Imatge de la fragata Baleares

L'Ajuntament de Calvià, assessorat pels seus serveis jurídics, ha pres la decisió de presentar en solitari un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la decisió de l'Audiència Nacional de rebutjar l'enfonsament de la fragata Baleares davant les illes Malgrats, a cent metres de la reserva marina, al nucli calvianer del Toro. L'objectiu de submergir-la és potenciar el turisme de busseig. El batle de Calvià, Manuel Onieva (PP), i la resta de l'equip de govern no cessen en la lluita perquè el projecte sigui una realitat.

Les illes Malgrats, en aigües de Calvià, on es projectà enfonsar el vaixell.

Greenpeace i el Ministeri de Medi Ambient han guanyat el torcebraç que mantenen amb l'Ajuntament de Calvià per un projecte ben polèmic: l'enfonsament de la fragata Baleares en aigües del municipi. Una resolució de l'Audiència Nacional que es va conèixer ahir es carrega el projecte per submergir el vaixell de guerra a la zona de les illes Malgrats i utilitzar-lo com a escull artificial amb l'objectiu de promoure el turisme de busseig. El Ministeri ja havia denegat el 2007 al Govern balear el permís per calar l'embarcació a només 100 metres de la Reserva Marina de Calvià. La Conselleria d'Agricultura i Pesca va recórrer la decisió, en el seu moment, i el recurs fou desestimat per silenci administratiu. La Conselleria renuncià a acudir als tribunals, però, en canvi, el Consistori calvianer optà per aquesta via. Ara, la sentència de l'Audiència Nacional indica que l'Ajuntament del municipi no té legitimació per promoure un permís d'ocupació del domini públic maritimoterrestre, que hauria estat necessari per a l'enfonsament del vaixell de guerra.

L'Audiència Nacional ha demanat al Ministeri de Defensa que li lliuri la documentació requerida per desbloquejar el recurs sobre l'enfonsament de la fragata "Baleares" a Calvià, i adverteix que li posarà una multa si no ho fa, segons informa avui l'Ajuntament de Calvià en una nota.

El Jutjat Contenciós Administratiu no veu violació dels drets fonamentals en el fet de conservar el monument al Crucero Baleares, situat al parc de la Feixina. A final de la setmana passada, el Tribunal va resoldre inadmetre a tràmit el recurs que va interposar l'associació Memòria de Mallorca el mes de març passat contra la decisió de Cort de mantenir dempeus aquest monòlit i només contextualitzar-lo amb una placa dedicada a totes les víctimes.

L'aparició del Baleares donà un altre caire al dinar d'ahir dimecres.

Alguna cosa passava ahir amb el diari perquè, en passar-hi pàgina, un es trobava de cop immers en el 1942, quan Palma commemorava "solemnement" la Festa de la unificació. Era l'endemà de l'aniversari del Führer -que passà la data assenyalda "treballant al seu quarter general de Berlín sense donar-hi gens d'importància"-. En futbol, i paradoxalment des de Milà, Itàlia havia endossat un 4 a 0 a Espanya; el cabal de l'Ebre havia crescut 6 metres i les gimnastes de Mallorca s'havien proclamat campiones d'Espanya. A molts aquelles notícies els sonaven estranyes i ostentoses i, a altres, els transportaven a una època passada i gens enyorada. És el cas de Mariano Moragues, que es trobà l'antic Baleares mentre fullejava el dBaleras actual a la biblioteca de Can Salas. "Aquest símbol d'aquí, devora el títol, era fulminant", afirmà. "És clar que el record, aquest diari, i no era precisament el de ca nostra. El diario del movimiento en deien i amb això ja quedava tot prou clar", afegí aquest ciutadà. La possibilitat de visualitzar com era el rotatiu d'un 21 d'abril d'ara fa 68 anys, i sense cap explicació aparent, sorprengué els lectors.

Cort no tomarà finalment el polèmic monument al creuer Baleares. Tan sols en llevarà l'escut franquista i la llegenda en relleu que hi ha a la cara principal, la de migjorn. També hi col·locarà una placa amb un text acordat entre tots els partits amb representació a l'Ajuntament. Tot i que, tal com és ara, el monòlit del parc de la Feixina vulnera la Llei de la memòria històrica, aprovada fa dos anys, pel Consistori és tan sols el record d'unes víctimes. Per legalitzar-lo, doncs, només els cal arreglar-lo, fer-lo políticament correcte. La batlessa, Aina Calvo, volgué destacar ahir la "voluntat igualadora de totes les víctimes" de la Llei de la memòria històrica i recordà que no exigeix la retirada de tots els símbols del franquisme.

«Millor morts a les cunetes amb dignitat que formar part d'un monument franquista»