El 2009 unes 500 persones botaren la tanca que impedeix l'accés al camí pollencí.

El titular del Jutjat de Primera Instància número 2 d'Inca, Vicente Martínez, va fer pública ahir la sentència per la qual declara que totes les vies que travessen la possessió de Ternelles (Pollença) són de titularidad privada. Això significa que el sender de Ternelles haurà de ser exclòs del Catàleg municipal de camins públics de Pollença aprovat per setembre de 2008. La resolució només estima parcialment la demanda de la propietat, atès que ratifica l'existència d'una servitud de pas a favor de l'Ajuntament. Aquest dret va ser avalat per una sentència anterior del Tribunal Suprem, que el 2001 reconegué l'ús públic de tots els senders inclosos en el planejament urbanístic de Pollença que condueixen a la mar. En virtut d'aquest dictamen, el Consistori regula actualment l'autorització de pas per als excursionistes a través de la via, limitada a un màxim de 20 persones diàries per raons de conservació ambiental.

El judici per la titularitat del camí de Ternelles va quedar ahir vist per a sentència. La declaració del perit de la part demandant (la societat Menani SA, en representació dels propietaris de la finca de Ternelles) ahir dematí al jutjat d'Inca posa punt final a un contenciós que haurà de determinar si el camí de Ternelles pot ser inventariat com un camí públic municipal (tal com sosté l'Ajuntament) o bé és de titularitat privada (segons la propietat de la finca de Ternelles).

Vista general de la sala. A la primera fila , el batle de Pollença, Joan Cerdà. Foto: E.Ballestero

El judici per la titularitat pública del camí de Ternelles sofreix un nou ajornament. La vista oral, que es va obrir ahir al Jutjat número 2 de Primera Instància d'Inca a les nou del matí, es va haver de suspendre passades les 12.30 per una indisposició del misser de l'Ajuntament de Pollença, Miquel Ripoll. Encara que al principi es va acordar reprendre la sessió avui a partir de les 10 hores perquè el judici quedàs vist per a sentència, s'ha hagut de suspendre indefinidament pels problemes de salut de Ripoll. Hi ha la circumstància que el magistrat Vicente Martínez és un jutge interí, de manera que aquest nou ajornament de la causa -ja s'havia posposat en dues ocasions anteriors- impossibilita pràcticament que la sentència es dicti abans de les eleccions, segons explicà el batle pollencí, Joan Cerdà.

Avui comença al jutjat d'Inca el judici que determinarà si l'Ajuntament de Pollença va actuar o no correctament quan, l'any 2008, inclogué el camí de Ternelles en el catàleg de senders públics del municipi. La vista s'inicia avui, després d'haver-se hagut d'endarrerir dues vegades des de principi d'any amb motiu de la indisposició d'alguns dels testimonis.

Imatge d'arxiu de la manifestació duita a terme el 12 d'octubre de 2009. Foto: E.Ballestero

Fa poc més d'un any que l'Ajuntament de Pollença va començar a autoritzar excursions pel camí de Ternelles, en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem, que el 19 d'octubre de l'any 2001 reconeixia l'ús públic de diferents camins de la Serra per garantir l'accés a algunes platges, és el cas de cala Castell. La demanda s'ha disparat fins al punt que tots els diumenges estan complets fins al mes de juny i les autoritzacions per transitar-hi dissabte comencen a esgotar-se. Fins que s'ha arribat a aquest punt, ha passat una dècada de reivindicacions d'ús, les quals s'icrementaren a partir del 2005, quan es va crear a Pollença la plataforma Pro Camins Públics i Oberts.

Després de l'audiència prèvia que es va realitzar el 20 d'octubre, el plet del camí de Ternelles s'iniciarà formalment el 14 de febrer als jutjats d'Inca. L'advocat de l'Ajuntament de Pollença, Miquel Ripoll, presenta quatre testimonis qualificats amb els quals pretén demostrar la titularitat pública d'aquesta via, inclosa en el Catàleg de camins públics del municipi fa ara poc més d'un any.

El batle de de Pollença, Joan Cerdà, va ser l'encarregat d'anunciar-ho en el transcurs del ple municipal: Ternelles torna a ser notícia. I és que els propietaris de la finca, la família March, han interposat un plet civil contra l'Ajuntament de Pollença sobre la titularitat del camí de Ternelles. La família March vol així que un jutge dictamini si el camí és públic, com defensa el Consistori pollencí, o si és privat com sostenen els propietaris de la finca.

Gabriel Cerdà, Bartomeu Cifre, Gabriel Vicens i Gabriel Barceló, durant l'excursió a Ternelles. Foto: Teresa Ayuga

El conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, Gabriel Vicens, va anunciar ahir que, "si els ajuntaments no fan una reflexió sobre la necessitat de donar cobertura als usos públics inclosos en els catàlegs de camins, com a titular d'Ordenació hauré d'arribar a proposar una llei de camins públics". El conseller va fer aquestes declaracions un dia després de botar, al costat de més de cinc-cents excursionistes i malgrat els advertiments policials, la barrera d'accés a la finca de Ternelles (Pollença), per reivindicar, amb la plataforma Pro Camins, el pas públic per aquesta via. La Policia Local de Pollença limità el pas a 20 persones.

Més de cinc-centes persones botaren ahir les barreres de la finca de Ternelles. Foto: Teresa Ayuga.

Més de cinc-centes persones varen usar ahir escales per botar les barreres d'accés a la finca de Ternelles, a Pollença, amb l'objectiu de reivindicar l'ús públic del camí de Ternelles. Així, desobeïren les ordres de la Policia Local, que vetlava pel compliment de l'acord de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni del Consell de Mallorca, que limita el pas pel camí de vint persones al dia, llevat que existeixi una autorització especial. a la tarda la Guàrdia Civil, es presentà a la finca i aixecà acta. La Policia va permetre el pas de vint excursionistes a través de la reixa d'entrada a la finca i, després de tancar-la, va advertir la resta que si botaven cometien una falta administrativa greu, penada amb multes d'entre 6.001 i 100.000 euros.

El cami de Ternelles uneix el municipi de Pollença amb el castell del Rei. Foto: Arxiu

El Tribunal Suprem ha resolt, a través d'una sentència ferma contra la qual no és possible cap recurs d'apel·lació, que les barreres del camí de Ternelles, al terme municipal de Pollença, s'han d'obrir. D'aquesta manera, no admet a tràmit el recurs que presentà la propietat a la més alta instància judicial contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que donà per bo l'acord adoptat pel ple del Consell, el 2006, sobre l'accés lliure al polèmic sender. Tot i així, des de la propietat de la possessió de Ternelles recorden que "la resolució del Suprem no autoritza l'obertura del camí al públic en general" i manifesten que "l'acord del ple del Consell de 2006 s'ha d'adaptar a la legislació més vigent, com són ara el PORN i la Xarxa de Natura, que regulen els espais naturals depenent de la protecció que tenen. Aquesta legislació determinarà de quina manera s'ha de preservar l'accés al camí de Ternelles".

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears confirma, a través d’una sentència dictada el 5 de novembre, la legalitat de l’acord adoptat el 2006 pel ple del Consell de Mallorca per a l’obertura del camí de Ternelles al públic. S’obre així una altra via per tal de garantir el pas per aquest camí, que l’Ajuntament de Pollença inclogué el passat mes de novembre dins el catàleg de camins públics del municipi.

Els prop de 600 participants en l’excursió organitzada per la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts pel camí de Ternelles es van trobar amb dos agents mediambientals de la Conselleria de Medi Ambient del Govern que els van impedir el pas a l’estret de Ternelles, on a més hi ha una barrera tancada amb cadenat, dels propietaris de la finca. Tot i que els agents van al·legar que "no podien passar per una zona PORN".

El ple de Pollença va aprovar dijous vespre, després de dos anys i mig de tramitacions, el catàleg de camins públics del municipi. El text incorpora novetats importants; entre d’altres, el reconeixement per primera vegada de la titularitat pública del camí de Ternelles i la recomanació d’obrir expedients d’investigació que determinin amb exactitud la titularitat i el traçat d’altres polèmiques vies.

L'Ajuntament de Pollença aprovà provisionalment en el ple celebrat dijous a vespre un catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del municipi amb la unanimitat dels vots dels regidors presents. El document, sempre ampliable, inclou dos escars, dos miradors, el palau de can Franc, vint-i-un camins, dues cases de neu, set creus, dos edificis religiosos, cinquanta-cinc fonts, tres fortificacions, setze molins, deu ponts, vuitanta possessions i vuit síquies, catalogats sota tres graus diferents de protecció. Aquest document s'aprovà inicialment l'any passat i dijous es tornà a dur a ple un cop incorporades les al·legacions estimades, majoritàriament del GOB.

El ple també acordà proposar al Consell de Mallorca la regulació de l'accés als vianants al camí d'Ariant. La regulació, menys restrictiva que la de Ternelles, preveu que hi puguin passar quaranta persones per dia, sis dies a la setmana i l'Ajuntament donarà permisos especials per a les visites de grups. Es podran imposar restriccions durant l'època de cria del voltor. A més, es donà el vistiplau a un conveni amb els propietaris de la finca de Síller per a l'obertura de l'antic camí. L'acord preveu traslladar el camí, que tradicionalment passava per la clastra de la casa, pel traçat que preveu el Pla General.

El consistori també acordà la contractació de les obres de sanejament dels carrers Horta i camí Vell de Lluc, que funcionen amb pous negres. A més, l'oposió (PSOE i PSM) també demanà al regidor de Medi Ambient, Joan Comes, informació sobre uns 6.000 euros gastats en publicitat en un periòdic però, de moment, no explicaren el motiu ni feren acusacions.

La meva capacitat per al·lucinar és superada dia sí i altre també, per bona part de polítics de la nostra comunitat, la darrera ha estat veure com es declara un «Fet Històric» limitar a 20 persones el trànsit a peu pel camí de Ternelles, que condueix al Castell de Rei i a Cala Castell.

Així, a la sentència del tribunal suprem de 18 d'octubre de 2001, dictada en el recurs de cassació 2.967/97 es declarà «ajustada a Dret la prescripció que introduí l'Ajuntament de Pollença en el seu Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) en el sentit de declarar una servitud peatonal i pública de pas en aquells camins d'accés al mar», si bé hi ha algunes determinacions i prescripcions (la prohibició de transport motoritzat i una assumpció de control, conservació i millora del camí per part de l'administració).

El 25 de Maig de 1825 l'ajuntament firmava una pòlissa de 19 lliures pagades per «polvora y aserons de las aynes que se han enprat per compondrer el cami Real qui va al mar y castell Real de esta vila per ser intransitable» (AMP. Sig. 1387). Aquest document és recollit al catàleg de camins de Fodesma, amb aprovació inicial per part del consistori pollencí.

Així mateix, a l'Arxiu del Regne de Mallorca hi trobem, entre d'altres, escriptures Escrivanes de Cartes Reials núm. 996, pàgina 87, en les quals el dia 23 de Juliol de l'any 1732, Joan Sureda capbrevà un hort i dret d'aigua situat a Cubelles, hort que confronta amb el camí Reial; «...un hort ab son dret de aygua, situat en lloch de cubellas, conf de una part ab cami Real qui va a la possessio de Ternellas,...». S'hi troba molta més documentació, que ens parla d'aquest camí com d'un camí reial, i ja es sap «qui sembra en camí real perd el gra i el jornal».

Aquestes són algunes petites mostres de com evolucionen les coses, efectivament estam davant un fet històric, al segle XXI: un camí reial com el de Ternelles serà, crec, el primer a limitar a vint persones a peu el seu trànsit diari, i a més segurament s'haurà de demanar permís previ, cosa que farà obrir un precedent en aquest aspecte.

La Propietat de la finca pot estar satisfeta, ja que es posen grans entrebancs per transitar pel camí que confronta amb aquesta (val a dir que es conserva la finca en un estat excepcional, emperò en cap moment ningú no discuteix la propietat privada de la finca) en aquest cas la família March; no sé si aquest fet hi té res a veure, voldria pensar que no, però em costa.

Desprès de veure com associacions que sempre s'han regit per criteris mediambientals de protecció de la natura, com el mateix GOB, també consideren desmesurades les mesures adoptades, em deman què és primer, l'interès general o l'interès d'alguns particulars? Què es protegeix, un camí públic o una propietat privada? Què volem, fomentar el coneixement de la nostra terra, o el privilegi del que pot posseir un gran latifundi? És incompatible la preservació mediambiental d'una finca amb l'ús del seu camí? Estic segur que les persones encarregades de gestionar el nostre patrimoni i el seu llegat em sabran respondre davant els meus dubtes.

Moltes gràcies.

La proposta aprovada el passat mes de juny per l'Ajuntament de Pollença de restringir a 20 persones el trànsit pel camí de Ternelles, ha estat aprovada per la Comissió Insular d'urbanisme del consell de Mallorca, amb l'única oposició dels representants del PSM-entesa nacionalista i Esquerra unida-els verds. El Conseller Antoni Alorda defensa una proposta molt menys restrictiva que presenta la plataforma, però aquesta fou rebutjada.

No entenem quins criteris mediambientals vol preservar el fet de limitar el trànsit per un camí que dóna al mar, a una finca que té 1.270 hectàrees d'extensió, cosa que suposa el 8% de l'extensió del terme municipal de Pollença; actualment és el més gran del municipi. Mentre que el Parc Natural de sa Dragonera (Andratx) restringeix a 120 persones per dia i té una extensió de 298 hectàrees, ni al Parc Natural de Mondragó, ni al Parc Natural de s'Albufera, ni a ses Salines d'Eivissa, ni al de Llevant, ni a la Reserva Natural de s'Albufereta, no hi ha restriccions pel que fa al nombre de visitants.

Per altre banda al catàleg de camins, elaborat per Fodesma i amb l'aprovació inicial per part de tots els regidors de l'Ajuntament de Pollença, hi trobam a la documentació arxivística joies com la següent: «El 20 de juny de 1732 Juan Antoni Torrandell denunciava tenir dret de rebre un cens alodial per un hort situat a l'hort de Cubelles, que «confronta de una part ab Cami Real per lo qual se va a la Poss· de Ternellas y el Castell Real de la present Vila» (ARM. Sig. ECR 996).

Aquesta decisió de limitar a vint persones l'accés, a més d'haver-ne de sol·licitar permís previ, provocarà que pocs mallorquins puguin gauidir d'una visita per aquest camí (a més cal tenir en compte els dies laborables). Com a mostra, els mateixos pollencins no el podran visitar tots una vegada cada any, a no ser el dia de Sant Antoni quan s'hi va a recollir el pi. No entenem per què aquests entrebancs: pareix que hi preval l'interès particular davant l'interès general. Des de la plataforma, esperam que els diferents partits polítics reconsiderin la decisió i puguem tenir una regulació que garenteixi la preservació dels valors naturals que envolten el camí, però no dificultin d'una manera absurda l'accés a aquest.

L'Ajuntament de Pollença proposarà al Consell de Mallorca que reguli l'us públic del camí de Ternelles i hi permeti l'accés a peu de 20 persones cada dia durant sis dies a la setmana, un dels quals el diumenge.

La proposta fou aprovada per unanimitat en el darrer ple municipal, que tingué lloc dijous passat. El batle, Joan Cerdà (UM-UNPI), explicà ahir que la proposta serà remesa ara al Consell de Mallorca i també a la família propietària de la finca i del camí de Ternelles.

El Tribunal Suprem declarà el 2001 l'ús públic de tots els camins que connecten el terme municipal de Pollença amb la serra de Tramuntana, però tot i que la sentència confirmà l'ús públic, encara no s'ha regulat l'accés al camí, que continua tancat al públic general, tot i que els pollencins no solen tenir problemes per accedir-hi.

La sentència de 2001 motivà que el Consell de Mallorca encarregàs un estudi a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per compaginar l'ús públic del camí de Ternelles amb la necessitat de garantir els valors naturals de la zona, un requisit que exigia la mateixa sentència. Aquest estudi resultà molt restrictiu respecte de l'ús públic i el Consell no ha fet complir aquesta sentència, que redueix la possibilitat de pas tenint en compte valors mediambientals. La proposta que ara realitza l'Ajuntament regula l'accés a peu del tram comprès fins al Castell i fins a cala Castell.

El passat 1 de juny, en ple de l'Ajuntament de Pollença, la corporació municipal acordava efectuar una proposta al Consell de Mallorca per tal de regular el camí de Ternelles, que des de la sentència del Suprem de l'any 2001 que declarà d'ús públic aquest camí, no n'ha regulat l'ús. Aquesta proposta, entre altres coses, limitaria a vint persones les que poden accedir-hi diàriament durant els mesos no afectats per la cria del voltor, és a dir de juny a gener, fet que com a ciutadà d'aquest municipi i d'aquesta illa consider excessivament restrictiu i que al meu parer, més que a criteris proteccionistes, sembla voler acontentar la propietat de la possessió de Ternelles. Si no, no puc entendre com es pot proposar aquesta regulació d'un camí que amb les dimensions que té la finca (una extensió de 1.270 hectàrees) pot acollir un nombre major de persones sense que això alteri l'ecosistema.

Em sembla sorprenent que la regulació del nombre de persones, com també l'ús exclusiu per a vianants del camí (fet que em pareix encertat), no vagi acompanyat de la regulació de les activitats de caça que es duen a terme en aquesta finca.

La conservació dels extraordinaris valors naturals és compatible amb l'ús públic del camí. Així, estic d'acord que les institucions adoptin certes mesures, controls i restriccions, emperò em pareix evident que la proposta presentada és massa restrictiva i dificultarà la visita a aquest paratge.

Per què no tenir-hi un accés lliure en grups reduïts i només haver de sol·licitar permisos especials quan els grups siguin més nombrosos? Així s'evitaria la massificació i es podrien regular i ajornar excursions massives.

Modestament pens que la proposta queda curta i que els membres de la corporació s'haurien de plantejar si aquesta regulació no provocarà que l'accés a aquest entorn privilegiat sigui innecessàriament complicat per a molts amants de la natura.

La Plataforma Pro Camins Públics i Oberts ha registrat dues instàncies a l'Ajuntament de Pollença demanant que es garanteixi l'ús públic el camí de Ternelles i que, si es considera que no es pot circular per aquesta via amb cotxe, que se senyalitzi la prohibició uns metres abans d'arribar a la reixa, ja que suposa un perill per als conductors haver de fer la volta una vegada que han arribat fins a l'entrada de la finca de Ternelles, perquè pràcticament no hi ha espai per voltar.

El Tribunal Suprem declarà el 2001 l'ús públic de tots els camins que connecten el terme municipal de Pollença amb la serra de Tramuntana. La sentència afecta clarament el camí de Ternelles, de propietat privada, però tot i això aquesta via continua tancada al públic general (s'ha de dir que els pollencins no solen tenir problemes per passar).

La Plataforma Pro Camis Públics i Oberts, especialment activa des que es tancà al públic el camí vell de Lluc, es proposa en aquest moment vetlar per l'ús públic de tots els camins del terme municipal, inclòs el de Ternelles.

El batle, Joan Cerdà, sempre ha defensat que és el Consell de Mallorca l'organisme que ha de garantir l'ús públic d'aquesta via i per això l'Ajuntament de Pollença no hi ha intervengut fins ara. Fins i tot representants de la Plataforma han informat que el batle Cerdà els ha proposat una reunió a quatre bandes entre l'Ajuntament, el Consell, els propietaris de la finca de Ternelles i la Plataforma per cercar una sortida a aquesta situació.

Des de la Plataforma troben que no han de ser ells els que s'ocupin de negociar amb els propietaris, sinó les institucions.

El conseller de Promoció del Consell Insular de Mallorca, Bernat Aguiló, va lliurar ahir als representants de l'Ajuntament de Pollença el Catàleg de camins del municipi que ha elaborat el seu departament. En la investigació que s'ha fet per dur a terme aquest catàleg, destacà que s'han trobat més de quaranta documents que demostren i acrediten l'ús públic amb dret de pas del camí de Ternelles.

«A l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'han trobat documents que ens remeten al segle XIV, en els quals s'observa com es demana a l'Ajuntament de l'època que realitzi una sèrie de millores a l'esmentat camí, la qual cosa ja ens demostra que en aquell temps el camí de Ternelles era de propietat municipal i l'ús era públic», explicà Aguiló durant la presentació del Catàleg.

D'aquesta forma, les investigacions efectuades confirmem l'ús públic d'aquest camí, punt de partida per a moltes rutes excursionistes per la serra de Tramuntana i que en alguns trams es troba tancat per barreres que impedeixen el pas als excursionistes instal·lades per propietaris particulars veïns de la zona. El Tribunal Suprem ja va decretar el mes de novembre del 2001 l'ús públic del camí de Ternelles i també d'altres vies d'accés a la serra de Tramuntana que hi ha en la mateixa àrea, independentment de la seva titularitat privada.

Bernat Aguiló destacà que el Catàleg es convertirà ara en una important prova per a l'Ajuntament per tal de negociar amb els propietaris particulars, veïns del camí de Ternelles i voltants i també alhora per poder fer complir la sentència del novembre del 2001.

El Catàleg de camins de Pollença elaborat pel Consell Insular de Mallorca ha aconseguit inventariar fins a un total de 148 camins de tota la localitat, dels quals s'ha pogut trobar documentació suficient per mostrar i considerar públics 121 d'ells. Així mateix s'han trobat una sèrie d'indicis però no han esdevingut suficients per demostrar-ne l'ús públic a onze d'aquests camins.

La resta de vies han estat dividides segons l'interès de protecció que representen dependent del seu valor patrimonial, constructiu, excursionista, i també pel seu accés a la costa, ja que es troben afectats per la Llei de costes, i se n'ha de permetre l'accés.

Fins a onze camins públics de Mallorca han estat tancats pels propietaris de finques privades, que rebutgen així un dret ancestral de pas. De moment, els ajuntaments afectats no han fet res per recuperar aquest dret. Aquests camins són Lluc-torre de Lluc, cala Castell, Sóller-Lluc, Alaró-Lluc, s'Escolta, Bunyola-Valldemossa, camí vell d'Esporles-Palma, camí de Muntanya i Binissalem-Biniagual. Només el camí de cala Castell té possibilitats de recuperació per una demanda presentada davant el Tribunal Suprem.

El camí de Ternelles, que uneix Pollença amb el castell del Rei i cala Castell, haurà de ser obert al públic a partir d'ara, malgrat que la seva titularitat sigui privada. El Tribunal Suprem de Madrid ha dictaminat que tots els camins de muntanya que connecten Pollença amb la serra de Tramuntana són d'ús públic, tot i que la seva titularitat sigui particular, i que han de ser accessibles als vianants. Així ho deixa ben clar en una recent sentència on es desestima el recurs presentat pels titulars de les finques que estarien afectades per aquesta mesura fixada al Pla General de Pollença. Aquesta sentència va ser feta pública ahir pel regidor d'Urbanisme, Joan Cerdà (UM).

Entre els camins afectats pel dictamen judicial es troben altres vies molt transitades per excursionistes i turistes, com ara el camí de Bóquer, el d'Ariant o el de cala Murta, entre altres. Alguns d'aquests camins actualment es troben oberts al trànsit, com és el cas del de Bóquer, però altres trajectes estan tancats en alguns dels seus trams per barreres o cadenes. Aquest darrer seria el cas dels camins d'Ariant, Ternelles i cala Murta. Per a cada camí, fins ara, era la voluntat de la propietat de cada finca la que marcava el tipus d'accés que s'hi permetia.

D'aquesta manera, tradicionalment els propietaris de la finca de Ternelles deixen passar a través dels seus terrenys els pollencins, però ni així a tots. En general, el pas als forans està tancat tots els dies exceptuant-ne els dissabtes al matí, quan es permet utilitzar el camí per arribar al castell. Els excursionistes, emperò, són obligats a tornar al punt d'entrada a les tres de l'horabaixa, hora en la qual es tanca la barrera.
El camí d'Ariant està totalment tancat al pas, mentre que el de cala Murta està obert al pas d'excursionistes a peu, però no s'hi permet el pas de vehicles. L'Ajuntament de Pollença, que preveia l'ús públic d'aquests camins en la seva normativa urbanística, cercarà ara una fórmula legal per tal de garantir que es compleixi el dictamen judicial. Amb aquesta finalitat el Consistori té previst recórrer al Consell de Mallorca, com a entitat responsable de l'elaboració dels catàlegs de camins públics dels municipis de l'Illa.