Partly Cloudy
  • Màx: 32°
  • Mín: 22°
27°

Un segle d'acadèmia pel català

L'Institut d'Estudis Catalans encetà ahir a Palma els actes del centenari de la secció filològica en una commemoració que vol mantenir la 'Paraula Viva'

Isidor Marí, Salvador Giner, Monserrat Casas i Francesc Antich, just abans de començar la commemoració. Foto: Teresa Ayuga

L'Institut d'Estudis Catalans celebrà ahir al teatre Principal de Palma el primer acte commemoratiu del centenari de la secció filològica de la institució. L'ens, que exerceix la funció acadèmica de la llengua catalana, ha esdevingut peça clau per al futur de l'idioma, que en aquest segle d'activitat no ha estat absent d'entrebans, com les dictadures de Primo de Rivera i Franco, o els actuals obstacles per part de l'Administració espanyola i europea.
La commemoració de l'IEC a Palma no és un fet casual. L'empenta i el treball del seus membres balears fou clau per a la consolidació. El maig de 1911 es reuniren per primera vegada els set acadèmics de la secció filològica presidits pel manacorí Antoni Maria Alcover.

"Avui, cent anys després, està presidida per l'eivissenc Isidor Marí", recordava ahir el president de l'IEC, Salvador Giner. Aquesta és la celebració d'un centenari "perquè es conegui no sols la història de la institució, sinó la seva activitat funcional", apuntava el matí Isidor Marí, qui cità l'Atles Lingüístic de Domini Català, de JoanVeny, i la finalització d'una nova gramàtica de la llengua catalana com a exemple de l'actual activitat de la institució.

Cohesió i entesa

L'acte d'ahir capvespre, al qual assistiren poc més d'un centenar de persones, va estar encapçalat pel presidentAntich i la rectora de la UIB, Montserrat Casas. Antich recordà la col·laboració del Govern balear amb l'IEC i l'aposta perquè el català sigui "un instrument de cohesió social i entesa entre les persones". Més contundent fou Salvador Giner que, després de recordar els 24 acadèmics illencs que avui fan part de la institució, emfatitzà sobre "l'esforç conscient" de la societat per "bastir un país". "Els països de llengua catalana en són el paradigma", sentencià.

L'acte inaugural del centenari girà entorn de les figures d'Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra, dos dels cappares per codificar, normalitzar i preservar la llengua catalana. Però aquest centenari no pretèn ser tantsols una activitat acadèmica, a través del seu emblema 2011, l'any de la paraula viva, l'Institut "convocarà la societat a promoure tota mena d'activitats que contribueixin a descobrir, compartir, execitar i celebrar la vitalitat i dinamisme de la nostra llengua", afegí Marí recordant l'emblema de Joan Maragall, que enguany també commemora el centenari de la seva mort.

I és que el president de la secció filològica és optimista pel que fa a l'estat actual del català al país. "Tenim una visió dinàmica de la llengua", explicà mentre recordava els canvis poblacionals i el "canvi d'equilibri" quan parlà dels resulats de les enquestes que la setmana passada donà a conèixer l'IEC i que apuntava que el català és la llengua pròpia del 53,3% dels illencs i del 39% dels principatins. "Hi ha un creixement molt ràpid, el català guanya parlants i capacitat expressiva", hi afegí.

Entre els assistents ahir al sus del centenari, no hi faltaren els consellers de Presidència i Cultura, Albert Moragues i Bartomeu Llinàs; el conseller insular Joan Font; la directora de Política Lingüística, Margalida Tous; els historiadors Maria Barceló i Guillem Rosselló Bordoy; els escriptors Gabriel Janer Manila, Antoni Vidal Ferrando i Joan Perelló; l'editor Francesc Moll; així com els professors de la UIB, Climent Picornell, Gabriel Bibiloni, Felip Munar, Josep Antoni Grimalt, Bartomeu Colom, Joan Melià i Damià Pons, delegat de l'IEC a les Balears.

L'exemple de Suïssa

Durant la presentació del centenari als mitjans de comunicació, Isidor Marí recordà que la normalització del català "no és tant un problema europeu com estatal". Per argumentar-ho, posà l'exemple de Suïssa, amb una distribució lingüística semblant a l'Estat espanyol. "Té l'alemany que coincidirà amb el nombre de parlants com el castellà; el francès semblant al català; l'italià que s'equiparia amb el gallec; i el romanx, minoritari en parlants com el basc". "Però en lloc de dir que això, es converteix en una torre de Babel, a Suïssa practiquen el respecte a la diversitat i seria una falta de respecte no considerar-ho així. "La retolació de l'estació de Berna està fins i tot en romanx". "Aquest és el tipus d'univers que voldríem", sentencià.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carlos Delgado, fa mes de 3 anys

Isidor Marí, possiblement el millor president que podria tenir actualment l'IEC.

Valoració:9menosmas
Per tip, fa mes de 3 anys

Creix en usuaris? Serà en nombres absoluts perquè, en nombres relatius, tot fa pensar que creix més poc que la població. Si no, és ben mal d'explicar, fins i tot amb "visió dinàmica", aquest creixement que consisteix a davallar des del 100% fins a prop del 50%.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris