Alguns manifesfants han fet costat a Garzón davant l'Audiència Nacional. Foto: Reuters.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha defensat davant del Tribunal Suprem la seva "obligació" d'investigar les denúncies sobre els crims del franquisme que va rebre el seu jutjat i que obeïen a "un pla sistemàtic i preconcebut d'eliminació i desaparició de milers i milers de persones". Ha comparat aquesta causa amb la instrucció tramitada pel magistrat Ismael Moreno sobre "criminals de guerra nazis", en la qual la Fiscalia no s'ha oposat a obrir una investigació. Davant dels set magistrats que formen el tribunal, Garzón s'ha desposseït de la toga i ha abandonat estrades per asseure's al banc dels acusats i declarar pel presumpte delicte de prevaricació pel qual està imputat.

La placa en homenatge dels empresonats a can Mir ha tornat al seu lloc. Foto: J. Torres.

La placa de Can Mir torna a ser a la mateixa façana on estava col·locada abans que uns desconeguts la robassin. Diversos operaris de la Regidoria d'Infraestructures la hi reposaren cap a les dotze del migdia. L'havien rebuda de mans de la Policia Local. Així mateix, el cos municipal s'havia fet càrrec de la planxa, que passà la nit custodiada a la redacció d'aquest diari, després d'haver estat localitzada ahir horabaixa per personal de la casa. Aquest rotatiu alertà la Policia Local sobre la troballa, que va ser dimarts vespre, i quedàrem entesos per al lliurament l'endemà dematí. I així fou, de manera que tres agents del Cos es presentaren a primera hora a les dependències de dBalears per endur-se la placa. Al cap d'un poc més de dues hores, tornava a lluir a la façana de l'actual cinema Augusta, just a mà dreta de les taquilles.

dBalears troba la placa de Can Mir a l'entrada d'un pàrquing

La darrera intervenció al monument, ara fa més d'un any, consistí en llevar la llegenga original. Foto: J. Lladó.

La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha subratllat que "sempre" té les "portes obertes" a qualsevol proposta relacionada amb el monument al Creuer Baleares que presideix la plaça de la Feixina, si bé ha recordat que durant aquesta legislatura ja va prendre una "decisió complicada" perquè hi fos present un "tractament igual per a totes les víctimes, respectuós i eliminant aquells elements que estaven directament connectats amb els actes d'elevació del franquisme". Després de presentar la Fira d'abril 2011, Calvo ha respost així a la proposta que aquest matí ha fet EU de demolir l'esmentat monument, en ser un "símbol de la repressió", a fi de construir-ne un altre al seu lloc, que defensi la pau i els drets humans.

La Junta d'Andalusia ha localitzat 614 fosses del franquisme al seu territori, entre les quals, si més no, en falta una, la que conté les despulles de Lorca, dos toreros i un mestre d'escola. No ha fet públic si pensa exhumar-les. En canvi ha donat a conèixer les xifres de la repressió perpetrada per republicans i feixistes a la regió: 8.367 dels uns per 47.399 dels altres.

Alguns dels col·laboradors que han participat de la proposta del video. Foto: Efe.

Els actors Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego i Juan Diego Botto, i els escriptors Almudena Grandes i Juan José Millás protegits per col·legues, familiars i representants de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista han presentat avui el vídeo "Contra la impunitat". El vídeo, amb el subtítol "Per la dignitat de les víctimes del franquisme", té com objectiu "sensibilitzar l'opinió pública" i "fer visibles les 113.000 famílies" que van perdre familiars en la guerra i la postguerra. A més, es vol "reclamar els Drets Humans" d'aquestes víctimes que continuen estant enterrades en fosses comunes i els seus expedients estan tancats, sense oportunitat que siguin investigats ni hi hagi judici perquè hi ha "una falta de voluntat política", segons ha indicat Millás.

El jutge Baltasar Garzón va rebre ahir una nova allau de suports des de diferents partits polítics i sindicats, que en criticaren la suspensió cautelar com a jutge de l'Audiència Nacional decidida pel Consell General del Poder Judicial. El ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, José Blanco, va advertir que darrere la campanya de "persecució i demolició" al magistrat hi ha persones "molt dolgudes" per les investigacions del cas Gürtel.

Desenes de persones van participar ahir a Son Coletes en l'homenatge a les víctimes del franquisme. Foto: A.B/J.S.

"Hi tornam perquè no hem rescabalat, hi tornam per servar la memòria dels qui moriren pel fet de defensar unes idees, hi tornam perquè de moltes persones, encara no sabem ni on moriren, ni on romanen les seves restes. Hi tornam i hi tornarem per fer memòria. Contra la desemparança i la buidor, demanam justícia". Amb l'emoció a flor de pell, enmig dels testimonis de familiars assassinats o desapareguts, amb una defensa en veu alta de la república i amb paraules de suport al jutge Baltasar Garzón, varen tenir lloc a Manacor i a Porreres els actes d'homenatge a les víctimes del franquisme.

Oliver, segona per l'esquerra, al costat d'altres membres de les associacions. Foto: Efe.

L'assocació Memòria de Mallorca (MdM) va presentar ahir de manera conjunta amb l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) una querella per prevaricació contra el magistrat del Tribunal Suprem (TS), Luciano Varela, i contra el president de la Sala Penal d'aquest òrgan, Juan Saavedra, perquè considera que ambdós van cometre prevaricació en els resolucions que portaren a la banqueta dels acusats el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la investigació dels crims franquistes. Respecte de Varela, que ha estat l'instructor de la querella contra el jutge, els col·lectius consideren que va prevaricar en mantenir la imputació a Garzón.

Garzón no es dóna per derrotat. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón presentà ahir un recurs d'apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem en el qual al·lega que han estat "motivacions ideològiques" les que han motivat "grupuscles i organitzacions marginals" a exercir una acció contra ell.

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Luciano Varela notificarà avui un auto en el que acorda jutjar al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per un delicte de prevaricació per declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.

Finalment, el Tribunal Suprem (TS) no investigarà els crims del franquisme. Així ho afirmà ahir la Sala Penal de l’Alt Tribunal, que considera que no hi ha "cap raó ni fonament legals" que justifiquin la investigació per part seva de la causa iniciada per Baltasar Garzón, jutge de l’Audiència Nacional, contra els responsables de les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme.

Familiars de desapareguts mallorquins durant la Guerra Civil, víctimes de la repressió, demanaren ahir al jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, obrir les fosses comunes dels cementeris de Porreres i de Calvià, segons informà Fernando Magán, advocat que representa associacions i particulars que han interposat denúncies arreu de l’Estat.

La Llei de la memòria històrica comença a ser ja una realitat. El jutge de l’Audiència Nacional feia ahir les primeres passes cap a la restauració de la dignitat de moltes de les víctimes del feixisme franquista que estan soterrades en diferents punts de la geografia estatal. Baltasar Garzón es declarà ahir competent per investigar els crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha rebut avui una llista amb els noms de 143.353 desapareguts en la Guerra Civil i la dictadura, 1.486 de les Balears, lliurada per la Plataforma de Víctimes de Desaparicions Forçades pel Franquisme.

L’Ajuntament de Palma ha fet una altra passa en l’eradicació dels noms de places i de carrers amb reminiscències franquistes. Ahir, diversos càrrecs del Consistori de Ciutat assistiren al canvi de nom de la ja antiga plaça del Caudillo, que a partir d’ara és la plaça de Son Castelló, on es troba la seu de la Conselleria de Treball.

El carrer Tinent Oyaga situat a la zona de la plaça de Toros passarà a partir de demà a denominar-se carrer de la Concòrdia. Amb aquest primer canvi, Cort arrancarà així la campanya –anunciada fa un any– d’eradicar els 68 noms de vials afins al règim franquista que foren instaurats per decret el 1942.