Un 'pinero' que no pogué ser batle

Sobre el tasser del bar de can Sastre, un dels dos que hi ha a la plaça de Pina, els clients poden trobar fulletons amb informació dels serveis que ofereix l’Oficina d’Emancipació Jove del Govern de les Illes Balears. Sobta al visitant que per un cafè de llogaret circuli aquesta casta de pamflets.

Possiblement, aquell que els hi deixà (tot i que no hi tengui cap altra relació més que la purament veïnal) degué ser Damià Amengual ara fa més d’un any, quan encara era el gerent del Consorci Turisme Jove, un organisme que, igual que l’oficina esmentada, depenia de l’exconsellera algaidina Rosa Puig.

Sembla ser que, qui fa dos dies que jeu a comissaria, fou nomenat gerent de l’organisme encarregat de gestionar viatges juvenils com a obsequi a la seva dedicació al partit. Damià Amengual, fadrí, d’una quarantena d’anys i copropietari d’un celler de vi de taula, es presentà durant quatre vegades consecutives com a "batle" de Pina.

No és que el llogaret sigui entitat local menor. Tot i això, el "sentiment de poble" dels seus veïnats fa que tots aquells partits que presenten llistes electorals al municipi d’Algaida sempre col·loquin un piner (més coneguts com a pineros arreu de Mallorca) en un lloc sortidor.

Quan es forma l’equip de govern municipal, el pinero en qüestió és anomenat delegat del llogaret. Aquesta fou precisament la voluntat d’Amengual durant setze anys: arribar a esser "batle" del seu poble, però no ho aconseguí mai. El comportament electoral del municipi sempre li anà en contra i d’ençà del 1991 sempre ha estat favorable als socialistes.

Essent així, Amengual ha vist elecció rere elecció com, tot i arrossegar la major part dels vots dels piners, s’anava esvaint aquella possibilitat i d’aquesta manera, segurament, s’incrementava el seu sentiment de frustració. Amengual, però, era un home d’Església. Solia anar a missa amb freqüència i visitava habitualment les monges franciscanes, les mateixes que a mitjan segle XIX fundaren Ribas de Pina i, des del llogaret, s’expandiren per tot Mallorca.

La decepció ben segur que era compartida per un gran nombre de veïns, proporcionalment parlant, és clar. Això és potser l’explicació de la pintada que ara hi ha, a l’entrada del poble, en un cartell promocional fet posar per l’Ajuntament. "Pina no és d’Algaida", diu. Allò cert és que "Pina no és com Algaida". L’algaidí que presideix el Govern ho deu saber. Encara que ja ha ostentat dues vegades el màxim càrrec de la comunitat, no ha aconseguit mai una majoria de vots socialistes al llogaret, a les eleccions municipals.

El fet és que ahir era dia de mercat a Pina. Tot i això, la geneta embalsamada que presideix can Sastre no s’immutà ni quan entraren al cafè un grup de turistes alemanys. Qui sí en féu menció fou el cafeter, que cada vegada que els visitants li donaven una propina, remenava el picarol que tenia penjat al paner dels doblers. "Voldria que sonàs tot el dia", digué l’esmentat treballador.

Ningú no parlava ahir de Damià de Can Tano. Just un comentari, que no tengué rèplica, semblà que anava dirigit cap a aquest paisà. "Viva el món, que de milions que surten pel diari! I degueren fer net tot el Govern!". I la cosa acabà aquí.

A Vinos Amengual, els parents de l’imputat embotellaven com cada dia. Els canastrons eren visibles des del carrer. Es tracta d’un celler que no té vinya. Hi ha qui diu que el vi que embotellen el duen de fora o bé que és sintèntic, és a dir, que està fet a base de pols.

Al cafè de Can Garrover, que també és estanc, a l’altra part de la plaça, tots els diaris s’havien acabat. Un jove extern demanà el que hi havia darrere la barra. "També el tenim comanat", li digueren per resposta. "I com és que els heu venut tots, avui?", preguntà. "Jove, quan passa això, senyal que cosa hi ha!".