Un dia sense noms franquistes

Trenta-quatre anys després de la mort de Franco, els carrers de Manacor varen deixar de retre homenatge a antics falangistes il·lustres i als símbols de la victòria feixista de l'any 1939.

Durant la matinada d'ahir els vint-i-cinc carrers que l'Ajuntament de Manacor manté dedicats a personatges i a símbols que durant la Guerra Civil lluitaren i s'utilitzaren per acabar amb la llibertat i la democràcia republicanes es canviaren pels noms que tenien abans. Els artífexs de tot això són un grup de "ciutadans de Manacor" que no han volgut identificar-se i que han "decidit acabar amb aquesta situació".

"Un acte vandàlic"

Des del Consistori tant el regidor de Policia, Antoni Sureda, com la regidora de Cultura, Isabel Febrer, han qualificat "d'acte vandàlic" l'aferrada de cartells. Així, durant tot el dematí, la brigada municipal va retirar els rètols "a mesura que els veïns telefonaven a la Policia o a la Sala per demanar què havia passat", informà Sureda. El canvi de denominació durà poc més d'un matí en alguns casos i, en altres, s'allargà durant tota la jornada.

Des de la Regidoria de Cultura, que és l'àrea competent per canviar i proposar noms de vies, la regidora, Isabel Febrer, assegura que "aquesta acció incívica no servirà per promoure cap tipus de canvi en la denominació dels carrers del municipi, ja que els que ho han fet no fan res més que donar feina a la brigada". Joan Llodrà, regidor d'Esquerra a Manacor, lamenta aquesta afirmació i assegura que, "quan aprovàrem retirar el títol de fill il·lustre a Franco, el batle es comprometé a canviar els noms feixistes que encara ara designen alguns dels carrers de la ciutat".

La plataforma que reivindica l'acció considera que "acabar amb els símbols del franquisme i de la victòria del bàndol nacional l'any 1936 és un deure per a qualsevol ajuntament democràtic, sigui del color polític que sigui".

"Exercici democràtic"

Segons la plataforma, els representants polítics dels manacorins "no han estat capaços de fer aquest exercici i som els ciutadans els que prenem la iniciativa". Aquesta reivindicació ha convertit durant bona part del dia l'avinguda Salvador Joan, dedicada l'any 1936 al falangista manacorí Salvador Juan Riera, en l'avinguda de la República, que és el nom amb el qual s'arribà a conèixer aquesta part de les avingudes actuals. La plataforma ciutadana que ha canviat les denominacions d'algunes vies de la ciutat s'ha basat en l'estudi Carrers de Manacor, un volum de Josep Maria Fuster i que va editar l'Ajuntament de Manacor. El llibre recull els canvis en la toponímia dels carrers manacorins i explica, entre moltes altres coses, que el carrer dedicat al falangista manacorí Antoni Pascual es coneixia, almenys des de l'any 1726, com a carrer de la Sínia del Convent.

Amb tot, el treball de Fuster no especifica el nom d'alguns carrers que a partir de l'any 1936 es dedicaren a personatges vinculats al règim feixista. En aquests casos, el nom substitut prové del món de la cultura popular manacorina. Aquesta és la raó per la qual alguns carrers s'han despertat amb noms com del Dimoni Gros, d'Això era i no era o de l'Alicorn".