Amb la unanimitat de tot el Consistori de Felanitx es va aprovar la moció presentada pel Bloc per Felanitx perquè l'Ajuntament "reclami a l'Estat la negativa a pagar els 507.934,93 euros que aquest li reclama per la bestreta de l'any 2009". D'aquesta manera, a partir de l'aprovació d'aquesta mesura, l'Ajuntament haurà "d'estudiar la forma de reclamació judicial per evitar el pagament d'aquests doblers i coordinar les accions amb els altres municipis de les Balears (de moment Pollença) que puguin expressar la mateixa reclamació".

La crisi continua, però les famílies consumeixen més ara que fa un any. Això ha provocat que la taxa d'estalvi de les llars i de les institucions sense fins de lucre se situàs durant el segon trimestre de 2011 en el 13,2 per cent de la seva renda disponible. La dada se situa un 2,2 per cent per sota de la del mateix període de 2010, segons va informar ahir l'INE.

La consellera de Salut, Família i Benestar Social, Carmen Castro, ha assegurat avui que la comunitat percebrà 343.540 euros menys del Govern central aquest any que el passat per aplicar l'anomenada Llei de Dependència encara que hi haurà més beneficiaris d'aquests ajuts.

Josep Melià, amb el portaveu adjunt, Antoni Serra, lliurant l'escrit. Foto: P.Bota

El president de Convergència per les Illes, Josep Melià, va presentar ahir un escrit a la Conselleria de Presidència en què reclama al Govern que faci un recurs d'inconstitucionalitat pel Decret llei 8/2011 de l'Executiu estatal. La norma, segons Melià, vulnera les competències autonòmiques d'habitatge i urbanisme. El decret regula les inspeccions tècniques d'edificis (ITE), qüestions sobre rehabilitació i reformes, etcètera. Però, com va dir el mateix Melià, "sobretot regula les llicències urbanístiques, d'obra i edificació, tot canviant el silenci administratiu que fins ara era positiu i que ara passa a ser negatiu". Quan se sol·licita una llicència d'obra, per exemple, si l'Administració no responia fins ara dins un termini determinat, es considerava concedida. Amb el decret estatal, però, això canvia i, si l'Administració no respon, queda denegada. Això, que es pot entendre com un mecanisme per controlar el sector immobiliari i de la construcció, Melià ho veu com un problema: "A part de ser una invasió de competències autonòmiques, és un endarreriment, perquè, en moments de crisi, quan tothom diu que s'han d'agiliar les activitats dels inversors, es posen entrebancs perquè aquestes llicències s'entenguin com a concedides", va declarar

Les Balears són la tercera comunitat on s'han registrat menys peticions d'ajut per dependència en quatre anys, atès que només n'ha sol·licitades un 2,12% de la població, i són també la tercera amb menys beneficiaris: 16.857. Els andalusos, els castellanomanxecs i la gent de la Rioja són els qui més ajudes d'aquest tipus han demanat en quatre anys d'acord amb la població, davant els canaris, balears i madrilenys, que estan per sota de la mitjana, segons dades del Ministeri de Sanitat i Política Social.

Mariano Rajoy, lider del PP, es vol envoltar "dels millors" per governar.

Mariano Rajoy, president del PP, es mostrà ahir partidari que el Govern transfereixi si més no una part dels doblers que reclamen les comunitats autònomes (CA), a fi que puguin materialitzar els objectius de dèficit fixats per a enguany. En una entrevista a Europa Press, el líder conservador es comprometé a respectar les propostes que formularen les regions governades pel PP en el darrer Consell de Política Fiscal i Financera, entre les quals s'inclou un ajornament de deu anys en la devolució de les liquidacions negatives corresponents a 2008 i 2009. El dirigent popular contestà així quan li demanaren si contribuiria al compliment de l'objectiu de dèficit el fet que s'anticipassin els fons que reclama Catalunya, 1.400 milions d'euros, relatius al finançament pendent del nou model; i també els 400 que sol·licita Castella-la Manxa, procedents del Fons de convergència. "Sens dubte, facilitaria molt les coses", assegurà Rajoy. Per ell, "també hi ajudaria d'allò més arribar a una entesa per veure si almanco es pot transferir una part" del fons.

La banca europea afronta avui la seva major prova de solvència. L'Autoritat Bancària Europea (ABE) dóna a conèixer els resultats de les proves de solvència amb què es mesura la capacitat de les entitats financeres de fer front a escenaris adversos. En aquesta tercera ronda de proves que du a terme l'ABE s'han examinat 90 entitats de 21 països europeus -que representen un 65% dels actius financers de la zona-, de les quals gairebé un 27% són espanyoles: 7 bancs, 10 fusions o aliances de caixes i 8 caixes independents.

La seu madrilenya del PSOE, al carrer Ferraz, no estigué per a celebracions.

El PP ha guanyat les eleccions a totes les comunitats amb comicis excepte a Astúries i a Navarra, i ha pres al PSOE Castella-la Manxa, on per primera vegada governaran els populars. El PP obté 25 dels 49 diputats del Parlament de Castella la-Manxa, amb la qual cosa augmenta amb 4 el nombre d'escons assolits el 2007. Així, el PSOE de José María Barreda queda amb 24 diputats, ja que en perd dos respecte dels anteriors comicis autonòmics. A Extremadura, el PP és també la força més votada, atès que hi obté 32 escons, amb què, tanmateix, no arriba a la majoria absoluta. Els socialistes, amb 30 diputats, podrien tornar a governar en aquesta comunitat si pacten amb IU, que per primer cop té representació a l'assemblea.

El secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, afirmà ahir que és important homogeneïtzar els mercats laborals dels països de la Unió Europea, però subratllà que això no significa una convergència estricta en alguns aspectes, com la jubilació. Campa va opinar així sobre les declaracions de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigí unificar l'edat de jubilació als diferents països de la Unió Europea, entre els quals l'Estat espanyol, en vista de les grans diferències que existeixen entre ells.

Carles Manera saluda la ministra Salgado en una reunió del Consell de Politica Fiscal. Foto: Arxiu.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va viatjar ahir a Madrid per reclamar al Govern espanyol els doblers del fons de competitivitat de les Balears per al 2011, entre 230 i 240 milions d'euros. Si bé el 2009 i el 2010 l'Executiu estatal pagà aquest fons -previst al nou model de finançament-, enguany no preveu fer-ho i Manera hi comptava. El conseller no descarta encara la via de la negociació per aconseguir els doblers.

El Govern emetria més deute públic si no assoleix un acord sobre el Fons de Competitivitat

Barceló creu inacceptable demana una "resposta contundent"

El dèficit de l'Estat va caure el 20,4% en el primer trimestre fins a situar-se en 6.900 milions, davant els 8.672 milions del mateix període de fa un any. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va explicar que aquest descens, que equival al 0,64% del PIB, és conseqüència d'uns ingressos de 27.845 milions, el 12,4% menys que fa un any, i unes despeses de 34.745 milions, el 14,1% menys.

Carme Chacón, oferint les oportunes explicacions ahir al Congrés. Foto: S.Barrenechea. Efe

El Congrés autoritzà ahir al Govern que prorrogui dos mesos més l'actuació de les tropes espanyoles a la missió internacional a Líbia per protegir la població d'aquest país, després que la ministra de Defensa, Carme Chacón, defensàs la seva permanència davant la falta d'una solució immediata. En total, d'acord amb les xifres que donà Chacón en la compareixença, els tres mesos de permanència a Líbia costaran 43 milions d'euros -enfront dels 25 milions que costava un mes- i no suposaran un increment d'efectius. Amb l'autorització atorgada per part de la Cambra, s'ha permès així que les forces armades continuïn ajudant en el manteniment de la zona d'exclusió aèria i, a més, puguin col·laborar en les tasques d'ajuda humanitària, si ho demana l'ONU, acompanyant en l'evacuació de ciutadans o en el lliurament d'aliments, medicines i materials de primera necessitat.

Elena Salgado, durant la roda de premsa d'ahir. Foto: Gustavo Cuevas. Efe

El Govern central ha augmentat cinc dècimes, fins al 19,8%, la taxa d'atur prevista per a 2011, encara que manté que l'economia espanyola creixerà l'1,3% en el conjunt de l'any. Segons el darrer quadre macroeconòmic presentat ahir per l'Executiu per al trienni 2011-2013, el creixement del PIB s'ha revisat a la baixa per als dos pròxims anys, fins al 2,3% el 2012 i el 2,4% el 2013, a causa que s'esperen tipus d'interès més alts i un encariment de les matèries primeres. No obstant això, la vicepresidenta segona i ministra d'Economia, Elena Salgado, va dir en roda de premsa que "un increment moderat" dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) "en qualsevol moment de l'any" seria absorbible sense dificultat i, per tant, compatible amb la previsió de creixement per a enguany. Malgrat el manteniment del creixement previst per al 2011, el Govern té pitjors perspectives sobre l'evolució del consum final, que creixerà el 0,4% en lloc del 0,9%, ja que el consum privat augmentarà el 0,9% i no l'1,8%, cosa que Salgado atribuí a la "important" caiguda de la taxa d'estalvi ja el 2010. D'aquesta manera, l'aportació de la demanda estatal al PIB serà nul·la en lloc del 0,4% anteriorment calculat, malgrat que s'espera que la inversió caigui una mica menys del previst, l'1,3% en lloc de l'1,5%.

Zapatero i Gómez es reuniren ahir amb Méndez (UGT) i Toxo (CCOO). Foto: Chema Moyá. Efe

El Govern central prepara un pla de lluita contra l'economia submergida per fer aflorar l'ocupació no declarada, que es debatrà amb els agents socials després de la reforma de la negociació col·lectiva. Així ho avançà ahir el ministre de Treball, Valeriano Gómez, un cop haver participat en la reunió entre el president, José Luis Rodríguez Zapatero, i els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, al palau de la Moncloa, inicialment programada per parlar dels compromisos d'Espanya en el pacte per l'euro.

Sobre això, el ministre de Treball va dir que un dels grans objectius del pacte de l'euro, que aprovarà el Consell Europeu de Brussel·les, serà un pla en l'àmbit europeu per fer aflorar l'ocupació no declarada. En aquest sentit, manifestà que en el cas d'Espanya aquest pla, que inclourà un paquet de mesures, sobretot fiscals, serà negociat amb els sindicats i amb els empresaris. Així ho transmetrà Zapatero als grans empresaris i al dirigent de la CEOE, Joan Rosell, en la reunió que mantindran dissabte a la Moncloa.

Prova de radiació en mol-lusc procedent de la zona japonesa de Kyushu. Foto: Ym Yik.Efe

El Govern espanyol ha decidit augmentar el control sobre els productes importats del Japó després de les darreres informacions, confirmades per les autoritats nipones, relatives a la presència de contaminació per radiació en diversos productes, de manera especial els vegetals i la llet. Així ho va assegurar la directora general de Salut Pública i Sanitat Exterior, Carmen Amela, al grup de seguiment de la situació del Japó en la reunió mantinguda ahir dematí al palau de la Moncloa. Aquesta decisió del Ministeri de Sanitat i Política Social segueix la recomanació dels organismes internacionals d'aplicar-hi l'anomenat principi de precaució. Aquests controls, que ja s'efectuaven feia dies, els supervisa la Subdirecció General de Sanitat Exterior. També s'incrementarà el mesuratge radiològic en productes manufacturats que entren, majoritàriament, pels grans ports de l'Estat, a través de la col·laboració entre l'Agència Tributària i tècnics del Consell de Seguretat Nuclear. Per la seva banda, el cap de l'Executiu nipó, Yukio Edano, ha donat instruccions a diferents agències del Govern perquè redoblin les anàlisis en aigües de la costa propera a la central nuclear de Fukushima Daiichi, en les quals dilluns es va detectar un índex de radiació anormalment alt.

Otegi, quan va ser condemnat a un any de pressó per un delicte d'injúries al rei. Foto: Agències

El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) ha condemnat l'Estat espanyol per haver vulnerat el dret de la llibertat d'expressió de qui fou portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, quan va ser condemnat a un any de presó per un delicte d'injúries al rei per haver dit que Joan Carles era "responsable dels torturadors". En concret, la sentència critica la "sobreprotecció" de la legislació espanyola respecte de la figura del monarca i condemna l'Estat a pagar a Otegi -a qui es va imposar una pena "particularment severa" i "desproporcionada", diu- 20.000 euros per danys morals i els 3.000 euros de les costes del procediment. En concret, els magistrats del tribunal d'Estrasburg critiquen en la sentència que el monarca gaudeixi, en la legislació espanyola, d'un nivell de protecció més alt que el de qualsevol altra persona.

Les 17 grans corporacions empresarials de l'Estat espanyol es van constituir ahir en un lobby per aportar idees que impulsin la competitivitat i el creixement de l'economia espanyola i en millorin la imatge i credibilitat internacional, va dir ahir el seu president, César Alierta, qui també presideix Telefónica, en la presentació d'aquesta institució. El Consell Empresarial per a la Competitivitat està format pels presidents de Telefónica, El Corte Inglés, Mango, Grup Barceló, Banco Santander, Repsol, Acciona, la Caixa, BBVA, Inditex, Grup Planeta, Mapfre, ACS, Ferrovial, Havas Media Group, Mercadona i Iberdrola, i l'Institut de l'Empresa Familiar.

Les entitats financeres espanyoles que necessitin recapitalitzar-se tindran de termini fins al primer trimestre de 2012 per sortir a borsa, segons explicà ahir la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Salgado afegí que el Banc d'Espanya podrà prorrogar el termini d'execució de sortida a borsa "amb caràcter excepcional", segons s'inclou al Reial Decret Llei de reforçament del sistema financer, aprovat ahir.

La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles és l'autora d'aquest macroinforme. Foto: Arxiu

La Universitat de les Illes Balears (UIB) és la tercera universitat pública de l'Estat espanyol que rep menys dobers per estudiant del Govern de la Comunitat Autònoma: 4.968 euros. La institució balear només és superada per la universitat de la Rioja (4.870 euros) i la d'Extremadura (4.161 euros). Pel que fa a la mitjana estatal de doblers que donen els governs autonòmics a les universitats públiques presencials, aquesta se situa en 5.791 euros, segons les dades del 2008. Així es desprèn de l'informe La universitat espanyola en xifres, 2010, elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Ahir, el ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, presentà a Madrid aquest macroinforme, que recull els principals indicadors de les universitats presencials (públiques i privades)de l'Estat espanyol. Pel que fa als doblers que l'Executiu transfereix per estudiant a la UIB, l'estudi recull dades a partir del 1996, quan es destinaven 1.534 euros per alumne. Balears era aleshores la segona comunitat que menys rebia per persona (1.534 euros). Aleshores, només la universitat de Múrcia rebia menys doblers (1.400 euros).

El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en una reunió amb el conseller d'Economia, Carles Manera. Foto: Agències

El nou model de finançament fa que, per primera vegada, les Illes Balears no hagin d'aportar doblers al fons de suficiència estatal. De fet, passarà el contrari: segons els càlculs del Ministeri d'Economia, la liquidació del fons de suficiència de l'any 2009 garantirà entre 180 i 188 milions d'euros per a Balears. La Comunitat no cobrarà aquests doblers de l'Estat, sinó que se li descomptaran de la liquidació de l'exercici que es preveu que es farà cap a mitjan any, segons fonts de la Conselleria d'Economia i Hisenda. La xifra encara és aproximada, però ja és un canvi respecte d'anys anteriors. El 2008 tan sols es va poder aplicar una part del nou model de finançament i el saldo també va resultar negatiu. Cal tenir en compte que, segons un informe del Govern balear, l'Arxipèlag va perdre 1.632,4 milions d'euros entre el 2002 i el 2006 a causa del fons de suficiència i de la manca d'actualització de les xifres de població de l'Arxipèlag, que havien crescut força.
El fons de suficiència és un mecanisme de solidaritat interterritorial que obliga algunes comunitats a aportar allò que 'sobra' d'un finançament prefixat. Balears i Madrid eren les úniques comunitats que hi aportaven doblers. La xifra del fons de suficiència es calcula restant dels ingressos que obté la comunitat; és un càlcul de les seves necessitats.

El PSIB entrà ahir en la polèmica sobre l'estat autonòmic encetada els darrers dies per la dreta espanyola. La secretària d'Organització dels socialistes, Rosa Maria Alberdi, alabà "el model autonòmic" actual i criticà que el PP i UPyD vulguin llevar competències a les comunitats autònomes. Els partits de dretes, atiats per declaracions com les de l'expresident José María Aznar, han qüestionat la validesa de les autonomies per la suposada duplicitat de serveis que generen.

La vicepresidenta segona i ministra d'Economia, Elena Salgado. Foto:Juanjo Martín. Efe

L'Estat nacionalitzarà les entitats financeres, siguin caixes o bancs, per entrar com a accionista en aquelles que no compleixin amb el requisit de ràtio mínim de capital bàsic (el 'core capital') del 8% abans del pròxim mes de setembre, segons anuncià ahir la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. La titular d'Economia xifrà en un màxim de 20.000 milions d'euros la capitalització en el sistema per recuperar la confiança del mercat i restaurar el crèdit en bancs i caixes espanyoles. Davant aquesta mesura, Salgado assenyalà que les caixes que requereixin l'ajuda de l'Executiu a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) hauran de convertir-se en bancs, amb la qual cosa perdran així l'especial naturalesa jurídica. Aquesta entrada de l'Estat en el capital, que serà "temporal i limitada", ja que no podrà superar els 5 anys, obligarà les entitats receptores de l'ajuda a inicar una forta reestructuració dels òrgans directius. En concret, les caixes (probables receptores) hauran de canviar els òrgans de govern per atreure el capital privat, a més de presentar un pla de viabilitat que permeti l'entrada d'inversors privats en substitució del FROB.

Pep Melià, durant una intervenció en el darrer debat de politica general al Parlament. Foto: T.Ayuga

Unió Mallorquina ha registrat una iniciativa al Parlament en la qual demana que es transfereixin a les Illes Balears noves competències de l'Estat, com la de litoral, abans del mes de maig, o les de justícia, policia autonòmica, polítiques actives d'ocupació o gestió de la immigració. La proposta, a més de reclamar més autogovern, també constata el "magre balanç" pel que fa a transferències estatals que s'haurà produït durant aquesta legislatura.
La moció d'UM, que es votarà en el primer ple d'aquest període de sessions, previst per a dia 1 de febrer, és conseqüència del debat que es produí a final d'any. En aquell ple, el president del partit, Pep Melià, criticà la "involució" que s'està registrant a l'Estat autonòmic i denuncià que ni el nou Estatut, ni l'existència d'un "govern amic" a Madrid -així l'ha anomenat en repetides ocasions el president Antich, perquè és socialista com ell- ni "l'Espanya plural" de José Luis Rodríguez Zapatero no han servit perquè arribassin noves transferències a l'Arxipèlag. Si en aquell debat el Bloc qualificà de magre el balanç pel que fa a traspassos competencials, ara UM li agafa el guant i, en el primer punt de la moció que ha presentat, constata precisament aquest "magre balanç".

L'Estat no pot incomplir les seves obligacions. Foto: E.P

El president de la Generalitat, Artur Mas, advertí ahir que les relacions entre Catalunya i Espanya s'instal·larien en un "punt sense retorn", si el Govern central els prohibís emetre més deute. "Espero que no arribarem a aquest punt, perquè seria un punt sense retorn", alertà en declaracions a Catalunya Ràdio. I destacà que l'Estat ha de facilitar-los una sortida perquè, si Catalunya no sortís endavant, afectaria la resta d'Espanya. Malgrat admetre que l'Estat espanyol és qui té la paella pel mànec, Mas li va reclamar que compleixi amb els compromisos signats amb Catalunya perquè, en cas contrari, va advertir que la Generalitat té "mecanismes per actuar dins i fora d'Espanya" per explicar-se. Segons Mas, l'Estat no pot incomplir les seves obligacions, després de reivindicar que Catalunya, com a mínim, ha d'ingressar el mateix que el 2010, fent referència als 1.000 milions d'euros del Fons de Competitivitat que el Govern es resisteix a pagar a la Generalitat enguany. "Als doblers del 2011 diuen que no, perquè si els paga l'Estat tindrà un dèficit que no es pot permetre. És a dir, que per quedar bé ells, t'ho endossen a tu i després fan el discurs que és culpa de les autonomies", criticà.

El Bloc entrà ahir de ple en el debat obert pel PP i el PSOE sobre la conveniència de revisar l'Estat autonòmic per contenir la despesa de les comunitats. Ho féu per defensar l'autogovern, per deixar clar que no gu consentirà retallades i per advertir que qui s'ha d'aprimar és l'Administració de l'Estat. El portaveu parlamentari del Bloc-PSM-Verds, Biel Barceló, i la diputada d'aquest Grup i consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, passaren ahir balanç de les jornades parlamentàries que han fet i anunciaren la presentació d'una proposició no de llei en defensa de l'autogovern de les Illes, de l'estat del benestar i per la racionalització de l'Administració central.

Aquesta dona sudanesa no pot amagar l'eufòria per la cita històrica amb les urnes. Foto: Agències.

La regió separatista del sud del Sudan acull tota aquesta setmana un referèndum històric per decidir si aposta per declarar la seva independència del Govern central de Khartum i convertir-se, així, en l'estat més nou del món. Totes les parts implicades coincideixen en dos aspectes: primer, que aquest plebiscit tindrà lloc en les condicions més pacífiques possibles i, en segon lloc, que la votació no és res més que el començament d'un camí ple d'incògnites marcades per l'immens impacte econòmic que la decisió dels sud-sudanesos implicarà no tan sols al nord de l'estat, sinó en la pràctica totalitat del cinturó centreafricà.

Alguns estambliments van a dur a terme campanyes promocionals i no aplicaren al clients la pujada de l'IVA. Foto: Efe

L'Estat va tenir fins al mes de setembre un dèficit de 36.363 milions d'euros, equivalent al 3,45% del PIB, el que suposa un descens del 42,1% respecte al saldo negatiu dels comptes de l'Administració central en el mateix període de l'any anterior, i amb un increment del 57,1% en la recaptació per IVA. Segons les dades facilitades ahir pel secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, l'impacte de la pujada de l'IVA el juliol ha reportat fins al mes de setembre 630 milions d'euros addicionals, en un context en el qual el consum ha augmentat moderadament, "malgrat que alguns deien que aquest increment impositiu el perjudicaria". El dèficit de l'Estat va ser el resultat d'uns ingressos per valor de 96.135 milions d'euros, el 32,7% més, davant unes despeses de 132.498 milions, el 2% menys. En termes de caixa, l'Estat registrà fins a setembre un dèficit de 37.939 milions, el 39,6% menys del que tenia en el mateix període de 2009 (62.800 milions). Els ingressos no financers, que aporten dades del conjunt de les Administracions Públiques, abans de descomptar la participació de les administracions territorials, van suposar 128.464 milions, el 9,9% més.

En els darrers anys l'increment d'immigrants de totes les nacionalitats, però especialment dels procedents de Sud-amèrica, el nord de l'Àfrica i de l'Europa de l'Est, ha estat notable a l'Estat espanyol. Segons revelen les dades publicades ahir per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, els estrangers residents a l'Estat espanyol suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4 per cent).

El nombre d'estrangers amb targeta de residència s'ha reduït durant el segon trimestre de l'any en 98.330 persones, fins arribar a un total de 4.744.169, la qual cosa suposa un descens del 2,03 per cent respecte als tres primers mesos i trenca la tendència ascendent que s'havia produït des del 2008.

Els 14 dissidents cubans i els seus familiars que estan allotjats a la comunitat de Madrid, entre un hostal de Vallecas i un hotel d'Alcorcón, seran reubicats en diferents ciutats de l'Estat "a partir de la setmana que ve", segons fonts de la Creu Roja. Això no obstant, l'advocat dels dissidents va assegurar que rebutgen aquesta mesura i que volen quedar a la cpaital.

Moment final de la manifestació, a la plaça de la Reina. Foto: J.M.

Potser la incidència de la vaga fou escassa, però els prop de 7.000 treballadors que els sindicats arreplegaren (més de 12.000, segons els convocants) fou un èxit que els deixà eufòrics. Sota el lema "Contra les retallades salarials i socials", una massa de banderoles, pancartes i xiulets començaren la protesta des de la plaça d'Espanya. Eren les 19.10 hores i no arribarien a la plaça de la Reina fins una hora més tard. A més a més, quan el començament tocava l'escenari des d'on es llegiren els parlaments, la coa de la manifestació encara circulava pel carrer de Sant Miquel.

La secretària d'Estat per a la Funció Pública, Consol Rumí, ha dit que el seguiment mig de la vaga en l'Administració General de l'Estat (AGE) ha estat de l'11,85 %, sense incloure els empleats públics que estan realitzant serveis mínims. A la seva tercera roda de premsa per informar de les dades de participació, Rumí ha assegurat que "dins del respecte que al Govern li mereixen les organitzacions sindicals convocants" es pot dir que la vaga "ha tingut un abast limitat". Així mateix, ha insistit que la jornada d'atur convocada per CCOO, UGT i CSI-CSIF s'ha caracteritzat per la tranquil·litat i per l'absència d'incidents significatius per part de "qui han exercit el seu dret a la vaga de forma pacifica i responsable".

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va avançar ahir que l'atur registrat a les oficines dels serveis públics d'ocupació tornarà a pujar per gener, si bé va precisar que mostrarà un comportament més semblant al del mes de gener dels anys 2007 i 2008, quan pujà amb 60.000 i 132.000 persones, respectivament, que no al de 2009, en què s'incrementà amb gairebé 200.000.

Pere Sampol, senador autonòmic (Bloc). Foto: Arxiu.

La proposta sobre el nou model de gestió aeroportuària anunciat pel ministre José Blanco dimarts no ha deixat ningú indiferent i les reaccions no es van fer esperar. Dimarts mateix, el president Antich ja va comparèixer davant els mitjans, però encara s'haurà d'esperar prop de mig any per veure realment en quina posició queda Son Sant Joan. El senador autonòmic Pere Sampol (Bloc), històric i actiu defensor de la cogestió aeroportuària a Balears, analitza el model que planteja Blanco.

Mascaró, Armengol i Flaquer, han de donar el vistiplau definitiu als pressuposts. Foto: Jaume Morey

Les inversions del conveni de carreteres i les estatutàries compensaran la retallada per la crisi en els pressuposts del Consell per al 2010. Els comptes insulars davallaran prop d'un 4% i passaran dels 363 milions actuals a uns 349 milions l'any que ve, però a aquesta xifra s'hauran de sumar els 62 milions que arribaran de l'Estat per fer carreteres i 20 milions més per a actuacions culturals, turístiques i mediambientals emparades pel nou Estatut. En total, la institució insular disposarà d'uns 430 milions, una quantitat mai no vista abans. Segons les grans xifres que comença a tancar el departament insular d'Hisenda i al marge de les inversions estatals extraordinàries, els ingressos ordinaris del Consell seran inferiors en uns 20 milions als d'ara. Part es compensarà amb deute, però encara quedarà una minva d'uns 15 milions, que obliga a contenir despesa. A hores d'ara, tots els socis del Pacte ja han consensuat que el departament de Benestar Social no es veurà afectat per la retallada per poder afrontar la crisi econòmica.

El rei Joan Carles escolta el president del Consell General del Poder Judicial. Foto: Angel Díaz. Efe

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va remarcar l'exigència de la societat d'"eradicar les conductes corruptes vinguin d'on vingiuin, siguin quins siguin els seus autors". Així ho va fer en el transcurs del solemne acte d'obertura de l'any judicial, que tingué lloc ahir, que fou presidit pel rei i al qual van assistir nombroses personalitats de la judicatura i la política. El fiscal general, que va iniciar el discurs recordant unes paraules del president dels Estats Units, Barack Obama, va manifestar que sigui quina sigui l'estratègia de defensa de les conductes corruptes "no aconseguirà en cap cas deslegitimar la lògica i l'acció inexorable de l'estat de dret". En la seva intervenció, el fiscal general va dir que qüestions com el secret de sumari, les garanties dels imputats i el sistema de recursos no són problemes que es resolguin "clamant per la imparcialitat del sistema des de posicions de patent parcialitat". Cal recordar que Conde-Pumpido i la Fiscalia han rebut en els darrers mesos dures crítiques del PP arran del cas Gürtel.

Francisco Caamaño, ministre de Justicia. Foto: Efe

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, assegurà ahir que sent "inquietud" pel fet que el Tribunal Constitucional (TC) no hagi dictat encara una sentència sobre l'Estatut de Catalunya, tres anys després que el PP hi presentàs el recurs d'inconstitucionalitat, encara que afirma que "hi ha moltes altres lleis que estan pendents de resolució des de fa sis i set anys". En una entrevista amb Europa Press, Caamaño assenyalà que "la mitjana" de temps que necessita el ple del Constitucional per dictar les sentències "excedeix de molt els tres anys" i afegeix que la resolució sobre l'Estatut serà "la més complexa de la seva història" perquè, segons el seu parer, "marcarà el futur de l'Estat de les autonomies i cap on poden o no evolucionar".

La crisi econòmica, que afecta els ingressos tributaris del Govern encara tindrà un efecte negatiu més sobre la Comunitat Autònoma. L'any que ve, quan es liquidi el finançament de 2008, es comprovarà que els ingressos procedents de l'Estat pels tributs pagats a Balears seran inferiors a la xifra que s'havia previst. Per primera vegada des que està en vigor l'actual sistema de finançament, Balears no rebrà una aportació extra per la diferència entre la previsió i la recaptació real, sinó que el Govern haurà de tornar els doblers que va cobrar de més.

El Ministeri de Sanitat eleva avui a 54 els casos de persones afectades per la grip A, després que al llarg de la jornada es confirmassin 34 nous casos –dels quals només sis es troben hospitalitzats–, la qual cosa situa Espanya com l’estat amb més pacients corroborats de la Unió Europea. Les persones que es mantenen en estudi pel seu possible contagi han descendit a 60, després que en una setmana s’hagin descartat 102 persones, segons les dades oferides ahir horabaixa i actualitzades avui migdia pel Ministeri de Sanitat i Política Social.

La meitat dels nous aturats de la Unió Europea el pròxim juny residiran a l’Estat espanyol, per la qual cosa Espanya serà al capdavant de l’augment d’atur a la UE, segons l’Euroíndex Laboral fet per Adecco i l’escola de negocis IESE. L’estudi analitza el mercat laboral de França, Alemanya, el Regne Unit, Espanya, Itàlia, Portugal i Polònia en el quart trimestre de 2008 i la projecció per al segon trimestre del 2009.

Algú podria pensar que la màxima beneficiada de l’èxit de Vicky Cristina Barcelona és Penélope Cruz, que gràcies a la cinta de Woody Allen té ja el primer Oscar a casa. Però si ho pensam dos cops, ens adonarem que qui en traurà el màxim profit és la Ciutat Comtal. Avui, ningú no s’atreveix a posar en dubte que va ser un encert institucional donar suport a la cinta del director novaiorquès produïda per Mediapro (a qui fins i tot concediren un crèdit d’un milió d’euros sense interessos).

Algú podria pensar que la màxima beneficiada de l’èxit de Vicky Cristina Barcelona és Penélope Cruz, que gràcies a la cinta de Woody Allen té ja el primer Oscar a casa. Però si ho pensam dos cops, ens adonarem que qui en traurà el màxim profit és la Ciutat Comtal. Avui, ningú no s’atreveix a posar en dubte que va ser un encert institucional donar suport a la cinta del director novaiorquès produïda per Mediapro (a qui fins i tot concediren un crèdit d’un milió d’euros sense interessos).

El Senat rebutjà ahir la proposta de modificar la Llei de memòria històrica que féu el senador del grup mixt Pere Sampol. L’autonòmic plantejava que la responsabilitat del procés de localització, identificació i exhumació de les restes de persones assessinades durant la Guerra civil recaigués sobre l’Estat. La motivació aferrissada del parlamentari no evità que tots els grups en votassin en contra, llevat del PNB.

El conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, advertí ahir que la millora del sistema de finançament no serà el "nirvana", perquè "no resoldrà tots els problemes" de Balears. "En corregirà molts", advertí, però "haurem de continuar treballant amb pressuposts més ajustats, controlant la despesa i sent més rigorosos amb el sector públic". Així ho afirmà ahir en la presentació de l’informe de conjuntura econòmica, que inclou un monogràfic sobre finançament.

Sa Nostra rebé un total de 184,40 milions d’euros del Fons d’adquisició d’actius financers, que posà en marxa el Govern central per ajudar les entitats financeres, valorat en 19.340 milions. Amb Sa Nostra, 53 entitats més reberen ajudes en les quatre subhastes organitzades pel Ministeri d’Economia i Hisenda. D’aquestes destaquen Bancaixa, la Caixa i Caja Madrid, mentre que es confirma l’absència dels gegants BBVA i Santander. No acudiren al fons tampoc ni Banca March, ni Caixa Colonya.

El BBVA considera que és millor intervenir a la banca que nacionalitzar-la. El president de l’entitat, Francisco González, assegurà ahir que és "inevitable" que l’Estat intervingui en algunes entitats amb problemes per minimitzar els efectes negatius de la crisi i per accelerar la recuperació. Sobre la concessió de crèdits, subratllà que "un banc responsable no pot concedir crèdits més enllà del que la prudència exigeix". Si no fos així, faria "un flac favor" als clients i comprometria la seva solvència i el futur dels seus accionistes.