Baltasar Porcel és mort

Baltasar Porcel a una foto d'arxiu

Les lletres catalanes han quedat una mica més òrfenes. El nostre màxim exponent de la literatura en català, Baltasar Porcel, morí ahir a Barcelona per no haver pogut guanyar la batalla contra el càncer que inicià l'any 2006. L'escriptor i periodista (Andratx, 1937) ens deixa a 72 anys amb un extensíssim ventall literari carregat d'experiències. No debades, Porcel compaginà amb delicadesa les arrels andritxoles amb altres horitzons de la literatura més universal. La seva ploma navegà entre la creació dramàtica, el teatre èpic i el realisme històric fins a la necessitat de conèixer els diferents vessants de l'home o el seu microcosmos. Enguany mateix, el Govern balear nomenà Baltasar Porcel l'escriptor de l'any. L'autor de Cada castell i totes les ombres (la seva darrera novel·la) encetà un programa cultural d'abast català que aprofundia en la figura d'un dels nostres escriptors amb més projecció internacional.

Aquesta projecció es constatà l'octubre de 2007, quan fou l'encarregat de cloure la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana era la convidada d'honor. Periodista, assagista, novel·lista, autor teatral... Les facetes de Porcel respecte a les lletres eren camaleòniques i així ho demostrà d'ençà que començà la seva curolla literària de ben jovenet. Amb només quinze anys, Baltasar publicà el seu primer article a la revista local del seu poble. Uns inicis modestos per a un professional que es féu a si mateix. Andratx i Barcelona foren les seves estances principals, des d'on congrià bona part de les seves històries. Malgrat que deixà la casa andrixola essent ben jove, Porcel no oblidà mai les seves arrels. Així ho demostrà el passat 13 de novembre, quan escollí el seu poble natal per presentar la seva darrera obra.

Ara bé, també coneixia bé altres indrets. "Barcelona és la ciutat que més conec, després de 50 anys de viure-hi", explicava. La mostra d'aquest bon coneixement de la Ciutat Comtal, la deixà palesa a Cada castell i totes les ombres (d'Edicions 62), per la qual rebé el Premi Sant Joan i que suposà també un punt d'inflexió. El limfoma en fou la causa i ell mateix reconeixia que aquesta novel·la estava començada des de feia quatre anys i "la malaltia canvià la meva perspectiva". "La lluita per la vida, la visceralitat, la vitalitat i els personatges cobraren cares, passions i il·lusions", explicà en una entrevista a L'Espira.

Val a dir que Porcel inicià la seva carrera literària a través del teatre, després d'haver fet part de la companyia de la parròquia de Sant Magí. Era l'any 1959, amb Els condemnats. Cinquanta anys després, Baltasar Porcel ens deixa una herència ben completa. Quatre obres teatrals, dues antologies, nou llibres de contes, setze novel·les, deu assajos i tretze reculls d'entrevistes ens ensenyaren la concreció i l'habilitat dels mots. Una extensa producció que ha estat reconeguda en nombroses ocasions i que es completa amb el seu vessant periodístic. Col·laborà amb El Correo Catalán, Destino, Diario de Barcelona, Papeles de Son Armadans, Raixa, Serra d'Or, Baleares, Última Hora i La Vanguardia, on publicà la seva darrera columna dia 21 de juny.

En definitiva, una faceta, la de l'escriptura, que l'acompanyà tota la vida. "Era la persona més fenera que he conegut mai. La seva vida era la feina i assimilava tot el material literari", explicava ahir el seu biògraf i amic, Antoni Planas. Una visió que el mateix Porcel va reconèixer quan afirmà que "allò de què estic orgullós és del que he escrit. En la meva vida no he fet res més que escriure". Aquest és el seu llegat.