09:14h
Chacón 
Rubalcaba liderarà l'oposició al Congrés i Iglesias en serà el portaveu al Senat
El candidat del PSOE a la Presidència del Govern el passat 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, serà president del Grup Parlamentari Socialista i interlocutor del PP "a tots els efectes", mentre que el portaveu en el Senat serà el secretari d'Organització del partit, Marcelino Iglesias. Així ho ha anunciat Iglesias en roda de premsa després de la reunió de la Comissió Executiva Federal del PSOE que ha pres aquestes decisions. Iglesias ha subratllat que aquests nomenaments són transitoris, fins que el PSOE celebri el seu 38 Congrés Federal i elegeixi una nova Executiva. "Quan hi ha nova Executiva la tradició és que tothom posa els seus càrrecs a disposició de la nova Executiva", ha assenyalat. Fins llavors, es mantindrà sense canvis la resta de la direcció del Grup tant en el Congrés com en el Senat. El PSOE constituirà el seu Grup aquest dimecres amb una reunió a la Cambra Baixa i és possible que Rubalcaba s'estreni amb una intervenció davant els seus companys, segons fonts del partit.
Rubalcaba avala el model lingüístic català
L'aspirant socialista a la Moncloa acusa Rajoy de “piròman” amb la llengua i critica que ara vulgui fer de “bomber”
El candidat del PSOE a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, avalà ahir el model lingüístic català, alhora que instà els catalans que el preservin, i acusà el líder del PP, Mariano Rajoy, d'actuar com un "piròman" amb el català i ara voler aparèixer com el cap de Bombers. Rubalcaba va fer aquesta encesa defensa de Catalunya i del català en la seva intervenció en la festa de la Rosa organitzada pels socialistes catalans a la localitat barcelonina de Gavà. L'exvicepresident es mostrà convençut que Catalunya se sent còmoda a Espanya quan sent que és respectada i estimada, i recalcà que això és el que ell sent per aquesta comunitat: respecte i afecte per Catalunya tal com els catalans la volen. Va reconèixer que hi ha bastant gent a Catalunya que no estableix en l'actualitat aquest respecte i assenyalà que aquest sentiment neix de tot el que ha ocorregut amb l'Estatut.
La missió continuarà a Líbia tres mesos més
Chacón afirma que Espanya defensa la pròrroga “fins a la consecució dels objectius”. L'Estat avala el Consell rebel libi com “el representant legítim” al país
La ministra de Defensa, Carme Chacón, va assenyalar ahir que Espanya és partidària que l'OTAN allargui la seva missió a Líbia "fins a la consecució dels objectius" i informà Brussel·les que els aliats i els socis "acaben de confirmar" la pròrroga de la missió a Líbia durant tres mesos. "Espanya s'ha compromès amb els objectius d'aquesta missió" i serà a Líbia "fins a la consecució d'aquests objectius", va assegurar Chacón, qui estava disposada que fins i tot fos indefinida, en roda de premsa després de reunir-se amb els ministres de Defensa dels 28 països que participen en les operacions contra els efectius de les forces lleials al líder libi, Moammar al-Gaddafi. La ministra va recordar que els aliats varen pactar els objectius de la missió a Líbia en la reunió de ministres d'Exteriors que es va dur a terme a mitjan mes d'abril a Berlín, que consisteixen a aturar els atacs de Gaddafi sobre els rebels i la població civil, que l'Exèrcit libi i els mercenaris del líder libi es retirin a les seves bases i que es garanteixi l'accés a ajuda humanitària. Sobre el termini per donar per acabats els objectius, Chacón apuntà que l'OTAN "ha plantejat tres mesos", fins al setembre, i que l'Executiu espanyol hi està d'acord.
ZP reforçarà la seguretat
El Govern posa l'ull a les ambaixades i alerta empreses i cooperants que extremin les mesures
El Govern reforçarà la seguretat de les ambaixades espanyoles al Nord d'Àfrica, el Sahel, l'Afganistan i el Pakistan després de la mort d'Ossama bin Laden i es posarà en contacte amb les empreses i cooperants que treballen en aquestes regions per alertar-los que cal extremar les mesures de protecció. El vicepresident primer de l'Executiu, Alfredo Pérez Rubalcaba, anuncià aquestes mesures després de la reunió que va mantenir ahir a la Moncloa amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i les ministres d'Exteriors, Trinidad Jiménez, i Defensa, Carme Chacón. "No cregui que la mort de Bin Laden suposi un risc addicional per a Espanya", indicà Rubalcaba en comentar la possibilitat que el lloctinent de Bin Laden, Ayman al-Zawahiri, qui ha amenaçat Espanya en diversos vídeos al llarg dels darrers anys, el succeeixi al capdavant de la xarxa terrorista.
Barceló prioritza la unitat d'acció per guanyar les eleccions abans que les primàries
La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha assegurat que abans que se celebrin a l'estiu les primàries al PSOE per elegir el pròxim candidat a la Presidència del Govern central, la seva formació política ha de tenir una "unitat d'acció" per guanyar les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig.
Defensa habilitarà controladors militars per a aeroports civils en casos excepcionals
La ministra de Defensa, Carme Chacón, ha explicat que l'objectiu del Govern no és la substitució dels controladors civils
La ministra de Defensa, Carme Chacón, ha anunciat que el seu Departament té previst "habilitar" un "nombre determinat" de controladors militars perquè puguin operar en "determinats llocs" de centres i torres de control d'aeroports civils davant de situacions de caràcter "excepcional". No obstant això, Chacón ha recalcat durant la sessió de control a l'Executiu en el Congrés dels Diputats que l'objectiu del Govern no és que els controladors militars "substitueixin" els civils, sinó que aquests "facin el seu treball". A més, ha assegurat que el procés perquè els controladors militars comptin amb la llicència única comunitària està "a punt de culminar". En manca l'ordre ministerial que reguli la seva aplicació i la resolució de l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire que avali el canvi de llicències.
ZP privatitzarà entre el 2011 i el 2012 totes les torres de control
Chacón en donarà detalls al Congrés
El cos del soldat mort arribà la nit passada a Barcelona i avui en tindrà lloc el funeral, que serà presidit pel príncep d'Astúries
Les despulles del militar colombià John Felipe Romero Meneses, veí de Mollet del Vallès (Barcelona) i mort a causa d'un atac terrorista a l'Afganistan, arribaren la nit passada a l'aeroport del Prat. La terminal 2 rebia l'avió de la Força Aèria espanyola que també traslladava la ministra de Defensa, Carme Chacón; el cap d'Estat Major de la Defensa, José Julio Rodríguez, i el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, Fulgencio Coll. Amb aquest vol tornaren també tres dels sis militars ferits en l'atac. La titular de Defensa demanà ahir, a petició pròpia, poder comparèixer al Congrés dels Diputats per informar de l'atemptat. La previsió és que Chacón hi vagi per la segona quinzena de febrer. Per la seva banda, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz investigarà l'atac contra el comboi militar i ja ha autoritzat l'autòpsia del soldat mort. Mentrestant, tots els indicis i les informacions del Ministeri de Defensa suggereixen que els tres talibans abatuts ahir per tropes espanyoles als voltants d'Herat (Afganistan) en són els autors materials.
Espanya recolza el pla d'Obama per a l'Afganistan i estudiarà si envia més tropes
Així ho ha expressat Moratinos a l'arribada a la reunió de ministres d'Exteriors de l'OTAN que se celebra avui a Brussel·les
El ministre espanyol d'Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, ha assegurat avui que el Govern recolza l'estratègia del president d'Estats Units, Barack Obama, a l'Afganistan, però ha explicat que encara ha d'estudiar la possibilitat d'enviar més tropes al país.
“Al CNI no l'enganen així com així”
El Govern desmenteix que Intel·ligència pagàs el rescat i, fins i tot, posa en dubte que s'hagi abonat cap quantitat econòmica. El PP continua criticant les “contradiccions” en la gestió
La gestió del Govern en la crisi del pesquer Alakrana va ser el tema central tractat en la sessió de control d'ahir al Congrés. Una sessió que no va tenir la presència del president de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, que era de viatge a Atenes. Però això no impedí que les seves paraules des de Grècia, en relació amb la possible satisfacció del rescat, no tinguessin repercussió a la Cambra. Així, en demanar-li qui hauria pagat per alliberar el pesquer, indicà que ell no donaria per fet aquest pagament. I quant a les informacions en les quals s'apuntava l'abonament per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) d'un rescat concret per tres dels tripulants, que es va fer creure que havien estat trets del pesquer i duits a terra, Zapatero indicà que "al CNI no l'enganen així com així". Tanmateix, va ser la ministra de Defensa, Carme Chacón, el blanc de les fletxes llançades des de l'oposició contra el suposat pagament d'Intel·ligència.
“M'han humiliat per xerrar la meva llengua”
Joan Miquel Chacón, d'ERC, denuncia que dues funcionàries l'acusaren de “radical” a la Junta Electoral per parlar en català
Ahir, un nou cas de discriminació lingüística en tota regla a les Illes evidencia la situació d'indefensió en la qual encara es troben aquells ciutadans que volen exercir el dret d'expressar-se en la llengua pròpia de la seva terra davant alguns funcionaris de l'Administració. Allò més flagrant i contradictori de la història és que aquesta discriminació es produí a l'Administració de Justícia.
L'escó buit de Trillo i la brega de Chacón
L'exministre de Defensa no acudí ahir a un ple del Congrés marcat per la tensió i els retrets del grup popular
Federico Trillo, exministre de Defensa i diputat del PP, faltà ahir al ple del Congrés. Ara bé, el seu escó buit no passà desapercebut ni pel seu grup, que el defensà amb fermesa dels atacs de la ministra Carme Chacón (a la imatge), ni pels socialistes, que voldrien veure una altra persona asseguda al seu lloc.
“La decisió sobre Kosovo és inamovible”
L'anunci de la retirada de les tropes espanyoles a Kosovo ha causat cert enrenou en el panorama polític tant nacional com internacional. La ministra de Defensa va reiterar ahir la fermesa de la decisió, que té a veure amb la declaració unilateral d'independència, i des de Kosovo es demanà a l'ONU que abandonin la zona
Kosovo continua en el punt de mira. Ahir, la ministra de Defensa, Carme Chacón, va manifestar que la decisió de retirar les tropes de Kosovo és "inamovible" i va assegurar que es tracta d’una determinació "de tot el Govern d’Espanya", a més d’assenyalar que allò correcte és que primer se n’assabentin les mateixes tropes. Per part seva, el ministre d’Assumptes Exteriors, Miguel Angel Moratinos, va afirmar que "coneixia" la decisió de retirar les tropes de Kosovo perquè es va adoptar en el marc del Govern i va negar que existeixin "divergències" entre el seu departament i el de Defensa.
Chacón coordinarà amb l'OTAN la sortida de les tropes de Kosovo
La ministra es reunirà aquesta setmana amb el secretari general de l'organització per estudiar com es farà la retirada. El PP exigeix la compareixença urgent de Zapatero en el Congrés per explicar les confusions
El Ministeri de Defensa ratificà ahir que la decisió de replegar les tropes espanyoles desplegades a Kosovo és ferma i subratllà que es farà de manera "escalonada i flexible, a fi que el gruix dels efectius hagi completat el seu retorn dins els terminis anunciats per la ministra", que assegurà dijous que les tropes tornarien "abans que finalitzi l’estiu". "Es durà a terme de manera escalonada i en coordinació amb els aliats, tal com ja comunicà la ministra de Defensa", diu una nota del Ministeri.
Espanya deixa Kosovo amb retrets de l'OTAN
Carmen Chacón anuncia el replegament de les tropes abans que acabi l'estiu. L'OTAN titlla la decisió de “legítima”, però assegura que hauria d'haver estat presa en base a una “proposta de les autoritats militars”
La ministra de Defensa, Carme Chacón, anuncià ahir la retirada de les tropes espanyoles destacades a Kosovo abans que finalitzi l’estiu. L’OTAN reconegué la tasca feta pels militars espanyols, encara que amb alguns retrets. La titular de Defensa espanyola va fer l’anunci durant la primera visita a les tropes destacades en aquesta exprovíncia sèrbia, on l’Estat espanyol inicià la seva missió fa ara deu anys i on actualment manté uns 630 militars.
“Espanya pot enviar fins a 7.700 soldats a l'exterior”
La titular de Defensa, Carme Chacón, anuncia que proposarà no limitar el nombre de militars espanyols destinats a missions internacionals, que en aquests moments està establert en 3.000
La ministra de Defensa, Carme Chacón, anuncià ahir horabaixa en el Congrés dels Diputats que proposarà la supressió del límit de 3.000 militars espanyols en missions internacionals que s’autoimposà l’Executiu el 2004 i el 2005. Aquesta declaració suposa que a partir de l’any vinent s’enviaran a l’exterior els efectius que decideixin les Corts, amb l’únic llindar màxim de la capacitat operativa de les Forces Armades, xifrada en gairebé 7.700 efectius.
Chacón: Guerra a les bombes de dispersió
Una moratòria del Govern ordenarà la destrucció d'aquest tipus de munició
La ministra de Defensa declarà ahir la guerra a les bombes de dispersió. Carme Chacón anuncià que el Govern aprovarà aquest mes una moratòria sobre l’ús, producció, emmagatzemament, compra o transferència d’aquestes bombes, i ordenarà la destrucció d’aquest tipus de municions a l’Estat.
