Dia 25 de maig, en Tomeu Balutxo denunciava que a una exposició sobre la desfeta del 1714 al Fossar de les Moreres, hi va veure una nota sobre el general Moragues, esguerrada de dalt a baix, que deia que l'agafaren "quan fugia cap a Mallorca". Com...

He de començar l’article amb un reconeixement: va ser Bartomeu Mestre qui, en aquestes mateixes planes, va recuperar i va posar en circulació el record d’aquest himne de Nacions Unides, encarregat oficialment i estrenat a Nova York, i oblidat després per...

El senador autonòmic Pere Sampol (Bloc per Mallorca) demanà ahir la implicació del Govern espanyol per fer que l’ONU recuperi en les seves celebracions l’Himne de les Nacions Unides, una composició estrenada el 1971 amb música de Pau Casals i lletra del poeta britànic Wystan Hugh Auden. D’aquesta manera, Sampol es fa ressò d’un article d’opinió de Bartomeu Mestre.

Aquest article no l'hauria d'haver escrit jo, sinó Bartomeu Mestre Balutxo, un lector especialment crític amb la manera com informam els mitjans de segons quins temes. Balutxo té la impertinència de les persones que saben tant o més de les coses que els mateixos periodistes, i que en general troben a faltar fets o perspectives enriquidores en els relats.

Les darreres corretjades de Balutxo ens arriben de manera persistent via e-mail. Fa uns dies recordàrem la tragèdia que tingué lloc el 25 de novembre de 1895 al polvorí de Sant Ferran i que costà la vida a quasi un centenar de persones. La majoria de les víctimes eren nins i dones que havien estat contractats perquè les seves mans petites eren més hàbils per carregar els projectils. Som molts els que pensam que el 25 de novembre és una data de referència, que s'hauria de dedicar a la seguretat en el treball i en honor d'aquells que no varen ser herois de guerra a Cuba, però que donaren la vida per la desastrosa Espanya del 98.

Però Balutxo insisteix en recordar una tragèdia major que va ocórrer 50 anys abans al seu poble: la timba de Felanitx. «Es tractà d'un fet luctuós de molta més transcendència que el de Palma, i que està deliberadament ocult i, mai millor dit, enterrat. Tan enterrat, que no apareix a la gran majoria de llibres d'història! I en els pocs en què apareix, no es tracta amb la magnitud que mereix la catàstrofe!», replica l'autor de La identitat reeixida. El cert és que el 31 de març de 1844 moriren esclafades 414 persones perquè un mur pròxim a l'església de Felanitx cedí i esclafà una gernació que participava en una processó de Setmana Santa.

Però, què té a veure una desgràcia amb l'altra, llevat de les víctimes mortals? Ambdues són propiciades per una actuació deficient de l'administració pública, en un cas per falta de seguretat en el treball i en l'altre per falta de seguretat en l'obra pública. I avui en dia encara moren treballadors per la primera causa, i què hem de dir de la segona, quan el metro s'inunda amb quatre gotes o el supervelòdrom no funciona. Sí, sempre resulta enriquidor poder recordar.

L'escriptor Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo, s'ha dirigit al president de l'OCB, Jaume Mateu, perquè exigeixi una sanció «exemplar» per als agents de la Guàrdia Civil denunciats per la intèrpret Saïda Saddouki. Balutxo és el pare del jove Toni Mestre, que va ser maltractat per uns altres membres de l'autoritat també per parlar en català.

Joan Seguí, a IB3
Un bon fitxatge acaba de fer el director general d'IB3, Antoni Martorell. Joan Seguí, des de fa molts d'anys director de Canal 4, s'incorporarà a l'ens públic en qualitat de director d'antena, en substitució d'Arturo Orrico.

Don Pep Puig
Don Pep Puig és tota una institució a Sóller. President honorari del ferrocarril, amb 104 anys viscuts i amb records tan precisos com la inauguració de la línia el 1912, s'oferí per a qualsevol cosa que el poguessin necessitar quant a la mort de Javier Mayol. En el funeral, demanà als familiars si podia estar al seu costat en un moment tan difícil, i aquests, honorats, li demanaren que presidís el condol.

Moviment per Son Espases
L'entorn de les plataformes que s'han distingit en la lluita contra la construcció del nou hospital al solar de Son Espases comença a parlar de fer qualque tipus d'acció revindicativa per pressionar el Govern perquè aturi les obres de manera definitiva. El termini per a Antich acaba el 5 d'octubre. Tanmateix, alguns ja veuen «clars indicis» que els socialistes només preparen com explicar a l'opinió pública que han de continuar amb el projecte.

Antoni Mestre, el jove estudiant d'Enginyeria Tècnica Agrícola que fou vexat per la Guàrdia Civil als aeroports de Barcelona i Palma per haver-se adreçat en català a un funcionari de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, decidí passar pàgina ahir.

Mestre ha aconseguit, gràcies a les protestes i mobilitzacions en favor dels drets civils i lingüístics impulsades des dels més diversos col·lectius, que les delegacions del Govern espanyol a Catalunya i a Balears s'hagin compromès a potenciar l'ús del català a l'Administració de l'Estat i a perseguir les violacions d'aquests drets fonamentals dels ciutadans reconeguts a la Constitució.

El jove visità ahir en companyia del seu pare, Bartomeu Mestre «Balutxo», la redacció de Diari de Balears per agrair de forma expressa el suport rebut en aquest afer i declarà que «esper que tota aquesta història hagi servit per defensar els nostres drets».

«Ningú no hauria de ser mai increpat ni vexat per un guàrdia civil armat per motius lingüístics, ideològics, sexuals o religiosos», afirmà Mestre, a la vegada que es mostrà satisfet per l'acord subscrit entre les delegacions de Catalunya i Balears després de la reunió que mantingué amb Ramon Socias.

No obstant això, el jove Antoni Mestre volgué deixar clar que «ara hem de veure si canvia el tracte que rebem al carrer o si totes les declaracions de bones intencions aconseguides queden només en paper banyat».

Antoni Mestre Ramos patí un presumpte maltractament per part de la Guàrdia Civil a l'aeroport de Barcelona per parlar en català. L'escorcollaren i li posaren una denúncia per desacatament. Tot i no trobar-li res, en arribar a Palma, l'esperaven sis números de la Benemèrita. Bartomeu Mestre «Balutxo» coordina les actuacions per exigir una reparació per part de les autoritats espanyoles, en particular del delegat del Govern, Ramon Socias. Assegura que no aturaran fins que no ho aconsegueixin. Té la solidaritat de nombrosos col·lectius i anuncia diverses actuacions perquè els incidents no caiguin en l'oblit.

-Heu presentat cap denúncia pel tracte que va rebre Antoni Mestre per part de la Guàrdia Civil?
-No. No ni em feim comptes. No es tracta d'una qüestió jurídica sinó de llibertats públiques. No podem judicialitzar la vida política. A més, no ens agradaria que semblàs que, amb una denúncia volem contrarestar la que la Guàrdia Civil posà a Toni a Barcelona. Hem demanat al delegat del Govern, Ramon Socias, que actuï. He publicat una carta oberta. No pot al·legar ignorància, perquè, a més a més, els seus assessors, Ramon Morey i Jordi Bayona, han rebut una notificació amb el relat dels incidents.

-Quina resposta heu obtingut del Delegat del Govern?
-Cap ni una. No s'ha adreçat a l'afectat. Tan sols li demanam que rebi en Toni i que l'escolti sense davallar els ulls. Estic segur que, si ho fa, actuarà en conseqüència. S'ha de canviar el xip. És molt irònic que en nom de la seguretat es generi inseguretat. El que va succeir a Palma fou molt greu. Dues psicòlogues de la Universitat de Barcelona, especialistes en maltractaments, m'han explicat que, en trobar-se els sis guàrdies civils que l'esperaven a l'aeroport la reacció normal hauria estat arrancar a córrer. Sabeu el que això hauria pogut implicar? Què pot fer la Guàrdia Civil si veu que un jove fuig? I, en lloc de respondre, Socias s'ha posat en contacte amb algun dels articulistes que s'han solidaritzat amb Toni per intentar que no continuassin escrivint sobre la qüestió.

-No heu demanat responsabilitats al delegat del Govern a Catalunya?
-No, tot i que em consta que s'ha fet per iniciativa d'altres col·lectius. Els fets més greus succeïren a Mallorca i és Ramon Socias qui ens ha d'oferir unes explicacions. Alguns m'asseguren que el Delegat del Govern a Catalunya haurà arxivat la denúncia contra Toni. Però és que això no basta. Amb això no ens podem donar per satisfets.

-Li heu demanat audiència?
-No. Volem actuacions. Una resposta a Antoni Mestre. Espanya l'ha maltractat i Ramon Socias representa Espanya a les Illes Balears. Ramon Socias no pot mirar cap a un altre costat davant aquest dèficit democràtic. Si creu que no passarà res, s'equivoca. He rebut més de mil cartes de solidaritat i quasi totes diuen que el més greu succeí a l'aeroport de Palma. Sabien el que cercaven. Per què l'esperaven a l'aeroport si després de registrar-lo a Barcelona sabien que no duia ni armes ni drogues? Pens editar un CD amb el recull dels escrits rebuts amb la cara de Ramon Socias a la portada. Els fets de Palma responien a una acció calculada. Volien provocar una reacció de Toni. Per una encalentida d'un guàrdia civil a Barcelona l'esperaven sis a Palma. Ramon Socias ho ha de condemnar. Passen coses curioses. He rebut la solidaritat de Fernando Rubio, diputat del PP. He rebut la solidaritat de tots els grups polítics llevat d'ASI i del PSOE.

-Us sentiu decebut amb els socialistes?
-Estic molt sorprès amb el PSOE. Ha de fer una passa a favor de les llibertats. És curiós, perquè hem rebut suport de gent del PSC, molt propera a Maragall. Un d'ells em digué que estava segur que Ramon Socias actuaria. Sí, estic decebut amb el PSOE. En un cas similar, Miquel Ramis, l'anterior delegat del Govern, sancionà un guàrdia civil i demanà disculpes a Jaume Sastre.

-Cap membre de l'Executiva del PSIB-PSOE s'ha posat en contacte amb vosaltres?
-No. No n'hem tengut la solidaritat.

-I, no obstant això, el Govern de Zapatero n'haurà de respondre a Madrid.
-Efectivament. Ja hi ha dues preguntes registrades al Congrés i una al Senat. Hauran de respondre i d'actuar.

L'altre dia, en Bartomeu Mestre contava en públic que havia fet la mili amb els «boina verde». El dia que els visità l'aleshores príncep d'Espanya (por la gracia de Dios, com eren les designacions en aquells temps), el reberen amb una demostració de perillosos exercicis com despenjar-se d'un helicòpter, botar d'un cotxe en marxa i altres proves de «testosterona pàtria». Acabada la peripècia militar, «la cartilla» reflectia que, malgrat bots i cabrioles, el valor «se le supone». Devien parlar d'un altre valor, incomprensible pels éssers civils.

Fa uns mesos, el Col·lectiu d'Enginyers Industrials va fer públics dubtes sobre el gasoducte i iniciaren una presència en els mitjans desconeguda mentre es tramitava el Pla Energètic, s'exposava a consulta pública i s'aprovava per la majoria dels representants de la ciutadania. Aleshores ja vaig escriure l'estranyesa per la consciència sobrevinguda. Ara, quan el pepero amb més alt càrrec de les Balears, el senyor Reus, president de Gesa, reobre el debat que el Parlament havia tancat després d'anys i panys de promeses i inútil espera, és quan els meus dubtes retornen per confirmar-se sols. Mira tu! Qui ho havia de dir, que al Col·legi d'Enginyers li passàs el mateix que a l'amic Balutxo, que després de mostres i proves d'escorar cap al PP, hem de convenir que la independència ideològica se'ls suposa. Com amb els «boina verde», també deuen parlar d'un altre concepte d'independència, incomprensible pels éssers civilitzats.

I ara, la cirereta del pastís que clou tot el muntatge: Madrid ja no veu tan clara l'opció del tub de gas i, si en qualque moment l'hi va veure, era per pura estratègia partidista o perquè no s'imaginaven que el govern de la guarda de quiques aconseguís tancar el Pla Energètic que els seus mai no saberen i els agafà desprevinguts. Sigui com sigui, no podien consentir que aquestes illes tenguessin garantit un futur energètic sense que ells el concedissin amb la magnanimitat que els caracteritza, però tampoc no s'hi podien enfrontar si hi havia tot un seguit d'estudis —en tots els àmbits, inclòs el del finançament europeu— que recomanaven la solució decidida pel legislatiu balear. A més, tota la Península es gasificava amb importants inversions públiques i no era qüestió d'encetar un altre greuge tan evident i perillós pels interessos partidistes. Però, si els tècnics «neutrals» obrien el debat una altra vegada, l'evasiva començava a agafar cos. Poc a poc, els grillons que ens ofeguen es tanquen amb matemàtica precisió. Ara, que és moda orejar els nostres problemes per la premsa alemanya, convendria que els hotelers, tan «neutrals» com els enginyers, fessin alarmisme sobre les panes elèctriques que ens esperen gràcies a la inoperància del Govern d'esquerres (condició que se'ls suposa).

Es veu que els anys acabats en 2 atien el ja de per si sobreexcitat sentiment espanyolista. El 1982 va ser l'any del Naranjito, que simbolitzava la conclusió de la primera etapa de la Transició (tercera restauració borbònica, que diu en Balutxo al seu nou llibre), guiada per la UCD i amb la traca final del Tejerazo i la LOHPA.

El 1992 s'esdevingué el zenit de la segona fase, amb el felipisme al poder i amb els Jocs olímpics de Barcelona que aconseguiren omplir per primera i única vegada, el Camp Nou de banderes espanyoles, sense oblidar l'Expo de Sevilla, i la capitalitat cultural de Madrid, que si no, hi havia el perill que l'any fos massa català.

Deu anys després, o sigui ara mateix, ens toca patir una nova inoculació d'espanyolisme tronat, guiada pel caudillín victoriós a les urnes i a les guerres. Encara que, més que guerres, siguin sainets que no ens atrevim a qualificar de conte xinès, perquè sabem —ens ho explicava La Vanguardia d'ahir— que el guió de la guerra del Julivert, l'escrigué un comerciant de Calella amb aficions literàries, que respon al nom de Pere Porti Gallart.

Doncs els nostres inquiets veïns ja preparen la pròxima, i com sempre, ens hi han embolicat. Serà, com no, el 2012. Volen que se celebrin els Jocs Olímpics corresponents a aquella data a Madrid i, és clar, com que allà no hi ha platja (on deuen fer les finals de volei-platja que anuncien?) a alguna llumenera se li ha acudit que les nostres poden servir. No ens sembla malament, però no fa falta tenir poders d'endevinació del futur per saber que el cas serà aprofitat per comparar-ho amb Barcelona 92, en què Palma no fou subseu (que Barcelona sigui la capital natural per als illencs no vol dir que sempre n'hagi sabut-pogut exercir). I allò que és més greu, algú s'atrevirà a suggerir o, fins i tot proclamar (la gosadia d'alguns no coneix límit) que la nostra ciutat ha d'estar agraïda a Madrid. De fet, el batle interí, Joan Fageda, s'ha apressat a divulgar a través d'un anunci publicitari que «Palma, com a subseu olímpica per a totes les competicions nàutiques, completarà una gran xarxa d'infraestructures esportives i de transports i rebrà el necessari impuls turístic gràcies al ressò internacional de l'esdeveniment».

Doncs bé, sàpiga l'amable lector/a que amb els doblers que recapta l'Estat espanyol a les Illes Balears i no retorna, podríem organitzar uns Jocs Olímpics cada any. I als qui pensin que estam exagerant els donarem una altra informació: els doblers que es recaptaran amb la tan anomenada ecotaxa signifiquen el tres per cent de l'espoli fiscal que pateixen les Balears. O sigui que, només que Madrid s'endugués un 3% menys del que s'endú i en comptes de tornar-nos, dedica a finançar avalots com el del sainet de Perejil, no importaria parlar-ne més.

O sigui que, com diuen per allà, per a gràcies, les nostres. Encara que, ben mirat, els haurem d'agrair que el català torni a ser llengua oficial a uns Jocs Olímpics.

Sembla que el geògraf Bartomeu Barceló ha rebut, per errors, durant una temporada rebuts de l'OCB que corresponien a l'Ajuntament de Bunyola. Llàstima que, quan l'entitat dedicà un número de la seva revista a l'aniversari de la publicació d'Els Mallorquins, de Josep Melià, no es recordàs que ell n'havia estat l'editor.

D'Efak Dilluns dia 23,Bartomeu Mestre «Balutxo», presentarà el muntatge Siau qui sou. Rapsòdia poètica de Guillem d'Efak al claustre de Sant Domingo de Manacor. Mestre oficiarà de «deïdor» i disposarà de la col·laboració i actuació de Biel Majoral. Per poc que pugueu, no us ho heu de perdre i, de passada, recordar a l'Ajuntament de Manacor que des del 1995, any en què aprovà dedicar un carrer al poeta i cantautor, té un assumpte pendent d'obligat compliment.

Parlament L'empresa que des del 1983 portava el restaurant del Parlament i que era famosa per les seves paelles, en deixa la gestió perquè no ha guanyat el concurs d'adjudicació.

Gomis Joan Carles Gomis, nou director del Solleric i assessor cultural de l'Ajuntament, porta molt bé les setmanes que du al càrrec. Que hi continuï.

«He sido de izquierdas y es muy probable que siga siéndolo». Us atreviríeu a ser tan tan sincerament ambigus? Sobretot si l'oració ve seguida d'una adversativa d'aquesta contundència: «pero hace ya algún tiempo que no ejerzo». Arribats a aquest punt, convé aclarir que no parlarem del Pacte de Progrés, sinó de persones. D'altres, de la mateixa generació que l'autor de la frase, com Fabià Estapé —heu vist mai tant de cofoisme davant unes memòries de tots colors?— s'hi esforcen per ser-ho, ambigus. De manera educada, els qualificarem de complexos. Carlos Barral es referí així a l'economista dels Planes de Desarrollo: «Fabián Estapé es un perro de todas las razas». La caracterització agradà al caracteritzat. Es vana d'haver contestat: «Li vaig explicar (a Barral), un dia que en vaig tenir ocasió, que justament els gossos de raça són els que acaben a sota de les rodes dels vehicles i que, en canvi, els milraces sempre se'n surten». Un abisme separa el to de les confessions de l'oncle d'Esperanza Aguirre de la del pare d'una amiga de tants ministres del PP. Un i l'altre —qui no ho ha fet en alguna ocasió?— s'han vist obligats a respondre a la qüestió de què fa un al·lot com tu en un lloc com aquest. I, per ventura, és el que aquests dies succeeix a en Balutxo. Sembla que ha sorprès el fet que Bartomeu Mestre, la rotunditat contra vent i marea feta carn, hagi ingressat en el regne dels que viuen entre signes d'interrogació. Ha passat de dirigent sindical a cap de Recursos Humans de Sa Nostra. Els seus enemics han aprofitat aquesta intel·ligent decisió de Miquel Capellà per intentar desprestigiar en Balutxo. Coneixent-lo, seria ofendre'l sortir en defensa seva com si es tractàs d'una indefensa damisel·la davant les feres a l'espera que Tarzan arribi per salvar-la. Ha demostrat que se'n desfà prou bé de paraula, d'obra i de pensament. Viurà en la novetat d'estar sotmès a una doble coherència, una brega a l'alçada del personatge. Clar que podem desitjar-li sort: que no tingui necessitat ni d'enganar-se ni d'enganar. Només el temps i els seus companys de sindicat podran dir si se n'ha sortit. Barral i Jaime Gil eren experts en moralitats. José Agustín Goytisolo, de qui Mestre és un bon lector, també. Com que avui anam passats de cursileria (una enhorabona —i això ho és—, no admet tants de circumloquis) en recordarem aquell poema que parla del «canto rodado».