La platja de cala Carbó es troba ara mateix plena d'algues. Foto: T. Ayuga.

La por de les indemnitzacions i la reactivació econòmica són l'essència de l'argumentari del Govern per justificar la llei que prepara la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori per permetre la urbanització de diferents zones protegides per la Llei 4/2008. Al camí de Pollença, on es troben cala Carbó i el Vilar, dos dels indrets amenaçats, el portaveu del GOB, Jaume Adrover, no dubta a catalogar de falses les raons esgrimides per l'Executiu per desprotegir-los. Recorda, per exemple, que els tribunals -a l'hora de fixar indemnitzacions- mai no han tingut en compte el lucre cessant i que just obliguen a pagar la despesa efectuada i que pot demostrar-se amb factures.

El grup ecologista GOB ha denunciat un acord de l'Ajuntament de Capdepera que permet el creixement de la urbanització a la zona de Canyamel, en concret en un sector d'unes 15 hectàrees que encara disposa de prop del 50% de terra vacant.

Imatge d'arxiu del col·lectiu que es formà per defensar el Guix, devora Lluc.

Des que el PP aconseguí les principals institucions de les Balears en les eleccions del maig passat, encara no ha derogat ni modificat cap llei urbanística. Això no obstant, algunes de les declaracions d'intencions que han efectuat els membres del nou Govern no han agradat al GOB. Per aquest motiu, l'organització ha enviat un informe al Secretariat del Comitè del Patrimoni Mundial en el qual adverteix l'organisme que les mesures en matèria d'edificació que prepara el nou Executiu "poden afectar de manera molt negativa la serra de Tramuntana".

El president Bauzá i part del seu gabinet es reuniren amb els empresaris danesos que promouen el projecte. Foto: J.Torres

El GOB denuncià ahir que "algú de l'entorn del PP" negocià la construcció d'un parc temàtic a Campos amb la promotora danesa Theme Park Group (TPG) abans de les passades eleccions autonòmiques i que llavors es pactà la "requalificació de terreny agrícola", segons un informe al qual ha tingut accés. L'associació afirmà que "el PP hauria pactat una fórmula urbanística a la carta. Una pilotada urbanística clàssica". A més, alertà que el polèmic parc temàtic només seria part del projecte, ja que per fer-lo rendible es podria invertir a la zona en "hotels i centres comercials". També afegiren que el document reflecteix "l'entramat politicoempresarial" del Govern Bauzá. El GOB apuntà que el moviment 15-M l'ajudà a aconseguir l'esmentat informe, una auditoria feta a TPG el maig de 2011, que consta de 14 pàgines i que ha estat traduïda, en part. El document analitza la situació econòmica de l'empresa i fa al·lusió al projecte del parc temàtic a Mallorca i les expectatives de futur. TPG ja havia intentat amb anterioritat tirar endavant aquesta iniciativa sense èxit.

El Grup d'Ornitologia Balear (Gob) i Defensa de la Naturalesa ha denunciat avui que el Govern balear l'ha exclòs de participar com a membre en el Consell Econòmic i Social (CES), per la qual cosa li demana que "rectifiqui i compleixi la llei".

El titular del Jutjat d'Instrucció 3 d'Eivissa ha anul·lat l'arxivament del cas Pla Territorial d'Eivissa (PTI) impugnat pel grup ecologista GEN-GOB, ja que no es va donar oportunitat a aquesta associació perquè presentàs el seu escrit d'acusació.

El GOB tingué ahir la primera audiència amb Bauzá, tres mesos després del nou govern.

Tres mesos després de l'inici de la nova legislatura, el president del Govern, José Ramón Bauzá, tingué ahir la primera audiència amb representants del GOB. La trobada serví per confirmar allò que les dues parts ja esperaven: un distanciament a l'hora de concebre i aplicar els models de política territorial. La portaveu del GOB, Margalida Ramis, qualificà la reunió de "decebedora" i "poc fructífera", ja que durant la qual no s'arribà a cap punt en comú. El GOB intentà traslladar la seva "preocupació" per "l'alarma generada" davant el nou impuls que el Govern vol donar a certs projectes de reurbanització, com per exemple a Canyamel devora d'una ANEI. "Ens ha dit que no tenen cap intenció de tornar enrere aquesta àrea, que ja és urbanitzable", indicà Ramis. El GOB també es mostrà preocupat per la prioritat que té l'Executiu de facilitar l'entrada d'inversions privades.

Les obres del golf de Son Bosc estan aturades des de la protecció, el febrer d'enguany.

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) no aturarà fins a aconseguir la paralització definitiva del projecte del camp de golf que es vol construir a la zona de Son Bosc, al municipi de Muro. Així, els ecologistes han remès a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea un document en el qual alerten sobre les intencions del Govern de José Ramón Bauzá de "reactivar el projecte del golf" i insten la institució europea a "actuar immediatament i de manera preventiva per tal de fer desistir el Govern balear de les seves intencions i evitar així danys irreparables a l'indret protegit". Els ecologistes fan aquestes peticions després que "el mes d'agost apareguessin en premsa declaracions de diferents membres del Govern i del grup parlamentari del PP que apuntaven a una iniciativa legal que tindria per objectiu desbloquejar determinats projectes urbanístics", entre els quals es troba el golf de Son Bosc.

Macià Blàzquez i la portaveu del grup ecologista, Margalida Ramis. Foto: F.Cavada

L'organització ecologista GOB expressà ahir la preocupació per les polítiques "destructives i especulatives" que apunta l'Executiu balear. La portaveu del grup ecologista, Margalida Ramis, declarà que les actuacions de mobilitat, territori i turisme dels populars "no tenen justificació i suposaran conseqüències negatives" per a les Illes. "Els populars cerquen el creixement econòmic a costa del territori i del medi ambient", expressà Ramis. És per això que l'organització ecologista vaticinà una legislatura marcada per "l'excepció de les regles del joc" imposades des de l'àmbit urbanístic i per afavorir unes inversions "que provinguin del sector privat" i que no suposin "cap canvi de model". La portaveu del GOB es referí als projectes oferts pel conseller de Turisme, que inclouen la via lliure a les inversions i l'eliminació de tràmits "argumentant agilitat administrativa, permisivitat i nous usos o activitats en el sòl rústic". Per Ramis, aquests suposaran "inversions puntuals" per a Mallorca i no "canvis estructurals" que comportin "un canvi de model que tingui com a base el nostre patrimoni cultural i, sobretot, ambiental".

Margalida Ramis, es mostrà molt critica amb el decret llei aprovat pel Govern. Foto: J.Lladó

El GOB criticà ahir una moratòria de la llei que obligava a l'adaptació d'un sistema de clavegueram a cada zona urbana. Davant el fet que certs nuclis no estaven equipats amb un sistema de recollida d'aigua, en la legislatura passada s'aprovà la Llei 10/2010 de 27 de juliol, segons la qual els ajuntaments disposaven d'un any per aprovar un projecte de dotació d'aquest servei. Així mateix, les obres pertinents havien de començar en un màxim de dos anys. El 5 d'agost passat, conclogué la primera meitat d'aquest termini i gairebé cap consistori no havia aprovat el pla en qüestió. D'aquesta manera, i mitjançant un decret llei, el nou Govern allarga dos anys anys tant la data màxima per donar el vistiplau al projecte com a l'inici de les obres. El GOB es manifestà en contra del fet que encara hi hagi urbanitzacions sense un bon sistema per recollir l'aigua. En aquest sentit, l'associació ecologista assegura que l'aigua fecal es pot filtrar al subsòl i, per tant, contaminar els pous.

Centenars de ciutadans han clamat perquè es respecti aquest entorn proper a l'Albufera.

El grup ecologista GOB ha instat al president del Govern, José Ramón Bauzá, a desestimar el projecte del camp de golf de Son Bosc i a integrar aquesta zona al parc natural de s'Albufera de Mallorca seguint les recomanacions de l'informe de la Missió d'Assessorament Ramsar (MAR). L'entitat ecologista ha formulat la petició al president autonòmic basant-se en una carta que li ha remès a Bauzá el conseller principal del secretariat del Conveni de zones humides (Ramsar), Tobias Salathé. La carta es refereix a l'informe que va analitzar els possibles impactes que causaria la construcció d'un camp de golf, així com els ocasionats durant el funcionament del mateix, sobre la biodiversitat, l'ecologia i hidrologia a Son Bosc.

El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, s'ha compromès avui amb els representants de l'organització ecologista Gob a atendre els seus suggeriments en matèria de protecció del territori "fins on es pugui" i a "minimitzar les discrepàncies en temes espinosos".

Els partits polítics de l'oposició, PSOE i PSM-IV-ExM, criticaren ahir la "falta de sensibilitat" i d'"educació" del president del Govern, José Ramón Bauzá, per no haver convidat a la presa de possessió dues de les entitats més actives i amb més història de les Balears, el GOB i l'Obra Cultural. Ambdues, a més, són Medalles d'Or de la Comunitat. Aquestes dues entitats socials foren apartades de la cerimònia, un gest significatiu que podria denotar el rumb per on poden anar orientades les noves polítiques del Govern.

Més de mil convidats acudiren dissabte a la presa de possessió de José Ramón Bauzá com a president. Foto: Govern

L'Obra Cultural i el Grup d'Ornitologia Balear no foren convidats dissabte a la presa de possessió de José Ramón Bauzá com a nou president del Govern. Així ho confirmaren ambdues entitats en ser requerides per dBalears i així ho constatà aquest diari. Francesc Antich, com a president en funcions, era qui convidava de manera oficial, però res més. El seu Executiu posà a disposició del PP el servei de protocol perquè el gabinet de Bauzá supervisàs la llista i, si n'era el cas, hi introduís o suprimís noms. Un servei de missatgeria distribuí els sobres. Finalment, més de mil persones reberen el convit per anar a la festa de la Llonja. Sembla evident que tant l'OCB com el GOB eren al llistat inicial, perquè es tracta de dues organitzacions combatives però de gran entitat.

Zona de Son Bosc on s'hauria d'ubicar el camp de Golf de Muro. Foto: E.B.

El Grup d'Ornitologia Balear i defensa de la Naturalesa (GOB) explicà ahir que espera "parcs temàtics, centres d'oci, camps de golf i ports esportius" del president del Govern electe, José Ramón Bauzá, uns projectes que ha qualificat com "la recepta clàssica del Partit Popular" i que segons l'opinió de l'entitat no solucionaran el problema de l'atur. El GOB assegurà en un comunicat que "la iniciativa privada a costa de destruir més territori no és la solució". Per això, insten el futur Govern a actuar amb "responsabilitat amb vista al territori i al medi ambient" i adverteixen, a més, que aquest tipus de projectes rebran una forta contestació per part seva si és que finalment es posen en marxa alguns dels projectes urbanístics que fins ara s'havien aconseguit paralitzar. L'entitat ecologista justificà les seves reclamacions al futur Govern a partir de "les darreres manifestacions fetes des del PP" sobre la necessitat de "no posar traves a la iniciativa privada de grans projectes" i informà que ha sol·licitat una reunió amb Bauzá per abordar aquestes qüestions, a la qual no ha obtingut resposta.

L'ampliació del port esportiu d'Andratx és un dels punts negres.

El GOB alertà ahir de les "dures conseqüències" que tindrà per a la serra de la Tramuntana el fet de no ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Segons Macià Blázquez, un dels portaveus del GOB, "tot i que la declaració és molt testimonial, almanco dóna una protecció moral al conjunt de la Serra". Blázquez explicà que sobre el futur de la Serra sobrevolen projectes agressius com la macrourbanització del Guix. "Però també hi trobam l'ampliació del port esportiu d'Andratx i la construcció massiva de la costa", hi afegí. Per això, qualificà de "mala notícia" la informació avançada ahir, en la qual s'explicava que la Unesco havia emès un informe favorable, però amb prescripcions, a la candidatura de la Serra.

Dos tècnics realitzen a aquest exemplar rutines de mesuratge i pesatge.

El Grup Ornitològic Balear (GOB) ha creat una nova web sobre el Milà reial (Milvus milvus) a Mallorca, una de les espècies més amenaçades de l'illa, a fi d'evitar la seva extinció, proporcionant informació sobre la situació de conservació d'aquesta au i la problemàtica que sofreix. Aquest espai a Internet sorgeix en el marc del Pla de recuperació de la milana a les Balears, dirigida per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, i amb la col·laboració d'Obra Social Caixa Madrid, segons ha informat el GOB. La pàgina web inclou el seguiment per satèl·lit d'alguns exemplars equipats amb aquest sistema i posa a disposició els materials informatius i didàctics que s'han realitzat.

El GOB ha asseverat avui que la via connectora de Palma és tan sols un projecte d'"autopista" del Consell de Mallorca ple de "despropòsits i irregularitats", i que "des del principi no ha estat més que una farsa política del PSIB-PSOE".

El GOB ha muntat la protesta davant el Palau del Consell per la via connectora. Foto: J. Torres.

Activistes del GOB van fer ahir una acció de protesta davant del Consell de Mallorca per denunciar, una vegada més, la "destrossa" de la via connectora i per advertir els polítics que l'organització pensa impugnar el projecte per "irregularitats". La portaveu del GOB, Margalida Ramis, va assenyalar que la proposta es presentà sense haver fet prèviament un estudi de mobilitat que justificàs els canvis proposats i, sobretot, que justificàs la necessitat i idoneïtat de la infraestructura. Les irregularitats vénen, segons el GOB, perquè la tramitació del projecte no s'ha fet com a projecte únic i no s'ha acompanyat de la corresponent avaluació d'impacte ambiental i per diverses errades administratives.

La Badia Gran de Cabrera, des del castell.

Els grups ecologistes Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace Espanya, GOB Balears, SEO/Birdlife, i WWF Espanya reclamen al Patronat del Parc Nacional de Cabrera que rebutgi el Pla d'Usos Militars presentat recentment pel Ministeri de Defensa, pel possible impacte negatiu que poden tenir aquestes maniobres en una àrea d'alt valor ecològic. Aquestes organitzacions assenyalen que la qualificació de Parc Nacional per a un determinat territori suposa el reconeixement del seu elevat valor natural, en virtut del qual se li atorga la màxima figura de protecció d'acord a l'ordenació jurídica, la qual cosa és incompatible, al seu judici, amb la celebració de maniobres militars.

Manca de coratge, continuisme, pèrdua d'oportunitats, precedents legals "perillosos" i uns pocs "triomfs puntuals". Aquestes són les línies generals del balanç que el Grup d'Ornitologia Balear fa d'aquesta legislatura. Així ho explicà ahir dematí la portaveu de l'entitat, Margalida Ramis, en una roda de premsa en la qual presentava un informe contundent que no té pietat amb el Govern del Pacte.

El Gob denuncia avui en un comunicat que l'acord escenificat per PSOE i Bloc en el Consell de Mallorca perquè la via connectora sigui una carretera i no una autovia no és més que un engany als ciutadans perquè no canvia en el projecte. El grup ecologista, que demana la paralització del projecte, ha presentat avui -últim dia de termini- les seves al·legacions a un dels trams més impactants de la via connectora que, adverteix, "segueix la seva tramitació".

La via connectora tindrà rotondes i no serà autovia

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha considerat que la futura via connectora de Palma "serà el Palau de l'Òpera del PSOE", amb referència a l'edificació projectada en la passada legislatura per l'expresident del Govern, Jaume Matas, que actualment està sent investigada en el marc del cas Palma Arena.

El Consell de Govern ha aprovat avui definitivament ampliar la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del parc natural de l'Albufera de Mallorca, cosa que ratifica la prohibició de construir un camp de golf a la finca de Son Bosc, en el municipi de Muro. El conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, ha explicat en roda de premsa que l'acord, que suposa l'extensió en 64,6 hectàrees de la ZEPA del parc.

Membres de la plataforma mostraren el seu desacord amb el pla de Carreteres. Foto: M. À. Cañellas.

La plataforma Via connectora assegurà ahir que les obres afectaran 300 habitatges, dels quals expropiaran alguna part del terreny. A més a més, afirmen que unes 15 cases hauran de ser tomades senceres, la majoria situades devora la rotonda de Sóller. El director insular de Carreteres, Ernesto Santamaría, rebaixà la xifra d'enderrocs a "10 o 12" i ho justificà pel fet que "són els mínims afectats possibles, ja que en un projecte així sempre s'ha d'expropiar algú". En tot cas, els habitants de barriades com Son Sardina, la Real, la Indioteria, la Cabana i el Pla na Tesa ja han llançat la seva ofensiva.

El grup ecologista Gob i el partit nacionalista PSM-Entesa Nacionalista han incorporat al seu recurs contra la llicència d'obra del camp de golf de Son Bosc, atorgada per l'Ajuntament de Muro, l'informe de la Convenció de Ramsar, que desaconsella la construcció d'aquesta infraestructura a la zona.

Recreació de la via connectora al tram de l'enllaç amb la carretera de Sóller.

Tant el PP com el GOB criticaren ahir el projecte de via connectora del Consell de Mallorca. D'una banda, el portaveu popular al Consell, Fernando Rubio, va dir que "arriba tard i malament". De l'altra, els ecologistes, en un comunicat, afirmen que el segon cinturó no està justificat i és "el de sempre", "més quilòmetres d'asfalt i molts milions d'euros". Segons Rubio, la presentació del projecte, que tingué lloc despús-ahir vespre, es va fer amb presses i ha estat "un acte electoralista de campanya política". També va criticar que s'hi preveiés una inversió de 157 milions d'euros, ja que el conveni de carreteres tan sols hi havia de destinar 105 milions. "Han passat tres anys i mig sense fer res i ara, a quatre mesos de les eleccions, presenten un projecte que ja es va anunciar en el seu moment", va insistir el portaveu popular, qui criticà la gestió del Consell en matèria de carreteres, perquè bona part del pressupost previst no s'ha arribat a executar. Rubio, a més, apuntà que a la presidenta del Consell, Francina Armengol, "li agraden els ponts", amb referència al nou accés a Son Espases, i que el PP sospita que el projecte n'inclou més.

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha criticat que la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, hagi aplicat "receptes de més del mateix" -en al·lusió a les polítiques desenvolupades per l'anterior Govern del PP- amb la construcció de la Via Connectora de Palma i ha explicat que el que necessita l'illa són "solucions més avançades". Segons afirma el grup ecologista en un comunicat, els polítics de la comunitat "s'omplen la boca" de parlar de progrés quan el que fan és "refer les polítiques que ens han embocat al fracàs del model econòmic, al canvi climàtic i a la destrucció territorial".

Els ecologistes del GOB han criticat davant el Consolat algunes de les actuacions que ha duit a terme el Govern d'Antich. Foto: C.P.

El grup ecologista GOB ha enviat una queixa a la Defensora del Poble en la qual denuncia per inconstitucionals els principals decrets llei urbanístics del Pacte, inclòs el que permet la millora d'hotels amb excepcions urbanístiques, i li demana que hi actuï. A banda del decret Nadal i de la seva conversió en llei, els conservacionistes qüestionen la normativa que evita tramitacions ambientals en alguns projectes, cosa que permet construir en urbanitzacions sense clavegueram, i el que regula Sa Coma (Eivissa). També critiquen la llei que permet el golf de Son Bosc (Muro), aprovada pel PP i UM.

El GOB ha censurat que els projectes del segon cinturó de Palma incompleixen la Llei d'Ordenació del Territori i el conveni de carreteres, perquè les obres "no han estat justificades en absolut, des del punt de vista d'un estudi integral de mobilitat dels accessos a la capital balear". En un comunicat, el GOB ha indicat que s'està incomplint l'article 12 d de la Llei d'Ordenació Territorial, que assenyala que s'ha de "justificar i definir l'esquema general de les infraestructures, les obres, les instal·lacions i els serveis que es prevegin, tenint en compte la incidència ambiental."

En total, el conflicte originat per unes llicències d'obres que l'Ajuntament de Deià va donar, tot i que era il·legal fer-ho, haurà durat un quart de segle. I, malgrat que va ser el Consistori el que va actuar en contra de la normativa urbanística, només pagarà un terç de les tasques de demolició. De la resta, se n'han fet càrrec el Govern i el Consell. Esbucar els primers dos xalets costarà 437.099,87 euros, mentre que els altres dos no es començaran a enderrocar fins l'any que ve.

El GOB s'ha oposat frontalment a la legalització del circuit de motocròs de Son Matamoros, ubicat a terra rústic en el municipi mallorquí de Felanitx, que segons l'opinió dels ecologistes ha provocat una "transformació brutal del paisatge".

Instant de la protesta contra el camp de golf de Son Bosc. Foto: A.Pol

El projecte de construcció d'un camp de golf, o qualsevol altre projecte alternatiu que impliqui un canvi substancial de l'ús de la terra de la zona de Son Bosc -a Muro- hauria de ser desestimat definitivament. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe que ha elaborat la Convenció Internacional Ramsar sobre el projecte de construir un camp de golf a Son Bosc, després que una delegació d'aquest organisme internacional de protecció de les zones humides constituït per 160 països visitàs Mallorca entre els dies 28 de setembre i 1 d'octubre. En qualsevol cas, cal tenir present que l'informe no és vinculant. El conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, amb el director general de Biodiversitat, Vicenç Vidal, i la secretària general de la Conselleria, Joana Campomar, explicà ahir les conclusions de l'informe i destacà que l'estudi aconsella executar de manera immediata una actuació de restauració ecològica de l'espai. A més, el conseller subratllà que l'informe és "demolidor" i que dóna la raó a la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat en la seva iniciativa d'ampliació de la protecció de s'Albufera de Mallorca i de preservació de Son Bosc.

El GOB ha anunciat que la posada en marxa d'un menjador fix per alimentar les aus de rapinya a la finca de La Trapa ha permès que en els últims mesos sigui freqüent observar voltors en aquesta finca i a tota la zona sud de la Serra de la Tramuntana a Mallorca.

L'associació ecologista Gob ha titllat avui de "mentider" al president del Govern, Francesc Antich, per la decisió de l'Executiu d'impulsar la construcció de 750 habitatges als terrenys de Son Bordoi, al barri del Molinar. En un comunicat, el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (Gob), recorda que Antich es va comprometre a "no urbanitzar ni un pam més de territori", la qual cosa es contradiu amb el projecte de Son Bordoi, que contempla 500 habitatges de protecció oficial i 250 lliures.

El GOB ha lliurat a la direcció de Son Sant Joan un conjunt de mesures per evitar la presència de determinades aus perilloses per a la navegació aèria i impedir així que siguin eliminades a trets per motius de seguretat aèria. Volen evitar que les aus impactin contra els avions que s'enlairen i aterren.

El GOB ha denunciat que Globalia continua les obres de construcció d'un aparcament als terrenys rústics situats a prop de les instal·lacions del Polígon de Son Noguera, a Llucmajor, malgrat que el consistori va dictar el passat 12 d'agost un decret de suspensió de les obres que està duent a terme el grup turístic en no disposar de llicència municipal.

Catorze dies després que el Govern anunciàs l'obertura d'un expedient sancionador als impulsors i a la constructora del camp de golf de Son Bosc, els promotors reaccionen. Volen que "s'anul·li el procés sancionador" i per aconseguir-ho presentaren ahir al Registre General de la Direcció General de Biodiversitat del Govern un incident de nul·litat d'actuacions contra la resolució.

La maquinària pesant tornà dilluns als voltants de la zona. Foto: M: Poquet

Un dia després de la represa de les obres del polèmic camp de golf de Son Bosc, la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat inicià ahir un expedient sancionador a la promotora Golf Playa de Muro, qui s'encarrega de la construcció de les instal·lacions al terme municipal de Muro. El conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, explicà a aquest diari que "l'expedient s'ha obert perquè l'actuació s'ha començat dins l'hàbitat protegit de Son Bosc i ha produït una seriosa afecció a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)". Vicens asseverà que "agents de Medi Ambient han aixecat acta que s'estaven fent obres i la nostra obligació és preservar la zona protegida, que gaudeix de grans valors naturals reconeguts". Així mateix, el titular de Medi Ambient deixà clar que "es tracta d'una decisió tècnica i no política" i que "s'ha iniciat el procediment habitual d'obertura d'expedient sancionador". Vicens recordà que "podria suposar la paralització cautelar dels treballs i les sancions pertinents" a causa de la vulneració de l'àrea protegida per la figura europea de la ZEPA.

Son Bosc, de nou en obres

El GOB ha assegurat que la llei que declara d'interès autonòmic la construcció del camp de golf de Son Bosc (Muro), que entra en vigor aquest divendres, conté mentides al capítol de l'exposició de motius. Així ho ha afirmat el grup ecologista en un comunicat en el qual ha indicat, per exemple, que la Junta Rectora del Parc Natural de l'Albufera "mai" no ha fet un informe favorable sobre el camp de golf, tal com afirma la llei, segons el GOB.

Els portaveus del grup ecologista, en la seva aparició davant els mitjans. Foto: J.T.

El GOB considera que la llei per permetre el golf de Son Bosc i les darreres normes urbanístiques que s'han aprovat al Parlament, des del decret Nadal fins a la llei Barceló són "inconstitucionals". Per això, presentarà un escrit davant el Defensor del Poble perquè l'estudiï i el traslladi al Tribunal Constitucional. El portaveu del GOB, Miquel Àngel March, denuncià ahir que s'han "usurpat les competències municipals urbanístiques", perquè en alguns casos "s'ha eludit via llei l'obtenció de llicències i els tràmits municipals". A més, "no s'han complert els tràmits mediambientals establerts per la Directiva d'aus", és a dir, que s'han infringit disposicions europees que els estats han de respectar obligatòriament. Cal pensar que la normativa aprovada dimarts amb vots del PP i d'UM que declara el golf de Son Bosc "d'interès autonòmic" i que anul·la la petició del Govern d'incorporar la zona al Parc Natural de l'Albufera de Mallorca ha fet esclatar els ecologistes.

El GOB ha lamentat que la "desprotecció" de Son Bosc es consideri d'"interès autonòmic" després que el ple del Parlament d'avui hagi aprovat, amb els vots de PP i UM, una llei que avala la construcció d'un camp de golf en aquesta finca de Mallorca. En un comunicat difós avui, el grup ecologista considera "intolerable" que es permeti el vint-i-cinquè camp de golf de Mallorca en una àrea que estava en tràmits d'incorporació al Parc Natural de l'Albufera.

Antoni Pastor, durant la trobada amb la premsa. Foto: S. Amengual.

El portaveu del PP al Parlament, Antoni Pastor, ha acusat aquest dilluns al Govern de «trepitjar» els drets de l'Ajuntament de Muro, després d'aprovar el passat 9 de juliol l'ampliació en 64 hectàrees de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s'Albufera, el que suposarà la protecció de la finca de Son Bosc, on estava prevista la construcció d'un camp de golf. Per la seva banda, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha defensat la protecció de Son Bosc amb la finalitat que «evitar que el PP i UM continuïn destruint el territori i la naturalesa de Mallorca».

El Parlament aprovà ahir per unanimitat l'ampliació del conegut com a decret Nadal, que dóna més 'privilegis' als hotelers. El decret llei, que després d'un any i mig de negociació s'ha convertit en llei, permet durant quatre anys modernitzar i fer ampliacions del 10% de la superfície en hotels que feren obres irregulars en el passat. A més, possibilita que els establiments puguin ser esbucats i tornats a pujar sense perdre altures.

El GOB ha titllat avui d'"amnistia amb els infractors" el decret Nadal, aprovat avui al Parlament, perquè considera que a partir de l'entrada en vigor d'aquesta norma es permetrà als empresaris legalitzar les places hoteleres tot i que puguin tenir obert un expedient per infracció, així com per permetre que és puguin reformar aquells establiments ja existents, estiguessin legalment construïts o no. Així ho han afirmat avui la portaveu del GOB, Margalida Ramis, i el president interinsular d'aquesta organització, Macià Blázquez, qui han convocat una roda de premsa per criticar l'aprovació d'aquest decret, i alhora han lamentat el 'modus operandi' "erràtic" que veu desenvolupant l'actual Govern, del qual han dit fa polítiques a base de "decrets lleis" per implementar excepcions urbanístiques "amb l'excusa de la dinamització econòmica".

El Grup Balear d'Ornitologia (GOB) ha remès una carta als accionistes de Golf Platja de Muro, empresa encarregada d'urbanitzar l'espai natural de Son Bosc i per executar un camp de golf, i en la missiva l'entitat reclama la paralització de la construcció amb l'objectiu d'aprofitar els seus potencials ecoturístics. En un comunicat difós avui, el GOB demana d'aquesta manera als accionistes de l'empresa -Iberostar, Grupotel i Cegarden- que "practiquin la responsabilitat social empresarial conservant Son Bosc", i en aquest sentit exposa a la seva carta diversos arguments ecologistes a favor de la protecció de l'enclavament.

El proper dia 9 de juny, finalitza el termini per aprovar el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) per a la zona del Trenc i el Salobrar de Campos. Es tracta d'una data límit que el GOB veu que, un cop més, no serà la que servirà per tirar endavant aquest important procediment per a la preservació d'un lloc emblemàtic de Campos i ses Salines.

Els representants del col·lectiu a l'hora del registre de les signatures. Foto: S.A.

El Col·lectiu en defensa de Lluc, format pel GOB, ARCA i l'Associació d'Antics Blavets, presentà ahir al registre del Consell de Mallorca 15.533 firmes per a la protecció de la zona del Guix, a Escorca. Aquesta acció és la culminació d'una campanya informativa i de recollida de signatures que s'inicià el 2008 davant la intenció de la promotora Urnova SLU de construir al Guix una urbanització on estaven projectats 105 habitatges plurifamiliars. Segons el GOB, el començament d'aquesta iniciativa va provocar que el Consell de Mallorca "presentàs un recurs contenciós contra la llicència d'obres per a la construcció de la urbanització, que va comportar, finalment, la seva suspensió de manera cautelar"; i d'altra banda, "que el 2008 s'aprovàs la modificació inicial del Pla Territorial de Mallorca (PTM) i, consegüentment, es desclassificàs la zona del Guix".

El GOB ha remès una denúncia a l'Ajuntament de Manacor i a l'Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca perquè paralitzin les obres que s'estan executant de forma il·legal i tot apunta a què sense llicència dins d'un dels espais protegits més emblemàtics de l'illa, la Cala Sequer, a les cales verges del municipi de Manacor.

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha presentat un recurs contra el Pla de carreteres del Consell de Mallorca, perquè considera que vulnera diferents aspectes legals i no té en compte la Llei d'Ordenació del Territori ni la revisió/modificació del Pla Territorial -en tràmit- ni el Conveni de carreteres. Segons Miquel Àngel March, membre de la junta directiva del GOB, "el nou pla és un model similar però més light, per l'ús d'eufemismes com 'duplicació de calçada' i 'd'autovies' i no 'd'autopistes'".

El golf de Son Bosc és a prop de convertir-se en una realitat. El Conveni de Ramsar, organisme internacional que vetla per la conservació de les zones humides d'arreu del món i que reuneix més de 154 estats membres, ha desestimat realitzar una missió d'investigació, tal com el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) va demanar a l'organisme per fer-la al gener a causa del possible "impacte negatiu que pogués generar el reg del futur camp de golf de Son Bosc a la zona humida de l'Albufera".

"El sòl rústic està amenaçat". Així de clar ho manifestà ahir el president del Grup Ornitològic Balear (GOB) en relació amb el decret 1/2009, més conegut com a decret Nadal i, concretament, amb l'apartat d'agroturismes i hotels rurals. En aquest sentit, lamenten que "el Govern Antich, influït pel conseller Nadal, han decretat la liberalització radical dels agroturismes i dels hotels rurals". És per això que sostenen que "han rebentat" aquestes figures d'allotjament turístic.

El grup ecologista GOB demana al Bloc per Mallorca i al PSIB que "no cedeixin al xantatge d'UM" en qüestions territorials en la nova negociació després de la ruptura del pacte de governabilitat per part de la formació mallorquina al si del Consell de Mallorca.

El PGOU encara permet ampliar l'hotel Formentor. Foto: Arxiu

Per agost va finalitzar el període d'exposició pública de la nova normativa urbanística, més concretament la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Pollença i la seva adaptació al Pla Territorial de Mallorca, que permet, entre altres qüestions, l'ampliació de l'emblemàtic hotel Formentor, que pot passar de les 247 places turístiques actuals a tenir-ne 350. Al·legacions "L'ampliació de l'hotel Formentor i la construcció de noves edificacions turístiques no tenen cabuda en aquest indret tan especial. Formentor ha de mantenir la categoria apostant per la qualitat, no ampliant la capacitat de l'hotel", diuen els ecologistes, que amb les al·legacions pretenen "evitar nous consums de territori, frenar agressions paisatgístiques de primer ordre i impedir creixements poc sostenibles".

Un helicòpter, fou el principal causant de la indignació del GOB. Foto: Pilar Pellicer

Un helicòpter que realitzava un simulacre de rescat al parc de la Mar amb motiu dels actes del Dia de les Forces Armades ha provocat que el GOB estudiï denunciar els fets davant l'Administració pública. L'entitat es reunirà demà per concretar les mesures legals a emprendre després que la intervenció de l'helicòpter provocàs divendres vespre "desperfectes" en la festa Som-hi per Mallorca "en defensa del territrori" i "contra la corrupció". Per part seva, el tinent coronel Antonio Ortiz, portaveu de la Comandància General, afirmà ahir que ja ha demanat excuses a la direcció del GOB per l'incident. Assegurà que "només es tractà de gotes d'aigua que no causaren cap molèstia a les 500 persones que miraven l'espectacle".

El GOB reclamà ahir, una vegada més, al president del Govern, Francesc Antich, que "reaccioni" i assumeixi les mesures que defensà en la legislatura passada, quan exercia l'oposició. Els ecologistes qualifiquen les actuacions del Govern en matèria mediambiental com a "puntuals" i "insuficients".

Joan Font, Margalida Ramis, Maria Huguet, Bernat Fiol, Tono Fiol i Joan Munar, a la nova carretera. Foto: Joan Socies

El GOB, el col·lectiu Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) i el partit Sineuers Independents estan decidits a sumar esforços per "donar a conèixer que les noves rondes de circumval·lació i les millores viàries de la xarxa de carreteres secundàries no responen a necessitats del trànsit, sinó que afavoreixen l'expansió urbanística i el creixement de molts municipis", explicà ahir la portaveu del GOB, Margalida Ramis. Corrupció política
De fet, els portaveus dels tres grups estan d'acord que la majoria de projectes prevists en el pla director sectorial de carreteres "mantenen un model agressiu i corrupte hereu del pla aprovat pel PP i per UM".

El grup ecologista GOB no vol deixar passar el Dia mundial del medi ambient, avui, sense fer sentir la seva veu. Amb una pancarta es plantà davant el Consolat de la Mar i exigí al president del Govern, Francesc Antich (PSOE), que "deixi de donar l'esquena als problemes ambientals i territorials quals ha ignorat durant aquests dos anys". L'entitat mostrà un mapa de Mallorca amb 73 conflictes ambientals o territorials d'àmbit local "que continuen latents" i d'altres que estan derivats de la "mala gestió".

La milana és una espècie amenaçada a les Illes Balears. Foto: Pere Bota

La milana (Milvus milvus) és una espècie amenaçada a les Illes Balears i està catalogada en el nivell més elevat de perill d'extinció (CR, Perill Crític). Tot i que fins als anys 80 fou una espècie molt comuna a Mallorca i a Menorca, a final dels anys 90 en quedaven menys de 10 parelles a ambdues illes. Afortunadament, les mesures aplicades per revertir aquesta situació comencen a assolir els seus objectius. De fet, ahir mateix, Gesa-Endesa presentà a l'Àrea Recreativa del Caubet el programa de marcatge i radioseguiment de les cries de milana dins el Pla de conservació de la milana a Mallorca. Segons el director de Gesa, Andreu Rotger, enguany s'han localitzat 26 parelles d'aquesta espècie, de les quals 12 han reproduït 22 cries.

El GOB demanà ahir a l’Ajuntament de Palma que, com a mesura complementària als eixos cívics projectats, "es penalitzi l’ús del transport privat a l’interior de la ciutat". Tot i que els ecologistes donen suport a la creació de corredors semipeatonals, com el de carrer Blanquerna, que permetin unir les barriades amb el centre, pensen que "cal que Cort faci una passa més endavant" i que "es plantegi una ciutat feta a la mida de les persones i no dels cotxes".

El GOB ha demanat al Consell de Mallorca que apliqui a Formentor el mateix criteri que va fer servir per desclassificar la urbanització del Guix, a Escorca. D’aquesta manera, impediria edificar a la zona classificada com a sòl urbà en el Pla General d’Ordenació Urbana de Pollença, que data de l’any 91. Tal com passa amb la urbanització Guix, a Escorca, la de Formentor.

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) s'ha aliat amb moviments ecologistes estatals per reivindicar taxes fiscals que gravin la incineració, perquè considera que aquest model és perjudicial per a la salut pública, antiecològic i perquè impossibilita la recollida selectiva de matèria orgànica i representa una mínima generació de llocs de treball.

El GOB va denunciar ahir que el Consell de Mallorca "ha retirat de l’ordre del dia la revisió de l’expedient del camp de golf de Son Baco, tot i el compromís clar de Francina Armengol per revisar les llicències de camps de golf que estan en tramitació".

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) va sol·licitar a l'Ajuntament de Campos que no doni la llicència al complex de golf amb oferta complementària de Son Baco per considerar que representa una “greu afectació dels recursos naturals.

L'organització ecologista GOB va afirmar que “veu amb preocupació” el posicionament del PSIB-PSOE a favor de la construcció del segon cinturó de Palma, tant a l'Ajuntament com al Consell i el Govern, i va reiterar la seva petició que s'elimini aquest projecte, que va posar en marxa el PP en la passada legislatura.

El GOB torna a alçar les llances contra els camps de golf amb la presentació d’un estudi actualitzat sobre el seu impacte en el paisatge i en el medi ambient. "Mallorca està plena de camps de golf i d’urbanitzacions que destrossen el territori, tenen un consum insostenible d’aigua i hipotequen el nostre futur".

El Grup Balear d'Ornitologia (GOB) ha exigit el tancament de la pedrera Ca'n Centes, a Felanitx, Mallorca, per estar ubicada en una zona protegida per la Llei d'Espais Naturals sota la classificació d'Area Rural d'Interès Paisatgístic

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha denunciat al Govern davant de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea per permetre la construcció del camp de golf de Son Bosc, a Muro, en considerar que el procediment d'avaluació d'impacte ambiental ha estat “escandalosament viciat”.

Desencís. Aquesta és la sensació que deuen tenir els membres del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natularesa (GOB) després del primer any d’executius "de progrés" al Govern balear i al Consell de Mallorca. Això es desprèn de la lectura de l’informe que ahir presentà el col·lectiu ecologista, en el qual es fa balanç del primer any d’aquests governs en matèria de territori.

El Grup Balear d'Ornitologia (GOB) va considerar necessari que la modificació inicial del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, aprovada avui en ple extraordinari per l'Ajuntament, integri Es Jonquet i la rehabilitació del Polígon de Llevant, segons la seva opinió zones “hereves de la nefasta política urbanística” de l'anterior equip de govern municipal del PP.

La setmana passada el Consell de Mallorca informava sobre la clausura de l’abocador de Son Reus i el repte assumit en matèria de residus basat en aconseguir un "abocament zero". Aquest anunci ha fet ressuscitar la vella polèmica en contra de la incineració que fa10 anys que lidera el GOB.

El grup ecologista GOB ha fet el seu propi balanç sobre el 25è aniversari del Parlament balear. La valoració de la seva tasca legislativa pel que fa a espais naturals, territori i medi ambient és "possitiva" malgrat algunes "reculades". "Pot sorprendre que el GOB ho faci així, perquè sempre ha estat molt crític", admeté ahir l’exportaveu històric dels ecologistes Miquel Àngel March.

El president del Govern, Francesc Antich, deixà clar ahir al grup ecologista GOB, als veïns de La Real i a la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor que el seu gabinet està analitzant seriosament alternatives a la ubicació de l'hospital a Son Espases i els reiterà que encara no hi ha cap decisió presa sobre l'emplaçament del futur hospital de referència de Balears. Així els ho recalcà el president en les dues audiències que els oferí ahir al Consolat.

Les paraules d'Antich foren interpretades pel GOB des de l'esperança. El seu portaveu, Miquel Àngel March, es mostrà convençut que el nou hospital no es farà a Son Espases i reforça el seu convenciment en un compromís del president: que la decisió no només es prendrà tenint en compte raons sanitàries i territorials, sinó també simbòliques. I pels ecologistes, aquests criteris només es compliran si es rebutja l'opció de Son Espases.

March reiterà que la seva entitat no preveu altra via que la del rebuig a Son Espases perquè així es comprometeren els partits d'esquerres i el propi Antich. Per altra banda, expressà la satisfacció al president pel fet que estigui estudiant alternatives a Son Espases i esperà que la concentració organitzada per dissabte per la Plataforma sigui la darrera.Precisament ahir, membres de la Plataforma es reuniren amb el conseller de Salut, Vicens Thomàs.

En canvi, els veïns del Secar de La Real i els Missioners del Sagrat Cor aprofitaren l'audiència amb Antich per reiterar-li la petició de declarar la zona del monestir com a conjunt històric i evitar així la construcció de l'hospital a Son Espases.El prior dels Missioners, Antoni Vallespir, considerà una suposició la possibilitat que el Govern allunyi l'hospital a 400 metres del monestir i reiterà que el que ells reclamen és una protecció més amplia. La portaveu dels veïns, Assumpció Renom, avançà que presentaran una nova petició al Consell, ara amb elements nous, perquè declari la zona del monestir com a conjunt històric. També comentà que Antich els havia dit que desitjava que l'hospital «no interferís en el patrimoni».

El ple de l'Ajuntament de Palma rebutjà ahir una proposició del PP que instava el Govern a reprendre les obres de l'hospital a Son Espases. Les forces de la majoria —PSIB, Bloc i UM— reiteraren que la decisió és del Govern i encara no ha exhaurit el termini de dos mesos per prendre-la.Finalment, Entesa per Mallorca defensà el canvi d'ubicació cap a espais ben comunicats i descartà l'opció de Son Dureta.

Uns dos-cents socis del Grup Balear d'Ornitologia (GOB) lliuraren ahir els tradicionals premis Alzina i Ciment. En la categoria negativa i amb 118 vots, els polítics del Partit Popular, Carlos Jover, director general d'Obres Públiques, i Rodrigo de Santos, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, guanyaren el premi Ciment.

En primer lloc «perquè a la manca de sensibilitat ambiental de Jover i de Rodrigo de Santos s'hi ha afegit darrerament la seva ignorància i nocturnitat. Tots dos han consentit la destrucció d'un pont catalogat a Palma, el més emblemàtic de la ciutat. Aquesta actuació s'emmarca en el despropòsit general que és la reforma del Parc de les Estacions, especialment la reforma circulatòria que farà del centre un embós constant de cotxes», s'explica en la candidatura.

En el transcurs del dinar anual dels socis del GOB, que va tenir lloc a un restaurant de Binissalem, també es donà a conèixer el nom de la candidatura guanyadora del primer premi Alzina, que fou per a la Plataforma Salvem la Real. El GOB destacà que «la destrucció de l'entorn de la Real ha tengut una contundent resposta ciutadana, encapçalada per la Plataforma Salvem la Real. D'una forma constant, imaginativa i rigorosa han plantat cara a la construcció d'un complex hospitalari als terrenys que envolten l'històric monestir de la Real».

Des de fa uns 22 anys els socis del GOB que assisteixen a aquest dinar poden votar tres de les cinc candidatures que es presenten. El segon premi Ciment fou per a la junta directiva del Club Nàutic s'Estanyol, amb 90 vots que «segueix decidida a dur endavant l'operació especulativa de l'ampliació del port», mentre que els socis del GOB 'premiaren' amb el tercer premi Ciment l'empresa municipal d'aigües de Palma, Emaya, que «fa una política hídrica d'afavorir la construcció de macroplantes dessaladores».

El segon premi Alzina fou per al regidor de Puigpunyent Miquel Ramon per «la tasca singular que ha duit a terme en gestió de residus», mentre que el Consell Balear d'Agricultura Ecològica guanyà el tercer premi Alzina, ja que «ha exercit d'autoritat única de control de la producció agrària ecològica».

El Grup Ornitològic Balear (GOB) ha denunciat que l'equip de govern d'Artà (Independents i PSOE) està disposat a permetre una urbanització en el litoral de la Colònia de Sant Pere, concretament a la parcel·la del molí d'en Regalat. Segons els ecologistes, el pacte ha negociat un conveni urbanístic amb la promotora dels terrenys a través del qual es permet la urbanització de la costa.

La batlessa d'Artà, Margalida Tous, explicà les termes d'aquest conveni, que el proper dijous es debatrà en el ple ordinari. «Hem negociat amb la propietat, Porto Coloni S.A., un conveni a través del qual podrà construir-hi 18 habitatges. Amb això hem aconseguit reduir moltíssim el que permeten les Normes Subsidiàries del 1992, que estableixen la possibilitat d'aixecar-hi 79 habitatges. La zona està classificada com a sòl urbanitzable amb pla parcial aprovat».

En el conveni urbanístic, una de les clàusules que s'estableix és que l'entitat promotora cedirà el valor de mercat de dos dels devuit habitatges, que podria suposar un ingrés a les arques municipals de més d'un milió d'euros. El portaveu d'EU-EV, Julen Adrián, criticà durament aquest conveni i acusà el pacte «d'intentar obtenir un benefici a canvi d'augmentar el nombre de construccions, quan el que hauria de fer és intentar protegir al màxim aquesta zona i evitar per tots els mitjans la urbanització de la costa».

D'altra banda, Tous manifestà també que aquest conveni urbanístic «podria ser una moneda de canvi per recuperar les cases de Betlem, que una sentència obliga l'Ajuntament a restituir-les a la propietat, que resulta que és la mateixa que la del molí d'en Regalat, i acabar d'una vegada amb tot aquest litigi». A tot això, el GOB insta l'Ajuntament, que «sempre ha fet bandera de la protecció territorial», a «no permetre la urbanització d'aquest litoral».

L'anterior equip de govern va aprovar l'any passat un pla especial del front marítim de Montferrutx en què protegia la zona fent-la d'equipament comunitari i espai lliure, ja que havia de ser una de les entrades naturals al parc de Llevant. La vigència d'aquest pla només és d'un any.

Adrian comentà que «és una vergonya que ara al·leguin que ja no hi ha parc natural. Si no protegeixen és perquè no ho volen. Han tingut cinc anys per modificar les normes i no han fet res. Jo crec que si l'Ajuntament vol protegir, encara hi és a temps».

El GOB ha iniciat recentment una campanya per mentalitzar la població de la Serra de Tramuntana i per reclamar al Govern que habiliti l'abans possible les mesures necessàries per corregir el problema de l'excessiva afluència de visitants a les àrees naturals protegides, problema que es pot agreujar amb la declaració del Parc Natural de la Serra. Segons Miquel Àngel March, del GOB, una de les màximes prioritats per evitar que les activitats recreatives acabin fent malbé allò que es vol protegir és l'habilitació de noves àrees recreatives, en nombre suficient, situades en espais rurals o semi-naturals poc delicats (en el sentit medioambiental) que estiguin prop de Palma.

El GOB ha localitzat 208 ocells, d'onze espècies diferents, electrocutats per les esteses de Menorca, propietat de GESA. Segons el darrer anuari ornitològic de les Illes del GOB, els ocells trobats representen «una petita part dels que realment moren electrocutats». L'acció de tractors llaurant molt a prop de les torres i diverses espècies d'animals carronyers «ha demostrat que desapareixen una gran quantitat de restes», explica.

Els estudis de la influència de les esteses elèctriques sobre l'avifauna han confirmat —diu el Grup Balear d'Ornitologia— el perill que representen diversos tipus de torres i cablatge en la mortaldat d'ocells a causa de l'electrocució i la col·lisió.

Les espècies més afectades són el corb (Corvus corax) amb 101 espècies localitzades, seguit de la gavina (Larus cachinnans) amb 51 ocells electrocutats, el milà (Milvus milvus) amb 14 espècies trobades, i el soter (Hieraetus pennatus) amb deu exemplars. Pel GOB la resta d'espècies es deuen electrocutar de forma menys habitual ja que empren, amb menys freqüència, les torres com a posadors. «Són més escasses o, simplement, la seva mida és prou petita perquè no resultin afectades».

El GOB afirma que «si l'Administració i Gesa no prenen mesures urgents i encertades, espècies com la milana quedaran extingides».

Els catorze milans morts s'han trobat especialment en el nord de l'Illa. Actualment, les àrees de reproducció d'aquest ocell estan situades en els seus dos extrems, en dos focus principals, encara que les àrees de dispersió juvenil l'abracin tota. Pel GOB «és especialment preocupant la situació del nucli oreintal que es troba envoltat per la línia anomenada es Grau i que s'ha confirmat com la línia més perillosa de l'Illa. El nombre d'ocells morts localitzats, encara que corresponen a un període de temps d'entre un i cinc anys, representa un important impacte de l'estesa, si tenim en compte que sobreviuen només unes deu parelles reproductores», adverteixen els ecologistes.

Al llarg de l'hivern 1995-1996 vuit equips naturalistes del GOB format per 18 persones varen realitzar un seguiment acurat de l'estesa elèctrica a Menorca, de més de quatra-cents quilòmetres de cablatge.

Aquesta feina, segons el GOB «va representar un centenar de sortides al camp per revisar tots els trams: una sola visita per cada torre.

Cada vegada que es trobava un ocell electrocutat davall de les torres el personal del GOB emplena una fitxa on s'anota el tipus de torre, la seva ubicació i la localització. Cada exemplar es diposita en una bossa amb la referència de la torre on s'ha trobat. Posteriorment, es prepara una mostra de referència que servirà per a la indentificació de totes les restes. Per realitzar els treballs d'identificació s'han agafat com a referències més vàlides els ossos grans, especialment el crani, el sinsacre i el fèmur.