Una escolarització pròpia
Manacor aposta per consensuar una nova normativa per repartir de manera equitativa els alumnes nouvinguts entre els centres públics i concertats del municipi
La comunitat educativa de Manacor demanarà a la Conselleria d'Educació que no apliqui el decret que fixa en un màxim del trenta per cent la proporció d'alumnes amb necessitats educatives especials que pot acollir cada aula. "Allò que necessitam és posar en marxa alguns canvis per afrontar i reordenar l'escolarització dels infants, atès que la llei actual no té en compte la proporció de nouvinguts que cada sala pot acollir i aquest fet genera preocupació entre els professionals de l'educació i entre els pares", explicà a aquest diari la regidora d'Educació de Manacor, Catalina Riera.
Desigualtats
"Si els experts aconsellen per una bona integració que la proporció d'immigrats no superi el 15%, Manacor registra un 23,7% de població estrangera i aquest percentatge es reflecteix a les aules", assegurà Riera. Per això, des de l'Ajuntament aposten perquè "el Consell escolar municipal, que representa la comunitat educativa manacorina, amb la Conselleria d'Educació, creï una comissió mixta per plantejar una nova norma que ajudi a superar els desequilibris que provoca el sistema actual".
De fet, el Diagnòstic educatiu de ciutat, presentat el maig passat, ja apuntava al repartiment desigual entre els centres educatius dels alumnes nouvinguts com una de les debilitats del sistema educatiu a Manacor. Així doncs, els mestres, les associacions de mares i pares, els equips directius de les escoles i els responsables polítics advoquen per establir una nova regulació que permeti que la pluralitat cultural es reflecteixi a tots els centres educatius del municipi.
Des del Consistori de Manacor volen un model d'escolarització semblant al que des de l'any 1997 funciona a la ciutat catalana de Vic. Allà, com en altres municipis receptors de famílies immigrades, es varen posar en marxa els espais de benvinguda educativa i, alhora, les escoles públiques i concertades arribaren a pactes amb l'Administració distribuir equitativament els ouvinguts entre tots els centres educatius per evitar la creació de guetos. Amb tot, segons Catalina Riera, regidora d'Educació i Serveis Socials, el creixement de població immigrada i els reagrupaments familiars s'han desaccelerat, "però a les escoles no es nota, perquè moltes famílies nouvingudes que vivien en altres pobles ara vénen a Manacor". Per aquest motiu, Riera aposta per "cuidar la convivència i la relació a dues bandes que mantenim autòctons i nouvinguts perquè la situació de crisi fa que molta gent se senti amenaçada, tot i que per cada ajuda pública que es dóna a un nouvingut se'n donen deu a persones nascudes aquí.
L'opinió del lector
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Opinions
Les escoles públiques resulten tan cares o més que les escoles de luxe o privades, aquestes que no reben subvenció.
Si hagués xec escolar aquests emigrants podrien anar a les escoles de luxe o per rics.
Tejeiro reconeix que es va crear una societat per pagar menys imposts
Publicada el 11/02/2012 per Europa Press a Ciutat
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres
- El PP diu que rebaixa el català perquè la llengua sigui “més estimada”
- L’OCB demana a Rotger que els ajudi a aturar la rebaixa del català
- “Volen fer espanyols a bufetades”
- Les darreres 39 vaqueries de Mallorca, a una passa de tancar
- Nova glopada de fred: vies tallades i sortides extraescolars suspeses

Menéame
Delicious
Yahoo
Tafanera
De aquesta manera no se perjudica la educació de les escoles públiques ni de les concertades.