L'exdiputat d'ERC en el Congrés i exsecretari general del partit, Joan Ridao, considera irònic que el Rei hagi accedit a fer públics els seus comptes per les "malifetes" del seu gendre Iñaki Urdangarín quan portava anys fent cas omís dels requeriments que en aquest sentit li han fet diversos partits com ERC.

La secretària general del partit, al centre de la imatge, confia a formar grup propi en el Congrés amb la participació decisiva d'Amaiur. Foto: Arxiu.

ERC acudirà al Palau de la Zarzuela per fer un "gest reivindicatiu" contra la Monarquia dins la tradicional ronda de contactes que celebra el Rei amb els partits, però no ha revelat en què consistirà el gest ni si es reunirà amb el monarca. En roda de premsa després de la reunió de la Comissió Permanent, la secretària general del partit, Marta Rovira, ha resumit: "És un gest que ens volem reservar. Anirem a la Zarzuela i allà escenificarem les nostres demandes amb un gest prou clar. Si ho explic ara, llavors no serà noticiable". Els republicans sols han explicat que l'objectiu del seu gest serà demanar "més transparència" en els comptes de la Casa Reial, una democratització de la institució, i major respecte per als drets nacionals de Catalunya.

El partit de Tardà decidirà el pròxim dilluns si es reuneix o no amb el monarca.

El diputat electe d'ERC al Congrés Joan Tardà ha considerat aquest divendres que el seu partit hauria de rebutjar reunir-se amb el Rei en la tradicional ronda de contactes que fa el monarca després que es constitueixin les Corts. «No sé què decidirà el partit, però jo sempre he cregut que no s'hi ha d'anar. Crec que anar-hi és una forma de legitimar una institució corrupta», ha sentenciat en declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press. Tardà ha admès que també hi ha raons potents per assistir a la trobada ja que és una oportunitat per «cantar les quaranta» a la institució, i ha recordat que en el passat sí que van ser-hi a la cita diputats d'ERC com Pilar Rahola, Joan Puigcercós i Joan Ridao. Alhora, ha criticat que Espanya és, segons ha dit, l'únic estat europeu en què el Congrés no pot fiscalitzar el pressupost destinat a la Casa Reial.

ERC i BNG han mostrat avui la seva voluntat de cercar una alternativa, juntament amb altres formacions minoritàries del Congrés, en el cas que el PP impedeixi a Amaiur constituir un grup parlamentari propi a la cambra baixa.

El president de la Generalitat, durant la seva resposta a la resta de grups parlamentaris.

La líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit aquest dimecres una TV3 més «plural», i ha avalat la retallada pressupostària per al 2012 que va anunciar fa poc el Govern. Per contra, la portaveu d'ERC, Anna Simó, ha acusat el Govern de beneficiar els governs del PP de les Balears i el País Valencià amb la seva decisió de passar les tisores al pressupost dels mitjans públics catalans. Segons els republicans, si el Govern renunciés a alguns dels canals que ara té la televisió pública, estaria renunciant al múltiplex que permetria la reciprocitat total en la recepció dels canals autonòmics.

Els eivissencs Esperança Marí i Bernat Joan justificaren ahir la seva sortida d’Esquerra.Foto:D.Espinosa

Els històrics militants d'Esquerra a Eivissa Esperança Marí i Bernat Joan justificaren ahir la seva baixa del partit, registrada fa mesos, per diferències amb la direcció de Palma, controlada per Joan Lladó, i amb la de Barcelona. Bernat Joan, que fou eurodiputat i secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, explicà ahir que va prendre la decisió després de comprovar que Esquerra no s'ha comportat com a partit de govern, tot i participar en els executius catalans i balear.  Segons Joan, Esquerra tampoc no s'ha consolidat com a partit de Països Catalans.

Una política fiscal independent del Govern central que serveixi per incentivar la creació de petites i mitjanes empreses i generar llocs de treball és la principal proposta electoral d'Esquerra Republicana. El cap de llista d'Esquerra al Congrés per les Balears, Joan Gaià, ha explicat en un comunicat remès a Efe que l'impuls de l'ocupació i l'autoocupació pot ajudar "a sortir de la crisi de forma més reeixida".

El president d'Esquerra a les Balears, Joan Lladó, ha anunciat avui que el partit es presentarà a les eleccions generals del 20 de novembre i ha ofert un acord "sense condicions ni números en la llista" per formar una "gran coalició soberanista" de cara als comicis.

El líder d'ERC, Heribert Barrera, (centre) en un acte institucional del setembre passat. Foto: Efe

L'exlíder independentista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i primer president del Parlament català després de la transició, Heribert Barrera, va morir ahir a 94 anys. Barrera (Barcelona, 1917) havia estat ingressat el 21 de juliol passat en un hospital barceloní en estat greu a causa d'una embòlia i, des de llavors, el seu estat de salut havia empitjorat. El líder republicà va ser diputat a la Cambra autonòmica i conseller de la Generalitat durant la Segona República i en la Guerra Civil combaté com a soldat d'artilleria al front d'Aragó i al del Segre. Després s'exilià a França, on visqué de 1939 a 1952. Entre 1980 i 1984 presidí el Parlament català, una etapa en la qual reactivà aquesta institució, que feia més de quaranta anys que estava paralitzada.

Oriol Junqueras és l'únic candidat a presidir Esquerra.

Oriol Junqueras és un home ocupat: eurodiputat, batle de Sant Vicenç dels Horts i l'únic candidat a presidir Esquerra Republicana. Costa desenganxar-lo del mòbil per entrevistar-lo. I és que la convocatòria d'eleccions etatals ha agafat Esquerra sense un candidat clar per enviar a Madrid en un moment en què cal mantenir el partit unit. Tanmateix assegura que "Esquerra ofereix unes receptes que són compartides per la majoria de la societat catalana: hem d'avançar cap a la independència, s'ha de defensar l'estat del benestar i cal implementar els valors republicans. Entre molts d'altres, aquests valors inclouen la transparència de les administracions, molt important en un moment de desafecció com el d'ara".

Esquerra-Balears ha anunciat avui que ERC demanarà en el Congrés dels Diputats la reprovació de la ministra de Sanitat, Leire Pajín, per haver passat unes vacances amb els seus pares en unes instal·lacions reservades als funcionaris del Ministeri de Sanitat a l'illa del Llatzeret de Maó.

ERC ha presentat una proposta de resolució al Debat sobre l'Estat de la Nació per la qual insta al Congrés ha manifestar la seva preocupació per la posició dels nous governs de les Balears i del País Valencià en relació amb el paper del català en el sistema educatiu.

El rei Joan Carles i la ministra de Ciència i Tecnologia, Cristina Garmendia ahir a la Fundació Cotec. Foto: Efe

Les crítiques del rei Joan Carles als mitjans de comunicació generaren ahir polseguera. El portaveu d'ERC en el Congrés, Joan Ridao, recordà que el rei no està "per sobre del bé i del mal" i que ha d'acceptar el control democràtic dels mitjans. Ridao es referí així als retrets que Joan Carles dirigí dimarts als periodistes quan li demanaren com estava, després que la Casa Reial anunciàs que s'havia d'operar del genoll dret. Ridao assegurà que, en democràcia, totes les institucions, "fins i tot la Corona", poden i han de ser "objecte de crítica i de control democràtic", entre altres coses perquè se sosté gràcies als pressuposts de l'Estat. "La figura del rei no està per sobre del bé i del mal", emfatitzà Ridao, per qui no és la premsa la que s'ha de sotmetre a l'opinió del monarca, sinó aquest qui ha d'acceptar els controls dels quals es dota la democràcia, entre els quals "el dret a la informació i a la llibertat d'expressió". Per part seva, José Bono, president del Congrés, va voler llevar ferro a la qüestió. Bono assegurà que considerà "simpàtic" que el rei es dirigís als periodistes per ironitzar sobre el seu estat de salut i admeté que "no ens poden llevar els anys que tenim". Així mateix, indicà que la salut del monarca "és evident" i afirmà que ell ho ha pogut comprovar en les reunions mantingudes amb el cap de l'Estat.

Joan Lladó ha fet una valoració de les eleccions celebrades el 22M. Foto: Pere A. Ramis.

Esquerra-Illes ha atribuït la majoria absoluta que ha obtingut el PP a Mallorca al fet del qual el PSM no hagi reeditat el Bloc, així com també apunta el PSOE per no haver aprofitat aquesta legislatura per modificar la Llei Electoral i, així, haver baixat "la barrera electoral fins al 3 per cent". Segons han explicat en roda de premsa el president d'Esquerra, Joan Lladó, i el portaveu de la formació, Joan Gaià, si s'hagués modificat aquesta normativa electoral que els 'populars' "es van fer a mida", la Lliga Regionalista i Convergència per les Illes haguessin entrat a la Cambra balear i, a més, si el PSM hagués tornat a presentar-se amb els partits amb què ho va fer en el 2007, hagués obtingut una major representació.

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha acusat el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, d'utilitzar el tancament dels repetidors de TV3 a València "per distreure l'atenció dels problemes judicials amb el cas Gürtel", i a més l'ha comparat amb el primer ministre italià, Silvio Berlusconi.

CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i SI han coincidit aquest divendres a considerar un atemptat contra la llengua catalana el cessament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana, després que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) hagi apagat els últims repetidors que donaven el senyal al·legant que no pot afrontar les multes que li imposa el govern de Francisco Camps. Així ho ha considerat el president del grup parlamentari de CiU al Parlament, Oriol Pujol, que ha lamentat «l'atac sistemàtic contra la llengua catalana» per part del PP que suposa, segons la seva opinió, el cessament de les emissions.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, va anunciar ahir que abandonarà el lideratge del partit en el congrés nacional d'octubre de 2011 pel "bé col·lectiu" de la formació i per reforçar-la amb vista a les eleccions municipals de maig i superar així la desfeta electoral de les autonòmiques.

El president dels republicans es veu capaç de redreçar la situació.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, anuncià ahir que posa el càrrec a disposició del consell nacional del partit que tindrà lloc el 18 de desembre, després del retrocés de la formació republicana en les autonòmiques. Per part seva, Ernest Benach anuncià que deixa la primera línia política i que no prendrà possessió del seu escó al Parlament. Puigcercós anuncià en un apunt del seu blog que, si els membres del consell li retiren la confiança, farà "una passa enrere" i continuarà treballant en el partit com a militant de base. El líder republicà ha admès que la seva formació ha rebut un "duríssim càstig electoral" per la qual ha perdut gairebé 200.000 vots i ha passat de 21 a 10 diputats. L'encara líder d'ERC atribueix la reculada a tres factors: la divisió interna del partit en el darrer congrés nacional; el "rebuig" que ha generat entre el seu electorat el fet d'haver donat suport a un Govern liderat per Montilla; i el fet d'haver donat prioritat a la feina governamental i no al projecte independentista.

Esquerra Republicana se n'ha enduit un mal cop en aquestes eleccions. Faltaven pocs minuts per a les 22.00 hores i cap representant de la formació no havia comparegut encara davant els mitjans de comunicació per fer una primera valoració dels resultats. Joan Puigcercós ho féu a les 22.37 hores i començà felicitant CiU i, especialment, el seu cap de files, Artur Mas. Puigcercós reconegué que "nosaltres hem perdut les eleccions, teníem un objectiu difícil, volíem condicionar la política catalana i no ho hem aconseguit". "No era fàcil tenir confiança en ERC en aquestes eleccions i ho vull agrair de tot cor a tots els que ens han fet costat", digué.

El president balear ha assistit a l'acte d'inici de campanya del seu company de partit Montilla. Foto: Efe.

Els partits catalans han iniciat avui la campanya electoral de les autonòmiques del 28 de novembre amb apel·lacions al vot útil i decisiu per a governar una Catalunya sense aliances polítiques, i que serveixi així per a un canvi. El president de CiU, Artur Mas, ha demanat aquest vot útil i en concret el dels que desitgen un «canvi» al capdavant de la Generalitat, per a formar un Govern «fort» que no hagi de «mendigar pactes». Per la seva banda, el president català i candidat del PSC, José Montilla, ha demanat confiança per a demostrar el que podria fer si obtingués una majoria sòlida per a governar en solitari, en un acte en el que ha estat acompanyat pel president balear Francesc Antich.

Esquerra-Illes va dur a terme ahir a Manacor l'assemblea per elegir els candidats a les eleccions del proper mes de maig. Així, i després del vot dels prop de 140 afiliats, Joan Lladó, amb un 89% de suport, i Cathy Sweeney, amb un 91% dels vots, sortiren elegits com a candidats de la formació republicana per a les llistes del Parlament i del Consell, respectivament.

Sí a un referendum abans que a una declaració parlamentària. El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, explicà que el seu partit prioritza una consulta popular sobre la independència de Catalunya, abans que una hipotètica majoria independentista al Parlament declari la secessió de manera unilateral.

Estat en el qual ha quedat el camí, que està catalogat per l'Ajuntament de Santa Maria. Foto: M. Serra.

El Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) i els Amics de la Vall de Coanegra denuncien que el camí del Cabàs, situat al municipi de Santa Maria, "ha patit danys de gran gravetat". Asseguren que el camí "ha estat llaurat i, consegüentment, s'ha eliminat l'empedrat de la calçada i qualsevol senyal que delimitàs el pas de la via pública". Els ecologistes condemnen els fets, que titllen "d'atemptat contra el patrimoni", i n'assenyalen com a culpables "els propietaris de la finca veïna del camí, la família Fortuny Salas". Bernat Fiol, portaveu de GADMA, demana a les autoritats que "intervinguin amb tanta celeritat com sigui possible" i convida "l'Ajuntament de Santa Maria a fer una reflexió interna per permetre que un fet així hagi succeït sense tenir-ne cap tipus de notificació". El camí, que està documentat des de l'Edat Mitjana i que es creu que és de l'època romana, formava part d'una ruta que comunicava els municipis de Bunyola, Santa Maria i Alaró.

Esquerra Republicana volgué dir ahir la seva sobre les coalicions electorals que es comencen a perfilar amb vista als comicis del 2011. La formació aprovà, amb el vot d'un 83% de la cinquantena d'afiliats reunits en assemblea, que s'obrin converses amb el PSM, Entesa per Mallorca i Els Verds per articular una proposta unitària per a les eleccions de l'any que ve. L'aposta per la unitat de "l'esquerra nacional" no seria merament electoral i no impediria que Esquerra Unida (EU) es pogués sumar després a una hipotètica coalició amb ells.

L'associació catalana 'Horitzó Europa' ha presentat avui a Brussel·les un pla amb el qual pretenen afavorir que el català guanyi pes a les institucions europees en el termini d'un any i per al qual els eurodiputats catalans Raül Romeva (ICV), Oriol Junqueras (ERC), Ramon Tremosa (CiU) i Maria Badía (PSC) s'han oferit com a "capdavanters".

Eurodiputats catalans no volen símbols feixistes a Brussel·les. El d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, demanà ahir al president de l'eurocambra, el conservador polonès Jerzy Buzek, que retiri un exemplar de la Constitució espanyola amb l'àguila franquista i el lema Una grande y libre que es mostra a l'edifici del Parlament a Brussel·les com a regal de les Corts espanyoles.

Puigcercós visita l'illa en motiu de la Diada. Foto: Amengual.

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, és a Mallorca en motiu de la Diada. Entre glop i glop d'una xocolata desfeta de Can Joan de s'Aigo -el vell-, diu que sempre recomana a molta gent del Principat que hi vingui, perquè ajuda a entendre millor la figura del rei en Jaume. També és conscient que l'abandó per part d'Esquerra dels càrrecs executius a les Illes marca la seva visita.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat avui que el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira no serà a les llistes per a les pròximes eleccions autonòmiques, però que malgrat això compta amb ell.

De "populisme de la pitjor espècie" qualificà el secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Ridao, la conducta que exhibí diumenge el president del Govern durant la seva intervenció en la festa minera de Rodiezmo (Lleó) i avisà que si opta per aquesta actitud i per un "nul esforç reformista", pot tenir "un problema" amb els pressuposts.

El PSM té clar, ara per ara, que no farà una coalició només amb Esquerra Republicana amb vista a les autonòmiques i insulars del 2011. En la decisió pesa molt l'experiència de les passades europees, a les quals el PSM no es presentà després que els independentites els imposassin unes condicions "inassumibles" per integrar-se a la seva coalició, fet que interpretaren com un "vet".

Pau interna a ERC? Ahir, Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, va anunciar la seva renúncia a presentar-se com a candidat a la Presidència del govern català. El substitut serà Joan Puigcercós, fins ara president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Aquesta crida fou realitzada des de l’Auditori de Barcelona durant la presentació de la conferència L’esquerra que decideix, pronunciada per Puigcercós.

Tardà continua la seva croada particular contra la Casa Reial. Ahir, el diputat d’ERC denuncià de nou el tracte preferent del qual gaudeix el rei Joan Carles i la seva família, fet que suposa, al seu parer, un "forat democràtic". Ahir, el diputat d’ERC en el Congrés, acompanyat per la secretària de Política Internacional d’ERC, Marta Rovira, formalitzava davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg la denúncia contra l’Estat per la seva "opacitat" per vetar preguntes entorn de la Casa Reial.

Ahir continuava oberta la polèmica després de la "Mort al Borbó!" que el diputat d’ERC Joan Tardà va esgrimir contra el rei en un acte de les Joventuts d’Esquerra Republicana el dia de la Constitució. I això tenint en compte que el diputat decidia ahir rectificar, i per fer-ho, va realitzar una cridada al president del Congrés, el socialista José Bono, per assegurar que "ell no desitjava al rei cap dany personal, ni desig negatiu o de mort".

Les paraules del diputat d’ERC Joan Tardà, que dissabte va tancar un acte de les joventuts republicanes amb les paraules "Visqui la República i morí el Borbó!", han aixecat la polèmica arreu de l’Estat. Tardà participà en una festa-manifestació de les JERC que traslladà un taüt des de les Rambles fins a la plaça dels Àngels, a Barcelona. El sarcòfag, on es llegia la paraula Constitució, va ser cremat.

No és habitual que Josep Maria Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter, Girona, 1946) concedeixi entrevistes de manera freqüent. De fet, d’ençà que el nomenaren abat de Montserrat, l’any 2000, n’ha concedides poques. Setmanes enrere visità Palma per signar un conveni de col·laboració en matèria cultural amb la Universitat de les Illes Balears.

Joan Tardà (Cornellà, 1953) és el portaveu d’Esquerra al Congrés. Ahir va ser a Palma per presentar les inversions per a Balears que ha aconseguit introduir en els pressuposts de l’Estat.
Heu aconseguit 1,1 milions en inversions per a Balears amb esmenes al pressupost. Basta?

El nou president d’ERC, Joan Puigcercós, proposà ahir als militants durant el XXV congrés del partit una executiva monocolor amb dirigents afins al seu sector, després de trencar el preacord que havia assolit —just per unes hores— amb el sector "carodista" representat en la negociació pel candidat Ernest Benach.

És una llàstima que només ERC honori la memòria dels agermanats i que no ho facin la resta de partits. La Germania va ser el primer crit de llibertat que se sentí en aquesta terra en un intent d'arrabassar els privilegis a la noblesa per construir una societat basada en la igualtat de tots davant la llei. Aquesta revolució es produí a partir de l'entesa entre els pagesos de la Part Forana amb els gremis de Ciutat, farts de pagar imposts en una època en què, amb l'arribada al tron de Carles V, Espanya estava embarcada en l'edificació d'un costosíssim imperi. La Germania fou pròleg dels moviments d'arrel burgesa que acabarien triomfant arreu del món. Fruit d'aquell sentiment de llibertat foren les revolucions anglesa del 1642, la nord-americana del 1776 i la francesa del 1789. Però molt abans, el febrer del 1521, Joanot Colom, Andreu Crespí i els seus companys s'aixecaren en armes al crit de muira el mal govern!, atacaren les murades d'Alcúdia (on s'amagaren els nobles) i, un cop arribat l'exèrcit imperial, formaren línia heroicament i foren derrotats al Camp de sa Marjal, entre Muro i sa Pobla. La repressió va ser terrible. Entre caiguts en combat, ajusticiats i exiliats, Mallorca va perdre quasi el trenta per cent de la població. Però si Blair, Bush i Chirac honoren Cromwell, Washington i Napoleó, per què els polítics mallorquins obliden Colom i Crespí? La lluita dels homes per la justícia és la lluita de la memòria contra l'oblit.