22:06h
ETA 
Detingut a França el presumpte etarra Ernesto Prat Urkainzi
Es trobava fugit des de 2008 i era dels més cercats per la seva pertinença a EKIN. A més, féu part de les llistes de la il·legalitzada ANB
El presumpte membre d'ETA, Ernesto Prat Urkainzi, que es trobava fugit de la justícia espanyola des de l'any 2008, ha estat detingut avui a la localitat francesa d'Urrugne, a la zona d'Aquitània, han informat fonts de la lluita antiterrorista.
Barrena afirma que ETA espera un diàleg tècnic per a procedir al seu desarmament
El representant de l'esquerra abertzale Pernando Barrena ha afirmat que "ETA i totes les armes que té" estan en espera que algú "truqui a la seva porta" per abordar un diàleg tècnic a fi d'afrontar un procés de desarmament.
Rajoy replica a Amaiur: «jo a vostè no li dec absolutament res»
El futur president del Govern ha respost amb un dura rèplica al portaveu d'Amaiur, Iñaki Antigüedad, recordant-li els assassinats d'ETA i concloent que és la banda la que ha de donar passos dissolent-se.
ETA afirma que deixar les armes ho du a l’agenda
L’organització terrorista assegura que està “disposada a adoptar compromisos”. Bildu se suma, per primer cop, a l’homenatge de “totes les víctimes del terrorisme”
ETA ha afirmat que el seu "desarmament és a l'agenda" i que la cessació de la seva activitat armada és resultat d'una reflexió iniciada fa una dècada. A més, destaca que no s'asseurà en una taula de negociació política" perquè és la societat basca la que té "la clau dels avenços". Així ho afirma en una entrevista que publica avui el diari Gara, de la qual avançà ahir un fragment. Dos portaveus de l'organització terrorista responen als interrogants plantejats sobre la seva decisió de renunciar a la violència i expliquen que es tracta del resultat d'un procés de reflexió iniciat fa almenys una dècada, però que no ha estat "estructurat i lineal".
L'Audiència Nacional condemna 'Txapote' a 105 anys de presó
L'excap militar d'ETA ordenà l'assassinat del socialista Fernando Buesa, produït el 22 de febrer de l'any 2000
La Secció Quarta de l'Audiència Nacional ha condemnat a 105 anys de presó l'excap militar d'ETA Francisco Javier García Gaztelu, 'Txapote', per ordenar l'assassinat del socialista Fernando Buesa i el seu escorta, Jorge Díez, comès a Vitòria el 22 de febrer de 2000. Es tracta de la primera sentència contra membres d'ETA dictada després del cessament definitiu de la violència anunciat per la banda.
El PP inclou en el programa el compromís de no negociar amb ETA
A les portes de l’inici de la campanya electoral, dóna a conèixer un document amb propostes per aprimar les administracions i incentius fiscals. La sorpresa és que ningú no esperava que fos tan contundent en matèria terrorista
A quatre dies del començament oficial de la campanya electoral, el PP ha donat a conèixer el programa per a temps de crisi, basat a aprimar l'Administració i en incentius fiscals, però s'hi ha colat una sorpresa: el compromís negre sobre blanc que amb ETA no es negocia. S'intuïa què oferiria el programa del PP, almenys en matèria econòmica i social, i s'han complit les expectatives, llevat de, potser, alguna mesura puntual. Tanmateix, el que no entrava en els càlculs és que el programa fos tan taxatiu en matèria antiterrorista i menys quan el líder, Mariano Rajoy, vol passar per aquest assumpte de puntes durant la campanya. El document inclou el compromís de no negociar amb els terroristes "ni per la pressió de la violència ni per l'anunci que li posa fi". Els populars afegeixen que aquest compromís serà, si guanya Mariano Rajoy els comicis, "un principi bàsic de la política de seguretat de l'Estat". El Partit Popular també promourà "el reconeixement i la memòria de les víctimes" del terrorisme, per la qual cosa donarà suport a totes aquelles iniciatives civils en aquest sentit.
Detinguts dos etarres a Bèlgica
Han estat arrestats Ventura Tomé, en relació a dos atemptats dels anys vuitanta, i Javier Aguirre, que ja fou vinculat a actes de kale borroka
Les autoritats belgues en col·laboració han detingut aquest divendres a Bèlgica l'etarra Ventura Tomé Quiroga, han confirmat fonts de la lluita antiterrorista. Aquestes mateixes fonts han explicat que l'arrest s'ha produït en virtut d'una euroordre dictada per l'Audiència Nacional per atemptats comesos en els anys vuitanta.
Otegi creu que és “immadur” demanar la dissolució d’ETA
L’exlíder de Batasuna envia, des de la presó de Logronyo, una carta en la qual agraeix al lehendakari i a l’esquerra abertzale la seva determinació per la pau
Arnaldo Otegi, exlíder de Batasuna, assegura que la petició de la dissolució d'ETA és "certament immadura" i una prova de la "por" dels partits polítics davant el "nou escenari" a Euskadi. A més, mostra respecte per "tots els que han patit i pateixen les conseqüències de la violència", encara que sense citar expressament les víctimes del terrorisme, i envia un record "emocionat" als companys. En una carta remesa des de la presó de Logronyo -on està reclòs-, Otegi recorda que l'esquerra abertzale "ha complert" amb la seva promesa de "portar la pau" i insta el Govern que acabi amb les "conculcacions dels drets civils i polítics" al País Basc. En la missiva, publicada a la pàgina web de l'esquerra abertzale, Otegi també felicita el lehendakari, Patxi López, per haver plantejat per a la futura convivència la necessitat de "memòria, justícia i veritat", cosa que, puntualitza, ha demanat l'esquerra abertzale "des de sempre".
López i Basagoiti prioritzen la 'consolidació de la convivència en llibertat'
El lehendakari, Patxi López, ha coincidit amb el president del PP basc, Antonio Basagoiti, que, després del cessament de l'activitat d'ETA, "no és el moment de la precipitació, sinó el de la responsabilitat i l'assossec", i han ressaltat que "la prioritat" ara passa per la "consolidació de la convivència en llibertat, sense l'amenaça ja del terrorisme, i en la recuperació de l'activitat econòmica i l'ocupació". El lehendakari ha rebut aquest dimecres al líder del Partit Popular del País Basc, Antonio Basagoiti, dins de la ronda d'encontres amb les forces polítiques i socials que ha convocat per analitzar el final del terrorisme d'ETA i la situació que s'obre després d'això al nostre país.
El PNB vol derogar la Llei de partits polítics
Urkullu proposa a Patxi López, durant l’inici de la ronda de contactes anunciada pel lehendakari, que es “flexibilitzi” la política penitenciària i es legalizi Sortu
Iñigo Urkullu, president del PNB, plantejà ahir la conveniència de la derogació de l'actual Llei de partits i l'execució d'una política penitenciària "flexible" per avançar en el procés final de la violència i de normalització política a Euskadi. Urkullu féu aquestes declaracions després de reunir-se durant una hora amb el lehendakari, Patxi López, dins la ronda de contactes amb les formacions polítiques per analitzar l'escenari obert un cop ETA ha anunciat la cessació de l'activitat violenta. En una compareixença posterior davant els mitjans, Urkullu parlà també de la importància de mantenir les polítiques institucionals a favor de les víctimes del terrorisme i considerà "urgent" que l'esquerra abertzale "es comprometi al reconeixement de les víctimes i del dany causat". Així mateix, convidà el lehendakari que faci una "reflexió" sobre la fórmula perquè totes les sensibilitats ideològiques i polítiques siguin presents a totes les institucions i, en aquest sentit, li proposà que analitzi la possibilitat d'un avançament de les eleccions al Parlament Basc.
El Govern haurà d’abonar l’any que ve 2 milions al dia per tornar els crèdits
Bauzá anuncia que en el pressupost del 2012 s’inclourà una despesa de 700 milions d’euros en amortitzacions de préstecs. El 2010 se’n pagaren uns 70
El Govern haurà de pagar als bancs, de mitjana, dos milions d'euros cada dia durant tot l'any que ve per amortitzar els préstecs. En total, el 2012 haurà de tornar 700 milions d'euros. Així ho va anunciar ahir a Madrid el president del Govern, José Ramón Bauzá, en un berenar informatiu organitzat pel diari ABC. Aquesta quantitat significa multiplicar per deu allò que va abonar l'Executiu per amortitzar préstecs durant el 2010. Llavors, tan sols es varen pagar 70 milions, segons el president. Tot plegat "condicionarà decisivament els pressuposts de 2012", va dir Bauzá, i va criticar l'expresident Francesc Antich perquè "gastava i gastava" fins a assolir "un endeutament sense límit".
La UE saluda l’anunci d’ETA
La declaració final ha estat canviada per evitar l’expressió “lluita armada” i substituir-la per “activitat terrorista”
Els caps d'estat i de Govern de la Unió Europea reberen ahir amb "gran satisfacció" l'anunci de la fi de la violència per part d'ETA i mostraren solidaritat amb Espanya. "Aquesta és, sens dubte, la victòria de la democràcia i la llibertat a Espanya i a la Unió", afirma el text de conclusions que ahir aprovaren els líders europeus, reunits a Brussel·les per tractar la situació econòmica a la zona euro.
La família d'Ernest Lluch demana no intervenir a les víctimes i apropar els presos
La família de l'exministre del PSC Ernest Lluch, assassinat per ETA l'any 2000, ha instat avui les víctimes a no intervenir en el procés de pau perquè no són objectives, i a les administracions a apropar els presos etarres al País Basc.
Bauzá demana cautela perquè ETA no ha lliurat les armes ni s'ha dissolt
El president balear assegura que cal prudència, i més en un moment previ a unes eleccions
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha subratllat que sense la dissolució d'ETA i sense el lliurament de les armes, l'anunci de cessació definitiva de l'activitat armada per part de la banda terrorista es tracta únicament d'una "declaració d'intencions", i per això considera que s'ha de valorar amb "molta prudència i cautela, perquè ja estam acostumats a declaracions d'aquest tipus i casualment sempre vénen just quan comencen unes eleccions".
ETA anuncia que deixa les armes
Tres dies després de la conferència de Donostia, arriba l’esperada notícia. Insta els governs d’Espanya i França a obrir un procés de diàleg i a resoldre “les conseqüències del conflicte”, amb referència als presos
ETA anuncià anit "el cessament definitiu de la seva activitat armada". La declaració arribà a través d'un comunicat difós per les edicions digitals dels diaris Gara i Berria, en què l'organització mostra el seu "compromís clar, ferm i definitiu" de "superar la confrontació armada".
Zapatero: "El proper Govern ha de conduir la nova etapa amb unitat"
Patxi López demana serenitat per obrir un «nou temps de diàleg»
Camacho alerta que ara queda la tasca "més complexa"
La família d'Ernest Lluch demana no intervenir a les víctimes i apropar els presos
L'esquerra abertzale adverteix que la fi de l'activitat d'ETA no comporta el final del "conflicte"
Bauzá es mostra cautelós perquè ETA no ha lliurat les armes ni s'ha dissolt
Mayor Oreja veu el comunicat com el "resultat de les concessions del Govern a ETA"
Jimmy Carter i Tony Blair se sumen a la declaració de Donostia
L’expresident dels EUA i el del Regne Unit, al costat de l’exsenador George Mitchell, donen el seu suport al document que reclama a ETA el seu final
L'expresident dels EUA Jimmy Carter, l'exprimer ministre britànic Tony Blair i l'exsenador nord-americà George Mitchell van mostrar ahir el seu suport a la declaració de la conferència internacional sobre el final del terrorisme al País Basc, duita a terme dilluns a San Sebastià. L'adhesió d'aquestes tres personalitats la féu pública ahir el col·lectiu Lokarri, una de les sis organitzacions impulsores de la reunió de la Casa de Pau d'Aiete. Carter, segons Lokarri, ha fet una crida al "diàleg" entre ETA i els governs d'Espanya i de França "per posar fi al conflicte que la regió pateix des de fa molt de temps". "Aquest esforç mereix el suport de la comunitat internacional", afirmà el president Carter des d'Atlanta. Destaca, d'altra banda, que un portaveu de l'oficina de l'exmandatari britànic ha declarat: "Tony Blair fa costat fermament a la declaració formulada pels líders a Sant Sebastià que demana a ETA que posi fi a la lluita armada de manera definitiva". "Creu que hi ha una finestra d'oportunitat en la qual l'últim conflicte armat d'Europa pot ser portat al seu final i insta tots els líders polítics que aprofitin aquesta oportunitat", afegí.
L’esquerra abertzale també demana que cessi la violència d’ETA
Fa seves les cinc recomanacions dels intermediaris internacionals de Donostia. Confia que la banda respondrà “positivament” als requeriments
L'esquerra abertzale se sumà ahir a la petició de "cessament definitiu" de la violència d'ETA expressada en la conferència internacional de Sant Sebastià. L'endemà de la trobada del palau d'Aiete, abundaren les anàlisis de tots els partits polítics, encara que la més esperada era la compareixença de l'esquerra abertzale, que va fer seves "totes i cadascuna" de les cinc recomanacions dels intermediaris internacionals.
Rubalcaba demana unitat perquè “estam davant el final del terrorisme”
L'esquerra abertzale mostra un «total i decidit» suport a «tots i cadascun dels punts» de la Declaració feta ahir
El candidat del PSOE a la Presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha insistit avui que s'estan donant "els últims passos en la lluita contra ETA" i ha demanat "fermesa, unitat i prudència" perquè s'està "davant el final del terrorisme".
Crida internacional pel final d'ETA i pel diàleg
El grup de personalitats mundials que presidiren la conferència de pau duita a terme ahir a Sant Sebastià reclama a l'organització terrorista que deixi les armes, i a Espanya i França, que en negociïn el final
El grup de personalitats internacionals que presidiren ahir a Sant Sebastià la conferència sobre el final del terrorisme reclamà a ETA que declari la "cessació definitiva" de la violència i donà suport que negociï amb el Govern les "conseqüències del conflicte", una al·lusió als presos i al desarmament. La conferència, impulsada per Lokarri i cinc organitzacions internacionals dedicades a la resolució de conflictes, conclogué puntual amb una declaració esperada, que llegí l'exprimer ministre d'Irlanda Bertie Ahern, acompanyat de les altres cinc personalitats internacionals que presidiren l'encontre: l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan; l'exprimera ministra de Noruega Gro Harlem Bruntland; el líder del Sinn Féin, Gerry Adams; l'exministre francès d'Interior i Defensa Pierre Joxe, i Jonathan Powell, excap de gabinet de Tony Blair.
El PNB vol “implicar” el PP en el procés de pau
El cap de llista del PNB al Congrés dels Diputats, Josu Erkoreka, assegurà ahir que la seva formació vol "implicar" el líder del PP, Mariano Rajoy, en el camí cap a la pau al País Basc i que en aquest àmbit s'emmarquen els encontres entre mandataris d'ambdós partits. Segons va informar el diari El País, els dos dirigents "llimen en secret diferències sobre el final d'ETA" i han mantingut sis trobades en un any, la darrera per juliol, "centrades en el procés terminal" de l'organitazació terrorista.
Arzalluz veu el final d'ETA amb ZP en el Govern
L'expresident del PNB assegura que l'organització ho anunciarà en qüestió de dies. La informació li ha estat revelada per 'una font ben informada'
L'expresident del PNB Xabier Arzalluz assegura que el final d'ETA tindrà lloc "probablement en qüestió dies" i, sens dubte, "durant el Govern socialista". Arzalluz fa aquesta revelació en una entrevista publicada ahir pel diari Noticias de Gipuzkoa, recollida per Efe i en la que manté que la fi de l'organització terrorista és "aquí dvora" i explica que aquesta informació li ha estat facilitada per "una font molt ben informada" que és al bell mig d'aquest assumpte.
L'alto el foc de ETA, en el punt de mira de la campanya electoral
El Govern basc afirma que no contribuirà a l'operació d'escenificació de radicals abertzales. El PP rebutja parlar dels “moviments electorals” de l'organització terrorista
Els darrers anuncis dels presos etarres, de l'organització EKIN i de la mateixa ETA en nom de la cessació de la violència són vistos per algunes formacions polítiques com l'inici d'una particular campanya electoral per part de l'entorn de la banda terrorista. El conseller d'Interior del Govern basc, Rodolfo Ares, va afirmar ahir que no contribuirà a la "campanya d'escenificació" que, segons el seu parer, desenvolupen els "radicals abertzales" i demanà a ETA que "prengui decisions" dirigides a una dissolució immediata. Amb relació a la conformació de la Comissió internacional de verificació de l'alto el foc del grup armat, assegurà que, si volen intervenir entre l'esquerra abertzale i ETA i resoldre "les discrepàncies" entre ambdues, "hi tenen dret", però assenyalà que "en democràcia, la constatació de les activitats que du a terme una organització terrorista la fan les diverses policies".
El lehendakari proposa “acostar” els presos d'ETA
Patxi López advoca per un “pla de convivència” que es plantegi reorientar la política penitenciària una vegada que l'organització deixi les armes i els presos se'n desmarquin
El lehendakari, Patxi López, plantejà ahir la necessitat d'una "orientació consensuada" de la política penitenciària que prevegi, entre altres qüestions, "l'acostament progressiu" dels presos d'ETA, "sempre que" se n'afavoreixi la reinserció. A més, demanà als reclusos que trenquin amb ETA, "recuperin la seva pròpia veu i facin noves passes per accelerar el final definitiu del terrorisme a Euskadi", i a ETA que es dissolgui "sense contrapartida ni condició". López va incloure ambdues propostes en la darrera part del discurs del debat de política general del Parlament basc, titulada Un compromís amb la llibertat i la convivència democràtica. En aquest apartat, i en un context marcat per l'adhesió del col·lectiu de presos d'ETA a l'Acord de Gernika, López va voler referir-se a aquest assumpte. "Fins i tot els presos i les seves famílies, als quals ETA sempre ha imposat, mitjançant el terror, un silenci clamorós, han obert una nova esquerda aquests dies i s'han sumat al denominat Acord de Gernika", destacà.
L'Audiència Nacional revoca el procés contra els implicats en el cas Faisán
El Tribunal, tot i reconèixer “indicis delictius”, estima que no està provada la implicació dels comandaments policials processats per una suposada “delatada” a ETA
L'Audiència Nacional estimà ahir per unanimitat que hi ha indicis de delicte en la "delatada" que el 2006 va alertar ETA d'una operació contra la seva xarxa d'extorsió, conegut com a cas Faisán, però no que els seus autors fossin els tres comandaments policials processats pel jutge Pablo Ruz, que haurà de continuar investigant. La decisió ha estat adoptada pels catorze magistrats del ple de la Sala Penal del Tribunal, després de quatre hores de deliberacions sobre els recursos de l'exdirector de la Policia Víctor García Hidalgo; el cap superior de Policia del País Basc, Enrique Pamiés, i l'inspector José María Ballesteros contra el processament. En una nota de premsa feta pública pel Tribunal, s'hi indica que "el ple aprecia indicis suficients d'un fet que revesteix els caràcters de delicte", però que ha revocat l'acte dictat el 13 de juliol per Ruz "perquè considera que els indicis contra els processats no són suficients i se'n requereix una investigació més àmplia".
L'Audiència envia Usabiaga a la presó per 'pertànyer' a ETA
El tribunal aprecia en l'exdirigent de LAB risc de fuga i reiteració delictiva
L'Audiència Nacional ordenà ahir l'ingrés a la presó de l'exsecretari general de LAB Rafael Díez Usabiaga per complir-hi la pena de 10 anys per pertinença a ETA en qualitat de dirigent, que li va ser imposat en el cas Bateragune després d'apreciar risc de fuga i de reiteració delictiva. En una interlocutòria notificada ahir, el tribunal assenyala que "la gravetat dels fets perpetrats, l'elevada penalitat que s'ha imposat a l'acusat (...) i la variació de la concepció sobre la seva conducta" que suposa la sentència "comporten un gran risc de fuga i de reiteració delictiva que ha de conjurar-se mitjançant l'adopció d'aquesta mesura cautelar tan dràstica". Com que l'exdirigent de LAB recorrerà la condemna davant el Tribunal Suprem, la sala n'ha ordenat l'empresonament "fins al límit de la meitat de la pena de deu anys imposada", ja que, si arribàs a aquest punt i l'Alt Tribunal no hagués resolt el recurs, Díez Usabiaga quedaria en llibertat.
Jutjat l'etarra que intentà atemptar des de Portugal
Andoni Zengotitabengoa està acusat de tractar de muntar un arsenal d'ETA
El judici a Andoni Zengotitabengoa, acusat de pertànyer a l'organització terrorista ETA i de preparar, a Portugal, un dels seus majors arsenals, s'inicià ahir al Tribunal portuguès de Caldas da Rainha. El presumpte etarra, que va ser arrestat el març de 2010 a l'aeroport de Lisboa, quan intentava fugir a Veneçuela, entrà emmanillat i enmig de fortes mesures de seguretat al Tribunal, on un grup de familiars i amics arribats del País Basc ocupaven les dues darreres files de la sala.
La Fiscalia acusa un batle de Bildu d'enaltir ETA
El Ministeri Fiscal demana que sigui imputat l'edil de Leitza (Navarra)
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat obrir diligències prèvies per investigar els actes ocorreguts en l'inici de les festes del municipi navarrès de Leitza (Bildu), on es van exhibir cartells a favor dels presos d'ETA, i que es prengui declaració com a imputats al batle, Oier Eizmmendi Astibia, i a dues persones més. Així ho ha sol·licitat el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, en una denúncia presentada ahir davant el Jutjat Central d'Instrucció.
Les víctimes d'ETA no volen anar a actes de Bildu
El Col·lectiu de víctimes del País Basc i la Fundació Gregorio Ordóñez es neguen a assistir a una recepció del batle de Sant Sebastià a la qual eren convidats familiars de presos etarres
La polèmica entorn de Bildu i la condemna de la violència continua. El Col·lectiu de víctimas del terrorisme del País Basc (Covite) i la Fundació Gregorio Ordóñez rebutjaren el convit del batle de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre (Bildu), per assistir a una recepció ahir horabaixa dedicada, entre altres grups, a organitzacions relacionades amb els drets humans. El representant de Covite, Cristian Matías, confirmà que aquesta associació havia decidit no acudir-hi perquè no donarà suport a cap convocatòria de cap ajuntament governat per Bildu. El motiu és que aquesta coalició "encara no ha condemnat ni un sol atemptat de la banda terrorista ETA". De la mateixa manera, Consuelo Ordóñez, germana de l'exregidor del PP a Donostia Gregorio Ordóñez, indicà que la Fundació tampoc no hi aniria. A la recepció, la tercera que organitza el Consistori des de la presa de possessió d'Izagirre, hi eren convidades totes les entitats vinculades amb els drets humans que figuren al registre municipal, entre les quals es troben Covite, la Fundació Gregorio Ordóñez i també l'associació de familiars de presos d'ETA Etxerat, entre altres agrupacions.
La dissolució d'ETA queda en mans dels presos de l'organització
Els terroristes no disposen de perfils amb el poder suficient per prendre una decisió d'aquesta importància
El col·lectiu de presos d'ETA es troba immers en un debat que finalitza per setembre i que té com a objectiu decidir si l'organització terrorista anuncia la dissolució o continua amb l'estratègia d'atemptats fins que existeixi una política penitenciària nova, segons una informació de RTVE. Així, ETA ha decidit deixar en mans dels seus presos la decisió més complexa de la seva història: deixar les armes o continuar amb atemptats.
Rubalcaba diu sí a tots els cara a cara
El candidat socialista accepta participar en tots els debats televisats que li siguin proposats, pensant també en Rajoy
El candidat socialista per a les eleccions del 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha acceptat participar en els debats televisats proposats tant per l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió com per altres cadenes generalistes. Així ho va comunicar ahir dematí per carta la directora de la campanya electoral del PSOE, Elena Valenciano, a l'Acadèmia de TV, Telecinco, Antena 3 i La Sexta, que s'havien ofert per als debats. L'Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió havia proposat organitzar un debat similar al que va tenir lloc el 2008 entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Valenciano traslladà al president d'aquesta entitat, Manuel Campo Vidal, la conformitat del PSOE amb aquesta proposta, però va concretar també la voluntat de Rubalcaba de participar en altres debats similars que eventualment puguin organitzar les diferents cadenes estatals de televisió.
Arresten una històrica advocada de presos etarres amb plànols dels zulos
L'advocada Arantza Zulueta, que habitualment defensa presos d'ETA, fou detinguda ahir a Hernani (Guipúscoa) per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, que avui li prendrà declaració per la seva presumpta relació amb els zulos de l'organització armada trobats dimarts a França. Així ho confirmaren fonts de la investigació, que precisaren que l'arrest de Zulueta fou realitzat per la Guàrdia Civil quan l'advocada era en un restaurant de la localitat guipuscoana.
Fonts jurídiques assenyalaren que la seva detenció està relacionada amb la documentació que es va trobar al seu despatx l'abril de 2010, on es va confiscar documentació en què apareixia un croquis amb els tres zulos localitzats dimarts en el departament francès del Pirineu Atlàntic amb armes i explosius. Zulueta va ser traslladada ahir a Madrid i avui serà posada a disposició de Grande-Marlaska. L'advocada, que recentment ha defensat un dels vuit acusats d'intentar reconstruir Batasuna a través del grup Bateragune, estava en llibertat sota fiança de 60.000 euros des del 2 de desembre de 2010, igual que els advocats d'ETA Jon Enparantza i Iker Sarriegi, arrestats en la mateixa operació.
A més, Zulueta tenia l'obligació de comparèixer setmanalment al jutjat i la prohibició d'abandonar l'Estat sense prèvia autorització judicial, per la qual cosa el jutge li va retirar el passaport. Grande-Marlaska també investiga la presumpta participació de Zulueta en el cobrament de l'anomenat "impost revolucionari" en unes diligències que obrí arran de les incoades per investigar-la com a "enllaç" entre ETA i els seus presos.
Iñaki d'Errenteria
D'altra banda, ahir abandonà la presó l'exdirigent d'ETA Ignacio de Gracia Arregi, Iñaki d'Errenteria, després d'haver estat admès el recurs que va presentar contra el seu empresonament pel segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. Fonts jurídiques explicaren que el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha estimat el recurs que De Gracia Arregi va presentar contra el seu ingrés a la presó perquè considera que no hi ha risc de fuga, la qual cosa permeté que l'excap etarra pugui abandonar la penitenciaria de Soto del Real (Madrid). Ruz ordenà la detención el passat 25 de febrer.Arregi estava en libertad des del el 28 d'abril de 2010.
A més de decretar-ne la llibertat, el magistrat obliga Iñaki d'Errenteria a comparèixer setmanalment davant del jutjat i li prohibeix abandonar el territori estatal, per la qual cosa li ha retirat el passaport.
Cospedal diu que el PP impugnarà els Governs de Bildu si guanya les eleccions
Ha respost així al comunicat en el qual ETA considera que en els comicis del 22 de maig "Euskal Herria ha guanyat la batalla de la il·legalització"
La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha assegurat avui que, si el seu partit guanya les eleccions, impugnarà les candidatures i els Governs de Bildu perquè, després del comunicat d'ETA, "no es pot consentir una declaració tan clara de què es tracta de la mateixa cosa".
ETA veu guanyada la batalla política de la il·legalització
Així ho afirma en un comunicat i apel·la al diàleg. El nou missatge coincideix amb la troballa de tres zulos a França
L'organització terrorista ETA ha emès el primer comunicat després de les eleccions del passat 22-M i diu que "Euskal Herria ha guanyat la batalla política i ideològica de la il·legalització". També torna a fer una crida al "diàleg" i la "negociació" després de denunciar l'"estratègia repressiva i de bloqueig" imposada per Espanya i França, segons informa l'edició digital de Gara. En el comunicat, que avui publica íntegrament el diari basc, ETA reafirma l'alto el foc general, permanent i verificable decretat el mes de gener, tot i que no fa referència a un abandonament definitiu de les armes, segons la informació facilitada ahir. Quant a les eleccions municipals i forals en les quals Bildu ha assolit més de 300.000 vots, l'organització terrorista es mostra "plenament convençuda" que s'ha obert una oportunitat i està disposada a "aprofundir en el camí emprès". En aquest sentit, aposta per "treballar a favor de la solució i obrir, entre tots, espais per al diàleg i la negociació". El comunicat, el cinquè des de l'anunci de l'alto el foc, podria ser extens perquè la banda analitza esdeveniments dels darrers anys, i en especial el debat intern de l'esquerra abertzale i l'aposta per les vies polítiques, segons Gara.
Troben fusells d'assalt, munició i 20.000 dòlars a tres zulos d'ETA a sòl francés
La Policia francesa ha trobat a tres zulos d'ETA localitzats avui en el departament dels Pirineus Atlàntic dos fusells d'assalt G-3 amb abundant munició, un temporitzador amb l'anagrama de la banda, 120 metres de cordó detonant, 20.000 dòlars i substàncies per fabricar explosius.
Cau a Londres un dels caps militars d'ETA
Els experts de la lluita antiterrorista sostenen que Eneko Gogeaskoetxea participà en l'organització de l'atemptat frustrat contra el rei al Guggenheim. Es descarta, però, que la banda tingui una infraestructura estable al Regne Unit
La Policia Metropolitana de Londres, en una operació conjunta amb la Guàrdia Civil, va detenir ahir a Cambridge (Regne Unit) el presumpte etarra Eneko Gogeaskoetxea, considerat un dels màxims responsables de l'aparell militar i logístic de l'organització armada. La detenció es va practicar en el marc d'una operació policial oberta arran d'una comissió rogatòria cursada al Regne Unit pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno. Els experts de la lluita antiterrorista consideren que Eneko Gogeascoetxea va ser un dels qui organitzaren el frustrat atemptat contra el rei en la inauguració del Museu Guggenheim a Bilbao, per octubre de 1997. Nascut a Gernika (Biscaia) el 29 d'abril de 1967 i tècnic informàtic, és acusat d'haver assassinat l'agent de l'Ertzaintza José María Agirre Larraona el 13 d'octubre de l'any 1997 a Bilbao, uns dies abans de la visita dels reis a la capital biscaïna.
Detingut a França un històric d'ETA
Agents de la Policia Judicial gal·la, en col·laboració amb funcionaris de la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia, arrestaren ahir dematí Daniel Derguy per la seva relació amb accions terroristes en els noranta
Diversos efectius de la Policia Judicial gal·la, en col·laboració amb funcionaris de la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia, arrestaren ahir dematí a França Daniel Derguy, membre de l'organització terrorista ETA. Nascut el 2 de novembre de 1960 a la localitat bascofrancesa d'Hasparren, va ser captat el 1987 per Henri Parot per integrar-se en el grup armat. Formà part del comando itinerant que l'estiu de 1993 atemptà contra diversos objectius turístics a la costa catalana i a la valenciana.
Otegi diu que seria un suïcidi que ETA tornàs
L'exportaveu de Batasuna s'atribueix el canvi d'estratègia de l'esquerra abertzale i afirma que “si això és delicte, jo en som culpable”
L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi assegurà ahir que, si ETA donàs per acabada la seva treva després de la formació d'un "bloc sobiranista" en el qual s'integràs Eusko Alkartasuna (EA) i cometés un atemptat, l'esquerra abertzale s'estaria "suïcidant políticament". "Suposarem que ETA dóna per acabada la seva treva i comet un atemptat.
Detingut a França l'etarra Iñaki Domínguez
S'ha precisat que el detingut duia una motxilla amb un disc dur i documentació falsa
La policia francesa ha detingut aquest matí el presumpte etarra Iñaki Domínguez Atxalandabaso en un tren procedent de Milà amb destinació a París, han informat fonts de la lluita antiterrorista.
Bildu prepara un recurs per injúries
La coalició el presentarà davant la Junta Electoral per les desqualificacions rebudes, després que un exprès d'ETA reclamàs amb una pancarta el vot per a la nova formació
Bildu anuncià ahir que el seu equip jurídic "treballa" en la presentació d'"un recurs d'empara davant la Junta Electoral per les desqualificacions i injúries rebudes" després que l'etarra Ander Errandonea exhibí un cartell amb les sigles de Bildu en sortir de la presó. El candidat de la coalició a les Juntes Generals de Guipúscoa, Martín Garitano, es referí, a preguntes dels periodistes a Sant Sebastià, a les crítiques rebudes per Bildu arran de l'actuació del pres etarra i recalcà que "l'aposta de qualsevol persona per un projecte, l'aposta del qual per les vies polítiques i democràtiques és tan clara, no hauria de ser criticable".
Un pres etarra demana el vot per a la coalició Bildu
Així ho reclamà el membre del comando Irrintzi, Ander Errandonea, en sortir de la presó al costat d'un altre company. PP i PSOE es mobilitzen per prendre mesures
Els presos etarres Ander Errandonea Arruti i Estanislao López Agiriano, integrants del comando Irrintzi d'ETA a mitjan dècada dels 80, enarboraren una pancarta de Bildu tot just recuperar la llibertat després de 25 anys a la presó. A aquest cartell, que concretament sostenia Errandonea, hi havia dibuixades unes mans dipositant vots en una urna electoral amb la llegenda "Independenzia eta Sozialismoa" (Independència i Socialisme). A les portes de la presó d'Herrera de la Mancha (Ciudad Real), els esperaven una vintena de familiars i amics que portaven ikurrinyes i pancartes amb el lema "Presos a casa", en basc, alhora que van llançar crits de suport a Errandonea i a favor de l'excarceració de presos etarres.
Rajoy diu que la decisió del TC sobre Bildu és “una passa enrere”
El líder del PP demana al Govern central actuar perquè ETA no entri a les institucions. Les víctimes del terrorisme es manifestaran dia 14 de maig a Madrid
El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha advertit aquest divendres que la decisió del Tribunal Constitucional sobre Bildu és un "evident pas enrere en la lluita contra el terrorisme d'ETA". Dit això, ha demanat l'Executiu socialista que "prengui totes les decisions que hi hagi a la seva mà" i "utilitzi tots els instruments legals" perquè els representants d'ETA no puguin estar en les institucions. Rajoy ha subratllat que el PP lamenta la decisió que "permet que ETA-Batasuna puguin presentar-se a les eleccions".
Bono barra el pas a Bildu
El president del Congrés, José Bono, impedeix que la nova formació ofereixi una roda de premsa al Congrés per la il·legalització de les seves llistes. Bildu demana a PSOE i PP que entenguin que la seva presència els “beneficia a tots”
El president del Congrés, José Bono, amb el suport dels diputats del PSOE i PP que formen part de la Mesa de la Cambra, decidí ahir prohibir que es dugués a terme en dependències parlamentàries una roda de premsa que la coalició Bildu tenia previst oferir convidada per Esquerra Republicana (ERC), Iniciativa per Catalunya (ICV) i el PSM balear. Segons explicà als periodistes, "no té sentit" que la seu de la sobirania nacional aculli "propaganda" d'una formació, les llistes de la qual han estat anul·lades pel Tribunal Suprem. Des del punt de vista de Bono, aquestes llistes integren "testaferros" d'ETA. "És un aspecte que afecta la dignitat de l'Estat i la defensa de la democràcia", sentencià. En concret, estava prevista la presència del secretari general d'Eusko Akartasuna (EA), Pello Urizar, i els seus coreligionaris Ikerne Badiola i Maiorga Ramírez; Oskar Matute i Amaia Aguirresarobe, d'Alternatiba (escissió d'Ezker Batua); més Aitziber Ibaibarriaga número dos per Bildu a Bilbao i neboda d'etarres; Martin Garitano Larrañaga, exredactor cap d'Egin, exsubdirector de Gara i principal candidat a les Juntes Generals de Guipúscoa; i Bakartxo Ruiz, la germana del pres etarra Zigor Ruiz Jaso, àlies Lukas.
El Suprem impedeix que Bildu pugui concórrer a les eleccions
El resultat final fou de nou suports contra sis. Els magistrats en minoria emetran un vot particular
Després d'una maratoniana reunió, el Tribunal Suprem prohibí a Bildu poder presentar-se a les eleccions de dia 22. La decisió ha estat presa per una majoria de nou vots contra sis. Els magistrats que integren la Sala 61 decidiren així l'admissió dels recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Ambdues institucions impugnaren les 254 candidatures de la coalició integrada per EA, Alternatiba i abertzales independents. El Suprem es veu obligat a canviar de ponent. L'inicial, Rafael Gimeno-Bayón, votà a favor de la concurrència de Bildu. El seu substitut serà Francisco Javier de Mendoza. Els magistrats que han quedat en minoria subscriuran un vot particular defensant que totes les llistes de Bildu haurien de participar en el procés electoral.
ETA anuncia que no extorsionarà més empresaris
L'organització terrorista fa arribar una carta a la patronal navarresa i a la basca en la qual assenyala que posa fi a l'anomenat impost revolucionari. Així mateix, hi indica que aquest pas és “conseqüència de l'alto al foc permanent”
La patronal navarresa i la basca reberen ahir sengles cartes en les quals ETA els anuncia el final de les pràctiques d'extorsió contra els empresaris d'ambdues comunitats, amb la qual cosa es posa fi a la recaptació del l'anomenat impost revolucionari. José Antonio Sarría, president de la Confederació d'empresaris de Navarra, informà de la missiva en una roda de premsa en la qual assenyalà que, des de l'octubre passat, no li consta que cap emprenedor navarrès hagi rebut cartes d'ETA per reclamar-li doblers. Segons hi precisà Sarría, la missiva, que no volgué mostrar perquè "és privada", arribà dimarts a la seu de la confederació i anava dirigida a ell.
"Ens hi sol·licitaven que posàssim en coneixement dels empresaris, en particular, i de la societat en general que l'exigència del pagament de l'impost revolucionari, com ells l'anomenen, ha quedat cancel·lada", indicà Sarría. Així mateix, assenyalà que s'hi afegia que el contingut de la missiva "s'ha de prendre com una conseqüència de l'alto el foc permanent i de caràcter general, en vigor des del dia 10 de gener".
Bildu considera “absurd” dir que forma part de l'estratègia d'ETA
Bildu ha considerat avui "un absurd" dir que "respon a una estratègia ordida per la pròpia ETA" perquè aquesta coalició "rebutja de forma expressa la violència" de la banda armada.
L'etarra Troitiño, en crida i cerca
La Policia inicià la recerca del membre d'ETA, que està en parador desconegut, després que li retirassin la llibertat
L'etarra Antonio Troitiño, excarcerat el passat 13 d'abril, era localitzat ahir a França per les forces de la lluita antiterrorista, després de l'expedició d'una ordre de crida i cerca emesa per la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, la mateixa que n'ordenà la posada en llibertat. La localització de Troitiño fou comunicada a l'Audiència Nacional, amb la qual cosa aquest tribunal espera que les autoritats franceses en procedeixin a la detenció i el lliurin a l'Estat. No obstant això, tot i que fonts jurídiques consultades asseguraven ahir dematí que l'Audiència havia rebut la informació que l'exmembre del comando Madrid d'ETA era "localitzat" a França i confiaven que fos arrestat aviat, la pista de Troitiño es féu més borrosa a mesura que passaven les hores.
L'Audiència Nacional decidí dimarts revocar la posada en llibertat de l'històric etarra Antonio Troitiño i tot seguit llançava una ordre de crida i cerca contra ell, al·legant que el seu canvi de criteri es deu al fet que el Tribunal Suprem "va completar" la doctrina en una sentència feta pública dilluns.
El govern espanyol engega avui el procés contra Bildu
El Consell de Ministres actuar contra les candidatures si es consideren contaminades per Batasuna
El Consell de Ministres d'aquest dimecres, a proposta del ministre de Justícia, Francisco Caamaño, té previst autoritzar l'Advocacia de l'Estat per actuar contra les candidatures de Bildu si com a resultat de tots els informes policials, es considera que aquestes estan contaminades per Batasuna.
ZP demana a l'esquerra abertzale més fermesa contra la violència
El president assegura que quatre mesos no basten per convèncer després de 40 anys de violència d'ETA
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, aprofità ahir la presència a la tradicional Festa de la rosa del PSE per demanar a l'esquerra abertzale que faci més passes fermes i decidides si vol convèncer del seu rebuig de la violència d'ETA. Zapatero acudí per darrera vegada com a president del Govern a aquesta festa, on li feren costat uns 6.000 militants, que el reberen amb tímids crits de "president, president". L'any passat no hi va poder assistir a causa de l'operació del rei i perquè estava preparant les dures mesures d'ajust contra la crisi. Això no obstant, no es perdé aquesta edició que, a més, ha coincidit amb la celebració del 125è aniversari del PSE.
ETA no vincula per res la treva i les urnes
L'organització terrorista qualifica de “perversa” aquesta interpretació. Així ho declara en el butlletí intern. D'altra banda, l'acte emès ahir per l'Audiència indica que el comando Erreka facilità la informació a partir de la qual s'assassinà un ertzaina
ETA assegura en el darrer butlletí intern, el Zutabe -el primer en tres anys-, que és "pervers" relacionar el seu alto el foc amb el desig de l'esquerra abertzale d'acudir als pròxims comicis i qualifica de "somni" l'afirmació que ha estat derrotada policialment. Emmarca la treva en el "compromís clar de superar la confrontació armada", encara que no fa cap referència al tiroteig contra gendarmes francesos de la setmana passada ni a la troballa recent de prop d'1,6 tones d'explosius.
Nous escorcolls al caseriu de Legorreta
La Guàrdia Civil creu que hi pot haver més zulos amb material o explosius
La Guàrdia Civil ha començat a primeres hores d'aquest matí un nou escorcoll al caseriu de Legorreta (Guipúscoa) propietat dels dos presumptes etarres detinguts dimarts, davant de la possibilitat que guardassin més explosius que els 850 quilos ja trobats al seu interior.
L'etarra Troitiño surt de presó després de 24 anys
Se'l posà en llibertat arran de l'aplicació d'una doctrina de 2008. Hi estava condemnat per més de 20 assassinats
L'etarra Antonio Troitiño, condemnat a més de 2.200 anys de presó per més de vint assassinats als anys 80, quedà ahir en llibertat després de 24 anys de reclusió, malgrat que la seva sortida de la presó no estava prevista fins a l'any 2017. La posada en llibertat de l'històric etarra ha estat possible després que l'Audiència Nacional acceptàs la petició de Troitiño de realitzar una nova liquidació de condemna, basant-se en el criteri de doble còmput establert pel Tribunal Constitucional.
La Guàrdia Civil deté dos etarres i confisca 850 quilos d'explosius
Els presumptes membres d'ETA són dos germans que formaven part d'un comando 'legal' i es dedicaven a la logística de la banda
Dos suposats membres d'un comando "legal" d'ETA dedicat a tasques de logística foren arrestats ahir a la localitat guipuscoana de Legorreta. En l'escorcoll que les forces de seguretat efectuaren en una casa de camp d'ambdós, la Guàrdia Civil hi trobà 850 quilos d'explosius, detonadors i documentació relacionada amb l'organització terrorista.
Les dues persones detingudes per la Guàrdia Civil són els germans Aitor i Igor Esnaola Dorronsoro, de 40 i 36 anys, respectivament, presumptes membres "legals" -no fitxats per la Policia-, als quals se'ls acusa de constituir el comando Erreka -operatiu almenys des de 2002-, que s'encarregava d'emmagatzemar i distribuir explosius, armament i altres materials als comandos d'ETA.
Cauen dos dels etarres més cercats
Itziar Moreno i Oier Gómez Mielgo varen ser detinguts ahir a França, després que dissabte disparassin contra un gendarme
Els presumptes membres d'ETA Itziar Moreno i Oier Gómez Mielgo varen ser detinguts ahir dematí per la Policia francesa. Ambdós eren cercats des de dissabte horabaixa, després que fugissin d'un control policíac en el qual dispararen a un gendarme, que resultà ferit en una espatla.
“Les actes d'ETA són brutícia”
Rubalcaba acusa el PP de donar credibilitat a les converses entre el Govern i l'organització armada, recollides en uns documents de la banda. Els populars exigeixen al ministre que se'n vagi “a ca seva”
El vicepresident primer i titular d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, acusà ahir el PP de portar la "brutícia" d'ETA al Parlament, perquè dóna credibilitat a les actes de la banda terrorista que recullen les converses amb el Govern durant la darrera treva. "En l'habitual arsenal d'infàmies, porta vostè avui la brutor d'ETA", lamentà Rubalcaba en la sessió de control del Govern al Congrés, dirigint-se al diputat del PP Ignacio Gil Lázaro, habitual ja en les preguntes a l'Executiu sobre el cas Faisán.
Pel vicepresident primer, les actes publicades a la premsa són plenes de "mentides i de manipulacions", com ara la que assegura que es donaren instruccions polítiques perquè es paralitzassin les detencions de membres de l'organització armada. Per contra, Rubalcaba afirmà que havia ordenat que es pressionàs "més que mai" la banda perquè no succeís allò de la treva de 1998, amb un Govern del PP, en la qual ETA aprofità per rearmar-se.
El responsable d'Interior recordà que a l'Audiència Nacional han declarat policies nacionals, guàrdies civils, ertzaines i gendarmes francesos i tots han negat que haguessin rebut l'ordre de detenir les operacions antiterroristes. "Ben al contrari, el que han assegurat (els diferents cossos de seguretat de l'Estat) és: 'Pressionau-los més que mai'.
ETA entra en campanya electoral
L'organització armada diu que està disposada a una verificació “informal” de l'alto el foc
L'organització terrorista ETA es mostra disposada a "acceptar un mecanisme de comprovació internacional no formal" de l'alto el foc "permanent i de caràcter general" que va anunciar el 10 de gener passat. En un comunicat publicat ahir pel diari basc Gara, ETA afirma que, tot i ser conscient que no té el "reconeixement oficial" dels governs, està disposada a "acceptar" aquesta verificació. En la nota, el grup considera que "és factible i que pot constituir-se una comissió internacional" per desenvolupar aquesta tasca. La banda armada hi opina que el Govern espanyol i el francès "no volen que la comunitat internacional verifiqui l'alto el foc general i permanent" perquè "malgrat la hipocresia i la intoxicació, quedaria acreditat -també en l'àmbit internacional- que l'única violència que hi ha a Euskal Herria és la que hi generen els estats mateixos".
L'organització hi assegura que, amb la seva actitud, ambdós executius pretenen "tancar la porta en el marc europeu al que ells anomenen conflicte basc, per violar així la voluntat dels bascos sense que hi intervinguin testimonis".
“Sortu neix d'ETA i en té el beneplàcit”
Els testimonis de la Policia i la Guàrdia Civil declaren davant el Suprem que Sortu és la continuació de Batasuna
Els membres de la Policia i de la Guàrdia Civil que van declarar ahir com a testimonis en el Tribunal Suprem en la primera sessió de la vista de les demandes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat contra Sortu han coincidit que la formació forma part de l'estratègia d'ETA i en té el beneplàcit. Així ho afirmà un dels membres de la Policia que va elaborar els informes sobre Sortu incorporats a les demandes, que ha assenyalat que la nova formació abertzale és una iniciativa de Batasuna "per refundar-se -"són les mateixes persones amb un projecte nou"- que ha rebut el "beneplàcit" del grup armat. Sortu, segons aquest agent, s'engloba dins l'estratègia d'ETA per retornar a les institucions després de les eleccions locals del pròxim 22 de maig. El testimoni ha admès que el nou projecte té com a novetat fonamental que "al·ludeix a la condemna de la violència", però ha assenyalat que això obeeix a una "avaluació utilitarista" de l'esquerra abertzale, que no rebutja el terrorisme per una qüestió de principis, sinó perquè ja no el considera útil. La resistència dels representants de l'esquerra abertzale, inclosa la de Sortu, a condemnar ETA respon, segons els demandants, a les directrius establertes per la banda en un document intervingut el febrer de 2009, en el qual es permetia als primers "matisar o contextualitzar" la seva actitud davant la violència, però mai condemnar-la expressament
Cau el suposat cap militar d'ETA en una operació al nord de França
La col·laboració entre autoritats belgues, franceses i espanyoles ha propiciat la detenció d'Alejandro Zobaran Arriola, "Xarla"
La Policia francesa ha detingut aquesta passada nit al nord del país a quatre presumptes membres d'ETA, un dels quals ha estat identificat com Alejandro Zobaran Arriola, "Xarla", considerat l'actual cap militar de la banda terrorista. Així ho han comunicat fonts de la lluita antiterrorista, després de complimentar el procediment que permetès la identificació d'Arriola, i a l'espera que es confirmin els altres noms.
Cau a França l'etarra que facilità llançamíssils per matar Aznar
Es tracta del Pistoles, que fou arrestat a casa d'un altre etarra, a la qual agents policials acudiren per fer-ne un escorcoll. L'atemptat, fallit, data de 2001
L'històric membre del grup terrorista ETA Gregorio Jiménez Morales, àlies el Pistoles, va ser detingut ahir a França per les autoritats gal·les en el marc d'una operació duita a terme amb la col·laboració de la Guàrdia Civil. Segons van explicar fonts de la lluita antiterrorista, aquest arrest va ser possible perquè fou trobat amagat al domicili d'un altre històric d'ETA, José Antonio Aguirrebarrena Ruiz de la Cuesta, àlies Tarzan, a la localitat gal·la de Bidache.
El Pistoles, membre d'ETA des de 1981, va formar part d'un talde dedicat a tasques de logística, transport i lliurament de material i que tenia la missió de recollir un llançamíssils i lliurar-lo a un comando que havia d'atemptar contra el llavors president del Govern, José María Aznar, amb motiu dels seus viatges al País Basc durant la campanya electoral de les autonòmiques de 2001. Els tres intents per assassinar Aznar el 2001 van ser donats a conèixer el 12 de gener de 2010 pel jutge Grande-Marlaska quan ordenà l'ingrés a la presó incondicional del presumpte etarra Pedro María Olano. Segons la interlocutòria, l'atemptat es frustrà pel mal funcionament del llançamíssils, que Olano portà al comando fins a tres cops i que li fou tornat a causa de deficiències tècniques.
L'atemptat d'ETA a Palmanova és l'únic sense resoldre des de ruptura de la treva
Així ho ha reconegut Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre de l'Interior, en una roda de premsa
El vicepresident primer del Govern i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha assegurat avui que l'atemptat d'ETA a Palmanova el juliol de 2009, en el qual van morir dos guàrdies civils, és l'únic l'autoria del qual està sense aclarir des de la ruptura de la treva per part de la banda terrorista.
Cau un comando d'ETA amb 200 quilos d'explosius
La Guàrdia Civil deté al País Basc quatre presumptes integrants de l'organització terrorista i confisca nombrós material
Quatre presumptes etarres van ser detinguts dilluns de matinada al País Basc. Segons la Guàrdia Civil, els suposats membres de l'organització terrorista componien un comando "legal" -no fitxats per les forces de seguretat- i ocultaven 200 quilos d'explosius i material per fabricar bombes. Els quatre arrestats són: Iñigo Zapirain, de 34 anys; Beatriz Etxebarria, de 33; Daniel Pastor, de 37; i Lorena López, de 31. La major part de l'explosiu, al costat de diverses armes, es trobava en una habitatge de Galdakao (Biscaia) vinculat a Daniel Pastor, mentre que a la casa de la parella formada per Iñigo Zapirarin i Beatriz Etxebarria s'hi localitzà material per a la fabricació de bombes.
Detinguda a Baiona una pressumpta etarra
La Guàrdia Civil creu que Eider Zuriarrain Mendiguren va acollir a casa seva un terrorista i el va ajudar a fugir
La Policia Judicial francesa, en col·laboració amb l'espanyola, ha detingut avui a la localitat basca-francesa de Baiona a la presumpta membre d'ETA Eider Zuriarrain Mendiguren.
Nou cop a l'aparell polític d'ETA
Els cossos de seguretat de l'Estat arresten deu persones, entre elles Iker Moreno, fill del portaveu de Batasuna
La Guàrdia Civil i la Policia Nacional donà ahir un nou cop a l'estructura d'Ekin i Askatasuna, dues organitzacions de l'"aparell polític" d'ETA encarregades d'imposar les tesis de la direcció de la banda al conjunt de l'esquerra abertzale i al col·lectiu de presos etarres. En total, foren arrestades deu persones, una a Alava i nou a Navarra, entre les quals Iker Moreno Ibáñez, fill de l'actual portaveu de l'esquerra abertzale, Txelui Moreno, que fou arrestat per la Guàrdia Civil al seu domicili familiar de Pamplona. Amb aquesta operació, dirigida pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, el Ministeri de l'Interior dóna per desmantellada la cúpula d'Ekin i d'Askatasuna a la Comunitat Foral. Als sis detinguts per la Guàrdia Civil se'ls acusa d'integrar la cúpula navarresa d'Ekin, mentre que els quatre arrestats per la Policia Nacional formen part de l'estructura de l'aparell de propaganda d'Askatasuna, l'organització de suport als presos d'ETA. Aquests quatre arrestats administraven diverses publicacions de l'entorn d'Askatasuna, com Kronica Nafarroa i apurtu.org, des de les quals s'havien abocat greus amenaces contra un periodista del diari d'àmbit estatal La Razón.
Trobat un nou zulo d'ETA a França
A l'interior hi havia tres contenidors de plàstic, dues armes llargues i munició. És el segon amagatall de l'organització terrorista que ha estat descobert enguany
La Policia gal·la trobà ahir, a la localitat de Dramelay (nord-est de França), un zulo d'ETA on s'amagaven contenidors i armes, segons indicaren fonts de la lluita antiterrorista, les quals assenyaleren que havia estat utilitzat fins fa relativament poc. "En qualsevol cas, no feia anys que estava abandonat", apuntaren les esmentades fonts, després de reconèixer que per ara no pot precisar-se si l'amagatall havia estat emprat durant les darreres setmanes o els darrers mesos. Sobre el contingut del zulo, que incloïa "tres contenidors de plàstic", va transcendir que almenys hi havia "dues armes llargues" i munició, aparentment. Així mateix, dins els contenidors es trobaren diverses desenes de paquets i textos escrits en basc, que foren, juntament amb l'estructura general de l'amagatall, els que permeteren establir el vincle amb l'organització ETA.
El zulo fou descobert dissabte per una família que passejava per una zona boscosa del departament de Jura, on s'ubica el terme municipal de Dramelay.
Detinguts dos membres d'ETA l'endemà de l'alto el foc
La Guàrdia Civil i la Policia gal·la detenen Iraitz Gueselaga i la seva parella Itxaso Urtiaga, considerats el braç informàtic de l'organització terrorista. Segons les autoritats, s'encarregaven d'encriptar documents
Nou cop a ETA hores després de la declaració de l'alto el foc "permanent i verificable". La Guàrdia Civil va detenir ahir a França el presumpte informàtic d'ETA, Iraitz Gueselaga Fernández, i la seva parella sentimental, Itxaso Urtiaga, presumpta col·laboradora de l'organització. Els dos detinguts eren responsables de les tasques de criptografia i xifrat de documents del grup armat i podrien haver facilitat coneixements a les FARC. L'operació, dirigida per la jutge antiterrorista francesa Luerence le Vert i el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska, es fruit de l'estreta col·laboració entre la Guàrdia Civil i les forces de seguretat gal·les.
Patxi López veu la declaració “insuficient”
L'esquerra abertzale valora de manera positiva l'alto el foc permanent i diu que és “una oportunitat irreversible”
Les forces polítiques basques valoraren de manera ben diferent el comunicat d'alto el foc "permanent i verificable" difós ahir per ETA. Mentre el Govern basc el valorà "d'insuficient", el partits nacionalistes i abertzales el qualificaren com una passa definitiva cap a la pau. El lehendakari, Patxi López, advertí que l'alto el foc "és insuficient", ja que "el temps de les treves condicionades ha passat", tot i que va reconèixer que es tracta d'una "petita passa endavant" que "acosta" al final del terrorisme. A més, ha reclamat a Batasuna que exigeixi a la banda "que renunciï a aconseguir cap objectiu polític amb el seu final".
ETA declara l'alto el foc permanent
El nou comunicat d'ETA insta les autoritats espanyoles i franceses a “abandonar per sempre les mesures repressives i la negació d'Euskal Herria” en el marc d'un procés democràtic
L'organització terrorista ETA declarà ahir, en un comunicat difós a través del diari Gara, un alto el foc permanent, de "caràcter general" i "verificable internacionalment", com a "compromís ferm" amb "un procés de solució definitiu i amb el final de la confrontació armada". Al comunicat, datat el 8 de gener, ETA diu que el "procés democràtic" per al final de la violència ha de resoldre el "nucli del conflicte", que torna a situar en "les claus de la territorialitat i el dret d'autodeterminació" del poble basc.
Els partits de Balears no es creuen l'anunci i demanen la dissolució de la banda
Les reaccions a l'anunci fet avui per ETA s'han sentit també a les Balears aquest migdia. D'una banda, el portaveu del PP balear, Toni Fuster, ha assegurat que el considera positiu, tot puntualitzant que "l'únic que val" és que ETA "lliuri les armes i es dissolgui". En termes semblants s'ha pronunciat Unió Mallorquina (UM), dient que "la millor notícia serà l'alto el foc definitiu, el lliurament d'armes i la desaparició de la banda terrorista". Per la seva banda, el PSM-Entesa Nacionalista ha qualificat igualment de "positiu" l'anunci, si bé l'ha rebut amb "prudència", en espera de que la banda terrorista demostri "l'abandonament total de les armes".
Zapatero demana prudència i cautela
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha demanat avui "prudència i cautela" després de conèixer el comunicat en el qual ETA ha anunciat un alto el foc permanent, "de caràcter general" i verificable internacionalment. El comunicat de la banda terrorista ha estat difós pel diari Gara mentre Zapatero presidia a la seu del PSOE la reunió de l'Executiva Federal del partit i el president del Govern ha interromput l'orador que en aquell moment tenia la paraula per informar de la notícia.
“Aquesta no és la notícia”
El Govern manté que l'únic comunicat vàlid és aquell en què ETA declari el seu final i ho faci de manera “irreversible i definitiva”. Rubalcaba assegura que el que pretén l'organització és mantenir la seva posició i assolir un “preu” polític
El vicepresident primer del Govern espanyol i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà que el comunicat fet públic ahir per ETA no és la notícia que la societat espanyola "desitja", perquè l'organització terrorista, amb "arrogància", vol "mantenir la seva posició de tutela i aconseguir un "preu" polític.
En una compareixença sense preguntes a la seu del Ministeri de l'Interior, Rubalcaba afirmà que "una vegada més" ETA ha fet públic un comunicat que "no és el que s'esperen" els partits democràtics. "L'únic comunicat que volem llegir de l'organització terrorista és aquell en què ETA declari el final i ho faci de manera irreversible i definitiva", asseverà.
Comunicat íntegre de l'alto el foc d'ETA
ETA, organització socialista revolucionària basca d'alliberament nacional, desitja mitjançant aquesta declaració donar a conèixer la seva decisió. En els últims mesos des de Brussel·les fins a Gernika, personalitats de gran rellevància internacional i una multitud d'agents polítics i socials bascos han subratllat la necessitat de donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític.
Clam a favor dels presos d'ETA
Milers de persones secundaren la marxa a Bilbao sota el lema: “Amb tots els seus drets, els presos bascs al País Basc”
Després de la decisió del jutge de l'Audiència Nacional de no prohibir-la, finalment la manifestació pels drets dels presos d'ETA sortia ahir als carrers de Bilbao. La secundaren desenes de milers de persones, convocades per la iniciativa "Egin dezagun urratsa". En el seu discurs, la batlessa d'Hernani, regidora de l'ANB il·legalitzada, reclamà l'acostament dels presos de l'organització armada perquè els reclusos participin en el "procés democràtic" que "s'ha de desenvolupar", ja que, segons el seu parer, "són part de la solució".
Dos etarres fugen d'un control a França
Dins el vehicle en què viatjaven varen trobar un disc dur i documentació falsa
Dos presumptes etarres abandonaren dijous un vehicle i fugiren a peu després d'intentar, sense èxit, eludir un control de duanes a la ciutat francesa de Nancy, capital del departament de Meurthe i Mosel·la, al nord-est del país, informaren fonts de la lluita antiterrorista.
Trobat un zulo amb material explosiu d'ETA
La substància localitzada a la ciutat gal·la de Tolosa podria tractar-se de nitrat amònic
Les forces de seguretat franceses desarticularen ahir un zulo emprat com a magatzem de diversos bidons amb material explosiu. Segons varen informar fonts de la lluita antiterrorista, les primeres investigacions relacionen la banda terrorista ETA amb aquest amagatall, ubicat a les proximitats de Tolosa. A més, se sospita que podria tractar-se de nitrat amònic, una substància ja utilitzada en atacs terroristes.
Otegi afirma que ETA està disposada a deixar la violència
L'exportaveu de Batasuna explica que 'resulta lògic que el Govern espanyol demani garanties per preservar la seguretat dels seus ciutadans'
L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi ha declarat que ETA està disposada a abandonar la violència i participar en una estratègia pacífica. Així ho ha manifestat en les seves respostes a les preguntes enviades a la presó pel rotatiu 'Wall Street Journal'.
La policia deté sis membres de Segi i dos advocats d'etarres
En les tres últimes operacions contra la branca juvenil de la banda terrorista s'ha detingut a mig centenar de joves
La Policia Nacional ha desplegat aquesta matinada una operació al País Basc i Navarra contra diversos membres de l'organització juvenil Segi, considerada per les fonts de la lluita antiterrorista com el planter d'ETA, segons han informat aquestes a Europa Press.
Otegi, absolt d'enaltir ETA en el míting d'Anoeta
L'Audiència Nacional té “seriosos dubtes” sobre la responsabilitat de l'exportaveu de Batasuna en l'acte en què es mostraren fotos d'etarres
Arnaldo Otegi no enaltí el terrorisme. La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha absolt l'exportaveu de Batasuna de la comissió d'un delicte d'enaltiment del terrorisme durant un míting que tingué lloc al velòdrom d'Anoeta de Sant Sebastià el novembre de 2004, atès que considera que en aquest acte no va enaltir l'organització armada, sinó que va defensar "la conveniència i la necessitat d'un procés de diàleg i de negociació per a la resolució del conflicte de manera pacífica i democràtica".
Otegi nega que enaltís ETA
El judici a tres dirigents abertzales per l'acte d'Anoeta el 2004 conclou que el PSOE “sí” que n'estava al corrent
Els dirigents abertzales Arnaldo Otegi, Joseba Permach i Joseba Àlvarez, que ahir començaren a ser jutjats a l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme, s'han desvinculat de l'organització de l'acte que Batasuna dugué a terme al velòdrom donostiarra d'Anoeta el 14 de novembre de 2004. Malgrat que els tres van oferir unes setmanes abans una roda de premsa per presentar el míting -que es desenvolupà sota el lema "Orain Herria, Orain Bakea" (Ara el poble, ara la pau)-, els processats asseguraren que desconeixen qui va muntar l'escenari o qui va elegir els vídeos que s'hi van mostrar. En la declaració davant el tribunal -en què només van contestar les preguntes de les seves defenses-, coincidiren a dir que la realització de l'acte era coneguda per altres forces polítiques -entre les quals van citar expressament el PSOE- i insistiren que l'objectiu era presentar "una proposta de pau", però mai enaltir ETA. "No hauria tingut l'èxit que va tenir entre les forces polítiques si s'hagués enaltit ETA", apuntà Àlvarez, mentre que Otegi destacà que el que allà es va dir "era substancialment important i així va ser, perquè va ser valorat fins i tot pel president del Govern", José Luis Rodríguez Zapatero.
González refusà 'fer volar' la cúpula d'ETA
L'expresident admet en una entrevista periodística que tingué l'oportunitat, una sola vegada durant el seu mandat, de donar ordre de liquidar-la, però decidí que no i encara no sap si va fer bé
L'expresident del Govern Felipe González ha revelat en una entrevista periodística que va tenir "una única oportunitat" en la seva etapa al capdavant de l'Executiu de "donar una ordre per liquidar tota la cúpula d'ETA" després que, abans de l'operació de Bidart el 1992, els serveis d'intel·ligència detectassin una trobada "de tota la direcció" de l'organització terrorista al sud de França, davant la qual "només hi havia la possibilitat de fer-los volar a tots junts".
Sense indicis de vulneració de drets en el judici per la mort de Lasa i Zabala
El Tribunal Europeu dels Drets Humans s'ha pronunciat avui en contra de les demandes pels jutjats en aquest cas
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha conclòs que l'Estat espanyol no va violar el Conveni Europeu de Drets Humans per la manera en la qual es va celebrar el judici pel segrest i assassinat dels presumptes membres d'ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, reivindicat pel GAL.
El CNI assegura que ETA es continua entrenant
Un informe d'Intel·ligència determina que l'organització terrorista encara prepara activistes al sud de França, a més de perpetrar robatoris de vehicles. El grup armat mantindria les extorsions a empresaris
ETA continuaria activa. Segons un informe del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), difós ahir per RNE, el grup armat utilitza l'alto el foc per reagrupar-se. Intel·ligència assegura que ETA continua l'entrenament de militants al sud de França, a més de prerpretar furts de vehicles que podrien ser usats en possibles atemptats. De la mateixa manera, l'organització terrorista manté l'extorsió d'empresaris bascos i navarresos, a través de l'enviament de cartes amenaçants en què es reclamà l'anomenat impost revolucionari. Per part seva, les forces i cossos de seguretat de l'Estat apuntaren ahir que Batasuna té un pla B, si fracassa el nou partit polític que es vol crear per concórrer a les eleccions municipals del 2011. Aquest pla alternatiu consistiria, segons la Policia, en la creació d'una extensa xarxa d'agrupacions electorals independents a diversos municpis d'Euskadi i Navarra. Per la Policia, ja s'han detectat les primeres passes respecte d'aquesta qüestió, consistents a establir contactes amb persones afins a diferents municipis del País Basc i de Navarra per a la recerca de possibles candidats no contaminats -sense antecedents de cap relació amb altres marques il·legalitzades- per a la configuració de les llistes d'aquestes agrupacions.
El pare de Diego Salvà envia una carta a ZP
El pare del guàrdia civil assassinat per ETA a Palmanova diu que deixar sortir els presos “és fer més víctimes les víctimes”
Antoni Salvà, pare de Diego Salvà, un dels dos guàrdies civils assassinats l'any passat per ETA a la localitat mallorquina de Palmanova, ha subratllat que la sortida de la presó de presos d'ETA "fa que les víctimes siguem més víctimes", referint-se així al cas de Txelis, que podrà sortir de la presó diverses hores al dia, tal com ha aprovat el jutge de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro. Salvà va fer aquestes declaracions el mateix dia que envià una carta oberta al president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, a través de diversos mitjans de comunicació en la qual li recorda la conversa que va mantenir amb ell després de la mort del seu fill, en la qual ZP es va comprometre que els assassins de Salvà i Sáenz de Tejada no es creuarien al carrer amb els familiars de les víctimes, ja que serien empresonats i no sortirien. Tanmateix, assegurà que li provoquen "molta preocupació" mesures com l'aplicada a Txelis, mentre subratllà que si surten al carrer s'haurien de tractar les víctimes del terrorisme igual que les dones maltractades, amb ordre d'allunyament, segons la qual els etarres no poguessin costar-se mai a les víctimes. "És massa dur creuar-se amb ells", remarcà, mentre manifestà que el final d'ETA no "el desitja ningú més que nosaltres".
L'esquerra abertzale toca a la porta de la legalitat
Hauríem de poder estar segurs que una qüestió tan transcendental com és la reincorporació de l'esquerra abertzale a la política institucional no es veurà supeditada a conveniències electorals del moment. Però no hi podem estar.
Fiscalia rebutja que Otegi surti de la presó
El fiscal de l'Audiència Nacional considera que “el futur polític” és aliè al “judicial” i que hi ha risc de fugida
La Fiscalia de l'Audiència Nacional s'oposa al fet que l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi surti de la presó en relació amb la causa que ha investigat la reconstrucció de la formació il·legalitzada mitjançant Bateragune, perquè el "futur polític" al·legat és aliè al "futur processal".
Rubalcaba: 'per estar a les eleccions Batasuna ha de trencar inequívocament amb ETA'
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha reiterat avui que no ha canviat res en la lluita antiterrorista, que no veu risc de ruptura amb el PP en aquesta matèria i que Batasuna no estarà a les eleccions si no demostra "inequívocament" que ha deixat de ser un apèndix de la banda. En declaracions a la Ser, el vicepresident primer del Govern i titular d'Interior ha demanat prudència als responsables polítics després de les declaracions dels últims dies sobre la possibilitat que sigui pròxim el final d'ETA i ha recalcat que no ha canviat res ja que la lluita terrorista no s'ha modificat "ni una coma", ni es modificarà. Rubalcaba ha reiterat que només té dues opcions per recuperar la legalitat.
Batasuna ha demanat a ETA el cessament incondicional de la violència
Segons El País, l'esquerra abertzale creu que el futur de la lluita està exclusivament en enfortir el moviment polític soberanista
Batasuna ha demanat a ETA el cessament unilateral i incondicional de la violència, segons assegura avui el diari El País que indica que, fins a aquell moment, els abertzales no sol·licitaran la seva legalització. Després de l'entrevista que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el lehendakari, Patxi López, van mantenir dissabte passat, Batasuna ocupa diverses portades dels diaris d'avui. Els diaris es fan eco també de les declaracions realitzades ahir pel ministre de Foment i vicesecretari general del PSOE, José Blanco, respecte a que, davant les acusacions del PP que el Govern s'"agenollava" davant d'ETA, els espanyols són ara "a punt d'acabar" amb la banda terrorista.
Cop a la cúpula de Segi
La Policia arresta catorze membres de l'organització abertzale en una macrooperació al País Basc, Navarra i Catalunya. El vicepresident Rubalcaba assegura que la “política antiterrorista no ha canviat”
Nou cop a la cúpula de l'organització juvenil abertzale Segi. Catorze activistes van ser detinguts ahir a Euskadi, Navarra i Catalunya en el marc d'una macrooperació policíaca contra el que és considerat el "planter d'ETA". Segons informà el Ministeri de l'Interior, es realitzaren un total de 37 escorcolls, en els quals es confiscà material per fabricar artefactes incendiaris, 36.000 euros i material informàtic, entre altres efectes. Les detencions van tenir transcendència política, perquè són les primeres contra l'entorn d'ETA després de l'anunci de Zapatero de reconèixer els "moviments" que es produeixen dins l'esquerra abertzale. El vicepresident primer, ministre d'Interior i portaveu de l'Executiu, Alfredo Pérez Rubalcaba, fou taxatiu: "La política antiterrorista a Espanya no ha canviat gens ni mica". Rubalcaba recalcà que "les exigències de la democràcia amb la il·legalitzada Batasuna són les d'ahir, les de despús-ahir i les de fa anys, des que aprovàrem la Llei de partits".
Veneçuela obrirà una investigació sobre l'etarra Arturo Cubillas
L'Executiu espanyol està satisfet per la cooperació de Caracas i diu que amb les dades del jutge de l'Audiència no es pot concloure que Chávez n'estigués al corrent
El Govern de Veneçuela, a través del canceller, Nicolás Maduro, ha comunicat al ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, que el Govern bolivià obrirà una investigació al voltant d'Arturo Cubillas (membre d'ETA enviat a aquest país pel Govern de Felipe González i actual funcionari de l'Administració d'Hugo Chávez).
Exmembres de les FARC seran interrogats pels vincles amb ETA
La Policia espanyola, a instàncies del jutge Velasco, es desplaçarà a Colòmbia per reclamar informació a nou exguerrillers sobre els possibles entrenaments d'integrants de l'organització basca a Veneçuela
El Cos Nacional de Policia es desplaçarà a Colòmbia per interrogar nou exmembres de les FARC i demanar-los que detallin els vincles amb ETA, amb els quals es podrien haver reunit, segons l'acta dictada pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco.
La Policia interrogarà membres de les FARC per identificar etarres
Els membres del "comando Imanol" van afirmar que havien estat entrenats a Veneçuela pel presumpte terrorista Arturo Cubillas, que des de 2005 treballa per a Hugo Chávez
El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha ordenat a la Policia que viatgi a Colòmbia perquè interrogui nou exmembres de les Forces Armades Revolucionàries Colombianes (FARC), amb l'objectiu que identifiquin etarres mitjançant fotos actualitzades.
El Govern diu que ETA s'entrenà a Veneçuela sense saber-ho Chávez
Rubalcaba hi veu “elements suficients” que donen “versemblança” a les declaracions dels suposats etarres
El ministre de l'Interior, Pérez Rubalcaba, assegurà ahir que hi ha "elements suficients" perquè el seu departament i la Guàrdia Civil donin "versemblança" al fet que els presumptes etarres Javier Atristain i Juan Carlos Besance van rebre, el 2008, un curset de formació en el maneig d'armes i explosius a Veneçuela, fugint de la pressió de França. Rubalcaba precisà, no obstant això, que "no hi ha cap prova" que dugui a pensar, "ni tan sols a sospitar", que el Govern d'Hugo Chávez n'hagués estat al corrent i ho hagués consentit". Per la seva part, el president veneçolà i l'ambaixador d'aquest país a Espanya, Isaías Rodríguez, qüestionaren la "credibilitat" del testimoni.
Veneçuela va ensinistrar el 2008 dos etarres
Els membres del 'comando Imanol' d'ETA, detinguts la setmana passada, confessen haver rebut cursets de formació el 2008 al país sud-americà
L'etarra i alt càrrec del Govern de Veneçuela, Arturo Cubillas Fontan, i el també terrorista José Lorenzo Ayestaran Legorburu van impartir cursos de formació a Veneçuela el juliol i l'agost de 2008 als presumptes etarres Javier Atristain, àlies Golfo, i Juan Carlos Besance Zugasti, àlies Fenómeno. Precisament, ambdós varen ser enviats ahir a la presó pel jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno per intentar reconstituir el comando Donostia.
La Guàrdia Civil troba explosius i armes en una llotja de San Sebastià
L'operació s'emmarca dins la investigació que possibilità l'arrest, aquesta setmana, de l'anomenat 'Comando Imanol'
La Guàrdia Civil ha trobat explosius i armes en una llotja al barri de Puyo a Sant Sebastià, en una quantitat encara per determinar, han informat a EFE fonts de la lluita antiterrorista. Agents de l'institut armat han traslladat avui a l'esmentada llotja -localitzada després de la declaració d'un dels detinguts- a un dels arrestats en l'operació, Javier Atristain.
Detinguts set membres d'Askapena, l'aparell internacional d'ETA
Operaven en diversos països d'Europa, Centreamèrica i Sud-amèrica recollint suports per a la causa etarra o servint d'altaveu a membres fugits
Agents de la Policia Nacional han desplegat aquesta matinada una operació contra Askapena, organització de l'aparell internacional de l'entorn d'ETA, en què han estat detingudes set persones a Biscaia, Àlaba i Navarra, han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.
“La pau no admet cap condició”
Partits bascos i espanyols no accepten que ETA vulgui posar “condicions” per fer permanent el seu alto el foc i li reiteren que l'única via per negociar és l'abandonament definitiu de les armes
Ni la pau ni les negociacions no admeten cap condició per part dels terroristes: tan sols l'abandonament definitiu de les armes. Aquesta és la resposta general de la classe política espanyola i basca a una entrevista que el diari Gara va fer a dos membres del grup armat ETA, en què asseguraven que l'alto el foc podia ser permanent "si es complien les condicions adequades". D'aquesta manera s'expressà el lehendakari, Patxi López, qui va reconèixer que no sap "on és la novetat" en les afirmacions que els dos membres d'ETA varen fer, perquè quan diuen que estan disposats a "anar més enllà" d'un alto el foc "si es donen les condicions", realitzen una sèrie de plantejaments que "no són negociables amb un grup terrorista". "Per tant, no hi veig cap novetat. La novetat que tots esperam i que repetim un cop i un altre a ETA és l'anunci que desapareix", afegí. En declaracions als mitjans en arribar a l'Expo de Xangai (la Xina), López també indicà que "no entén" per què no han sol·licitat a l'organització la seva desaparició partits com Aralar, EA i Batasuna, que dissabte van firmar un document en el qual demanaven a ETA "un alto el foc permanent i verificable".
ETA afirma que l'alto el foc pot ser permanent
Així ho certifiquen dos etarres en una entrevista al diari Gara, en què diuen estar disposats a “anar més lluny” si es donen les “condicions necessàries”
L'organització terrorista ETA ha afirmat tenir "disposició per a un alto el foc permanent i verificable", que se li sol·licita en la Declaració de Brussel·les, i també per "anar més lluny" si es donen les "condicions necessàries".
En una entrevista, que ahir avançà l'edició digital del diari basc Gara i que avui ha publicat íntegrament en la seva edició impresa, dos representants de la banda han assenyalat que la solució per al conflicte ha d'arribar a través del diàleg i que correspon als agents polítics i socials bascos "fixar els objectius del diàleg, el mètode, la constitució de la taula de diàleg, les regles de joc i la temàtica".
Descobreixen a França un amagatall amb armes que podria ser d'ETA
Els primers registres han permès de trobar armes i productes químics dins bidons enterrats, segons la tècnica habitual de l'organització
Un amagatall amb armes que podria pertànyer a la banda terrorista ETA ha estat localitzat aquest diumenge a la tarda en el departament francès de Gard (a prop de la Costa Blava), en un lloc apartat al nord de la població d'Uzès, segons informa l'edició electrònica del diari 'Midi Libre'.
ETA disposada a la mediació internacional
El diari Gara avança un nou comunicat de l'organització en què els terroristes asseguren que volen complir “els compromisos establerts” en la Declaració de Brussel·les
ETA està disposada a la mediació internacional. El grup armat mostra disposició "a establir els compromisos" que marca la Declaració de Brussel·les, en la qual mitjancers internacionals li demanaven un alto el foc permanent i completament verificable.
Cop a la cúpula d'Ekin
Deu membres de l'organització que dóna suport a ETA són arrestats. Interior afirma que l'operació resta a ETA capacitat per dirigir l'esquerra abertzale
Agents de la Guàrdia Civil van desarticular dimarts de matinada la cúpula d'Ekin, el sector més dur de l'entorn polític del grup terrorista, en el que ha suposat el primer gran cop a l'esquerra abertzale després del comunicat d'ETA en el qual anunciava que interrompia les accions armades. L'operació es desenvolupà a Navarra, al País Basc, a Cantàbria i a València. Entre els detinguts, hi ha Ugaitz Elizaran, germà de l'excap polític d'ETA, Aitor, arrestat l'octubre de 2009; Juan Cruz Aldasoro, exdirigent de Batasuna; Sandra Barrenechea, exmembre de LAB, i Eneko Compains Silva, germà de dos detinguts per terrorisme. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, afirmà que l'operació contra Ekin permet "llevar a ETA una part de la capacitat per exercir el comandament sobre l'entramat polític i restar part de la seva capacitat de mobilització social". Amb aquesta operació, ha quedat desarticulada "la direcció nacional d'EKIN" que, segons va explicar el titular d'Interior, és "l'estructura que ETA utilitza per instrumentalitzar i dirigir l'esquerra abertzale". El ministre de l'Interior va indicar que el comunicat d'alto el foc de la banda terrorista "no modificarà ni un àpex" de la política terrorista del Govern fins que ETA "no abandoni definitivament la violència".
Una ciavoga per a 42.000 escortats
La treva d'ETA és un canvi de rumb al País Basc. Com si es tractàs d'una trainera, fa un viragte i s'enfila cap a la pau
Tot i que la cita era a les 3 de l'horabaixa, ells dos ja havien arribat deu minuts abans. Entraren al restaurant per visualitzar els angles del menjador i, un pic inspeccionat el local, esperaren a la porta. El restaurant Xixilu no queda gaire enfora de la seu del Parlament basc, situat al cor de Vitòria-Gasteiz. És per això que rep amb freqüència destacats comensals, com ara parlamentaris i membres del Govern basc. Però aquests dos senyors no havien de seure a la taula, no. Aquells eren els dos escortes de José Luis.
L'esquerra abertzale insta el Govern a moure fitxa
Batasuna reclama a l'Executiu que “faci passes” i legalitzi els partits proscrits. Zapatero, però, és taxatiu i adverteix els independentistes que “només serveix” l'abandonament definitiu de les armes
L'esquerra abertzale insta l'Executiu a moure fitxa. Els independentistes bascos afirmen que l'anunci d'ETA de cessar les accions armades ofensives és "una passa important" i que el següent moviment "és el que ha de fer el Govern" amb la legalització de les formacions polítiques proscrites i l'acostament dels presos etarres a penitenciaris bascos. Zapatero, però, fou ahir taxatiu: només seveix deixar les armes. "Qui són fora de la legalitat, perquè no condemnen taxativament la violència, estan en la mateixa situació avui que abans del comunicat d'ETA", assegura el president. Des de l'esquerra abertzale, Txelui Moreno, en una roda de premsa a Bilbao al costat d'altres destacats dirigents de Batusuna, refusà analitzar la "suficiència o insuficiència" de l'anunci d'ETA.
Immunitzats contra l'esperança
La treva del 1998 fou rebuda com una festa. La del 2006, amb escepticisme, però també amb esperança. Despús-ahir, en canvi, tot fou pessimisme
ETA oficialitzà diumenge que ha entrat en treva. D'aquí s'extreu una certesa: no hi haurà més atemptats ni més morts al País Basc, si bé estrictament en el temps que duri el procés. Però la resposta al comunicat d'ETA ha estat molt diferent, segons els sectors socials. Tant el Govern com l'oposició del PP han noliejat el comunicat, com reconeixia ahir Ramón Jauregi mateix (avui dia al Parlament Europeu, però sempre un alt i influent dirigent del PSE). Fins i tot el PNB ha fet una mínima referència a l'anunci de treva. Per tant, la majoria de partits polítics han reaccionat amb una calculada fredor davant els mitjans de comunicació. Qui s'ha mostrat content de l'anunci i n'ha intentat destacar la transcendència? Idò l'Esquerra Abertzale i EA, a més d'Aralar i Ezker Batua (en menor mesura). Aquesta tendència a considerar la treva "insuficient" és radicalment oposada a l'actitud seguida el 2006, quan s'inicià un procés de negociació amb dues taules (una entre ETA i l'Estat espanyol, i l'altra entre els partits bascs).
Però és probable que el temps posi els fets en el seu lloc. Ja l'any 2004, les formacions polítiques i l'stablishment periodístic de Madrid amagaren l'anomenada Declaració d'Anoeta. Tenia una importància era cabdal, ja que proposava l'esquema de la negociació a dues taules.
El PP no perdonaria que Batasuna anàs als comicis
Basagoti avisa el PSOE que es preparin per “assumir les conseqüències” si trenquen els acords pactats amb ells
Les reaccions de les diferents formacions polítiques de l'Estat entorn del comunicat d'ETA es varen succeir ahir gairabé en la mateixa línia.
El president del PP del País Basc, Antonio Basagoiti, advertí ahir al Partit Socialista que, si permet a l'esquerra abertzale presentar-se a les eleccions locals del pròxim maig, incomplirà els acords amb el PP en els àmbits basc i espanyol i n'hauran d'"assumir les conseqüències". Basagoiti assegurà que és una "treva electoral", l'objectiu de la qual és "colar-se en els comicis municipals per tornar a les institucions" i aconseguir així "tenir doblers i portaveus".
Mentrestant, el líder del PP, Mariano Rajoy, assenyalava des de Santiago de Compostel·la que l'actitud del seu partit no ha canviat i que l'únic comunicat d'ETA que interessa és el de la seva dissolució. Alhora, va insistir que el Govern tindrà el seu suport si manté la seva política antiterrorista.
El Govern no canviarà “ni una coma” de la seva política antiterrorista
L'escepticisme s'instal·la a l'Executiu després del comunicat d'ETA i envia un missatge a Batasuna perquè trenqui amb la banda si vol ser a les eleccions
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà ahir que el seu departament no canviarà "ni una coma" la seva política antiterrorista i que no es fia del darrer comunicat fet públic per la banda diumenge. "ETA ha de deixar la violència del tot i aquest comunicat és molt lluny d'aquests mínims", asseverà. En la mateixa línia es pronuncià el lehendakari basc, Patxi López, qui titllà de "cinisme inacceptable" parlar d'un procés democràtic "tutelat per una banda terrorista". Alhora instà els partits bascos a "mantenir la unitat". Rubalcaba coincidí amb la majoria de les anàlisis, qualificà el text com a "insuficient" i anuncià que aquesta és la impressió "no només del Govern, sinó dels partits". Així mateix, considerà que la banda ha quedat curta respecte "del que sectors de l'esquerra abertzale preconitzaven i dels mínims democràtics imposats a Batasuna per tornar a les eleccions". "Batasuna ha de prendre una decisió perquè amb ETA de bracet no anirà als comicis", assegurà, alhora que va afegir que "o trenquen amb ETA definitivament o convencen ETA que deixi per sempre la violència" per tornar a la legalitat.
El Govern mantindrà intacta la seva política antiterrorista
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha assegurat que el seu Departament no canviarà "ni una coma" la seva política antiterrorista i que no es fia de l'últim comunicat fet públic per la banda diumenge passat. "ETA ha de deixar la violència del tot i aquest comunicat és molt lluny d'aquests mínims", ha postil·lat. La Comissió Europea també s'ha pronunciat sobre això i ha declarat que acull amb "esperança prudent" l'anunci d'ETA de no realitzar "accions armades ofensives" i ha assegurat que seguirà de prop l'evolució dels esdeveniments.
El PSOE avisa que no espera comunicats sinó fets
La secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, ha advertit avui que el partit del Govern central, igual que els ciutadans, no espera "comunicats d'ETA", sinó "decisions i fets que posin a sobre de la taula que renuncien una vegada per sempre i per sempre a la violència".
Rajoy: L'únic comunicat que interessa és el de la dissolució
El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha assenyalat avui, després del comunicat d'alto el foc d'ETA, que l'actitud del PP no ha canviat i que l'únic comunicat que interessa és el de la seva dissolució, mentre ha reiterat que el Govern tindrà el seu suport si manté la seva política antiterrorista.
Currin: «L'alto el foc és incondicional i unilateral»
L'advocat sud-africà Brian Currin, que actua com a assessor de dirigents de l'esquerra abertzale, ha destacat que l'alto el foc anunciat per ETA és una decisió «incondicional i unilateral» que, segons ell, «és una resposta i una conseqüència del lideratge polític de l'Esquerra Abertzale (IA) i de la voluntat expressada pel poble basc».
ETA torna a fer callar les armes
L'organització anuncia en un comunicat a la BBC i al diari Gara “no dur a terme accions armades ofensives”
Una decisió "presa fa mesos", però sense concretar si és permanent o temporal. L'organització terrorista ETA va anunciar ahir, a través d'un vídeo i un comunicat enviats a la cadena britànica BBC i al diari Gara, la seva decisió, "presa fa diversos mesos", de no dur a terme "accions armades ofensives", encara que sense especificar si es tracta d'una mesura permanent o només temporal. En la seva nota, ETA es mostra disposada "avui com ahir a acordar les condicions democràtiques mínimes per posar en marxa un procés democràtic, si el Govern espanyol en té la voluntat."
El Govern mantindrà intacta la seva política antiterrorista
El PSOE avisa que no espera comunicats sinó fets
Rajoy: L'únic comunicat que interessa és el de la dissolució
Basagoiti qualifica el comunicat d'ETA com una "treva electoral"
L'homenatge acaba amb càrrega policial en ple barri de Gràcia
L'acte d'homenatge a Laura Riera acabà amb càrrega policial i amb un detingut. Agents antidisturbis dels Mossos d'Esquadra carregaren en ple centre del barri de Gràcia de Barcelona contra una marxa espontània d'uns 150 manifestants, iniciada després de ser desconvocat l'acte de reconeixement a Laura Riera, condemnada per col·laboració amb ETA. El caos que es va formar durant un parell de minuts a la plaça de la Vila va deixar estupefactes les famílies que eren al lloc i que varen córrer a refugiar-se als portals. Desenes d'activistes que no havien pogut accedir a la plaça del Raspall, on havia de tenir lloc l'acte, prohibit per l'Audiència Nacional, es concentraren inicialment en els voltants d'aquesta plaça, davant els agents desplegats que n'impedien el pas.
Nova detenció contra ETA
El presumpte membre d'ETA Luis María Zengotitabengoa fou detingut ahir a primera hora a Ostende, a Bèlgica, en una operació organitzada per la Guàrdia Civil amb la col·laboració de les autoritats d'aquest país. El suposat etarra podria ser traslladat a l'Estat a final d'aquest mes, segons la Fiscalia belga.
Detenen dos presumptes etarres
Són Zugaitz Izaguirre i Regina Maiztegi. Ambdós estaven condemnats a set i sis anys de presó, respectivament, per integració en organització armada
La Policia Nacional va detenir ahir Zugaitz Izaguirre Amez- toy i Regina Maiztegi, membres d'ETA -pendents de complir condemna-, en sengles operacions policials duites a terme a la localitat de La Pineda Vila-seca (Tarragona) i a Sant Sebastià. Amb els arrests d'Izaguirre i Maiztegi, ambdós condemnats a set i sis anys, respectivament, per integració en banda armada, ja són 59 els presumptes membres d'ETA detinguts des de principi d'any (35 d'ells a l'Estat espanyol).
Nou cop contra ETA
L'Ertzaintza arresta Gurutz Agirresarobe, l'etarra presumpte autor de la mort de qui fou cap de la Guàrdia Municipal d'Andoain Joseba Pagazaurtundua. L'arrestat feia una vida normal a l'espera de rebre ordres d'ETA per actuar
L'Ertzaintza va detenir ahir el presumpte etarra Gurutz Agirresarobe, a qui les proves apunten com l'autor material de l'assassinat del policia municipal Joseba Pagazaurtundua, un crim que ha estat pendent de resoldre durant set anys. Pagazaurtundua, cap de la Guàrdia Municipal d'Andoain, militant socialista i membre de Basta Ya, va ser assassinat el 8 de febrer del 2003. Rebé quatre trets d'un sol terrorista mentre esmorzava en un bar d'aquesta localitat guipuscoana. Morí a 45 anys, era casat i tenia dos fills. Segons fonts de la lluita antiterrorista, l'ADN trobat en una tassa de cafè que el terrorista va beure a l'establiment coincideix amb el del detingut. Per part seva, el conseller d'Interior, Rodolfo Ares, evità donar detalls de l'operació, que és sota secret de sumari.
El fiscal demana 10 anys per a 43 membres de Batasuna, PCTV i ANV
Se'ls acusa de delictes d'integració o col·laboració amb organització terrorista. Altrament, demana que Arnaldo Otegi comparegui com a testimonis en el judici
La Fiscalia de l'Audiència Nacional sol·licita penes de deu anys de presó i inhabilitació pel mateix temps per a 43 membres de Batasuna, el Partit Comunista de les Terres Basques (PCTV) i Acció Nacionalista Basca (ANV) pel delictes d'integració o col·laboració amb organització terrorista. Se'ls acusa de contribuir a l'estratègia d'ETA per aconseguir que aquesta pogués mantenir-se en les institucions, després de l'ilegación de Batasuna, a través dels diferents processos electorals celebrats entre 2005 i 2009.
Pajín diu a Palma, un any després dels atemptats, que ETA està debilitada
La socialista demana unitat “sense fissures” i suport al Govern per acabar amb el terrorisme. Lamenta els continuats casos de corrupció a les Illes i assegura que aquests temps ja han passat a la història
La secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, va assegurar ahir a Palma que pel "camí de la unitat" i del suport al Govern "sense fissures" s'aconseguirà acabar amb el terrosrisme. Pajín va fer aquestes declaracions durant la seva intervenció en la inauguració de l'executiva del PSIB-PSOE que es va dur a terme a la capital balear. A l'acte, hi van assistir destacats militants del partit socialista, com també el secretari general del PSOE a les Illes i president del Govern autonòmic, Francesc Antich.
Homenatge a Calvià per a Diego Salvá i Sáenz de Tejada
Un any després dels atemptats de Palmanova, que segaren la vida als guàrdies civils Diego Salvà i Carlos Sáenz, l'Ajuntament de Calvià organitzà ahir un seguit d'actes d'homenatge, en els quals participaren familiars de Salvà, membres de la Benemèrita i responsables municipals. Es destapà una placa en el lloc on moriren els agents i hi feren una ofrena floral. Després van assistir a una missa a la parròquia de Calvià en honor seu.
Detingut a França un presumpte membre d'ETA que intentava robar un cotxe
Agents de la Gendarmeria han detingut aquesta tarda a França un home que participava en l'intent de robatori d'un vehicle i que s'ha identificat com a membre d'ETA en ser arrestat. Fonts de la lluita antiterrorista han informat a Efe d'aquesta detenció, que s'ha produït quan tres individus tractaven de sostreure un cotxe poc després de les 19:00 hores. Amb aquesta són ja una vintena les detencions de presumptes membres d'ETA en el que va d'any a França, entre ells el considerat número un de la banda, Mikel Carrera Sarobe, capturat el 20 de maig en un habitatge de Baiona.
Detenen a França Jon Telleria
L'operació s'ha produï en virtut d'una euroordre dictada per l'Audiència Nacional
Jon Telleria ha estat detingut al seu domicili de la localitat basc-francesa d'Urrugne i ha estat traslladat al Jutjat de Pau, segons ha informat el Moviment pro Amnistia. La detenció s'ha produït en virtut d'una euroordre dictada per l'Audiència Nacional contra Telleria, qui va fugir el novembre del passat any després de la macrooperació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desenvolupada a Euskadi i Navarra contra Segi. El llavors magistrat de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va citar a Jon Telleria a l'auto en el qual va acusar cinc dirigents de l'esquerra abertzale, entre ells a Arnaldo Otegi, Rafa Díez Usabiaga i Arkaitz Rodríguez, d'intentar recompondre la cúpula de l'il·legalitzada Batasuna sota una comissió de coordinació denominada 'Bateragune' seguint "ordres directes" d'ETA.
Absolts els etarres de la T-4 perquè només van recollir informació d'Azca
La sala sosté que Sarasola i Portu, a petició de la banda, no van realitzar "més que una tasca d'informació" sobre la zona
L'Audiència Nacional ha absolt els etarres Mattin Sarasola, Igor Portu, Mikel San Sebastián -condemnats recentment per l'atemptat de la T-4 el 2006- i Joseba Iturbide de l'intent d'atemptat a la zona comercial d'Azca de Madrid el 2008 en considerar que només van recollir informació del lloc. En una sentència notificada avui, la secció primera de la sala penal d'aquest tribunal condemna els tres terroristes de la T-4 a 9 anys de presó a cada un per pertinença a ETA i uns altres 7 anys per tinença d'explosius, i imposa un altre any i mig de presó a Sarasola i a Portu per un delicte de tinença d'armes. Mentre, Iturbide ha estat absolt de tots els delictes dels quals venia sent acusat pel fiscal, que va reclamar penes d'entre 30 i 33 anys de presó per als quatre acusats, que integraven el "comando Elurra" d'ETA.
1.040 anys
L'atemptat va causar dos morts i deixà una cinquantena de ferits. Les famílies de les víctimes rebran fins a 700.000 €
L'Audiència Nacional ha condemnat a 1.040 anys de presó cada un dels tres autors de l'atemptat de la T4 del 30 de desembre de 2006. El tribunal considerà "voluntàries" les seves declaracions i recordà que Txeroki ordenava "denunciar tortures sempre". Les principals proves valorades són les autoinculpacions realitzades pels tres acusats, el vídeo en el qual s'observa un d'ells sortir de la T4 i l'avís de reivindicació. Les indemnitzacions a les famílies dels equatorians assassinats ascendeixen a 700.000 euros per a la de Diego Armando Estacio i a 500.000 euros per a la de Carlos Alonso Palate. Aquesta quantitat també s'estableix per a un dels 48 ferits, que sofreix una discapacitat del 67% com a conseqüència. Les indemnitzacions per danys personals superen els 2,5 milions d'euros.
Detingut el cap militar d'ETA a França
Mikel Carrera Sarobe i altres dos presumptes integrants de la banda han estat arrestats de matinada a Baiona. A una localitat propera s'ha detingut un presumpte col·laborador. A hores d'ara encara es realitzen escorcolls
La Policia francesa, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, ha detingut avui al sud de França a quatre presumptes etarres, entre ells a Mikel Kabikoitz Carrera Sarobe, considerat el cap de l'aparell militar d'ETA, han informat fonts de la lluita antiterrorista. Les detencions s'han dut a terme a les sis i quart del matí en un pis de Baiona, al sud de França, a prop de la frontera amb Espanya. A més de Carrera Sarobe, també ha estat detingut un altre dels etarres més cercats, Arkaitz Agirregabiria del Barrio, un dels terroristes que es creu que varen participar en l'assassinat d'un gendarme als afores de París, l'última víctima d'ETA.
Detinguts quatre membres de Segi, els juvenils de l'esquerra abertzale
Els quatre, arrestats a França, s'havien escapat de la darrera operació contra la pedrera d'ETA
Les autoritats franceses en col·laboració amb la Policia Nacional espanyola han detingut quatre responsables de Segi que havien escapat al país gal, segons han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista. Es tracta d'Olatz Izaguirre i Carlos Renedo, arrestats a San Juan de Luz, Asier Coloma, detingut a Hendaya i Gaizka Likona, arrestat a Zigoure. L'operació s'ha produït a partir de les dades facilitades per la Comisaria General d'Informació de la Policia Nacional.
Detingut a Hendaia David Pla, suposat cap dels advocats d'ETA
Segons fonts de la lluita terrorista, formà part del 'comando Saragossa' de la banda
La policia francesa ha detingut avui a Hendaia el presumpte membre d'ETA David Pla Martín a qui se'l considera el suposat cap dels tres advocats de la banda terrorista arrestats dimecres passat. La detenció ha estat possible gràcies a informació de la Guàrdia Civil, segons han indicat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.
Els advocats d'ETA varen recopilar informació sobre Rubalcaba per a la banda
Els missers també captaven militants per a la banda, exercien de mitjancers en el cobrament de l'impost revolucionari i facilitaven la fugida dels etarres
Els missers d'ETA detinguts dimecres en una operació de la Guàrdia Civil constituïen un entramat de lletrats "a temps parcial" que, a més d'exercir de defensors d'etarres, es dedicaven a recopilar informació sobre possibles objectius de la banda, inclòs el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba. Així ho revelà ahir el mateix titular d'Interior, que explicà que els deu arrestats, entre els quals es troben tres advocats, també captaven militants per al grup terrorista. Així mateix, actuaven de mitjancers en el pagament de l'anomenat "impost revolucionari" i exercien de "comissaris polítics" per a l'organització a les presons.
Deu detinguts, tres d'ells missers, per servir ETA
L'operació policial es desenvolupà arran dels papers confiscats a l'etarra Thierry. Els arrestats estan acusats d'integració o col·laboració amb l'organització terrorista
La Guàrdia Civil van detenir ahir a Biscaia i a Guipúscoa deu persones, tres d'elles advocats de presos d'ETA, per servir de correus amb l'organització terrorista i gestionar la fugida d'etarres, segons informaren fonts de la lluita antiterrorista. L'operació fou ordenada pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, que imputa als detinguts els delictes d'integració en organització terrorista i col·laboració amb ETA. Segons la mateixa informació, els detinguts formaven part d'una secció de l'aparell d'ETA que s'encarregava dels presos, el col·lectiu anomenat H-Alboka, l'acrònim de "Hormak Apurtuz Laster Borrokalariak Kalera" ("Amb els murs demolits, aviat els lluitadors al carrer"). La trama es desenvolupà arran de la documentació intervinguda a Francisco Javier López Peña, Thierry, responsable de l'aparell polític d'ETA, detingut el maig del 2008 a Bordeus. Després de l'examen d'aquests papers es va detenir un altre representant de presos, Joseba Agudo, dia 29 d'octubre, també acusat d'actuar de correu.
Els investigadors van arribar a la conclusió que un dels noms en clau apareguts a la documentació confiscada a Thierry era utilitzat per Joseba Agudo. Es tracta d'una clau per ocultar-ne la identitat, coneguda pel responsable de l'aparell polític de la banda i utilitzada per identificar les comunicacions i missatges enviats entre Agudo i la direcció d'ETA.
Absolts
L'Audiència Nacional absol els cinc periodistes acusats d'integració a ETA i critica el tancament del diari Egunkaria, fins i tot qüestionant-ne la constitucionalitat
S'esperava que el judici contra Egunkaria acabàs en absolució, però no per això els acusats deixaren de celebrar-ho com un gran triomf. I és que la sentència dictada ahir per l'Audiència Nacional no tan sols declara "absolts" els cinc acusats, sinó que determina que la seva imputació l'any 2003 fou "incomprensible". El jutge Javier Gómez Bermúdez, de fet, carrega contra la investigació policial que desembocà en el tancament del diari. De la Guàrdia Civil assegura que no estudiaren prou les activitats d'Egunkaria abans de lliurar els informes, i del jutge Juan del Olmo, que dictà la il·legalització del diari, assegura sense citar-lo expressament: "L'estreta i errònia visió que tot el que tingui relació amb l'euskera ha d'estar fomentat per ETA condueix a la inconsistència de la imputació".
ETA ataca la Policia francesa
El grup es lleva la culpa de la mort del gendarme gal el març passat i diu que “la desactivació de la resposta armada no soluciona el conflicte polític”. L'esquerra abertzale en fa una lectura positiva
L'organització terrorista ETA va culpar ahir França de provocar el tiroteig, "en contra de la voluntat d'ETA", que va acabar amb la vida del gendarme gal Jean Serge Nerin. Així ho expressava el grup armat en un comunicat difós pel diari basc Gara. En el document, insten també el Govern i la ciutadania francesa a "fer una profunda reflexió" sobre "on els vol dur la borratxera repressiva del Govern espanyol".
ETA, “més feble que mai per la divisió interna”
El secretari d'Estat de Seguretat afirma, però, que no es poden relaxar. Tot, el mateix dia que es coneix que el règim cubà demanà a un enllaç d'ETA ajornar un viatge
El secretari d'Estat de Seguretat, Antonio Camacho, assegurà ahir que el grup terrorista ETA pateix "una forta divisió interna" i que els seus caps "són contestats internament", fet que "hi multiplica els errors d'estratègia". Així, remarcà que "se'n pot concloure que l'organització és més feble que mai", tot i que "manté la seva capacitat" i la "voluntat de matar", per la qual cosa no s'ha d'abaixar gens la seguretat.
Una “declaració fefaent” per rebutjar la violència
El Govern considera la possibilitat de canviar el Règim electoral per evitar veure els abertzales a les institucions
Una condemna "expresa" de la violència. Ni més ni menys. Els electes d'un partit il·legal hauran de fer una "declaració expressa, notòria i fefaent" de renúncia a la violència i a tots els motius pels quals s'hagi declarat il·legal la formació a la qual pertanyen. Així ho advertí ahir el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que avisà Batasuna que "qui promulgà la llei també ha de preveure la trampa".
ETA :“La sortida policial és una fantasia”
En un comunicat publicat en el diari Gara, la banda terrorista critica el Govern espanyol per parlar de la seva fi i de la “mentida” d'escollir entre vots o bombes. També afirma que l'únic camí que garanteix la pau és el reconeixement dels drets d'Euskal Herria. Les reaccions no es feren esperar
La banda terrorista ETA critica en un comunicat publicat ahir pel diari Gara que el Govern espanyol vulgui "vendre la fantasia de la sortida policial" i qualifica de "mentida" l'advertència del ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, sobre l'elecció entre vots o bombes. "Com sempre, l'única via que garanteix el final de la resistència basca és el reconeixement dels drets d'Euskal Herria". En l'escrit, apunten que Rubalcaba està "acostumat a les mentides i la propaganda de guerra". "Vots o bombes és la seva darrera mentida", afegeix.
No són etarres, són bombers!
França admet haver comès un error en difondre un vídeo en què apareixien cinc presumptes etarres que han resultat ser cinc bombers catalans. Els joves, que eren de vacances, es varen lliurar a la Policia després de ser alertats per la Generalitat
No són etarres, són bombers. França ha reconegut que va cometre un error en difondre dos vídeos en els quals s'identificaven cinc bombers catalans que eren de vacances al país gal com els presumptes integrants de l'organització terrorista ETA que van participar en l'assassinat del gendarme Jean-Serge Nérin. Les imatges dels "suposats terroristes", gravades en un Carrefour de Villiers-en-Biere, van omplir la pràctica totalitat de les portades dels diaris espanyols. La Policia francesa assegurava que es tractava de membres d'ETA quan en realitat eren tres bombers de la Generalitat i dos de l'Ajuntament de Barcelona. L'alerta la van donar els mateixos afectats que, després de rebre trucades de familiars i amics, van avisar divendres vespre el servei de Bombers de Catalunya de l'error.
Sarkozy avisa: “No hi haurà pietat amb ETA”
El president francès demana 30 anys de presó per als autors del crim, mentre la investigació “progressa ràpidament i està en curs la identificació dels etarres”
El president francès, Nicolas Sarkozy, va reclamar 30 anys de presó sense possibilitat de redempcions per a qui atempti contra la Policia d'aquest país. El cap de l'Estat francès va fer aquesta petició després de reunir-se amb els familiars i companys del gendarme assassinat. Sarkozy afirmà que les condemnes de 30 anys per als qui atemptin contra la seva Policia han de ser "sistemàtiques". "No podem acceptar cap complaença en aquesta àrea", va dir després de reunir-se amb els familiars i els companys del difunt. El president gal definí l'agent, Jean-Serge Nerin, de 52 anys, com un "oficial valent". El ministre de l'Interior, Brice Hortefeux, avançà que la investigació "progressa ràpidament" i que "està en curs" el procés per identificar els etarres que participaren en el tiroteig.
Per part seva, tant el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, com el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assistiran a l'enterrament, dimarts a Melun.
Insòlit canvi en els mètodes d'ETA
L'assassinat del gendarme suposa un gir en el modus operandi del grup, que va optar per seguir una tàctica més pròpia de la delinqüència organitzada segons els experts en lluita antiterrorista
L'assassinat dimarts d'un gendarme francès a prop de París revela, segons els experts de la lluita antiterrorista, un insòlit canvi en el modus operandi d'ETA, que ha decidit girar radicalment els seus mètodes criminals cap a tàctiques més pròpies de la delinqüència organitzada o de les màfies. Amb la mort del policia francès, el grup terrorista ha traspassat també una de les seves darreres línies vermelles. Durant dècades ha evitat, tant sí com no, causar víctimes mortals entre els membres de les Forces de Seguretat franceses. Les fonts de la lluita antiterrorista es varen mostrar ahir perplexes a causa de les circumstàncies en les quals es va produir el tiroteig, que va tenir lloc quan el policia assassinat intentava detenir quatre presumptes etarres que, prèviament, havien robat diversos cotxes de luxe en un negoci dedicat a la compravenda de vehicles. Els experts estan convençuts que la banda volgué amb l'"estranya" acció fer-se passar per un grup de delinqüents comuns que roba cotxes d'alta gamma i no furgonetes o turismes més modestos, habitualment utilitzats en els seus atemptats.
Un policia francès mor per tirs d'ETA a prop de París
Els agents es disposaven a identificar quatre individus i dos més els abordaren. És el primer gendarme que assassina la banda
Sis etarres, entre els quals hi ha l'arrestat Joseba Fernández Aspurz, van participar en l'enfrontament contra la policia francesa en què va resultar mort un cap de brigada i un altre agent ha resultat ferit de bala, segons informen mitjans francesos.
La pedrera d'ETA
La Policia Nacional situa dins l'estructura de l'organització terrorista 14 dirigents del col·lectiu juvenil Segi que es troben fugits des de novembre. En difon les fotos i els inclou entre els més cercats
La Policia Nacional considera que l'estructura d'ETA, durament castigada en els darrers mesos, disposa de 14 nous integrants, antics dirigents de l'organització juvenil Segi que es troben fugits des de l'operació del mes de novembre passat en què resultaren detinguts 35 militants d'aquest grup. Així ho han assegurat fonts de la lluita antiterrorista que han indicat que s'ha decidit que s'incloguin les fotografies i perfils d'aquests 14 exdirigents de Segi en la llista dels terroristes més cercats per la Policia Nacional. Es tracta de Raul Aduna Vallinas, Javier Agirre Ibañez, Eneko Agirrebiria Olegoy, Asier Coloma Ugartemendia, Jon Etxeberria Oiarbide, Zuriñe Gogenola Goitia, Iñaki Imaz Munduate, Olatz Izagirre Sarasti, Gaizka Likona Anakabe, Fermín Martínez Lakunza, Oier Oa Pujol, Carlos Renedo Lara, Iker Santamaria Àlvarez i Artzai Santesteban Arizkuren. Ja en l'operació contra Segi del novembre passat, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska va considerar que aquesta organització il·legalitzada és "un tentacle d'ETA" i una "autèntica acadèmia terrorista" per a la continuació de la lluita armada.
En crida i cerca dotze membres d'ETA i les FARC
L'Audiència cursa ordres de detenció perquè els sospitosos haurien compartit informació sobre explosius. Mentrestant, l'autòpsia de l'etarra Anza indica que no hi va haver maltractament
El jutge central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, ha cursat les ordres internacionals de detenció contra els sis presumptes etarres i sis membres de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), als qual ha processat per compartir informació sobre l'ús d'explosius i per intentar cometre diversos assassinats, entre els quals hi hauria el del president del país sud-americà, Àlvaro Uribe, i el de l'antecessor, Andrés Pastrana, segons informaren fonts jurídiques. Les ordres de crida i cerca afecten els sis suposats etarres, Arturo Cubillas Fontán, José Ignacio echarte Urbieta, Ignacio Domínguez Achalandabaso, José María Zaldúa Corta, José Angel Urtiaga Martínez i José Miguel Arrugaeta San Emeterio, i els presumptes membres de les FARC Gustavo Navarro Morales, Victor Ramón Vargas Salazar, Omar Arturo Zabala Padilla, Emiro del Carmen Ropero Suárez, Rodrigo Granda Escobar i Luciano Martín Arango.
Aquests dotze processats viuen a Veneçuela i Cuba. A partir d'ara, caldrà esperar la resposta de les autoritats veneçolanes i cubanes a les ordres internacionals d'arrest. Si els processats fossin detinguts, el jutge Velasco demanaria al Govern espanyol que començàs els tràmits per a les extradicions.
Detingut a Portugal un dels fugits de la base d'Obidos quan intentava escapar a Veneçuela
La policia portuguesa ha detingut avui Andoni Zengotitabengoa, un dels dos fugits després de la desarticulació a començaments de febrer d'una base a Obidos al nord del Lisboa en què ETA hi emmagatzemava 1.500 quilos d'explosius, han confirmat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.
Localitzat al nord de França un zulo buit d'ETA
Els agents reemprendran les tasques d'anàlisi durant el matí
Agents de les forces de seguretat franceses han trobat aquesta nit un zulo atribuït a ETA que estava amagat al nord-est de la ciutat de Pau, concretament al departament 32 del país francès, han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.
De la Vega demana a Chávez «respecte» per a la justícia espanyola
La vicepresidenta ha subratllat que tant Zapatero com Moratinos han demanat col·laboració al Govern de Veneçuela
La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha demanat aquest divendres a Hugo Chávez «respecte» per a la justícia espanyola, però ha confiat que les autoritats de Veneçuela col·laboraran per «aclarir» les acusacions que apareixen en la sentència del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, que denuncia una presumpta col·laboració del Govern veneçolà amb ETA i les FARC.
Chávez acusa Velasco de basar-se en un “instrument de guerra política”
Segons Chávez, l'acusació vindria pel material informàtic que llevaren a un guerriller
El Govern de Veneçuela va criticar que les acusacions de col·laboració amb ETA es basin en material informàtic confiscat a un guerriller. El ministre d'Assumptes Exteriors de Veneçuela, Nicolás Maduro, va acusar el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco de basar-se en un "instrument de guerra política" per denunciar presumptes vincles de Caracas amb ETA.
De la Vega demana a Chávez «respecte» per a la justícia espanyola
Otegi, condemnat a dos anys per enaltir dos presos etarres
La pena es basa en les paraules que adreçà el dirigent de l'esquerra abertzale a dos membres d'ETA als quals es referí com a “presos polítics bascos, refugiats i camarades” en el curs d'un homenatge
Arnaldo Otegi va ser condemnat ahir a dos anys de presó i a 16 d'inhabilitació per "enaltir en grau superior" els "presos polítics bascos, refugiats i camarades" de la banda terrorista ETA durant l'homenatge al pres José María Sagarduy, àlies Gatza, que va tenir lloc el 9 de juliol de 2005 al municipi biscaí d'Amorebieta. Els magistrats de l'Audiència Nacional van assenyalar que els enaltits per Otegi són "individus privats de llibertat, bé en qualitat de presos preventius per la seva presumpta participació en delictes de caràcter terrorista".
Llum verda a l'extradició
El jutge nord-irlandès que instrueix el procés d'extradició de José Ignacio de Juana Chaos es pronuncià ahir a favor de lliurar-lo a la Justícia espanyola. L'exprès d'ETA disposa de 7 dies per recórrer la sentència
El jutge nord-irlandès que presideix el procés d'extradició de José Ignacio de Juana Chaos es pronuncià ahir a favor del lliurament de l'exprès d'ETA a la Justícia espanyola perquè respongui del delicte d'enaltiment del terrorisme que li imputa l'Audiència Nacional. El magistrat Tom Burguess considera que no hi ha bases per desconfiar de la Justícia espanyola i que és aquesta qui ha d'avaluar l'impacte de la "condició mental" de l'exconvicte d'ETA.
La policia deté dos presumptes col·laboradors d'ETA a Biscaia
Les forces de seguretat determinen ara el grau d'implicació a la banda
Agents del Cos Nacional de Policia han detingut dos presumptes col·laboradors d'ETA en el marc d'una operació de la lluita antiterrorista desenvolupada a Biscaia, segons han informat fonts de la investigació. En aquesta acció s'han duit a terme a més alguns escorcolls, en el polígon industrial d'Abadiño i en almenys dos domicilis més.
Detinguts dos presumptes membres d'ETA a prop de la frontera amb França
La detenció es produeix després que ahir, la Policia Nacional arrestàs a l'estació de trens de Portbou, Faustino Marcos
Els mossos d'esquadra han detingut avui dos presumptes etarres a Camprodon (Girona), a prop de la frontera amb França, segons han informat a Europa Press fonts de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya. Han estat detinguts per un control de la policia catalana en un pas fronterer. Un d'ells havia fuit en una operació de la Guàrdia Civil i els dos tenien prohibida la sortida del territori espanyol.
Arresten cinc persones, acusades de ser un talde legal
L'Ertzaintza realitzà les detencions de matinada, entre Guipúscoa i Biscaia. Els presumptes membres d'ETAhaurien atacat obres del TAV, una comissaria i un repetidor
Eren només les quatre de la matinada, però l'operatiu de l'Ertzaintza ja estava en marxa. Cinc persones van ser detingudes als seus domicilis, els quals foren minuciosament escorcollats pels agents de la divisió antiterrorista.
Se'ls acusa de cometre un atemptat amb cotxe bomba a la comissaria d'Ondarroa el 21 setembre de 2008, un acte crimininal amb explosius contra maquinària de les obres del TAV i de volar un repetidor a Azpeitia (Guipúscoa). Cap d'ells no causà víctimes mortals. Les detencions es varen produir a diverses localitats costaneres del límit entre Guipúscoa i Biscaia, en els municipis de Mutriku, Deba, Ondarroa i Gizaburuaga, i l'operació va estar coordinada pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco. Els arrestats es troben en situació d'incomunicació i, a més dels seus domicilis, altres locals i seus (una d'elles pertany a l'esquerra d'Ondarroa) foren escorcollats durant la jornada d'ahir. Al llarg d'aquestes sessions, els agents varen localitzar una pistola i devers mig quilo de material explosiu, en concret pentrita.
ETA intentà matar tres cops Aznar amb míssils el 2001
El presumpte etarra Pedro María Olano, acusat de conspiració per atemptar contra l'expresident, va dir que subministrà un llançamíssils per destruir l'avió presidencial al País Basc durant les autonòmiques
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ordenà ahir l'ingrés en presó incondicional del presumpte membre d'ETA Pedro María Olano Zabala, acusat de conspiració per atemptar contra l'expresident del Govern José María Aznar durant la campanya electoral de les autonòmiques del País Basc el 2001. Olano confessà que va subministrar un llançamíssils per atemptar-hi en almenys tres ocasions. El magistrat adoptà aquesta decisió a instàncies del fiscal Pedro Rubira i després de prendre declaració a Olano, detingut dijous passat per la Guàrdia Civil a Lizartza (Guipúscoa). Marlaska, que a més de la conspiració li imputa els delictes d'integració en ETA i dipòsit d'armes de guerra i explosius, constata en la interlocutòria que Olano formava part d'un talde d'ETA -grup reduït de suport a un comando terrorista.
La Guàrdia Civil, rere la pista d'un tercer etarra
La Guàrdia Civil situa a Biscaia Luis Maria Zengotitabengoa per la possible relació amb el lloguer de la furgoneta interceptada a Zamora. La Justícia espanyola pretén l'extradició dels dos detinguts a Portugal
Tres dies després de la detenció de dos presumptes etarres a Portugal, la Guàrdia Civil ara cerca a Biscaia Luis Maria Zengotitabengoa Fernández, per la possible relació amb el lloguer de la furgoneta que va ser interceptada dissabte a Zamora carregada amb material explosiu. Fonts de la lluita antiterrorista informaren ahir que al vehicle hi havia documentació que implica Zengotitabengoa. Per altra banda, la Guàrdia Civil escorcollava ahir dos habitatges a Elorrio (Biscaia) relacionats amb el suposat membre d'ETA fugit. Dels habitatges, els agents van treure diverses caixes amb documentació i ordinadors. A aquests inspeccions s'afegeix la que l'institut armat practicà també al domicili dels pares d'Iratxe Yañez Ortiz de Barron, arrestada dissabte a Portugal.
Detinguda una de les sospitoses de l'atemptat de Palmanova
L'etarra Iratxe Yañez va ser arrestada dissabte vespre a Portugal quan viatjava amb documents falsos. Se sospesa la hipòtesi que participà en les ofensives de Burgos i Mallorca del juliol passat. A la nostra illa, l'atemptat d'ETA costà la vida a dos guàrdies civils
Cop a ETA amb la detenció de quatre presumptes membres de l'organització, en la que ha estat la primera acció policial després que el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, alertàs d'un imminent atac. Entre els detinguts hi ha Iratxe Yañez, sospitosa de l'atemptat a Palmanova l'estiu passat. Dissabte vespre van ser arrestats a França Iñaki Iribarren i Eider Uruburu, ambdós en la llista dels terroristes més cercats. A Portugal, mentrestant, queien Garikoitz García Arrieta i Iratxe Yañez Ortiz. Yañez, precisament, és sospitosa de ser una de les participants de l'ofensiva que l'organització va perpetrar a Burgos i a Mallorca el juliol passat. En l'acció de Palmanova, hi moriren dos agents de la Guàrdia Civil: Diego Salvà Lezaun i Carlos Sáenz de Tejada. La presumpta etarra ja havia estat detinguda en un pis d'estudiants el 4 d'abril de 2003 a Donostia en el marc d'una operació.
Cerquen a Elorrio una persona relacionada amb la furgoneta amb explosius
Un detingut a Guipúscoa relacionat amb el transport d'explosius per a ETA
Havia estat condemnat a presó per amenaces a la batlessa de Lizartza (PP)
La Guardia Civil ha detingut aquesta nit a Lizartza (Guipúscoa) a Pedro María Olano Zabala per la seva presumpta relació amb el transport d'explosius per a la banda terrorista ETA, han informat a Efe fonts de la lluita antiterrorista.
Rubalcaba insisteix en la hipòtesi del segrest
El titular d'Interior reitera que ETA planeja una acció com aquesta per demostrar que “continua viva” i assegura que és una “avaluació seriosa”. Sindicats i associacions policials critiquen la “imprudència” i l'“alarmisme”
Rubalcaba està convençut: ETA planeja atemptar d'una manera "espectacular". El ministre de l'Interior insistí ahir que l'avís d'un possible segrest per part d'ETA "respon a una avaluació seriosa", després que fos criticada i desqualificada per sindicats i associacions policials i partits, fonamentalment nacionalistes. Segons un informe policial difós també per Radio Euskadi, la cúpula d'ETA té previst dur a terme en els pròxims dies dos atemptats de gran envergadura, un contra un ministeri o un quarter de la Guàrdia Civil, i l'altre seria el segrest d'un càrrec rellevant. "No es tracta d'una ocurrència d'un horabaixa", assegurà Alfredo Pérez Rubalcaba.
ETA no 'intervingué' a Egunkaria
Els exdirectius del diari negaren que formàs part de l'entramat d'ETA, motiu pel qual se'ls acusa. Partits nacionalistes bascos i ERC els donaren suport pel que consideren un atac a la llibertat d'expressió
Exdirectius del diari Egunkaria, clausurat el 2003 pel jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo, negaren ahir "rotundament" que el rotatiu formàs part de l'entramat d'ETA, com sosté l'acusació que exerceixen l'associació Víctimes del Terrorisme i Dignitat i Justícia. Els cinc acusats reberen el suport dels partits nacionalistes bascos i d'ERC, que veu el procés un atac a la llibertat d'expressió i al basc, mentre que les dues associacions acusadores insistiren que "demostraran" que ETA se servia d'Egunkaria per a finançar-se. En la primera sessió del judici que té lloc a l'Audiència Nacional, i en el qual la Fiscalia no l'acusa perquè considera que no hi ha indicis de la relació del diari amb la banda, els processats -que s'enfronten a penes d'entre 12 i 14 anys de presó per un delicte d'integració en organització terrorista- van titllar d'"infundats" els intents de vincular-los amb la banda terrorista ETA.
Escapçar a cop de detenció
Una macrooperació policial finalitzava amb 34 detinguts, tots membres de l'organització juvenil abertzale Segi. Molts d'ells havien encapçalat llistes electorals i alguns formaven part de diversos òrgans de representació estudiantil
"Cap tallat". "Una passa molt important per impedir el relleu generacional d'ETA". El ministre Rubalcaba i el responsable d'Interior basc no varen dissentir gaire en la valoració de les 34 detencions de joves bascos pertanyents a l'organització abertzale Segi.
"És un cop dur contra l'organització de l'esquerra abertzale de més ortodòxia i fidelitat als terroristes", afirmà el titular de l'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, en un comunicat.
Un "cop d'impacte", segons Rubalcaba, que comportà trenta-quatre persones detingudes i 92 escorcolls efectuats en domicilis, locals, associacions de veïns i herriko tavernes, entre d'altres.
Ares: l'operació pretén anul·lar Segi i evitar que aconsegueixi finançament
Nou cop a l'aparell polític d'ETA
La Policia francesa i la Guàrdia Civil detenen a la Bretanya Aitor Elizaran, considerat el “cap polític” de l'organització, i la seva companya, Ohiane San Vicente
Nou cop policial a ETA. El màxim responsable de l'aparell polític de l'organització armada, Aitor Elizaran, i la seva companya, Ohiane San Vicente, van ser detinguts ahir a la localitat de Carnac, a la Bretanya francesa, en una operació conjunta de la Policia i de la Guàrdia Civil. Elizaran i San Vicente van ser arrestats al voltant de les 11 del matí, quan viatjaven en un vehicle robat marca Audi 3 i anaven armats. Ambdós es troben en dependències policials de Rennes (capital de Bretanya), mentre esperen l'eventual trasllat a les de la SDAT (Subdirecció Antiterrorista) a Levallois-Perret, als afores de París. Quan foren detinguts, confiscaren a Elizaran una arma curta i a Sanvicente un revòlver. Així mateix, els varen trobar documentació d'identitat falsa i material informàtic, com una memòria USB i un ordinador portàtil, que s'està analitzant. La investigació continua oberta. Segons fonts policials, Elizaran és considerat com el cap polític de la banda, en la qual hauria experimentat un ràpid ascens a causa de les successives detencions d'aquest aparell.
Cacera a Montpeller
Dos membres d'ETA són interceptats i detinguts a prop de la localitat francesa. Ambdós es trobaven en crida i cerca per relacions amb l'organització i un d'ells era considerat la mà dreta de Txeroki
Dos presumptes integrants de l'organització armada ETA van ser detinguts diumenge de matinada a la localitat francesa de Montpeller, ja que la Policia gala els detectà en un Peugeot 307 amb les plaques doblegades.
A falta de la confrontació de les empremtes, sembla que es tractaria d'Iurgi, Aitor, Mendinueta Mintegi i Joanes Larretxea Mendiola, cercats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Arran d'aquesta operació, els gendarmes francesos també han trobat un zulo a l'interior del qual hi havia més plaques vinclades i un trepant.
Aquests fets tingueren lloc un dia més tard que un altre presumpte militant d'ETA fos detingut ferit al sud de França. L'operació ha estat coordinada per la Policia francesa i la Guàrdia Civil espanyola. Aitor va néixer el 5 de març de 1982 a Donostia i es troba en la llista dels etarres més cercats per la Benemèrita. Durant els anys 2000 i 2001 va participar en actes d'Haika i de Segi a cada banda de la frontera amb França.
ETA obre la porta a l'alto el foc si es permet un referèndum
L'organització armada afirma que es “mantindrà amb les pistoles a les mans” si l'única via “és la repressió”
ETA estaria disposada a un alto el foc definitiu a canvi d'un referèndum independentista. El grup armat afirmà ahir en un comunicat publicat pel diari Gara que estarien preparats per al cessament de les accions armades si el Govern espanyol permet la realització d'una consulta vinculant sobre la independència d'Euskal Herria. En el comunicat, però, ETA afirma que no espera una resposta positiva al respecte. "Reafirmam el compromís de continuar amb les armes a les mans mentre els enemics d'Euskal Herria apostin per la repressió i la negació", indicà l'organització en el Dia del Gudari Eguna (Dia del soldat basc). "A Euskal Herria s'ha de desenvolupar un procés democràtic que condueixi a l'escenari de l'autodeterminació. Aquesta és l'oferta d'ETA, i aquest és el camí que defensarà i impulsarà", assegura la banda en la missiva publicada ahir.
13 processats més
Garzón hi torna. Dirigents i membres d'Askatasuna i de D3M són acusats de pertinença i/o col·laboració amb ETA
Comença el curs judicial. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha tornat amb els esforços redoblats i, després de la polèmica protagonitzada per l'enfrontament amb el seu company Velasco pel cas Aranalde, ahir va acordar processar tretze membres de les formacions abertzales D3M i Askatasuna, entre els quals es troben els responsables Amparo Las Heras i José Antonio Munduate, perquè creu que podrien ser integrants o col·laboradors de l'organització armada ETA. A part d'aquest grup, deu persones que també havien estat imputades han quedat fora d'aquesta decisió per falta de proves concloents. El magistrat de l'Audiència Nacional, que ja fou qui va suspendre el passat 17 de febrer les formacions abertzales D3M i Askatasuna, ha decidit ara encausar aquests individus per presumptes delictes d'integració i de col·laboració amb la banda terrorista.
Un mes després de la tragèdia...
El passat 30 de juliol ETA assassinà per primer pic a les Balears. La reacció dels mallorquins va ser d'incredulitat total. Fins avui s'han detingut tres etarres i s'han trobat 13 caus i 500 quilos d'explosius
L'escàs interès que ETA havia mostrat cap a Mallorca es trencà, avui fa un mes, amb l'atemptat que matà dos guàrdies civils i amb les explosions de quatre bombes d'escassa potència a quatre comerços de Palma, 11 dies després. La reacció general a l'Illa fou d'incredulitat, ja que, en un moment en què es repetia un cop i un altre que la banda estava especialment dèbil, sorprengué una ofensiva d'aquestes característiques, i sobretot que ocorregués a les Balears.
Acords: crisi i simbologia d'ETA
La jornada política a Euskadi estigué marcada ahir per l'encontre entre el lehendakari i el màxim representant del PP basc, del qual sortí un paquet de mesures “anticrisi”. D'altra banda, Interior gestionava amb els municipis la deslegitimació de l'organització armada al carrer
Dia d'encontres polítics al País Basc. Dues reunions paral·leles varen marcar la jornada d'ahir: d'una banda, la trobada entre Patxi López i Antonio Basagoiti i, de l'altra, l'encontre entre representants del Ministeri d'Interior amb l'Associació de municipis. La reunió entre el màxim dirigent basc i el seu company en el Govern, Antonio Basagoiti (PP), estigué marcada per la desacceleració econòmica i la recerca de solucions. Així, el lehendakari i el representant popular varen pactar "un paquet de mesures immediates d'anticrisi" que suposaran, en teoria, "molt més" de 300 milions d'euros en inversions i ajuts, segons va confirmar Basagoiti als mitjans de comunicació.
Troben dos zulos més amb 'molts explosius i munició'
L'operació oberta amb la detenció de tres presumptes membres de l'organització armada ETA continuà ahir i avui, i ja són 5 els amagatalls descoberts. Els arrestats continuen a Lió
Els dos nous amagatalls d'ETA localitzats avui per les forces de seguretat a França contenen "molt" material explosiu i municions, segons han dit a Efe fonts de la investigació. Les fonts no han explicat la quantitat exacta del material trobat en l'interior d'aquests nous zulos i s'han limitat a dir que és abundant. Amb aquests dos són ja 5 els descoberts fins ara, després de la detenció a França dels etarres presumptament responsables de la logística d'ETA.
Estaràs: “Cada matí mir davall el cotxe”
Dirigents del PP posen en marxa mesures de seguretat per iniciativa pròpia després dels atemptats d'ETA a Mallorca
No han rebut cap instrucció, però dirigents del PP a les Illes han començat a posar en marxa pel seu compte mesures de seguretat després de les accions d'ETA. La mateixa presidenta de la formació a les Balears, Rosa Estaràs, extrema les mesures de seguretat personal. "Cada matí mir davall el meu cotxe per si ETA hi hagués posat cap bomba. No tenc cap mirall per comprovar si hi ha bombes adossades, però sé com ho he de fer i ho faig cada matí abans d'emprar el meu cotxe", explicà ahir Estaràs.
Interior cerca els etarres “dins i fora” de Mallorca
El ministre Rubalcaba assegurà que les Forces de Seguretat no descarten cap de les diferents hipòtesis sobre la localització dels terroristes
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, afirmà ahir al matí que les forces de seguretat mantenen obertes totes les hipòtesis sobre la manera com ETA ha atemptat en els darrers dies i sobre si els terroristes són a Mallorca o han fugit de l'Illa. Demanat per aquesta qüestió i pel moment en què foren col·locades les bombes que esclataren diumenge a Palma, Rubalcaba afirmà: "Pot ser que siguin a l'Illa, pot ser que n'hagin partit, com no descartam que les bombes hagin estat posades anteriorment. Qualssevol de les tesis són plausibles".
Investiguen si els etarres deixaren totes les bombes abans del 30-J
El quart artefacte identificat ahir demostra que es feren servir dispositius programats i fonts de la investigació veuen “raonable” que els terroristes ho preparassin tot abans d'atemptar a Palmanova
ETA va utilitzar temporitzadors per perpretar la cadena d'explosions de diumenge a Palma, la qual cosa hauria permès als terroristes col·locar les bombes d'escassa potència amb molta antelació, segons fonts de la investigació, fins i tot des del 30 de juliol, dia en què es cometé l'atemptat mortal contra dos guàrdies civils a un quater de Palmanova amb un artefacte adossat al seu vehicle. La utilització d'aquests dispositius per programar la detonació va quedar demostrada ahir, quan agents de la Policia Científica, els TEDAX i el grup d'explosius de la Policia Nacional confirmaren que la detonació que es produí diumenge migdia al bar Nica de l'avinguda Comte de Sallent va ser provocada per un artefacte similar als altres tres que esclataren durant la jornada. El bar Nica, que també patí l'explosió al sostre del bany de dones com a la resta d'establiments afectats, es trobava tancat al públic des de les 16 hores de divendres passat, per la qual cosa els activistes d'ETA hagueren de fer servir un temporitzador per programar la detonació de l'artefacte per a les 12 hores de diumenge, moment en què les cridades telefòniques d'avís anunciaren que començaria la cadena d'explosions. Almanco el col·locaren des d'abans que el bar tancàs divendres les portes.
Ofensiva d'ETA contra Mallorca
Els terroristes desafien els controls i col·loquen tres artefactes d'escassa potència, que només provoquen danys materials a un restaurant de Can Pere Antoni, a un bar del Molinar i a les galeries de la plaça Major. La banda avisà de la cadena d'explosions sense especificar-ne la ubicació
L'organització terrorista ETA va tornar a actuar ahir a Mallorca només onze dies després de cometre una atemptat mortal contra dos guàrdies civils a Palmanova i desafiant els controls de seguretat que hi ha arreu de l'Illa des d'aleshores. Una cadena de tres d'artefactes d'escassa potència esclataren a Ciutat entre les 14 i les 18 hores, un dels quals ho féu de manera controlada, registrant-se només danys materials però duent la por i la intranquil·litat ciutadana durant tota la jornada. La banda havia avisat el dematí de la col·locació dels artefactes, però sense especificar-ne del tot la ubicació. Les forces de seguretat no descarten, a hores d'ara, que es pugui tractar dels mateixos terroristes que actuaren el 30 de juliol a Palmanova, es neguen a parlar encara d'un "comando Balears" d'ETA i de què disposin d'una estructura estable a Mallorca, però les investigacions se centren en la hipòtesi que els activistes no han sortit de l'Illa. Amb tot, l'anomenada operació Gàbia es va tornar a intensificar i els dispositius de control es desplegaren des del migdia per l'aeoroport, pels ports i per les carreteres.
L'horabaixa del pànic i la confusió
Les explosions del Portitxol, el Molinar i la plaça Major dugueren el caos a Ciutat. Les zones van estar aïllades durant hores, amb nombrosos controls i molts veïns desallotjats
Amb confusió, pànic i caos. Així es van viure les cinc hores posteriors a la primera explosió, la que es produí al bany de dones de la pizzeria La Rigoletta, situat a la zona del Portitxol i davant la platja de Can Pere Antoni. L'artefacte va provocar la caiguda de diverses plaques del fals sostre d'escaiola entre la zona de personal i les oficines. Els fets van tenir lloc en un moment de màxima afluència a l'establiment. Una quarantena de clients en foren testimonis directes, ja que la detonació va coincidir amb l'hora de dinar. "Record que el mur va retronar. Primer pensàrem que havia passat alguna cosa a la cuina del costat", explicava minuts després de l'atemptat Ricardo Chalen, el cuiner del restaurant Tapelia, que toca paret a paret amb el Rigolleta. Aquests dos locals i un tercer, el Diablito, varen ser desallotjats de manera automàtica. Les corregudes dels cambrers d'aquests dos establiments adjacents no es van fer esperar. Acudiren amb extintors a La Rigoletta per apagar les flames, tot i que després no va ser necessària la seva intervenció.
“No hem de caure en la histèria”
Antich, Socias i Grosske es reuneixen en un gabinet de crisi i criden a la calma per fer front a l'atac terrorista. “No ens deixarem regirar per un pocs”, diu el president
"No hem de caure en la histèria". El delegat del Govern central, Ramon Socias, resumí ahir horabaixa el missatge que les institucions volien traslladar als ciutadans i residents de les Balears davant el segon atac terrorista en deu dies. Socias es reuní en un gabinet de crisi a la mateixa Delegació del Govern amb el president balear, Francesc Antich, i amb el tinent de batle de l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske, després que es produïssin les dues primeres explosions. "No hi ha dubte de l'autoria", sentencià Socias sobre el segell d'ETA, i demanà confiança en la feina de les forces de seguretat. Per la seva banda, Antich condemnà la nova acció terrorista en nom de tots els ciutadans de les Illes, als quals demanà "normalitat, com a millor resposta". També mostrà la seva "solidaritat" amb tots els afectats i el "suport" a les forces de seguretat, a més d'"advertir" ETA que "el poble de les Balears som gent lluitadora que no es deixarà regirar per uns pocs".
Mallorca, camp de batalla
ETA vol forçar la negociació i ha escollit l'Illa com a escenari dels atacs. Saben que és el punt més sensible de l'Estat espanyol i tenen del tot planificats els objectius
Les ofensives d'ETA sempre cerquen un objectiu. Cal recordar els desastres del 1987, inclòs l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona. Era l'any de les converses d'Argel. Més enrere, el 1980, cometeren atemptats de tot tipus, coincidint amb la detenció del seu cap Txomin a Baiona. Han acaramullat derrota darrere derrota, però la seva estratègia no ha variat al llarg dels lustres. Ara cerquen la negociació amb el Govern de Madrid i estan fent un esforç enorme (fins i tot dins la seva irracionalitat) en el lloc on saben que més poden desestabilitzar: Mallorca, amb la presència reial i plena de turistes.
La Policia acordona l'hotel Palacio Avenida de Palma davant d'una altra amenaça de bomba
La Policia Local de Palma manté acordonat des de fa pocs minuts l'hotel Palacio Avenida de Palma, situat a la cèntrica plaça d'Espanya, per una nova amenaça de bomba, que s'uneix a les dues ja consumades i a una altra que encara s'ha de determinar.
Exploten tres artefactes en diferents punts de Palma
Els fets han tingut lloc en dos locals del Portitxol i als baixos de la plaça Major de Ciutat. No s'hi han registrat ferits
Un artefacte d'escassa potència ha fet explosió avui migdia en el restaurant La Rigoletta, en el Passeig del Portitxol, enfront de la platja de Can Pere Antoni, a Palma, sense causar ferits, han confirmat fonts de la lluita antiterrorista i dels bombers de la illa. Al voltant de les quatre de l'horabaixa un segon artefacte ha fet explosió al restaurant Enco, ubicat en el número 15 del carrer Vicari Joaquim Fuster, també davant de la platja del Portitxol, molt aprop de la zona on es va registrar la primera explosió. Un tercer artefacte ha explotat passades les 18:00 hores als baixos de la plaça Major de Palma. En cap cas s'han registrat ferits. Una cridada anònima en nom d'ETA a ràdio taxi Guipúscoa a les 11:30 hores d'aquest matí alertava de la col·locació de diversos artefactes explosius en restaurants i bars de Ciutat.
Ja els cerquen fora de l'Illa
Rubalcaba avança que la recerca dels etarres responsables de l'atemptat ja no se centra només a Mallorca, però el dispositiu especial de seguretat es manté
El ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà ahir a Valladolid que les investigacions de l'atemptat de dijous passat a Palmanova, en el qual moriren dos guàrdies civils, continua centrada a Mallorca, però precisà que "no només a l'Illa". Rubalcaba puntualitzà que el Ministeri, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia "no descarten" que els terroristes puguin ser a Mallorca, encara que reconegué que també poden haver partit a un altre lloc. Tot i això, matisà que en qualsevol cas continua i es mantindrà el dispositiu especial establert.
Els efectes turístics de l'atemptat ja es noten
El ministre Alfredo Pérez Rubalcaba creu que els autors del cotxe bomba varen tenir temps de fugir de l'Illa, però no descarta que hi siguin
El ministre espanyol de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, advertí ahir a ETA que el seu final "no serà dialogat" i que "o ho deixen" o les forces i cossos de seguretat de l'Estat, els jutges i els fiscals "els ho faran deixar". Així mateix, Pérez Rubalcaba va admetre ahir que els terroristes responsables de l'atemptat a Palmanova varen tenir temps de fugir de l'Illa, si bé no descarta que encara hi puguin ser.
Dol a l'Almudaina enmig de retrets a Rodríguez Zapatero
La mare de Sáenz de Tejada etzibà al president que els agents es juguen la vida per Espanya, guanyen poc i només se'ls recorda quan hi ha morts
Amb el president del Govern balear, Francesc Antich, com a amfitrió, el palau de l'Almudaina esdevingué ahir dematí el centre polític de l'Estat espanyol: en aquest històric edifici s'instal·là la capella ardent de Carlos Sáenz de Tejada i de Diego Salvà, els agents de la Guàrdia Civil morts dijous a Palmanova en un atemptat d'ETA.
ETA assassina dos guàrdies civils a Palmanova
Una bomba adossada accionada a distància causa la mort de Diego Salvà Lezaun, mallorquí de 27 anys, i de Carlos Sáenz de Tejada, burgalès de 28. Els etarres col·locaren un segon artefacte, que no esclatà
Un atemptat amb cotxe bomba a Palmanova (Calvià) sacsejà ahir Mallorca i causà la mort de dos guàrdies civils, Carlos Sáenz de Tejada García, burgalès de 28 anys, i l'agent en pràctiques Diego Salvà Lezaun, mallorquí de 27. L'explosió, la primera amb víctimes mortals a Mallorca, es produí devers les 13.45 hores als voltants de les oficines que la Guàrdia Civil comparteix amb Correus, un centre de salut i l'Institut de Formació i Ocupació de Calvià a les dependències municipals de Ca na Boira, al carrer d'Àvila d'aquesta localitat.
Partits i agents socials ratifiquen la seva voluntat de derrotar ETA
Reconeixen la tasca de la Guàrdia Civil i de la resta de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en la lluita contra la banda
Els partits polítics amb representació a les Corts Generals i els agents socials (patronal i sindicats) han reconegut aquesta tarda la tasca de la Guàrdia Civil i de la resta de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en la lluita contra ETA i han reafirmat la seva voluntat de «derrotar» la banda terrorista «amb coratge, determinació i fortalesa democràtica».
“Preparats per atemptar”
La Policia Nacional detingué ahir de matinada tres presumptes membres d'ETA que tenien tot el necessari per “actuar de manera imminent”. Entre els arrestats, s'hi troba Ainara Vázquez, que figurà en les llistes d'ANB per a les municipals de 2007. La Policia els confiscà 75 quilos d'explosius
La Policia Nacional desarticulà ahir de matinada a Guipúscoa un comando armat de ‘legals' de l'organització terrorista ETA que estava "preparat per atemptar de manera immediata", però que encara no havia iniciat la seva activitat terrorista. En l'operació, dirigida pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, els agents arrestaren a les localitats guipuscoanes d'Usurbil i Astigarraga tres presumptes membres d'ETA no fitxats per la Policia i s'apoderaren de més de 75 quilos de material explosiu. Es tracta d'Olatz Lasagabaster i de Patxi Uranga, detinguts a la localitat d'Usurbil, i Ainara Vázquez, capturada a Astigarraga i que va figurar en les llistes d'Acció Nacionalista Basca per aquesta localitat guipuscoana en les darreres eleccions municipals de 2007.
El Parlament basc homenatja Eduardo Puelles
La família de l'inspector assassinat per ETA divendres destaca “l'exemplaritzant comportament” d'institucions i autoritats
La família de l'inspector de la Policia Eduardo Puelles, assassinat per ETA, agraí ahir a la societat basca el suport rebut i va destacar "l'exemplaritzant comportament institucional". El Parlament basc reté ahir un homenatge a la darrera víctima d'ETA, al qual assistiren la viuda i els dos fills, nombrosos familiars i representants polítics, encapçalats pel lehendakari, Patxi López. L'homenatge conclogué amb unes paraules de Josu Puelles, germà de l'inspector, que agraí a les autoritats i a les institucions el seu "exemplaritzant comportament", que ha de servir de "guia i exemple a futurs governs". L'esdeveniment fou presidit per una fotografia de la víctima col·locada a l'escultura en record de les víctimes del terrorisme, sota la qual els seus fills, Asier i Rubén, col·locaren una corona de flors.
“Si no s'obre una negociació, ens esperen temps de molt de dolor”
Alfonso Sastre, cap de llista d'Iniciativa Internacionalista, parla del conflicte en un article d'opinió publicat al Gara
El dramaturg i cap de llista en les eleccions europees d'Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els Pobles (II-SP), Alfonso Sastre, advertia ahir al lehendakari, Patxi López, que o s'obre "una negociació" o ens esperaran "temps de molt de dolor en lloc de temps de molta de pau". En un article d'opinió publicat al diari basc Gara, Sastre indica que el darrer atemptat mortal d'ETA i les respostes "rituals del PSOE i del PP" semblen tancar, "una vegada més, un cercle viciós i acreditar que la pau en aquest país és definitivament impossible". Sastre al·ludeix a unes declaracions realitzades per l'europarlamentari del PP Carlos Iturgaiz amb referència als votants d'II-SP en les quals lamentava la decisió de no il·legalitzar Iniciativa Internacionalista i demanava "fumigar els acòlits" d'ETA i diu, a més, que "en les brutes paraules s'adverteix una miserable nostàlgia històrica de les cambres de gas nazis". En aquest sentit, el dramaturg es demana si no és "perseguible d'ofici aquesta amenaça que una bona part de la població que habita els territoris de l'Estat espanyol.
Rubalcaba creu que ETA pretenia “elevar la moral de la tropa”
El ministre d'Interior assegura que la intenció del pla de fuita de la presó de Huelva era donar un “cop psicològic”
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, creu que ETA "intentava elevar la moral de la seva tropa" amb el pla per alliberar de la presó de Huelva dos dels seus presos i que incloïa el segrest d'un helicòpter amb el qual els traslladarien després a Portugal. El ministre afirmà que amb aquest projecte l'organització pretenia un "cop psicològic", perquè ETA "passa un mal moment".
ETA volia segrestar un helicòpter per alliberar presos de Huelva
La Guàrdia Civil arrestà ahir set persones vinculades amb el pla per treure del centre penitenciari Francisco Javier López Peña, condemnat per intentar atemptar contra el rei a Palma, i Igor Solana
La documentació intervinguda a qui fos número 1 d'ETA Francisco Javier López Peña, àlies Thierry, ha permès descobrir que l'organització havia planejat treure de la presó de Huelva Jorge García Sertucha, condemnat per un intent d'atemptat contra el rei l'any 1995 a Palma, i Igor Solana, membre de comando Andalusia. El Ministeri de l'Interior va assegurar ahir que el pla de fugida es mantenia activat" per part de la direcció del grup terrorista "i s'ha treballat amb la hipòtesi de la seva possible execució durant el pròxim estiu".
A la recerca d'una nova estratègia
El diari Gara va fer pública ahir una entrevista concedida per l'organització armada ETA. El grup hi assegurà que es troba en un procés de reflexió assembleari per reestablir la línia políticoarmada
"Fixar una estratègia políticoarmada eficaç". Així expressava els seus objectius l'organització terrorista ETA en una entrevista concedida i publicada ahir al diari basc Gara. En aquest sentit, els representants del grup manifestaren que abans de l'estiu es posarà fi a un procés intern "reflexiu i assembleari", la finalitat del qual consisteix a "fixar una nova estratègia".
“ETA planejava boicotejar la investidura de López”
Rubalcaba afirmà que, segons el material confiscat en les detencions de dissabte, l'organització volia atemptar amb un cotxe bomba a Vitòria
Un cotxe bomba per al nou lehendakari. Així l’organització armada ETA pretenia rebre el nou Govern basc segons les informacions de les quals disposa el Ministeri de l’Interior. Almenys així ho afirmava ahir Alfredo Pérez Rubalcaba, qui explicà que entre la informació confiscada al cap de l’aparell militar d’ETA, Jurdan Martitegi, havien trobat un document "del qual es dedueix" que l’organització planejava atemptar amb un cotxe bomba el dia de la investidura de Patxi López.
Martitegi instruïa un comando que havia d'atemptar a l'Estat
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegura que el presumpte etarra es trobava reunit. en el moment de la seva detenció, amb dos components més de l'organització per “ensinistrar-los”
El ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà ahir que el cap de l’aparell militar d’ETA, Jurdan Martitegi, detingut dissabte a França, s’havia citat amb el cap del comando desarticulat al País Basc per a un curset previ a cometre un atemptat a l’Estat espanyol. En una roda de premsa per explicar la "brillant" operació desenvolupada a Montoriol (França) i al País Basc.
ETA apunta Patxi López
L'organització terrorista envia al diari Gara un comunicat en el qual titlla de “cabdill” l'aspirant a pròxim lehendakari. A més, assegura que ell i el Govern que formarà són el seu “objectiu prioritari”
El candidat a pròxim lehendakari, el socialista Patxi López, i el seu futur Govern són l’"objectiu prioritari" d’ETA, segons un comunicat del grup terrorista difós ahir pel diari basc Gara. L’organització terrorista titlla de "cabdill" el líder del Partit Socialista d’Euskadi-Partit Socialista Obrer Espanyol (PSE-PSOE), Patxi López, que haurà de ser elegit president del Govern Basc en substitució de Juan José Ibarretxe (el PNB) el pròxim mes de maig. A més, diu que no reconeixerà "cap legitimitat democràtica" a l’Executiu que formarà.
Una bomba d'escassa potència esclata a casa d'un empresari basc
Aquesta matinada uns desconeguts han col·locat un artefacte a la tanca de la casa de Juan Manuel Arana, president d'Astilleros Murueta. Interior creu que ha estat ETA
La bomba d'escassa potència que ha esclatat aquesta matinada al domicili d'Amorebieta de l'empresari Juan Manuel Arana, president d'Astilleros Murueta, podria haver estat una acció d'ETA, segons han informat fonts del Ministeri de l'Interior.
ETA irromp a la campanya electoral
Una furgoneta bomba va esclatar ahir a Madrid al costat de la seu de l'empresa Ferrovial-Agromán. L'atemptat, del qual avisaren diverses trucades prèvies en nom d'ETA, causà diversos danys però cap ferit
Eren devers les deu del matí d’ahir quan un cotxe bomba esclatava al costat de la seu de l’empresa Ferrovial-Agromán, una de les constructores que treballen en el Tren d’Alta Velocitat. La furgoneta bomba, una Peugeot Partner que havia estat robada el dia anterior a la localitat madrilenya de Navalagamella, pertanyia a un veí de Pozuelo de Alarcón i esclatà després que diverses telefonades en nom d’ETA alertassin de la col·locació de l’artefacte.Fonts de la investigació confirmaren que les cridades es van realitzar des d’algun punt de la comunitat de Madrid a través d’un telèfon mòbil de prepagament. Aquest fet, sumat que el vehicle es va robar tot just unes hores abans, ha fet pensar els investigadors que ETA disposa d’algun tipus d’infraestructura a Madrid.
A la presó
Detinguts i ara, empresonats. El jutge Baltasar Garzón va prendre aquesta decisió diumenge de matinada, després d'hores d'un llarg interrogatori. Argumenta que són instruments “a les ordres d'ETA”
La detenció la setmana passada de vuit membres de l’esquerra abertzale per la relació amb la il·legalitzada Batasuna aixecà multitud de crítiques en l’àmbit polític basc, que denunciaven la criminalització de les idees en un entorn preelectoral. Tanmateix, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón decidí anar encara més enllà i la nit de diumenge decretava presó provisional incondicional per a tots i cadascun dels militants de l’esquerra abertzale, sobre els quals pesaven els càrrecs d’intentar "reconstruir i reactivar" l’esmentada formació.
Deu abertzales entren a ETA
Membres de l'esquerra independentista basca anuncien el seu ingrés a Euskadi Ta Askatuna i asseguren que tot i no formar-ne part fins ara, han estat “torturats i empresonats” com a tals
Deu militants de l’esquerra abertzale, en situació de crida i cerca, varen fer pública ahir la seva integració en l’organització ETA a través d’un comunicat remès al diari Gara, que publicà una foto de quatre dels firmants. En la imatge els abertzales apareixen a cara descoberta amb una ikurriña de fons. En l’escrit, els seus autors es presenten com a militants de l’esquerra abertzale.
“Cada dos dies cau un membre d'ETA”
Nova operació policial contra l'organització terrorista en dos municipis de Guipúscoa. Amb aquests ja són 365 els terroristes detinguts des del final de la treva
Ja són 365 els membres d’ETA arrestats des del final de la treva. Els darrers van ser quatre presumptes membres "legals" (no fitxats) de l’organització que foren detinguts dimarts per la Guàrdia Civil a Guipúscoa. El president del Govern, José Luis Rodriguez Zapatero, assegurà ahir que aquestes detencions signifiquen que "en els darrers dos anys cada dos dies s’ha detingut un membre d’ETA", fet que mostra l’"esforç" de l’Executiu per derrotar l’organització.
I ara, demanar-ne l'extradició
L'operació hispanofrancesa contra ETAes tancava ahir de matinada amb tres arrests més a Irun. L'Audiència Nacional té tres causes obertes contra l'excap i lloctinent de l'organització
Després de la detenció dilluns vespre del suposat cap de l’aparell militar de l’organització armada ETA, l’atenció se centrava ahir en les investigacions, d’una banda, i les reaccions i peticions judicials d’extradició, d’una altra. En primer lloc, el registre del cotxe utilitzat pel líder d’ETA Aitzol Iriondo i el seu lloctinent, Eneko Zarrabeitia, va permetre a les forces de seguretat apoderar-se de tres armes curtes.
Detingut el presumpte substitut de Txeroki
Els arrests tingueren lloc ahir a Gerde, al sud de França. El ministre de l'Interior ha assegurat que Iriondo podria ser responsable de la mort de l'empresari Inaxio Uría, dimecres passat. Durant aquesta nit s'han produit a Irun tres noves detencions
Nous detinguts a França per la seva presumpta relació amb l’organització armada ETA. Ahir, la ministra d’Interior francesa, Michèle Alliot-Marie, anunciava l’arrest a Gerde, prop de la localitat de Bagnères de Bigorre, al sud del país, de tres presumptes membres del grup, entre els quals se n’ha identificat un com el successor de Txeroki, Aitzol Iriondo de 31 anys.
Txeroki arriba a París
Les forces de seguretat gal·les traslladaren ahir els dos presumptes etarres a la capital, on quedaran fins que compareguin davant la jutgessa Le Vert, previsiblement divendres. Segons sembla, les autoritats franceses encara no han rebut cap petició de la justícia espanyola per a una possible extradició
El seguiment mediàtic després de la detenció del considerat cap militar d’ETA continua, i en el panorama polític els ànims també es mantenen calents. Ahir les forces de seguretat gal·les traslladaren Mikel Garikoitz Aspiazu, Txeroki, des del País Basc francès fins a París, acompanyat de la dona amb la qual fou arrestat, Leire López Zurutuza. Així, Txeroki i López.
Txeroki, detingut
La Gendarmeria arresta el fins ara considerat cap militar d'ETA. Rubalcaba afirma que era “l'objectiu número 1 dels Cossos de Seguretat de l'Estat”
La corda fluixa en la qual diuen que es troba el terrorisme a l’Estat espanyol es tensà ahir un poc més. La Gendarmeria va detenir dilluns de matinada el cap militar d’ETA, Garikoitz Aspiazu Rubina, conegut com Txeroki, amb la també membre de l’organització Leire López Zurutuza a l’Alt Pirineu francès. El ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, subratllà la rellevància de l’operació coordinada amb la Policia francesa, ja que explicà que la detenció era "l’objectiu número 1 de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat". També indicà que la clau per a l’arrest foren les modificacions de les matrícules i el control dels correus electrònics.
Cau el “nou” comando Nafarroa
La Policia deté quatre presumptes membres d'ETA a Navarra i a València, a més de confiscar 100 quilos d'explosiu i abundant material informàtic. Segons Rubalcaba estaven “preparats per atemptar”
Nou cop a ETA. La Policia estatal va desarticular ahir de matinada el reorganitzat comando Nafarroa d’ETA. En l’operació van ser detingudes quatre persones, Aurken Sola Campillo, Xavier Rey Urmeneta, Sergio Boada Espoz i Araiz Amatría Jiménez, d’edats compreses entre 26 i 29 anys i naturals de Navarra. Segons informà el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Detinguts dos presumptes etarres a França
Els arrestats són Maria Lizarraga, antiga militant de Segi, i Unai Fano, membre de la comissió negociadora de Batasuna pel procés de pau. D'altra banda, ahir tenia lloc el funeral del brigada mort en l'atac de dilluns a Santoña
Un dia després que es produís la mort d’un militar en l’atemptat perpetrat per l’organització armada ETA, dos presumptes etarres eren detinguts en una operació de la Policia a França.Els agents arrestaren en el departament del Loira, en el centre del país, dos presumptes membres d’ETA, una dona i un home, amb armes de foc i nombrosa documentació falsa, segons fonts pròximes a la investigació.
Un tercer atemptat d'ETA causa la mort d'un militar a Sandoña
En un cap de setmana l'organització armada va fer esclatar tres cotxes bomba, robats i carregats a França. Els grups polítics mostraren una condemna unànime
La dura jornada d’atemptats de l’organització armada no havia acabat. Després dels dos atacs a Vitòria i Ondarroa, a la una de la matinada de dilluns tenia lloc una nova explosió que, aquesta vegada sí, causava una víctima mortal: el brigada Luis Conde de la Cruz.
ETA va robar i va preparar a França els tres cotxes-bomba
Rubalcaba assegura els atemptats no demostren que la banda estigui més forta i que els seus autors acabaran “davant del jutge i a la presó”
Tres vegades ho van intentar i al final ho van aconseguir. La resposta d'ETA a les il·legalitzacions de les seves marques polítiques, ANV i PCTV, i a la condemna d'un dels seus tentacles, Gestores pro Amnistia, va ser un cap de setmana de terror que va finalitzar amb un cotxe bomba col·locat en el Patronat Militar de Santoña (Cantàbria) i que es va cobrar la vida del brigada de l'Exèrcit Luis Conde de la Cruz, de 46 anys.
El Suprem tanca el cercle
El TS il·legalitza el Partit Comunista de les Terres Basques després de dos dies de deliberacions per considerar que és un “instrument” de l'organització terrorista ETA. La resta de partits valora la notícia com un fracàs per la democràcia
Havien passat poc més de 48 hores de la il·legalització del partit Acció Nacionalista Basca (ANB) quan la sala 61 del Tribunal Suprem acordava ahir per unanimitat la il·legalització del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK-PCTB) en estimar les demandes presentades pel Govern i per la Fiscalia, després d’una deliberació que començà dimecres i acabà ahir horabaixa.
El PCTB, en el punt de mira
El Tribunal Suprem estudia il·legalitzar la formació abertzale, tal com va fer dilluns amb Acció Nacionalista Basca
L’esquerra abertzale es troba en el punt de mira de la justícia espanyola. Després de la il·legalització d’Acció Nacionalista Basca (ANB), els magistrats de la Sala 61 del Tribunal Suprem (TS) van començar ahir a deliberar sobre les demandes d’il·legalització del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK-PCTB) presentades per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.
Dos presos etarres advoquen per negociar la tornada al diàleg
Urrusolo i Gisasola critiquen que ETA assumeixi el paper de garant dels interessos d'Euskal Herria i critiquen el discurs buit de Batasuna
Els presos d'ETA Joseba Urrusolo Sistiaga i Carmen Gisasola aposten per reprendre l'anomenat procés de pau per «materialitzar» una solució negociada al conflicte basc i critiquen el «suposat paper de garant» dels interessos d'Euskal Herria que té l'organització armada.
Enfrontaments a Donostia
Centenars de persones acudiren a la marxa que l'esquerra abertzale convoca cada any en suport als presos d'ETA. Els efectius de l'Ertzaintza van dissoldre la manifestació, prohibida pel Govern basc
Gran desplegament policial i una marxa prohibida que ens deixa imatges de gran violència i un balanç de cinc persones detingudes. Aquests són els fets que van tenir lloc aquest diumenge a Euskadi, en concret a Donostia, on els moviments pro Amnistia havien convocat una mobilització que fou immediatament reprovada pel Govern basc.
La Fiscalía vol la imputació de De Juana per enaltiment del terrorisme
Vol que l'etarra acudeixi a l'Audiència Nacional a donar explicacions per la carta llegida en el seu homenatge
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat avui al jutge central d'Instrucció número 6, Eloy Velasco, que citi a declarar com imputat per un delicte d'enaltiment del terroristmo a l'ex-pres d'ETA Ignacio de Juana Chaos, en relació amb la carta que suposadament va escriure i que va ser llegida en un acte en el seu honor celebrat poques hores després de la seva sortida de presó.
El PNB readmet als electes d'Ondarroa que van renunciar per amenaces
Van ser expulsat del partit per renunciar a prendre possessió del seu càrrec per les pressions de l'esquerra abertzale
El PNB ha readmès a sis electes d'Ondarroa, que van ser expulsat del partit per renunciar a prendre possessió del seu càrrec com regidors a l'esmentada localitat biscaïna per les pressions de l'esquerra abertzale. Així ho han confirmat fonts del PNB, que han explicat que s'ha tractat d'una decisió adoptada pel Tribunal Nacional del Partit Nacionalista, que ha apreciat un “defecte de terminis” en el procediment sancionador obert contra ells.
L'Advocacia de l'Estat conclou que ETA utilitza ANV i PCTV i demana que siguin il·legalitzats
L'Advocacia de l'Estat demana, en les seves al·legacions finals presentades avui davant del Tribunal Suprem (TS), que els partits ANV i PCTV siguin il·legalitzats per estar instrumentalitzats per ETA i ser successors o continuadors de Batasuna.
El jutge envia a presó a Olarra per ordenar un atemptat a Salou i a Muñoa per col·laborar en un altre a Zumárraga
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va enviar avui a presó a l'excap militar d'ETA Juan Antonio Olarra Guridi i a la integrant de l'organització terrorista Aloña Muñoa Ordozgoiti per ordenar, respectivament, l'atemptat que va tenir lloc a Salou (Tarragona) l'agost de 2001, que va causar lesions a 14 persones, i col·laborar en el qual es va produir a Zumárraga (Guipúscoa) el febrer d'aquell any.
Homenatge a les víctimes de De Juana
Aralar no assistí a l'acte, reclamant reconeixement “per a tots els sofriments, sense distincions”. El PP vol fer-lo persona “non grata”
Ahir al punt de migdia, va tenir lloc als jardins de l’Alberdi Eder de Sant Sebastià un homenatge a les 25 víctimes del terrorisme d’Iñaki de Juana Chaos. A l’acte hi assistiren desenes de persones i també representants de tots els grups municipals, llevat d’Aralar.
França entrega dos presumptes etarres
França ha lliurat a Espanya dos presumptes membres del grup separatista basc ETA, un d'ells acusat d'assassinar dos guàrdies civils i un policia, ha informat el Ministeri de l'Interior espanyol. Juan Antonio Olarra i Aloña Muñoa Ordozgoiti, que serà jutjat a l'Audiència Nacional, han estat traslladats a Madrid per agents de la Policia Nacional.
De Juana, investigat per enaltiment del terrorisme
L'Audiència Nacional sol·licità a l'Ertzaintza un informe complet sobre l'acte en honor seu a Donostia. S'estudiarà si la carta que s'hi llegí fou escrita per l'expres d'ETA
La sortida de la presó ha col·locat Iñaki de Juana Chaos de nou en el punt de mira de víctimes, jutges i polítics. Aquest dilluns la novetat fou que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz decidí obrir una investigació a l’expres etarra per un possible delicte d’enaltiment del terrorisme a causa d’una carta que va llegir en nom seu una dona durant l’homenatge que li van retre dissabte passast a Sant Sebastià, després de la seva excarceració.
Joia i ràbia
Mentre uns es manifestaven en contra de la llibertat de De Juana, altres esperaven a Donostia per rebre'l, encara que al final no s'hi presentà
L’excarceració de l’etarra Iñaki de Juana Chaos no deixà ahir indiferent ningú. Mentre desenes de persones es concentraven a Madrid, a Donostia i a Àvila, convocades per l’AVT (Associació de Víctimes del Terrorisme) i per Dignidad y Justicia per protestar contra el seu alliberament, altres l’esperaven per donar-li la benvinguda a Donostia.
De Juana ja és al carrer
L'etarra abandonà ahir la presó, enmig de fortes mesures de seguretat, després de 21 anys
Eren les 7.20 hores d’ahir al matí quan s’obria la porta principal de la presó madrilenya d’Aranjuez. En sortí caminant, tranquil, l’etarra Iñaki de Juana Chaos, després d’haver passat els darrers 21 anys a la presó per 25 assassinats i un delicte d’amenaces terroristes.
De Juana surt de presó després de 21 anys
Condemnat a 3.000 anys de presó per l'assassinat de 25 persones, i a uns altres tres anys per amenaces, José Ignacio de Juana Chaos sortirà demà de la presó d'Aranjuez després de 21 anys entre reixes. Els beneficis penitenciaris a què s'ha acollit gràcies a l'antic Codi Penal amb què va ser jutjat al seu dia, han permès que De Juana, un dels etarres més sanguinaris de la terrorífica història d'ETA, vagi a complir menys d'un any de presó per cada un dels seus assassinats.
Empresonats els etarres Asier Eceiza i Olga Comes, detinguts a prop de Dijon
Els etarres Asier Eceiza i Olga Comes, arrestats divendres passat a prop de la ciutat francesa de Dijon, van ingressar avui a la presó després de ser inculpats per diversos càrrecs, tots ells agreujats pel fet d'haver estat comesos en associació de malfactors amb finalitats terroristes.
El PP diu a Zapatero que traslladar que és negociable el diàleg amb ETA és “incompatible” amb dir-li que no aconseguirà els seus fins
El president del PP basc, Antonio Basagoiti, ha advertit avui al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que traslladar “que és pot arribar a negociar amb ETA” és “absolutament incompatible amb el missatge que cal enviar a ETA que perdi tota esperança d'aconseguir cap objectiu polític”, per la qual cosa ha advertit que els populars estaran “molt més vigilants perquè és compleixi” el pacte antiterrorista.
En una entrevista concedida a Ràdio Euskadi, recollida per Europa Press, Basagoiti s'ha referit, així, a les declaracions del portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, que ahir, després de reunir-se amb Zapatero, va afirmar que aquest li havia aclarit que en el pacte antiterrorista “no hi ha cap pronunciament explícit que rebutgi un final dialogat” de la violència d'ETA.
Basagoiti ha considerat que el pacte antiterrorista és “molt important, perquè suposa el que fa falta per acabar amb ETA”. “ETA acabarà, quan a més de les detenció dels comandos, tingui al cap la idea que no aconseguirà res, quan perdi tota esperança i quan sàpiga que per molt dolor que causi o per moltes bombes que posi no aconseguirà res”, ha subratllat.
Atribuït a ETA l'esclat d'un petit explosiu en una autopista d'Euskadi
Una bomba de poca intensitat va esclatar avui prop d'una autopista, a Orio, al País Basc en un atemptat atribuït a ETA, segons va dir a l'AFP una portaveu del ministeri basc de l'Interior. L'explosió, que no va causar cap víctima, va fer malbé quatre vehicles i sis magatzems de les obres que es realitzen a l'autopista A8.
Cop policial contra ETA
Detingut a França un dels màxims dirigents d'ETA, Asier Eceiza. El grup armat pretenia segrestar l'edil socialista Benjamín Atutxa
Ahir horabaixa la Policia francesa va detenir a Arceau (França) un dels màxims responsables militars d’ETA, Asier Eceiza Ayerra. Amb ell viatjava Olga Comes, presumpta membre del comando Biscaia. Les Forces de Seguretat atribueixen a Eceiza diferents atemptats del grup terrorista i el seguiment del batle socialista Orio Juan Priede, assassinat el 2002.
La Guardia Civil localitza un tercer zulo al barri d'Algorta a Getxo
La Guardia Civil ha localitzat aquesta tarda un tercer zulo d'ETA en les immediateses del barri d'Algorta de Getxo (Biscaia), segons han informat Efe fonts de la investigació. Al lloc hi havia amagat almenys 30 quilos de material explosiu, detonadors i estris per al robatori de vehicles.
ETA pretenia segrestar i assassinar Benjamí Atutxa, regidor socialista
Zapatero assegura, després de parlar amb el regidor d'Eibar, que està “serè, compromès i amb un alt grau de responsabilitat”
Benjamí Atutxa, regidor socialista a la localitat guipuscoana d'Eibar, era l'home que ETA volia segrestar per fer xantatge al Govern, anunciant la seva mort si l'Executiu no es plegava a les seves exigències, tal com va fer el 1997 amb l'edil popular d'Ermua Miguel Angel Blanco. El cap del desarticulat 'comando Biscaia', Arkaitz Goikoetxea, va confessar que ETA va estar seguint l'edil del PSE entre setembre i desembre de 2007 i que va desistir dels seus plans en comprovar que portava escorta de forma permanent.
Localitzat a La Rioja un "zulo" d'ETA
La Guardia Civil ha localitzat avui un zulo d'ETA a Ezcaray (La Rioja), relacionat amb les últimes detencions del 'Comando Biscaia' de la banda terrorista, segons van informar a Efe fonts de la investigació.
ETA pretenia actuar a Getxo
Els documents trobats després de la desarticulació del comando Biscaia apunten que preparava un atemptat “important”. La Guàrdia Civil trobà un zulo a la Rioja
El comando Biscaia, desmantellat dimarts, tenia previst cometre un atemptat "important" al municipi de Getxo (Biscaia), segons comunicà ahir el delegat del Govern del País Basc, Mikel Cabieces, al batle de la localitat, Imanol Landa.
Govern i PP reafirmen la unitat contra ETA després de la caiguda del 'comando Biscaia'
Rajoy ofereix el seu suport “incondicional” a Zapatero per derrotar la banda terrorista. El Govern basc qualifica de “positiva” la detenció de “presumptes responsables d'assassinats”
El nou cop policial assestat a ETA ha servit perquè Govern i PP escenifiquin una vegada més la seva nova bona sintonia en matèria antiterrorista. Després de la detenció de nou membres del desarticulat 'comando Biscaia', el president del PP, Mariano Rajoy, va mostrar la seva satisfacció davant d'aquest “indiscutible” èxit policial i va reafirmar el seu “suport incondicional” a Zapatero per derrotar ETA a través de les detencions i la llei.
Una de les detingudes aquesta matinada és Libe Agirre Mazaga i va ser arrestada a Fuengirola
Una de les dues dones detingudes aquesta matinada en l'operació contra el 'Comando Biscàia' de l'organització terrorista ETA és Libe Agirre Mazaga, que va ser detinguda a la localitat malaguenya de Fuengirola, segons van informar fonts pròximes als detinguts.
Desarticulat el 'comando Bizkaia' d'ETA
L''alliberat' Arkaitz Goikoetxea, entre els vuit detinguts aquesta matinada
Com a mínim vuit persones han estat detingudes, entre elles dues dones, en l'operació desenvolupada aquesta matinada per la Guàrdia Civil contra el comanda Bizkaia de l'organització terrorista ETA, responsable de la majoria dels atemptats comesos per la banda des del final de la treva, segons han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.
ETA atempta a Cantàbria
Després d'una cridada anònima, quatre artefactes explotaren ahir a les costes de Laredo i Noja sense causar ferits de gravetat
ETA ha reprès els atacs i en aquest cas l’objectiu ha estat la costa de Cantàbria. Després d’una cridada a les deu i mitja d’ahir en nom de l’organització armada, quatre artefactes feren explosió al llarg del matí a les costes de Cantàbria, sense causar cap ferit de consideració.
De Juana Chaos torna a la vaga de fam
L'etarra vol protestar així per “la inadmissible campanya mediàtica” iniciada contra ell
El pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos, reclòs a la presó d’Aranjuez (Madrid), inicià ahir una vaga de fam indefinida, segons explicà el col·lectiu de suport als reclusos del grup terrorista, Askatasuna.
La trista cançó del poble basc
El petit municipi d'Urretxu es manté feu de l'esquerra abertzale. Ara hi governa ANB, tot i que la segona força és el PSE
El batle està fent un tallat a la taverna Marinela. Els seus cabells blancs es confonen amb el fum del cafè calent i, fins i tot, amb el dels cigarrets dels parroquians. Tot és una mica gris en aquest poble industrial, pobret, de 6.550 veïns, i tan sols 500 vots per a partits de dretes.
ETA ja té una nova cúpula?
Rubalcaba, convençut que l'organització ja s'ha refet. 500 agents més faran front al terrorisme a l'Estat
El Ministeri d’Interior desplegarà 500 agents més "a combatre el terrorisme internacional i el d’ETA", una organització, que segons el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, compta ja amb una nova cúpula després de la detenció la setmana passada a França del seu presumpte número un, Francisco Javier López Peña. Aquest increment de la plantilla policial, que se sumarà als 1.300 agents incorporats en l’anterior legislatura amb aquest objectiu, figurava ja en el programa electoral del PSOE.
De nou, l'arrest és el camí a la presó
L'exbatle d'Andoain es reuní el maig amb el suposat cap d'ETA
L’Audiència Nacional ha donat un altre "cop d’efecte" en enviar a la presó l’exbatle d’Andoain Jose Antonio Barandiaran, qui fou detingut el passat 21 de maig. El magistrat encarregat del cas, Ismael Moreno, considera provat que el polític té una relació directa amb l’organtizació armada ETA i en concret amb la seva direcció, i li decretà ahir la presó incondicional.
Detenen el 'número u' d'ETA
Javier López Peña, 'Thierry', capturat a Bordeus juntament amb tres altres pressumptes membres de la banda terrorista
La Policia Francesa, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, ha detingut anit a quatre presumptes etarres en una operació desenvolupada a Bordeus (França), segons informaren fonts de la lluita antiterrorista. Els quatre detinguts són Javier López Peña, Ainhoa Zaeta Mendiondo, Igor Suberbiola i Jon Salaberría. L'operació policial, fruit de la col·laboració entre els serveis d'informació dels Cossos de Seguretat d'ambdós països, permeté intervenir el pis franc, situat al centre històric de la ciutat francesa, on els terroristes passaven desapercebuts.
L'explosió causa importants danys materials en els habitatges del passeig Marítim de Getxo, tot i que cap ferit
La furgoneta bomba que ha fet explosió aquesta nit al passeig Marítim de Getxo (Biscàia) ha provocat importants danys materials en els habitatges adjacents, tot i que cap ferit, segons han informat fonts del Departament basc d'Interior. La forta explosió ha causat importants danys a les façanes dels edificis adjacents, provocant nombrosos trencaments de vidres.
Esclata una furgoneta bomba a la localitat basca de Getxo
Una furgoneta bomba ha esclatat aquest dilluns de matinada a la localitat basca de Getxo després de que es rebés una trucada en nom del grup terrorista ETA, segons van informar les autoritats, sense que s'hagin produits ferits per l'explosió.
ETA embogeig
Editorial
L'atemptat d'ETA a Àlaba, amb una brutalitat que recorda èpoques que ja es consideraven superades, demostra l'estat d'assetjament que viu l'organització armada basca no només des d'un punt de vista policial, sinó també des de la perspectiva de l'aïllament polític que fa cada cop més difícil que pugui trobar una solució al carreró sense sortida en què es troba.
Detinguts a França dos importants membres d'ETA armats amb pistoles
L'arrestat a Santander formava part d'un comando que pretenia atemptar a un edifici pùblic
Dos presumptes etarres, que anaven armats, foren detinguts ahir a prop d'Angulema (oest de França), segons informaren fonts pròximes a la investigació. Els dos homes viatjaven en un cotxe robat i amb matrícules falses, explicaren les fonts, que refusaren donar més detalls sobre l'operació en curs, que, segons altres informacions, és a càrrec de la Sotsdirecció Antiterrorista (SDAT) de la policia judicial francesa.
La detenció dels dos presumptes etarres a prop d'Angulema, localitat situada a devers 100 quilòmetres al nord de Bordeus, es produeix nou dies després de la de cinc supòsits integrants de la banda, tres d'ells al País Basc francès i uns altres dos a les proximitats de París.
Un dels dos presumptes etarres tenia en el seu poder un revòlver procedent del robatori de 300 armes comès per la banda el passat 23 d'octubre en una empresa de Vauvert, segons fonts de la investigació.
L'altre detingut, que viatjava al costat del primer en una furgoneta Citroën Berlingo robada i amb plaques de matrícula falsa, portava una pistola.
D'altra banda, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà ahir que el presumpte etarra detingut a Santander, Aritz Arginzoniz, pertanyia a un comando que anava a atemptar en els pròxims dies a Cantàbria mitjançant un cotxebomba col·locat en un aparcament proper a un edifici públic.
Rubalcaba oferí aquests detalls en una compareixença davant els mitjans de comunicació després de l'acte de presa de possessió del nou director general d'Infraestructures i Material de Seguretat del Ministeri, Luis Luengo.
Fonts de la investigació assenyalaren que les Forces de Seguretat busquen ara el cotxe amb els explosius després d'haver trobat un temporitzador en poder d'Arginzoniz i tracten de localitzar també Saioa Sánchez Iturregi, una altra de les presumptes integrants del comando.
Aquestes fonts afegiren que no es descarta que el grup estàs compost per algun altre terrorista.
Zapatero davant ETA
L'oferta realitzada pel Govern Zapatero el març passat a ETA en el sentit que legalitzaria l'esquerra arbertzale a canvi que l'organització armada basca no cometés atemptats fins a les passades eleccions, deixa fora de tot dubte el fet que la negociació ha existit i que s'han efectuat tots els esforços possibles per establir ponts d'entesa. La Moncloa ha «desmentit» aquesta informació del diari Gara, però el seu contingut té molta lògica.
Lluny d'avergonyir-se'n o d'amagar-se'n, la Moncloa hauria de reconèixer, en un acte de coratge, que ha fet tot el que estava al seu abast des d'una perspectiva democràtica per posar fi a qualsevol possibilitat de violència. L'abandó de la treva per part d'ETA i el temor d'un atemptat han endurit l'actitud de Zapatero. També s'ha produït un acostament clar entre el Govern socialista i el PP en matèria antiterrorista. Però la gran pregunta continua vigent: serà capaç l'Executiu actual de posar fi a la violència després d'haver fracassat en l'intent tots els governs democràtics des de 1977? A hores d'ara és evident que les posicions s'han allunyat. Zapatero ho té molt difícil. D'una banda, el PP de Rajoy pressionant per trencar tots els ponts de diàleg i, de l'altra, la tossudessa d'ETA a l'hora d'entendre que la violència no té gens de sentit. I d'aquí a pocs mesos s'hi afegirà un factor més: la proximitat de les eleccions generals. Que ara es coneguin els esforços de Zapatero per arribar a acords, no lleva gens de legitimitat a la posició actual de fermesa, sinó tot el contrari, per molt que ho «desmenteixi» de manera oficial.
La Policia lliura al fiscal l'informe que vincula Aukera Guztiak amb ETA
Aquesta podria ser la base per a la impugnació de la plataforma electoral
La Fiscalia general de l'Estat va rebre ahir la documentació reunida per la Policia sobre els presumptes vincles amb l'entorn d'ETA d'alguns signants de la candidatura Aukera Guztiak per als pròxims comicis bascos, una informació que podria servir de base a la impugnació d'aquesta plataforma electoral abertzale davant de la denominada Sala del 61 del Tribunal Suprem.
Una vegada es produeixi aquesta impugnació, que previsiblement presentarà tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, l'esmentat tribunal -que és el mateix que va il·legalitzar Batasuna-, té un termini de 48 hores per estudiar si Aukera Guztiak incorre en motiu d'il·legalització segons la Llei de partits. La decisió del Suprem podrà ser recorreguda pels perjudicats davant del Tribunal Constitucional, van assenyalar ahir fonts de l'alt Tribunal.
La investigació policial sobre els 27.000 avaladors d'Aukera Guztiak ha revelat que més de mil d'aquests signants han tingut relacions amb l'organització terrorista o la il·legalitzada Batasuna.
La informació, obtinguda creuant els noms dels avaladors amb els arxius policials, va revelar connexions d'aquestes persones amb activitats del partit il·legalitzat i amb accions de violència de carrer. L'objectiu d'aquesta investigació, iniciada divendres passat, era conèixer si els signants són realment els qui diuen ser, conèixer possibles duplicitats o vincles amb l'organització terrorista i el seu entorn.
Aquesta informació se sumarà a la que ja disposa la Fiscalia general procedent del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, que divendres passat va dictar un acte en el qual enumera fins a cinc proves que demostrarien la vinculació entre la il·legalitzada Batasuna i l'agrupació electoral qüestionada.
Es tracta d'una sèrie de converses telefòniques entre membres d'ETA, Ekin, el sindicat LAB i altres organitzacions de l'esquerra abertzale, en algunes de les quals participen membres d'Aukera Guztiak.
ETA assassina el regidor socialista d'Orio Juan Priede
Dues persones li han disparat a un restaurant en aquesta localitat de Guipúscoa
El regidor socialista d'Orio, Juan Priede, es trobava menjant en un restaurant ubicat al carrer Aritxaga, en aquesta localitat de Guipúscoa, quan dues persones se li han acostat i un d'ells li va tirat un tret a la nuca, amb orifici de sortida pel front, segons han informat fonts de la DYA a Europa Press. El regidor ha quedat estès a terra, encara amb vida, i ha mort poc després.
Set ferits en esclatar un cotxe bomba d'ETA a Madrid
L'explosió es produí poc abans de les dotze de la nit al cèntric carrer Goya
Un cotxe bomba esclatà cinc minuts abans de les dotze de la nit d'ahir en ple cor de Madrid. Almanco tres persones resultaren ferides. L'explosió va tenir lloc davant el número 14 del cèntric carrer Goya, al barri de Salamanca. Segons semblava a l'hora de tancar aquesta edició, no corria perill la vida de cap dels ferits. El fet que una cridada telefònica en nom d'ETA alertàs de la presència del cotxe bomba evità, segons tots els indicis, que es produïssin víctimes mortals. Tot i així, els edificis de la zona es veren molt afectats. Dos dels ferits, un d'ells amb lesions de pronòstic reservat, són guàrdies jurats. Tampoc no es descartava que hi hagués més ferits, ja que l'explosió fou molt violenta.
Protesta per l'acostament de presos
Dos membres d'una plataforma a favor de l'acostament dels presos etarres es penjaren ahir en una de les torres de la Sagrada Familia de Barcelona per reivindicar la llibertat dels «presos polítics» i el dret a l'autodeterminació. Els activistes hi romangueren penjats durant tres hores aproximadament, fins que Bombers i agents del Cos Nacional de Policia els obligaren a abandonar el lloc.
Cau el número u d'ETA després d'un doble assassinat a Donostia
L'objectiu, en l'aniversari de l'assassinat de Buesa, era un regidor socialista
La detenció del número u d'ETA, Francisco Javier García Gaztelu, per la Policia francesa i l'atemptat amb cotxe bomba perpetrat a primera hora del matí al barri de Martutene, a Sant Sebastià, en què moriren dos treballadors que passaven pel lloc de l'explosió, foren les dues notícies de la jornada d'ahir. ETA intentava assassinar amb cotxe bomba el regidor socialista d'Ordizia Iñaki Dubrueil Churruca, que resultà ferit, com també el seu escorta i dos vianants més. Però els efectes de la deflagració varen ser terribles i resultaren morts dos empleats de l'empresa Elektra, José Ángel Santos Laranga i Josu Leonet Azcona, militant d'Euskal Herritarrok.
Dos morts a Donostia per un nou atemptat d'ETA
L'atemptat anava dirigit cap un regidor del PSE-EE
Dues persones, treballadors d'una empresa elèctrica, han resultat mortes aquest matí per l'explosió d'un cotxe bomba a Donostia. L'atemptat d'ETA anava dirigit cap un regidor del PSE-EE, Iñaki Douivrevill, que es dirigia a la seva feina acompanyat pel seu escorta. Ambdós han resultat ferits, tot i que el seu estat no és greu. L'atemptat es produeix dos dies després que es féu pública la convocatòria avançada d'eleccions.
Jaúregi denuncia l'existència d'una campanya on relaciona el Grup Mondragón amb ETA
El diputat del PSOE en el Congrés dels Diputats, Ramon Jaúregi, denuncià ahir a Vitòria l'exitència d'una campanya a Internet, on de manera anònima, es relaciona a les empreses que pertanyen al Grup cooperatiu Mondragó amb l'activitat que està duent a terme ETA. Segons assenyala el comunicat en concreten«fonamentlament contra Eroski, Fagor i Caja Laboral». En el transcurs d'una roda de premsa el dirigent socialista assenyalà que aquesta campanya està iniciada contra les empreses comercials d'aquest Grup com a reaccio als atemptats que perpetra l'organització armada.
Un regidor del PP mor a conseqüència d' un atemptat a Terrassa
Francisco Cano Consuegra ha estat víctima de l'explosió d'una bomba adossada a la seva furgoneta
El regidor del Partit Popular a l'Ajuntament de Viladecavalls (Barcelona) Francisco Cano Consuegra ha mort avui en un atemptat amb una bomba lapa col·locada al seu automòbil, segons ha declarat aquest matí el president del PP a Catalunya, Alberto Fernández.
L'atemptat s'ha produït a les 10:45 hores, segons han informat a Europa Press fonts de l'Ajuntament de Terrassa, en l'encreuament del carrer Milans del Bosch amb la Ronda Ponent de Terrassa. Francisco Cano Consuegra ha estat objecte de l'atemptat quan es trobava a Terrassa, on havia acudit a treballar, segons han informat a Europa Press fonts de l'Ajuntament de Viladecavalls.
Els metges de la Mútua de Terrassa estaven intervenint a les dotze del migdia el regidor del PP a Viladecavalls, Francisco Cano Consuegra, però finalment ha mort segons la delegació del Govern a Catalunya.
El regidor del PP a Viladecavalls, Francisco Cano, té 45 anys, està casat amb Encarna Oniedo i té dues filles de 14 i 19 anys, respectivament, segons han informat a Europa Press fonts del PP. Cano és l'únic regidor del PP a l'Ajuntament de Viladecavalls, localitat propera a Terrassa, càrrec que sustenta des de 1995. A més, treballava de lampista.
«Acord per les llibertats i contra el terrorisme»
Aquest és el text íntegre de l'«Acord per les llibertats i contra el terrorisme» entre el Partit Popular i el Partit Socialista. A causa de la transcendència i de les possibles interpretacions que es puguin fer a partir del text, Diari de Balears creu oportú reproduir-lo en la seva versió original espanyola.
«El Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español, decididos a reforzar su unidad para hacer plenamente efectivas las libertades y acabar con el terrorismo, entienden que es su responsabilidad ante la sociedad española adoptar el siguiente Acuerdo.
El retorno de ETA a la violencia terrorista, tras el cese temporal anunciado en Septiembre de 1998, ha puesto dramáticamente en evidencia la situación en el País Vasco. Con ello, ha quedado también de manifiesto el fracaso de la estrategia promovida por el PNV y por EA, que abandonaron el Pacto de Ajuria Enea para, de acuerdo con ETA y EH, poner un precio político al abandono de la violencia. Ese precio consistía en la imposición de la autodeterminación para llegar a la independencia del País Vasco.
La estrategia de ETA no puede ser más evidente: tratan de generalizar el miedo para conseguir que los ciudadanos y las instituciones desistan de sus principios, ideas y derechos y así alcanzar sus objetivos que, por minoritarios, excluyentes y xenófobos, no lograrían abrirse camino jamás con las reglas de la democracia.
El abandono definitivo, mediante ruptura formal, del Pacto de Estella y de los organismos creados por éste, por parte de ambos partidos, PNV y EA, constituye una condición evidente y necesaria para la reincorporación de estas fuerzas políticas al marco de unidad de los partidos democráticos para combatir el terrorismo.
La recuperación plena de esa unidad para luchar contra el terrorismo debe llevarse a cabo en torno a la Constitución y el Estatuto de Guernica, espacio de encuentro de la gran mayoría de los ciudadanos vascos.
Asimismo, la ruptura del Pacto de Estella y el abandono de sus organismos constituye, para el Partido Popular y el Partido Socialista, un requisito imprescindible para alcanzar cualquier acuerdo político o pacto institucional con el Partido Nacionalista Vasco y Eusko Alkartasuna.
Desde el acuerdo en el diagnóstico y en las consecuencias políticas que del mismo se derivan, el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español queremos hacer explícita, ante el pueblo español, nuestra firme resolución de derrotar la estrategia terrorista, utilizando para ello todos los medios que el Estado de Derecho pone a nuestra disposición.
Queremos, también, reforzar nuestra unidad para defender el derecho de los vascos, el de todos los españoles, a vivir en paz y en libertad en cualquier lugar de nuestro país.
A C U E R D O
1. El terrorismo es un problema de Estado. Al Gobierno de España corresponde dirigir la lucha antiterrorista, pero combatir el terrorismo es una tarea que corresponde a todos los partidos políticos democráticos, estén en el Gobierno o en la oposición.
Manifestamos nuestra voluntad de eliminar del ámbito de la legítima confrontación política o electoral entre nuestros dos partidos las políticas para acabar con el terrorismo.
2. La violencia es moralmente aborrecible y radicalmente incompatible con el ejercicio de la acción política democrática. Quienes la practican, quienes atentan contra la vida de aquellos que no piensan como ellos sólo merecen la condena y el desprecio de los partidos políticos democráticos y del conjunto de la sociedad.
No existe ningún objetivo político que pueda reclamarse legítimamente en democracia mediante coacciones o asesinatos. El único déficit democrático que sufre la sociedad vasca, el verdadero conflicto, es que aquellos que no creen en la democracia ejercen la violencia terrorista para imponer sus objetivos a la mayoría.
Por ello, el PP y el PSOE nos comprometemos a trabajar para que desaparezca cualquier intento de legitimación política directa o indirecta, de la violencia. Por eso, también, afirmamos públicamente que de la violencia terrorista no se extraerá, en ningún caso, ventaja o rédito político alguno.
3. Durante más de dos décadas de democracia, el pueblo vasco ha desarrollado su capacidad de autogobierno en el marco de la Constitución y del Estatuto de Guernica. Ese marco ha permitido la expresión política, cultural y social de la pluralidad que alberga la sociedad vasca.
Cualquier discrepancia política existente entre vascos puede y debe plantearse en ese marco institucional. Cualquier proyecto político, incluso aquellos que pretenden revisar el propio marco institucional, debe respetar las reglas y los procedimientos en él establecidos.
El diálogo propio de una sociedad democrática debe producirse entre los representantes legítimos de los ciudadanos, en el marco y con las reglas previstas en nuestra Constitución y Estatuto y, desde luego, sin la presión de la violencia. La paz, la convivencia libre y el respeto a los derechos humanos son valores no negociables.
4. La defensa de los derechos humanos y de las libertades públicas corresponde, en primer lugar al conjunto de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado: Guardia Civil, Cuerpo Nacional de Policía y, en su ámbito, la Ertzaintza. De su capacidad y eficacia depende que se erradique en el País Vasco y en el resto de España la violencia, las amenazas y los chantajes de los terroristas y de quienes los sostienen.
Por ello, reiteramos nuestra confianza en su trabajo y apoyaremos su dotación adecuada de medios humanos y materiales para desarrollar la labor que tienen encomendada. Es una confianza, un apoyo y un compromiso que queremos hacer extensivo a Jueces y Fiscales, a todos los que trabajan al servicio de la Justicia para asegurar nuestra convivencia libre y pacífica.
5. Los delitos de las organizaciones terroristas son particularmente graves y reprobables porque pretenden subvertir el orden democrático y extender el temor entre todos los ciudadanos. Nuestro sistema penal ofrece una respuesta jurídica adecuada para reprimir esos delitos. No obstante, si nuevas formas delictivas o actitudes y comportamientos que constituyeran objetivamente colaboración o incitación al terrorismo exigiesen reformas legales, nos comprometemos a impulsarlas en el marco del mutuo acuerdo.
La política penitenciaria forma parte de la estrategia de persecución contra las bandas terroristas y, por tanto, se sitúa en el marco de acuerdo entre ambos partidos y con el Gobierno. Dentro de nuestro ordenamiento jurídico, la legislación penitenciaria ha de aplicarse asegurando el más completo y severo castigo a los condenados por actos terroristas.
La política penitenciaria contemplará las formas de reinserción de aquellos que abandonen la organización terrorista y muestren actitudes inequívocas de arrepentimiento y voluntad de resocialización tal y como establece nuestra Constitución.
6. La experiencia de las actuaciones policiales ha puesto de manifiesto reiteradamente la importancia que tiene la cooperación internacional para la lucha antiterrorista. Los partidos firmantes del presente Acuerdo nos comprometemos a trabajar para reforzar nuevas iniciativas de cooperación, singularmente con Francia y en el marco de la Unión Europea. A tal efecto, ambos partidos creemos necesario mantener una actividad informativa permanente, a escala internacional, en el ámbito de las instituciones y de las organizaciones políticas y ciudadanas.
7. Las víctimas del terrorismo constituyen nuestra principal preocupación. Son ellas quienes más directamente han sufrido las consecuencias del fanatismo y de la intolerancia. Sabemos que la democracia nunca podrá devolverles lo que han perdido, pero estamos dispuestos a que reciban el reconocimiento y la atención de la sociedad española.
La Ley de Solidaridad con las Víctimas del Terrorismo ha sido una expresión unánime y cualificada de su reconocimiento moral y material. Pero nuestras obligaciones no han terminado. Debemos esforzarnos por preservar su memoria, por establecer un sistema de atención cotidiana y permanente. Su colaboración con la sociedad española en la batalla contra el terrorismo sigue siendo necesaria ya que nadie mejor que las víctimas para defender los valores de convivencia y respeto mutuo que quieren destruir aquellos que les han infligido tal sufrimiento.
Para promover esa colaboración, ambos partidos nos comprometemos a impulsar, junto con las asociaciones de víctimas, la creación de una Fundación en la que estén representadas dichas asociaciones que coordinará sus actividades con las fundaciones ya existentes.
8. Pero la definitiva erradicación de la violencia terrorista en España no es una tarea exclusiva de los partidos políticos democráticos. Exige el compromiso activo de todos, instituciones, gobiernos y ciudadanos en la afirmación constante de los valores cívicos y democráticos. PP y PSOE reafirman su determinación de impulsar y apoyar la movilización de los ciudadanos en contra de la violencia terrorista y en repudio de los asesinos.
Ambos partidos expresan su apoyo a los medios de comunicación y a los profesionales que en ellos trabajan y subrayan la importancia de su función para transmitir los valores que garantizan la convivencia entre los españoles y que aparecen recogidos en nuestra Constitución. La libertad de expresión y el pluralismo informativo constituyen un patrimonio democrático esencial frente a la coacción, la amenaza y la imposición del silencio buscada por los asesinos y sus cómplices.
En este Acuerdo, queremos dirigir un llamamiento especialmente a los jóvenes. Son ellos los que deben protagonizar, de una forma singular, la rebelión contra la violencia. Es a ellos a quienes corresponde principalmente extender la ética de los valores democráticos y de la convivencia. ETA debe perder toda esperanza. Y esa esperanza la perderá con la respuesta firme unida y democrática de los ciudadanos vascos y del conjunto de los españoles a cada una de sus vilezas.
Nuestro compromiso es poner en España y singularmente en el País Vasco, toda nuestra energía de partidos democráticos para conseguir un gran impulso cívico al servicio de la salvaguarda de las libertades y de los derechos de todos los ciudadanos. Este no es un compromiso coyuntural. Queremos dar a nuestro acuerdo eficacia de presente y proyección en el futuro. Para ello trabajaremos conjuntamente para que los valores y principios plasmados en este acuerdo alcancen el máximo apoyo social y de las instituciones, en las que ambos partidos nos comprometemos a defenderlos.
9. El objetivo de este Acuerdo, impulsar conjuntamente las libertades y la política contra el terrorismo, exige una colaboración permanente entre el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español, que implica el intercambio de información, la actuación concertada en los ámbitos recogidos en el presente Acuerdo-reformas legislativas, política penitenciaria, cooperación internacional, movilización ciudadana e instituciones- y la búsqueda de posiciones conjuntas ante todos los acontecimientos que afecten a la política antiterrorista.
A tal fin, se creará una comisión de seguimiento que se reunirá periódicamente y en la que se integrarán representantes de ambas fuerzas políticas y, con el acuerdo del Gobierno, representantes de éste.
10. Con la firma del presente Acuerdo PP y PSOE queremos ratificar públicamente nuestro compromiso firme de trabajo en común, para la defensa del derecho a la vida y a la libertad de todos los ciudadanos españoles. Ambas formaciones políticas coincidimos en los principios que deben inspirar la lucha antiterrorista y, en los términos aquí recogidos, en la política que debe desarrollarse.
Queremos, finalmente, convocar a las demás fuerzas democráticas a compartir estos principios y esta política, convencidos como estamos de que son un cauce adecuado para expresar su voluntad de colaboración en el objetivo de erradicar la lacra del terrorismo.
En Madrid, a ocho de Diciembre de dos mil».
Maten un tinent coronel metge a Sevilla
El tinent coronel metge Antonio Muñoz Cariñano ha mort a Sevilla a conseqüència dels tirs que ha rebut avui vespre a la seva consulta. Una persona ha estat detinguda pels fets mentre que una altra, que ha estat ferida en una espatla, és encalçada en aquest moment pels carrers de Sevilla per la Policia. Les primeres hipòtesis apunten ETA com a autora dels fets.
Assassinat el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia
Luis Portero arribà amb vida a l'hospital, i se troba en situació de mort cerebral
Luis Portero, fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, ha mort aquesta horabaixa després d'haver rebut dos trets al cap a la porta de casa seva, a Granada, el que sembla ser una nova acció terrorista d'ETA. Portero arribà amb vida a l'Hospital de Traumatologia d'aquesta ciutat, però morí poc després.
La policia francesa deté Iñaki de Renteria, considerat el número 1 d'ETA
El presumpte cap d'ETA, Ignacio Gracia Arregui, àlies Iñaki de Renteria, ha estat detingut avui a Bidart, en el País Basc francès, ha anunciat l'agència EFE citant fonts del ministeri espanyol de l'Interior. Iñaki de Renteria, de 45 anys, considerat el número u de l'organització basca armada separatista, ha estat arrestat avui a les 19.45 a Bidart, localitat de la costa basca francesa.
Un empresari basc, mort en atemptat
Un cotxe bomba ha explotat aquest migdia a la localitat guipuscoana de Zumaia (Guipúscoa), causant una víctima mortal, José María Korta, president de la patronal guipuscoana. El president d'Adegi, José María Korta, ha mort d'una parada cardiorespiratòria al lloc de l'atemptat, una vegada que no han resultat amb èxit les desesperades maniobres de reanimació que li han efectuat el personal sanitari d'urgències desplaçat al lloc dels fets. El Departament de l'Interior ha confirmat, en declaracions a Europa Press, que les primeres investigacions apunten que un vehicle-bomba ha explotat al pas del turisme del president d'Adegi, José María Korta, que ha mort en l'atemptat. Segons sembla, el vehicle estava estacionat pels voltants de l'empresa propietat de l'industrial guipuscoà a la localitat guipuscoana de Zumaia i ha explotat en el moment que circulava pel seu costat el vehicle de l'empresari.
Mayor confirma els contactes amb fugits d'ETA i que aquests tenen por de la banda
Aclareix que els ofereixen informació per facilitar-los els tràmits de tornada
El ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, confirmà ahir que el Govern s'ha posat en contacte amb els fugitius vinculats a ETA que viuen en països estrangers per facilitar-los la tornada a Espanya i va reconèixer que el principal obstacle és la «por» que aquests tenen de la banda terrorista.
Mayor Oreja considerà «irresponsable» la filtració dels contactes entre el Govern i ETA i assegurà que «obligaren» el president de l'Executiu, José María Aznar, a explicar aquest extrem. També es va referir a les declaracions de l'expresident del Govern, Felipe González, que dimecres considerà que Julio Anguita i Aznar «són la mateixa merda» i assegurà que demostren «el seu afany de revenja».
El ministre detallà els contactes amb els excol·laboradors de l'organització terrorista que resideixen a l'estranger, en especial a Iberoamèrica, sense delictes de sang pendents, i aclarí que els estan oferint informació per facilitar-los els tràmits del retorn i que no es tracta d'«una reinserció estranya».
Segons Mayor, el principal obstacle en aquest procés és la «por» que fa ETA, de qui «tenen por els seus membres». Per ell, perquè sobrevisqui una organització d'aquest tipus és necessari que «la por de la pistola, de la metralleta o de l'expulsió sigui l'element essencial de cohesió». El ministre considerà «difícil» quantificar el nombre dels qui volen tornar a Espanya».
