Dos dissidents excarcerats més pel Govern de Cuba arribaran avui a l'aeroport de Madrid Barajas acompanyats per 16 familiars. Es tracta dels periodistes Fabio Prieto Llorente i Juan Adolfo Fernández Saínz, han informat a Europa Press fonts diplomàtiques.

Tres presos polítics cubans arribaran a Espanya al llarg d'avui dimarts procedents de Cuba, segons ha confirmat a Europa Press el president de la comissió cubana de drets humans i reconciliació nacional (CCDHRN), Elizardo Sánchez. Els tres presos van agafar un avió a l'Havana cap a Madrid, són el metge Marcelo Cano Rodríguez, membre de la CCDHRN i condemnat a 18 anys de presó; Efrén Fernández Fernández, membre del grup Moviment Cristiano de Liberación i condemnat 12 anys de presó, i Regis Iglesias Ramírez, també del Moviment Cristiano de Liberación i condemnat a 18 anys de presó.

L'Assemblea General de Nacions Unides ha declarat que l'aigua potable i neteja i la sanitat és un Dret Humà essencial per al ple gaudi de la vida i la resta dels Drets Humans. A més, ha manifestat la seva profunda preocupació perquè gairebé 900 milions de persones a tot el món no tenen accés a aigua neta.

El cineasta Pedro Almódovar i els escriptors Mario Vargas Llosa i Luis Mateo Díez, entre d'altres personalitats, han signat un text que aspira a servir d'esperó per mobilitzar el suport del procés de democratització de Cuba, segons ha anunciat una plataforma ciutadana creada recentment amb aquesta finalitat. La Plataforma d'Espanyols per a la Democratització de Cuba es presentarà públicament el proper dimecres en una roda de premsa que tindrà lloc a Madrid i a la qual assistirà una nodrida representació dels signants del text. També aquell mateix dia entrarà en funcionament el web d'aquesta nova iniciativa, a la qual podrà adherir-se qualsevol internauta.

Orlando Zapata Tamayo. Fotografia d'Agències.

El dissident cubà Orlando Zapata Tamayo, un dels presos de l'anomenada Primavera negra de 2003, morí ahir en una hospital a conseqüència d'una vaga de fam iniciada a principi de desembre, segons han confirmat organitzacions opositores i la mare del finat. Zapata, de 42 anys, començà la protesta el 3 de desembre al penal de Kilo 8, a Camagüey. Exigia un increment dels seus drets com a pres. Finalment, morí en un hospital de l'Havana on es trobava a causa del seu delicat estat de salut. Els metges, suposadament, tractaren de revertir amb sèrums per via intravenosa. L'organització Directori Democràtic Cubà lamentà el traspàs d'un "valent defensor de la llibertat". La pràctica totalitat de la comunitat internacional també ho condemnà i destacà la lluita del convicte pels "drets humans". El president, Raúl Castro, lamentà la mort, però assegurà que a Cuba no hi ha tortura i que la culpa és dels Estats Units.

Amnistia Internacional (AI) ha denunciat aquest dimarts que l'activista sahrauí Aminetu Haidar es troba «sota vigilància constant» des de fa un mes, quan les autoritats marroquines li van permetre tornar a Al-Aaiun, i no se li està permetent rebre visites ni reprendre les seves activitats a favor dels drets humans.

El món social i cultural dóna ple suport a Haidar. Ahir directors de cinema, catedràtics i artistes s'uniren per llegir un manifest conjunt. Foto: Reuters

La Casa del Rei confirmà que el cap d'aquesta institució, Alberto Aza, havia remès dimecres al coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, una carta en resposta a la seva petició per escrit al rei perquè intercedís en el cas de l'activista sahariana Aminetou Haidar, tal com explicà ahir el mateix mandatari de la formació política. El dirigent d'IU explicà que el seu partit havia tramès una missiva al monarca per sol·licitar-li que exerceixi de mediador amb el Marroc per solucionar el conflicte i aconseguir que el país alauita permeti a Haidar tornar a El Aaiun.

"Hagués llançat entre 30 i 40 bombes atòmiques [...] al llarg del coll de Manxúria [...] i hagués deixat enrere un cinturó de cobalt radioactiu, de la mar del Japó a la mar Groga". El general nord-americà Douglas MacArthur, rememorant els seus plans per a Corea, ho tenia ben clar. Arrasar. I vet aquí que la Declaració universal dels drets humans estipulava, per ventura innocentment:

L'activista xinès pro drets humans Hu Jia va ser elegit avui guanyador de l'edició 2008 del premi Sájarov a la llibertat de consciència que lliura el Parlament Europeu (PE).

Nin: "Persona menor de devuit anys, excepte en cas que el país en reconegui abans la majoria d’edat. No es consideren de cap manera propietat dels seus pares, sinó que són titulars dels seus propis drets". Així, almenys ho estipula la convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels nins. Però una cosa és la teoria i altra ben diferent, la realitat del dia a dia.

El president nord-americà, George W. Bush, va pronunciar avui un dur discurs contra la Xina i la situació dels Drets Humans en aquest país tan sols hores abans de la seva arribada a Beijing per assistir a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics demà i la reacció del Govern xinès no es va fer esperar, rebutjant interferències “en assumptes interns” xinesos.

La història dels Jocs Olímpics ha estat tan accidentada com el mateix decurs del segle XX. Boicots internacionals, atemptats terroristes, trepitjades massives dels drets humans... Aquesta història continua, en arribar la flama olímpica a la capital xinesa de Pequín.

Bernat Vicens (Palma, 1948) és el president de Drets Humans de Mallorca. Aquesta setmana ha acudit als jutjats per formalitzar el col·lectiu com a part acusadora en el cas de presumpta corrupció a la presó de Palma. Vicens parla de pallisses, tortures, maltractaments... i del silenci que sovint domina intramurs.

Aquesta és la qüestió. On és el límit de les violacions dels Drets Humans? Per què la major part dels països les cometen una i altra vegada amb total impunitat? O bé, quins són els països que les poden cometre i quins no? On són les fronteres entre els interessos diplomàtics i el respecte dels drets de la població civil?

El Consell de Drets Humans de Nacions Unides va complir el 2007 el seu primer any de ple funcionament, però «la injustícia, la desigualtat i la impunitat continuen essent avui trets distintius del nostre món», segons va denunciar Amnistia Internacional (AI), que va considerar que els líders mundials «deuen una disculpa» per no haver atès la promesa de justícia i igualtat recollida en la Declaració Universal de Drets Humans, adoptada fa 60 anys.