Un film fora guió

La seva afició per Camarón de la Isla el portà a embarcar-se cap a San Fernando (Cadis), on trobà les històries que més tard duria a la gran pantalla. La llegenda del temps, d’Isaki Lacuesta, és el quart film del cicle de cinema d’autor a l’Augusta que organitza la Universitat de les Illes Balears. La sessió tindrà lloc avui a les 20.30 hores, a la Sala Augusta, i hi serà present el director. Després de recrear la vida d’un boxador dels anys 60 al seu primer llargmetratge, Cravan vs. Cravan, Lacuesta s’encaminà cap a la mescla de documental i ficció amb La llegenda del temps.

Amant dels imprevists, Lacuesta, fora guió, topà amb històries i personatges "interessants" a Cadis. La mirada d’Israel, un nin que no podia cantar flamenc perquè duia dol pel seu pare desaparegut, captivà tot d’una el director, que no dubtà a fer que fos un dels protagonistes del seu segon llargmetratge. "En vaig adaptar el guió previ que havia escrit a la història personal dels protagonistes, gent que no s’havia posat mai davant una càmera", assegurà Lacuesta. La passió dels japonesos pel flamenc és una altra de les dues històries que narra el film. Israel hi comparteix així protagonisme amb Makiko.

"El fet de no recórrer a actors i actrius professionals dóna més espontaneïtat a la pel·lícula", apuntà el director, que hi combina documental i ficció. "Tant la part real com la inventada son totalment improvisades pels personatges. La diferència és que en alguns moments plantàrem la càmera i rodàrem el que passava i altres situacions les provocàvem nosaltres mateixos, però res del que passa a la pel·lícula no estava previst a priori", afegí Lacuesta. Amb referents com Roberto Rossellini, José Maria Nunes o Basilio Martín Patino, Lacuesta no creu que el seu cinema sigui "innovador". Ja fa molt de temps que la barreja de reportatge i ficció es du a terme a la gran pantalla. "El problema és que, avui dia, tant les televisions públiques com les privades posen messions pel cinema comercial i no pel de caire independent, com sí que ho feien fa uns anys", assenyalà el director.

De l’objectiu a l’aula

El col·loqui que després de la projecció mantindrà el director amb els espectadors no és res de nou per a Lacuesta. El català s’enfronta cada dia amb diferents grups d’alumnes exercint la seva tasca de professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). "M’agrada fer de professor perquè jo he rebut classes tan valuoses com un film, i això és el que em propòs que sentin els meus alumnes", incià el jove realitzador.