumstància" i que l'ordre de realitzar les escoltes es va dur a terme "prevenint el dret de defensa".

El jutge Baltazar Garzón en una imatge d'arxiu. Foto: Efe

El Tribunal Suprem (TS) ordenà ahir l'obertura de judici oral contra Baltasar Garzón per haver ordenat l'enregistrament de les converses que mantingueren a la presó els imputats en el cas Gürtel i els seus advocats, pels delictes de prevaricació i violació de les garanties constitucionals. En la interlocutòria, el magistrat instructor de la causa en el TS, Alberto Jorge Barreiro, argumenta que Garzón "decidí accedir indegudament a les converses confidencials" i que "li resultà indiferent" que aquestes no tinguessin cap altre contingut "que aspectes nuclears sobre les estratègies de defensa", indica.

Jorge Barreiro considera que Garzón -suspès de les seves funcions a l'Audiència Nacional el 14 de maig de 2010-, a fi d'obtenir informació de rellevància per al procés que no tenia la seguretat d'obtenir per mitjans lícits, va accedir a les converses dels advocats amb els interns als locutoris del centre penitenciari de Soto del Real sense excloure'n els lletrats encarregats de la defensa en el procés penal.

L'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha presentat una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per entendre que els seus drets fonamentals s'han vist vulnerats durant el procés que es tramita contra ell en el Tribunal Suprem per haver investigat la Memòria Històrica.

La Sala Penal el Tribunal Suprem ha confirmat la interlocutòria dictada el mes d'abril passat en què el magistrat d'aquest òrgan Luciano Varela resolia actuar penalment contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per un presumpte delicte de prevaricació que hauria comès en investigar, sense ser-ne competent, les desaparicions durant el franquisme.

Ni un euro. El president del Banco Santander, Emilio Botín, assegurà ahir davant el jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena que la seva entitat bancària "mai" no havia lliurat doblers al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per haver dirigit uns cursos a la Universitat de Nova York entre 2005 i 2006, ni havia tractat de cap qüestió econòmica amb ell, perquè les converses sobre el patrocini d'aquestes classes es mantenien entre la facultat i el director del Santander als Estats Units, Gonzalo de las Heras.

Garzón retratat recentment sortint de l'Audiència Nacional.

La Fiscalia ha reclamat avui al Tribunal Supremo l'absolució del jutge Baltasar Garzón en la causa per prevaricació que li va ser oberta per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme i que divendres passat va dur el Consell General del Poder Judicial a suspendre'l cautelarment. Per altra banda, avui s'ha fer públic que la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a la Haia (Holanda), ha respost al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que la suspensió del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón no suposa cap obstacle per a l'accés del magistrat a un lloc d'assessor en aquest departament.

El jutge Baltasar Garzón va rebre ahir una nova allau de suports des de diferents partits polítics i sindicats, que en criticaren la suspensió cautelar com a jutge de l'Audiència Nacional decidida pel Consell General del Poder Judicial. El ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, José Blanco, va advertir que darrere la campanya de "persecució i demolició" al magistrat hi ha persones "molt dolgudes" per les investigacions del cas Gürtel.

Un grup de simpatitzants esperava Baltasar Garzón, a l'Audiència Nacional, després de conèixer la suspensió de funcions. Foto: Efe.

Al carrer per una temporada. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acordà ahir per unanimitat suspendre cautelarment de les funcions el jutge de l'Audiència Nacional (AN) Baltasar Garzón després que el Tribunal Suprem li hagi obert judici oral per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme. No obstant això, l'òrgan de govern dels jutges podria concedir-li encara el permís que ha sol·licitat per ocupar una plaça d'assessor a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) amb seu a la Haia (Holanda), ja que ahir horabaixa l'òrgan dels jutges acordà posposar la decisió a l'espera de nous informes. Eren prop del migdia quan la portaveu del Consell, Gabriela Bravo, explicava al terme del ple extraordinari la resolució adoptada: Garzón és suspès cautelarment. Segons Bravo, l'acord s'ha adoptat en compliment dels articles 383.1 i 384 de la LOPJ, perquè s'entén que la interlocutòria d'obertura de judici oral dictat dimecres pel magistrat del Suprem Luciano Varela -que és qui ha investigat la querella presentada per Manos Limpias per la causa de la memòria històrica- determina la sortida temporal de Garzón de l'AN mentre es resol aquest procediment penal, en el qual se sol·liciten per al magistrat 20 anys d'inhabilitació.

El Ministeri d'Afers Exteriors remeté ahir al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) un informe en el qual qualifica "d'interès" per a Espanya el trasllat del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón al Tribunal Penal Internacional (TPI) amb seu a la Haia (Holanda), on se li ha ofert una plaça de consultor extern a la Fiscalia. El document arribà un dia abans de la jornada clau per a Garzón.

La compareixença de Baltasar Garzón va crea espectació ahir davant l'Audiència. Foto: Reuters.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha declarat avui durant gairebé quatre hores davant del magistrat del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro com imputat en un delicte de prevaricació i un altre contra les garanties de la intimitat, per intervenir les converses mantingudes pels presumptes capitosts de la trama 'Gürtel' amb els seus advocats a presó. Fonts de l'acusació han assenyalat que Garzón ha negat les acusacions si bé han qualificat el seu testimoni de "poc convincent". Tot just mitja dotzena de simpatitzants, portant banderes republicanes i cartells al·lusius al seu procés per la memòria històrica, han protegit Garzón a les portes de l'alt tribunal, on ha arribat passades les deu i quart d'aquest matí amb cotxe i amb gest greu.

Les banderes tricolors es feren visibles a Palma. Foto: J.Lladó.

Més de 400 persones es concentraren ahir horabaixa a la plaça d'Espanya de Palma i milers en una vintena més de ciutats de l'Estat per protestar contra la "persecució" del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, encausat en el Tribunal Suprem per haver-se declarat competent per investigar els crims de la dictadura. Banderes republicanes i cartells amb l'emblema "Contra la impunitat del franquisme" protagonitzaren la protesta, a la qual assistiren, entre d'altres, el portaveu del PSOE al Parlament balear, Antonio Diéguez; el regidor del Bloc a l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske; el secretari general de les Joventuts Socialistes, Francesc Dalmau; el coordinador general d'Esquerra Unida a Balears, David Abril; i els responsables d'UGT i CCOO, Manuel Pelarda i Lorenzo Bravo.

Garzón no es dóna per vençut. El jutge de l'Audiència Nacional ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li els escrits de les acusacions populars contra ell per investigar les desaparicions durant el franquisme, ja que estima que el magistrat instructor de la causa, Luciano Varela, els ha donat "oportunitats atípiques i extraprocessals".

Representants de les víctimes del franquisme, ahir davant l'Audiència. Foto: Ballesteros. Efe

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha enviat un escrit insistint en la seva petició de sobreseïment de la causa oberta al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per una presumpta prevaricació comesa en investigar les desaparicions del franquisme i oposant-se a l'obertura de judici oral. Al·lega que les parts personades com a acusació (Manos Limpias, Igualdad e Identidad i Falange Española y de las JONS) "no tenen legitimació processal per a instar-la". Aprofita el document per manifestar les contradiccions de l'instructor Luciano Varela, ja que al cas Atutxa es va pronunciar a favor de restringir l'acció popular en el procediment contra l'aleshores president del Parlament basc. L'escrit del Ministeri Públic, de set pàgines, es basa únicament en aquest motiu per insistir en la necessitat d'arxivar el cas en contradicció a la línia marcada per l'alt tribunal en la sentència 54/2008 (doctrina Atutxa), que va avalar la legitimitat de l'acció popular per instar l'obertura i tramitació d'un procediment contra el president del Parlament basc reconeixent que n'hi va haver prou amb la presència en aquest cas de Manos Limpias en no existir perjudicat directe -el delicte comès era de desobediència.

El Tribunal Suprem (TS) confirmà ahir l'admissió a tràmit de la querella presentada contra el jutge Baltasar Garzón per presumptes delictes de prevaricació i contra les garanties de la intimitat, per haver ordenat que s'intervinguessin les converses a la presó entre diversos dels acusats del cas Gürtel i els seus lletrats.

El jutge de l'Audiencia Nacional quan sortia del Tribunal Suprem. Foto: Sergio Pérez. Reuters.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va declarar ahir al Tribunal Suprem (TS) que no ha rebut mai cap quantitat del Banco Santander per l'organització dels cursos que va dirigir a la Universitat de Nova York durant els anys 2005 i 2006, tal com va assenyalar en sortir de la sala el seu misser, Enrique Molina. A més, en la seva intervenció, el magistrat assegurà que havia viatjat a Nova York sense saber quins serien els seus honoraris, que pujaren a 160.000 dòlars. Garzón, acusat en aquest cas dels delictes de prevaricació i suborn per haver cobrat 302.000 dòlars per organitzar les classes esmentades, patrocinades pel Santander, testificà durant més de quatre hores davant el jutge d'instrucció del cas, Manuel Marchena.

UGT i CCOO mobilitzaren ahir diversos milers de persones en un acte a Madrid per denunciar "la persecució" contra Baltasar Garzón i demanar que el jutge no sigui una nova víctima del franquisme i "dels fills de la dictadura". A l'homenatge, amb la presència de sindicalistes, intel·lectuals, actors i representants del món de la política com l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, hi intervingueren el rector de l'UCM, Carlos Berzosa, l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, i els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo.

Oliver, segona per l'esquerra, al costat d'altres membres de les associacions. Foto: Efe.

L'assocació Memòria de Mallorca (MdM) va presentar ahir de manera conjunta amb l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) una querella per prevaricació contra el magistrat del Tribunal Suprem (TS), Luciano Varela, i contra el president de la Sala Penal d'aquest òrgan, Juan Saavedra, perquè considera que ambdós van cometre prevaricació en els resolucions que portaren a la banqueta dels acusats el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la investigació dels crims franquistes. Respecte de Varela, que ha estat l'instructor de la querella contra el jutge, els col·lectius consideren que va prevaricar en mantenir la imputació a Garzón.

Garzón no es dóna per derrotat. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón presentà ahir un recurs d'apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem en el qual al·lega que han estat "motivacions ideològiques" les que han motivat "grupuscles i organitzacions marginals" a exercir una acció contra ell.

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Luciano Varela notificarà avui un auto en el que acorda jutjar al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per un delicte de prevaricació per declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.

La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs que va interposar el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón contra l'acte dictat el mes de febrer pel magistrat d'aquest òrgan, Luciano Varela, en què s'exposaven els motius per asseure'l a la barra dels acusats per una presumpta prevaricació comesa en la seva investigació de les desaparicions durant el franquisme. No obstant això, la resolució no entra en el fons per no "contaminar-se".

El jutge Baltasar Garzón, a l'entrada de l'Audiència Nacional. Foto: Agèncias

La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Margarita Robles va decidir ahir apartar-se de la resolució de l'expedient de suspensió cautelar que es tramita contra el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, després de ser admeses contra ell tres querelles al Tribunal Suprem (TS). Robles va negar l'enemistat manifesta que Garzón li va atribuir i va dir que se n'absté pel "fet objectiu de la coincidència en funcions públiques", ja que Garzón va ocupar el càrrec de delegat de Govern per al Pla contra la droga, mentre que la vocal va exercir el de subsecretària del Ministeri de Justícia (1993-1994). A més a més, Robles va recordar que el jutge va haver d'abstenir-se d'instruir el cas Marey, segons un recent error del Tribunal Europeu de Drets Humans. Així s'explicà Robles en un escrit remès a la Comissió Permanent del Consell, que ahir mateix acordà deixar en suspens la seva decisió sobre l'eventual suspensió cautelar de Garzón fins que el ple del pròxim dia 24 de març resolgui les recusacions plantejades pel magistrat contra diversos vocals d'aquest òrgan.

Garzón, en sortir ahir de l'Audiència. Foto: Chema Moya. Efe

Les coses es compliquen per a Baltasar Garzón. El Tribunal Suprem va admetre ahir a tràmit una tercera querella contra el jutge de l'Audiència Nacional, presentada com a acusació particular per l'exfiscal d'aquest òrgan i advocat d'un dels imputats en el cas Gürtel Ignacio Peláez, que considera que Garzón va prevaricar i va cometre un delicte contra la garantia institucional de la intimitat en intervenir les converses mantingudes pels tres presumptes capitosts de la trama corrupta amb els seus missers a la presó. L'admissió d'aquesta acció penal contra Garzón se sumaria a les dues que ja tramita l'Alt Tribunal contra el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, per investigar les desaparicions del franquisme i pels cobraments de la Universitat de Nova York que féu durant l'any que va estar als EUA per un permís d'estudis. La interlocutòria del Suprem, que designa com a instructor de la causa el magistrat penal Alberto Jorge Barreiro, afirma que en aquest moment "no existeixen raons suficients (...) per excloure amb tota certesa la hipòtesi de l'existència dels delictes esmentats" pel querellant.

Baltasar Garzón no es dóna per vençut. El jutge de l'Audiència Nacional presentà ahir un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria dictada dijous passat pel magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela, en la qual aquest confirmava l'existència d'indicis contra ell per un presumpte delicte de prevaricació relacionat amb la investigació de les desaparicions durant el franquisme.

La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar ahir sol·licitar a la Fiscalia que informi sobre la possibilitat de procedir a la suspensió cautelar del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, en relació amb els dos procediments penals admesos a tràmit contra ell en el Tribunal Suprem (TS), per investigar les desaparicions del franquisme per la seva gestió d'uns cursos a Nova York.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón processà ahir per un delicte de pertinença a organització terrorista l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi, l'exsecretari general de LAB Rafael Díez Usabiaga i sis dirigents més de l'esquerra abertzale per haver impulsat el projecte polític de Bateragune, amb el qual pretenien crear "un referent polític" que es pogués presentar a les eleccions municipals i forals de 2011.

El jutge de l'Audiència Baltazar Garzón. Foto: Efe

Garzón es convertí ahir en "heroi" de la defensa de la memòria històrica. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón defensà durant gairebé dues hores i mitja la seva competència per investigar les fosses del franquisme davant de l'instructor del Tribunal Suprem Luciano Varela, que instrueix la querella interposada pel sindicat ultra Manos Limpias i l'associació Libertad i identidad en què se l'acusa d'un delicte de prevaricació en relació amb la causa oberta per aquest magistrat per les desaparicions després de la Guerra Civil espanyola. Garzón arribà amb cotxe al Tribunal a les dotze i quart del matí i, quan hi entrà, fou aclamat per una desena de representants de les associacions per a la recuperació de la memòria històrica, que cridaren "visques" i "llibertat" per al popular jutge de l'Audiència Nacional.

Baltazar Garzón a una imatge d'arxiu. Foto: Efe

Comença el curs judicial. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha tornat amb els esforços redoblats i, després de la polèmica protagonitzada per l'enfrontament amb el seu company Velasco pel cas Aranalde, ahir va acordar processar tretze membres de les formacions abertzales D3M i Askatasuna, entre els quals es troben els responsables Amparo Las Heras i José Antonio Munduate, perquè creu que podrien ser integrants o col·laboradors de l'organització armada ETA. A part d'aquest grup, deu persones que també havien estat imputades han quedat fora d'aquesta decisió per falta de proves concloents. El magistrat de l'Audiència Nacional, que ja fou qui va suspendre el passat 17 de febrer les formacions abertzales D3M i Askatasuna, ha decidit ara encausar aquests individus per presumptes delictes d'integració i de col·laboració amb la banda terrorista.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. Foto: Efe.

Prevaricació: delicte consistent a dictar una ressolució injusta una autoritat, un jutge o un funcionari tot i conèixer que ho és. Aquesta és l'acusació que sosté la querella interposada el passat 26 de gener pel sindicat Manos Limpias contra el jutge Baltasar Garzón per la causa oberta per investigar les desaparicions durant el règim franquista. I ara, la sala penal del Tribunal Suprem (TS) s'ha pronunciat amb el dictamen d'un acte pel qual, de manera sorprenent, admet a tràmit la querella. D'aquesta manera, el Suprem no considera, en principi, "absurd ni irracional" que el magistrat pogués haver dictat injustament algunes resolucions. La decisió va ser adoptada per unanimitat pels cinc magistrats que componen la Sala i en contra del criteri de la Fiscalia.

Nou procés obert contra l’esquerra abertzale. El jutge Baltasar Garzón processà ahir per integració a ETA 44 membres de la cúpula de les il·legalitzades Batasuna, PCTB i ANB, entre els quals hi havia la batlessa de Mondragón (Guipúscoa), Innocència Galparsoro (ANB), i els dirigents de Batasuna Joseba Permach, Pernando Barrena i Juan José Petrikorena.

La Fiscalia demanà ahir al Tribunal Suprem que arxivi la querella per prevaricació que el PP ha interposat contra el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, perquè considera que l’actuació del magistrat en l’anomenat cas Gürtel no constitueix cap delicte. El 25 de febrer, el PP es querellà contra el magistrat "perquè no s’ha produït la inhibició sol·licitada pel fiscal dimecres i amb aquesta actitud ha incorregut en una conducta reiterada manifestament injusta a posta".

La Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar ahir obrir una investigació sobre el cobrament d’una mica més de 160.000 euros (200.000 dòlars) per part del jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón durant la seva estada acadèmica als Estats Units. Aquesta decisió arriba arran de l’acte dictat ahir pel Tribunal Suprem en el qual se suggereix que el magistrat podria haver incorregut en una falta disciplinària per no haver comunicat l’esmentada circumstància a l’òrgan de govern dels jutges.

El Tribunal Suprem va decidir ahir remetre al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la documentació rebuda de la Universitat de Nova York en la qual s’informava del cobrament de devers 200.000 dòlars per part del jutge Baltasar Garzón. Els va percebre per l’organització d’unes activitats acadèmiques a l’esmentat centre, coincidint amb la llicència per motius d’estudis de què va gaudir el magistrat entre març de 2005 i juny de 2006.

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón s’inhibí ahir d’una part de la investigació sobre el cas Gürtel al Tribunal Superior de Justícia de València en trobar indicis de responsabilitat penal en el president de la Generalitat, Francisco Camps, i el secretari general del PP de València i diputat autonòmic, Ricardo Costa. Així mateix, el magistrat s’inhibí en favor del TSJ de Madrid en trobar indicis de responsabilitat penal en l’actuació dels diputats autonòmics del PP Alberto López Viejo, Benjamín Martín Vasco i Alfonso Bosch Tejedor.

L'exdirector gerent de la Fundació Balears Sostenible Pau Collado, imputat en el cas Gürtel, ha quedat avui en llibertat sense mesures cautelars després de prestar declaració davant el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, segons ha informat la seva defensa.

La Fiscalia Anticorrupció contestà al jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón que la investigació de l’operació Gürtel correspon als tribunals superiors de Madrid i de València. D’aquesta manera admet que no troba indicis contra parlamentaris estatals del PP. Mentrestant, el jutge Garzón deixà en llibertat sense mesures cautelars l’exbatle de Majadahonda, Guillermo Ortega, després de prendre-li declaració una hora.

El tresorer del PP, Luis Bárcenas, remeté ahir sengles escrits al Consell General del Poder Judicial i al fiscal general de l’Estat, Cándido Conde Pumpido, en els quals denuncia l’actuació del jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón en implicar-lo de manera implícita en la trama del cas Gürtel. Bárcenas, mitjançant els representants legals del Partit Popular, exposa en aquests documents l’actuació de Garzón en aquest cas i considera que s’està fent una "utilització esbiaixada de les institucions de l’Estat i de les funcions jurisdiccionals per tramitar, prosseguir i afavorir una vertadera causa general contra el PP".

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui a la Cadena SER, que el PP s'està equivocant d'"enfocament» en el cas Gürtel ja que, segons la seva opinió, no es tracta d'una causa general contra el PP, com diu Mariano Rajoy, sinó que ho ha qualificat d'una «defensa general del PP». A més, ha considerat «inacceptable» que s'ataqui Garzón des del Parlament.

El Partit Popular ha decidit donar-se de termini fins demà per veure si el jutge de l'audiència nacional Baltasar Garzón s'inhibeix en la instrucció de la causa sobre la suposada trama de corrupció vinculada al PP, han informat fonts pròximes al responsable de Justícia del PP, Federico Trillo.

Estava cantat que el ple del Congrés protagonitzaria ahir una metafòrica cacera del PP contra Mariano Fernández Bermejo per haver compartir munteria amb el jutge Garzón, però el ministre esquivà els tirs i fins i tot pogué partir de l’hemicicle aclamat pels seus amb el crit de "torero, torero!". Bermejo va tenir el suport del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui el líder del PP, Mariano Rajoy, exigia al començament de la sessió de control el cap del ministre, i tot, a parer seu, pel "degradant i vergonyós" episodi de la cacera amb el jutge de l’Audiència Nacional.

La malversació de fons públics sembla, per alguns, tot un art. Ahir, el jutge Baltasar Garzón assegurà que Francisco Correa liderava un grup organitzat que va crear un conglomerat d’empreses per nodrir-se de doblers públics mitjançant el suborn a funcionaris i a autoritats de consistoris i conselleries de la Comunitat de Madrid i del País Valencià, la identitat de les quals ara investiga.

La xarxa de corrupció política i empresarial que investiga el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón desarticulada en el marc de l’operació Günter el passat 6 de febrer i que apunta a un presumpte finançament il·legal del PP a partir del tràfic d’influències cresqué a l’ombra del mandat de l’expresident popular José María Aznar. La investigació se centra en una suposada trama vinculada als populars i dirigida per Franscisco Correa.

La plana major del PP, després de la reunió. Foto: EFE.

 Unitat. Aquesta era la imatge que cercava el president del PP, Mariano Rajoy, qui ahir reuní a Génova el seu comitè executiu en ple per analitzar la darrera trama de corrupció que afecta municipis de Madrid i València i que ha suposat la imputació de 37 persones per part del jutge Garzón. Segons Rajoy, no estam davant "una trama del PP, sinó contra el PP". El líder popular va anunciar que el seu partit sol·licitarà la recusació del jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón en el cas Gürtel i trencarà "qualsevol interlocució" amb el Ministeri de Justícia mentre Mariano Fernández Bermejo hi continuï al capdavant. Aquestes dues mesures varen ser preses com a resposta a allò que el líder popular considera una "teoria conspiratòria" impulsada per l’Executiu i en especial per la cartera de Justícia.

L’Audiència Nacional passarà la causa per investigar els crims del franquisme, oberta dia 16 d’octubre passat, als jutjats d’instrucció de les províncies on existeixen fosses comunes. Aquest traspàs es produeix després que Baltasar Garzón declaràs extingida ahir la responsabilitat penal de Franco i de 45 alts comandaments més del règim perquè ja són morts. Aquesta decisió afecta de manera directa la possible exhumació de les fosses.

Familiars de desapareguts mallorquins durant la Guerra Civil, víctimes de la repressió, demanaren ahir al jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, obrir les fosses comunes dels cementeris de Porreres i de Calvià, segons informà Fernando Magán, advocat que representa associacions i particulars que han interposat denúncies arreu de l’Estat.

Les vint-i-dues associacions de familiars de desapareguts en la Guerra Civil i la dictadura franquista que han denunciat aquests fets han demanat avui al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón l'obertura de quatre noves fosses en diferents localitats de Càceres, Còrdova i les Balears.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha interposat avui recurs d'apel·lació -per tant, davant de la Sala Penal i no davant del jutge Baltasar Garzón- contra la decisió d'aquest de declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.

La Llei de la memòria històrica comença a ser ja una realitat. El jutge de l’Audiència Nacional feia ahir les primeres passes cap a la restauració de la dignitat de moltes de les víctimes del feixisme franquista que estan soterrades en diferents punts de la geografia estatal. Baltasar Garzón es declarà ahir competent per investigar els crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha rebut avui una llista amb els noms de 143.353 desapareguts en la Guerra Civil i la dictadura, 1.486 de les Balears, lliurada per la Plataforma de Víctimes de Desaparicions Forçades pel Franquisme.

Ha bastat ben poc per reobrir un debat ideològic candent: la memòria històrica. Dilluns passat, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va fer la primera passa per crear un cens de desapareguts a partir de 1936. Demanà així que en un termini de 15 dies s’elaborin llistats i s’aportin dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme.

jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha ordenat avui l'ingrés a presó incondicional de tretze dels detinguts en l'operació contra la Màfia russa a Espanya, entre ells els presumptes caps Gennadios Petrov i Alexander Malyshev.

El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Grazón, ha elvat una 'atenta exposició' al Tribunal Suprem per establir, d'acord amb els documents del CESID que varen ser desclassificats, si es pot imputar a l'ex president del Govern Felipe González en el cas dels GAL 'Oñaederra'. Fonts jurídiques explicaren que així ho ha acordat el magistrat en un acte, dictat en la causa on s'investiga l'aparició dels GAL i diversos assessinats comesos per aquesta banda terrorista, com els de Ramon Oñaederra, Angel Gurmindo, Vicente Perurena i Cristian Olascoaga.

Per altra banda, fonts de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, asseguraren que el fiscal recorrerà l'acte, entenent que va contra el criteri mantingut per aquest òrgan, que ja el passat juliol, sol·licità que s'alçacin totes les mesures cautelars i no es dictàs cap procès en aquesta causa.

Més informació en la propera actualització