La taxa d'atur de les persones majors de 55 anys s'ha triplicat des de l'inici de la crisi a les Balears. El primer trimestre de 2007 era del 7,32%, mentre que el mateix període d'enguany assolí el 20,39%, d'acord amb les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que l'INE publicà la setmana passada.

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha demanat avui des del Parlament Europeu (PE) suport per a Balears i ha explicat a diverses reunions amb europarlamentaris i comissaris de la CE el fet insular de l'Arxipèlag que la diferència d'altres regions europees.

Moment en què els ecologistes esclarien als agents les seves intencions relatives a l'aparador turístic. Foto: GOB.

La presència de destacats membres del grup ecologista GOB a la fira turística que se celebra aquests dies a Berlín ha modificat l'agenda del president del Govern, José Ramón Bauzá, present avui a la capital alemanya per a assistir als actes de la ITB. Després de la tensió generada ahir per la presentació del vídeo de Miquel Barceló, en el qual es denuncia la política territorial del PP, l'Ambaixada espanyola a Berlín ha rebut aquest matí algunes cridades de representants de l'Executiu autonòmic, alertant de possibles incidents durant la celebració dels actes organitzats per a avui. Per aquest motiu durant tot el matí un important dispositiu policial ha envoltat l'espai de Balears a la fira, i això no ha passat desapercebut a molts dels assistents a la cita turística.

Un total de 6 persones mortes a Balears figuraven com a beneficiàries de la Llei de Dependència, i aquest fet es tradueix en un import de 27.093 euros que va rebre la comunitat per part del ministeri sense que li corresponguessin entre els anys 2007 i 2011, segons un informe del Tribunal de Comptes.

Un dels casos judicials més mediàtics és el que investiga les activitats de l'ens que presidí el gendre del Rei, Iñaki Urdangarin. Foto: Arxiu.

Una de les majors xacres del món de la política és la corrupció, i a l'estat espanyol, els processos judicials iniciats per aquestes activitats suposadament il·lícites afecten uns 300 imputats, amb una elevada incidència a les Illes Balears i el País Valencià. De fet, ambdós territoris se situen al capdavant d'aquest llistat, encara que Catalunya o Galícia hi queden ben a prop. Alguns dels casos amb major ressó mediàtic són els que han esclatat a l'Arxipèlag. Molts s'esdevingueren durant l'última legislatura de l'expresident popular Jaume Matas. A més, no es poden oblidar casos com el que investiga les activitats presumptament irregulars comeses a través de l'Institut Noós, que presidia el gendre del Rei, Iñaki Urdangarin, o el cas Over Marketing, en el qual està implicat l'expresident popular del Parlament, Pere Rotger.

Oriol Junqueras.

Oriol Junqueras (1969, Barcelona) és el president del segon partit amb més diputats a Catalunya, Esquerra Republicana. Diputat i batle de Sant Vicenç dels Horts, parla amb la seguretat de qui se sap totes les xifres de memòria. Ha vingut a Mallorca per la commemoració de la Diada. Sobre la consulta diu que es farà "Fent-la, demanant l'opinió als ciutadans. Que el Govern espanyol diu que no es pot fer? Hem de fer-la igualment. En això consisteix la democràcia, que la gent pugui opinar. Fixi's que la diferència entre nosaltres i els que voldrien votar que no és que nosaltres volem votar i ells no ens volen deixar votar".

Les Illes Balears són la comunitat que més ha incrementat la població durant l'última dècada. Foto: Arxiu.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma que més ha incrementat la població durant l'última dècada, amb 258.834 persones més, és a dir, un 30,8% respecte del 2001. Així, el cens situa la xifra total de població a les Illes en 1.100.503 habitants a 1 de novembre de 2011. En relació a l'edat mitjana de la població balear, aquesta és de 39,9 anys el 2011, enfront dels 38,8 anys de mitjana que hi havia una dècada abans, fet que suposa un augment d'1,1 anys. Aquestes dades responen al cens de població elaborat durant els darrers mesos de 2011 i primers de 2012 per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), una operació que repeteix cada deu anys.

El president de la Generalitat, al costat de José Ramón Bauzá, en els primers temps del mandat d'aquest, quan les vies de col·laboració entre ambdós Governs semblaven estables.

El Consell de Govern d'aquest divendres ha donat validesa a la separació definitiva de l'Arxipèlag i el consorci que conforma l'Institut Ramon Llull (IRL). El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, ha explicat que aquesta acció no implica deixar d'assumir el compliment de les obligacions contretes en relació a l'exercici en curs o als precedents de les que en sigui responsable, i ha volgut recordar que aquesta decisió s'ha pres, entre altres causes, per la reestructuració del sector públic duita a terme pel Govern i està motivada per la difícil situació econòmica actual, i atenent al caràcter associatiu i voluntari de l'IRL. Segons ja havia anunciat l'Executiu, l'Institut d'Estudis Baleàrics assumirà les funcions que fins a ara es realitzaven a través de la delegació a Balears de l'IRL.

Onada de peticions per ingressar a l'Institut Ramon Llull

La vaga general d'ahir a Balears generà xifres importants per als sindicats. El Govern Bauzá va reconèixer una participació a l'aturada lleugerament superior al 26%. Es tracta de dades que permeten parlar d'una vaga a mitges però significativa, amb una incidència en el comerç també minoritària però superior a l'esperada.

La sol·licitud que la setmana passada féu el Govern per poder acollir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic ha servit a la sessió del dia del Parlament per enfrontar dialècticament l'Executiu i el principal partit de l'oposició.

El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló. Foto: Arxiu.

Fa mig any varen dir que no hi havia risc d'intervenció i que no calia demanar ajuda perquè havien "fet els deures"; fa aproximadament un mes van començar a deixar entreveure que no descartaven acollir-se al rescat, i ahir el Govern anuncià que el demanarà a Madrid per un total de 355 milions d'euros. Ara bé, l'Executiu, que només destaca els avantatges de l'operació, no vol anomenar rescat allò que tothom coneix per rescat. El crèdit, que encara s'ha de concretar, serà aproximadament a un 6% d'interès i a tornar en uns deu anys i servirà per cobrir part del dèficit que es generarà enguany.

El magistrat considera a una nova interlocutòria que els possibles delictes al voltant de Nóos produïts a Balears i València 'són connexos'. Foto: Arxiu.

El jutge d'instrucció del cas Palma Arena, l'extensa causa de la qual formen part les indagacions sobre les presumptes irregularitats comeses a l'Institut Nóos, acusa el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, d'usar el seu "parentiu" amb la Casa Reial i aprofitar aquesta "àrea d'influència" per acudir a "altes instàncies polítiques, passant per damunt d'esglaons i tràmits que per a qualsevol ciutadà serien indefugibles", i obtenir així adjudicacions i contractes de les Administracions públiques. En una contundent interlocutòria, el titular del Jutjat d'Instrucció de Palma, José Castro, desplega una llista de "significatives coincidències" entre els negocis ordits pel marit de la Infanta Cristina tant a les Balears com al País Valencià.

Imatge de balcons engalanats amb l'estelada i la bandera europea, en motiu de la Diada de Catalunya. Foto: Reuters.

L'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya ha aconseguit l'aplaudiment dels ciutadans i personalitats a l'acte del parc de la Ciutadella de Barcelona quan s'ha solidaritzat amb els balears i valencians pels «atacs» que sofreixen a aquests territoris al català propi de l'indret. També s'ha sentit calor i emoció en evocar els afectats per l'incendi de l'estiu a l'Empordà, a Girona, i en parafrasejar l'escriptor Joan Salis: «No es tracta de deixar de ser catalans, sinó de deixar de ser imbècils». La presentadora de l'acte, la periodista Mònica Terribas, ha fet aixecar aplaudiments dels assistents amb la seva salutació a les Illes i el País Valencià, on «la llengua comuna rep sistemàticament atacs d'instàncies polítiques i judicials», ha dit.

Balears compta amb un 'sistema sanitari deficient', segons revela el IX Informe de Defensa de la Sanitat Pública. En aquest treball es posa nota als serveis de cada territori, i en el cas de l'Arxipèlag, aquest aconsegueix una nota de 23 sobre un màxim de 38. Això col·loca les Illes com la quarta comunitat de l'estat per la coa, just superada per Múrcia (22), Madrid (21) i el País Valencià (19).

El Consell de Política Fiscal i Financera mostrà ahir una imatge atípica: les comunitats del PP no votaren en bloc. Foto: Arxiu.

El Govern balear acceptà ahir sense protestar les noves restriccions de dèficit per als propers exercicis fixades pel Govern de l’Estat, a diferència d'altres comunitats governades pel PP. A diferència d'altres comunitats governades pel PP, com Extremadura i Castella-Lleó, que s'abstingueren en la votació, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, votà a favor dels objectius de dèficit proposats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Les noves restriccions suposaran que es mantingui el sostre de dèficit de l'1,5% del PIB fixat per a enguany.

Les Illes foren uns dels territoris que menys aigua consumiren el 2010. Foto: Arxiu.

Els habitants de les Balears són els que paguen l'aigua més cara de l'estat. Aquest bé de primera necessitat tingué un cost de 2,69 euros per metre cúbic el 2010 a l'Arxipèlag, segons una enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tanmateix, els ciutadans de les Illes consumiren una mitja per càpita d'aigua per sota del nivell mitjà que es registrà a Espanya durant aquest exercici. Les comunitats de Cantàbria, Castella i Lleó i Extremadura són les que més aigua consumiren, i per contra els de les Illes Balears, La Rioja i País Basc, varen ser els que menys aigua van gastar aquell any.

El Govern destaca que Balears ha registrat la major reducció de l'atur intermensual en un mes de juny des de l'any 2006 i que, a més, la desocupació que hi va haver durant el passat mes a les Illes suposa el major descens intermensual a nivell estatal.

La protesta més multitudinària, la manifestació pel català del 25 de març. Foto: J. Torres.

Les protestes contra els atacs del Govern de José Ramón Bauzá tenen ressò fora de les Illes Balears. Tant és així que fins i tot el ple de l'Ajuntament de Tarragona debatrà, demà, una moció en defensa del català a l'Arxipèlag. La moció, presentada pel Partit Socialista de Catalunya, diu que el ple se solidaritza amb la defensa de la supervivència del català a Balears i afegeix que l'Ajuntament s'adhereix a la campanya de la plataforma Moviment per la Llengua. "La supervivència d'un poble depèn de la supervivència de la seva llengua".

Duran ha recordat els seus orígens a un petit poble d'Osca. Foto: Arxiu.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha denunciat avui l'"ofensiva" dels governs del PP a les Balears, Aragó i València per negar la "unitat" del català, després que el govern aragonès hagi suprimit el reconeixement legal del dialecte del català que es parla a la Franja de Ponent. A dos tuits publicats des del seu perfil personal el també president i portaveu del grup de CiU al Congrés s'ha referit així a l'esborrany de la nova llei de llengües d'Aragó, segons el qual els més de 50.000 aragonesos de les comarques orientals a partir d'ara es considerarà que parlen aragonès meridional o "septentrional", i no català. A un d'aquests tuits, Duran denuncia l'"ofensiva" dels governs del PP a les Illes Balears, Aragó i València per negar la "unitat" del català, "fent-ho no contra criteris polítics, sinó contra criteris científics".

El líder d'UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, ha assegurat que al catalanisme no li fa cap bé utilitzar "a la lleugera" el nom de 'Països Catalans', per referir-se als territoris de Catalunya, País Valencià, les Balears i altres zones amb els mateixos llaços lingüístics, perquè això revolta els valencians.

La reducció dels treballadors públics s'emmarca dins les mesures d'austeritat que aplica el Govern.

L'Administració autonòmica de les Balears ha reduït més de 1.400 treballadors en un any, segons les dades fetes públiques pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Tanmateix, la xifra total d'empleats públics afectats per les mesures d'austeritat és més gran, ja que aquesta dada no inclou els llocs de feina que s'han eliminat a Educació, a Sanitat i a les empreses públiques. En concret, el personal de les conselleries i dels seus organismes autònoms ha passat de 5.402 empleats el gener de 2011 a 3.938 el gener de 2012. Aquesta reducció, del 27%, ha afectat 1.464 llocs de feina dels serveis generals de la comunitat.

Perera celebra el primer gol. Foto: Grup Serra.

L'Atlètic Balears no deixà escapar el derbi mallorquí davant el Manacor i es manté com a líder sòlid del grup III de Segona B. Tot i la superioritat lògica dels blanc-i-blaus, els manacorins posaren l'ai al cor de la parròquia balearica després d'aprofitar el desconcert que provocà una polèmica actuació arbitral. L'expulsió d'Antoñito i un penal en el minut 88 permeteren als de Jaume Mut i Xavi Ferriol maquillar el resultat d'un duel en el qual jugaren les seves cartes.

El PSIB-PSOE i el PSM-IV-ExM han reivindicat avui al nou president del Govern, Mariano Rajoy, que millori el finançament de les Balears per poder atendre les necessitats dels ciutadans en àrees fonamentals com són sanitat, educació i assumptes socials.

Els itineraris i excursions de la serra de Tramuntana suposen per als visitants una bona alternativa al tradicional sol i platja.

El Govern de Balears ha resultat guardonat pel seu impuls a l'ecoturisme "com a forma d'ampliar el ventall de propostes per al turisme també en una destinació de sol i platja", en el marc de la Fira Internacional del Turisme d'Interior que se celebra a Valladolid. Administracions, organitzacions turístiques públiques i privades, empreses de transport i una bodega figuren en la nòmina dels Premis Intur que es lliuraran aquest dijous, 24 de novembre, en la XV edició de la fira. L'organització distingeix empreses i institucions que, al llarg d'aquest període, han dut a terme actuacions a favor del desenvolupament del turisme d'interior en els seus respectius àmbits d'actuació.

 

Aguiló i Oliver, tercer i quart per l'esquerra, a la seu de CAEB. Foto: J.Torres

Les franquícies són una fórmula empresarial a l'alça a les Balears. Des de l'any 2007, abans de l'inici de la crisi econòmica, la facturació de franquícies a les Illes ha augmentat 38 milions d'euros (un 12,37%) entre 2007 i 2011, fins als 337 milions. Així mateix, durant aquests quatre anys, la inversió ha pujat 19 milions d'euros (un 18,44%), fins als 122 milions anuals, segons revelà ahir el president de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), Josep Oliver. El president de la patronal oferí aquestes dades durant la inauguració del IV Fòrum de Franquícies de les Balears, a la qual també assistí el vicepresident econòmic del Govern balear, Josep Ignasi Aguiló. Segons les dades aportades per un informe de Tormo & Associats, al qual va fer referència Josep Oliver, l'any 2007 hi havia nou xarxes de franquícies a l'Arxipèlag, contra les deu actuals. Pel que fa al nombre d'establiments d'aquest tipus, ha augmentat un 1,8% des d'aleshores, ja que el 2007 n'hi havia 1.082 i avui n'hi ha 1.160.

Tot i la crisi, l'opció de compra de l'habitatge encara és prioritària.

La cultura del lloguer encara és residual a l'Estat espanyol. Una de les conseqüències directes d'aquesta mentalitat és la bombolla immobiliària, fruit de la febre per comprar un habitatge. Tanmateix, l'opció de compra encara és prioritària entre els ciutadans. Així ho posa de manifest l'estudi Els espanyols i la seva relació amb l'habitatge, que ha elaborat el portal immobiliari fotocasa.es. Segons l'informe, més de la meitat (un 62,8%) dels ciutadans de les Balears entrevistats viuen en un habitatge de la seva propietat, davant el 21,5%, que ho fan en un de lloguer. A més, un 73,6% dels illencs prefereix la propietat al lloguer. El principal entrebanc de ser propietari avui, però, és la hipoteca. Per això, un 75,2% dels balears propietaris ha adquirit casa seva mitjançant un préstec hipotecari. I d'aquests, prop de 9 de cada 10 (el 86,7%) encara la paguen. De fet, segons l'estudi, Balears és la comunitat amb el major percentatge de persones pendents de pagar la hipoteca de tot l'Estat.

Aquesta xifra suposa un increment significatiu respecte a l'any passat.

Les conseqüències de la crisi econòmica actual no cessen i la taxa de risc de pobresa assolí el 20,6% de la població illenca l'any passat. Així ho posen de manifest les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fetes públiques ahir i d'acord amb les quals, en el conjunt de l'Estat, el 21,8% dels ciutadans viu per sota del llindar de risc de pobresa, cosa que representa un punt percentual més que fa un any, segons l'Enquesta de condicions de vida de 2011. Els menors de 16 anys són els que presenten més perill de trobar-se en situació d'indigència, en una proporció del 26,5%, enfront del 23,3% de 2009.

PSM-IV-Entesa-Equo presentà divendres a la Junta Electoral Provincial 12.208 signatures. Foto: T.Ayuga

Un total d'onze partits es presenten als comicis del proper 20 de novembre a les circumscripcions electorals de les Illes. Cinc formacions ja tenen representació: PP, PSIB-PSOE, Esquerra Republicana, Unión, Progreso y Democracia i Izquierda Unida. S'escolliran 8 diputats i 5 senadors. La resta de partits o coalicions han hagut d'acreditar un nombre suficient de signatures de suport a les candidatures al Congrés i al Senat. La instrucció és de nova ordre i la Junta Electoral Central l'aprovà el setembre d'enguany. És el primer cop que s'aplica en unes eleccions generals. Així, les formacions, federacions de partits i coalicions electorals sense representació actual al Congrés o al Senat hagueren de presentar amb la candidatura signatures de suport d'almenys el 0,1% dels electors inscrits en el cens de la circumscripció per on pretenen el vot.

L'alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa que afecta les zones del cervell on rau la memòria. Foto. efe

Cada any es diagnostiquen a les Balears 800 nous casos d'alzhèimer, una malaltia degenerativa que afecta al voltant de 6.000 persones a l'Arxipèlag, segons dades del Servei de Neurologia de l'hospital Son Espases oferides ahir per la Conselleria de Salut amb motiu del Dia mundial de l'alzhèimer. El càlcul total de possibles afectats per aquesta malaltia té en consideració que, segons destaca la Conselleria, més de la meitat dels casos no han estat diagnosticats. L'alzhèimer és la patologia més freqüent entre les diverses demències que poden afectar les persones grans. Es tracta d'un trastorn degeneratiu greu provocat per la pèrdua gradual de neurones i afecta les zones del cervell que controlen el pensament, la memòria i el llenguatge. Les maneres en les quals es manifesta són molt variades i alguns dels seus símptomes són la pèrdua de memòria, els trastorns del llenguatge, la desorientació i els canvis d'humor i de comportament.

El PSOE, CiU, el PNB, ERC, IU-ICV, Coalició Canària, BNG i NaBai han mostrat la seva disposició favorable a la presa en consideració de la iniciativa ciutadana "Televisió sense Fronteres", que pretén que les cadenes autonòmiques es puguin veure en aquelles comunitats on es comparteixi la mateixa llengua, a diferència d'UPyD, que hi votarà en contra, i el PP i UPN que se n'abstindran en la votació.

La junta de govern de la CAEB i la junta directiva de la PIMEM van analitzar ahir, cada un a la seva seu, la delicada situació per la qual passen les empreses afectades pels impagaments del Govern i la negativa de bancs i caixes a donar crèdits, que ha deixat també la PIMEM en una situació crítica. Per això, ambdues patronals enduriran les seves reivindicacions davant del president de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá, perquè compleixi la seva promesa d'establir "d'una vegada per sempre un calendari de pagaments".

L'inci del curs escolar és 29 euros més car per a les famílies de les Balears en comparació de la mitjana estatal. El cost per fill a la resta de l'Estat se situa en els 796 euros, mentre el de l'Arxipèlag és de 825 euros, un 2,59 per cent menys que en el curs anterior, segons un estudi realitzat per la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents (FUCI).

La manifestació del 9 de juny passat perquè el català continuï sent un requisit en l'Administració. Foto: M.À.Cañellas

L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració i que està preparant el Govern, "incrementarà la demanda de cursos de llengua catalana per part dels funcionaris". Així ho creu el nou gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), Sergi Torrandell. Aquest increment en la demanda de cursos de català ja l'apuntaren fa unes setmanes tant l'Obra Cultura Balear (OCB) com el sindicat STEI-i. Els funcionaris -excepte el professorat- que treballin a la funció pública no estaran obligats a tenir coneixements de català, tot i que per a la seva tasca diària necessitaran entendre'l i parlar-lo. Segons el president de l'OCB, Jaume Mateu, això suposarà "més despesa per a l'Administració, tot i que diuen que volen estalviar". A l'últim semestre de l'any a l'EBAP ja no hi ha cursos de català programats, perquè hi haurà els exàmens dels diferents nivells. Caldrà esperar, doncs, fins al 2012 per saber si l'oferta de cursos en català realment es mantindrà o s'incrementarà.

Cerdà i Villatoro han presentat la programació dels Catalan Days. Foto: S. Amengual.

El director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro, visità ahir la seu de la institució a Palma per presentar la segona edició del cicle Catalan Days, que es durà a terme els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre a la ciutat de Nova York. Diferents propostes artístiques, tant de les Illes com del Principat, ompliran les galeries, museus i altres espais de la ciutat dels gratacels amb la intenció de mostrar la cultura catalana a la resta del món. En representació balear, assistiran a l'exposició col·lectiva Concepts el fotògraf Agustí Torres, en una conversa amb Joan Fontcuberta, i el baríton menorquí Joan Pons, que oferirà un dels espectacles més destacats de la mostra amb el seu concert a l'auditori Walter Bruno amb la col·laboració de la New York Opera Society. Villatoro destacà el valor internacional de l'esdeveniment, ja que "la nostra producció cultural serà present en un aparador mundial tan reconegut com Nova York".

La companya Botifanfarrons escenifica espectacles de carrer.

La representativitat balear a la Fira de Tàrrega es mantindrà, però rebaixant un 60% la partida prevista. La Conselleria d'Educació i Cultura del Govern confirmà ahir que les quatre formacions illenques (Res de Res, Produccions de Ferro, Botifanfarrons i Carlos Miró) acudiran a la mostra de teatre de carrer, però que el pressupost serà d'entre 3.000 i 4.000 euros aproximadament. Aquests doblers serviran per pagar els desplaçaments dels grups mateixos. De moment, la Direcció General de Cultura, que encapçala Isabel Cerdá, no preveu cap partida per abonar els catxets a les tres companyies que escenifiquen espectacles al carrer, tal com marca el contracte que signaren amb la Fira de Tàrrega el 18 de juliol passat. El document estableix que l'organització (Tàrrega) "es farà càrrec de les despeses d'allotjament i manutenció de l'artista durant els dies de la seva actuació en la mostra", mentre que "les de desplaçament i catxet seran a càrrec de la Conselleria d'Educació i Cultural del Govern de les Illes Balears".

Imatge d'arxiu de la biblioteca de la Universitat de les Illes Balears.

Les Illes Balears són la comunitat amb manco titulats universitaris i, a sobre, on n'hi ha més que treballen en feines per sota de la seva qualificació. L'Anàlisi de l'ocupabilitat dels joves a les Balears a partir del seu nivell d'estudis, fet per l'Observatori del Treball del Govern, ho deixa ben clar. També indica que l'atur juvenil "augmenta més en els extrems, és a dir, en aquells que només gaudeixen d'estudis de Primària i en els que tenen estudis superiors, mentre que gran part dels demandants amb estudis de primera etapa de Secundària surten de l'atur amb més facilitat". Els universitaris amb feina van passar de ser un 8% del total de joves treballadors, l'any 2005, a ser-ne un 7,5%, el 2010. Amb tot, un 69,3% dels joves amb estudis superiors tenien feina el 2010, per sobre dels que han acabat tots els estudis secundaris (45%), dels que només tenen l'ESO (44,2%) i dels que han completat l'Educació Primària o ni tan sols això (34,5%).

Un establiment hoteler de la Platja de Palma. Foto: M. À. Cañellas.

Els hotels de les Balears se situen com els més cars de la costa espanyola, en haver experimentat un increment en els seus preus del 18 per cent l'agost, amb un cost mig de 151 euros per nit. Aquestes dades s'extreuen de l'estudi mensual (Índex de Preus Hotelers de trivago.es), que assenyala que a la costa mediterrània els preus han ascendit entorn del 10 per cent, on sobresurten localitats com Benidorm, que ha presentat un increment del 12 per cent, situant-se en una mitjana de 145 euros, o Salou, amb una pujada del sis per cent, fins als 167 euros. L'estudi destaca el cas de Marbella, que ha estat l'únic municipi que ha depassat els 200 euros per nit i s'ha situat en una mitjana de 220, la qual cosa suposa un increment del nou per cent.

Els contructors confien que es posi en marxa el projecte de reconverció de la Platja de Palma.

El ram de la construcció és un dels més castigats per la crisi econòmica. La inversió ha caigut en picat i el mercat laboral encara se'n ressent. Per juny de l'any 2007, a les Illes hi havia 54.809 persones donades d'alta en el règim general de la Seguretat Social en l'àrea de la construcció. Per juny de 2011, la quantitat era de 27.828. El director de l'Associació de constructors de les Balears, Manuel Gómez, indicà ahir que la caiguda començà el 2008 (vegeu-ne el gràfic adjunt) i preveu que aquesta xifra continuï a la baixa. Augura que a final d'any just s'arribarà als 25.000 afiliats.

Les Balears perden posicions en la competitivitat turística. Foto: J. Lladó.

Les Balears han perdut competitivitat com a destinació turística durant el 2010 en col·locar-se com la sisena comunitat de referència i cedir a l'arxipèlag canari el cinquè lloc, lloc que ocupava el 2009, segons les conclusions del plafó elaborat per l'Aliança per a l'Excel·lència Turística amb la col·laboració de Deloitte. L'estudi 'Monitor de Competitivitat Turística de les Comunitats Autònomes' d'Exceltur apunta que les Balears han perdut prop de 2,8 punts als principals indicadors que articulen el rànquing de les destinacions amb majors fortaleses i que lidera, el 2010, la Comunitat de Madrid. L'informe ha estat presentat pel vicepresident executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, i el director de l'àrea d'Estudis i Investigació, Oscar Perelli.

La CAEB espera tancar 2011 amb un creixement del PIB del voltant de l'1%

La població de les Balears creix, però els seus ciutadans de cada pic es casen menys i tenen menys fills. Així ho posen de manifest les darreres dades de l'Informe de moviments naturals, donat a conèixer ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Segons aquest estudi, l'any passat es registraren a les Illes 4.035 matrimonis, la xifra més baixa des de 1985. Precisament des de llavors, s'hi aprecia una clara evolució descendent. L'any 2009, per exemple, es casaren 116 persones més que l'any passat.

Les Balears continuen encapçalant el major nombre de denúncies per violència de gènere.

Balears tenia una taxa de 18,73 denúncies per violència de gènere per cada 10.000 habitants durant el primer trimestre de l'any, el major índex de l'Estat, segons les dades de l'Observatori de la Violència Domèstica i Gènere, adscrit al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Les Illes registraren un total de 1.032 denúncies per violència de gènere durant els primers tres mesos de l'any, la qual cosa implica un creixement del 4,1% respecte del mateix període de l'any passat. A més, es van presentar un total de 213 sol·licituds d'ordres de protecció, de les quals 163, el 77%, van ser validades pels òrgans judicials de la comunitat. En l'àmbit general, les denúncies presentades als jutjats de l'Estat es van incrementar un 3% fins que arribaren a un total de 32.492 durant el mateix període. La xifra contrasta amb les 31.542 de casos registrats els tres primers mesos de 2010. Les dades de l'Observatori també revelen que del total de denúncies, el gruix va ser per atestats policials, ja fossin a instàncies de la mateixa víctima (63,7%), per intervenció directa policial (13,7%) o amb denúncia familiar (0,81%).

Les Balears encapçalen la minva de l'atur al mes de juny. Foto: T. Ayuga.

Les Balears es troba entre les comunitats amb major percentatge d'usuaris freqüents d'internet al tenir un 65,1 % dels internautes que es connecten de manera continuada, segons l'Enquesta sobre Equipament i Us de Tecnologies d'Informació i Comunicació a les Llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollit per Europa Press. La mitjana nacional s'ha situat al 58,4 %. Al costat de les illes, les comunitats amb un major nombre d'internautes freqüents han estat Catalunya amb un 67,7 %, Madrid (66,7%), Aragó (61,2%) i El País Basc amb un 60,7 %. Canàries s'ha situat amb un 51 %, Galícia (48,3%), Extremadura (48,5%), Múrcia i Andalusia, totes dues amb un 52,1 % i la ciutat autònoma de Melilla (51,1%).

Font: FUNCAS, Infografia: FIKA

La quantitat d'empleats públics a les Balears ha pujat un 61,7% entre l'any 2000 i el 2010, segons un estudi encarregat per la Fundació de les caixes d'estalvi (Funcas). L'informe indica que l'Arxipèlag ha passat de tenir 42.999 treballadors de l'Estat a tenir-ne 69.548 i que és la comunitat on n'hi ha hagut un creixement relatiu més elevat. Així doncs, tot i que en xifres absolutes Andalusia, Catalunya i Madrid són els territoris on s'ha incrementat més el nombre d'aquests assalariats, ja n'hi havia força més d'entrada i el percentatge d'augment no ha estat tan alt com a les Illes.

Passatgers que queden a l'aeroport per mor de la columna de fum. Foto: Agències

L'anul·lació d'un vol que havia de sortir de Palma és la principal conseqüència que va tenir ahir el nigul de cendra procedent del Grímsvötn als aeroports de les Balears. L'espai aeri de l'Estat no sofreix de ple, de moment, els efectes de l'emissió volcànica, com sí que passa al Regne Unit i a Irlanda, malgrat que ja s'han produït les primeres cancel·lacions de vols als aeròdroms espanyols. En altres indrets, tanmateix, ja s'hagueren d'anul·lar ahir més de 250 viatges. El temor que es repeteixi el caos provocat el 2010 per una altre volcà islandès, però, impera sobre els passatgers i el sector turístic. Això no obstant, l'Oficina Meteorològica d'Islàndia informà que la intensitat de l'erupció havia anat en descens per segon dia consecutiu.

Els ren a car impulsen les matriculacions. Foto: Arxiu

Les matriculacions d'automòbils a les Balears van assolir un total de 4.936 unitats l'abril, xifra que suposa un increment del 69,7% respecte del mateix període de 2010. Aquest augment situa les Illes com la primera comunitat amb una major pujada percentual, segons dades de les associacions de fabricants (Anfac) i de venedors (Ganvam). A l'Arxipèlag, per segon mes consecutiu, la forta pujada es deu a la renovació de flota dels cotxes de lloguer. Les vendes d'automòbils van caure l'abril a totes les comunitats autònomes i només varen pujar a Balears i, en menor mesura, al País Valencià (+4,7%). A les Canàries es van mantenir estables. Cal indicat que es tracta de tres comunitats turístiques, de manera que els rent a car en varen dinamitzar el mercat. No obstant això, en els quatre primers mesos de l'any s'ha registrat un descens en la venda de cotxes efectuades a les Illes del 8,7% amb relació al mateix període de l'any passat. Concretament, des de gener a abril es van realitzar 10.095 matriculacions a les Illes.

Els ciutadans de les Balears que viuen a l'estranger són actualment 17.993, mentre que el 2010 eren 15.878. L'increment no tan sols és fort (13%), sinó que és lleugerament superior al de la mitjana estatal, que ha augmentat un 8,2% des de fa un any. Així ho publicà ahir l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb unes xifres que apunten cap a la nacionalització massiva d'estrangers -especialment de l'Argentina i de Cuba- com a motor de la pujada.

Carles Manera saluda la ministra Salgado en una reunió del Consell de Politica Fiscal. Foto: Arxiu.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va viatjar ahir a Madrid per reclamar al Govern espanyol els doblers del fons de competitivitat de les Balears per al 2011, entre 230 i 240 milions d'euros. Si bé el 2009 i el 2010 l'Executiu estatal pagà aquest fons -previst al nou model de finançament-, enguany no preveu fer-ho i Manera hi comptava. El conseller no descarta encara la via de la negociació per aconseguir els doblers.

El Govern emetria més deute públic si no assoleix un acord sobre el Fons de Competitivitat

Barceló creu inacceptable demana una "resposta contundent"

La mesura permetrà un estalvi de 13,1 milions de litres a l'any de combustible fòssil. Foto: Efe

El Govern balear, acompanyat dels principals agents implicats en el sector energètic de les Illes, presentà ahir un pla d'implantació del vehicle elèctric a les Balears, que té com a objectiu que el 2015 hi circulin ja 7.500 cotxes sostenibles, un 3% del total estatal. El pla s'analitzà en una reunió mantinguda ahir i presidida pel cap de l'Executiu, Francesc Antich, i preveu que, del total de vehicles, 5.800 estiguin matriculats a Mallorca, 1.000 a Eivissa, 600 a Menorca i 100 a Formentera. Segons explicà Antich després de la trobada, aquesta xifra de cotxes elèctrics permetrà un estalvi de 13,1 milions de litres a l'any de combustible fòssil i una reducció del 67% de les emissions de diòxid de carboni (16.400 tones a l'any). Per assolir aquesta fita, però, el cap de l'Executiu balear remarcà que no valen "polítiques voluntaristes i disperses com feia l'anterior Govern", a qui atribuí la compra dels tres autobusos elèctrics que no s'han utilitzat mai, "perquè no tenen força" suficient per circular per terrenys costeruts.

La Seguretat Social va perdre a les Balears 1.998 afiliats estrangers el març, la qual cosa suposa una caiguda del 3,26% respecte del mateix mes de l'any anterior, fins a situar el nombre d'estrangers donats d'alta en 59.282, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració fetes públiques ahir. En l'àmbit estatal, la Seguretat Social va guanyar 7.665 cotitzadors estrangers el mes passat, un 0,4% més respecte del mes anterior, fins a situar-se la xifra d'immigrants en alta en 1.777.438 d'ocupats.

El Tribunal d'Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB) rebé durant 2010 un total de 10.529 expedients individuals i 69 de col·lectius, fet que suposa, respectivament, un descens de l'1,8% i un increment del 15% sobre les dades de 2009. Aquesta pujada en els col·lectius respon, majoritàriament, a la conflictivitat arran del retallada salarial del 5% per als treballadors públics.

Les Balears quedaren a les fosques. Monuments, espais públics i grans edificis de l'Arxipèlag quedaren ahir en penombra per sumar-se a "L'hora del planeta", la mobilització mundial contra el canvi climàtic convocada per l'organització ecologista WWF.

Hom voldria pensar vivament que ja som als estreps finals d'un dels hiverns més en punta i plujosos dels últims anys. De fet, la primavera astronòmica s'ha anunciat per a les 00,21 hores d'avui. Hem matinat, idò, sota el seu mantell. El mal temps sembla que ha de quedar, a la fi, enrere.

El director del CRE, Antoni Riera. Foto: J.Torres

L'economia balear acabarà el 2011 amb signe positiu, concretament amb un creixement del 0,5%, encara que en el darrer tram de l'any passat "s'embossà" i "perdé velocitat" i va decréixer un 0,2% en el darrer trimestre de l'any. En conjunt, el 2010 l'economia de les Illes tancà en un -0,9%. Així ho indicà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica de la UIB i Sa Nostra, Antoni Riera, en la presentació de l'informe de conjuntura de febrer. La presentació de l'edició d'ahir és ja la trentena de la institució i coincideix amb el desè aniversari d'aquesta publicació quadrimestral d'informació econòmica. Entre els principals factors que expliquen aquesta paralització del creixement balear, Riera destacà l'estancament del consum que ha decrescut a les Balears un 0,1% en el quart trimestre, tot i que fins llavors evolucionava millor. L'altre component que explica aquesta desacceleració és la inversió, que en el conjunt de l'any passat retrocedí un 3,7%, una xifra molt similar al 3,8% que caigué el 2009. Així, el director del CRE assegurà que el sector serveis han evolucionat de manera "molt feble", tot i ser els primers a reprendre la senda positiva. Enfront d'aquesta situació d'estancament econòmic, el Centre de Recerca Econòmica augura un retard en la plena recuperació de l'Arxipèlag i, per tant, la normalització de molts d'altres comptadors, com el del mercat laboral.

El nombre d'hipoteques firmades a les Balears l'any passat, sense distingir el tipus de finca, es reduí un 10,4% respecte a 2009, i tancà 2010 amb 3.053 (per cada 100.000 habitants) i un import mitjà de 141.283 euros, la qual cosa col·loca les Balears com la comunitat en què més va pujar aquest import d'Espanya, segons les dades difoses ahir per l'Institut Nacional d'Estadística.

Un total de vint-i-sis províncies de tretze autonomies es troben en alerta per vent, neu i fenòmens adversos costaners, que en el cas de les Balears és groga a Mallorca, Eivissa i Formentera per ratxes màximes de fins a 80 quilòmetres per hora i a Menorca per fenòmens al litoral.

Les reserves dels britànics per estiuejar a les Balears s'han disparat. La crisi política i les revoltes del món àrab -principalmet Egipte i Tunísia- han fet que els ciutadans del Regne Unit es decantin per reservar les seves vacances en indrets més segurs, com és el cas de la costa mediterrània. Aquesta situació ha provocat que alguns hotels de Mallorca ja hagin hagut de penjar el cartell de ple per a aquest mercat el proper mes de juny i deixin de vendre llits al tourperadors britànics per a aquell mes.

Antònia Marí Ramon, popularment coneguda com 'Madò Cala', va morir ahir a la nit a l'edat de 108 anys. Era la dona més anciana de Balears i la vuitena més longeva d'Espanya. Va néixer a Sant Antoni de Portmany el 1903 i es va dedicar a la costura durant diverses dècades.

El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en una reunió amb el conseller d'Economia, Carles Manera. Foto: Agències

El nou model de finançament fa que, per primera vegada, les Illes Balears no hagin d'aportar doblers al fons de suficiència estatal. De fet, passarà el contrari: segons els càlculs del Ministeri d'Economia, la liquidació del fons de suficiència de l'any 2009 garantirà entre 180 i 188 milions d'euros per a Balears. La Comunitat no cobrarà aquests doblers de l'Estat, sinó que se li descomptaran de la liquidació de l'exercici que es preveu que es farà cap a mitjan any, segons fonts de la Conselleria d'Economia i Hisenda. La xifra encara és aproximada, però ja és un canvi respecte d'anys anteriors. El 2008 tan sols es va poder aplicar una part del nou model de finançament i el saldo també va resultar negatiu. Cal tenir en compte que, segons un informe del Govern balear, l'Arxipèlag va perdre 1.632,4 milions d'euros entre el 2002 i el 2006 a causa del fons de suficiència i de la manca d'actualització de les xifres de població de l'Arxipèlag, que havien crescut força.
El fons de suficiència és un mecanisme de solidaritat interterritorial que obliga algunes comunitats a aportar allò que 'sobra' d'un finançament prefixat. Balears i Madrid eren les úniques comunitats que hi aportaven doblers. La xifra del fons de suficiència es calcula restant dels ingressos que obté la comunitat; és un càlcul de les seves necessitats.

"Més formació equival a més ocupació", assegurà ahir la consellera de Treball i Turisme balear, Joana Barceló, durant la presentació d'un estudi elaborat per la UIB segons el qual una de cada tres persones aturades que reben formació aconsegueix un contracte laboral. Es tracta d'un estudi pioner a les Illes que ha elaborat el professor d'economia aplicada, Joaquín Alegre, i que avalua l'efecte sobre la inserció laboral dels cursos de formació per a persones aturades.

Les entitats financeres de les Balears compleixen amb les ràtios de solvència exigides pel Govern central. La ministra d'Economia, Elena Salgado, anuncià dilluns que l'Estat entrarà com a accionista en tots els banc i caixes que no compleixin amb el requisit de ràtio mínima de capital bàsic (core capital) del 8% abans del pròxim setembre. Banca March, Caixa Colonya de Pollença i el Banc Mare Nostrum -integrat per Sa Nostra i les caixes de Múrcia, Granada i Penedès- superen el percentatge.

Pep Melià, durant una intervenció en el darrer debat de politica general al Parlament. Foto: T.Ayuga

Unió Mallorquina ha registrat una iniciativa al Parlament en la qual demana que es transfereixin a les Illes Balears noves competències de l'Estat, com la de litoral, abans del mes de maig, o les de justícia, policia autonòmica, polítiques actives d'ocupació o gestió de la immigració. La proposta, a més de reclamar més autogovern, també constata el "magre balanç" pel que fa a transferències estatals que s'haurà produït durant aquesta legislatura.
La moció d'UM, que es votarà en el primer ple d'aquest període de sessions, previst per a dia 1 de febrer, és conseqüència del debat que es produí a final d'any. En aquell ple, el president del partit, Pep Melià, criticà la "involució" que s'està registrant a l'Estat autonòmic i denuncià que ni el nou Estatut, ni l'existència d'un "govern amic" a Madrid -així l'ha anomenat en repetides ocasions el president Antich, perquè és socialista com ell- ni "l'Espanya plural" de José Luis Rodríguez Zapatero no han servit perquè arribassin noves transferències a l'Arxipèlag. Si en aquell debat el Bloc qualificà de magre el balanç pel que fa a traspassos competencials, ara UM li agafa el guant i, en el primer punt de la moció que ha presentat, constata precisament aquest "magre balanç".

De cada vegada hi ha més joves que abandonen la Secundària i no segueixen cap formació.

El 43,2 per cent dels joves d'entre 18 i 24 anys de les Illes Balears no ha completat els estudis d'Educació Secundària en la segona etapa i no segueix cap tipus d'estudi ni formació. Això situa l'Arxipèlag a la coa de tot l'Estat espanyol pel que fa a joves que decideixen ampliar els estudis més enllà dels 16 anys. Així ho indica un dels articles de l'Anuari de l'educació de les Illes Balears 2010, dedicat a l'abandonament escolar a la Comunitat i presentat pel director de la publicació, Martí X. March. L'índex de persones que no es formen a les Illes després dels 18 anys ha passat del 38,1 per cent el 1998 al 43,1 del 2008, és a dir, un 5 per cent en només deu anys.

José Blanco va inaugura ahir la nova terminal d'arribades d'Atocha, a Madrid, amb Esperanza Aguirre y Alberto Ruiz-Gallardón. Foto: Efe.

La Guàrdia Civil ha iniciat aquest dilluns a Balears els primers interrogatoris dels controladors que van abandonar el seu lloc de treball els passats dies 3 i 4 i que podrien haver incorregut en un delicte de sedició, previst i penat a l'article 20 de la Llei Penal i Processal de Navegació Aèria de 1964. De moment, els vuit controladors aeris que estaven citats a declarar davant la Fiscalia de Madrid s'han negat a fer-ho, en no reconèixer-la competent per als interrogatoris. Així mateix, han assegurat que no ho faran fins que el Tribunal Suprem resolgui els recursos que van interposar contra l'actual situació que els manté immobilitzats sota la jurisdicció militar, segons han informat fonts jurídiques.

L'organització de productors pesquers de Mallorca, Opmallorcamar, pretén crear una marca que identifiqui la gamba mallorquina. "Així com hi ha marques per a la gamba de Palamós i per a la de Garrucha, ara en volem crear una que protegeixi i promocioni la d'aquí", explicà Antoni Garau, secretari d'Opmallorcamar.

Els drets i deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris públics i concertats seran regulats per drecret. El document que aprovà ahir el Consell de Govern vol promoure i desenvolupar mesures i recursos per fomentar la convivència escolar i per prevenir i gestionar conflictes i fixar les normes de convivència que s'han d'observar als centres docents i els mecanismes de correcció de les conductes contràries a aquestes normes o que les perjudiquen greument.

Tomeu Oliver substituirà el president del PP de les Balears, José Ramón Bauzá, com a candidat del partit a la batlia de Marratxí. Tomeu Oliver, que és en l'actualitat responsable d'Economia i Hisenda del consistori, presentarà demà el nou projecte que encapçalarà. L'acte comptarà amb la presència de l'actual batle, José Ramón Bauzá, i el president insular del PP, Joan Rotger.

El nombre de desocupats de llarga durada s'incrementa a les Balears. Segons les dades del Ministeri de Treball i el SOIB d'aquest novembre, una de quatre persones sense feina a les Illes fa més d'un any que figura a les llistes de l'atur. Així, fins a 22.981 desocupats fa més de 12 mesos que no tenen feina. Del total de 92.049 ciutadans sense treball a l'Arxipèlag, els de llarga durada en suposen el 25%.

El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, i el secretari general de Turisme i Comerç, Joan Mesquida, durant la roda de premsa. Foto: Efe.

Les Balears, juntament amb les zones turístiques costaneres, són un dels indrets més afectats pel tancament de l'espai aeri aquest cap de setmana passat, coincidint amb l'inici del pont de la Constitució. Així ho reconegué ahir el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, durant una roda de premsa en què va estar acompanyat pel secretari general de Turisme, Joan Mesquida. Tanmateix, el ministre inisistí que les xifres que s'han avançat sobre les pèrdues són "prematures i precipitades".
Després de reunir-se amb Mesquida; el director general de Turisme, Antonio Bernabé, i el director general de Comerç Interior, Angel Allué, per avaluar les conseqüències del tancament de l'espai aeri espanyol durant prop de 24 hores, Sebastián indicà que el turisme rural, urbà i les estacions d'esquí han sofert "un impacte limitat", mentre que el segment més perjudicat van ser les illes i les costes. A més, el ministre realitzà una comparativa amb les pèrdues quantificades durant el mes d'abril passat a causa de la cendra del volcà islandès i en aquest cas els danys econòmics "són menors" per a les línies aèries i les agències de viatge, els dos sectors més "perjudicats" per la "vaga salvatge" dels controladors.

El president del Govern, Francesc Antich, ha admès que els ciutadans de Catalunya han exercit un vot de càstig, en clara referència al PSC, que ha perdut nou escons en relació amb les eleccions de 2006, encara que ha considerat que els resultats electorals no són "extrapolables" a les Balears.

Fa ja unes quantes setmanes, vaig advertir, des d'aquesta mateixa tribuna, dels possibles "danys col·laterals" que es podien derivar d'una intervenció des de Mallorca en l'articulació d'opcions polítiques a l'illa d'Eivissa. Llavors focalitzava el comentari sobre el PSIB-PSOE, perquè, des del meu punt de vista, estava contribuint a la implosió d'Eivissa pel Canvi, tot donant suport a aquella opció que convenia menys a l'esquerra, tant a Eivissa com al conjunt de les Illes Balears.

Els partits balears seguiren de ben a prop les eleccions catalanes. Mentre que el PSIB reconegué que el projecte socialista "no ha convençut", el PP assegurà que s'ha convertit en una "força clau" en la governabilitat catalana. UM, PSM i Entesa recalcaren, de la seva banda, la gran força i el triomf dels partits nacionalistes, mentre que ERC demanà "autocrítica" i Iniciativa no amagà "preocupació" pel viratge a la dreta del Parlament de Catalunya. Rosamaría Alberdi (PSIB-PSOE) va reconèixer que el partit no esperava una davallada tan important. "Montilla ha fet molt bona feina, però no ha rebut la confiança dels ciutadans", assegurà. Per la dirigent socialista, ara cal una "remodelació del projecte" per tal de tornar a il·lusionar. "Cal obrir un període de reflexió i de canvi per poder convèncer de nou i donar solucions a la crisi", sentencià.

Les "bones" dades turístiques del segon semestre permeten "compensar" un primer semestre "molt difícil". Així ho manifestà ahir la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, després de fer-se pública la despesa dels turistes estrangers, que a les Balears pujà un 12,2% en relació amb el mateix mes de 2009. Es tracta del major increment percentual d'un mes d'octubre des de 2004, segons precisà el director general de Planificació Estratègica, Llorenç Pou.

La pràctica de la botellada ha descendit un 5% en els quatre últims anys i les Balears és la comunitat on menys joves el realitzen, amb un 9%, respecte al 30% de mitjana nacional, segons l'estudi "Joves i Alcohol 2010", presentat avui per l'Universitat de València.

La forta immigració que han rebut en els darrers anys les Illes Balears fa que la seva població sigui una de les menys envellides de l'Estat espanyol. Si el percentatge de majors de 65 anys a l'Estat és del 16,89 per cent, a les Illes davalla fins al 13,97.

Corcada Teatre és la primera vegada que hi seran presents.

La projecció exterior de la cultura que es genera a les Illes Balears és un dels assumptes pendents que, en els darrers temps, ha pres força dins el camp de les arts escèniques. Cinc productores de l'Arxipèlag participen a partir d'avui i fins divendres a Mercartes, el Mercat de les Arts Escèniques de Sevilla, que s'ha convertit en un dels millors aparadors per a professionals dels projectes teatrals a l'Estat i on es donen a conèixer les propostes a programadors, gestors i experts. En concret, enguany hi prendran part Corcada Teatre, Produccions de Ferro, Produccions del Mar i les novelles La Calòrica i Tshok. En total aquestes duran a terme més d'una desena de projectes escenogràfics, a més de la promoció de l'espai del Teatre del Mar com a centre d'exhibició, segons explicaren ahir des del mateix espai que fan part de Gescènic. "A banda de la producció del Teatre de Mar, que ara tenim en gira Camarada K, també ens donam a conèixer com a espai d'exhibició i presentarem els tallers teatre i literatura i el de laboratori", afegiren. Per la seva banda, Corcada Teatre han estat convidats a Mercarters per cercar distribuïdors o coproductors per a les iniciativfes que han de posar en marxa l'any que ve.

La depreciació de la lliura davant l'euro (30% en els dos darrers anys) i les conseqüències negatives de les mesures econòmiques que adoptarà el Govern britànic el 2011 són els dos principals problemes que en aquests moments afecten la indústria turística al Regne Unit. També són l'explicació de les mesures que han assumit touroperadors i hotelers per incentivar les vendes de reserves per a la temporada d'estiu 2011.

La crisi ha sacsejat de ple el sector cultural de les Balears. Mentre que les diferents administracions públiques de l'Arxipèlag incrementen les partides de Cultura dels seus pressuposts, els ciutadans illencs rebaixen a marxes forçades la despesa en aquest sector. En tres anys, la despesa total en cultura ha passat de 442 milions d'euros l'any 2006 a 417 milions el 2008, cosa que suposa una disminució del consum cultural de 25 milions d'euros. Així es desprèn de la Memòrica del Consell Econòmic i Social (CES) del 2009, amb unes dades presentades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears.

Carles Manera i Albert Moragues, conseller de Presidència, ahir a la Mesa del Seguiment Econòmic. Foto: M. Mestre.

Les Balears sortiran de la crisi l'any vinent. S'hi preveu un creixement econòmic del 0,6% del PIB, tot i que això no tindrà un efecte directe sobre la creació d'ocupació, que es recuperarà més lentament. Aquestes són les previsions que exposaren ahir en la mesa d'Economia els consellers de Presidència i d'Economia, Albert Moragues i Carles Manera, "amb tota la cautela i precaució possibles", reconegué Manera. Ambdós justificaren la decisió de prorrogar els pressuposts als agents econòmics i socials. Les previsions de l'Executiu se sustenten en els darrers indicadors econòmics, que es consideren positius. I és que després del "cataclisme" de 2009, quan l'economia va caure un 2,7%, les Balears tancaran aquest 2010 amb una caiguda menor, del 0,9%, tot i que durant els darrers tres trimestres de l'any s'hauran produït registres en positiu, d'entre el 0,3 i el 0,5%. Si, en tres anys (2007-2009), la "draconiana" caiguda dels ingressos de la Comunitat ha estat d'uns mil milions d'euros (fins a situar-se en els nivells del 2003, just abans que començassin a créixer), ara s'han començat a recuperar els ingressos tributaris i, tot i que enguany es preveia ingressar 1.965 milions, a finals de juliol ja se n'havien recaptat 1.071.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu per a avui, dimarts, vent fort amb pocs molt forts de fins a 80 quilòmetres per hora a Menorca i el nord-est de Mallorca, on és activada l'alerta taronja (risc important) per fenòmens costaners. A l'illa de Menorca i el nord de Mallorca també hi ha activada l'alerta groga (risc) per vent.

El cost per habitant de l'Administració pública a les Balears és de 9.921 euros a l'any, una mica menys que el 2009, quan era de 10.246. Tanmateix, les Balears es troben per sobre de la despesa mitjana en el conjunt de l'Estat, la qual cosa implica un descens del 6,5% respecte del 2009, quan era de 10.282.

La recuperació és més a prop. Si més no així ho indiquen les xifres de la temporada turística balear d'enguany respecte de les de l'any passat. Així, segons les dades que es presentaren ahir en la mesa de Turisme, la despesa turística a les Balears ha crescut un 4,6% -250 milions d'euros més- en la temporada alta, respecte del mateix període de 2009.

191.197 ciutadans de les Illes Balears (un 17,3%) viuen per sota del llindar de la pobresa. És a dir: té uns ingressos inferiors al 60% dels que té la mitjana. Així ho posa de manifest l'Enquesta de condicions de vida 2009, que va fer pública ahir l'INE. La xifra de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa augmenta amb preocupació. L'any 2008, de fet, el percentatge de pobres era d'un 13,8%, una xifra que es traduïa en 151.168 persones en molt mala situació econòmica. Per tant, entre 2008 i 2009 més de 40.000 illencs entraren en la pobresa.

La compravenda d'habitatges va augmentar un 49,3% l'agost a les Balears respecte al mateix mes de l'any anterior, fins un total de 1.029 operacions, davant les 689 de 2009, un increment superior al registrat a la mitjana nacional, on l'augment ha estat del 29,6%, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Del total d'operacions, 979 s'han realitzat sobre habitatges lliures (+47,4% més respecte a 2009); 50 sobre habitatges protegits (+100%); 538 sobre habitatges nous (+39,7%); i 491 sobre habitatges usats (+61,5%).

Cristina García Rodero oferí una conferència al Teatre Principal. Foto: M. À. Cañellas.

Menuda, perfeccionista i humil. Així podríem definir Cristina García Rodero després del seu fugaç pas per Palma durant el dia d'ahir. "Us mostraré algun treball meu, però mirau-lo amb ulls generosos, que encara no està acabat i, a més, l'ordinador no li dóna la qualitat que jo voldria", afirmava ahir la premi Nacional de fotografia, Medalla d'Or al Mèrit Artístic i primera dona espanyola a entrar a l'agència Magnum, entre altres guardons. o féu a la sala Petita del teatre Principal, el lloc que acollí l'entrega dels II Premis de fotoperiodisme convocats pel Govern balear.

La diputada popular al Congrés, Maria Salom, s'escudà ahir en una sola lletra -una 'o'- per afirmar que el text dels pressuposts del Govern de l'Estat "autoritza a suprimir el 50% de descomptes aeris". Poca estona més tard, el president Francesc Antich sortí al pas d'aquestes declaracions i insistí que els descomptes es mantindrien, tal com ja afirmà en el seu moment el ministre de Foment, José Blanco. "Això no és modificable", assegurà.

El Teatre municipal del Born de Ciutadella de Menorca, en una imatge del 2009.

El Govern central aportarà una inversió de gairebé de 4,8 milions d'euros per a la rehabilitació d'edificis de valor cultural i històric de les Balears, segons el disposat en el projecte de Pressuposts Generals de l'Estat per a 2011. Les partides corresponen al Ministeri d'Habitatge que dedicarà 1,46 milions d'euros per a la rehabilitació de Can Bisso a Binissalem, així com a 100.000 euros més per a la reforma de l'antiga casa del poble d'Esporles. D'altra banda, el departament dirigit per Beatriz Corredor dedicarà 502.580 euros per a la rehabilitació de Can Domenech (Alcúdia) i habilitarà uns altres 205.000 euros per a la restauració del Casal de Can Solivelles, en el municipi d'Artà.

Les millors sabates balears envaeixen el mercat internacional. Un total de 24 empreses de calçat de l'Arxipèlag participen, des d'ahir i durant tot aquest cap de setmana, en la vint-i-sisena edició del Saló Internacional de Calçat i Articles de Pell Modacalzado+Iberpiel, que se celebra al saló Ifema de Madrid.

El Tribunal Constitucional avala la regulació que l'Estatut fa de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en considerar que la integració dels seus fons i els de l'Arxiu Reial de Barcelona en el sistema d'arxius de Catalunya "no suposa alteració del règim unitari d'aquests", per la qual cosa no vulnera competències estatals ni d'altres autonomies com Aragó, el País Valencià i les Balears.

D'ençà que l'any 1880 el Daily Graphic de Nova York va incloure una fotografia en les seves pàgines, la feina dels fotògrafs de premsa ha acompanyat, il·lustrat i, fins i tot, millorat el treball dels redactors dels diaris i les revistes. El fotoperiodisme ha copsat la realitat amb un sol clic i de manera tan descriptiva com les mil paraules que acompanyen el text periodístic.

El Tribunal Constitucional no accepta les apel·lacions referents a l'Arxiu històric de la Corona d'Aragó.

El Tribunal Constitucional rebutjà els recursos interposats pels governs de les Illes Balears, Aragó i el País Valencià contra l'Estatut de Catalunya. Els recursos plantejats per les Balears i Aragó es refereixen a la disposició addicional tretzena de la norma bàsica catalana, relativa a la Corona d'Aragó. En el cas de les Balears, l'Executiu va presentar l'apel·lació el 2006 (quan manava el PP), perquè entenia que envaïa les seves competències i suposava una "apropiació indeguda" de l'Arxiu històric de la Corona d'Aragó. En la disposició esmentada s'estableix que els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Real de Barcelona s'integren al sistema d'arxius de Catalunya.

Els autobusos de París, Lió i Nantes passegen pels carrers d'aquestes tres ciutats franceses diferents imatges de les Balears, una iniciativa de l'Agència de Turisme Balear que busca mostrar als francesos els encants de les Illes com a principal destinació de sol i platja.

Alvaro Middelmann, ahir anb la consellera, Joana Barceló. Foto: M.À.Cañellas

Air Berlin ja ha xifrat les pèrdues que l'erupció del volcà Ejyafjalla, al sud d'Islàndia, li provocà entre abril i maig. En total, hagué de suspendre 3.500 vols, la qual cosa implica deixar a terra 398.452 passatgers. Aquest contratemps li generà, per tant, prop de 60 milions d'euros en pèrdues. Tot i així, l'aerolínia mostra un bon comportament en el mercat europeu. Tal com assegurà ahir el seu director a la Península, Àlvaro Middelmann, que explica que "la xifra de passatgers, fins al mes d'agost, ha crescut un 1,9% en comparació amb el mateix període de l'any 2009". Respecte dels vols oferts des de Son Sant Joan, Middelmann assegurà que enguany han augmentat un 5% el nombre de seients als seus avions. Les dades foren complementades per la bona ocupació de les aeronaus d'Air Berlin el mes d'agost, que fregaren el 91%. De fet, Middelmann explicà que el bon temps que hi ha hagut aquest estiu a les Illes, afegit al clima plujós i fred dels mercats emissors (Alemanya, Anglaterra), han estat les causa de l'increment. "I afegiria que la tònica continuarà per setembre, ja que les previssions no són gaire bones a Europa central!".

El poder adquisitiu dels residents a les Illes Balears baixa d'ençà que arribà la crisi econòmica. Segons Antoni Riera, director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, el PIB per càpita caigué un 3,8% al llarg del 2009.

El major nombre de divorcis a Balears es produeix entre els 40 i 49 anys.

Un total de 2.596 matrimonis de les Illes Balears acabaren en divorci el 2009. És a dir, un 10 per cent menys que el 2008, segons informà l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'una taxa pràcticament idèntica a la registrada en l'àmbit estatal (-0,6%) amb 98.359 matrimonis que acabaren en divorci.

Si bé en el 2009 hi ha hagut una caiguda del nombre de divorcis, el descens és encara més significatiu si es compara amb les dades de fa dos anys, quan a les Illes hi hagué 3.491 divorcis. Aleshores, la caiguda del 2009 seria del 26% respecte del 2007.

D'altra banda, a les Balears el 2009 hi hagué un total de 184 separacions, un 7 per cent més que a l'any anterior. Es concediren un total de quatre nul·litats el 2009, una més que el 2008.
La taxa de dissolucions matrimonials per cada 100.000 habitants se situà en 2,54, mentre que a l'Estat fou de 2,27. Entre els 40 i 49 anys es quan es registren major nombre de divorcis.

Balears va ser la comunitat autònoma que va rebre una major despesa dels turistes estrangers el juliol passat. S'hi deixaren prop de 1.800 milions d'euros, la qual cosa representa una millora interanual del 12,5%. D'aquesta manera es trenca la ratxa negativa que va començar l'abril de 2009, segons les xifres publicades ahir per l'Enquesta de despesa turística (Egatur), elaborada per l'Institut d'Estudis Turístics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, es declarà "encantada" amb les dades i puntualitzà que són les millors des del 2004.

Nou comunitats autònomes van incrementar el seu PIB per habitant en el període 2000-2009, especialment el País Basc, Astúries i Galícia, amb pujades entorn de deu punts. Segons dades recollides en l'últim número del butlletí econòmic d'Informació Comercial Espanyola, del Ministeri d'Indústria. Les Balears es troben en el grup que més va minvar el Producte Interior Brut.

Un total de 16 persones han finat ofegades a platges i a piscines de les Illes Balears des que començà l'estiu, al principi del juny, segons informà ahir la consellera d'Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa. A més, va afirmar que la major part dels accidents mortals es produïren a perquè les víctimes varen patir algun problema de salut mentre eren dins l'aigua i s'hi ofegaren. També insistí en el fet que, malgrat les bones condicions de les nostres costes, no s'ha "d'abaixar la guàrdia". Dels 16 casos de gent negada, 14 tingueren lloc a la mar i 2 a piscines.

L'objectiu de localitzar la mallorquina Lourdes Morro, que es troba desapareguda des de la setmana passada a l'estat indi del Caixmir a causa de les intenses pluges que provocaren grans allaus de fang, ha generat noves actuacions promogudes des de les Illes.

Balears ha generat el segon trimestre de l'any més de la meitat de l'ocupació creada en el conjunt de l'Estat. El total d'espanyols que han aconseguit feina en aquest període és de 82.700 i la xifra balear arriba als 43.600 individus. Això suposa un 9,89% més que el trimestre anterior a les Balears, mentre que en tot l'Estat només ha augmentat un 0,45%.

Els balears són menys feliços del que haurien de ser per la seva capacitat de riquesa. Fins i tot els extremenys, que es troben a la coa pel que fa a PIB per càpita, estan més satisfets que els habitants de les Illes.
Això explica un informe de la Caixa, que relaciona el PIB per càpita amb el benestar social. L'estudi compara la riquesa per habitant generada a cada comunitat autònoma amb la qualitat de vida dels seus residents, a partir de la satisfacció que aquests mostren en el seu lloc de feina o amb relació a la qualitat de l'educació i del medi ambient.

La construcció és el sector més afectat, Foto: C.Fontestad

El president de la CAEB, Josep Oliver, preveu que el 2012 augmenti el creixement d'empreses i, per tant, de llocs de feina, i que el 2014 s'assoleixi un equilibri entre la creació de llocs de treball i la disminució de les persones en les llistes de l'atur. Així ho indicà en la presentació de l'informe de conjuntura que realitza l'associació, segons el qual l'economia balear ha decrescut en el primer semestre de l'any un -1,34% en relació al mateix període de l'any passat. Tanmateix, i pel que fa al tancament de 2010, Oliver no s'atreví a donar-ne una xifra, tot i que considerà segur que el Producte Interior Brut (PIB) balear a final d'any serà negatiu. Això no obstant, el president de la patronal confià que el PIB de final sigui més positiu que el del primer semestre. "Si bé és cert que la present temporada turística no es pot considerar bona, sí que la primera quinzena de juliol és millor que els primers quinze dies de gener", reconegué Oliver. En qualsevol cas, malgrat que a partir d'ara l'economia balear creixi a un ritme moderat, no s'assoliran les xifres "sobredimensionades" i fins i tot "anormals" dels anys 2006 i 2007, segons el parer del president dels empresaris.

El calçat és la partida que més exporten les Illes Balears.

La crisi econòmica ha tocat tots els sectors i les exportacions de les empreses de les Balears no en són cap excepció. Un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Mallorca posa de manifest que la tendència del volum de les exportacions de les Illes es troba ara en nivells de 2006. Segons la mitjana dels darrers 12 mesos a partir de l'abril, les vendes a l'exterior de 2006 i les de 2010 són molt semblants, al voltant dels 1.000 milions d'euros. L'estudi de la institució insular sosté que aquesta xifra és la més baixa dels últims quatre anys. Això no obstant, durant el primer quadrimestre de 2010 el volum de les exportacions ha superat les registrades en el mateix període de 2006. De fet, l'import d'enguany és superior al de fa quatre anys, tant en el total -287 milions d'euros el 2010 davant els 229 de 2006- com en partides productives -189 milions enfront dels 141 de quatre anys enrere. En qualsevol cas, la disminució del volum de les exportacions és evident. Cal pensar que de gener a abril d'enguany, una etapa en què assoliren els 287 milions d'euros, es reduïren un 39,1% respecte del mateix període de 2009.

Concentració a Palma en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional per l'Estatut de Catalunya. Foto: S.A

El 6,4% dels enquestats a les Illes Balears en el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) voldria que l'Estat reconegués a les comunitats la possibilitat de convertir-se en estats independents. Aquesta pot semblar una xifra baixa, però si es compara amb la de les altres autonomies es veu que és la tercera més alta, just darrere de Catalunya (23,6%) i del País Basc (21,9%). A més, les comunitats que es troben rere les Illes Balears hi són a molta distància i cap no arriba ni al 3%. La que més s'hi acosta és el País Valencià, amb un 2,9%. La majoria ni tan sols superen l'índex del 2%. També s'ha de destacar que, segons l'enquesa del CIS, les Illes Balears i Catalunya són les dues comunitats on més ciutadans voldrien més autogovern. En aquests dos llocs un 29,3% dels enquestats han respost que estarien d'acord amb "un estat en què les comunitats autònomes tinguessin més autonomia que en l'actualitat". Al darrere hi ha el País Basc (28,4%) i les Canàries (25,5%). De fet, la xifra és encara més alta a una pregunta semblant que podria aplegar tots dos conceptes: "Us agradaria que el grau d'autonomia de Balears fos major, menor o i gual que ho és en l'actualitat?".

Detall de la demostració de pesca amb arts artesanals. Foto: M.À.Cañellas

Volen arribar a bon port perquè consideren que és ben hora de dignificar el sector. Ja han tirat l'àncora i preparen les xarxes per a una bona captura. Pescadors i tècnics de les Illes han decidit unir-se per analitzar la situació actual, mostrar el desacord en la tramitació d'alguna de les ajudes institucionals i agilitzar totes aquelles subvencions necessàries per al creixement sostenible del sector pesquer professional. També demanen que el traspàs de les competències al Consell de Mallorca sigui ben feta i es complementi amb una bona dotació econòmica. Amb aquests objectius s'ha creat la Plataforma econòmica de confraries i confrares de Balears, que ja és integrada per unes 40 persones molt interessades que aquest projecte serveixi per canviar el tarannà del ram i perquè les institucions donin un ajut per revitalitzar la pesca professional. La iniciativa va sorgir d'un grup de pescadors i tècnics de la Colònia de Sant Pere i Alcúdia, que hi han començat a fer feina de debò. Ja s'ha presentat el projecte a diverses confraries, que han vist amb bons ulls aquesta mobilització.

Tot d'una que l'112 rep una telefonada que informa de fum, l'equip d'extinció d'incendis desplega tots els recursos per apagar el foc tan aviat com sigui possible. Només amb una gestió com aquesta s'ha pogut aconseguir que en els darrers 20 anys la superfície total cremada per incendis forestals a Balears s'hagi reduït un 90%. Segons les dades que ha facilitat la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, la mitjana d'hectàrees calcinades en el període de 2002 a 2009 va ser de 150,5 ha i, en canvi, de 1988 a 1995 es varen calar foc 1.284 ha.

L'atur és el principal problema per als ciutadans. Foto: arxiu

L'atur, la crisi econòmica, la immigració i la corrupció són, per aquest ordre, els problemes que més preocupen als ciutadans de Balears. De fet, consideren l'atur i la corrupció com els principals problemes de les Illes. Això es desprèn del Baròmetre autonòmic publicat ahir pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet a partir d'enquestes a 467 residents illencs. Segons aquest informe, el 56,9% dels ciutadans considera que la situació política de l'Arxipèlag és dolenta o molt dolenta. Ara bé, encara tenen pitjor opinió del panorama polític i econòmic espanyol. Mentre que la situació política espanyola és dolenta o molt dolenta per al 60,8% dels illencs, la proporció baixa fins al 56,9% quan es tracta de la política balear.

El Rotary International Club és una associació global d'empresaris i professionals dedicada a accions solidàries, una corporació sense ànims de lucre financiada per les aportacions voluntàries dels seus membres, la col·laboració econòmica d'altres entitats o bé a través d'obres benèfiques. Els representa una roda dentada i li posen veu lemes com "donar de si abans de pensar en mi" i "se'n beneficia qui millor serveix".

Raúl Burillo, en una imatge d'arxiu.

Raúl Burillo cessarà el pròxim divendres com a delegat de l'Agència Tributària de Balears i continuarà amb la seva tasca professional en la península. Nascut a Saragossa en 1964 va substituir ara fa sis anys a Ignacio Fernández Alegria al capdavant de la delegació especial de l'Agència Tributària a Balears. Casat i amb dos fills, va ocupar abans d'arribar a Palma el mateix càrrec a Catalunya.
Burillo va aprovar l'oposició als 26 anys i tota la seva vida professional es va desenvolupar en les localitats catalanes de Terrasa, Reus, Tarragona, Lleida i Barcelona, fins a la seva arribada a les Illes. Afeccionat al futbol, esport que practica habitualment, Burillo està considerat un professional de gran vàlua, habitual en els fòrums de fiscalitat en qualitat de ponent. Durant el seu mandat en Balears ha destacat per la seva activa col·laboració amb la Justícia en la investigació de determinats casos de corrupció.

El vel de la nina Najwa dugué mesos enrrere molta controvèrsia.

UM de Palma ha sorprès l'equip de govern i el PP amb una proposició per prohibir l'ús del vel integral, el burca i el nicab "per part de les dones als carrers, als espais públics de la ciutat i a les instal·lacions i equipaments municipals". La proposició segueix el criteri d'alguns municipis del Principat on ajuntaments com el de Barcelona han aprovat mocions en el mateix sentit després de molta polèmica. Ara, la proposta d'UM fins i tot va més enllà: no tan sols preveu la prohibició del burca i el nicab als edificis públics, com s'ha fet al Principat, també ho vol fer als carrers. Això és especialment paradoxal si es té en compte que a Palma no hi ha hagut cap mena de polèmica per aquesta qüestió. A més, és ben rar veure una dona amb la cara tapada a Ciutat. A partir dels contactes que l'àrea d'Igualtat ha tingut amb les associacions de musulmanes, tan sols s'ha detectat una dona que dugui burca.

Els professors de dret Bartomeu Colom i Toni Abat consideren que la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut de Catalunya també fa retrocedir l'autonomia de les Illes Balears i, alhora, estableix el nivell màxim de descentralització de l'Estat. Així ho explicaren tots dos en una taula rodona organitzada per l'Obra Cultural que es va fer ahir vespre a Can Alcover.

El col·lectiu LGTB deixa a les Illes Balears més de mil milions d'euros anuals a través de l'oferta turística de la comunitat dirigida al públic homosexual. Així es desprèn de l'anàlisi de la plataforma de reserves on-line ReservasGays.com, que ahir es donà a conèixer a Palma amb motiu de la presentació d'ExpoGays, la primera fira internacional dels negocis i del turisme gai que es du a terme del 15 al 17 del proper mes d'octubre en el Palau de Congressos i Exposicions de Torremolinos, a Màlaga.

L'Obra Cultural Balear, el PSIB, UM, PSM, ERC, EAiV, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds i Entesa han convocat una concentració unitària contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Tots els partits amb representació institucional, excepte el PP. La protesta es farà divendres a les set del capvespre a la plaça de Cort de Palma.

Contràriament a la percepció que els provida tracten de difondre, el nombre d'avortaments davalla de cada any. A les Illes Balears, el punt d'inflexió es produí el 2008, quan el nombre d'interrupcions descendí respecte a l'any anterior. Des de llavors, el nombre d'intervencions ha minvat un 22%.

El president Antich, reunit ahir en la Mesa de seguiment econòmic. Foto: P.B.

La sentència del Constitucional sobre l'Estatut català deixà ahir pocs polítics indiferents a les Illes. El president del Govern, Francesc Antich, va fer costat al seu homòleg català, José Montilla, a l'hora de defensar l'Estatut i advertí que, amb la sentència, algun article de l'Estatut balear pot quedar "tocat". El PP es mostrà "satisfet" i, en canvi, PSM i UM denunciaren una "involució" autonòmica. Antich advertí que el "deure" de Montilla és "defensar" l'Estatut, "jo ho faria també amb el meu". El president afegí que la decisió judicial "no és aplicable" a l'Estatut balear, però "això no vol dir que la sentència no declari inconstitucional algun article que sigui molt semblant al de Balears" i "n'hi ha algun que pot sortir tocat i hipotecar futures actuacions".

En el conjunt de les platges de les Illes Balears s'han retirat 179.207 quilograms de residus. Aquest resultat és sensiblement inferior al de la campanya anterior (2008-2009, amb un total de 278.289,96 quilograms) a causa, principalment, de les condicions meteorològiques de la tardor i de l'hivern de 2008, amb fortes i continuades precipitacions, que deixaren moltes restes al litoral a través dels torrents. Una major incidència de temporals sempre provoca més presència de residus a les platges. La neteja de platges fora de l'estiu és una tasca necessària a una comunitat turística com les Illes Balears.

Entre els anys 2010 i 2020 es crearan a les Balears 169.000 ocupacions, de les quals un 80% serà per "reposició" i l'altre 20%, per generació neta de llocs de feina, això és, 35.000 noves places. Així ho manifestà ahir el director general de Planificació Estratègica del Govern, Llorenç Pou, durant la presentació de la monografia Una anàlisi de les ocupacions més dinàmiques a les Illes Balears en el període 2005-2009 -que recull l'Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears-, juntament amb la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, i el director general de Treball, Iago Negueruela.

El president d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, es va reunir ahir a Mallorca amb el líder de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, aprofitant una visita privada del nacionalista català a l'Illa. Durant la trobada, tots dos repassaren els principals temes que afecten Catalunya i Balears, i posà un èmfasi especial en la crisi econòmica i en la reforma laboral.

La natalitat a les Illes Balears, contràriament al fenomen del retrocés global, no té mal futur. Segons les dades que publicà ahir l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any passat nasqueren quasi 11.994 persones a l'Arxipèlag. La dada té dos vessants: per una banda, representa una caiguda de la natalitat del 5,1% respecte del 2008 (12.639 naixements) i, per l'altra, indica que un de cada tres nounats és de mare estrangera.

El nou entrenador del Balears presentat ahir en societat. Foto: Amengual.

El nou tècnic de l'Atlètic Balears, Goran Milojevic, no és cap estrany. El serbi està ben familiaritzat amb Mallorca -no debades, va ser jugador vermell- i la seva família resideix a l'Illa. Coneix el club de la via de cintura, la seva idiosincràsia i la seva història recent, sobretot dels molts inquilins que han passat aquests darrers anys per la banqueta. Sap quines són les exigències i el motiven. "Visc amb la pressió, estic acostumat a fer-hi feina i m'agrada", afirmà davant els mitjans. Acompanyat pel president de l'entitat, Fernando Crespí, Milojevic va ser presentat ahir a l'Estadi Balear, on es congregà una trentena d'aficionats per veure l'entrenador nou. El mandatari confessà que havien considerat diferents noms, però que "l'experiència i les condicions" del serbi eren el que volien.

"Per primera vegada, els productes turístics espanyols, i també els de les Balears, es venen més barats que en altres destinacions, com ara Turquia". Així ho explicà ahir el director de l'Oficina de Turisme Espanyola (OET) de Londres, Ignacio Vasallo, qui va reconèixer que "hi ha una baixada de preus respecte del 2009, de la qual els touroperadors estan contents". Aquest descens afecta els paquets turístics coneguts com de 'sol i platja' que atreuen, la majoria, famílies britàniques.

El president de l'Atlètic Balears, Fernando Crespí, va confirmar ahir en roda de premsa l'acord amb Bartomeu Cursach per allargar la col·laboració del club amb Inverfutbol. L'empresari mallorquí farà una important aportació econòmica al pressupost de l'entitat, a canvi d'entrar a formar part del procés de presa de decisions amb el mateix Crespí i el futur director esportiu. A més, el president va fer oficial el que ja era un secret de domini públic a l'Illa: la no-continuïtat al capdavant del conjunt blanc-i-blau de l'entrenador Àngel Pedraza.

Antich i Manera defensaren que les inversions no s'aturaran del tot. Foto: Jaume Morey.

Els 200 milions d'inversions estatutàries, que l'Estat ha de destinar enguany a les Illes, estan garantits. Així ho comunicà ahir el president Francesc Antich, qui comparegué per anunciar que Madrid li havia donat paraula que les inversions compromeses en tren, tramvia, torrents i reconversió de la Platja de Palma, entre d'altres, es mantenen. Els convenis de carreteres amb els consells tampoc no es veurien afectats per la retallada. En total, segons recordà, s'executaran enguany a les Illes 900 milions d'inversió pública (500 de la Comunitat, 200 d'inversions estatutàries de l'any passat i 200 més d'enguany) i just seria susceptible de patir rebaixes la part dels 344 milions d'inversió directa dels ministeris (la majoria a costes, ports i aeroports) que encara no s'hagi executat.

Les Balears patiren una caiguda del 20,7% en l'arribada de turistes internacionals durant el mes d'abril --marcat pel fenomen del núvol volcànic, en recalar a les illes només 465.025 visitants forans-. Amb això, l'arxipèlag se situa com la destinació que presenta major baixada percentual del país. Així ho indiquen les dades de l'Enquesta de Moviments Turístics en Frontera (Frontur) difosa pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i indica que Espanya va rebre 3,9 milions de turistes l'abril, un 13,3% menys que el mateix mes de l'any passat.

Els increments d'imposts a les rendes més altes, que està estudiant aplicar el Govern de Francesc Antich, suposarien un percentatge molt limitat d'ingressos en proporció a la retallada que, ara per ara, preveu l'Executiu autonòmic i que s'aproparia als 180 milions d'euros per enguany. L'augment del tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda (IRPF), de l'impost de Successions i donacions i de l'Impost Transmissions Patrimonials no servirien ni per compensar el 10% de la contenció que hauria de portar a terme el Govern. A l'espera de xifres oficials, l'Executiu treballa amb una retallada de 180 milions (els 170 plantejats en la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera i uns 30 milions més addicionals a repartir entre el Govern, els consells i els ajuntaments).

Són molts els ciutadans de les Balears que es veuran afectats per les mesures anticrisi anunciades ahir pel president Zapatero. En principi, i amb els nombres a la mà, a les Illes hi ha més de 55.000 funcionaris i més de 165.000 pensionistes, encara que la retallada només en perjudicaria els 117.353 contributius, que suposen un 70% del total, segons dades del mes d'abril. A aquestes xifres encara s'hi haurien d'afegir les embarassades que tindran el fill a partir de l'1 de gener de 2011 i els dependents, a més de l'elevat nombre de professionals que se'n poden veure afectats d'una manera més indirecta, a causa de la minva de les inversions.

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el dèficit públic de les Balears se situa en el 3,5 per cent del PIB, davant l'1,8 per cent que es va trobar a l'inici de la legislatura, si bé ha defensat aquest increment, a fi de pal·liar la caiguda dels ingressos en un context de crisi en el qual el sector privat no estira" l'economia. Als passadissos del Parlament, Manera ha admès que les Balears es troben a la "franja alta de dèficit i deute" en comparació amb la resta de Comunitats Autònomes, si bé ha indicat que València, Múrcia i Catalunya se situen per damunt l'arxipèlag.

Respecte al deute públic de les illes, ha recordat que assoleix els 3.400 milions d'euros, el que suposa que s'ha multiplicat en un 1,8, respecte al deute generat en l'anterior legislatura (2003-07) en la qual, al seu torn, es va multiplicar en un 2,44. "Fàcilment el deute de les Balears es multiplicarà aquesta legislatura en una xifra similar", ha reconegut Manera, qui, no obstant això, ha recalcat que el Govern ha optat per endeutar-se en una època de "vaques flaques en el que es necessita que el sector públic tiri del carro de l'economia", mentre que el Govern de Jaume Matas ha endeutat a la Comunitat i ha recorregut al dèficit en un moment en què hi havia ingressos, la qual cosa ha provocat que, actualment, "no hi hagi superàvit".

Manera ha recordat que tant l'actual deute com l'actual dèficit públic de les Balears s'han generat després que l'Executiu balear hagi fet un "esforç descomunal d'inversió pública de gairebé 1.600 milions d'euros en dos anys i mig de legislatura", a fi de "pal·liar les conseqüències de la crisi injectant diners al mercat". Preguntat pel suggeriment que va fer ahir el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en el sentit que el retall addicional del dèficit el 2010, que se situa en l'11,2 per cent del PIB nacional, afectarà a les Comunitats Autònomes, Manera ha avançat que el Govern farà en els propers mesos un "ajustament" a les partides pressupostàries, que afectaran la gestió del personal, però va explicar que això no tindrà conseqüències en els serveis que es prestaran a la ciutadania.

A més, ha indicat que això no suposarà una reducció del número de Conselleries, ni de treballadors, ni una baixada dels sous, sinó que es pretén "fusionar més empreses públiques", a fi de "racionalitzar al màxim" aquest sector, per al qual, segons ha recordat, el Govern pretén negociar amb el PP i UM la Llei del Sector Públic.

Només Madrid superà, percentualment, les Illes Balears en contractació indefinida el mes d'abril passat. D'aquesta manera, el percentatge de contractes indefinits sobre el total dels que es feren a les Illes va ser del 15%, mentre que a Madrid fou del 16,2%. Així, les Balears van ser la segona comunitat amb més contractació indefinida de tot l'Estat el mes passat, mentre que la mitjana estatal va ser del 9,5%.

Amb 568.400 persones amb ocupació, Balears lidera el creixement de població activa de tot l'Estat, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2010, que ahir es confirmaren de manera oficial. Així, continua la tendència de gran dinamisme del mercat laboral balear, amb un creixement interanual de la població activa en el primer trimestre de l'1,42%, que suposa un màxim històric.

La companyia Air Nostrum, filial d'Iberia, continua la seva "ferma aposta" per Balears aquest estiu, de manera que incrementarà les places fins a un 2,3% per a la imminent temporada d'estiu, que comença aquest diumenge, dia 28, i finalitza el 31 d'octubre. Així ho explicà ahir el director general de l'aerolínia, Miguel Àngel Falcón, qui va reconèixer que "el pitjor ja ha passat", tot i augurar "una recuperació lenta", durant la presentació del calendari d'estiu amb la directora general de Transport Aeri i Marítim, Joana Amengual.

La Fundació de les caixes d'estalvi (Funcas) estima que les Balears tancaran 2010 amb un Producte Interior Brut (PIB) del -0,4%, semblant al que preveuen des del Govern i des del Centre de Recerca Econòmica (CRE), atès que l'Arxipèlag registrà l'any passat un "descens menor de l'activitat" que el conjunt de l'Estat. Respecte de la desocupació, la progressió de la qual s'alentirà, la taxa al final de l'exercici serà lleugerament superior al 14 %.

L'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) serà clau per al programa de l'Agència Espacial Europea (ESA segons les sigles en anglès) en el coneixemnet del medi ambient de l'espai per a la prevenció i la vigilància d'asteroides potencialment perillosos i deixalles espacials. Això varen manifestar els responsables de l'ESA després de la presentació dels resultats preliminars de l'OAM. D'aquesta manera, l'observatori mallorquí es posiciona com a referent de l'I+D+i aeroespacial.

Un total de quatre entitats no governamentals amb domicili social a les Illes Balears signaren ahir un conveni amb Sa Nostra pel qual rebran ajudes d'un màxim de 90.000 euros per desenvolupar 10 projectes de cooperació internacional a Bolívia, al Perú i a la República del Txad. Es tracta de la primera convocatòria de cooperació al desenvolupament de Sa Nostra i en aquest sentit el president de la institució, Fernando Alzamora, recordà que l'entitat reserva el 0,7% dels seus ingressos per a plans de cooperació internacional.

Conèixer els hàbits lectors dels ciutadans de les Balears s'ha convertit en un ball de xifres en què res no coincideix. A l'espera que la Conselleria d'Educació i Cultura faci pública les estadístiques de les seves enquestes, ahir la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya féu públic el seu propi baròmetre. En aquest, l'Arxipèlag se situa per sobre de la mitjana estatal, amb un 55,3% de lectors. Res a veure amb el 51,8% que marca l'Anuari d'estadístiques culturals fet pel Ministeri de Cultura i en el qual col·loca les Illes al capdavall de la coa: un 51,8%.

Si durant el boom turístic dels anys setanta la Platja de Palma va ser un dels indrets claus de la costa de l'Estat espanyol, aquesta mateixa zona vol quedar enrere amb vista al futur imminent de la indústria principal de les Balears. Ja fa molts anys que es parla de la reforma integral de la Paltja de Palma, però no serà fins al mes de maig quan es presenti el projecte, segons explicà ahir la comissionada del Consorci Platja de Palma, Margarita Nájera. Això no obstant, l'empresariat ja ha començat la tasca de reconversió de la planta hotelera de la zona, de manera que uns 12 establiments han dut o duen a terme reformes de modernització.

Després d'haver superat tots els tràmits burocràtics, inclòs el dictamen de la comissió de Medi Ambient, la planta de cogeneració d'energia de l'empresa balear Sampol podria entrar en funcionament d'aquí a poc més d'un any. Així ho va manifestar ahir el president, Gabriel Sampol, en el marc de la jornada que tingué lloc ahir al Parc Bit i que es titula "Camí cap a l'eficiència Energètica a Balears.

Els ciutadans de les Illes Balears són els que tenen la pressió fiscal més elevada de tot l'Estat espanyol, de manera que l'any 2008, i en relació amb el PIB per càpita, aquesta pressió va ser del 32,84%, és a dir, 4,74 punts per sobre de la mitjana estatal, que se situà en el 28,10%. Així ho posa de manifest la memòria de 2008 del Consell Econòmic i Social de les Balears (CES) en l'apartat de la càrrega impositiva a l'Arxipèlag. Així mateix, cada ciutadà de les Illes té una càrrega fiscal de 8.528,67 euros, només superada per la d'Euskadi i la de Madrid.

A la setena planta d'un edifici del carrer de les Arts de Brussel·les, just davall la delegació murciana i tres plantes per sobre de la barcelonina i la navarresa, es troba el centre Balears Europa. Allà on generalment fan feina un delegat, un coordinador, un tècnic i vuit becaris, ahir quedà petit davant l'allau de visitants que hi presenciaren la presentació de la setmana cultural Be Balears, organitzada per l'Institut Ramon Llull.

L'atur assolí el mes d'octubre xifres històriques a Balears. Foto: Arxiu.

L'atur assolí el mes d'octubre passat xifres històriques a Balears, ja que se situà en 81.683 persones, un increment del 13,3% respecte del mes anterior (9.567 aturats més) i d'un 43,3% (24.701 persones més) en relació al mateix mes de l'any 2008. En el conjunt de l'Estat, la quantitat total de desocupats a l'octubre va ser de 3.808.353, cosa que suposa un augment del 2,7% (98.906 persones) pel que fa al setembre i del 35,1% (990.327 persones) en relació a l'octubre de l'any passat. La consellera de Treball del Govern balear, Joana Barceló, qualificà les dades de "dolentes", "especialment per l'elevat nombre de persones que en són afectades".

Barceló: les dades són "veritablement negatives" perquè afecten persones

La pobresa no és, ni prop fer-hi, cap realitat llunyana. La falta de recursos bàsics és un fet quotidià per a molts de ciutadans, sobretot arran de la crisi econòmica. Segons dades de l'Instuitut Nacional d'Estadística (INE), un 20% de la població de l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. A casa nostra, si es tenen en compte sols el ingressos, el percentatge arriba a situar-se en un 13,8%. A més, d'acord amb l'INE, el 53,7% de les famílies balears té problemes per arribar a final de mes.

L'Institut de Crèdit Oficial (ICO) ha atorgat a les Balears 495 milions d'euros entre gener i setembre de 2009 a través de totes les seves línies de préstec, que han derivat en un total de 8.383 operacions. Així ho posen de manifest les dades de l'ICO, que mostren, a més, que la línia del pla Renove Turisme ha implicat 624 operacions a la Comunitat Autònoma amb crèdits per valor de 213 milions d'euros, és a dir, el 43% del volum total de l'import generat a les Illes.

Plató del telenoticies de TV3 durant una emissió.

Només un 1,2% de les notícies emeses als telenotícies migdia i vespre de TV3 parlen de les Illes Balears. Aquesta és una de les conclusions més impactants de l'informe Marcs de referència als telenotícies de TV3. Si tenim en compte tan sols les noves que tenen com a marc de referència els Països Catalans, les que tracten de les Balears són només un 2,2%, per darrere del Principat (94,4%) i del País Valencià (2,5%), i per davant d'Andorra (0,7%) i Catalunya Nord (0,2%). L'estudi, fet pel periodista Roger Palà i la tècnica en estadística Armelle Ibáñez, l'havia encarregat el Grup de Periodistes Ramon Barnils i es pot consultar per internet a l'Observatori de mitjans de comunicació Media.cat. Segons Roger Palà, "és una evidència que els telenotícies de TV3 no tenen en compte l'audiència de les Illes a l'hora d'informar". De fet, Palà qualifica de "ridícula" la presència de notícies sobre les Balears i diu que això "es veu a simple vista, però fins ara ningú no ho havia quantificat".

Un any més la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha començat un nou curs acadèmic, en el qual serà el quinzè any de vida i de tasca docent. Des de fa un parell de setmanes, els més de 35.400 alumnes que rauen en la seva majoria als territoris de parla catalana, però també a la resta de l'Estat i fins i tot en altres continents llunyans han iniciat un nou semestre de feina. Un any més és fonamentada en els intruments i eines derivades de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que marquen des del començament l'activitat d'aquesta innovadora entitat.

Espanya serà l'únic gran estat de la Unió Europea que no sortirà de la recessió el 2009, any en què registrarà una contracció econòmica del 3,7% a causa de "la correcció estructural dels desequilibris interns i externs acumulats en els darrers 10 anys, com el deute de les llars, la crisi del sector de la construcció i l'elevat atur, a més de l'impacte de la crisi financera."

Els autors de les Illes seran presents a partir d'ara al País Valencià. Foto: Arxiu

Les Illes Balears tindran en breu una seu cultural al País Valencià. El 7 d'octubre és la data fixada per la Conselleria d'Educació i Cultura per encetar l'etapa de col·laboració entre les Illes i el Centre de Cultura Contemporània Octubre, que dirigeix Eliseu Climent. Neix, idò, un espai que pretén fomentar els vincles culturals i lingüístics entre els dos territoris i que fins ara no exisitia físicament. La cantant Miquela Lladó, veu del grup Música Nostra, serà l'encarregada de donar el sus als actes el dia de la inauguració. Està previst que també hi participi la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, a més del cap de l'Octubre. Les activitats lúdiques i culturals es combinaran també amb les didàctiques, segons comentà el director general de Cultura, Pere Joan Martorell. "El que volem és que hi hagi activitats diverses cada mes", va explicar. A més, pretenen fomentar les accions destinades a les escoles valencianes per fomentar així els vincles.

Les Balears acullen durant aquests dies una de les companyies de ballet més conegudes i amb un recorregut de més de 1.500 actuacions arreu del món. El Ballet de Moscou torna una vegada més a Mallorca, aquest cop per representar-hi la nova producció d'El llac dels cignes i Giselle, dues de les millors obres clàssiques. "Ens alegra molt que cada sis mesos puguem tenir aquí aquesta companyia i veure que la gent hi respon molt bé, perquè sempre se n'exhaureixen les localitats.

Una imatge del video promocional.

El tennista manacorí Rafel Nadal va començar a gravar a un veler a Mallorca, abans de partir al Màster Sèries de Mont-real, la primera part del nou anunci promocional de les Balears destinat a atreure al turisme a les diferents illes durant la temporada que ve, en el marc del conveni de col·laboració iniciat el desembre del 2008 amb la Conselleria de Turisme, mitjançant el qual el número 2 del tenis mundial de l'ATP serà la imatge de l'arxipèlag durant els pròxims tres anys. En un comunicat, la Conselleria dirigida per Miquel Nadal ha explicat que es tracta d'un anunci gravat completament a Balears, que pretén promocionar «no tan sols el destí, sinó també els principals productes turístics de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera», de manera que dins de l'anunci sortiran imatges de totes les illes. Per qüestions d'agenda del tenista, ha indicat que el rodatge es caldrà fer en diferents dies i, de moment, la Conselleria de Turisme ha gravat ja una primera part que ha tingut lloc en un vaixell de vela a la zona de sa Ràpita, es Trenc i Cap Salines, amb l'illa de Cabrera al fons. 

El manacorí derrota David Ferrer per abandonament en el seu retorn a Mont-real

El preu de l'habitatge lliure a les Balears i a les Canàries va caure un 8% el juliol en comparació amb el mateix mes de 2008, el menor descens registrat en tot l'Estat i per sota del 9,2% de mitjana. Així es desprèn de l'Índex de Mercats Immobiliaris Espanyols (IMIE), publicat ahir per Taxacions Immobiliàries (TINSA), que revela que el preu de l'habitatge acumula a Espanya un descens del 13,2% respecte del desembre de 2007, quan va assolir el valor màxim.

Fins a 61 famílies i empreses de les Balears s'han declarat en concurs de creditors durant el segon trimestre d'enguany, la qual cosa suposa un increment del 238,8% respecte del mateix període de 2008, quan aquesta xifra va assolir els 18, i un 4,6% menys en comparació amb el primer trimestre d'enguany, quan se'n van registrar 64. Així consta a l'Estadística de Procediment Concursal publicada ahir.

Les Illes Balears varen tornar a situar-se al capdavant de l'Estat en l'augment percentual d'afiliats a la Seguretat Social el juliol passat. Han registrat un increment de 2,19%, la qual cosa suposa 10.183 casos més respecte del juny, de manera que s'ha arribat a un total de 475.000 incorporacions. En el conjunt de l'Estat i amb relació al mes de juny, el juliol han augmentat un 0,25% les afiliacions a la Seguretat Social, una dada que indica 45.668 persones més i que fa arribar a una xifra de 18.143.554 inscripcions.

Retall de prensa del diari alemany Bild, que es féu resso del contagi d'onze joves a l'illa.

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, remarcà ahir que tres dels nous casos de grip A dels cinc que han estat detectats a Balears -quatre a Mallorca i un a Menorca- han estat descoberts gràcies a la xarxa de centres sentinella, mentre que els dos restants s'han diagnosticat a través d'Urgències de Son Dureta. En declaracions als periodistes, el responsable de l'àrea de Salut destacà que el virus s'està "difonent arreu del món", de manera que la societat haurà d'"acostumar-se" a conèixer més casos. En aquest sentit, Thomàs va detallar que la setmana passada hi havia quatre casos i ara ja són nou les persones que han rebut una diagnosi positiva. D'altra banda, Thomàs assenyalà que el Govern no prendrà cap tipus de mesura específica a espais com aeroports o ports a causa de l'alt "nivell de disseminació" que posseeix la malaltia.

Francesc Antich i Carles Manera valoren positivament la millora. Foto: J.Ll.

"Balears és en la mitjana del finançament", anuncià Francesc Antich. Se'n declarà satisfet, moderadament satisfet, però declinà una vegada i una altra quantificar l'increment en doblers. El president, que comparegué al Consolat acompanyat del conseller d'Economia, Carles Manera, explicà fins a l'extenuació que Balears serà a la mitjana del finançament i assegurà que està "escrit". Ara bé, ni una sola xifra. No sabem, idò, si Balears rebrà 300 milions més o si s'aproximarà als 500 que reclamava dies enrere el president de la Plataforma cívica per la millora del finançament que lidera Alexandre Forcades. En tot cas, per les paraules del conseller Manera es pot intuir que no s'acosta als 500 milions, però que supera els 300.

Proposta de reforma del sistema de finançament de les CCAA

L'atur ha baixat el mes de juny a les Illes Balears gairebé un 3,9% (-2.629) respecte al passat mes de maig, al mateix temps que el nombre d'afiliats a la seguretat social ha pujat un 3,43% (15.428). En el conjunt de l'Estat, la xifra de desocupació també ha disminuït en un 1,53% (-55.250) i ho ha fet en totes les comunitats autònomes tret de Madrid, on ha crescut un 0,24% (1.011). Aquestes són les principals dades que ahir va voler destacar la consellera de Treball del Govern, Joana Barceló, que juntament amb el director general de Planificació Estratègica, Llorenç Pou, van presentar la nota de conjuntura laboral a les Illes Balears del passat mes de juny.

S'han complert les pitjors previsions. L'economia balear presenta per primera vegada signes negatius i el Producte Interior Brut (PIB) del primer trimestre de 2009 se situa en -1,5% respecte del darrer trimestre de l'any passat. Així ho explicà ahir el conseller d'Economia del Govern, Carles Manera que, al costat del director general d'Economia, Andreu Sansó, presentà les dades relatives a la conjuntura.

Balears lidera la política de dotació de recursos per a projectes en països en desenvolupament. Les Illes varen ser la comunitat autònoma que durant l'any passat destinà una major part del pressupost a ajudes oficials per al desenvolupament, amb 16,3 milions d'euros, que representaren el 0,57% del total dels comptes públics de 2008. Així es desprèn de les dades publicades recentment en aquesta matèria pel Ministeri d'Afers Exteriors.

No es tracta d'un problema nou, ni del Govern actual. El retard en els pagaments a les entitats socials per part de les administracions públiques és una dinàmica que s'arrossega des de fa anys. Els responsables de les entitats n'estan cansats, i exigeixen solucions. El mes de juliol de 2008, la Mesa del tercer sector de les Balears va mantenir una reunió amb el president Francesc Antich per exigir-li un pla de suport.

Els habitatges visats en el primer quadrimestre d'enguany ha minvat a les Balears un 68,4% respecte als quatre primers mesos del 2008, ha que han passat de 2.611 a 825, segons recull el darrer butlletí de conjuntura econòmica de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació. Per altra banda, el nombre d'habitatges visats a l'Estat entre gener i març d'enguany s'ha xifrat en 29.936, un 65,1 % menys que en el primer trimestre del 2008 (85.802).

La crisi econòmica, que afecta els ingressos tributaris del Govern encara tindrà un efecte negatiu més sobre la Comunitat Autònoma. L'any que ve, quan es liquidi el finançament de 2008, es comprovarà que els ingressos procedents de l'Estat pels tributs pagats a Balears seran inferiors a la xifra que s'havia previst. Per primera vegada des que està en vigor l'actual sistema de finançament, Balears no rebrà una aportació extra per la diferència entre la previsió i la recaptació real, sinó que el Govern haurà de tornar els doblers que va cobrar de més.

Els turistes estrangers a Balears cauen un 8,5%. Foto: Efe.

Balears ha rebut 2,4 milions de turistes estrangers en els cinc primers mesos de l'any, un descens del 8,5 % comparat amb el mateix període del 2008, segons les dades de l'Enquesta de Moviments Turístics en Frontera (Frontur) del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Amb tot, la de les Illes fou la menor caiguda registrada en tot l'Estat espanyol, que comptabilitzà 18,3 milions de turistes estrangers entre gener i maig, fet que suposa una caiguda de l'11,8% respecte a l'any passat. L'Arxipèlag acollí 1,1 milions de turistes estrangers el maig, la qual cosa representa un descens de l'11,4% respecte a l'any passat, sent la segona comunitat amb més turistes després de Catalunya (1,2 milions).

El finançament de la Comunitat Autònoma empitjora. Així ho posen de manifest les dades de la liquidació del sistema de finançament autonòmic de l'any 2007, exposades ahir pel secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña. Segons aquestes xifres, Balears augmentà el seu pressupost en un 2,2%, però la seva població va créixer encara més, un 2,9% i, per tant, el finançament per càpita es reduí.

Les ballarines del conegut cabaret parisenc, actuaran a l'hotel Blau Porto Petro. Foto: Gabriel Alomar

Vint-i-cinc ballarines i 1.500 quilos de vestuaris i ormeigs del Moulin Rouge han viatjat fins a Mallorca per oferir un bona mostra dels seus espectacles. Aquesta serà la primera vegada que la companyia parisenca actua a l'Estat espanyol i ho farà els propers dies 19 i 20 de juny a l'hotel Blau Porto Petro. L'actuació s'emmarca dins una gala que pretén donar el tret de sortida a la temporada turística. Ara bé, l'eixida de la companyia famosa del French Cancan serà també l'encarregada de promocionar les Illes Balears per terres gal·les. Després d'El Canto del Loco i de Rafel Nadal, l'espectacle de varietés del Moulin Rouge també s'inclou dins la llista d'imatges promocionals de l'Illa. Així ho confirmà ahir la Conselleria de Turisme, que aquesta setmana enregistrarà un vídeo promocional amb les ballarines del cabaret que immortalitzà Toulouse-Lautrec.

La població empadronada a Balears ha crescut un 2,1%, ja que ha passat d'1.072.849 persones el 2008 a 1.094.972 residents comptabilitzats el primer de gener del 2009. Amb aquestes xifres l'Arxipèlag continua sent la comunitat que lidera el creixement demogràfic de tot l'Estat en termes proporcionals, només superada per la ciutat autònoma de Melilla, que ha crescut un 2,7%.

Les Balears han tingut 5.157 persones menys a l'atur aquest maig, fet que suposa una variació mensual del -7,2% -la més alta de l'Estat espanyol-, però també un 83,3% més de desocupats que el mes de maig de 2008. L'any passat, 30.350 ciutadans cercaven feina un cop iniciada la temporada turística, mentre que enguany ho intenten 66.789.

Els cinc principals operadors turístics de l'Estat (Travel Plan, Orizonia, Soltour, Viatges El Corte Inglés i Marsans) afirmen que mantindran la mateixa oferta de places i viatges a les Illes que el 2008 tot i la crisi econòmica. Aquests operadors, que ahir presentaren amb l'Institut Balear de Turisme.

Com cada 18 de maig, els museus d’arreu de les Illes obriran les portes de bat a bat per reivindicar el seu paper d’agents culturals. Sota la premissa de sensibilitzar la societat envers la tasca i els reptes que acaren aquests centres, els museus illencs prendran la paraula per mostrar no només el seu fons, sinó també la importància de la investigació, la conservació i difusió dels béns comuns.

L’Índex de Preus al Consum (IPC) augmentà a Balears un 0,2% durant el març passat respecte del mes anterior i la taxa interanual es va situar també en el 0,2%, segons corroborà ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assenyala que des de principi d’any els preus han baixat set dècimes a les Illes. L’Arxipèlag és així una de les quatre comunitats que se salva de la caiguda generalitzada dels preus i es manté encara en quotes per damunt de zero.

El director general de la Policia i de la Guàrdia Civil, Francisco Javier Velázquez, assegurà ahir que "vivim en un dels països més segurs de tot Europa" i afegí: "A més, vosaltres a Balears, per tractar-se d’una illa, sou la comunitat més segura de l’Estat espanyol". Francisco Javier Velázquez, presidí ahir la presentació dels 104 nous agents de la Policia Nacional que s’incorporen a les diferents plantilles policials de Balears.

Els grups turístics TUI, Thomas Cook, REWE i Alltours garantiren ahir al conseller de Turisme, Miquel Nadal, a l’estand de Balears en la ITB de Berlín que, malgrat les reduccions de quotes de places d’avió que alguns d’ells han fet, arbitraran les places d’avió que es necessitin durant aquest estiu per atendre tota la demanda de vendes de darrer moment a Alemanya cap a les Illes.

La difusió i la promoció del català com a llengua comuna de tots els territoris on és pròpia serà un dels eixos bàsics del futur Pla de Normalització Lingüística que, previsiblement, aprovarà el Consell Social de la Llengua el proper dia 6 d’abril. Així ho preveu l’esborrany, al qual els diferents membres d’aquest òrgan encara poden presentar esmenes.

El president de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), Aurelio Martínez, destacà ahir a Palma "la intensa activitat" registrada durant l’any passat a l’hora de de sol·licitar préstecs a l’entitat per part dels empresaris de Balears i el fet que la comunitat "millori clarament la mitjana estatal" en les demandes. Segons Martínez, les bones dades que reflecteix Balears responen en gran part al fet que el turisme "aguanta millor" que no a la resta de comunitats i "estira del carro" de les inversions.

80 aturats menys que al gener. Poca cosa, però al cap i a la fi és un canvi de signe. I més si tenim en compte que Balears és l’única comunitat on la desocupació descendí per febrer, segons les dades registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), un 0,11% menys respecte de gener, amb la qual cosa la xifra total d’aturats se situà en 74.367. Tanmateix, l’atur interanual augmentà a les Illes amb 26.032 persones, és a dir, un 53,86% més respecte de febrer de l’any passat.

El nou Estatut d’Autonomia de les Balears no garanteix de cap manera que les Illes no mantinguin en el futur una situació de maltractament financer. Tampoc a partir de l’aplicació del nou model de finançament que es negocia ara amb el Govern de l’Estat. En el text vigent des del març de 2007, no s’hi inclogué cap clàusula de salvaguarda per evitar això perquè, durant la negociació final amb Madrid a fi que fos aprovat a les Corts, es retallaren aquells conceptes de la proposta original balear que haurien pogut constituir una mena de blindatge en aquest sentit.

El mercat de l’habitatge no aixeca el cap i ja són 18 els mesos consecutius que fa que baixa el nombre de pisos subjectes a un crèdit. La quantitat de cases hipotecades es reduí l’any 2008 en totes les comunitats autònomes, tot i que de manera més significativa a les Balears, a Catalunya i al País Valencià, amb descensos superiors al 36 per cent. En el cas de les Illes, l’índex fou del 38,9%.

El nou finançament autonòmic no té xifres, però algunes de les novetats que incorpora es poden quantificar. L’actualització de la població a l’hora de repartir els recursos, per exemple, hauria de suposar per a Balears més de 700 milions anuals addicionals, segons extrapolacions fetes pel Govern català. L’estimació no té en compte l’aplicació de criteris correctors.

El 2008 va ser, en definitiva, un any dolent per a l’ocupació. Al conjunt de l’Estat, el nombre d’aturats va augmentar en 999.416 persones el 2008 (un 46,96% més que el 2007) i va situar el total en 3.128.963, la major xifra de la història. A les Illes la taxa d’atur va assolir el 15,7% el passat mes de desembre, 1,4 punts per damunt de la mitjana estatal (14,3%), tal com confirmaren ahir les dades del Ministeri de Treball, la qual cosa deixà 73.298 persones a la coa del SOIB.

Quan la taxa d’atur havia arribat a un nivell que semblava insuperable, s’ha tornat a demostrar el contrari. Segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’atur a les Illes Balears afecta ara el 14,7% de la població, això vol dir 70.144 persones. De fet, l’economia illenca havia registrat fins ara unes dades d’atur i s’ocupació sensiblement millors que no les de la Península.

Balears serà la comunitat autònoma que més s’endeutarà en els pressuposts de 2009. El nou endeutament serà de 741,9 milions d’euros o, el que és el mateix, 0,7 euros per habitant, el dèficit per càpita més important dels que es preveuen en l’àmbit autonòmic. En canvi, les Illes seran la tercera comunitat que menys gastarà per habitant. El seu pressupost global és de 3.565 milions, cosa que suposa una despesa per ciutadà de 3,46 euros.

La producció industrial a Espanya, un pic corregits els efectes de calendari, va caure per tercer mes consecutiu i va descendir el juliol el 4,4 per cent respecte al mateix mes de l'any passat, si bé a les Balears es va incrementar un 2,9 per cent, segons va informar avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Balears va ser la comunitat que va registrar el juliol la pujada més pronunciada de l'atur en termes relatius, amb un 8,12 per cent d'increment i 2.998 aturats més respecte al mes anterior, segons dades del Ministeri de Treball

L’atur augmentà amb 17.500 persones a Balears en el segon trimestre, un 57,27% més que en el mateix període de 2007, amb la qual cosa el nombre total d’aturats se situà en 48.100 i la taxa d’atur, en el 8,39%, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) fetes públiques ahir per l'INE.

El coronel Miguel Albarracín prendrà avui possessió del seu càrrec com a cap d'estat Major de la Comandància General de Balears, en un acte que tindrà lloc al Palau de l'Almudaina i que presidirà el comandant general de Balears, José Emilio Roldán Pascual.

Les Illes Balears foren la comunitat que registrà un major grau d’ocupació hotelera durant el mes de maig, amb un 60,8 per cent del total, per davant de Canàries, amb un 59,1%, i de Madrid, amb el 57,3%.

El 34% de les promocions d'habitatges a la costa duu més de tres anys en venda, segons un informe de DBK que pren com referencia un total de 326 promocions que estaven en venda l'abril de 2008 en municipis costaners i de segona línia de les Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i les Canàries.

Els hotels espanyols van registrar més de 25 milions de pernoctacions el maig, la qual cosa suposa un increment del 6,6% respecte al mateix mes de 2007, mentre que els preus hotelers van pujar un 1,3%. Resalta a més el fet que Balears és la comunitat que rebé més visitants extrangers de tot l'estat en aquest període.

Balears ha rebut un total d'1,7 milions d'euros del Govern central per al pagament d'ajuts a dependents dels graus III i del grau II nivell 2, el que la situa com la Comunitat Autònoma amb menor quantia percebuda de l'Estat.

Balears, amb un creixement del 3,9 per cent, és la comunitat espanyola que ha registrat un major increment de població l'últim any, davant l'1,9 per cent de mitjana nacional, segons l'avenç del padró municipal a 1 de gener de 2008.

Les Illes van ser la Comunitat Autònoma on menys va créixer la xifra de negocis del sector serveis de mercat durant el passat mes d'93ril, amb un augment de l'1,9 per cent respecte al mateix mes de l'any anterior, i on es va registrar la pitjor taxa del personal ocupat, amb un descens de l'1 per cent.

Els balears han presentat ja un total de 222.037 declaracions de la Renda (IRPF) de les quals 117.897 han resultat a tornar, la qual cosa ha suposat un desemborsament total de 81,8 milions d'euros per part de l'Agència Tributària.

Balears ha estat la comunitat que menys ha crescut en despesa en I+D entre 1995 i 2006, amb un creixement del PIB del 0,29 per cent, prop d'un punt percentual menys que la mitjana nacional, de l'1,2, segons les últimes dades de l'INE, que es refereixen a 2006.

La Conselleria de Medi Ambient ha llançat avui la primera pàgina web de la «Xarxa Natura 2000» a les Illes Balears, que pot ser visitada en la direcció «www.xarxanatura.es» i que recull el conjunt d'espais naturals protegits de les illes.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va experimentar un augment de vuit dècimes el mes de maig respecte a l'abril, la qual cosa va situar la taxa interanual en el 4,4 per cent, segons les dades fetes públiques avui per l'Institut Nacional d'Estadística.

L'import mitjà del crèdit hipotecari a Balears dedicat a l'adquisició d'habitatge a Balears va baixar un 1,5% durant el primer trimestre del 2008, segons els últims dades estadístiques del Col·legi de Registradors.

Una delegació del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de Balears (Cdeib), que forma part de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, participarà avui i demà en les activitats de promoció de la gastronomia de l'Estat espanyol a Londres, que tenen lloc des del dia passat 25 de maig fins al 8 de juny de 2008.

El 22 % de les llars de l'arxipèlag té dispositius per captar la televisió digital terrestre (TDT), situant-se com la desena comunitat autònoma amb major percentatge d'accés a aquesta de tot l'estat.

Balears és la comunitat autònoma en la qual més ha baixat l'atur el mes de maig, en 4.794 persones respecte al mes anterior (un -11,63 per cent), amb la qual cosa el número d'aturats s'ha situat en 36.439. L'atur registrat en els Serveis Públics d'Ocupació Estatal va pujar en 15.058 persones el maig respecte a abril, el que suposa que per primera vegada que s'incrementi el nombre d'aturats en un mes de maig, des de el 1996.