Fotograma de Nullarbor, una de les peces que es podran veure del 21 d'octubre al 5 de novenbre al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Repassant el futur és el lema d'ArtFutura 2011, el festival de creació audiovisual que albergarà per tercer any consecutiu Es Baluard (gràcies a una col·laboració amb l'Obra Social Sa Nostra) i que es desenvoluparà del 21 d'octubre al 5 de novembre. Palma serà una de les deu ciutats de l'Estat que, simultàniament, acolliran la 22a edició del certamen, que també es du a terme a Buenos Aires, Santiago de Xile i Bogotà. El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma oferirà set sessions de projeccions obertes al públic de manera gratuïta, en les quals es podran veure més de vuit hores de material audiovisual. A més, no tot quedarà en les projeccions, perquè també hi haurà activitats destinades als centres educatius, que es desenvoluparan fins a l'abril. "És molt interessant poder veure les darreres aportacions en aquest camp", afirmà ahir Cristina Ros durant la presentació d'ArtFutura, a la qual també acudiren Antoni Sorà, director gerent de la Fundació Sa Nostra, i Josep Hernández, subdirector de Ladat (Unitat d'Animació i Tecnologies Audiovisuals de la UIB).

L'associació cultural i formació de rock electrònic NeoTokyo celebra entre els dies 6 i 9 de setembre la que serà ja la cinquena edició del seu festival de música electrònica i videoart. És l'NT'011 que, tot i portar aquest nom, inclou propostes de tota mena, sobretot enguany, on hi destaquen les bandes de rock. Com és costum des de fa tres anys, l'esdeveniment es durà a terme als espais, interiors i exteriors, del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, Es Baluard.

L'artista ha reproduït en neó uns vint símbols trobats a les pedres d'Es Baluard. Foto: Joan Torres

Les parets de l'Aljub del Museu Es Baluard tenen una història pròpia, això sí, realitzada per personatges anònims que no han sortit de l'oblit. De fet, la memòria d'aquests obrers que treballaren a l'indret palmesà en el segle XVII és la protagonista de l'exposició que Christian Boltanski hi inaugura avui. Sota el títol de Signatures, l'artista francès destaca que cada "pedra sembla similar, però darrere hi ha un ésser humà i precisament el marès és l'únic que queda avui d'aquest ciutadà anòmin", explica. Boltanski ha enllestit una instal·lació específica per a Es Baluard mitjançant la vintena de símbols que apareixen a les parets de l'Aljub i a la murada. Uns llums de neó hi visibilitzen aquestes marques que, en el seu moment, servien per saber qui havia col·locat cada peça al seu lloc i, d'acord amb això, cobraven el sou. Els rètols de neó van acompanyats d'una aura de fum un poc fantasmagòrica i pels batecs d'uns cors també anònims. "El record d'aquesta gent encara és difús, com dins una boira", manifesta. A continuació, hi afegeix que aquest muntatge està relacionat amb la fragilitat de les persones, que "no podem ser reemplaçades, perquè som úniques.

L'artista portuguès Juliao Sarmento, en una de les sales d'Es Baluard. Foto: Pere Bota

"La meva obra no dóna solucions, només planteja preguntes. Em sent molt atret per les infinites possibilitats de la mentida i la veritat, perquè al final tot només és qüestió de perspectiva. Per això, intent crear diferents perspectives". Així parla el portuguès Juliao Sarmento (Lisboa, 1948) de la seva obra, que podrà ser vista per primera vegada a les Illes Balears a Es Baluard. El Museu d'Art Modern i Contemporani inaugura demà a les 20 hores Juliao Sarmento, 2000- 2010, una retrospectiva que recull els darrers anys de feina de l'artista, un període marcat per la coherència amb la resta de la seva trajectòria. "No han canviat els punts d'origen de les seves motivacions. En la seva producció es dóna un procés de retroalimentació entre els aspectes culturals, estètics i visuals i els territoris per pensar una nova realitat", explica Fernando Francés, comissari d'aquesta mostra, que Es Baluard ha produït juntament amb el Centre d'Art Contemporani (CAC) de Màlaga.

Eduardo Arroyo, davant la pintura Piensos Unamuno. Foto: J.Torres

Té clar que la contaminació entre disciplines és positiva i ho predica amb l'exemple. Eduardo Arroyo sempre ha vinculat la seva creació pictòrica -i en algun cas escultòrica- amb els seus referents literaris i és precisament aquesta interrelació la que l'ha portat a bastir una obra característica. "Jo som un pintor que escriu ,però també un pintor que fa teatre o ceràmica", assegurava ahir el mateix artista a la planta 0 del Baluard. El Museu d'Art Contemporani de Palma, el qual definí com a lliure i singular, acull a partir d'avui i fins al 22 de maig l'exposició Eduardo Arroyo. Pintar la literatura, la primera revisió dels treballs de l'autor madrileny concebuda expressament per al centre palmesà sota el comissariat de Marcos-Ricardo Barnatán. Els dibuixos i retrats de Sigmund Freud, Stefan Zweig, Cernuda i Balzac deambulen per les parets del Baluard vora els dibuixos del Quixot, la Caputxeta Vermella, Cyrano de Bergerac, Don Juan Tenorio i els pinsos Unamuno. Al darrere d'aquests, Arroyo sempre té alguna cosa a explicar amb la finalitat "d'establir una relació amb l'espectador", assegurava l'artista, mentre confirmava que les seves obres són també "il·lusió".

Josep Creuheras, Ferran Mascarell, Nuria Amat, Francesc Antich i Susana Vela, just desprès de l'entrega del premi. Foto: M.À.Cañellas

Quatre anys després d'esplaiar-se en contra de l'Institut Ramon Llull (IRL) i la presència única de la literatura catalana a la Fira de Frankfurt, Núria Amat s'emportà ahir els 90.000 euros del premi Ramon Llull, que per primer pic entreguen conjuntament l'IRL i Planeta. Ho fa amb Amor i guerra, la seva primera novel·la en català que tracta de la figura de Ramon Mercader. L'entrega tingué lloc ahir vespre a Palma enmig d'un escenari totalment novell, no només perquè era la primera vegada que el guardó es atorgava a Mallorca, sinó també per la càrrega ideològica de l'escriptora guanyadora. Núria Amat és una veterana escriptora reconeguda en els ambients literaris d'Espanya i Llatinoamèrica.

Les noves tecnologies prenen durant tres mesos les dependències del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard amb una proposta que compagina nous formats amb la interactuació del públic i els límits de les intimitats. Sota el títol Extimitat. Art, intimitat i tecnologia, el comissari de la mostra, Pau Waelder, recorda que fou el psicoanalista Jacques Lacan qui encunyà la paraula extime "per definir de quina manera allò més interior té una qualitat d'exterioritat".

Durant l'any passat un total de 378.267 persones visitaren el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, Es Baluard. Amb aquesta xifra s'assoleix un creixement del 16,3% en relació amb 2009 segons afirma l'ens en un comunicat.

Els tiradors serveixen per llançar coses, però el llançament de paraules no havia estat fins ara una de les seves utilitats. SMSlingshot, l'experiència proposada ahir pel col·lectiu berlinès VR/Urban en els exteriors d'El Baluard, serví per donar una nova dimensió a aquests objectes, com a instruments de la llibertat d'expressió de qualsevol que volgués dir-hi la seva.

Els habitants de les Illes Balears de vegades necessitam que forans ens recordin la bellesa dels nostres indrets. Aquest és el cas del lleonès Alberto García-Alix, premi Nacional de fotografia, que ha batejat la seva col·lecció de fotografies realitzades a Formentera, Mallorca i Eivissa amb el nom de Lo más cerca que estuve del paraíso. "El sol, la llum, la platja... poden ressuscitar un mort!", assegura l'artista, que durant vint anys ha visitat regularment les Illes "per regenerar-me".

L'Aljub del Museu Es Baluard es converteix a partir d'avui en un indret d'instrospecció. A partir de la poesia visual de Pep Llambies (Alaró, 1954) hom pot recórrer els viaranys més foscos del seu interior o vanagloriar-se de les seves qualitats. Septem és la proposta de l'artista dissenyada per a aquest espai del centre i en la qual convida a fer una revisió particular del jo per mitjà de les set virtuts i els set pecats capitals.

Música, dansa, teatre, spoken word, projeccions... tots aquests elements i molts més es barrejaran cada divendres fins al 6 d'agost en el cicle Llunes d'Es Baluard. Per a l'edició d'enguany, el museu fa una aposta per funcions d'avantguarda presentades com a hibridacions artístiques contemporànies. "Apostam per espectacles de risc, investigació i experimentació", afirmà la directora del museu, Cristina Ros, sobre les representacions, totes gratuïtes.

L'oli és un element centenari en la nostra dieta. El Club Ultima Hora ahir va voler retre homenatge a l'oli d'oliva, durant tota l'horabaixa, amb un jornada sobre Oli i Salut amb la qual va aconseguir omplir, amb un públic expectant i participatiu, la sala d'actes del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard.

La presidenta de la Fundació Es Baluard, Aina Calvo, fa dos mesos que té pendent de convocar la reunió del Patronat del Museu. Aquesta trobada no s'ha duit a terme "per problemes d'agenda", segons explicaren ahir a aquest diari fonts de l'Ajuntament. En realitat, la cita entre els representants de Cort, Consell, Govern i Fundació Art Serra s'havia de fer el passat dia 8 d'octubre, però dos dies abans s'ajornà sine die al·legant que es convocaria "tan aviat com fos possible".

"Per què d'ençà del setembre el Consistori no ha convocat l'executiva ni el patronat d'Es Baluard? Com és que abans no es duien a terme decisions sense consens dels quatre patrons i ara sí?". Així de contundent es mostrà ahir el president de l'Associació del Raval de Santa Catalina, Pere Felip, en la intervenció ahir en el ple de Cort. Ambdues qüestions precedien la pregunta d'UM, també sobre el museu, en què es demanava "explicacions a la direcció d'Es Baluard per no haver evitat la dimissió de la vicepresidenta del museu i per haver permès la retirada d'obres de prestigi(...)".

Tot és a punt per a la Nit de l'Art, que demà compleix la tretzena edició. A més, la data coincideix amb l'obertura de bars i comerços, cosa que fa suposar que l'acte es desenvoluparà en un ambient festiu. L'esdeveniment artístic, organitzat per Art Palma i AIGAB, inclou enguany 23 espais artístics que mostraran l'art contemporani a la ciutat de Palma.

L'aparició del llenguatge del Modernisme es basava en el rebuig de tot allò industrial, en la recerca de la sinceritat i l'autenticitat, en una aproximació a la morfologia de la natura i a una important valoració de la imaginació com a creadora de símbols. Si Barcelona té...

Joan Carles I amb Pere A. Serra contemplant les obres. Foto: Monserrat

Joan Carles I no ha volgut acabar la seva estada estiuenca a Mallorca sense visitar Can Prunera. Després d'acomiadar-se divendres de manera oficial de les autoritats illenques, el rei aprofità la jornada d'ahir per anar a veure el nou museu modernista del carrer de la Lluna de Sóller amb el president de la Fundació Tren de l'Art i president editor del Grup Serra, Pere A. Serra. Joan Carles I hi acudí acompanyat pel cap de la Casa Reial, Alberto Aza. No era la primera vegada que Aza acudia a Can Prunera, ja que hi va ser present en la inauguració, que va tenir lloc dilluns dia 24. Aza va quedar impressionat per Can Prunera des del primer moment en què hi va entrar i sembla que la seva experiència tan gratificant podria haver empès el monarca a fer un lloc en la seva atapeïda agenda per incloure-hi aquesta visita. A la recepció i posterior passejada, hi assistiren també el president del Ferrocarril de Sóller, Óscar Mayol; el vicepresident del Tren de Sóller, Amador Pastor; el conseller del Ferrocarril de Sóller, Vicenç Sastre; la directora del centre, Antònia Maria Miró; la consellera del Grup Serra, Carme Serra, i el gerent de Promomallorca, Rogelio Araujo.

Els diferents corrents plàstics sorgits des del modernisme fins avui dia viatgen per les estances del casal de Can Prunera de Sóller. Repartides en quatre pisos, les obres de més de cent artistes repassen a partir d'ahir les tendències plàstiques de tot un segle, des la precisió de Santiago Rusiñol i la màgia de Joan Miró fins a la virtuositat de Kifer, Giacometti, Kandisnky i Toulouse-Lautrec.

El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard incrementa el seu fons amb 38 noves obres de les quals la majoria tornen a ser fotografies, tal com ja ocorregué l'any passat amb la primera adquisició de Cristina Ros com a directora del centre. El pressupost de les noves adquisicions, que pertanyen a 25 artistes, puja a 610.092 euros, una quantitat molt superior als 403.000 euros que destinà el museu a les darreries de 2008 per a la mateixa finalitat.

La Fundació d'Art Serra retirarà del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard 73 de les obres que hi tenia cedides per un termini de quatre anys. D'ençà de la fundació del museu, l'any 2004, la Col·lecció d'Art Serra aportà al seu fons 413 peces, 86 de les quals estan en dipòsit temporal per quatre anys. El contracte de la cessió finalitzà a principis del 2008, per la qual cosa la Fundació Art Serra ha anunciat, segons un comunicat remès pel mateix museu, retirar 73 de les obres cedides.

La intervenció consistirà a buidar les juntes dels blocs. Foto: P.B.

Unes marques blanques, concretament uns testimonis, sobre un dels arcs d'accés al baluard de Sant Pere indiquen les primeres passes d'una intervenció en aquesta contrucció del segle XVI. El mur, contruït originàriament l'any 1574 per l'enginyer italià Giovan Giacomo Palearo Fratin, presenta una escletxa d'assentament i mostra petits despreniments de l'arena en què s'ha convertit el material que hi ha entre les juntes que ara hauran de ser restaurades. La direcció del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard ja ha demanat pressupost per dur a terme la restauració d'aquest mur d'accés al baluard de Sant Pere.

"Més que una instal·lació, és una macroescultura formada per diferents peces" la que ocupa des d'avui l'Aljub del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. Si més no, així és com defineix el seu autor, Joan Cortès, Memòria de l'aigua, un conjunt de peces que seran en aquest espai des de la inauguració, que tindrà lloc avui a les 20.00 hores, fins al proper dia 11 d'octubre.

Un antídot artístic contra l'insomni i la calor de l'estiu. Aquesta és la proposta del Museu d'Art Modern i Contemporani d'Es Baluard per a les nits dels divendres de juliol i el 7 d'agost. Per quart any consecutiu, el centre museístic proposa les Llunes a Es Baluard, que enguany disposen d'un programa teatral, de poesia sonora, música i dansa contemporània, amb la paraula com a fil conductor.

El Partit Popular de l’Ajuntament de Palma denuncià ahir, durant la sessió plenària, un possible imcompliment de la Llei de museus 4/2003 en Es Baluard. La norma "marca com una de les condicions exposar el seu fons i això no es compleix", assegurà el portaveu popular, Rafel Duran. "De les 600 obres que té el Museu al seu fons sols se n’exposen 65, cosa que suposa un 12%. Trobam que aquest fet és motiu d’un possible incompliment de la llei", explicà, a més de sentenciar a aquest diari que "a l’actual equip de govern de Cort i la resta d’administracions els importen ben poc els fons del Baluard, tant públics com privats".

La nova comissió d’adquisicions d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, formada per deu membres, els noms dels quals va avançar ahir dBalears, es presentà i es reuní ahir dematí al centre museístic per primera vegada després de la reforma dels estatuts de la Fundació Es Baluard. Un dels punts de la reunió fou l’establiment dels criteris que han de guiar l’ampliació de la col·lecció del museu i sobre els quals es treballarà per al Pla Museològic de 2009.

El Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard renovarà avui els responsables de la Comissió d’adquisicions que avui dematí es reunirà per primera vegada amb l’objectiu d’assessorar la direcció i els tècnics del museu en l’ampliació i enriquiment de la col·lecció del centre. La Comissió estarà formada per deu membres, entre els quals hi ha, a més dels representats del Patronat.

Marcat profundament pels canvis i situacions viscudes durant l’Alemanya posterior a la II Guerra Mundial, Anselm Kiefer (Alemanya, 1945) ha plasmat en les seves majestàtiques obres la memòria del seu país. Una quinzena de treballs, tots de gran format (amb unes dimensions sempre superiors als 5 metres), ocuparan la planta superior del Museu d’Art Contemporani en el que serà la primera gran exposició del 2009.

Les onze jornades de portes obertes que du a terme el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard durant l’any, ja no seran les més esperades per aquells visitants que vulguin gaudir, però no a qualsevol preu, de les obres que s’hi mostren. Amb una campanya de màrqueting que ha recollit més de 1.000 fotografies de devers 2.000 persones defensores de la davallada dels preus.

Fixau-vos en aquest personatge de devora. Posem que l’anomenam Joan (en honor de l’ànima, l’impulsor i el director del màster en animació MAISCA, Juan Montes de Oca) i estigueu atens perquè serà ell qui ens ensenyarà com funciona això dels dibuixos animats.

El Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard vol potenciar la seva col·lecció permanent i acostar-la al públic. Tenin en compte el gran nombre de peces del seu fons, més de 500, el centre cerca ara una fórmula per presentar-les de manera escalonada.

El Patronat del Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, presidit per la batlessa de Palma, Aina Calvo, es reuní ahir al complet en una sessió ordinària. La reunió, a porta tancada, inclogué els catorze membres que integren aquest òrgan.

El museu d'art modern i contemporani de Palma, Es Baluard, acollirà durant el mes de juliol, tots els divendres, una sèrie d'actuacions musicals, de dansa, així com produccions teatrals dins del programa “Lluna d'Es Baluard”.

Davant Pilar Citoler (Saragossa, 1936) hom se sent certament davant tota una senyora. Directora del Patronat del Museu Reina Sofia de Madrid i col·leccionista d’art contemporani des de fa més de 35 anys, Citoler participà ahir vespre en una conferència al museu Es Baluard juntament amb el també col·leccionista Fernando Meana. A la mostra En Privat, Citoler hi aporta una obra de l’artista catalana Mayte Vieta, comprada precisament a Mallorca on, des de fa 30 anys, té una casa a Cala Sant Vicenç.

Amb l’objectiu de donar un nou punt de vista a la pintura, arriba al museu Es Baluard Jason Martin, un jove britànic que, influenciat en l’obra Vista sobre Cape Arkona, del romàntic alemany Caspar David Friedrich, fa una passa endavant a l’experimentació amb les llums i les textures.

El dia en què Toni Roig hauria celebrat els 62 anys, Al-Mayurqa oferí un concert al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona, el temple de la música d’arrel a la ciutat, per dignificar aquest tipus d’estil. La banda va dedicar al seu pare, mort sobtadament l’any passat, una actuació dividida en dues parts: una primera amb orquestra, en què es presentà la suite Mayurqa, i una segona més festiva amb els components habituals.

La celebració del Dia internacional dels museus omplirà aquest cap de setmana les Balears d’activitats culturals. Si bé la majoria d’actes se centraran a Palma, cal destacar que bona part dels centres museístics de la Part Forana també organitzaran una jornada de portes obertes.

F.MARÍ. Palma.

La celebració del Dia internacional dels museus omplirà aquest cap de setmana les Balears d'activitats culturals. Si bé la majoria d'actes se centraran a Palma, cal destacar que bona part dels centres museístics de la Part Forana també organitzaran una jornada de portes obertes. L'activitat diària dels museus, massa vegades considerada estàtica, pren volada a partir d'avui amb l'inici dels actes d'aquesta XXI edició. Els centres, a més de preservar el patrimoni i l'art que genera la nostra societat, també volen esdevenir agents de canvi social i de desenvolupament.

Precisament, aquest és el lema que ha escollit el Consell Internacional de Museus de la UNESCO per a la celebració d'enguany. Una festivitat, per cert, que se celebra arreu del móndes del 1977, quan es fixà el 18 de maig com a Dia internacional dels museus. Si bé la diada és oficialment diumenge, la majoria de centres ja han iniciat aquests dies, o inicien avui, el seu programa d'activitats. L'oferta més destacada que es realitzarà avui a Ciutat serà la visita guiada que es durà a terme als tres museus: de Mallorca, Sant Carles i Fundació Pilar i Joan Miró. Una aposta que pretén apropar aquests espais als ciutadans i contribuir a la difusió del patrimoni artístics de l'Illa.

El recorregut començarà a les 10 del dematí al Museu de Mallorca. En aquest mateix indret, a partir de les vuit del vespre hi haurà la tradicional festa del Museu. Per la seva banda, el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard inicià les seves activitats dijous passat amb la conferència Nous Museus per a noves ciutats, que impartí Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Per avui està previst un concert de música electrònica d'Arbol, nom artístic del compositor Miguel Marín. Es Baluard clourà el Dia dels museus amb una jornada de portes obertes.

El mateix que realitzaran la majoria de museus, com el de la Jugueta, de sa Pobla. El Museu Diocesà, pel seu costat, celebrarà el Dia del museu avui amb la projecció d'un DVD sobre el procés de reforma del centre d'art sacre que s'allargà durant sis anys a les dependències episcopals. La Part Forana també té programades activitats per aquesta data. Així per exemple el Museu de Manacor albergarà diumenge dematí un complet cicle de conferències sobre Son Peretó o el Myotragus. El capvespre el centre antic de la vila acollirà una gimcana per a famílies, en què el patriomoni manacorí serà l'eix clau.

Uns quilòmetres més enllà, a Montuïri, els responsables del jaciment arqueològic de Son Fornés tenen preparada per avui una vetlada ben especial. A partir de les 20.30 hores iniciaran una visita guiada amb torxes i amb una il·luminació ben semblant a la que devien tenir els moradors d'aquella contra fa tres mil anys. L'endemà, diumenge, també celebraran jornada de portes obertes.

Aquests són només una petita mostra dels espais que celebran la seva «diada», una data que pretén fomentar els espais de cultura entre els ciutadans. Iniciatives com aquestes són necessàries, a l'espera però que la situació a determinats centres museístics sigui solucionada en breu.

F. MARÍ. Palma.

Un mes després d'aterrar com a directora del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, Cristina Ros presentà ahir la que serà la nova línia expositiva del centre. La seva primera gran aposta anirà lligada als nous llenguatges artístics i, concretament, a l'animació digital. «El primer que em vaig plantejar era reconèixer la tasca d'aquest col·lectiu de creatius que hi ha a les Illes Balears», explicà Ros. Així, la nova directora anuncià que a principis d'octubre el Baluard inaugurarà una «gran exposició» sobre animació que desgranarà els vint anys de feina del col·lectiu d'animació de la UIB avui traduït en Maisca (Master of Art in Image Synthesis and Computer Animation). Una tasca que és encapçalada per Juan Montes de Oca, present ahir en la roda informativa.

«Maisca té un ampli reconeixement internacional i es tracta que ara el Baluard difongui la tasca d'un dels col·lectius creatius de les Illes de més alt nivell», indicà Ros, per afegir que aquesta proposta pot també «atreure nou públic al museu». L'exposició comprendrà dues vessants, d'una banda mostrar als ciutadans quines han estat les principals quimeres de Maisca en aquests vint anys de vida, i de l'altra, un caire més didàctic a partir del qual el públic podrà «comprendre com es fa un treball d'animació, un curt o una pel·lícula». A més a més, la mostra tindrà l'estreta col·laboració de Montes de Oca, amb la participació de l'estudi de Carlos Granjel, creador de personatges com El rei d'Egipte o La núvia cadàver.

Aquesta serà la primera gran aposta de Cristina Ros com a directora del centre museístic, però no suposarà l'inici de les exposicions d'aquesta «nova temporada». Ros anuncià també dues mostres ja tancades abans de la seva entrada al Baluard. La primera serà una instal·lació de l'artista sollerica Francesca Martí a l'espai de l'Aljub que s'inaugurarà el 24 de juliol, mentre que la segona, amb vista al mes de febrer, serà protagonitzada per Antoni Miralda i es realitzarà en col·laboració amb el Museu de Vitori.

El dinamisme del centre museístic, així com la recuperació d'activitats passades, foren altres dels temes que plantejà ahir la nova directora. «La meva intenció és que les col·leccions permanents es vagin renovant», explicà Ros, i afegí que un altre dels punts que poden canviar al Baluard serà el compromís per incorporar experts i professionals als òrgans de govern del centre museístic.Amb vista als mesos d'estiu, el Baluard retornarà a les seves tradicionals nits de lluna. D'aquesta manera, diferents vessants artístiques es conjugaran cada divendres o dissabte de juliol als espais exteriors del museu. L'objectiu, fomentar i dinamitzar la vida cultura ciutadana.

C.H. Palma.

L'esport establirà un diàleg artístic en els Jocs Olímpics de Beijing 2008. Seran escultures de tot el món les que s'exposaran a prop de les instal·lacions on es duguin a terme les olimpíades, durant els mesos de juliol i agost. Entre aquestes hi haurà El guardià dels ideals olímpics, una escultura de l'artista, establerta a Camps, Eva Choung-Fux (Viena. 1935).

«És un esperit, una forma humana, una cosa abstracta, un àngel que no és humà, que no és de carn i os», va explicar l'artista. «És un guardià visible, però transparent». L'agilitat adquireix la imatge de l'esport. Per això, Choung-Fux ha donat forma a aquest guardià que passa «un forat, la frontera que separa el material de l'espiritual i contribueix que els Jocs Olímpics també la creuin».

L'obra, realitzada amb barnilles de coure «de diferent diàmetre», té una altura de 5 metres. A més, hi destaca el color del material, que Choung-Fux ha creat sobre el coure «a través d'un procés químic», una patina verdosa, perquè la peça «sigui vibrant a contra llum», va explicar Choung-Fux. «El procés de farga el vaig realitzar al taller Mau Yi Dong», va assenyalar l'artista. Es tracta d'un dels tallers de farga d'escultures més gran que hi ha a la Xina. «L'escultura encara no està acabada», comentà l'artista i explicà que la base que subjecta la peça no s'ajusta on volia.

Pel que fa a la ubicació de l'escultura, Choung-Fux va confessar que no sap on estarà emplaçada l'obra, «encara s'estan estudiant diferents possibilitats perquè la meva obra es trobi en harmonia amb l'espai que l'envolta». A més, la peça formarà part del patrimoni cultural xinès, ja que després de les Olimpíades l'obra quedarà allà.

Seran 50 escultures les que «il·luminin la ciutat de Beijing durant les olimpíades». Escultures realitzades per 25 artistes xinesos i 25 de procedència internacional, entre els quals també hi haurà, segons Choung Fux, Xuxo Vázquez, un altre escultor del País Basc. Eva Choung-Fux va exposar al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard el seu audiovisual Survivors. Catedràtica de la Universitat d'Arts Aplicades de Viena entre 1968 i 1993, l'artista té una llarga trajectòria dins de l'àrea de les arts plàstiques.

De la seva obra destaquen les influències orientals i la passió per la terra que l'acull, l'ús de materials naturals i artificials reciclats, en sèries dedicades a homenatjar escriptors com Ramon Llull, Damià Huguet o Blai Bonet, entre d'altres.

Un dels objectius del concurs, on hi participen dotze cuiners de Mallorca, Menorca i Eivissa, és «donar a conèixer la gastronomia balear i demostrar la qualitat de la nostra cuina» assenyalà el president de Restauració de Pimem, Juan Cabrera.

Pel que fa a la dinàmica del concurs, cada participant elaborarà, en un temps limitat a quatre hores, dos plats que un jurat format per nou experts en gastronomia valoraran i puntuaran per designar un guanyador. El primer classificat viatjarà a Madrid per representar les Illes en el Campionat d'Espanya de Cuiners, que tindrà lloc aa la capitat estatal el proper mes d'abril.

En el marc de les activitats d'aquest campionat de cuiners, l'organització «ha volgut lligar l'art de la gastronomia i el de l'audiovisual» assegurà Cabrer. El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard acollirà la projecció del documental El pollo, el pez y el cangrejo real, dirigit per José Luis López Linares i produït per Antonio Saura. El passi tindrà lloc divendres dia 29 a les 19.30 hores.

És curiós, però un tema com l'art, que importa tan poc a la ciutadania a jutjar per l'absència en la subhasta electoral, genera vàries notícies a la Mallorca dels nostres patiments. El canvi de directora en Es Baluard, que ha provocat manifestacions públiques de diferents actors socials; la retirada de subvencions públiques a les galeries d'art presents a ARCO, que la dreta ha aprofitat per ocupar les primeres planes en les fotos; i la cancel·lació de la segona edició d'Art Cologne Mallorca prevista per setembre d'enguany, que encara ningú no hi ha sucat el melindro però només és qüestió de temps veure-ho. Podeu suposar que no m'agrada veure la meva batlessa immersa en una actuació que ha decebut molts dels seus valedors, ni la meva amiga Cristina menyspreada públicament. Ara mateix signaria que tots els càrrecs de confiança passassin per per l'ull escrutador de l'opinió pública. Admir, i molt, el costum nord-americà que el president pot triar qui vulgui però el seu elegit ha de passar per comissions plurals per aconseguir el plàcet. Hem de reconèixer que aquí som lluny d'aquest saludable hàbit, i que el més a prop que hi feim és el concurs públic. Un concurs que, no ens hem d'enganyar, la majoria de vegades amaga el prejudici del candidat en la definició de les bases i del perfil necessaris. És una trampa, una altra, que fa l'administració en nom de la transparència, i els administradors es queden tan tranquils com quan fan públiques les declaracions d'Hisenda o admeten unes incompatibilitats que només limiten els honrats. Però qualque vegada han de canviar les coses o, almanco, iniciar tímidament aquest canvi. Per això donàrem suport a la senyora Calvo, hi creguérem i encara ho esperam d'ella. Queden tres anys i busques de mandat i al finalitzar hauríem de poder dir que ho ha intentat.

Del tema de les galeries a la fira de Madrid em falta molta informació, però em sembla que mai no ens havíem aturat a pensar per a què han de servir els doblers públics d'una comunitat autònoma. Si en l'àmbit europeu o, fins i tot, estatal podem parlar de subvencionar l'art i la creació, en l'àmbit més petit hauríem de tenir clar què han de patrocinar els nostres doblers. Potser només han de servir perquè uns comerços illencs surtin fora a mostrar-se. Aleshores, no entenc per quin motiu enguany no els han ajudats. Ara bé, si concloem que la tasca a subvencionar és el foment de l'art fet aquí i que necessita d'aquests ajuts per donar-se a conèixer, el format utilitzat fins ara, de no exigir cap percentatge d'autors balears entre els exposats, no tenia gaire sentit. No pens que sigui un debat senzill però, per començar, hauríem de saber si es debat i quins arguments hi aporta cada part.

Per acabar aquesta estranya confluència de notícies d'art, sobre la cancel·lació de la segona edició de la fira alemanya tenim tanta informació per opinar-ne com la que tenguérem quan se'ns presentà la primera: poca o gens. Com en els casos anteriors, voldríem debatre sobre criteris i acabam discutint de persones i dels seus personals interessos. I així no hi ha debat, només brega política i/o econòmica.

Cristina Ros creu que els artistes illencs s'han de sentir part del Museu d'Art Modern i Contemporani. Foto: JOAN TORRES.

Amb peus de plom però amb optimisme. D'ençà de dimarts Cristina Ros (Palma, 1964) encara el repte de dirigir el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard però, ho fa amb cautela. Crítica de l'art, comissària i periodista, Ros assegura que abans de parlar de projectes o de canvis ha d'analitzar la situació del centre. El seu nomenament, malgrat tenir el suport unànim del Patronat, no ha vingut embolicat en cotó fluix, les crítiques s'han deixat sentit i la nova directora creu que «totes les opinions són respectables» i afronta el repte «amb coratge».

- Per què creis que heu estat l'escollida per dirigir Es Baluard?

- Per què el Patronat del Museu va pensar amb un perfil de persona que conegués la realitat artística de les Balears i, a la vegada, tingués una mirada àmplia de l'art. Però sobretot que jo tingués unes relacions properes i també que fos coneixedora del món artístic balear, per tal de ser capaç de tenir una complicitat amb aquest sector.

-Aquest és, aleshores, el vostre principal actiu?

- No, també he de tenir la mirada oberta cap a altres realitats, però crec que en aquest moment han pesat més aquestes complicitats i coneixements amb el món artístic de les Illes.

- Columnista i crítica d'art d'un mateix grup editorial. Fins a quin punt això ha influït amb la polèmica?

- Des del 1995 he tingut una col·laboració diària amb diversos mitjans del Grup Serra i estic orgullosa de la feina que he fet. Però d'ara endavant m'han de valorar per la tasca que dugui al capdavant del museu. Totes les opinions són respectables, però m'agradaria que no em jutgin per una realitat passada, que em valorin com a directora del Baluard i pel que faci al capdavant del museu, un treball que encar amb optimisme. A més, no té res a veure el fet que jo hagi estat articulista amb el fet que jo ara sigui directora.

- Parlau de connexió amb les Balears. Es Baluard ha de tenir més vinculació amb els artistes d'aquí?

- Això és bàsic. Els artistes illencs s'han de sentir amb suport, escoltats i a més, s'han de sentir part del Museu.

- Ha mancat fins ara aquesta simbiosi?

- Més que fer una crítica al passat, jo vull parlar en positiu d'un futur. No sé si fins ara hi ha hagut altres feines a fer, en canvi ara, el que trob que s'ha de fer és que ells sentin que Es Baluard és un museu de tots. Només si fem feina, entre tots junts podrem fer un museu que tingui moltes coses a dir amb vista a l'exterior.

- Tres directores en quatre anys de vida. Ja heu parlat amb la vostra predecessora, Marie-Claire Uberquoi? Com ha estat l'entrega de la «cartera»?

- Hem parlat i hem de tornar a fer feina aquests dies. Des del Museu parlarem de la possibilitat que Marie-Claire Uberquoi participi en alguns projectes de futur.

- El pressupost d'Es Baluard ha anat incrementant amb els anys. Creis que la xifra actual s'ajusta al tipus de Museu que teniu en ment?

- Em consta que totes les institucions públiques, i per tant tots els ciutadans de Balears, fem un esforç considerable per nodrir pressupostàriament Es Baluard. Així mateix, aquest no és un pressupost que permeti fer grans projectes, però si que permet fer projectes amb il·lusió i esforç, un poc d'imaginació i la suma d'esforços amb altres centres culturals. A més, no hem d'oblidar que Es Baluard té una àrea que treballa per generar recursos, l'objectiu no és que haguem de carregar més despesa als pressuposts públics, l'objectiu és que Es Baluard generi més recursos propis.

- Unes 500 obres de fons, és una xifra més que considerable. Com el donareu a conèixer perquè engresqui?

- Com a punt de partida tenim una riquesa que és la col·lecció, que arribà al Museu sobretot per cessions temporals o donacions per part d'institucions del Patronat i la Fundació d'Art Serra, a més d'altres entitats. Aquesta és una riquesa que s'ha de tenir en compte. A més, també m'agradaria posar tot el fons a disposició dels ciutadans. Molts de museus tenen a la web un directori amb autors i obres; aquesta és una tasca que hem d'estudiar per poder abocar tots aquests fons a la xarxa. És evident que no és el mateix, però el ciutadà tindrà l'oportunitat de veure l'obra en directe, perquè les exposicions aniran rotant, i també per internet. El que hem de fer és que la col·lecció sigui més rotatòria, que hi hagi mirades més diverses encara que sempre hi ha unes obres de referència.

- Teniu en ment idò, un Museu més dinàmic?

- Aquest és un dels eixos fonamentals del nou projecte d'Es Baluard. Un museu més dinàmic, més proper, un centre cultural, un espai de trobada i un espai amb un gran sentit de servei sociocultural. Crec que la gran força que tenen els museus, és que han deixat de ser un poc «els temples de reverència inqüestionables» per ser espais de seducció, de debat.

-Trobau que s'hauria d'haver fet un concurs públic per escollir el director d'Es Baluard?

- Crec que es molt vàlida l'opció d'un concurs públic, igual que també són vàlides altres opcions. Tot depèn de les circunstàncies de cada moment. Hi ha circunstàncies i moments que aconsellen primer traçar un perfil determinat per una realitat i una situació concreta i, sobre aquesta situació, estudiar una sèrie de perfils. A vegades el concurs es pot extralimitar d'aquestes necessitats. Són opinions, el concurs està molt bé. Però també n'hi ha d'altres.

J.N. Palma.

La Comissió Executiva del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, cessarà aquest dilluns l'actual directora del centre d'art, Marie Claire Uberquoi. En la seva substitució s'anomenarà la comissària i crítica d'art, Cristina Ros.

La decisió es pren coincidint amb el quart aniversari del Museu, amb motiu del qual es va inaugurar ahir l'exposició Light Messages. La mostra, comissariada per Uberquoi, uneix l'obra de Chema Alvargonzález (Jerez, 1960) Bernardí Roig (Palma, 1965) i Daniel Canogar (Madrid, 1964).

Entre altres cares conegudes, a la inauguració hi assistiren escultors com Pep Llambias, Jaume Mir o Joan Cortès, el comissari Pablo Rico i els galeristes Gero Martínez, de Maior, Alberto de Juan, de Max Estrella (Madrid) i Juan Silió (Santander). També va ser present el col·leccionista català Ernest Ventós.

La llum com a element generador d'art és nexe comú de l'exposició temporal que fins i tot el primer de juny uneix a la planta 1 el discurs personal d'aquests tres paradigmàtics artistes d'una mateixa generació. Es tracta d'una mostra amb una gran càrrega visual i conceptual en la qual, a través de l'art tecnològic, s'ofereixen diferents lectures i perspectives sobre la realitat per reflexionar sobre l'home en la societat de la imatge. La llum que atreu o que t'obliga a fugir. El visible o l'invisible que planteja Alvargonzález a Visible, una instal·lació en procés que discorre per alguns espais urbans, entre ells Palma. La solitud i l'angoixa existencial de l'home que explícita mitjançant la figura humana Bernadí Roig i l'al·lusió al materialisme de l'home que planteja Canogar a través de curioses formes visuals integren aquesta mostra en la qual les creacions dels tres artistes articulen un discurs propi i alhora comú.

F. MARÍ. Ciutat

«Cream espais a través de la llum, bé sigui mitjançant fibra òptica o amb la mescla d'aigua i pigments». D'aquesta manera l'artista mallorquí Bernadí Roig resumia ahir el treball que ell, juntament amb Chema Alvarogonzález i Daniel Canogar, presenten a partir d'avui en Es Baluard.El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma celebra el seu quart aniversari amb aquesta exposició en la qual, sota el títol Light Messages, els artistes indagen sobre la condició humana i la relació de l'home amb el seu entorn. Els recursos tecnològics són una de les eines que empren aquests tres creadors, que «han sabut incorporar-los al seu treball per després crear un discurs propi elaborant projectes molt singulars, que enriqueixen la nostra percepció de la realitat», assenyalà ahir la directora del museu, Marie-Claire Uberquoi, durant la presentació de la mostra, que romandrà oberta al públic fins l'1 de juny.

La llum, considerada material plàstic o escultòric, és l'eix unificador d'aquesta exposició a través de la qual Bernadí Roig, Chema Alvarogonzález i Daniel Canogar utilitzen diferents llenguatges per exposar realitats. «La llum et pot enlluernar o bé engegar», assenyalà Chema Alvarogonzález, ja que depèn de la intensitat particular o dels ulls en els quals es reflecteixi. Precisament una de les peces que aquest artista presenta en Es Baluard, té relació directa amb Mallorca. Visible és el nom de la instal·lació «en procés», segons indica Alvarogonzález, per mitjà de la qual setmanes enrere va treure «a passejar» la literatura. Composta d'un cotxe petit que sustenta un rètol vermell, l'artista ha recorregut diferents ciutats per fotografiar espais que l'interessen i, així, fer-los «visibles» a través de la seva mirada.

Unes caixes de llum amb fotografies tractades acompanyen aquesta instal·lació sempre en moviment depenent de l'indret. Per altre costat, la fibra òptica és l'element essencial de les peces que Daniel Canogar presenta avui a Palma. A través de la investigació i l'estudi, l'artista madrileny ha sabut explorar noves propostes amb sentit estètic. D'altra banda, l'artista mallorquí Bernadí Roig reflecteix en les seves escultures i instal·lacions la soledat i l'angoixa existencial de l'ésser humà.

S'ha de remarcar però que, malgrat que cada un dels tres artistes empra un llenguatge amb una essència pròpia, la mostra es presenta com un tot. «Tres artistes d'una mateixa generació en una sola exposició temàtica», aclarí Uberquoi. «L'art ha d'anar en context, i aquest context el trobam en els nostres companys», matisava Daniel Canogar en parlar de la unitat de la mostra.

Light Messages s'inaugurarà avui a les 20.00 hores i aquest cap de setmana Es Baluard ha previst dues jornades de portes obertes per tal de celebrar el quart aniversari. Per altra banda, la directora del Baluard, Marie-Claire Uberquoi, explicà ahir a Diari de Balears que probablement aquesta no serà la darrera mostra del centre essent ella cap del museu, encara que aclarí que parlar de noves direccions és avui contraproductiu. «És com fer futorologia o ciència-ficció, que l'únic que fan és mal al museu mateix».

Activitats

«SupermerArt» mercat de Nadal a SÓLLER, obert fins al 5 de gener.

El Gran circ nacional Xinès arriba a Palma amb l'espectacle Piratas Piratas al recinte de la fira del Ram (Polígon de Son Castelló. PALMA) fins al 6 de gener. Informació 902 362 881.

Fira de Nadal i Reis fins al 6 de gener a la plaça Major i a la plaça d'Espanya de PALMA.

Parc Infantil de Nadal (PIN) al Palma Arena (PALMA). Estarà obert fins al proper 4 de gener en horari de 10 a 14.00 hores i de 17 a 20 hores.

SA POBLA: A partir de les 17.00 hores a la plaça Major I Campionat de Playstation i a les 19.00 hores inauguració del Centre de Dia, situat a la plaça del Metge Duet.

Damià Alou, traductor dels contes d'Ernest Hemingway, visitarà la llibreria Àgora (Jardí Botànic. PALMA) a les 20.30 hores.

«Betlems», tallers d'Activitats Familiars que es duen a terme a la Fundació «la Caixa» (plaça de Weyler, 3. PALMA) a partir de les 11.30 hores.

Projecció dels curtmetratges candidats als premis GOYA 2008, El hombre feliz, de Lucina Gil Márquez; Valkirias, d'Eduardo Soler; Carabanchel, un barrio de cine, de Juan Carlos Zambrana; i especial presentació i projecció d'El anónimo Caronte amb la presència del seu director i guionista, Toni Bestard, i de l'actor protagonista, Joan Ferrer, a l'Auditori de «Sa Nostra» (Concepció, 12. PALMA) a partir de les 20.00 hores.

El Rei Gaspar ha tornat vell a càrrec de Contes Bojos a les 17.30 hores, l'hora del conte a la Biblioteca de Cas Metge Rei (SANTA MARIA DEL CAMÍ).

Taller infantil especial de Nadal, un projecte de l'artista Marcos Vidal «Taller d'escultura lúdica» els dies 27 i 28 i 3 i 4 de gener de les 11 a les 13.00 hores al Museu d'art modern i contemporani Es Baluard (PALMA).

Teatre i espectacle

A la Sala petita del teatre Principal de PALMA, Cos de dona, de Miquel Mestre fins al 29 de desembre a les 20 hores i dia 30 a les 18.00 hores. Més informació al telèfon 971 21 96 96.

Fins al proper 30 de desembre a les 20.30 hores «La màgia del màgic Cloquell», espectacle de màgia per a tota la família al teatre Sans (Ca'n Sans, 5. PALMA).

Como abejas atrapadas en la miel, de Dogulas Carters Beane amb Luisa Martín, Félix Gómez, José Luis Martínez, Àngel Burgos, Ana Trinidad i Inge Martín a l'Auditòrium de PALMA. Els dies 27 i 28 a les 22.00 hores, dia 29 a les 19 i 22.00 hores i dia 30 a les 19.00 hores.

La companyia ImbroBand representa l'obra Buffet Lliure a les 22.30 a Sa Botiga des Buffon's (Valldargent, 29. PALMA).

Marina, d'Emilio Arrieta amb el Cor de la Fundació del Teatre i l'Orquestra de Cambra al teatre Principal els dies 27, 28 i 29 a les 21.30 hores.

Representació teatral Lectures de Salvador Galmés, amb Antoni Gomila i amb Lluqui Herrero a l'Auditòrium Sa Màniga (carrer de Son Galta, 4. CALA MILLOR) a les 20.00 hores.

La companyia Xirriquiteula Teatre porta el seu espectacle Tempo! al Teatre Xesc Forteza (PALMA), fins al 4 de gener a les 18.00 hores (excepte dia 31 de desembre i dia 1 de gener per descans de la companyia).

Seminari d'Història del Teatre Català a càrrec del Professorat de la UIB, Univesitat d'Alacant, i la Universitat Autònoma de Barcelona els dies 27 i 28 a l'Auditòrium sa Màniga de CALA MILLOR.

Conferència

Els diferents són aquí, entre nosaltres (Xoc de cultures), a càrrec de Carmel Bonnín i Cortés, president de Justícia i Pau de Mallorca i expert en temes socials a la Biblioteca Salvador Galmés (carrer Major, 7. SANT LLORENÇ DES CARDASSAR) a les 20.00 hores.

agenda@diaridebalears.com

Ha arribat l'hivern!! Feia tant de fred ahir a Son Moix que es pot entendre perfectament que el jugador portuguès del RCD Mallorca, Nunes, s'autoexpulsàs quan va insultar l'àrbitre del partit. Es veu que Nunes frisava per evitar el fred, i ho va aconseguir. A partir d'aquí el Mallorca no va aconseguir aixecar el cap. Lamentablement, però, hi ha un parell d'elements que es van repetint durant els darrers mesos: els arbitratges ens perjudiquen -ahir es va deixar de xiular un penal-, el Mallorca no guanya a Son Moix -ja fa dos mesos- i, com a tercer element, el Mallorca no guanya enlloc -ja fa un mes-.

Tot plegat no deixa de ser preocupant que el bon inici de lliga ara vagi desapareixent.

Qui sí ha tingut un bon inici i final d'any ha estat l'Obra Cultural Balear. Despús-ahir celebraven la Nit de la Cultura i es lliuraven els premis 31 de Desembre. Al Teatre Principal de Palma tingué lloc una gran festa cultural. Rock, clàssica, teatre, poesia, audiovisuals foren els ingredients necessaris per a una gran nit. El públic va poder vibrar amb alguns dels nostres millors ambaixadors culturals i, a més, pogueren presenciar una part final que era un cant a la terra, a un illa que no és tan calmada com diuen, a les nostres lletres i a la música. «Siau qui sou mallorquins» va ser el crit que culminà una nit especial. Sobre els premiats podríem fer molts de comentaris, però deixin que comenti la intervenció del premi Gabriel Alomar, Guillem Frontera. L'amic Frontera va ser premiat per una meritòria tasca com a escriptor, dinamitzador cultural i articulista d'aquest Diari de Balears. Frontera, en el seu discurs, va transmetre que el país avança gràcies, també, a iniciatives empresarials que constitueixen una aportació fonamental en la marxa d'un territori que encara dista molt de ser «normal». Diari de Balears és una d'aquestes aportacions fonamentals, i el mèrit el tenen els lectors, els redactors -i aquí es recorda l'enyorada Magdalena Soler- i el promotor del diari, i president del Grup Serra, Pere Serra. Ho he dit i ho repetesc -i els que em coneixen saben que no acostum a fer la bona-, tal com ha fet Pere Serra, hauria estat bo que molts d'altres dels nostres empresaris haguessin contribuït al desenvolupament lingüístic i cultural d'aquest país.

L'Enciclopèdia de Mallorca, l'Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura, el Diari de Balears, l'impuls al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,etc., són elements prou destacables per reconèixer la tasca de Pere Serra. La resta? Enveges. Molta enveja malsana d'aquells que, tanmateix, han tingut i tenen més el cap fora que no aquí.

Els que han de tenir el cap aquí i ben centrat són els jugadors del Mallorca si volen recuperar un ritme que no ens faci patir a final de temporada. El club no està passant pel seu millor moment. El president ha fet un esforç important, té les coses clares, però diuen que tampoc no viu la seva època més feliç. A tots dos, club i president, només els hem de desitjar que es recuperin perquè un daltabaix ara no seria bo per a ningú. En aquest sentit, val la pena dir que quan ha estat necessari he criticat les maneres o les actituds de Vicenç Grande, però també hem de ser conscients que ningú més, ni millor que Grande, sembla que voldria tirar endavant amb el RCD Mallorca.

I qui sí que ha volgut tirar endavant UM és el seu nou president, Miquel Nadal. Va sortir elegit amb un 75% dels vots i a alguns els sembla un escàndol. Potser és que estaven massa acostumats a les votacions a la búlgara. Per mi, un 75% és un ampli suport i potser sigui una passa per aconseguir que la discussió, el debat, el diàleg i les diferents veus siguin presents als debats d'UM. No és bo que no es debati. No són bons els 100%. No són bones les estructures presidencialistes.

Finalment, canvi total de temàtica, i un avís. Si volen fer una representació al Teatre Principal de Palma millor que la facin sense decorat, perquè resulta que la Policia Municipal de Palma s'ha «encaparrotat» a no permetre que els camions que duen les escenografies, o qualsevol altre element, es puguin aturar davant la porta de l'escenari del teatre. Increïble, però cert. Tenim un teatre nou, però no permeten que pugui funcionar en condicions. O s'hi troba una solució -i la solució hi és- o el Teatre Principal pot tancar. Cal esperar que els responsables polítics hi posin mà perquè, fins ara, la Policia Municipal sembla que comanda a Cort. Dissabte, al Principal, hi havia vuit policies per evitar que s'hi instal·làs una unitat, per la connexió del satèl·lit que donava el senyal de la retransmissió de la Nit de la Cultura, damunt una voravia -tot i que deixava dos metres per als vianants. Eficàcia o caparrudesa? Els puc assegurar que era caparrudesa. Caparrudesa, mala llet i molt mala educació. Llàstima que alguns funcionaris policials, que tots pagam, embrutin el bon nom de la Policia Municipal de Palma.

I el futbol? 0-0, malament, gràcies. Ah, per cert, l'expresident Jaume Matas fou a la grada. Idò.

La reina Sofia va recórrer el conjunt de l'exposició en companyia de Carme Serra, vicepresidenta del Museu Es Baluard, i la presidenta del Parlament balear, Maria Antònia Munar.

La reina Sofia va assistir ahir dematí a l'exposició Mallorcan Landscapes. The Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Collection que s'acaba d'inaugurar en el Queen Sofia Spanish Institute de Nova York. A la seva arribada al centre que porta el seu mateix nom, Sofia va ser rebuda pel Cònsol General d'Espanya, Juan Manuel Egea, i l'arquitecte Santiago Caltrava i la seva esposa Robertina, una de les artífexs d'aquesta exhibició juntament amb la col·laboració de la consellera delegada del Queen Sofia, Immaculada d'Habsburgo, i la directora del Museu Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi.

La reina Sofia va recórrer el conjunt de l'exposició en companyia de Carme Serra, vicepresidenta del Museu Es Baluard, i la presidenta del Parlament balear, Maria Antònia Munar. Aquesta mostra recull el treball sobre Mallorca de desset pintors, entre els quals s'han de destacar Antoni Ribas, Ricard Anckerman, Frances Roselló, Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla o Joan Miró.

En les obres de tots aquests artites es mostra el seu tribut especial als paisatges de l'Illa. L'exposició arrenca amb un quadre de 1872 d'Antoni Ribas per després continuar amb obres dels artistes Ricard Anckermann i Frances Rosselló, amb influències del romanticisme francès i el realisme. Entre altres pintors, també destaquen els catalans Santiago Rusiñol i Joaquim Mir i el belga William Degouve de Nuncques que fan ressaltar per la introducció del modernisme català i el simbolisme a l'Illa. De Rusiñol, es troba Son Moragues. Sa Muntanyeta (1903), mentre que de Mir i Degouve de Nuncques, Torrent de Pareis, Mallorca (1902) i Badia de Palma (1900), respectivament. Mentre que del mallorquí Antoni Gelabert destaquen les obres d'aquesta exposició, Murada i catedral a entrada de fosca (1903) o Esparra amb escala (1918-23). Després de visitar aquesta exhibició en el centre de l'Upper East Side de Nova York, Sofia es desplaçà a les conferències que també va organitzar ahir el mateix centre que porta el seu nom, on es donaren cita diferents empresaris catalans. El plafó de conferenciants del seminari, sota el títol de Barcelona. The Tipping Point, va estar format pel conseller delegat de Mango, Isak Andic; el Comte Godó, Javier de Godó; el president del Banc Sabadell i el conseller delegat de Media Planning, Leopoldo Rodes.

Integrants de la delegació mallorquina amb membres del Queen Sofia i altres convidats a la inauguració.

La llum de Mallorca fou el que més destacaren els assistents a la inauguració de l'exposició «Mallorcan Landscapes. The Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Collection» del passat dimecres a la seu del Queen Sofia Spanish Institute de Manhattan a Nova York, centre que promou la cultura en espanyol als Estats Units. Aquesta institució cultural dedicà la vetllada de dimecres a l'obertura de la mateixa exposició, que es podrà visitar fins al pròxim 2 de febrer a la ciutat dels gratacels. La mostra recull el treball de 17 pintors sobre Mallorca, entre els quals destaquen Antoni Ribas, Ricard Anckerman, Francesc Roselló, Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla o Joan Miró, entre altres artistes. En el treball de tots ells es mostra el seu tribut especial als paisatges de l'illa en aquesta exposició internacional, la primera en exclusiva del museu fora de les fronteres espanyoles.

La consellera delegada del Queen Sofia Spanish Institute, Inmaculada d'Habsburg, que visità la mostra en companyia de Carme Serra, vicepresidenta del Museu Es Baluard, i Maria Antònia Munar,presidenta del Parlament balear, destacà que «m'ha agradat molt l'exposició. Els pintors són molt bons, també els paisatges. El que més destaca és la llum. Sense dubte, Mallorca és un lloc excepcional per retatratar», recalcà la consellera delegada d'aquesta institució, que es dedica a promoure la cultura espanyola als Estats Units. L'exposició arrenca amb un quadre de 1872 d'Antoni Ribas per després continuar amb obres dels artistes Ricard Anckermann i Francesc Rosselló, amb influències del romanticisme francès i el realisme. Entre altres pintors, també destaquen els catalans Santiago Rusiñol i Joaquim Mir i el belga William Degouve de Nuncques que ressalten per la introducció del modernisme català i el simbolisme a l'illa. De Rusiñol, es troba Son Moragues. Sa Muntanyeta (1903), mentre que de Mir i Degouve de Nuncques, Torrent de Pareis, Mallorca (1902) i Badia de Palma (1900), respectivament.

Mentre que del mallorquí Antoni Gelabert, destaquen les obres d'aquesta exposició, Murada i catedral a entradade fosca (1903) o Esparra amb escala (1918-23). Aquesta exposició compta amb la col·laboració especial d'Ibatur, de la Conselleria de Turisme del Govern. Precisament, l'escriptor i director de l'Institut Cervantes de Nova York, Eduardo Lago, comentà amb la directora del Museu Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi, que «l'exposició és molt especial, ja que hi ha pintors de procedències tan diferents. L'encert de la mostra és que aconsegueix el misteri de la Mallorca de la llum», ressaltà Lago, que du més de 20 anys a la ciutat novayorquesa.

El cònsol d'Espanya d'Assumptes Culturals a Nova York, Roberto Varela, volgué destacar també que la mostra aconsegueix dur fins a Nova York una cosa tan agradable com és la llum de Mallorca en un moment de la tardor de la ciutat on tot és fred i està bastant trist». Francisco Jover, membre del Patronat de l'Institut Cervantes de Nova York, va reconèixer que «no es pot donar una opinió que no té res d'objectiu, ens sentim molt orgullosos d'aquesta exposició. Més que el privilegi de posseir aquestes pintures, Mallorca té el privilegi de tenir el paisatge», destacà. Entre altres personalitats, també acudiren a l'acte d'inauguració l'ambaixador d'Espanya als EUA, Carlos Westendorp; Eberhard Grosske, tinent de batle de l'Ajuntament de Palma, Dolca Mulet, membre del Patronat del Museu Es Baluard, i Rogelio Araujo, expresident de la Fundació Es Baluard i l'arquitecte valencià Santiago Calatrava entre altres personalitats.

El proper 1 de febrer el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard mostrarà a Palma l'exposició Light Messages. L'exposició, comissariada per la directora del centre museístic Marie-Claire Uberquoi, reuneix obres de tres artistes espanyols d'avantguarda: Chema Alvargonzález, Daniel Canogar i Bernadí Roig. Aquesta mostra s'emmarca en la línia d'exposicions d'Es Baluard dedicades a artistes actuals, com Rebecca Horn, Fabrizio Plessi i Jaume Plensa. Ara englobarà tres artistes d'una mateixa generació, un d'ells mallorquí, i que en l'actualitat té una important projecció internacional. Els tres són autors d'obres singulars i de gran impacte visual, en les quals indaguen amb freqüència sobre la condició humana i la relació de l'home amb el seu entorn mitjançant recursos tecnològics, entre els quals la llum és l'autèntica protagonista.

El mallorquí Bernadí Roig reflecteix en les seves escultures i les seves instal·lacions impactants, la soledat i l'angoxia existencial de l'ésser humà. De fet, la referència a la figura humana és present d'una manera més o menys explícita en el treball dels tres creadors. Chema Alvargonzález s'ha interessat sempre per l'arquitectura com a espai vital per a l'home, amb intervencions en espais públics on juga amb les llums i la cal·ligrafia de les paraules. D'altra banda, Daniel Canogar du a terme una investigació molt personal, amb la qual aconsegueix crear originals instal·lacions, mitjançant l'exploració de recursos nous, com la fibra òptica.

F. MARÍ. Palma. Mallorca ha estat font d'ispiració de molts d'artistes forans que, captivats per la seva llum i pel seu paisatge, han trobat a l'Illa el seu espai artístic. Els pinzells de Hermen Anglada-Camarasa, Tito Cittadini, William Degouve de Nuncques, Santiago Rusiñol, o l'enyorat Joan Miró, són només una mostra del gran grup de pintors que trobaren el seu indret pictòric a Mallorca. Ara, el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard du les obres d'aquests artistes internacionals a l'altra punta de món. El Queen Sofia Spanish Institute de Nova York acollirà, a partir del 28 de novembre, una exposició sobre els artistes que plasmaren el paisatge de l'Illa entre el 1872 i 1934. Sota el títol Mallorcan Landscapes, la mostra reuneix un total de vint-i-dues obres de 17 pintors mallorquins, catalans i estrangers amb un nexe d'unió clar: Mallorca com a protagonista.

La mostra, organitzada per Es Baluard amb la col·laboració especial de la Conselleria de Turisme del Govern balear (Ibatur), s'articula en dos àmbits diferents. Una primera part que presenta 21 olis de pintors compresos des de finals del segle XIX fins als anys trenta del segle passat, i en la qual es recullen diversos estils pintòrics. La segona dóna a conèixer la figura de Joan Miró i la seva estreta vinculació amb l'Illa per mitjà de la Sèrie Mallorca, un conjunt d'obra gràfica formada per nou gravats que el geni català dedicà a la seva terra d'acollida.

Aquesta és la primera vegada que Es Baluard treu part del seu fons fora del centre per a una exposició individual. «El Queen Sofia Institute ens féu aquesta petició en conèixer el fons», explicà ahir la directora del centre, Marie-Claire Uberquoi, que explicà que aquesta mostra «reuneix un capítol molt important de la història artística de les Illes Balears». Les obres que estaran a la ciutat dels gratacels fins al proper febrer, fan part de la col·lecció permanent del centre museístic.

El recorregut artístic que es podrà veure a Nova York s'inicia amb tres obres d'Antoni Ribas, Ricard Anckermann i Francesc Rosselló, que reflecteixen el període previ a l'arribada del modernisme a l'Illa. El viatge pel paisatge mallorquí continua amb els dibuixos de Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i William Degouve de Nuncques, artífex de la introducció del modernisme i del simbolisme. El repàs també inclou peces d'Anglada-Camarasa i de Joaquim Sorolla. Eliseu Meifrèn, Sebastià Junyer, Tito Cittadini, Francisco Bernareggi, Joan Antoni Fuster, Cristòfol Pizà i Llorenç Cerdà, que són altres dels artistes que en fan part. Les obres d'aquest darrer grup posen de manifest la producció artística de principis del s.XX, caracteritzada pel lideratge d'Anglada. Els gravats de Miró clouran aquesta exposició, que durà la bellesa del paisatge illenc fins als EUA.

M.M.RAYÓ. Palma.
El gran pedagog Gianni Rodari proposà la seva Gramàtica de la fantasia per inspirar la creativitat de petits i de grans. Jugar amb les paraules, amb la capacitat d'inventar històries o de canviar significats eren algunes de les eines amb les quals l'italià animava a traspassar les fronteres de la imaginació.

Ahir, al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma es feia una proposta alhora semblant i del tot diferent. La imaginació naixeria a partir d'una de les fotografies incloses dins la mostra M + M col·lecció. Passió per la fotografia, i petits i grans crearien una història que contarien llavors a través de les imatges que ells prendrien amb les seves pròpies càmeres.

Sota el nom Família! El dissabte va d'art, Es Baluard organitza tallers per a famílies amb infants d'entre 6 i 12 anys, per facilitar la seva aproximació a les diferents expressions artístiques. Tant és així, que des que va iniciar aquest projecte al 2004, desenes d'infants han crescut amb el museu, dissabte rere dissabte, gaudint de les diferents mostres i exposicions celebrades al centre.

L'èxit d'aquests tallers (de fotografia, d'escultura, de sentits, per citar-ne sols alguns) i la fidelitat de les famílies és tal que el museu es planteja, en un futur, crear un grup juvenil per tal que els nins i nines majors de 12 anys no hagin d'abandonar les visites a Es Baluard.

Amb la participació a les activitats i, sobretot, amb els materials resultants d'aquestes, el taller per a famílies tanca amb una exposició de les propostes fetes pels infants. Ells i els seus pares esdevenen els comissaris d'una exposició en la qual són els protagonistes absoluts.

En aquest sentit, Marie-Claire Urbequoi, directora d'Es Baluard, destacà el fet que «l'art és cada vegada menys present en l'educació i que és necessari que els serveis pedagògics dels museus treballin per corregir aquesta mancança.» L'acte de presentació realitzat ahir serví també per donar a conèixer la publicació que recull les ponències de les Pràctiques Dialògiques I dutes a terme a l'any 2006.

El conjunt de les peces va ser valorat per tres milions i mig d'euros, sense incloure la «cessió» que va ser realitzada per la família de «manera altruista». Després de la cessió, les obres van quedar exposades a la Fundació la Caixa perquè tots els ciutadans en poguessin gaudir. La única peça que no va entrar a l'interior del Grand Hotel va ser exposada a l'exterior sense més mesures de protecció que les que oferia el vigilant de seguretat. Poc després l'escultura va trobar la seva ubicació definitiva al pati del Consolat de la Mar.

Pel que fa als quatre quadres que el Govern cedirà a la Fundació Pilar i Joan Miró, i segons les mateixes fonts, durant aquests mesos han estat dipositats al Museu de Mallorca fins que el nou equip de govern ha pres una decisió sobre el seu futur. Així, els quatre llenços tornaran d'alguna manera a casa, ja que a partir de mitjan setembre passaran a formar part de la col·lecció permanent de la Fundació.

Socias, Cerdó, Serra, Uberquoi, Galmés, Munar, Dolores Calvo, Concha i Bernardino Calvo Carrión i Ramon.

Malgrat que els seus orígens pictòrics es troben en el retrat de societat i en el paisatge tradicional, Carrión «no va voler instal·lar-se en el conformisme», com apuntà la directora d'Es Baluard, Marie Claire Uberquoi, sinó que tenia objectius més ambiciosos que reflectí amb tot tipus de detall a Pintura y manifiesto Universalista, editat el 1964. Amb aquesta publicació, centrada principalment en el desenvolupament de la teoria universalista és quan va definir la seva manera d'entendre l'art. Per Carrión, conegut a partir d'aleshores com el pintor universalista, rebutjar l'individualisme «sols és legítim pels desesperats de la guerra» i defensà el «sentit de la col·lectivitat». En concret, el pintor escriu que l'art «és la creació del fet emotiu, sota el control de la sensibilitat» i detalla que «no ha de ser mai una forma de pintar, sinó una manera de ser, una mentalitat reflectida a la pintura» on el que vertaderament és important és «la intenció».

Retrats i paisatges

L'exposició, que du per títol Antonio Calvo Carrión i que es mantindrà fins a dia 9 de setembre, comprèn 45 obres, essencialment olis i gouaches realitzats entre el 1963 i el 1978 i que pertanyen essencialment a la família. Durant aquesta època, que es truncà violentament a causa de l'accident de trànsit que acabà amb la seva vida el 1979, Calvo Carrión es dedicà també a la seva faceta com a retratista i paisagista i com a testimoni la mostra aplega un curiós retrat de Miquel Serra, director de Diari de Balears datat el 1965 i un oli damunt tela de l'any 1971 que anomena Esporles.

El gruix de l'exposició però, tal com explica Uberquoi en el text del catàleg publicat per a l'ocasió, és el reflex del llenguatge personal de Calvo Carrión que es mantingué «fidel a una certa figuració estilitzada, barrejant algunes influències de la modernitat de Picasso». És precissament a ell, a Picasso, a qui Calvo Carrión dedica un passatge en el seu Manifesti Universalista, que titula «Sobre una frase de Picasso».

D'ell escriu: és un home «que pertany al seu temps» i puntualitza «però que emprem indolentment la seva frase (Yo busco, yo encuentro) per cercar actituds extemporànies, ja és una altra qüestió. A la nostra generació li correspon saber en cada cas cap a on es dirigeix i amb quines intencions».

De l'estil de Calvo Carrión, Uberquoi destaca també les «reminiscències d'una determinada tradició de la pintura espanyola practicada per artistes com Ignacio de Zuloaga (1870- 1945) o Rafael Zabaleta (1907- 1945).

La «universalitat» del pensament du l'artista a reflexionar en els seus treballs sobre temes universals com ara la raó, la individualitat, l'opressió, el patiment, el dolor o la mort. La paleta de colors que utilitza l'artista és àmplia malgrat el predomini dels colors obscurs i els tons ocres.

«A la recerca d'una pintura humanista, l'any 1963 llança el "manifest Universalista". D'aquest dirà que "no és una forma de pintar, sinó una manera d'esser, una aspiració" mentre que dins la seva ànima bullia la idea que l'única aspiració de l'home és la felicitat».

Crec que és una definició exacta per entendre l'obra de l'artista en el moment en què abandonà la pintura de tendència més classicista "sobretot aquella en la qual les natures mortes i els retrats n'eren la temàtica principal" per endinsar-se en aquesta nova tendència artística que anomenà Universalisme.

De la meva relació personal amb Calvo Carrión en vaig deixar constància en el text d'aquell catàleg: «Una nit d'estiu, a trenc d'alba, vaig conèixer un andalús, colrat de lluna verda, l'ofici del qual era pintor. El vaig trobar a les escalinates del Teatre Principal, mentre pintava el paisatge dels vetusts escalons en l'últim tram, ja albirant a la plaça Major. Un jove artista pintant un paisatge urbà de nit? Vaig pensar que era un bon motiu per a una entrevista i, a més, d'aquesta manera, elaborava un dia més la meva secció del Baleares, "Díganos Vd. Algo". D'això fa ... " Déu, meu, com passa el temps!" quaranta anys. Jo feia el servei militar i ell acabava d'arribar a Palma des del seu poble, La Algaba sevillana. Ara ja fa deu anys que Antonio morí, atropellat per un cotxe en el passeig Marítim.»

D'aquestes paraules ara mateix me'n sent orgullós per haver-les escrit "colrat de lluna verda". No sé si va ser Federico García Lorca o el mateix Calvo Carrión qui me va inspirar, però el cert és que el pintor sevillà semblava extret d'un dels poemaris del poeta granadí.

Així mateix vaig apuntar: «En aquella nit càlida i silenciosa va néixer una bona amistat que estigué per sobre dels avatars de la vida i, especialment, per sobre dels llargs viatges que Calvo Carrión realitzà, per terres sud-americanes, on trobà una fórmula fàcil per fer diners sense esforç excessiu: realitzar retrats a personalitats polítiques i financeres. Era un bon retratista que podia enllestir l'obra en poques sessions i sempre amb el mateix resultat: si el model era una dona, la reflectia més jove, més bella i més distingida. Si era home, més seriós, més important, amb menys anys. Era una bona fórmula, especialment per a un home com ell, que coneixia els secrets de la pintura. Una fórmula fàcil que, al meu entendre, perjudicà la seva trajectòria artística. Però Calvo Carrión era com era i en moltes ocasions la seva desbordada simpatia i la seva bondat el dugueren a prendre amb prioritat la mateixa obra.

«Ja en plena maduresa l'artista prengué consciència que necessitava aconseguir qualque cosa nova, diferent. Malgrat els seus èxits, entre els quals destaca el gran Premi de la I Biennal d'Alexandria, Calvo Carrión volgué fer un canvi radical en la seva vida i en el seu art. Crear una filosofia universalista que intentà reflectir en els quadres. Com a exemple de tot el que intentava trobar en la nova lluita ens serveix aquest paràgraf del seu manifest: "quin és l'objectiu que les circumstàncies assenyalen per a l'actual població humana? sens dubte l'acord entre els homes. Així doncs, la conclusió és clara: la nostra pintura ha de versar sobre qüestions emanades de l'afany d'universalitat. L'Universalisme mai no ha d'ésser una forma de pintar, sinó una manera d'ésser, una aspiració, una mentalitat ... reflectida en la pintura"».

M'agradaria recordar que ara fa tan sols uns mesos Francisca Martí, una artista sollerica plena d'esperit i de desitjos per trobar nous camins en l'art, va ser també guardonada amb el Pran premi de la Biennal del Cairo. Tot i que el guardó de Calvo Carrión fou de la biennal d'Alexandria, crec que ambdós creadors han manifestat de manera reiterada i diversa el seu amor i passió vers el poble de Sóller.

Però, fet aquest parèntesi, voldria tornar a l'eix central d'aquest escrit: la personalitat i l'obra d'Antonio Calvo Carrión. Per tant, continuaré amb el relat del que vaig anotar aquell any de 1990: «Ernest Ludwing Kirchner, a principi de segle XX, escrivia: "la pintura és un fenomen sensible. El medi de la pintura és el color, com a fons i línia. El pintor transforma en obra d'art la concepció sensible de la seva experiència. Per això no hi ha regles fixes. Les regles per a una obra es formen durant el treball, a través de la personalitat del creador, el tipus de la seva tècnica i el tema que s'hi proposa. Mai no es pot construir una obra basant-se en lleis o models. Avui en dia la fotografia reprodueix exactament l'objecte. La pintura, alliberada d'aquesta finalitat, recupera la seva llibertat d'acció".

«Calvo Carrión era perfectament conscient del que Kirchner escriví més de mig segle abans. Per això volia aconseguir una total llibertat d'acció, després d'uns anys de pintar quadres deliciosos, retrats més o menys assolits i natures mortes amb la sobrietat dels grans mestres clàssics. Havia demostrat perfectament que sabia pintar i que sabia pintar bé, molt bé».

Crec que per part meva poques coses noves puc afegir d'aquest gran pintor i bon amic. Tan sols deixar constància que amb aquesta exposició es fa justícia amb un dels pintors que estimaren, treballaren i visqueren a l'Illa com un mallorquí més, amb un dels artistes que sabé copsar les seves inquietuds i necessitats d'anar més enllà d'un art estrictament academicista "per altra banda llenguatge emprat per una part important dels artistes coetanis de Calvo Carrión" i que transmeté a les seves pintures tota la seva sensibilitat i personalitat.

Però també és una satisfacció comprovar que s'estan complint un dels objectius del Museu d'Art Modern i Contemporani es Baluard: donar a conèixer tots aquells artistes vinculats a l'illa de Mallorca. Pens amb Santiago Rusiñol, William Degouve de Nuncques, Joaquim Mir, Tarrassó, Elmyr d'Ory, Thomas Harris, Joan Miró i un llarg etcètera de personalitats artístiques que visqueren o passaren llargues temporades a Mallorca, artistes que deixaren la seva empremta en l'art mallorquí, que crearen escola i que deixaren nombrosos deixebles; en definitiva pintors i escultors que feren de Mallorca el seu univers i que amb la seva obra donaren a conèixer l'Illa a tot el món.

La directora d'Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi, va mostrar ahir la seva satisfacció per formar part d'aquesta organització creada el 1946 i que compta amb uns 21.000 membres procedents de 140 països. «Consider que és una bona notícia perquè Es Baluard s'integra a l'organisme on tenen cabuda els museus més importants del món», va explicar.

ICOM és una organització no governamental i, a l'Estat espanyol té seu a Madrid. Les activitats de l'ICOM van dirigides a resoldre les necessitats dels porfessionals dels museus en temes de formació de personal, defensa de l'ètica professional, preservació del patrimoni, lluita contra el tràfic il·lícit de béns cultural, entre altres qüestions. «És un organisme purament cultural, amb el qual fonamentalment treballa en la defensa dels interessos de la cultura de qualsevol país», va afegir la directora d'Es Baluard, que a més va explicar que «l'entrada a ICOM suposa que aquest museu assumeix i compleix amb una sèrie de requisits quant a serveis, instal·lacions, difusió i conservació del patrimoni, entre altres coses». ICOM organitza periòdicament assemblees i congressos on es reuneixen els directors dels museus que formen part de l'organisme per analitzar la situació i els problemes amb què es troben els centres d'art, i cercar possibles solucions.

La cita, que es realitzarà per primera vegada a l'Illa, congregarà un total de 55 galeries de 14 Estats que participaran en la mostra instal·lada al nou recinte firal de Son Sant Joan. Com que el recinte està a les afores del la ciutat preveuen fitxar autobusos cada 15 minuts entre el centre de Palma i l'aeroport.

A més de la pròpia mostra, responsables d'Art Cologne donaren a conèixer ahir a Palma l'esbós d'allò que serà el programa oficial i que inclourà una vintena d'activitats. Entre elles destaquen les visites als museus de la ciutat i també a les col·leccions d'art privades.

Dia 18 de setembre s'iniciaran els actes amb la vernissage de la fira, aquesta serà a les cinc del capvespre a la Terminal A. Al vespre, dins el mateix programa d'actes, se celebrarà la «Nit d'Estrelles de l'Òpera», un concert benèfic per a Projecte Home en el qual hi actuarà l'Orquestra Simfònica de les Balears amb el tenor Johan Botha, el baríton Falk Struckmann i la soprano Heidi Brunner.

El programa també inclou la presentació de la Col·lecció Fotogràfica Auer que estarà instal·lada al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard sota el títol «M+M Collection â"Passion for Photography». L'exposició serà comissariada per la Foto Colectania Foundation.

Dins el recull d'activitats també s'inclou La Nit de l'Art, que se celebrarà el dimecres 20 de setembre i que, malgrat no ser un acte independent de la fira, han volgut difondre aquesta cita de Palma amb l'art. Com cada any, les galeries, museus i fundacions obriran les seves portes en una vesprada artística. Pel que fa als recorreguts culturals que organitzarà Art Cologne per als seus Vips, destaquen la visita a la Capella del Santíssim de la Seu, a la Fundació Pilar i Miró, a Es Baluard, a la Fundació Yannick i Ben Jakober i a l'estudi Weil, entre d'altres.

El lleure també tindrà cabuda dins el programa d'actes amb una festa dia 21 de setembre al Purobeach.
La Fira Internacional d'Art comptarà amb la participació de 55 galeries d'arreu del món, cinc de les quals seran de Mallorca: Altair, Cano, Fiol, Kewening, Maior i Pelaires. La participació alemanya a la mostra mallorquina també serà important amb un 32'7 per cent de la presència.

Aquestes característiques les va demostrar d'una manera espectacular a l'exposició Ciutat de pensament realitzada en el Casal Solleric de Palma el 1996. Tres anys abans, però, d'aquesta mostra, el diari Ultima Hora li va encarregar una escultura per commemorar el centenari de la seva fundació que, un cop feta, va ser cedida a la ciutat de Palma, en un acte d'homenatge que el rotatiu va voler retre a la ciutat que durant tot un segle l'havia acollit. La peça, titulada Pèndol, està situada a la rotonda de la carretera Palma-Sóller i s'hi constata una de les característiques de les seves obres: per una banda, són peces de gran senzillesa en les quals els elements de caràcter etnològic en són una constant, però per l'altra es tracta d'obres de marcat caràcter simbòlic i de gran força expressiva.

Crec que no està de més a insistir en la meva admiració vers aquesta artista. Crec que s'hi entremesclen una personalitat artística forta, independent, creadora i cercadora de nous camins, amb una dona de tarannà suau, agradable, tranquil, plena de dolcesa i amor. Ara bé, crec, sincerament, que per damunt de tot na Glòria Mas és una investigadora nata: cerca, cerca i cerca amb tot el risc i amb totes les conseqüències que això pot significar. Inconvenients i vicissituds que no la fan abandonar els seus desitjos de trobar noves formes, noves idees, noves sensacions artístiques. Jo diria que en alguns moments na Glòria supera alguns dels grans innovadors que han revolucionat l'art del segle XX, com Joseph Beuys, Antoni Tàpies o Alberto Burri, a l'obra dels quals es palesa la investigació i l'estudi de noves formes, nous materials i nous llenguatges. Artistes, per altra banda, sempre disposats a aconseguir un objectiu "bandera dels grans creadors del segle XX": la llibertat. I aquesta llibertat és la que persegueix constantment Glòria Mas, sigui en el llenguatge que sigui, i sigui amb el material que sigui.

Bon exemple d'aquestes afirmacions es poden observar en aquesta mostra que ara es presenta a l'Aljub, l'espai més emblemàtic del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, un espai on es mescla la simplicitat constructiva de la pedra centenària amb l'ànsia creadora d'una artista carismàtica i innovadora. Tenc la completa seguretat que aquesta exposició de Glòria Mas serà una fita important per a la nostra època, per a un segle que acabam de començar i que sens dubte tendrà les mateixes emocions, investigacions i la mateixa creativitat que el passat segle XX.

Per molts d'anys, Glòria estimada.

Durant la inauguració, Glòria Mas va estar acompanyada per bona part de la classe política de les Balears, entre les quals hi eren la ja presidenta del Parlament balear, Maria Antònia Munar;el delegat del Govern a Palma, Ramon Socias; el president d'Es Baluard i regidor de Cort, Rogelio Araújo, a més de les regidores Cristina Ferrer (PSOE) i Francesca Bennàssar (PP). També hi eren el conseller de Cultura en funcions, Francesc Fiol, i la seva directora general en funcions, Catalina Sureda, a banda de Dolça Mulet, directora insular de Cultura en funcions, i l'actual batle de Sóller, Guillem Bernat.

A més, l'artista va comptar amb el suport d'amics i companys del món de l'art com els artistes Patrik Guino, Miquela Vidal, Maria Carbonero, Pep Guerrero, Pep Llambies, Francesca Martí, Bàrbara Juan, Ñaco Fabré, Teresa Matas, Jaume Mir i Amelia García, entre altres. Així mateix hi eren els galeristes Gabriel Vanrrell i la seva esposa, i Patricia Estrada, com també la comissària Pilar Ribal i la crítica d'art que ha elaborat el text sobre la instal·lació de Glòria Mas per al catàleg que s'ha publicat, Rosa Queralt, entre altres, com ara l'advocat Rafel Perera i Xavier Mayol, representant de la Fundació Tren de l'Art. L'encarregada de fer la breu presentació de l'obra de Mas, que es mantindrà exposada a l'Aljub fins dia 3 de setembre, va ser la directora d'Es Baluard, Marie Claire Uberquoi, que destacà la capacitat de Mas per «transmetre la versió crítica del que ocorre al nostre entorn». Després de la presentació es féu un petit còctel. Per altra banda, durant el dia, més de 500 persones gaudiren de la jornada de portes obertes per Sant Pere.

M.L. Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va dur a terme ahir el darrer dels tres tallers familiars que ha organitzat enguany a fi d'apropar a grans i petits l'art contemporani a través d'activitats lúdiques.

Durant aquest curs han participat en els tallers familiars 459 persones, distribuïdes en tres tallers relacionats amb les exposicions temporals i també amb la permanent. El primer tenia com a títoJo estim els llibres, i tu?, enfocat a donar a conèixer l'exposició Picasso i els llibres; i el segon, Musicart, utilitzava la música del grup Five per apropar el públic a l'art i en especial a la mostra dedicada a Santiago Calatrava. El darrer taller s'ha titulat Sabies que les pedres parlen?

Els materials dels diversos tallers s'han recollit en una mostra que serà oberta al públic fins dia 10 de juny i que han comissariat les mateixes famílies participants.

Unes 300 persones acudiren al coctel del Museu de Mallorca.

Crear, interpretar, passar una bona estona, conèixer de prop restes arqueològiques. Tot això i molt més féu ahir el públic illenc en motiu del Dia internacional del Museus, que se celebrà a tots els indrets del món, enguany sota el lema Museus i patrimoni universal. Així es varen poder veure moltes escenes d'escolars i turistes contemplant els museus de Ciutat i de la Part Forana, que seguiren la jornada de portes obertes.

Els més creatius tingueren el seu espai al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard, on varen poder fer una interpretació de l'obra del centre que més els inspirà, i després explicar a la resta de públic quins sentiments els provocava la creació. «He triat una obra paisatgística de Joaquim Mir perquè hi ha un part abstracta que m'agrada molt; m'he inspirat en la mar i faig peixos i barques», comentà Maria Antònia, que afirmà que se sentia molt relaxada mentre realitzava la seva petita creació.

Un altre dels participants s'inspirà en l'obra Haven Palma de Leo Gestel, «perquè m'agrada aquesta part industrial de grans xemeneies que mostra el quadre; és un poc abstracte i enmig d'aquesta abstracció un pot reconèixer figures humanes. Aquesta obra em recorda la Revolució Industrial i per això m'agrada». Un cop acabades les creacions, els visitants sortiren a l'exterior de Es Baluard i col·locaren l'obra a l'espai que més els agradà. Després es realitzà una fotografia de la seva obra, que fou col·locada devora l'original. En la jornada de portes obertes prop de mil ciutadans voltaren pels passadissos d'Es Baluard.

La Fundació Pilar i Joan Miró uní ahir dos grups d'escolars catalans i mallorquins amb l'organització de l'obra de teatre Miró, escultor, que fou interpretada per alumnes de quart d'ESO de l'escola Pineda, de l'Hospitalet de Barcelona. En aquest cas, el públic foren els estudiants de primer d'ESO de l'Escola Lluís Vives de Palma, que ompliren l'Auditori. L'obra és un diàleg d'un nin amb un seguit d'escultures de Miró, que mostrà als escolars de manera didàctica la vida i l'obra de l'artista.

La jornada d'ahir fou més tranquil·la al Museu de Mallorca, ja que l'escola que havia d'assistir a un taller d'arqueologia no pogué acudir. Així mateix, un bon grup de gent visità l'edifici. El centre havia destinà dues sales per explicar les tasques que du a terme el museu.

La diada al Museu de Mallorca es clogué amb una concorreguda festa-coctel amb els Amics del Museu i en la qual fou nomenat soci d'honor el pare Gabriel Llompart, que es mostrà sorprès i content per aquesta especial distinció. Durant l'acte els Amics del Museu també recordaren als seus socis Sebastià Serrano, el pare Llabrés i Ferran Pujalto, que han mort recentment.

Per la seva part, el Museu de Menorca inaugurà l'exposició Francesc Moro al Museu de Menorca. Es tracta d'un conjunt de vint-i-cinc obres donades pel nebot de l'artista, Antoni Seguí i Parpal. El 2005 aquesta obra entrà en dipòsit i ara és en procés de donació al Govern per al museu. Els escolars de Manacor prengueren ahir dematí el Museu d'Història de la ciutat i participaren en tallers, contacontes i una gincana. Les activitats del capvespre se centraren en la visita al conjunt litúrgic de Son Peretó i al museu. Una visita guiada al Museu Etnològic de Muro permeté als escolars conèixer més de prop la vida quotidiana, i tradicions dels avantpassats. Els escolars gaudiren de teatre de teresetes amb la companyia Teatro de las Estaciones de Cuba, actuació inclosa dins el Festival Internacional de Teresetes.

El dia internacional dels Museus se celebra des de l'any 1977.

C.M./F.M.Palma.
Amb l'objectiu d'apropar el museu com a institució al servei dels ciutadans avui se celebra el dia internacional dels Museus. A més de la tradicional jornada de portes obertes, alguns museus com Es Baluard, el Museu de Mallorca, la Fundació Pilar i Joan Miró, l'Etnològic de Muro o el Museu d'Història de Manacor realitzen activitats especials dedicades a aquest dia. «Museus i patrimoni universal» és el lema escollit enguany pel Consell Internacional de Museus (ICOM-UNESCO) per celebrar aquesta data, en la qual tots els centres museístics del món donen a conèixer els seus fons. Sota aquest lema, per tant, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard du a terme una jornada de portes obertes en el seu horari habitual d'obertura. Es Baluard ha preparat un taller de franc a partir de les 10.30 hores amb el títoRelaciona't amb el patrimoni, que pretén implicar el visitant en el treball creatiu i és obert a tothom. Li ofereix la possibilitat d'interpretar i plasmar amb materials la creació de l'obra d'art que més l'inspiri.

Per la seva banda, el Museu de Mallorca, sota la direcció de Joana Maria Palou, oferirà també una agenda ben atapeïda d'actes dedicades especialment als infants i amb l'objectiu de donar a conèixer el centre, no sols com a element lúdic sinó també com a element científic. Dins el programa «Viu la cultura», el museu realitzarà un taller d'arqueologia per a escolars. A més, avui el centre inaugura l'exposició «El patrimoni del Museu de Mallorca» en el qual de manera didàctica dóna a entredre quines són les passes que se segueixen quan arriba una peça fins que es mostra al públic. La jornada en aquest centre clourà amb una gran festa a les vuit del vespre. Els escolars també podran gaudir d'una sessió de teatre infantil a la Fundació Pilar i Joan Miró. Per la seva part, l'Ajuntament de Muro ha preparat una visita guiada al Museu Etnològic dedicada als alumnes de tercer i quart del municipi, mentre que el Museu d'Història de Manacor ha preparat un seguit de tallers i activitats diverses al llarg del dia d'avui. Altres museus com el Krekovic, el Museu d'Història Municipal de Palma, el Museu Torrens Lladó o els museus de Sant Antoni, de la Jugueta i d'Art Contemporani de sa Pobla han preparat una jornada de portes obertes per a l'ocasió.

Un nombrós públic s'apropà fins a Es Baluard per assistir a la inauguració.

Els dibuixos, pintures i documents gràfics que integren l'exposició, tal com indicà la directora d'Es Baluard, Marie Claire Uberquoi, procedeixen de col·leccions particulars i d'institucions públiques i privades com el Museu del Santuari de Lluc, la Fundació Banc de Sabadell o la Fundació Antonio Maura, entre altres. Els olis de gran format Castell del rei i Castell en hora baixa esdevenen dues de les peces centrals de Rusiñol, la passió per Mallorca ja que foren realitzats per l'artista durant el període més important que passà a Mallorca, entre 1901 i 1907. Coll digué també que l'arribada del pintor a l'Illa no va ser fortuïta sinó fruit de l'atracció que sentí per aquesta terra com a font d'inspiració, sentiment que reflectí en els seus articles a la revista La Almudaina.

El conseller de Cultura del Govern, Francesc Fiol, el departament del qual col·labora amb la mostra, ressaltà durant la presentació que l'aniversari de la mort de Rusiñol «no podia passar de llarg a Mallorca» perquè era una cita «ineludible» i agraí a Pere A. Serra, expresident i membre del Patronat de la Fundació Es Baluard, la seva proposta de celebrar els 75 anys de la mort de l'artista amb una exposició a Palma. Fiol no descartà organitzar «més endavant una exposició de major envergadura» sobre el pintor català. Com a curiositat, el conseller féu referència al petit «aparador» d'Alexandre Riquer que va ser regalat pel Cercle Artístic de Barcelona al president del Consell de Ministres Antoni Maura, en el qual es poden veure fins a vint-i-tres pintures, una d'elles del mateix Rusiñol.

La mostra quedà ahir inaugurada amb la presència del president de la Fundació Es Baluard, Rogelio Araújo; del seu expresident, Pere A. Serra; el vicepresident del Consell i candidat a la batlia de Palma, Miquel Nadal i el secretari general del PP, José Maria Rodríguez. També hi eren les regidores Maria José Frau i Begoña Moragues i la diputada popular, Carme Feliu. Hi assistiren també Xavier Trias de Bes, director del Banc de Sabadell; Alfonso Berenguer-Pérez de Maura, secretari general de la Fundació Maura i el besnét del pintor, Norman Cinamonn.

El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard inaugura dijous, dia 3 de maig, l'exposció Rusiñol, la passió per Mallorca. Del luminisme i el simbolisme a l'estampa japonesa, una mostra que tancarà el cicle de commemoracions organitzades amb motiu del 75è aniversari de la mort de l'artista català. L'exposició arreplega un total de 39 obres, entre pintures, dibuixos i documentació gràfica, que mostren els quadres més emblemàtics que Santiago Rusiñol va pintar a Mallorca. En destaquen els olis Castell del rei i Castell a hora baixa, que l'artista realitzà entre el 1902 i el 1903 per decorar el menjador del Gran Hotel de Palma. Rusiñol arribà a Mallorca per primera vegada el 25 de febrer de 1893 i quedà a l'Illa fins al 2 de maig. Després d'aquesta estada, el polifacètic artista no tornà fins a l'octubre del 1901. En aquesta etapa mantingué forts contactes amb les forces vives de la cultura i el mallorquinisme polític i també pintà temes urbans de Palma, com Sa Riera, i paisatges com Gènova o Masia Blanca (Bunyola).

L'exposició que obre dijous Es Baluard pretén resseguir el procés de revisió que Rusiñol, personatge extremadament receptiu a les directrius artístiques de moda a Europa, efectuà respecte de la seva pintura. D'aquesta manera, la mostra, que estarà oberta fins al 17 de juny, parla de dos elements fonamentals que el pintor emprà per dur a terme els seus propòsits. D'una banda, la utilització de l'estampa japonesa que aplicà per realitzar les seves composions, allunyades de convencionalismes; i de l'altra, advertir de l'estreta relació que tenia el pintor català amb la literatura i amb la pintura simbolistes. Pintor, escriptor, periodista i col·leccionista, Santiago Rusiñol fou a principis del segle XX una figura essencial en el món cultural de Mallorca. Aquí va mantenir relacions privilegiades amb els intel·lectuals de l'Illa, a l'hora que contribuí de manera decisiva a renovar la pintura de paisatges, com a principal introductor del Modernisme.

Amb una discreció no enterament volguda, i que té a veure amb el costum de seguir l'actualitat fora de Palma un poc d'aquella manera, la sala d'exposicions de l'auditòrium de sa Màniga, a Cala Millor, du una programació que mereix molta més atenció de la que habitualment li dedicam tots plegats. En aquests moments, per exemple, hi ha una extraordinària exposició, la de la col·lecció de la Caixa de gravats d'Antoni Tàpies. Me'n guardaré prou, de cedir a la temeritat de suplantar el crític: res hi té a veure l'esbós d'unes impressions d'amateur, que és el que servidor pretenc en aquestes línies. L'obra gegantina d'Antoni Tàpies ha gaudit, entre nosaltres, d'una difusió mitjanament acceptable. La sala Pelaires, sobretot, l'ha popularitzada a Mallorca, però també ha estat present en grans exposicions -sa Llonja, per exemple- i ara mateix està ben representada al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. És possible que, pel coneixement que se'n té, alguns aspectes d'aquesta obra puguin semblar simplement complementaris: al·ludim ara a l'obra gràfica, notòriament als gravats. Però aquesta defectuosa jerarquització implicaria un sofisma de molt baixa qualitat: precisament pel coneixement que es té de l'obra de Tàpies, els seus gravats presenten un interès que en cap cas és inferior al de les teles o sigui quin sigui el suport en què es desenvolupi la seva obra «original». Tàpies no ha tengut una relació esporàdica o més o menys gratuïta amb el gravat. Cada una de les seves, diem-ne, grans etapes s'ha manifestat en el gravat, i una mirada atenta a l'exposició de referència ens diu amb quina intensitat, amb quin respecte i quin amor per aquesta tècnica. Fins i tot, si en algun moment s'ha parlat d'un cert alleugeriment dels continguts de la seva obra, és obvi que els gravats corresponents a aquests suposats decaïments no confirmen, ans al contrari, cap minva de tapiesitat. Tàpies sempre és sencer en el gravat, sempre hi sap escriure amb la seva cal·ligrafia rotunda, dramàtica i lírica, la llum i les ombres d'un esperit del nostre temps. Diríeu fins i tot que les imposicions d'aquesta tècnica afavoreix un tempo molt propici al discurs de l'artista, al seu gust per la transformació, per la transubstanciació de la matèria, al caràcter religiós de tot el seu ritual. L'exposició permet la major aproximació a les obres, fet que us en permet una lectura tan detallada com vulgueu, una lectura pausada, com un ploure guapo damunt de la vostra ànima. A la sala, notareu que s'hi crea una atmosfera encobeïdora, que us facilitarà la disposició de l'esperit necessària per transitar l'univers de Tàpies a la recerca dels seus tresors. Us commourà, en sortireu transformats.

Uberquoi, Daviu, Mondéjar, Nadal, Fiol, Munar, Matas, Cirer, Araújo, Serra, Miralles, Frau i Duran, ahir.Fotos: J. T.

«A les acaballes del segle XIX, coincideixen a les Illes un conjunt d'artistes que a poc a poc es van separant de l'academicisme i el romanticisme de principi de segle, i descobreixen que el paisatge pot tenir categoria de tema en si mateix, sense que hi calgui la presència de figures», explicà el comissari, que es també un reconegut crític d'art i historiador. Miralles indicà que aquest corrent artístic neix a Mallorca cap a finals del sXIX, amb el desembarcament «ocasional» d'un conjunt de «modernistes catalans» -entenent per modernisme «ser modern»- i d'artistes procedents de l'Amèrica del Sud. Ricard Anckermann o Joan O'Neille, que fa un dels primers tractats sobre paisatgisme, en són just alguns. També arriba a l'Illa Santiago Rusiñol i més endavant Joaquim Mir, que a parer de Miralles «troba el seu llenguatge propi a Mallorca, on es converteix en el paisatgista més important de la pintura espanyola». Amb ell arriben pintors sud-americans com Atilio Boveri.

Cap a l'any 1914, Hermen Anglada Camarasa trepitja l'Illa i es converteix aviat, segons el comissari, en un home «radical i vital per conservar el paisatgisme mallorquí». «Tot just arribar, les figures desapareixen de l'obra de Camarasa llevat de quan fa retrats», concretà. El seguiren tot un conjunt de deixebles, alguns de sud-americans, que també s'interessaren per la nova temàtica. «Anglada Camarasa no sols crea aquest corrent, sinó que és ell qui fixa els temes que després es repetiran en la resta de pintors: els grans cels, les roques i les cadenes muntanyoses, els arbres i els jardins ordenats i simètrics».

«Anglada Camarasa és clau i decisiu per consolidar el paisatgisme mallorquí, que és tal vegada el capítol més important del paisatgisme espanyol», considerà Miralles. Un segle de paisatgisme a les Illes Balears aplega llenços d'entre 1850 i 1950, aproximadament, dels artistes abans esmentats, entre els quals també figuren Tito Cittadini, Antoni Gelabert, Francesc Gimeno, Francisco Bernareggi, Roberto Montenegro o William Degouve. Les obres que integren la mostra, alguna de les quals s'exposa per primera vegada (Binissalem, Possessió amb el puig Ferrutx al fons o Paisatge d'O'Neille) procedeixen de col·leccions privades de l'Amèrica del Sud, Barcelona o Mallorca, d'on és el gran oli Posta de so de Joaquim Mir, adquirit l'any passat per Es Baluard i que ara forma part d'aquesta mostra.

Aquesta versió comptarà amb l'adaptació, la dramatúrgia i la direcció de Pere Fullana, membre cofundador de la companyia mallorquina, creada fa vint anys.

Els actors, Aina Cortès, Jordi Cumellas, Carles Molinet, Marisa Nolla i Joan Vadell, interpreten els personatges que donen vida a la trama d'Ubú Rei, obra que es convertí en icona de la llibertat creativa i de l'enfrontament artístic a principi del segle XX. Ara aquests personatges es retrobaran en un bar de carretera, on se situa una trama en la qual s'ha tingut molta cura de fer real, efectiva i creïble la ràbia que traspua la peça de Jarry, que és tot un al·legat contra el tiranisme i contra els tirans que Ubú representa.

L'obra d'Alfred Jarry va rompre molts d'esquemes de l'escena teatral. En primer lloc, el seu protagonista proferia, tot just irrompre en escena, un sonor «Merde!». Aquí, «Merdra» és ben present també a les taules amb un cartell indicador d'un lloc toponímic que s'ha batiat així.

Aquest muntatge, que estarà a la castellera de la sala teatral del Molinar fins al pròxim 1 d'abril, voltarà després per la Península, ja que ha suscitat l'interès dels programadors.

No és la primera versió de l'obra de Jarry que s'ha pogut veure a les Illes. L'any 1978, en plena efervescència democràtica, es va estrenar al Teatre PrincipaMori el Merma, de La Claca Teatre, que hi va tenir la col·laboració de Joan Miró. La peça es basa en l'obra de Jarry i en la fascinació que sempre despertà en l'artista català el personatge d'Ubú. De fet, l'any passat, Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va repassar la fascinació que Miró sentia per aquest personatge.

«Fossar de pedres. Camí de ses monges», de Santiago Rusiñol, pertany a la col·lecció de Sa Nostra.

Amb vista a la primavera, Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma organitza, amb el patrocini de la CAM, una exposició dedicada al paisatge de les Illes, un gènere que va assolir una especial rellevància des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX. La mostra, que es presenta sota el títoUn segle de paisatgisme a les Illes Balears, es podrà visitar del 30 de març a l'1 de juliol de 2007. Comissariada per l'historiador i crític d'art Francesc Miralles, l'exposició reuneix mig centenar d'obres de vint-i-cinc artistes internacionals, procedents principalment de col·leccions privades d'Amèrica Llatina, de Catalunya i també de les Illes.

Com és sabut, un dels principals objectius d'Es Baluard és recuperar la memòria artística de l'Arxipèlag. Amb aquest projecte, el museu pretén oferir una visió sintètica d'allò que significa la pintura del paisatge i la seva renovació en el context artístic d'aquesta comunitat, on des de final del segle XIX destacats artistes desembarcaren a l'Illa per desenvolupar-hi una part de la seva carrera.

Segons el comissari Francesc Miralles, aquesta mostra es planteja a partir «d'una tesi de sòlid contingut», ja que Mallorca ha estat determinant del tot per a la configuració del paisatgisme espanyol i, en menor grau, per al paisatgisme en alguns punts d'Amèrica del Sud. Segons es desprèn d'això, no es tracta de fer una compilació d'una sèrie d'obres més o menys impactants, sinó de subratllar la importància que Mallorca ha aconseguit dins de la pintura espanyola. Mentre Madrid se centrava en la pintura històrica i costumista, Catalunya es decantava per la natura; tots els pintors catalans descobriren a Mallorca, més que una temàtica, una manera de concebre el paisatge. A partir d'aleshores es va estendre una visió lírica de la natura que ha marcat la història del paisatgisme.

L'exposició se sustenta en mig centenar d'obres que poden incloure's en la centúria que va de 1850 a 1950. Els noms presents, prou importants, són de la categoria d'Anckermann, Anglada-Camarasa, Arasa Gil, Bellini, Bernareggi, Blanes Viales, Boveri, Llorenç Cerdà, Cittadini, Degouve de Nuncques, Fuster Bonnín, Fuster Valiente, Gelabert, Gimeno, Junyer, Meifrén, Mir, Montenegro, Nadal, O'Neille, Pidelaserra, Bernaldo de Quirós, Ribas, Rusiñol i Vives Llull (l'únic menorquí de la llista). Molts d'ells són nascuts a l'Illa; altres s'hi instal·laren fins a la seva mort; la resta hi va venir en alguna ocasió atret per les característiques del paisatge. Com a anècdota, s'ha de recordar que obres d'alguns d'aquests autors s'exposen, ara mateix, en una exitosa mostra al Museu Metropolità de Nova York, tal com va avançar aquest diari en la seva edició d'ahir, per tal de donar a conèixer una època molt fructífera en la plàstica catalana.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va mantenir ahir, amb motiu de la Diada de les Illes Balears, una jornada de portes obertes. Probablement, molt influïdes pel bon temps, per les impressionants vistes de Palma que té Es Baluard i per la seva interessant col·lecció, més de 2.035 persones s'acostaren durant la jornada fins al centre d'art.

D'aquesta manera, el públic va poder gaudir de la col·lecció permanent del museu, però també pogué recórrer l'exposició Santiago Calatrava. Escultures, dibuixos i ceràmiques, que mostra el vessant menys conegut de l'arquitecte valencià. En aquesta exposició, que va ser inaugurada el passat dia 2 de febrer amb la presència dels reis Joan Carles i Sofia, tant turistes com ciutadans conegueren de primera mà les maquetes, els dibuixos i les ceràmiques de Santiago Calatrava.

Així mateix, es preveu que sigui dia 30 de març quan el museu inauguri la seva propera exposició temporal, Un segle de paisatgisme a les Illes Balears.

L'etapa que Torrents comença a partir de 1951 després d'un viatge a París determina el seu estil, molt marcat pel postimpressionisme francès, i que es plasma en obres de perfils molt marcats, una paleta de colors purs i l'absència d'ombres. Precisament fruit d'aquest viatge són llenços com l'anomenat Montmartre, que reflecteix la seva impressió d'aquesta barri parisenc i que es pot veure en la mostra de la galeria Vanrell, que finalitza el pròxim 27 de març. S'ha de recordar que la família de Josep Robert Torrent va donar el passat dia primer de febrer al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma l'oli Los dos payeses, que signà l'any 1972 i que és representatiu del seu estil. Es preveu l'assistència a la inauguració de la consellera Insular de Cultura, Dolça Mulet, i a més hi seran presents els familiars de l'artista.

Els nous expressionismes (els «joves salvatges» centreuropeus, la transavant-

guarda...) irromperen en el panorama artístic dels anys vuitanta amb molta de força. Els seus principals representants ho feien, a més, amb algunes lliçons ben apreses. Amb l'energia de l'expressionisme abstracte de l'Escola de Nova York i l'herència dels fauves i dels expressionistes alemanys, els joves salvatges crearen un llenguatge que va donar caràcter al darrer quart del segle XX i al trànsit al XXI. Si hi ha un moviment que, en el seu conjunt, tempta l'espectador a establir diàlegs amb els signes dels temps i les marques de l'exterior d'Es Baluard, aquest seria indubtablement el que ha estat englobat en el terme de nous expressionismes. L'obra de Polke és evocada per algunes peces de marès de la muralla, com el lector pot comprovar a la foto. Quant a la de Miquel Barceló, tothom sap que sempre li ha agradat incloure-hi matèries orgàniques (fins al punt que en el Reina Sofía es va crear un petit problema d'olors). Per això he triat unes pedres on la matèria orgànica hi juga un paper important.

En el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, els nous expressionismes hi estan molt ben representats. Dues obres d'Anselm Kiefer, dues de Georg Baselitz, set de Lüpertz, una d'A.R. Penk, dues de Sigmar Polke..., a més d'algunes obres dels noms més significats de la transavanguarda italiana (Longobardi, Clemente, Di Maria, etc.) i de les de Ferran Garcia Sevilla, Joan Bennàssar, Schnabel o Miquel Barceló, que conformen una representació ben nodrida de tota una època.

Com en tants d'altres aspectes, crec que aquest fet no ha estat reconegut com es mereix, qui sap si perquè, el fet d'estar el Museu en un baluard, ha estat interpretat com una incitació a l'atac ferotge. Però l'art que atresora Es Baluard és una fortalesa inexpugnable, amb independència de les institucions, entitats i persones que han fet possible el Museu.

Un espai museístic amb els objectius d'Es Baluard no podria, en cap cas, prescindir d'aquests artistes. La història de l'art modern i contemporani és una recuperació constant de camins perduts o abandonats, una recuperació que es du a terme amb una mirada nova i antiga a la vegada.

Aquí vull transcriure unes paraules del distingit crític d'art Fernando Castro Flores, qui, referint-se a aquests artistes, diu que el nostre museu «té obres molt importants d'aquest període, des d'aquesta rara mirada 'camuflada' en un paper de Polke fins a la mescla del textual i la gestualitat abstracta a Tolomea (1988) de Schnabel, el bell dibuix de Baselitz en el qual un home abatut deixa darrere el seu vaixell, per ventura fent al·legoria de viatges que ja no es podran emprendre, o la representació aborigen d'Antón Patiño. Transavantguardistes com Longobardi i Nicola de Maria defineixen un terreny de diàleg i de diferenciació amb creadors espanyols com Broto, amb el seu gestualisme carregat de lirisme, Ferran Garcia Sevilla i Grau (...) En un lúcid diàleg de l'internacional i la creació local, és a dir, en un ànim museístic contextualizador, aquesta col·lecció acull pintures d'algunes de les figures decisives de les Balears...» Aquest és el sentit d'un museu situat al bell mig del Mediterrani, en una illa que navega a bord de la tradició per les rutes de la contemporaneïtat. Hi ha un paral·lelisme clar entre el museu i els nous expressionistes: ells també naveguen a bord de la tradició, i la seva navegació és part de l'art contemporani.

Sense aquests artistes, no es podia obrir un museu sobre l'art del nostre temps. Però la meva opinió és que, per damunt de tots, la gran figura del moviment, per a mi indiscutible, és Anselm Kiefer. La seva obra és font d'inspiració per a molts d'artistes. Crec que, sense Kiefer, seria difícil explicar l'obra de Miquel Barceló.

Un pont entre la producció artística de les Balears i la que és considerada més internacional podria ser el felanitxer Miquel Barceló. Sempre he dit que és un gran pintor, i com a prova d'aquesta convicció puc adduir un fet incontestable: quan encara no era una figura reconeguda de l'art espanyol, i molt menys internacinal, jo li vaig comprar algunes obres.

Ara bé, el màrqueting el vol presentar com un geni, i aquí és on jo tenc els meus dubtes (o no). Si Picasso era un geni, si ho eren Joan Miró, Paul Klee o Giacometti, ens hem de preguntar quines obres havien fet aquests artistes quan tenien l'edat que té ara Miquel Barceló. No estalviaré cap feina al lector, de manera que el convit a repassar les biografies d'aquests genis i a comprovar que, als quaranta-vuit anys, havien fet obres que ja són fites de la història de l'art.

Però això té una importància relativa. De bons pintors, tampoc no n'hi ha tants. No ser un geni no és cap deshonra. A Miquel Barceló, a més, les coses li han anat bé o més que si fos un geni. I li han anat molt millor que a molts de genis. En aquest sentit, no es pot queixar, sinó tot el contrari.

Tenir-lo per un bon pintor no és llevar-li mèrits. Jo no em penedesc d'haver confiat en ell com a artista i d'haver adquirit algunes obres seves.

També he de dir que m'hauria agradat que fos un poc més generós, i que, sobretot, ho hagués demostrat en fer el recobriment ceràmic de la capella de Sant Pere, de la Seu de Mallorca, que, en la meva opinió té coses bones i coses no tan bones (però ara no és el moment de parlar-ne).

Miquel Barceló hauria d'haver entès que la Seu li fa un honor a ell. Es va parlar molt de si cobraria o no per la seva feina. No sé si per culpa seva o d'altres persones, tot aquest assumpte dels doblers ha acabat sent embullat i confús. És cert i segur que a hores d'ara s'han duplicat o triplicat les xifres que en qualque moment se va dir que costaria tot.

Davant aquests fets, no puc deixar de pensar en Joan Miró, que, els darrers anys de la seva vida, s'oferia amb insistència per aportar obra a la ciutat de Palma i a la l'illa de Mallorca. Hi va haver autoritats que no estigueren a l'altura de la generositat de Joan Miró. En el cas de Miquel Barceló, les coses han estat molt diferents. Hi ha hagut empentes per fer-se una foto amb ell.

Pere A. Serra. President del Grup Serra.
1) L'actual capella de la Seu n'és un clar exemple. Com també els centenars de milions que ha cobrat.

Janer Manila indicà en la seva presentació que el diàleg, inventat fa uns 3.000 anys a Grècia, és «la forma més noble i generosa amb la qual els humans ens parlam». Destacà que un centre d'art pot arribar a ser creador «d'una energia ètica que potencia la capacitat de dialogar amb les dones i els homes».

Per Janer Manila, Memòries d'un Museu-Diàlegs en Es Baluard té un «plantejament de conflicte o de pugna», i esdevé un espai de preguntes i respostes, com també una «aportació valuosa plena d'anècdotes sobre l'adquisició d'una peça d'art o l'esdevenir d'una subhasta».

El també president de l'Institut d'Estudis Baleàrics féu llavors un poètic repàs del nom dels diferents artistes dels quals el museu té obra i a través dels quals queden representats tots els moviments, des del modernisme fins a l'art abstracte. Janer assegurà que «Es Baluard té una història que són les petites històries de les peces que hi romanen».

«És probable que mai cap professor d'Història de l'Art no posi aquest llibre com a obligatori en la seva assignatura, però així és millor», opinà l'escriptor, perquè a través de la seva «suggestió» es pot arribar «no sols al coneixement de l'art, sinó a l'experiència de la transgressió».

Recordant unes paraules de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa, Janer Manila s'acomiadà de l'auditori d'aquesta manera: «L'art i no la història és el mestre de la vida».

Pere A. Serra donà ahir per tancada la seva etapa com a president de la Fundació Es Baluard quan es compleixen tres anys de la inauguració del museu i s'acaba de fer realitat la seva promesa de comptar amb una escultura de Santiago Calatrava. Serra va fer pública la seva decisió en la presentació del llibre Memòries d'un museu - Diàleg en el Baluard, a càrrec de l'escriptor Gabriel Janer Manila. Abans ho havia comunicat als representants del Govern, del Consell i de l'Ajuntament.

El volum, que surt a la llum pocs dies després que es compleixi el tercer aniversari d'Es Baluard, narra amb detall el procés de gestació del centre museístic, com també els entrebancs i obstacles que aparegueren en el camí de la seva creació. L'autor introdueix les seves vivències i memòries personals sobre aquests primers tres anys de vida del centre i el procés de creació de la gran col·lecció del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Joan Nadal Cañellas, doctor de la Sorbona, escriu el pròleg del volum. Nadal destaca que la segona part del llibre, Diàlegs en Es Baluard, se centra en una sèrie d'articles que Pere A. Serra publicà a Ultima Hora amb el mateix títol, on «amb una excepcional sensibilitat, sabia trobar una arrel i una semblança de les pintures del Museu d'Art Modern i Contemporani amb les pedres de marès del baluard de Sant Pere, tretes de les entranyes de la nostra illa per bastir les murades que temps enrere defensaven Ciutat i que ara, restaurades i embellides, s'han convertit en aquell indret en un santuari de l'art».

La portada del volum està il·lustrada amb ePaisatge de Mont Roig, 1916 de Joan Miró, que s'exposa al Museu. A les pàgines es troben nombroses fotografies dels moments més importants que ha viscut aquest centre i reproduccions d'alguns dels quadres de la col·lecció.

Memòries d'un MuseuDiàlegs en Es Baluard ha estat publicat per Ensiola en català, amb un apartat per al castellà, l'anglès i l'alemany.

A més d'aquesta edició, se'n farà una de luxe, numerada, que inclourà litografies de Ramon Canet, Maria Carbonero i Joan Bennàssar. Es presentarà en una «caixa escultòrica» de Joan Costa.

El proper divendres, dia 16 de febrer, es donarà inici al II Cicle de Solistes de l'OSB a Es Baluard. Una iniciativa que per segon any consecutiu pretén acostar la música contemporània als ciutadans i que enguany ha doblat el nombre de concerts. «L'any passat el cicle constava de quatre sessions, enguany en són vuit. Això dóna a entendre la bona acollida i l'èxit que tenen aquests tipus d'iniciatives», explicà ahir l'assessor tècnic de l'OSB, Gori Marcus, durant la presentació del cicle.

Compositors
Marcus afegí també que aquesta és una manera «perfecta» perquè l'Orquestra doni a conèixer la seva música i la varietat dels músics de l'OSB. «El cicle inclou música de compositors de gran renom, però també hi hem inclòs peces d'altres illencs com Carbonell o Carter».

Per la seva banda, la directora del centre museístic, Marie-Claire Uberquoi, destacà la importància de «descobrir la música contemporània i el caràcter multidisciplinari d'Es Baluard».

Els concerts seran cada divendres a partir del 16 de febrer i el cicle compta amb la col·laboració de Cort i d'Ibatur.

R.C.Palma.
Les primeres autoritats varen oferir divendres a vespre un sopar a Santiago Calatrava i a la seva esposa, Tina, en reconeixement de la donació de l'escultura «Bou» i dels seus drets al Museu del Baluard. El sopar es va dur a terme a l'hotel Son Vida després que els reis d'Espanya inaugurassin l'exposició d'obres en paper, ceràmica i metall de Calatrava, com també la peça «Bou», de quinze metres d'alçada, situada a les terrasses del museu.

El president de la Fundació Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Pere A. Serra, agraí a «Santiago Calatrava i a la seva esposa la generosa donació de 'Bou' i la magnífica mostra amb els dibuixos dedicats al nostre gran paisà petrer fra Juníper Serra al costat de les ceràmiques, que s'exposen per primera vegada a l'Estat espanyol».

Varen assistir al sopar, al saló que Ricardo Anckerman va pintar amb escenes d'una cacera, el president Jaume Matas i la seva esposa, Maite Areal; la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, al costat del seu espòs, Miquel Munar; la batlessa de Palma, Catalina Cirer, i el seu espòs, Martí Salas; i un dels comissaris de la mostra, Tomás Llorens. Per part de Bancaja, entitat que patrocina l'exposició, hi varen assistir el seu president general, José Luis Olivas Martínez, i el delegat general a les Balears, Josep Lluís March, entre d'altres personalitats.

Amb una àmplia representació institucional encapçalada pel president del Govern, Jaume Matas; la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar; la batlessa de Palma, Catalina Cirer; el fiscal en cap de les Balears, Bartomeu Barceló; el vicepresident del Consell, Miquel Nadal; la directora general, Catalina Sureda, i el regidor de Cultura de Cort, Rogelio Araújo, entre d'altres, Pere A. Serra, després d'agrair a tots els assistents la seva presència i les donacions realitzades, anà desgranant la trajectòria que durant aquests tres anys ha mantingut el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Una trajectòria en la qual els ciutadans tenen un pes cabdal, «perquè de cada dia el fan més i més seu i crec que puc dir que qui no estima Es Baluard, no estima Mallorca», conclogué amb determinació abans de referir-se als membres de la Junta d'Adquisicions que han fet possible aquestes noves incorporacions al fons.

De fet, Menorca va entrar ahir per la porta gran d'Es Baluard. Una gran representació de la família de Josep Robert Torrent Prats amb l'acompanyament del batle ciutadellenc, Llorenç Brondo, acudiren a l'acte de donació de Los dos payeses, un oli que el pintor signà el 1972. La família Al·lès, que gestiona el setmanari El Iris, de Ciutadella, va fer donació d'un acrílic d'Arnulf Björndal, que va crear, tal com va explicar Pere A. Serra, el Grup Menorca amb un conjunt d'artistes escandinaus que arribaren a l'illa cercant la llum de la Mediterrània.

Les donacions de la nit continuaren amb «la millor aquarel·la que jo he vist mai», com la va qualificar Serra, de Maties Mandilego que du per títoSimfonia a Costa Deià; el quadre de Joan Bonet Una noche de enero, sin sueño, que ja s'exposà en Es Baluard per a la mostra La paraula pintada; l'escultura Origen , del mexicà Alejandro Echeverría, present a la sala; la incisió damunt pissarra del belga Raoul Ubac o també el quadre Sense títo del colombià Francisco Mejía-Guinand. Pere A. Serra va tenir un record especial per a les dues peces de Santi Camps, una adquisició i una donació d'un artista mort prematurament, «del qual aquest museu podrà segurament fer una retrospectiva», explicà. La segona adquisició de la nit era eSelf portrait in the Mountains of Venus, que Jaume Plensa inclogué a Jerusalem, «una exposició d'Es Baluard que va ser qualificada com la més important que aquest artista va fer l'any passat».

El president Jaume Matas aprofità el seu torn de paraules per remarcar la línia de potenciació i de consolidació que té Es Baluard. De fet, assegurà que les donacions i les adquisicions d'ahir són «una progressió per fer d'aquest museu un referent internacional d'avantguarda, del qual es beneficiaran tots els ciutadans de les Illes», explicà mentre agraïa la presència dels artistes i dels seus familiars a l'auditori del centre.

El valencià Santiago Calatrava, universalment conegut per les seves obres arquitectòniques, ofereix a Mallorca una faceta un poc diferent, però alhora íntimament lligada amb les seva combinació habitual de formes, traçats i equilibris. Des del 3 de febrer i fins al 15 d'abril el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard acull l'exposició titulada Santiago Calatrava. Escultures, dibuixos i ceràmiques. Un total de 108 obres configuren l'antològica que l'artista presenta en motiu dels tres anys de vida del Baluard. A més, Calatrava ha realitzat Bou, una escultura específicament ideada per a aquest espai i que té com a objectiu que l'obra esdevengui una nova icona a la façana marítima de Ciutat.

Bou, que trigà tres anys a prendre forma als tallers Magisa de Madrid, està format per una escala de cinc cubs que descansen damunt dos cilindres. Cada cub pesa 2.700 quilos i medeix 1,8 metres. En total, l'escultura ubicada a una de les terrasses del museu pesa 45 tones i s'alça fins a 15 metres. Quant a l'exposició interior, comprèn quatre espais teòrics on s'incideix en el perfil creatiu de l'arquitecte i enginyer. Les escultures estan inspirades en problemes esctructurals que les relacionen amb la seva arquitectura. Un total de vint peces donen forma a aquesta primera part de la mostra.

Calatrava és un dibuixant compulsiu, per la qual cosa 63 quaderns mostren la seva creativitat en aquest camp. Entre ells destaca la sèrie de dibuixos dedicats a fra Juníper Serra. Finalment, s'han seleccionat 24 obres de ceràmica, un camp que Calatrava aborda des de fa només tres anys. Les peces fetes amb fang roig i blanc permenten a l'artista endinsar-se en una tradició cultural d'antany. Amb aquestes peces el valencià continua la relació entre art i arquitectura amb unes ceràmiques concebudes com a element purament decoratiu. L'exposició és un projecte de grans dimensions que, el juny de 2007, serà presentat en el Museu Scuderie del Quirinale de Roma i a la tardor en el Museu Correr de Venècia.

L'aspecte més íntim del treball de Santiago Calatrava (Benimàmet, 1951) s'inaugura avui al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. Com Einstein o Schopenhauer, Calatrava pren una visió globalitzadora en la seva obra per arribar al que l'autor valencià defineix com «una arrel comuna» en la qual traspuen formes i construccions. L'exposició Santiago Calatrava. Escultures, dibuixos i ceràmiques, dóna a conèixer alguns aspectes que no són tan coneguts, però sí essencials, en la seva obra. Així ho definiren ahir els comissiaris de la mostra Tomás i Boye Llorens durant la presentació de l'antològica. «Calatrava té aquest tipus d'activitat creadora, no sols com a arquitecte, sinó que les seves habilitats estan íntimament lligades a la pintura, l'escultura i la ceràmica. Igual que els mestres del Renaixement», afirmà Tomás.

Un total de 108 obres configuren l'exposició de l'artista Santiago Calatrava (Benimàmet, 1951) que serà inaugurada demà pels reis d'Espanya al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. La mostra Santiago Calatrava. Escultures, dibuixos i ceràmiques commemora el tercer aniversari del museu amb una antològica que posa de manifest el caràcter polifacètic de l'autor valencià com a enginyer, arquitecte, escultor i més recentment com a creador de ceràmiques. L'obra Bou, instal·lada en una de les terrasses d'Es Baluard, és la peça que Calatrava ha dissenyat a mida per a l'espai. Cinc cubs s'eleven recolzant-se l'un amb l'altre fins a abastar 15 metres, i superen així l'altura de la murada renaixentista d'11 metres. Això permet que s'albiri des de qualsevol punt de la badia ciutadana.

Aquesta peça, realitzada als tallers de Magisa a Madrid, és resultat d'un complicat treball d'enginyeria de 45 tones que juga amb l'equilibri i les formes. D'altra banda, l'aljub i la primera planta d'Es Baluard acolliran peces i dibuixos de Calatrava com a creador de formes. La selecció inclou 63 quaderns de dibuixos, 20 escultures i 24 obres de ceràmica, totes inèdites a l'Estat espanyol. Les ceràmiques representen una de les principals novetats de l'exposició, que han permès a Calatrava \132 submergir-\132se en una tradició cultural d'antiguitat. L'exposició ha estat comissariada per Boye Llorens i Tomàs Llorens, i mostra el treball d'una de les figures més rellevants de l'arquitectura i l'enginyeria mundial.

Demà deurà ser un d'aquests dies en què una ciutat vibra com ho fan en adreçar un missatge al futur del país, en formalitzar una herència molt preuada. Com ja sap tothom, el recobriment ceràmic de la capella de Sant Pere, de la Seu de Mallorca, obra de Miquel Barceló; i l'escultura -a part, l'exposició- de Santiago Calatrava, «Bou», seran inaugurats, és a dir, lliurats a la ciutadania (tot i que a la Seu els ciutadans no hi tenim els mateixos drets que al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard). Dos grans conjunts monumentals, prèviament llegits per dos artistes, acullen ara el testimoni de la contemporaneïtat -Es Baluard simplement l'amplifica-; inicien, per dir-ho de qualque manera, un diàleg amb el nou mil·lenni. Davant d'aquest diàleg, és segur que hi haurà opinions per a tots els gustos i de tota mesura i desmesura. La capella de Miquel Barceló a la Seu ve precedida d'algunes turbulències, que en absolut han d'interferir entre l'obra i l'espectador. Acostem-nos-hi amb el cor net i amb la ment lliure de qualsevol prejudici: de la mateixa manera que ens hem d'acostar al «Bou» de Calatrava i mirar d'assumir-lo com a tret de la fisonomia de la ciutat. En qualsevol cas, poques ciutats de la nostra contrada -i ara pens en termes de Països Catalans- poden en un sol dia ser l'escenari d'obres de dos artistes seus de renom internacional. La tardanit de demà ens dóna una clara mesura de les possibilitats del país. Els fets constitueixen un concentrat de densitat inigualable. Sembla, és un dir, que una ciutat o una illa capaç d'oferir aquest concentrat no ha de tenir problemes per organitzar i vertebrar una bona política cultural que garanteixi un flux regular en el dia a dia. És clar que els empatxos poden ser part d'una cultura de precària supervivència, i no ens preguntarem avui si és el nostre cas. Seria inoportú. Però no serà una desconsideració que des del carrer instem els governants amb comandament en aquesta plaça a preguntar-se si l'ampliació del patrimoni artístic els suggerirà maneres i camins de contemplar-lo, aquest patrimoni, en la seva globalitat i a preservar-lo amb el coneixement i l'amor de la ciutadania. Si fos així, hauríem après tots plegats una lliçó d'humilitat, necessària per no deixar-nos entabanar amb els fums d'una diada tan intensa, d'abast tan internacional, amb motiu de la qual podríem demanar-nos, per exemple, si estam en condicions de projectar-ne la llum per millorar la imatge que els responsables turístics deuen voler oferir al món. Per exemple.

El comissari de la X Biennal Internacional d'Art d'El Caire i expert en el panorama artístic d'Orient Pròxim, Manuel Romero, visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard, on seguí els darrers retocs del muntatge de Bou, l'escultura de l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, abans de la inauguració oficial de la peça, que tindrà lloc el proper dia 2 en presència dels reis. L'expert, resident a El Caire, enaltí la monumentalitat de l'obra que es troba ubicada a la terrassa del centre d'art i reconegué que «m'encantaria tornar a contemplar-la sense les bastides, me sembla que és una obra atrevida i amb un risc important quant a la suspensió dels cubs escalonats. Un resultat molt bonic que es complementa extraordinàriament amb l'espai», afirmà Romero.

El comissari aprofità també la visita i alabà l'espai i la col·lecció d'Es Baluard i per compartir l'èxit espanyol pel guardó al millor pavelló de la X Biennal d'El Caire, gràcies a l'obra Sou, de l'artista mallorquina Francesca Martí. «Escollir Francesca Marti me donà seguretat, ha estat un èxit total perquè els seus vídeos representen una passa més en la història del vídeo en comparació amb el que s'havia fet fins ara», digué l'expert. Romero destacà que Sou «aconsegueix un perfecte moviment dins un nou concepte d'art que representa amb la pintura, la dansa, el vídeo, la música i la fotografia».

JAVIER J. DÍAZ. Palma.
Les obres per instal·lar l'escultura Bou, obra de Santiago Calatrava i que el dilluns dia 15 de gener es començà a instal·lar, peça per peça, a la terrassa del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard, finalitzaran previsiblement avui. El propietari dels tallers Magisa, Guillermo Ponce, que supervisa tota la feina des de dilluns de la setmana passada personalment a Palma, assenyalava ahir que l'escultura està llesta. «Crec que els treballs acabaran demà -avui per al lector-», manifestà. Durant els darrers vuit dies, un equip d'operaris especialitzats ha fet feina a les terrasses de l'espai museístic per acabar de col·locar-hi la base de l'escultura, els dos cons i els cinc cubs que Calatrava ha dissenyat.

A primera hora d'ahir dematí, ja hi havia quatre cubs col·locats en posició d'escala damunt els dos cons, als quals donen suport des de la base. La peça, que encara té al voltant una bastida perquè els obrers hi puguin treballar, ja es veu des de la murada d'Es Baluard. Així, qualsevol persona que vagi pel passeig marítim la pot observar. Un pic instal·lada, Bou serà visible des de qualsevol punt de la badia.

Dia agitat ahir matí al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. Mentre a l'interior del recinte es desmuntava l'exitosa exposició sobre Andy Warhol, guardant amb molta cura totes les obres a les respectives caixes, a fora, una enorme grua descarregava el que serà una de les noves atraccions de la façana marítima de ciutat i preludi de la futura exposició que acolliran les parets d'Es Baluard. Era l'escultura Bou, obra que el valencià Santiago Calatrava ha dissenyat ex professo per a la terrassa del museu palmesà i que ahir arribava finalment a la seva futura i definitiva ubicació. L'obra va sortir divendres passat dels tallers Magisa a Madrid. Després del trajecte per carretera fins a València i el posterior viatge a Palma amb vaixell, Es Baluard començava a veure ahir complert un dels seus somnis des del dia que es va inaugurar, aviat farà tres anys.

Aquest taller s'emmarca en el cicle Família! El dissabte va d'Art i ha estat organitzat per l'àrea de difusió cultural d'aquest centre amb l'objectiu que els nins, acompanyats sempre per un adult, aprenguin des de molt petits a familiaritzar-se amb el món de l'art i dels museus. En el taller Musicart el grup de música Five va ser l'encarregat, a través dels seus màgics instruments, que els petits explorassin les obres secretes del museu jugant també amb la llum, els colors i el so. En el transcurs del taller, els Five interpretaren la peça Mallorca Moods del compositor anglès Derek Boureous, expressament per dur a terme aquesta activitat.

Aquest mateix taller, dirigit per Philip Richard Dawson, es repetirà durant la resta de disabtes de gener i també durant el mes de febrer amb un preu simbòlic d'un euro per cada nin.

Maqueta de l'escultura «Bou», que ahir era a la Fosa Magisa de Madrid.

Per això, el treball realitzat ahir a Madrid va ser gairebé faraònic. Per col·locar cada una de les entre quaranta i cinquanta peces que formen l'obra de Calatrava es van necessitar quatre grues, una d'aquestes capaç de suportar fins a cent tones de pes; dos camions amb plataformes de setze metres i deu persones. Només la superfície pesa disset tones i medeix dotze metres de llarg per tres metres d'ample i un metre d'alt. Els camions estan traslladant l'escultura fins a València, des d'on embarcarà avui cap a Mallorca. Demà arribarà a l'Illa i dilluns, a primera hora, acabarà el seu viatge en arribar al seu espai.

«Ha estat una feina complicadíssima, amb un nivell de tecnologia, d'enginyeria i de construcció elevadíssim», afirmava ahir Guillermo Ponce, de la Fosa Magisa. Ponce va voler remarcar l'ajuda prestada pels enginyers de Calatrava, que hi han col·laborat «de manera exquisida», a més de rememorar «els controls de qualitat i les proves de força» a la qual s'han sotmès cada un dels elements que formen Bou. L'escultura s'inaugurarà el 2 de febrer durant la presentació de l'exposició que Es Baluard dedicarà a Calatrava, que donarà el sus a l'inici dels actes de commemoració dels tres anys d'obertura del centre. La mostra inclou la presentació de seixanta-quatre dibuixos en homenatge a la tasca de Juníper Serra a Califòrnia, vint escultures, cinc projeccions amb les emblemàtics edificis dissenyats per Clatrava i vint-i-quatre obres de ceràmica, totes inèdites a Espanya. L'objectiu d'aquesta antològica és posar de manifest el caràcter polifacètic de Calatrava, com a enginyer, arquitecte i especialment com a dibuixant, escultor i, més recentment, com a creador de ceràmiques.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va celebrar ahir la primera de les dues jornades de portes obertes que el centre ha programat per acomiadar l'any i commemorar la festa de l'Estendard. La segona se celebra avui, de 10.00 a 20.00 hores.

Els visitants que decideixin passar el darrer dia de l'any a Es Baluard podran contemplar més d'un centenar d'obres d'Andy Warhol, com també retrats seus captats per les càmeres de diversos fotògrafs. En total, s'hi exposen 112 peces d'un dels precursors del pop art, obres úniques o amb tirada molt limitada, que s'han exhibit en comptades ocasions i que il·lustren la seva trajectòria des de 1957 fins a 1986. Així mateix, s'hi exhibeixen retrats de l'artista captats per Hans Namuth i Mimmo Jodice, a més de 28 fotografies de Dino Pedriali de 1975.

Es Baluard també acull, a més de les obres que componen la col·lecció permanent del museu, Picasso i els llibres. Col·lecció Bancaja, una mostra que presenta la relació de l'artista malagueny amb l'edició de llibres d'artista. Aquesta mostra romandrà a Es baluard només fins al proper dia 7 de gener.

Un dels quadres que viatjaran a Shanghai de Calvo Carrión, de la línia que ell mateix anomenava «universalisme».

N. ABAD. Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard acollirà pel juny una mostra antològica de l'obra d'Antonio Calvo Carrión (1921-1979), mallorquí d'adopció i creador d'una tendència artística pròpia que ell va denominar «universalisme». Aquesta exposició s'exhibirà després al Museu de Belles Arts de Shanghai com a inici d'una sèrie d'intercanvis entre les Balears i la província xinesa, explicà ahir la coordinadora d'Acció Cultural del Consolat General d'Espanya a Shangai, Àngela Buades. «Aquesta iniciativa s'emmarca en l'Any d'Espanya que la Xina ha programat per al 2007 i enllaça amb l'organització a Shanghai de la Exposició Universal 2010», en paraules de la jove diplomàtica mallorquina. Així, confirmà que «a la Xina hi ha un autèntic interès per la cultura espanyola i, sobretot, per eludir els tòpics i per descobrir els grans mestres». En aquest sentit, el Consolat General d'Espanya a Shanghai també ha emprès negociacions per dur al país oriental l'exposició sobre Joan Miró i el món d'Ubú, que ja es pogué veure a començament d'any al Museu Es Baluard, com també les ceràmiques de Picasso que pertanyen al fons d'aquesta entitat. Buades confirmà que pel març una delegació de la Xina es desplaçarà a Palma per tancar futures col·laboracions.

Les bones relacions entre Balears i Shanghai quedaren segellades el mes passat amb la promoció de productes Cinc Estrelles efectuada a la província xinesa per la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern. «Aquest vincle entre les nostres illes i la Xina anirà a més, tenint en compte l'augment progressiu que experimentarà la comunitat xinesa al nostre territori», en paraules de Buades. Respecte de l'exposició que Es Baluard dedicarà a Antonio Calvo Carrión, s'ha de recordar que aquest va ser un artista elogiat per la societat mallorquina. Nascut al municipi sevillà de La Algaba, Calvo Carrión va ser deixeble de Vázquez Díaz i es va dedicar especialment a les natures mortes i als retrats. Va ser en plena maduresa que va prendre consciència de la necessitat d'un canvi en el seu art, la qual cosa va motivar la seva «teoria universalista». L'any 1965 va publicar un manifest en el qual assenyalava que l'universalisme havia de ser una mentalitat reflectida en la pintura. El seu desenvolupament plàstic s'expressa en un seguit d'obres realitzades amb una paleta de caràcter tradicional, en les quals la figura constitueix un univers màgic que entronca amb tota la tradició de l'art fantàstic aliè al surrealisme.

Calatrava amb les seves ceràmiques.

L'acte inaugural coincidirà, a més, amb la instal·lació, a les terrasses d'Es Baluard, d'una escultura monumental de quinze metres d'alçada que, amb el títol de Bou, ha estat realitzada per Calatrava específicament per a l'espai, amb l'objectiu que la seva obra esdevingui una nova icona en la façana marítima de Palma. Segons Tomàs Llorens, la proposta de l'exposició «vol incidir en el perfil creatiu d'un arquitecte i enginyer que és, a la vegada, un artista de múltiples facetes. Aquest perfil creatiu pren com a model l'esperit de la Il·lustració, que proposava el conreu de disciplines diferents per permetre un desenvolupament complet de l'home en tota la seva dimensió intel·lectual i espiritual».

La mostra s'articularà a través de quatre apartats teòrics: el procés creatiu; forma i moviment; fites urbanes; i la llum i l'espai arquitectònic. Ja se sap que aquest esdeveniment ocuparà dues sales amb un total de 850 metres quadrats. A la sala d'exposicions temporals de la planta -1 es presentaran els quaderns de dibuixos disposats en vitrines. Entre els seus nombrosos quaderns d'arquitectura convé destacar la sèrie de dibuixos dedicats al mallorquí Fra Juníper Serra, missioner a Califòrnia, on l'arquitecte valencià va treballar en la preparació del concurs per a la nova catedral de Los Angeles. Juntament amb els dibuixos, s'hi exhibiran una vintena d'escultures de marbre, bronze i acer, procedents del taller de l'arquitecte a Zuric i d'algunes col·leccions privades d'Espanya i d'EUA. Al voltant de les escultures i els dibuixos, s'exposaran en les parets cinc pantalles de plasma amb seqüències de fotografies dels principals edificis construïts per Calatrava. A l'Aljub es presentarà un conjunt de vint-i-quatre peces de ceràmica, que mai no han estat exposades al territori espanyol.

Més d'un centenar d'obres d'una de les icones del segle XX, com també nombrosos retrats seus, captats per les càmeres de diversos fotògrafs, donen forma a l'exposició dedicada a Andy Warhol (Pittsburg, 1928-Nova York, 1987) que ahir va atreure al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma devers 3.560 persones, en una jornada de portes obertes amb motiu del Dia de la Constitució. Aquesta xifra ja es va aconseguir diumenge en una altra jornada d'accés gratuït al centre museístic.

Picasso i els llibres. Col·lecció Bancaja, una exposició d'importants llibres de la literatura europea universal il·lustrats per l'artista malagueny, va ser un altre dels reclams irresistibles que feren que Es Baluard registràs ahir una afluència constant de visitants, sobretot famílies i grups de joves, segons informaren fonts de l'entitat. L'exposició de Warhol aplega 112 obres del mestre del pop art, peces úniques o amb una tirada molt limitada que s'han exhibit rares vegades. Potser és aquesta la clau del seu èxit a Mallorca.

Segons els responsables del Museu, les coes durant el matí varen ser més nombroses que l'horabaixa, i només varen minvar les hores de migdia, en les quals habitualment sempre es registra un menor nombre de visitants.

Mentre l'exposició que pretén retre homenatge al vintè aniversari de la mort de la icona del pop-art nord-americà resti oberta al Baluard (fins el 14 de gener), els ciutadans hi podran accedir dues vegades més de franc: serà aquest dia 6 de desembre, dia de la Constitució, i el 6 de gener, dia dels Reis, dates en què normalment el museu Es Baluard de Sant Pere ofereix jornada de portes obertes.

Cal recordar que l'exposició reuneix 112 obres de Warhol (Pittsburgh, 1928 - Nova York, 1987) procedents de col·leccions privades d'Itàlia, Estats Units i de la Col·lecció Serra de Mallorca, que permeten il·lustrar la seva trajectòria artística des de 1957 fins al 1986. S'hi exhibeixen cobertes de discs com la de The Velvet Underground and Nico, creada per Warhol el 1967, o la de The Rolling Stones per a Sticky Finger, a més de portades de revistes com Interview i Time. Aquesta selecció es complementa amb alguns retrats del mateix artista, captat per les càmeres d'autors com Hans Namuth i Mimmo Jodice, a banda de la sèrie de 28 fotografies Anticàmera amb Andy Warhol, realitzada el 1975 per Dino Pedriali.

La mostra, comissariada per Gianfranco Rossini i coordinada per Charo Sanjuán, convida a reflexionar sobre la condició de l'home contemporani, \132 posant en evidència els valors representatius del món actual. Fascinat per les icones de la cultura de masses, Warhol es va saber forjar la seva pròpia llegenda i esdevingué la gran estrella dels «feliços seixanta» i un autèntic mite del seu temps. L'artista va saber posar al mateix pla figures com Marilyn i Mao Tse-Tung.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma celebra avui, des de les 10.00 i fins a les 20.00 hores, una jornada de portes obertes per commemorar la presentació de la seva nova exposició, dedicada a Andy Warhol. La mostra organitzada pel museu ha comptat amb la col·laboració del Consell de Mallorca. Les següents jornades de portes obertes seran el 6 de desembre i el 6 de gener.

Durant la inauguració de la mostra divendres passat, Maria Antònia Munar, presidenta del Consell, va voler realçar la presència d'«un públic molt jove». «Dijous passat, vaig ser a quatre inauguracions diferents i sempre em vaig trobar la mateixa gent. Aquí puc veure rostres diferents, cosa que em fa sentir que els nostres objectius s'estan complint. Aquesta mostra farà que gent que habitualment no va a veure exposicions vingui a Es Baluard i, fins i tot, s'hi aproparan aquells que mai no han trepitjat aquest museu».

Munar destacà a més l'esperit de Warhol, un home que es va avançar al seu temps, ja que trencà amb la idea de l'art com una cosa exclusiva i el socialitzà, un tema a tenir en compte. «Els polítics també hem d'avançar-nos a la nostra època i donar les solucions adequades. S'ha de mostrar que l'art és una mica proper i, per tant, donar a conèixer «als ciutadans Es Baluard, fet que s'assolirà gràcies a l'exposició».

La mostra, que ha comptat amb la col·laboració especial del Consell de Mallorca, pretén ser un homenatge a aquest vintè aniversari de la mort. Reuneix 112 obres d'Andy Warhol, procedents d'Itàlia, Estats Units i de la col·lecció Serra de Palma (que aporta, per aquesta mostra, dues obres molt particulars del creador, segons referia ahir Marie-Claire Uberquoi, directora d'Es Baluard). Cal dir que l'exposició convida a reflexionar sobre la condició de l'home contemporani, posant en evidència els valors representatius del món actual. Fascinat per les icones de la cultura de masses, Warhol es va forjar la pròpia llegenda, convertint-se en la gran estrella dels «feliços seixanta» i en un autèntic mite del seu temps. La selecció es complementa amb alguns retrats de Warhol que captaren les càmeres d'autors com Hans Namuth i Mimmo Jodice, a més de la sèrie de vint-i-vuit fotografies Anticamera amb Andy Warhol, realitzada el 1975 pel fotògraf italià Dino Pedriali durant el viatge per ciutats italianes.

La mesura de només deixar passar vuitanta persones per visitar l'obra d'«Andy Warhol» a Es Baluard va resultar molt exagerada en vista dels molts ciutadans que volien visitar una exposició que recull les peces més famoses de l'americà però que també permet captar-ne la part més íntima i, per tant, les obres menys conegudes. De fet, l'expectació creada entorn d'una mostra que restarà oberta fins dia 14 de gener i que gaudirà de tres jornades de portes obertes (demà diumenge, dia 3 de desembre; dia 6 de desembre i dia 6 de gener), va superar les previsions que se n'havien fet. La gent que esperava fora per poder accedir a les sales era nombrosa, tot i que es prenien l'espera amb la tranquil·litat de saber que el museu restaria obert fins a les 22 hores.

Avui es presenta en societat a Es Baluard l'exposició «Andy Warhol», que compta amb el suport del Consell de Mallorca i que romandrà oberta al públic fins el 14 de gener de l'any que ve.

Amb la presentació d'aquesta exposició, Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma s'anticipa a la celebració del vintè aniversari del pare del pop art nord-americà. Ahir mateix, els treballadors de l'espai expositiu treballaven col·locant totes les peces per tal de tenir-les avui a punt, en el moment de la seva inauguració.

L'exposició reuneix cent catorze obres de Warhol procedents de col·leccions privades d'Itàlia, Mallorca i Estats Units, que permeten il·lustrar la seva trajectòria artística des de 1957 fins a 1986. S'hi exhibeixen també cobertes de discs com la de The Velvet Underground and Nico, creada per Warhol el 1967, o la The Rolling Stones per a Sticky Finger, juntament amb portades de revistes com Interview i Time. Aquesta selecció es complementa amb alguns retrats del mateix artista, captat per les càmeres d'autors com Hans Namuth i Mimmo Jodice.

Fascinat per les icones de la cultura de massa, Warhol va saber forjar la seva llegenda fins a convertir-se en la gran estrella dels «feliços seixanta» i en un autèntic mite del seu temps. Aliè a moralismes excessius, el creador va intentar posar en el mateix pla figures tan diverses com Marilyn Monroe i Mao Tse-Tung.

En el transcurs de l'acte, es podran veure projectades diapositives que donen testimoni del dia a dia a la barriada de Saramandaia, on ha viscut durant anys el missioner Meriusz Berko, fundador de l'associació esmentada. A més, després del recital es presentarà Els nins que Déu no estima, un llibre escrit per aquest missioner, publicat per ara en polonès i en el qual es narra el seu testimoni sobre l'anomenat barri de favelas. Finalment, es posaran a la venda algunes fotografies. «Molts de mallorquins ens volen ajudar perquè saben on anirà la seva aportació», assegurà Berko. Els 5 euros de l'entrada són «una gota de solidaritat» que contribuirà a la campanya «Nadal sense fam», destinada a comprar menjar, i també a la titulada «Ajuda'm a créixer», orientada a cursos de formació professional per als joves del barri. Per la seva banda, el músic de la Simfònica i col·laborador de Berko, Jozef Szafranski, destacà la disposició total dels seus companys d'orquestra per col·laborar en el recital benèfic, i avançà que volen prolongar aquesta col·laboració.

Una de les obres més famoses de l'artista.

NÚRIA ABAD. Palma.
No és estrany que el pop art constitueixi un dels moviments artístics més representatius del segle XX, i també un dels més transgressors: va vincular directament l'art amb la comunicació de masses, un dels fenòmens propis de l'anterior centúria i element explicatiu del seu caràcter i el seu desenvolupament. El seu pare, Andy Warhol (Pittsburg, 1928-Nueva York, 1987), serà objecte d'una col·laboració especial entre el Consell de Mallorca i el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, que s'avançaran a la celebració dels vint anys de la mort del genial artista amb una mostra que podrà visitar-se de l'1 de desembre al 14 de gener de 2007.

L'exposició, comissariada per Gianfranco Rosini, reuneix cent dotze obres de Warhol, peces úniques o amb tirada molt limitada que s'han exhibit en rares ocasions i que il·lustren la seva trajectòria artística des de 1957 fins a 1986. Així mateix, inclou retrats de l'artista firmats per Hans Namuth i Mimmo Jodice, a més d'una sèrie de vint-i-vuit fotografies de Dino Pedriali realitzades el 1975, segons va explicar la directora d'Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi.

Fill d'un immigrant eslovac, Warhol va exposar per primera vegada quan tenia trenta-quatre anys. Aleshores era dibuixant publicitari, una faceta que més tard va emprar a revolucionar el concepte d'art. La fascinació per les icones de la cultura de masses, amb la que Warhol va saber forjar la pròpia llegenda, elevant una llauna de sopa a l'altura de La Gioconda i clonant les obres per reinventar l'art de la serigrafia, serà l'eix central d'aquesta mostra que inclourà des de les cobertes dels discs de The Velvet Underground o de The Rolling Stones, a una selecció representativa de retrats de celebritats com Marilyn Monroe, Mick Jagger o Liza Minelli.

Principal
«La gran estrella dels seixanta, Warhol, prototip de l'artista del seu temps, ha estat la figura elegida pel Consell per iniciar els actes que se succeiran amb motiu de la reobertura del Teatre Principal de Palma», que tindrà lloc el pròxim 20 d'abril, va acceptar la consellera insular de Cultura, Dolça Mulet.

Es Baluard completarà aquesta exposició amb una conferència del crític Achille Bonito Oliva, autor d'un dels texts del catàleg de la mostra, que parlarà sobre l'artista el pròxim 14 de desembre.

Si tenim present que, en el moment de comentar el que ha estat el segon any de vida del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma -Es Baluard-, el nombre de visitants ha arribat als 700.000, el lector haurà d'entendre que un aire d'optimisme envaeixi aquest escrit. I si es té en compte que, d'aquestes 700.000 persones, la gran majoria han visitat el museu responent tan sols a la seva iniciativa personal, és a dir, sense anar en grups organitzats des del sector turístic, aleshores aquesta xifra encara cobra un relleu i un significat molt particulars. No vull negar que, si aquesta és la cara de la moneda, també hi ha la creu, que consisteix, precisament, en l'escàs suport que ha rebut el museu des d'alguns sectors capacitats per moure grups de turistes i reforçar el turisme cultural a les nostres illes. Però no és hora de retrets ni de fer inventari de greuges. El balanç és suficientment positiu perquè puguem pensar en un futur en clara progressió en tots els aspectes que permeten acostar-nos als grans objectius que la Fundació Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma -Es Baluard- s'ha traçat.

I en aquesta direcció s'han fet, el darrer any, passes molt considerables, diria que sobretot en el capítol de les grans exposicions, que possiblement sigui on el Museu s'ha de consolidar en el mapa dels grans equipaments destinats a l'art contemporani. Vull remarcar que aquestes exposicions, amb projecció universal, tenen una estreta relació amb les nostres illes, és a dir, abonen una filosofia d'introspecció en la nostra cultura per destriar-hi els valors universals i extreure'n els fruits a compartir. I també viceversa. El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma no pot ni vol avançar des de la desubicació ni l'atemporalitat.

En aquest capítol, el de les exposicions temporals, val la pena destacar:

«Jocs i camins de Joan Brossa» ens presentava l'univers màgic, lúdic i sarcàstic d'un artista total, poeta i faedor d'obres d'art, que va viure molt vinculat a Mallorca, sobretot, però no només, per la seva relació entranyable amb Joan Miró. Joan Brossa ocupava un lloc destacat en les preferències de Miró, i aquest va tenir sempre un gran interès a donar-nos-el a conèixer, convidava els mallorquins, a través de galeristes, poetes i periodistes, ens convidava a entrar en aquell món. Així, Brossa va ser un dels eixos entorn dels quals va girar la cultura illenca i una de les personalitats que varen tenir més influència en la renovació de la nostra cultura. Es Baluard, amb aquesta exposició, va voler obrir a les illes el món de Brossa, perquè tothom se'n pogués apropiar i perquè la relació no s'anàs diluint en el temps.

«Erró. Retrospectiva 1958-2004» donà a conèixer a les nostres illes l'obra d'aquest artista islandès establert a París i arrelat a Formentera. Erró és un dels més grans pintors europeus que s'han servit del pop art com a procediment estilístic per bastir una visió del món viva, punyent i tendra, vessant de crítica i d'humor. Ell ha aportat al món contemporani un mirall en el qual aquest món es pot mirar i es pot entendre millor. He de dir, ja que silenciar-ho seria injust, que Erró es va mostrar molt generós amb Es Baluard, i va fer donació d'algunes obres, sens dubte animat per la realitat que és aquest museu i com a mostra d'una gratitud que l'honora. «Pensar les formes. Escultures contemporànies a les col·leccions mallorquines» és un títol suficientment explícit per estalviar qualsevol comentari. De tota manera, voldria dir que una de les funcions del Museu és la d'interaccionar amb el món del col·leccionisme privat, cercant fórmules d'accés públic a unes obres d'art fins ara reduïdes als cercles més privilegiats.

«Bechtold 80. Inici i obra recent» ens va permetre mostrar al món l'obra d'un artista d'abast mundial i de mostrar-lo en la seva pertinença a les nostres illes. Bechtold és un dels clàssics de la història, tan particular, d'Eivissa com a espai de creació artística, un petit món que començà a ser estimat per artistes d'Europa i d'Amèrica ja abans de la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, amb Haussmann, Erwin Bronner o Will Faber, i que continuà des de la mateixa postguerra i fins als nostres dies. El Museu també té la missió de consolidar aquestes pertinences, de manera que les figures de l'art contemporani que han elegit el nostre país per treballar-hi, siguin incorporades amb naturalitat a la nostra història de l'art.

En la dita Àrea de difusió cultural, la progressió ha estat espectacular. Amb aquesta publicació a la mà, el lector podrà comprovar fins a quin punt el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma ha esdevengut el gran motor de la dinamització cultural de les nostres illes, a través de programes específics per a famílies, tallers per a adults, diverses tipologies de visites guiades per a escolars o obertes al públic en general, jornades de formació per a guies oficials, trobades per a docents, signatura de convenis de pràctiques, etc. També és menester recordar que s'ha desenvolupat una gran tasca de difusió mitjançant conferències, col·loquis i seminaris, en els quals han intervengut personalitats com Daniel Giralt-Miracle, Jean-Louis Pradel, Laura Baigorri, Josep Costa Mas, Joan Pons, Victòria Mesquida, Fernanda M. Viademonte, Toni Sellés, Pere Ortín..., la presència dels quals entre nosaltres significa, a fi de comptes, una extraordinària aportació a l'inventari de possibilitats d'enriquiment cultural de les nostres illes. D'altra banda, els responsables d'Es Baluard som conscients que un equipament d'aquesta categoria no pot ser infrautilitzat, i que per tant ha de convertir-se en un centre cultural pluridisciplinar, on tenguin cabuda la música, el teatre, la dansa, etc., un centre per a la creació artística en qualsevol de les seves formes. El lector farà bé de consultar la llista d'actes que han tengut Es Baluard com a escenari, perquè hi podrà comprovar com s'ha assumit amb la major il·lusió el repte de convertir-se en punt de referència per a la cultura i per al gaudi de tota la ciutadania. Un repàs a les activitats desenvolupades en aquesta direcció serà, sens dubte, molt il·lustratiu.

En aquest capítol voldria ressenyar que Es Baluard s'ha integrat en la xarxa d'espais per a la programació dels Encontres de Compositors, de manera que el museu i aquests encontres es potencien mútuament. Cada exposició, a més de l'edició de material didàctic, programes de mà, etc., ha donat lloc a les edicions dels corresponents catàlegs, que són documents de primer ordre sobre els artistes o els temes de les exposicions i el seu context. Si el lector repassa la relació de les exposicions d'aquest darrer any, sabrà també de quines edicions es tracta i amb quina cura s'han projectat.

Finalment, val la pena destacar que, ja com l'any passat, el Museu ha rebut peticions de cessió temporal d'obra per formar part d'exposicions, en aquest cas dedicades a Picasso: una a Como (Itàlia), i una altra a Aichi (Japó). Es tracta de dues peces de ceràmica, que han representat Es Baluard en aquests dos punts del món. De la mateixa manera, el Museu ja gaudeix d'un prestigi que li obre moltes portes d'altres museus per establir-hi relacions de cooperació, gràcies a la bona feina i dedicació del personal d'Es Baluard i de la seva direcció. Si hagués de resumir en una paraula l'etapa que s'ha viscut aquest darrer any, diria «consolidació», per quant la realitat ha superat molt satisfactòriament les campanyes de desprestigi i els intents de deslegitimació, i ha calat profundament en l'esperit de la nostra comunitat. I encara afegiria una altra paraula, «esperança», perquè les realitats i les perspectives no ens permeten ser pessimistes..., sempre que al Museu no li manqui el suport de les institucions o que aquest suport li sigui escatimat.

NÚRIA MARTÍ. Palma.
Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma acollirà avui i demà Art Tech Media 06, dues jornades dedicades a la reflexió i a la promoció de l'art digital i a la creació multimèdia dins la nostra societat. Marie-Claire Uberquoi, directora d'Es Baluard, es mostrava ahir molt satisfeta de poder acollir aquesta activitat, que és la segona que fa al museu dedicada a l'art i a la creació multimèdia.

La idea principal d'Art Tech Media ve de la mà de la parella d'artistes Montse Arbelo i Joseba Franco. El projecte va començar a la Fira Arco 06 i des d'aleshores ja s'ha presentat en diferents museus i centres culturals d'arreu de l'Estat. Les conclusions de les jornades es presentaran l'any que ve en un congrès a Madrid on es retrobaran les experiències dels nou centres on s'ha desenvolupat el projecte. Davant la situació de canvi profund en què està immersa la nova societat, el món de l'art, segons va comentar Joseba Franco, «ha quedat estancat en el temps: fa molts anys que no hi ha una evolució de les polítiques culturals al nostre país i hem d'aconseguir que això avanci».

Les jornades de reflexió Art Tech Media tindran lloc en Es Baluard i es complementaran amb una mostra de treballs Net Art i projeccions audiovisuals que es podran veure també durant el proper cap de setemana, 7 i 8 d'octubre, al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Pel que fa als debats, comptaran amb una bona colla de convidats relacionats tots ells amb el món de l'art. D'aquesta manera, avui, a les set de l'horabaixa, el museu acollirà el debat Art Transversal. Art, ciència, tecnologia i Societat, amb Carlos Pedrissa, director de la Fura dels Baus; Ignasi Labastida, de Creative Commons; Pedro de la Cruz, director de Cendeac; Mia Makela, artista activista; Vicente Metralla, director de LaAgencia; Karin Ohlenschlágen, codirectora de Medialab Madrid; i Bani, de Direct Dina.

La jornada de demà, que també començarà a set de l'horabaixa, portarà per títoArt Digital. Crítica i política cultura i comptarà amb la presència dels artistes Soledad Sevilla i Daniel Garcia Andújar, com també de José Ramon Alcalá, director de MIDE; Pedro Cruz, director de Cendeac; Pistolo Eriza, artista cofundador del Festival Observatori de València; Julián Àlvarez, director de l'àrea audiovisual de l'Idep; i els directors d'Art Tech Media, Monste Arbelo i Joseba Franco. Tots els actes són gratuïts i oberts al públic en general.

X.RIUTORT.Palma.
Any rere any, a la Nit de l'Art es van afegint ofertes complementàries dins els itineraris de les galeries i museus. Pel caràcter festiu d'aquesta cita, diferents espais varen oferir degustacions i entreteniments musicals per amenitzar més, si escau, les visites a la façana més creativa de Palma.

El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard oferí a la terrassa un concert a càrrec de la Jove Ensemble ACA (Àrea de Creació Acústica) dirigit per Andreu Gomis.

Música contemporània
La formació, integrada pels músics del taller «La interpretació com a experiència global de l'expressió musical», destinà la primera part de l'audició a una creació en temps real, on es pogueren sentir diferents exercicis d'improvisació lliure, com monòlegs musicals, conversacions a duet, i diàlegs a trios.

A la segona part s'interpretaren peces fetes per a la Nit de l'Art: Rere el tal de Xavier Carbonell, Da Stieg ein Baum de Xavier Gelabert, Dumb Music de Javier Argumal, Fragmente II d'Hosokawa i Concert op.24 d'Anton Webern.

L'Ajuntament de Palma també volgué animar els carrers amb música en viu, conscient de l'envergadura i transcendència d'una festa com aquesta que no només enceta la nova temporada de les galeries, sinó també simbolitza la tornada dels palmesans després de l'estiu centrífug. Així, al Born, al costat de l'obra dedicada a Eak Tai Ahn i de la ferida oberta del passeig, hi hagué l'actuació del grup de jazz Andreu Galmés Trio. A la plaça del Roser, Mariano Miranda delectà els vianants amb interpretacions de guitarra clàssica. Per animar la resta d'espai hi hagué l'actuació itinerant del grup de percussió Banasanou, que passeja els seus ritmes pels carrers i els centres d'art de la ciutat vella.

Una altra proposta musical fou el concert a la plaça Weyler del Jazz Classic Quintet que amenitzà la vetllada amb un repertori d'estàndards de jazz.

Fora del circuit oficial també hi hagué altres propostes com a la galeria Claudio Cappelinni on es fusionaren la dansa i les músiques del món.

Un total de 3.875 persones van celebrar al Museu Es Baluard la Diada de Mallorca. El centre d'art va realitzar diumenge i dimarts dues jornades de portes obertes per commemorar tan assenyalada data en la qual Es Baluard va comptar amb la presència de gairebé 4.000 assistents.

Diumenge van ser 2.375 les persones que van visitar el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma i, dimarts, unes 1.500 més. Tots van poder contemplar, a més de la col·lecció permanent, les exposicions La paraula pintada. Escriptors-Pintors i Jerusalem, de Jaume Plensa. La primera mostra obres d'escriptors de reconegut prestigi internacional que en algun moment s'han interessat per la pintura, faceta en moltes ocasions totalment desconeguda i opacada per la seva faceta com a literats.

La segona, per la seva part, és una instal·lació realitzada ex professo per l'artista per a la sala Aljub. El muntatge convida l'espectador a participar d'una experiència poètica i sensorial mitjançant fragments d'El Cantar dels Cantars gravats al bronze de gongs, la vibració dels quals omple l'espai de sons ancestrals.

El pròxim 21 de setembre, el Museu Es Baluard celebrarà la Nit de l'Art amb un concert de música contemporània i obrint les seves portes al públic fins a les 0.00 hores.

El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard va celebrar ahir una jornada de portes obertes amb motiu de la Diada, que s'amplia també a demà dimarts, dia gran de la festa de Mallorca. El matí va ser d'intensa activitat al museu, on arribaren nombrosos autocars que es varen desplaçar des de diferents punts de l'Illa per gaudir de l'oferta del centre. Almenys 2.375 persones varen recórrer el centre.

Els visitants gaudiren de contemplar la faceta plàstica d'alguns dels literats europeus de diferents èpoques que amb les seves obres integren l'exposició La paraula pintada, autors que conformen la història de la literatura com George Sand, Víctor Hugo, William Blake, Günter Grass, Federico García-Lorca o Rafael Alberti qui, encara que desenvoluparen les seves carreres al món de les lletres, també vren deixar anar la seva afició per l'art. L'exposició ha estat comissariada per Marie Claire Uberquoi, directora d'Es Baluard.

Jerusalem és la proposta del museu al seu espai més emblemàtic, l'Aljub, una gran volta de marès que segles enrere fou dipòsit d'aigua per als vaixells que atracaven a la badia, per a la qual Jaume Plensa va crear una instal·lació basada en el poema bíblic «El càntic dels càntics», obra per a la qual Plensa demana la participació directa de l'espectador. La pròxima exposició que oferirà el museu Es Baluard es titularà Picasso i els llibres amb obres de la col·lecció de Bancaja. El museu manté el seu horari d'estiu fins dia 30 de setembre, que és de 10.00 a 22.00.

El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard de Palma exhibirà a partir del pròxim 27 d'octubre i fins el 7 de gener l'exposició «Picasso i els llibres», una mostra que inclourà 108 estampes i 25 llibres de diversos autors il·lustrats per aquest artista, amb tècniques que van des del gravat calcogràfic, el linòleum, la litografia, fins al fotogravat i l'offset. L'exposició es realitzarà gràcies al conveni de col·laboració firmat entre l'entitat valenciana Bancaja i Es Baluard.

L'obra il·lustrada de Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) és poc coneguda pel públic, ja que en la majoria dels casos es tracta d'edicions de bibliòfil que han estat destinades a un coleccionisme molt restringit. Aquesta mostra estarà comissariada per Juan Carrete, i oferirà la possibilitat d'apropar-se a una faceta molt peculiar de l'extensa obra de Picasso, ja que la seva relació amb el món de la literatura va ser molt fecunda.

L'obra més antiga de la mostra és el llibre Clair de terre d'André Breton editat el 1923, que inclou una estampa calcogràfica amb un retrat d'aquest artista surrealista, que mostra com la seva relació amb poetes resulta molt significativa i àmpliament representada amb poetes del passat. Altres poetes il·lustrats són Luis de Góngora, Petrarca, Antonin Artaud i Tristan Tzara. També destaquen els aiguaforts que il·lustren Le chef-d'oeuvre inconnu d'Honoré de Balzac, la sèrie d'estampes que acompanyen els texts de Buffon, les 6 litografies del llibre Dans l'atelier de Picasso escrit pel seu gran amic i secretari Jaime Sabartés, i la bella edició de Le Carmen donis Carmen inspirada en la narració Carmen de Prosper Merimée.

Amb aquest projecte, Es Baluard de Palma i Bancaja han volgut unir-se a la celebració del 125 aniversari del naixement de Pablo Ruiz Picasso, contribuint així a recordar una de les figures essencials de la història de l'art del segle XX. La col·lecció d'Es Baluard ja comptava amb diverses obres del genial malagueny, entre les quals destaquen el conjunt de 41 ceràmiques i la Tela Nu couché et homme à la guitare pintada el 1972, un any abans de la mort de l'artista.

La inauguració oficial tindrà lloc divendres, dia 14 de juliol, i serà presidida pels prínceps Felip i Letícia. Els dies següents es desenvoluparà un important programa cultural, que inclou conferències, projeccions de pel·lícules, un cicle de videoart, concerts i trobades amb escriptors i periodistes especialitzats, amb l'objectiu de promoure en aquell país la cultura espanyola en els seus diferents vessants.

En el marc del programa ja esmentat s'han organitzat debats, en els quals intervindran els directors dels diferents centres participants, com ara Marie Claire Uberquoi, directora d'Es Baluard i que participarà en la jornada prevista dissabte, dia 15 de juliol, titulada Museus, espais i infraestructures.

A més del Museu Es Baluard, hi prenen part centres d'art modern i contemporani de tot l'Estat, com ara Artium (Vitòria), CAAC (Sevilla), CAAM (Las Palmas), CAB (Burgos), CAC (Màlaga), CDAN (Osca), CGAC (Santiago), DA2 (Salamanca), IVAM (València), MARCO (Vigo), MEIAC (Badajoz), MNCARS (Madrid), MUSAC (Lleó), Patio Herreriano (Valladolid) i Guggenheim (Bilbao).

Carme Feliu, M. Claire Uberquoi, Rogelio Araújo, Rosa Estaràs, Miquel Nadal, Michel Magnier i Maria Salom. Fotos: J.M.

M.L. Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, es convertí ahir en un dels principals reclams del vespre, ja que nombroses personalitats del món de la política, l'art i la literatura de l'Illa s'hi acostaren per assistir a la inauguració de l'exposició La paraula pintada. Escriptors-pintors, que romandrà fins dia 24 de setembre al centre d'art.

Entre els convidats a l'acte s'hi trobaren Rosa Estaràs, vicepresidenta del Govern; Miquel Nadal, vicepresident del Consell; Maria Salom, diputada del PP a Madrid; Carme Feliu, diputada del PP; Mateu Sedano, exconseller d'Esports amb UM; Rogelio Araújo, regidor de Cultura de Cort, i Cristina Cerdó, directora insular d'Economia del Consell.

També hi foren el cònsol de França a Palma, Michel Magnier; la cònsol de Suècia, Natalia Rigo; el crític d'art Olle Granath; l'escriptor i articulista Guillem Frontera; el vicedirector de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona, Rodolfo Amadeo; Jaume Mir i Amelia García, escultors; l'arquitecta Neus Garcia Iniesta; el fotògraf Joan Ramon Bonet, fill del literat Joan Bonet; els artistes Ben Jacober i Yannick Vu; Rosa Regi i Fernando Rotger, i Rai Ferrer, assessor literari de la mostra, entre molts d'altres.

La paraula pintada escriptors-pintors, comissariada per Marie Claire Uberquoi, aplega un conjunt de pintures, dibuixos, gravats, aquarel·les i olis d'alguns dels més grans escriptors dels segles XIX, XX i XXI, moltes vegades eclipsades per la força de la seva feina com a literats. Rafael Alberti, William Blake, Joan Bonet, Jean Cocteau, Dino Buzzati, García Lorca, Victor Hugo, Hermann Hesse, Günter Grass (l'únic encara viu), George Sand, Bruno Schulz, Roland Topor i Benito Pérez Galdós s'inclouen entre els autors de les 150 obres exposades a Es Baluard, que han estat presentades per col·leccionistes i museus de distints països europeus.

Durant la presentació de la mostra, Uberquoi destacà la vocació «internacional» del projecte, ja que reuneix autors procedents de l'Estat espanyol, França, Itàlia, Alemanya, Polònia, Gran Bretanya i Suècia representatius dels més importants corrents literaris com ara el romanticisme, el modernisme, el surrealisme, l'expressionisme, el realisme, la pintura metafísica o l'abstracció física. Tot i això, la comissària puntualitzà que «no hi son tots els que són».

Paral·lelament, s'exhibeixen a les vitrines alguns dels llibres més importants dels literats, molts dels quals primeres edicions, que contribueixen a donar coherència a l'exposició.

No sabria dir si hem fet més atenció als escrits de pintors o a les pintures i dibuixos dels escriptors, però tenc la impressió que els primers serien els beneficiats en aquesta comparació. Des de la magna obra historiogràfica del pintor Giorgio Vassari fins a les actuals i reiterades manifestacions assagístiques, periodístiques o poètiques dels artistes plàstics, la literatura feta per aquests artistes omple volums, es reedita constantment, és una part important de la cultura llibresca. Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Delacroix..., o, per acostar-nos més en el temps i en l'espai, Miró, Dalí, Aligi Sassu, Tàpies, Antonio Saura, Albert Ràfols Casamada, figurarien entre els exemples més il·lustres d'artistes que han ampliat la seva creació als espais de la literatura. Dos d'ells, sobretot, han convertit la lletra i la paraula en signe artístics, Miró i Tàpies.

Del primer, podem dir que les seves escriptures integrades en tantes pintures són com erupcions poètiques que flueixen des d'un foc interior, incessant, i que cada dia se'ns apareix més intens (i la paraula, més roent). Però també m'agradaria dir que sempre he considerat Joan Miró coautor, amb Georges Raillard, d'un llibre magnífic, Ceci est le couleur de mes rêves, on el nostre artista es mostra com a memorialista, com a poeta, com a crític, com a assagista. La producció literària de Salvador Dalí, que abasta des de la novel·la fins al dietari, guanya cada dia més espai en l'atenció, no tan sols dels experts, sinó també dels aficionats a l'art i a la literatura.

La secular tradició de pintors/escriptors italians ens toca de molt a prop gràcies a Aligi Sassu. A Mallorca, no tothom sap que va escriure una interessantíssima autobiografia i que, a més, la seva sensibilitat poètica es manifesta en uns poemes que demanen a crits la seva traducció al català, per incorporar-los a una cultura que ja s'ha nodrit de la seva pintura. D'Antoni Tàpies ens n'han arribat una sèrie de llibres que enriqueixen significativament el punt de vista sobre multitud de qüestions relacionades amb l'art, especialment amb els corrents del seu temps, amb l'art oriental... El mateix podríem dir d'Antonio Saura, un gran polemista, autor de treballs literaris que, afortunadament, han estat recollits en llibre després de la seva mort. De Ràfols Casamada, hem de dir que ocupa un lloc tan distingit en els museus d'art contemporani com en la poesia catalana...

Aquests exemples, agafats a l'atzar, no haurien de fer pensar al lector incaut que constitueixen el gruix de la literatura feta per artistes plàstics. Han escrit i escriuen textos extraordinàriament valuosos molts de pintors alemanys, francesos, italians, nord-americans... Pemeteu-me que recordi ara que un dels escrits més interessants que he llegit sobre Joan Miró és obra d'un gran pintor nord-americà, Robert Motherwell, i permeteu-me, també, que manifesti un punt d'orgull pel fet que aquest escrit es va produir en resposta a la meva sol·licitud a l'autor de les Elegies a la República espanyola perquè col·laboràs en el número extraordinari que el diari Ultima Hora dedicà al nostre pintor.

Definitivament, crec que, en la comparació amb què s'iniciava aquesta presentació, hi sortirien guanyant, pel que fa a la valoració i a la difusió dels resultats, els artistes plàstics que han dedicat part del seu temps a la literatura.

Just per això quedaria perfectament justificat que el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma vulgui, amb aquesta exposició, ideada per la directora, Marie-Claire Uberquoi, i el seu marit, Ray Ferrer, vulgui contribuir a equilibrar la balança, proposant aquesta mostra d'escriptors, d'homes específicament de lletres, que intermitentment han sentit la necessitat d'expressar-se mitjançant el dibuix, la pintura o qualsevol altra tècnica.

L'exposició que ara presentam va molt més enllà de la simple anècdota, ja que parla de la confusió freqüent dels límits entre allò que pressuposam compartiments estancs o espais independents i especialitzats com a suports de la creació. Certament, la majoria d'escriptors no tenen la necessitat de dibuixar, de pintar, d'esculpir, i la majoria d'artistes plàstics no necessiten completar el seu discurs per mitjà de la literatura. D'altres n'hi ha que, a fi de comptes, no sabem mai si són més pintors que literats o viceversa (William Blake, Jean Cocteau, Santiago Rusiñol). I d'altres que, tot i destacant més en una faceta, seran tan apreciats per grups d'especialistes gràcies als treballs considerats complementaris (August Strinberg, per exemple).

Totes aquestes possibilitats són contemplades en l'exposició «La paraula pintada». S'hi han desestimat casos particulars, fins i tot d'escriptors molt reconeguts, en els quals les altres expressions artístiques no passen de l'anècdota frívola. En resum, els exemples triats, que reuneixen des d'autors mallorquins o molt vinculats a les illes (Joan Bonet, Camilo José Cela, George Sand, l'arxiduc Lluís Salvador...) fins a altres d'abast universal (Victor Hugo, Goethe, García Lorca, Hermann Hesse, Henry Michaux...) al·ludeixen sobretot a la propensió de molts d'escriptors a servir-se de la pintura i el dibuix per ampliar el seu discurs o per assenyalar-nos el camí pel qual es convida el lector/espectador a ampliar-lo.

En qualsevol cas, és un orgull per a mi, i crec que per a tots els ciutadans d'aquestes illes, rebre per un temps hostes tan distingits com els que ja he esmentat, a més d'altres com William Blake, don Benito Pérez Galdós, Castelao, Buero Vallejo o el sempre exòtic Pierre Loti. Amb tots ells podrem tenir-hi un diàleg fecund sobre art i literatura (o viceversa).

Miró Sculptures acaba d'editar-se a França per «Daniel Lelong Successió Miró». Es tracta d'un volum hermós d'unes quatre-centes pàgines en les quals figuren les tres-centes noranta-sis obres escultòriques que va realitzar l'artista al llarg de la seva vida. La primera obra és de l'any 1928. Té per títoDanseuse Espagnole (109 x 71).

Es tracta d'una composició sobre paper de llima en el qual figuren un triangle, dues cordes formant un bell arabesc i aparells d'arquitectura. A aquesta obra en segueixen vint-i-set més, de semblants característiques, perfectament reflectit el món surrealista del seu autor.

Encara que totes són d'una creativitat excepcional, en un món ple de paradoxes, plenes d'un ambient màgic i oníric amb personatges pintats a l'oli que ens recorden els gnoms dels nostres contes infantils, i també els siurells. L'obra es tanca amb l'última escultura realitzada per l'artista el 1982 titulada Personnage (185 x 110 x 64).

Abans de continuar analitzant el llibre crec que pot resultar interessant presentar Daniel Lelong. Va ser home de confiança d'Aimé Maeght. Una cosa així com l''home dels números'. Junt amb Jacques Dupin, poeta per excel·lència, significaven els més sorprenents col·laboradors de Maeght. El primer amb els números, el segon amb la creativitat. Dupin va ser autor d'innombrables llibres i articles relacionats amb els principals artistes de la galeria Maeght.

Gràcies a aquestes dues persones, Maeght es va convertir en un dels principals marchands del món. A la galeria de París al carrer Teheran, en va seguir una altra a Zuric, una tercera a Nova York i una quarta a Barcelona al carrer dels germans Montcades, així com la Fundació Maegth a Sant Paul de Vence (Niça). Sempre van saber ser a l'ombra, en un segon pla, amb un molt reduït cercle de persones que coneixien el seu gran treball i col·laboració entorn demarchand.

Record, fa molts anys, que Miró em parlava dels seus amics.

Em deia: «Jacques Dupin és un gran poeta, potser un dels millors poetes del moment actual a França. En algunes ocasions m'ajuda a escollir títols per als meus gravats i litografies. Tots són d'una gran bellesa i poesia. Crec que Dupin té categoria suficient per dedicar-se només a la poesia».

Aquest magnífic llibre Miró Sculptures, té la categoria d'un catàleg raonat. Ha estat possible gràcies al bon treball de redacció i organització del nét de l'artista, Emilio Fernández Miró, amb la col·laboració de Pilar Ortega. L'obra aconsegueix reunir tota l'obra escultòrica de l'artista, tasca que estava pendent, després dels sis toms de litografies, tres de gravats i els sis de pintures sobre tela, aquesta última amb un molt ajustat estudi de Dupín. Falta ara per editar els dibuixos que va realitzar al llarg de la seva vida, treball llarg i meticulós per l'alt nombre de dibuixos que va realitzar Miró en tota la seva vida. Malgrat les dificultats, se m'ha assegurat que existeix el projecte de l'edició de la monumental obra, que sens dubte donarà a conèixer als lectors la minuciositat de l'artista abans de començar una tela. Molts dels seus treballs importants: La Masia, El Carnaval d'Arlequí, Interior holandès, i moltes d'aquestes obres són el reflex de nombrosos dibuixos en els quals Miró anava dissenyant l'obra mestra. La majoria d'aquests dibuixos interessants es troben a la Fundació Joan Miró de Barcelona i a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. També està en projecte l'edició de les seves ceràmiques, moltes d'elles realitzades en col·laboració amb Joan Artigues.

Entre les gairebé quatre-centes obres que inclou el llibre, n'hi ha algunes que m'agradaria destacar. Per exemple l'Ocell lunar i l'Ocell soleil, ambdues a la Fundació Maegth a Sant Paul de Vence, realitzades en marbre el 1968.

En certa ocasió i durant una visita a l'esmentada Fundació, situada a la costa blava francesa vaig aconseguir una foto d'una parella besant-se davant l'Ocell lunar.

En revelar-la vaig comprovar que la foto tenia certa gràcia, a més de ressaltar l'escultura. Vaig encarregar una ampliació per regalar-la al gran artista. En veure-la, va demostrar una gran satisfacció. Era com un al·lot amb sabates noves. Va exclamar: «Et dónes compte com la gent senzilla s'apropa a les meves obres! No són intel·lectuals, no són milionaris, no són marchands, són senzillament dos al·lots joves que s'estimen i han trobat a la meva obra un lloc apropiat per besar-se. Que content estic amb aquesta fotografia!».

Després de referir-me als dos ocells celestials, desig esmentar així mateix Project pour un monument pour la Ville de Barcelone, La caresse d'un oiseau, Monument dressé en plein océan à la gloire du vent, entre altres, totes de gran interès.

I tantes altres obres, tantes, que segurament ompliria aquest espai que el director de Diari de Balears ha tingut l'amabilitat de cedir-me.

(1). Miró Sculptures. Catalogue raisonné (1928-1982) de Daniel Lelong and Successió Miró. Editat en anglès.

PERE A. SERRA,
president de la Fundació Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma

Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma ha superat aquest mes de juny la xifra de 600.000 visitants que han passat pel centre d'ençà de la seva inauguració, que es va produir el 31 de gener de 2004, fa poc més de dos anys.

Aquesta dada coincidiex amb la presentació d'importants exposicions temporals produïdes per Es Baluard. De fet, avui fa una setmana que es va inaugurar la instal·lació Jerusalem de l'artista Jaume Plensa, obra realitzada específicament per a l'Aljub, i que es podrà contemplar fins dia 15 d'octubre.

D'altra banda, Es Baluard ha anunciat que dia 6 de juliol inaugurarà una nova exposició titulada La paraula pintada. Escriptors-pintors. La mostra reunirà més de cent-cinquanta obres (pintures, dibuixos i gravats) de vint-i-tres escriptors europeus entre els quals destaquen figures com William Blake, Rafael Alberti, Herman Hesse, Federico García Lorca o Günter Grass, entre d'altres.

La realització d'aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració d'importants museus europeus que han acceptat deixar les seves obres, com el Musée Nacional d'Art Moderne Centre George Pompidou; el Musée d'Orsay; La Maison de Victor Hugo de París; la Fondazione Hermann Hesse de Montagnola (Suïsa); el Museu de la Literatura Adam Mickiewiz de Varsòvia; el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i la Biblioteca Nacional de Madrid, entre d'altres. Aquesta exposició romandrà a l'espai expositiu d'Es Baluard fins dia 24 de setembre.

Quant a l'exposició de Jaume Plensa, ha aixecat molta d'expectativa amb una instal·lació on la poesia és molt present. L'artista català ha incrustat fragments deCàntic dels càntics a devuit enormes gongs de bronze que tenen com a missió que el visitant els toqui amb les macetes perquè l'espai s'ompli de so, de llum i de poesia. Així, el visitant també podrà sospesar el valor que tenen les paraules en la musicalitat, perquè depèn de les lletres impreses que el so dels gongs sigui un o un altre.

A partir de dia 16 de juny, i fins dia 30 de setembre, l'horari del museu farà horari d'estiu de dimarts a diumenge de les 10 a les 22 hores.

Altres vessants del món de la cultura també es donaren cita a un espai que, tot i la pluja, estava ple de gom a gom. Així, es pogueren veure Pere Serra, president d'Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma; Marie-Claire Uberquoi, directora del mateix espai; Miquel Alenyà, president de Creu Roja; Andreu Ramis, cap de l'Obra Cultural de Sa Nostra; Francesc Verdú, conseller delegat de Banca March i poeta; l'industrial i escriptor Gabriel Huguet; els galeristes Bernat Rabassa, Pep Pinya i Gabriel Vanrell; Guillem Rosselló-Bordoy, exdirector del Museu de Mallorca; el restaurador i expert en art José María Pardo; el poeta Àngel Terrón; Joan Carlos Gomis i Neus Cortés, responsables del Casal Solleric; Pere Noguera, director de teatre i exdirector del Principal; Joan Company, director de la Coral Universitària; els advocats Joan Buades i Joan Mir; l'arquitecta Neus García-Iniesta, i, fins i tot, una fugissera Marta Gayà.

No cal dir que, al costat de Canet, hi havia els comissaris de la mostra, Cristina Ros i Guillem Frontera, i el patrocinadors de la mostra, Gabriel Sagristà, cap d'expansió de la CAM.

Es tracta d'una exposició que Plensa ha creat ex professo per a l'Aljub. De fet, el català assegurava ahir que «quan vaig saber que la comanda era per a l'Aljub no ho vaig dubtar ni un moment, i vaig dir que sí».

L'artista ha volgut convertir aquest espai en un lloc gairebé màgic. Per tal d'aconseguir-ho, ha creat un tipus d'escenografia mitjançant la construcció d'una sèrie d'elements escultòrics en forma de gongs, uns instruments musicals que l'espectador decidirà quan i com ha de tocar. Però a més d'aquests elements musicals, el visitant a l'Aljub hi trobarà un personatge que l'observa a ell i les seves reaccions davant de la resta del muntatge. És el mateix escultor, una figura en pols de marbre recoberta amb el noms de les muntanyes de Venus. «Aquests elements geogràfics de Venus tenen noms de les divinitats de totes les cultures. Vaig trobar, en una exposició com aquesta, amb fragments deCàntic dels càntics molt suggerent introduir el nom de Venus».

De fet, Plensa afirmava que aquesta obra, que emana poesia per tots els vessant, s'havia d'acaronar: «Les peces s'han d'acaronar per l'espectador. Ha de ser com si les besassis, com més suau ho facis, millor sonaran» i així expandiran els devuit missatges d'amor de l'obra bíblica, escollits perquè tinguen una força de fàcil lectura.

Quant al nom de Jerusalem per a una exposició on tot vol emanar amor i poesia, Plensa va defensar que, en aquesta ciutat, hi ha moltes capes d'història, que sovint és més emocional que no real.

L'exposició va ser presentada, a més de per l'escultor, per la directora del Museu, Marie-Claire Uberquoi, que va introduir l'obra d'un escultor polifacètic amb èxits tan importants com el muntatge The Crown Foundation a Xicago i li agraí que hagués acceptat el repte de fer un muntatge per a l'Aljub. A més, a l'acte de presentació no hi mancaren els patrocinadors de la mostra: Air Europa i CAM Obres Socials.

Gairebé cinc-centes persones han passat des d'octubre fins a maig pels tallers dirigits a al·lots de sis a dotze anys que celebra Es Baluard tots els dissabtes. El museu va inaugurar ahir una mostra documental dels resultats d'aquestes activitats, que es podran visitar fins al pròxim 18 de juny al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

El cicle «Família! El dissabte va d'art» ha estat compost pels tallers «Superfície, espai, mur, llum + nosaltres», una manera d'endinsar-se en la intervenció, titulada «Destrucció-Construcció», que va realitzar l'artista alemany Erwin Bechtold a l'Aljub; «Ubú ets tu?», en el qual es va recrear la fascinació de Joan Miró per l'obra de teatre «Ubu roi» de Jarry; i «Has imaginat alguna vegada quantes coses es podrien col·leccionar», una reflexió oberta sobre el fet de col·leccionar, les funcions i utilitats de fer-ho.

«Aquests tallers han tingut una gran acollida per part de les famílies. La majoria d'elles ja s'han convertit en assídues a totes les activitats que realitzam i, amb cada nou taller, va creixent el nombre de pares interessats a participar al costat dels fills», va explicar Aina Vives, responsable de Difusió Cultural d'Es Baluard, l'equip de la qual el formen Eva Cifre, Irene Amengual i Sebastià Mascaró.

D'altra banda, Es Baluard també acull fins dimarts l'exposició fotogràfica «Geometria a Es Baluard», en la qual els alumnes de primer curs de Periodisme i Comunicació Audovisual de l'Alberta Giménez mostren el seu punt particular de vista del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. «Geometries a Es Baluard» és una recopilació d'algunes de les formes abstractes que es generen quan s'extreu un objecte del seu context habitual.

Els patrons i els familiars dels artistes posen flanquejats per les noves peces.Foto: JAUME MOREY.

N. ABAD. Palma.
Tres noves obres van passar ahir a formar part de la col·lecció del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. Es tracta de dues donacions: l'escultura Bous, de Pere Pujol (Artà, 1934-Manacor, 2001), lliurada al museu pel galerista Gabriel Vanrell; i Deià, de Josep Brugulat (Vic, 1918-2001), per la viuda del pintor, Josefina Borras; i una cessió, Capvespre a Deià, de Felipe Bellini (Comacchio, Itàlia, 1892-Palma de Mallorca, 1936), transferida pel seu fill, Felipe Bellini Ballesteros.

«Aquest lliurament reforça la filosofia d'Es Baluard de, a poc a poc, sumar obra de tots els artistes importants que han passat per l'Illa», va dir el president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, que va agrair als familiars dels artistes la seva contribució a aquest objectiu. Va recordar Brugulat com «un gran metge, lliurat a la cultura i que va guanyar el premi Joan Miró el 1978».

De Bellini va comentar que «a més de ser un gran enginyer agrònom, entre els projectes més importants del qual es troben els jardins de l'hotel Formentor i la realització d'un pla turístic de Pollença, la seva obra pictòrica és coetània a la de l'Escola de Pollença».

Sobre Pujol, Serra el va definir com «una persona tímida i discreta» en contraposició amb «la força de les seves escultures».

Matas va afegir que «aquest tipus d'actuacions són les que han convertit Es Baluard en un referent d'avantguarda de reconegut prestigi a l'exterior i de gran qualitat en els seus escassos dos anys i mig de trajectòria».

L'acte va comptar també amb l'assistència de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar; la batlessa de Palma, Catalina Cirer; els vicepresidents del Consell, Miquel Nadal i Dolça Mulet; el regidor de Cultura, Rogelio Araújo; i la directora general de Cultura del Govern, Catalina Sureda. Acompanyant la viuda de Josep Brugulat, van estar els seus fills, Josep, Rosa Maria i Isabel Brugulat; mentre que Gabriel Vanrell va estar amb la seva filla, Rosa Vanrell, i el seu marit, Miquel Oliver.

A més, no van voler perdre's aquest acte els artistes Jaume Mir, Amelia García, Gentilhome Nebot i García Orell.

El Museu de Mallorca organitzà tot un seguit de tallers.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma començà la jornada amb una original performance a càrrec dels alumnes de primer d'ESO de l'IES Bendinat, que triaren una temàtica propera a la seva realitat, les drogues, com a eix central de la proposta. L'espai triat fou el pati exterior d'Es Baluard on, vestits amb camiseta blanca i una lletra negra, s'ordenaren fins aconseguir l'eslògan «Yo tomo drogas ¿Y tú?». Paral·lelament, l'auditori d'Es Baluard acollia els treballs de l'IES Baltasar Porcel, l'IES Bendinat i l'escola Blau de Disseny, tots ells fruit de les visitestaller Opina, no et tallis, en els quals es convidava els joves a la reflexió entorn a temes d'actualitat.

La proposta de l'IES Bendinat, segons explicà la professora Cristina de la Fuente, consta de tres parts: la primera d'elles un vídeo gravat al centre escolar de la mateixa performance que es realitzà al pati; la segona, un mural amb videoprojecció que pren com a tema central la necessitat de conservar la mar neta, i la tercera proposta estava integrada per dos quadres, un d'ells titulat Tràfic humà, i l'altre Èxtasi (Mandala), ambdós amb un clar accent reivindicatiu. Per la seva banda, l'IES Baltasar Porcel exposà un cartell que al·ludeix directament a l'anorèxia, on es llegeix: «som perfectes?, mereix la pena?», que apareix acompanyat amb una videoprojecció. Per acabar, els alumnes de l'escola de Disseny Blau proposaren dos treballs col·lectius sorgits del seu recent viatge a la ciutat de Berlín. EMapa emocional de Berlín és una instal·lació dividida en tres parts on els 27 alumnes d'aquest centre han «prescindit de l'anecdòtic per fer una cosa més emotiva», comentà Isidre Alonso, professor de Blau. L'altra proposta consisteix en un diari «artístic» de les diferents visites realitzades pels alumnes d'aquest centre. Les mostres dels tres instituts es mantindran a l'auditori d'Es Baluard fins diumenge.

Ja el capvespre, les terrasses del centre d'art acolliren una mostra de dansa dirigida per la coreògrafa Mariantònia Oliver, a la qual assistí la ballarina Leticia Hoz, malgrat que els vertaders protagonistes d'aquesta activitat foren els alumnes de tercer i quart del Cicle Mitjà del Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma, i els alumnes de saxòfon del Conservatori Superior de Palma, que prepararen una peça per celebrar aquest dia tan assenyalat. Segons destacaren Raquel Klein, Bel Aina Campomar i Aina López, alumnes del conservatori Professional de Dansa, la idea que inspirà l'obra fou «travessar l'espai». A més de les ballarines del Conservatori Professional, actuaren els alumnes de tercer cicle de primària del Maria Antònia Salvà, resultat del projecte Jocs Coreogràfics organitzat per l'Ajuntament de Palma.
Per altra banda, eMuseu de Mallorca, que ha preparat tota una setmana d'actes per commemorar aquesta data, començà el dia amb els nins de cinquè de primària del Sagrat Cor de Palma, que pogueren gaudir de cinc tallers relacionats amb el món de la museística, l'arqueologia i el patrimoni. Guiats per Esperança Melis i Paula Buades, del departament didàctic del centre d'art, els joves passaren primer per un taller arqueològic, on havien de desenterrar restes «d'ossos humans» amb els instruments que utilitzen els autèntics arqueòlegs. Llavors la feina dels joves consistí a catalogar fragments de ceràmiques reals amb l'ajuda d'un quadern. A continuació, la reconstrucció lliure de peces entretingué els alumnes, alhora que es donà idea del mètode de treball que segueixen els investigadors «de veritat». El darrer taller pel qual passaren els joves fou el de reproducció de peces, on els joves hagueren de reproduir, per exemple una punta de llança amb guix. «Els tallers que més ens han agradat han estat l'arqueològic i el de reproducció de peces», afirmaven els entusiasmats alumnes. El punt i final a la jornada la posà una festa, a la qual s'aproparen nombroses personalitats relacionades amb el món de la cultura de Mallorca.
EMuseu de la Catedra celebrà el seu dia amb una visita guiada gratuïta, mentre que eMuseu Krekovich i eMuseu Xim Torrents mantingueren durant tota la jornada les seves portes obertes.

M.L. Palma.
Els museus mallorquins es preparen un any més per commemorar el seu Dia Internacional. Alguns han preparat tallers, altres visites guiades, jornades de portes obertes, exposicions, balls, conferències, o gimcanes. Tot tipus d'activitats serveixen per atreure l'atenció de grans i petits sota el lema El museu i els joves que té la finalitat que els joves descobreixin en aquests centres una nova possibilitat d'oci. És per això que el Museu de Mallorca ha programat tota una setmana d'actes, que començà dilluns amb el concert Els solistes de la Simfònica, i continuà ahir amb la conferència a càrrec d'Isabel Escandell sobre La miniatura en el Regne de Mallorca i el concert protagonitzat per Llonovoy, Sexy Sadie i Joan Miquel Oliver. Per avui està previst dur a terme el taller Un dematí arqueològic, una taula rodona, i finalment una lectura poètica. Demà, es desenvoluparà a partir de les 10.00 hores el taller Un dematí arqueològic, a les 12.00 se signaran els convenis entre les associacions d'Amics de Museus de Mallorca, Marítim, de la Ciència i de la Tècnica, i de Manacor. A partir de les 20.00 hores, festa al museu. Divendres dematí es farà el tallerUn dematí arqueològic, a les 12.00 hores es presentaran les II Jornades sobre el patrimoni industrial i a les 18.00 hores, es donarà pas al Festival de Teresetes.

A partir de les 10.00 hores de dissabte tindrà lloc un taller de Teresetes, que es repetirà diumenge a la mateixa hora. A partir de les 18.00 hores tindrà lloc el festival de Teresetes. A més, durant tota la setmana, tant el Museu de Mallorca com la Secció Etnològica de Muro tindran les portes obertes de franc. EMuseu de Manacor també ha programat tot un conjunt d'activitats per a dia 18. Entre les 9.30 i les 14 hores es duran a terme tallers adreçats a públic escolar com per exemple un de grafits, un de còmics i un de música antiga; a més es farà un Gimcana en el museu i una activitat per experimentar amb el procés de creació artística. A partir de les 19.00 hores es farà una visita guiada teatralitzada a les sales d'exposició permanent i a continuació l'Associació d'Amics del Museu farà una visita a l'exposició Coves de Manacor. De la prehistòria al turisme.

EMuseu Arqueològic de Son Fornés, proposa per demà una visita nocturna al poblat talaiòtic de Montuïri. L'activitat, adreçada a tot tipus de públic, està prevista a les 21.15 hores, malgrat que es convoca els interessats a les 20.30 hores al mateix jaciment.

Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma s'afegeix a la iniciativa amb una jornada de portes obertes, a més d'una performance a partir de les 11.00 hores a càrrec de l'IES Bendinat, i una exposició a l'auditori muntada per l'IES Bendinat, el Baltasar Porcel i Blau escola de diseny. A partir de les 17.00 hores està previst que la coreògrafa Mariantònia Oliver dirigeixi els exercicis de diversos grups de dansa. EMuseu Diocesà farà una visita guiada a les 18.30 hores i eKrekovic celebrarà una jornada de portes obertes gratuïta.

L'artista Bechtold Erwin, davant un dels seus llenços.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma anuncià ahir que, en el transcurs de l'any 2005, la Fundació Es Baluard «obtingué un excedent positiu de 277.535 euros», fruit «per una banda de les activitats pròpies generades pel centre, i per l'altra de l'aplicació de noves normatives europees».

Aquests resultats «positius» oconseguits durant el 2005 «vénen a compensar l'excedent negatiu de l'exercici anterior, amb el resultat final d'un excedent positiu d'ambdós exercicis de 9.446 euros».

Davant d'aquest «resultat positiu de l'exercici 2005», Francesc Fiol, conseller de Cultura del Govern; Dolça Mulet, consellera de Cultura del Consell; i Rogelio Araújo, regidor de Cultura de Cort, que són membres del Patronat de l'entitat esmentada, mostraren ahir la seva «satisfacció» i coincidiren a assenyalar que l'excedent «és un indicador de la bona gestió» del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Mulet, que es mostrà «molt contenta» per la notícia, posà de manifest que «enguany la normativa europea ha afavorit la Fundació Es Baluard», fet que segons el seu parer redundarà en benefici dels ciutadans de Mallorca i de la inversió en cultura. Araújo es mostrà igual de «satisfet» pel resultat econòmic, però també perquè és una mostra de l'esforç de les tres institucions, que segons ell «hi estan molt implicades». Per la seva banda, Fiol destacà de manera especial «la bona gestió del Museu».

Es Baluard començà l'any 2005 amb la clausura de la mostra El gesto multiplicado: cerámicas de Picasso, l'exposició més àmplia de ceràmiques d'aquest autor realitzada mai a Espanya. Després, el centre presentà mostres com Jocs i camins de Joan Brossa, del desaparegut geni català, o Erró. Retrospectiva 1958-2004, la primera gran restrospectiva d'aquest artista islandès presentada a l'Estat. Més tard, Es Baluard acollí Pensar en formas. Esculturas contemporáneas en las colecciones mallorquinas i, en acabar l'any, celebrà el 80è aniversari de l'artista alemany Erwin Bechtold amb una àmplia exposició de la seva trajectòria, sota el títoBechtold 80. Inicio y obra reciente.

Amb vista a l'estiu, el Museu té previst inaugurar el dia 9 de juny la instal·lació Jerusalem, del català Jaume Plensa, un obra pensada per l'artista de manera expressa per a la sala de l'Aljub. Amb posterioritat, el 6 de juliol, s'inaugurarà la mostra d'àmbit internacionaLa palabra pintada, dedicada a escriptors i a pintors de la talla de William Blake, Günter Grass, Jean Cocteau, Henri Michaux, August Strindberg, Federico García Lorca, Rafael Alberti o Santiago Rusiñol, entre molts d'altres. La preparació i l'organització d'aquesta darrera exposició és possible gràcies als préstecs de museus i col·leccions procedents de tot Europa.

«M'inspir en la geometria de la ciutat, en els seus carrers, finestres, portes i edificis», explicà després de mostrar-se convençuda que la seva escultura «és molt masculina». La primera col·lecció, l'anomenada Sant Elies, 9, és integrada per un conjunt d'escultures de formes geomètriques de petit format que l'artista ha dissenyat primer en fusta, per plasmar-les després en metall. La segona sèrie, Veles, la formen quatre peçes, dues de les quals són escultures de petit format, un llenç amb els mateixos motius geomètrics i una escultura de gran format. Les peces d'aquesta darrera col·lecció tenen en comú el color blanc, que les distingeix de les que pertanyen a l'altra, en la qual predominen el groc, el vermell i el blau.

Encara que Gold es considera una enamorada de l'arquitectura, sempre present en la seva vida a través de les seves amistats, reconeix que a parer seu «la forma ho és tot», perquè l'espai «no l'interessa».

Quant al procés de creació que segueix, explicà que sol treballar dibuixant sobre paper. Primer hi traça amb llapis un rectangle dins el qual dibuixa les diferents peces que integraran l'escultura final. A continuació passa els dibuixos a un cartó i els retalla, per confeccionar així una mena de maqueta, que s'acaba convertint en una escultura. «Quan era més jove, jo mateixa soldava i tallava amb les meves mans cada peça», indicà l'artista, que ara es fa ajudar en aquesta part del procés per personal d'una fàbrica.

«Jo parl amb les meves peces. Les meves escultures són com les meves amigues, cada una té la seva personalitat», manifestà aquesta autora, admiradora de Picasso, «el rei dels artistes», com també de Chillida i d'Oteiza.

Betty Gold ja no és una desconeguda a Mallorca ja que, a més d'ubicar-hi el seu estudi, exhibí pel setembre una retrospectiva de la seva trajectòria al Casal Solleric, i ha donat l'escultura Per a tu al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. El muntatge de Gold s'inaugura avui capvespre a les 19.00 hores, a la galeria Joan Guaita Art de Palma.

El pati del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, acollia ahir a la nit la passarel·la «Balears és moda», que va mostrar la capacitat creadora de vint-i-cinc dissenyadors illencs, segons informen els organitzadors d'aquesta iniciativa.

La desfilada, que va tancar la Setmana del Disseny, pretén impulsar la incorporació d'estratègies de disseny i innovació en les estructures empresarials i apropar les tendències i propostes locals i nacionals que marquen l'actualitat del disseny en els diferents àmbits empresarials. La desfilada es plantejava per mostrar la capacitat creadora.

La desfilada, que va començar poc després de les 21.30 hores, s'estructurà al voltant de tres ambients, que incloïen la forma i el volum, les transparències i les superposicions i les brillantors. Vocalistes de cada una de les Illes que actuaren durant la desfilada, que mostrà les creacions de Tolo Crespí, José Miró, Catalina Sard, Elena Hurtado, Inés Colom, Luis Ferrer, Margalida Payeras, Piluca Bayarri, Xisco Caimari, Maria Genovart i Sarabanda, entre altres dissenyadors.

G. CARRIÓ. Palma.
El volum de la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins de Pere A. Serra ens permet fruir d'una semblança propera de tres dels grans artistes del segle XX vinculats a Mallorca: Joan Miró, Juli Ramis i Aligi Sassu. L'autor parla dels tres artistes, esdevinguts amics, i n'ofereix un retrat sense pretensions academicistes. Tres artistes recull l'anècdota, l'espontaneïtat de la circumstància i el frec a frec de la creació artística amb l'atenta mirada del col·leccionista. Pere A. Serra, un vertader connaisseur de l'art, ha treballat intensament per la difusió de l'art contemporani i de les seves figures. Periodista i editor, és president de la Fundació d'Art Serra i de la Fundació Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

-Pere Serra, ens podeu explicar el perquè de la tria d'aquests artistes?
-El llibre Tres artistes conté vivències i records particulars amb Joan Miró, Juli Ramis i Aligi Sassu. Foren vertaderament uns grans amics amb els quals vaig compartir molts de moments que em permeteren conèixer, de primera mà, la seva manera de treballar i d'escoltar, en pròpia veu, el sentit que atorgaven a les seves obres. Els tres són excepcionals: Miró pel significat universal de l'obra, Ramis per la sensibilitat exquisida i Sassu per l'evolució contínua.

-Quan i com vàreu començar a relacionar-vos amb el món de l'art?
-Des de la infantesa, vaig tenir l'oportunitat de conèixer artistes i la bohèmia que es congregava per Sóller. El meu padrí féu amistat amb molts d'artistes que visitaven la serra de Tramuntana, com Santiago Rusiñol o Joaquim Mir. S'hostatjaven a la residència América i els dissabtes horabaixa es reunien a la farmàcia Torrens del poble, on feien tertúlia. Record el menjador de can Serra, que el padrí tenia tot farcit de quadres; alguns de comprats, però la majoria eren regalats. Al setmanari Sóller, hi vaig tenir l'ocasió d'entrevistar diferents artistes i el primer quadre que vaig comprar fou un Tarrassó. Quan vaig tenir més possibilitats econòmiques, vaig començar de bon de veres a ser un col·leccionista.

-Però més que un col·leccionista sou un entès en art?
-La meva inquietud per l'art no era satisfeta només en comprar, sinó que també procurava llegir crítica, visitar exposicions pertot arreu, mantenir converses amb els artistes... Conèixer-los ha estat sempre primordial per entendre les seves intencions. Gràcies a tot això he pogut dur endavant moltes exposicions, catàlegs, presentacions, etc.

-I quin valor atorgau a l'obra d'art adquirida d'un amic artista?
-Vaig rebre molts de regals de Miró; el record com una persona esplèndida en aquest sentit. A Juli Ramis li vaig comprar molta d'obra en ocasions que necessitava diners. A Sassu el vaig conèixer més tardanament, però la seva obra em va captivar de seguida. Totes les peces que tenc d'aquests i d'altres artistes tenen un valor extraordinari lligat a l'admiració i a l'amistat mútua.

-Quina és la responsabilitat que adquireix el col·leccionista envers l'artista?
-Em vaig proposar tenir representació de totes les èpoques i moments artístics dels tres pintors amics; fer-ne un seguiment complet. D'altra banda, he animat molts d'artistes joves; ara puc recordar Ramon Canet, Maria Carbonero i Joan Bennàssar, que han assolit una maduresa merescuda.

-Quina és la força que hi ha rere les licitacions, amb preus astronòmics, en una subhasta per aconseguir una peça?
-Jo només en conec una, de força, i és la de posseir una peça única en el món.

-Fóreu un dels impulsors del reconeixement definitiu de Joan Miró a Mallorca. Com es gestà, aquest procés?
-El 1973 férem una edició especial deMajorca Daily Bulletin i el 1978 se celebrà l'exposició antològica a la Llonja. Eren els moments de la transició política i el batle de Palma, Paulí Buchens, en una conversa dins un avió, em va demanar si podia fer les gestions necessàries per dur a Palma l'exposició antològica de Miró que estava a Madrid. Vaig iniciar converses amb el ministre Pío Cabanillas i, finalment, la mostra va ser inaugurada a la Llonja pels reis d'Espanya i en presència de diplomàtics internacionals i d'importants col·leccionistes, artistes i marxants.

-Juli Ramis era una persona tímida en el camp personal però, estilísticament, la seva pintura fou ben agosarada...
-Ramis era, per damunt de tot, un pintor obsessiu. La seva pintura adoptà multitud de facetes estilístiques i, certament, va ser molt innovador. Va ser el primer pintor abstracte dins l'Estat espanyol i fou un dels primers del món en abstracció matèrica. Definitivament, és un pintor que no ha estat estudiat a fons.

-Quina valoració feis del Sassu poeta?
-La poesia de Sassu, que arribà a Mallorca en els anys 60, no ha tengut la repercussió merescuda en relació amb la seva qualitat. El mateix podríem dir de la seva obra plàstica, que es troba en la seva major part fora de Mallorca. Sent un dels participants del futurisme italià, és una llàstima que la Fundació Aligi Sassu i Helenita Olivares a Masteguera (Pollença) no funcioni a ple rendiment.

-L'obra de Joan Miró, Juli Ramis i Aligi Sassu és d'abast internacional. Però creis que Mallorca està preparada per entendre bé el valor d'aquests artistes?
-Mallorca és una mescla de races i la fenícia és la que hi predomina. Com digué Baltasar Porcel, els mallorquins vendrien els ossos dels seus morts. Després de la Revolució Francesa, la burgesia hagué de necessitar de dues a tres generacions per assolir l'art del seu temps. A Mallorca, aquest procés hi va començar més tard i encara estam en aquest camí.

-Fa dos anys que s'inaugurà el Museu Es Baluard. Què pensau de la feina dels museus?
-Els museus haurien de ser les plataformes naturals de promoció dels artistes. Es Baluard prepara moltes activitats i se'n pot avançar una exposició sobre Jaume Plensa o una altra sobre els artistes sud-americans que pintaren a l'Illa. Precisament, un dels propòsits d'Es Baluard consisteix a representar la història de l'art de les Illes Balears i dels artistes més importants que hi han nascut o que hi han vengut a treballar.

Dissabte horabaixa, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard rebia la visita d'un prestigiós grup d'Amics Benefactors del Metropolitan Museum of Art -de Nova York-. El grup, que acabava d'aterrar a l'aeroport de Son Sant Joan procedent de diferents punts de la geografia nord-americana, començava precisament al centre esmentat la seva gira, que durant una setmana els durà per diferents museus de l'Illa i de Barcelona.

Marie-Claire Uberquoi, directora d'Es Baluard, fou qui hi exercí d'amfitriona, oferint a la comitiva una visita detallada de les diferents exposicions del museu, com la permanent, la de Miró i el món d'Ubú. Ubu aux Baléares i Amidament de Joan Coromines, preparat per Perejaume. En aquest sentit, suscitaren un interès especial l'actual exposició de Joan Miró i el món d'Ubú -algunes peces de la qual es duran pròximament a Londres per a una gran exposició al Covent Garden- i el gran aljub del segle XVII contingut a l'edifici.

El grup, format per catorze persones, era acompanyat per Nicole Joly -tour director- i per Deborah Roldan, conferenciant del Metropolitan Museum i que ara imparteix uns cursos sobre gestió d'espais culturals a la nova Escola d'Estudis del Museu del Prado. En l'aspecte organitzatiu, també s'hi ha de remarcar l'aportació de Sofía Barroso, responsable dels Amigos de Arco a Madrid.

La visita, que resultà molt satisfactòria, durà fins ben entrada l'horabaixa. Llavors, la comitiva pogué gaudir de la terrassa superior de l'immoble com a punt final del recorregut programat.

Els membres del grup provenien d'indrets tan diferents com Nova York, Cleveland, Napa (devora Sant Francisco), Lafayette, Dublín (ambdós són municipis veïns de Baltimore) o Chevy Chase (devora Washington). S'ha de recordar que dissabte començaran en Es Baluard uns tallers per a famílies sobre el col·lecionisme, impartits pel mediador cultural Jordi Boldú.

M.L. Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma acollirà a partir de demà i durant tots els dissabtes del mes d'abril i maig entre les 11.30 i les 13.30 hores un taller per apropar al públic familiar les diferents maneres de treballar i experimentar de les arts contemporànies.

Aquesta proposta, que neix amb el títo Has imaginat mai quantes altres coses es podrien col·leccionar?, tanca el cicle de tres tallers dirigits a famílies iniciat a Es Baluard el mes d'octubre passat i serà impartit per l'artista i mediador cultural català Jordi Boldú.

Segons explicà ahir aquest llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona durant la presentació, «el taller pretén convidar a la reflexió» a tots aquells que ho desitgin a través del treball amb la col·lecció permanent d'Es Baluard i també de la proposta de l'artista català Perejaume, Amidament de Joan Coromines.

«La finalitat del taller és reflexionar i dialogar sobre l'art contemporani per arribar a entendre què és una col·lecció i què és un museu», comentà Boldú, el qual explicà que el taller en si es planteja «com un joc» on el repte consisteix a «proposar tot tipus de col·leccions possibles» tenint en compte que «no poden ser tangibles, sinó poètiques i creatives».

Per Boldú, un dels ensenyaments del taller és «saber quins són els límits del col·leccionisme», que en la seva opinió es mouen «entre l'afany de voler-ho conèixer tot i el de voler tenir-ho tot». «Al fons el que proposam al taller són anticol·leccions perquè volem que siguin 'coses' no tangibles, que no ocupin espai, que siguin coses bones de transportar...», comentà el director del projecte després d'indicar que tot es planteja d'una manera divertida per tothom.

Els encarregats de donar vida al projecte són els actors de la companyia mallorquina Cut (Biel Ramon, Pere Pau Sancho, Ramon Pau i Aina Gimeno), els pianistes Neus Estarellas i Andreu Riera i la mezzosoprano Yolanda Riera.

Les peces que interpretaran els pianistes i la cantant són L'Ouverture d'Ubu Roi per a piano a quatre mans, La chanson du decervelage i la Marche Polonais, totes elles compostes pel francès Claude Terrasse, en col·labració amb Alfred Jarry -va escriure les lletres- per a la representació de l'obra Ubú Rei a París l'any 1896. Posteriormet i a causa de la fascinació que va sentir Joan Miró per l'obra de Jarry, va col·laborar amb la companyia Teatre de la Claca en el disseny escenogràfic del muntatge Mori el Merma, la qual es convertí en una metàfora de la dictadura franquista.

És per tot això que la comissària de l'exposició, Aina Bauçà va voler afegir a la mostra la lectura dramatitzada d'aquesta obra.

«Hem treballat els ritme dels personatges i ens hem deixat impregnar pel llenguatge groller de Jarry», explicà Gimeno després de recordar que Ubú Rei és una farsa burlesca en la qual l'autor escomet contra els abusos del poder a través de dos personatges grollers i cínics: el Pare Ubú i la seva esposa, la Mare Ubú.

«L'obra té personatges normals i anormals, però el curiós és que aquests es veuen arrossegats pel subrealisme dels anormals», comentà Sancho, mentre que Pau Ramon destacà «el contrast» entre les paraules grolleres i malsonants dels personatges, i «l'harmonia» de la música.

La representació tindrà lloc a l'Aljub d'Es Baluard demà a les 20.00 hores i costarà 3 euros.

Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,celebrava ahir una jornada de portes obertes amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears. Fins a 2.100 persones s'aproparen a l'escenari del museu per tal de gaudir de la seva col·lecció permanent, però també de dues mostres temporals que han atret la curiositat de milers de persones fins ara. Es tracta de Joan Miró i el món d'Ubú. Ubu aux Baléares», que s'inaugurava dia 1 de febrer i que romandrà a l'espai expositiu fins dia 16 d'abril. En aquesta exposició es palpa la fascinació que sentia Joan Miró per la figura d'Ubú, el personatge que el dramaturg francès Alfred Jarry va crear a finals del segle XIX, que va suposar un trasbals pel món de l'escena i del teatre. També varen poder gaudir de l'Amidament de Joan Coromines per Perejaume, que es va inaugurar el 18 de febrer i que fins el 26 de març es podrà veure i també participar de l'audivisual creat per Perejaume que han rebut molt bones crítiques. Aquesta exposició està produïda per Fundació Caixa Catalunya.

Juntament amb aquestes exposicions temporals, els visitants pogueren gaudir de l'obra Posta de sol a Mallorca, que el pintor català Joaquim Mir pintà amb motiu de la inauguració del Gran Hotel i que és la darrera adquisició que ha fet Es Baluard. També es va poder contemplar la resta de l'exposició permanent.

El matí varen ser 1.024 persones les que aprofitaren l'avinentesa per passar per un museu que està enclavat en un espai privilegiat. L'horabaixa, tot i el mal temps i la pluja que va caure sobre Palma, foren 1.076 les persones que s'aproparen fins a l'espai d'Art Modern i Contemporani.

El museu d'Es Baluard continua amb la política de ser el museu de referència de la ciutat i permetre que tots els ciutadans s'hi sentin còmodes i ho puguin sentir com un tros mes de la seva ciutat i de si mateixos.

Dívar va afirmar que aprofitant que era a Mallorca, «i gràcies que havia sentit parlar molt bé del museu», va decidir apropar-se fins a Es Baluard per verificar que allò sentit i llegit s'ajustava amb la realitat. «He quedat molt satisfet amb el recorregut», va assegurar el president de l'Audiència Nacional. «Crec que Es Baluard conjuga a la perfecció el passat amb el present, combinant les murades amb l'arquitectura de nova creació d'una forma molt encertada».

Tanmateix, Dívar no només va destacar l'edifici, sinó també, «el contingut». «Aquest espai té un continent preciós, però també un contingut de gran qualitat». Dívar també va tenir paraules d'elogi per a les vistes de Ciutat que ofereix Es Baluard: «Presenta una panoràmica de la badia de Palma espectacular».

Durant la visita, el president de l'Audiència Nacional va poder veure, a més de l'exposició permanent dels fons d'Es Baluard, les mostres Joan Miró i el món d'Ubú. Ubu aux Baléares i Amidament de Joan Coromines per Perejaume, aquesta última inaugurada divendres.

Pere A. Serra, president de la Fundació d'Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,afirmava divendres a la nit que, amb l'exposició Amidament de Joan Coromines, per Perejaume, s'havia fet una passa més, que el Museu havia anat una mica més enllà.

De fet, la videoinstal·lació que Perejaume ha realitzat sobre la figura i obra de Joan Coromines ha atret l'atenció d'una agència internacional de fotografia com és Reuters. Ahir, tots els abonats a aquesta prestigiosa agència varen poder observar els treballs que, durant la inauguració de l'exposició, havia pogut captar el fotògraf Dani Cardona, delegat de la firma a les Illes. Les imatges que va servir Reuters venien acompanyades per un text on es podia llegir «un visitant observa 'Amidament', una videoinstal·lació de l'artista espanyol Perejaume, al Museu d'Es Baluard, a Palma de Mallorca, a l'illa espanyola de Mallorca».

L'exposició, on també es poden trobar els materials produïts per Coromines al llarg d'anys sobre l'origen de les paraules, especialment les del català. Aquest darrer material pertany a la fundació que duu el nom del lingüista català.

La proposta del creador està constituïda per una videoinstal·lació sonora on Perejaume, que es volgué mantenir en tot moment en un discret segon pla, ha intentat reflectir, «a través d'una mena de monstre o ninot» compost per línies isòbares i isòtropes que recorden l'onatge marí i les seves corbes, «la vastedat de l'obra de Coromines», i també representar amb aquesta mena de mapa topogràfic les llargues passejades que va fer el filòleg a la recerca d'informació per a la confecció dels seus diccionaris. Paral·lelament, l'audiovisual recull, a través d'un sol cop de veu, «el so que tindrien tots els topònims que trobà Joan Coromines, pronunciats a la vegada».

La videoinstal·lació es complementa amb l'exposició, comissionada per l'artista, del fitxer de 36 calaixos que contenen les cèdules que anà acumulant Joan Coromines durant gran part de la seva vida. Aquestes cèdules servien aleshores al filòleg per apuntar la informació que anava obtenint en les enquestes que feia a la gent per tots els territoris de parla catalana. Posteriorment les utilitzà per elaborar els diccionaris etimològics de català (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), castellà (Diccionario crítico etimològico castellano e hispànico), aranès (El parlar de la Vall d'Aran) i el toponímic (Onomasticon Cataloniae).

Precisament fou en el primer tom d'aquest darrer diccionari, Toponímia antiga de les Balears, on treballà conjuntament amb el menorquí Josep Mascaró Passarius. També formen part de la mostra un petit cedulari de devuit calaixos i una taula on es poden consultar les seves obres de referència.

Finalment, s'exhibeixen onze llibretes manuscrites on Coromines apuntà «quasi de manera obsessiva» cada una de les 1.332 excursions que realitzà a la recerca de l'origen de les paraules, a més d'un aplec de nou fulls originals i un manuscrit amb la redacció dels itineraris.

Així, l'exposició dedicada a Coromines uneix la llengua en el seu sentit més ample i l'art conceptual amb l'objectiu, com digué Perejaume, de «prendre mides a Coromines». Per la seva banda, el director gerent de la Fundació Caixa Catalunya, Àlex Susanna, comentà que «no es tracta d'una mostra documental», sinó de l'amidament de la vida i l'obra de Coromines. «En aquesta mostra es produeix una empatia fruit d'un diàleg intens entre Coromines i Perejaume», afegí Susanna.

Per acabar, la directora d'Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi, destacà les «afinitats» entre ambdós pel que fa «l'interès per la llengua catalana i la seva afició pel paisatge».

La revista Mallorca Style and Culture publica en la seva edició de febrer un extens reportatge dedicat a l'exposició Joan Miró i el món d'Ubú. Ubu aux Baleares, que Es Baluard inaugurà amb motiu del seu segon aniversari i que romandrà exposada fins el 16 d'abril.

La publicació, escrita en anglès, defineix aquest muntatge com «una exposició que mostra la passió de l'artista pels còmics escrits de l'autor francès Alfred Jarry», dramaturg «àmpliament considerat per ser el pare del teatre modern i escriptor dels primers drames de l'absurd».

De la influència de Jarry en l'obra de Miró, Mallorca Style and Culture explica que «alternant en els cercles bohemis de París amb altres pensadors progressistes com l'escriptor Ernest Hemingway i el poeta Ezra Pound, el jove Miró va descobrir la rebel·lia i l'atractiu desafiament de Jarry i començà a explorar aquestes idees en el seu mateix treball. Teles d'aquest període inclouen cites de Jarry i una còpia d'Ubu Roi, propietat de la Fundació Miró de Barcelona, mostra notes del pintor en les seves pàgines». En aquesta línia, el magazín escriu que «Miró creà el 1966 un set de tretze litografies per la primera obra de Jarry, Ubu roi. Considerat com un dels grans mestres de la litografia, les imatges foren creades per incloure's en un llibre d'art d'edició limitada».

El reportatge inclou algunes de les peces que es poden veure al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma i que formen part de l'exposició que roman oberta a Es Baluard.

AVUI

Exposició
Al restaurant S'Escorxador, s'inaugura l'exposició d'olis i aquarel·les d'A. Colom Bestard.

Concert
A les 10.30 i a les 12.30 hores, la Fundació la Caixa oferix concerts familiars: «Corpo do Som», a càrrec de Barbatuques.

Teatre
El Teatre de Capdepera acollirà, a les 20 hores, la representació que de «La casa de Bernarda Alba», de Federico García Lorca, en fa la companyia Sa Boira de l'ONCE. L'entrada, de cinc euros, anirà en benefici del viatge d'estudis dels alumnes de quart d'ESO de l'Institut.

Inauguració
La Fundació Trobada, de Manacor, inaugura a les 20 hores l'exposició de Toni Bennasar, amb la música del tenor Pedro Granadors i del pianista Tony Anthony.

Museu
A les 10.30 hores, el Museu d'Història de Manacor farà una «Explicació de la creu de terme d'estil gòtic de ciutat de Manacor», que anirà a càrrec de la historiadora de l'art Maria Esperança Nicolau. A les 11.30 hoes, visita guiada a «Ja fa 80 anys que fem història».

Llibre-disc
La plaça de la Mare de Déu de Costitx acollirà, a partir de les 20.30 hores, la presentació del disc-llibre d'Al-Mayurqa «Tradició i compromís».

Música
A partir de les 22.30 hores, la Factoria de So, a les Cases de Son Llaüt de Santa Maria, música amb «Crossroads».

Presentació
L'Auditòrium de Sa Màniga acollirà, a partir de les 20 hores la presentació del disc de pop-rock fusió de Katau «De Somnis i llunes».

Taller
«Ubú ets tu?» és el nom del taller que l'equip de difusió cultural d'Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,farà sobre el personatge d'Ubú. De les 11.30 a les 13.30 hores.

Teatre infantil
A les 18 hores, Sa Màniga, a Cala Millor, acollirà la representació d'«En Joanet de Sa Gerra», de la companyia Jaume Manresa.

DEMÀ

Exposició
Darrer dia per visitar «Ramírez Suassi. Obres 1985-2005», a la torre de Ses Puntes, de les 18.30 a les 20.30 hores.

Teatre
Vénga, que és el darrer dia per veure «Rass», de Mariantònia Oliver, al Teatre Municipal (19 hores). I també «Mar i cel», de Dagoll Dagom a l'Auditòrium, a les 17 i a les 20.30 hores.

Palma islàmica
L'escriptor Miquel Ferrà i Martorell serà un guia d'excepció per a «La Palma islàmica», uns recorreguts que organitza ARCA. La sortida, a les 10.30 hores, des de la seu d'ARCA al carrer de la Pau, 5.

La Seu
A les 17 hores comencen les visites guiades a la Seu, que inclouen veure la capella de la Trinitat. Només hi poden entrar cinquanta persones. Prèviament s'ha de recollir un tiquet gratuït a l'entrada turística, de dilluns a dissabte, de les 10 a les 14 hores.

J.J.DÍAZ.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va rebre dilluns la visita excepcional del reconegut artista austríac Hermann Nitsch i del prestigiós col·leccionista d'art austríac Karl Heinz Essl. Ambdós, aprofitant la seva estada a Espanya per assistir a la fira ARCO 2006, es van desplaçar a Es Baluard per primera vegada, un museu que van qualificar de «magnífic», tant per la seva arquitectura com pel seu contingut artístic.

Acompanyats per les seves respectives esposes, Nitsch i Essl van recórrer les sales del museu juntament amb el president de la Fundació Museu Es Baluard, Pere A. Serra, i la directora del centre, Marie-Claire Uberquoi. En aquesta visita, Nitsch es va retrobar amb un dels seus quadres, que penja d'una de les parets d'Es Baluard. Un oli sobre tela realitzat en tècnica mixta sobre paper datat el 1997 i al qual li va dedicar uns minuts. «Tenc obres més importants que aquesta i m'agradaria que algun dia s'exposassin aquí», va dir.

L'artista no va deixar passar l'ocasió per opinar sobre el Museu que acabava de veure per primera vegada. «És sensacional i sorprenent. He estat en molts museus moderns semblants, però aquest és molt bonic, té alguna cosa especial». Nitsch, que visità Mallorca als noranta per exposar al Casal Solleric, no descarta tornar en el futur a l'Illa amb alguna proposta interessant d'exhibició de les seves obres.

Nitsch acompanyarà a ARCO Karl Heinz Essl, que precisament rebrà en aquesta edició de la fira madrilenya un reconeixement a l'abast de molts pocs: el Premi Internacional de Col·leccionistes. Aquest és un preuat guardó que atorga la cita artística dirigida per Rosina Gómez-Baeza i que arrenca demà a la capital de l'Estat.

La raó per la qual s'ha seleccionat Karl Heinz Essl per donar-li aquesta menció és perquè aquest austríac és el major col·leccionista d'obres d'art del seu país, ja que compta amb més de 5.000 peces, a més de regentar el Museum Sammlung Essl, on exposa part de la seva col·lecció.

El col·leccionista es va quedar sorprès amb Es Baluard i la seva col·lecció. «M'agrada molt l'arquitectura de l'edifici, és molt bonica la combinació entre l'estructura moderna i la històrica que s'ha recuperat», va apuntar. L'expert en art també va destacar que «aquest museu és molt generós amb l'espai i hi ha molts nivells diferents dins del museu, fet que li dóna molta classe», va assenyalar. A més, Essl també va voler ressaltar que «les vistes de la badia són impressionants».

Aportació cultural
Sobre l'aportació d'Es Baluard a la cultura balear va manifestar que «és molt important perquè servirà per a les generacions futures». Fins i tot va apuntar que «és un autèntic passeig per la història artística del segle XX». Durant el seu recorregut, el president de la Fundació Museu Es Baluard va mostrar als visitants la darrera adquisició del centre, el quadre de Joaquim Mir Posta de so, que els va deixar sorpresos. Davant d'aquest quadre, Nitsch va assenyalar que «arreu del món hi ha pintors regionals que fan coses molt interessants i Mallorca no és l'excepció».

El març de 1995 es va inaugurar a la Llonja de Palma una exposició amb el títol «Miró en escena», produïda per l'Institut del Teatre de Catalunya, la Fundació Joan Miró (de Barcelona) i l'Ajuntament de la Ciutat Comtal. El Govern balear, el Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Palma varen unir esforços perquè aquella magnífica exposició pogués ser vista a la Llonja, com ja he dit. Tant la mostra com, sobretot, el catàleg que se n'edità, resseguien la relació de Joan Miró amb el món de l'escena, des dels seus primers dibuixos de ballarines (1917), realitzades sota l'influx dels Ballets Russos de Serge Diaghilev, que s'acabaven de presentar a Barcelona, fins a Mori el Merma (Teatre Principal, Palma; i Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 1978), i L'Ucello Luce (La Fenice, Venècia, 1981). Són, idò, seixanta-cinc anys d'intensa relació amb el món de l'escena -el ballet, el music hall, el teatre, la pantomima-, que tindria continuació, almenys que jo sàpiga, en un altre espectacle basat en el seu món: Miromar, amb música de Pau Frau i coreografia d'Angie Leparski (Ses Voltes, Palma; Teatre Beckman, Berlín, 1992), que lamentablement no va tenir ni els ajuts ni la ressonància que es mereixia.

La passió de Miró per l'escena és una història no tan coneguda com interessant. Sigui quin sigui l'aspecte de l'obra mironiana en la qual fixem la nostra atenció, sempre hi descobrirem un interès molt superior al que en una primera visió ens havia despertat. És així com s'esbuquen alguns dels tòpics més anquilosats en la ment de la majoria dels nostres conciutadans. Per exemple, al darrere del suposat caràcter infantil de moltes de les seves pintures, que deu ser la mare de tots els tòpics, hi trobarem una sexualitat extremament crua o una pertorbadora exploració de les angoixades convulsions del temps que li tocà viure. L'escena no el va atreure amb tanta força només perquè el fascinés el joc de la representació. L'escena era, per a ell, el gran teatre del món, i en va extreure des de personatges fins a vestits o màscares. La tractà com a figurinista especialment actiu, com a cartellista, com a coautor -en la seva decisiva creació de personatges-. Però, com deia, no era un joc més o menys colorista. Al contrari, va viure el món de l'escena explorant-ne les possibilitats d'interpretació del món en general, mirant de trobar-hi paral·lelismes amb el destí de les persones i dels pobles.

Efectivament, Joan Miró s'havia sentit concernit pel món de l'Ubú d'Alfred Jarry ja des dels anys vint del segle XX. Aquest personatge, però, no prendrà forma en la ment de l'artista fins que es vagi associant a poc a poc a la figura del general Franco. Joan Miró hi veia, en el dictador, l'encarnació de les tenebres, la mà de ferro de l'Espanya més negra, la força sinistra que sembrava de sal els territoris on havia de créixer la llibertat. Bona part del que va pensar sobre Franco és reflectit en els treballs sobre Ubú, personatge que finalment pujà a l'escena en el muntatge teatral del grup la Claca Mori el Merma. La truculència del títol no deixa lloc per als dubtes. Encara no feia tres anys que el dictador s'havia mort i Joan Miró volia que també morís en tots nosaltres allò que havia representat. La fermesa en la seva oposició a Franco, expressada en actituds inequívoques durant la República i durant la guerra civil de 1936-1939, i posteriorment en manifestacions i en accions de suport a l'oposició, explica en bona part l'afecte que va sentir pel rei Joan Carles I, en qui veia un camí de sortida de la negra nit del franquisme i la porta a la democràcia, a la llibertat.

El cicle d'Ubú, amb la seva culminació en el Merma, recull un ideari polític tan lluny del pamflet com de l'ambigüitat. L'interès inicial per aquest personatge no el dugué al paper fins a principis dels anys cinquanta, en què treballà en els primers dibuixos de distints personatges de Jarry. El personatge, sempre associat a Franco, acompanyà la carrera de Joan Miró durant tres decennis, i, a part de la seva inoblidable materialització teatral a Mori el Merma, el desenvolupà, sobretot, en tres sèries de litografies per a altres tantes edicions de bibliòfil.

Aquesta és la primera vegada en què s'exposen juntes les tres grans sèries del cicle d'Ubú: Ubu roi (1966), Ubu aux Baléares (1971, que no havia estat exposada mai a Mallorca i que és l'única sèrie en què totes les litografies estan signades individualment) i L'enfance d'Ubu (1975).

Dos anys després d'aquesta darrera sèrie litogràfica es va reunir a Palautordera amb alguns membres del grup de teatre la Claca, i així començaren els treballs que desembocarien en Mori el Merma, que podríem considerar el final d'una història que, vista amb la perspectiva suficient, cobra un gruix significatiu en el conjunt de l'obra mironiana. Amb aquests antecedents, es comprèn que sigui per a mi un gran honor que es presenti en el nostre museu aquesta exposició sobre el cicle Ubú. La mostra no és només molt interessant i atractiva des del punt de vista artístic, sinó també valuosa, segons la meva opinió, per la seva oportunitat. No oblidem que la substància primera del cicle és una crida a la llibertat, i que és bo reproduir-la i intensificar-la en moments en què la societat presenta símptomes de torbació. L'obra de Miró conté missatges que sempre ens conviden a estar atents per no fer passes enrere.

L'honor de presentar aquesta exposició en Es Baluard no pot ni ha de deixar de banda el meu agraïment a la Fundació Joan Miró i a la Successió Miró, sense la col·laboració de les quals s'haurien multiplicat les dificultats per dur a bon fi un dels projectes en què he posat més il·lusió en el temps que duu de vida aquest museu.

Pere A. Serra. President de la Fundació Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

P.G.Palma.
Un nombrós públic es va commoure -i també estremir-se- ahir vespre al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, escoltant les esgarrifadores històries d'horror, por i mort recollides a l'audiovisual Survivors on Life 1945-1995, de l'artista Eva Choung-Fux (Viena, 1935).

La sala Aljub del centre d'art fou l'escenari elegit per estrenar la versió catalana d'un treball en el qual l'artista austríaca ha posat tot el seu art al servei de les víctimes que van sobreviure a l'Holocaust perquè «puguin explicar els seus testimonis reals» i lluitar contra l'oblit d'una realitat que forma part de la his-

tòria recent. Aquestes històries plenes de «coratge», així com va reconèixer una molt emocionada Choung-Fux, són fonamentals per aconseguir l'objectiu final del projecte: transmetre a les generacions futures «un missatge il·lusionant d'esperança i pau», afirmà.

La directora del Museu Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi, apel·là a la qualitat intel·lectual de l'artista i de l'obra -que es podrà veure fins al dia 5 de febrer en aquest espai- per justificar la projecció de l'audiovisual d'Eva Choung-Fux davant el nombrós públic. Entre els assistents a l'acte no faltaren representants del patronat de la Fundació Es Baluard, encapçalats pel president, Pere A. Serra. Juntament amb el president editor del Grup Serra, hi foren presents el conseller d'Educació i Cultura del Govern, Francesc Fiol; el director insular de Cultura del Consell, Guillem Ginard; i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Rogelio Araújo; amics personals de Choung-Fux; col·laboradors que han fet possible la versió catalana de Survivors on Life, com ara Nieves Barber, l'actriu Asun Planas o el director teatral Joan Bonet; companys de professió, com el pintor Nils Burwitz i Marcos Vidal; i el president de Llegat Jueu, Manuel Quadreny, entre d'altres.

El projecte de l'artista és un working progress que parteix d'una exposició del 1995 en la qual Choung-Fux retratava víctimes de l'Holocaust al costat de joves que representaven l'edat del supervivent en el moment de l'alliberació.

L'artista Eva Choung-Fux amb el seu documental audiovisual de fons.
Foto: JOAN TORRES.

P.GIMÉNEZ.Palma.
Survivors on Life 1945-1995 és el títol del documental audiovisual en el qual l'artista Eva Choung-Fux (Viena, 1935) posa veu als supervivents de l'holocaust perquè la seva veritat no sigui mai silenciada i, tot i que pugui parèixer contradictori, per llançar un misatge d'esperança i pau a les generacions futures a través de 250 testimonis esgarrifadors.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, estrena demà a la sala Aljub (a partir de les 19.30 hores) la versió catalana i castellana del projecte, que es va presentar el 2005 al Museu Nacional d'Art de Pequín en el context de l'Exposició Internacional Commemorativa dels 60 anys de la victòria del feixisme. El valor dels testimonis que recullen les quatre hores d'audiovisual, el tractament respectuós que se'ls atorga, la poètica visual de les imatges i la intel·ligència que Choung-Fux ha demostrat per connectar amb un passat vergonyós amb un futur on hi ha lloc per a l'esperança i la il·lusió, van fer que Survivors on Life fos guardonat pel museu pequinès.

Projecte guardonat
Així ho va destacar ahir la directora del Museu Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi. Acompanyada per María José Coromines, crítica d'art i amiga personal de l'artista; i Nieves Barber, estreta col·laboradora de Choung-Fux, Uberquoi justificà el suport que el Museu Es Baluard atorga a Survivors on Life per un triple motiu: «l'altura intel·lectual de l'artista i la seva obra; l'estreta vinculació de la creadora amb l'Illa, on resideix des de fa anys; i la connexió del document de l'artista, que barreja fotografies i obra pictòrica, per reflexionar sobre un esdeveniment de la nostra realitat contemporània i contribuir a lluitar contra el seu oblit», sobretot tenint en compte, com matisà María José Coromines, que «vivim en una societat en la qual oblidar ens sembla millor que reconèixer les nostres misèries».

La gènesi de la versió audiovisual que es projectarà a la sala Aljub del Museu ininterrompudament fins el 5 de febrer -a excepció de dia 31 de gener- es troba en l'exposició que, sota el mateix títol, reunia 500 retrats en blanc i negre que mostraven parelles circumstancials. A un costat Choung-Fux posava el rostre d'una víctima de l'holocaust i a l'altre un jove que tenia la mateixa edat del supervivent en el moment de l'alliberació. Aquestes imatges s'acompanyaven de textos que recollien els «relats dramàtics, però al mateix temps impregnats d'un missatge de pau i concòrdia molt grans per a generacions futures». Des de llavors, el projecte de l'artista austríaca, un working progress, ha anat enriquint-se amb l'enregistrament d'aquest audiovisual -que es traduirà a catorze idiomes- i la inclusió d'una sèrie de pintures.

Tal com va destacar Nieves Barber, amiga personal de l'artista, s'ha de remarcar que tota la producció en català i castellà de Survivors on Life ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada d'una trentena de persones de l'Illa.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va celebrar ahir una jornada de portes obertes amb motiu del Dia de la Constitució. Quasi 1.000 persones visitaren Es Baluard, que obrí en el seu horari d'hivern, de les 10.00 a les 20.00 hores.

Els ciutadans que acudiren al centre d'art van poder contemplar, a més de l'exposició permanent dels fons d'Es Baluard, la mostra Bechtold 80. Inici i obra recent, un homenatge per part del centre d'art palmesà al veterà artista alemany establert a Eivissa amb motiu dels seus 80 anys.

En aquest sentit, l'exposició presenta l'evolució d'Erwin Bechtold en l'art abstracte confrontant dos períodes de la seva carrera: d'una banda els seus inicis (1957-1961) i, de l'altra, la producció més recent (1998-2004).

L'exposició inclou la instal·lació Destrucció-Construcció, col·locada a la sala Aljub, producte d'una performance que Bechtold va realitzar el dia de la inauguració.

Erwin Bechtold viu i treballa a Eivissa des del 1958. Compromès amb l'art abstracte, va ser un dels precursors de l'informalisme a Espanya. La seva obra és una recerca de l'equilibri entre forces antagòniques com són el caos, pulsió primària en l'home, i l'ordre, de clara influència alemanya.

La setmana passada, el propi Bechtold va oferir un col·loqui amb el crític d'art Daniel Giralt-Miracle en què explicà el camí que ha seguit dins el món de l'art. A la sala Aljub va parlar dels seus inicis a Alemanya, París, Barcelona i Eivissa, illa que li va permetre viure de manera tranquil·la i on va desenvolupar la seva força creativa fins a convertir-se en un referent internacional.

La directora d'Es Baluard, M.C. Uberquoi, acompanyà Bechtold i Giralt-Miracle.

P.G.Palma.
La sala de l'Aljub del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma es convertí ahir en el punt de trobada de dos vells amics. L'artista Erwin Bechtold i el crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle protagonitzaren un diàleg entretingut i alliçonador, un tête à tête en el qual el segon dirigí la conversa de manera magistral per traçar un recorregut vital i artístic de Bechtold i per determinar-ne, així, «allò més profund i sensitiu».

Coincidint amb l'exposició que commemora al Museu Es Baluard els 80 anys del creador alemany i amb la instal·lació Destrucció-construcció com a teló de fons, Giralt-Miracle encetà el col·loqui demanant a l'auditori un aplaudiment com a mostra de gratitud amb l'artista per «la seva solidaritat amb la nostra cultura» i per una trajectòria fructífera. Bechtold, que reconegué que deu haver pintat més de 2.000 quadres, demostrà el seu esperit inquiet augurant que «el millor ho faré demà». Així, confessà amb modèstia que el seu treball és el resultat de la constància, perquè «el moment d'inspiració en el qual somien els artistes joves no existeix. La inspiració arriba fent feina. Pots tenir les idees millors, però has de realitzar-les», assegurà.

Gran comunicador, Miracle tornà a agafar el fil de la conversa per interessar-se per l'evolució de l'obra de Bechtold, a qui qualificà d'«excel·lent pintor abstracte, gran manipulador de la matèria i constructor d'espais».

Tot i que la seva infantesa, en el si d'una família vinculada amb la impremta, «implica algun caire arquitectònic», l'artista defensà que, sense cap dubte, l'evolució en la seva carrera l'ha marcada «la pintura». «Lluitant per cada quadre és com es fa el gran artista, i la lluita ha de continuar fins a la mort», asseverà. Tot i això, Bechtold hagué de reconèixer davant el seu interlocutor que l'ordre mental heretat dels seus coneixements de tipografia «és el fonament de tot el que faig» i respon a un interès obsessiu per «unir sempre dos mons enfrontats, l'ordre i el caos».

En aquest moment del col·loqui, l'historiador s'interesà per la percepció que el pintor té del conjunt de la seva obra, qüestió a la qual Bechtold respongué sincer i divertit: «Els quadres del meu període d'informalisme són com parents llunyans» però, tot i que de vegades s'hi trobi més ocult, «sempre veig el meu món a les meves pintures», va afirmar.

Giralt-Miracle avançava en la conversa prenent com a punts de referència anècdotes, experiències i personatges que han estat clau en la vida del creador: la seva formació a l'Alemanya de postguerra, la seva estada al París de Léger, la seva arribada a Barcelona i la seva descoberta d'Eivissa, «una illa de la qual em vaig enamorar per la seva gent i per la seva atmòsfera -assenyalà Bechtold- i on vaig trobar tranquil·litat per fer el que volia».

Dissabte, 19.- De memòria, no puc recordar ningú que no estimàs que m'hagi ferit o decebut. Això no significa que els altres, coneguts o ignorats, per als quals no sentim estimació, freturin de l'habilitat d'enutjar-nos, de desplaure'ns o d'enfurir-nos, puix que la tenen, i la fan servir amb facilitat, amb gratuïtat, fins i tot. Al capdavall, rapinyades superficials que guareixen amb una aplicació de tintura de iode, sense deixar senyals, ni cicatrius. Tanmateix, només les persones que estimam tenen la capacitat de decebre'ns i de fer-nos mal. Atesa la circumstància, tan humana, que molt sovint dipositam, o dissipam, els nostres afectes sobre persones la prioritat de les quals no és observar la reciprocitat i, en conseqüència, no podem esperar d'elles correspondència afectiva, si més no en el mateix grau d'intensitat que nosaltres hi abocam, davant aquest estat que ens fa vulnerables, doncs, no hi prevenció possible, excepte abastar la dissort d'esdevenir insensibles als sentiments, indiferents a la riquesa d'estimar, la qual actitud ens aproparia, potser involuntàriament, a la inclemència i a la injustícia.

Diumenge, 20.- Matí al museu de Es Baluard. En principi, per celebrar l'obra d'Erwin Bechtold que, ho he de confessar, no m'ha emocionat, no m'ha corprès com ho féu fa trenta anys, quan el pintor encara «estimava els blancs calcaris, els ocres finíssims i esmorteïts, contaminats de rosa grisenc o de groc tan pàl·lid que amb prou feines deixava de ser blanc». Segurament, la causa del desencís no és pas als seus quadres, ni a les seves estructures, sinó a la meva mirada, que ha evolucionat, estèticament i emocional, en una direcció contrària. Les masses de matèria obscura no han aconseguit estimular la curiositat, ni torbar la tebiesa del cor. Quant al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,malgrat les veus irades que troben ossos en el lleu, i potser preferirien que encara hi hagués un racó amb rates, fems i estris d'injecció corporal, m'he de reafirmar en les meves primeres conviccions: la recuperació de l'indret degradat me sembla, a més de necessària, admirable, respectuosa; l'espai, integrat i discret, cenyit en els panys de muralla de la fortificació, de volums generosos, és, senzillament, esplèndid, perquè ha prevalgut la utilitat a la temptació d'executar la vacuïtat arquitectònica. L'aljub, amb les parets de pedra i la volta, és, sens dubte, un lloc màgic. Crec, amb sinceritat, que hauria d'enorgullir els ciutadans de la capital posseir un edifici, un patrimoni, un llegat, que ultrapassarà les generacions, puix que res no té d'efímer.

Pel que fa, doncs, al continent, senzill i serè, només puc ser estricte en el judici: és una construcció moderna, i bella, que acompleix, perfectament, la seva funció: encabir una col·lecció d'obres d'art, sense que sembli un parc temàtic dedicat a l'oci o una gran superfície cultural. Quant al contingut, com no pot ser d'altra manera quan el fons inicial pertany a un particular, que fa prevaler, per a l'elecció, el seu criteri plàstic, el seu gust personal, hi ha, des d'una opinió subjectiva, de tot un poc: des de peces d'una extraordinària qualitat, representatives d'una època i d'un autor, a altres d'escàs valor, àdhuc mediocres, tal vegada perquè el mercat és limitat, o inassequible. De fet, una institució d'aquestes característiques aconsegueix un conjunt equilibrat i representatiu d'obres d'art, modernes i contemporànies en aquest cas, estimulant les donacions i, sobretot, mitjançant un procés lent de selecció acurada, amb temps, esforç i una política d'inversions constant, destinada a adquirir valors consagrats, per fer coherent un determinat període cronològic d'un autor, però també arriscant amb obres de creadors emergents, tot sota el consell assenyat d'un patronat d'experts.

Dimarts, 22.- Sóc soci de l'Obra Cultural Balear des de l'any 74 o, potser, des del 75, tant se val, més de trenta anys formant part de les diferents juntes locals o, senzillament, afiliat de base a la institució a causa d'una fidelitat militant, però els últims anys resignada, puix que no sempre he compartit la seva estratègia, ni la seva política, ni la seva actitud, especialment de feblesa, abatiment o negligència envers les delegacions, i les persones, de la part forana. De fet, en diverses ocasions he tingut la temptació de renunciar i donar-me de baixa d'una entitat poc eficaç, de la qual alguns s'han servit, en comptes de servir-la, però mai no ho he fet. M'ha faltat el coratge d'acomplir la decisió, i allunyar-me'n, atesa la circumstància que tots fem falta per tirar endavant les conviccions col·lectives en les quals ens reconeixem i que ens lliguen a la defensa de la identitat d'aquesta terra i de la seva llengua catalana. Això no obstant, vull creure, tenc l'absoluta necessitat de creure que el meu compromís personal, més enllà del testimoni, també serà útil.

M.L.Palma.
«El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard és un bon exemple de col·laboració entre un ens públic i un de privat. És un model de gestió que s'hauria d'exportar a altres països, perquè les institucions públiques no poden afrontar totes soles les despeses d'un museu». Així de clar es mostrà ahir el president de la Fundació Venanzo Crocetti, Antonio Tancredi, després de visitar Es Baluard amb Teresita i amb Alfredo Paglione, coneguts arreu d'Europa per la seva aportació al món de l'art.

Tancredi afegí també que «avui dia és molt important posar en marxa el mecenatge per fomentar la cultura», ja que les instituciones públiques no poden dur endavant totes soles aquesta classe de feina. De manera paral·lela, després de realitzar una llarga visita per les instal·lacions, amb una atenció especial per la sala dedicada de manera íntegra a Miró, on totes les peces pertanyen a la Colecció d'Art Serra, i també de visitar les terrasses i la part exterior de l'immoble, els experts afirmaren que «Es Baluard conjuga perfectament la tradicció arquitectònica clàssica amb la modernitat. Es tracta d'una unió molt difícil que aquí s'ha aconseguit sense fissures».

Els tres visitants observaren també amb deteniment les ceràmiques de Pablo Ruiz Picasso, ja que Tancredi té intenció d'organitzar una exposició a Itàlia que podria incloure algunes de les ceràmiques de la col·lecció d'Es Baluard. Així, la mostra estaria una temporada al Museu Venanzo Crocetti, dedicada quasi exclusivament a les escultures del mestre Crocetti, i després es traslladaria al Museu de Teramo. Teresita Paglione, que sempre ha mantingut una «relació especial» amb l'art, avançà que el muntatge amb peces d'Es Baluard no estarà llesta fins a la primavera, ja que «l'organització d'una exposició és un procés llarg i difícil».

Per la seva banda, Alfredo Paglione, que l'any 2000 tancà la seva galeria a Milà, continuà molt lligat a l'art i en aquests moments, amb l'ajuda de la seva esposa Teresita, es dedica a realitzar algunes donacions del seu fons particular als diferents centres d'arreu d'Europa.

Segons explicaren, la seva relació amb Mallorca va començar l'any 1963, quan vingueren a l'Illa amb el mestre Aligi Sassu, casat amb Marilenita Olivares, germana de Teresita. Des de llavors, la parella té una casa al municipi de Pollença.

El poeta i historiador d'art José Corredor-Matheos (Alcázar de San Juan, 1929), Premi Nacional de Poesia 2005 pel seu llibre El don de la ignorancia, arribà ahir a Palma per assistir a la inaguració que va tenir lloc al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard de l'exposició dedicada a l'obra pictòrica d'Erwin Bechtold, pintor alemany afincat a Eivissa des de finals dels anys 50. En aquesta exposició, Corredor-Matheos ha aportat el pròleg Bechtold i la conciliació dels contraris.

-Què es el que l'atreu de l'obra d'Erwin Bechtold?
-Aquesta exposició és especialment interessant perquè contraposa una etapa antiga i una d'actual. S'hi pot apreciar la coherència del conjunt de la seva obra perquè en molts casos hi ha artistes que fan bots mortals i deixen veure una evolució incoherent i no necessària.

-Què diríeu del Bechtold creador?
-És extraordinari, creatiu i molt rigorós. Molt. Mantenint les seves claus i principis ha evolucionat no d'acord a modes, si no sempre segons un impuls interior.

-La seva atracció pel món oriental, per la filosofia budista, té connexions amb la forma de pintar de Bechtold?
-Sí, un i altre cercam l'essencialitat, prescindint de tot allò que no és necessari i contraposant formes, elements sobre fons de buit. És el contrast de la forma despullada sobre l'espai buit.

-Què és el que us atreu tant d'Orient i què es reflexa en la vostra obra?
-Dues raons. M'agrada la naturalitat, el fet de prescindir de coses, de tot allò que és accessori. I per una altra banda, que el pensament, la poesia i l'art xinès, com tot l'extrem oriental, japonès i coreà, busqui tot allò que és essencial. Com el taoisme i el budisme zen, que m'interessa molt. I no per la curiositat d'allò exòtic, si no perquè dóna el mateix que la poesia, l'art i el pensament europeu però despullat d'una retòrica barroca i excessiva.

-Heu esmentat a vegades una veu interior i el buit necessari per a la creació poètica...
-Ho he dit sempre, i no només aquests dies amb això del premi. La poesia surt quan estàs obert i quan hi ha un cert buit al teu interior, perquè aleshores és quan aquest buit es pot omplir amb el so d'una veu que et dicta el poema.

-Parlau català i heu traduït bona part de la millor poesia catalana del darrer segle. Què pensau de l'actual moment polític amb el nou Estatut?
-Sempre dic que tenc doble nacionalitat. Tenc el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat i la Creu de Sant Jordi i alhora sóc fill predilecte d'Alcázar de San Juan, on m'han dedicat un carrer i tot. Per part d'una gent hi haurà comprensió, però per d'altres que no coneixen la història i Catalunya serà difícil. Hem de comprendre que molts han rebut una informació històrica insuficient i errònia. S'ha de trobar un bon mètode per explicar-la molt bé.

Erwin Bechtold amb una de les obres que s'exposen a Es Baluard. Foto: JAUME MOREY.

El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard inaugura avui a les 20.00 hores la mostra Bechtold 80, una exposició que reuneix en un mateix espai obres del pintor alemany Erwin Bechtold de dos períodes separats temporalment, però que mostren un llenguatge comú en el tracte dels mitjans expressius.

La mostra, comissariada per la directora del museu, Marie-Clarie Uberquoi, i pel mateix artista, fou presentada ahir, i s'avançà que a més de les 74 obres, l'artista realitzarà una intervenció a l'aljub durant la inauguració de la mostra i que romandrà oberta al públic com a instal·lació fins al final de l'exposició, el 8 de gener de 2006. Aquesta proposta du el títol de Deconstrucció/Construcció i ha estat plantejada expressament per a aquesta ocasió basant-se en la confrontació d'obres que presenta la mostra i que anirà acompanyada per una composició musical del mestre català Josep M. Mestres Quadreny.

Erwin Bechtold (Colònia, 1925) forma part de la nodrida colònia d'artistes estrangers que arribaren a Eivissa a finals de la dècada dels cinquanta. Ell, però, ja havia residit a París, i entrat en contacte amb l'avantguarda artística barcelonina i el grup madrileny El Paso.

Establert a Sant Carles el 1958, l'alemany arriba al seu 80è aniversari (d'aquí el títol de la mostra) mantenint segons apuntà Uberquoi «un vincle mai no perdut amb el llenguatge abstrate, sobri i d'una exigència exemplar, centrant-se essencialment en l'anàlisi dels mitjans expressius: matèria, color, forma, línia, gest, espai i composició».

Així, segons apuntà Uberquoi, l'obra de Bechtold mostra un «constant interès pel fluir de la matèria sobre la tela i pel caràcter espontani del gest, mai deslligat del seu desig de controlar la composició del quadre, lluny de la improvisació i de l'atzar».

Tot i els punts en comú, Bechtold va reconèixer que en aquesta mostra es presenta «una confrontació no feta mai fins ara. Per a mi té un punt de nostàlgia i que m'ha mostrat amb satisfacció un vocabulari que té continuïtat». Així, la distribució de les obres de diferents èpoques, «s'ha solucionat de forma positiva i hem millorant l'espai, creant una illa al centre de la sala on s'han situat les teles més antigues», explicà el pintor alemany.

Sobre la seva obra, Bechtold explicà que «a primera vista no és fàcil descobrir la seva pintura, ni vull que sigui superficial. Crec en l'esforç de mirar com en el d'escoltar. Cada dia perdem més la capacitat de sentir amb propostes que ho fan tot efectiu a primera vista. No tenc res en contra d'això, però per a mi l'artista ha d'oferir el 50 per cent i l'espectador ha de posar l'altre 50 per cent».
El catàleg, que presenta les obres en exposició i que provenen de col·leccionistes privats i una peça del MACBA (Zum Thema, de 1988), ha estat completat amb un pròleg del poeta i crític d'art Joan Teixidor i també un de José Corredor-Matheos, Premi Nacional de Poesia 2005.
Així mateix, Erwin Bechtold va tenir paraules d'elogi cap a Es Baluard. «És una joia dins Palma que finalment s'ha aconseguit amb un museu extraordinari, que ho és gràcies a la col·lecció que allotja i amb una fantàstica sala d'exposicions temporals».

Serra manifestà ahir la seva satisfacció per aquest reconeixement del Govern en relació amb la seva tasca a favor de l'activitat turística, des de les seves diferents activitats professionals. L'editor de Diari de Balears també considerà molt encertada la concessió dels guardons a l'empresari d'Inca Llorenç Fluxà Figuerola, a títol pòstum, i recordà que l'unia amb ell una antiga relació d'amistat. També valorà de manera positiva la distinció condedida a Margarita Nájera, exbatlessa de Calvià, de qui considerà que ha fet molt pel turisme de Calvià, «impulsant diferents plans d'embelliment de les zones de costa».

La referència oficial del Consell de Ministres assenyala que s'ha condedit aquest guardó «perquè es tracta d'un referent del periodisme i de la informació turística a les Balears, a més de ser un pioner a Espanya de la premsa específica per a turistes en els seus propis idiomes».

Contestant una pregunta en aquest sentit, recordà que l'any 1962 edità el primer diari en anglès de l'Estat, el Majorca Daily Bulletin. Era el segon diari que apareixia a Espanya després de la Guerra Civil. El primer havia estat l'esportiu Marca. Anys després edità un altre diari en anglès, l'Iberian Daily Sun, amb difusió a Madrid, les Canàries i la Costa del Sol. Per aquesta iniciativa, el Govern li concedí ja llavors la Placa al Mèrit Turístic. Des del 1971, és propietari del setmanari en llengua alemanya Mallorca Magazin. «Consider que hauran volgut premiar l'edició d'aquests diaris en anglès i en alemany. Quan vaig començar, ningú no es pensava que durarien més d'un mes», afirmà el president del Grup Serra.

Una altra de les iniciatives de caire turístic per les quals Pere A. Serra ha estat reconegut públicament, va ser la seva mediació davant del pintor Joan Miró perquè aquest cedís el «Sol d'Espanya» com a marca turística de l'Estat. Com ha explicat l'actual director de l'Oficina Espanyola de Turisme a Londres, Ignacio Vasallo, existiren moltes dificultats per trobar un logotip que situàs Espanya en el mercat internacional com a destinació que oferia diversitat, però amb el sol com a principal actiu. Vasallo explicà que aquestes dificultats se solucionaren quan Pere A. Serra intercedí l'any 1983 davant Joan Miró. El pintor acceptà incloure en un dibuix que representava el sol les lletres d'Espanya, que el pintor havia dissenyat per al Mundial de Futbol del 1982, i no cobrà res a canvi de la cessió.

Pere A. Serra també sol·licità a Joan Miró la cessió del «Sol de Mallorca» al Foment del Turisme de Mallorca, institució que l'emprà com a imatge corporativa i en l'edició de cartells promocionals específics sobre l'Illa.

En demanar-li si se sent reconegut per aquest motiu amb l'entitat esmentada, Pere A. Serra distingí entre diferents èpoques. «He tingut una relació relació molt bona amb alguns presidents del Foment del Turisme de Mallorca, com Antoni Garau o Paulí Buchens. Des de la presidència de Miquel Vicens, no n'he tinguda cap: no hem compartit cap acte». Segons el president del Grup Serra, «ara ja és massa tard».

Una altra de les iniciatives més importants per a Pere A. Serra ha estat la creació, juntament amb el Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma, del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Considera que és imprescindible donar suport a iniciatives culturals per millorar el nivell turístic, com li suggerí el rei fa molts d'anys, en la inauguració de l'exposició antològica de Joan Miró a la Llonja el 1978. En aquest sentit, valorà l'esforç de Francesca Bennàssar -tinent de batle de Turisme de Palma- per promoure el turisme cultural. «Es Baluard hi contribuirà», afirmà Pere A. Serra.

TONI LIMONGI. Palma.
L'escultor búlgar Vezhdi Rashidov, nascut a Dimitrovgrad el 1951 i resident a Sofia, ha visitat Mallorca. Rashidov, un dels principals escultors de la seva generació, es va mostrar ahir molt interessat per donar a conèixer la seva intensa obra a l'Illa. «Dimecres vaig intercanviar impressions amb la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Dolça Mulet, i dos dels col·leccionistes d'art de Mallorca, Pere A. Serra i Bernardo Quetglas. Parlàrem sobre art i projectes. Realment seria meravellós poder exposar la meva obra a Palma en els anys pròxims. És només un desig, però crec que podem arribar a fer-lo realitat».

L'escultor buúlgar va lliurar a Quetglas 15 màscares de bronze, inspirades en el rostre del compositor Bethoveen. «M'agrada la seva música, tot el que transmet», va destacar l'escultor. També va acordar el lliurament d'una escultura a un col·leccionista de Palma, la qual arribarà breument. L'obra es titula Bird i està inspirada en un relat de William Worton. «La peça representa la naturalesa, la capacitat de metamorfosi. Té el tors d'un ocell, encara que el cap és humà». Ahir dematí, l'escultor va visitar el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard i s'emportà una grata impressió, tant de les obres que s'exposen al seu interior, com de l'edifici en si. L'autor es va mostrar molt interessat amb les obres de Picasso, Dalí i Miró, encara que també va destacar especialment el treball de Tàpies.

Graduat a l'Acadèmia d'Art de Sofia, Rashidov ha exposat la seva obra arreu del món i molt especialment a Europa. A l'antiga Unió Soviètica, Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Portugal, Espanya, Itàlia, França, Bèlgica, Alemanya, Anglaterra, Kuwait, Algèria, Canadà i Suïssa.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, dugué a terme una jornada de portes obertes amb motiu de la Diada de Mallorca.

Centenars de persones visitaren el centre d'art, en un dia en què, tot i ser feiner, aconseguí atreure nombrosos ciutadans, com també estrangers i persones, arribades de la Part Forana per participar als actes de la Diada. Per alguns d'ells, principalment entre els estrangers, era la primera vegada que visitaven Es Baluard, mentre que la majoria dels ciutadans de Mallorca repetien.

Entre els que ja havien visitat el centre, la mostra temporaPensar les formes. Escultures contemporànies a les col·leccions mallorquines fou el gran atractiu. D'altra banda, la mostra permanent Erro centralitzà l'atenció dels infants que visitaren el museu acompanyats pels seus pares. El remodelat espai de Joan Miró, a més dels detalls de les ceràmiques de Picasso o d'alguns retrats captaren força l'atenció dels visitants, i també l'art cinètic de Victor Vasarely.

Entre els gests curiosos observats ahir, s'ha de posar de relleu l'admiració que entre alguns estrangers motivà la instal·lació Sèquia, amb escultures en forma de rates, de Ferran Aguiló. Aquesta obra, ubicada a una de les terrasses superiors del centre, féu que no escatimassin en flaixos per endur-se'n un recordatori del moment.

XISCO DÍAZ.Palma.
El programa «Lluna d'Es Baluard» del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma finalitzarà avui vespre les seves activitats d'estiu. Després de moltes setmanes d'actuacions, música i espectacles, Videosound Project tancarà aquest cicle amb un concert que combinarà el vídeo, l'electrònica en directe i la música.

El grup està format per Josetxo Silguero, el qual s'encarrega dels saxòfons, i Ignacio Monterrubio, que s'ocuparà de la videoprojecció i l'electroacústica. L'espectacle, que podrà contemplar tothom que vulgui a partir de les 22 hores a les terrasses del museu, pretén demostrar com les arts han equiparat mitjans distints (una imatge i un so) en senyals digitals susceptibles de ser organitzats, composts i reproduïts de la mateixa manera. El que podrem veure és possiblement una aposta incipient i estimulant per als enamorats de la tecnificació.

Els dos protagonistes d'aquest acte, el qual suposarà la cloenda de la «Lluna d'Es Baluard», són dos joves que aposten per la innovació i la investigació en la música actual. El saxofonista Josetxo Silguero es va iniciar en el món de la música amb el seu pare i cursà estudis de perfeccionament a Madrid i a la ciutat gala de Bordeaux. El 2001 rebé la Beca de Creació Musical atorgada pel Cercle de Bellas Artes de Madrid i la Fundació Fama-Mojacar. El seu interès per l'electroacústica li ha permés estrenar més de 30 obres en les quals els saxòfon interactua amb els nous mitjans informàtics.

D'altra banda, Ignacio Monterrubio va cursar estudis musicals en el Conservatori de Vitòria i Sant Sebastià. Va titular-se en piano, musicologia, harmonia, contrapunt i composició. Com a compositor treballa fonamentalment en el camp de la música electroacústica amb les seves possibilitats i combinacions: música acusmàtica, quadrafonia, interacció en direvte o vídeo. Monterrubio dirigeix també un projecte d'Innovació Educativa al Conservatori de Vitòria.

El músic alemany Peter Schwalm presentarà avui vespre a les 22.00 hores el seu nou disc Musikain dins les activitats de «Lluna d'Es Baluard 05» preparades pel Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma per aquest estiu.

Després de rebre la col·laboració del prestigios Brian Eno en el seu anterior trebalDrawn from life, editat per Virgin Records, Schwalm du per primera vegada a l'escena el seu nou treball.

Establert actualment a Barcelona el treball del músic ha rebut de nou el suport del qui fos membre dels Roxy Music i precursor de la música ambient. Musikain serà editat pel segell «Nuevos Medios» especialitzat en nou flamenc i jazz i la seva sortida al mercat està prevista per al proper mes de febrer de 2006.

La música contemporània que proposa Peter Schwalm serà defensada a l'escenari per un grup de músics que l'acompanyaran: Tim Harris, baix; Leo Abrahams, guitarra; Nell Catchpole, violí; Manuel Martínez del Fresno, violoncell; Roger Blavia, bateria i les arts visuals de Holger Theunert. La seva interpretació acompanyarà la veu tractada, protagonista principal de la música de Schwalm.

El mateix Schwalm definí ahir el seu so com una combinació «de música instrumental i la paraula parlada, a mig camí de l'abstracció i l'expressió més personal i en la qual la vertadera importància recau en el que es conta, un seguit de petites històries que provoquen les imatges mentals per a la construcció de curtmetratges imaginats».

El seu procés de treball «parteix de l'electrònica construint la base sobre la qual els instruments convencionals hi posen la seva part. Al darrer festival Sonar de Barcelona em vaig adonar que la música electrònica actual tendeix a l'organicisme, el que jo fa anys que faig».

L'artista plàstic Robert Llimós ha tornat a Mallorca per passar-hi unes curtes vacances estivals i, com no, per recordar els anys que va viure a l'Illa, desenvolupant un mural per a sa Torre Cega, possessió de la família March a Cala Rajada.

L'autor va aprofitar l'ocasió per conèixer de primera mà el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard, un espai del qual va destacar especialment l'arquitectura.

Llimós va explicar que actualment està treballant en dues obres molt especials: una de pictòrica i una altra d'escultòrica. La primera és una tela de 21 peces «a tall de vinyetes», de sis per onze metres, la temàtica dels quals és «una crítica a la guerra i a les armes de destrucció massiva». En relació a la segona peça, Llimós explicà que es tracta d'una escultura pública flotant: «És com si fos una boia, ja que està pensada per ubicar-la a la mar», va apuntar.

Aquest treball se separa una mica de l'habitual producció escultòrica de Llimós, centrada generalment en l'ús del bronze i del ferro calibrat. Gràcies a aquest darrer material desenvolupa, amb l'ús de barres, «contorns que van dibuixant una silueta i que suggereixen els colors propis del cos humà», essència de la temàtica de les seves obres. No en va, afirmà: «No practic el realisme, sinó la figuració a través d'un llenguatge de superposició de línies i de color a l'espai». Aquest bagatge és producte, segons l'autor, d'«una investigació que condueix a altres camps i experiències, dels quals depèn la teva pròpia evolució».

Les feines desenvolupades per Llimós són tant les que rep per encàrrec com les que la seva creativitat li imposa. «Un encàrrec et marca una pauta, mentre que la llibertat de creació sempre et permet expressar més els teus sentiments», indicà l'artista plàstic. «L'art és una necessitat i el pas de la pintura a l'escultura és poder traspassar la bidimensionalitat i aportar volum», precisà.

Lin es va mostrar especialment enamorada de l'arquitectura museística, com també de l'espai dedicat a Joan Miró, on es pot contemplar de forma íntegra la sèrie «Mallorca». «A mon pare li hauria encantat conèixer el gran pintor, ja que era un dels seus artistes preferits, però malgrat els molts anys que va viure a Mallorca mai no va arribar a conèixer-lo, a causa de segurament el seu caràcter tímid. El Museu d'Art Modern i Contemporani, segons el meu modest parer, és magnífic, una joia preciosa».

Lin és filla del famosíssim arquitecte Jorn Utzon, que va viure durant molts anys a Porto Petro, en una bellíssima casa que ell mateix va dissenyar i va construir i que significa una vertadera fita arquitectònica.

L'artista va explicar que «malgrat els desigs dels meus pares de tornar a visitar Mallorca, veig difícil que puguin dur a terme el seu desig. Al meu pare, de dia en dia, li costa més caminar, i a la meva mare, li costa més poder veure-hi amb claredat. Ara viuen a una petita casa als afores de Copenhaguen i crec que malgrat enyorar Mallorca són feliços en la darrera etapa de la seva vida».

Lin Utzon, que a més a més d'una magnífica pintora és una gran decoradora, ha realitzat nombroses exposicions a les principals ciutats europees i entre les seves nombroses obres destaca el gran mural en ceràmica que va realitzar per a la casa Volvo a la ciutat de Göteborg durant l'any 1981.

NORA PÉREZ.Palma.
Les terrasses del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard s'ompliren ahir a la nit d'un públic nombrós que acudí a l'estrena a Palma de l'espectacle de dansa contemporània Poetes, de la companyia Mariantònia Oliver, en el marc del cicle La Lluna d'Es Baluard.

Un llarg silenci i dues figures femenines estàtiques foren l'inici de l'espectacle, que mantingué el públic en suspens durant els primers minuts. Tot seguit, mentre se sentien les passes d'un home que xiulava, es projectaren unes lletres desordenades damunt la paret blanca que al final donaren pas a la paraula Poetes.

La representació, a càrrec de les ballarines Mariantònia Oliver i Carme Vadell, consistí en una fusió de diverses disciplines artístiques, des de música, poesia i dansa, fins a noves tecnologies, ja que també s'hi empraren projeccions d'imatges i vídeos, acompanyades de sons o de músiques adients. En aquest sentit, el públic intervingué en l'espectacle i en un moment donat fou l'objectiu de la càmera, per aparèixer així a la paret que servia de pantalla. L'objectiu era acostar l'espectacle a la gent, perquè el visqués amb els cinc sentits i captàs el sentiment que transmetia.

Les dues ballarines executaren una dansa, el complement ideal de la poesia, amb una compenetració sorprenent d'ambdues arts. Mentre ballaven, o bé es projectaven fragments dels poemes o bé se sentien de fons les veus d'alguns dels autors o de la mateixa Mariantònia Oliver.

Les obres dels literats mallorquins contemporanis Antoni Xumet, Miquel Bezares, Sebastià Alzamora, Andreu Vidal, Biel Mesquida, Bartomeu Fiol, Miquel Cardell, Andreu Gomila i Pere Antoni Pons serviren de base per escenificar el sentiment de les seves paraules. Els textos es referien a temàtiques diverses i no seguien cap mena d'ordre, i mentre que alguns eren molt curts, altres s'allargaven al ritme de la música.

Poetes s'ha representat en diverses poblacions de l'Illa com Pollença i Lloseta, arribant així a «un punt de maduració» ideal per a la seva representació en Es Baluard, segons afirmà Mariantònia Oliver, «molt satisfeta» pel resultat final. El públic també va trobar que aquest espectacle havia arribat al seu punt de maduració i va aplaudir la fusió entre dues de les arts més pures.

P.G.Palma.
El prestigiós pianista sud-coreà Chang-Rock Moon protagonitzarà el pròxim dimecres, dia 20 de juliol, el primer concert d'estiu que Creu Roja i la Fundació Mas Música ofereixen al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. El recital, de caire benèfic, destinarà la recaptació de l'entrada als programes socials que l'assemblea autonòmica de la Creu Roja desenvolupa a les Illes.

Així ho van destacar ahir el director autonòmic d'Inclusió Social Creu Roja, Marcelo Unamuno, i Patxi de la Asunción, representant de la Fundació Més Música, que, acompanyats per la directora del museu, Marie-Claire Uberquoi, van presentar ahir el programa que s'escoltarà en aquest concert.

Nascut a Seül i format musicalment a Madrid i Londres, Chang-Rok Moon farà servir un piano de gran coa Steinway per interpretar un programa d'un gran virtuosisme, que inclou obres dels compositors Johannnes Brahms Sonata per a piano en fa menor, de Claude Debussy Ariettes oubliées i de Maurice RaveGaspar de la nuit.

Moon estarà acompanyat en algunes peces per la soprano valenciana Francisca Ortiz, amés de pel rapsoda Xavier Abraham, que recitarà tres poemes breus d'Aloysus Bertrand per acompanyar la música de Ravel, segons detallà el responsable de la Fundació Més Música.

Les entrades per al concert es poden adquirir per un preu de 30 euros a Es Baluard mateix, com també a Tot Clàssic i al Club del Subscriptor del diari Ultima Hora.

«La nostra intenció era mostrar un altre costat de les coses: oferir-ne una altra mirada per obtenir el màxim amb el mínim», explicà ahir Mercè Gost. Així, les seves creacions es converteixen en «abstraccions en moviment».

«Estudiàrem i investigàrem el món de les ombres fins a trobar-ne una filosofia propera, aquella que assegura que són la part de nosaltres que no ens agrada». El seu propòsit és «aprendre a conviure-hi» mitjançant l'aplicació del teatre visual. Un teatre que existeix des de fa anys i que roman en «la memòria de la gent».

Ara, amb aquest projecte, volen «treure a llum la poesia que són capaços de suggerir-nos les ombres». Per aconseguir-ho, La Cònica/Lacònica utilitza fins a 22 objectes trobats i dos contenidors de Barcelona. Botelles de vidre, palanganes de plàstic, vidres, canyes de bambú o tambors formen l'escenari del muntatge.

«Volem mostrar l'objecte tal com és, no el volem canviar», assegurà Mercè Gost. «Els objectes ens criden, perquè no anam mai a cercar-los». Per triar-los, ambdues es fixen sempre en la seva «transparència» i observen «com es mouen, perquè han de ser elements quotidians».

Tanmateix, la formació ha anat més enllà i ara empra també el vídeo, barrejant «el bombardeig de les imatges amb les ombres de cada dia». Després de la seva actuació al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Mercè Gost i Alba Zapater oferiran una conferència en la qual explicaran de quina manera conceberen el muntatge.

La setmana vinent, també en divendres, la proposta del cicle la Lluna d'Es Baluard serà l'espectacle poètic Solament, que serà a càrrec de la companyia Blau de Taronja.

XISCO DÍAZ.Palma.
L'estiu ha arribat de manera definitiva al Museu Es Baluard. Si fa unes setmanes es va ampliar l'horari d'obertura, ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va tenir una doble inauguració: d'una banda l'exhibició de les onze obres que l'artista Erró va donar al Museu; de l'altra, l'inici de la temporada del programa Lluna d'Es Baluard.

El Museu alberga des d'ahir les obres que Erró donà per als fons del recinte. Entre aquestes hi ha dues de les teles que es pogueren veure a l'àmplia retrospectiva que el Museu li dedicà. Així mateix hi ha un total de nou peces inèdites: quatre aquarel·les, tres collages i dues ceràmiques sobre planxa d'acer.

Aquestes peces es mostren en un espai reservat fins ara al Gabinet de Dibuix de la planta primera del centre. Amb aquesta selecció s'observa el singular llenguatge d'Erró, que es nodreix de centenars d'imatges procedents dels mitjans de comunicació, la publicitat, el còmic i la història de l'art. La intenció de l'artista és ironitzar sobre les contradiccions i els excessos de la societat.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma també va ser l'escenari on es va desenvolupar l'espectacle Neixen déus, que arribà de la mà de l'humorista Arnau Vilardebò. L'obra, destinada al públic adult, vol despertar l'interès per la cultura clàssica i obrí el programa «Lluna des Baluard».

Aquest autor, actor i productor teatral barceloní opina que el seu espectacle «combina humor i pura informació mitològica». Neixen déus pertany a la sèrie de creació pròpia Ous còsmics, que l'artista ha representat des de 1995 en nombrosos festivals internacionals. «Amb l'excusa de parlar sobre els signes zodiacals, es fa un recorregut per bona part de la mitologia grega», va explicar Vilardebò. Ahir la peça va versar sobre el naixement dels principals déus de l'antiga Grècia i va contar històries com la que narrava el primer encontre entre les divinitats Zeus i Semeles. L'autor català, amb un estil fresc i directe, es va guanyar ràpidament les desenes de persones que es reuniren ahir vespre per assistir a la seva actuació.

El seu monòleg es va combinar en moltes ocasions amb les sonores rialles d'un públic complaent, que va comprendre una de les idees principals que defensava l'autor: els humans no hem evolucionat gaire des de la nostra aparició. La comicitat de les seves pujades de to, juntament amb la seva estudiada gesticulació, varen permetre a l'humorista donar un punt d'ironia fort i constant durant tot el xou, que resultà tot un èxit.

H.DOMÍNGUEZ. Palma.
«Ficcions» és el nou projecte didàctic que assumeix l'artista i educador Néstor Romero. El Museu Es Baluard acollirà aquesta activitat, que començarà el proper dimarts 12 de juliol.

La iniciativa està dirigida a persones adultes. Els participants hauran de desenvolupar la seva creativitat al màxim per inventar un artista fictici, amb la seva biografia, els seus contactes i influències i crear una obra que s'exposarà al museu. En el projecte convergiran tres vessants: la creació plàstica, la museogràfica i la historiogràfica.

Combinant teoria i pràctica, Romero retrocedirà amb els participants a principis del segle XX per descobrir les característiques de les primeres avantguardes: el fauvisme, el cubisme i l'expressionisme, que va qualificar com «l'origen de l'art de la resta del segle». Aquests coneixements serviran als alumnes com a eines bàsiques per aprendre a analitzar i reflexionar críticament les obres contemporànies.

L'objectiu del taller és «transcendir els prejudicis que desemboquen en una actitud errònia davant de l'art», rompre amb el mite que el realisme i l'academicisme són el paradigma que més satisfà el públic en general i, en darrer terme, aconseguir que «els participants siguin capaços d'apreciar les obres exposades en el museu». El problema és que el públic valora la pintrua en relació al que és capaç de reconèixer en ella «i al marge de la firma o del llenguatge, hi ha altres paràmetres que permeten gaudir de l'art».

El nou taller del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma se celebrarà entre el 12 de juliol i el 22 del mateix mes. Les persones que s'hi vulguin inscriure poden telefonar al 971908201. El termini romandrà obert fins esgotar-se les 20 places. L'activitat estarà centrada en la pintura i l'escultura però hi tendrà cabuda qualsevol manifestació artística.

Un moment de la inauguració a la sala de l'Aljub, amb una papallona de Susy Gómez en primer terme.

JOANA NICOLAU.Palma.
Els diferents camins que ha seguit l'escultura des del 1905 fins a l'actualitat són el punt de referència de la mostra temporal que s'inaugurà ahir vespre en Es Baluard. Amb el títol de Pensar les formes. Escultures contemporànies a les col·leccions mallorquines, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma recull 57 peces provinents de col·leccions privades i institucionals de Mallorca i es podrà visitar fins al 22 de setembre.

En els parlaments d'obertura, tant la directora del centre, Marie Claire Uberquoi, com la comissària de l'exposició, Dolores Durán, coincidiren a destacar «la revolució» en el camp escultòric que suposà el segle XX, amb una «heterodòxia» i amb un «eclecticisme» gairebé il·limitats.

A partir d'aquesta premissa, la comissària volgué oferir a l'espectador mateix la possibilitat d'establir les connexions dels diferents discursos estètics a través del pensament. Es tracta de «fugir d'enfocaments historicistes per relacionar-se i per emocionar-se amb les obres... de manera que cada un dels observadors n'extregui la seva pròpia metàfora a través dels sentits», assegurà.

De material n'hi ha... i molt. En aquest muntatge, hi comparteixen protagonisme noms tan diversos com els de Henry Moore, Picasso, Pomodoro, Glòria Mas, Miró, Eduardo Chillida, Keith Haring, Magdalena Abakanowicz, Broglia, Calder o Agustín Cardenas; Josep Maria Alcover, Susy Gómez, Mompó, Man Ray, Antoni Socias i Joan Soler, Forteza Vostell... Una relació molt llarga que demostra, tal com remarcà la directora del Museu, que «l'interès pel col·leccionisme d'art a Mallorca va més enllà de la pintura».

Convé destacar que en aquesta exposició hi són representats artistes locals que han transcendit les nostres fronteres i altres de primer nivell internacional. El gruix de la mostra, articulada sobretot a partir de peces de petit format, es distribueix principalment a la sala de l'Aljub, mentre que les peces més grosses són a les terrasses de la part superior de l'edific. Tot plegat ofereix la possibilitat de gaudir d'un recorregut que demana el concurs actiu dels sentits i que planteja interrogants.

La sala de l'Aljub ofereix un passeig per les creacions escultòriques del segle XX. Foto: J. TORRES

Avui, a les 20.00 hores, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard inaugura una exposició temporal centrada en escultures provinents de col·leccions privades i institucionals de Mallorca. Amb el títoPensar les formes. Escultures contemporànies a les col·leccions mallorquines, la mostra, amb Dolores Durán com a comissària, du l'espectador pels diferents camins que ha seguit l'escultura des del 1905 fins a l'actualitat.

S'hi recull un total de 57 creacions que també tenen en comú la internacionalitat i el reconeixement dels seus autors. Així, l'espectador hi trobarà peces d'artistes tan diversos com Josep Maria Alcover, Henry Moore, Picasso, Pomodoro, Glòria Mas, Joan Miró, Keith Haring, Magdalena Abakanowicz, Arman, Alexander Calder o Agustín Cárdenas.

La directora del Museu Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi, explicava ahir que «si bé el gruix de les peces, de petit format en la seva majoria, procedeix de col·leccions privades, també n'hi trobam una de provinent del Govern balear, una altra del Consell i una altra de Cort».

Uberquoi afirmà que «és molt important que Es Baluard pugui donar a conèixer obres a les quals el públic sovint no té accés, i és una mostra de l'interès per l'art de la societat civil mallorquina». Segons l'experta, el conjunt d'aquestes peces, que abraça del 1905 al 2005, «representa un període molt dilatat en el qual l'escultura ha experimentat una metamorfosi profunda, que ha obert noves vies d'investigació i visió de la forma».

Així, afirmà que un dels objectius és «generar una sensació de llibertat en l'espectador, perquè ho pugui contemplar tot al marge d'una estructura historicista, a fi de recuperar per a ell una comunicació directa que deixa de banda el com, el quan i el perquè de cada creació».

«Cada una de les peces es converteix en un factor desencadenant de significants, de manera que el visitant n'estableix totes les connexions o n'interioritza la lectura de manera única i irrepetible», assenyalà la comissària.

Segons Uberquoi, el muntatge posa de manifest la diversitat de llenguatges que sorgiren al llarg del segle XX, que «canvià de manera radical la visió de les formes. De vegades, amb la pèrdua de gravetat, cosa que hi atorgà moviment; d'altres, amb l'aparició d'un buit que substituïa la forma; i fins i tot, amb les escultures efímeres». La distribució de les peces, a l'Aljub i a les terrasses, ha estat motivada per les condicionans de seguretat i de manteniment pròpies d'aquestes obres.

La mostra estarà oberta fins dia 22 de setembre, amb un horari d'estiu ampliat fins a les 23.00.

La prestigiosa revista de moda Vogue dedica en la seva edició espanyola del mes de juny un elogiós comentari al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard, la col·lecció del qual qualifica de «meravellosa».

La publicació, considerada una de les més prestigioses del món i que combina el darrer en moda, reportatges sobre bellesa, gastronomia, viatges i cultura, dedica una plana quasi sencera a parlar sobre Mallorca.

En les seves propostes destaca l'allotjament a La Residència de Deià, on recomana reservar una de les tres suites amb piscina privada. També suggereix provar el massatge Citrus Siesta amb productes de l'Illa.

Sobre el museu
La publicació, però, explica: «Al matí, una proposta: visitar a Palma de Mallorca Es Baluard, el Museu d'Art Modern i Contemporani. La col·lecció permanent, amb obres d'autors de l'Illa, és meravellosa, com meravelloses són les seves instal·lacions, situades a la vora de la murada de Palma». La revista també recomana dinar al Flanigan, «el restaurant de referència».

La informació sobre Mallorca i sobre el Museu Es Baluard apareix en el reportatge que la revista dedica als spas. El text explica que «un spa de vegades no és suficient. Per això hem cercat diversos llocs que, a partir d'un spa fantàstic, ofereixen possibilitats d'un altre tipus però igualment estimulants».

A banda de la proposta mallorquina per a una visita de relax, la revista recomana Hutulco, a Mèxic, la Provença i Canes; l'Índia; el Gran Hotel d'Estocolm, on l'oferta complementària és un concert de Bruce Springsteen; Sud-àfrica; una jornada de compres a Hong Kong; la Patagònia argentina i Las Vegas.

Vogue inclou treballs dels més reconeguts i anomenats escriptors, fotògrafs, dissenyadors i il·lustradors internacionals i s'ha convertit en una lectura de referència per a les dones i els homes més bells i elegants del món.

La seva edició espanyola és editada per Ediciones Conde Nast, que també treu al carrer la revista GQ i Vogue Novias. Segons dades facilitades per OJD, la seva circulació mensual durant el 2004 va ser de 150.411 exemplars. És una de les publicacions més seguides en la seva categoria.

La música, la dansa i el teatre protagonitzaran la segona edició de la Lluna des Baluard. Durant els divendres de juliol i agost, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma acollirà set actuacions que començaran a les 22.00 hores.

El mes de juliol es dedicarà al teatre i a la dansa. L'actor Arnau Viladerbó obrirà el cicle el 8 amb Neixen déus, un repàs en clau d'humor a la mitologia en el qual s'escenifica el naixement d'Apolo, Adonis, Dionisos i Artemis i es compara amb el Big Bang. El divendres 15 de juliol serà el torn de la companyia La cònica Lacònica i les seves Ombres d'objectes trobats, teatre d'ombres, música i objectes que ompliran de poesia l'espai.

El 22, Blau de Taronja escenificarà Solament, un muntatge poètic de butxaca que comptarà amb la veu de Gemma Sangerman i el violoncel d'Anna Carné. El 28 de juliol, la companyia Mariantònia Oliver presentarà Poetes. La ballarina convida els espectadors a recórrer l'obra de poetes mallorquins a través de la música, la dansa, la llum i la paraula. Jordi Cortés i Damián Muñoz centraran la proposta del 29. Öleles és una coreografia inspirada en la novel·la de Sandor Márai El último encuentro, una obra que parla sobre allò indestructible, allò que es trenca i els recels de l'amistat.

La Lluna des Baluard d'agost es dedicarà a la música. El dia cinc J. Peter Schwalm aproparà fins a Mallorca Musikain, acompanyat per Manolo Martínez (violoncel), Roger Blavia (bateria), Olvido Lanza (viola i violí), Carlos Pereira (vibràfon), Leo Abrahams (guitarres) i les veus de Zulma Valdez i James Wolfe.

Finalment, el 12 d'agost es farà el XXVI Encontre Internacional de Compositors amb la presència de JS videosound project, format per Josetxo Silguero (saxofons) i Ignacio Monterrubio (vídeo i electracústica). Tocaran, entre d'altres, peces d'Eslava i Ramon Humet.

El duet interpretarà el seu espectacle poeticomusicaStriptease cardiovascular a la sala de l'Aljub, a partir de les 20.00 hores. D'altra banda, pel que fa a l'oferta artística, el públic podrà contemplar l'exposició Erró. Retrospectiva 1958-2004, la primera mostra antològica que l'Estat dedica a aquest artista, a més dels fons de la col·lecció permanent que s'exhibeixen a hores d'ara i que aplega obres des de finals del segle XIX i principis del XX fins d'altres més recents.

Paral·lelament, en el decurs de tot el dia, els visitants del museu podran realitzar una petita activitat a l'espai de tallers. Allà es donarà l'oportunitat d'elaborar i enviar targetes postals cap a l'exterior (a tot el món), i cap a l'interior (al mateix museu). Amb aquesta activitat el centre vol conèixer els desigs dels ciutadans per poder atendre les seves inquietuds.

Com a colofó a la jornada, Es Baluard comptarà amb l'actuació d'Ajo i Mastretta. Ambdues formacions presentaran a l'Aljub, sota el títoStreptease cardiovascular, un projecte poetio musical al qual la formació posa música als poemes, breus i irònics de la micropoetessa Ajo.

«Una persona tota sola no pot fer massa per canviar el món. Els canvis s'aconsegueixen amb la mobilització de moltes persones individuals». Així de clar es mostrà ahir el pintor austríac Christian Ludwig Attersee que es troba a Mallorca treballant en quadres de gran format que integraran una exhibició al centre cultural Kunstforum de Viena.

Attersee, considerat l'artista contemporani més rellevant al seu país, té una important projecció a Europa. Ha exposat arreu del continent, destacant una retrospectiva al museu de Sant Petersburg l'any 2000. El pintor visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard acompanyat per la seva esposa, Ingried Brugger, directora de Kunstforum.

Christian Ludwig Attersee mostrà la seva admiració «per la varietat d'espais disponibles al museu del Baluard i la seva multifuncionalitat», i considerà l'obra exhibida «molt interessant». El pintor destacà així mateix la retrospectiva sobre Erró que actualment es mostra a Es Baluard: «Som molt bons amics. Ha estat una sorpresa, perquè cada vegada que ve a Viena passa per casa».

A Mallorca, Attersee treballa actualment en un projecte de 80 obres per a una exposició al KunstForum de Viena en motiu del seu 65 aniversari. «És una mescla de les noves formes de l'eròtica. Per a mi, els quadres reuneixen un triangle, en el quals als vèrtexs es troben els animals, les persones i el paisatge», apuntà un pintor polifacètic que reconeix com «el llenguatge, la música i la pintura són una sola cosa».

Reputat mariner en la seva joventut, Attersee veu en Mallorca «un lloc en el qual es pot treballar perquè et proporciona una llum única, combinada amb el blau de la mar. És un lloc ideal, perquè a casa, a Viena, només hi tenim arbres». «Som una màquina de crear art. Fa 40 anys que faig aquesta feina, i puc pintar amb els ulls clucs», apuntà el pintor. «Som un artista polític i per això vull mostrar la meva visió de la realitat. És molt preocupant el que la gent està fent al nostre món. Jo cerc noves formes de llibertat que és una cosa que les persones necessiten», explicà Attersee.

Per la seva banda, Ingried Brugger es mostrà encantada per «la mescla d'obres d'artistes espanyols i mallorquins, exhibits paral·lelament a contemporaris seus internacionals» en el Baluard, i destacà el quadre de Picabia Dama española que va poder contemplar. «És un dels meus pintors favorits».

Bruegger explicà que en aquests moments el KunstForum que dirigeix està exhibint una gran retrospectiva dedicada a René Magritte. A més ja estan preparant una mostra titulada Superstars que reunirà peces de Warhol fins a Madonna, i una retrospectiva dels primers anys del pintor Marc Chagall.

El KunstForum de Viena inagurarà el dia primer de setembre l'exposició que ara prepara Attersee. Així mateix, Brugger explicà que l'espai que dirigeix a Viena i la direcció del Museu d'es Baluard ja han iniciat converses per a una futura col·laboració entre ambdos museus.

«He decidit donar una de les meves obres al Museu per mostrar el meu suport a aquesta iniciativa, un projecte molt interessant que ens beneficia a tots», va dir Sineu. La seva intenció és «motivar la resta d'artistes a realitzar accions civils semblants a favor d'Es Baluard i deixar de costat els aspectes polítics». «El Museu és el nostre millor mirall per projectar-nos a l'exterior, hem d'involucrar-nos amb aquesta realitat», assenyalà.

Realitzada en gres i rakú, Camí es compon de diverses parts: una porta, una llinda i dotze marciolits que representen «petites peces que han caigut del cel». «Amb aquesta escultura volia deixar entreveure que cada persona pot escollir el camí que vol seguir, que té llibertat per trobar la seva senda». La manera d'aconseguir-ho: «Deixant la porta oberta i fent que l'espectador giri entorn de l'obra i la miri com vulgui».

El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard acollirà a partir del proper dimarts, 19 d'abril, i fins el 12 de maig el cicle de tallers «Ciutat Tolmi», vuit sessions interdisciplinars en les quals l'objectiu serà posar en comú i reflexionar sobre les idees dels anomenats «ciutadans tolmi». Els tallers tendran lloc a Es Baluard els dimarts i dijous de 18.00 a 21.00 hores.

Els responsables d'aquesta estimulant proposta són Isabel Forteza, estudiant de dansa i teatre; Albert Jordà, músic; Maria Bel Riera, arquitecta; Jordi Pallarès, professor i dissenyador de projectes sobre creació i actuacions urbanes; i Jordi Ribas, artista i mediador cultural.

Aquest «taller de tallers» presenta uns conceptes vinculats a uns referents audiovisuals, incloent-hi urbanisme, literatura, música, software o expressió corporal. «Volem descobrir els espais amb els quals cada un dels participants s'identifica; els seus llocs interiors, que es poden traslladar a físics i utòpics, fantàstics», explicà Jordi Pallarès.

Aquesta proposta té el seu substrat filosòfic en «l'efecte terapèutic de la posada en comú». Lluny d'estar enfocat a un públic concret, «aquests tallers són aptes per a les persones adultes, sense haver de menester una formació específica, però que vulguin reflexionar i qüestionar l'espai públic o privat en què viu».

«Totes les ciutats tenen una sèrie de portes, imaginàries, per les quals connecten i comuniquen els individus. Així, hi ha tantes ciutats com ciutadans tolmi, o ciutadans tolmi latents», apuntà Pallarès. «Fent ús d'activitats senzilles, didàctiques i multidisciplinars provocarem la reflexió sobre la ciutat», afegí.

Així, els cinc membres participaran en tots els tallers, cada un dels quals centrats en les seves especialitats. Plànols sonors farà una recerca sobre les bandes sonores i com es dibuixen els paisatges de la ciutat. Dogville. Moments privats en espais públics traslladarà en un taller espai-cos-acció la realitat de cada participant basant-se en la pel·lícula de Lars Von Trier.

Maria Bel Riera dirigirà un taller de maquetes en el qual els participants intentaran construir les «ciutats invisibles» d'Italo Calvino. A continuació, Pallarès dirigirà la sessió titulada Itineraris personals per la ciutat de Palma, en la qual els referents personals es localitzaran en una ciutat real. El record és el lloc se centrarà en la memòria de les ciutats; i El so de les ciutats acostarà distintes denominacions d'origen musicals, com els sons Getxo, Philadelphia o Bristol.

El 19 i el 20 de maig tendrà lloc el «Cicle de xerrades tolmi», que acostarà al públic aquest concepte des de diversos àmbits i perspectives. El termini d'inscripcions es manté obert. Es pot ampliar informació a www.ciutattolmi.org i podeu apuntar-vos-hi al 971 908 200.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma -Es Baluard- té en endavant una tasca gegantina, la magnitud de la qual és deutora en part de la desídia que ha caracteritzat la vida cultural illenca durant els últims decennis. La història de l'art, des del tomb del XIX al XX, i fins avui mateix, ha escrit a les nostres illes unes pàgines brillants, que lamentablement són molt poc conegudes per la nostra gent ja que no ha existit una política cultural que hagi sabut incorporar-les a la nostra pròpia història. La manera en la qual desaprofitam el cabal de riquesa artística que genera la vinculació de Joan Miró amb Mallorca o la simple ignorància d'altres artistes igualment vinculats a les nostres illes, ens obliga a preguntar-nos a tots en què hem fallat i què podem fer per acabar amb aquesta obstinació a oblidar sistemàticament dels grans valors que s'han desenvolupat entre nosaltres. Volem esperar que algunes mostres d'hostilitat cap el MAMCP no siguin més que la inapropiada expressió d'un principi d'autocrítica per part de tots els que hem permès que s'arribàs a aquesta situació. És, crec, el moment de sumar esforços per anar recuperant el temps perdut, és temps de treballar plegats per tal que la nostra Comunitat pugui reajustar l'autoestima mitjançant el coneixement de tot allò que s'ha generat aquí mateix i en relació amb els corrents artístics que travessen tot el segle XX i l'actual segle XXI.

Així, per exemple, tot just amb la tasca de mostrar obra dels grans artistes reconeguts mundialment que han treballat a les nostres illes, ja es pot elaborar un programa per uns quants anys. Ja s'anirà veient com aquest programa inclourà artistes d'arreu del món i tot els llenguatges de la modernitat.

Per als estudiosos d'aquests llenguatges, Erró és una fita en el camí del pop art europeu, però també un artista total que des dels anys 60 a París, i després en qualsevol part del món, s'ha servit de l'happening, del cine i de qualsevol altre mitjà, com la redacció d'alguns manifests, per esborrar els límits a la força creativa. Convé que tots sapiguem que aquest islandès, a qui cap art ni part són aliens, des de fa molts d'anys cercà refugi a l'illa de Formentera, que és on es recupera anualment del possible desgast d'una vida extremadament activa. Erró, l'haureu trobat al centre Pompidou, tant en les exposicions sobre els grans moviments de l'art contemporani com a les col·leccions permanents. L'haureu trobat a molts d'altres museus o haureu vist que una obra seva era portada al diccionari de l'art contemporani del Pinguin Books. I no deixa de ser curiós que aquest artista, a qui hem d'agrair que ens fes accessible el seu nom (ja que als documents oficials figura com Gudmundur Gudmundsson Ferró), tan cosmopolita, tan rodamons, tingui dues illes en la seva vida, una prop del pol, on va néixer, i l'altra sorgida de les aigües acollidores del nostre mar. És un illenc de naixement i de vocació.

D'entre els més vells, alguns tinguérem la sort de conèixer una part especialment significativa (almenys per a nosaltres) de la seva obra, la dels xinesos a Eivissa (galeria Lanzenberg, 1977), que era un capítol d'una sèrie que va recórrer el món sencer, a partir del supòsit que els xinesos de Mao Zedong eren presents en els llocs emblemàtics del món capitalista, no sabem si fent turisme o prenent-ne possessió. També, en plena guerra dels EUA contra Vietnam, va situar els vietnamites en els interiors americans, els càlids i segurs interiors de la revista Life: contaminava, així, d'aquesta manera, un confort basat en el poder, el benestar material i la ignorància deliberada del que succeïa a la resta del món. L'humor i la provocació, també la tendresa, com a eines per emportar-nos a la reflexió, són trets característics d'una obra que hem volgut contribuir a divulgar, des del MAMCP, entre un públic cosmopolita, com correspon a la naturalesa de la nostra comunitat, però també, i de manera especial, entre la nostra gent, per donar-nos tots junts l'oportunitat de convidar Erró a no ser un simple visitant, sinó un més de nosaltres.

Pere Serra, president de la Fundació Es Baluard

P.G.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard acollirà la primera exposició retrospectiva que es realitza a l'Estat dedicada a l'artista Erró, una de les figures més importants de l'art islandès contemporani i precursor de la figuració narrativa als anys 60.

Erró. Retrospectiva 1958-2004, títol de la mostra que s'inaugurarà el pròxim dia 16 d'abril, és una proposta que arriba comissariada per Marie-Claire Uberquoi, directora d'Es Baluard, per tal de donar a conèixer als ciutadans de Palma l'evolució que ha seguit la producció de Gundmundur Gudmundsson (Olafsvik, 1932), Erró, durant quatre dècades.

Concretament, la mostra exhibirà un total de 66 obres representatives del creador -51 teles i 15 collages- per oferir una síntesi detallada del que ha estat el treball pictòric d'aquest singular artista, que, des del 1958, comparteix la seva residència entre París i Formentera.

El caràcter antològic de la mostra fa que s'hagin reunit obres pertanyents a 14 sèries de l'islandès, realitzades des del 1959 fins el 2003. Entre elles, destaquen les que s'inclouen a Meca, Meca Make Up, Les vacances en Suisse, Berlín, Political Paintings, Tableux chinois, Irak o Marilyn Monroe and her friends, entre altres.

La visió d'aquestes peces aportarà dades importants per entendre com al llarg dels anys Erró ha elaborat un llenguatge molt personal basat en l'acumulació de centenars d'imatges procedents de les fonts més variades de la cultura mundial. La publicitat, el còmic, el cinema, la fotografia, la propaganda política, la ciència, la indústria i l'erotisme són en el rerefons de les obres d'aquest artista, que ha fet servir aquest material per configurar les seves grans sèries pictòriques. Unes sèries, d'altra banda, en què el creador reflecteix amb una mirada objectiva i irònica els excessos i les contradiccions d'una civilització, l'actual, embogida per la velocitat i malbaratament tecnològic.

«Visage dans étoile», ceràmica de Picasso del 1947.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard va obrir les seves portes fa poc més d'un any. Des de llavors, ha cedit a diverses institucions i centres culturals 35 peces que han format part, o encara estan formant part, d'onze exposicions que han visitat diferents llocs del món.

El fons d'Es Baluard està despertant un gran interès a nivell internacional, reclamant països com Itàlia o Japó peces de la col·lecció permanent del centre per incloure-les en exposicions temporals. El Prefectual Ceramic Museum de Seto, Japó, acull des del passat 21 de març, i fins el pròxim 25 de setembre, l'exposició Picasso. Ceràmiques i tradició, que compta amb tres peces cedides per Es Baluard. La ciutat de Como, per la seva part, presenta des del 18 de març fins al 17 de julioPicasso. The seduction of the classica, amb nou ceràmiques pertanyents als fons del centre.

El Museu d'Art Contemporani Esteban Vicente de Segòvia va ser el primer centre a demanar deixat a Es Baluard una obra de la seva col·lecció, avançant-se fins i tot a la inauguració del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Es tractava de Guardian n.3, de Motherwell, que es va incloure a la mostra L'expressionisme abstracte americà a les col·leccions espanyoles i que va poder veure's del 7 d'octubre de 2003 a l'11 de gener de 2004. Després va arribar Picasso. Ceràmiques, que es va exhibir al Centre Cultural Casa del Cordó de Burgos i en el Cercle de Belles Arts de Madrid, i que va comptar amb 14 peces de la col·lecció d'Es Baluard.

Joaquim Mir. Mallorca i altres paisatges va visitar la Fundació Caixa de Girona (Girona), l'Obra Social i Cultural Caixa Segòvia (Segòvia) i la Fundació Caixa Sabadell (Sabadell). Torrent de Pareis, de Joaquim Mir, va ser la tela que Es Baluard va prestar per a aquesta mostra itinerant.

La poètica de Conca. 1964-2004. Quaranta anys després va estar del 16 de novembre de 2004 fins al 16 de gener de 2005 al Centre Cultural de la Vila de Madrid. Les obres cedides pel museu van ser La parada, de Xavier Grau; Weiser, de Partenheimer i Figura impossible, d'Yturralde.

El Casal Solleric va acollir del 25 de novembre de 2004 al 16 de gener de 2005 el muntatge Ellis Jacobson. Antològica que va comptar amb Tresor llunyà, d'aquest artista, mentre que el Complesso Monumentale diu Santa Sofía (Itàlia) va mostrar del 18 de desembre de 2004 al 13 de març de 2005 Picasso. I luoghi i i riti del mite, amb tres ceràmiques dels fons del Museu Es Baluard.

Un públic nombrós, fins a 2.600 persones segons la informació facilitada per Es Baluard, en visità ahir les instal·lacions. El centre acollí una nova jornada de portes obertes amb motiu de la festivitat del Dia de les Illes Balears.

Just durant el matí ja passaren pel Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma fins a 1.231 persones. Totes pogueren gaudir de la mostra dedicada a Joan Brossa, instal·lada a la planta -1 de l'edifici. Una exposició presentada sota el títoJocs i camins i a través de la qual s'ofereix una aproximació a la creació plàstica d'aquest poeta i artista català.

S'ha de destacar que molts dels visitants acudien per primera vegada a aquest espai cultural, motiu pel qual s'aturaven sovint a observar amb minuciositat les grans obres que mostra l'exposició permanent del centre. Així, tenen un atractiu especial l'àmbit reservat a Joan Miró; el ja famós quadre Fifteen holes, de Miquel Barceló; o les ceràmiques de Picasso.

Encara que durant la jornada no es registraren coes importants, els responsables d'Es Baluard informaren que al llarg de tot el dia l'afluència havia estat nombrosa.

El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i presentador del programa Segle XX del Canal 33, Joan B. Culla, va visitar ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, en el decurs d'una visita pel centre de Palma posterior a la conferència que va impartir dijous vespre a la Fundació la Caixa. El professor Culla es va mostrar molt satisfet per la visita i va explicar que «aquest és un museu molt bo tant pel seu continent com pel contingut».

«Una de les coses que més sorprenen és la manera que han tingut els arquitectes de resoldre la conversió de l'antic baluard en un museu, on han cercat de manera fantàstica la simbiosi amb l'estructura. Han revaloritzat el buc a la perfecció».

Pel que fa a la col·lecció expositiva, Culla explica que «tot i que jo no som un entès en l'art contemporani he de valorar molt positivament el que he vist, és un museu molt interessant. Jo he gaudit de forma especial de les primeres sales, amb un paisatgisme mallorquí molt ben representant, i també dels retrats i de les ceràmiques de Picasso. En entrar a l'abstracció només puc assenyalar que hi ha uns grans noms i molt bones peces».

El professor Culla estigué molt content de l'èxit de la conferència, organitzada per l'Institut d'Estudis Baleàrics, «especialment per la quantitat de públic i la seva qualitat».

P.G.Palma.
Companys a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid quan feien les seves primeres passes dins del món de la plàstica, els pintors Alfredo Alcaín, premi nacional d'Arts Plàstiques (2003); Isabel Villar, artista de referència a l'Estat d'un estil típicament naïf que la crítica ha coincidit a qualificar de «realisme màgic»; i Eduardo Sanz, reconegut per les seves pintures de fars, van visitar el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Els artistes, que es troben descansant a l'Illa, han aprofitat la seva estada per conèixer de primera mà el Museu Es Baluard. Tots tres van coincidir a destacar la grata impressió que els havia causat l'aposta arquitectònica del centre, com també la col·lecció que exhibeix a les seves sales, «molt variada i representativa dels principals corrents de l'últim segle», van arfirmar. En aquest sentit, Eduardo Sanz -que ha fet un breu parèntesi en el projecte de museu que està desenvolupant al far de cap Mayor (Santander)- matisà que, tot i la diversitat d'estils representats, existeix un comú denominador que actua com a element de cohesió del fons: «el fet de ser obres seleccionades personalment pel col·leccionista transmet una part més humana que, en certa manera, exerceix de factor globalitzador de l'art», opinà.

Alfredo Alcaín (Madrid, 1936), per la seva banda, es mostrà especialment interessat per l'arquitectura de l'edifici i com aquest ha propiciat la revitalització d'un espai decadent. «M'ha agradat moltíssim la construcció i la recuperació que s'ha fet d'aquest espai em sembla preciosa», afirmà. El Premi Nacional, que ha exposat a l'Illa la seva obra en diverses ocasions a la Gianni Giacobbi, no té de moment cap projecte que el vinculi a l'Illa. El creador treballa ara en una exposició que mostrarà, el maig, a Orense la seva obra recent. Es tracta de «pintures properes al món geomètric, no figuratives, que jo anomèn entrecreuats, perquè no sé com definir-les». Tanmateix, la factura de l'artista es reconeix en elles perquè «Alcaín és sempre Alcaín» apuntà Isabel Villar.

L'artista de Salamans, que està representada al fons del Museu amb un oli damunt taula -sense títol- del 1970, es mostrà encantada amb la visita a Es Baluard. Villar senyalà que, «tot i que hi ha algunes absències, el conjunt que es mostra em sembla molt representatiu del que ha estat l'art en aquest darrer segle». A més, «com espectadora m'agrada que hi hagi varietat. Quan arribes a un Museu t'agrada veure coses insòlites, quadres que et sorprenen perquè són desconeguts».

Personalment, Villar, que es troba immersa en la preparació de la seva pròxima exposició a Pamplona, assenyalà que els quadres que l'havien sorprès més gratament en aquest sentit «són les dels paisatgistes, tal vegada perquè són les que m'han descobert coses més innovadores».

Irene Gludowacz, reconeguda consultora d'art, es traslladà ahir a Palma per visitar el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. L'experta en plàstica tingué vinculació amb aquest espai abans de la seva inauguració, en concret l'any 2002, ja que pogué disposar d'un llenç de Picasso pertanyent a la Col·lecció d'Art Serra, Nu couché et homme à la guitarre, (1972), per a una exposició a la ciutat de Chemnitz (Alemanya) i de la qual fou la comissària.

Amb el títoPicasso et les femmes, Gludowacz, en col·laboració amb Ingrid Maessinger, directora del Kunstmmalungen Chemnitz, organitzà en aquest centre la primera mostra sobre el pintor malagueny que tenia lloc a l'antiga Alemanya de l'Est. 220 teles integraren aquella exposició, l'èxit de la qual fou avalat per la xifra aproximada de 125.000 visitants.

La consultora d'art lloà l'arquitectura d'Es Baluard i en destacà «la barreja sensacional de les estructures antigues amb l'entramat contemporani». A més, remarcà de manera especial la lluminositat de les diferents sales.

Quant a la col·lecció, qualificà d'idea formidable i elogiable el fet que el Museu «uneixi l'art internacional amb el local, cosa que es pot interpretar com a símbol d'obertura cap a l'exterior i de defensa d'allò propi».

Respecte de la seva feina actual, Gludowacz explicà que s'ha embarcat en la preparació d'un llibre, Passion of art. Aquest volum, que sortirà per juny, aplega entrevistes amb 22 col·leccionistes internacionals d'art modern i contemporani.

J.C. Palma.
Vint-i-vuit estudiants de cinquè curs d'arquitectura de la Manchester School of Architecture, dependent de les universitats de la ciutat anglesa, visitaren ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, on van assistir així mateix a una conferència a càrrec de l'arquitecte Carlos García-Delgado.

La visita fou organitzada per Tomeu Ferrà, membre del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears i antic estudiant del col·legi de Manchester. El motiu, conèixer la intervenció arquitectònica de recuperació del vell baluard renaixentista realitzada pels germans García Ruiz, Vicente Tomás i Àngel Sánchez-Cantalejo.

Segons explicà Sally Stone, professora del grup d'estudiants, aquests joves anglesos s'han acostat a Palma per conèixer in situ l'arquitectura i el context de la ciutat, on «les intervencions han estat majoritàriament molt apropiades, de manera bella i combinant la modernitat amb les arrels patrimonials del disseny arquitectònic».

Stone explicà que Palma és un exemple ben conegut a l'estranger i que la intervenció en Es Baluard ja s'utilitza com a «exemple d'un bon estudi i consecució de l'obra projectada».

J.C. Palma.
Lluny del que és considerat un espectacle de màgia convencional i habitual, d'aquells de simples desaparicions i aparicions des d'un capell, el mag Hausson abocà els assistents a la festa d'aniversari del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard a un espectacle en el qual, celebrant l'enginy de Brossa, es transformà la realitat dels objectes quotidians en màgia.

El mag Hausson, amic i íntim col·laborador de Joan Brossa presentà l'espectacle Poemància, en el qual combinà accions de la poesia escènica de factura pròpia, sempre inspirant-se en la creativitat de l'artista català, la manipulació a l'estil de cabaret anglès i basant-se com a part principal en l'il·lusionisme. Molta gesticulació substituí amb elegància les explicacions. Paraules molt comptades, però ben escollides.

El que més sorprengué i aixecà l'ovació dels més de dos-cents convidats presents a l'Aljub per a la representació fou la transformació dels trucs de màgia en metàfores poètiques. Tot i la instal·lació de pantalles als envelats, fou molt nombrós el públic que preferí quedar dret als passadissos habilitats a la sala per poder contemplar en directe l'encant visual de Hausson.

L'espectacle del mag començà amb un joc visual, un intercanvi de guants de colors per acabar sense ells, per mostrar que en l'il·lusionisme el més important és la netedat de moviments. En un interessant joc de llums i ambientació sonora, Hausson intercalà la poesia visual de missatges clars, amb altres propostes que convidaven a la reflexió. Uns missatges que bocabadaren els assistents, incapaços de reaccionar meravellats fins al teló final.

«L'ignorant és més dificil d'enganar que l'intel·ligent... Abandonau-vos a la il·lusió», afirmava un dels enregistraments sonors. De cop, un capell treu foc i Hausson treu un paraigua. Un persona del públic l'ajuda a aguantar-lo, mentre ell desfà els mocadors que, passats per un dels màgics filtres, són convertits en un gegantí guant.

El truc s'encadena amb un joc visual. Amb una cinta mètrica plegable el mag construeix una casa, un ànec, una llebre i un retrat. I una cinta mètrica. I reivindica la imaginació. Al final, Hausson recorda en un continu obrir de paquets dins paquets que qui cerca a pics no troba res, i en la recerca es troba el vertader sentit.

A més de les dues-centes persones que presenciaren en directe la seva actuació, un sistema de videoprojeccions va permetre a la resta de públic, que gaudia del còctel als envelats, seguir les progressions de Hausson. Una actuació que fou seguida posteriorment per la del reputat saxofonista Molly Duncan.

La seva tasca creativa ha estat la més damnificada. La poesia que s'escola per les seves planes, fins i tot en els texts en prosa, necessita la pau de la seva casa, però així i tot continua agafant notes incansablement i acumulant experiències i records de tot el món. El director de l'Institut Cervantes, César Antonio Molina, visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, i acumulà noves sensacions.

Per a altres ciutadans, era la primera vegada que entraven al centre i s'hi passaren hores per admirar la col·lecció permanent. Un altre dels grans atractius d'Es Baluard foren les terrasses superiors. En un dia assolellat, nombroses persones hi pujaren per observar les vistes que ofereix de tot Palma.

Entre els visitants, hi era també un grup de membres del jurat del premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d'Arts Plàstiques. Aquest conjunt d'experts realitzaren el recorregut per les diferents sales del Museu acompanyats per seva directora, Marie Claire Uberquoi.

La jornada durà de les 10.00 a les 20.00 hores i la xifra, més que considerable de visitants, avala una vegada més l'interès i la curiositat existents entre els ciutadans per aquesta nova infraestructura cultural inaugurada ara fa un any. Convé recordar que, amb motiu de l'efemèride, s'ha previst un ampli programa d'actes commemoratius que inclouen des de música a màgia i art.

Els premiats amb la batlessa, Catalina Cirer.

Encertada i correcta. Així es pot definir la gala d'entrega dels premis Ciutat de Palma, que va tenir com a escenari el teatre municipal Xesc Forteza, que ahir va viure el seu dia gran. La reconciliació del món artístic amb el guardó va ser molt notable, així com també el divorci amb bona part dels escriptors del país. Els polítics del PSM i d'Esquerra Unida tampoc no varen assistir a la festa.

Malgrat el retard d'alguns dels assistents, la gala va començar estrictament puntual. La batlessa Cirer va presidir l'acte i va estar acompanyada a la primera fila pel president del Govern, Jaume Matas, el delegat del Govern, Ramon Socias, el conseller de Cultura, Francesc Fiol i la vicepresidenta del Consell, Dolça Mulet. Bona part de la corporació municipal féu costat a Cirer, i molt especialment el regidor Rogelio Araújo i la regidora María José Frau, artífexs de les festes de Sant Sebastià. Els regidors socialistes Santi Morey i Ramon Torres també foren a l'acte.

La vetlada es va iniciar amb l'actuació de l'Escola de Música i Danses de Mallorca, acompanyats pel Quintet Folk 42. Els balladors dansaren a la perfecció els compassos del bolero de l'amor, on es mostrà l'art del festeig en la música tradicional mallorquina i el bolero de Selva.

Maria de la Pau Janer va presentar la gala i va demostrar en nombroses ocasions que dominava l'ofici. El discurs va començar amb unes paraules sobre el moment que travessa la ciutat de Palma. Un dels fets que varen ser destacats per sobre de tots és l'existència del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, «el rodatge del qual és tot un èxit i un punt de trobada a la Mediterrània. Un museu al qual l'espera un futur profitós i ple d'iniciatives».

L'entrega dels premis va començar pel Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la en català. El guanyador, el conseller editorial de Diari de Balears, Miquel Ferrà i Martorell, per l'obra Abdalà Karim, el predicador. Ferrà recollí el premi i explicà que l'obra és «un crit a favor dels pobles oprimits que lluiten per la seva independència». Ferrà va ser llargament ovacionat pel respectable.

El segon premi que es va atorgar fou el Camilo José Cela de novel·la en castellà. Va ser per a Daniel Chavarría Bastélica, natural d'Uruguai i instal·lat a l'Havana. El premi va ser recollit per la seva germana Manuela. L'obtingué per Príapos.

El torn de la poesia es va iniciar amb el premi Joan Alcover destinat a premiar obres inèdites en català. El guanyador va ser Josep Lluís Aguiló, l'únic una mica divertit de tots els que pujaren a l'escenari. El premi fou per Monstres.

El segon premi de poesia, el Rubén Darío, fou per al gadità Manuel Jurado per El invitado incómodo. L'Antoni Gelabert d'Arts Plàstiques va ser per a Nono Bandera per El Gigante. En no ser a la sala, el premi fou recollit per Neus Cortés. Precisament els artistes varen ser presents a la sala i es va poder veure Jaume Mir, Amador, Rafa Forteza, Joan Costa, Pep Llambies, Joan Bennàssar, Pep Guerrero, Ñaco Fabré i Marcos Vidal, entre d'altres.

Dels escriptors només hi havia membres del jurat, el cap de promoció externa de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Sebastià Alzamora, i l'editor dels guardons, Francesc Moll. La batlessa Catalina Cirer va fer un discurs molt poètic i advocà per una cultura «que no és patrimoni exclusiu de ningú» i que també «sigui un element per aconseguir una societat més justa i oberta al canvi». Cirer també agraí als treballadors municipals la seva professionalitat per fer que la gala d'ahir fos tot un èxit.

P.GIMÉNEZ.Palma.
El Museu Es Baluard exhibeix des d'avui a les seves sales els quadres Cala Sant Vicenç (1919) de Joaquín Sorolla i Escena Mitológica (1912-1913) de Josep Maria Sert. Les dues obres que la Fundació Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma adquirí el passat mes de novembre a la casa de subhastes Sotheby's de Londres foren presentades ahir pels responsables de l'esmentada institució: el president, Pere A.Serra; i els patrons, Jaume Matas, Maria Antònia Munar i Rogelio Araújo, en representació del Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma respectivament. Membres del Comitè d'Adquisicions del Museu i Marie Claire Uberquoi, directora del centre, els acompanyaren.

Precisament, va ser Uberquoi la que explicà que la incorporació d'aquestes obres, amb les quals el Museu ha augmentat els seus fons artístics, respon a un dels principals objectius del centre: «recuperar la història artística de les Illes».

Al costat de les dues teles, la directora va fer notar que tot i que les obres són pràcticament coetànies «representen dos estils ben distints». Així, el quadre de l'anomenat pintor de la llum, Joaquín Mir (1863-1923), és un oli sobre tela amb unes dimensions de 21,5 x 73 centímetres que el creador va concebre durant la seva estada a Mallorca el 1919. Aquesta tela s'adjudicà a Es Baluard per 311.963 euros imposts inclosos.

Uberquoi justificà per tres vegades la compra del quadre: «És una pintura emblemàtica i representativa de l'estil del creador; és una obra vinculada a Mallorca; i es tracta d'un dels darrers paisatges que Sorolla pintà del seu Mediterrani», enumerà. Quant a la temàtica i estil, la directora assenyalà que l'oli és un exemple de «la consideració que el pintor tenia de la natura com a model», que representa amb «un naturalisme molt elegant, en el qual destaca el tractament de la llum i del color blanc». Uberquoi precisà que aquest ús particular i el traç de la pincellada atorguen al quadre «una gran modernitat», afirmà.

D'altra banda, Escena Mitològica de Josep Maria Sert és un llenç executat entre el 1912 i el 1913, en el qual es representa Neptú. L'obra, que es vengué per 27.317 euros, formava part d'una sèrie decorativa per als interiors de Kent House, la residència de l'anterior propietari del quadre, sir Saxton Noble.

Per a Uborquoi, l'adquisició d'aquesta obra està justificada per la vinculació de l'artista català amb l'Illa. S'ha de recordar que Sert (1874-1945) fou l'artífex de la cúpula del Saló de música del Palau March. Els crítics coincideixen a afirmar que la pintura del muralista gaudeix de «dinamisme, invenció decorativa i, molt sovint, una força dramàtica que situen l'autor en un lloc destacat del món de la història de l'art».

P.GIMÉNEZ.Palma.
La inauguració de l'exposició Jocs i camins de Joan Brossa el pròxim dia 1 de febrer marcarà l'inici dels actes de celebració amb els quals el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, celebra el seu primer aniversari.

La importància de l'efemèride, que testimonia la consolidació del projecte que començà la seva singladura el 31 de gener del 2004, ha fet que l'equip de treballadors del centre que dirigeix Marie Claire Uberquoi hagi elaborat un programa que inclou art, música, màgia, teatre i una nova jornada de portes obertes, dia 6 de febrer, que clourà els actes.

L'exposició del poeta Jocs i camins de Joan Brossa obrirà les activitats commemoratives l'1 de febrer. El muntatge aproparà d'una manera global l'obra d'un creador per qui no van existir fronteres entre les arts.

Realitzada en col·laboració amb la Fundació Joan Brossa i comissariada per la crítica d'art Maria Lluïsa Borràs, la mostra reuneix un total de 62 obres (36 poemes objectes i 26 poemes visuals), que fan referència a la versatilitat del poeta, ja que aborda sis aspectes sobre els quals Brossa desenvolupà el seu treball en el període del 1967 al 1991.

Borràs explicà que el conjunt no seguirà un ordre cronològic en la presentació, «sinó que mostrarà a partir dels distints àmbits els temes principals que Brossa tractà en la seva producció: des de la lletra i l'alfabet, fins al seu interès per l'entorn i la societat, i la ironia». La mostra inclourà també alguns dels llibres fets per Brossa amb altres creadors com Miró i Tàpies, i la projecció de No compteu amb els dits (1967).

Just després d'inaugurar aquesta exposició, el jazz de Molly Duncan i l'espectacle del mag Hausson donaran el sus a tota una sèrie d'activitats que es desenvoluparan en el decurs de la setmana. Així, el crític d'art Daniel Giralt-Miracle oferirà una conferència sobre Explosió i implosió dels museus; David Gómez protagonitzarà un recital de piano i l'actriu Núria Candela representarà, sense més recursos que la seva presència i la seva veu, un recital de poemes de Joan Brossa. Pensant en la família, el Museu durà a terme dissabte dia 5 el taller Vestir secrets de paraules a una escala, impartit per l'artista Adriana Straijer. Per últim, diumege, el Museu Es Baluard tornarà a obrir les seves portes a la ciutadania, que podrà gaudir de la visió de les darreres adquisicions del Museu Es Baluard.

I és que avui els patrons de la Fundació Es Baluard presentaran les obres que adquirí el novembre passat a la casa de subhastes de Sotheby's: Cala de Sant Vicenç (1919) de Sorolla i Escena mitològica (1912-1913) de J.M. Sert.

L'entrega de la medalla d'or a Santiago Calatrava tindrà lloc al Museu Nacional de la Construcció el proper 11 de febrer, en l'Accent on Architecture Gala. Segons la nota emesa per l'AIA, les paraules de Calatrava en assabentar-se del guardó foren «Meravellós, gràcies! Em sento molt honorat», i afegí: «Intentaré estar al nivell d'aquest guardó la resta de la meva carrera i honorar la institució amb la meva feina».

L'AIA destaca en la seva nota «les formes elementals i líriques de l'arquitectura de Calatrava» com també el seu reconeixement i estima a tot el món. La institució americana remarca així mateix el disseny de la terminal de transports per al World Trade Center definint-lo com un «plantejament d'arquitecte-enginyer-artista per a una projecció conceptual plena de llum per l'intercomunicador de trens i metros al WTC».

Calatrava esdevé així el 61è arquitecte mereixedor d'aquest guardó, ja rebut per «visionaris» com Thomas Jefferson, Frank Lloyd Wright, Louis Sullivan, LeCorbusier, Louis Khan, Cesar Pelli i Frank Gehry.

En la nominació pel guardó, el discurs de l'AIA afirmà: «Santiago Calatrava exemplifica l'expressió de l'escultura i l'enginyeria a través de l'arquitectura. L'obra de Calatrava és com la música: ben orquestrada. És una arquitectura que encisa i troba nous significats cada vegada que es contempla». El comité també afegí que «l'obra de Calatrava encalça l'essència de l'arquitectura, eixampla la visió i expressa l'energia de l'esperit humà, captivant la imaginació i meravellant-nos amb els prodigis que les formes esculturals i les estructures dinàmiques poden aconseguir. Santiago Calatrava defineix la raó de ser de la medalla d'or de l'AIA».

Val a dir que en el decurs de l'any 2005 una enorme escultura de Santiago Calatrava serà instal·lada a les terrasses del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. Aquesta peça, fabricada en ferro, té un pes de 30 tones, una alçada de 16 metres i aixeca una successió de peces cúbiques que es podran veure des d'una gran distància.

S.B. Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard va tancar l'any amb una nova jornada de portes obertes per commemorar la festivitat de l'Estendard, amb la qual se celebra l'aniversari de l'entrada de les tropes de Jaume I el Conqueridor a la ciutat de Palma després de dos mesos de setge.

Un total de 917 persones no es varen voler perdre l'oportunitat de visitar el museu i passaren pel centre, que a més a més comptava amb l'afegitó de permetre el passi a l'exposició temporal dedicada a les ceràmiques de Picasso, la més gran que s'ha pogut veure en tot l'Estat espanyol.

Aquestes peces, situades a les sales -1 i Aljub, varen ser molt lloades pels visitants, que en destacaren el muntatge expositiu, que permet descobrir totes les iconografies i motius tractats per Picasso al llarg de la seva trajectòria artística.

Els visitants també varen poder gaudir de la resta de la col·lecció del centre, remodelada recentment per tal de permetre una major comprensió del discurs museístic. Entre les peces, la gent que anà a contemplar-les destacà les obres de Joan Miró, les dels postimpressionistes i també els papers dels grans mestres de l'art. En definitiva, una jornada per tancar l'any envoltats de bellesa.

Imatge d'arxiu de l'artista català Joan Brossa.

L'exposició Jocs i camins de Joan Brossa commemorarà el primer aniversari del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. La mostra del poeta català (Barcelona, 1919-1998) s'inaugurarà l'1 de febrer del 2005 i estarà oberta al públic fins al 3 d'abril. Amb aquesta exposició Es Baluard presentarà d'una manera global l'obra d'un creador per al qual no van existir els gèneres ni les fronteres entre les arts.

Realitzada en col·laboració amb la Fundació Joan Brossa, Jocs i camins de Joan Brossa estarà comissariada per Maria Lluïsa Borràs, crítica d'art i membre del patronat de la Fundació Joan Brossa. La mostra reuneix un total de 62 obres (36 poemes objectes i 26 poemes visuals), que fan referència a sis aspectes sobre els quals el poeta va treballar amb major intensitat i que representen un conjunt significatiu d'obres creades entre 1967 i 1991, amb diferents tècniques i estils. L'exposició inclourà també alguns dels llibres realitzats per Brossa amb altres creadors com Miró i Tàpies i la projecció de la pel·lícula No compteu amb els dits (1967), amb guió de Portabella i del mateix Brossa.

La paraula, el pas del temps, el simulacre que permet la producció teatral, la visió crítica i burleta de la realitat, l'alè poètic, i una visió irònica que cerca sempre la reacció de l'espectador són els aspectes als quals al·ludirà Jocs i camins de Joan Brossa, un univers singular que s'arrela en la cultura catalana.

P.G.Palma.
El Museu d'Es Baluard va rebre ahir la visita de Blanca Pons Sorolla, renéta de l'artista valencià Joaquín Sorolla, del qual el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma acaba d'adquirir l'obra Cala de Sant Vicenç. La visita de Blanca Pons estava directament vinculada a la realització del catàleg raonat que prepara sobre l'obra del seu repadrí, i que inclourà també eRetrat del Nin Antonio de la Torre y Hernández -signat pel mestre valencià-, que exhibeix el centre de Palma.

Hereva d'un dels cognoms més representatius de la història de l'art, Pons Sorolla va recórrer les instal·lacions del centre i trobà un moment per valorar l'oli que el Museu Es Baluard adquiria el passat 16 de novembre a una subhasta duta a terme a la casa Sotheby's de Londres. «És un quadre meravellós», afirmà rotunda. Per Pons, la compra d'aquest llenç del 1919 -per un preu de 311.963 euros, imposts inclosos- ha estat molt oportuna perquè «es tracta d'una de les poques obres que Sorolla pintà a l'Illa i que estava en mans d'un particular».

Després d'una vida dedicada a estudiar el moment històric i artístic en el qual es va formar el seu avantpassat, l'especialista remarcà l'encert del Museu en l'elecció d'aquest oli, ja que representa «una de les darreres oportunitats que Sorolla va tenir per pintar a l'aire lliure el seu Mediterrani i gaudir-ne» i perquè «es tracta de Mallorca i no podria exhibir-se en un lloc més encertat i suggestiu», afirmà. Des del seu coneixement, Blanca Pons definí el quadre com «una obra fascinant», que posseeix els trets inequívocs de les teles de l'anomenat pintor de la llum i del color: «La brillantor, el colorisme, la subtilesa i la modernitat distingeixen l'obra mallorquina de Sorolla», que reflecteix en aquest paisatge «la llum i el color que té aquest lloc de la costa», destacà.

Per a la renéta del pintor impressionista, la importància d'aquest oli en el context de la producció del seu besavi és indiscutible «tot i que pot hi haver-hi gent que no el trobi representatiu». En aquest sentit, Blanca Pons lamenta que malauradament amb Sorolla passa una cosa que no succeix amb cap altre artista. «Se l'ha encasellat com el pintor de la platja de València, quan en realitat fou molt més», assenyala. L'experta afirma que «Sorolla va ser un pintor d'una modernitat bàrbara i un quadre com aquest -referint-se a Cala de Sant Vicenç- reflecteix la qualitat de l'artista», que va ser «un magnífic retratista, un paisatgista únic i un dels pintors que millor van entendre el tema dels jardins», enuncià.

Joaquín Sorolla (1863-1923) va visitar l'Illa l'agost del 1919, després de set anys de treballs en una obra per a l'Hispanic Society of America de Nova York. Durant la seva estada mallorquina va concebre al voltant d'una vintena d'obres, la majoria de les quals s'exhibeixen al Museu Sorolla de Madrid. Va pintar la Cala de Sant Vicenç, retratà una pagessa mallorquina i després, a Eivissa, a més d'algunes vistes i dibuixos, va pintar Els contrabandistes. «Aquest va ser l'únic viatge que realitzà a l'Illa i els paisatges que pintà van ser els darrers del seu Mediterrani». Blanca Pons Sorolla recordà que just un any després, el juny del 1920, el seu repadrí patia un vessament cerebral.

A. MICHALENA.Palma.
El 2004 ha estat l'Any Dalí, en commemorar-se els cent anys del naixement d'aquest artista català, que va escandalitzar, va sorprendre i va provocar admiració a parts iguals en la seva dilatada trajectòria. Per celebrar-ho, el Club Ultima Hora i el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, han organitzat una jornada dedicada a aquest geni universal, que va representar com ningú l'esperit transgressor i imaginatiu del surrealisme.

Serà el pròxim dijous dia 2 de desembre, a les 18.30 hores, al saló d'actes del Museu. Pío Cabanillas obrirà aquesta jornada amb una conferència en la qual s'abordarà la relació de Salvador Dalí amb el cinema. Una relació que té les seves primeres passes a la cèlebre Residencia de Estudiantes de Madrid -on l'artista va coincidir amb altres genis de l'època, com Federico García Lorca-, i que continua més tard amb les col·laboracions de Dalí en films d'un altre artista universal, Luis Buñuel, com L'age d'or i Le chien andalou. Cabanillas també revisarà el pas del creador per Hollywood i el contacte que mantingué amb grans directors i productors de la meca del setè art, des d'Alfred Hitchock fins a Walt Disney i els Germans Marx, com també la seva tornada a Europa, on va continuar la seva tasca cinematogràfica amb guions i projectes que moltes vegades no van arribar a materialitzar-se.

Dalimatógrafo és el títol d'un documental de 80 minuts que repassa la relació de l'artista empordanès amb el món del cel·luloide. A través de les imatges, es constata l'interès de Dalí, encara al·lot, pel cine. Això es reflecteix reproduint moments com quan l'artista acudia a les sales de Figueres per gaudir de les pel·lícules de Chaplin o Buster Keaton. La cinta també posa en relleu l'obsessió pel cinema d'un Dalí ja ancià, a Púbol, intentant plasmar la seva creació artística en 35 mil·límetres. Aquest treball documental -que compta amb l'assessorament del catedràtic de cine de la Universitat de Saragossa Agustín Sánchez Vidal- recull així mateix l'amistat que van mantenir Dalí i Buñuel.

Dalimatógrafo revela també l'empremta que l'artista català ha deixat al cine posterior, com les idees dalinianes que es perceben en pel·lícules de David Lynch o Jonathan Demme. Dirigit per Tito Àlvarez de Eulate, aquest documental es completa amb testimonis de personalitats rellevants vinculades al cine com Albert Boadella, Antoni Pitxot, Montse Aguer, Estrella de Diego, Félix Fanés, José Bello, Luis Revenga, Manuel Cussó-Ferrer, Antonio D Olano i Agustín Sánchez Vidal.

TONI LIMONGI.Palma.
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Rogelio Araujo, va presentar ahir el pressupost municipal del 2005 per a aquesta àrea. La partida creix un 10,28 per cent respecte a enguany, fet que resulta una dotació de 7.507.409,41 euros, amb un increment de fins a 750.000 euros respecte a l'exercici anterior. El regidor Araujo va presentar diverses novetats a destacar per l'any que ve. La primera d'elles és l'obertura d'una partida pressupostària de 250.000 euros per a la posada en marxa d'un conservatori de grau elemental, que s'ubicaria a l'edifici del Teatre Xesc Forteza de sa Calatrava.

Araujo va desglossar també el pressupost destinat a la Fundació Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, que aquest any registrarà un increment global del 12,62 per cent. En despeses corrents, l'Ajuntament dotarà la Fundació d'un total de 601.073,33 euros, un 50,27 per cent més que el 2004. Tanmateix, la quantia per a inversions descendeix fins a situar-se en 225.166,67 euros, una disminució del 32,45 per cent.

Per a la Fundació Pilar i Joan Miró, els pressuposts també augmenten amb un increment global del 12,90 per cent. En despeses corrents s'augmenta un total d'un 13,10 per cent, fins a situar-se en 1.466.388,82 euros. La inversió augmenta també de 52.030 al 82.000 euros.

Amb les dues compres, Es Baluard incorpora en propietat el primer Sorolla i el primer Sert a la seva col·lecció. Cala de Sant Vicenç és un oli sobre tela de 51,5 x 73 centímetres que Sorolla va pintar l'agost de 1919. El preu de sortida era de 265.000 euros, amb una estimació de 368.000. Finalment s'adjudicà per 311.963 euros, imposts inclosos.

Mallorca
L'agost del 1919, Joaquín Sorolla es trobava a Mallorca descansant després de set anys treballant en una obra per a l'Hispanic Society of America de Nova York. Durant aquell mes va pintar Cala de Sant Vicenç, un quadre en el qual pot veure's una vista de la cala de Pollença. La seva estada a l'Illa li va servir per redescobrir la llum de la Mediterrània i per deixar constància dels agrests penya-segats característics de Mallorca.

Escena mitològica és un oli i tempera sobre tela de 226 x 79 centímetres. Pintat entre el 1912 i el 1913, el quadre va sortir a subhasta amb un preu d'entre 11.800 i 17.700 euros i es vengué per 27.317 euros. Es tracta d'un dels plafons decoratius que Sert va realitzar per a la casa de Sir Saxton Noble. S'ha de recordar que Josep Maria Sert va estar estretament vinculat a l'Illa. De fet, l'artista va viure a Mallorca durant el temps que va realitzar els murals del Palau March.

Un dels jocs proposà als nins cercar a la murada les firmes dels qui la construïren.

Zoe Lorenzo té 7 anys. Cada setmana acut a classes de plàstica, en les quals li ensenyen quatre nocions bàsiques sobre art. Sempre diu que de major serà pintora, treball que compartirà amb el de professora de lluita. Segons la seva mare, Celia Cruz, cada quinze dies canvia de professió. «És normal, encara és una nina», assegura. Ahir al matí va poder descobrir una mica més en què consisteix un museu. Zoe va ser una de les joves participants que van assistir, al costat dels seus pares, al taller Fes-te teu el museu! que es va realitzar al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard.

«L'activitat no parteix de cap obra en concret, com en anteriors tallers, sinó del mateix museu», va explicar Eva Cifre, una de les encarregades del taller Fes-te teu el museu!, que es desenvoluparà tots els dissabtes fins al mes de gener del 2005. La idea era «apropar el centre d'art a les famílies per mostrar-los les seves múltiples possibilitats». Mitjançant pistes i jocs, el més joves havien d'anar descobrint en què consisteix un museu d'art contemporani per, al final, acabar construint-ne un. «Acabarem l'activitat fent una maqueta d'aquell museu que ens agradaria construir». D'aquesta manera, posaran en pràctica tot allò descobert durant el recorregut per les diferents estances d'Es Baluard.

I per això el lloc de reunió va ser l'entrada d'Es Baluard, on una trentena de persones esperaven per iniciar l'activitat. Aina Morales, de 7 anys, ja havia participat en un taller anterior. Li va agradar tant que, quan es va assabentar que hi n'hi havia un altre va acabar convencent el seu pare per assistir. El motiu: «m'agrada molt dibuixar i les manualitats». El seu pare, Miquel Morales, va acabar convençut perquè «és important que els al·lots creixin dins d'un àmbit cultural i artístic perquè vagin sensibilitzant-se».

Una opinió que compartia María José Villar. «És important aprendre a col·laborar, conèixer gent nova i fer amics». Al seu costat, Enric i Lluís Morales, de 7 i 2 anys respectivament, observaven la seva mare. «M'agrada jugar i pintar i aquí puc fer les dues coses», deia Enric. Lluís, més poruc, afirmava amb el cap mentre s'amagava darrere de la seva mare.

Les murades, les taquilles, l'àmbit 0 o les terrasses exteriors van ser alguns dels escenaris que van visitar joves i grans. Mitjançant pistes, els més petits havien d'endevinar on s'amagava la següent zona del museu a descobrir. Al final, i després de recórrer Es Baluard tots van acabar construint una maqueta del seu museu ideal. Un museu compost per aljubs i dracs o per taquilles i ninots. Fins i tot els pares es van deixar portar per la imaginació i van aportar el seu granet d'arena a les idees dels seus fills. Cada un va poder, d'aquesta manera, aprendre com és un museu. Qui sap, potser Zoe vulgui, de major, treballar en un.

Els cercles estan molt presents en aquesta exposició: «Amb aquestes escultures he pretès fer variacions sobre una mateixa figura». Aguiló també s'inspira en els animals marins: «Són com uns vestigis d'una cosa que es veu abandonada, i cremant zinc he aconseguit donar al material que utilitz una sensació que és una peça vella».

Amb les seves obres l'artista Ferran Aguiló no pretén explicar cap història: «Faig un objecte, la primera part la faig jo i després la resta la va fent l'espectador amb la mirada».

P.G.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, mostrarà a partir del pròxim 30 de novembre una acurada selecció de 150 peces ceràmiques de Pablo Picasso, en un recull que es convertirà en la major exposició mai no realitzada a l'Estat entorn de la producció ceràmica de l'artista malagueny. Amb un disseny d'Antoni Garau i de Carles Fargas i amb Dolores Durán com a comissària, El gest multiplicat. Ceràmiques de Picasso, títol del recull, ocuparà la sala de l'Aljub i l'Espai-1 del centre fins al 16 de gener. S'hi podran veure obres que pertanyen al fons del Museu, la Col·lecció d'Art Serra, la col·lecció Preferent i peces de particulars.

Segons explicà Dolores Durán, la magnitud de la mostra que Es Baluard està preparant permetrà a l'espectador descobrir -i aprofundir-hi- l'univers que Picasso desplegà en la seva producció ceràmica «des del moment en què començà a experimentar amb aquest mitjà el 1947 -any en què l'artista arriba a la localitat francesa de Vallauris-, fins a 1971, just coincidint amb la seva mort». Gerres, mosaics, plats i, en general, tot els formats que aquest creador va fer servir per representar alguns dels temes iconogràfics que ja havia escenificat a les seves pintures i obra gràfica (des dels temes mitològics fins a la dona, passant pels ocells, el sol i la tauromaquia...) es trobaran exemplificats a la mostra. A més, inclourà «els mussols de fusta, que Picasso modelà com a autèntiques escultures», destacà Durán.

La idea d'aquest muntatge respon, en paraules de la comissària, «a la importància creixent que està adquirint la ceràmica en el context de la producció de l'artista, després de les exposicions que se n'han pogut veure a Nova York i a Londres». A més, es tracta d'una proposta que manté una «relació directa amb el fons del Museu» que, en opinió de l'experta, «té una de les col·leccions més importants de ceràmiques de Picasso exhibides de manera permanent». Entorn de la mostra es publicarà un catàleg, amb textos de Dolores Durán, Salvador Aro i Harald Theil. Els dos darrers són autors de sengles tesis doctorals sobre els aspectes pictòrics i volumètrics, respectivament, en l'obra ceràmica de Picasso.

«És Baluard m'ha encantat, és fantàstic», va afirmar Sanz. El president de Navarra es trobava a Mallorca com a president de la Caixa d'Estalvis de Navarra per firmar un acord amb Sa Nostra. En conèixer l'existència d'Es Baluard va voler visitar-lo per veure com s'havia integrat l'arquitectura històrica amb la moderna i per «prendre notes d'un possible projecte al voltant d'una fundació amb una gran col·lecció d'art contemporani».

Sanz es va definir com «un defensor de la idea de conjugar l'antic amb el modern, sempre respectant el context». L'objectiu: «Donar vida al passat». «En el segle XIX, el president de la Comissió de Monuments Històrics de Navarra va afirmar que l'obra que no és capaç de donar vida a la història acabarà fossilitzada». Una màxima que el president de Navarra va decidir seguir al peu de la lletra. Per això, quan, durant els treballs de construcció del nou Palau de Congressos de Pamplona en un solar de l'ajuntament, va aparèixer el baluard, va decidir «integrar-lo al projecte». «Un espai històric pot aprofitar-se des del respecte», va afirmar.

Miguel Sanz també va destacar d'Es Baluard l'obra exposada, «fantàstica», i la Sala Aljub, «un espai meravellós amb una exposició, la de Fabrizio Plessi, també meravellosa». Encara que el que més el va sorprendre va ser el cost total de les obres de construcció i rehabilitació. «El nostre Palau de Congressos va costar 14.000 milions de pessetes. Es Baluard només ha costat 2.500 milions de pessetes, aconseguint-se un resultat excel·lent amb aquest pressupost tan reduït», en paraules de Sanz.

«Actualment, Pamplona té un Palau de Congressos amb un auditori amb 1.000 places i amb una oferta cultural molt més elevada». A més, «la ciutat compta amb un nou espai, on es pot veure part de la història de Pamplona». Quan es va descobrir l'existència del baluard, «es va generar un moviment social molt ample que ens va dur a modificar els plànols», afirmà Miguel Sanz.

La targeta «Mas» del grup Sol Meliá acaba d'ampliar la seva oferta de premis incloent el Museu Es Baluard en el seu programa de punts. Amb l'afany per «diversificar les propostes destinades als nostres usuaris» i per «acostar la cultura a tothom», segons Mencía Barreiros, cap de fidelitat de Sol Meliá, la companyia ha considerat -per primera vegada i en l'àmbit internacional-, donar l'oportunitat de visitar un museu a través del seu programa de fidelització, que inclou a més descomptes en hotels o en companyies aèries, entre altres premis.

Amb 1.200 punts «Mas», l'usuari de la targeta podrà accedir de manera gratuïta al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Si no arriba a aquella xifra, presentant la identificació en taquilla es beneficiarà d'un descompte d'1,5 euros, cosa que reduirà el preu de l'entrada a 4,5E.

«L'objectiu és aconseguir que els nostres usuaris puguin optar al màxim nombre d'activitats possible», afirmà ahir Barreiros. I per a això la companyia ha decidit diversificar les seves propostes i prensentar-ne de «noves». «Ens hem decantat per un museu perquè som conscients que els nostres clients també estan interessats per un turisme cultural». L'art és una de «les seves principals manifestacions», i l'elecció ha estat Es Baluard perquè es tracta d'«un centre nou» i perquè és «a Palma mateix». «Som una companyia mallorquina i volem incloure al programa de la targeta «Mas» un museu també mallorquí». Així, també es potencia una imatge de l'Illa diferent de la clàssica. «Volem mostrar una Mallorca diferent de la de sol i platja», assegurà Barreiros.

El catàleg de premis d'una de les targetes «Mas», la MasGold, defineix Es Baluard com «un espai cultural concebut per a la investigació i la difusió de l'art balear i mediterrani dels segles XX i XXI. Així, exhibeix una col·lecció permanent d'artistes locals, estatals i internacionals: Picasso, Juli Ramis, Joaquim Mir, Picabia, Magritte, Miró, Vostell i Barceló». El text també destaca la sala de l'Aljub, «un espai original descobert durant les obres de construcció del museu», i el fet que es trobi ubicat en «una antiga fortalesa militar del segle XVI». Per acabar, el catàleg anima l'usuari a «sentir, en la vostra pròxima visita a Palma, la força del passat i l'art del present al Museu Es Baluard».

L'artista Antoni Hidalgo Nebot (Son Servera, 1931) ha donat tota la seva obra de dibuix a mà alçada al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Es tracta de la feina de 45 anys i es concreta en 43 obres, a punt d'exposició, i en un miler de dibuixos a llapis que serveixen per estructurar les creacions que després poden plasmar-se en ferro artístic i forja.

La decisió d'Hidalgo de donar el seu treball a Es Baluard s'explica per la voluntat «que es conservi junta i en bones condicions per a les pròximes generacions» i per la consideració que «Es Baluard ofereix les garanties per poder-ho aconseguir».

La temàtica és diversa, molt sovint relacionada amb la natura o introduint elements que s'hi relacionen, per exemple de la flora i en menor nivell, de la fauna. També destaquen les escenes històriques i els temes de caire religiós. L'artista extreu aquesta iconografia de «la contemplació de l'ampli i sovint incoherent panorama de la vida, d'actes històrics i del caprici de la imaginació». S'ha de destacar que a partir dels anys 50 es constata una evolució en el treball d'Hidalgo. Sobretot per la plasmació de conceptes que es mouen entre la figuració i l'abstracció.

Les dècades dels anys 50 i 60 foren les més fecundes tant en la tasca creació del dibuixant com en l'expansió de la seva obra. Segons explicà, «era l'època en la qual més proliferaven les realitzacions de ferro artístic i forja, tant a l'àmbit estatal com a l'internacional». Així, els seus treballs deixaren la seva petjada en hotels com «el Formentor, el Bahía Palace o el Victoria» a Mallorca i també en edificis com ara la seu de la companyia d'aviació KLM a Holanda, la catedral de Coventry (Anglaterra), el palau de La Zarzuela...». Ara la seva obra és present als cinc continents.

L'artista mateix reconeix un «nivell màxim d'autoexigència», motiu pel qual sempre ha estat «un dibuixant lent». En aquest sentit, Bob White, excatedràtic de la Universitat d'Oxford i amic personal d'Antoni Hidalgo afirmà que «és un dibuixant de creació lenta, com si el temps no tingués valor per a ell, perquè quan dibuixa no es tem del pas del temps...». Retirat des de fa uns anys per les seqüeles d'un accident de trànsit, Hidalgo exposà a Palma la seva obra en una antològica l'abril del 1996 al Casal Balaguer.

S.B. Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, va iniciar ahir el seu programa Tallers per a famílies de la temporada 2004-2005. Agrupats sota el títol genèric Família! El dissabte va d'art, la programació d'aquest curs la integra un total de quatre tallers, que tenen per objecte facilitar que grans i petits puguin gaudir del seu temps lliure aprenent art contemporani al Museu. Aquesta activitat es realitzarà els dissabtes entre els mesos d'octubre i maig i va dirigida a nins i nines de sis a dotze anys, sempre acompanyats per adults.

L'ànima de l'aigua fou la primera de les cites que les famílies han tingut enguany amb les activitatgs culturals del Museu. Es tracta d'un taller que va tenir com a punt de partida la instal·lació I lavatoi dell'anima de Fabrizio Plessi que acull la sala de l'Aljub. L'aigua com a element simbòlic, l'espiritualitat, la poesia i l'evocació de l'Índia presents en aquesta obra serviren a l'Àrea de Difusió Cultural d'Es Baluard per fer reflexionar les famílies sobre la seva realitat i el món que els envolta. Tot plegat dins un ambient en què la diversió i el gaudiment dels sentits foren una constant.

L'activitat que s'inaugurà ahir tindrà continuïtat els dissabtes 23 i 30 d'octubre, com també el primer dissabte de novembre (dia 6). En finalitzar cada dia de taller es realitzarà una instal·lació artística, que s'anirà completant amb les creacions de posteriors sessions.

El taller l'ànima de l'aigua anirà seguit del titulat Fes-te teu el museu, que es programa per a jornades matinals de dissabte durant els mesos de novembre (dies 13, 20 i 27), desembre (11 i 18) i gener (15, 22 i 29). Aquests dos primers són de producció pròpia de l'Àrea de Difusió Cultural d'Es Baluard. Les darreres activitats duran el títoVestir secrets de paraules en una escala, una proposta de l'escultora i escenògrafa Adriana Sraijer i que tindrà lloc els mesos de febrer (dissabtes 5, 12, 19, 26) i març (dies 5, 12,19 i 26). I tancarà el cicle d'activitats familiars el taller Retrats sota les instruccions de Fernanda Matas i d'Elisa Marirene, que es desenvoluparà entre abril (els dies 9, 16, 23 i 30) i maig (dissabtes 7, 14, 21 i 28). Els tallers conclouran amb una exposició documental el 4 de juny del 2005.

Tots foren acompanyats per representants de l'Administració insular, com també per l'associació Amics de l'Arxiduc, encapçalada pel seu president Joan Estrany.

El grup recorregué les diverses sales del museu, amb una atenció especial en Miró i en les ceràmiques de Picasso. Les visites al museu també foren lloades pel grup, tot i que el dia no hi acompanyàs gaire. Avui la comitiva té previst seguir una ruta per algunes localitats de la serra de Tramuntana, sobretot Valldemossa, Deià i Sóller, on visitaran el Museu Marítim.

J.C. Palma.
Les jornades sobre l'Impacte de les noves tecnologies a l'art actua van rebre ahir l'assistència d'un nombrós públic, a l'auditori del museu d'art modern i contemporani Es Baluard, interessat en la controvertida relació dels avenços de la ciència aplicada a les mostres artístiques contemporànies. Un debat que comptà amb les ponències del professor d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona Martí Peran i el poeta i historiador d'Art José Corredor-Mateos.

Hi participaren també la directora del museu, Marie Claire Uberquoi, que presentà al públic els dos ponents, i l'artista Fabrizio Plessi, autor de la instal·lació a l'espai de l'aljub, I lavatoi dell anima, que opinà en el debat obert en finalitzar les ponències.

Martí Peran féu una reflexió en què posà en evidència «el veïnatge entre art contemporani i tecnologia», una proximitat «inevitable» segons el ponent, i que «no admet un judici categòric de si aquesta relació és bona o dolenta».

Per Peran, la «natura parasitària de la tecnologia» té uns aspectes positius com la «democratització de l'art, la desmitificació de la idea de creació personal i original» i la mediació de la tecnologia permet que l'art «cavalqui amb la contemporaneïtat, sense la qual seguiria en una mena de caverna taciturna».

Per la seva banda, José Corredor-Mateos féu un balanç molt crític de l'art contemporani i d'avantguardes afirmant que en les darreres dècades «hi ha hagut una pèrdua de vitalitat acompanyada de la recuperació de tendències anteriorment vetades». Per a ell, «això produeix una sensació de desorientació».

Segons Corredor-Mateos, la creació actual cerca de manera generalitzada «la provocació, l'espectacle de producció ràpida i amb una falta de profunditat». Davant aquesta tesitura, «de canvi constant accelerat, cremant etapes», els artistes no es poden refugiar en un «moviment comú, una sortida compartida» si no que ha de ser individual en què ell entén com «en la fi d'una civilització, en una societat fragmentada i no cohesionada només l'individu sol pot escapar d'un món fet a bocins des del Renaixement». Segons ell, això explica que «la crítica ja no té el seu pes perquè les valoracions resulten la coartada de la llibertat».

«El quadre de Magritte d'Es Baluard és una peça excel·lent, com moltes d'altres que he pogut veure». L'escriptor i crític d'art, Àlex Susanna, va visitar ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. El crític explicà que «les impressions tan favorables que m'ha causat quedaran de ben segur reflectides en els meus dietaris i molt possiblement en alguna de les meves col·laboracions de premsa». Els dietaris de Susanna es veuen publicats de manera regular i en el 2005 apareixarà el titulat Isolarium. Com a periodista les seves columnes apareixen de forma regular al diari Avui.

Susanna va realitzar una visita guiada al Museu i després d'aquesta va explicar a Diari de Balears que «havia sentit veus bastant contrastades sobre el museu i després de veure les sales he sentit el tipus d'entusiasme i exaltació que sent davant les peces que en alguna ocasió m'han agradat molt. El museu és molt bo en totes les seves concepcions i la col·lecció molt notable, tant per la franja cronològica que abasta com per la tria.

Amb una política de compres i recursos aquest museu compta amb un potencial molt considerable». L'escriptor i crític, Àlex Susanna, va fer la visita just després d'haver vingut el passat dijous a la presentació de l'Institut d'Estudis Baleàrics i va destacar molt especialment la col·lecció d'obra sobre paper dels grans mestres europeus -«crec que hi ha algunes obres mestres»- i el quadre de Magritte La seduction inatendue entre d'altres peces.

«El que hem de tenir en compte també és el recorregut que es pot fer des d'Anglada Camarassa o Tito Citaddini fins a la instal·lació magnífica que hi ha a la sala Aljub de Fabrizzio Plessi. El recorregut per les diferents tendències de l'art és molt interessant, tot ell acompanyat per peces notables de gran i de petit format, i tots sabem que en aquest cas la mida és el menys important, sinó la gran qualitat de les obres», va explicar l'escriptor.

«El que puc dir és que aquest museu ha despertat un interès molt gran en mi i possiblement n'escriuré alguna cosa a la premsa. El que sí que puc dir-vos segur és que les peces més precioses mereixeran comentaris en els meus dietaris, on tindran un lloc destacat, pel seu impacte la peça de Van Dongen o les obres de Archi Gittes, però en general també tota la col·lecció, que és molt notable».

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, va batre durant la Nit de l'Art del passat dijous el seu propi rècord d'afluència de públic durant una jornada de portes obertes. En total varen passar pel centre 2.390 persones, però totes es varen concentrar en un període màxim de quatre hores, la qual cosa significa que el museu va registrar una afluència de 597'5 persones per hora, per sobre de les 578'4 del dia 1 de febrer de 2004, que fins ara havia marcat el rècord en una jornada de portes obertes, i que continua tenint el màxim de públic en un dia, 5.784.

Aquestes dades demostren ben a les clares que la inclusió del Museu en la Nit de l'Art i el fi de festa celebrat allà va ser un gran encert «d'una vetllada molt bona i que ha estat magníficament organitzada pels galeristes», segons va explicar la directora del centre, Marie Claire Uberquoi. El dia, però, va començar amb una visita de luxe per Es Baluard. L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i la seva esposa, Marta Ferrusola, varen visitar el centre i varen elogiar les seves instal·lacions, destacant especialment la Sala Aljub.

La directora del centre, Marie Claire Uberquoi, va explicar a Diari de Balears que «estam molt contents perquè el públic va poder admirar la remodelació de la col·lecció feta en la sala 2. Per a mi és una enorme satisfacció veure com el museu es va omplir amb diferents activitats i amb gent entusiasmada tant pels concerts com per l'art.

Va ser una sorpresa molt agradable que en la primera mitja hora ja hi haguessin passat quatre-centes persones, i fins i tot vaig tèmer algun petit col·lapse en alguna de les sales, però tot va anar perfecte i la gent va poder gaudir de la col·lecció i de la festa, pública i de la societat civil. Va ser molt satisfactori i una gran alegria per al museu i els responsables polítics».

La directora també va explicar que «la nit de l'Art ha estat organitzada magníficament per part dels galeristes i sempre ha donat uns resultats molt bons a Palma. És una iniciativa molt bona». Un dels fets que varen ser molt elogiats pel públic que va acudir la nit del dijous al museu va ser la gran qualitat del concert de Molly Duncan.

Aquest estiu les propostes musicals en el centre també han tingut un èxit important, que fan que des de la direcció es consideri que «un museu ha d'estar obert a totes les disciplines artístiques i la música forma part d'això, com la dansa i el vídeo. A Es Baluard hem desenvolupat espectacles de molt distintes característiques, incloent la música contemporània, i aquesta hi continuarà sent. Els museus es deuen al seu públic i a la difusió de la cultura en tots els seus vessants i a això ens dedicarem».

J.C. Palma.
La gran nit de galeries obertes tingué el seu punt final de recorregut al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard, on una gernació es congregà a partir de les 20.00 hores. El museu obrí les seves portes a tot el públic a partir d'aquesta hora, moment que molts aprofitaren per veure la nova distribució de peces a la sala 2 just inaugurada.

A les terrasses exteriors, l'escenari i el servei de barres foren punt de trobada per a moltes persones que acabaren el seu recorregut per les galeries de Palma. Una de les claus de l'èxit de la vetlada a Es Baluard fou l'actuació del saxofonista anglès Molly Duncan, acompanyat en la seva doble actuació per un trio de jazz, que amb baix, bateria i un prodigiós pianista amenitzà la nit, i fins i tot en féu ballar a més d'un.

L'ambient era relaxat, i mentre uns feien coa per entrar a les sales d'exhibició, d'altres comentaven si una o altra galeria o artista els havia sorprès acompanyats d'una copa de cava o un refresc. A diferència d'altres punts neuràlgics de l'art a Ciutat on els representants polítics es mesclaven amb el públic, Es Baluard acollí la visita d'una gran quantitat de públic jove i amants de l'art que no es varen voler perdre la cita amb la nit d'entrada en la temporada.

Ja quan la música estava a punt d'acabar arribaren les autoritats, que finalitzaren així el seu recorregut, i feren una valoració molt positiva. Guillem Ginard, director insular de Cultura del Consell de Mallorca, destacà la gran quantitat de públic afirmant que aquesta festa ha «democratitzat» l'art. En aquest sentit, Ginard comentà la «necessitat de potenciar aquestes activitats en períodes com la primavera i la tardor, fet que «estimularia el turisme cultural i la desestacionalització de la temporada».

M.D./J.N./J.C. Palma.
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i la seva esposa, Marta Ferrusola, visitaren ahir al matí el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Pujol va lloar la col·lecció i la instal·lació, que va qualificar de «magnífica» i destacà de manera molt especial «la sala Aljub, que m'ha semblat impressionant». Pujol i la seva dona varen ser rebuts pel president del patronat de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, i per la directora del centre, Marie Claire Uberquoi. Tots junts varen realitzar un detallat recorregut per la instal·lació.

L'expresident de la Generalitat es va fixar molt especialment en la col·lecció de mestres de paper, que aplega obra dels grans de l'art internacional i en les ceràmiques de Picasso. També va ressaltar la col·lecció de postimpressionistes catalans i mallorquins. D'alguna manera la visita de Pujol anticipava la importància dels esdeveniments que es produïrien hores després en els principals centres «oficials» de la cultura palmesana: Casal Solleric, Fundació La Caixa, Fundació Pilar i Joan i Miró, Centre de Cultura de Sa Nostra, Sa Llonja i Casal Balaguer.

La festa més matinera va tenir lloc a la Miró, on els artistes, galeristes i directors de centre es varen reunir per dinar i agafar forces per una festa que es presentava moguda. Al passeig del Born, just al davant del Solleric, es representava la creació d'un quadre, mentre que a dins s'inauguraven les mostres dedicades a Beverly Pepper, als deu anys de Tallers d'Obra Gràfica de la Fundació Miró i la proposta de Darío Urzay per a l'Espai Quatre, Into the frame.

Molt a prop d'allà, en el carrer de la Concepció, el centre de Cultura de Sa Nostra acollia les instal·lacions de José Antonio Ort. La Fundació La Caixa, per la seva banda, va començar la temporada expositiva inaugurant les seves Ficcions documentals. Per fer-ho va escollir la música de Paloma Berganza, que va ser acompanyada al piano per Horacio Icasto.

Sa Llonja també va obrir les seves portes, ran del Consolat de Mar, per ensenyar les obres de l'exposició Com es fan les imatges. El taller de Mallorca, amb peces de Josep Maria Alcover, Amador, Pep Llambías, Francesca Martí, Teresa Matas, Guillem Nadal, Bernardí Roig i Antoni Socías. En definitiva, una nit en la qual la cultura oficial també es va sumar a la gran festa de l'art palmesana.

El museu ha remodelat els seus espais perquè es puguin contemplar millor les obres. Foto: JAUME MOREY.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard aprofitarà la cita de la Nit de l'Art per presentar al gran públic la remodelació parcial de la seva col·lecció, centrada especialment en la segona sala, que també ha modificat el seu espai expositiu.

La directora del centre, Marie Claire Uberquoi, va presentar ahir als mitjans aquesta remodelació, i va especificar que «els canvis permeten reunir sota el títol de Mirades envers les avantguardes, un conjunt d'obres relacionades amb algunes de les principals tendències del segle XX. La distribució de les obres no s'ha fet en funció d'àmbits estilístics, perquè aquesta vegada s'ha optat per crear diferents atmósferes, cosa que ha obligat a modificar els espais d'exhibició».

Uberquoi també va explicar que «entre els principals objectius del museu hi ha el de difondre tota la col·lecció i el seu fons. Per això es va fer una exposició original (Es Baluard any 0) en la qual es mostraren el màxim d'obres possibles, per ensenyar el fons i era lògic, perquè era la mostra inaugural, mentre que ara iniciam la rotació d'aquest fons, en una remodelació parcial, exposant obres que encara no s'havien vist i llevant-ne alguna».

Les obres
En aquest sentit, els visitants d'Es Baluard podran contemplar per primera vegada Sense títo, un oli sobre tela de Pere Pruna O'Cerans, situada en el corredor; el fresc de Norah Borges Sense títo, recentement incorporat als fons del museu per donació de Pere A.Serra; el pastel d'Eduard Vuillard, Devant la fenêtre à Vaucresson del 1920, i exposada a la sala 1; l'oli Ficea de 1990 de Juan Genovés, Sense títo, del 1978 d'Emilio Vedova, l'oli sobre tela Sense títo de 1982 de Karel Appel, una obra de 1988 de Bengt Lindström, un oli sobre tela de 1984 de Maria Carbonero, Gloria perdida de 1988 de Xam; l'oli sobre tela de 1994 de Markus Lüpertz, Männer ohne Frauen-Parsifa, i l'escultura de bronze de 1992 del mateix autor titulada Frauenkopf. Totes aquestes peces seran exposades a la sala 2. A la sala -1 hi ha l'escultura de Dennis Oppenheim Device to root out evi, una escultura de tècnica mixta, que és la maqueta de la mateixa peça instal·lada, en aquest cas en la seva mida real a la plaça de la porta de Santa Catalina.

La directora va destacar que les peces de Lüpertz han estat cedides durant un any pel col·leccionista alemany Hans Grothe. «Amb aquesta cessió temporal per un any, Es Baluard inicia una interessant col·laboració amb un dels principals col·leccionistes d'art alemany dels darrers quaranta anys. El senyor Hans Cropthe, que viu entre Mallorca i Alemanya, posseeix unes 700 obres de creadors com A.R. Penck, Kiefer, Baselitz, Sigmar, Polke i Beuys, entre d'altres, que s'exhibeixen al Museu Küppersmühle de Duisburg, en un edifici especialment condicionat pels arquitectes Herzog i De Meuron».

Uberquoi també va expecificar que «el discurs expositiu del museu arrenca a la primera de les seves sales, amb l'art de Mallorca del segle XIX i a partir d'aquí, d'aquesta entitat pròpia, es construeix el discurs». La directora també remarcà el canvi d'ubicació d'algunes peces en la visita amb els periodistes i especificà que «tots els museus són com un gran puzzle, quan mous una peça s'han de reubicar moltes altres perquè es mantengui el discurs».

La directora del museu també va explicar que «aquesta col·lecció permet fer coses molt importants, simplement és una qüestió de temps i estam començant. Entre tots aconseguirem donar un impuls definitiu a aquest museu, que té grans possibilitats».

J.C./P.G.Palma.
El Museu Es Baluard va rebre ahir la visita de Hans Grothe, propietari d'una de les col·leccions més importants de pintura, escultura i fotografia contemporània alemanya dels últims 40 anys, que recull peces signades per artistes com Georg Baselitz, Markus Lüpertz, Anselm Kiefer, Sigmar Polke, Gerhard Richter o Günter Förg.

La solidesa i importància de la seva col·lecció ha fet que les institucions de Duisburgo construïssin un edifici -especialment acondicionat pels arquitectes Herzog i De Meuron-, per acollir el Museum Küppersmühle Sammlung Grothe, el centre on la seva col·lecció particular s'exhibeix permanentment «amb una concessió de 30 anys i la llibertat completa de fer el que vulgui».

En el seu recorregut pel Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,el col·leccionista es mostrà encantat amb l'arquitectura d'Es Baluard. «És molt sana, ben pensada i executada, comformant una sola entitat amb el baluard històric». A més, Grothe qualificà la col·lecció exhibida com a «impressionant» i, a causa de la seva amplitud, destacà que «una sola visita no és suficient per a una admiració completa de les obres. Es nota que la distribució i elecció d'obres està feta amb el cor d'algú que ha après a estimar l'art per si mateix».

En aquest sentit, el col·leccionista afirmà «no descart la possibilitat de futures col·laboracions entre el meu museu i Es Baluard» ja que, segons la seva opinió, «Mallorca necessita atreure persones que gaudeixin de la cultura». De concretar-se la col·laboració, Palma podria gaudir de la visió d'algunes obres mestres -teles de Kiefer o Barceló- que ja s'han exhibit al Kunstmuseum de Bonn o al mateix Reina Sofía.

Hans Grothe va gaudir amb el seu recorregut per les sales del Museu d'Art Modern i Contemporani, on va admirar especialment les obres d'art de pintors espanyols dels anys 20. «No conec molt bé aquesta època, però em fa pensar que molts d'ells tenen una influència francesa important, com Picasso, però m'agradaria informar-me millor. És una manera de pintar que desconeixia», va reconèixer.

La seva apassionada activitat col·leccionista dugué Hans Grothe a reunir primer, entorn als anys 50, un dels conjunts més notables de pintures dels expressionistes alemanys de les avantguardes clàssiques. Després, a la dècada dels 70, mogut per interessos i contactes amb els artistes postavantguardistes, Grothe donà un gir radical al seu projecte adquirint prop de 700 obres de creadors representatius pertenyents als últims moviments que han marcat l'evolució de l'art alemany.

Respecte a la seva col·lecció, Grothe afirmà: «Només col·leccion obres d'una vintena de pintors i artistes alemanys. Entre ells es troben 10 o 12 dels millors del món i m'agrada tenir molta obra seva per poder mostrar la seva evolució. A més, amb ells m'uneix una forta amistat i, de fet Baselitz i Lüpertz foren els testimonis de les meves noces».

P.GIMÉNEZ.Palma.
Quan encara no s'han complit nou mesos des de la seva inauguració, el Museu Es Baluard de Palma incorpora avui una nova obra d'art al seu fons. Es tracta de la pintura muraSense títo que l'artista Norah Borges va realitzar a un dels murs de l'Hotel de l'Artista de Valldemossa, durant la seva estada a l'Illa el 1920.

La Fundació Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma celebrarà avui horabaixa l'acte de donació per part del seu president, Pere A. Serra, de l'esmentada peça, una pintura concebuda per la germana menor de Jorge Luis Borges que escenifica una maternitat fent servir la tècnica del fresc sobre una superfície de 59 x 51 centímetres de pedra arenosa mallorquina i guix. El president del Govern, Jaume Matas, presidirà l'acte de donació de l'obra, que tindrà lloc a l'auditori del centre museístic a partir de les 19.30 hores.

L'artista
Si durant molt de temps Leonor Fanny Borges va ser coneguda com la «germana menor de», a poc a poc la jove va conseguir fer-se un nom en el món de l'art, en el qual l'artista desenvolupà un important treball en el camp del dibuix i la il·lustració. Pel que fa a la seva producció pictòrica, els experts aprecien en l'obra de Borges influències de Paul Cézanne quant a la composició i de l'expressionisme alemany pel que fa al tractament del color.

Coco Meneses, escriptor i expert en la vida de Jorge Luis Borges, situa el moment de la creació de l'obra, que representa una maternitat, durant el segon viatge que la família va realitzar a l'Illa, l'any 1920. En aquell moment, Norah Borges era una jove que experimentava amb les distintes vies i possibilitats de la plàstica i, en aquest context, es pot situar la realització del mural a l'hotel que la família Estarás regentà a Valldemossa fins que tancà les seves portes el 1966.

Anys després, quan la família es desprengué de la propietat, el mural de Norah Borges es descobrí davall una capa de pintura. En el moment de la troballa foren moltes les persones que s'interessaren per adquirir l'obra, entre elles els responsables del Reina Sofia. Finalment va ser el col·leccionista Pere A. Serra qui l'adquirí i la recuperà amb el seu suport original per al patrimoni cultural de Mallorca.

Durant la seva estada a l'Illa, Norah Borges també hauria pintat un segon mural a l'avui desaparegut hotel Continental -que estava localitzat enfront de l'església de Sant Miquel de Palma-. Las campesinas de Mallorca, títol del mural que va desaparèixer, hauria estat una realització conjunta de l'artista amb el bohemi pintor suís Swen R. Westerman, amb qui la jove compartí amistat i afició.

Vinculada al moviment ultraista dels anys 20, Norah Borges sempre va estar relacionada amb el món de la literatura i per exemple participà en la il·lustració d'obres literàries del seu germà o d'altres escriptors com Platero y yo de Juan Ramón Jiménez, La invención de More d'Adolfo Bioy Casares, Romancero Gitano de Federico García Lorca. Així mateix col·laborà amb diverses publicacions com Alfar, Baleares i Ultra.

C. AGUSTÍN. Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, es va sumar ahir a les celebracions de la Diada de Mallorca, amb la darrera jornada de portes obertes del 2004 prevista pel patronat de l'entitat. Més de 1.300 persones es van sumar a la invitació del museu i van poder veure l'exposició permanent Es Baluard. Any 0 i l'obra de l'artista Fabrizio Plessi instal·lada a la sala Aljub.

D'altra banda, l'Àmbit 2, sala dedicada al corrent analític, ha estat transformada a fi d'aconseguir una major amplitud i una millor perspectiva visual. Així mateix, i com a novetat, en aquesta mateixa sala s'exposa ara l'obra Ficea, realitzada per Juan Genovés el 1990. Es tracta d'un oli sobre tela de la col·lecció Serra. De la mateixa manera, també es va poder veure una peça d'Emilio Vedova, sense títol, de la Col·lecció d'Art Serra, una tècnica mixta sobre paper.

Aquesta setmana, l'Àmbit 3, espai on són les obres pertanyents al subjectivisme postmodern dels «Joves Salvatges», on es troba el gran quadre de Miquel Barceló, canviarà al seu torn la disposició de les obres amb el mateix propòsit.

Es Baluard. Any 0, l'exposició permanent d'Es Baluard, va brindar també al visitant la possibilitat de contemplar la sala dedicada al paisatge Mediterrani, on es troben obres de Rusiñol o Magritte. La Sala de Miró, ceràmiques de Picasso o escultures de l'Amador.

Quant a l'afluència de públic, hem de comentar que l'arribada més important va tenir lloc cap al tard i es va perllongar fins a la nit, ja que Es Baluard no va tancar les seves portes fins a mitjanit, continuant amb el seu horari d'estiu habitual.

Una vegada més la sala de l'Aljub, el cor del museu, va suscitar un gran interès. Des del cinc d'agost i fins al set de novembre, aquest espai exposa I Lavatoi de l'anima, muntatge en el qual Fabrizio Plessi recrea els safareigs de pedra de l'Índia i ret homenatge al cineasta Pier Paolo Pasolini.

A partir d'octubre, Es Baluard implantarà l'horari d'hivern i obrirà de dimarts a diumenge de 10.00 a 20.00 hores. Recordam que els dimarts, dia del museu, l'entrada té descompte i es facilita audioguia.

Les seves Majestats els Reis van inaugurar Es Baluard el passat 31 de gener. El centre es va estrenar amb les exposicions «Es Baluard Any 0», que es compon dels fons del centre, i amb la instal·lació de Rebecca Horn Llum empresonada al ventre de la balena, que va poder veure's a la Sala Aljub.

A començaments d'agost, la Sala Aljub va presentar una nova instal·lació, en aquesta ocasió de l'artista italià Fabrizio Plessi. Plessi va reinterpretar la seva obra Bombay, Bombay i la va reconvertir en la vídeo-escultura I lavatoi dell'Anima, una recreació artística del safareig de Dhobi Ghat que inclou 28 monitors. Aquests reprodueixen la imatge de l'aigua al riu Ganges, que flueix al son de la música de Michael Nyman i U. Shrinivas. L'obra es completa amb peces de cotó blanc que representen les peces de vestir.

Fins al moment, s'han celebrat quatre jornades de portes obertes a Es Baluard. Les tres primeres es van succeir just després de la inauguració i van tenir una resposta massiva. L'última es va celebrar el Dia de les Illes Balears el passat 1 de març i també va comptar amb un ampli nombre de visitants, que van combatre el fred de la jornada assistint a Es Baluard.

P.G.Palma.
Cinc especialistes en el camp de la investigació i la teoria de les arts participaran en el cicle Encontres amb la història de l'art del segle XX a partir de la col·lecció d'Es Baluard, que, organitzat per l'àrea de Difusió Cultural del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,es desenvoluparà del 7 al 28 de setembre a l'auditori del centre.

En la creença que la visió directa de l'obra ajuda a comprendre i gaudir de la història de l'art de manera més profunda, el cicle planteja una reflexió entorn alguns temes en concret de la història de l'art del segle XX i que estan presents a la col·lecció d'Es Baluard.

La pintura mallorquina a principis de segle, la pervivència del classicisme, l'informalisme i l'encontre amb dues figures cabdals com Miró i Picasso són alguns del temes que es tractaran en les distintes intervencions previstes.

Isabel Coll, professora titular d'història de l'art de la Universitat de Barcelona i autora del catàleg raonat de Ramon Casas, obrirà el cicle parlant, dia 7 de setembre, sobre La pintura mallorquina com a reflex dels corrents artístics de finals del segle XIX i XX. D'aquesta manera, utilitzant com a referent les obres de major antiguitat del fons del museu, s'encetarà el curs que continuarà, dia 9 de setembre, amb la xerrada de Tomàs Llorens, conservador en cap de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, sobre El retrat al XX. L'expert farà servir tota una sèrie d'obres representatives de distints moviments, per analitzar com els autors s'han enfrontat amb aquest gènere als distints períodes.

Barro, fuego y agua. Cerámicas de Picasso en Es Baluard és el suggerent títol de la proposta de Dolores Durán pel dia 14. Comissària de l'exposició itinerant Picasso. Cerámicas 2001-2004, Duran descobrirà a l'auditori la relació de l'artista malagueny amb la producció ceràmica. Lourdes Cirliot, catedràtica d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, reflexionarà sobre com es fa el pas De la figuració surrealista a l'abstracció informa en una xerrada que tindrà lloc el dia 16 de setembre. Maria Luisa Lax, investigadora i cap del departament de col·leccions de la Fundació Miró a Mallorca, abordarà la producció d'un altre dels grans mestres del segle XX: Joan Miró. Lax, que clourà el cicle el dia 28, descobrirà la interrelació de Miró i el fetigament del primitiu.

Baltimore Sun afirma que «Mallorca s'està convertint en un paradís per als amants de l'art» i no només en un lloc «famós per les seves platges, els seus penya-segats i els seus pobles de pescadors». El diari repassa els centres d'art de Mallorca, assenyalant l'existència de la Fundació Pilar i Joan Miró, la Fundació Bartomeu March, el Centre de Cultura Sa Nostra i la col·lecció de retrats històrics d'al·lots de Yannick Vu i Ben Jacober.

«Ara Palma té un altre museu important, Es Baluard», situat «en una fortalesa del segle XVII, amb espectaculars vistes sobre la badia», destaca el rotatiu. El diari destaca els «amplis patis situats al voltant d'un edifici realitzat en formigó blanc i vidre que permet que la llum penetri al seu interior». Així mateix, afirma que «un empresari de Balears, Pere A. Serra, ha donat la majoria de l'obra al museu» i afegeix que «la seva col·lecció conté artistes que tenen relació amb Mallorca, com a nadius, visitants o gent que s'ha instal·lat».

Per la seva part, The Miami Herald explica que el museu conté «una col·lecció amb treballs d'artistes nacionals i internacionals que inclou les firmes de grans mestres com Picasso, Joan Miró, Arp, Gauguin, Kandisnky, Magritte i Matisse, i mallorquins com Miquel Barceló i Pilar Montaner de Sureda».

L'agència Reuters també es fa ressò de la presència d'Es Baluard a Palma. L'agència britànica defineix l'espai com «el fantàstic nou museu d'art modern» de la ciutat.

J.CASTELLS. Palma.
«Com pot ser que una illa doni tant de si a nivell cultural?». Així d'admirada es mostrà l'escultora madrilenya Paz Figares després de visitar divendres el Museu d'Art Modern i contemporani Es Baluard aprofitant les seves vacances a Mallorca, on estiueja d'ençà de fa un grapat d'anys.

Figares es mostrà «encantada i impressionada» per l'arquitectura del recinte i destacà «els acabats i el contrast dels elements modern, de tall minimalista, molt elegants, el vidre i acer com a materials que s'enfronten al marès i estructures de l'antiga murada».

En referència a l'obra exhibida a Es Baluard, Figares que «ja coneixia l'obra d'anteriors visites a l'illa», especialments les escultures, en destaca la ubicació en els exteriors del museu. Ja dins el museu, l'artista es mostrà molt impressionada, a l'aljub, espai que acull actualment l'obra de l'italià Fabrizio Plessi, «és genial».

Sobre el fons artístic de l'espai, Figares comentà «estan tots els millors. M'encanta», destacant així mateix l'obra de Miquel Barceló, la col·lecció de Joan Miró, «la gran quantitat de pintures d'Anglada Camarassa i les ceràmiques de Pablo Picasso, que ja coneixia en part del Cercle de Belles Arts de Madrid».

En les seves habituals visites a l'illa, Paz Figares afirmà que «l'oferta cultural de Palma és interesentíssima, cada vegada que venc ho trob tot més bonic», i destacà les escultures que es poden veure a racons i jardins de Ciutat, especialment les de Costa i Sirvent que «són molt interessants».

«En general crec que Palma té una riquesa cultural i d'artistes molt bona». En relació a Es Baluard, Paz Figares explicà que la rehabilitació d'aquest espai com a seu d'un museu d'art ha revitalitzat la zona del Puig de Sant Pere, «que estava una mica desatès fa uns anys». «Enriqueix molt la ciutat. Gràcies a amants de l'art com Pere A. Serra la ciutat rep una gran aportació de riquesa cultural, que afavoreixen no tan sols Palma, si no també l'Estat».

Geni és el qualificatiu que utilitza la redactora per definir el sentiment que desperta la visió de la col·lecció, que reuneix una sèrie de peces del període de 1947 a 1954 que «vessen harmonia, plenitud i felicitat» i «a les quals el dibuixant compulsiu que habita en ell -referint-se a Picasso- aflora amb espectacular llibertat, ja que cada marca que fa a una peça de terrisseria abans de ser cuita resta allà per sempre».

L'article, que s'inicia explicant com el pintor malagueny trobà a la ceràmica «un camp inexplorat al qual tendria lloc no només la ruptura amb l'obra única, sinó el divorci dels lligams estètics als quals estaven sotmesos els objectes extrets dels forns», senyala que l'exploració dels recursos de la tècnica va descobrir a Picasso «un camp afí al seu temperament». L'artista «revolucionà i trastocà les tradicions», assenyala el text.

Els afalags sobre la producció ceràmica de Picasso, i en concret sobre les peces que exhibeix el Cercle de Belles Arts de Madrid, continuen en reconéixer que «les innovacions no només es produeixen a la decoració». En aquest sentit, l'article posa èmfasi en la qualitat d'«escultor» de l'artista, que propicià que «fos capaç d'idear procediments extraordinaris», que s'adverteixen en els canvis que mostren algunes de les peces exhibides per simular formes antropomòrfiques característiques en la producció de l'artista, que, amb la seva forma de treballar «creà escola a Vallauris (França) i als seus voltants».

Un diàleg entre els amants de l'art i el protagonista de la nova exposició a l'espai artístic de l'Aljub d'Es Baluard, Fabrizio Plessi, serví per abocar llum sobre els fils que mouen la inspiració de l'artista i el procés creatiu que generen les seves instal·lacions.

Plessi, acompanyat per Marie-Claire Uberquoi, directora del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, i Pilar Ribalt, comissària de la mostra, introduí el públic a la projecció d'un film documental en què s'explicà de manera propera a l'espectador eTramwelt o «Món del somni».

És aquesta una retrospectiva realitzada a la Martin Gropius Bau de Berlín el 2004 en què Fabrizio Plessi, a manera de viatge per les ciutats on ha treballat, mostra com viu i treballa a Venècia; i com la bellesa i la filosofia influeixen en el seu reivindicatiu treball.

En paraules de l'artista, «el director d'aquesta filmació ha volgut, de manera íntima, confidencial i propera mostrar el muntatge d'aquesta exhibició». I lavatoi dell'anima, instal·lació inagurada ahir a Es Baluard, és una de les 20 que s'hi podien veure, en un espai que comprenia 6.800 metres quadrats.

Acabada la projecció, Plessi fou honorat amb una impressionant ovació amb crits de «bravo maestro». L'artista contestà als molts interrogants que es despertaren en el públic. La projecció de Tramwelt podrà ser visionada pel públic interessat a ampliar els seus coneixaments sobre l'obra de Fabrizio Plessi a diari, de les 10.30 a 17.30 hores ininterrompudament.

M.M./J.M.Palma.
La inauguració de la videoinstal·lació I lavatoi dell'anima de Fabrizio Plessi en Es Baluard esdevingué ahir vespre tota una celebració en la qual no s'estalviaren lloances a l'exposició, a la qual varen assistir nombrosos representants de la societat illenca. L'artista italià, considerat un dels pares de l'art electrònic, no dubtà a oferir tot tipus d'explicacions sobre l'obra a les nombroses personalitats que eren a l'acte.

Els patrons de la Fundació Museu Es Baluard, encapçalats pel seu president, Pere A. Serra Bauzà; la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar; la batlessa de Palma, Catalina Cirer, i el conseller de Cultura del Govern balear, Francesc Fio, que en representació del president Matas actuaren com a amfitrions. La directora del centre, Marie-Claire Uberquoi, també va atendre en tot moment els convidats.

La mostra consisteix en una versió dels gegantins rentadors de pedra de Dhobi Ghat, a Bombai, i sobresurt per la seva bella plasticitat i el missatge. Amb ell, l'artista, que viu entre Venècia i Mallorca, vol fer una crida a la consciència ètica d'occident davant situacions com les que viuen cada dia les persones que hi treballen.

La instal·lació va impactar al director general d'Infraestructures del Ministeri de Defensa, Joan Mesquida, qui va declarar que «el marc és espectacular, l'artista ha encertat en situar l'exposició a la sala de l'Aljub». El president del Parlament balear, Pere Rotger, i el seu predecessor en el càrrec, Maximilià Morales, gaudiren d'un muntatge plenament integrat al seu espai.

La comissària de la mostra, Pilar Riba, va ajudar Plessi a fer arribar les seves explicacions als assistents que volien conèixer més detalls sobre l'obra, com Catalina Sureda, que es va mostrar molt interessada en la concepció de les peces de Plessi.

L'agent d'art Marieta Estelrich i el crític alemany Wermer Krugher van quedar impressionats amb l'adaptació de l'obra de Plessi, feta expressament per a la sala Aljub, l'espai estrella del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Els col·leccionistes Tomás de Santiago i Pablo Rico, i la pintora i escultora Vesna Zorka Mimiça comentaren el gran poder de suggestió i la inducció a la reflexió que provoca l'obra.

Els arquitectes de l'edifici del museu, Luis i Pedro García-Ruiz, estaven molt satisfets del ressò de la inauguració. També assistiren a l'acte el doctor Ballesteros; Toni Triay, president de l'agència de viatges AVA, i la seva esposa, i l'escriptor Baltasar Porce. Els artistes David Stein i Miquela Vida i Hans Grothe, director del museu Kuppersinuhle, es van interessar molt pels esbossos de Plessi exposats a l'avantsala de la videoinstal·lació.

Per posar el punt final a la vetlada, els visitants, entre els quals es comptaven Cristina Macaya i Marily Col, van sortir al pati central per intercanviar les seves impressions sobre la instal·lació de l'artista italià, que ell mateix definí com «una metàfora de la difícil realitat en la qual vivim», mentre degustaven l'aperitiu que se'ls va servir.

Rafel Duran, Josep Lluís Ballester, Catalina Cirer i Miguel de la Villa ahir a Es Baluard després de la reunió.Foto:JOAN TORRES.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard fou el lloc escollit per l'Ajuntament de Palma i membres de l'oficina de Madrid 2012 per presentar a la Federació Internacional de Vela (ISAF) el projecte de Palma com a subseu olímpica de vela en cas que la capital espanyola sigui escollida seu dels Jocs 2012.

Després de visitar les instal·lacions on es faria la competició, els representats de la candidatura de Palma explicaren als mitjans de comunicació en què havia consistit la reunió. «Es tractava de demostrar i convèncer la Federació Internacional que a Palma tenim tots els requisits necessaris per acollir l'olimpíada de vela», explicava la batlessa de Palma.

A la reunió assistí el vicepresident del ISAF Ken Ryan, el representant de Madrid 2012 Miguel de la Villa, el president de la Federació Espanyola de vela Gerardo Pombo i el de la Balear Francesc Villalonga. Tots ells acompanyats per la batlessa de Palma, Catalina Cirer, el regidor d'Esports, Rafel Duran i per part del Govern assistí el director general d'Esports, Josep Lluís Ballester.

El director de Promoció Esportiva de Madrid 2012, Miguel de la Villa, va destacar que és «indispensable que l'ISAF aprovi el projecte presentat per Palma» per nosaltres poder incloure'l al dossier definitiu que s'ha de presentar al Comitè Olímpic Internacional el 15 de novembre, en què es presenta el projecte final de la candidatura madrilenya. «Amb Palma tenim un dels millors projectes entre totes les candidatures», afirmà de la Villa.

El projecte de Palma presenta cinc camps de regates a la badia on es durien a terme les diferents proves i el Club Nàutic de Calanova com a seu esportiva de l'esdeveniment. Aquesta instal·lació serà sotmesa a una imporntant ampliació i remodelació per acondicionar-ho per l'ocasió.

El director general d'Esports del Govern Balear, Josep Lluís Ballester, es mostrava satisfet amb el projecte. «Crec que la nostra candidatura és forta perquè tenim infraestructures i molta experiència en aquest esport», recordant que Palma ja ha acollit mundials de diferents categories, i que anualment organitza la prestigiosa Copa del Rei que sense dubte és un referent dins Europa.

En referència a la seu escollida, el campió olimpic i director general asegurà que Calanova és el lloc ideal ja que «es tracta d'una instal·lació destinada a la vela i als esports marítims». La batlessa de Palma explicà que una sola institució no pot aconseguir que Palma sigui olímpica, sinó que sols «sumant els esforços» de les institucions es pot aconseguir l'objectiu.

L'artista italià Fabrizio Plessi.

P.GIMÉNEZ.Palma.
Vitalista i molt comunicatiu, qualitat aquesta molt excepcional en els artistes, Fabrizio Plessi (Itàlia, 1940) ultima el muntatge d'Il lavatore dell'anima (El lavatori de l'ànima), la instal·lació multimèdia amb la qual el pioner de l'art electrònic reflexiona sobre la condició humana a partir d'una recreació simbòlica i poètica dels espais culturals de l'home. La inauguració del muntatge, que acollirà l'Aljub del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, està prevista per al pròxim 5 d'agost.

-La instal·lació que presentau és una adaptació d'una de les vostres obres essencials, «Bombai-Bombai»...

-En el món de l'art, l'espai en què s'exhibeix una obra és molt important. Per això, totes les meves instal·lacions són modulars i adaptables. D'aquesta manera, qualsevol de les meves escultures no és mai la mateixa, canvia de dimensions, espacialitat i emoció en favor de la força evocativa que vull atorgar-li en el moment. En aquest context, era fonamental adaptar la instal·lació a la forma estructural de l'Aljub d'Es Baluard, fer coincidir aquesta peça contemporània amb l'estructura històrica que havia d'envoltar-la. El resultat ha estat una peça articulada, menys minimalista en la seva presentació formal, però més evocativa.

-Quin és el missatge que amaga la instal·lació?
-Té un sentit ètic basat en la consideració de la severa situació política internacional, de la pobresa i de la marginació del poble. El muntatge és una crida d'atenció, una metàfora de la condició humana i també un homenatge a Pier Paolo Pasolini.

-Per què aquest autor?
-Pasolini és un autor que ha influït en moltes generacions, a més d'haver tractat les problemàtiques ètniques i de marginació del nostre temps. En aquest sentit, com recull Pilar Ribal (comissària de l'exposició), hi ha moltes similituds amb la meva producció. Potser aquesta instal·lació no és tan espectacular com altres peces de la meva factura, però té una càrrega humana molt més intensa. No vol sorprendre l'espectador, sinó fer-lo reflexionar. Quan el visitant entra a l'Aljub es troba com Pinocchio dins la balena i experimenta l'emoció evocativa enfront d'una escultura que viu de les estructures de l'aigua digital, de la música de Michael Nyman i d'una obra total, wagneriana, que desperta els sentits.

El muntatge cerca reflectir dos mons. En un, «la comunicació existeix d'una manera fluida». Al segon, «l'excés de comunicació fa que aquesta sigui molt menys espontània», assenyalà Tomeu Gomila, membre d'Au Ments al costat d'Andrea Cruz. «La nostra intenció és contraposar el caos i el renou que hi ha als mercats populars als que es donen als ambients més civilitzats».

Per a l'ocasió, la companyia ha adaptat el muntatge a les característiques de l'escenari, les terrasses d'Es Baluard, en què ahir vespre assajaven. «Actuar a l'aire lliure té un avantatge molt important: ofereix un escenari més obert». La companyia aprofitarà les diferents arquitectures de l'espai per jugar amb l'entorn. Així, el muntatge «esdevindrà una performance» per «mostrar com la plàstica de l'espectacle» es «mesclarà amb la pròpia plàstica del lloc».

Per això l'obra contraposa dos mons i dos personatges totalment diferents, «el primitiu amb altre de més codificat».

Devers 40 professors d'universitats dels Estats Units d'Amèrica i d'Europa participen en la XXVI edició de la Conferència de la Mediterrània, unes jornades que organitza el Dowling College de Nova York i que seran a Palma d'avui a dissabte que ve.

Aquesta és la quarta vegada que Mallorca acull aquest esdeveniment promogut per la prestigiosa universitat nord-americana. El saló d'actes del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Balurad, serà l'escenari principal de les comunicacions, en les quals participaran reconeguts experts. L'objectiu és «l'intercanvi de coneixement i d'experiències, de manera primordial sobre art modern, història, relacions econòmiques, ciències polítiques o literatura», segons fonts de l'organització.

El congrés sobre la Mediterrània es desenvolupa sota la presidència del cap de l'Executiu balear, Jaume Matas, amb la participació del professor d'història del Dowling College i director de les conferències, Norman Holub; el conseller de Turisme, Joan Flaquer, i el president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra.

La XXVI Conferència de la Mediterrània té el patrocini de la Delmar Foundation de Nova York i del Govern de les Illes Balears, com també la col·laboració del museus d'Es Baluard de Sóller.

Organització
Entre els ponents i els codirectors de les sessions que comencen avui a Palma s'hi troben la doctora Linda Ardito, professora de música del Dowling College; el doctor Mounir Khelifa, professor de literatura de la Universitat de Manuba a Tunísia; el doctor Gaetano Massa, vicepresident de l'Institut Garibaldi de Roma; el doctor Jaume Ensenyat, president de la Casa de Cultura i del Museu de Sóller; i el doctor Manuel Gómez-Reinoso, professor de literatura espanyola del Dowling College.

La Conferència de la Mediterrània s'inicià el 1973 i des de llavors quatre de les seves edicions s'han realitzat a diferents indrets de Mallorca.

Els tallers, que es van iniciar el 28 de febrer, han estat desenvolupats pel professor i creador Jordi Pallarés al costat de l'equip pedagògic del museu. L'activitat ha constat de dues parts diferenciades. En una primera part, dedicada a l'observació, les famílies realitzaven un recorregut per les terrasses del museu per contemplar el paisatge, i després un recorregut per les sales contemplant les obres paisatgístiques més emblemàtiques. En la segona part, el petits posaven en pràctica el que havien contemplat i, ajudats pels seus pares, construïen el seu propi paisatge.

L'equip de l'Àrea de Difusió del Museu Es Baluard ha organitzat per al juliol un altre taller. Es tracta d'un curs dirigit als adults titulat «Experimentant l'abstracció», que serà impartit per la professora Marta Garau. L'objectiu d'aquest taller és «donar les pautes bàsiques d'iniciació a la pintura abstracta».

P.G.Palma.
Més de dos milers d'escolars visitaran durant els tres mesos prevists d'exposició la mostra històrica i didàctica Del baluard renaixentista al renaixement del baluard, que està instal·lada a l'espai de l'Aljub del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Des de la seva inauguració el 20 de maig, un total de 521 escolars i 69 docents ja han visitat el muntatge, coordinat per l'àrea de Difusió del Museu d'Es Baluard i comissariat pels historiadors Pere Fullana i Margalida Tur. Al marge dels escolars, 3.020 persones l'han contemplat.

S'ha de recordar que l'exposició que serveix de trànsit mentre es prepara la pròxima instal·lació que rebrà l'Aljub planteja un recorregut didàctic, a través de 14 plafons, sobre l'evolució històrica i urbanística del baluard de Sant Pere.

Concretament, el muntatge s'ha estructurat en quatre blocs, que es fonamenten en cartografies, fotografies i obres d'art per tal d'explicar successivament: els orígens de la construcció defensiva fins al XVI, on es representen l'època romana, la musulmana i la gòtica; la fortificació renaixentista (segles XVI i XVII); de 1801 al 1952, on es fa referència a la finalització de la façana marítima, les fases de l'enderrocament i la funció militar del baluard de Sant Pere; de 1952 fins a l'actualitat, on es mostra la recuperació d'aquest conjunt historicartístic amb la construcció i la inauguració del Museu.

La responsable de l'àrea de Difusió Cultural del Museu, Aina Bauzà, destacà que l'exposició «és un exhaustiu resum de tota una sèrie d'activitats que s'hann desenvolupat des de la inauguració del centre», orientades a «difondre la història del baluard». És el cas del cicle Es Baluard de Sant Pere. Passat, present i futur d'un espai emblemàtic, amb el qual s'encetaren les activitats al museu, i de les visites escolars Guaita des d'Es Baluard: Un balcó cap a la ciutat renaixentista i contemporània (adreçada a escolars de primària, secundària i batxillerat), en la qual han participat prop de 1.500 escolars.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma -Es Baluard-, a més de mostrar en un espai públic la millor col·lecció que es pot veure a les Balears de l'art del XX, ha propiciat la recuperació ciutadana d'un lloc que fins fa poc era un trist anacronisme de la ciutat, exemple il·lustre de la deixadesa. En un i altre objectius l'empresa no ha estat fàcil ni estèril, ans al contrari. Quant al que significa l'accessibilitat a l'espai, els ciutadans apreciaren des del primer moment la seva vàlua patrimonial i paisatgística, de manera que aquest lloc ha esdevengut punt d'encontre, àgora, passeig, solàrium -i balcó damunt la mar palmesana, aquest parking de iots, aquesta cosa que ja no és mar ni una mar. Es Baluard, però, és el gran luxe de la ciutat, comparable al devaluat mirador de la Seu, tan necessitat d'una remodelació senzilla i eficaç. Té una lògica inapel·lable que es facin esforços perquè Es Baluard sigui ben conegut per la ciutadania. Aquests dies, en aquest espai trobat durant les obres, el sumptuós aljub, s'hi mostra una exposició que és com un llibre obert sobre la història que s'ha desenvolupat a l'entorn del Baluard i les murades. Seria convenient que els materials es reorganitzassin periòdicament per oferir als visitants els coneixements que contenen, expressats amb un to divulgatiu que no disminueix, ans al contrari, el seu rigor científic. Margalida Tur i Pere Fullana han materialitzat una idea excel·lent, plasmant-la en imatges ben seleccionades i textos acurats. No hi ha res sobrer ni hi manca res d'essencial. Tant de bo els grans monuments històrics del país programassin adesiara aquest tipus d'exposicions, didàctiques i vistoses, que duen la història als llocs de la història. Sens dubte, aquesta exposició conté els elements imprescindibles per a l'elaboració d'un llibre que permetria multiplicar les fruits d'un esforç notable. Assemblant-s'hi molt, no és, però, d'aquestes exposicions que millorarien si s'haguessin pensades directament com a llibre (cosa que passa sovint), ja que l'espai en forma part indissociable i adquireix un protagonisme que altrament desapareixeria. L'aljub ho ennobleix tot, ho sacralitza tot, perquè conserva encara el silenci de l'aigua de la vida. I té -com tot el museu, d'altra banda- un avantatge, i és que, donades les seves dimensions, no permet que ningú hi sigui atacat per la síndrome Stendhal. Res, que tot plegat està en marxa, en bona marxa. Es tractava d'això, al capdavall, no d'omplir la mar de carros.

J.C. Palma.
El dissenyador de moda Paco Rabanne oferí ahir una conferència audiovisual sobre la seva trajectòria i la peculiar visió de creador que ha marcat els seus dissenys en 40 anys de professió. La seva xerrada es desenvolupà a l'auditori d'Es Baluard en el marc de les IV Jornades de Moda de l'Escola Superior de Disseny Ars Nova.

Rabanne inicià el seu parlament amb un retret simpàtic als assistents que ompliren el recinte. «Avui matí hi havia molt poca gent a la conferència de Lola Gavarrón. Ara està ple perquè heu llegit els diaris». La xerrada comptà amb la presència de Carla Royo-Vilanova, presidenta d'honor de la Fundació Ars Nova i la presentació del conseller de Comerç, Indústria i Energia Josep Juan Cardona que definí el modista com a «mestre, jutge i personalitat que marca el centre de la seves originals peces de vestir, i que és capaç de dir el que pensa sense pèls a la llengua».

El modista il·lustrà les seves explicacions amb extensius vídeos de les darreres desfilades en les quals ha participat, fent especial menció a la seva darrera en l'alta costura l'any 1999-2000 i el seu pas al pret â porter amb la dissenyadora de Salamanca Rosa María Rodríguez. «Amb ella, que té un sentit de la feminitat superior al meu, feim una moda que els majoristes com H&M o Zara no poden copiar i vendre a preus baixos».

Rabanne es dirigí també als estudiants de disseny que acudiren, en gran nombre, a la conferència. «Treballant a Mallorca heu de treure profit de la tradició artesanal dels brodats i de la confecció típica. Us recoman primer de tot que us conegueu a vosaltres mateixos, qui sou, què voleu fer i cap on voleu anar. I després, que mireu quin és el temps en què viviu i quins són els artistes d'actualitat. La moda s'ha de fer segons això».

Durant el matí d'ahir, Paco Rabanne i la resta de convidats visitaren el museu d'art modern i contemporani Es Baluard, on quedaren fascinats pel conjunt i l'obra exhibida. Rabanne, que abans de la moda es dedicà durant 10 anys a l'arquitectura, confessà a Pere A. Serra que «Es Baluard és el museu més hermós que he vist en la meva vida. Em fascina la seva arquitectura».

J.C. Palma.
Silvan Faessler, director de la Galeria d'Art Gmurzynska Zug a Suïssa, visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard per refermar els vincles que la seva galeria, amb seu principal a Colònia, Alemanya, ha establert des dels seus orígens amb museus de l'Estat, i a partir d'ara amb Es Baluard.

Faessler ha estat també convidat per la revista alemanya Art investor, que el proper estiu realitzarà un vernissatge a Binissalem amb la col·laboració de 20 galeries d'art d'arreu del món. Segons Silvan Faessler, «l'arquitectura d'Es Baluard és meravellosa. Manté un perfecte equilibri entre els elements històrics originals, l'omple amb vida i es combina amb arquitectura moderna, discreta».

En la seva visita a la col·lecció, Faessler es mostrà «sorprès per la diversitat. Es nota que la col·lecció s'ha preparat amb el cor de persones i no amb la mentalitat de fer una mostra per inagurar un museu. Hi ha molts artistes, que presenten una diversitat molt il·lustrativa».

Silvan Faessler desenvolupa la seva feina a la galeria privada Gmurzynska Zug. Ara fa una dècada s'inagurà la sucursal que ell mateix dirigeix a Suïssa. «Hem treballat molt amb artistes i museus espanyols, com el Thyssen-Bornesmiza, i sempre ens hem concentrat en art modern clàssic com Miró i Picasso. En una segona línia d'actuació, que és el vertader cor de la galeria, treballam amb les avantguardes russes i art posterior a la II Guerra Mundial».

Art season és l'esdeveniment al qual la galeria suïssa ha estat convidada a participar. «La mostra es realitzarà a Binissalem. Estam en negociacions i és molt probable que ens afegim a la proposta. Encara s'està preparant l'espai i s'han de definir alguns aspectes importants. La nostra aportació seria una sèrie de Miró anomenada Sobreteixim n.5 i que prové del Museu d'Art Modern de Nova York. També ens agradaria aportar obra de Rotrant, esposa d'Yves Klein, de qui hi ha una obra exposada en Es Baluard, un oli damunt fusta de 1961».

J.N.Palma.
L'artista i catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de València, Horacio Silva, visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Un museu que qualificà com «un autèntic baluard de la pintura moderna» i del qual considerà que conté «obres precioses en les quals es combina perfectament la modernitat més absoluta de l'art amb joies històriques de la pintura».

Del conjunt de l'exposició, Horacio Silva posà en relleu noms com el de Miquel Barceló, «un artista essencial en l'art actual» o Lucio Fontana, Wilfredo Lam, Antoni Tàpies i Anselm Kiefer... D'aquest artista alemany, vinculat amb el corrent anomenat dels Joves Salvatges, Silva posà en relleu que les obres que ha pogut veure a Es Baluard pertanyen a «una etapa molt desconeguda i són força curioses i valuoses», en el sentit que omplen un espai en l'evolució creativa d'Anselm Kiefer.

Menció a part va merèixer l'espai que ocupen les ceràmiques de Pablo Picasso. Segons digué, «val la pena la visita al museu just per veure aquestes peces». Els dibuixos dels grans mestres de l'art modern que acompanyen les ceràmiques del malagueny universal també causaren gran impressió a Silva.

Pel que fa al projecte arquitectònic, considerà que s'ha realitzat una intervenció força respectuosa amb l'originària construcció renaixentista. «És un nou punt de referència de la ciutat. Des de les terrasses superiors del museu, Es Baluard i la catedral sobresurten com a dos centres essencials de Palma». Quant a la distribució interior dels espais, incidí en l'amplitud dels espais expositius que accentuen algunes peces concloent que es tracta d'un espai molt atractiu per exposar l'obra artística.

Actualment, la sala Aljub, reservada a les exposicions temporals, ofereix una mostra sobre el baluard de Sant Pere, repassant al detall l'evolució en el temps d'aquesta fortificació i els avatars pels quals ha passat al llarg dels segles. L'exposició recorre des que en el 125 després de Crist s'erigí la murada romana de Ciutat fins als nostres dies i posant l'accent en l'època medieval, la renaixentista i la reconversió del baluard en el museu.

El montatge que acull l'Aljub recrea l'estructura de la construcció de defensa.

P.GIMENEZ.Palma.
Del baluard renaixentista al renaixement del baluard és el títol de l'exposició temporal que el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma inaugurà ahir a l'Aljub. El montatge, un disseny inspirat en la pròpia estructura de defensa, proposa com indica el subtítol un recorregut històric i «didàctic» pePassat i el present de les murades de Palma, i pren com a eix de referència el baluard de Sant Pere.

Coordinada per la responsable de l'àrea de Difusió Cultural del Museu, Aina Bauzà, i comissariada pels historiadors Pere Fullana i Margalida Tur, l'exposició planteja aquest recorregut històric d'una forma cronològica a través de 14 plafons, disposats originalment amb estructures en forma de punta de diamant que recorden el mateix baluard i que creen quatre àmbits històrics independents: Des dels orígens fins al XVI; La fortificació renaixentista (segles XVI i XVII); De 1801 al 1952; De 1952 fins a l'actualitat.

Els comissaris varen posar especial èmfasi en el caràcter «didàctic» de la mostra, «que ha volgut fogir d'un tipus d'exposició purament fotogràfica o cartogràfica», assenyalà Margalida Tur. Prenent com a «punt de partida la construcció defensiva», a través de fotografies, reproduccions d'obres d'art, texts i cartografies, el «recorregut es planteja cronològicament», per parlar dels tres recintes que envoltaren la Ciutat, fins arribar a l'actualitat i havent revisat «el debat social que s'aixecà quan es va decidir enderrocar les murades».

Així, el primer àmbit de l'exposició comença el 123 a.C, any en què Mallorca passà a estar sota la dominació romana després de la conquesta de Cecil·li Metel. Ho indica un contrafort guia, que presenta tota la cronologia que abraça aquest ambient, on els panells recullen imatges amb els testimonis que resten del primer recinte de la murada, del segon recinte que s'erigí en època islàmica i de la Palma medieval, on, entre d'altres testimonis, no manca una representació deSant Jordi de Niçard.

Un segon àmbit presenta el recinte renaixentista, així com els baluards i les portes del tercer recinte. Les cartografies de Garau i d'Antoni Verger; i la reproducció de les aqüarel·les de Bartomeu Ferrà són, entre d'altres motius, els que recreen aquesta part de la història. El tercer àmbit se centra en l'última fase constructiva de la façana marítima, la primera, que 70 anys després, s'enderrocaria. Precisament, la presa de les murades de Palma, i tot el debat que es generà al seu voltant centren les imatges següents fins arribar a la construcció del quarter de Sant Pere el 1911.

Els museus reberen una important quantitat de visitants en el dia de portes obertes.

El Dia Internacional dels Museus es deixà sentir ahir a tots els centres d'exposició de les Illes, com la Fundació Miró o el Museu Krekovic, amb una gran afluència de públic i, com en el cas del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard o el Museu de Mallorca, amb activitats lúdiques per fer de la diada una jornada festiva.

El Museu Es Baluard, que el passat cap de setmana arribà als 50.000 visitants d'ençà de la seva obertura, rebé la visita de més de mil persones que aprofitaren la jornada de portes obertes per gaudir d'aquest espai museístic. Foren també moltes les persones que s'hi aproparen per veure l'espectacle de música electrònica i dansa preparat expressament per les ballarines Amèlia Llop i Carme Vadell i els instrumentistes Jaume Rosselló i Enric Pastor, que mesclaren les bases electròniques de tendència renouista amb les melodies del violí i el piano rhodes.

Les seves actuacions s'emmarcaren en distints racons del centre d'art, oferint melodies i coreografies pensades de manera particular per a cada ambient. Així, els visitants pogueren realitzar la seva visita al museu i compaginar-la amb els espectacles programats.

Aina Bauzà, coordinadora de l'àrea d'activitats d'Es Baluard, comentà que «és emocionant pensar que tot el món celebra aquest dia. Tenim un sentit de connexió amb el món dels museus i, sent el primer any que el celebram, el volíem fer especial». En aquest sentit, «l'art als museus també es pot combinar incloent-hi les arts escèniques. Per això, aquest espectacle de dansa, que juga amb els exteriors, les textures, els colors i els materials, ha estat fantàstic. Els artistes s'han inspirat en els exteriors d'Es Baluard, però també amb les obres que hi estan exposades».

D'altra banda, el Museu de Mallorca acollí a les 12.00 hores la presentació d'El Club del Col·leccionista i l'Associació d'Amics del Museu de la Ciència. Com explicà Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca, «l'Associació Amics del Museu de Mallorca creix presentant el Club del Col·leccionista, a la vegada que apadrina l'associació que promourà activament la creació del futur museu de la ciència».

En aquest sentit, Pere Morey, president de l'Associació d'Amics del Museu de Mallorca, comentà que «el plaer del col·leccionista ha de ser compartit i acostat al públic». Morey aprofità per animar els amics de la ciència recordant que «el camí del museu de la ciència és el camí de la paciència».

Joan Frau, president de l'associació de químics, precisà que els motius per crear aquest centre és aconseguir que «la ciutadania pugui gaudir d'un espai amb una activitat permanent que contribueixi a incrementar la cultura científica dins la nostra societat».

Per concloure la seva jornada festiva, el Museu de Mallorca acollí a partir de les 20.00 hores una animada festa per a tots els amants dels museus i l'art en general, que s'allargà fins ben entrada la nit. No hi faltà la música, ni el riure, ni un piscolabis, ni una copa per brindar.

Es Baluard torna a preparar una jornada de portes obertes per celebrar el Dia del Museu.

M. AZAGRA/ EFE.Palma.
Institucions públiques i privades de les Balears s'adhereixen avui a la celebració del Dia Internacional del Museu, convocat enguany amb el lema «Els museus i el patrimoni immaterial». En el decurs d'aquesta jornada s'hi proposa una reflexió sobre la protecció i la difusió de les diverses tradicions i identitats culturals de la humanitat, objectiu al qual s'afegiran els museus públics i privats de les Illes, que obren avui les seves portes amb algunes varietats en els seus continguts.

Les actuacions, totes pensades per a un espai en particular, seran a les 11.00, 13.00, 17.00 i 19.00 hores i se sumaran a altres accions puntuals que es desenvoluparan en diferents sales del museu. Cada un dels quatre muntatges s'inspira en l'arquitectura, l'espai i l'obra que Es Baluard acull. Es tracta d'una obra efímera, creada per a aquestes quatre actuacions i per a aquests factors determinants que condicionen el seu desenvolupament i execució, com ara els materials que envolten cada un dels espais del centre -oberts o tancats.

Els visitants podran gaudir al llarg del dia d'una jornada viva, en estreta relació amb el museu. La música electrònica conviurà amb una altra de més pròxima al renou i amb una altra, finalment, de més harmònica.

El Museu de Mallorca ha programat també per a la jornada d'avui la presentació del Club del Col·leccionista i l'Associació d'Amics del Museu de la Ciència (12.00 hores), com també la celebració, a partir de les 20.00 hores, de La festa del Museu.

Espais públics i privats es donen la mà en pro de l'activitat museística. Aixi, la Fundació la Caixa ofereix una jornada de portes obertes, igual que la Fundació Pilar i Joan Miró, el Museu Krekovic, el Casal Solleric, el Museu d'Art Espanyol Contemporani, la Fundació Museu Torrens Lladó i el Museu Municipal d'Història, entre altres.

Per la seva banda, la Fundació Bartomeu March no s'ha afegit a la iniciativa, encara que els visitants podran allargar la seva visita, perquè l'hora de tancament s'endarrerirà. Pel seu costat, la Conselleria d'Educació i Cultura ha preparat un programa d'actes, centrats en el «Patrimoni immaterial», que inclou tallers, conferències i una setmana sencera de portes obertes amb entrada gratuïta.

L'accés serà lliure entre el 15 i el 23 de maig, inclosos ambdós dies, als espais expositius que depenen del Govern: el Museu de Mallorca, la Secció Etnològica de Muro, el Museu de Menorca i el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera. De la mateixa manera, la Conselleria ha editat un «punt de llibre» que serà disponible als quatre museus.

P.G.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard visqué ahir una jornada d'intensa activitat. D'una banda, el matí realitzà una nova sessió del taller Paisatges, que, des del passat mes de febrer, ha treballat ja amb 132 al·lots en l'educació de la mirada sobre el paisatge a través de les obres de la col·lecció del Museu. D'altra banda, Es Baluard rebia prop d'un centenar de participants del cicle de conferències Entorn a l'art, que seguiren l'horabaixa l'exposició de l'arquitecte Luis García Ruiz entorn a Art i Arquitectura.

Dirigit per Jordi Pallarès, una desena de nins amb els seus pares passejaven per les terrasses de l'edifici observant la panoràmica de la Badia. Aquest era l'inici d'un taller, que, en acabar la sessió, donà com a resultat un mena d'àlbum de fotos deViatge pel paisatge experimentat al decurs del matí i resultat del collage fet amb els treballs dels nins; i Postal, retuladors i plàstic sobre museu. Mesures variables, una obra col·lectiva resultat de l'apropiació de diferents paisatges de l'Illa reproduïts a postals.

Per aconseguir aquestes obres, els al·lots varen viure tota una experiència, que es desenvolupà en distintes etapes teòriques i pràctiques: l'observació directa del paisatge, percebut aquest d'una manera col·lectiva (guiant la vista a través d'un gran marc), però també d'una forma individual (a partir de petits enquadraments); com aquesta visió individual és la que utilitzen en les seves obres artistes com Gelabert, Barceló, Sicilia i Sussy Gómez, exemples d'una visió del paisatge real, inventat, parcial i subjectiu respectivament.

La memòria, la imaginació i l'habilitat de cada un dels al·lots, ajudats pels seus pares, es posava a funcionar a la part més pràctica, consistent en l'elaboració i apropiació d'un paisatge relacionat amb una experiència viscuda. I així, Paula, de 7 anys, recordava un viatge a París; Irene, de 6 anys, pensava en un esplèndid creuer que li havia donat ocasió de veure dofins; Mar, de 8 anys, es trobava immersa en un paisatge de muntanya valencià i Tomeu, un menut de 5 anys, inventava històries de guerrers amb espases, pirates i castells.

Acompanyats pel batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer, un grup de 60 persones d'aquesta localitat, a més de la resta de participants del cicle de conferències Entorn a l'art arribaven al Museu l'horabaixa per assistir a la xerrada de Luis García Ruiz.

L'arquitecte, que parlà sobre Art i arquitectura, inicià la seva ponència analitzant per què «la pintura i l'escultura han tingut un valor històric i artístic diferent al de l'arquitectura». Damunt aquesta primera aproximació, García Ruiz argumentà com l'arquitectura hagué d'esperar als anys 70 i 80 per posar-se de moda, «quan els polítics s'adonaren que les ciutats necessitaven edificis, amb presència i carisma».

García Ruiz va realitzar un interessant recorregut per les reformes recents dels edificis més emblemàtics de Ciutat, com el Casal Solleric, el Col·legi d'Advocats, el Parlament i el mateix Es Baluard.

Marie-Claire Uberquoi afirmà ahir que «ser un museu de Mallorca és un avantatge, no una limitació».

P.GIMÉNEZ.Palma.
Molt segura i molt preparada. Així comparegué ahir Marie-Claire Uberquoi. Acompanyada pel president de la Fundació Museu Es Baluard, Pere A. Serra; el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol; i la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Dolça Mulet, la nova directora del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma demostrà que és una gran coneixedora del món de l'art i que la seva elecció no ha estat casual. En la seva primera compareixença pública, Uberquoi contestà àgilment totes les qüestions, avançant les línies del programa amb què vol «convertir Es Baluard en un referent museístic dins l'àmbit estatal i, en la mesura que sigui possible, dins un context internacional».

-Quines virtuts destacaríeu d'Es Baluard?
-El Museu té una gran sort per un doble motiu. D'una banda, neix en una ciutat amb gran tradició artística. Per una altra, neix amb una col·lecció, i això és una sort perquè molts dels museus contemporanis no gaudien d'un fons quan varen obrir les portes i això permetrà que Es Baluard no sigui un museu clònic.

-Podríeu fer una valoració del fons del Museu?
-La col·lecció es fa ressò dels principals corrents del segle XX. Sent una col·lecció particular, és normal que hi hagi certes llacunes, però és una cosa que s'esmenarà amb l'adquisició d'obres, encara que és un procés que requereix temps. Tot i això, existeix un bon equilibri entre el que succeí a la plàstica de l'Illa i en el context internacional.

-I quina línia d'adquisicions voldríeu potenciar?
-Primer he de repassar bé el que hi ha al fons. He de mirar els quadres, els artistes i la seva història i, dins aquesta història, la seva trajectòria. Jo no pens comprar un nom si la peça no és representativa de l'autor. No hi ha res pitjor que veure un artista bo representat amb una obra mediocre en un museu.

-Pensau fer canvis a l'àrea artística?
-Jo vinc per assumir la direcció artística del Museu, encara que necessites a l'equip qualcú responsable, que conegui el món de l'art i que pugui coordinar una mostra, però la proposta, la decisió correspon al director.

L.M./EFE.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma acollí ahir la presentació de la primera traducció a l'italià de la Doctrina pueri de Ramon Llull. L'obra és el primer número d'una nova col·lecció, Acadèmia Paedagogica, impulsada pel filòsof i pedagog Giuseppe Flores d'Arcais. Anna Maria Saludes Amat i Anna Baggiani s'han encarregat de la traducció, que ha promogut l'Institut Ramon Llull (IRL). L'acte comptà amb la presència del conseller d'Economia, Hisenda Innovació, Lluís Ramis d'Ayreflor.

A Doctrina pueri, el filòsof mallorquí presenta la «seva herència educativa», segons Gabriel Janer Manila, que ha escrit el pròleg. «És un text poc conegut que va deixar als seus fills». El professor Giuseppe Flores d'Arcais, una de les figures del personalisme pedagògic, destacà la figura del filòsof mallorquí de qui va dir que «s'han destacat els seus mèrits referent a l'enciclopedisme cultural però no altres facetes com les que es tracten a Doctrina pueri».

El catedràtic assenyalà que Doctrina pueri és un dels primers tractats de pedagogia de tota la història, encara que aclarí que no es tracta d'un manual d'educació, sinó d'un «testimoni generacional». Per a Flores d'Arcais, la importància del llibre de Llull està en que afronta tots els problemes del saber humà, partint dels conceptes religiosos i estenent-se a tots els àmbits.

Segons el professor, Llull és un bon exemple del personalisme pedagògic, «un corrent humanista que pretén la convivència entre el global o general i les particularitats de cada cultura», va concloure el catedràtic Giuseppe Flores d'Arcais.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, té nova directora. Marie-Claire Uberquoi, a qui Diari de Balears va entrevistar fa amb un mes amb motiu de la publicació del seu assaig L'art a la deriva?, s'incorporarà de manera immediata al lloc de màxima responsabilitat del centre, segons un comunicat fet públic ahir per l'entitat.

El nomenament com a directora va ser aprovat dimarts per la Comissió Executiva de la Fundació Es Baluard, integrada pel Govern, el Consell, l'Ajuntament de Palma i la Fundació d'Art Serra. Segons el comunicat esmentat, Marie-Claire Uberquoi va ser presentada ahir al personal del centre.

Llicenciada en filologia i en literatura espanyola i iberoamericana per la Universitat de Nancy, periodista i crítica d'art, Uberquoi ha treballat des del 1992 en la secció de cultura del diari El Mundo, a Barcelona, col·laborant així mateix en publicacions especialitzades com Descubrir el arte, El Cultura o Art Press.

A la Sorbona, a París, hi va oferir una Matrîse sobre art espanyol dirigida per Paul Guinard i, entre altres experiències professionals, va ser la responsable del programa d'exposicions Toulouse-Lautrec, o de mostres com Art contre/Against Apartheid, Cent anys amb Sherlock Holmes o Folon.

La direcció d'Es Baluard no és el seu primer càrrec de responsabilitat en aquest àmbit a les Balears. Entre el 1976 i el 1979, Marie-Claire Uberquoi va exercir les funcions de directora artística del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa.

En l'entrevista publicada a Diari de Balears el 19 de març passat, Uberquoi opinava sobre Es Baluard: «Em sembla una iniciativa magnífica, una cosa que feia falta a Palma. Les Balears tenen una riquesa artística i unes possibilitats que justifiquen plenament aquest museu i que poden donar-li una personalitat singular. A més, tenen la sort de tenir ja una col·lecció, perquè ara molts d'aquests centres es creen sense.

I la cosa bona d'una col·lecció particular, com la que forma la base d'Es Baluard, és que té obres sorprenents que reflecteixen una mirada particular. Això no vol dir que sigui l'única mirada possible, ni una mirada total, perquè ningú no sabria comp explicar la història de l'art en un sol museu, ja que hi pot haver moltes històries de l'art». «Un espai d'art contemporani com aquest ha de vertebrar la memòria artística d'aquestes illes i constituir un referent per entendre i per conèixer els artistes que han treballat i treballen aquí, i per enriquir-ho o completar-ho amb artistes de fora», declarava.

Amb el seu llibre L'art a la deriva?, la directora d'Es Baluard ha promogut un debat encara no abordat en profunditat a Espanya: quins són els camins de l'art actual i quines les seves desviacions. En aquest sentit, comentava que «és negativa l'absència de pensament rigorós i d'anàlisi; i també és una desviació la desmaterialització de l'obra fins que en quedi només la idea. Però l'art no és un fenomen aïllat: és una de les desviacions de la nostra societat, de cada vegada més materialista, conformista i amb una educació que ha de fallar per qualque banda, perquè la gent no té capacitat de reacció».

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma va servir ahir d'escenari de reunió de bona part dels conradors de la literatura de Mallorca. Com cada any, els companys de la secció de cultura del diari Ultima Hora, que edita el grup Serra (empresa editora de Diari de Balears) varen fer la tradicional foto de família dels escriptors amb motiu del dia del Llibre, el proper 23 d'abril, i enguany Es Baluard va ser l'escenari on es va produir la trobada.

En ella hi varen participar els escriptors José Luis de Juan, Coco Meneses, Antoni Maria Thomàs, Guillem Frontera, Antoni Serra, Antònia Arbona, Sebastià Bennasar, Vicenç Calonge, Javier Cànaves, Neus Canyelles, Rosa Maria Colom, Cati Juan del Corral, Rafel Crespí, Francisco Díaz de Castro, Gabriel Florit, Joan Guasp, Miquel López Crespí, Miquel Ferrà, Bartomeu Fiol, Pere Font, Miquel Àngel Lladó, Maria Rosa Llabrés, Tana Marcé, Miquel Mas, Jaume Mesquida, Jaume Munar, Alfons Navarret, Rosa Planas, Jaume Pomar, Eusèbia Rayó, Gabriel Sabrafín, Miquel Segura, Lluís Servera, Miquel Àngel Vidal i Antoni Vidal Ferrando.

Tots ells, molts dels quals col·laboren en els distints mitjans de comunicació del Grup Serra, varen ser rebuts pel director d'Ultima Hora, Pere Comas. La sessió fotogràfica de Joan Torres es va fer a les murades d'Es Baluard i a l'interior del nou museu d'art modern i contemporani.

Cisneros contempla el gran Oteiza al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard.

Fa anys que Ella Fontanals Cisnenors és un pilar en el qual es fonamenta l'art internacional. Primer com a col·leccionista. Fa poc com a fundadora del Miami Art Central (MAC), un museu dedicat a impulsar l'art contemporani. La seva veu, suau però contundent, s'escolta en els consells de la Tate Modern, del Miami Art Museum o del nou Miami's Performing Arts Center.

A Palma, de visita al Museu Es Baluard, afirmà amb rotunditat que «s'ha de fer córrer la veu en tots els fòrums internacionals perquè se sàpiga que Palma té avui un museu de primera categoria, amb una arquitectura bellíssima i amb obres tan sublims com la de Rebecca Horn, a la magnífica sala de l'Aljub».

-Parlau-nos del Miami Art Central...
-El somni del MAC es va fer possible en trobar un edifici d'una companyia de telèfons dels anys 40, amb una arquitectura molt singular, diferent de la que sols trobar a Miami. Grans espais, parets àmplies... resultava ideal per convertir-ho en un museu d'art contemporani. I així, fa un parell d'anys, va néixer el MAC amb dos objectius prioritaris: el primer, l'educació en les arts, un instrument essencial per contribuir a fer que una ciutat com Miami, en ple creixement, arribi a sentir que l'art és part de la seva vida diària. I, en segon lloc, propiciar que s'organitzin a la ciutat exposicions de primer nivell internacional. Amb tot, es tracta de preparar el públic per a una nova situació social i cultural, que es completa amb un nou museu de la ciutat, un centre per a l'òpera i per a la dansa -el Miami's Performing Arts Center- o l'esdeveniment internacional que és el Miami Art Basel, que en els seus tres anys de vida s'ha convertit en la fira d'art contemporani més interessant dels Estats Units, amb les millors galeries i propostes, en una reunió anual que té lloc per desembre i respecte de la qual no voldria deixar de subratllar la seva importància. Tot això està fent que Miami es converteixi en un centre determinant per a les arts.

Acompanyada pel seu marit, José Suárez; el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Rodrigo de Santos; la consellera de Salut, Aina Castillo; i la secretària general de la Conselleria d'Interior, Maria Luisa de Miguel, Pastor va recórrer amb molt d'interès les distintes sales del Museu guiada pel president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra.

La ministra, que lamentà no haver pogut assistir a la inauguració d'Es Baluard el passat 30 de gener, es declarà una «gran aficionada a la pintura» i mostrà aquest interès durant tot el recorregut, prestant molta atenció a les explicacions i anècdotes que Pere A. Serra li donà a conèixer sobre algunes de les obres que exhibeix el Museu.

Anà des de l'ambient dels paisatgistes, on Pastor es va detenir per admirar la pintura Son Moragues de Santiago Rusiñol, fins al dedicat a la renovació del classicisme i al retrat femení, espai on la ministra contemplà la Dama espanyola de Picabia, el retrat de Van Dongen i Les flautistes de Juli Ramis, sense dubte «un gran pintor». Tot seguit, la fins ara màxima responsable de l'Estat en matèria sanitària penetrà a la sala dedicada a Joan Miró.

«El meu marit m'havia dit que no podia deixar Palma sense veure aquest espai» "José Suárez l'havia visitat el dia anterior" i «la veritat és que m'ha meravellat, perquè mostra una faceta desconeguda del pintor». La visita a la dependència dedicada a les últimes tendències, on Pastor gaudí especialment de l'obra de Susy Gómez; a l'Aljub, «autènticament impressionant»; i la visió de les ceràmiques de Picasso i les obres dels mestres del XX sobre paper acabaren de sorprendre Ana Pastor, que se n'anà «impressionada» gratament.

P.GIMENEZ.Palma.
Sofía Urroz, directora gerent de la Fundació Aena, visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Una visita «obligada», segons destacà, perquè la Fundació a la qual representa diposità «les joies de la corona de la col·lecció d'art contemporani» que gestiona. En el seu conjunt aquest fons compta amb «1.500 peces en les quals estan representats pràcticament tots els artistes espanyols més importants del segle XX».

-¿Quin és el motiu de la vostra visita?
-A la Fundació Aena, ens interessa conèixer de prop qualsevol iniciativa relacionada amb l'art contemporani espanyol i internacional. En el cas d'Es Baluard, a més d'aquest motiu, s'ha de sumar que s'exhibeixen dos llenços de la nostra col·lecció.

-¿Què us ha semblat el Museu i el seu fons?
-Té una col·lecció esplèndida, de primeríssima qualitat. Hi són representats grans noms de l'art dels darrers temps a Mallorca, així com de l'art internacional. L'edifici és fantàstic: la conjunció de la murada amb la construcció moderna, l'aljub, el context, el paisatge,... la veritat és que no tenc paraules.

-Què pot significar Es Baluard per a l'illa?
-Sense dubte, el Museu és un al·licient que se suma als molts que ja té Palma. Però, sincerament crec que la iniciativa ha suposat per a la Ciutat la creació d'un espai importantíssim, que, segons he pogut saber, era un solar que estava infrautilitzat.

El director de Col·leccions de la Tate Gallery de Londres, Jan Debbaut, realitzà una detallada visita a Es Baluard.

P.GIMENEZ.Palma.
Amb una trajectòria de més de 30 anys de treball ocupant càrrecs com la direcció del Van Abbemuseum-Eindhoven, el director de Col·leccions de la Tate Gallery de Londres, Jan Debbaut, visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. Acompanyat pel pintor Jakob Mattner, Debbaut es mostrà gratament sorprès pels espais i les vistes d'Es Baluard i afirmà que «el Museu compta amb tots els ingredients per assolir fama i prestigi internacional».

-Quines impressions us emportau d'Es Baluard?
-Crec que és molt interessant com s'ha integrat la nova arquitectura amb la murada preexistent. La intervenció és molt respetuosa i anònima. Una cosa molt bona que té Es Baluard és aquesta integració de l'antiga i la nova arquitectura que li proporciona una identitat pròpia. D'altra banda, l'Aljub marca una diferència important, ja que els artistes que hagin d'exposar-hi treballaran en una obra específica que, sense dubte, contribuirà a crear la pròpia història del Museu.

-Quines virtuts ha de reunir aquest director?
-Ha de tenir un projecte, visió i una forta personalitat. Treballar amb un projecte és el que acaba per donar prestigi i fama internacional a un centre.

-Existeixen d'altres factors determinants?
-El context és també molt important. En aquest sentit, val a dir que durant els darrers anys a l'Estat espanyol hi ha hagut una gran proliferació de centres d'art contemporani, que, donat el creixent interès, poden trobar la seva identitat i desenvolupar les seves pròpies col·leccions.

-Quins criteris feis valer per adquirir una peça?
-Si es tracta de la col·lecció de la Tate British, l'art del segle XV endavant, hem d'assegurar-nos que són les millors obres. Pel que fa a l'art internacional, una col·lecció relativament jove, té la mirada atenta sobre els artistes britànics però amb un desig d'obrir-se a un espai internacional molt més ampli, en resposta als canvis dels últims temps.

-Com afecta tot aquest procés al col·leccionisme?
-Malgrat aquesta dinàmica de canvi, el col·leccionisme ha de mirar-se a mig i llarg termini. Algunes col·leccions són acumulacions d'objectes, s'assemblen a una enciclopèdia aportant informació sobre petits conceptes. Jo conceb una col·lecció com una novel·la a la qual hi ha una història, uns protagonistes principals i d'altres secundaris. La col·lecció del Baluard hauria de ser una novel·la.

-Com valorau el moment actual que viu l'art?
-No el puc descriure. Treball des de fa 30 anys vuit hores al dia i no puc pensar en termes reductius. L'art és un procés obert, sempre està en marxa.

El mestre de dibuix a mà alçada Antoni Hidalgo Nebot ha posat a disposició de la Fundació Es Baluard més de tres-cents dibuixos per al fons del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. A causa de les seqüeles d'un accident de trànsit esdevingut fa cinc mesos, Hidalgo ha hagut de renunciar per sempre al seu treball. Segons explicà, els metges afirmen que no cobrarà millorança del braç dret per poder continuar desenvolupant aquesta tècnica amb la precissó que requereix. Hidalgo ha dedicat seixanta anys de la seva vida a aquest tipus d'art, essent considerat un artista de gran rellevància amb obra arreu del món.

Un dels aspectes a destacar d'Hidalgo és la seva vinculació amb la Casa Reial. De fet, fou el primer de l'Illa a fer arribar al príncep Felip un present pel seu compromís matrimonial. Es tracta d'un dibuix a mà alçada a llapis d'un metre per setanta centímetres que fou força agraït per la casa del príncep.

Hidalgo, qui al llarg de la seva trajectòria ha merescut elogis per part de la crítica i d'altres artistes, arribà al dibuix a mà alçada després de veure's obligat a deixar la seva carrera com a segon violinsta de l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma per un altre accident. Els seus dibuixos, temps ençà foren molt preuats i servien com a motlles per al ferro artístic. El reconeixement d'aquest artista en l'àmbit internacional ha estat molt més important que dins de les Balears, on la darrera vegada que exposà fou al Cercle de Belles Arts l'any 1996.

Com a curiositat, val a dir que el marxant del mestre dibuixant a Nova York tenia el seu despatx a les Torres Bessones i que amb l'atemptat de l'11 de setembre la seva obra es va perdre. Antoni Hidalgo està considerat com l'únic successor de Joan Buxó Abaigar, mort a Palma en la dècada dels seixanta. Els seus dibuixos a llapis, molt preciosistes i treballats com una filigrana amb gran precisió, tenen una singular bellesa.

Com un grup d'escolars en dia de festa, es dirigiren amb dos autobusos al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. I no per visitar-lo, sinó per aprofitar la bellesa dels seus espais i vistes per a la primera sessió de fotografies que han de proporcionar les imatges de promoció de l'Orquestra per al 2004-2005.

A les 10.00 hores tots els mestres de la Simfònica, més de 70, es col·locaren amb la badia com a fons per a les primeres proves. Asseguts a les terrasses de la murada, i després drets. Alguns protestaven, perquè vestits de negre i amb el sol que ja encalentia començaven a passar calor. Altres no estaven d'acord a llevar-se les ulleres de sol. Però el resultat valgué la pena i, d'aquesta manera, el bon humor regnà per sobre de tot.

Els visitants d'Es Baluard miraven mig sorpresos i plens de curiositat els músics, esperant poder gaudir d'un concert. Quan acabà la sessió al museu, l'Orquestra es dirigí al parc de la Mar. Allà, amb la Seu de fons, es feren dues fotos més.

La revista Finest Adresses, centrada a oferir diferents tipus d'informació sobre les Balears en anglès, alemany i castellà, dedica en aquest número una àmplia informació per donar compte de l'oferta cultural del nou Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Els continguts de la publicació inclouen des de la cultura, els esports, la bellesa, l'hosteleria, compres, immobiliària, la medicina...

En el reportatge dedicat a Es Baluard, la revista inclou una extensa entrevista amb el president de la Fundació Es Baluard, l'editor i col·leccionista d'Art Pere A. Serra. En ella, es rememora com sorgí la iniciativa de crear aquesta infraestructura cultural, les obres que conté, la inauguració... Així mateix, Serra també aporta la seva opinió sobre el moment que travessa la vida cultural de les Balears.

Pere A. Serra també explica les obres d'art que conté en el museu i la concepció del centre. «Hi ha entre 450 i 500 obres de les quals un 95 per cent» són de la seva propietat i el centre persegueix «atorgar una idea de l'art del segle XX a través de les Balears».

A la darrera qüestió, relativa al moment cultural de Mallorca, el president de la fundació considera que «el Govern fa exposicions magnífiques a sa Llonja, l'Ajuntament en fa moltes al Casal Solleric...». Pel que fa a la Fundació Miró, considera que «no té la força que hauria de tenir, malgrat ser una gran fundació». Per concloure, Pere A. Serra afirma que «el bon moment cultural no significa que la qualitat sigui la desitjable», afegint que «a Mallorca hi deu haver uns cinc mil pintors, però d'aquests de bons no n'hi ha més que deu».

L'entrevista s'oferta en les tres llengües d'aquesta publicació acompanyada per diferents imatges que mostren principalment els exteriors del nou centre museístic i fotografies del president de la Fundació Es Baluard. En una d'elles es mostra Pere A. Serra acompanyant el matrimoni Douglas durant una visita.

NURIA ABAD.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard visqué ahir una jornada de gran activitat. El magnífic dia amb quà ahir s'iniciava la primavera féu que molta gent s'acostàs a conèixer més de prop el centre artístic. Entre els visitants es trobava l'escultora basca Mertxe Sueskun, encara que també remarcà la presència de Pau seguí, secretari general de Pime Menorca, i un nombrós grup del Col·legi Oficial d'enginyers Industrials de les Illes Balears.

Mertxe Sueskun passejà pel museu amb tranquil·litat, gaudint i comentant amb els seus acompanyants cada una de les obres. Com a conclusió, l'artista catalogà la col·lecció que es mostra a Es Baluard com «molt representativa del segle XX».

Entre totes les peces, la que més cridà l'atenció de l'escultora fou Hillgaria de Jorge Oteiza i situada en una de les terrasses de la planta baixa. «És una obra molt lleugera i, encara que pareix molt simple, és molt complexa», digué.

També li va semblar molt interessant l'obra exposada de l'artista Joan Miró. «El racó dedicat a aquest artista català està motl ben aconseguit», apuntà. Pel que fa a l'arquitectura, considerà que era «esplèndida», puntualitzant que «està molt conjuntada la pedra amb el ciment. És un edifici que s'integra molt bé a l'antiga murada de Palma».

D'altra banda, Pau Seguí, de Pime Menorca, visità Es Baluard acompanyat pel director general de Sa Nostra, Pere Batle, i uns amics. Seguí manifestà que estava «sorprès per la bellesa de l'espai». Així mateix, subratllà la «gran qualitat de les obres i dels seus autors» i assegurà que Es Baluard és «un gran museu d'art modern i contemporani». De la col·lecció destacà Miró i també incidí en la «preponderància d'un conjunt molt complet de pintures i una gran representació local».

El Club Internacional Amics de l'Art organitzà ahir un dinar a Sineu per agrair al president del Grup Serra, Pere A. Serra, la seva contribució a la realització del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard i per la seva «entusiasta col·laboració al desenvolupament de les belles arts».

A la iniciativa se sumaren entitats socials que lliuraren obsequis i records a Pere A. Serra, destacant «la seva participació activa i constant en el desenvolupament del món de l'art».

La presidenta del Club Elsa, Juana Walker, li entregà una placa; la presidenta de Dones Empresàries, Tin Barceló, va reconèixer la tasca de Pere A. Serra amb una altra, com també ho féu la presidenta de l'Skal Club, Maria Fullana. Tolo Juan, de la Chaine de Rotisseurs, l'obsequià amb una medalla de l'entitat i un diploma. El president d'Asnimo, Juan Parera, li oferí un centre de flors creat pels al·lots d'aquesta associació. I Juan García Orell el va obsequiar amb una pintura abstracta basada en Es Baluard. Finalment, el vicepresident d'Amics de l'Art, Jaime de Juan i de Pons, va donar a Pere Serra el diploma d'honor del club «per haver aconseguit un museu del qual tots els mallorquins estam orgullosos».

Es van reunir, entre d'altres, el president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, Jaume Mir, Bruni Heilm, Gabriel Vanrell, José Carlos Tous, Pep Sans, Amelia García, Xisca Aguiló, Antonio García de la Rosa, Pepín Llabrés, Isabel Agüero, Joan Oliver «Maneu», Joan Bauzà, Edgar Hoppmer, Carlos Ecker, Guillem Frontera, José Sastre, Antonio Bonet Sancler, Miquel Bauzà, Luis Terrasa, Miquel Colom, Miquel Florit o Tomeu Xamena.

La commoció per la tragèdia de Madrid també fou present en aquesta jornada. Juan García Orell va deixar anar un colom com a símbol de la pau. Pel seu costat, Pere A. Serra demanà un minut de silenci als presents abans de començar el discurs.

Les revistes de moda no s'han oblidat del darrer treball de Miquel Adrover, les seves creacions per al personal del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. L'edició espanyola de Vogue els recull en el seu darrer número. El disseny del vestit de jaqueta i calçons que vesteixen els qui reben els visitants a la recepció es publica a Vogue segons un esbós del modista. Aquest uniforme està integrat per robes en blau marí amb detalls en marró terra. Es tracta d'una americana entallada, calçons rectes amb volta en el baix, guardapits, camisa blanca amb colls obscurs, corbata i unes sabates tancades amb cordons que s'inspiren en les porqueres mallorquines.

La informació sobre Adrover i el museu a Vogue resumeix també que en el nou centre d'art exposa «l'artista alemanya Rebecca Horn» qui «aporta» a la seva instal·lació Llum presonera en el ventre de la balena un treball que soprenèn els visitants i ressenyat a la premsa nacional i internacional.

Una foto de l'exterior del museu de nit, amb el pati il·luminat i les llums de la badia al fons completen la notícia a Vogue sobre l'obertura del museu palmesà.

S.C./P.G.Palma.
Un total de 4.016 persones visitaren ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,que celebrà una nova jornada de portes obertes sumant-se així als actes commemoratius del Dia de les Illes Balears. Aquesta xifra només és orientativa -un dels quatre torns no es pogué comptabilitzar per un error informàtic-, de la resposta massiva dels ciutadans, i de l'interès que existeix entre el gran públic per conèixer amb detall les instal·lacions i la col·lecció d'Es Baluard.

El dia acompanyà les persones que, novament, varen formar una llarga coa per accedir al Museu, que en el primer mes de funcionament ja ha estat visitat per més de 25.000 persones. Segons fonts del centre d'art, només durant la primera hora havien accedit a Es Baluard 700 persones, xifra que, a migdia, quasi es quadruplicava, amb 2.000 persones comptabilitzades. L'horabaixa, el degoteig de gent que omplia els diferents espais del centre no s'aturà, fins que Es Baluard tancà les seves portes a les 20.00 hores.

Les impressions generals de les persones que accediren ahir a Es Baluard tornaren a ser favorables, destacant principalment els elogis referits a la integració de l'edifici modern en la murada renaixentista, l'organització de l'espai i la diversitat d'estils representats a la col·lecció. Així, la família Oliver sortia de la visita contenta, afirmant que el Museu «està molt bé». «L'espai és molt modern i dins la col·lecció estan representats estils molt diferents».

Per la seva banda, Alicia Fernández, estudiant d'Història de l'Art, destacà especialment «la instal·lació i el conjunt arquitectònic», tornant a destacar el treball dels arquitectes, autors d'«una combinació molt bona de l'edifici modern amb la murada». Tot i això, l'estudiant es mostrà crítica respecte a la «manca d'informació de les obres».

Antonio Mayas i la seva esposa, Seve Bautista, coneixien l'espai quan aquest estava en desús, per la qual cosa destacaren especialment «la remodelació fantàstica» que s'ha fet del Baluard. La parella afirmà que «han utilitzat molt bé l'espai i està molt ben organitzat», afegiren.

Encantades també es mostraven les integrants del grup format per Fina Salas, Elisa López, Eva Fuster i Laura Fiol. Totes elles manifestaren que el Museu «ens ha agradat molt», i afirmaren que «ja era hora que hi hagués un espai així a Mallorca».

M.DÍAZ.Palma.
Les xifres donen compte de l'interès que Es Baluard desperta entre els residents i turistes. Segons un comunicat, el centre va tenir 25.028 visitants «a un dia d'assolir el seu primer mes de funcionament». Residents, turistes, escolars... han recorregut les sales d'exposicions i terrasses, tant en els dies de funcionament habitual com en els de jornades de portes obertes. Demà es convoca novament una jornada gratuïta amb motiu del Dia de les Balears. L'èxit del Museu resultà patent el primer cap de setmana obert al públic, primeres jornades de portes obertes.

Després de l'habitual agitació de la inauguració, Es Baluard va iniciar el seu funcionament a bon ritme. Arribaven els primers col·lectius d'estudiants, es convocaven les primeres conferències i, ahir, es van iniciar els tallers. Dels vuitanta col·legis que havien reservat hora, el Museu comunicava que ja hi han passat 41 grups d'escolars procedents de 28 centres de tota Mallorca.

Doris von Dratten, experta en Rebecca Horn, inaugurà l'auditori d'Es Baluard dissertant sobre l'obra de l'alemanya. Així mateix, Es Baluard ha culminat el primer cicle de conferències: Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma: passat, present i futur d'un espai emblemàtic. Coincidint amb Arco visitaren el museu un grup de col·leccionistes internacionals i, dies abans, 150 professionals del sector turístic local.

L'esdeveniment reunirà durant una quinzena de dies 700 periodistes de 52 països, que provaran per les carreteres mallorquines el vehicle. La marca alemanya ja ha presentat altres models en museus europeus, com ara el Diechtorhallen d'Hamburg o el Kunsthalle Schirn, de Frankfurt. En aquest darrer cas era una proposta de la classe C, que s'integrà en una exposició temporal de l'artista Man Ray.

El lloguer d'espais museístics és una pràctica comuna. Centres com el Tyssen-Bornemisza, el Reina Sofia, l'IVAM, el Macba, el Guggenheim, la Tate Gallery o el Pompidou entre altres «disposen d'espais per arrendar a organitzacions, empreses o institucions amb la finalitat d'aconseguir fons invertits després en el funcionament de l'entitat», explica una nota d'Es Baluard.

Es preveu que els periodistes facin una visita guiada per les instal·lacions i que gaudeixin d'un sopar a les terrasses. La presentació, de fet, suposa «un gran impuls per al turisme de qualitat», destaca el comunicat remès a la premsa.

NURIA ABAD.Palma.
Molts visitants, de nombroses nacionalitats, passejaven ahir per les sales del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Entre els seus comentaris destacaven principalment lloances cap a l'edifici, l'espai i, en general, cap a la col·lecció i la distribució d'aquesta, encara que també emeteren crítiques constructives.

Detinguts a la sala que reuneix Les mirades del present, es trobaven Rita i Rolf Degenhardt, de Colònia. Ell, com arquitecte, titllà l'edifici de «sensacional». Lamentà «que hi hagi només dos quadres de Miquel Barceló, esperava que n'hi hagués més», encara que considerà que «el ventall d'art modern que ofereix el Museu és molt ampli i interessant».

També en aquesta sala, estudiant l'escultura de Jaume Plensa anomenada Twins III, estava Martin Bieri, de nacionalitat sueca. Amant de l'art, s'ha traslladat a Mallorca només per visitar els diferents centres de l'Illa. Es Baluard li va parèixer «que, malgrat és molt diferent a la resta de museus d'Europa, es troba al nivell dels millors», afirmà amb convenciment. Bieri apuntà que la «distribució de les obres està realitzada amb molt sentit estètic». Pel que fa a l'arquitectura, destacà tres característiques que l'havien impressionat: «l'excel·lent incorporació a l'antiga fortificació, el gran aprofitament de la llum natural i les magnífiques vistes».

Just arribades des de Berlín, Renate Jacobs i Erika Ingenrieth no varen voler deixar de visitar Es Baluard. Ambdúes varen reconèixer que no entenien molt d'art contemporani, per la qual cosa no els havia agradat moltes de les peces de la col·lecció, «sobretot les més avantguardistes». Tot i això, les dues alemanyes varen reconèixer que «hi ha obres hermoses de grans autors com Picasso, Miró o Klee».

En la seva primera visita a l'Illa, la britànica Chrissy Phillips tampoc va voler perdre l'oportunitat de visitar Es Baluard. La visitant va reconèixer que «no esperava trobar un museu tan atractiu i fascinant a Mallorca». També va admetre que «malgrat no ser una gran aficionada a l'art, sí que hi ha algunes peces que m'han agradat molt». Entre elles, va destacar especialment les sèries de paisatges mediterranis, nus i retrats.

Cautivats per la instal·lació de Rebecca Horn a l'Aljub trobàrem Wil Sensen, catedràtic d'Art de la Universitat de Wuppertal (pròxima a Düsseldorf), amb la seva esposa Grit. L'obra els ha fascinat tant que havien tornat per segona vegada al museu per poder veure-la amb més deteniment. En la seva opinió, «la col·lecció és un poc fluixa, falta una obra permanent d'aquestes que et tornen boig». El catedràtic agregà que «les obres de Nadal i Bechtold estan ubicades a un lloc inadequat, no hi ha suficient espai per gaudir-les».

Entre els visitants també hi havia Thomas Dienberg, catedràtic de Teologia de la Universitat de Münster. Dienberg posà especial èmfasi al preu de l'entrada, que considerà inadequat. De la col·lecció destacà les obres dels Joves salvatges, com també la instal·lació Sèquia d'Aguiló.

NURIA ABAD.Palma.
El llibre El Baluard de Sant Pere i la ribera del mol, editat amb motiu de la inauguració del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,va ser eleiv motiv de la ponència que ahir va impartir Jaume Llabrés, coautor d'aquest estudi al costat d'Aina Pasqual.

L'historiador va disseccionar el procés evolutiu d'aquest element integrant de sistema defensiu de Ciutat des de l'Edat Mitja fins a l'actualitat, encara que fent una especial insistència en l'època renaixentista. Llabrés va iniciar la seva dissertació realitzant una «convenient» introducció sobre la topografia primitiva del barri. «El baluard de Sant Pere ocupa un dels llocs geoestratègics més importants de la badia de Palma. L'actual configuració urbana d'aquesta zona, amb els terrenys guanyats al mar al llarg del segle XX, ens distreuen sobre aquesta circumstància», apuntà.

Remuntant-se al segle XVI, Llabrés explicà que llavors «la fortificació de la ciutat era un descontrol de murs, torres i portes. A més, el recinte estava afectat per la indisciplina urbanística i els avenços de l'artilleria van fer que quedàs totalment obsolet, deixant la ciutat indefensa». També va afirmar que aquesta situació no es va resoldre fins que Giacomo Palearo, més conegut com el capità Fratin, «li va donar una empenta definitiva a la planificació de l'actual espai, conegut amb el nom de renaixentista».

Va aclarir que «aquest primer bastió es troba avui pràcticament desaparegut, perquè el nou baluard del segle XVII el va utilitzar com a base» i que «la configuració definitiva de la planta i l'alçat del baluard de Sant Pere s'efectua a començaments del segle XVIII, quan es posa en marxa la muralla del mar que s'havia d'adaptar al traçat de la calçada que havia d'unir tota la ribera».

Llabrés especificà que una de les majors sorpreses que se n'han duit durant el treball d'investigació sobre el llibre del Baluard ha estat «la comprovació que la porta nova de Santa Catalina i el seu pont foren construïts entre 1644 i 1652, quan la làpida que hi ha damunt la porta, ara conservada al pati del Museu de Mallorca, diu que ... s'havien acabat l'any 1644». Llabrés ho atribueix al fet que els virreinats solien durar poc temps i «com diuen en bon mallorquí sa figurera mata». Per aquest motiu, segons l'expert, els virreis no desaprofitaven la més mínima avinentesa per perpetuar el seu nom en qualsevol porta o bastió que s'hagués iniciat sota el seu comandament.

NÚRIA ABAD.Palma.
El cicle de conferències del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma inclou avui, a les 19.30 hores, una ponència basada en el llibre editat amb motiu de la inauguració d'aquest espai, El baluard de Sant Pere i la ribera del mol. L'historiador Jaume Llabrés, coautor d'aquest estudi al costat d'Aina Pasqual, disseccionar el procés evolutiu d'aquest element integrant del sistema defensiu de Ciutat, des de l'Edat Mitja fins a l'actualitat, però fent un especial èmfasi a l'ampliació del segle XVII i les intervencions realitzades en el XVIII.

La conferència de Llabrés s'estructurà en cinc eixos molt concrets: el context geogràfic, la situació del barri en el segle XVI, l'inici del recinte renaixentista i el bastió de Santa Catalina, el gran baluard del segle XVII i l'Aljub com a obra impressionant de l'enginyeria tradicional. Aquests temes seran tractats, segons l'historiador, «de la manera més amena possible, és a dir, afegint anècdotes, desentranyant contradiccions històriques, verificant algunes dades cronològiques i acompanyant tot això amb imatges que permetin al públic entendre millor la idiosincràcia d'aquest important recinte de la fortificació».

Per iniciar la conferència sobre «el baluard de Sant Pere», Jaume Llabrés realitzarà una «convenient» introducció sobre la topografia primitiva del barri, «composta per una sèrie de turons que són la base de l'actual traçat dels seus carrers, amb les seves costes i pendents». Prosseguirà la seva dissertació amb una explicació del perquè de la construcció del baluard de Sant Pere, «deguda especialment als possibles atacs de l'imperi turc, que llavors es trobava en fase d'expansió».

Entre les particularitats que Llabrés intentarà aclarir destaquen les diverses nomenclatures del barri i els seus components monumentals, les circumstàncies històriques -d'apogeu i decrepitud- que ha viscut no només Es baluard sinó també és Puig de Sant Pere fins avui dia, els esdeveniments més excel·lents esdevinguts en aquesta zona, les diferències d'aquest bastió respecte a tots els altres que componien la muralla, etc.

Jaume Llabrés afirma que «el tema de les muralles de Palma obre una porta fascinant de la història que no podem cenyir només a les circumstàncies particulars de l'antic Regne de Mallorca, sinó que s'ha de tractar d'entendre en tota la seva magnitud històrica».

Aquest és el propòsit de Jaume Llabrés per a aquesta conferència, que segueix el programa que inaugurà el passat dia 12 l'arqueòloga Magdalena Riera parlant de La formació del barri de Sa Marina i el Puig de Sant Pere. Els arquitectes responsables de l'edifici d'Es Baluard, Luis i Jaime García Ruíz, Vicente Tomàs Esteva i Àngel Sánchez Cantalejo, clouran aquest primer cicle de conferències el pròxim dia 26 de febrer parlant d'Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

C. AGUSTÍN.Palma.
Aquest cap de setmana, un total de 1.187 persones ha visitat el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. Ahir va ser el dia de més afluència amb una xifra total de 648 assistents, segons fonts de l'entitat. Val a dir que aquest ha estat el primer diumenge que Es Baluard ha obert les seves portes i ha estat necessari adquirir l'entrada per endinsar-se a les sales expositives, des de la inauguració el 30 de gener.

Des de divendres, han estat prop de 1.500 persones les que han gaudit de les instal·lacions i de la col·lecció del Museu. Divendres, el centre va rebre 351 visitants i dissabte foren un total de 539.

D'altra banda, convé subratllar que el departament artístic del centre ha efectuat els primers canvis en l'àmbit anomenat de L'era postmoderna, espai que recull obres dels anys 80. La variació respon a la incorporació d'una peça de Ramon Canet, una pintura concebuda a partir de tècnica mixta sobre paper i mostrada ara al costat d'una peça de l'artista mallorquina Maria Carbonero.

Així mateix, s'ha retirat del fons de la institució el gran quadre de Ricard Chiang exposat fins ara en l'àmbit dedicat a Les mirades del present.

Quant al muntatge de Rebecca Horn a l'Aljub, aviat hi deixarà pas a altres propostes.

Amb aquest dinamisme, el departament vol aconseguir anar exposant totes les obres que constitueixen els actius del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, com també noves peces suggerents, per mantenir despert l'interès del visitant.

Una vegada més, el recorregut per les terrasses àmplies, posterior a l'itinerari de les sales interiors de l'edifici, captivà els assistents. D'aquesta manera, gaudiren no tan sols de vistes panoràmiques de la ciutat de Palma, sinó també de les escultures ubicades en aquests espais exteriors. Són obres que, amb la seva geometria, conviden a harmonitzar formes i emocions. Com a mostra, La tristesa i sobtada alegria de Rosa 2, d'Antoni Socias.

JOANA NICOLAU.Palma.
La revista Bunte, una de les de major tirada d'Alemanya amb més de 750.000 exemplars, dedica dues planes a tot color a informar de la inauguració i nova oferta cultural del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Bunte és una publicació, d'informació general, però que atorga gran protagonisme a la cultura i societat. La seva periodicitat és setmanal i està considerada com un dels grans butlletins per estar al corrent del dia a dia de l'alta societat i els grans esdeveniments.

El reportatge dedicat a Es Baluard du per títol, «El contrapunt al balneari», en referència al fet que el museu obre una alternativa al Balneari 6 de l'Arenal i al turisme de sol, platja i famosos amb què s'identifica l'Illa més que sovint. L'article està signat per la periodista Gabriele Kunze i se subtitula «Mallorca té un nou atractiu: Un museu inaugurat pel rei Joan Carles I que fou notícia nacional amb una gala en la qual actuà Julio Iglesias».

Després d'una breu explicació sobre la situació cultural de Mallorca, el reportatge presenta Es Baluard com una «significativa pinacoteca d'art d'Europa» amb més de tres-centes obres d'artistes del segle XX. Creadors com ara René Magritte, Chagall, Matisse o Miró són destacats per la publicació que al·ludeix Es Baluard com «una visita inexcusable». En concret, l'article considera que «d'igual manera que si es viatja a Londres s'ha visitar la Tate, a París el Pompidou o a Bilbao el Guggenheim, ara a Palma s'ha de visitar Es Baluard».

La inauguració del passat dia 30 també ocupa part del reportatge, on es destaca que assistiren els monarques, 1.200 convidats, i que s'emeté una gala per televisió a la qual actuaren Julio Iglesias i Chenoa. Val a dir, que Chenoa és prou coneguda a Alemanya a causa que el país germà conta amb una versió d'Operación triunfo.

Artistes alemanys representats a Es Baluard com ara Baselitz, Kiefer, Erwin Bechtold o Rebecca Horn també tenen el seu ressò a l'article que recull la consideració del rei en afirmar que «el museu és molt més espectacular del que m'havia imaginat».

La publicació també fa menció a l'amistat de l'editor i col·leccionista Pere A. Serra amb Joan Carles I i resumeix la seva col·lecció com «una de les més grans d'Espanya» a partir de la qual s'ha pogut desenvolupar el projecte.

El reportatge conclou amb elogis cap el projecte arquitectònic i que des d'Es Baluard es poden obtenir «algunes de les millors vistes de Palma».

D'altra banda, recentment ja ha sortit al mercat alemany la primera guia d'informació i oci sobre Mallorca a la qual s'inclou informació sobre Es Baluard.

El regidor de Cultura, Rogelio Aráujo, rebé els col·leccionistes a l'entrada del Museu. Fotos:T.A.

M.CAMPOMAR.Palma.
L'Associació d'Amics d'Arco organitza des de fa dotze anys el programa Major Collectors, amb l'objectiu d'impulsar les institucions museístiques espanyoles posant-les en contacte amb importants col·leccionistes internacionals.

Enguany Palma ha estat una de les ciutats escollides per celebrar aquest encontre i el Museu Es Baluard un dels centres visitats pels col·leccionistes.

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Rogelio Aráujo, explicà que «va ser l'estiu quan la directora d'Arco, Rosina Gómez Baeza, es posà en contacte amb l'àrea de Turisme i Promoció Exterior de l'Ajuntament per dur el programa Major Collectors a Palma». Així, ahir al matí un grup integrat per 38 col·leccionistes de 14 països visitaren la Fundació Pilar i Joan Miró i el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard.

Pilar Ribal, responsable de l'àrea artística d'Es Baluard i Rogelio Aráujo foren els encarregats de rebre els col·leccionistes que arribaren a Es Baluard quan faltav un quart per a les dotze del migdia. Després de fer-se una foto de família devora l'escultura d'Arnaldo Pomodoro a l'entrada del Museu, començaren el recorregut pels diferents àmbits del centre. Per introduir la visita, Pilar Ribal començà fent un breu repàs sobre la història del Baluard de Sant Pere, des de la seva edificació al segle XVII fins a la construcció del Museu.

Una vegada a l'interior, Ribal exercí com amfitriona i acompanyà en tot moment al grup de col·leccionistes, responent les seves preguntes i detenit-se per comentar les obres que més interés despertaven entre el grup d'experts. A més, Ribal aprofità per introduir als col·leccionistes en el coneixement dels artistes locals i d'altres molt relacionats amb l'Illa que exposen al Museu. Així la responsable de l'àrea artística d'Es Baluard comentà algunes d'aquestes obres, com la pintura eFlautista de Juli Ramis Palou, els aiguaforts sobre paper corresponents a la coneguda com Sèrie Mallorca de Joan Miró o l'escultura Entre cel i terra de Jacques Lipchitz.

Una vegada recorreguts els àmbits interiors del Museu, i abans de visitar la instal·lació de Rebecca Horn a l'Aljub, els col·leccionistes passejaren per les terrasses superiors i el passeig de Ronda, on pogueren gaudir de les espectaculars vistes que es poden veure des de dalt de la murada.

Després de la visita els col·leccionistes es congregaren a la terrassa d'entrada al Museu, on comentaren distendidament les seves impressions sobre Es Baluard.

La col·leccionista francesa Mimi Dusselier va quedar molt sorpresa. «El Museu està molt bé integrat en el seu entorn, el recorregut inclou els espais interiors i els exteriors, una cosa que no havia vist a la meva vida», explicà Dusselier. Igualment sorpresa quedà l'australiana Penelope Seidler que afirmà que «és el museu més excitant que he vist en molt de temps. Les peces són meravelloses i la disposició de la col·lecció molt encertada». Per la seva banda el seu espòs, l'arquitecte Harry Seidler afegí que «és una gran col·lecció, normalment no se sol veure aquest tipus d'art a altres museus». Pel que fa a l'arquitectura, la mexicana Emma Blasisten declarà: «m'ha encantat la construcció nova dins de l'antiga, a més l'espai i la llum estan molt be aprofitats». L'arquitecte Luis Gutiérrez de Porto Rico destacà la integració de l'arquitectura històrica amb la contemporània, «aquesta mescla el fa un lloc únic», afirmà.

Aquesta primera conferència s'emmarca en el programa d'activitats divulgatives que presenta Es Baluard per als dijous del mes de febrer i que es completarà amb El baluard de Sant Pere, a càrrec de Jaume Llabrés, i Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,a càrrec de Luis i Jaime Garcia-Ruiz, Vicente Tomàs i Àngel Sánchez-Cantalejo.

L'explicació de Magdalena Riera, complementada amb un seguit de diapositives de mapes, gràfics i il·lustracions, fou seguida amb atenció per un públic coneixedor de la temàtica tractada, com es demostrà en un animat torn obert de preguntes i comentaris al final de la xerrada de Riera.

De manera cronològica i començant per les darreres construccions documentades en l'època musulmana, Riera exposà el creixement urbanístic des del segle XII fins al segle XV. Les explicacions estaven basades i reflectides en el seu estudi publicat sota el nom de La Llonja de Palma.

Així, els inicis d'aquestes barriades són una esplanada, anomenada en aquell temps Ribera de la Mar, que hi havia entre la murada musulmana i la línia de la costa, on només hi havia les drassanes. «El rei Jaume I fou qui entregà aquesta extensió als cavallers de l'orde de Sant Joan, dels quals en queda com a testimoni històric l'església de Sant Joan de Malta».

La urbanització d'aquest espai es realitzà principalment durant els segles XIII i XIV, quan es marcà el traçat del carrer de Sant Pere, que finalitzava allà on hi havia la porta de Portopí. Aquesta parcel·lació, paral·lelament a com es va fer en els barris de sa Calatrava i sa Gerreria, era estreta i fonda. Així mateix, deixava també espais per als alfodencs, on els mercaders podien emmagatzemar les seves mercaderies. Una mostra d'aquestes edificacions són les restes que en queden a les oficines del Govern al carrer de Sant Pere.

Però el creixement d'aquest barri, on hi convivien mariners, artesans, comerciants i religiosos, es va veure marcat per la torrentada que inundà Ciutat el 14 d'octubre de 1403. Hi moriren 5.000 persones i, tal com ho recorden els escrits de l'època, la pena fou grossa «tant per les vides perdudes, com per les destrosses». En acabar la conferència, molts espectadors, entre els quals hi eren els historiadors el pare Llompart i Jaume Llabrés, aprofitaren per aclarir els dubtes que els quedaren.

M.CAMPOMAR.Palma.
El Museu Es Baluard inaugura demà les activitats culturals previstes per a aquest mes de febrer amb la conferència «La formació del barri de sa Marina i el Puig de Sant Pere», en la qual Magdalena Riera oferirà un repàs sobre l'urbanisme d'aquesta zona durant els segles XIV i XV. Així comença el cicle de conferències «Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma: passat, present i futur d'un espai emblemàtic» que es duran a terme cada dijous a l'auditori del Museu.

El Museu d'Art Modern i Contemporani presentà ahir el seu programa didàctic, en el qual a més del cicle de conferències s'inclouran tallers familiars i visites educatives a Es Baluard. Rojelio Aráujo, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma aprofità l'acte per «convidar tots els ciutadans a participar en aquestes activitats de caràcter gratuït».

El proper 28 de febrer començarà el taller «Paisatges», amb el qual el Museu se suma al programa «Palma, obert els dissabtes!». L'activitat, dirigida per Jordi Pallarès, és durà a terme els dissabtes al matí i tindrà una durada de tres hores, durant les quals els nins, acompanyats pels seus pares, visitaran el terrat del Museu per observar el paisatge, continuaran visitant una selecció de les obres de la col·lecció del Museu i finalitzaran a la sala de conferències, on materialitzaran la seva propia visió del paisatge.

Pel que fa a les visites escolars, que ja es començaren a fer la setmana passada, el Museu ofereix tres tipus d'activitats. Per als alumnes de primària, secundària i batxillerat Es Baluard ofereix dos tipus de visites, la primera, «Parlem d'art, tu què penses?», per presentar als alumnes la col·lecció del Museu, i la segona, «Guaita des d'Es Baluard! Un balcó cap a la ciutat renaixentista i contemporània», de caire històric, per donar a conèixer als estudiants la Palma renaixentista i els canvis que ha sofert la ciutat fins l'actualitat.

Per als alumnes d'educació infantil s'ha organitzat «Guaita! Hi ha un museu dins les murades». Una visita de caràcter més lúdic en què la participació dels infants sempre hi serà present. Aina Bauzà, responsable de l'àrea de Difusió Cultural d'Es Baluard destacà que «no només volem que les escoles duguin els alumnes al Museu, volem també que facin als centres una feina prèvia i posterior a les visites».

Aina Bauzà, Gamero i Nuria Barahona presentaren el Museu als assistents.

P.GIMÉNEZ.Palma.
Més de 150 persones, representants de totes les àrees que integren el sector turístic, visitaren ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard per tal de conèixer de primera mà el centre que ha de convertir-se en el paradigma de l'oferta cultural que ha d'atreure un turisme de qualitat.

Agències de viatge, touroperadors, majoristes, membres d'associacions hoteleres i guies, com també d'altres empreses relacionades amb el sector turístic, tots els responsables coincidiren a afirmar que «no serà difícil introduir Es Baluard en l'oferta cultural turística». Així mateix, varen destacar la possibilitat que atorga el Museu d'atreure un turisme de major qualitat i aconseguir desestacionalitzar l'oferta.

Segons Gamero, la voluntat del Govern d'aconseguir que les Balears continuïn sent líders en el sector, «apostant pel turisme i el medi ambient», es veu ara afovorida amb la inauguració del Museu. «Es Baluard és un atractiu més que ha de contribuir a atreure novament un sector turístic de qualitat i major poder adquisitiu, que s'interessa per una oferta complementària al sol i a la platja», afirmà contundent, i afegí que «també contribuirà a desestacionalitzar l'oferta i a donar un nou impuls al turisme tradicional».

Aina Bauzà prengué la paraula a Gamero per introduir els empresaris en el viatge que la col·lecció del Museu convida a recórrer, abans que els assistents iniciassin la visita al centre. Les impressions que llavors s'intercanviaren foren molt positives i coincidents amb el fet que «no serà difícil introduir-lo en el mercat», necessita «promocionar-se». Pere Canyelles, president de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), felicità la iniciativa de la directora de Màrqueting ja que «el Museu, a més de ser una porta oberta als mallorquins, ha de connectar amb el turisme».

Per Canyelles, «és important conèixer primer el que s'ha de vendre i, en aquest sentit, s'ha d'aprofitar la inauguració del Museu, que no és excloent de la resta de l'oferta, sinó complementària». Una idea que compartí Marilén Pol. La presidenta de l'Associació Hotelera de Palma incidí en la importància de «donar difusió al Museu» i afegí que «avui necessitam equipaments com aquest, que associï la destinació com un atractiu cultural».

Un total de 83 escoles de Palma ja ha fet la seva reserva per participar en el programa educatiu impulsat pel Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. L'objectiu és acostar aquest espai artístic als centres docents.

En un comunicat, fonts del Museu expliquen que aquest pla és una part del conjunt d'activitats de l'Ajuntament «Palma, ciutat educativa». La finalitat és que els alumnes entenguin el centre i les seves obres «de manera lúdica», per despertar alhora «la seva curiositat i la capacitat de crítica».

El programa educatiu d'Es Baluard inclou tres tipus de visites: una de centrada en la col·lecció que el Museu acull; una altra de centrada en la figura de la murada del bastió de Sant Pere, on s'erigeix la instal·lació; i una altra, en fi, d'orientada als col·legis d'infantil, primària i secundària obligatòria.

D'altra banda s'ha de recordar que avui el Museu repetirà una altra jornada de portes obertes. El centre ha pres aquesta decisió arran de l'evident interès demostrat el cap de setmana passat pels residents a Mallorca en relació amb aquesta nova oferta cultural.

L'horari per visitar Es Baluard és de les 10.00 a les 20.00 i de manera ininterrompuda. Amb aquest dia d'accés gratuït, la institució també vol agrair l'acollida magnífica de la societat illenca.

El cap de setmana passat més de vuit mil persones visitaren les instal·lacions del Museu i hi pogueren admirar l'exposició de referència, Es Baluard Any 0, que reuneix treballs d'artistes com Pablo Picasso, Magritte, Picabia, Miró, Kandinsky, Matisse, Barceló, Fontanta... La visita es completa amb el muntatge Llum empresonada al ventre de la balena, de Rebecca Horn a la sala de l'Aljub.

JOANA NICOLAU.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, repetirà demà una jornada de portes obertes. El centre ha pres aquesta decisió davant l'evident interès demostrat el passat cap de setmana pels residents a Mallorca cap a aquesta nova oferta cultural. L'horari per visitar es Baluard és de les 10.00 a les 20.00 hores de manera ininterrompuda. Amb aquesta nova jornada de portes obertes, Es Baluard també vol agrair l'acollida que ha tingut el centre per part de la societat illenca.

El passat cap de setmana quasi 9.000 persones visitaren les instal·lacions del museu. En concret foren 3.500 l'horabaixa del dissabte i 5.784 durant tot el diumenge. Pel que fa a l'oferta cultural del centre, el museu acull l'exposició de referència Es Baluard Any 0, que reuneix, a través d'un recorregut per diferents etapes i conjunts pictòrics, treballs d'artistes com ara Pablo Picasso, Magritte, Picabia, Miró, Kandinsky, Matisse, Barceló, Fontana, Basarelly, Nicolas Staël, Van Dongen...

L'oferta es complementa amb la instal·lació Llum empresonada al ventre de la balena, de la reconeguda artista alemana Rebecca Horn. Aquesta segona mostra, de caràcter temporal, ocupa tota la sala de l'Aljub, un antic dipòsit d'aigua, en un espai d'aproximadament quatre-cents metres quadrats, que fou descobert en el decurs de les obres de construcció del museu d'Es Baluard.

NURIA ABAD.Palma.
L'auditori del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard acollí ahir una quàdruple conferència sobre Noves tecnologies en l'urbanisme modern, «amb motiu de l'elevat interès local polític i social per l'adequat desenvolupament urbanístic de la nostra ciutat»», segons explicà el coordinador d'aquest encontre, l'advocat Fast Oviedo.

Durant la ponència es van disseccionar diversos temes. Vicente Cervelló i Rafael Salichs, de la multinacional Thyssenkrupp, van dissertar sobre I+D, innovacions tecnològiques per a la ciutat del segle XXI i van desxifrar l'assistent públic l'enginyeria de sistemes en edificis singulars. Oviedo va catalogar aquesta activitat de «molt important» quant al fet que «és un procediment a seguir al nostre futur Palau de Congressos, com també al recinte firal i en el nou Son Dureta». D'altra banda, aquests dos conferenciants també varen presentar la solució per al problema d'aparcament a les ciutats, el pàrquing automatitzat, «una solució incomparable per al centre antic de Palma», segons Oviedo.

Un altre dels convidats, Jaime Ríos, de la Immobiliària Espai, va parlar de La defensa mediambiental i la construcció com a element regeneratiu del nostre entorn i va posar èmfasi en el nou concepte d'edifici intel·ligent. També va fer un repàs a l'ordenament jurídic urbanístic i va disseccionar el negoci immobiliari a Balears.

Per la seva part, Javier Foncillas, de Vodafone España, va oferir la conferència El segle de la telecomunicació, la connectivitat com a eina de treball modern. Així mateix, va incloure una explicació sobre les bondats de la teledomòtica, control d'una casa intel·ligent a través d'un telèfon mòbil mitjançant menús de veu.

Finalment, l'arquitecte i urbanista Arturo Conde va oferir la ponència El planejament urbanístic com a precursor de la modernitat, que va obrir el debat de l'àrea de planejament que enllaça amb les Directrius d'Ordenació Territorial de Balears i el pla parcial de la façana marítima de Palma. Oviedo va afirmar que el propòsit d'aquesta cita «és ajudar els polítics, aportant idees perquè es produeixi una fusió entre l'interès públic i privat per aconseguir el que la societat demanda».

P.G.Palma.
El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard obrí ahir les seves portes als prop de 60 escolars que cursen cinquè de primària al col·legi Son Espanyolet i al seu representant, el docent Bernat Amengual. D'aquesta manera, Es Baluard inaugurava Parlem d'art. Tu què en penses?, una de les activitats que integra el programa que el centre ha elaborat per adreçar-se a l'ensenyament i cobrir-ne tots els cicles.

La visita, que es va desenvolupar amb un èxit rotund -«tots han sortit molt satisfets, els ha agradat molt», digué el professor-, dividí els escolars en dos grups. Mentre el primer escoltava les explicacions de l'educador Alfons Mulet i s'endinsava en la història de la ciutat que veien des de la muralla, el segon seguia les explicacions que Eva Cifre, coordinadora de l'activitat, els donava entorn de la col·lecció que es distribueix per les distintes sales del Museu: ceràmiques i pintures que fan un repàs als paisatges, el cubisme, l'informalisme, els joves salvatges, les darreres avantguardes i també Miró.

Val a dir que prèviament els professors han estat informats dels continguts de la visita i que, així mateix, a la sortida tots han rebut un full d'avaluació per tal que puguin donar a conèixer la seva opinió sobre l'activitat. La iniciativa, d'altra banda, inclou també un vessant més infantil i un altre d'adreçat als alumnes de primària.

D'aquesta manera, Guaita! Hi ha un museu dins les murades és un programa més bàsic, que treballa amb suport fotogràfic, per donar a conèixer els grans trets de la història de Palma, mentre que la part artística es realitza sobre una selecció d'obres molt específiques com els paisatges, la figura, l'informalisme i els quadres més matèrics. Per la seva banda, Guaita des d'Es Baluard! Un balcó cap a la ciutat renaixentista i contemporània aprofundeix més en la història de la ciutat i en la col·lecció per fer-la arribar als escolars de primària.

Les visites d'alumnes es realitzaran de dimecres a divendres en distints horaris. Els interessats poden obtenir més informació accedint a la web Palmaciutateducativa o cridant al telèfon del Museu Es Baluard.

D'esquerra a dreta, Marilena Tugores, Eberhard Grosske i Miquel Rosselló.

P.GIMÉNEZ.Palma.
Arran de la polèmica que ha suscitat la inauguració del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, el partit polític d'Esquerra Unida (EU) ha apostat per adoptar una actitud «crítica, exigent i constructiva» per tal d'afavorir el desenvolupament de les potencialitats del Museu. Amb aquest posicionament, el grup, que ressaltà amb especial èmfasi el «caràcter públic» d'Es Baluard, pretén d'una banda «ajudar a reconduir el debat» i, d'altra, «contribuir a cercar el més convenient per al conjunt dels ciutadans».

Acompanyat per la consellera d'EU al CIM Margalida Tugores i Miquel Rosselló, el pertaveu d'EU a l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske, afirmà contundent que, malgrat que no és possible dur endavant un projecte com aquest sense polèmica, «això no pot conduir a una actitud globalment negativa». Per aquest motiu, EU ha optat per prendre una actitud de crítica constructiva, que es traduirà en distintes propostes.

Entre d'altres, Grosske esmentà la importància de la convocatòria d'un concurs públic i internacional per cobrir la vacant del càrrec de direcció, com també el desenvolupament dels mecanismes necessaris per tal de garantir la presència de totes les formacions polítiques a la Junta de Patrons, i a fi d'aconseguir «la major transparència», seguint els criteris de l'Administració pública. Segons Grosske, amb aquestes premisses es garantirà la primacia dels interessos generals.

El portaveu d'Esquerra Unida a Cort també va voler deixar clar que malgrat el disseny inicial del Consorci, l'any 1997, establia un paper predominant de la part privada, «amb l'aprovació dels nous estatuts i la constitució de la Fundació Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma l'any 2003 el pes de les institucions públiques s'aconvertí en majoritari i això implica que «totes les decisions importants que poden determinar la trajectòria del Museu són responsabilitat de l'Ajuntament de Palma, el Consell i el Govern balear.

Per Grosske, l'herència d'una primera etapa marcada pel major pes de la Fundació d'Art Serra «ha pogut dur a pensar que estam parlant d'un museu privat», quan la realitat és que «Es Baluard és un museu mixt amb una majoria pública». Segons el partit, Es Baluard és un equipament cultural singular amb unes potencialitats molt importants i «Mallorca no es pot permetre el luxe de viure d'esquenes a aquest museu».

La directora del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, Teresa Pérez-Jofre, ha dimitit del seu càrrec «a causa de circumstàncies familiars que li impedeixen atendre amb la dedicació que requereix tan important tasca».

En un comunicat que es va fer arribar ahir des del museu als mitjans de comunicació s'explica que «Teresa Pérez-Jofre, que ja va posar en coneixement dels patrons de la Fundació fa tres mesos la seva decisió de tornar al seu domicili de Madrid, s'incorporarà en breu al Musseu Tyssen Bornemisza». De tota manera, la vinculació de la directora amb Es Baluard continuarà a través d'una assessoria externa.

«Des del seu nomenament com a directora fa ara un any, Teresa Pérez-Jofre va tenir com a missió principal organitzar el centre per a l'obertura, tant en els aspectes purament organitzatius i gerencials com en el pla museològic i museogràfic. Fa un temps Teresa Pérez-Jofre va comunicar la seva intenció de tornar a Madrid per motius familiars. Vàrem creure oportú poder culminar conjuntament la posada en marxa i inauguració, intentant compatibilitzar en tot moment els interessos familiars i professionals de Teresa amb els propis del museu», s'explica en el comunicat arribat a aquest diari.

Mentre es nomena el nou director o directora del centre, la Comissió Executiva n'assumeix la direcció i continuarà amb la gestió del dia a dia. «En els mesos previs a la inauguració s'han creat les eines necessàries perquè l'activitat del museu es desenvolupi amb totes les activitats i serveis necessaris i que demanen els visitants actuals, amb la finalitat d'arribar a un públic tan ampli com sigui possible».

En el comunicat, «el Patronat vol expressar el seu agraïment a Teresa Pérez-Jofre per la seva dedicació i esforç, i donar-li l'enhorabona per la tasca realitzada, que s'ha vist recompensada amb la gran acollida que ha tingut el museu en la seva inauguració i en els seus primers dies obert al públic».

Per la seva banda, la directora assenyala en el text que «vol aprofitar l'ocasió per agrair a tot el Patronat i al seu president haver-li confiat la tasca de la posada en marxa d'aquest museu. I vol posar de manifest la seva convicció que aquest museu, amb l'esforç conjunt i continuat de tots, pot arribar a ser un referent internacional com a projecte artístic».

La fira internacional d'art Arco es presentà ahir al Museu Es Baluard. Un total de vuit galeries de les Balears seran presents en aquesta mostra, que té lloc a Madrid. Rosina Gómez Baeza, directora de la fira, defensà els centres d'art com a estímul per a la creació.

Els convidats varen omplir els patis de butaques de l'Auditòrium i varen gaudir amb la primera actuació de la nit, a càrrec de Julio Iglesias, que amb Bacalao va ser l'encarregat d'obrir la gala a nivell musical.

De tota manera, el moment més esperat de la nit va ser la primera actuació de Chenoa, que amb Soy lo que me das va ser profeta a la seva terra i va aconseguir entusiasmar el públic assistent a l'espectacle. La cantant va emprar el català per adreçar-se al públic i també per donar la benvinguda a tothom al Museu Es Baluard, «un museu espectacular, us ho puc dir de primera mà perquè vaig ser-hi l'altre dia».

La presentació tant del Museu Es Baluard com dels seus continguts va anar a càrrec d'El Tricicle, que havia enregistrat tot un seguit d'esquetxos que es varen anar intercalant entre les distintes actuacions de la nit i que varen permetre mostrar els espais més interessants del centre i les peces mestres de la col·lecció. Els còmics empraren la figura d'un operari de manteniment, dos guardes de sala i dos turistes per mostrar la nova infraestructura cultural de Palma.

Els amants de la música varen tenir una bona oportunitat per veure estils de tots els gusts, perquè a banda dels esmentats Julio Iglesias i Chenoa, també hi varen actuar la mexicana Thalia, el porto-riqueny Chayanne, Sergio Dalma, Farruquito, Miami Sound Machine, Manu Tenorio i Farruco.

Bertín Osborne i Carmen Maura es varen mostrar ben conjuntats a l'hora de conduir la gala, en la qual varen introduir poques bromes i respectaren de manera essencial el guió, tot i que Osborne es permeté algun flirteig galant amb la mexicana Thalia i també amb la seva companya de tasca, Carmen Maura. De la primera assegurà que «m'agradaria tenir un quadre d'ella en el saló de casa meva».

Un altre dels moments més destacats de la nit va ser quan el ballador flamenc Farruquito va mostrar el seu art amb la interpretació de la peça Alegrías, que va aixecar l'expectació de tots els convidats, que fins i tot varen aplaudir enmig de la seva actuació. Tant les actuacions com els vídeos varen servir per mostrar al món sencer la nova infraestructura cultural de la qual disposa Palma des del passat divendres dia 30: el Museu Es Baluard.

La primera jornada de portes obertes del Museu Es Baluard constituí ahir un èxit extraordinari d'afluència de públic. Les instal·lacions obriren a les dues del migdia i molt aviat es formà una gran coa que arribava a prop de la Riera per entrar-hi. Els ciutadans en recorregueren els diferents àmbits amb gran atenció i es desferen en elogis per a l'obra exposada i per a la tasca dels arquitectes.

D'entre els actes en motiu de la inauguració del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma aquest vespre tindrà lloc l'esdeveniment musical més esperat: la gala que oferirà la Primera i el Canal Internacional de TVE des de l'Auditòrium i que es presentà en roda de premsa.

Ahir horabaixa a la porta de l'hotel Meliá Victòria, s'agruparen nombrosos fans de Thalía, que tiraren floretes a Bertín Osborne i Carmen Maura mentre es feien les fotos per la premsa. A la trobada informativa hi participaren la directora del Museu, Teresa Pérez-Jofre; el director de l'Àrea d'entreteniment de TVE, Javier Montemayor; el director-realitzador de la gala, Jordi Solanas i els conductors de la cerimònia Carmen Maura i Bertín Osborne.

Amb el nom dePor amor al arte pretén ser «una gala especial que mostri el museu d'art modern i contemporani i sigui una finestra a la cultura» segons Montemayor.

TVE descobrirà l'obra d'Es Baluard a través d'aquesta emissió especial, amb la peculiaritat d'alternar les actuacions musicals d'artistes de primera línia mundial amb sis gags que El Tricicle enregistrà la setmana passada a les instal·lacions del centre d'art.

Julio Iglesias, Chayanne, Thalía, Chenoa, Manu Tenorio, Farruquito, Sergio Dalma i Miami Sound Machine es mouran damunt l'escenari de l'Auditorium per presentar els seus darrers temes musicals. Pel director de la gala, «el programa no és una gala habitual ja que comptem amb artistes de primera línia, un duet de presentadors que tenen una química fantàstica i veurem el museu per dins amb molt d'humor, tots aquests components li confereixen certa especialitat».

Montemayor afegí que «TVE continua sent precurssora de la televisió familiar, a més d'apostar per difondre l'art en horari de màxima audiència, tanmateix és el més important que es fa a Balears en els darrers deu anys».

En aquesta línia, el copresentador Bertín Osborne exclamà que «en els darrers anys TVE ha proporcionat molt a la cultura, a més aquestes gales tenen molta audiència». En la vessant personal, Osborne explicà que «dels vuit-cents concerts que he fet, el més bonic va ser a l'Auditori, torn a un lloc especial».

L'artista mexicana Thalía, tot i patir ejet-lag, mostrà la seva emoció per cantar en la gala «estic fascinada, aquesta terra és fabulosa».

Desplegament tècnic
En la producció i realització de la gala hi faran feina un centenar de professionals. Deu càmeres i un nou equip d'il·luminació que serà protagonista del decorat. Pantalles de projecció lateral i de retroprojecció central oferiran imatges preenregistrades de la badia de Palma que es projectaran com a fons d'actuació. Imatges de la murada en la qual està enclavat el museu serviran de separació entre actuacions.

Més enllà de la crònica de la nit inaugural, són de gran interès les impressions que el nou centre suscità entre els assistents a l'acte, primers visitants d'aquest equipament cultural. La presència, entre aquests, de figures molt importants en l'àmbit de l'art i la cultura nacionals i internacionals fa obligat conèixer quines foren les seves valoracions, tant pel que fa a la col·lecció exposada com a la intervenció arquitectònica en l'interior de l'antic baluard de Sant Pere. El balanç és positiu: la major part dels convidats consultats, entre els quals es troben artistes, galeristes, col·leccionistes, gestors culturals, creadors i altres personalitats de primera fila, coincidí a mostrar el seu entusiasme.

ROSINA GÓMEZ BAEZA. La directora d'Arco apuntà que «s'ha aconseguit que l'espai funcioni no sols com a continent d'obres, sinó com a espai en si. Les obres exposades són molt singulars. És admirable que un projecte com aquest s'hagi pogut gestar en col·laboració entre la iniciativa pública i privada».

ARNALDO POMODORO. Per l'escultor italià, «l'arquitectura integrada del modern amb l'antic del Baluard és un exemple a tenir present, perquè està fet amb molta sensibilitat. Vull felicitar Mallorca, perquè ha fet un miracle, sobretot en temps difícils com els que vivim. L'Illa és coneguda arreu del món pel turisme, però ho podrà ser a partir d'ara per aquest museu. A Itàlia no es produeixen esdeveniments com aquest: s'atèn el patrimoni artístic, però la iniciativa privada hauria de ser més sensible».

DENNIS OPPENHEIM. L'escultor nord-americà destacà que «Es Baluard és perfecte per mostrar art, perquè té grans espais i diferents àmbits. En destacaria la funcionalitat de l'espai, que deixa que tota l'atenció recaigui en les obres d'art, al contrari que el Guggenheim de Nova York, per exemple, que és un espai arquitectònicament molt radical, però que no convida a ser visitat. La col·lecció en principi m'agrada, tot i que hi ha una part que no puc valorar, perquè no conec l'art que actualment es fa a Mallorca».

IGNACIO VASALLO. Segons el director de l'Oficina de Turisme de Milà, «hi ha poques ciutats en el món que tenguin un conjunt artístic d'aquest tipus i a un entorn natural tan privilegiat. Gairebé no hi ha ciutats de les dimensions de Palma que tenguin aquesta oferta».

FERNANDO FRANCÉS. «Els arquitectes han encertat en l'aprofitament de les possibilitats de l'enclavament», destacà el director del Centre d'Art Contemporani de Màlaga (CAC). «Aquest centre -prosseguí- contribuirà a la dinamització cultural de la ciutat. La ciutat guanyarà molt, perquè a partir d'ara disposa d'un «paquet» ben interessant, amb la Fundació Miró, el Casal Solleric, la Fundació March. Aquesta inauguració és una gran notícia».

CARLES TACHÉ. Pel galerista barceloní, «això només és el principi, i és un bon avanç. N'hi ha prou de veure la quantitat de gent important que s'hi ha congregat. Aquest és un equipament que s'introduirà directament en l'itinerari internacional de l'art contemporani».

ELENA BENARROCH. La dissenyadora destacà que «el museu és meravellós. L'obra és esplèndida, hi ha moltes coses interessants per veure. Arquitectònicament, és esplèndida la combinació de les murades i la intervenció actual».

EUGENIO GALDÓN. Segons el president de Cableuropa «es tracta d'una iniciativa molt especial. Cal reconèixer l'esforç que ha fet Pere A. Serra per dur endavant una infraestructura que aportarà molts de beneficis a aquestes illes. Pel que fa al contingut del museu, no es tracta tant d'un projecte museístic sinó particular, i per tant té tot l'atractiu que implica la visió personal d'un amant de l'art contemporani».

ASUNCIÓN VALDÉS. La periodista ressaltà sobretot «la integració d'aquesta part tan impressionant de Palma, del port, la murada, del baluard, amb l'art modern ha obtingut un resultat magnífic. Tant el continent com el contingut són esplèndids, a més del fet que s'hagi aconseguit recuperar una zona de la ciutat conflictiva, arquitectònicament i urbanística».

BETTY GOLD. Des del punt de vista de l'escultora nord-americana, «el marcat contrast entre l'antic de l'edifici i el modern de la rehabilitació fan d'aquest un centre bellíssim. I també ho és la col·lecció. Palma hauria de plorar d'emoció de veure un museu com aquest».

LOIS STRON. Marxant nord-americana, experta en ceràmiques de Picasso, Lois Stron declarà que «he viatjat 27 hores per veure'l i ha valgut la pena. La combinació entre el vell edifici i la modernitat de la col·lecció denota un excel·lent gust. Les obres de l'exposició han estat sàviament escollides».

NORMAN HOLUB. Segons la catedràtic d'Història de l'Art del Dowling College de Nova York, «les obres són impactants, i l'edifici és una catedral per al segle XXI. Aquest edifici és una de les millors coses que han passat a Mallorca. És un guany per al futur, que traspassa les fronteres de Mallorca, i fins i tot d'Espanya».

MÓNICA RIDRUEJO. L'europarlamentària i exdirectora general de TVE opina que «el museu se situa en un entorn fantàstic, i conté una col·lecció molt diversa. L'aportació per a les Illes Balears serà importantíssima, ja que atraurà nous sectors turístics. Allò que més destacaria és la barreja de la murada amb l'arquitectura moderna».

PEPE DÀMASO. L'artista es declarà «emocionat. Segur que a Espanya no hi ha cap altre museu com aquest, és tot un luxe per a la ciutat de Palma. Cal reconèixer la gran generositat de Pere A. Serra en oferir-hi la seva col·lecció».

P.G. / M.C.Palma.
Els rostres es confonien amb l'enrenou dels primers moments. Besades, abraçades i encaixades de mans s'intercanviaven amb rapidesa entre els amics de sempre i els coneguts, que amb celeritat procedien a efectuar noves presentacions propiciant l'increment del bullici. Noves besades, noves abraçades i noves encaixades de mans...

En aquest ambient distès en el qual es movien els més de mil convidats assistents ahir vespre a la inauguració del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, no hi podien faltar els representants més destacats de l'art i la cultura de Mallorca. Mentre eren a les terrasses exteriors i davall l'envelat habilitat pel Museu, galeristes, artistes i intel·lectuals de l'Illa es felicitaven de poder disposar a la fi d'una infraestructura de característiques tan importants com les que reuneix el nou centre d'art a Palma. Per aquest motiu, se'ls descobria examinant i comentant fil per randa el resultat del projecte, al qual molts han donat suport incondicional des dels seus inicis.

Satisfets davant la visió de l'edifici, tots se n'enorgullien davant la resta de convidats de l'Estat i internacionals, quan aquests lloaven la resolució de les obres de l'immoble, la instal·lació de Rebecca Horn a l'espai de l'Aljub o i l'exposició de referència, Es Baluard Any 0.

Així passava el temps al marc idíl·lic que donava la benviguda als convidats, entre els quals els creadors més representatius de la plàstica mallorquina conversaven de manera animada. Aquest era el cas de la pintora Maria Carbonero, que tot just haver entrat al centre en comentava les primeres impressions amb l'artista José Manuel Menéndez-Rojas, i amb les galeristes Patricia Estrada i Gerònia Martínez, de la sala Pelaires i la galeria Maior de Pollença respectivament. Tots coincidien «en la recuperació excel·lent que s'ha fet del recinte» i esperaven amb paciència el moment de descobrir-ne l'interior.

Un poc més allunyats de l'enrenou, el comissari d'art Pablo Rico es trobava al costat de Guillem Nada. El pintor de Sant Llorenç feia grup amb Josep Maria Sirvent i amb les seves parelles respectives, les quals pareixia que gaudien extraordinàriament de la festa, com també el dissenyador Miquel Adrover, que comparegué amb amics i amb familiars.

Una festa, d'altra banda, que Pep Guerrero tampoc no es volgué perdre. El pintor avançà que la seva participació a Arco «serà enguany una proposta sòbria» i comentava amb la directora de l'Espai Quatre del Casal Solleric Neus Cortés que els exteriors al voltant de l'edifici són tot un privilegi. «És meravellós, superb», afirmava amb admiració.

L'exterior s'omplia cada vegada més de color mentre els convidats continuaven arribant. En aquesta espècie de formiguer humà que s'anava formant també s'hi descobria la figura de Maria Torrens, filla de l'artista Xim Torrens i directora de la Fundació que du el nom del seu pare. Una de les joves promeses de la pintura mallorquina, Marcos Vida, acompanyava en la conversa la comissària d'art Barbara Ronte, esposa del director del Museu de Born Dieter Ronte -absent per motius de feina; l'artista austríaca Eva Choug-Fux i Teresa Matas, la qual confessà que li agradaria poder preparar en el futur una instal·lació a l'espai de l'Aljub.

Mentre s'acostava la nit, alguns cercaven refugi davall l'envelat. Joan Bennàssar, autor de Relats mallorquins, el llibre que fusiona els seus dibuixos amb els textos de Robert Graves -el seu filWilliam també hi era present- i que s'ha editat amb motiu de la inauguració del Museu parlava de manera animada amb la seva esposa Cristina Escape, amb la cònsol alemanya Karin Köller i amb el pintor Nils Burtwitz. Tot just devora, el pintor Joan Soler mantenia una conversa més privada amb l'artista Glòria Mas.

Sota l'envelat hi havia, arrenglerat, un gran nombre de pantalles on els presents podien seguir en directe la retransmissió de l'arribada dels reis al recinte. Tot i això, animats per l'aperitiu que se'ls oferia, la majoria continuava conversant. L'escultor Joan Costa, acompanyat per la seva dona, es trobava envoltat d'Helenita Olivares, la viuda d'Aligi Sassu; l'artista Fabrizzio Plessi i el vicecònsol italià Carlo Montaldo.

Al fons l'escultora Miquela Vida observava amb curiositat l'ambient de la festa, mentre devora, molt divertits, Horacio Sapere, Pep Col i Gudi Moragues anaven i venien saludant els coneguts. El fotògraf Joan Ramon Bonet conversava amb el membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts Francesc Miralles i amb l'artista Jorge Pombo. Darrere d'ells s'endivinava la figura de l'escriptor Baltasar Porce, que en aquell moment dialogava amb l'actor Simó Andreu. Josep Coll Bardolet, Joan Cunil i el pintor José Aranda també es refugiaren davall l'envelat.

Encara a l'exterior, gaudint de les terrasses, Jim Bird i Teresa Matas s'havien afegit al grup que integraven ara el pintor Ramon Canet, Guillem Nada, Paco Verdú, Pep Llambies, Rafa Forteza, el jove galerista Federic Pinya i Ramon Giner, un dels responsables del disseny del catàleg del Museu. Un poc endarrerit, Sineu arribava tot sol. Erwin Bechtold, Guido Dettoni; l'artista Yannick Vu, una de les primeres a arribar a l'acte; Ben Jakober, Amador Magraner; la polifacètica artista de Sóller Francesca Martí; Cati Juan i l'escultor Jaume Mir, entre molts d'altres, també apareixien disseminats per l'espai esperant el moment d'accedir al Museu.

El sector dels galeristes hi va tenir també una representació important. El primer que arribà va ser Joan Oliver «Maneu». Després del veterà galerista feren la seva entrada Antoni Bennàssar, Ferran Cano, Miquel Cerdà, Xavier Fio, Joan Guaita, Joan Antoni Horrach Moyà, Pep Pinya i Bernat Rabassa, que ben aviat es confongueren amb altres figures rellevants de la cultura mallorquina com l'historiador Sebastià Serra; l'assessor de Cultura de l'Ajuntament, Joan Carles Gomis; l'exregidora de Cultura Carme Feliu, el president de l'Acadèmia d'Estudis Genealògics, Històrics i Heràldics, Roman Piña Oms; la comissària Dolores Durán, l'exconsellera de Cultura Maria Antònia Vadel, el restaurador Josep Maria Pardo i l'editor Lleonard Muntaner, entre molts d'altres.

CARME CASTELLS.Palma.
Més de mil persones es reuniren ahir vespre en l'acte d'inauguració del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. L'antic baluard de Sant Pere, terrassa privilegiada a la mar durant segles, veia complit el seu renaixement com a escenari d'una excepcional reunió de personalitats.

Fou un acte brillant. A més d'una amplíssima representació cultural, política i civil local, s'hi congregaren algunes de les figures més rellevants de la cultura estatal i internacional: la baronessa Thyssen-Bornemisza; el vescomte del castell d'Almansa, Fernando Almansa; i Marina Castaño, marquesa d'Iria Flavia, fidel al record de l'escriptor Camilo José Cela i de l'amor d'aquest per Palma. Tampoc no hi faltaren Pilar Belzunce, viuda d'Eduardo Chillida, que hi assistí amb el seu filLuis Chillida; el secretari d'Estat de Cultura, Luis Alberto de Cuenca; la dissenyadora Agatha Ruiz de la Prada; Santiago de Ybarra, president del Grupo Correo, i Eugenio Galdón, president de Cableuropa.

El suport de l'art estatal i internacional al Museu d'Es Baluard també fou representat per Rosina Gómez-Baeza, directora d'Arco; Kosme de Barañano, director de l'IVAM; José Capa i Javier Gomà, de la Fundació Juan March; Leopoldo Rodés, director del MACBA; Fernando Francés, director del Centre d'Art Contemporani de Màlaga; la presidenta de Sotheby's, Helen Marie Montgomery; el Nobel de Medicina Jean Dausset; el galerista Carles Taché; els col·leccionistes Alfonso Fierro i Cristina Macaya; i entre els artistes, Arnaldo Pomodoro, Peter Phillips, Dennis Oppenheim i Fabrizio Plessi, entre d'altres.

P.S./M.C.Palma.
Tot i que la nit a Palma era molt freda, els reis Joan Carles i Sofia no es varen voler perdre les vistes nocturnes sobre la ciutat i les aigües que tantes de vegades han solcat i gaudiren de debò d'un dels millors espectacles que ofereix al visitant el nou museu d'Art Modern i Contemporani, la terrassa sobre el passeig de ronda.

Des d'allà dalt els monarques varen poder observar l'arc de la badia i dos dels seus monuments de referència, la Seu i el castell de Bellver. L'espectacle era tan interessant per als monarques que Sofia va resistir el fred de la nit per poder gaudir una estona més de les vistes.

El projecte arquitectònic del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma ha suposat la recuperació de 10.000 metres quadrats de l'històric baluard de Sant Pere. Bona part d'aquest espai és a l'aire lliure i es conforma de terrasses transitables, en les quals s'ubiquen algunes de les escultures que formen part dels fons d'Es Baluard.

La magnífica ubicació del Museu els oferí una panoràmica de tota la ciutat: des de la majestuositat de la Seu i els campanars de les esglésies del centre històric fins als minarets dels casals senyorials passant per la Riera i el passeig Marítim. Tot i que estava previst que Joan Carles i Sofia recorreguessin la terrassa que forma l'anomenat àmbit sis del Museu, el fred de la nit i l'interès per la resta de la col·lecció féu que la visita se suspengués.

L'única sortida a l'exterior dels monarques va ser, doncs, al passeig de ronda, que ha servit per recuperar per a Es Baluard el caràcter de talaia que sempre va tenir, des de la qual els soldats de la guarnició destinada al baluard de Sant Pere vigilaven l'accés dels vaixells a la badia de Palma, el bosc de Bellver i el seu castell i tot el que passava al barri antic de la ciutat i al puig de Sant Pere, sobre el qual s'erigeix l'edifici.

Finalment, els reis es desplaçaren fins a la garita de l'antic cos de la guàrdia, un punt privilegiat per contemplar la caiguda del dia i veure néixer la ciutat de nit. Joan Carles i Sofia apreciaren la conjugació perfecta que suposa la il·luminació del museu en el conjunt de Palma.

Per aconseguir-ho, els experts en il·luminació de l'empresa italiana iGuzzini treballaren conjuntament amb l'equip d'arquitectes per ressaltar la construcció nova en el conjunt d'un marc històric. Fou una passejada entre l'antiguitat i la modernitat.

La història de la humanitat està plena de descobriments, petits i grans, que canvien el seu curs. I la dels espais també. En el cas del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, el gran descobriment ha estat l'Aljub, un antic dipòsit d'aigua d'origen medieval, amb 400 metres quadrats expositius de volta i pedra vista. Aquest és l'espai cridat a convertir-se en una de les sales estrelles del centre i que de moment ja ha seduït dos artistes de renom internacional, com Rebecca Horn i Fabrizio Plessi. L'Aljub està cridat a ser una sala somiada pels artistes per exposar les seves creacions més agosarades, aquelles amb les quals Plessi explica que vol «commoure el cor dels espectadors». En aquest espai es podran veure instal·lacions d'artistes que fins ara només podíem veure fora de l'Illa. Vegem la de Rebecca Horn. «Llum presonera en el ventre de la balena». Amb aquest títol tan suggerent Horn ha creat en els espectadors la sensació d'estar en un altre món, que pot ser el propi ventre d'una balena gràcies a la suggestió de la música de Hayden Chilshom creada expressament per aquesta ocasió. La instal·lació de Horn també té una altra virtut, que és provocar l'emoció. I ho fa amb les paraules, amb els seus propis poemes projectats sobre les parets de l'Aljub. Es combinen a la perfecció poesia, llum i so, l'art contemporani de Horn, la història i els ancestres.

I.P.Palma.
Després de les protocol·làries salutacions, i abans de la visita a l'interior del Museu d'Es Baluard, els reis Joan Carles i Sofia inauguraren de forma oficial el nou centre museístic de Palma amb el descobriment de la placa commemorativa de l'ocasió.

Acompanyats de les diferents autoritats de les Illes i la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, els monarques procediren a saludar els membres del Patronat d'Honor, del Consorci i de la Fundació Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,que els espareven a pocs metres de la placa que poc després descobririen.

Mentre els escortes del rei intentaven apartar els periodistes per donar pas a la comitiva, el rei i la reina xerraven animadament amb Pere A. Serra, Jaume Matas i Maria Antònia Munar, que encapçalaven la comitiva, cada cop més nodrida.

Però no només els periodistes estaven pendents de tot el que succeïa. Alguns dels convidats guaitaven des dels finestrals que comuniquen els dos patis dels museu, mentre que d'altres pujaren al passeig que s'alça per damunt l'exterior del recinte per no perdre's detall del que passava al pati interior.

El rei estirà la cortina blava que cobria la placa i finalment es pogué llegí, «Aquest museu fou inaugurat per ses majestats els reis d'Espanya, dia 30 de gener de 2004». El logotip del Museu Es Baluard completava la inscripció commemorativa.

Posteriorment els reis posaren amb Pilar del Castillo i les autoritats que encapçalaven la comitiva, sense deixar de parlar i fer broma entre ells, i amb els periodistes allà situats, a qui el rei, com és habitual en ell, saludà abans de fer-se la foto. Tot i que l'acte transcorria en un ambient distès, el president del Govern balear, Jaume Matas, rompé el protocol adreçant-se directament a la reina, demanant-li si tenia fred. Sense necessitat que ella respongués, tots els presents pogueren constatar que malgrat el vestit jaqueta negre i el xal, amb el qual es protegia de les baixes temperatures que ahir vespre es registraren a Palma, efectivament, tenia fred.

El comentari del president Matas posà punt i final a l'acte protocol·lari inaugural i els membres de la comitiva encapçalada per Joan Carles i Sofia es dirigiren cap a l'interior del Museu, inciant així la seva visita al centre.

IOLANDA PERICÀS. Palma.
Quan faltaven pocs minuts per a les 19.30 hores, el cotxe oficial de ses majestats Joan Carles i Sofia feia la seva arribada al Museu Es Baluard. El retard fou causat per problemes meteorològics, ja que partiren tard de Madrid a causa de la boira. Prop d'una hora i mitja abans començaren a arribar els més de mil convidats a la inauguració, i alguns ciutadans i curiosos que s'aproparen fins a la plaça de la porta de Santa Catalina per veure de prop els reis, les autoritats i les nombroses cares conegudes del món de la societat i la cultura, tant illenca com de la resta de l'Estat.

Allà esperaven els convidats llargues taules amb una sèrie d'hostesses, cada una de les quals estava situada davant una lletra. Els assistents a l'acte s'anaven acostant a cada una de les taules i des d'allà es dirigiren a l'entrada del recinte, que per als convidats estava situada al pati de l'esquerra del Museu.

Polítics, economistes, artistes plàstics, directors de museus i centres d'art, periodistes i destacats membres de la societat anaven accedint de forma progressiva al pati del Museu, des del qual passaren a uns grans envelats instal·lats per a l'ocasió a l'exterior del recinte. Mentre esperaven per entrar al centre i conèixer el seu contingut de primera mà, els convidats passejaven pel pati, conversant animadament entre ells i gaudint de les escultures allà ubicades, malgrat el fred.

I a la fi arribà el moment que tots havien esperat, l'arribada dels reis, acompanyats per la ministra d'Educació i Cultura, Pilar del Castillo. A peu de cotxe foren rebuts pel president del Govern balear, Jaume Matas; la batlessa de Palma, Catalina Cirer; la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar i el president de la Fundació Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Pere A. Serra.

Tot seguit ses majestats saludaren el delegat de Govern, Miquel Ramis, el Comandant General de Balears, Luis Peláez-Campomares i el president del Parlament, Pere Rotger. En aquest punt s'afegiren els cònjuges de les autoritats i la comitiva s'adreçà cap al Museu, ja que les primeres salutacions tengueren lloc fora del recinte.

Els reis Joan Carles i Sofia encapçalaven la comitiva, acompanyats per Pere A. Serra, Jaume Matas i Maria Antònia Munar, amb qui conversaven amistosament. Darrere ells anava la resta del seguici. Entre ells destacava el president del Parlament, Pere Rotger, única autoritat que caminava de la mà de la seva dona.

«Com poden criticar el Museu si no l'han vist ni en coneixen les obres. Ningú no opina sobre una cosa que no coneix, i això que els professors d'art de la Universitat han estat convidats algunes vegades a visitar el Museu». El president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, va respondre així ahir a les crítiques proferides per un grup de professors i catedràtics d'història de l'art en contra del centre que avui s'inaugura.

El president del Govern balear, Jaume Matas, manifestà que «crec que s'han de respectar totes les opinions, però en cap cas no es poden compartir; el que hem de fer és intentar sumar i desfer malentesos, a més d'oferir col·laboració perquè aquesta gent pugui conèixer l'obra».

La directora del centre, Teresa Pérez-Jofre, també explicà que «el posicionament en contra de la col·lecció i del plantejament museístic no és comprensible. En el Museu mostram el que hi volíem mostrar, en el context històric de l'art de la Mediterrània. No han visitat el Museu i és absurd opinar-ne si no n'han vist les obres ni els edificis. Nosaltres contam la història de l'art des d'una altra perspectiva, que per ventura per sigui difícil d'assumir per aquestes persones».

Per la seva banda, la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, va sortir al pas de les crítiques i contestà a totes aquelles persones que confonen Es Baluard amb el Museu Serra. «Són dues coses molt diferents que la gent ha de tenir clares. Aquest Museu pertany al Govern de les Illes Balears, a l'Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca. La família Serra ha ajudat de manera molt generosa perquè es pogués tirar endavant, amb unes cessions i amb préstecs molt importants, però la Col·lecció Serra és una cosa i el Museu, una altra.

El que passa és que aquesta és una illa petita on tothom es coneix i hi ha moltes d'enveges i no és lògic fer segons quins comentaris i segons quines crítiques totalment fora de lloc. Amb el temps podrem veure amb perspectiva que aquest museu és una gran idea i un gran projecte i que totes les institucions i la Fundació han fet una bona feina. Tots sabem que els principis sempre són difícils», afirmà.

El president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, també reiterà que abandonarà el càrrec en la pròxima reunió de l'entitat, «tal com jo havia anunciat en la presentació del Museu a la fira d'Arco de fa tres anys. El meu objectiu era que es posàs en marxa i ara em dedicaré a altres afers i a treballar per a les meves empreses». El nom del successor al capdavant de la Fundació serà un dels temes tractats en aquesta trobada.

Quant a les repercussions del Museu d'Art Modern i Contemporani en l'àmbit mundial, no s'han fet esperar. Si fins ara han estat la premsa anglesa, la francesa i la italiana que l'han lloat, ahir l'agència de notícies Reuters començà a distribuir-ne fotos als mitjans de comunicació de tot el món.

Encara que no de tots, més enllà dels quadres i de les escultures, el rastre dels grans mestres de l'art contemporani troba continuïtat als esbossos i dibuixos que varen deixar impresos damunt paper. Si bé no és el més antic, aquest suport serví durant molt de temps perquè els artistes prenguessin els seus apunts, desenvolupassin un projecte o, simplement, deixassin córrer la seva imaginació.

La Col·lecció d'Art Serra ha depositat al fons del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard un gran nombre d'aquests valuosos papers que signen figures tan destacades com Paul Cézanne, Henri Matisse, Marc Chagall, Paul Klee, Gustav Klimt, Koskoschka, Joan Miró, Sigmar Polke, Isidro Nonell, Henry Moore, Emilio Vedova, Eduardo Arroyo i un llarg etcètera que es fa difícil d'enumerar en un espai com aquest. Tot i això, s'ha fet una petita selecció dels papers de cinc autors, com un breu avanç dels que anirà mostrant Es Baluard durant els pròxims anys.

El primer d'aquests artistes és Sigmar Polke. Un paper treballat mitjançant aquarel·la i aiguada el 1989 permet endevinar la petjada del Pop Art que influí als quadres del creador alemany durant la seva primera època. Aquest paper de Polke exemplifica el punt en què es trobava la seva obra als 80. En aquest període comencen a aparèixer focus on convergeixen diverses de les tendències de l'època: «Enigmàtiques xarxes on es fusionen el poder del signe icònic i la fúria del gest».

Les seves escultures li han valgut el reconeixement de celebritat però, Henry Moore deixà constància de les seves reflexions -sempre a la recerca de la veritat material- damunt papers com Fifteen figures, un dibuix en tinta del 1937 que reflecteix també el rebuig que l'autor britànic en feia de la talla directa.

També molt representativa de la pintura que desenvolupà en la seva primera època com a pintor és Gitanes. Aquest llàpis, tinta i aquarel·la que Isidre Nonell concebí el 1904 desenvolupa la mateixa temàtica que l'artista català reflectia als seus quadres: gitanos, marginats i cretins, que l'ajudaven a evocar una realitat social específica que, fins aquell moment havia estat tractada amb gran condescendència.

També representatiu del llenguatge estètic amb què s'expressava a la seva pintura en gran format és l'aiguada que Eduardo Arroyo titula com a Fausto el 1975. En aquest, l'artista reprodueix una figura enigmàtica i realista, malgrat en aquest cas l'ha desprovista dels detalls ben estrafolaris, amb els quals l'autor completava les seves pintures antifranquistes.

L'exposició «Es Baluard any 0», amb la qual s'obrirà el nou Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,ja compta amb el seu catàleg. Es tracta d'un total de 340 planes que ha estat editat en català, castellà i anglès i que esdevindrà una eina per aprofundir en el coneixement de les peces exposades i dels moviments artístics representats en el fons del museu, que provenen de les donacions i cessions de la Col·lecció d'Art Serra; Fundació d'Art Serra; el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca; l'Ajuntament de Palma; Aena; Sa Nostra; Fundició Magisa, artistes i particulars.

El volum s'ha estructurat en capítols on es mostren les obres més significatives de cada una de les seccions en què s'ha muntat l'exposició. Els texts han anat a càrrec de reconeguts especialistes com Isabel Coll, Tomàs Llorens, Lourdes Cirlot, Fernando Castro, Maria Lluïsa Borràs o Pilar Ribal.

Les obres sobre paper dels grans mestres compten amb els texts de Dieter Ronte. Un capítol a banda es mereixen Miró i la seva irradiació en l'art contemporani i les ceràmiques de Picasso, que ocupen una sala del Museu. L'explicació d'aquestes peces és realitzada per Dolors Durán, que va comissariar les explicacions d'aquestes arreu de l'Estat i a França.

El catàleg d'aquesta exposició inaugural també compta amb els texts de presentació dels quatre patrons del Museu. El president Matas assegura que «l'obertura de Es Baluard ha de ser per a tots una immensa satisfacció. Significa l'oportunitat de superar una assignatura pendent, la de disposar d'un centre per exhibir l'art del segle XX i XXI, és a dir, la d'abandonar la llista de ciutats sense un museu d'aquestes característiques».

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, assegura que «Mallorca sempre ha estat, per a molts d'artistes, un lloc d'inspiració. Per això, la inauguració de Es Baluard significa reconèixer el component màgic de la nostra Illa per inspirar les seves creacions com si d'una musa es tractàs. A més a més, el nou museu constitueix una millora substancial de l'oferta per a la població pròpia, a la qual enriqueix culturalment, sempre contemplant la cultura com una eina enriquidora del nostre futur».

La batlessa Catalina Cirer assegura que «la construcció d'aquest centre, que ha estat possible gràcies a l'estreta col·laboració entre la iniciativa pública i privada, representarà una peça clau per a la dinamització de la vida cultural, social, turística i econòmica de Palma».

El president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, explica que «estan a punt de complir-se els desigs que em transmeteren fa vint-i-cinc anys i també de complir-se les meves pròpies il·lusions, que no són altres que veure a Mallorca un bon museu d'art contemporani del qual tots els seus habitants puguin sentir-se orgullosos».

Hayden Chilshom i Rebecca Horn dins l'aljub, envoltats de la seva obra.

«Quan el museu s'estava construint i es va trobar l'aljub vaig saber des del primer moment que l'indret era perfecte, era el ventre de la balena i vaig saber que volia dur un muntatge meu a aquest indret, era com si la pròpia balena pogués viure en aquest espai». La frase pertany a l'artista Rebecca Horn, que ahir presentà l'obra Llum presonera en el ventre de la balena, la instal·lació que es podrà veure a l'aljub del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, a partir de la seva inauguració divendres.

Es tracta d'una instal·lació de llum i so que projecta sobre les parets de l'antic aljub els texts dels poemes de la pròpia Horn, que després es difonen com si fossin onades d'aigua. L'artista va crear aquestes composicions originàriament en alemany i francès i ha traduït al castellà les escrites en alemany, per facilitar la comprensió per part del públic. La música ha estat creada específicament per a aquest espai per part de Hayden Chilshom, que ahir assistí amb Horn a la presentació de la seva obra.

Horn va explicar que «en aquest espai en lloc d'habitar-hi les persones hi habiten les paraules i és com si amb la seva energia traspassassin les parets i es relacionassin amb la meva poesia escrita durant tota la vida. Aquestes paraules flueixen d'un mar interior i són escrites per un llapis daurat a l'aigua, es creen de nou en relació amb l'espectador. El que fa la llum és projectar onades de paraules que creen noves paraules».

Aquesta obra va ser presentada en el Palais de Toquio de París a principis del 2003, però les característiques físiques de l'aljub, un total de 400 metres quadrats, amb bòveda de maresos es varen presentar com a molt apropiats per a aquesta peça.

«De fet, la sensació que produeix és molt més forta aquí, perquè l'aljub és el propi ventre de la balena. Quan vaig veure l'espai vaig tenir la sensació que la peça estava feta per a estar aquí, que és on agafa tot el sentit. De fet, aquí agafa tots els seus significats, l'espai és perfecte».

Rebecca Horn du anys residint llargues temporades a Pollença i treballant a Mallorca «que ha estat la meva font d'inspiració, un lloc molt atractiu per a mi». Per això mateix, ahir va avançar que té en ment la creació d'una Escola Artística a l'Illa des d'un punt de vista totalment integrador en els seus llenguatges, cinema, arts plàstiques, música, poesia i teatre, per a artistes joves.

«El problema amb què ens trobam sempre és el mateix en aquestes coses, la manca de suport econòmic. De totes maneres, jo em centraré a desenvolupar aquesta idea i hi dedicaré tota la meva energia perquè vull que es pugui dur a terme, allò que m'interessa és poder tornar a Mallorca tot el que l'Illa m'ha aportat».

Rebecca Horn, que és professora de la Universitat de Berlín va explicar que «el més important d'aquesta història és que es puguin treballar amb molts de llenguatges diferents, no només amb les arts plàstiques. Per mi, és el més important».

L'IVAM de València va ser un dels primers. Va néixer el 1989, ubicat en un edifici de nova planta de 17.000 metres quadrats, en ple barri del Carme. Costà més de 15 milions d'euros. Així, cada metre quadrat de llavors es valora en 885 euros.

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), inaugurat el 1995 i gairebé amb la mateixa superfície, 16.528 metres quadrats, costà més de 22 milions d'euros i per cada metre quadrat se'n pagaren 1.338. També s'habilità en un edifici de nova planta, construït per l'arquitecte Richard Meier i situat al barri del Raval.

Amb el pas dels anys, les àrees dedicades a l'art contemporani s'han revalorat i, per tant, encarit. Trobar un solar on poder aixecar o trobar un edifici preparat per acollir un centre d'aquestes característiques no és fàcil.

El Museu Oteiza, inaugurat l'any passat a Alzazu (Navarra) inclou la casa de l'escultor basc, raó per la qual el preu disminueix. S'aprofita un espai en bones condicions que ja existia. El disseny és obra de l'arquitecte Francisco Javier Sáenz de Oiza, que projectà un gran cub de formigó vermellós que acull la col·lecció de l'escultor i integra l'habitatge ocupat per Oteiza durant dues dècades.

La idea va partir d'Oteiza i de Sáenz de Oiza, íntims amics i col·laboradors. En total, són 5.700 m que costaren 9,8 milions d'euros. Cada metre quadrat es pagà a 1.720 euros.

Molt més car va ser el Guggenheim de Bilbao. És el de majors dimensions, devers 24.000 m i dels més cars, amb una inversió de més de 120 milions d'euros. Per cada metre quadrat se'n pagaren 5.020. Just de construir l'edifici pensat per l'arquitecte Frank Gehry ja es desembutxacaren seixanta milions d'euros. Però no és comparable amb el Museu Picasso de Màlaga, inaugurat el 2003 després d'anys de negociacions. Costà 66 milions. Els seus 8.300 m de superfície fan que el metre quadrat es xifri en 7.951 euros.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, té una superfície de 5.400 m. En total, ha costat 12 milions d'euros, és a dir, que per cada metre quadrat s'han pagat 2.222 euros. D'aquesta manera, la construcció del Centre d'Art Modern i Contemporani és, al costat del Museu Oteiza, una de les més econòmiques en l'àmbit estatal dels darreres anys.

NÚRIA ABAD. Palma.
Els historiadors de l'art, Aina Pascual i Jaume Llabrés, són els autors del llibre Es Baluard de Sant Pere i la ribera del mol, que s'edita amb motiu de la inauguració d'Es Baluard. Es tracta d'un rigorós treball, amb fotografies de Donald G. Murray, necessari per entendre el procés evolutiu d'aquest element integrant del sistema defensiu de la ciutat de Palma, des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, i que posa especial èmfasi a la construcció renaixentista.

Gràcies a aquest estudi, s'ha aconseguit documentar l'anomenada porta de Santa Catalina, objecte de polèmica fins ara, i datar la porta homònima del segle XVII. També deixa constància que, en aquest recinte en què ara s'ubica el Museu Es Baluard, van treballar alguns dels millors enginyers militars de l'època, com Hugo de Cessena, Giovanni Battista Calvi, Giacomo Palearo Fratin i Vicenç Mut, entre altres.

Aquest volum, amb reproduccions d'antigues teles, dibuixos, retaules i fotografies, explica que el procés constructiu del baluard de Sant Pere, conegut originàriament com el bastió de Santa Catalina, discorre en un ampli marge entre 1576 i 1655. La seva configuració en el conjunt fortificat de la murada de Ponent s'ha de valorar en funció de l'obertura de la porta nova de Santa Catalina (1644-1652) i a la construcció, no prevista al recinte original renaixentista, del Fortí (1670), projectat per Vicenç Mut davant del baluard de Sitjar.

A l'inici del segle XVIII, quan l'enginyer militar Martín-Gil de Gaínza executa la primera fase de la murada del mar, el baluard de Sant Pere passa a presidir el punt més espectacular d'aquest espai de Palma, dominant la desembocadura del torrent de la Riera i el glacis de Santa Catalina.

Pasqual i Llabrés destaquen, així mateix, que, a causa de les obres de restauració d'Es Baluard, realitzades a començaments del segle XIX, i de la construcció del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,s'ha rehabilitat el gran aljub del segle XVII, que s'ha convertit en un dels espais més singulars. Aquest, durant molt de temps, va ser un dels dipòsits d'aigua més importants de la ciutat i servia per al subministrament dels barris del moll i, particularment, per al proveïment dels vaixells del port.

També remarquen especialment la toponímia de l'entorn del baluard, que ha reflectit al llarg dels segles l'evolució urbanística d'aquest paratge. La murada medieval primer, i les construccions vinculades a l'últim recinte fortificat després, van configurar un espai urbà molt determinat pel fet de trobar-se al radi d'interès d'un enclavament militar que afectava tant el Puig de Santa Creu -el seu nom original- i la seva àrea, com la zona exterior immediata.

En aquesta zona va néixer el primer raval de Palma, el de Santa Catalina, des de sempre un espai relacionat amb el baluard i amb la fortificació del mateix, que no va assolir el seu ple desenvolupament fins a la demolició de les murades de la ciutat de Palma.

Qualificat per molts dels experts com el màxim exponent de l'art del segle XX, la producció de Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881-França, 1973) es troba distribuïda als millors centres d'art del món. Essent així, el museu Es Baluard també ha desviat la seva atenció cap a la figura i el geni de l'artista per apropar als visitants l'univers plàstic del pintor a partir de tres de les nombroses facetes que Picasso desenvolupà al llarg de la seva vida: la pintura, el gravat i la ceràmica.

Pel que fa a l'obra plàstica de qui està considerat com l'iniciador del cubisme amb el seu famós quadre Les demoiselles d'Avignon (1907), el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard compta per a l'exposició inaugural amb la pintura del 1972 Nu couché et homme à la guitarre (Nu tombat i home a la guitarra). Picasso va pintar aquest llenç, un oli damunt tela de 81x100 centímetres de dimensió, poc abans d'esdevenir la seva mort. Aquesta obra fou incorporada a la Col·lecció d'Art Serra en un moment en què la producció de l'artista assolia a les sales de subhastes més prestigioses fins al doble i el triple del seu preu de sortida.

La tela representa una figura aixecada, un doble autorretrat de Picasso, al qual l'artista apareix tocant la guitarra per a una dona que reposa nua damunt un llit. La seguretat al traç i la força del dibuix constaten el moment de maduresa i mestria de l'únic artista que mitjançant les seves grans dots per al color i la línia podia concebre complexos quadres a partir d'una pintura abstracta.

Destaca l'aparent frivolitat del tema que es representa en aquest quadre, que contrasta amb la personalitat compromesa de l'artista que signà El Guernica com a mostra de la seva connivença amb la República espanyola. A més, val a dir que a començaments del segle XX, el pintor havia sorprès el món amb els seus quadres de prostitutes, d'interiors, treballadors, captaires i nins malalts, temes aquests que en la coneguda com època blava de la seva producció es tornarien més radicals.

La destresa del pintor, arribà a dominar amb total mestria fins a cinc estils diferents, guanyant-se el reconeixement de representant de les avantguardes, explica en gran mesura el seu afany d'obrir-se a altres tècniques i experimentar amb diferents llenguatges expressius.

És per aquest motiu que el museu Es Baluard mostrarà un altre dels vessants artístics que Picasso va experimentar. La Col·lecció d'Art Serra ha dipositat al centre un conjunt de tres peces, del fons de Picasso amb el qual compta, que pertanyen a la Sèrie 156. Concebuda l'any 1970, es tracta d'una sèrie de gravats de caire eròtic, l'exposició dels quals va ser prohibida a la capital del Regne Unit als anys 70. Aquests gravats, concebuts a partir de la tècnica de l'aiguada, presenten un format de 43x36 centímetres cada un i són un bon exemple del domini de la tècnica que Picasso havia assolit al camp del gravat.

El món de l'art es va fer ressò dels danys que havia ocasionat la Segona Guerra Mundial i necessitava amb urgència nous aires que el revitalitzassin. Finalment, gràcies a moviments com el que creà el grup reunit sota la denominació CoBrA, l'art de la postguerra prengué un nou impuls.

Deutor de l'art primitiu, el dibuix infantil i el dels bojos, així com del surrealisme i l'expressionisme, encara que breu -el moviment només fou vigent durant tres anys (1948-1951)-, la influència que aquest grup va tenir sobre d'altres manifestacions artístiques posteriors redunda en la importància dels quadres que testimonien la petjada en la història de l'art del moviment CoBrA al museu de Es Baluard.

En aquest sentit, com a peça més destacada es troba la que signa l'artista de renom Karen Appel (Amsterdam, 1921). El pintor destacà com el màxim exponent del grup CoBrA, que volia reflectir el món oníric sense que aquest fos contaminat per la raó: «Experimentar és, per nosaltres, fer que la nostra ment expressi de manera espontània, al marge de tot control per part de la raó. Mitjançant l'espontaneïtat irracional podem i hem d'accedir a la font vital del ser. El nostre objectiu és fugir de l'imperi de la raó i instaurar l'imperi de la vida», deia el teòric del moviment Asger Jorn.

En concret, la pintura d'Appel del 1988 és una obra realitzada mitjançant una tècnica que empra acrílic damunt una tela de 71x100 centímetres de dimensió, testimonia l'espontaneïtat, l'atreviment i la gran càrrega expressiva d'Appel a Es Baluard. El museu també compta al seu fons amb una altra peça del pintor holandès, que el 1993 passà uns dies a Mallorca cercant una casa per instal·lar el seu taller. Aquesta segona pintura, que no es mostrarà en l'exposició inaugural, és un oli damunt tela de l'any 1982, de 113x78 centímetres, que pertany a la Col·lecció d'Art Serra.

El ja anomenat artista danès Asger Jorn (Verujun 1914, Aarhus 1973) formà part d'aquest grup de joves intel·lectuals inconformistes de Copenhaguen, Brussel·les i Amsterdam (d'on es forma l'acrònim CoBrA). Col·laborador de Le Corbusier i membre de la Bauhaus, Jorn destacà com el gran teòric del moviment i de la seva estètica colorista, impulsiva i irracional. El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard també compta amb una obra del danès. Es tracta d'un oli damunt llenç de 46x55 centímetres, datat el 1964 i procedent també del fons de la Col·lecció d'Art Serra.

Un exemple de com aquest moviment va influir en la producció d'artistes posteriors es troba en l'obra que signa l'any 1988 Beng Lindstöm. El quadre de l'artista és un acrílic damunt tela de 73x91,5 centímetres, en què el pintor enllaça la tradició expressionista nòrdica amb el cromatisme dels fauvistes i del grup CoBrA.

A començament del segle XX nombrosos moviments sorgiren com una manera de refusar l'estètica tradicional. Els artistes s'adherien a uns i altres amb la mateixa rapidesa amb què aquests se succeïen, cercant amb avidesa un llenguatge idoni amb el qual crear una identitat i una expressió pròpies. Tendències com el fauvisme, el futurisme, el dadà o el surrealisme varen néixer sota aquest signe. A pesar de les diferències d'estil entre cada un dels corrents esmentats, trobam un nexe comú entre els artistes que s'hi adscriviren: quan aquests autors abordaven la temàtica del retrat i de la dona, creaven composicions en les quals recuperaven el caràcter classicista propi de la Mediterrània.

El fons del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard inclou per testimoniar aquesta part de la història de l'art obres de creadors ben representatius com Kees van Dongen, Magritte, Picabia i Aligi Sassu.

D'origen holandès, Kees van Dongen no es torbà a experimentar amb l'argument teòric propugnat pels fauvistes a fi de dur-lo al seu terreny. L'artista aconseguí obres d'un expressionisme vitalista i agressiu, a partir de l'ús de colors intensos. En qualsevol cas, a l'hora de representar la dona com en el retrat que Es Baluard exhibirà, Lola (1911), van Dongen, sense renunciar al seu llenguatge expressionista ni a la seva pinzellada vibrant, pintà una dona amb el rigor classicista.

De la mateixa manera René Magritte, un dels màxims exponents del surrealisme, en deixà de banda el radicalisme per pintar La séduction inatendue. Aquest oli sobre tela de 73 x 54 centímetres del 1942 és, sense cap dubte, una de les joies que el museu acollirà i una de les peces més preuades de la Col·lecció d'Art Serra. Es tracta d'un nu femení de tres quarts i la model del qual va ser l'esposa del pintor belga.

Quant a Dama espanyola, de Francis Picabia, representa un cas semblant al de Magritte. Reconegut dadaista, el pintor va concebre aquest oli sobre tela del 1927 a partir d'un canvi que suposà un retorn a la seva producció més realista.

Per la seva banda Aligi Sassu, vinculat amb el moviment futurista, pintà Le amiche el 1989. Aquest llenç, de tècnica mixta damunt tela i de 51 x 65 centímetres, representa un nus de suavitat extraordinària.

Pere A. Serra (Sóller, 1928) ha estat guardonat pel Consell de Ministres amb la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball. Home fet a si mateix, recorda com començà a treballar als 16 anys. La seva consigna és «feina, feina i feina» i impulsar projectes que siguin importants per a la seva societat, com és el Museu del Baluard, en el qual participa, juntament amb les institucions, amb la Fundació d'Art Serra. El febrer, un cop inaugurat el Museu, deixarà la presidència de la Fundació per escometre altres iniciatives.

El Consell de Ministres acordà ahir concedir la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball al president-editor de Diari de Balears i d'Ultima Hora Pere A. Serra, per reconèixer d'aquesta manera la seva trajectòria personal i empresarial.

Pere A. Serra va néixer a Sóller el 1928. Es llicencià el 1951 en ciències de la informació a l'Ateneu de Barcelona. S'inicià com a periodista en el diari Baleares, del qual fou col·laborador fins el 1957.

Fundà l'editorial Atlante, a través de la qual promogué la publicació de novel·les, obres de teatre i llibres d'art i de poemes. Edità les primeres obres guardonades amb els premis Ciutat de Palma, a més d'alguns volums rellevants com la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela; la primera edició en castellà de Bearn, de Llorenç Villalonga; Anglada Camarasa, de Gabriel Fuster Mayans; i El vol de l'alosa, amb 21 dibuixos originals de Joan Miró.

Ha fundat les publicacions Mallorca Deportiva, Fiesta Deportiva, Holiday in Majorca i Mallorca Magazin i els diaris Majorca Daily Bulletin i Iberian Daily Sun. Ha estat director d'Ultima Hora (1974-83) i de Baleares (1984) i és editor del setmanari Sóller des de 1979. El 1996, promogué la transformació deBaleares en Diari de Balears, primer diari en català de les Illes. És autor de Brujas la bella, Brujas la muerta; Crònica d'un viatge als Països Baixos amb els Dansadors de la Vall d'Or, de Sóller; Miró i Mallorca, editat en sis idiomes; i Vinos y dioses. És col·leccionista d'art i ha promogut diverses mostres, com l'Exposició antològica de Joan Miró, a la Llonja (1978). Creà el 1985 el Grup Serra, del qual n'és president, i que engloba dues emissores de ràdio, dues de televisió i deu publicacions periòdiques, tres de les quals són diàries. És director editorial de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Ha estat guardonat pel Govern espanyol amb la Placa d'Or del Mèrit Turístic, per l'Iberian Daily Sun. També amb el Premi de Premis Ciutat de Palma; la Placa d'Honor, dels Petits i Mitjans Empresaris de les Balears; el Siurell d'Honor per al millor mallorquí de l'any de 1969 de La Ultima Hora; el Bastó de Plata, del Círculo Mallorquín; l'Escut d'Or de l'Associació Espanyola de Professionals de Ràdio i TV; la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme i les del Cercle de Belles Arts i el Ministeri de Cultura d'Egipte.

És membre vitalici i patró de la Fundació Pilar i Joan Miró. Fou investit, el 1993, doctor honoris causa de Belles Arts per la Universitat de Dowling College, d'Oakdale, a Nova York. El 1996, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. El 1996 creà la Fundació d'Art Serra. El 1997 impulsà la constitució del Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. El mateix any fou nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. El 1998 rebé la Medalla d'Or de la ciutat de Palma i també fou nomenat acadèmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando.

El 1999 el Consell de Ministres li atorgà la Gran Creu d'Alfons X el Savi. El 19 d'agost del 2000 la ciutat de Sóller el declarà fill il·lustre. El Consell de Mallorca li concedí la Medalla d'Honor i Gratitud. El gener del 2002 li fou entregada la Creu del Mèrit Militar. El 29 de maig del 2002 el rei Joan Carles el nomenà membre del Patronat de la Fundació Camilo José Cela, i el desembre passat, president de la Fundació Jardí Botànic de Sóller. També va ser distingit pel president d'Alemanya, Johhannes Rau, amb la Creu del Mèrit Federal amb Llaç de la República Alemanya.

El dissenyador Miquel Adrover ensenyà ahir el vestuari que ha creat per al personal que treballarà de cara al públic en el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. «Els uniformes són molt clàssics i respectuosos amb els visitants. Seran fets a mà a les millors factories dels EUA», digué Adrover.

Una dotzena de ceràmiques de Picasso pertanyents a la Col·lecció d'Art Serra es troben des d'ahir al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Les peces són una part de la quarantena que l'entitat cedeix al museu, on s'exposaran en una sala única.

Una part ja s'ha pogut veure en museus de França i de la península Ibèrica. Picasso es va apropar a la ceràmica cercant l'experimentació en una tècnica més, va explicar ahir a aquest diari la directora d'Es Baluard, Teresa Pérez Jofre. Per això mateix, els qui contemplin aquesta col·lecció de ceràmiques entendran al Picasso artista en el sentit més ampli.

La mateixa Horn explicà aquest estiu, amb motiu d'una exposició a Pollença, alguns dels detalls d'aquesta creació: «La vaig exposar una vegada al Palais de Tòquio i va ser fantàstic per la disponibilitat de l'espai. Allà vaig realitzar un homenatge a l'obra poètica d'un amic meu. Ara, aquesta mateixa obra serà duita al Museu des Baluard. Canviarà d'ubicació, ja que s'instal·larà a l'aljub. Serà la mateixa instal·lació, però adaptada a un altre entorn. També en canviarà el contingut poètic, que serà de la meva pròpia creació».

Així mateix, l'artista explicà que «és un oferiment que em fa molta d'il·lusió: de fet, l'aljub és com el ventre mateix de la balena». L'aljub és un dels espais estrella del museu. Té una superfície total de 400 metres quadrats i era l'antic depòsit d'aigua que es va descobrir en el decurs de les obres. L'exposició inaugural, titulada Es Baluard, any 0, reuneix treballs de Picasso, Magritte, Picabia, Miró, Nicolás de Stael i Barceló, entre altres artistes.

D'aquesta manera, bona part de les obres d'aquesta mostra inaugural ja s'ha traslladat al museu per efectuar-ne les revisions i les certificacions tant a càrrec dels notaris com dels especialistes i els curadors de les instal·lacions des Baluard. El gruix de les peces de la col·lecció permanent prové de la Col·lecció d'Art Serra.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard, s'inaugurarà el 30 de gener amb la presidència dels reis Joan Carles i Sofia. L'edifici és construït de nova planta a l'interior d'una murada medieval i renaixentista. Disposa d'una superfície total de 5.000 metres quadrats i devers 2.500 metres quadrats d'espais expositius i ha estat dissenyat per un equip d'arquitectes format per Luis i Jaime García-Ruiz, Vicente Tomás i Àngel Sánchez-Cantalejo.

«La séduction inatendue», de René Magritte.

Un total de cinquanta-dues obres procedents de la col·lecció d'Art Serra arribaren ahir al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. A aquesta tramesa d'obres arribada al Museu s'hi poden trobar algunes peces molt importants, essencialment sobre paper, però també amb llençs i teles, dels grans noms de la plàstica des de principis del segle XX fins ara mateix, en què destaca de manera especial l'oli sobre tela La séduction inatendue, de René Magritte.

La responsable de l'àrea artística del Museu, Pilar Ribal, va explicar a Diari de Balears que «es tracta d'obres fonamentals per al discurs de l'exposició inaugural, especialment pel pes dels seus artistes, entre els quals podem trobar molts dels grans noms de l'art actual». «En les obres sobre paper hi ha una gran representació dels informalistes francesos de l'Escola de París, però també espanyols i italians».

A banda de les obres sobre paper també varen arribar ahir a Es Baluard un oli sobre paper fotogràfic d'Anselm Kiefer, i un oli i collage d'Antoni Tàpies. Entre les obres arribades ahir a Es Baluard es troba una de les joies de la col·lecció del museu, La séduction inatendue, un oli sobre tela de René Magritte, que segons Ribal serà «una de les grans obres que es podrà veure a la col·lecció inaugural del museu».

Es tracta d'una obra que va ser pintada el 1942 pel pintor belga, en el qual es pot veure qui fou la seva esposa i hi destaquen de forma especial el contrast entre els colors pàlids del nu femení amb les cortines blaves que només mig amaguen una natura intuïda a través del vidre de l'estança. L'obra té unes mides de 73 per 54 centímetres. La figura que hi és representada juga també amb la idea de l'androgisme.

Aquest quadre va aixecar molta d'expectació en la seva exhibició el passat mes de març al Kursaal de Sant Sebastià, on formava part de l'exposició De Montparnasse a la idea pura, formada amb els fons de la col·lecció d'Art Serra. Per la seva banda, moltes de les obres sobre paper varen poder ser conegudes pel públic mallorquí en l'exposició Poètiques modernes, que es va poder contemplar en el Casal Solleric des del gener de l'any 2002.

L'any 1969 es va inaugurar la galeria Pelaires. Aquest fet és possible que no hagi estat suficientment valorat, i per això mateix convé remarcar que aquesta galeria va jugar un paper decisiu en la sintonització de Mallorca amb els corrents de la contemporaneïtat artística. Cert que abans hi havia hagut altres galeries, com Ariel, per exemple, o corrents, com els que es conduïren a través dels grups Tago o Es Deu des Teix. Però on de manera continuada se'ns varen obrir finestres a l'art contemporani -Calder, Miró, Tàpies...- va ser a la sala Pelaires. De tota manera, l'accés a l'art, entès com una aventura de l'esperit sense solució de continuïtat, no era fàcil, en aquest país. Quan servidor era jove, no hi havia cap institució pública que hagués disposat un espai en el qual les persones poguéssim entrar en contacte amb la pintura d'Antoni Gelabert, de Bernareggi, d'Anckermann, Rusiñol, Fuster Valiente, Anglada o Tito Cittadini. Hi havia obres seves repartides per despatxos oficials més aviat ombrívols, una mica sinistres i difícilment accessibles. En resum, una veritable barbàrie cultural, completada per la manca d'una bibliografia eficaç. Vist des d'ara, quan els viatges s'han socialitzat i han permès l'accés de moltes persones a les principals instal·lacions museístiques del món, aquell temps és mal de comprendre, sobretot en els seus efectes frustrants. Sentir parlar de Picasso i tenir la impressió que no n'arribaries a veure cap mai; o suportar els sarcasmes provincials contra Joan Miró sense ser recompensat amb la visió directa dels seus quadres; etc., accentuava la sensació d'aïllament inexpugnable. L'aïllament era una fatalitat. S'hauria d'entendre bé això per comprendre el sentiment de superació col·lectiva que molts allotjam aquests dies, en seguir pels diaris la recepció d'obres que han de figurar en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Que les joves generacions puguin establir un diàleg directe amb la pintura feta en aquesta illa des del tomb del XIX al XX i fins als grans noms que han obert els camins de la contemporaneïtat, significa una passa que no s'havia donat mai a Mallorca. Més enllà de quines siguin les suspicàcies davant aquest projecte, la possibilitat d'establir aquesta comunicació directa canvia moltes coses, obre portes que, inexplicablement, fins ara s'havien mantengut tancades, amb l'aquiescència i fins la complicitat de les institucions i d'això que ens agrada dir societat civil. Així és com es fa, de veres, societat civil: desenvolupant projectes que ens ajudin a crear el sentiment de compartir les coses més valuoses que atresora un país.

Marc Rigo, propietari de la galeria Quàssars de Manacor, obrí aquest espai fa set anys. Confessa que, al llarg d'aquest període, «ha après molta de psicologia» i que «n'està satisfet» perquè «ha resultat una «experiència apassionant» per a una persona «encantada amb el món de l'art». Segons explica, gran part d'aquesta satisfacció prové del fet de no fer part de «cap grup», la qual cosa «resulta essencial per mantenir la llibertat».

Tot i que defensa l'existència d'un col·leccionisme mallorquí, accepta que el 90% de la facturació de la galeria prové de compradors de fora de Mallorca. No ha apreciat que els vianants, no compradors, experimentin un temor reverencial a travessar la porta de la seva galeria, perquè «nosaltres som extrovertits» i «intentam que tothom ens vegi com a amics seus». En aquest sentit, diu que s'«esforça per oferir confiança».

Aquest arquitecte obrí la galeria, perquè «volia gaudir», perquè «volia fer una cosa que m'agradàs» i, sobretot, «descobrir gent jove», una «tasca apassionant», de recórrer concursos i estudis d'artistes novells. En efectuar el balanç, manifesta «sentir-me molt orgullós» de, per exemple, aver organitzat la primera exposició individual de Ramon Company, «ara un referent de la plàstica jove a Mallorca».

Assegura que té «una relació d'amistat» amb els artistes que han passat per la seva galeria i els considera «part de la família». En relació a les institucions culturals, Marc Rigo es mostra molt crític amb el funcionament dels espais expositius de Manacor. En aquest sentit, no s'està de recomanar a les autoritats municipals que «tanquin etapa en la gestió del Patronat d'Arts Plàstiques i n'obrin una de nova més oberta i més lliure». El cas és que, segons Marc Rigo, «molts d'artistes joves s'han sentit frustrats per la política del Patronat».

No tot són, però, crítiques a les institucions. Marc Rigo considera que el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma «és molt important, tant per a Palma com per a Mallorca». Tot i no conèixer en detall el projecte, es mostra convençut que «serà un bon museu». «Em sembla que l'equip directiu és molt competent i crec sincerament que sense l'impuls de Pere Serra una iniciativa tan important no s'hauria escomès. Sé que hi ha discrepàncies, però s'ha de provar.

JOANA NICOLAU.Palma.
La Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca donà el seu vistiplau per a la ubicació de l'escultura de Santiago Calatrava al pati del futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard.

Així mateix, també s'aprovà la ubicació al pati exterior de dos quioscs que s'hi empraran com a bar cafeteria. El director insular de Patrimoni, Joan Mas, es referí de manera especial a aquests quioscs destacant-ne com a peculiaritat que seran íntegrament de vidre translúcid i que tindran forma de cub. Tots dos seran a la terrassa que dóna a la mar, cosa que permetrà al públic gaudir de vistes de la badia.

La instal·lació d'ambdós elements, al pati de l'antiga fortificació medieval, s'aprovà amb l'abstenció del PSOE i del PSM. L'aspecte dels dos quioscs i l'escultura de Calatrava en forma de cubs metàl·lics oferiran un exterior d'allò més espectacular. I és que l'obra de l'enginyer i escultor valencià es podrà veure tant de dia com de nit i des de diferents punts de la primera línia de mar, i simularà el mascaró de proa d'un vaixell. El conjunt escultòric, que farà més de setze metres d'altura i pesarà prop de trenta tones, està destinat a erigir-se en un dels símbols de la ciutat.

La pintura Fifteen holes de l'artista mallorquí Miquel Barceló arribà ahir dematí al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma «Es Baluard», procedent de la col·lecció d'Art Serra. Aquesta obra ocuparà un lloc destacat dins el conjunt de pintures dels anys 80 i de l'art contemporani més actual del centre.

Aquesta pintura, una tela de 285 x 355 centímetres datada del 1987, es basa en una tècnica mixta d'olis. Segons Pilar Ribalt, directora del Museu, «és un estudi de les espirals, que s'emmarca -i hi té una relació evident- amb els quadres d'olles que ell mateix ha realitzat dins el corrent de l'expressionisme abstracte. Una natura viva, amb una gran sensibilitat i transparència i que ens remet a les seves 'sèries blanques'. Un homenatge que, amb els seus relleus i tridimensionalitat, ens projecta cap als espais naturals i les seves arrels culturals, com també cap als seus viatges a l'Àfrica», manifestà.

Així mateix, va afegir que «el Museu se sent molt orgullós de poder tenir aquesta obra d'art, ja que serà una de les més destacades i destacables de les que s'hi podran veure. Una peça que compartirà espai amb altres teles de representatives del corrent transavantguardista, i igualment partícips del corrent que més agrada a Miquel Barceló. Artistes, en definitiva, com Kieffer, Polke i Baselitz o els espanyols Broto, García-Sevilla i Campano.

En aquest procés de recepció de les obres que s'exposaran a partir de l'inauguració del Museu, el 30 de gener del 2004, l'equip tècnic del centre continua els preparatius per acollir les escultures i els quadres que integraran el fons del Museu.

Els quadres més grans varen haver de menester el treball curós dels operaris.

Les primeres 40 obres del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard varen arribar ahir horabaixa als magatzems de la institució. Es tracta de quadres que corresponen al primer terç del segle XX, obres d'informalistes de meitat de segle, i algunes obres d'autors contemporanis. Entre les del primer grup destaquen un quadre de Joaquim Mir i un altre de Francisco Bernareggi que du per títoJardí de Mallorca.

Un paper de Joan Miró que l'artista no va titular, una obra de Tàpies i el quadre Children's party pintada per Manuel Mompó el 1959 són algunes de les peces més destacades del segon grup juntament amb una peça del francès André Masson.

Les obres més acostades al temps actual compten amb representants com Wolf Fostel, una obra de Xavier Grau o un llenç de José María Sicilia. La responsable de l'àrea artística de Es Baluard, Pilar Ribal, va explicar a Diari de Balears que la major part de les obres «es podrà veure en la mostra inaugural» i que el fons del Museu serà compost «per unes 400 peces».

Pel Museu hi havia el moviment propi de l'arribada de les noves obres. Tot es va supervisar perquè els quadres no patissin gens de mal i dilluns començarà una de les tasques més importants de l'equip del Museu: «fer l'informe d'estat de les peces per veure quines mesures de conservació s'han de prendre i afegir totes les informacions pertinents a les nostres fitxes. Totes les obres d'art són vives i necessiten tenir una salut forta i que les seves necessitats siguin cobertes. Volem que tenguin la màxima vida possible», explicà Pilar Ribal.

En aquest sentit, s'ha de destacar que Es Baluard ja disposa de la climatització adient, les mesures de seguretat i les assegurances en ordre perquè els quadres hi puguin romandre sense cap mena de perill per a la seva seguretat.

Segons va explicar Ribal, «amb la seva arribada al Museu es pot considerar que aquestes obres entren a formar part oficialment del fons del Baluard». Els propers dies arribaran la resta de les peces que han de configurar el fons del Museu, format per fons de la Fundació d'Art Serra, del Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, les quatre institucions que formen el consorci de Es Baluard.

Per primera vegada en el país gal s'exposa una selecció tan àmplia de les obres en ceràmica de l'artista malagueny, una seixantena, entre les quals Guillaume Ambroise, conservador de l'esmentat museu, va destacar la tauromàquia, una col·lecció de vuits plats en els quals Picasso va plasmar tot l'art de l'anomenada festa nacional,les curses de braus a què era tan aficionat.

L'associació Espagnoles en France, que presideix Jerôme Parade ha col·laborat per fer possible l'exposició. La mostra ha estat preparant-se durant mesos i es podrà veure en el museu fins al 30 d'octubre. Els diaris que varen recollir la notícia també destaquen l'entusiasme del conservador del museu de Pau en descriure el treball de Picasso en rajoles, plats i tassons, obra que va qualificar com «a document apassionant de la llibertat de l'artista en un repertori de temes típicament mediterranis i de la civilització hispànica». A més de la tauromàquia, quan Picasso va treballar en ceràmica va abordar algunes de les iconografies que utilitzava a la seva pintura: mitologia, faunes, ocells o rostres femenins.

El conservador del museu de Pau, Guillaume Ambroise, també va remarcar a La République que «és extremadament difícil exposar Picasso a França», fet que serveix per assenyalar el «caràcter excepcional de l'esdeveniment».

Per la seva banda, el cònsol Manuel de Luna va explicar també que «ara es pot descobrir per primer cop a França aquesta col·lecció. I és també la primera vegada que hom pot veure tantes ceràmiques de Picasso reunides».

La premsa també assenyala que «l'exposició està a l'alçada del geni de l'artista» i destaca que en acabar aquesta exposició les peces tornaran a la col·lecció d'art Serra i que després es podran veure «al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,Es Baluard. Finalment, s'ha d'esmentar que el museu de Pau acull l'única i darrera ocasió d'admirar aquestes ceràmiques a França».

Rogelio Araújo va presentar la iniciativa amb els representants de les altres entitats. Foto: J.T.

La iniciativa privada ha aconseguit una espècie de miracle: els dissabtes al matí la ciutat de Palma deixarà de patir el tradicional buit cultural (amb lloables excepcions puntuals) per passar a gaudir d'una àmplia oferta cultural amb un públic fonamental, les famílies palmesanes i en concret els infants i joves.

Neus Barber, de Can Marquès, és la màxima impulsora de la nova iniciativa que ja té nom: Palma, obert els dissabtes. Així ho va explicar el regidor Rogelio Araújo, que assegurà que «per a nosaltres ha estat un regal. Tenien el projecte de convertir els dissabtes dematí en un dia per a les famílies i per als joves, amb la qual cosa nosaltres ens hi vàrem sumar encantats. Nosaltres també havíem notat aquestes mancances i ha estat meravellós poder treballar tots plegats».

Hi haurà setmanes en què coincidirà més d'un centre amb les seves activitats, però la intenció és que com a mínim n'hi hagi un cada dissabte organitzant activitats. Totes seran durant el dematí i les activitats estan dirigides bàsicament a nins i joves d'entre 6 i 17 anys o bé a grups familiars.

Araújo va explicar que «el que s'ha de destacar és que la proposta surt de la iniciativa privada i això és molt important. Nosaltres els donarem suport al màxim i hem distribuït el programa a les escoles i l'hem penjat a les nostres planes web perquè se'n pugui fer el màxim de publicitat possible».

Joan Pascual, secretari d'ARCA, va explicar que «és un programa molt ambiciós perquè el que es vol és recuperar els caps de setmana a la ciutat i la seva qualitat de vida. Es pot descobrir com es gaudeix de Ciutat i això és molt important».

Els responsables de la Fundació Miró varen explicar per la seva banda que «nosaltres duim nou anys fent feina amb infants els dissabtes dematí a la fundació i això demostra a la perfecció que funciona. El fet que haguem de limitar les places demostra que es poden fer coses amb infants amb èxit».

Per la seva banda, Aina Bauzà, representant de Es Baluard va explicar que «nosaltres creim que és una iniciativa molt bona per a la ciutat i per als centres de la ciutat. La nostra idea encara està acabant de plantejar-se, però serà per al públic adult i infantil i consistirà en un diàleg amb l'art contemporani».

M.DÍAZ. Palma.
Ja hi ha data oficial per a la inauguració del Museu Es Baluard, que presidiran els reis. Serà el pròxim dia 30 de gener del 2004 a les 19.00 hores, moment que els permetrà conèixer l'especial enllumenat de l'edifici i la murada. La presència dels monarques realçarà l'obertura d'un nou espai públic per a l'art i la cultura.

La possibilitat d'aquesta data, que s'acaba de concretar atenent a l'agenda dels reis, va sorgir durant l'audiència de Joan Carles, dia 30 de setembre, a una delegació integrada per representants de les institucions que varen posar en marxa el projecte. Jaume Matas, president del Govern; Dolça Mulet, vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura; Catalina Cirer, batlessa de Palma, i Pere A. Serra, president de la Fundació d'Art Serra, varen viatjar a Madrid per presentar al rei el resultat de les obres, que varen impactar el monarca a través de les fotografies que li varen mostrar.

Joan Carles coneixia el projecte perquè, durant dos anys consecutius, havia visitat a la Fira d'Art Contemporani de Madrid, Arco, l'estand que promocionava el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard. Sobre la maqueta, havia rebut explicacions directament dels dissenyadors de l'edifici, l'equip d'arquitectes mallorquins integrat per Luis i Jaime García-Ruiz; Vicente Tomás Esteva i Àngel Sánchez-Cantalejo.

Com va ocórrer a altres persones que varen visitar les obres durant el seu desenvolupament, el rei també en va quedar sorprès. El seu emplaçament, al baluard de Sant Pere, ja havia despertat el seu interès, com també les solucions proposades per conjugar arquitectura històrica i contemporània. L'equilibri aconseguit entre passat i present el varen entusiasmar. Així ho va exposar a l'ambaixada que el va visitar al palau de la Zarzuela en una trobada cordial durant la qual va prometre a la delegació que, al costat de Sofia, vindria a inaugurar-lo.

IVAN TERRASA. Madrid.
«L'audiència ha estat fantàstica, immillorable, pens que demanar més és impossible», digué Pere A. Serra a la sortida de l'audiència reial a la Zarzuela. La impressió causada per aquesta recepció fou compartida per tots els representants de les institucions que formen part del consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,que presentaren al cap de l'Estat el resultat de les obres d'aquest nou espai museístic.

Així les coses, la vicepresidenta del Consell de Mallorca i màxima responsable de l'àrea de Cultura d'aquesta institució, Dolça Mulet, confirmà a Diari de Balears que «els reis han acceptat amb molta il·lusió» (en referència a la proposta que els feren de presidir la inauguració d'aquest 132 museu) i afegí que «ens han donat totes les facilitats per poder adaptar les seves agendes i estar amb tots nosaltres en la inauguració d'aquest gran museu, que serà impactant en tot el món».

La consellera Mulet va substituir ahir la presidenta de la institució insular, Maria Antònia Munar, que no pogué assistir a l'audiència perquè era de viatge a la Polinèsia. Per la seva banda, la batlessa de Palma, Catalina Cirer, recordà que «Es Baluard no serà tan sols un museu per als residents a Mallorca o de l'Estat espanyol, sinó per als de tot el món. Tenc la sort de ser la batlessa de la ciutat on està ubicada aquesta nova infraestructura».

«Encara que la batlessa, per discreció i modèstia lògiques en tot allò que es refereix a l'entorn de la Casa Reial, no pugui dir-ho, és molt probable que l'assistència dels reis a la inauguració sigui l'acte més important dins el programa de les properes festes de Sant Sebastià. És molt probable que aquest acte tengui lloc durant aquestes dates, i entenc que la batlessa no ho pugui dir encara», revelà Pere A. Serra.

Davant aquesta possibilitat, la batlessa de Palma va reconèixer que «aquesta possibilitat seria un gran colofó al procés del museu, a vuit anys d'incansable feina de Pere A. Serra amb les institucions perquè el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard sigui una realitat».

El president de la Fundació d'Art Serra, Pere A. Serra, també manifestà que «la reacció del rei en mirar les fotografies de com queda el museu ha estat immillorable. No s'esperava aquest acabat, la magnificiència i la lluminositat del recinte museístic».

L'audiència a la Zarzuela va transcórrer enmig d'una gran cordialitat. «Hem estat molt de temps, d'una manera molt distesa, recordant tots els temes que tenen a veure amb les seves vacances a Mallorca. El rei també manifestà la seva gran estimació cap a l'Illa. Jo esper que aquesta inauguració sigui per ells també una oportunitat de passar uns dies de descans i recordar els estius que tant gaudeixen», comentà el president de l'Executiu balear, Jaume Matas.

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma ha iniciat el procés de contractació de personal per ocupar les àrees artística, de difusió cultural, comunicació i màrqueting, segons informà ahir el centre en un comunicat.

Es Baluard també contractarà dos ajudants per als departaments artístic i administratiu i un encarregat de serveis generals, que s'integrarà en aquesta darrera àrea. La preselecció del personal serà a través del Servei d'Ocupació de les Balears (SOIB) i l'Institut Municipal de Formació Ocupacional i Feina (Imfof).

MARIANA DÍAZ. Palma.
Un grup d'artistes i gent de la cultura va visitar les instal·lacions del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, les obres del qual estan a punt de ser entregades al consorci. Entre els convidats hi era Dolça Mulet, vicepresidenta del Consell Insular de Mallorca i nova consellera de Cultura de la institució, que per primera vegada s'acostava al futur centre cultural i museístic. Els acompanyava Pere A. Serra, editor del Grup Serra i conseller del consorci.

Acabat d'arribar de l'Uruguai per exposar a la galeria Matisos, a l'escultor Enrique Broglia el va sorprendre Hillargia, peça de Jorge Oteiza situada en una de les terrasses. Comptar amb escultors com ell és un luxe, amb seguretat el museu serà un dels més importants d'Espanya i dels més macos. M'agrada la integració de la modernitat i la història, i aquest caràcter de misteri, ja que està entre la murada, que es va revelant així com accedeixes al gran pati d'entrada». La resolució arquitectònica en un lloc emblemàtic, combinant solucions contemporànies amb la construcció històrica, no deixa indiferent ningú.

«El contrast entre la modernitat i la murada és impactant», va dir Dolça Mulet, que està convençuda que el museu serà «importantíssim» per a Palma i Mallorca, «donarà vida». Es Baluard, afegí, ens «obrirà» a manifestacions artístiques «perquè hem d'estar disposats a rebre per enriquir-nos amb propostes que vénguin de fora sense renunciar a allò nostre». Segons Mulet, el museu dinamitzarà la zona «perquè no només es podrà venir a gaudir de la programació, sinó a passejar, a la cafeteria».

La «combinació del que és contemporani amb allò ja existent em sembla fantàstica, un encert» comentà Susy Gómez. L'escriptor Sebastià Camps ho va descriure com «un encreuament entre el MACBA de Barcelona i el Museu Contemporani d'Eivissa».

El galerista Joan Antoni Horrach Moyà va dir que «m'ha agradat molt la intervenció sobre la murada, han sorgit espais molt generosos. El continent ja el tenim, l'important ara és que el contingut estigui a l'altura. Que s'obri amb una instal·lació de Rebeca Horh a l'aljub marca un llistó que hem de mantenir».

Aquest fet també va ser subratllatt per Fernando Francés, director del Museu de Màlaga, qui posa messions per «edificis de signatura per als museus, com passa aquí, on veig l'empremta de Luis García Riuiz». Però això no és tot. Per estar al cim és necessària «una bona programació que no només s'aconsegueix amb doblers, sinó amb creativitat, una mica de sort i un bon equip de professionals».

Catalina Sureda, la nova directora general de Cultura del Govern.

IOLANDA PERICÀS.Palma.
La nova directora general de Cultura, Catalina Sureda, acaba de prendre possessió del seu càrrec a la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern. Qui fou regidora de Cultura i batlessa de Manacor encara es troba immersa en una sèrie de reunions i trobades per fixar les seves línies de treball i tractar d'establir les seves prioritats, tenint en compte la tasca feta pels seus predecessors i «sense cap problema per reconèixer i continuar allò que han fet bé».

-Com ara quins?
-En concret hi ha el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,el museu del Baluard, que jo crec que és un tema prioritari, al qual la Direcció General de Cultura presta una especial atenció perquè es pugui posar en funcionament com més prest millor. Del Museu conec el que es va presentar a Arco i allò que se n'ha dit en els mitjans de comunicació, però demà (per avui) el visitaré. També és important la qüestió de la biblioteca de can Salas, que és un dels grans temes que s'han d'intentar posar en funcionament aviat. Hi ha altres qüestions, com el Museu d'Eivissa, que s'ha rehabilitat, i la biblioteca de Menorca, que té algunes necessitats.

-Com seran en concret aquestes actuacions?
-A través d'una bona tasca de gestió per tractar d'optimitzar recursos, acudir a ajudes o convenis amb el Ministeri de Cultura, de la Unió Europea o d'allà on ens en puguin arribar. En aquest sentit, és també molt important la col·laboració amb els consells insulars i els ajuntaments perquè són els que estan en contacte directe amb els ciutadans.

IOLANDA PERICÀS.Palma.
El parc de sa Feixina de Palma inclou des d'ahir l'escultura de Lorenzo Quinn Encontres, que fou inaugurada amb la presència de l'artista, el batle de Palma en funcions, Joan Fageda, i diferents representants de la Fundació Turística i Cultural de les Balears (Fundatur), entitat que ha regalat la peça a la nostra ciutat. «Palma sempre deixa una empremta en el cor dels qui la visiten, i això és el que he volgut reflectir», explicà Quinn.

Una gran esfera de ferro i vidre fos que representa la bolla del món, amb una mà al centre que assenyala Mallorca, presideix la cantonada del passeig de Sagrera amb l'avinguda Argentina, «una peça per a Palma inspirada en Palma» segons el seu creador.

Carme Matutes, presidenta de Fundatur, formalitzà la cessió de l'escultura amb unes senzilles paraules: «Des de la fundació volíem treballar per fomentar l'art i aquesta és la nostra primera iniciativa. Estam encantats d'entregar-la a Palma». Juntament amb la presidenta hi assistiren alguns dels patrons de la fundació, com Francesc Conrado de Villalonga, Gabriel Barceló o Fernando Marquès i Miquel Vicens, president del Foment del Turisme.

Després de Matutes fou el torn de Quinn, que agraí tot el suport rebut, tant de les institucions com de les persones amb les quals ha fet feina des de Carme Feliu, que assití a l'acte, i Conrado de Villalonga fins als treballadors de la ferreteria o als jardiners que han treballat al parc.

«Palma és una ciutat molt especial, és una mescla de cultures i per molts és el centre del seu món. Els qui la visiten sempre es deixen quelcom aquí, per això l'he titulada Encontres», explicà un somrient Quinn, que saludà els assistents amb un «bon vespre». L'escultor afegí que «sempre he duit Palma al cor, aquí vaig fer la meva primera exposició i el primer col·leccionista de la meva obra és mallorquí, per això estic molt content d'inaugurar aquesta obra».

Pel que fa a la ubicació, Quinn explicà que «després de visitar diversos indrets vàrem decidir que aquest era el millor, perquè és un lloc molt bonic, al costat del que serà un important centre artístic, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma».

El batle Fageda es mostrà molt satisfet que aquest fos un dels seus darrers actes al capdavant del consistori i regalà a Matutes i a Quinn un exemplar del llibre Palma, ciutat d'escultures, tot afirmant que aquesta «és la cirera del pastís». Posteriorment Quinn, Matutes i Fageda llevaren la tela que cobria la peça.

El Museu del Baluard de Palma rebé ahir una bona acollida per part dels visitants de la fira en el que fou el segon dia d'Arco 2003, encara adreçat a un públic professional, després de la seva presentació a la jornada inaugural.

Segons explicava la recentment nomenada directora del Museu, Teresa Pérez-Jofre, «al llarg del dia les visites han estat contínues, i ha estat molta la gent que ens ha demanat informació i se n'ha enduit els fullets». Segons Pérez-Jofre, crida l'atenció el fet que «gran part del públic que s'interessa pel projecte del futur Museu del Baluard és, principalment, jove».

La directora explica que les visites per part de diversos representants institucionals, artistes o gent de les Illes que s'han desplaçat a Arco «han continuat, si bé a aquestes cal afegir-hi les de la resta de públic procedent de diferents indrets». L'estand del futur centre d'art, que mostra, a través de dues projeccions, part de les peces que formaran la col·lecció del Museu del Baluard, el projecte museístic i l'estat actual de les obres, fou visitat dimecres pel rei Joan Carles, la reina Sofia, i la resta de la comitiva que acompanyava les majestats en el recorregut inaugural de la fira.

A l'estand foren rebuts per representants de les diferents institucions que formen el Consorci del Museu (Govern balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma), així com per Pere Serra, president editor del Grup Serra, que cedirà part de la Col·lecció Serra al fons del Museu. Allà coincidiren amb altres representants institucionals, artistes, comissaris -com Luis Revenga-, i altres personalitats relacionades amb el món de la cultura.

Els arquitectes del Museu del Baluard visitaren l'estand de Fiol i Altair amb Muñoz, Vadell i alguns artistes de la galeria.

En un any marcat per les expectatives de guerra i la incertesa com pot afectar aquesta el món de l'art, els artistes mallorquins, tant els consagrats com els més joves i emergents, han començat amb bon peu a Arco 03, ja que els seus galeristes ja hi han duit a terme les primeres vendes.

Gero Martínez, de la galeria Maior, explica que les obres de Ricardo Cavada, Dario Urzay i la jove artista Aina Perelló, «que per primer cop du les seves obres a la fira», ja tenen comprador. D'Aina Perelló, en concret, s'ha venut una sèrie de fotografies que s'exposaren a la galeria pollencina.

Santiago Picatoste, que exposava amb les galeries Xavier Fiol i Asbaeck, ha venut dues de les seves obres, una de cada un d'aquests espais, a la Fundació La Caixa per a la col·lecció Testimoni i a un col·leccionista privat. L'artista es mostra «molt satisfet» amb aquests resultats.

Xavier Fiol, que ha emparaulat l'escutlura de Begonya Goyenetxea amb una fundació institucional, posa de manifest que «amb el bon nivell que hi ha enguany a la fira seria estrany que el públic no respongués com ho està fent». Així mateix, Fiol afegí que «de tota manera els preus estan molt continguts per tal de fomentar el col·leccionisme».

Per la seva banda, Bernat Rabassa, que comparteix estand amb Fiol, ja ha rebut ofertes per les obres de Pep Vives i de Paco Espinosa, ambdues de col·leccionistes privats, i explica que enguany destaca la presència d'institucions i de col·leccionistes importants.

Una prova d'aquest interès per part de les institucions i centres públics són les catorze obres que ha adquirit el centre d'Art Reina Sofia, per valor de 500.000 euros, entre les quals un llenç de gran format de José María Sicilia de 1987 titulat Flor línea roja.

Pel que fa a la galeria Ferran Cano, una de les que presentava una major nòmina d'artistes, en aquest espai s'han venut algunes de les obres de Pep Guerrero, un clàssic de Cano a Arco, peces de Gonzalo Rueda, alguna de les delicades pintures d'Enric Mas i diferents llenços d'Emilio Cano. A la galeria Pelaires, dirigida per Pep Pinya, que assisteix a la fira amb els seus artistes habituals, s'han venut les obres de Pep Llambies, l'escultura de petit format de Josep Maria Sirvent i Menéndez Rojas.

Representants d'algunes institucions de les Illes, com l'Ajuntament de Palma i la Fundació Sa Nostra, també s'han desplaçat fins a Madrid per tal de veure de prop l'actualitat en el món de l'art, tot i que tant els uns com els altres encara no ha duit a terme cap adquisició. «Venim a contemplar i d'aquesta contemplació en pot sorgir alguna cosa», explicava Andreu Ramis, responsable de la Fundació Sa Nostra.

Altres artistes de Mallorca, com Susy Gómez, Joan Morey o Miquel Barceló, també han aconseguit bons resultats a la Fira. De l'artista felanitxer se sap que se n'han venut dues obres, tot i que el seu galerista, Bruno Bischofberger, amb qui treballa en exclusiva, no n'ha volgut facilitar cap dada.

Pel que fa a Joan Morey, que ha participat amb una proposta videogràfica i fotogràfica amb la galeria Luis Adelantado al programa general i amb aquest mateix espai al programa Art Unknown, s'ha mostrat satisfet amb el resultat, ja que «d'aquesta manera pots veure millor quina és la relació de l'artista amb la seva obra, de la mateixa manera que a través dels estands pots copsar la sensibilitat dels galeristes i la seva relació amb els artistes que representen».

I.P.Palma.
El Baluard, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,tornà a ser present ahir a Arco amb un estand que aixecà expectació entre els visitants i curiosos. Molts s'acostaren a l'espai que en mostrava el funcionament i els continguts del futur centre d'art.

Els reis d'Espanya, acompanyats per la ministra de Cultura, Pilar del Castillo; el batle de Madrid, José María Àlvarez del Manzano, i la directora de la Fira, Rosina Gómez Baeza, sortiren de la ruta programada i, per expressa petició del rei, abans d'abandonar el recinte firal s'aproparen fins a l'expositor. Un cop allà, saludaren els presents i dedicaren una especial atenció als detalls de la maqueta que reprodueix en tres dimensions quin serà l'aspecte del museu. De manera amistosa, Joan Carles i Sofia parlaren amb la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar; el batle Fageda; el president editor del Grup Serra, Pere A. Serra -qui aportarà part de la col·lecció permanent al museu-, i la fa poc nomenada directora, Teresa Pérez-Jofre.

Els reis quedaren gratament satisfets per la recuperació del gran aljub que hi ha al soterrani, com també pel respectuós projecte arquitectònic, perfectament integrat en l'antiga fortificació. Les autoritats aprofitaren l'avinentesa i convidaren la família reial a assistir a la inauguració del centre, que tindrà lloc aquest estiu.

A banda dels monarques i de les autoritats que presidiren la inauguració de la fira, altres personalitats també visitaren l'expositor del museu. La viuda del premi Nobel Camilo José Cela, Marina Castaño, fou una de les primeres a fer-ho.

Alguns artistes, com ara l'escultor Jaumne Mir i Eugenio López, també visitaren l'expopsitor. Així mateix, val a dir que a la jornada d'inauguració hi foren presents el conseller d'Hisenda, Joan Mesquida; la consellera insular de Cultura, Maria Antònia Vadell, i la regidora de Cultura, Carme Feliu.

En diferents projeccions es mostraven obres que formaran part del fons del museu o del projecte museístic, i detalls de la seva construcció.

La de Calatrava serà una escultura cúbica, d'uns 15 metres d'altura, que se situarà a la terrassa, convertint-se així en un dels punts de referència del centre. Pel que fa a l'escultura de Solano, es tracta d'una passarel·la que creuarà sa Riera mentre que la d'Oteiza és una obra molt característica de la seva escultura. Actualment el seu estat de salut és delicat a causa d'una pneumònia. Les obres, segons informà Vidal, han estat cedides pels artistes al consorci i només s'haurà de costejar les despeses derivades de la seva instal·lació i fosa. El projecte per a la creació del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma es va gestar com una proposta conjunta entre la iniciativa pública i la privada. Per a això, es va crear el 1997 un consorci integrat pel Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i la Fundació d'Art Serra, que es va comprometre a aportar una cessió a trenta anys d'obres d'art valorades en 4.810.000 euros i una donació d'obra i fons bibliogràfics de per valor d'1.200.000 euros.

El gener del 2002 es van iniciar les obres de construcció de l'edifici que allotjarà el museu, situat al baluard de Sant Pere. Aquestes obres es van finançar a través d'una primera aportació del Govern, Consell i Ajuntament d'1.170.468, 18 euros respectivament i, posteriorment, a través de la pòlissa creditícia que es va concertar amb la CAM el 30 d'octubre del 2001. Aquest crèdit, realitzat a un interès de 3'68%, ascendeix a 9.155.352, 93 euros i el seu venciment serà el 30 d'octubre de 2011. El pagament d'aquest crèdit per part de les tres institucions es va aprovar en el Ple de Cort (25 de gener de 2001), en el Ple del Consell de Mallorca (2 d'abril de 2001) i al Consell de Govern de les Illes Balears (8 de juny de 2001). Segons es pot veure en els pressuposts, a més de les aportacions per al pagament d'aquest crèdit, les tres institucions aporten una quantitat anual destinada a la despesa corrent. Una xifra que el 2002 va ser de 164.899'92 euros i que el 2003 serà de 426.000 euros, sensiblement superior a causa que aquest any es posarà en marxa el centre, que comptarà amb una vintena d'empleats, i s'ha d'afrontar una sèrie de despeses que fins ara havien estat limitades.

Imatge dels representants dels expositors de les Balears. Foto: T.A.

Del 12 al 18 de febrer tendrà lloc al recinte firal de Madrid la 22a edició de la Fira Internacional d'Art Contemporani (ARCO) que enguany comptarà amb la presència de set galeries procedents de les Illes Balears a més de la presentació del futur Museu d'Art Contemporani de Palma, Es Baluard.

Gómez Baeza destacà que malgrat «els mals auguris», en referència a un possible atac a l'Iraq la participació a la fira ha estat una sorpresa «per la qualitat de l'oferta» i ha registrat una major participació que en anteriors edicions, passant de les 261 galeries de l'any passat a les 277 d'enguany, «amb un augment considerable de les galeries nord-americanes i una elevada participació de comissaris, curadors i col·leccionistes».

Pel que fa a Ferran Cano, aquest participarà amb una selecció «d'artistes emergents» als qui dóna «permís per fracassar», com Fernando Guijar, Luis Cruz Hernández, Jeleton, Pedro Oliver, o Aaron Vidal. Per la seva banda Jero Martínez, de la galeria Maior, mostrarà les obres, en fotografia i escultura de «dos artistes joves, com Aina Perelló o Joan Cortés», a més de la instal·lació de Fuster i Woods, premiats a la passada edició de la fira, i una selecció dels artistes de la galeria.

Joan Guaita maté «la fidelitat als artistes de la galeria» als que incorpora una novetat, que en aquest cas es tracta de Teresa Matas. El galerista aposta, sobretot per l'art sud-americà en les figures de Kcho, Soto o Mendive. Pep Pinya, responsable de la sala Pelaires es mostrà més crític en fer referència al fet que els col·leccionistes «es centren en les galeries madrilenyes i obliden les perifèriques» i explicà que participa en aquesta edició de la fira amb els seus artistes habituals, com Pep Sirevnt, Menendez Rojas, Pep Llambies o Rafa Forteza entre d'altres.

Per la seva banda Xavier Fiol, qui augurà «una bona fira si no hi ha un denou», destacà la importància de la presència balear i explicà que en el seu cas presenta una proposta «molt ambiciosa» en la que aposta pels artistes estrangers i els illencs, com ara Ricard Chian, Santiago Picatoste o Josep Heer entre d'altres.

Les galeries Van der Woort d'Eivissa i Altair de Palma, presentaran obres dels artistes habituals dels seus espais com Jordi Alcaraz, Manuel Bouzo o Miguel Angel Campano, en el cas de la primera i Pep Canyelles, Paco Espinosa o Dolors Sampol pel que fa a la segona.

La presència balear a ARCO no es redueix només a la participació de les galeries illenques ja que alguns artistes mallorquins exposen en altres espais. En aquest sentit destaquen Joan Morey, seleccionat en l'apartat de nous projectes, Art Unknown, o Susy Gómez, i Bernardí Roig que mostren les seves obres en més d'una galeria.

El consorci del museu del Baluard presentà ahir Teresa Pérez-Jofre com a directora del centre. Aquesta professional ha desenvolupat diferents tasques en museus com el Reina Sofia, el Guggenheim i el Thyssen-Bornemisza. Acompanyada per la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, la tinent de batle de Cultura, Carme Feliu, i el director general de Presidència, Pere Fullana, la nova directora visità les instal·lacions juntament amb diferents membres del consorci i l'equip tècnic que desenvolupa les obres, les quals estaran enllestides d'aquí a quatre mesos.

El president dels galeristes també féu refèrencia a la importància de la figura del comissari i confia que el futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma pugui servir de «trampolí per als artistes d'aquí». Així mateix, Horrach agraí la col·laboració a les diferents institucions que participen de la trobada, però posà de manifest la necessitat que aquestes revisin la «política de compres als centres d'art». Per la seva banda, el galerista Joan Guaita, que parlà en nom del col·lectiu, explicà que «en aquesta nit ens convertim en amfitrions de l'art». Guaita creu que és necessari rompre el tabú «que els galeristes som especuladors», perquè, com explicà Maria de Lluch Fluxà, promotora de projectes artístics que ha estat al capdavant d'una galeria durant 16 anys, «darrere una galeria hi ha molta feina, molta valentia a més també de molt de risc».

Fluxà participa a la Nit de l'Art amb dues propostes que tendran lloc a Can Sales, protagonitzades per l'actriu Aina Bauçà, que farà «una acció teatral en un espai íntim on la gent haurà de fer servir tots els seus sentits» i Fernando Megías, que a través de la instal·lació Apple poeme aportarà la seva visió crítica sobre «el pensament políticament correcte». En aquesta nova edició que destaca per la presència de les performances i les videoprojeccions, Joana Kunstmann arriba des de Santanyí per mostrar l'obra d'Horacio Sapere, «enguany amb un espai propi». Mentre que Antonio Camba, que participa per primer cop a la Nit de l'Art, obre amb El jardín del holandés de Ramon Company, en què aquest reflexiona sobre «la relació de l'home amb la natura» a través d'una sèrie de teles i una instal·lació.

«Femme espagnole», una de les peces que la família vol retirar.

Poc després, Carme Feliu procedia a ordenar la retirada de les 6 obres que es troben exposades al centre i que, al llarg d'aquesta setmana, quedaran emmagatzemades a les cambres de seguretat a l'espera que les recullin. La també presidenta de la Fundació va confirmar que l'espai Estrella continuarà dedicat exclusivament a l'obra de Miró, i va assegurar que les obres «seran substituïdes d'immediat per altres peces dels fons, entre les quals figuren les de la família Juncosa». Feliu rebé també l'oferiment desinteressat del president editor del Grup Serra, Pere Serra, dels fons de Miró de la seva col·lecció (dibuixos, gravats, litografies, olis i fons bibliogràfic).

En total, són 22 les peces que la família Miró ha anat dipositant progressivament a la Fundació durant els anys en què Aurelio Torrente ha ocupat el seu càrrec: dues escultures, vuit olis, tres llibres il·lustrats, dos gravats i set tapissos, aquests últims elaborats al taller de Royo. Concretament, les pintures retirades són: La partie de pêche des amoureux, oli damunt tapís de 1965; Oiseau dans un paysage, oli damunt tela de 1974; dos olis de la sèrie Per a David Fernández Miró, oli damunt tela de 1964 i 1965; Femme espagnole, oli damunt tela de 1972; Peinture II. Tache bleue, de 1973; La Nuit, pintura de 1974, i Toile brulée, obra de 1973. Les escultures Personnage, bronze de 1982, i Maternité, de 1973; la sèrie de tapissos Le lézard aux plumes d'or, elaborats amb llana, cotó i jute al taller de Royo; els llibres il·lustrats Joan Miró. À toute Épreuve i Lapidari; i els gravats Gaudí XI i Gaudí XIII, són la resta d'obres relacionades.

Carme Feliu confia poder renegociar després de les eleccions la tornada al dipòsit d'aquestes peces i insistí en la falsedat de les acusacions de Joan Punyet. El nét de l'artista català ha titllat de «dictatorial» en reiterades ocasions la manera com s'ha procedit a la «destitució» d'Aurelio Torrente, així com la resolució adoptada per la Comissió de Govern de no cobrir la vacant que deixa fins un cop passades les eleccions municipals que se celebraran el pròxim mes de maig. Segons la presidenta de la Fundació Pilar i Joan Miró, aquestes afirmacions no es corresponen amb la realitat "ja que les decisions «s'han explicat sempre a la Comissió de Govern»", com tampoc no eren certes les declaracions que afirmaven que la Fundació mallorquina es convertiria en satèl·lit del futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,on anirien a parar les seves obres.

Vistes del pati d'entrada de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.

En aquests mateixos estatuts només es preveu una possibilitat perquè les obres que formen la Fundació Pilar i Joan Miró passaran a un altre centre d'art i és la desaparició d'aquesta mateixa. En l'article 25 es diu: «La Fundació per la seva naturalesa, interès públic de les seves finalitats culturals, i per les condicions amb què atorga la seva donació Joan Miró, tindrà caràcter permanent o perpetu. Això no obstant, si per qualsevol causa o motiu s'extingís per no poder continuar complint les seves finalitats fundacionals, el seu patrimoni haurà de ser destinat, per acord de l'Ajuntament i del Patronat, a finalitats o institucions anàlogues, en benefici i interès del poble de la ciutat de Palma de Mallorca».

Amb aquests estatuts es dissipa el temor, provocat arran de declaracions abocades per membres d'un sector dels hereus de Joan Miró, que la major part de les obres que formen actualment els fons de la Fundació poguessin passar a engrossir els fons d'altres centres d'art. Les acusacions en concret es referien al Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma com a dipositari d'aquestes peces.

El proper dia 20 de setembre els hereus de Joan Miró procediran a retirar els fons de la seva propietat que fins al moment han romàs dipositats a la seu de la Fundació. Com ja havia avançat el net de l'artista, Joan Punyet Miró, remeté ahir al registre de Cort un duplicat d'una carta en la que comunicava formalment les seves intencions al batle Joan Fageda i a la regidora de Cultura, Carme Feliu. Punyet, que no volgué revelar el contingut de la missiva, explicà que el destí de les prop de vint peces serà «un estudi. Hi romandran un any fins que passin les eleccions i es decideixi renegociar la devolució al centre».

En absència del batle, Carme Feliu, tingué constància de l'entrega de la carta a través d'aquest mitjà ja que «no ha existit cap tipus de contacte físic». Feliu apuntà que aquest fet podria ser degut al fet que l'entrega de la missiva s'hagués fet al registre de Can Bauçà. En aquest cas la tinent de batle rebrà avui el comunicat. La regidora volgué tranquil·litzar els mallorquins i assegurar que «queden moltes obres importants al centre i, a més, hi haurà aportacions d'altres familiars de l'artista».

"Podeu explicar motivacions i eixos de la llei de qualitat de l'educació?
"En primer lloc, la llei de qualitat pretén prevenir i combatre el fracàs escolar. Poc més d'un de cada quatre alumnes estan absents, no implicats en el sistema educatiu i, per això, no tenen les oportunitats bàsiques que necessiten per integrar-se en el mercat laboral. Sense aquest títol, costa molt a una persona de 16 anys la inserció laboral, i és obligació dels poders públics intervenir-hi perquè hi hagi la major integració possible.

"I què hi ha dels itineraris educatius, tan polèmics?
"També s'hi han de cercar fórmules per proporcionar oportunitats diferents que s'adaptin a les motivacions, als interessos o a les actituds dels alumnes. L'altra motivació de la llei és el grau de coneixements que adquireixen els alumnes en el seu procés d'aprenentatge. En matemàtiques, en llengua i en comprensió hi ha molt de camí per recórrer. El projecte té per objectiu millorar el nivell de coneixement.

"Una de les crítiques que es fan a la llei és que no preveu mesures integradores per a l'alumnat amb necessitats educatives especials per problemàtiques socials, el cas d'immigrants o fills de treballadors temporals, fenòmens comuns a les Balears.
"Els fills dels immigrants s'han de formar en el nostre sistema educatiu i presenten una doble problemàtica. D'una banda, tenen el problema de desconèixer la nostra llengua i, de l'altra, de vegades no tenen la formació que correspon a la seva edat. Aquest conjunt de situacions diferents ha de tenir un tractament específic en el sistema educatiu espanyol i aquest projecte de reforma, futura llei, estableix mesures per ajudar a integrar aquests alumnes. La llei afavoreix un tractament específic que permeti a aquests alumnes una integració efectiva en el sistema educatiu espanyol.

"Com valorau la regulació en matèria d'integració que han emprès algunes autonomies?
"La llei estableix marcs generals d'actuació per al conjunt de les CA. També els principis bàsics, però per aconseguir aquests objectius s'ha de treballar de manera articulada sota un mateix objectiu, com és prevenir el fracàs escolar, millorar els coneixements i establir les condicions millors per afavorir la integració.

"Com valorau el nivell de l'educació a les Balears?
"No em correspon fer comparacions: s'han fet avanços molt positius en tots els llocs.

"Quin és el principal problema de l'educació a Espanya i més difícil de combatre?
"El paper secundari en què està caient la cultura de l'esforç en l'aprenentatge. Avançar en la formació sense desenvolupar l'esforç necessari per a això, sempre adequat a cada edat. És necessari recuperar el valor de l'esforç en el procés d'aprenentatge. Per exemple, el fet que en el sistema actual es pugui passar de curs a secundària obligatòria tenint totes les assignatures suspeses és un miratge que contribueix al fracàs.

"Com valorau el projecte del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma?
"És una de les primeríssimes col·leccions privades de pintura contemporània. Serà un espai expositiu de primer ordre, magnífic, motiu pel qual els amants de l'art estam d'enhorabona. També s'hi ha d'afegir el fet que totes les institucions polítiques hagin consensuat la ubicació del futur museu.

Damià Pons i Pere Muñoz presentaren el document.

En el decurs de la presentació, el conseller Damià Pons destacà tres aspectes principals del document per la seva «utilitat o novetat». De primer, els centres de referència, que tenen com a finalitat servir d'espais de presentació cultural de cada illa mitjançant exposicions de muntatges audiovisuals... En segon lloc, els museus territorials, resultat de la suma d'equipaments que mantenen una semblança quant als continguts temàtics. I en tercer lloc, que la cultura comenci a entendre's com a generadora de la identitat balear i que pugui tenir una dimensió econòmica.

Algunes de les propostes més prioritàries que s'inclouen al document ja estan en marxa o es troben en estat embrionari, però d'altres són novedoses. Entre aquestes hi ha el Museu de la Mar, la creació d'un espai com a paradigma de Possessió mallorquina, el Museu de la Pell, el del Ferrocarril o la ruta del vi. A més d'aquestes, també s'hi contemplen moltes obres ja anunciades, com la remodelació del Museu Diocesà, el Centre d'Interpretació del Gòtic Mallorquí al palau de Can Serra, o en marxa, com el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Amb aquest estudi «per primera vegada en la història de la política cultural es compta amb un document on es recull una sèrie d'idees per treballar sobre el futur de la cultura, malgrat que no comprometi directament cap institució, ni organizació o empresa», digué Pere Muñoz.

El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Rafel Vidal, va explicar que «aquestes obres es començaran a realitzar al final d'any, quan la construcció del museu ja estigui quasi enllestida. Es tracta de millorar les zones de jardí i els accessos al museu i no es pot fer si les obres de la infraestructura cultural no han finalitzat». En aquest sentit, Vidal va explicar que «és lògic que les obres s'adjudiquin a les mateixes empreses, perquè és molt important que hi pugui haver una coordinació entre les dues actuacions». El pressupost serà aportat en un cinquanta per cent per la Unió Europea, mentre que la resta serà abonada a parts iguals pel Govern de les Illes Balears, i per l'Ajuntament de Palma a través del Consorci del pla Mirall.

Vidal també va explicar que «aquestes obres són molt importants per acabar de donar una bona imatge al conjunt i per garantir l'accessibilitat al museu en un entorn molt agradable». Així mateix, «també es recupera part de les murades exteriors, una tasca de consolidació de l'entorn que era imprescindible», digué el regidor. Vidal també assegurà que espera que les obres de construcció del museu puguin estar enllestides «abans que acabi el mes de febrer», i també les que ahir varen ser aprovades.

«Ara mateix ja s'ha executat un vint per cent de les obres del museu, i tot funciona com toca. Després de les obres només faltarà decidir quina serà l'exposició inaugural, perquè ja s'estan fent els concursos per triar el director del centre i també s'està començant a treballar per tal d'enllestir el pla museístic del centre. Quan es tengui tot això enllestit ja es podrà obrir al públic el museu, segurament pel març».

La seva trajectòria ja ha estat plasmada en paper. En aquest sentit, l'escriptor Llorenç Capellà publicà a la dècada del 90 un llibre sobre la vida del pintor, que es considera més mallorquí que alacantí. De Cabo s'ha mogut per diferents tendències. El seu estil ha tingut etapes realistes, surrealistes, impressionistes, abstractes... Però dins el panorama actual se'l reconeix més per la pintura del paisatge mallorquí per excel·lència.

Des de ben jove es va sentir atret pels pinzells. De la paraula 'autodidacta', no en vol saber res: «No hi crec. Si no hi hagués tants autodidactes hi hauria més bones exposicions». La seva formació es va consolidar a l'Escola d'Art i Oficis d'Alacant. Així mateix, no oblida un altre curs amb el professor José Sotero. En una ràpida anàlisi al panorama de l'art illenc, de Cabo veu pitjor el tema dels galeristes que allò relacionat amb l'artista, «que sempre té justificació, però el galerista no». De referents, nomenà a Luis Maraver i Ramon Canet, «els més autèntics quant a figuració i abstracció», i també destacà Miquel Barceló.

En un altre ordre, de la polèmica amb les ceràmiques Lladró afirma que «fou una patinada incomprensible per part del senyor Lluís Socias (exresponsable del Solleric). Això de Lladró és horrorós. I don suport al moviment de protesta que sorgí. Em sembla que Socias hauria d'haver estat fora molt temps abans. I ell hauria de saber perquè ho dic». Respecte el projecte del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,de Cabo considera que «és una meravella. Mallorca, amb els diners que té i tot el que volem presumir, ha de tenir aquest museu. L'idea és molt interessant, i la ubicació, genial».

Imatge de la cripta de Sant Llorenç, construïda en el segle XIV.

El museu s'ubicarà a la planta baixa de la rectoria i tindrà accés directe pel carrer de Sant Llorenç. El recinte s'articularà a partir de dues sales, contigües a la cripta de Sant Llorenç. Aquesta bella edificació, sota l'absis del temple, es va fer en el primer quart del segle XIV i és de planta quadrada amb voltes d'ogives i envoltada d'un deambulatori de cinc trasts. Després de la visita a la cripta, l'itinerari es completarà amb l'accés per unes escales a l'interior de l'església. Ara les obres estan a punt d'acabar i Turisme ja té un informe damunt la taula en el qual es detalla l'obra de què es disposa per incloure en el museu. L'estudi ha estat elaborat pels historiadors d'art Aina Pascual i Jaume Llabrés.

Una gran part de l'obra del temple prové del mecenatge de les famílies Sales i Sureda, del general Barceló i del cardenal Despuig. S'hi ressenyen talles escultòriques del romànic, custòdies de gran valor d'or i de plata, pintures a l'oli de Giuseppe Dardone, i un fons bibliogràfic important. Miquel Orell posà en relleu la pretensió que aquest nou espai guardi relació amb la significació que va tenir antigament la barriada, «entre el sentiment mariner i els grans comerciants de la ciutat», i que permeti fer una revisió històrica de la identitat de la barriada.

Negociacions
Les negociacions per dur endavant aquest projecte entre la rectoria del temple i Turisme està previst que s'enllesteixin en les properes setmanes. La idea, segons Miquel Orell, és que una part dels visitants que pugui rebre el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, ubicat al Baluard, també passin per aquest recinte. A hores d'ara, fa falta tancar aspectes com ara qui es farà càrrec del manteniment del museu i de la seva gestió. La posada en marxa pot ser aquest estiu.

El logotip del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Quins són, en el seu parer, els valors que caracteritzen el nou museu? Cutillas els resumeix com a institució «viva, mediterrània, oberta al món, però també a la societat en què estarà immers, participativa». Aquest fou el motiu pel qual desenvolupà un element gràfic "un punt, una línia i una corba", com a imatge oberta. El seu símbol serà la imatge de marca en la projecció del MAMC, el que «vendrà» «una institució seriosa, sòlida i ben accentuada», va afegir. Van ser aquestes característiques les que van inspirar La Recerca i les que Cutillas proposa «reforçar» amb el seu disseny «obert», concepte que, en aquest cas, també significa «arriscat».

Cutillas diu del seu treball que «varia la seva aparença, però manté l'essència», per la qual cosa creu que resultarà fàcilment «identificable, reconeixible». Pel dissenyador, el fet que els tres signes "punt, recta i corba", puguin adaptar-se en diferents posicions narratives no significarà confusió per al públic. Al contrari, assenyala, és mostra de la seva «vitalitat», del fet que pot «evolucionar».

Pere Serra i Pere Fullana assistiren a la presentació amb els membres del Consorci del Museu. Foto: T.M.

Sobre la base del nucli inicial del museu, la col·lecció permanent, es preveu iniciar una sèrie d'activitats complementàries que contribueixin a dinamitzar i articular un engranatge quant a imatge i repercussió del museu. L'exposició permanent es mostrarà en exclusiva des de la inauguració del recinte, el segon trimestre de l'any que ve, fins al segon trimestre de 2004. A partir d'aquesta data començaran les exposicions temporals. Pel que fa a aquestes exposicions, es preveu inicialment la programació de mostres en relació a la permanent perquè contribueixi a la seva difusió en el context de l'art internacional. Així mateix, es ressenya la necessitat de tenir diverses línies expositives que abracin des d'aspectes científics a altres de major divulgació, i des d'enfocaments històrics a tendències emergents.

Per desenvolupar les exposicions temporals, l'autora del pla estratègic apuntà la necessitat d'identificar un mercat de possibles patrocinadors d'entre el sector empresarial balear. Un capítol significatiu per a l'establiment de nexes d'unió entre el museu i la societat és el que fa referència a les diferents activitats complementàries. Pérez Jofre féu esment al desenvolupament d'un pla en el qual es contemplin des de cicles de conferències a tallers o fins i tot un cicle de concerts a l'aire lliure... Tots aquests punts de partida són claus per a l'obtenció dels 500.000 visitants anuals que es preveuen, una xifra que, segons Pérez Jofre, és «viable» i «assumible», tenint en compte la població de les balears i la gran afluència de turistes.

A partir del mes que ve es començarà a desenvolupar el pla de gestió i de recursos humans, com també sortirà la convocatòria per a la contractació del director. Aquesta, en paraules de Pérez Jofre, es farà mitjançant un «concurs obert i internacional». D'acord amb el pla estratègic, el director s'hi incorporarà el darrer trimestre d'enguany. A ell correspondrà dotar de continguts la gestió, que s'afirma que ha de ser «àgil i eficient i amb capacitat per a la presa de decisions sobre projectes i pressuposts» per aconseguir que el museu s'autofinaci en un seixanta per cent en tres anys.

Assistència
Entre els assistents es veieren molts coneguts, com el president de la Caeb, Josep Oliver, el delegat de l'SGAE, Ignacio Fernández, el president del Cercle de Belles Arts, Antoni Garau, els galeristes Joan Guaita, Xavier Fiol i Pep i Frederic Pinya, els artistes Nils Burwitz Mariano Mayol, Teresa Matas... a més dels autors del projecte arquitectònic.

Les tasques estan en marxa.

El museu, ubicat al Baluard, ocuparà una superfície d'uns 5.000 metres quadrats, dels quals uns 3.000 es dedicaran a sales d'exposicions i 2.000 més a exteriors. Aquestes dimensions el situen al costat d'altres museus estatals, i també internacionals. El projecte harmonitza les arrels històriques amb la modernitat i les necessitats museístiques, i té com a característica essencial la mediterraneïtat. L'equip d'arquitectes està integrat per dos despatxos, el de Luis García Ruiz i Jaime Garcia Ruiz i el de Vicente Tomás i Àngel Sanchez Catalejo. «Hem tingut l'assessorament d'importants col·laboradors com ara Carlos Iturriaga, del Guggenheim de Bilbao, i l'IDOM, l'empresa d'enginyeria més important que hi ha a Espanya. Les obres han estat adjudicades a la UTE Dragados/Llabrés Feliu», deia García Ruiz.

L'edifici, que es desenvolupa en tres plantes, quedarà adossat a la murada sense superar-la, i estarà delimitat per un gran pati d'entrada entre la murada mateix i les rampes d'accés. La coberta serà de fusta, amb intenció de recordar les cobertes dels vaixells. Es projecta una passarel·la de l'escultora Susana Solano que connectarà el museu amb la zona de sa Feixina i la plaça de de Santa Catalina. Un dels aspectes que s'ha potenciat més és la multifuncionalitat dels espais, per poder aprofitar al màxim les possibilitats de l'edifici. «Perquè sigui un museu viu, s'ha de nodrir d'exposicions temporals. Tenim fins i tot sales que es poden enfosquir al 100%», afegien els arquitectes. En les prospeccions va sortir la llum un antic aljub d'aigua de 40 metres de llargària, 9 d'altària i 12 d'ample, i que s'integrarà en l'edifici també com a sala d'exposicions. El fons artístic que forma el nucli inicial de la col·lecció permanent es compon, essencialment, d'artistes mediterranis o vinculats al Mediterrani.

MUSEUS

Baluard La gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma concedí ahir la llicència d'obres per a la construcció del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma al Baluard de Sant Pere al Consorci constituït per Cort amb el Govern balear, el Consell de Mallorca i la Fundació d'Art Serra. Es preveu que les obres de construcció, una vegada atorgat el permís, s'iniciïn el proper mes de setembre. El pressupost de les obres, l'adjudicació de les quals se sotmetrà a concurs públic, és de 1.668 milions de pessetes. DdB.

CINEMA

Mi dulce El film català Mi dulce, de Jesús Mora, és l'única pel·lícula espanyola que es podrà veure al XXIII Festival Internacional de Cinema de Moscú, el qual se celebra entre el 21 i el 30 de juny. El film està rodat al barri barceloní del Raval i està protagonitzat per Aitana Sánchez-Gijón, Bárbara Goenaga, Unax Ugalde i Santiago Ramos. Tal com passà a Cannes amb Pau i el seu germà, la pel·lícula catalana competirà per les estatuetes de Sant Jordi que atorga el jurat, presidit per Margarethe von Trotta.

ART

Amiet bat rècords Pomes sobre fons blau és el títol del quadre del suís Cuno Amiet que dimarts es vengué en una subhasta a Zurich per 674.000 dòlars. La pintura duplicà el preu de sortida, 337.000 dòlars, i fou la peça més cara de la subhasta. El comprador del quadre d'Amiet (de l'any 1908) és un col·leccionista particular suís que no vol ser identificat. A la mateixa subhasta s'arribà a un altre rècord mundial amb el quadre Paisatge d'hivern al llac Untersee, d'Adolf Dietrich, que costà 410.000 dolars al seu comprador. DdB.

La xifra, que s'invertirà de forma bianual des d'enguany fins a l'any 2011, és la mateixa que la ja aprovada en respectives sessions plenàries per les altres dues institucions que participen de la Junta rectora del consorci, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.

L'adhesió del Govern al consorci del Museu, constituït per Cort i la Fundació d'Art Serra, va solicitar-se al juny del 1997, i acceptà entre les condicions la d'efectuar el primer pagament una vegada nomenats els representants de la CA a la Junta Rectora del consorci i la comissió executiva, i un cop s'hagués aprovat la revisió del Pla d'Ordenació Urbana.

Realitzats aquests tràmits i assumit el compromís de la despesa plurianual, les tres institucions illenques amparen l'edificació del museu al baluard de Sant Pere, que es preveu iniciar en breu.

La temàtica predominant en les coloristes obres de Fouine és, actualment, la fruita i alguns elements propis del bodegó als quals aporta la seva personal visió, tot i que l'artista comença ara una nova etapa que es basa en els postulats del constructivisme rus.

Emmarcades en aquest corrent artístic, Fouine mostra una escultura i un quadre, fet de peces de fusta reciclada. Aquest darrer suposa la forma que un grup d'artistes, EME3, ha escollit per manifestar «el nostre suport pel futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma», explica Fouine, i afegeix que «tenim la intenció de donar aquesta obra a la Fundació d'Art Serra».

ARQUITECTURA

Premi Pritzker Els suïssos Jacques Herzog i Pierre Meuron han estat guardonats amb el més prestigiós dels premis d'arquitectura concedits arreu de món, el Pritzker. Dotat amb més de 18 milions de pessetes, el premi és concedit per la Fundació Hyatt de la ciutat californiana de Los Angeles. Herzog i Meuron, amb estudi a Basilea, han estat guardonats per la seva construcció del Tate Modern Museum, de Londres. Ambdós treballen actualment en sengles projectes museístics als Estats Units: el primer és el Walker Art Center, a Mineapolis, i el segon, el Young Museum, de Los Angeles.EFE.

LITERATURA

Premi Goncourt de novel·la La cantant Ingrid Caven "musa i esposa de Fassbinder" protagonitza la darrera novel·la de Jean-Jacques Schuhl, recent premi Goncourt, en la qual desfilen personatges que compartiren el seu gust per la desmesura, l'excentricitat i la provocació. El que més fascina l'autor de Caven, amb qui conviu des de fa més de vint anys, és que «sempre s'ha mostrat sense por de la seva vulnerabilitat, de la seva debilitat». Al llibre s'evoca la vida de Caven des de la infantesa, quan sols amb 4 anys canta al 1943 «Nit de pau» als soldats de Hitler.EFE.

Curiositat pueril per la lectura El claustre sud de la Biblioteca Valenciana acull des d'ahir, Dia del Llibre Infantil, una exposició d'artilugis i objectes estranys i curiosos que susciten en els infants la curiositat i l'interès per la lectura i el món dels llibres. Entre el material que s'hi exhibeix figura un llibre trobat a la platja per un passejant anònim, un rellotge aparegut a les runes d'una casa, llibres de nusos, un missatge amb objectes de Marco Polo a Khubai Khan, entre d'altres.EFE.

INSTITUCIONS

Museu del baluard de Sant Pere El Consell de Mallorca aprovà ahir per unanimitat en la sessió plenària la concessió d'una subvenció plurianual per fer front a les quotes del préstec contractat pel Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. En total, la despesa ascendeix a 667 milions de pessetes, a realitzar en un termini de 10 anys. El pagament d'aquesta subvenció es durà a terme a través del contracte creditici establert pel Consell de Mallorca amb la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània (CAM). DdB.

LITERATURA

No era això El Centre de Cultura de Sa Nostra acollí ahir la presentació del llibre de Miquel López Crespí, No era això, memòria política de la transició. Els encarregats de presentar aquest volum, editat per edicions El Jonc foren Mateu Morro, historiador i conseller d'Agricultura del Govern; Jaume Santandreu, escriptor; Tomeu Martí, escriptor i membre d'Alternativa per Mallorca i Llorenç Buades, secretari d'acció sindical de la CGT. DdB.

LLENGUA

Termcat La Fundació la Caixa de Palma acollí ahir la presentació del Nou diccionari de neologismes del Termcat, que registrà l'assistència dels consellers de Cultura del Govern balear i de la Generalitat, Damià Pons i Jordi Vilajoana; Esther Franquesa, directora del Termcat; els directors generals de Política Lingüística del Govern balear i de la Generalitat, i el catedràtic de Lingüística General de la Universitat de Barcelona, Sebastià Serrano. Durant la presentació s'acordà la participació del Govern balear en l'edició d'un diccionari d'hostaleria i turisme. DdB.

INSTITUCIONS

Museu baluard La regidora de Cultura de l'Ajutament de Palma anuncià en la sessió plenària d'ahir que traslladarà a la junta de govern del consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma la proposta del grup d'EU-Els Verds relativa a la modificació dels seus estatuts. Feliu assenyalà que la proposta serà estudiadad també pel Consell de Mallorca i pel Govern balear i que es tornarà a debatre en el proper ple. DdB.

La periodista Àngela Seguí entrevistà ahir Pere A. Serra pels micròfons d'Última Hora Ràdio. En el diàleg amb la periodista, el president del Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma afirmà que «les crítiques arriben tres anys tard».

—Ha estat un èxit la presentació del museu a Madrid.
—Sí, ho ha estat. Mai hagués pensat que tanta de gent de Madrid, relacionada amb el món de l'art, hi mostràs tant d'apreci. Tampoc pensava que per l'estand del museu hi passassin tants de visitants, i rebés tants d'elogis.

—Sembla que les crítiques, més que a Madrid, sorgeixen aquí.
—Bé... A mi m'estranyen aquestes crítiques perquè vénen amb tres anys de retard. El conveni es firmà fa tres anys. És que han hagut de menester tot aquest temps per estudiar el conveni?

—Haurà estat el conveni més estudiat de les Balears...
—Sí. I crec que ja ha estat excessivament estudiat, perquè si tot el que s'ha dit d'aquest conveni és cert, jo proposaré a les institucions que es modifiqui. Miri, per exemple, fa un moment, i en una altra emissora de ràdio, el senyor Lluís Pomar deia que jo comandava. I li he dit, miri, a Madrid jo vaig proposar a les institucions fer un concurs internacional i cercar un bon director. I també he dit que proposaré fer una selecció entre les forces vives de la ciutat, des de la Universitat, a l'Acadèmia de Belles Arts, passant pels pintors i galeristes, per admetre o rebujar les obres d'art que han d'anar al museu. Jo no crec que hi pugui haver més democràcia. I si en el consorci, i després de tres anys de la firma, veim que hi ha algun punt fluix, el modificarem tot d'una. I si hi és, haurem d'agrair a les crítiques haver evitat l'errada, encara que serà una pena fer-ho tres anys tard.

—Creieu que hi ha algun interès especial perquè hagin arribat aquestes crítiques? 
—No ho crec. En tot cas pens que en algunes és una qüestió de gelosies. Miri, jo voldria resumir els fets: el que ens importa és estimar la nostres illes, estimar Mallorca, i fer el millor possible per a ella. I això ho podem fer els mallorquins. Ara bé: negocis que estan a Mallorca, però que s'enduen a fora els doblers que fan a Mallorca, pot ser que no estimin Mallorca com nosaltres.

—Per què pensau vós que aquest museu és tan important per aquesta Illa? 
—Jo no he dit en cap moment que fos tan important. L'únic que dic és que convergeixen una sèrie de circumstàncies: el museu s'aixecarà en un lloc abandonat, que ara és ple de rates, i que des del 1400 havia estat un fortí militar. Ara passarà a la ciutat, i la gent en podrà gaudir. Amb la futura biblioteca, el Baluart es convertirà en una de les zones privilegiades de Palma. A la Mediterrània, a més, totes les ciutats importants com Barcelona, València, Niça, Cannes,... hi ha museus importants. A Mallorca no hi ha cap museu d'art modern i contemporani d'àmbit internacional. I repetesc una vegada més: la idea no fou meva, sinó de Carlos Ripoll (l'extinent de batle de Palma) que un dia va venir al meu despatx i em digué: «Què faràs, amb totes les obres d'art que tens aquí?», i jo li vaig dir: «no ho sé». I em contestà: «Mira, mira, perquè no fem un museu al Puig de Sant Pere?», que es veu des de la finestra del meu despatx. La idea va néixer així. I una altra cosa que vull dir: als meus setanta anys jo no aniré a pensar en el que passarà d'aquí a trenta, que és el temps que jo don les obres. I estic ben segur que els meus fills, d'aquí a trenta anys, estaran ben disposats a arribar a un acord amb l'Ajuntament perquè les obres continuïn al museu.

—Un dels punts de crítica fa referència a qui gestionarà aquest museu. Han arribat a dir que vós teniu interessos i per això voleu controlar-ne la gestió.
—No, l'únic que jo vull controlar, i això ho dic molt clar, és l'obra que hi deixaré, perqué l'art és molt delicat i s'ha de tenir en unes condicions molt especials. Jo record que quan sir Roland Penrose ens deixà La maternitat de Joan Miró per l'exposició antològica de la Llonja, cada dia hi anava per comprovar si estava en les condicions més òptimes. L'obra d'art s'ha de cuidar molt.

—Però en cap moment vós voleu dur la gestió del museu? 
—En absolut. Serà un director el que ha de fer la feina. I la gestió ha de recaure totalment en el consorci.

—És a dir, vós el que feis és cedir obres vostres al museu perquè puguin ser vistes per tothom, i amb un contracte de trenta anys.
—Sí, perquè en trenta anys el museu torna a l'Ajuntament, no a Pere Serra. Jo no me vull ficar en la construcció de l'edifici, en el temps que es torbarà a fer-se realitat, en els arquitectes... no en vull saber res, d'això. La meva filosofia és: quan el museu estigui llest, que em diguin: 'Senyor Serra, vós heu d'entregar els quadres'. En aquest cas, la Fundació els entregarà. I si manca alguna cosa més, també ho donaré. Aquesta és la meva feina: despenjar els quadres de casa, o treurer'ls dels magatzems, i dur-los allà.

—I per cert, quantes obres podrem veure?  
—No se sap encara, depèn d'aquest comitè que nomenarà el consorci per l'admissió de les obres d'art. Tanmateix, sí que n'estic convençut que hi haurà obres que voldran: no diran que no a obres de Picasso, de Miró, de Magritte, de Staël, a segons quin Ramis...

—La vostra casa de Sóller deixarà de ser la vostra «casa-museu»...
—No, no, no... Són dues coses distintes. A la meva casa de Sóller hi ha les escultures. I les escultures no tenen res a veure amb el museu.

—Vos han sabut greu les crítiques al museu, precisament quan ho havíeu pres amb tanta d'estima...
—Els que estimam Mallorca hem de continuar fent coses per l'Illa, hem de continuar pensant que és el lloc més hermós del món, ens hem de preocupar que edifiquin poc, que no facin polígons industrials, recuperar els olivars... Els que no volen això és que no estimen Mallorca.

La premsa espanyola s'ha fet ressò de la presentació, dijous passat a Arco, del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. En la seva edició d'ahir, el diari El Mundo assenyalava que «els responsables del Museu desembarcaren per donar a conèixer el projecte que s'assentarà en el baluard de Sant Pere de la capital balear amb uns fons de 3.600 peces. L'edifici acollirà obres de noms que van des de Joaquim Mir i Santiago Russinyol fins a la generació encapçalada per Miquel Barceló, passant per Picasso, Miró, Magritte, Ernst, Picabia, Poliakov o Klee. És una mostra més de la puixança artística actual a Palma que, com evidència també Arco, no viu únicament a l'ombra de la Fundació Pilar i Joan Miró».

A l'edició del El Mundo-El Dia de Baleares apareix un comentari editorial titulat «Museu del Baluard: la necessitat d'una gestió aliena a tot interès privat», on es diu: «No es tracta aquí de posar en tela de judici la iniciativa, que sens dubte és lloable, i que hauria d'animar l'empresariat balear a seguir l'exemple del president de la Fundació d'Art Serra en pro de la cultura balear. Es tracta, en concret, de tornar a allò del qual ja parlàvem ara fa exactament quatre anys, amb motiu de l'aprovació dels estatuts que regiran el funcionament i la gestió del dit museu, i sobre els termes econòmics en els quals foren redactats els acords d'adhesió de les institucions. Es tracta, en definitiva, d'exigir als gestors públics no prudència, sinó respecte reverencial a l'hora d'administrar els doblers de tots els ciutadans».

També en l'edició balear d'aquest diari, i en la crònica referida a Arco, s'escriu que Pere Serra, president del consorci museístic, 'afirma que «les crítiques són benvingudes i fins i tot necessàries, perquè poden ajudar-nos a millorar el projecte i contribuir perquè el museu sia millor». Aquestes declaracions evitaren la distribució de part de representants de l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears d'un escrit sol·licitant que «el museu ho sia per a tots». Biel March, president d'aquesta associació, assegurà que «estam contents perquè finalment se'ns ha fet cas», i explicà que «per primera vegada se'ns ha conviat a participar en el patronat. Només podem confiar en la paraula de les persones, almenys fins que es demostri el contrari»*.

Serà un nom de referència en el panorama museístic i expositiu d'Europa. Així ho coincidiren a assenyalar els representants del Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, un centre d'art que es nodrirà d'una col·lecció permanent que no té res a envejar a les grans col·leccions internacionals, però que també facilitarà la visita de les grans exposicicions temporals que itineren per Europa.

Són els atributs que es destacaren ahir, unànimement, a la roda informativa oferida pel Consorci a Arco, poc abans del dinar de presentació en societat del museu a la comunitat artística nacional i internacional. Gràcies tant a la col·lecció amb què parteix el centre, en la qual es troben representades les principals signatures de l'art modern i contemporani, com també a l'àmplia capacitat per rebre les mostres que itineren, durant anys, per les capitals europees, «Palma s'integrarà en els circuits d'oferta artística europea», indicà Damià Pons.

La prioritat és la construcció del centre, explicà Josep Ferrer, membre de la comissió executiva del Consorci, però no s'han de perdre de vista la importància d'elaborar un pla director del museu. En vies de desenvolupament, aquest pla director contempla la importància del fons artístic inicial, procedent de fonts diverses. «El seu nucli és l'aportació de la Fundació Serra, però s'hi afegeixen les obres cedides per les institucions, així com altres donacions o llegats fets per particulars o entitats».

«AQUEST ÉS EL NOSTRE MUSEU». El rei Joan Carles inaugurà ahir a Madrid la XX edició de la Fira Internacional d'Art Contemporani (Arco), en la qual participen 271 galeries amb més de 2.000 artistes de tot el món. Però a Arco també hi és present l'estand del futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, on es mostren una sèrie d'obres de Picasso, Miró i Magritte, entre d'altres, destinades a enriquir-lo. «Aquest és el nostre museu», digué el rei a Pere Serra, amb qui apareix a la imatge al costat de la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, i dels batles Álvarez del Manzano i Joan Fageda, admirant una escultura de l'artista Marino Marini.

Una hora abans d'allò que és tradicional, a les sis de l'horabaixa, el monarca va fer acte de presència a una fira que acabava de rebre els darrers retocs per mostrar les seves millors gales. Un total de 271 galeries amb els seus expositors, inclosa una gran àrea destinada a mostrar el brogir de la plàstica de Gran Bretanya, país convidat en aquesta edició, se sotmeteren al passeig realitzat pel rei, que no oblidà aturar-se a saludar els galeristes illencs ni contemplar detingudament les obres dels seus artistes predilectes.

Acompanyat de la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, i del batle de Madrid, Àlvarez del Manzano, com també de les autoritats britàniques, el president de la Cambra Alta, lord Chancellor, i el ministre de Cultura, Chris Smith, el monarca espanyol encapçalà una comitiva inaugural que abastà els dos pavellons d'expositors.

En el recorregut inaugural del rei no podia passar desapercebuda la presència de galeristes que Joan Carles I coneix de prop. Tal és el cas de Joan Guaita, que saludà cordialment, i de Pep Pinya, propietari de Pelaires, amb qui comentà algunes de les obres instal·lades a l'estand; es mostrà especialment interessat per les darreres creacions de Guillem Nadal. Tampoc no podia faltar l'aturada a l'estand del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,amb la qual el monarca tancà el seu recorregut.

Els pavellons del recinte firal Joan Carles I de Madrid obriran aquest vespre les seves portes per a la inauguració oficial de la fira ARCO 2001, entorn de les 19 hores. El monarca espanyol acudirà fidel al bateig de la fira d'art contemporani en la seva vintena edició, que podrà ser visitada pel públic durant una setmana, des de demà fins al dilluns dia 19.

Amb la Gran Bretanya com a país convidat i amb un notable increment de les activitats i ofertes complementàries de l'exhibició d'obres dels artistes d'aquest segle —projectes innovadors i la integració d'art en la xarxa Internet, entre altres—, ARCO tornarà a disposar enguany d'una destacada presència illenca. L'encapçala la presentació del futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,que mostrarà en un estand els projectes i maquetes de l'edifici al Baluard, com també una selecció d'obres d'art representatives del fons del futur centre.

Les Balears tindran, així mateix, una representació molt significativa de l'actual panorama artístic de les Illes, a través de les vuit galeries illenques que disposen d'estand propi (Altair, Ferran Cano, Gianni Giacobbi, Joan Guaita, Maior, Pelaires, Van der Voort, Xavier Fiol) i dels creadors balears que hi exhibiran les seves obres, bé en els espais que els dediquen les sales expositives insulars, bé en els estands d'altres galeries estatals o estrangeres.

La presència mallorquina a la fira internacional d'art contemporani de Madrid, Arco, es veurà incrementada enguany amb un estand que presenta el futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, que promou un consorci integrat per la Fundació d'Art Serra, el Govern, el Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Palma.

En un espai de 81 metres quadrats, els visitants d'Arco, curiosos i professionals del món de l'art, podran fer una visita a virtual a l'interior del museu mitjançant un vídeo de quatre minuts que mostra un recorregut pel futur edifici. A més, coneixeran com serà l'edifici que es construirà al baluard de Sant Pere, perquè allà s'exihibirà una maqueta del projecte dissenyada pels arquitectes Luis Gracía-Ruiz, Jaime García-Ruiz, Àngel Sánchez Cantalejo i Vicente Tomàs Esteva, que s'ha fet a Barcelona especialment per a aquest esdeveniment sota la direcció dels esmentats professionals. Aquesta informació es completarà amb l'exposició de diverses perspectives i dibuixos de l'alçat de la construcció.

En una fira d'art no hi pot faltar la pintura, per això a l'estand també s'hi exposaran al voltant d'una desena de quadres procedents de la Fundació d'Art Serra, entre els quals hi haurà obres de Pablo Picasso, Juli Ramis, René Magritte, Kees Van Dongen o Nicolas de Staël.

L'espai s'inaugurarà el proper 13 de febrer, dia que comença la fira, amb presència de públic professional i especialitzat. En Arco punto de encuentro les institucions que integren el consorci oferiran un dinar als col·leccionistes i directors de museus presents a Arco. En aquest dinar es comptarà amb la presència de Rosina Gómez Baeza, directora de la fira. L'estand quedarà reflectit a la memòria d'Arco 2001.

ART

Les ceràmiques de Picasso, a Valladolid L'exposició Picasso, Ceràmiques, que s'inaugurà ahir a Valladolid amb peces propietat de la Fundació Serra, recull per primera vegada en la Península les obres més representatives de l'activitat de l'artista com a ceramista. La comissària de la mostra, Dolores Duran, assegurà durant la presentació que es tracta de la primera mostra que ofereix una «visió completa» de Pablo Picasso com a ceramista, tot i que advertí que a Palma ja se n'havia muntat una altra amb la meitat de les peces. Duran recalcà la importància que tingué Picasso en la dècada dels quaranta perquè l'alfareria i la ceràmica tinguessin una consideració d'art. L'exposició, que romandrà oberta fins al 23 d'abril, es traslladarà després a Sevilla i a Pamplona. Posteriorment començarà un periple per Argentina i per Montevideo. Aquestes ceràmiques ocuparan una sala destacada en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,la primera pedra del qual es posà fa unes setmanes en presència del ministre d'Educació i Cultura, Mariano Rajoy i de les màximes autoritats de les Balears i de Mallorca. EFE.

Cent milions pel Museu Sorolla El Ministeri de Cultura del Govern central invertirà enguany cent milions de pessetes en obres d'acondiciament per a la casa del pintor Joaquim Sorolla. Així ho anuncià ahir el director general de Belles Arts, Benigno Pendas, en la presentació de la guia del Museu Sorolla, la primera d'una col·lecció dedicada als 17 museus estatals. L'edició de la guia, de fàcil consulta i adreçada al gran públic, és fruit del conveni de col·laboració subscrit entre el Ministeri i l'Editorial Electa Espanyola, especialitzada en llibres d'art. Pendás reivindicà «la importància decisiva» que tenen els petits museus, com l'instal·lat a la casa del pintor Joaquim Sorolla, «que té un caràcter exquisit», i assenyalà que l'Administració central ha donat per conclòs el traspàs de competències en matèria de museus a les comunitats autònomes.EFE.

Excepcional mostra de Botero Una bona part de la col·lecció privada de l'artista colombià Fernando Botero, 120 obres entre pintures, dibuixos i escultures, s'exposa des d'ahir al Palazzo Bricherasio de Torí per darrera vegada a Europa. Després de la mostra, dirigida pel mateix artista, les obres seran donades a dos dels més prestigiosos museus colombians, el d'Art Contemporani de Bogotà i el d'Art Modern de Medellín, ciutat natal de l'artista. El gros de la col·lecció l'integren 22 olis inèdits, als quals s'hi afegeixen dibuixos i escultures, en bona part realitzades a la darrera dècada. Segons declarà l'artista, «he escollit Torí perquè estim Itàlia i mai abans no havia mostrat la meva feina en aquesta ciutat».EFE.

RECONEIXEMENTS

El Consell de les Pitiüses a Joan Marí El Consell Insular de les Pitiüses retrà avui un homenatge a l'historiador eivissenc Joan Marí Cardona, guardonat pel Govern amb la Medalla d'Or de la Comunitat. Segons apuntà la consellera de Cultura, Fanny Tur, aquest acte «serà un poc més privat, particular i senzill», atès que sols hi assistiran els seus familiars i amics. Tur subratllà que la intenció del Consell és que la recepció «esdevengui quelcom emotiu, amb una aproximació al seu treball i a la seva figura». Des del Consell s'ha destacat la tasca d'investigació que ha desenvolupat l'historiador eivissenc, com també els mèrits que l'han fet mereixedor de la distinció que rebé dimecres passat a Palma. L'homenatge tindrà lloc a les set de l'horabaixa a la Sala de plens de la primera institució pitiüsa.EFE.

«La idea del centre "explicà el col·leccionista i president de la Fundació, Pere Antoni Serra" és que sigui molt nostre, amb una bona representació dels nostres artistes». Sense oblidar, però, la panoràmica general del que ha estat el segle XX, tant a Europa com a Amèrica.

Ell mateix ha estat qui ha realitzat la selecció de peces que s'extrauran de la seva col·lecció particular per posar"se a l'abast de tot el públic en el futur museu. Són obres extretes d'un llegat acumulat en molts d'anys, sempre des de la passió per l'art que Serra confessa haver heretat dels seus avantpassats: «Som la tercera generació de col·leccionistes», apuntà, tot explicant que algunes de les peces que posseeix als seus fons ja pertanyien al seu padrí.

Integrada per mostres de la pluralitat de llenguatges pictòrics que han proliferat en els darrers segles, la donació farà possible vertebrar el Museu entorn d'un seguit de sales monogràfiques que es completaran amb una sala d'exposicions temporals, un dipòsit bibliogràfic en el qual acollir material litogràfic, gravats i xilografies, i un auditori on realitzar conferències i altres activitats culturals.

El fons cedit i el dipositat per la Fundació Serra seran el punt de partida per a un centre al qual s'hauran d'anar incorporant noves adquisicions. A la possibilitat d'acollir futures donacions particulars d'artistes i col·leccionistes, s'hi afegeix la d'engrossir els fons del Museu amb una part de les peces que s'exposen a la sala d'exposicions permanents de ses Voltes, «especialment quant a peces d'artistes catalans», apun tà Serra. Un altre punt és la implicació de les institucions en el projecte, que farà possible l'exhibic ió d'obres d'interès que estiguin en propietat de les administracions.

La primera pedra, posada a quatre mans.

Un altre òrgan de gestió és la Comissió Executiva, que comptarà amb tres membres de Cort (Joan Fageda, Carme Feliu i el tinent de batle d'Urbanisme, Rafel Vidal), tres de la Fundació Serra (Pere A. Serra, Carme Serra i Josep Ferrer), dos del Govern illenc (Damià Pons i Pere Muñoz) i dos més del CIM (Cecili Buele i Miquel Nadal). Tant en un òrgan com en l'altre, es tracta de membres elegits per les institucions que representen i, per tant, susceptibles de ser rellevats en el càrrec en qualsevol circumstància.

De moment, el concili de les quatre parts es regeix pel conveni signat al setembre de 1997. L'inici el marcà l'acord a què arribaren la Fundació d'Art Serra, entitat donant del fons d'obres d'art, i l'Ajuntament de Palma, que es comprometé a la creació del Museu amb la construcció de l'edifici als seus terrenys del baluard de Sant Pere. La ràpida incorporació de dues institucions illenques més, Govern balear i Consell de Mallorca, implicà la modificació de l'acord per integrar"les al projecte global i equiparar les seves aportacions a les dels dos membres fundadors.

L'Orde Civil d'Alfons X el Savi té el nom d'aquell rei que en la seva activitat política i cultural transcendí les fronteres del seu regne. Malgrat els segles transcorreguts, el rei Alfons X reuní qualitats que el fan un monarca de plena significació actual.

La preocupació per les armes no el distragueren del seu afany per la creació i difusió de la cultura i el saber. La seva obra jurídica de compilació i renovació de lleis disperses demostra, ja en el segle XIII, una clara voluntat de progrés. La seva admirable fundació, encara avui, de l'Escola de Traductors manifesta la prematura vocació de la cultura espanyola com empresa oberta i amb afany de projecció. Espanya troba, en la labor d'aquest rei, carta de naturalesa del papel que ocupa en l'àmbit de les nacions europees.

Així per tant, no caben més executòries en una Orde destinada a premiar aquells que destaquen pels mèrits contrets en el camp de la cultura, l'educació i la ciència.

Avui, com a ministre d'Educació i Cultura i, per tant, Gran Canceller de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, vénc a imposar les insígnies de la seva Gran Creu a un destacat representant d'aquella dedicació i entrega per la cultura espanyola: don Pere Serra Bauzà, a qui la seva Majestat el Rei tingué la gràcia d'atorgar, a proposta del Consell de Ministres i per iniciativa del Ministeri que m'honor a presidir, la més alta condecoració amb la qual Espanya reconeix aquests esforços.

Concorren en Pere Serra molts destacats mèrits. Des dels seus començaments com a periodista, dels quals continua enyorant l'olor a tinta de les rotatives, continuant la seva tasca com escriptor i editor, fins avui, en tant que president del Grup Serra, que reuneix diversos diaris, publicacions setmanals, ràdios, televisió, s'ha mostrat sempre com un enamorat de la seva terra mallorquina, i en aqueixa passió ha quedat patent en el seu treball.

Pocs mallorquins han contribuït tant como ell a la promoció i coneixemnet d'aquestes Illes, de la seva història, de la seva llengua, de la seva geografia, dels seus costums i del seu patrimoni artístic. Encara que només sigui per haver dirigit La Gran Enciclopèdia de Mallorca, ja mereixeria un lloc d'honor entre els qui han dedicat els seus esforços a promoure la cultura.

Tota una vida dedicada a la comunicació, des de la fundació de l'editorial Atlante en els anys 50, que traduí per primera vegada La familia de Pascual Duarte al català i Bearn de Llorenç Villalonga al castellà.

Atent a la nova realitat de les Illes, posà en funcionament un diari en anglès, però sense descuidar un aspecte essencial del ric patrimoni d'aquestes terres, també li devem el primer diari en català editat a Mallorca. Encara avui, encapçala la iniciativa empresarial de la televisió per cable, alhora que patrocina la traducció de l'obra de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, imprescindible estudi de les Illes, en la segona meitat del segle XIX que llegarà, mitjançant la seva entrega en fascicles amb el Diari de Balears, a tots els lectors.

Una altra faceta no menys intensa del nostre homenatjat és la seva passió per les Arts Plàstiques, de las quals és un reconegut col·leccionista, entès i mecenes.

Aquest mateix matí he tingut l'honor de participar en la cerimònia de col·locació de la primera pedra del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,la «il·lusió més gran de la seva vida», com a ell li agrada dir, que obrirà les seves portes amb la donació i cessió de la sevsu col·lecció.

Pere Serra és un clar exemple de la fecunda conjunció entre una brillant carrera professional en el món de l'empresa i la dedicació al patrocini i promoció de la cultura. Perfecte representant del «mecenes contemporani» l'objectiu del qual és reduir la distància, no sempre assequible, entre el ciutadà i la cultura, amb la finalitat d'assolir una societat més informada, més culta i, per tant, més lliure i responsable.

Vull concloure felicitant molt cordialment don Pere Serra, digne creditor del reconeixement de la Nació, i expressar-li la meva admiració afegint, com deia el clàssic, que «l'honor és el dret de tots els esperits excel·lents».

Moltes gràcies.

Serà dilluns, dia 24, quan el ministre de Cultura del Govern central, Mariano Rajoy, imposi al president editor del Grup Serra, Pere Antoni Serra, la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, la màxima distinció que pot concedir l'Executiu estatal a través del Consell de Ministres.

La cerimònia d'imposició tindrà lloc a partir de les set i mitja de l'horabaixa a la Llonja de Palma amb l'excepcional presència del ministre d'Educació i Cultura, Mariano Rajoy, que hi assistirà ex professo per condecorar Pere Serra amb aquesta destacada distinció.

L'acte se cenyirà a l'estricte protocol que l'ha regit des dels seus orígens, ara fa cent anys, quan ja es revestí de la solemnitat que l'ha caracteritzat al llarg d'aquest temps, i s'instaurà com el breu ritual que avui perdura. Així, la cerimònia s'iniciarà amb la lectura de l'orde de concessió, signada en Consell de Ministres per part de la cap de Protocol del Ministeri d'Educació i Cultura. Tot seguit, el ministre Mariano Rajoy procedirà a imposar la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi a Pere Serra, imposició que no sempre és executada directament per la principal autoritat del Ministeri i que, per tant, resulta significativa en aquesta ocasió.

Només dos parlaments, primer el de Pere A. Serra i després el del ministre Rajoy, tancaran l'acte, desenvolupat sota la presidència de les màximes autoritats de les institucions illenques i amb l'assistència de les 450 personalitats convidades que ja hi han confirmat la seva presència.

Com a bella coincidència, l'acte d'imposició d'aquesta distinció a Pere Serra tindrà lloc a la Llonja poques hores després que el ministre Rajoy hagi assistit a l'arrencada de les obres de construcció del futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,convocada pel Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, les tres entitats que integren el Consorci i col·laboren en la creació del nou centre d'art, que serà a les cinc del capvespre del mateix dilluns.

MUSEUS

Museu d'Art Modern i Contemporani Amb la imminència de l'inici d'obres del futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,es reuniren ahir al capvespre els representants de les entitats que integren el Consorci fundat per a la creació d'aquest centre d'art. El conseller Damià Pons i Pere Muñoz en representació de la Conselleria de Cultura del Govern balear, Carme Feliu i Rafel Vidal en representació de Cort i Cecili Buele i Miquel Nadal com a representants de la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca es reuniren per determinar els detalls de la posada en marxa de les obres, que s'iniciaran el dilluns dia 24 de gener amb la presència del Ministre de Cultura, Mariano Rajoy. DdB.

LITERATURA

Nova novel·la de Marcos Ordóñez Un tractat de matemàtiques, de música i de la vida és la darrera novel·la de l'escriptor i crític teatral, Marcos Ordóñez titulada Puerto Angel, editada per Destino. Durant la presentació de l'obra, l'actor Josep Maria Pou qualificà el llibre de «fenomen i insòlit» i el definí com «un cant a la vida». Es tracta del vuitè llibre de l'autor, conegut per El siglo de los tiempos, La noche del dorado, Una vuelta por Rialto o Rancho aparte amb què obtingué l'esment especial del jurat del Premi Nadal en 1997. La crítica ha considerat que Puerto Angel és una novel·la també «inqualificable», molt diferent a allò que darrerament es publica a l'Estat espanyol.EFE.

ART

Christie's subhasta Lagerfeld La casa de subhastes britànica Christie's treurà a subhasta els propers mesos d'abril i maig la col·lecció de mobles, pintures i estores del segle XVII del dissenyador de moda alemany Karl Lagerfeld, valorada en uns 30'5 milions d'euros (uns cinc mil milions de pessetes). La subhasta tindrà lloc al Principat de Mònaco amb més de 600 peces, 150 d'elles pintures.EFE.

Goya i Tiépolo, exhibits a Mississipi El Museu del Prado i Patrimoni Nacional presentaran, entre març i setembre de l'any 2001, a la ciutat de Jackson, a l'estat de Mississipi (Estats Units), l'exposició «La Majestat d'Espanya», formada per obres de Goya, Tiépolo i Mengs, entre altres artistes, així com peces de la col·lecció dels Palaus Reials Espanyols. Una de les obres que s'emportarà serà una carrossa. Ahir al matí, el director del Museu del Prado, Fernando Checa, el president del Patrimoni Nacional, Àlvaro Fernández Villaverde, duc de San Carlos, i un representant de l'Estat de Mississipi van firmar un conveni per a la realització d'aquesta exposició "que recollirà el període entre 1746 i 1833), que té un pressupost de nou milions i mig de dòlars (més de 1.500 milions de pessetes). Els representants nord-americans entregaran a les dues institucions espanyoles 100 milions de pessetes, que seran utilitzats per restaurar obres.EPR.

Feliu, Socies i Gil esperen veure començada l'obra del museu ben aviat.

Carme Feliu comparegué ahir davant els mitjans de comunicació per presentar el nou equip de cultura de l'Ajuntament de Palma, en què la regidora treballa al costat del director de l'Àrea, Lluís Socies, encarregat de l'àmbit de museus i exposicions. A ambdós, ja encarregats de la gestió cultural de Cort en la passada legislatura, s'ha afegit Jaume Gil, assessor en matèria de Cultura, que treballarà a can Oms en matèries d'espectacles, biblioteques i complementarà la tasca de Socies. En la presentació de les línies que regiran l'àrea en els propers quatre anys, Feliu apuntà la importància que assoliran el Castell de Bellver i can Bordils com a punts de referència en la vida cultural de Palma, iniciada ja amb el seguit d'iniciatives engegades el darrer any. Entre altres actuacions destacades per la regidora compten el suport als artistes més joves amb intercanvis d'exposicions, la publicació d'una guia d'escultures de Ciutat i la creació de quatre noves biblioteques de barriada.

La presidenta del Consell de Mallorca demostrà un gran coratge, perquè el fàcil i còmode és parlar el castellà en els actes públics i institucionals que es fan en la capital de l'Estat.

Vull felicitar també a tots els ciutadans de Mallorca: tenen vostès una presidenta valenta, que s'enorgulleix dels valors propis i ho demostra amb fets. I l'experiència ens diu que un poble només es pot fer respectar si el representa gent que no s'amaga ni de la seva llengua ni de la seva cultura, i que fa gala dels trets diferenciadors.

Que diferent seria la història d'aquestes Illes si els balears i els nostres representants haguessin tingut sempre el coratge i el tarannà que ha demostrat la senyora Munar!