“L'única manera d'estimular la mallorquinitat, l'orgull, és la literatura, la llengua”

La segona setmana de febrer Baltasar Porcel ens va concedir més d'una hora llarga del seu temps a la seva casa de Valldoreix. El motiu era fer-li una entrevista per publicar a la revista Som cultura, que edita el Govern balear, arran de ser nomenat com a Escriptor de l'Any. En aquest escontre, una de les darreres entrevistes extenses que concedí, es va mostrar tan lúcid com sempre i va reflexionar sobre tot el que tenia a l'abast.

Així doncs, Porcel parlà de la seva relació amb l'espai físic, de Barcelona i de Mallorca: "Jo crec que Barcelona té un problema greu de despersonalització, d'incoherència. Així com en aquests 15 anys Madrid ha anat cap endavant, i fins i tot diria que Palma s'ha consolidat, en canvi a Barcelona el que han fet ha estat de cada vegada tapar més la mar i estrènyer-ho tot més. És curiós, és una ciutat incapaç de mirar cap al mar, tot el que han fet ha estat construir-hi coses bastant pèssimes. Llavors hi ha tota aquesta societat civil de rics i notables sense cap força pròpia, mentre que la política es caracteritza per un administrativisme pur i simple, sense empenta política i sense coherència política. Això fa que Barcelona sigui una ciutat de cada cop més de parla castellana, perquè les forces que dominen parlen i vénen a través d'aquest idioma, siguin econòmiques, polítiques o fins i tot demogràfiques. Mentrestant, Madrid ha anat adquirint força i aglutinant-ho tot a través d'una cosmovisió unívoca d'un conjunt més encaixat en si mateix i més d'acord amb la tradició".

Pel que fa a l'Illa, afirmà que "el procés de Mallorca és bastant negatiu. Diria que hi ha una certa reacció de tipus mallorquí, de conscienciació pròpia, malgrat que la invasió externa -sigui de doblers alemanys o madrilenys i de propietats, o d'abusos en la construcció- ha estat enorme. I Mallorca, en aquests moments, té alguna cosa sucursalista espanyola i internacional i econòmica".

A Porcel l'acabaven de nomenar Escriptor de l'Any i explicava que la iniciativa "constitueix un programa de govern i de nació molt fort, en el sentit que l'única manera pròpia que hi ha d'estimular la mallorquinitat, la imatge pròpia, l'orgull, és la literatura, la llengua. No ho faràs a través dels doblers ni amb uns hotelers que depenen del vent turístic i que no tenen una sobreestructura ideològica pròpia. No ho faràs amb política, que millor o pitjor ve a encaixar amb l'espanyola; en canvi, literàriament es pot ser autòcton, lliga amb el que significa genèticament la llengua i culturalment". Així mateix, va explicar que "la nostra cultura no tindrà un Nobel perquè és una cultura petita i, a més a més, no està enquadrada en el món fort. I després s'ha de dir que la Generalitat de Catalunya, en aquest sentit, falla molt, ja que entén la projecció internacional com el fet de traginar polítics i periodistes a fer-se fotos per sortir en els diaris de Barcelona. De fet, això va ser la presència catalana a la fira de Frankfurt. Va ser molt més efectiu, encara que modest, l'Institut d'Estudis Baleàrics, perquè va fer un programa de traduccions que és una cosa que sempre perdurarà".

En els darrers temps, Porcel havia rebut nombrosos homenatges i s'havia escrit molt sobre la seva obra: "Difícilment ho llegesc. M'interessa molt que es faci, m'interessa moltíssim, però difícilment ho llegesc: en primera, perquè no tenc temps i en segona, perquè a mi el que m'interessa és anar endavant, no recrear-me en el que he fet. Llegir sobre mi mateix sempre em crea una certa inestabilitat, perquè la gent té punt de vista i això és molt lloable, mentre que està clar que allò que jo he de tenir és força expressiva, l'he de cercar de manera constant. Els mir per damunt i estan bé, trob que tot això està bé i és molt positiu. Treballes per això. I pel que fa als homenatges i reconeixements, a mi, íntimament, en el fons, em són indiferents. En canvi, de cara a la connexió de l'obra i de l'autor amb la gent, crec que són positius també".

Així mateix, Baltasar Porcel tenia molt clar els seus referents i el marc de la seva trajectòria: "Som, evidentment, visceralment mallorquí; la història de l'Illa m'ha influït sense dubtes, però crec que Mallorca és una conseqüència de tot això. Llig Mallorca amb tot el món mediterrani i amb tota la seva capacitat vectora, més que no amb el món espanyol o català. Per mi, hi ha una continuïtat mediterrània des de Grècia fins a mi que és el que m'omple. Per mi, la mar i la terra són la mateixa cosa. Són una part important del conjunt, però per mi Mediterrània vol dir un món, més que un mar; és tot un món que es lliga, i per això els meus clàssics són els clàssics grecs. Això del mar i de la terra és tot un sol lligam".