Esports | Futbol

“Sé que no som cap meravella, però sempre m'hi deix la pell”

Els joves de l'equip hem demostrat que podem jugar a Primera i treure l'equip endavant”

Pere Batlle | 28/03/2011 | Vistes: 160 vegades

El defensa Pau Cendrós està completant una bona campanya. Foto: Monserrat

Pau Cendrós López (Palma, 1987) és una de les darreres joies sorgides del planter del Reial Mallorca i en la seva primera temporada en el primer equip ha sabut aprofitar l'oportunitat que se li presentava per convertir-se en un dels fixos en la defensa vermella. La seva trajectòria esportiva és l'exemple de com es pot tenir èxit a la vida a força d'humilitat, esforç i constància.

Com us trobau físicament i anímicament a aquestes altures de temporada?
Molt bé. La veritat és que la victòria contra el Saragossa va ser molt important, sobretot amb vista a la salvació. Ara tot l'equip està a un bon nivell anímic i aquesta circumstància ens lleva un gran pes de les cames.

Quin balanç feis d'aquesta campanya?
És un balanç positiu. La gent, al principi, dubtava de l'equip. Som molts els que havíem pujat al primer equip i que jugàvem per primer any a Primera. Crec que hem demostrat que podem jugar a Primera i treure l'equip endavant. Els joves ens hem consolidat i l'equip ha crescut.

Vista la competència i el mal ambient que han creat les declaracions d'Ayoze en el lateral esquerre, es viu bé en el dret?
Per ara, sí. Pot semblar que no hi ha competència, però en una plantilla de 22 jugadors sempre n'hi ha. Sé que el dia que no faci les coses bé jugarà un altre i això sempre ho tenc present al cap per no relaxar-me i esforçar-me cada dia una mica més.

El fet de ser l'únic lateral dret us obliga a una major càrrega de treball, pel fet d'haver de jugar tots els partits?
És així, però això és el que vol qualsevol futbolista: jugar tots els partits. Ara en tenc l'oportunitat i estic content.
Tenen raó els que es queixen del calendari i de la saturació de partits?
Nosaltres ara jugam un pic per setmana i no tenim el problema dels que també disputen altres competicions entre setmana. Cadascú es queixa del que vol i del que pot.

Quin ambient hi ha en aquests moments en el vestidor del Mallorca?
La veritat és que el vestidor està bastant unit, hi ha un bon grup i la gent està contenta. Això és molt important, perquè després això es trasllada al terreny de joc.

Amb 38 punts quan falten nou partits, es pot començar a somiar en Europa o ens hem de centrar i conformar amb la permanència?
El primer objectiu és fermar la permanència, ja que és vital per al futur del club. Si després ens resta marge i opcions de lluitar per altres metes, hi lluitarem. Cal anar a poc a poc. L'equip està donant la cara i crec que ens salvarem aviat.

En les 9 jornades que resten de Lliga, us enfrontau a fora camp contra equips que es juguen la vida per la permanència (Deportivo, Màlaga, Racing, Hèrcules i Almeria), mentre que a casa la lluita se centrarà en les places europees (Sevilla, Getafe, Vila-real i Atlètic de Madrid). Com valorau aquest calendari?
Al cap i a la fi, hem de jugar contra tots. L'equip a casa és fort i en traurem punts, tot i que hem tingut una mala ratxa. Si a fora camp també estam a l'altura, podem optar a objectius que ara semblen una mica enfora.

Vós que heu viscut dues vegades en primera persona l'alegria que per a una ciutat representa un ascens a Primera, amb el Tenerife i el Llevant, considerau que a Mallorca es valora prou tenir l'equip a la màxima categoria?
No ho sé. Aquí sembla que tenir l'equip a Primera és la cosa més normal, però quan ets un Segona, la lluita per pujar és ferotge. La Primera Divisió ajuda molt els clubs a consolidar-se, tant en l'aspecte econòmic com d'imatge i projecció cap a l'exterior. La gent hauria de ser conscient que això és molt important i hauria de fer costat a l'equip.

Per què no s'omple Son Moix?
Hem de partir del fet que el caràcter mallorquí no és gaire apassionat. Només ens van les emocions fortes i això fa que la gent sigui molt selectiva i exigent amb l'espectacle que va a veure. També és cert que l'estadi, amb la pista d'atletisme, no hi ajuda. Això sí, la gent que hi ve, ve a animar, i l'altre dia, davant el Saragossa, es va notar. A poc a poc la gent capta el missatge que equip i afició hem de ser tot u i remar cap a un mateix lloc.

Us veis jugant en el nou Lluís Sitjar l'any 2016?
No sé què passarà, però la veritat és que vaig jugar en el Lluís Sitjar amb el juvenil i el filial i allà es notava més l'alè del públic i era un camp difícil per al rival. Estaria bé poder tornar-hi.

Creis que el projecte del club té possibilitats de sortir endavant?
Si el club l'ha presentat i li ha donat tanta importància, deu ser per alguna cosa i perque ha vist que hi havia una oportunitat bona de fer-ho. Crec que seria bo per al Mallorca i per a l'Illa.

Com a futbolista format en el filial, com valorau la delicada situació en què es troba el Mallorca B?
He jugat amb el filial i sé com és de complicat pujar i mantenir-se a Segona B. La situació és difícil, perquè si l'equip descendeix, els jugadors del filial trobaran més gros l'escaló per pujar al primer equip. Però bé, el club ha apostat pel planter i mantindrà la seva filosofia, tant si el filial es manté a Segona B com si baixa. Encara tenen possibilitats de salvar-se i han de lluitar al màxim mentre hi hagi esperances.

Un hipotètic descens del filial a Tercera afectaria la política esportiva del club a l'hora de fer pujar jugadors del filial al primer equip?
Esper que no. Si un jugador té qualitat per jugar a Primera, hi jugarà, i si no, no. Si un jugador està format, està format, i si el club vol continuar formant jugadors, no ha de renunciar a la seva filosofia. Veient com està el panorama en el món del futbol en l'àmbit econòmic, el futur és en els planters.

En tot cas, i partint de la vostra experiència personal, que un jugador del Mallorca completi la formació cedit a un club de Segona o Segona B, tampoc sembla una mala opció...
Jo vaig tenir una bona experiència en les tres cessions que vaig viure (Benidorm, Tenerife i Llevant) i vaig aconseguir coses importants. També és la sort d'anar cedit a un bon equip, ambiciós i amb il·lusions.

Ha encertat, el Mallorca, amb la seva aposta arriscada de mesclar joventut i inexperiència amb veterania en la primera plantilla?
Sí. Tot i que enguany hem estat molts els futbolistes que hem debutat a Primera, hem fet un bon equip i ara estam en una situació còmoda a la classificació. Els veterans ens han ajudat molt, als joves, i la nostra adaptació a la categoria ha estat més fàcil. Tots tenim ganes de jugar i de demostrar que valem.

Com és l'experiència d'entrenar a les ordres d'un equip tècnic format per exjugadors de renom internacional com Laudrup, Nadal i Larsen?
Això es nota. Han viscut des de dins l'ambient d'un vestidor i saben com tractar els jugadors. Això els dóna un plus sobre altres entrenadors que no han estat futbolistes d'elit.

Què opinau del tàndem que formen Nunes i Ivan Ramis en la defensa del Mallorca?
Són dos jugadors experimentats i aporten fortalesa i lideratge. Es nota quan juguen tots dos.

De tots els futbolistes que heu hagut de marcar, quin us ha donat més problemes?
N'hi ha hagut bastants i de característiques diferents. Destacaria Cristiano Ronaldo i Sendoa, però tots els futbolistes de Primera tenen les seves virtuts, i jo també tenc les meves.

Quin entrenador ha marcat més la vostra carrera?
Luis García, a qui vaig tenir en el Benidorm i en el Llevant. Sempre va confiar molt en mi.

De qui heu rebut el millor consell?
Tots els entrenadors que he tingut -Toni Cazorla, Manolo Molina i Paco Navarrete- hi han aportat el seu granet i m'han convertit en el futbolista que som. Sé que no som cap meravella, però al camp sempre m'hi deix la pell.